Papers de vi

Núm. 59 · Estiu 2019 DO ALELLA · ENOTURISME · GASTRONOMIA · CULTURA

Gelats del Rocambolesc i vins DO Alella. Amb Jordi i Josep Roca

La Mostra Gastronòmica de Tastem les darreres anyades Visitem les millors Cabrils torna per omplir quatre del 3 de Testuan i diverses vinateries del territori on nits d’agost de gastronomia i vi proves que no són al mercat prendre una copa de vi 2

CASAMENTS Fes realitat el casament que sempre has somiat a la nostra finca vitivinícola. Com si l’haguessim portat des de la Toscana, però a només 16 km de Barcelona, amb vistes al mar i a les vinyes.

[email protected] Tel. 93 540 77 73 @can_cabus_bodas La coberta d’aquest número GLOPS és una foto d’Òscar Pallarès que capta una mirada de complicitat entre els germans Roca, el dia que vam compartir amb ells al Celler de Can Roca per tastar els gelats del Rocambolesc amb vins de la DO Alella. El festival Poesia i + fa parada a Can Boquet 05 GLOPS La poesia ha arribat, sumada a més arts, a Bouquet d’Alella. Ha estat a través del festival Poesia i +, impulsat per la Fun- ACTUALITAT dació Palau de Caldes d’Estrac i que en els últims anys ha fet 10 Gelats i dolços DO Alella: un retorn a la una aposta per estendre’s com una taca d’oli pel Maresme. infantesa En el cas d’Alella, la música i la poesia que es van poder veure a Can Boquet van arribar de la mà de Sara Fontán i Blanca ACTUALITAT Llum Vidal. 18 El Maridatge dels Sentits, una alquímia de petites obres d’art

ACTUALITAT 20 Sopem? 32a edició de la Mostra Gastronòmica Festival d’Estiu d’Alella de Cabrils als cellers ACTUALITAT 23 Can Roda es queda les marques del celler El Festival d’Estiu d’Alella ja és un clàssic entre l’oferta musical del Altrabanda Maresme al mes de juliol. Mishima, Eduard Costa (amb el seu nou projecte L’Últim Indi), Halldor Mar i la Sant Andreu Jazz Band VINFOGRAFIA amb Joan Chamorro han estat algunes de les propostes d’enguany. 24 Foranell Picapoll 2016 El vi DO Alella sempre ha acompanyat les nits Un moment de l’actuació ACTUALITAT de festival a Alella, però de L’últim indi, 26 Can Mora d’Agell, la vinya secreta de Cabrera aquest any ho ha fet en- al Celler de Mar cara més. El celler Can de les Aus Roda de Santa Maria de Martorelles s’ha sumat EL TAST 30 a Alta Alella i Bouquet Testuan, un vi de Cabrils i uns quants invents... d’Alella i ha esdevingut un nou escenari més REPORTATGE 36 del festival. També s’ha Fem una copa de vi? ampliat l’oferta gastro- nòmica i vinícola amb LA RUTA DEL VI DO ALELLA 41 un munt de propostes La diferència entre quantitat i qualitat interessants comple- mentàries als concerts. PERSONATGE DO ALELLA Ò.P. 44 Joan Gispert, el marxant de vi d’Alella

Sumari Petardeo Pink amb Raventós d’Alella a l’hotel Arrey Edita Director: Ramon Ruiz ASSOCIACIÓ CULTURAL Redactor en cap i fotografia: Òscar Pallarès REVISTA ALELLA Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig Raventós d’Alella dona la benvinguda a l’estiu amb el Petardeo Correcció: Martí Crespo Carrer Eduard Serra i Güell, 2 Producció: RRB Pink. L’Hotel Arrey Alella va acollir el dijous previ a Sant Joan 08328 Alella Impressió: Comgrafic la tercera edició d’aquesta divertida iniciativa de Gleva Estates [email protected] Han col·laborat en aquest núm: Àlex Asensio, que consisteix en una trobada amb amics i clients per gaudir www.papersdevi.cat Sílvia Culell, Xavi Galbany, Eva Godàs, Joan Nebot, d’un vespre agradable amb música d’un DJ, bon ambient i vi Ramon Roset, Eli Solsona i Eva Vicens Papers de vi és un projecte rosat dels cellers de la casa. de l’Associació Cultural Revista Publicitat: Òscar Pallarès (654 40 40 43) Alella ideat per Montse Serra [email protected]

2 euros Dipòsit legal: B-47.946-2009 Quim Casacoberta serveix una copa de Raventós d’Alella Pansa Rosada.

Amb el suport de:

Departament de la Presidència Ò.P.

5 GLOPS

Garnatxa de plata Els Enotasts i Mercats amb El Foranell Garnatxa Blanca, que elaboraa DO Alella se succeeixen a tot Quim Batlle al seu celler de Tiana, ha rebutt la medalla de plata al concurs Grenaches duu arreu Monde celebrat a Perpinyà. Vuitanta tasta-- dors de quinze nacionalitats han tastat gairebéé Les activitats per donar a conèixer els vins de la DO Alella han nou-cents vins elaborats amb garnatxa i hann seguit amb diverses edicions de l’Enotast i els Mercats amb atorgat medalles d’or i de plata als que hann DO. Així doncs, els Mercats amb DO Alella han fet parada a considerat els millors del món. Montgat i a Premià de Dalt, on els paradistes van oferir tapes amb productes de mercat que es van poder maridar amb vins de la DO Alella. Respecte a l’Enotast, se n’han celebrat al celler Quim Batlle de Tiana, al Sorli Emocions de Vilassar de Dalt i a l’Oficina de Turisme d’Alella. Allotjaments amb DO neix per divulgar la cultura del vi

Neix Allotjaments amb DO, una iniciativa que s’ha concretat en LaLa Vinya Vella, a Barcelona una associació sense ànim de lucre amb la voluntat de promoure i divulgar la cultura del vi des de diferents establiments turístics La Vinya Vella, el nou vi d’Alella Vinícola elaborat amb la que ofereixen estades de qualitat a les dotze regions vitivinícoles varietatvar desconeguda, es va presentar en societat a la llibre- de Catalunya. El representant de la DO Alella a l’entitat és l’hotel riaria Altaïr de Barcelona aprofitant la presentació del llibre Sorli Emocions de Vilassar de Dalt. dedicatde a l’enòleg d’Alella Vinícola Xavier Garcia, obra de RuthR Troyano. L’acte va comptar amb la presència del sommelier Ferran Centelles. Troyano i Garcia van tornar a coincidir, setmanes més tard, en una de les Xerrades de Personatges del Món del Vi, un acte celebrat a la vinateria Vins&Co del carrer Aribau de Barcelona i L’Arxiu Comarcal del Maresme durant el qual el redactor en cap de Papers de vi, Òs- car Pallarès, va presentar el projecte de la revista que i la història del vi a la comarca teniu a les mans. El 7 de juny, l’Arxiu Comarcal del Maresme va celebrar el Dia Internacional dels Arxius amb una mostra sobre documentació vinícola que conserva de municipis del Maresme. Es van destacar una vintena de documents variats i de municipis diferents: un esplèndid mapa regional vinícola de la província de Barcelona Gran èxit del Tast Tiana (1900-1915), on encara es parla de la Costa de Llevant per parlar del Maresme; llegat del Dr. Josep M. Massons i Esplugas; venda El Tast Tiana ha arribat a l’onzena edició en un gran perpètua dels ceps d’una peça de terra a favor de Joan Rabassa estat de forma. El certamen va celebrar l’onzena edició el cap de setmana del 15 i 16 de juny. La inauguració va anar a Cabot de Calella. (1855); corregiment de Mataró. Documentació càrrec del xef Carles Abellán, pregoner i padrí d’enguany. Amb relativa a la introducció i exportació de vins (segle XVIII); Gaspar 5400 tiquets venuts, un 10% més que a l’edició anterior, és clar Cusachs. Comerciants. Diversos anuncis de vi (segle XIX); bans, que el Tast Tiana és una proposta plenament consolidada per edictes, crides, proclames i pregons procedents de Sant Vicenç acomiadar la primavera i donar la benvinguda a l’estiu. de Montalt i uns altres de procedents de Mataró… El document més antic que es va mostrar, del 1528, prové d’una col·lecció de pergamins de l’Hospital de Sant Jaume i San- ta Magdalena: “Establiment a rabassa morta fet per Joan Soler, de Mataró, ara habitant a Sant Genís de Vilassar, a Bartomeu Cabanyes, àlies Martí, mariner de Mataró, d’una peça de terra boscosa apta per a plantar vinya, de cinc homes de cavadura, al lloc anomenat Coma de la Creu, al veïnat de Cirera, sota domini, juntament amb el mas Soler de Cirera del rei.” (29 de desembre de 1528). Aquesta mostra de documents vitivinícoles que conserva l’Ar- xiu Comarcal del Maresme ens dona una idea del valor que tenen per escriure una història vinícola de la comarca. Són una mina: anuncis, partitures, partides judicials, acords de ple sobre la pro- hibició d’adulterar el vi, fiscalitat del vi, primeres organitzacions vitivinícoles, documents sobre la fil·loxera i la incorporació dels primers ceps americans…. Complementant la mostra de documents, els responsables de l’arxiu també van organitzar uns tastets de productes gastronò- mics i vinícoles de la comarca: els vins de Quim Batlle de Tiana es van maridar amb els formatges de Can Pujol de Vilassar de

Ò.P. Dalt, els embotits de Casa Miró de Mataró amb el pa de l’obrador Dues noies brinden al Jardí de la Lola Anglada, durant el Tast Tiana. Triticum de Cabrera de Mar. Una festassa històrica, vinícola i gastronòmica, que hauria de tenir continuïtat.

6 A Badalona, ‘De forquilla ALTRES TERRITORIS en forquilla’

L’associació de restauradors Forquilla Badalona, amb la col- laboració de Gleva Estates, ha impulsat les jornades De forquilla Andorra acull les Jornades de Vins en forquilla. Un total de 26 restaurants van proposar, entre el de Muntanya 3 i el 30 de juny, diferents menús acompanyats sempre de vins de Raventós d’Alella (i, en alguns casos, d’uns altres cellers de El Centre Cultural i de Congressos Lauredià, a Sant Julià de Lòria, Gleva Estates). va acollir una nova edició, la més ambiciosa fins al moment, de les Jornades de Vins de Muntanya. Organitzades pel Comú de Sant Julià de Lòria amb el suport del govern d’Andorra, les jornades tenen per objectiu reflexionar i fer créixer el coneixement sobre els vins que s’elaboren per sobre de 700 metres d’altitud, i alhora visibilitzar la producció de vins elaborats a Andorra. Papers de vi hi va participar. Ò.P. Rebeca Ruiz, secretària del CRDO Alella, durant la presentació de l’acte al restaurant Sotavent. CEDIDA Col·laboradors i amics de Papers de vi, tastant vins de muntanya a Andorra. Alella edita el fulletó ‘De vins La Cooperativa de Gandesa celebra per Alella’ el centenari L’Ajuntament d’Alella ha editat un fulletó desplegable amb un mapa La Cooperativa de Gandesa i el seu espectacular edifici modernista, i les fitxes de dotze establiments (restaurants i vinateries) que por- obra de Cèsar Martinell, van acollir el 13 de maig un dels actes pro- ta per nom De vins per Alella. El text assegura que els establiments que hi apareixen formen part de la Ruta del Vi DO Alella, tenen una gramats per celebrar el centenari de l’entitat. Es va tractar d’una gran selecció de vins del territori, garanteixen el servei del vi a la trobada amb periodistes del sector vinícola per conèixer la història temperatura adequada i fan promoció de la DO. El gran absent a la del celler i visitar l’exposició que s’ha organitzat per commemorar el segle de vida. Els assistents, a més, van poder gaudir d’un tast únic publicació és el restaurant la Vinícola, que ha quedat exclòs de la tria Papers de vi per no formar part de la Ruta del Vi. de vins amb a la vora de trenta anys. hi va ser present.

Testuan llança al mercatcat el seu primer vi negre DO Alella: el Xirà Després de l’aventura al Montsant, d’on surt elel Nuar, la colla de Testuan acaba de presentar unn nou vi negre, en aquesta ocasió amb DO Alella.. Es tracta d’un syrah monovarietal del 2018 i que, seguint la línia de posar als seus vins nomss divertits tal com sonen en català, s’anomenaa Xirà. “Un vi jove, fresc, golós, ideal per com-- partir amb amics, com a aperitiu, per fer uness Ò.P. copes o en àpats”, en diuen els responsables. Un moment del tast de vins antics que va tenir lloc a Gandesa.

7 AA Bruant, premi Exposició ‘Bacus, Ecovino les màscares del Déu’ L’AA Bruant, el vi insígnia del Celler de les Aus al Museu de Badalona (escumós DO Cava 100% pansa blanca sense sulfits), ha estat guardonat amb el premi al mi- Aquesta primavera ens vam poder acostar a la complexitat de llor vi sense sulfits del concurs Ecovino, organit- Bacus, l’últim déu d’entrar a l’Olimp, el que va lligat per sempre zat per l’Asociación Cultura Permanente de La més al conreu de la vinya i l’elaboració del vi, protector de la ve- Rioja. L’AA Bruant 2016 ha estat distingit amb getació i de la força vital de la natura, lligat a la gresca, a les arts el premi especial al millor Ecovino sense sulfits del teatre i la poesia, a la desmesura de les bacanals, als sàtirs afegits. Va ser el primer cava sense sulfits de la història. i nimfes… Ho vam fer a través de l’exposició Bacus, les màscares del Déu, que es va poder veure al Museu de Badalona del 28 de març al 9 de juny. La mostra era composta per una seixantena de peces provinents d’onze museus i jaciments arqueològics de Catalunya, un nombre que ens mostra la importància i pervi- vència de la cultura i civilització clàssica entre nosaltres. L’exposició es va acompanyar d’un conjunt d’activitats de El sopar enosolidari recapta qualitat, per a adults i també familiars. Hi van participar els llatinistes Joan Gómez Pallarès i Mònica Miró Vinaixa, l’ela- més de 1.700 euros borador de cerveses David Moya i els arqueòlegs Daniel López El restaurant els Garrofers va acollir el 14 de juny el sopar Reyes i Montserrat Comas. L’exposició també va coincidir amb Enosolidari impulsat per Enoturisme DO Alella, que va re- el XV Festival Romà Museu de Badalona. captar diners per a l’Institut Guttmann. Durant el sopar es van subhastar diverses experiències enoturístiques, donaci- ons dels diferents membres de la Ruta del Vi DO Alella. La recaptació total ha estat de 1.739 euros.

Tornen els Juliols de la UB

Alella ha programat una nova edició dels Juliols de la UB cen- trada en el vi. En- guany portava per títol La volta al món del vi en cinc tardes i el coordinava Patrícia Talcomraja, premi Parc a Taula de Golferichs. Pro- fessionals com Joan El celler Talcomraja ha estat guardonat amb el premi Parc a Taula. Rubió (Cal Tiques), L’objectiu d’aquestes distincions és posar en valor la contribució de Oriol Artigas, Fran- les persones i les empreses adherides del sector enogastronòmic del cesc Ferrer (Frisach), programa Parc a Taula de la Xarxa Parcs Naturals, i també per la Sílvia Culell, Mireia David Seijas. Ò.P. seva contribució en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Pujol-Busquets, Da- Sostenible (ODS) que la Diputació de Barcelona desenvolupa conjun- vid Seijas (ex d’elBulli), Marta Vidal (Vallformosa) i Esther Bachs tament amb el món local. han donat forma al curs.

Territori Pansa blanca 630 905 083 · [email protected]

Oriol Artigas

8 Vocació de transparència

Us convidem a gaudir la cultura del vi i el cava! www.altaalella.wine

ALTA ALELLA, CAMÍ BAIX DE TIANA S/N, ALELLA 08328, BCN-SPAIN 9

ACTUALITAT Gelats i dolços DO Alella: un retorn a la infantesa

M’atreviria a dir que si algun producte s’ha guanyat el títol de “rei de l’estiu” –amb permís dels republicans–, no hi ha dubte que és el gelat. Pel seu poder refrescant, pel seu atrac- tiu visual i per haver sabut treure el nas en la nostra infantesa per quedar-s’hi i veure’ns créixer, deixant en nosaltres records inesborrables. Tots tenim el nostre gelat preferit, oi? “No hi ha amor més sincer que l’amor pels gelats”, diuen, i curiosament és el petit dels ger- mans Roca, el Jordi, qui fa alguns anys va proposar emprendre una nova aventura amb la marca del Celler. De nom, hi va posar Rocambolesc, una paraula que amaga el cognom de la família, una família que ha fet de la gastronomia la seva vida... i, dels gelats, un “invent” que, després de tastar-los i fer tornar més d’un a la infantesa, sembla que ha funcionat.

TEXT: SÍLVIA CULELL

Girona avui fa farem el tast, a la taula del molta calor, com costat del celler, el lloc on a tot Catalunya. Josep Pitu Roca guarda la Estem en plena col·lecció de vins testimonis A onada de calor i de la passió, estudi i conei- la idea de tastar gelats amb xement de l’altre germà que vins d’Alella no ens pot ve- avui protagonitzarà el tast. nir més de gust. Però abans No cal dir que el recorregut esmorzem al bar-restaurant el fem acompanyats de l’ex- Can Roca, el que va veure quisit tracte que dispensa créixer els tres germans i el tot el personal del Celler. Tot que encara els acull per fer els i que no estiguin de servei, àpats de família. Fa mig segle les formes no es perden. que és obert i els pares Roca, Després de fer una ullada al amb més de vuitanta anys darrer projecte dels Roca, la cadascun, continuen sent- reutilització d’ampolles de vi hi. Un restaurant de menú, per reconvertir-les en gots senzill, autèntic; en un barri i recipients que utilitzarem obrer de Girona, el mateix per refrescar-nos amb aigua, que fa alguns anys, a escassos preparem els vins al nostre metres, va veure néixer el que costat, alineats i formant fila s’ha convertit en un dels mi- com si esperessin torn. llors restaurants del món. La Els primers a entrar en es- trobada havia de ser a Bar- cena seran els gelats, les cre- celona, al Rocambolesc que acions nascudes a partir de hi ha instal·lat al costat del les postres del Celler, amb la Liceu, però l’atapeïda agenda idea de portar-les al carrer. La dels uns i els altres ha fet més força de Rocambolesc, amb senzill trobar-nos al Celler de tot, ha fet que agafin prou Can Roca, al “centre d’opera- entitat perquè el record de les cions”, prop d’on Jordi Roca postres sigui només anecdò- té el taller. tic. Acompanyarem cada gelat

Deixem la calor al carrer PALLARÈSÒSCAR amb un o dos vins del nostre i entrem al restaurant. Ens El Pur Dolç de Bouquet d’Alella maridava, fins i tot en els colors, amb territori, els que el Josep ha acompanyen fins a l’espai on el gelat Làctic. considerat més adequats.

10 ÒSCAR PALLARÈS Un moment del tast de gelats i vins, que va tenir lloc a la taula que hi ha a tocar del celler de Pitu Roca.

Sorbet de pinya i coco ens el fa més proper. Hi funciona bé: de fet, hi funciona molt bé.” Ho explica amb un fil de veu, la que des de fa uns quants anys Una bona manera accepta i l’acompanya. No parlarem del Jordi i la seva circums- de trencar el gel tància, se n’ha parlat sobradament, però sí de la seva energia i de Roca de llima efervescent, com li guspiregen els ulls quan parla de la seva joguina, Rocam- pinya en osmosi de coco i arròs bolesc, i de les seves creacions. inflat amb xocolata negra Un cop trencat el gel –mai millor dit–, mentre el Jordi ens dei- xa alguns minuts per anar a la seva “cuina freda” a preparar el El maridem amb l’escumós pròxim gelat, obrim una conversa amb el Pitu per contextualitzar Titiana Montalegre les gelateries de Rocambolesc. De fet, som a Girona per agenda (Inspirat en les postres i logística; però l’excusa del reportatge és la gelateria Rocambo- Tropicalísimo) lesc que hi ha al bell mig de la Rambla de Barcelona. El projecte va a tota vela i ja pensen en pròximes obertures. Parlem també El Jordi ens explica la compo- dels gelats que Rocambolesc ofereix, un màxim de sis tipus dife- sició del gelat: “La roca és de rents per botiga i tots en l’estil soft, el gelat italià per excel·lència, llima efervescent”, puntualitza, el que recordaven de petits i el que han passat pel sedàs de la i tot i que, com explica, li toca al Pitu innovació i la creativitat de la factoria Roca. Mentrestant, el Jor- detallar el perquè del maridatge, creu “que funcionarà molt bé di ja ens ha col·locat al davant el segon, el sorbet de cirera. amb el cava justament per aquest efecte efervescent del topping”. Dit i fet, és el primer i el tastem de pressa –no sabem si per la calor, les ganes o totes dues coses alhora– i la reacció immediata dels dos germans no triga a arribar. Primer verbalment, amb Sorbet de cirera l’explicació que tots esperàvem del Pitu: “Aquesta ha estat la intenció, buscar un escumós que ens aporti també efervescència, La seducció de la textura frescor, també la part guspirejant. La versió cítrica que amb el Amb bàmboles de iogurt i ametlla, núvol de fava tonca i vainilla, carboni també es pot accentuar, això és el que busquem aquí, i una cirera banyada amb xocolata amb llet jugar amb un escumós.” El segueix l’assentiment físic, en una mirada entre germans, un somriure i una xocada de punys en un El maridem amb el Marfil Violeta (Alella Vinícola) gest de complicitat absoluta. No calen paraules. Ha quadrat. i el Penjat d’un Fil (Can Roda) El Jordi, encara amb l’eufòria del match, ens explica que una de les gràcies d’aquest tipus de gelats, anomenats soft, és justa- Sense deixar que se’ns escalfi més del compte el gelat que tenim ment el que ha ajudat també a fer més vàlida aquesta primera davant dels nassos continuem parlant del projecte. Amb dues boti- combinació: “Ens aporten una sensació de més aire, normalment gues a Madrid, una a Barcelona, una altra a Alacant i la de Girona, un gelat amb menys de 30 graus i rocós toparia amb l’efecte frà- Rocambolesc continua creixent. “Anem ampliant, però a poc a poc, gil i l’escuma d’un cava. Però gràcies a aquesta part més airejada cada any una nova obertura i així ho hem fet des de l’inici, sense

11 ACTUALITAT

córrer”, explica el Jordi. Està content amb el seu nou espai, des de fa un temps l’obrador ha passat a una nau pròxima al Celler on treballen més còmodament. I tornem a parlar de Girona. És la botiga de la qual se senten més orgullosos, no només perquè és “la de casa”, sinó també per la seva bona localització i per com ha quadrat amb el sentit de pertinença dels gironins. Rocambolesc s’ha convertit en un lloc d’atracció turística. “Amb una gran capa- citat de seducció”, afegeix el Pitu: “Hi va molta gent, i el que més em crida l’atenció és que els visitants s’estiguin només cinc minuts a la catedral i quinze minuts fent cua a la gelateria. Em causa cert desconcert, però és la societat que hem creat.” El Jordi assenteix somrient: “L’altre dia hi havia una guia turística davant de Rocam- bolesc explicant el projecte amb la botiga tancada; ens hem conver- tit també en un recurs més de la ciutat.” I després d’aquesta breu visita turística a Girona, el Pitu engega el que qualsevol que no conegués la seva capacitat descriptiva pen- saria que llegeix o ha memoritzat: “Aromes especiades d’evolució, però també la part d’ametlla de fruita seca, justament les aromes que crec que podem trobar a la pansa. Per aquí ens agafem al mari- datge. També un record d’àcid benzoic, el que trobem dins la cire- ra, i que pot jugar amb la fruita seca que també denota la madure- sa de la pansa blanca. Tornem a jugar més amb els toppings que no pas amb la cirera.” Les seves explicacions salten del gelat al vi que tenim a la copa, el Violeta. Parla de tots dos concentrat en les seves aromes, en la textura, no es deixa res per analitzar. També mereix una menció especial la fava tonca, no només per la seva utilització en el gelat, sinó també per les seves aromes i per ser, tal com defineix El bany de xocola- el sommelier, “un expansiu, un abraçador d’aromes; no deixa de ta de la cirera és ser una suma semblant al clau, cruixent, la mas- aquestes aromes precursores, ato- mitzants... però l’afinitat amb el vi ticació genera sa- hauria de ser per l’acidesa, una aci- livera i això la fa desa concentrada que hi dona molt d’interès”. I així és, els acetats de funcionar bé amb la cirera juguen a la perfecció amb l’acidesa del vi l’acidesa del vi. El Pitu fa una nova i interessant observació, fixant-se en la textura: “El bany de xocolata de la cirera i la fruita en si és cruixent, la masticació genera més salivera i aquesta és la que la fa funcionar millor amb l’acidesa del bé a taula, probablement una “bona mania” adquirida de la seva vi. I, seguint amb la textura, també va molt bé aquesta part sedosa feina com a cap de postres del Celler. Aprofitant que no ens sent, del gelat amb l’untuositat del Violeta.” De fet, no parem de tro- el Pitu fa una reflexió sobre la figura del seu germà petit. Ell forma bar-hi complicitats, el marshmallow, el núvol de fava tonca, ametlla part de les situacions de privilegi que els toca viure, explica, fent amarga i iogurt que acompanya el gelat també reforça –tal com ens referència a la capacitat de sorpresa i d’acceptació que el Jordi té avisava el Pitu abans de tastar-lo– els especiats del vi. Però tenim a les xarxes, per exemple: “És molt actiu a Instagram, on té molts més vins que volen jugar amb les creacions de Rocambolesc i és seguidors. És un punt d’atracció i un referent en innovació, crea- per això que entra un altre dels convidats dolços d’Alella, el Penjat tivitat i divertimento a partir dels gelats.” Hi ajuda també el ressò d’un Fil. Un maridatge que enllaça més amb la frescor, juga bé amb internacional que té ara mateix la seva feina, accentuada per emis- els toppings... Però “amb la cirera i la xocolata funciona millor el sions com la del capítol de la sèrie que Netflix dedica a les estrelles Violeta”, estan fets l’un per l’altre. de la cuina, Chef Table, seguit internacionalment per milions de El Jordi continua pendent dels temps i dels seus gelats. Sigilo- persones. Un lliurament de la sèrie que s’ha dedicat a parlar del sament entra i surt de l’escenari de tast per portar eficientment i a germà petit dels Roca. “És una de les situacions de privilegi que l’hora la creació que toca tastar. La seva preocupació és que arribin ens toca viure”, diu el Pitu parlant amb total admiració del Jordi.

12 ÒSCAR PALLARÈSÒSCAR Jordi Roca, millor pastisser del món l’any 2014, escolta atentament les explicacions del seu germà Josep, sommelier del Celler de Can Roca.

Làctic pròxima. Què millor que fer-ho amb gelats, aquest producte que Les millors postres del Jordi tan fàcilment ens transporta al Dolç de llet, confitura de guaiaba i cotó de sucre món dolç i a la infantesa”, explica el Jordi. “Volíem posar al carrer les Maridat amb Pur Dolç (Bouquet d’Alella) postres del Celler, però també és (Inspirat en Postres Làctiques) veritat que ha arribat un punt en què Rocambolesc ja té el seu Hem de tastar encara quatre gelats caràcter propi.” Així doncs, són més, però abans de continuar cal parlar gelats que tenen una història al de la idea, de com neix Rocambolesc. darrere, la d’unes postres del La idea, diuen, era simple: “Volíem por- Celler. Gelats amb una part tar al carrer les postres del Celler, fer- conceptual i una altra de di- ne tothom partícip, d’una manera fàcil i vertida, la que porta inherent

13 ACTUALITAT

records. El Jordi hi insisteix: “El núvol, aquest núvol de sucre que ens transporta a les fires, a la infantesa.” I a escala tàctil el Pitu hi afegeix: “Tenim volum, però te’l poses a la boca i es desfà. Hi ha poques coses que en el tacte tinguis la sensació de màgia, per a un nen i també per a un avi. Només el tacte del cotó, que per moltes generacions significa infantesa...” Màgia visual, màgia al tacte, te’l poses a la boca i es desfà. Quina sensació més agra- dable. Però hi ha més sorpreses i el Jordi ho sap. Ens observa, aquesta vegada està més relaxat, gaudint de la seva creació, mirant com ens emocionem amb el contrast, els toppings, les sensacions en boca... I sembla esperar alguna cosa. Ja està! Què és això que guspireja? El Peta Zetas, el gran record infantil... Quin invent!. El Jordi gaudeix ara amb l’explicació, li brillen els ulls quan explica: “És un invent nostre, dels catalans, aquí tenim molt assumit què és el Peta Zetas i no hi fem gaire cas, però la gent de fora al·lucina. Tècnicament és una cosa molt complexa. És fascinant. En aquest gelat, el que fem és embolicar-los amb xocolata perquè no s’humitegin i així mantenim també l’efecte sorpresa.” I l’encarregat de beneir el maridatge és el Pitu: “El punt de caramel·lització, un vi que es va coent, els elements de criança combinats amb els toffees de les postres, però a l’hora la con-

ÒSCAR PALLARÈSÒSCAR centració, l’acidesa, tot plegat combina i fa bona la combinació Tots els vins que van acompanyar els gelats, un cop acabat el tast. del dolç de llet amb els torrats. L’acidesa de la guaiaba també es troba amb l’acidesa del vi. I la textura del vi amb la suavitat del gelat, molt aeri i poc dolç. Funciona més que bé.” la paraula gelat i les seves connotacions culturals i de record. Un maridatge visual i gustatiu, d’estructura, de densitats i Però sempre és així? De les postres del Celler, en surten els complementat amb els torrats, cremosos i àcids. No hi podem gelats? “En algun cas sí que és veritat que ho hem fet al revés. afegir res més. Encara ara en gaudim... en el record. Recordo el cas d’un gelat d’aranyons, vainilla, ametlla amarga i llima, creació de l’Ale –la dona del Jordi i sòcia en el projecte–: era molt fresc i agradable i vam decidir incorporar-lo en for- mat postres al Celler. No ens posem límits ni normes, en això.” Sorbet de mandarina I parlem de l’Ale, de com treballen en equip a l’obrador; i de la Queralt, la filla de tots dos. La família de nou, una part impor- I l’amor per Girona tantíssima en la història dels germans Roca. I toca tastar un dels seus gelats més mítics, justament un Maridat amb AA Blanc de Neu dels que marquen aquesta estreta relació entre els records, la (Alta Alella) i AA Gafarró família i les postres del Celler. El Làctic, un gelat que neix segons (Celler de les Aus) el Pitu del que són per ell “les millors postres que ha fet el Jordi, el Làctic”. Al restaurant se servia acompanyat d’una posada en es- La mirada visu- cena que aconseguia situar el cli- ent en un camp i entre un ramat al, les harmonies d’ovelles: el contacte de la cullera cromàtiques són al plat recordava el soroll de les esquelles; un núvol de sucre, la les que manen en llana; i, tot plegat, acompanyat un primer mo- d’un perfum que transportava. La versió en gelat, ja la tenim a ment, tot i que taula, i la primera cosa que obser- vem és el preciós i brillant color n’hi ha d’altres del dolç de llet, una tonalitat que encaixa amb el color de la copa El gelat que ens espera ara no és conseqüència de les postres del que toca tastar, la del Pur Dolç 2013. Se m’escapa un “M’encan- Celler, sinó de la ciutat que tant s’estimen. El van fer especial per ten els maridatges cromàtics” i sembla que això ens emociona al Girona Temps de Flors: “Ens va agradar tant que ens l’hem a tots. No només ens centrarem en el color, però aquest és un quedat per temporada.” I a les flors, els ocells, en aquest cas hi element que també tenen en compte els Roca. “He trobat una ha els del Celler de les Aus d’Alta Alella. Hi tastem el Gafarró, carinyena grisa de la Terra Alta que, fascinantment, té el ma- però també el Blanc de Neu, la seva versió del celler germà, Alta teix color que un romesco de flors, i el color vermellós el suc del Alella. I sembla que aquesta última opció és la que hi encaixa confitat que fem al Celler; impressiona quan trobes aquestes millor: “El Blanc de Neu té una sensació més cítrica, més mà- similituds. I és fantàstic quan ho tastes i veus que funciona, l’aci- lica, que funciona millor amb la mandarina del gelat.” El Jordi desa dels confitats amb l’acidesa de la carinyena i l’afegitó del joc ens dona un nou apunt dels seus gelats: “Estan pensats perquè amb l’origen del romesco, també tarragoní”, explica emocionat quan te’ls mengis passin coses. En aquest, si tastes el gelat sol és el Pitu. Clarament, en aquest cas, el primer impacte, tal com molt àcid, però quan el combines amb les bàmboles i l’alfàbrega, explica, és “la mirada visual; les harmonies físiques cromàtiques tot és molt rodó.” I el Pitu no vol oblidar-se d’esmentar una de són les que manen en un primer moment, tot i que també n’hi ha les gràcies del dolç amb què el maridem: “No és fàcil trobar en d’altres, com les paisatgístiques, les emocionals...” Però veiem dolços mediterranis aquesta acidesa, aquest plus de frescor. Els què passa en boca. Aquí és on més connectem amb la màgia dels d’Alella són dolços molt interessants justament per això.”

14 El de Poma al forn Xocolata El saber i el record de Sempre hi ha d’haver la cuina de la mare xocolata...

Maridat amb Marfil Generós Semi Maridat amb AA Dolç Mataró (Alella Vinícola) (Alta Alella)

Després d’una petita pausa per És l’últim maridatge i el que més atendre una trucada, encarem la relaxats encarem. El Dolç Ma- recta final del tast amb un dels ge- taró ha demostrat en sobrades lats que, tot i la relativa joventut de ocasions les seves aptituds per Rocambolesc, ja s’ha convertit en un maridar amb xocolata. I el Pitu i el clàssic de la casa: el de poma al forn. “És Jordi li han reservat el gelat de xocolata. un gelat que forma part de la tradició de la família, la nostra mare fa És per això que ja donen per fet que funcionarà: “És un gelat una poma al forn molt simple, rostida amb mantega al forn.” Tenim de xocolata i el vi hi posarà la salsa”, afirmen tots dos. I és per clar quin és el vi que hi funcionarà, no hi ha dubte. L’afortunat és el això que el que busquen és anar més enllà. “Saps què hi podries Marfil Generós Semi, un vi amb clares notes d’evolució, amb conno- posar? Toppings de regalèssia, oliva negra i tomàquet confitat. A tacions de cuir, de madur... que lliga a la perfecció amb els elements més, és umami el tomàquet confitat. Funciona superbé i amb la del gelat: “La fruita compotada de tots dos, l’oxidació amb les notes xocolata i amb aquest vi, brutal segur.” Hem aconseguit que els de vainilla, la sablé de mantega que combina molt bé amb el gelat i germans Roca conversin com si no hi fóssim, o potser seria mi- fa una harmonia plaent amb el vi”, conclou el Pitu. El Jordi explica llor no ser tan pretensiosos i admetre que, simplement, ells són que en aquest cas va ser la tradició, la que va inspirar el gelat, però així. Humils, directes, sincers i apassionats de la seva feina. No a l’hora de crear... “Ens ho permetem tot, en la creativitat no ens actuen, simplement han compartit generosament una estona del imposem límits, qualsevol cosa pot inspirar. Potser l’exemple més seu temps per valorar de nou un patrimoni, el dels dolços –en clar és en les postres de pinya i coco, un homenatge a un conegut aquest cas els de la DO Alella–, amb un altre, el dels gelats, que venedor de cocos de la Costa Brava.” (Feu una ullada a l’instagram Rocambolesc ha sabut portar al carrer amb tot el coneixement i del Jordi Roca per gaudir de la peculiaritat del personatge.) experiència dels Roca.

ÒSCAR PALLARÈSÒSCAR Els germans Roca en un dels diversos esclats de riure que es van succeir durant el tast. La complicitat entre ells i el tracte proper que ens van dispensar van fer l’experiència encara més enriquidora.

15 festaverema.alella.cat ACTUALITAT El Maridatge dels Sentits, una alquímia de petites obres d’art

El programa combina amb harmonia tres motors econòmics que converteixen el Maresme en la Provença de Catalunya: la perfumeria, els vivers de plantes i la tradició vitivinícola.

TEXT: ÀLEX ASENSIO / FOTOS: AJUNTAMENT DE TEIÀ

Alta Alella, Can Roda, Invita, Pensa, Quim Batlle i Raventós d’Alella Més de 200 persones van ensumar els 23 perfums del Concurs van ser presents al tast gastrònomic. Internacional i van votar els seus preferits.

el 30 d’abril al 5 biodinàmica Iolanda Bustos i ller romà de Vallmora, i el taller sortides guiades, presenta- de maig, Teià va el campió mundial de pizzes de bombolles comestibles de cions i taules de debat), el ser escenari de la Fabián Martín; les exposicions Plat Institute a Can Torrents, Maridatge dels Sentits té tercera edició del que va atraure l’atenció de 600 dos punts àlgids que li donen D Maridatge dels persones. A més de l’esperada personalitat: el Concurs Inter- Sentits: el festival del perfum, la L’aposta pel vi ha demostració d’art floral de Jordi nacional de Perfumeria i la fira flor i la gastronomia. Es tracta Abelló, per primer cop els cor- del perfum. d’una aposta per la singularit- dut l’Ajuntament responsals del Casal de Joves La fira pròpiament es va zació i l’especialització que cada a confiar l’orga- van vendre rams de muguet per celebrar el cap de setmana any suma més entusiastes, tant sufragar les despeses del viatge del 4 i 5 de maig i va omplir entre els especialistes de cadas- nització de la fira de fi de curs a Londres. També d’olor i de color el torrent de cun dels àmbits com entre el gastrònomica en el hi van tenir un paper molt des- Casa Bru amb una dotzena públic profà. tacat els cellers de la DO Alella, d’estands professionals. Com L’objectiu és que els tres sectors Consorci d’Enotu- així com la implicació activa de de costum, la plaça de Sant s’hi involucrin, facin coneixença risme DO Alella les entitats, els comerços, els Martí i el Mercat Municipal i formulin propostes conjuntes viveristes i els jardiners locals. van concentrar el bo i millor als visitants que els facin viure de la restauració de Teià i de experiències sensorials úniques, de Nasevo, a Ca l’Antiga, i les Elements distintius les poblacions de l’entorn. En com és el cas del sopar a qua- Olors de la Mediterrània, a La A més de les activitats diàries total es van vendre 9.486 ti- tre mans ofert per la cuinera Unió; el recital de poesia al ce- de tota mena (tallers infantils, quets de consumició.

18 Ca l’Antiga va acollir el sopar inaugural ofert per Iolanda Bustos Durant un cap de semana, Teià acull una fira de perfumistes d’autor i Fabián Martín, maridat amb vins de la DO Alella. amb una dotzena d’estands de Catalunya, Balears i el País Valencià.

Acte institucional Projecció mundial posicions una nota de gessa- participar en la votació popu- La inauguració de la fira va Després de realitzar dues mí, que era la flor que feia de lar van triar un altre autor del comptar amb la participació presentacions del certamen fil conductor del Maridatge país, Pelegrí Granel, i la seva de l’alcaldessa de Montgat, –una a la seu del Consell dels Sentits de 2019. proposta Maresme, seguit de Rosa Funtané, com a dipu- Comarcal, adreçada al ter- Després d’avaluar 23 la francesa Julie Pluchet amb tada de Territori i Soste- ritori, i una altra a l’Hotel creacions olfactives, el jurat Jasmin Defendu. nibilitat de la Diputació de presidit per Rossend Mateu L’alcalde de Teià, Andreu Barcelona; de l’alcalde de va escollir com a guanyador Bosch, va destacar que el con- Premià de Dalt, Josep Tria- Cada any, durant el perfumista brasiler Daniel curs “és únic a Catalunya i a dó, com a president del Con- Pescio amb Effluves de Jasmins tot l’Estat” i va assegurar que sell Comarcal del Maresme, uns dies, Teià esde- et Magnolias, una fragància en tan sols dos anys ha ad- i de l’alcalde d’Alella, Andreu vé punt de trobada floral que destaca per les seves quirit “una pàtina de prestigi Francisco, com a president notes de fusta, especiades i gràcies al renom dels mem- del Consorci d’Enoturisme de de perfumistes orientals. El jurat en va res- bres del jurat”. Per a Bosch, la DO Alella. Per la seva ban- d’arreu del món saltar “l’equilibri i estructura “la participació de perfumistes da, el director dels Serveis excel·lent” amb una “sortida procedents de nou països i Territorials del Departament verda i cítrica, un cor floral tres continents demostra la d’Agricultura a Barcelona, Pràktik de Barcelona, diri- i un fons de vainilla”. D’altra projecció i difusió que ha as- Josep Pena, va destacar gida al sector professional–, banda, la perfumista catalana solit el certamen”: “Això vol l’aposta del Maridatge “per el 4 de maig es va celebrar a Sandra Iruela es va endur el dir que estem fent bé les coses la producció primària i el Ca l’Antiga el lliurament de premi del públic amb la com- i que anem pel bon camí”, va contingut agroalimentari” i premis de la segona edició posició Jasmin d’un raíd ma- concloure, i va atribuir aquest va definir-la com “una alquí- del Concurs Internacional de rocain, una fragància tendra, ressò a la “coordinació tècnica mia de vivers, restauradors, Perfumeria Mouillette d’Ar- floral, subtil i amb notes de d’Ainea Perfums i al suport del viticultors i floristes que fan gent. Els participants havien fruita i ambre. Després d’Iru- Beauty Cluster Barcelona i de petites obres d’art”. d’incloure en les seves com- ela, les 203 persones que van la premsa especialitzada”.

VENDA I DEGUSTACIÓ de vins, caves, embotits, formatges, conserves, croquetes i un gran assortit de productes gurmet. SOPARS GOURMET AMB RESERVA PRÈVIA

C/ Sant Antoni, 9 - Vilassar de Dalt Tel. 937 308 226 - 673 542 712 [email protected] bodeguetavilassar.com

19 ACTUALITAT Sopem?

Del 16 al 19 d’agost, Cabrils acollirà la 32a edició de la seva reeixida Mostra Gastronòmica per omplir quatre nits de gastronomia i vi

TEXT: EVA GODÀS

El mal humor de l’home modern, la seva pal·lidesa, la seva ànsia, la seva angoixa, la seva estèril nerviositat, el seu afany de destrucció sistemàtica, és una conseqüència de la intoxicació [culinària] general progressiva. Josep Pla, El meu país

arreu, i en aquesta línia avan- ça que replantejarà la mostra en futures edicions: “S’ha d’actualitzar i obrir-se més perquè pugui créixer.” Una altra novetat d’aquest 2019 és que la tradicional Trobada de Col·leccionistes de Plaques de Cava, una activitat de la Festa Major de Santa Elena, s’incorpora al programa de la mostra i es farà el diumen- ge al recinte de l’Olivera. En aquest sentit, Vallbona subratlla que la cita gastro- nòmica forma part de la festa d’estiu del municipi que, al seu parer, s’ha de potenciar. Durant els quatre dies que dura la mostra també es podrà gaudir de les paradetes comercials que s’instal·laran al recinte: entre vint i vint-i- cinc tendals oferiran produc- tes com embotits i artesania. I, com cada any, el certamen

AJUNTAMENT DE CABRILS DE AJUNTAMENT té un component solidari: el 0,7% de la recaptació es destinarà a una ONG, que en la ho sabia. Un nou, en lloc de trobada per ció; Turisme i Fires; Festes, i aquest cas serà Open Arms. àpat lent, d’olors a converses laberíntiques Igualtat– ens ha explicat una Començàvem el nostre recor- diverses i amb la entre plat i plat. Una vintena novetat d’aquest 2019: “Hem regut per la Mostra 2019 amb companyia desit- d’estands oferiran enguany arribat a l’ajuntament al juny, Pla i l’acabem amb uns ver- P jada marca la dife- les seves propostes, que per tant ho hem trobat tot sos de Vinyoli que conviden a rència entre un home ansiós inclouran cuina tradicional, molt tancat, però tot i això deixar-se endur: “El dia torça i un home tranquil. Per això receptes innovadores, còctels hi hem introduït un canvi. el coll/ com una espiga plena/ l’oportunitat que dona una i vins de la DO Alella. Estem provant de recuperar La nit és tota per nosaltres/ cita com la Mostra Gastro- En l’edició anterior van una iniciativa que s’havia fet Encén el vi.” nòmica de Cabrils no es pot passar pel recinte entre fa anys: que la mostra tingui desaprofitar. Fa trenta-dos 12.000 i 15.000 persones i els un municipi convidat, que anys que aquesta població del responsables de la mostra podrà promocionar la seva La Mostra en xifres Maresme proposa tasts de esperen mantenir l’afluència. cuina i algun element de la L’any 2018: la millor gastronomia de la La flamant regidora Sílvia seva cultura.” 22.310 tasts comarca... i del país. Vallbona, que ha assumit La regidora considera que 3.165 copes de vi Del 16 al 19 d’agost l’Esco- diverses carteres –Promoció és bo que el certamen s’obri a 767 ampolles de vi la l’Olivera es convertirà, de Econòmica, Comerç i Ocupa- propostes que arribin de tot

20 Els estands Sílvia Vallbona: RESTAURADORS “El que li cal a aquest ajuntament Ca l’Estrany (Cabrils) és una visió femenina i feminista” Cal Gras (Cabrils) Can Pocurull (Vilassar de Mar) Nascuda a Badalona fa quaranta-vuit anys, en fa di- Can Rin (Cabrils) vuit que es mou pel Maresme. Ha viscut a Sant Pol, Che Guille / Mas de Baix (Cabrils) Canet de Mar, Arenys de Munt i fa cinc anys que viu Forn Vias - Ca la Rosi (Cabrils) a Cabrils. Per integrar-se a la vida del municipi es va Hostal de la Plaça (Cabrils) apuntar als geganters i es va incorporar al Consell La formatgeria de Vilassar (Vilassar de Mar) Escolar i a l’AMPA de l’escola de les seves filles. La política sempre li ha interessat, però va ser fa Laura Càtering (Premià de Dalt) quatre anys quan va fer el pas i es va fer militant Les Cinc Sènies (Mararó) d’ERC, on va assumir la tasca d’incorporar dones al Les Santes (Mataró) projecte. El seu objectiu com a nova regidora de Ca- Pastisseria Falgueras (Vilassar de Mar) brils és aportar al seu equip i a les seves polítiques Pizzeria de l’Hort / Tempo de l’Hort (Cabrils) aquesta visió femenina i feminista. I encara el repte Sal i Pebre (Cabrils), dies 18 i 19 amb dedicació exclusiva, “fent més hores que un Xaret (Cabrils) rellotge”, apunta. La seva vida professional sempre ha estat lligada a l’hostaleria, el comerç i l’atenció PRODUCTORS DE VI DO ALELLA al públic. De fet, té una xarcuteria a Premià de Mar Bouquet d’Alella que mantindrà tancada mentre exerceixi el càrrec Raventós d’Alella al govern municipal. L’any passat va tenir un estand Roura a la Mostra i recorda, amb un somriure, que no li Testuan va anar malament. ÒSCAR PALLARÈSÒSCAR

Les claus de la Mostra

Dates: del 16 al 19 d’agost Espai: Escola l’Olivera Horari: de 2/4 de 8 a 2/4 de 12 de la nit

Venda de tiquets: Anticipada, en un estand davant la Fàbrica: 13 i 14 d’agost: de 6 a 9 del vespre 14 agost: de 10 a 14 h i de 18 a 21 h 16 agost: de 10 a 14 h A la tarda ja es podran comprar a la Mostra. En línia: Una setmana abans a tiquets.cabrils.cat ÒSCAR PALLARÈSÒSCAR

és el fruit d’una llarga tradició familiar

El vi de Badalona. Carretera de Canyet, 73 - 08916 Badalona - Tel. 93 395 12 66

21 Ens agrada compartir la nostra experiència en el món del vi així com el nostre entorn privilegiat. Vine i gaudeix de les nostres activitats enoturístiques.

+ SYRAH PLAER ESCUMÓS PUR DOLÇ BLANC GARNATXA NEGRA GARNATXA BLANC

Us oferim vins d’agricultura ecològica on s’utilitzen les varietats autòctones de la Denominació d’Origen d’Alella. Produccións limitades.

22 ACTUALITAT Can Roda es queda les marques del celler Altrabanda

Ens ho expliquen Pepi Milà i Roger Salvà, copropietaris del celler de Santa Maria de Martorelles

TEXT I FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

s ho explicàvem fa alguns mesos. Pepi Milà, Roger Salvà i Enric Gil van crear una nova empresa U(Masia Can Roda Vinyes i Vins) amb l’objectiu de créixer, adqui- rir noves vinyes i augmentar la producció de vi. Tot això tenia lloc, més o menys, al mateix moment en què el celler Altra- banda, de Martorelles, tancava les portes. L’empresa, gesti- onada des del naixement per Joan Plans i Roser Celdran, va deixar l’activitat després de la inesperada i trista mort de Cel- dran. Joan Plans, que es dona l’avinentesa que és cosí de Pepi Milà, ha arribat a un acord amb Can Roda, que ha esdevingut el nou propietari de les marques i productes d’Altrabanda. Així, Gamma actual de vins Serralada de Marina, elaborats a Can Roda. Tots són fets amb 100% pansa blanca. Can Roda disposa ara d’una nova gamma de sis vins, elabo- rats tots amb pansa blanca, que Casualment Enric Gil, enòleg Sant Fost i ens en portarà el es venen, amb la mateixa imatge i copropietari de Can Roda, va raïm”, explica Milà. que abans, sota la marca Serra- ser el primer enòleg d’Altra- lada de Marina: Pansa Blanca banda. Salvà explica que “l’En- Novetats aviat (jove), Santa Maria (criat en ric coneixia bé aquests vins, la Salvà i Milà també han expli- barrica), el Pas de les Bruixes majoria els va crear ell; ara els cat a Papers de vi diverses no- (macerat amb les pells), 100% torna a elaborar a Can Roda i vetats que s’han de concretar (escumós), Iaia Rosa (dolç) i ha fet petits canvis en alguns els mesos vinents. D’entrada, Castellruf (vi dolç de taronja). d’ells, amb l’objectiu de mirar alguns dels nous vins de l’anya- d’ajustar-los a la demanda del da 2019 ja portaran el segell del Dues gammes diferenciades públic i oferir un producte de la Consell Català de la Producció Pepi Milà explica: “Hem man- màxima qualitat”. Agrària Ecològica (CCPAE) tingut la imatge i els noms tal Joan Plans s’ha apartat que els certificaran oficialment com els tenien en Joan i la Ro- definitivament del món del vi, com a ecològics. A més, al ge- ser perquè els seus vins tenien però queda d’alguna manera ner plantaran dues hectàrees ja un mercat força definit i una vinculat al projecte. Ell sempre de vinya, però comenten que clientela estable que els compra ha estat viticultor, com ho ha- encara ara valoren la varietat o i els valora. Per exemple, el dis- via estat el seu pare, i ha volgut varietats que triaran. I també tribuïdor que porta els nostres continuar gestionant una vi- hi ha previstes algunes nove- vins només porta els que surten nya. “Nosaltres hem passat a tats quant a nous productes amb el nom de Can Roda. Tre- portar la majoria de les seves i a oferta enoturística: “Però ballem les dues marques, les vinyes, però ell ha volgut con- d’això en parlarem quan arribi dues gammes, separadament.” Pepi Milà i Roger Salvà. tinuar treballant la vinya de el moment”, asseguren.

23 VINFOGRAFIA

Foranell Picapoll 2016

Ramon Roset Sommelier

FITXA DE TAST

VISTA Color or vell amb reflexos daurats. Net i brillant.

NAS Expressiu i prou intens, hi trobem aromes de confitura de fruites blanques, poma àcida i tropicals, pinya, acompa- nyades de notes de codonyat, flors blanques, tarongina i balsàmiques.

BOCA Té una bona entrada en boca, on es mostra voluminós amb una acidesa viva que li atorga molta frescor i que acompanya un pas de boca marcat per una textura densa i untuosa on retrobem les aro- mes afruitades amb un final llarg mar- cat per un toc salí i records de flors seques.

PVP 12,50 € ELABORACIÓ

S’elabora amb els raïms ve- remats tard, entre la primera i la segona setmana d’octubre, perquè es busca que siguin molt madurs. Fermenta en dipòsits d’acer inoxidable, on es treba- lla amb les mares i també si fa la criança. Premis i reconeixements: Millor picapoll blanc del país, segons La Guia de vins de Catalunya 2019. FITXA TÈCNICA

Anyada: 2016 Varietats: 100% picapoll Grau alcohòlic: 13% vol Ampolles elaborades: 2.100 Primera anyada a la venda: 2007

24 CELLER QUIM BATLLE El celler Quim Batlle, creat l’any 1999, és el celler dins la DO Alella més proper a Barcelona. Situat a la població de Tiana, dins la Serralada de Marina i a 320 m sobre el nivell del mar, en una finca de tres hectàrees anomenada la Sentiu, només conreen i treballen varietats autòctones de la DO Alella: la pansa blanca, la garnatxa blanca i el picapoll. Certificat ecolò- gic des de l’any 2003. La Sentiu és un finca amb una gran exposició al mar, d’on rep la influ- ència del foranell, un vent que bufa de mar cap a terra i que també dona nom als seus vins.

Quim Batlle El Foranell Picapoll és el vi més singular del celler. Marca molt la diferència amb ens en parla la resta pel seu perfil organolèptic, que amb el seu punt cítric, la seva cremositat i el toc floral amb un punt de mel fa que agradi molt a tothom i hi dona una gran versatilitat gastronòmica, combina amb molts plats.

LA PROPOSTA DE MARIDATGE

Bacallà amb mel i fruita seca UN ALTRE VI DE PICAPOLL I DOS VINS DE Plat elaborat per Mimi Rosa, CRIANÇA LLARGA EN INOXIDABLE xef del restaurant La Nau (Alella)

Les Costes Picapoll Albert Federico 100% picapoll PVP: 13,50 €

ForanellFor ForanellFo PansaPan Blanca GarnatxaGa El bacallà amb mel i fruita seca és un plat que s’associa a la cuina BlancaBl de Barcelona, tot i que el seu origen s’atribueix a les cuines dels CellerCell Quim Batllee monestirs. És un plat potent. El bacallà s’enfarina i es fregeix, la 10100%0 pansa blancaa CellerCe Quim Batlle ceba es confita fins a quedar caramel·litzada i la fruita seca se PVPVP:P 12,50 € 10100% garnatxa blblancaa salta amb l’oli del bacallà, una nou de mantega, mel i vinagre. Un PVPVP: 12,50 € conjunt sensorial marcat per la salinitat del bacallà, la dolçor de la ceba i l’agredolç del saltat de la fruita seca. Con anell al dit, el Foranell Picapoll amb la seva acidesa netejarà el paladar dels greixos del plat, es relacionarà perfectament amb el bacallà unint-se a través del caràcter salí d’ambdós i les notes afruitades i florals equilibraran la salsa al mateix temps que cre- aran un conjunt deliciós amb la fruita seca.

25 ACTUALITAT Can Mora d’Agell, la vinya secreta de Cabrera de Mar

Entre jardins i piscines, quatre hectàrees mantenen viva la viticultura cabrerenca

TEXT: JOAN NEBOT / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Can Mora, la masia que dóna nom al vi. El celler de la casa és ple de barriques antigues.

l veïnat d’Agell de Juan Ángel Calzado de Castro etat de 10 hectàrees, 4 de les celler Alella Vinícola, on l’enò- Cabrera de Mar, (Barcelona, 1937): “Cada vere- quals plantades amb vinya. leg Xavi Garcia el vinifica. “Que a la carretera de ma ens apleguem tota la famí- Amb el raïm de la propietat, tingui gust de chardonnay”, li Vilassar a Argen- lia –tinc ja setze nets–, collim de les varietats chardonnay i demana sempre Juan Ángel tona, entre cases merlot, s’elaboren unes 8.000 Calzado a l’enòleg: “Així m’ho Ad’estiueig, hi ha Can Mora ampolles de blanc, 5.000 de demanen els meus clients, res d’Agell, una finca encapçalada Can Mora d’Agell negre i 2.000 de rosat amb la de cupatges ni intervencions.” per una magnífica masia del marca Can Mora d’Agell. El segle XVII (1647, segons una és una finca de 10 negre abans era estrictament Propietat de la família Calzado inscripció al costat de la porta- jove, però des de fa alguns anys des del 1957 lada). Com era tradicional en hectàrees, 4 de les passa per bota. “Alguns clients Francisco de Asís Calzado totes les masies del Maresme, quals plantades ens deien que el negre era mas- Barret, pare del Juan Ángel, disposa d’un antic celler, en sa simple, així que vam decidir va comprar la finca el 1957 i va aquest cas equipat encara amb vinya fer-li fer criança”, diu Calzado. mantenir l’elaboració de vi amb ara amb dos cups d’obra, una Els tres vins es poden trobar en les vinyes que ja hi havia plan- premsa i velles botes i bocois restaurants per uns 12 euros. tades. “Abans la finca es deia de fusta. I si bé les botes i la uns quants quilos de raïm i la Les vinyes, situades al peu Mas Mora, perquè havia estat premsa estan en desús, als canalla el trepitja als trulls.” de la casa, es reparteixen en propietat de la família noble trulls encara es trepitja raïm També amb el raïm de la finca unes quantes parcel·les esglao- de Mora y Aragón. El meu i hi corre el most un cop l’any. es fa la Festa de la Verema de nades en un suau pendent cap pare venia el vi a doll, només vi Així ho explica, amb els ulls Cabrera de Mar. a mar, i les cuida el viticultor blanc, en garrafes de dos litres. il·luminats per una espurna d’il- És clar que no és així com Fede Moraleda. Un cop feta la Però va morir prematurament lusió, el propietari de la finca s’elabora el vi d’aquesta propi- verema, el raïm es trasllada al el 1965 i la meva mare no es va

26 veure amb forces de continuar marqueses de Rioja i viñas de l’activitat, així que les vinyes es la Ribera del Duero. van deixar de conrear.” Però encara ens guarda El 1995 el Juan Ángel es va una sorpresa: “Aquesta és la fer càrrec de la propietat: “La meva altra passió, els toros”, vaig comprar a la família”, ex- diu mentre obre un vell bagul plica. Però com que les vinyes d’on treu un estoc i un capot estaven massa abandonades, el d’entre moltes altres peces. 2005 les va replantar amb les “Vaig parlar amb el meu pare varietats actuals, chardonnay i i li vaig plantejar que volia ser merlot: “Eren les que aleshores torero. I em va dir que enda- es consideraven les millors. vant, però que si ho feia havia Primer vaig anar a parlar amb de ser de debò, i m’havia de Alella Vinícola, ells em van fer professional. I així ho vaig assessorar sobre la plantació, fer durant un breu període. i quan em vaig assegurar que Com a professional –em deia s’encarregarien de la vinificació El Niño de la Huerta– vaig fer em vaig decidir a tirar enda- una gira de sis mesos per tot vant.” Espanya. Però finalment m’hi vaig repensar i em vaig decidir pels estudis, així que em vaig El vi s’elabora, Fede Moraleda, qui fa el raïm titular en econòmiques i com a actuari d’assegurances, els amb raïm de la fin- Cada any Juan Ángel Calzado tenia problemes amb l’oïdi, una malaltia àmbits on vaig desenvolupar la ca, al celler Alella fúngica de la vinya que afecta negativament el raïm en qualitat i en meva activitat professional.” quantitat. Quan ho va comentar a Alella Vinícola, li van recomanar Vinícola un dels seus col·laboradors, Fede Moraleda: “Ell t’ho podrà resoldre.” Present i futur del vi de Can Dit i fet, Calzado s’hi va posar en contacte i aquesta serà la tercera Mora d’Agell verema de Can Mora d’Agell que porta el viticultor alellenc. “La vi- Respecte a la comercialització Papa, jo vull ser torero nya estava molt afectada per l’oïdi”, explica Moraleda. “Fa tres anys del vi, Calzado explica: “El vi Un cop entrem al celler, Calza- que hi treballo per netejar-la, perquè les espores s’acumulen al tronc tota la vida l’he venut jo direc- do ens avisa: “Aquí hi ha reco- dels ceps i quan arriba la calor torna a sortir.” Tenir l’encàrrec fix de tament, a amics meus, a res- llits els records de les meves portar la vinya de Can Mora d’Agell li ha permès deixar la feina com a taurants coneguts, d’aquí el aficions.” empleat i establir-se pel seu compte, i ara porta la vinya d’uns quants Maresme i de Barcelona. Ara I, efectivament, els cups i propietaris. “Aquesta verema del 2019 a Can Mora d’Agell, com que també me’l venen al Sindicat les botes en desús conviuen els ceps estan molt sanejats, serà sens dubte la millor en qualitat del de Cabrera.” Fede Moraleda, amb múltiples testimonis de raïm, i espero en poc temps poder arribar a fer-hi viticultura ecològi- que també assisteix a la con- la intensa trajectòria vital de ca, sense gairebé tractaments.” versa, ho confirma: “Amb 82 Calzado. “Vaig ser jugador anys, encara carrega les cai- d’hoquei sobre herba, dos xes al portamaletes del cotxe cops olímpic, i després pre- llegir que als Jocs de Roma veiem descansant centenars i les va a lliurar i descarregar sident de la Federació Inter- del 1960 va guanyar la meda- d’ampolles de vi: “Aquí hi ha personalment.” “Sort que a nacional durant cinc anys.” lla de bronze. els alemanys i aquesta és la molts llocs, quan el veuen En són testimoni la torxa També el vi hi és ben re- secció dels francesos”, ens va arribar, ja surten a ajudar-lo”, olímpica de Barcelona 92 que presentat. D’una banda, pel comentant, mentre entre flo- afegeix amb un somriure còm- hi ha penjada en una paret fet mateix de ser en un celler ridures d’humitat podem anar plice. Sobre el futur, Calzado i les múltiples fotografies, antic; i, d’una altra, perquè distingint en unes altres pres- diu que un dels seus fills hi trofeus de tota mena i mida quan ens obre una porta i tatgeries velles ampolles dels està interessat i que ja estan i diplomes, juntament amb passem a un espai més petit anys seixanta i setanta etique- pensant d’agafar un comercial retalls de premsa on es pot “climatitzat”, ens adverteix, hi tades amb noms de diversos que els ajudi a vendre.

Calzado va ser torero professional durant un perídode de temps. Blanc, rosat i negre, els tres Can Mora d’Agell.

27 incendis.gencat.cat

No oblidis.

BIURE

No oblidis.

Si oblidem la història, es tornarà a repetir. Contra els Al bosc i en zones properes, recorda-ho: no hi llencis burilles incendis forestals, ni deixalles, no hi encenguis coets, cap foguera, no hi deixis restes de treballs forestals i no hi facis barbacoes. cap cigarreta, #ElFocNoSoblida cap descuit.

28 Les nostres vinyes de producció ecològica de pansa blan- ca, picapoll i garnatxa blanca, varietats autòctones de la DO Alella, estan exposades de manera continuada al fo- ranell, el vent que, des del mar, puja fins la muntanya per ajudar a donar als nostres vins el caràcter que els defineix i que sorprendrà els vostres sentits.

NOVA IMATGE!

Finca La Sentiu 08391 Tiana Tel. 699 086 355 · [email protected]

Al paratge Bell-Lloc, a La Roca del Vallès, neix In Vita

C/ del Río s/n - 26212 Sajazarra (La Rioja) - Tel. 941 32 00 66 - www.castillodesajazarra.com

29 EL TAST

Les ampolles dels 10 vins tastats, sobre la barra del Món La Cata. Testuan, un vi de Cabrils i uns quants invents...

Moltes coses han canviat des de l’últim tast de Papers de vi amb la colla de Testuan, l’estiu del 2016. El més evident, la suma d’anys d’experiència, i també l’increment en nombre de vinyes i, per tant, en nombre d’ampolles i de referències. Però el que no canvia és la complicitat d’aquesta colla d’amics, que el vi va unir; i les seves ganes i inquietuds de fer coses noves, d’anar més enllà en el coneixement del territori i de les possibilitats dels seus raïms. Encarem un tast que ja ens avisen que ve amb sorpreses. Preparats per jugar?

TEXT: SÍLVIA CULELL / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

éu n’hi do de la són els amics de Testuan, en còmode que a més acull un i tot i la disparitat d’opinions taula de tast a què total cinc: el Pierlo, el Miquel, bon equip de sommeliers re- l’equip de Testuan decideix s’enfronten els el Kike, el Lionel i el Quim units per al tast: Xavi Bassa, començar pel més nou, el 3 vins de Testuan, i seran els amfitrions de vi. Carlos Puñet –més conegut de Testuan 2018. Un vi que Déu n’hi do també L’amfitrió del lloc és el Jordi, com a Carlitos–, Vicky Ibáñez, fa només tres mesos que és D–per què no dir-ho– del poder de Món La Cata, aquest poli- Eli Vidal i Ruth Troyano. La en ampolla, amb el cupatge de convocatòria de Papers de valent espai situat a Arenys primera decisió de grup fa que caracteritza el vi que vi. Els qui ocupen més cadires de Munt, un espai ampli i referència a l’ordre del tast, els identifica, amb un 80%

30 L’equip de sommeliers que va participar del tast: Ruth Troyano, Vicky Ibáñez, Xavi Bassa, Carlos Puñet i Eli Vidal.

A la colla de Testuan (Quim, Lionel, Kike, Miquel i Pierlo) s’hi va sumar Jordi Clos, propietari del Món La Cata.

31 EL TAST

de pansa blanca i un 20% de està també a trobar un equi- la seva potència en acidesa, orígens de Testuan, anem garnatxa. Fermenta en botes libri entre les aromes molt grau i maduresa, ens ha per- afegint diferències en la vi- de roure francès i a partir de volàtils de flors i fruita blanca mès equilibrar-lo”, justifiquen nificació i la manera de fer. la fermentació hi realitzen un –lliri, gessamí, poma i pera– els de Testuan. La Ruth és la Destapem el 2015: “No fèiem bâtonnage invers (de més a sense deixar que es faci pesat; primera a dir-hi la seva: “El bâtonnage, només teníem les menys intensitat). Controlen i el final de boca amb coses noto molt més licorós, amb vinyes de Cabrils i fèiem no- de manera independent el molt més madures –pinya, més notes oxidatives, però més 3.600 ampolles. Per fer- resultat de cada bota i un cop mango–. L’objectiu és acon- també amb més caràcter.” les teníem dues botes de Poui- acabat el procés, el deixen re- seguir l’equilibri i que sigui L’Eli també el percep “més lly Fussé grans i dues de 225 posar per després ajuntar-lo l’acidesa el que ho sostingui càlid, amb més presència de litres.” El que sí que manteni- amb la garnatxa. Algunes tot plegat. El Carlitos recorda les mels, els cítrics...”: “Heu en era el respecte per la vinya de les botes serviran per fer dit que el 2017 havia estat i la poca intervenció en sofre: néixer el Testuan i d’altres difícil a la vinya, però el resul- “Sempre hem buscat estar-ne aniran per als “invents”. De Una gran taula qua- tat és bo.” El Xavi ho ratifica als mínims.” El cupatge man- fet, ens diu el Quim: “El vi que dient que el troba “un vi molt tenia la combinació de les tastem no sortirà al mercat drada i curosament més fet, molt més llarg, molt dues varietats (70% pansa, fins al setembre, tot i que parada al Món La més voluminós, molt més per 30% garnatxa). “A mi de per- a mitjan agost ja aprofitem beure.” I només el Carlitos fil em connecta més amb el per donar-lo a conèixer a la Cata va acollir el deixa anar: “Per mi és més 2017... el concepte de licorós, Mostra de Cabrils.” Tot i així, tast llarg el 2018, tot i que evident- les mateixes característiques. “ja és Testuan”, diu el Pierlo: ment de volum en té més el El que sí que em sorprèn és “Té les seves coses i encara 2017.” que tot i l’edat aguanten molt no està integrat del tot, però A la primera meitat I al 2017 el segueix el 2016, vius.” El Carlitos es mostra ja té les característiques que mateixa vinificació i mateix sorprès també amb l’acidesa, el fan nostre, molt glicèric, de la jornada vam cupatge. El que va canviar que defineix d’acidesa frontal: moltes aromes secundàries i tastar les 5 anya- respecte al 2015 va ser la “Els altres s’obrien més a la també molta acidesa i aquest incorporació de la vinya de boca”, diu. El segueix l’Eli: característic toc floral.” des de 3 de Testuan Santa Maria de Martorelles. “Estic d’acord amb el Carli- Les reaccions dels som- Va ser el primer any també tos, l’entrada és molt diferent. meliers a aquest primer vi en què va augmentar per tant En comparació amb l’anterior, no es fan esperar. La Ruth de nou que li falta ampolla i el nombre d’ampolles, amb el trobo un punt més apagat. en destaca les “moltes notes el Quim explica: “Gràcies a un total d’unes set mil. “S’hi Però continua sent un vi fà- cítriques i la cremositat en l’augment de producció ens troben coses del 17 i del 18”, cil, ara ja no estan tan freds boca, molt persistent”, i la podem permetre esperar a diu el Carlitos. “És més viu i continuen venint de gust. Vicky ho ratifica afegint: “El sortir al setembre justament en boca que en nas”, afegeix Per mi és un vi per prendre a denominador comú dels vos- per donar-hi aquest temps el Xavi. I l’Eli ho amplia amb qualsevol moment del dia.” I tres vins és la boca, aquesta d’ampolla que hi falta.” una nota de tast: “En boca just això és el que volien, diu boca que em flipa. En nas està és més expressiu. Té un cos el Pierlo, “un vi per destapar i encara amagadet, no està net Un mal any, un bon vi molt present.” “A nivell de beure sense pensar”. del tot i els matisos van enca- El 2017 va ser un mal any, el tast m’ha agradat molt però La màgia del vi i la seva ra separats, però ja té mels raïm no va madurar i l’acide- en nas és molt menys expres- manera d’embotellar el temps cítriques i aromes a les quals sa era baixa. Però la destresa siu, no hi ha el codony, sí les ens col·loca, sense adonar- només falta créixer. Aquesta de qui vinifica coneixent el flors...”, la segueix la Vicky, a nos-en, al 2014, i “la diferèn- boca, la manteniu any rere producte fa que d’un mal any, qui també li agraden més els cia cromàtica –té un color any i m’agrada molt.” En fan en pugui sortir un bon vi. I dos anteriors. Però és que el molt més evolucionat– ja hi unes set mil ampolles, explica a aquesta deducció és a què 2017 va ser també una anyada predisposa”: “M’encanta!”, el Quim, i la intenció continua semblen arribar els nostres complicada, explica el Quim: diu entusiasmada la Vicky. sent donar protagonisme a la convidats en aquesta segona “Molt plujosa, tot i que jo el “Aquest ja no és per a tots pansa, la varietat raó de ser ampolla oberta. “L’equilibri que hi trobo és molta fruita els moments ni tan fàcil”, d’Alella. El Lionel i el Pierlo és diferent, però l’acidesa de seca, més evolució, és clar.” pronostica l’Eli. Però el Car- ho ratifiquen, a més de dir la garnatxa que tenim, una A mesura que retrocedim litos ja l’ha tastat: “Hi ha més que a part de la boca, la idea vinya especial justament per en el temps i ens acostem als acidesa, i aguanta més el vi

Àmplia gamma de vins i productes selectes: embotits, formatges, foies i deliciosos queviures elaborats. Menús gastronònics maridats.

Carrer Major, 25 · Santa Coloma de Gramenet · Tel. 93 386 52 66

32 que no pas el 2015!” Un apunt a tenir en compte: el Carlitos ens recorda que els Testuan del 2014 i el 2016 van ser els vins amb més bona puntuació de tota la DO a la Guia de vins de Catalunya. No acabem el tast, però sí la vertical, i ens permetem uns minuts per reflexionar. El Pierlo explica que si bé el vi i la idea a projectar-hi és la mateixa, sí que amb els anys el que ha canviat és el ma- terial utilitzat i la quantitat resultant. “Però mantenim la idea d’artesanal, tot està molt controlat, però també és tot més gran.” I la reflexió no ens serveix per parlar només de Testuan, sinó també del pa- per de la DO Alella en la ven- da de vins i amb la connexió amb el públic més jove. Ens hi ajuda l’amfitrió del lloc, el Jor- di de Món La Cata: “No co- neixia Testuan, per mi era un celler desconegut i l’evolució Els experiments de Testuan o experiències de vinificació, una bota de castanyer massa de què parleu en aquest tast quan fer vi també és jugar les que els permeten jugar temps. El Lionel, abans que no l’he viscuda, però sí que hi Hem tastat la història vertical fent vi i elaborant, ja sigui a la resta es pronunciï, hi diu he vist un fil conductor, una de Testuan, però com ja ens consciència o per accident, la seva: “Té la curiositat de línia en els vostres vins, i això avisaven al començament vins com els que tastarem a la bota de castanyer, que es comercialment compta molt.” del tast, ens tenen reserva- continuació i que no arribaran nota molt, però també s’apaga Però el Jordi també és realis- des unes quantes sorpreses, al mercat. El primer, un pansa molt ràpidament.” I la Vicky ta i ens explica la gran feina uns quants experiments. La blanca amb bota de castanyer. exclama divertida: “Per la que queda per fer: “Hi ha “Volíem fer un vi semblant al castanya que porta de casta- molts restaurants locals que Pardas criança, amb la bota nyer, el trobo molt viu, estic no tenen vi d’Alella, sobretot La part final del de castanyer, però després de flipant!” I el Lionel contesta: aquí a l’Alt Maresme. La pan- deixar el vi en una bota de 225 “Doncs ara veureu la manera sa blanca sona una mica, però tast ens permet litres ens en vam oblidar.” Un de transformar-ho en qualitat, poca cosa més. Sí, es reconeix gaudir de quatre 25% d’aquella bota amb vi de el que hem intentat és com- l’ampolla de Marfil, però a la la verema 2015 es va evaporar binar aquesta oxidació amb botiga venem molt més Mont- vins que no són al i la resta és el que ara tastem. bombolles, aplicant-hi el mè- sant i Terra Alta.” L’Eli hi res- Però l’invent no s’acaba aquí. tode champenoise.” I passem a pon ràpidament: “La nostra mercat “La meitat d’aquell vi, el vam l’ampolla la següent. Sembla feina és precisament aquesta, embotellar per veure com que a la Vicky li agraden els fer d’amfitrions, ampliar el intenció, des del principi, evolucionava.” Però abans de invents: “M’encanta! Heu fet concepte de km 0, de comar- d’aquesta colla d’amics era revelar la incògnita del que un vi amb bombolles, no un ca, de proximitat, i ens hi han gaudir del vi, tant bevent-ne van fer amb aquestes ampo- escumós.” L’Eli s’hi afegeix d’ajudar les institucions, així com fent-ne, i són les proves, lles, tastem el que tenim a la ràpidament: “A mi m’encanta. per a tu, per a les botigues, les idees que surten de tastar copa, la de mostra, el d’una I, a més, el que busca la gent tot seria més fàcil.” altres vins i conèixer altres pansa blanca oblidada en són les històries que hi ha

33 EL TAST

rere un vi. La gent vol poder vol deixar passar el vi sense explicar coses.” avisar també del “toc de viole- De l’invent, n’han fet vui- ta característic de la varietat, tanta ampolles en màgnum que també hi és”. que fa tres anys que reposen Però la sorpresa final és amb les mares. Qui trenca la que ve... “Aquest syrah és l’emoció del moment és el conseqüència del que tasta- Xavi, que no deia res, i li dema- rem ara”, avisa el Quim, ni nem què l’hi ha semblat. “A mi més ni menys que la cirereta no m’agrada gens. El torno a del projecte de Testuan. Ens tastar perquè he intentat es- n’avisaven el 2016, ens deien borrar-ho tot. En nas em dona que volien fer un Côte Rotie notes sidrades, de volàtil, que a Alella i ja el tenim aquí. El fa que no el trobi ni atractiu ni Lionel i el Pierlo són del sud agradable. A mi el seu original, de Lió i no han parat fins a el sec m’agradava, és un cas- tenir això, una barreja del vi tañón, però té el seu encant. més famós de Côte du Rhône, En canvi el carbònic potencia un vi cupatge de syrah i viog- la volàtil i em porta cap a nier: “En som aficionats fins una sidra, la sensació de cola Els “testuaneros”, satisfets, després del tast. a la mort, d’aquest vi, i hem Imedio... influències de vins volgut reproduir-lo en aquest naturals de les quals marxo territori, en diem Cat Rotie.” corrents.” I després d’aquesta tes i moltes vegades es conver- un punt sorprenent”, diu el Per fer-lo, van robar al Xavi sentència és inevitable no cau- teixen en virtut, en canvi això Lionel, convertint-lo segons García d’Alella Vinícola –on re en el debat dels naturals, de amb un vi natural no s’accepta. ell i els seus companys en des del principi es vinifica Tes- la utilització de sulfurós en la És un tema de cultura.” un vi accessible i de “fàcil tuan– 150 litres d’una Syrah vinificació, del consum entre El Pierlo acaba el debat obertura”. Hi està més que amb molta potència. El cupat- els més joves i de tantes altres amb una nova sentència: “El d’acord la Ruth: “Fer una ge, l’han fet amb una viogner coses que, malauradament, problema és que s’ha decebut syrah no és fàcil i aquest el de França, i el conjunt l’han no tenim prou línies per expli- molt durant anys i aniria bé trobo molt fresc, té un punt posat en una bota nova de 125 car-les totes. Tot això ho porta de divertimento.” Segurament litres. Després de dos anys també el vi següent, un altre el que hi dona l’aportació de d’ampolla ja en podem tastar pansa blanca 100%, guardat “Ens encanten els la garnatxa blanca. “El trobo el resultat. I què n’han dit els un any en bota i un any més en molt cruixent i seductor”, sommeliers? Doncs per aques- inoxidable. Una petita produc- Côte Rotie i hem afegeix la Vicky: “Em recorda ta vegada farem una excepció, ció de 180 ampolles del 2016 volgut reproduir-lo els Peta Zetas, les gominoles mantindrem la sorpresa i amb què el Carlitos insisteix: de Coca-Cola... tot plegat em deixarem que siguin només “Que bé que manté l’acidesa en aquest territori; fa voler-lo tornar a tastar.” El els afortunats àvids de tastar aquesta anyada.” I el Xavi Pierlo la segueix: “En fran- coses noves i sorprenents els continua amb el debat sobre en diem Cat Rotie” cès diem acidulé, d’aquesta qui en facin el tast i en treguin els naturals: “Jo compro un vi sensació.” La resta també hi les conclusions. per passar-m’ho bé, indepen- estan d’acord: “Em recorda els Abans de marxar apareix dentment de si porta sulfurós poder educar el consumidor, syrahs d’Alella que he tastat, el tic periodístic de la Ruth: o no, el sofre serveix per evitar cuidar el vocabulari i posar sí, i hi afegiria al que han dit la “Sou on havíeu desitjat ser?” defectes, desviacions i també més informació a l’etiqueta.” part de bombó licorós, la xoco- “Crec que fins i tot una mica per a higiene.” Però el Carlitos El negre ens ajudarà a lata; i la part de la garnatxa hi més enllà del que havíem també té clara la resposta: canviar de registre i de punt dona el punt lleuger, el fa més pensat”, li respon ràpidament “Això passa perquè l’estàndard de debat. Som davant el Xirà fàcil...” El Xavi també assen- el Quim. No hi pot haver mi- no és el natural, sinó el més 2018, novetat de Testuan teix: “També hi trobo la part llor final per a aquest article. comercial, el convencional, que sí que ja és al mercat, vegetal molt marcada, però és O sí: potser esperar què més amb més intervenció. Però hi una syrah amb una mica de el perfil que es busca ara i no ens preparen els amics de ha vins tecnològics amb defec- garnatxa blanca que “hi dona em desagrada.” El Carlitos no Testuan.

VENDA I DEGUSTACIÓ D’EMBOTITS, FORMATGES, VINS I CAVES

Obert de 9:00 a 14:00 de Dilluns a Divendres de 9:00 a 15:00 Dissabte i Diumenge De 17:00 a 20:30 de Dilluns a Dissabte Dimarts tancat

34 Al bell mig de la Vall de Rials

35 REPORTATGE

Fem una copa de vi?

Recorrem dotze locals del territori DO Alella on es pot anar a prendre una copa de vi. De vi d’Alella, per descomptat

TEXT: ELISABET SOLSONA / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

LA BODEGUETA EL CANTÓ CELLER DE VILASSAR DEL VI CASTAÑÉ Ramon García Paco Cordero Montse Castañé Carme Riera Jordi Pujol Botiga de vins amb Botiga de vins amb espai de degustació Botiga de vins amb espai de degustació espai de degustació Horari: de 10 a 23 h, de dilluns a dissabte Horari: de 9.30 a 13.30 i de 17.30 a 20.30 h, de Horari: de 10 a 14 i de 17 dimarts a dijous. Divendres fins a les 22 h a 20.30 h, de dimarts a divendres. Dissabte Carrer Major, 25. Santa Coloma de Gramenet www.cantodelvi.blogspot.com i diumenge de 10 a 15 h. Dilluns tancat Carrer de Sant Genís, 1. Argentona www.cellercastane.com Carrer de Sant Antoni, 9. Vilassar de Dalt Nombre de referències de vi a la venda: 600 www.bodeguetavilassar.com Cellers DO Alella amb què treballa: Oriol Arti- Nombre de referències de vi a la venda: 400 gas, Alta Alella, Bouquet d’Alella, Can Roda, Quim Cellers DO Alella amb què treballa: Oriol Arti- Nombre de referències de vi a la venda: 250 Batlle, Papers de Vi, Raventós d’Alella, Testuan, gas, Alta Alella, Bouquet d’Alella, Can Roda, Quim Cellers DO Alella amb què treballa: Roura, Alta Castillo de Zajazarra. Batlle, Papers de Vi, Raventós d’Alella, Roura, Alella, Raventós d’Alella, Alella Vinícola, Can Roda, Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: Alella Vinícola. Testuan, Wines Ocean, Papers de Vi. els van variant, tots els de pansa blanca els han Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: ofert a copes. no tenen carta de vins a copes, però acostumen a la referència DO Alella que vulgui el client. recomanar-ne.

36 na colla d’amics Retrat robot tothom està obert als sugge- “No en tenim perquè no ens que riuen i s’ho Com és la clientela tipus que riments i les recomanacions cal, tenim un client fidel que passen bé. Una va a prendre una copa de vi? dels responsables dels esta- es refia del que li recomanes”, parella que es co- Si a partir del que ens han bliments, que coincideixen a explica Paco Cordero. A La U mença a descobrir explicat els responsables de afirmar que en els últims anys Morera (Mataró) sí que tenen en la primera cita. Una altra dotze establiments de la DO l’interès i el coneixement del carta de vins i hi recullen una parella que fa mitja vida que Alella n’haguéssim de fer un vi ha anat a l’alça. vintena del miler de referèn- es coneix i que encara es mira retrat robot –i, per tant, s’en- Ha augmentat l’interès pel cies de vi que tenen: “Però amb aquella complicitat men- tén que amb moltes imperfec- vi i anar a fer una copa està de al final la carta de vins som tre comparteix com ha anat el cions–, diríem que la clientela moda, però que tinguem més el meu germà i jo”, assegura dia. Un noi o una noia llegint tipus té trenta anys o més i va interès vol dir que hi entenem Sergi Quintana, que afegeix: un llibre. Una família que com- al seu local amb la parella o més i que tenim clar què vo- “Tots els vins que oferim, els parteix taula per celebrar un amb els amics. Com més joves lem beure? O a l’hora de triar hem tastats i ens han agradat aniversari. un vi majoritàriament prefe- a tots dos, i per això la gent Són situacions que es po- rim deixar-nos aconsellar pels es refia de la nostra recoma- den produir en un restaurant, Manel Pujol (Celler qui hi entenen de veritat? nació.” “El nostre paper és en un bar, al menjador d’una “La majoria de clients es recomanar, perquè això fun- casa... o en un local on puguis Jordana): “Cada deixen aconsellar”, reconeixen cioni és fonamental que sapi- anar a prendre una copa de vi! vegada hi ha més la majoria de responsables guem assessorar bé la nostra I és que... què poden tenir en dels establiments de la DO clientela”, apunta Jordi Clos, comú, totes aquestes situaci- interès per desco- Alella que hem visitat, com del Món La Cata (Arenys de ons? Molt probablement, que brir vins nous” Xavi Estrany de la Vermu- Munt). quan ens les imaginem apa- teria Xavi Estrany (Alella) D’un temps ençà, doncs, reix una copa de vi. Ja sigui i Cristina Martínez de Les cada vegada és més habitual blanc, rosat o negre, el vi és un siguin, més opcions hi ha que Tannines (Santa Coloma de quedar per fer una copa de vi element que sempre ha estat demanin vi blanc; i com més Gramenet). “Està de moda en un celler, en un bar de vins, present a la nostra cultura. anys sumin, més opcions hi demanar vins diferents per en una taverna o en una boti- Però com tot en aquesta vida, ha que es decantin per un vi tastar, cada vegada hi ha més ga de vi amb espai de degusta- la nostra relació social i per- negre –aquesta elecció també interès per descobrir vins ció. Aquests establiments han sonal amb aquest producte ha dependrà de l’època de l’any: nous”, explica Manel Pujol del augmentat en quantitat, però anat evolucionant i canviant al a l’estiu tenen més sortida els Celler Jordana (Alella). Hi ha també en qualitat: cada cop llarg dels anys. Ara anar a fer vins blancs i, a l’hivern, els establiments, com El Cantó n’hi ha més, i els seus respon- una copa de vi, com a concep- negres–. Un altre tret gene- del Vi (Santa Coloma), que ni sables també es preocupen te, “està de moda”. ralitzat és que pràcticament tan sols tenen carta de vins: més de crear ambients acolli-

SORLI CELLER CELLER EMOCIONS CASTELLVÍ JORDANA Arnau Marco Pol Raventós Manel Pujol

Botiga de vins amb Botiga de vins amb Botiga de vins amb espai de degustació espai de degustació espai de degustació

Horari: de 8 a 23 h Horari: de 9 a 14 i de 17 a 22 h Horari: de 10 a 14 i de 17 a 23 h. Dimarts tancat

Plaça de Can Nolla, 1. Vilassar de Dalt Carrer de Cuba, 42. Mataró Rambla d’Àngel Guimerà, 60. Alella Xarxes socials www.cellercastellvi.cat Xarxes socials

Nombre de referències de vi a la venda: 900 Nombre de referències de vi a la venda: 400 Nombre de referències de vi a la venda: 500 Cellers DO Alella amb què treballa: Testuan, Cellers DO Alella amb què treballa: Alta Alella, Cellers DO Alella amb què treballa: Alta Alella, Mario Rovira, Can Roda, Alta Alella, Alella Vinícola, Bouquet d’Alella, Raventós d’Alella, Oriol Artigas, Bouquet d’Alella, Albert Federico, Oriol Artigas, Albert Federico, Oriol Artigas, Quim Batlle, Raven- Castillo de Sajazarra, Alella Vinícola. Testuan, Roura, Alella Vinícola, Papers de Vi, Quim tós d’Alella. Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: Batlle. Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: com a mínim un vi blanc o un vi negre DO Alella. Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: un vi blanc i un vi negre. tots els vins que hi ha a la botiga.

37 REPORTATGE

dors i amb encant per poder vins a copes, afirma el seu degustar-hi un bon vi. N’hi ha responsable, Toni Castellví. que ja van obrir l’establiment Des d’Argentona, Montse amb la filosofia que fos un Castañé del Celler Castañé local per anar a fer una copa acompanyada d’alguna cosa per picar, uns altres són res- Ubaldo Puche (La taurants on tenen una especi- al cura del vi i del maridatge Companyia): “Ara amb el menjar, i n’hi ha que l’hostaleria viu inicialment van obrir com a botiga o com a celler i que, en un gran moment un determinat moment, van perquè la gent vol repensar el negoci i van deci- dir reservar-hi un espai per sortir i compartir poder prendre una copa de vi. hores d’oci” “La filosofia del local és buscar un producte adequat per a cada client perquè se’n explica que el 2012 també van vagi content i hi vulgui tornar, decidir capgirar l’establiment prioritzem la seva satisfacció que havien obert els seus la celebració de la Tarda de sortir i compartir hores d’oci a qualsevol altre aspecte, com pares el 1971 per dedicar-ne Tapes cada divendres, en què amb la família, la parella o els per exemple fer més caixa”, una part a la degustació. Si oferim tapes i vins a copes.” amics. Volem viure experièn- explica Pol Raventós del Ce- bé és cert que el 1998 havien També es refereix als canvis cies, i prendre una copa de vi ller Castellví (Mataró), un ampliat el celler i hi havien de consum Ubaldo Puche de és una experiència.” establiment centenari obert posat una única taula llarga, La Companyia d’Alella, que el I els vins de la DO Alella, des del 1886 que s’ha anat no va ser fins fa set anys que 2006 va remodelar l’espai de tenen sortida? Aquí hi ha dis- adaptant i transformant amb ella i el seu marit van decidir degustació i que reconeix que paritat d’opinions: mentre que el temps i que, des de fa tres substituir aquesta única taula actualment els funciona millor al poble d’Alella la gent sí que d’anys, “per donar resposta per unes altres de més petites aquesta zona que no pas la demana vins del territori per als canvis de consum i amb i posar en marxa, d’aquesta botiga: “Durant la crisi, tots iniciativa pròpia i els establi- la voluntat que els clients pu- manera, un espai de degus- plegats vam canviar costums, ments acostumen a oferir un guin compartir aquest espai tació. “Des d’aquest hivern i ara l’hostaleria viu un gran ampli ventall de referències a emblemàtic”, també ofereix que el donem a conèixer amb moment perquè la gent vol copes, a la resta de municipis

LA COMPANYIA MÓN LA CATA LA MORERA D’ALELLA Sergi Artigas Sergi Quintana Ubaldo Puche Jordi Clos Juan Quintana

Botiga de vins amb Botiga de vins amb Restaurant espai de degustació espai de degustació Horari: de 8 a 23 h, Horari: de 9.30 a 15.30 i de 17 a 22 h, de dilluns a Horari: de 9 a 21 h, de dimarts de dilluns a dissabte dissabte. Diumenge de 9.30 a 15.30 h a dissabte. Diumenge de 10 a 15 h Avinguda del Maresme, 507. Mataró Carrer de la Riera Fosca, 28-30. Alella Passeig de Can Jalpí, s/n. Arenys de Munt www.lamoreramataro.com Xarxes socials Xarxes socials Nombre de referències de vi a la venda: 500 Nombre de referències de vi a la venda: 500 Nombre de referències de vi a la venda: 1.600 Cellers DO Alella amb què treballa: Oriol Artigas, Cellers DO Alella amb què treballa: Alta Alella, Cellers DO Alella amb què treballa: Alta Alella, Alta Alella, Bouquet d’Alella, Quim Batlle, Roura, Raventós d’Alella, Bouquet d’Alella, Albert Federi- Quim Batlle, Roura, Oriol Artigas, Alella Vinícola, Alella Vinícola, Papers de Vi. co, Can Roda, Quim Batlle, Roura, Alella Vinícola, Raventós d’Alella, Castillo de Sajazarra. Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: Testuan, Papers de Vi. Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: ofereixen pocs vins a copes, però si en demanes un Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: com a mínim un. et recomanen un AA Pansa Blanca (Alta Alella). onze.

38 Sorli Emocions (Vilassar de i això desperta curiositat per pre els oferim si en volen un Dalt), que també afegeix que tastar-lo. “La gent ens dema- d’Alella, i la majoria accepten “els vins de la DO Alella són na vins d’Alella, tant els veïns la recomanació.” Estrany, de plaents i madurs, i el client és del poble com la gent de fora. la Vermuteria Xavi Estrany, receptiu a tastar-los; ha desa- Els clients locals ja els conei- es va voler especialitzar paregut aquella precaució del xen i saben què demanen, i els només oferint vins de la DO ‘Vols dir, un vi d’Alella?’.” En visitants tenen clar que, si són Alella. Explica que l’aposta un sentit semblant s’expres- a Alella, volen tastar un vi del localitzada li ha sortit bé i sen Ramon García i Carme territori”, assegura Puche de que, així com entre setmana Riera de La Bodegueta, també La Companyia. Manel Pujol, té una clientela força estable a Vilassar de Dalt: “Els vins del Celler Jordana, s’expressa i majoritàriament del mu- d’Alella, els acostumem a ofe- en un sentit semblant: “In- nicipi –“Que ja sap què vol i rir nosaltres, costa una mica tentem que la primera opció cada vegada et demana coses que la clientela ens els demani del vi a copes sigui vi d’Alella més concretes”–, durant el directament, i som nosaltres i aquí pots prendre’t una copa cap de setmana ha vist com qui fem una feina activa per de pràcticament qualsevol augmentaven els visitants i el donar-los a conèixer.” A Mon- vi del territori. La gent del públic estranger que s’allotja tornès del Vallès, Juan Carlos al poble. Requena, propietari del Vinti- Sigui com sigui, blanc o vuit, assegura: “Als clients, els Ramon García (La negre, sols o en companyia, de la DO costa més perquè has d’educar perquè encara fer vins a copes està de moda encara hi ha desconeixement i hi ha molta tendència a de- Bodegueta): “Estem també a la DO Alella. I ja no són els mateixos restauradors manar un Rioja o un Ribera convençuts que ens esperem que sigui cap i responsables dels locals els del Duero. Nosaltres estem de setmana per fer-ho: si ens qui fan una feina activa per convençuts que hem de de- hem de defensar la acostem a alguns d’aquests donar-los a conèixer introdu- fensar la DO Alella perquè és DO Alella perquè és establiments entre setmana int-los a la carta de vins a co- el nostre territori, i a poc a un cop hem plegat de la feina, pes i proposant-los als clients. poc es nota que tothom en va el nostre territori” segur que no haurem estat els “Són els vins de quilòmetre aprenent.” únics a tenir aquesta idea! Ja zero i per això som proactius Als establiments que hem se sap: en aquesta vida, gaire- promocionant-los: a la DO visitat al poble d’Alella, en poble acostuma a demanar bé tot millora amb una copa es fa molt bona feina i volem canvi, les respostes són força una copa de pansa blanca. A de vi. I si a sobre és d’Alella, contribuir a donar-los a conèi- diferents: el client té clar que la resta, quan demanen un molt millor encara! Fem una xer”, explica Arnau Marco de és en un municipi on es fa vi, vi blanc o un vi negre, sem- copa?

LES TANNINES VERMUTERIA EL VINTIVUIT Cristina Martínez XAVI ESTRANY Juan Carlos Requena Xavi Estrany Bar de vins Bar de vins Bar de vins Horari: de 18.30 a 23 h, de Horari: de 9 a 23 h. Dissab- dimarts a dissabte. Horari: de 18 a 23 h, de dimarts te de 9 a 17 h. Diumenge tancat De 12 a 15 h, de dijous a diumenge a diumenge. Dissabte i diumenge, d’11 a 15 h Carrer Major, 28. Montornès del Vallès Carrer de Sant Carles, 5. Santa Coloma de Gramenet Ccarrer del Mig, 30. Alella Xarxes socials Xarxes socials Xarxes socials Nombre de referències de vi a la venda: 50 Nombre de referències de vi a la venda: 60 Nombre de referències de vi a la venda: 40 Cellers DO Alella amb què treballa: Quim Batlle, Cellers DO Alella amb què treballa: Bouquet Cellers DO Alella amb què treballa: Alella Vinícola, Bouquet d’Alella, Testuan, Raventós d’Alella. d’Alella, Papers de Vi, Can Roda, Quim Batlle, Alella Alta Alella, Roura, Bouquet d’Alella, Raventós d’Ale- Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: Vinícola, Raventós d’Alella. lla, Can Roda, Quim Batlle, Masia Can Coll, Can Mora com a mínim un. Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: d’Agell, Testuan, Albert Federico, Wines Ocean. com a mínim un. Nombre de vins DO Alella que ofereix a copes: vuit.

39 Aquest estiu, sumem il·lusions per a la infància

Col·labora perquè els infants més vulnerables gaudeixin de campaments d’estiu

Actualment, a Catalunya hi ha més de 300.000 nens i nenes en situació de vulnerabilitat. A l’Obra Social ”la Caixa”, a través de la iniciativa Invulnerables, treballem perquè aquests milers d’infants i les seves famílies, sigui quin sigui el seu origen, tinguin les mateixes oportunitats que els altres. Perquè sabem que l’educació és la millor eina per trencar el cercle de la pobresa hereditària.

Amb el teu ajut, sumarem il·lusions i oportunitats: Número de compte: €€ ES12 2100 9046 9302 0001 5732 Telèfon: 623 610 163

40 LA RUTA DEL VI DO ALELLA La diferència entre quantitat i qualitat

Resseguim la Ruta del Vi DO Alella tot visitant les vinyes que porta Albert Federico a la Vall de Rials, relaxant-nos a l’Alella Organic Spa i dinant a l’Entremans (El Masnou)

TEXT: MARTÍ CRESPO / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Les vinyes que gestiona Albert Federico serpentegen resseguint les terrasses.

aig de confessar però viticultor de passió. De fet, mantenint totes aquestes va- “Per mi és un privilegi venir a que, tot i que ja fa duia el cuquet del vi dins seu rietats plantades fa un grapat treballar aquí.” temps que trepitjo des que amb vint-i-nou anys d’anys per Barnadas, però ha I del seu treball plaent i ben acompanyat va anar a veremar al Priorat. canviat la manera de treba- sofert alhora (tractar a mà cada de l’Òscar Pallarès “Quan em surti l’oportunitat de llar-les. “Jo sóc salvatge”, deixa cep, podar, collir, segar l’herba Hel territori de la Denominació portar una vinya m’hi llançaré anar amb mig somriure. És a entre vinyes, mantenir camins, d’Origen Alella, fins ara encara de cap”, es deia des d’aleshores. dir, que a diferència de la viti- desbrossar…), n’han sortit de no m’havia submergit en la vall I quan en va sorgir l’opció el cultura ben visible en algunes moment tres referències del de Rials, el veritable quilòmetre 2015 a Teià, no s’ho va pensar tot ecològiques: el Pensa blanc zero d’aquesta petita gran DO. dues vegades. Com tampoc (5.200 ampolles), amb anyades S’hi concentra el 90% de la s’ho va rumiar gaire quan, Les vistes des de del 2015, 2016 i 2018; el Pensa vinya del municipi d’Alella i hi un any després, li van oferir negre (900 ampolles) del 2018, tenen ceps mitja dotzena llarga els 12.000 ceps que en Rafael les Costes d’en i el novíssim Les Costes de de productors. Per passejar-hi, Barnadas tenia a Rials. Mentre Barnadas, al cap- picapoll blanc (400 ampolles), avui hem quedat amb el mata- ens endinsem en la vall de camí també del 2018. “A aquest úl- roní Albert Federico, que des cap al seu tros, ens comenta damunt de la vall tim vi, hi he posat el nom de de fa un parell d’anys s’encarre- que s’hi va trobar chardonnay, de Rials, són espec- Les Costes perquè vull que se ga de tenir cura i de gestionar sauvignon blanc, picapoll, pan- sàpiga d’on ve el vi. L’altre, el les Costes d’en Barnadas, sis sa blanca i garnatxa blanca, a taculars Pensa, deriva d’un dibuix d’una hectàrees a la part més alta i més de cabernet, merlot, ull de ampolla de vi que va fer la meva costeruda de la vall. llebre, garnatxa i sirà. “Com es parcel·les de Rials que anem filla quan vaig agafar la vinya: a pot comprovar, hi ha varietats creuant, amb vinyes alineades l’etiqueta fictícia, hi va escriure El camp(us) de l’Albert molt ben adaptades i a gust en i netes de coberta vegetal, pensa en comptes de pansa i Quan ens trobem al Bosquet aquest territori, com la pansa ell ha optat per la viticultura em va agradar!” A l’etiqueta d’Alella –amb Rials al davant– blanca, i unes altres que no, d’abans… i en coster! “Sí, és una real dels dos Pensa, l’Albert ha ens confessa de bon principi però aguanten; la vinya és una vinya difícil de treballar”, ad- volgut tancar el cercle fent-hi que ell és jardiner de formació, supervivent.” Federico continua met, però ràpidament afegeix: aparèixer una part d’aquell

41 LA RUTA DEL VI DO ALELLA

Tastar els vins de Federico a l’ombra d’un maricaquer, amb vistes a les vinyes i el mar al fons. Una delícia!

dibuix original i el rostre de la d’Oriol Artigas a l’INS Alella, acabem la caminada fent un l’Albert Federico, fa un any va nena pensadora. però el principal aprenentatge tast dels seus personalíssims anar a parar a Alella. Des de La producció, elaborada i en viticultura diu que ha estat i formidables vins de Rials, mitjan setembre del 2018 porta embotellada a Alella Vinícola, “observar molt i escoltar la que ja es distribueixen per tot l’Alella Organic SPA, un agra- és petita perquè a les vinyes el territori de la denominació dable espai que ofereix tracta- prefereix mantenir dos mil d’origen a més de Barcelona i ments facials, corporals i mas- ceps per hectàrea, una densi- Albert Federico: el Garraf. L’Albert aprofita el satges terapèutics de tot arreu tat baixa. “Vull fer poc volum moment per fer-nos un anunci del planeta: “És com un petit de vi, però de molta qualitat”, “El meu principal final: tan aviat com pugui pre- viatge per les teràpies orien- assegura des de la creu que va aprenentatge ha veu incloure a l’ampli catàleg tals i occidentals”, ho defineix fer aixecar la mare d’en Bar- de la Ruta del Vi de la DO Ale- la Samira, que ens explica que nadas a dalt de tot de les seves estat obervar molt lla la visita guiada que hem fet, s’ha format en fisioteràpia i vinyes, amb la vall de Rials als i escoltar la gent” amb tast final inclòs, perquè estètica, a més d’aromateràpia. nostres peus i la mar de fons. tothom pugui descobrir aquest “Havia treballat en hospitals i Respecte a l’horitzó de la seva valuós pulmó vitivinícola ale- SPA, però volia tenir un espai plantació, Federico ens explica gent”. Veient-lo en aquestes llenc. meu, i com que Alella m’agrada que té interrogants oberts: costes, sembla clar que la seva molt vaig llançar-m’hi.” Com arrencar, replantar, empeltar? escola és directament la vinya, El retir de la Samira el nom de l’establiment indica, “Sí que tinc clar que en el futur convertida en un laboratori Amb el gust dels vins encara la seva preocupació pel medi vull plantar amb els meus cri- d’experimentació d’assaig i en el pensament, l’Òscar em i els animals es tradueix amb teris des del principi, aquí o en error diari. condueix cap al centre d’Alella. l’oferta de tractaments natu- un altre lloc.” Uns principis que A l’ombra del gran ma- Concretament, als baixos de rals: “Opto per productes orgà- poden passar per l’agricultura ricaquer que s’alça al costat l’antiga masia de Can Rull. Ens nics i no químics, i miro de no biodinàmica, en la qual es for- de la caseta de les eines, amb hi espera la Samira Azaroual, abusar dels plàstics. De fet, els ma ara mateix. Anteriorment tres copes fresques a la mà una jove menorquina que, per- productes naturals sempre són havia passat pel cicle formatiu (que ens diguin llondros, ara!), seguint els seus somnis com millors per als clients.”

Les mans de la Samira contribueixen a la relaxació d’en Martí a l’Alella Organic Spa.

42 L’altra gran preocupació de la Samira és generar moments de relax a qui es posa sota les seves mans. “Com a fisiotera- peuta i especialista en teràpies naturals, miro de fusionar els dos corrents perquè crec que s’ha de curar tant el cos com la ment i l’ànima. Per això a l’SPA puc tractar des d’un problema d’esquena fins a afavorir la des- connexió.” I ho aconsegueix, sobretot, evitant les aglome- racions: a l’espai només hi ha dues lliteres, i per anar-hi sem- pre cal reserva prèvia. “Valoro més la qualitat i l’ambient tran- quil que no la quantitat, perquè vull que els clients desconnec- tin, que tallin amb el seu dia a dia.” Un tall que pot anar des Manu Oliver conversa amb Martí de la mitja hora d’un massatge Crespo a la barra de l’Entremans. a les dues hores i mitja d’un ritual, m’explica mentre ataca la meva esquena. cos de les parades. El seu res- blanc. A la futura carta de vins, Enclavat al centre de la DO, taurant s’alimenta del mercat i, en preparació, ens avança que no és estrany que la Samira com podem comprovar aquest hi haurà una introducció de la hagi inclòs en el catàleg de migdia, també l’alimenta: molts DO, per fer-ne pedagogia. serveis dos tractaments amb dels paradistes passen pel seu Des que van assumir el vinoteràpia: un de facial amb renovat tauler a fer un mos i restaurant el 16 de novembre vi, un reconegut producte anti- prendre un cafè. del 2018, la recerca de la dife- oxidant que millora la qualitat Els ofereixen des d’en- rència i la voluntat de trencar de la pell; i un altre de corpo- trepans fins a menús de dos motlles dels germans Oliver ral, com els que ja feien els primers i dos segons (a 12,8 ha arribat a tots els detalls, romans fa dos milers d’anys. euros), a més d’esmorzars inclosa la manera de servir la En tots dos casos fa servir vins de forquilla, sempre amb un cervesa fent filigranes amb la de la DO Alella, els mateixos denominador comú: ser di- crema i la genial preparació que serveix al final d’alguns ferents. “Volem posar-hi una del cafè amb gel d’en David. massatges. En el meu cas, em mica de rock’n’roll”, en parau- “No ha de ser un cafè calent veig obligat a declinar la copa les d’en Manu. Això significa, abocat en molt de gel, sinó un perquè encara queda anar fins per exemple, que al costat cafè molt fred, i per això se’ns al Masnou per tancar la ruta dels entrepans de tota la vida va acudir de preparar-lo amb d’avui. en proposen de xurrasco o una coctelera.” Des de la petita d’orella. I també significa que cuina, ja fa sis mesos (“Per nos- Un restaurant entre germans al migdia, com avui, hi hagi altres han sigut tota una vida”) A la vila costanera, la cita és fusions tan sensacionals com el que observen i experimenten a l’entrada del mercat muni- tàrtar de salmó amb ou ferrat (“Ens agrada aprendre cada cipal. Ens hi reben en Manu i i un arròs sorpresa i canalla, dia”). “De moment són passos en David Oliver, dos germans com cada dijous. “Més enllà molt curts, però ferms: no hi que segurament fa un any no d’aquest toc trencador, tirem ha marxa enrere”, rebla en s’imaginaven que tindrien un molt de la cuina catalana: ens Manu abans d’acomiadar-nos bar-restaurant entre mans. agrada molt el mar i munta- amb un: “Fins aviat!” Entremans, justament, és com nya, el recurs de la xocolata i es diu. “Abans d’explicar que la picada… Pots reinventar el pensàvem quedar-nos el bar de que vulguis, però la tradició és tota la vida del mercat, dèiem la tradició.” És la manera de a la gent que teníem una cosa pensar d’aquest establiment entre mans. I ens va fer gràcia familiar, arrelat al producte el joc de paraules, que també de mercat i que no s’oblida, és juga amb ‘entre germans’ i fins clar, del vi: “Hem optat pel km i tot ‘entrepans’”, detalla en 0”, ho resumeix en Manu. Tots “Pinxo” de truita de pata- Manu. Dels entrepans de l’an- els vins de l’Entremans són ex- tes. Tàrtar de salmó amb ou tic bar a la variada oferta actu- clusivament de la DO: Roura, ferrat. Arròs de verduretes al hi ha un salt molt important: Testuan, Bouquet d’Alella, Can amb botifarra negra. Cua de “Sempre dic que tenim la neve- Roda, Raventós d’Alella, Quim bou al vi blanc de Bouquet ra més gran de tot el Masnou”, Batlle i els Pensa d’Albert Fe- d’Alella. Mel i mató. diu amb el seu somriure per- derico. I algunes receptes en Tot plegat, regat amb 3 de manent en Manu, per explicar porten, com la melosa cua de Testuan i Bouquet d’Alella que els seus plats i entrepans bou amb xocolata d’avui, que Blanc. es basen en els productes fres- ha fet xup-xup en un mar de

43 PERSONATGE DO ALELLA

Joan Gispert, el marxant de vi d’Alella

TEXT: EVA VICENS / FOTO: ÒSCAR PALLARÈS

44 l rètol de Bodegas “Bodegas Gispert va néixer els gustos: “Els semisecs i elaborats a productors que Gispert continua d’un altre projecte, el celler els dolços es van vendre molt es preocupen per fer i vendre recordant que en Bruy, on treballava l’avi i Jau- durant una època, i també el qualitat”. aquell edifici de me Serra”, diu quan seiem i xampany d’Alella”, recorda. El vi a doll ha estat sem- l’avinguda de Sant comencem a preguntar-li per Vins de tots els colors i elabo- pre el seu cavall de batalla, EJosep de Calassanç d’Alella l’origen de tot plegat. Explica racions que responien sobre- però no l’únic. Joan Gispert hi ha funcionat durant molts que, a l’avi, l’havien anat a tot a la demanda de cellers i comenta que entre els anys anys un negoci relacionat amb buscar a la duana del Port de botigues de vins, però també 1980 i 1986 van incorporar els el vi. No n’eren elaboradors, és Barcelona i que el van convèn- de restaurants, tot i que vins d’Alella Vinícola a la car- cert, però probablement han cer per formar part d’aquesta aquests ben aviat van preferir tera de productes. “En vam trafegat més litres de vi que aventura alellenca. “Bruy el vi embotellat. La demanda vendre moltíssim a Catalunya qualsevol celler de la zona. “A tenia les instal·lacions al cen- crida l’oferta i així van aparèi- i Espanya, de Marfil”, recor- casa ens hem dedicat durant tre, era un celler tradicional xer al mercat tres referències da: “Ens obria moltes portes, molts anys a la compravenda”, que donava feina a molta gent era un producte molt recone- recorda l’actual propietari, del poble”, recorda, i durant gut que gaudia d’un prestigi Joan Gispert, i posa l’èmfasi uns quants anys va ser un ne- “Bodegas Gispert important dins i fora d’Ale- en el fet que el negoci el va en- goci pròsper, però va acabar lla.” Parla d’haver comptabi- gegar l’avi, Joan Gispert Du- tancant les seves portes. “En va néixer d’un altre litzat fins a 250.000 ampolles ran, cap als anys 1940. El va aquell moment, nosaltres ens projecte, el celler en l’últim exercici. Un èxit, continuar el pare, Josep Ma- vam quedar les instal·lacions curiosament, que els va por- ria Gispert, i de ben jove hi va de Bruy i vam comprar aques- Bruy, on treballaven tar a posar fi a l’acord de col- entrar ell mateix a treballar. ta nau a la Riera, i durant un l’avi i Jaume Serra” laboració: “Ens van dir que Ara s’ha vist obligat a tancar temps vam compaginar la veníem molt i que guanyàvem per problemes de salut. “Hi he feina als dos espais.” massa!” Sigui com sigui, du- dedicat la vida i va ser molt “Us puc assegurar rant aquells anys va ser el vi dur trobar-me davant la dis- “Compràvem vi majoritària- que hi ha vins a doll amb DO que portaven en car- juntiva de continuar o plegar, ment català” tera, i més endavant van ser sabent que no tenia més opció La gestió del seu dia a dia im- ben bons i que en al- els vins dels també alellencs sinó posar-hi punt final”, diu plicava aconseguir i repartir guns casos superen Bodegas Roura. amb tristesa. litres de vi a doll. Joan Gispert Joan Gispert ens rep a havia començat els estudis en qualitat alguns Regust amarg amb rerefons la nau amb un mig somriu- d’enologia a Requena, però d’embotellats” optimista re, d’aquells que desconfien abans d’acabar-los va tornar a “El pare va morir de cop quan d’una visita que vol recordar casa i es va posar a treballar. tenia seixanta-quatre anys, i moments potser massa dolo- Tenia disset anys. I quan va embotellades de can Gispert: el meu germà va patir un ictus rosos, per propers i sensibles. tocar complir el servei militar, el blanc, rosat i negre Marina, que el va allunyar del negoci Tot i així, ens acull afable- el germà es va sumar al ne- en record d’una de les filles quan en feia quaranta-nou; ment i ens ensenya la nau, on goci per donar-hi suport. “Ell del propietari. he portat tot sol el negoci du- encara guarda alguns estris, s’encarregava principalment “La veritat és que sempre rant els darrers dotze anys”, com les botes de fusta d’avet de la venda i jo era el respon- hem tingut molta sort amb recorda nostàlgic. Tot i així, del nord d’Europa –que ell sable del magatzem i de la els clients, que ens han estat els ulls li recuperen l’espur- mateix va ajudar a col·locar compra, sobretot des que va fidels perquè els oferíem vins na d’il·lusió quan pensa en a un mosso de Vilafranca– o faltar el pare.” de bona qualitat i mai no els el temps dedicat al negoci: algunes garrafes de vidre “Compràvem vi majorità- enganyàvem”, recorda orgu- “Sempre m’ha agradat molt el on venien el vi –“Fins i tot riament català –detalla–: en llós. “És cert que el vi a doll vi, i sobretot el comerç del vi.” n’havíem tingut amb base de el cas dels blancs, els anàvem mai ha gaudit de gaire presti- “És cert que, com a empresa vímet”–, que es conserven a buscar a Vilafranca o a la gi, però us puc assegurar que petita, hi ha moments en què perfectament retolades amb zona de Tarragona; els ne- n’hi ha de ben bons i que en et perds en la burocràcia i la el nom de Gispert, recordant gres, en canvi, ens costaven alguns casos superen en qua- paperassa, però en general aquella època en què molts més de trobar i els portàvem litat alguns d’embotellats.” La em sento un privilegiat d’ha- clients reutilitzaven els en- d’Aragó o de la zona de la clau de l’èxit, segons ell, està ver pogut viure del que sem- vasos. Manxa.” Eren vins per a tots a “comprar productes ben pre m’ha agradat fer.”

El celler romà del territori DO Alella!

Obert dissabtes i diumenges de 10 a 14 h Grups concertats tots els dies de la setmana Contacte: Dissabtes i diumenges de 10 a 14 h al telèfon (+34) 93 555 99 77 De dilluns a divendres al telèfon (+34) 691 170 860

C/ Ernest Lluch 41, 08329 Teià Informació i reserves a: [email protected]

45 DIRECTORI

FLEQUES I PASTISSERIES VINATERIES / ENOTEQUES

Rbla. Àngel Guimerà, 40 · Alella Carrer Gran, 28 · Argentona Carrer Major, 25 · Santa Coloma de Gramenet Tel. 93 555 68 67 · www.lapetitamallorquina.cat Tel. 93 707 40 78 · Facebook: LaNovaFonda Tel. 93 386 52 66

RESTAURANTS

Restaurant LA VINÍCOLA

Sant Josep de Calassanç, 10 · Alella Tels. 93 540 77 73 · 93 555 28 84 Rbla. Àngel Guimerà, 62 · Alella Rbla. Àngel Guimerà, 60 · Alella www.cancabus.es Tel. 93 540 46 61 · Facebook: La Vinícola d’Alella Tel. 93 180 66 78

Pl. Sant Jaume · Teià Riera Principal, 58-60 · Alella Riera Fosca, 28-30 · Alella Tel. 93 540 04 23 Tel. 93 555 23 18 Tel. 93 540 03 41 · www.varietalis.com

Camí Ral, 151 | 08390 Montgat Torrent d’en Puig, 11, 08358 Arenys de Munt Pl. Can Nolla, 1 · Vilassar de Dalt Tel. 934 692 506 · www.fondamarina.com Tel. 93 795 01 14 · https://lerarestaurant.com Tel. 93 753 71 84

ENOTECA - CELLER

Passeig d’Antoni Borrell, 13 · Alella C/ Roger de Flor, 43 · El Masnou Passeig Antoni Borrell, 1 · Alella Tel. 93 540 17 94 - 696 407 763 Tel. 93 555 01 88 · www.restauranteorfila.es Tel. 93 555 28 84 · www.espaidivi.es

Mercat Municipal · Alella · Tel. 629 73 98 03 Av. del Maresme, 21 · El Masnou C/ St. Antoni, 9 - Vilassar de Dalt - Tel. 937 308 226 Facebook i Instagram: ladoalella Tel. 93 540 92 66 · www.tresmacarrons.com [email protected]

46 Ps. Can Jalpí s/n · Arenys de Munt Francesc Macià, 66-68 · Badalona C. del Mig, 30 · Alella · Facebook: calestranyalella Tel. 93 793 75 09 · www.monlacata.com Tel. 93 387 16 96 Instagram: vermuteriaxaviestrany

Vols anunciar el teu negoci

Selecció de vins, alimentació gourmet i utensilis en aquesta secció? Ps. Roman Fabra, 25 · El Masnou Rbla. Àngel Guimerà, 30 · Alella Truca’ns al 654 40 40 43 Tel. 93 178 22 97 · www.elrebostdelsentits.es Tel. 93 555 21 41 Un terrer únic, uns vins excel·lents

CONSELL REGULADOR DE LA DO ALELLA Can Magarola Avinguda de Sant Mateu, 2 · 08328 Alella T. 93 555 91 53 · [email protected] www.doalella.org

47