Tiana, a Punt De Tast!

Papers de vi

Núm. 46 · Juny 2017 DO ALELLA · ENOTURISME · GASTRONOMIA · CULTURA Tiana, a punt de tast! Del 9 a l’11 de juny, Tiana tornarà a esdevenir el centre d’atenció pel que fa a la gastronomia i el vi amb DO Alella amb la novena edició del Tast Tiana

Badalona recupera la vinya S’ha mort Ismael Manaut, Entrevista amb Manuel Arrey, de Sant Jeroni de la Murtra fundador de Marquès d’Alella propietari de l’hotel Arrey Alella 2 3

Imatge de l’edició GLOPS 2016 del Tast Tiana, amb la plaça de l’Ajuntament començant-se a omplir de visitants. Foto: Òscar Pallarès Gilbert & Gaillart premia els vins de Quim Batlle 05 GLOPS i Can Roda

REPORTATGE El grup multimèdia francès Gilbert & Gaillart, que edita la revis- 10 Francesc Tartera, l’instal·lador de vinya ta del mateix nom i unes quantes guies de vins d’abast internacional, ha premiat dos vins de Quim Batlle (Foranell Pansa Blanca ACTUALITAT –Or +90 punts– i Foranell Garnatxa Blanca –Or) i un de Can 12 Tiana, a punt de tast! Roda (Sauló –Or). Gilbert i Gaillart, arran d’un acord amb l’Inca- vi, l’any passat va tastar més de tres-cents vins i caves catalans, va atorgar premis als que va considerar millors (entre els quals ACTUALITAT 14 Protagonistes del Tast Tiana un Quim Batlle) i va presentar-ne els resultats a Alimentària. A partir d’aquella experiència, aquest any han incorporat més de set-cents vins catalans al concurs que organitzen a escala ACTUALITAT internacional; d’aquests, 249 han rebut algun reconeixement. 20 Recuperen la vinya a Sant Jeroni de la Murtra

VINOGRAFIA 22 Bouquet d’Alella. Bouquet d’A Blanc

ACTUALITAT El Consorci DO Alella fa 26 Les últimes excavacions reforcen la importància de la viticultura de Baetulo promoció a Barcelona El Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella ha par- ACTUALITAT 29 ticipat recentment en dues fires a la capital catalana per fer promoció S’ha mort Ismael Manaut, fundador de Marquès dels valors enoturístics d’aquest territori. El mes d’abril, a través de d’Alella l’estand de la Diputació de Barcelona, van ser a l’apartat B-Delicious (dedicat al vi i la gastronomia) del saló de turisme, anomenat ara B- REPORTATGE Travel. Laura Nadeu, gerent del consorci, explica: “Ja érem presents 30 Trekking entre vinyes i boscos de la DO, nova al B-Travel als estands de turisme del Maresme, del Vallès Oriental i proposta de la Ruta del Vi de Badalona, i ser al B-Delicious era una oportunitat per presentar a la fira el producte de la DO Alella.” A més, el consorci també va participar en el Mercat d’Escapades, 34 ENTREVISTA Conversem amb Manuel Arrey, promotor que va tenir lloc al final de maig al passeig de Lluís Companys. Nadeu i propietari de l’Hotel Arrey Alella explicava: “La fira té per objectiu donar a conèixer les experiències tu- rístiques al client final, però nosaltres ens ho vam prendre com l’ocasió per llançar la plataforma de venda d’experiències que ja és disponible PERSONATGE DO ALELLA i funcionant al nostre web.” 38 Josep Marín, pagès de Santa Maria de Martorelles

OPINIÓ 41 L’alcaldessa de Tiana fa la seva valoració sobre el moment en què es troba el Tast Tiana

Sumari Bouquet d’Alella

Edita Director: Ramon Ruiz presenta un vi de pansaa ASSOCIACIÓ CULTURAL Redactor en cap i fotografia: Òscar Pallarès REVISTA ALELLA Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig Correcció: Martí Crespo rosada Carrer Eduard Serra i Güell, 2 Producció: RRB Impressió: 08328 Alella Comgrafic La pansa rosada és una de les joies de la nostra deno-- [email protected] Han col·laborat en aquest núm: Jordi Albaladejo, minació d’origen. Es tracta d’una mutació somàtica de www.papersdevi.cat Martí Crespo, Xavier Galbany, Sigrid Guillem, www.facebook.com/papersdevi Lluís Pujol, Mimi Rosa, Montse Serra, la pansa blanca que dóna lloc a un raïm d’un bonic Fax 93 540 07 28 Elisabet Solsona i Eva Vicens color rosat i que aporta al vi una mica més d’estruc- Papers de vi és un projecte Publicitat: Òscar Pallarès (654 40 40 43) tura que la pansa blanca. Els ceps de pansa rosada de l’Associació Cultural Revista [email protected] Alella ideat per Montse Serra acostumen a trobar-se solts entre les vinyes de pan- 2 euros Dipòsit legal: B-47.946-2009 sa blanca; és el cas també de les vinyes de Bouquet d’Alella. Durant la verema 2016, el celler alellenc va

Amb el suport de: fer una acurada tria dels raïms de pansa rosada de totes les seves vinyes i, del resultat de viniﬁcar-los, n’ha sortit el primer vi de la nova sèrie Edicions Li- Departament de la Presidència mitades; un vi singular del qual s’han elaborat no- més dues-centes quaranta ampolles. És previst que al setembre la sèrie s’ampliï a un segon vi, elaborat amb la varietat mataró.

5 GLOPS

Oriol Artigas renova tota Els Amics de les Arts llancen la gamma de vins un vi elaborat pel Celler de El celler Oriol Artigas ha reestructurat tota la gamma de vins els dar- rers mesos i ara mateix en té onze al mercat. El mateix Artigas explica: les Aus “La Canya és un blanc de pansa, garnatxa i godello de dues vinyes joves, les de Mas Pellisser (Llinars i Tiana).” “La Rumbera aquest any Es diu la Taula Petita, com la cançó que dona títol a l’EP del disc no porta garnatxa i és un cupatge de tres panses: de la vinya de Llaveig anterior dels Amics, i és el primer cava 100% macabeu sense sulfits (Alella) i les d’en Mundu i d’en Costa (Sant Fost).” I per fer parella de que s’ha elaborat mai. Un dels membres de la banda, Joan Enric la Rumbera ha nascut el Rumbero: “És el vi negre lleuger de les vinyes Barceló, deia: “Els Amics de les Arts no volíem tenir un vi, volíem joves de Mas Pellisser de syrah, merlot i garnatxa.” I també hi ha la fer vi.” És per aquesta raó que van acordar amb Alta Alella de Bella i la Bèstia. “La Bella és pansa de la Vinya d’en Costa. La Bèstia participar en tots els processos d’elaboració (despampolar, vere- és pansa de la Vinya d’en Mundu.” mar, premsar, embotellar i, fins i tot, muntar les rimes). La Taula Aquest any la Peça d’en Blanch s’ha convertit en un únic vi (en comp- Petita és una producció limitada de poc més de tres mil ampolles, tes de tres) que inclou tot el raïm de la vinya sencera (pansa blanca, elaborades segons el mètode ancestral, té un PVP de 19,50 € i es pot pansa rosada, pansa negra i malvasia). La Prats manté nom i filosofia i comprar, exclusivament, a través de la plataforma Wineissocial. enguany neix també la Família: “Un vi especial, de syrah, del qual hem fet només màgnums i amb una etiqueta on surt la cara de totes les persones que van collir i trepitjar part del raïm l’11 de setembre passat.” Ment inquieta, Artigas també ha elaborat un vi de pansa blanca i cabernet (el Brutal) acollint-se a un projecte que té l’origen a França i per al qual uns quants viticultors creen vins naturals i poc convencionals i els etiqueten tots amb la mateixa imatge. A més, ha fet els Tres Porcs amb tres cellers amics, que porta pansa d’Alella, parellada del celler Tuets (Penedès) i garnatxa del celler Frisach (Terra Alta). CEDIDA

Neix Ale Ale, el vi dels estudiants de l’INS Alella

El 24 de maig va tenir lloc a l’INS Alella la presentació del vi que han elaborat els alumnes del Cicle de Grau Superior de Gestió Comer- cial i Màrqueting Enològic. L’acte, al qual van assistir un centenar ORIOL ARTIGAS ORIOL de persones, va comptar amb la presència del director general de Anouk Boitiere, del celler Oriol Artigas, a la ﬁra Indigènes (Perpinyà) amb la l’Incavi Salvador Puig. Autoritats a part, els protagonistes van ser nova gamma de vins. els alumnes, que van prendre la paraula per explicar els processos a partir dels quals van crear el vi (estratègia, disseny, màrque- ting, viticultura, enologia...). El periodista i també alumne Lluís Pujol va presentar l’acte, L’AA Mirgin Opus Evolutium, Rosa Vila va obrir-ne la primera ampolla i Gonzalo Rivière i medalla d’or a l’International Luca Marongiu, del restaurant els Garrofers, van delectar els Wine Challenge presents amb una tapa feta a mida del vi. Ale Ale, vi amb Després de recollir el mateix guardó pel Privat Laietà l’any passat, empenta, s’ha elaborat al ce- enguany Alta Alella ha obtingut una nova medalla d’or de l’Inter- ller Oriol Artigas (Artigas és el national Wine Challenge (IWC) per un dels seus caves, l’Opus professor d’enologia del grau) Evolutium. Al concurs de l’IWC –i per 34è any consecutiu– es i se n’han fet noranta-set am- reconeixen les qualitats de cada referència en un tast a cegues i polles numerades amb un 50% es qualiﬁquen amb un jurat format per més de tres-cents experts de pansa blanca i un 50% de internacionals del sector (entre Masters of Wine, sommeliers, dis- cabernet sauvignon. Un dels tribuïdors, enòlegs i periodistes especialitzats). En aquesta edició trets originals d’Ale Ale és han entrat més de quinze mil referències de totes les regions vi- l’etiqueta, que va enrotllada al nícoles del món. coll de l’ampolla a manera de càpsula. CEDIDA

6 L’Escola d’Enoturisme de Catalunya organitza tres formacions a la DO Alella

Amb la marca Maridatges Enoturístics, l’Escola d’Enoturisme de Catalunya ha creat un programa per facilitar la formació dels actors que intervenen en l’enoturisme i la seva promoció a la província de CRISTINA FORÉS Barcelona. Dins seu han programat tres activitats al territori DO Masferrer parlant amb Pepi Milà, responsable de Can Roda, durant Alella destinades als integrants de la Ruta del Vi DO Alella. l’espectacle. Fa algunes setmanes Lluís Tolosa va oferir una conferència per a responsables d’establiments badalonins. Alguns dies més tard, Da- mià Serrano va fer-ne una altra a Can Roda amb el títol “Introducció Quim Masferrer triomfa a l’enoturisme”. La darrera, la tornarà a fer Tolosa al celler Quim Batlle. Laura Nadeu, gerent del Consorci DO Alella, explica que a Can Roda “aquestes jornades són molt positives perquè, més enllà de tot el que El popular actor i presentador del programa El foraster de TV3, es pot aprendre dels ponents, faciliten la trobada entre els cellers, Quim Masferrer, va actuar el 13 de maig a Can Roda. L’espai per restaurants, botigues i allotjaments i això afavoreix la creació de a dues-centes persones feia setmanes que s’havia omplert i el productes en comú”. públic va gaudir d’allò més amb un xou de més d’una hora de duració on Masferrer va improvisar tot xerrant amb els assistents, de la mateixa manera que ho fa al programa de televisió. Tot plegat tenia una raó: la presentació de la gran novetat dels vins del celler de Santa Maria de Martorelles, el So de Masia Can Roda Garnatxa Syrah. Enllestit l’espectacle, els partici- Bouquet d’Alella i Alta pants van poder gaudir d’un excel·lent sopar a peu dret maridat Alella continuen optant per amb vins de Can Roda al jardí de la casa. la música El Festival d’Estiu d’Alella, amb més d’una dècada d’història, ja s’ha convertit en el referent entre els festivals musicals que te- El Consell Regulador estrena nen lloc al baix Maresme. Bouquet d’Alella incorpora a l’esdeveniment, per quart any consecutiu, el seu propi festival, el Festival nova web Bouquet d’Alella. L’edició d’enguany comptarà amb quatre actes que tindran lloc el mateix dia, el dissabte 15 de juliol: un taller El Consell Regulador de la DO Alella ha estrenat nova web a internet de música per a infants, un concert per a nadons i dos concerts (www.doalella.org). L’antiga havia quedat obsoleta, tant estèticament nocturns (Ferran Savall & Meritxell Neddermann i Rusó Sala). com informativament. El nou espai web és força més visual i usable i Com és habitual, els actes comptaran amb el servei gastronòmic conté molta informació sobre els cellers, els vins i el territori. Disposa, del restaurant el Nou Antigó (Teià). ﬁns i tot, d’una secció de notícies d’actualitat. Alta Alella, que es va incorporar al Festival d’Estiu l’any passat amb un concert del grup manresà Gossos, proposa enguany l’actu- ació de Marion Harper el 14 de juliol al Celler de les Aus. Abans del concert es podran tastar vins del celler i gaudir de les propostes culinàries d’un food truck. A més, Alta Alella ha programat per a l’ocasió una nova sessió de la teatralització del conte El raïm Robert Poch fa una cançó inquiet. que parla del vi d’Alella El cantant de Vilassar de Dalt acaba de llançar la seva darrera cançó (i el corresponent videoclip, que ja ha rebut milers de visi- tes), “Lliure i tropical”. Es tracta d’una cançó alegre i enganxosa que explica, amb sentit de l’humor, les virtuts del Maresme i esmenta un parell de vegades el vi d’Alella. Poch ho explica: “La idea de fer una cançó sobre la comarca, me la va donar un amic. I vaig fer-li cas i ha estat una bogeria. El vídeo ja ha rebut prop de quinze mil visualitzacions!” I sobre la referència del vi, assegura: “Sóc con- sumidor habitual de vi i valoro molt els vins d’Alella. Penso que és un dels trets més característics d’aquesta co- CEDIDA marca, i la cançó n’havia de parlar.” Fotograma del videoclip, amb “Lliure i tropical” forma part del disc ampolles d’Alella Vinícola i Imatge de l’edició passada del Festival Bouquet d’Alella. Tot anirà bé, publicat el 2016. Bouquet d’Alella. CEDIDA

7 Dissabte 15 de Juliol de 2017 Et proposem una manera diferent i estimulant d’aproximar-te a la cultura del vi. Una jornada inoblidable on el vi, la música i la gastronomia van de la mà. Un taller musical per a passar el matí en família, un espectacle de tarda per als més petits i, ja al vespre, un doble concert. Relaxa’t en un entorn de somni. Brinda al cor de les vinyes tot veient pondre’s el sol. Sopa sota els estels, a la fresca i gaudint d’una experiència per als cinc sentits.

TALLER DE MúSiCA AiRE 3 En fAMíLIA ESPECTACLE

Més informació a: Venda d’entrades a: www.festivalalella.org www.bouquetdalella.com www.codetickets.com

Restaurant

8 GLOPS

Granollers ja té Programen un nou curs dels el seu primer vi Juliols de la UB a Alella Fa algunes setmanes es va pre- L’Ajuntament d’Alella i la Universitat de Barcelona han progra- sentar Beier, el vi de l’associació mat un nou curs dels Juliols de la UB dedicat al vi i la vinya. els Bardissots, capitanejada pel El curs, que porta per títol “La Catalunya vitivinícola avui: re- viticultor Pep Pou. L’entitat va descobrint la identitat”, tindrà lloc entre el 10 i el 14 de juliol i acordar amb el viticultor Jaume les classes s’impartiran a Can Manyé i als cellers Alta Alella i Vilà fer-se càrrec d’una preciosa Bouquet d’Alella. Les sessions seran dirigides per especialistes vinya vella (setanta anys) de la del vi i el territori i tenen per objectiu d’oferir una visió global varietat beier, gairebé desapa- del mapa vitivinícola català incidint en la situació actual i les reguda, a Can Perdiu, a la zona tendències del sector, a càrrec de professionals especialitzats. agrícola de Palou (Granollers). L’acte, que va comptar amb la presència de l’alcalde de la ciutat Josep Mayoral, va servir tam- bé per reivindicar Palou com a zona de producció de conreus i La DO Alella es vesteix de llarg productes de proximitat de gran qualitat i va incorporar el Beier al Palau Robert sota la marca Productes de Pa- lou. El vi, l’elabora a Llinars del Més de dues-centes cinquanta persones van assistir a la primera Vallès el celler Oriol Artigas. Ò.P. jornada professional de la DO Alella a Barcelona, que es va fer al Els Bardissots és una iniciativa de recuperació de vinyes velles del Palau Robert el 15 de maig. Els cellers i productors de la DO parti- Vallès Oriental. També han llançat al mercat la Besàvia, vi que prové cipants –Alella Vinícola, Alta Alella, Altrabanda, Bouquet d’Alella, d’una vinya de Cardedeu amb dotze varietats en coplantació. Can Roda, In Vita, Quim Batlle, Pensa, Raventós d’Alella, Roura i Testuan– van presentar-hi més de mig centenar de referències. Amb el lema “Proximitat i caràcter mediterrani”, el showroom va permetre als assistents de conèixer l’oferta vitivinícola d’aquesta denominació, zona històricament lligada a Barcelona. L’acte, inaugurat pel presi- dent del Consell Regulador de la DO Alella Quim Batlle i pel director Jornades Gastronòmiques de de l’Incavi Salvador Puig, va comptar amb l’assistència de destacades personalitats del sector. la Maduixa del Maresme 2017

Prop d’una seixantena de productors de maduixa, restaurants, establiments de menjar cuinat i pastisseries de tretze municipis de la comarca del Maresme van participar del 29 d’abril al 5 de juny en les Jornades Gastronòmiques de la Maduixa del Maresme. El Consorci de Turisme i el Consell Comarcal del Maresme, a través del projecte Productes de la Terra Maresme, van editar un opuscle que recull tots els establiments participants i les seves propostes gastronòmi- ques per a les jornades. L’opuscle també recull la recepta d’una delícia gastronòmica del Rebost del Bisbe de Calella: pastís de maduixa fraisier del Maresme amb planxa vigatà, crema pastissera, crema de mantega, gelatina de maduixa i almívar. Les propostes gastronòmiques dels establiments se servien maridades amb vins de la DO Alella. Ò.P.

Restaurant terrassa panoràmica

• Cuina moderna catalano-francesa amb suggeriments de temporada • Terrassa lounge • Tapes gourmet amb carta de gintònics i cocktails Av. Sant Mateu, 5-9 · Alella • Realitzem tot tipus d’esdeveniments Tel. 93 540 78 57 www.hotelportadalella.es Consulta el nostre web

9 REPORTATGE Francesc Tartera, l’instal·lador de vinya

10 Personatge molt popular a Tiana, ha gestionat durant deu anys les vinyes i el celler Mas Pellisser. Avui, als setanta-quatre anys, es dedica únicament a la vinya, que és el que real- ment li agrada, i ha traslladat la gestió del celler a Oriol Artigas.

TEXT: MARTÍ CRESPO / FOTO: ÒSCAR PALLARÈS

e sol dir que als petita que tenim a Llinars del un projecte, arrencar els pins… d’oient al Grau Superior d’Eno- pobles, poc o molt, Vallès, Can Pellisser, que havia Més que facilitats, tot van ser logia de l’Institut d’Alella i vaig tothom es coneix. estat de ma mare. El primer entrebancs.” Tampoc no va ser conèixer-hi l’Oriol Artigas; l’úl- Això sí, sempre hi dia em van ajudar a plantar fàcil mirar de tenir el celler al tim any vaig donar-li entenent ha algú que real- tots dos, el segon dia ja només poble, per la qual cosa al final que n’estava una mica tip. Com Sment coneix tothom. A Tiana, n’era un i el tercer, jo sol!” No va optar per vinificar-ho tot a la que l’Oriol tenia moltes ganes aquest algú és en Francesc se’n queixa, sinó tot el contrari, masia de Llinars. i interès per les meves terres, Tartera, malgrat no ser ben perquè d’aquí va sorgir una Entre la plantació d’una vam arribar a una entesa.” bé fill del poble. La raó? “Vaig vinya i una altra, Tartera va L’acord, establert des de néixer a Montgat i als cinc anys apuntar-se als cursets de l’In- fa dues veremes, implica que vam venir cap aquí dalt. El meu “La vinya és una cavi sobre viticultura i enolo- els dos mil sis-cents ceps de pare era instal·lador i l’any 1949 gia, a més de demanar consell Llinars i la mateixa quantitat a es va establir a Tiana, però cosa que enganxa, a dues persones ben conegudes Tiana, els porta Tartera (amb el 1961 va tenir un accident que hi vas agafant del poble i amb molta expe- l’única condició de “no tirar-hi i es va matar i em va tocar riència vinícola: Quim Batlle verí”, afegeix amb mitja rialla), d’agafar les regnes del negoci afició” i el seu pare, Quico. “Els vaig i ven el raïm a l’Oriol, que el vi- a divuit anys.” Quaranta-cinc demanar assessorament, què nifica al seu celler. És l’equilibri anys al capdavant de l’empresa podia plantar-hi… O sigui que perfecte? “Sí, sí, va bé. Jo tenia d’instal·lació, és clar, implica “El vi, el veníem di- la primera empenta, me la van uns preus baixos i ell ho ha molta relació amb la gent del rectament, voltant donar ells.” Amb aquell cop de enfocat a uns preus més alts, poble, i més si tenim en comp- mà, i les ganes i impaciència de cara a l’exportació i tot això, te que aleshores Tiana tenia per fires..., però que tenia, al tercer any (2009) i té bon discurs i ho comercia- dos mil cinc-cents habitants, em vaig adonar ja va començar a tenir produc- litza bé. De fet, fa net!” Abans i no els més de vuit mil d’ara: te embotellat, sempre seguint de l’arribada de l’Oriol Artigas, “Llavors les feines del poble, les que costa molt” les indicacions d’un enòleg: a Mas Pellisser havien fet de fèiem la gent del poble, fins que “Vam fer un negre i un blanc: el tot: “De negres, n’havíem fet va arribar el boom i tot això ja negre a base de garnatxa, mer- tres o quatre, monovarietals, s’ha perdut.” lot i sirà; i el blanc, amb pansa barrejats… I de blancs, també: Ara fa una dècada, amb el passió, “una cosa que enganxa, blanca i godello.” havíem fet pansa blanca sola… negoci a ple rendiment, Tartera que hi vas agafant afició”. Si la I d’escumosos, sempre brut na- va proposar als seus dos fills vinya de Llinars es va plantar L’acord amb Oriol Artigas ture, el blanc a base de pansa, que el portessin ells i s’hi van al començament del 2006, l’any La il·lusió de començar a pro- i el rosat amb garnatxa.” Ara veure amb cor. “Era el moment següent va ser el torn de la que duir vins amb celler i marca s’ha canviat tota la gamma, és de canviar el xip”, afirma con- té a Tiana mateix, a la carre- propis (Mas Pellisser) es va “la nit i el dia” segons Tartera. vençut. Un canvi que el va dur a tera de la Conreria, de sauló tornar de cop i volta una petita L’any passat Artigas va fer tres l’hort i la vinya: “El camp sem- blanc i amb una vista especta- llosa a partir del quart any, o quatre referències amb la pre m’havia agradat perquè al cular: “Arribes a veure el port quan calia vendre la producció: marca Mas Pellisser. meu avi matern, que també era del Masnou i Montjuïc, passa “El vi, el veníem directament, Per cert: l’experiència viti- instal·lador i de fet va tenir el que al mig hi ha el cementiri de voltant per fires…, però em vinícola de Tartera no es limita meu pare d’aprenent, dos anys Badalona…” vaig adonar que costa molt. a la Denominació d’Origen abans de la guerra se li van cre- Ja havia estat vinya abans, A més, jo venia del sector de Alella. Després de plantar vi- uar els cables i va tancar la seva quan Tiana era terra de vi i no les instal·lacions, on et vénen nya a Llinars el 2006 i de recu- empresa per comprar-se una pas de pi com ara. I rememora: a buscar, no vas tu a oferir-te. perar la de Tiana el 2007, els masia cap a Cunit. Gràcies a “La major part de la gent tre- Agafar una ampolla de vi i anys 2008, 2009 i 2010 va pujar això va tenir la sort que durant ballava a les fàbriques i tallers anar a captar clients se’m feia força vegades fins al Pallars tot el conflicte no va patir gana mecànics de Montgat i els pesat.” Ara, no se’n penedeix, Sobirà per ajudar a “instal- perquè tenien camp.” “Tot això caps de setmana i fora d’hores d’haver tirat endavant la vinya. lar-ne” una de nova: “Els meus sempre m’ho explicava la meva cadascú tenia la seva vinya. A Però amb setanta-quatre anys, gendres de Sort tenien uns mare, i jo ho tenia al cap com Tiana, a l’època de la verema, deu dels quals dedicats plena- terrenys per allà i els hi vaig una mena d’il·lusió”, reconeix: hi havia uns quants carrers ment a Mas Pellisser, potser plantar els dotze mil primers “Potser em va influir una mica a on feia goig l’olor que se sentia són prou: “Em començava a ceps, en una terra pissarrosa, provar sort amb l’hort.” dels cellers!” Qui sap si empès pesar també una mica estar al a base de riesling, pinot noir i També hi van tenir la seva per records com aquests, Tar- damunt del celler i la vinya, un viognier. Vam muntar un celler, part important d’influència, en tera es va entestar a recuperar dia et venia de gust anar-hi i un el Batlliu de Sort, que els va aquest cas per llançar-se a la la vinya al poble, tot i l’aparició altre no, havia de treballar tant molt bé i exporta molt.” I ens vinya, els dos gendres que Tar- de dificultats inesperades: “El si feia fred com calor…” I un dia confessa, amb un punt d’orgull: tera té a Sort: “Són els qui em terreny s’havia emboscat i la de fa dos anys, casualitats de la “Al Batlliu, per sota d’Olp, feia van donar una mica d’empenta feina que vam tenir, sobretot vida, va sorgir la solució per- cent cinquanta anys ja hi havia per plantar vinya en una masia amb paperassa! S’havia de fer fecta: “Vaig assistir dos anys hagut petites vinyes!”.

11 ACTUALITAT Tiana, a punt de tast!

Del 9 a l’11 de juny, Tiana tornarà a esdevenir el centre d’atenció pel que fa a la gastronomia i el vi amb Denominació d’Origen Alella amb la novena edició del Tast Tiana

TEXT: MARTÍ CRESPO / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Fina Batlle, del celler Quim Batlle, serveix una copa a una visitant del Tast Tiana 2016.

mb menys d’una respon que, de fet, no n’hi ha pastisseria espectacle, serà el tiran entre la plaça de la Vila dècada de trajec- gaires. Són més aviat retocs i pregoner oficial del Tast Tiana i els jardinets de la Biblioteca; tòria, el Tast Tia- millores d’algunes activitats i d’enguany. “De seguida ens va els jardins de Lola Anglada na ja n’ha tingut propostes relacionades amb dir que sí”, ens confessa amb acolliran taules per fer degus- prou per conver- els tasts de menjar i vi d’anys un punt de sorpresa Diez. tacions i la masia de Can Riera Atir-se en el gran esdeveniment anteriors. I ja és lògic perquè tornarà a ésser l’indret neuràl- del municipi maresmenc en si una cosa funciona, més val gic i dinamitzador del cap de termes d’assistència de públic. no modificar-la excessivament. El popular pastis- setmana, seguint l’experiència “És el més important que pas- Diez ens parla de la música, de l’any passat. sa a Tiana en tot l’any respecte per exemple: “No farem mú- ser Christian Escri- a aportació de gent de fora. El sica al jardí de Lola Anglada, bà serà l’encarre- Activitats paral·leles Tast és pel que s’ha conegut perquè no se sentia a la plaça. gat de pronunciar Can Riera, així, acollirà la sego- més Tiana, quasi, i sobretot Per compensar-ho, tindrem na edició del concurs de cuina també dóna a conèixer els res- ambientació musical a càrrec el pregó d’obertura TastetXef, tot un èxit el 2016: taurants del poble i els cellers de la DJ local Irina Flake, que de la festa “Aquest any serà d’un dia no- que hi participen.” Ens ho diu punxarà al mateix espai del més, no tres com l’any passat. amb total convenciment Mite tast, i un concert el primer dia, Ho farem tot amb una tarda: Diez, responsable municipal de a Can Riera. Un primer dia, cal Una altra novetat, especial- quatre parelles hauran de l’organització del Tast Tiana. dir, que tindrà un convidat ben ment pensada per a la comodi- preparar un menú en una hora televisiu: el pastisser Chris- tat dels cada any més nombro- i mitja o dues, i en sortirà un Christian Escribà, pregoner tian Escribà, fill del mestre sos assistents, és l’ampliació guanyador.” El mateix dia a les Li preguntem per les novetats xocolater Antoni Escribà i un de l’espai físic de la mostra. Els sis hi haurà la presentació de d’aquesta novena edició i ens dels màxims exponents de la restauradors i cellers es repar- vins dels cellers i elaboradors

12 participants d’enguany, que són Quim Batlle, Altrabanda, Bou- Un tastet cinèfil quet d’Alella, Parxet–Raventós d’Alella, Can Roda, Alta Alella, Una setmana abans que co- Talcomraja i Oriol Artigas, a menci el novè Tast Tiana, el més a més de la cervesa artesa- divendres 2 de juny tindrà na Kusfollin, elaborada a Tiana. lloc a Can Riera una tarda de “De la presentació, se n’encar- cinema, vi i gastronomia per regaran els cellers mateix, amb obrir la gana. Per deu euros, un vi cadascun i més espai i l’anomenat Cinema Temàtic capacitat d’assistents que l’any inclou la projecció del film Un passat”, s’afanya a remarcar viatge de deu metres (2014), Diez. del cineasta suec Lasse Halls- L’activitat a Can Riera es tröm, a més d’un col·loqui tancarà diumenge amb els ja posterior i una degustació clàssics tallers de cuina per a gastronòmica i de vins dels infants i adults del xef Miquel restauradors i cellers partici- Can Riera acollirà una nova edició del concurs de cuina TastetXef. Antoja: “L’any passat ens va fer pants enguany al Tast. un taller de xocolata i aquest any, com que serem en ple juny, hem pensat que era millor de fer-ne un de xuixes per a nens Creixement i un menú exprés de cara a Malgrat que enguany l’Ajun- l’estiu, de dos plats i postres tament de Tiana ha fet un refrescants per fer de pressa.” esforç per donar a conèixer el Tot plegat, juntament amb Tast per la banda de Mataró i la consolidada passejada guia- el Maresme, Mite Diez té clar da per les vinyes DO Alella de que després de nou edicions Tiana, és el farciment de luxe l’esdeveniment culinari i viní- de la mostra gastronòmica i vi- cola ha arribat a un cert sos- nícola de la plaça de la Vila, a la tre que l’impedeix de créixer qual assisteixen aquest any els gaire més que l’any passat, vuit productors i la cervesera qualificat d’èxit absolut: “Si esmentats i disset restaurants, no sortim de l’espai actual, no la majoria de Tiana i cinc de podrem créixer més”, reconeix. Pepi Milà (Celler Can Roda). Pilar Solà (Forn Solà). convidats: “Divendres vénen Tal com recollíem a Papers de els Feeding Spain de Barcelona, vi núm. 41, el nombre final de una iniciativa interessant amb tiquets venuts el 2016 va ser una part solidària; dissabte de gairebé 4.200. Entre més els de Núvol Kinton Sushi de xifres, es van cuinar 2.300 ca- Montgat i en Mario de Bada- nelons, 80 quilos de calamars lona; i diumenge ve una noia i 1.900 racions de fideuà. d’aquí que fa càterings, la Cuina de la Memé, i un restaurant de Badalona que es diu l’Esfera.” Com sempre, cada restaurant les especialitats culinàries, però (tant locals com de fora) tria els Mite Diez llança un avís a tots seus plat per al Tast, els tiquets els amants del bon menjar i dels quals es posaran a la venda beure que s’hi acostin, ja siguin diàriament a partir de quarts tianencs, maresmencs o barce- de vuit del vespre. Fins passa- lonins: “Les cuines normalment des les dotze (excepte diumen- tanquen força abans… perquè ge) es podrà gaudir dels vins i acaben la teca!”. Dos nois agafen racions de calamars de l’Avi Mingo.

13 Coordina: ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS PROTAGONISTES I SERVEIS TIANENCS DEL TAST TIANA Us presentem algunes de les propostes que els restaurants membres de l’ACIST portaran al Tast Tiana

Can Roca, s/n · Tiana Tels. 93 395 07 47 - 93 395 57 07 www.restaurantcanroca.com

Croquetes de pollastre rostit.

Plaça de la Vila, 6 · Tiana Tel. 93 118 26 75 www.tiriti.es

Espaguetis aglio e olio.

14 Lola Anglada, 28 · Tiana Tels. 93 395 22 06 - 696 458 355 www.avimingo.com

Canelons casolans a l’estil tradicional.

Ctra Badalona - Mollet, km 7,6 Sant Fost de Campsentelles Tels. 93 570 61 28 - 93 593 55 55 www.mascorts.com

Bombó de vedella i bolets a la salsa de ceps i patata palla.

Edith Llaurador 4-18 · Tiana Tel. 93 395 49 02

Coca d’oli amb xampinyons, pernil dolç, tomàquet i enciam.

15 PROTAGONISTES DEL TAST TIANA

Camí Dalt d’Alella, 15 · Tiana Tel. 93 395 38 12

Gemmes d’espàrrecs amb vinagreta de mostassa.

Isaac Albèniz, 8-10 · Tiana Tels. 93 395 23 03 - 618 326 060 www.casaldetiana.amawebs.com

Bombeta de carbassa amb crema tèbia de gorgonzola.

16 ASSOCIACIÓ Coordina: DE COMERCIANTS I SERVEIS TIANENCS

Isaac Albèniz, 26 · Tiana Tel. 93 395 27 02

Mousse variades.

Sant Jaume, 6 · Tiana Tel. 93 395 26 02

Les Tianes.

Territori Pansa blanca 630 905 083 · [email protected]

Oriol Artigas

17 ACTIVITATS ENOTURÍSTIQUES

ALELLA

Tast de brandy, cognac i armagnac 8 de juny Enotast de la Nit del Comerç 10 de juny Mostast 10 de juny Visita Anem de la vinya al celler 17 de juny Literatures amb sentits 29 de juny Enotast Esmorzar de forquilla 1 de juliol Més informació a l’Oﬁcina de Turisme Riera Fosca, 2 d’Alella · 93 555 46 50 · alella [email protected] · www.alella.cat/turisme

18 19 ACTUALITAT Recuperen la vinya a Sant Jeroni de la Murtra

Amics i col·laboradors de La Sargantana durant la primera jornada de plantació de ceps.

LOLA MARTÍNEZ

La cooperativa La Sargantana, de Badalona, ha impulsat el projecte de recuperació

TEXT: ÒSCAR PALLARÈS

a cooperativa la monestir, a la vall de Betlem del una activitat econòmica que ser el dia triat al calendari per Sargantana, que barri del Canyet de Badalona, a Badalona havia estat bàsica plantar oﬁcialment els primers gestiona el restau- al bell mig del Parc de la Ser- en època dels ibers i romans, i ceps de la nova vinya. La jor- rant homònim de Ba- ralada de Marina. En aquesta durant la preindustrialització”, nada s’havia preparat com una dalona, ha impulsat zona, que ara la cooperativa explica la sommelier Anna Abe- festa, però va quedar aigualida Lun projecte vitivinícola amb un badalonina ha llogat per vint-i- llán, ideòloga i ànima de la ini- a conseqüència de les tempes- objectiu clar i ambiciós: recu- cinc anys, sempre hi havia ha- ciativa: “A Badalona tenim un tes que van caure aquell cap de perar les vinyes de les terres gut vinya i feia algunes dècades petit miracle sense urbanitzar setmana. Durant la plantada del monestir de Sant Jeroni de que s’havia perdut. Al ﬁnal del com és la serralada de Marina, col·lectiva que s’havia previst, la Murtra i fer-ne vins empa- 2015 la Diputació de Barcelona, i el fet de dur a terme aquesta només es van poder plantar rats sota la DO Alella. A Ba- amb el suport de la Caixa, va activitat a la vall de Betlem farà una vintena de ceps. La setma- dalona, la tradició vitivinícola començar a desbrossar i recu- que aquell paisatge que hi ha- na abans, amb tot, els promo- que tan arrelada havia estat a perar les terres on ara la Sar- via hagut durant tants anys es tors del projecte, acompanyats la ciutat s’ha anat perdent amb gantana ha engegat el projecte pugui recuperar i preservar.” de voluntaris, van culminar la el temps. Ara la Sargantana vol perquè la vinya hi torni a lluir plantació del primer miler de recuperar els orígens. amb tota la seva esplendor, tal Primera plantada ceps de malvasia. Ara ja han Les noves vinyes se situ- com ho havia fet durant sis- El 2 d’abril va ser la data esco- començat a brotar i Abellán ex- aran en uns terrenys de tres cents anys. “És un projecte per llida per posar les arrels, lite- plica, satisfeta: “És un projecte hectàrees situats al voltant del recuperar patrimoni i també ralment, d’aquest projecte. Va que vam començar desitjant-lo

20 molt, i que vagi avançant és “també hi havia pansa blanca, una il·lusió, n’estem molt con- moscatell i sumoll”. És per això tents.” Tot i aquesta empenta, que, segons Abellán, el projecte comenta: “Ho anirem fent tot també passa per plantar en un a poc a poc i assegurant cada futur aquestes tres varietats, pas, perquè volem que arribi a amb les quals elaboraran el vi. bon port.” Respecte al temps que cal- De moment la Sargantana drà esperar per poder tastar ha obtingut drets de plantació el primer vi, confia que siguin de vinya per a 1,25 hectàre- uns quatre anys, moment en es, on aquesta primavera ha què es preveu que els primers plantat un miler de ceps de ceps que s’han plantat aquesta malvasia. Abellán explica il- primavera a la vall de Betlem ja lusionada que l’objectiu final facin un raïm que sigui apte per de la cooperativa és arribar a convertir-lo en vi. Explica que, recuperar les tres hectàrees per la idiosincràsia de la planta, al tercer any ja hi haurà raïm “per fer proves”, diu. “Sabem De moment la Sar- què hi havia plantat antigament per fonts documentals i orals, gantana ha obtin- però no sabem com era el vi gut drets de plan- que s’hi feia perquè a Badalona l’elaboració tradicional es va tació de vinya per interrompre.” També explica a 1,25 hectàrees que fa molts anys que a la vall de Betlem no hi ha vinya i, per tant, no tenen referents per de terreny. Ja han demanat els valorar “ni quants quilos es po- drets de plantació per a les 1,75 dran recollir per cep, ni quant hectàrees que encara no s’han de vi se’n podrà treure, ni tam- pogut plantar i estan pendents poc la qualitat que tindrà”. que acabi tota la tramitació. Més que un vi Recuperar l’origen Tot i que el projecte de la Sar- Anna Abellán argumenta la tria gantana obtindrà els primers d’aquesta mena de raïm, la mal- resultats en forma de vi cap vasia: “A partir de les escrip- a l’any 2020, els objectius de tures del monestir vam deduir la cooperativa badalonina que la varietat de raïm que es van més enllà de la producció LOLA MARTÍNEZ conreava antigament a la vinya d’aquest nou vi que s’aixoplu- Imatge d’un tractor preparant les feixes per plantar-hi la nova vinya, per fer el vi era aquesta.” “Com garà sota la DO Alella. I és que, i una foto de primers del segle XX que mostra que aquest cultiu era present que la voluntat és recuperar segons que explica Abellán, al voltant del monestir. el paisatge vitivinícola de la volen “exportar” a aquest pro- zona i el patrimoni històric del jecte la filosofia que sempre ha monestir”, afegeix, “per això regnat al seu restaurant: una un projecte amb valor afegit, i també, d’una intensa relació hem començat per plantar-hi filosofia basada en l’economia donar-hi musculatura, tant per amb el món del vi que ens ha malvasia.” La sommelier i im- social i col·laborativa, que relli- a la seva ciutat, Badalona, com portat durant els vint anys de pulsora del projecte explica gui la vinya de la vall de Betlem també per a la DO Alella. vida de la Sargantana a conèi- que han pogut parlar amb el amb la cultura, la recerca his- En aquest sentit, el fet xer, respectar i defensar molts fill d’un dels últims parcers que tòrica i el compromís amb el d’organitzar una plantada po- productors de vi catalans i va cultivar la vinya, i que els ha territori. D’aquesta manera la pular per engegar el projecte especialment de la DO Alella.” assegurat que a la del seu pare cooperativa pretén promoure ja va ser una mostra de les Amb aquesta nova iniciativa, intencions de la Sargantana: doncs, la cooperativa badalo- organitzar activitats obertes nina diversifica l’activitat: “La i relacionades amb la vinya idea és que arribi el dia en què del monestir de Sant Jeroni. això funcioni independentment D’aquesta manera, compten del restaurant”, perquè “la que es podrà donar a conèixer vinya és una faceta més de la la iniciativa de recuperació que Sargantana”. impulsen i també captar l’aten- Per això no volen fer-ho ció de tots aquells qui vulguin sols, volen fer tot aquest procés col·laborar-hi aportant-hi co- i viure aquest projecte acompa- neixements i experiència. nyats de gent que els assessori Anna Abellán remarca que i que els ajudi: “Gent amb qui “és un projecte participatiu compartir el que nosaltres que neix del desig i de la il·lusió aprenguem durant aquest de poder vinificar i, a la vegada, camí.” “Aprenem moltes coses i de la voluntat de recuperar el també volem transferir aquest

LOLA MARTÍNEZ LOLA paisatge que antigament havia coneixement que anem adqui- Anna Abellan, sommelier i ànima del projecte. estat la vall de Betlem”. “Neix, rint”, conclou.

21 VINFOGRAFIA Bouquet d’Alella Bouquet d’A Blanc L’esclat de la primavera

Eva Vicens PVP 10 € FITXA DE TAST

VISTA De color groc palla amb reflexos daurats i verdosos. Viu, lluminós.

NAS Aromes de fruita blanca, de pera llimonera i meló cantalup, que combinen amb notes ﬂorals, recordant les d’ametller. El vi evoca primavera.

BOCA En atac, un vi fàcil que destaca d’entrada per la frescor que deixa a la boca. Té un pas per la boca llarg i bona acidesa que dóna nervi i equilibra el vi. Deixa un postgust salí que ve per quedar-s’hi. Persistent.

ELABORACIÓ

Verema manual. Macerat amb les pells i amb un premsat suau perquè per a la vinificació aprofiten únicament el most flor. Cada varietat –pansa blanca i garnatxa– fermenta separadament en dipòsits d’acer inoxidable durant unes tres setmanes. Acabada la fer- mentació fa criança sobre mares durant sis mesos amb bâtonnage.

FITXA TÈCNICA Anyada: 2016 Varietats: 65% pansa blanca i 35% garnatxa blanca Grau alcohòlic: 12,5% vol Ampolles elaborades: 10.000 Primera anyada a la venda: 2010 Exportació: 8% de la producció (Bèlgica, Països Baixos i Anglaterra) Agricultura ecològica certiﬁcada

22 Bouquet d’Alella El lema “Viu la tradició, experimenta la innovació” motiva el naixement de l’empresa dels germans Cerdà el 2010, que des del primer moment va tenir un doble vessant de negoci: la venda de vi i l’organització d’activitats enoturístiques. La ﬁnca disposa d’unes tretze hectàrees de vinya de més de vint-i-cinc anys plantades als termes d’Alella, Teià i Vilassar de Dalt, i treballen seguint les pautes de l’agricultura ecològica. En blancs tiren per la pansa blanca i la garnatxa; i en negres, per la syrah, garnatxa negra, cabernet sauvignon, merlot i mataró.

MÉS VINS DE PANSA BLANCA I GARNATXA SENSE PAS PER FUSTA L’ENÒLEG ENS EN PARLA Toni Cerdà, enòleg de Bouquet d’Alella

L’enòleg de Bouquet d’Alella, Toni Cerdà, està content. Treballen la pansa blanca i la garnatxa en dues ﬁnques ben diferents, l’una vora el mar i l’altra a 450 metres d’altitud, al terme de Vilassar, i ens explica:

“Enguany, amb les calors que hi ha hagut, ha estat un any complicat per a la vinya, però la falta d’acidesa i l’alta graduació obtingudes vora mar s’han pogut compensar amb els raïms de la ﬁnca de Vilassar, on han tingut una maduració més lenta.”

“Vam optar per la garnatxa i la pansa blanca perquè són varietats autòctones i perquè pensem que es complementen molt bé juntes.“

“Collim a mà, en caixetes de divuit quilos, i deixem el raïm en fred abans de començar el procés de viniﬁcació. Les dues varietats es treballen separadament i decidim el cupatge segons l’anyada, tot i que sempre hi domina la pansa blanca. Busquem identitat local.” Marﬁl Clàssic Pensa La Rumbera Alella Vinícola Albert Federico Oriol Artigas “El resultat, ampolla en mà, és un vi jove, fresc, afruitat i sec.” 60% pansa blanca 70% pansa blanca 80% pansa blanca i 40% garnatxa i 30% garnatxa i 20% garnatxa blanca blanca blanca PVP: 7,90 € PVP: 9,95 € PVP: 15 €

LA PROPOSTA DE MARIDATGE

Peus de porc amb salsa biscaïna Elaboració a càrrec de Mimi Rosa (Restaurant La Nau, Alella)

El Bouquet d’Alella Blanc 2016 és un vi d’aquells que en diem gastronòmic perquè ens farà quedar bé acompanyant tot un àpat sencer: aperitiu, entrant, plat principal... Ens atrevim a servir-lo amb uns peus de porc fets amb salsa biscaïna. Aquest vi, viu, en plena efervescència de joventut i amb aquest toc salí, farà un tàndem perfecte amb un plat consistent, de pes, com uns peus de porc. Busquem un maridatge de contrast i creiem que aquest pot ser un win-win, un match perfecte.

23 Les nostres vinyes de producció ecològica de pansa blanca, picapoll i garnatxa blanca, varietats autòctones de la DO Alella, estan expo- sades de manera continuada al foranell, el vent que, des del mar, puja fins la muntanya per ajudar a donar als nostres vins el caràcter que els defineix i que sorprendrà els vostres sentits.

Finca La Sentiu 08391 Tiana · Tel. 699 086 355 · [email protected] 24 Tres panses El nou vi de ‘Papers de vi’ Podeu trobar-lo a: ALELLA Ca l’Estrany Celler Jordana Companyia d’Alella La DO Tastets d’Alella Restaurant Antiga Fusteria Restaurant Can Cabús Restaurant Els Garrofers Restaurant Les Terrasses Xarel·lo

BARCELONA La Cuina del Guinardó

CABRILS Restaurant Xeflis

EL MASNOU El Celler del Mar El Rebost dels Sentits Restaurant La Cuina dels Capitans Restaurant Pati La Morera

MATARÓ Restaurant La Morera

SANTA COLOMA DE GRAMENET Les Taninnes

TIANA Pastisseria Aixelà Restaurant L’Avi Mingo

12 €

ALELLA DENOMINACIÓ D’ORIGEN www.papersdevi.cat

25 ACTUALITAT Les últimes excavacions reforcen la importància de la viticultura de Baetulo

Una escultura del cap de Bacus i uns mosaics d’època de l’emperador August es destaquen entre les darreres troballes.

TEXT: JORDI ALBALADEJO MUSEU DE BADALONA DE MUSEU Mosaic de l’època d’August aparegut a les obres de la calçada lateral de l’autopista C32.

la zona de la Laie- lució sociocultural en tots els situat estratègicament a la dinàmica urbanística moderna. tània romana, el àmbits, com explicà al darrer regio Laeetana i ben comunicat Per tal de protegir-ne el patri- conreu de la vinya Festival Laietania al Maresme per terra i mar, l’exportació del moni arqueològic, el jaciment i la comercialitza- l’arqueòleg Antoni Martín vi ja va començar a partir de de la ciutat romana de Baetulo ció del vi que s’hi Oliveras. El ﬂux econòmic mitjan segle I aC. s’ha catalogat com a Bé Cultu- Aproduïa van esdevenir un dels positiu va contribuir a l’esplen- L’antiga Baetulo és situada ral d’Interès Nacional (BCIN) negocis més pròspers per a dor arquitectònica i artística, al subsòl de l’actual Badalona. i s’estén per una àrea urbana propietaris, pagesos, terrissai- com s’ha pogut comprovar en És un gran atractiu per als dels actuals barris de Dalt de res, comerciants i negotiatores. troballes a la ciutat romana de qui trepitgen la ciutat actual la Vila i Bufalà, a tocar de l’au- La viticultura intensiva que Baetulo (escultures, mosaics, i també una peculiaritat que topista C-31. Això signiﬁca que s’hi va establir principalment pintures murals...). Al territori condiciona les intervencions l’activitat constructiva moder- entre els segles I aC i III dC d’aquesta ciutat, un indret amb arqueològiques, perquè s’han na es troba subjecta a la realit- comportà una autèntica revo- moltes possibilitats agràries, de preveure d’acord amb la zació d’excavacions prèvies per

26 tal de conèixer la importància de les possibles restes i quines intervencions requerirà l’espai. Precisament la construcció prevista de la nova calçada lateral a banda muntanya de l’autopista C-31 per part del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que en va encar- regar l’execució a l’empresa pública Infraestructures.cat, afecta la part septentrional de l’àrea protegida, al barri de Bufalà. Això va comportar des del setembre del 2016 un conjunt d’excavacions arqueo- lògiques prèvies supervisades per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i el Museu de Badalon, encarrega- MUSEU DE BADALONA des a l’empresa Àtics, SL. Excavació a la vora de la C32 al seu pas per Badalona.

El resultat de les trucció de l’autopista de Bar- Les noves troballes arqueolò- de riquesa i comerç relacionats celona a Mataró, la primera de giques per damunt de la C-31 amb el vi, que pren gran im- excavacions ha l’estat. La fase inicial va ser el milloren el coneixement de portància a Baetulo al llarg del estat sorprenent tram entre el barri de la Salut l’espai urbà de la ciutat roma- segle I dC. de Badalona i Montgat, el 1968. na. S’hi han excavat quatre El cap de Bacus i els mo- per la seva impor- Diuen que l’autopista “va des- àrees i han aparegut sitges saics d’època de l’emperador tància truir més vil·les romanes que d’emmagatzematge alimentari. August passen ara a formar les invasions bàrbares”. Quan Com destaca l’arqueòloga del part del fons arqueològic del es van remoure les terres, Museu de Badalona Clara Forn, Museu de Badalona i les restes El resultat ha estat sorprenent qualsevol troballa arqueològica s’ha pogut constatar una zona consolidades quedaran prote- per la seva importància. En el va quedar arrasada. Tot i així, agrícola amb prop de dues- gides sota la nova estructura treball de camp, com explica la potser en alguna cota podria centes feixes per al conreu de viària. La Magna Celebratio, cap d’arqueologia del Museu aparèixer quelcom. Prioritats la vinya d’època romana (fins festival romà de Badalona re- de Badalona Pepita Padrós, del franquisme. La Baetulo als anys cinquanta i seixanta alitzat recentment, ha permès s’ha localitzat una nova part romana quedava destruïda i la del segle XX, vinyes i camps conèixer totes aquestes nove- de la trama urbana de Baetulo. Badalona contemporània, es- encara predominaven en el tats arqueològiques. Per tant, la hipòtesi dels seus capçada en dues parts a banda paisatge del barri de Bufalà). límits coincidint aproxima- i banda. La ciutat antiga s’este- També dos forns vinculats a La vinya laietana i la dament amb l’autopista C-31 nia des de la plana, prop de la una estança destinada al tre- contemporània s’ha vist modificada i ampliada línia de costa (es trobava uns ball artesanal i la claveguera Coincidint en el temps de fer- amb una morfologia urbana sis-cents metres més endins del cardo maximus (carrer prin- se públics els resultats de les com a mínim d’una insulae que ara), cap amunt en forma cipal en direcció nord/sud, de excavacions i els importants (illa de cases) més, i la muralla de terrasses. La seva existèn- mar a muntanya), que arriba a lligams amb el món del vi, nord –encara no descoberta– cia deixa en evidència el mur un recorregut fins ara conegut s’acaba d’engegar un nou pro- hauria de trobar-se més enfi- de ciment i asfalt que, com una de 470 metres de llargada. I ha jecte vitivinícola a Badalona. lada al turó d’en Rosés. També cicatriu física i psicològica, emergit la cantonada de dos La cooperativa la Sargantana s’han documentat dues cases divideix la ciutat actual. carrers, un decumanus minor i ha plantat els mil primers benestants que s’afegeixen a un cardo minor, amb pedres i ceps destinats a recuperar el dues més de conegudes uns fragments ceràmics lligats amb conreu de la vinya a l’entorn quants centenars de metres Cap de Bacus. morter destinats a la circulació del monestir de Sant Jeroni més avall, al carrer Lladó, que de carruatges. Cal destacar-ne de la Murtra, a l’anomenada indiquen una prosperitat de també dues domus (cases be- vall de Betlem. Així Badalona, diferents famílies vinculada nestants), amb excepcionals que forma part del territori de de segur amb la producció i paviments de mosaic de gran la DO Alella, podrà disposar l’exportació d’abundant vi, i qualitat i estat de conservació, d’aquí a alguns anys de nova s’ha trobat fins i tot una zona una de les quals amb uns bal- oferta vinícola que s’afegirà a de vinya d’època romana a nea (termes privades) i l’altra l’actual del vi Orígens del pro- tocar de la nova trama urbana amb un larari (espai de culte). ductor Josep Coll, establert a descoberta. Entre les peces trobades la zona de Canyet. El paisatge es destaca una escultura de de la vinya acompanyà els Cases benestants i vinya Bacus, el déu del vi i la vinya, habitants d’època romana de Situem-nos a la zona on han el conreu predominant a Bae- la Laietània com també és emergit aquests tresors arque- tulo, feta de giallo antico, una present –amb unes altres ca- ològics. Ara fa cinquanta anys, exclusiva pedra calcària mar- racterístiques i magnitud– en el Ministeri d’Obra Pública mòria procedent de Chimtou, a el territori de la DO Alella per espanyol va promoure la cons- Tunísia. Una mostra, per tant, als contemporanis.

27 CATALUNYA PAÍS DE GRANS VINS

28 ACTUALITAT S’ha mort Ismael Manaut, fundador de Marquès d’Alella

TEXT: MONTSE SERRA

smael Manaut (Mar- cellers a la DO Alella en aquell de les Quatre Torres, i Juan En l’àmbit més personal, Is- torelles, 1936) es moment només hi havia Alella Peláez, Marquès d’Alella, que mael Manaut provenia d’una va morir l’11 d’abril Vinícola (i Jaume Serra, però van canviar-ne el nom. Alhora, família pagesa. El seu besavi passat a vuitanta-un no feia gaires vins dins la de- poc després de la creació de va construir una casa a Santa any. Va ser una figura nominació d’origen). Crec que Marquès d’Alella va sorgir la Maria de Martorelles el 1883, Idiscreta, però determinant en ell va fundar el celler Marquès possibilitat d’adquirir les caves Can Miqueló, que encara avui la història recent de la Deno- d’Alella per compensar els pa- Parxet de Tiana, de la família és de la família. Manaut va minació d’Origen Alella: el 1981 gesos davant del polígon. Era Suñol, que es van incorporar tenir una germana, Carmen, va fundar i va ser el màxim una manera de fer alguna cosa al projecte vinícola de Manaut amb la qual es portava set accionista del celler Marquès pels pagesos. Tots li tenien una el setembre del 1982. L’empre- anys. El pare es va morir aviat d’Alella, que després incorpo- estima molt important.” sa va passar a dir-se Parxet i ell va haver d’aixecar el nego- raria el cava Parxet, i s’hi va SA. Ismael Manaut i la seva ci i tenir cura de tota la família. mantenir fins al 2003. La seva Els orígens germana Carmen en foren els No es va casar mai. tasca vinícola amb Marquès Marquès d’Alella va començar accionistes majoritaris fins al Cap al 1977 Ismael Manaut d’Alella-Parxet li va valdre el a treballar el 1981, any en què 2003, quan es van vendre les va anar a viure a Can Miqueló, reconeixement del sector, i es va fer la primera verema i accions als altres socis, l’enòleg a Santa Maria de Martorelles. se li va concedir la medalla al ja en van sortir les primeres Josep Maria Pujol-Busquets i En aquella casa el seu avi es mèrit agrícola. ampolles al mercat d’aquella Juan Peláez. feia el vi cada any i, per tant, Empresari metal·lúrgic era un món que li era proper. dedicat a la construcció de pe- Per aquella època va com- ces per a motos (el seu pare ja prar Can Matons, la masia a s’hi dedicava), com també de prop de la casa familiar, que radiadors i calderes, Manaut a partir del 1981 seria la seu va ser un industrial destacat de Marquès d’Alella, la finca al Vallès Oriental: va construir on es construiria el celler. En una part del polígon industrial aquell temps també va co- de Martorelles i va ser el pre- mençar a comprar vinyes del sident de l’Associació d’Indus- voltant. trials del Baix Vallès entre els anys 1984 i 2006. Una persona íntegra Josep Maria Pujol-Bus- Per Carmen Manaut, el seu quets, que va iniciar-se com a germà era una persona íntegra, enòleg a Marquès d’Alella i en un home sencer en tots els as- fou el primer director tècnic, pectes i alhora senzill. Recorda recorda Ismael Manaut com un vessant del seu germà poc una persona molt educada, sabut, però important si volem encantadora, amb molta sensi- CEDIDA conèixer-lo d’una manera més bilitat. I quant al món del vi, el Ismael Manaut. completa: tenia una sensibilitat considera molt avantguardis- afinada per les arts plàstiques ta: “En aquells començaments, anyada. Sempre explica Pujol- Marquès d’Alella-Parxet va i les antiguitats. Els anys sei- amb ell vam viatjar per França Busquets que la intenció era marcar la dècada dels vuitanta xanta va fer amistat amb un i per Itàlia i vam mirar de tre- fer un vi radicalment diferent i noranta i va renovar la vita- grup d’artistes i intel·lectuals ballar amb la tecnologia més del que produïa Alella Viníco- litat de la DO Alella, amb vins que tenien casa a Sant Fost moderna.” la: un vi jove, fresc, marcat per més contemporanis i convertit, de Campsentelles, entre els Li preguntem per què les aromes primàries, de flors i progressivament, en el celler quals hi havia el pintor Modest creu que Manaut es va decidir fruita, fugint d’oxidacions, ela- d’aquest territori amb més Cuixart. Amb el galerista René a entrar en el sector del vi i borat amb tines d’acer inoxida- producció. Pujol-Busquets és Metras van fer-li de marxants. apunta: “El meu parer és que ble, sense pas per barrica, amb de parer radical quan afirma: I es dóna el cas que Manaut va era un home molt lligat al seu la voluntat de connectar amb “Sense Ismael Manaut no se- produir un documental sobre entorn. Deia que els pagesos el nou gust dels consumidors. ríem aquí. No s’entén què ha Cuixart l’any 1963, dirigit per li van fer molt de bé quan va La primera anyada no passat a la DO Alella sense ell. Jean-André Fieschi. Més enda- construir el polígon industrial portava el nom de Marquès Va aportar una alenada d’aire vant va fer amistat amb el fotò- de Martorelles. Casa seva era d’Alella, sinó que es va dir Alta fresc a una vida vinícola ràn- graf Xavier Miserachs i, amant envoltada de vinyes i al final Alella. Fou poc temps després, cia, que desapareixia. Sense del ballet com era, també va dels anys setanta veia que quan va entrar a l’accionari- en Manaut penso que hauria donar suport a la companyia aquest conreu es perdia. De at Jaume Nadal, propietari desaparegut la DO Alella.” d’Ángel Corella.

29 REPORTATGE “Si entens l’entorn entens el vi”

Trekking entre vinyes i boscos de la DO, nova proposta de la Ruta del Vi

TEXT: LLUÍS PUJOL Lluís Pujol i Jacinto del Pozo conversen a la vinya del Turó del Galzeran.

m calço unes vam- entre vinyes però no només contrasta amb el verd del ter- possible que doni tanta per- bes. Fa calor, però això. Trepitjarem el bosc que ra, de la coberta vegetal que sonalitat al raïm que hi creix. trobo excessiu els les envolta, “descobrirem tot encatifa les vinyes. Es nota Acostumats a sorres, argiles pantalons curts. allò que alimenta el vi d’Ale- que no s’hi fan servir herbi- o terres calcaris, el granit Millor uns texans, lla”, diu en Cinto. Suposo que cides ni pesticides perquè hi descompost és el gran secret Eque som a principis de maig, vol dir la vegetació, el sol i el creixen tot tipus d’espècies que descobreixen a Alella no cal exagerar. A més m’han sòl -amb accent-. Ell entén el vegetals. Les roselles verme- els turistes del vi. I caminar avisat que entraríem dins del vi com un conjunt de factors: lles, les dents de lleó grogues per la Serralada Litoral és bosc i no tinc ganes d’esgar- el fruit, la planta, el paisatge, i les margarides blanques hi topar un cop i un altre amb rinxar-me. Quan em trobo la cultura, la tradició. “No sóc despunten mesclades, sense murs de sauló. O amb roca en Cinto, me n’adono que fa expert en vi, però si entens ordre, però configuren junt de granit, d’aquelles antigues temps que no vaig de cami- l’entorn, entens el vi que s’hi amb un cel ben blau un tou de pedreres de les quals els habi- nada. Semblo de ciutat. Em fa”, comenta. colors singular. En Cinto ens tants d’Alella i Teià en treien saluda vestit amb roba pro- fa notar que ens trobem en- blocs per fer-se les cases. Tot fessional i motxilla d’excursi- voltats de les vinyes més altes això ho veiem mentre anem onista, suposo que vol marcar En Cinto, guia de d’Alella, ceps de pansa blanca, muntanya amunt, cap al cim terreny perquè ell és el guia i garnatxa negra i syrah orien- del Turó del Galzeran. 485 ha de quedar clar. Farem una muntanya, adapta el tats cap a l’est. Raïm que ser- metres sobre el nivell del sortida pel parc de la Serrala- trajecte a la volun- virà per fer alguns dels vins mar i coronat per una torre da Litoral, una nova activitat del celler Alella Vinícola. Es de guaita que els bombers i d’enoturisme inclosa dins de tat i les capacitats van plantar no fa més de quin- els forestals fan servir per l’ampli catàleg que contempla dels seus clients ze anys, recuperant terreny preservar del foc aquest ric la DO. De fet, en Cinto -Jacin- a un bosc que temps abans entorn natural. Des d’aquí, en to del Pozo, però li agrada que ja s’havia menjat les vinyes, un dia net i clar, diuen que es li diguin Cinto- ja forma part Comencem dalt de tot de la perquè els pagesos que les pot veure Mallorca. De mo- de la Ruta del Vi de la DO urbanització Mas Coll. Ben conreaven van veure que els ment, nosaltres, a ull nu, ens Alella. d’hora, a les 8.30, per aprofi- era més profitosa l’empenta conformem amb veure, en un Farem la versió curta, una tar la fresca. Només baixar de la industrialització primer gir de 360 graus, Sant Mateu, ruta circular de tres hores. En del cotxe, comencem a cami- i la urbanització després. el mar, Barcelona i el Vallès Cinto, escalador professional nar. Ens endinsem a un bosc amb el Montseny i Montser- i guia de muntanya, adapta d’alzines per un camí força El sauló sorprèn als americans rat al fons. Diu en Cinto que el trajecte a la voluntat i les ample. De moment ens toca És entre les parets que sus- Mallorca no l’ha vist mai des capacitats dels seus clients. l’ombra i no fa calor, però em tenten les terrasses que en d’aquí, però sí les muntanyes Només mirar-los els peus -el fa l’efecte que no durarà molt. Cinto ens ensenya el sauló. del Pirineu. En argot d’es- calçat, vaja-, sap si són cami- En vint minuts, se’ns obre un Nosaltres ja el coneixem, calada se’n diu “veure pati”, nadors experimentats, i si els nou món. El bosc deixa pas però els turistes, molts cops tenir visió il·limitada, fins a haurà de portar per un plàcid a una vista embriagadora americans, que l’acompa- l’horitzó. És el moment que en passeig per senders amples d’onades verdes, d’un verd nyen habitualment -no en va Cinto aprofita per vendre la i senyalitzats o els podrà fer molt viu, de terrasses de en Cinto domina l’anglès i marca DO Alella, sobretot als baixar per corriols estrets i vinyes brotades i a punt per el francès- es sorprenen de turistes que s’allotgen en un amb pendents impossibles. la florida. És un espectacle la seva textura, de com es dels grans hotels que domi- Ens avisa que caminarem de colors. El to dels pàmpols desfà a les mans i de com és nen l’skyline de Barcelona. Els

30 i de tornada, ens espera comprovar si som capaços una petita dosi d’aventura. d’identificar en un vi tot En Cinto ens fa baixar per aquest paisatge i aquesta corriols que no fan més de cultura que hem descobert. 50 centímetres d’amplada, Baixem fins a la Vall Cirera i plens de pedres, bardisses i ens obrim pas entre les vi- arrels de pi blanc. L’objectiu nyes d’Alta Alella. És un des- és arribar a algunes de les cans ben merescut després fonts més ben conservades de tres hores. També per a que ens serveixen l’aigua en Cinto, a qui ha arribat el recollida a la vessant orien- moment de passar el relleu tal del Galzeran, com la del al personal del celler. Apro- Safareig, la dels Eucaliptus fitem per preguntar-li d’on li o la Font de l’Esquerda. En ve l’interès per la vinya. En aquesta última hi fem una realitat, diu, li apassiona tot parada. Se l’anomena així el relacionat amb la natura.

RAMON RUIZ RAMON perquè l’aigua goteja per una Se’n va adonar quan treballa- esquerda interior de la roca i va en una fàbrica. S’ofegava queda recollida en un bassal dins d’aquelles quatre parets dins d’una cova. En època de i va decidir fer un tomb a la calor s’agraeix l’ombra que seva vida. Primer va estudi- proporciona el plàtan de just ar jardineria, però no li va davant de la font, catalogat acabar de convèncer. Neces- indica, des de dalt del turó, on Però com que no som excur- per l’Ajuntament d’Alella sitava marxa, i per això va és el seu hotel i els pregunta sionistes experimentats i avui com a arbre singular. Un endinsar-se en el món de l’es- si coneixen alguna altra ciutat fèiem la versió curta, només cop descansats, encarem ja calada esportiva i els guies on puguin trepitjar vinya i al- arribem fins al dolmen de Can l’últim tram a peu. Pràctica- de muntanya. Va muntar una hora veure el lloc on dormiran Gurri, que algunes troballes ment sense adonar-nos-en empresa, Tres Mil Camins, i aquella nit. Això només pot permeten datar al segon mil- hem caminat vuit quilòme- va començar a organitzar ru- passar a Alella, diu orgullós, leni abans de Crist. Aquests tres, i mentre fem cap cap al tes pel Pirineu i a descobrir ell, que viu a Granollers. monuments funeraris són cotxe topem amb una imatge els camins secrets de Mont- constants a la Serralada de que simbolitza com cap altra serrat. El vi i la vinya van Marina, com també són cons- la història vitícola d’Alella. venir després, de manera La caminada acaba tants les pujades i baixades Una antiga barraca de vinya natural i pràcticament sense que hem de fer tant si ens a peu de bosc, força ben con- proposar-s’ho. I com que li amb una visita i un agrada com si no. servada, i a poc més de cinc agrada, assegura que només tast al celler Alta metres una altra barraca: és el començament. Parada a les fonts d’Alella moderna, tres plantes, garat- A Alta Alella tastem tres Alella Comencem a estar cansats i ge, jardí i piscina. vins. Normalment serveixen albirem, ja amb desig, l’espe- Seiem a la furgoneta tres dels més representatius rat tast de vins. Però abans, de’n Cinto, amb ganes ja de del celler, dels quals sempre Ara que som dalt de la care- hi ha d’haver com a mínim na fem un salt i passem a la un escumós, un vi de pansa vessant obaga. En un moment blanca o un dels vins sense hem canviat de comarca, ja sulfits que es fan al Celler de trepitgem bosc del Vallès, de les Aus. Totes tres condici- Santa Maria de Martorelles. ons les reuneix el cava Bru- Descobrim la mà de l’home ant, un excel·lent exponent en camins delimitats per del terrer alellenc. Però avui murs de pedra seca, trobem també tastem el Lanius 14, balcons on es percep que una pansa blanca fermen- antigament hi havia hagut tada en barrica; i l’Extrem vinya. Alguns trams els fem 15, un vi negre de la varietat pel GR-92, i si l’excursió és mataró que només s’elabora la llarga, d’un dia sencer, en a les millors anyades que Cinto acompanya els cami- permeten, segons el celler, nants fins a les restes del extreure’n el seu punt més castell de Sant Miquel, just rústic. Amb aquest tast final en el límit entre Vallromanes es vol que els turistes, cami- i Montornès. Construït sobre nants, trekkinglovers o com un assentament íber, aquí ja se’ls vulgui definir acabin de s’hi van trobar àmfores, i això quadrar el cercle, i tornin a ens ajuda a entendre, una ve- PALLARÈSÒSCAR exclamar allò que ja han dit gada més, la importància del Matilde Rinaldis, sommelier supervisora del Centre d’Enoturisme a 485 metres d’alçada amb vi a les muntanyes de la zona d’Alta Alella, serveix una copa de Bruant durant la nostra visita. Alella als seus peus: “Uau”.

31 32 Papers de vi

DO ALELLA · ENOTURISME · GASTRONOMIA · CULTURA

SUBSCRIU-TE! per només 18€ a Papers de vi per dos anys i et regalem la Guia d’Enoturisme de la DO Alella (PVP: 19€).

Aromes i gustos mediterranis Una experiència única, per gaudir de l’autèntic sabor en plena natura i a només Fes efectiva la teva subscripció a www.papersdevi.cat/subcripcio de la nostra terra www.papersdevi.cat 20 minuts de Barcelona PROMOCIÓ VÀLIDA FINS A EXHAURIR EXISTÈNCIES Hotel Can Galvany **** · Avinguda de Can Galvany, 11 · 08188 Vallromanes · Tel. 93 572 95 91 · [email protected]

33 ENTREVISTA “Hem vingut a sumar”

Conversem amb Manuel Arrey, promotor i propietari de l’Hotel Arrey Alella, quan és a punt de complir-se un any de la inauguració

TEXT: ÒSCAR PALLARÈS ÒSCAR PALLARÈSÒSCAR Manuel Arrey, al jardí del seu hotel alellenc el dia de l’entrevista.

Ara farà un any que va obrir Durant la resta de l’any hem negocis al Brasil, on té vuit res. És un establiment tipus l’Hotel Arrey Alella. Quin ba- constatat que entre novem- hotels. Per què va decidir obrir parador i hi tenim clients de lanç en feu? bre i febrer és l’època més mercat aquí i per què va elegir la zona de Castella i Lleó, de En fem un balanç excepcional, difícil. Hi ha hagut empreses Alella? Madrid... Entre setmana hi estem molt contents perquè que han fet congressos i els Fa quatre anys vaig decidir tenim comercials i els caps de ens ha anat millor del que ha- esdeveniments també ens tornar a viure a Barcelona. setmana, famílies. És un pú- víem previst. Teníem clar que, han funcionat. Ara al maig, blic diferent del que estàvem al restaurant, hi vindria gent per exemple, tenim moltes acostumats, perquè al Brasil d’Alella, el Masnou, etc., però comunions. “Jo buscava un hotel tots els hotels excepte un els teníem dubtes respecte a quin tenim en ciutats i, per tant, tipus de client rebríem a l’ho- Fer-se un lloc és difícil? a Barcelona o a enfocats a un públic empresa- tel. Durant aquest primer any Sí que ho és. En aquesta zona la vora i vam trobar rial i comercial. no teníem referències prèvies, hi ha hotels que estan força A Espanya, el turisme és però n’estem satisfets perquè bé. A més, Alella és un poble aquesta ﬁnca a una de les coses que han con- hem tingut una ocupació mit- amb història. Per nosaltres Alella” tinuat funcionant malgrat la jana del 45% o 50%. L’estiu aquesta potser és la part més crisi. I a Plasència ens va sor- va ser extraordinari quant a difícil, aconseguir que no ens tir aquesta oportunitat, la de turisme internacional i, per vegin amb recel. Em podia jubilar, però em va tractar un públic diferent del les reserves que ja tenim, som la marxa! [riu] El 2014 vam que estàvem acostumats, un optimistes respecte a aquest Vostè és d’Olot i durant tren- obrir el Palacio Hotel Carva- públic més exigent i amb més estiu. ta anys ha centrat els seus jal-Girón a Plasència, a Càce- capacitat ﬁnancera.

34 Jo buscava un hotel a Barce- en un cap de setmana. Ara El cava de la casa es diu Quina proposta gastronòmica lona o a la vora i vam trobar arriben dissabte al matí i Maria Oliver en honor de la trobem al restaurant Can aquesta finca a Alella, que se’n van diumenge a la tarda. seva mare. Té la intenció que Balcells? havia estat la seu de Caves Volen estar tranquils, menjar aquest producte s’acabi ela- Hi caben entre trenta i qua- Signat. I la vam trobar ideal bé, gaudir de la piscina, de la borant a les antigues caves ranta persones, mig centenar perquè enteníem que s’hi lectura, d’una copa de vi... de Signat. Quan el podrem si hi comptem la terrassa. podia fer un projecte de cate- L’altre perfil de client és tastar? Oferim menús i carta. Menjar goria que fugís dels hotels de més corporatiu: empreses que Per al segon aniversari! mediterrani, postres cuida- negocis. fan seminaris de dos dies i que Tenim les màquines i les des... Ens agradaria arribar ens allotgen vint o vint-i-cinc instal·lacions a punt i estem a tenir una estrella Michelin. El dia de la inauguració va persones. És un perfil que acabant de demanar-ne tots Estic segur que serem un afirmar que volia que l’Hotel també ens interessa molt per- els permisos. Els tres mesos restaurant de referència, els Arrey es convertís en el millor què ocupa el restaurant, utilit- vinents tenim previst d’em- clients ens ho diuen. Pots ex- del Maresme. Ho ha aconse- za les sales d’esdeveniments... botellar el primer cava i, per plicar el que vulguis, però un guit? I després també hi ha el tant, el tindrem a punt per al client només torna si li agrada. Per mi és clar que ho és! benefici de trobar-nos a la segon aniversari. L’espai és I tenim gent que en un any ha Estem molt ben posicionats vora de Barcelona. Això es petit, però els anys vinents vingut quinze vegades o vint. a Booking, TripAdvisor, etc. nota i l’hotel també s’omple volem arribar a les 150.000 Volem ser el millor, estem amb esdeveniments com el ampolles. Volem fer un gran Can Balcells pot convertir forçats a ser el millor. I, per Mobile World Congress i la reserva, que segueixi la Alella en un referent gastro- aconseguir-ho, hem de com- fórmula 1. mateixa política de l’hotel: nòmic? petir amb qualitat, amb como- competir amb qualitat, amb Quan deia que m’agradaria ditat... Quan sento i llegeixo Al començament pretenia que l’entorn... Alella ha sabut cap- que hi hagués un hotel de l’establiment tingués el nom girar la seva fama i oferir un cinc estrelles, dic el mateix d’Hotel del Cava. No va ser vi de qualitat. Nosaltres ens dels restaurants. A Alella hi “Ens agradaria que possible per raons legals, però volem afegir a aquest carro. ha restaurants on es menja té l’objectiu que l’Hotel Arrey molt bé, i al Masnou també. el restaurant Can Alella esdevingui un referent D’on sortirà el vi base per Crec que sí, nosaltres i alguns Balcells arribés a en enoturisme? fer aquest cava? altres més que sumin ens po- Aquest any hem tingut tanta Del Penedès. La idea és que dem convertir en referència. tenir una estrella feina a posar les coses en solfa tot el procés s’acabi fent aquí Per la Festa de la Verema, per Michelin” que encara no puc donar-te’n i que sigui un cava d’Alella, exemple: està concentrada al una resposta. Per aconse- i volem exportar una part centre del poble i hi vénen deu guir-ho, amb tot, hem d’anar d’aquesta producció. Tenim mil persones. Nosaltres en la possibilitat que a Alella es de la mà de l’ajuntament i una fàbrica d’anacards al demanem quaranta o cinquan- faci un hotel de cinc estrelles del Consorci de la DO Alella, Brasil i una altra a Guinea ta només! a l’antiga finca dels Escolapis, que coordina tota aquesta Bissau. Aquesta fruita seca ho trobo excepcional. A nosal- part d’enoturisme. Intentem és un producte relativament Sempre sumar? tres ens fa por la competència arribar a acords amb cellers, car i per això ja som a les Sempre! Vinc del món de la barata, no els hotels de cinc acords que no són fàcils millors botigues de les ciutats indústria i sempre hem hagut estrelles! Si aquests projectes perquè ningú no vol perdre amb més poder de consum. de créixer sumant amb els prosperen, és bo per a tothom: clients. Però nosaltres difícil- Ja hi tenim la porta oberta, proveïdors. No pots muntar la gent porta gent. ment hi podem competir. A i també ens acceptaran el una fàbrica d’olives si no tens vegades també hem trobat a cava. un acord pròxim amb els qui Quin és el perfil de client de faltar de les empreses d’Alella les planten, els qui tenen cura l’hotel? que no ens donin a conèixer Una de les picades d’ullet que de la qualitat... I amb els ser- Un 50% són turistes estran- més activitats que fan, perquè fa l’hotel al món del vi són els veis d’un hotel i un restaurant gers –principalment france- estic disposat a oferir-les als noms de les sales de reunions: passa el mateix. Som a Alella, sos– i un 50%, variat: familiars nostres clients. Estem oberts Merlot, Garnatxa i Cabernet. i el que passa al poble és im- i amics d’alellencs, gent de que qualsevol empresa o celler Som on som i hem de po- portant per a nosaltres. Venim Barcelona... La gent s’ha can- del territori pugui “aprofi- sar-hi noms que facin re- a sumar, i volem sumar amb sat d’agafar avions i cotxes tar-se” de l’hotel, venim a su- ferència a on ens trobem un producte que no desmereix per fer dos-cents quilòmetres mar! I clients porten clients! nosaltres! res del que ja hi ha.

és el fruit d’una llarga tradició familiar

El vi de Badalona. Carretera de Canyet, 73 - 08916 Badalona - Tel. 93 395 12 66

35 MasiaMasia CanCan CabúsCabús Restaurant de cuina catalana

Especialitat en Menú laborables. carns a la brasa Dijous, arròs caldós i productes de de marisc. temporada

Divendres i dissabtes, sopars a la fresca. Ideal per a celebracions, empreses i grups. Grans jardins i aparcament privat. Menús personalitzats.

Sant Josep de Calassanç, 10 · Alella · 93 540 77 73 · www.cancabus.es · Dimarts tancat

Un espai únic, una atmosfera encisadora

- Celebracions privades. Esdeveniments exclusius - Cocktails i presentacions - Esdeveniments i trobades familiars i d’empresa - Organització d’esdeveniments relacionats amb el món del vi: tastos, degustacions, maridatges, team-building... - Sopars amb jazz en directe, sopars maridatge... i tot allò que imaginis!

Passeig Antoni Borrell, 1 · Alella · 93 555 28 84 · www.espaidivi.es

36 Pot un vi Un terrer ser sexy? únic, uns vins Nou In Vita Rosat excel·lents

CONSELL REGULADOR DE LA DO ALELLA Can Magarola Avinguda de Sant Mateu, 2 · 08328 Alella T. 93 555 91 53 · [email protected] www.doalella.org

43 anys a Rioja. Ara, també a la DO Alella

37 Josep “El vi no me’l bec, el batejo” Seguim la recomanació de Ramon Raventós i anem a Marín visitar Josep Marín. Aquest s’hi va referir com “un pagès autèntic”. Llegiu el perﬁl que n’ha fet Sigrid Guillem i jutgeu vosaltres mateixos Pagès de Santa Maria

de Martorelles TEXT: SIGRID GUILLEM / FOTO: ÒSCAR PALLARÈS

38 PERSONATGE DO ALELLA

osep Marín (1934) Anem a les vinyes, en coster, Fins que va arribar el dia en es repartien per les cases de viu a Santa Maria de per on es belluga com un jove. I què en Josep va veure que “la pagès”, perquè produissin vi Martorelles, munici- aquest és també el seu esperit, pedrera ja no tenia futur” i va per consum propi, m’explica. pi de la Denominació inquiet, enèrgic i voluntariós; decidir posar-se a treballar Les quatre hectàrees de d’Origen Alella d’on un home a qui el treball no amb el seu germà en el sector vinya que té –se n’ha venut Jés també originari. De seguida espanta, perquè sempre li ha de la construcció. alguns trossos– eren del seu hi reconec l’home de pagès: agradat tot allò que ha fet “amb La vinya i la pagesia sempre sogre, Pep Torino, qui sí que ulls brillants encuriosits i de bogeria”. I és així com ha estat han ocupat un lloc a la vida es dedicava a la vitivinicultu- mirada observadora, la pell “aprenent de tot i mestre de d’en Josep, però ha estat ara de ra. “Era de Tiana i va venir a colrada pel sol i les mans tre- res”: “Aprenc cada dia”, em diu jubilat quan probablement la Santa Maria de Martorelles, on ballades i fortes. Amb el posat savi i confiat. viu més de prop i intensament. va comprar vinya i es va casar serè i pacient, i el caminar En Josep va néixer i es Hi va quasi cada dia, m’explica, de molt gran… La Carmen, la àgil i desimbolt, de seguida va criar envoltat de vinya, en i coneix pràcticament cada cep, meva dona, ha estat la promo- ens adreça al que se’ns figura aquest territori eminentment tora que jo hagi continuat la una recreació del seu univers agrícola i vitícola. El seu pare vinya del meu sogre. (…) On vital: una premsa antiga co- tenia vinya: “Era peó del Fo- “La vinya és part no quedaven ceps vaig plan- rona el petit pati d’entrada a ment a Barcelona. Portava una tar arbres fruiters; llimoners, casa seva, des d’on s’accedeix garrafa de vi a Barcelona a les de la meva família. cirerers d’arboç, un taronger a un petit celler i a una sala casernes de Sant Andreu i a A cada racó hi ha que em van portar de Cuba, arranjada a manera de ferre- canvi li donaven ranxo, que era oliveres, ametllers... Tinc els ria, on encara continua fent el nostre sopar.” I ha estat així records” arbres pel nom. I bresques estris. “M’hauria agradat ser com recorda “haver après de d’abelles. Les abelles s’han de forjador.” En el seu petit celler la vinya des de petit”. I em diu, saber tractar també, igual que atapeït de bótes, damajoanes, segur de si mateix: “Si tingués un a un: “La vinya t’entendreix. una senyora”, esmena somrient. ampolles, i tota mena d’utensi- la teva edat faria un celler mai Veus l’evolució del cep any a En Josep té dos fills; l’un és lis disposats en un ordre de- vist. Hi hauríeu d’entrar fins i any.” I em parla de ceps com pintor artístic i l’altre ha seguit sordenat, sembla que el temps tot descalços, sobre una catifa. d’éssers vius, que s’han de trac- el seu mateix camí i treballa en va decidir aturar-s’hi fa alguns Perquè el vi s’ho mereix!” tar amb respecte i cal saber-los el sector de la construcció i li anys per retrobar-nos aquest La seva vida, tanmateix, no escoltar, per ajudar-los a man- agrada la vinya. dia. I ens ve aquell aiguabar- ha estat dedicada a elaborar tenir-se sans i que et donin bon En Josep va estar-se du- reig de sentiments, d’emoció i vins. “Amb catorze anys vaig raïm. “Jo això ho sento, no ho rant molts anys de cap a l’ADF, alegria, de quan algú et fa par- entrar a treballar a la Derbi. faig per negoci”, em parla amb l’Agrupació de Defensa Fores- tícip d’un preuat secret seu. Després vaig entrar a la fer- sentiment. tal. “Conec tots els entorns, Cordial, afable, agraït per la reria de la Pedrera Sagàs i en “La vinya és part de la meva la flora i fauna des del turó de nostra visita, ens fa tastar el vi vaig haver d’aprendre tot sol. família. A cada racó hi ha re- Montcada fins a Mataró”, m’ex- que aquí elabora per a consum La necessitat ensenya. Allà cords de la meva dona, de quan plica. I actualment és també propi i per als amics, tal com guanyava vint-i-cinc duros era petita i portava el dinar a de la Societat de Caçadors de feien antigament els pagesos. la setmana, com el meu pare. la vinya al pare. Quan hi ets Sant Fost, Martorelles i Santa És un vi fet sense pretensions, Érem sis a casa i anaves on no te n’aniries, és un mirall del Maria: “Repoblem el nostre com ell, humil i amb arrels a guanyaves més. Tot el que poble”, em diu de la vinya estant vedat amb conills que portem la terra. És elaborat amb raïm guanyàvem anava cap a casa. i tenint al fons el poble de Santa de Gallecs i que capturem amb de l’autòctona pansa blanca El meu germà, d’aprenent de Maria de Martorelles i el celler l’ajuda de fures.” procedent de les vinyes que té paleta a la Roca, guanyava Marquès d’Alella –avui Raven- Amical, enèrgic, li pregunto en aquest municipi de la DO trenta duros. La meva germana tós–, al qual ha servit raïm d’en- pel secret d’arribar a la seva Alella i que amb vuitanta-tres treballava en una fàbrica de çà que el celler es va crear al edat amb un to tan vital, tot anys continua conreant perquè ceràmica a Montmeló, on anava principi dels anys 1980. I aques- intuint que és per la seva ac- la vinya, com el vi, són part i en tornava a peu cada dia i ta va ser també l’opció que van titud proactiva, la humilitat i de la seva vida, d’un territori cobrava quinze duros la set- triar molts pagesos amb vinya, perquè, com m’ha dit, sempre li i un paisatge que se sent seus. mana. L’any 1949, quan se’n va “perquè era més fàcil que po- ha agradat –amb bogeria– allò “Tinc un trosset de Priorat anar l’encarregat de la pedrera, sar-se a fer vi a casa”. “Abans que fa: una persona que estima aquí”, somriu, tot deixant em van oferir el lloc a canvi de de vendre el raïm a Marquès la vida i ha sabut donar-hi sen- entreveure un sa sentiment vuit-centes pessetes la setma- d’Alella en venien de Sant Anto- tit. I també, em revela: “Menjar d’orgull, i afegeix: “El sòl és de na. No m’ho creia! Després vaig ni de Vilamajor amb ‘bots’, pells per anar vivint, no viure per licorella”, en un territori més passar a cobrar mil dues-cen- d’animal cosides, i s’enduien menjar. La cervesa, ni la toco. I fet al sauló. tes pessetes durant dos anys…” una bóta de nou càrregues que el vi no me’l bec, el batejo.”

Aromes i gustos mediterranis Una experiència única, per gaudir de l’autèntic sabor en plena natura i a només de la nostra terra 20 minuts de Barcelona

Hotel Can Galvany **** · Avinguda de Can Galvany, 11 · 08188 Vallromanes · Tel. 93 572 95 91 · [email protected]

39 Al bell mig de la Vall de Rials

40 OPINIÓ

La mostra de referència

L’alcaldessa de Tiana fa la seva valoració sobre el moment en que es troba el Tast Tiana, quan està a punt de celebrar-se’n la novena edició

Comerciants i Serveis Tianencs). Qui ve al Tast, com ha passat als ESTHER PUJOL nostres pregoners de primeríssim nivell, s’enamora de Tiana, de la alcaldessa de Tiana seva gent i de la seva Festa Major petita, que fan del poble una oferta irresistible per al visitant. Nou anys després d’haver-se creat, el Tast Tiana progressa molt més que adequadament. Seria fàcil con- formar-nos-hi, no tocar-ne res, però l’ADN tianenc és inconformista, l Tast Tiana va néixer l’any 2009 amb un objectiu clar: donar rebel, ambiciós, i és per això que ens agafem com un gran repte E a conèixer el poble, la seva gastronomia i el seu vi. Va ser un portar la mostra ﬁns a l’excel·lència i professionalitzar-la. Volem gran encert. L’èxit d’assistència a la mostra ens va obligar a ser una referència. De bona organització, de bona gastronomia, de traslladar-la a la plaça de la Vila l’any 2013 i, de nou, va ser un gran bona producció vitivinícola i de bona oferta cultural, per tal de fer encert. Enguany arribem a la novena edició i podem dir sense por encara més potent l’aparador on ensenyar el teixit productiu del d’equivocar-nos que ja es tracta d’una de les mostres gastronòmi- poble, la creació artística, el comerç, la restauració, els serveis i la ques més consolidades, reeixides i ben valorades de tot Catalunya. cosa més important: ensenyar i projectar el nostre poble. Som afor- Durant uns quants dies Tiana es transforma en un gran aparador tunats de viure en un lloc tan bonic i privilegiat i, encara que sigui per on passen gairebé sis mil persones, que es mengen més de deu sols uns quants dies, volem compartir amb tots vosaltres aquesta mil racions dels plats que preparen els restauradors locals, que es meravella de mostra gastronòmica que es fa en un dels pobles més beuen gairebé cinc mil copes de vi de la DO Alella i que fan com- bonics de Catalunya. Us espero al Tast per saludar-vos en persona. pres a les paradetes del Tiana Market de l’ACIST (Associació de Benvinguts i benvingudes a Tiana.

NOVETATS TASTA-LES!TASTA-LES!

www.maheso.comwww.maheso.com www.facebook.com/mahesowww.facebook.com/maheso @Maheso_news@Maheso_news

41 DIRECTORI

HOTELS

Masia Can Cabús

Sant Josep de Calassanç 10 · Alella Avinguda de Can Galvany, 11 · Vallromanes Tels. 93 540 77 73 · 93 555 28 84 Av. Sant Mateu, 5-9 · Alella · Tel. 93 540 78 57 Tel. 93 572 95 91 · www.cangalvany.com www.cancabus.es www.hotelportadalella.es

Av. Sant Mateu, 5-9 · Alella · Tel. 93 540 78 57 Rbla. Àngel Guimerà, 62 · Alella Riera Principal, 58-60 · Alella www.hotelportadalella.es Tel. 93 540 46 61 · www.alellavinicola.com Tel. 93 555 23 18

C/ Charles Rivel, 6 - Alella - Tel. 937 37 97 87 Pl. Sant Jaume · Teià C/ Roger de Flor, 43 · El Masnou www.hotelarreyalella.com Tel. 93 540 04 23 Tel. 93 555 01 88 · www.restauranteorﬁla.es

MENJAR PER EMPORTAR

Rbla. Àngel Guimerà, 23 · Alella Passeig d’Antoni Borrell, 13 · Alella Avinguda de Can Galvany, 11 · Vallromanes Tel. 93 555 97 68 · www.lacuina111.cat Tel. 935 40 17 94 Tel. 93 572 95 91 · www.cangalvany.com

FLEQUES I PASTISSERIES

Rbla. Àngel Guimerà, 40 · Alella Port del Masnou, Local 69 · El Masnou Av. del Maresme, 21 · El Masnou Tel. 93 555 68 67 · www.lapetitamallorquina.cat Tel. 93 555 81 18 Tel. 93 540 92 66 · www.tresmacarrons.com

RESTAURANTS VINATERIES / ENOTEQUES

C/ Charles Rivel, 6 - Alella - Tel. 937 37 97 87 Carrer Gran, 28 · Argentona Passeig d’Antoni Borrell, 13 · Alella www.hotelarreyalella.com Tel. 93 707 40 78 · www.lafondadelcasal.cat Tel. 935 40 17 94 · labarraca.elsgarrofers.com

42 ENOTECA - CELLER

Carrer del Mig, 30 · Alella · Tel. 93 681 57 26 Passeig Antoni Borrell, 1 · Alella Pl. Can Nolla, 1 · Vilassar de Dalt Facebook i Instagram: calestranyalella Tel. 93 555 28 84 · www.espaidivi.es Tel. 93 753 71 84

Rbla. Àngel Guimerà, 60 · Alella Ps. Can Jalpí s/n · Arenys de Munt Francesc Macià, 66-68 · Badalona Tel. 93 180 66 78 Tel. 93 793 75 09 · www.monlacata.com Tel. 93 387 16 96

Selecció de vins, alimentació gourmet i utensilis

Riera Fosca, 28-30 · Alella Ps. Roman Fabra, 25 · El Masnou Rbla. Àngel Guimerà, 30 · Alella Tel. 93 540 03 41 · www.varietalis.com Tel. 93 178 22 97 · www.elrebostdelsentits.es Tel. 93 555 21 41 Papers de vi

DO ALELLA · ENOTURISME · GASTRONOMIA · CULTURA

Fes efectiva la teva subscripció Subscriu-te a www.papersdevi.cat/subcripcio a Papers de vi

PROMOCIÓ VÀLIDA FINS per 9€ i et regalem A EXHAURIR EXISTÈNCIES una ampolla de vi DO Alella!