a b r i l · ma ig · 2009 · any 49 · 3,50 euros 297

3,50 €

actualitat Els 18 municipis de la DO aposten pel vi d’Alella

Entrevista a Francesc Reverter, regidor de CiU cultura La segona edició dels Espais de Poesia amplia l’oferta Estrangers que viuen a Alella

3

01 coberta El muntatge de Laura Parra posa en portada · Inauguren la nova pista d’skate Editorial les fotografies dels 9 protagonistes del dossier especial estrangers d’aquest A tots els alellencs número. Les seves fotos polaroid sobre el 17 cultura mapa del món col·loquen també Alella al · Ricard Aymar, artista plàstic globus terraqui. · La segona edició dels Espais de A vegades, quan algú més jove o que ve d’un altre Poesia amplia l’oferta indret em pregunta com era l’Alella que vaig conèixer · Sergi Freixes i Jordi Garriga quan jo era petit, els explico que no hi havia cap ur- presenten un llibre sobre els banització, que com a nuclis habitats hi havia el casc invents del TBO urbà, el rost i l’eixample, riera avall el carrer del Canon- · La lluna d’en Roc, conte ge i, esquitxant tot el terme, les cases de pagès i les guanyador del certàmen Alella a cases de senyor. Isidre Pòlit

Les portes de les llars, durant el dia, no es tan- 25 opinió caven amb pany. Si havies d’anar a fer un encàrrec · Tasques diplomàtiques a una altra casa, obries la porta i entraves cap a dins bo i saludant ben fort perquè s’assabentessin de la 26 personatge teva arribada. Quan circulaves pel carrer coneixies a · Conxita Busquets tothom que et trobaves, sabies com es deia, a quina casa vivia i de qui era parent.

Quan reflexiono sobre la gran transformació que ha experimentat Alella amb relativament tan pocs anys... a vegades intento imaginar-me què li passaria pel cap, si poguéssim fer-lo tornar, a algun avi o àvia 05 cartes d’aquella època si passegés pels nostres carrers que no han canviat pas tant. I un dels detalls amb què ho 06 del poble amaneixo és com experimentarien el seu actual bullici · Obres de millora a la carretera i al i –ara ve el detall al qual volia arribar- observar-hi la di- carrer Guilleries versitat de persones que avui en dia hi podem trobar, · Montilla inaugurarà el CAT · Nous premis per a l’escola Laie algunes de parles i colors de pell ben diversos. · El·laboran un Pla de Seguretat Viària Al llarg dels anys, un bon nombre d’estrangers · Alella Vinícola: canvi d’imatge i han decidit quedar-se a viure amb nosaltres. Vinguts medalla d’or de terres més o menys llunyanes, n’hi ha que han · Nous estudis a Alella per al curs desenvolupat arrels tan profundes que ja serien difícil- 2009-2010 ment transplantables. Hem volgut dedicar les pàgines · De moment, no veurem pisos a del dossier a conèixer-ne uns quants, i ens ha sortit l’aparcament de Can Calderó un reportatge una mica ensucrat –que de tant en tant · Gòspel a la parròquia de Sant Feliu tampoc no passa res-. Pràcticament tots s’han mostrat · Balanç dels descomptes del peatge encantats de viure a Alella: preteníem compartir una d’Alella 29 dossier · Esgotat el termini per sol·licitar els · Estrangers que viuen a Alella visió que un dia fou inèdita sobre Alella i els alellencs, pisos de Cal Doctor però la seva amabilitat ha fet que només tinguessin pa- · Alella, El Masnou i Teià caminen raules generoses a l’hora d’explicar-nos quina primera 41 arrels plegats impressió els va causar Alella i com la veuen ara. · L’activitat industrial a Can · Alella ja disposa d’un Club de Manyé Feina Però si parlem de l’evolució que ha viscut Alella i volem cercar-ne un bon testimoni, ¿qui millor que 45 món Conxita Busquets? Ella ha viscut, ni més ni menys, els 09 del ple · Per nord de Mongòlia amb · La compatibilitat d’un caporal de la bicicleta seus primers cent anys en aquest poble on va néixer. policia serveix d’excusa per a retrets Per molts anys! La revista Alella li ret homenatge fent- · COR reclama millores per a la personatge d’aquest número que teniu a les mans. les persones amb dificultats de 49 magazín mobilitat · Natura: Abelles i vespes A tots els alellencs: als que van néixer a Alella i als · Unió per la millora de la línia · Forjadors de somnis: Nelson que ho varen fer a qualsevol altre lloc, és a qui volem d’autobusos entre Alella i Barcelona Mandela dedicar la revista Alella des del consell de redacció. · Contra la directiva europea que Pensem que tots som estrangers en aquest món i prohibiria els correfocs 55 esports que, Alella, com tants d’altres indrets, és un bon lloc · Víctor Cusí es prepara per als sis per ser-ne veí. 10 actualitat dies d’enduro · Entrevista a Francesc Reverter, · El Bàsquet Alella perd la regidor de Convergència i Unió categoria RAMON RUIZ, · Els 18 municipis de la DO aposten · El mundial espera als germans DIRECTOR DE LA REVISTA ALELLA pel vi d’Alella Cabello

5

EDITA Associació Cultural Revista Alella Cartes al director PRESIDENTA Maria Möller Les cartes al director han de ser com a més breus millor i han d’anar signades i amb número de DNI. La revista Alella es re- ADREÇA Aptat. 401 - 08328 - Alella serva el dret d’extractar-ne el contingut per motius d’espai. A més de fer ús del correu ordinari, també podeu fer-nos arribar CORREU ELECTRÒNIC els vostres escrits a la següent adreça de correu electrònic: revista.alella@gmail.com [email protected] TELÈFON 608 88 47 99 (tardes) Dia Internacional de les Dones tes lleis es compleixin, que no siguin tals i no pas pel dolor i el cansament FAX paper mullat. Amb el nostre treball, constant i invalidant que patim. 93 540 07 28 Un any més, 65 dones del nostre la nostra implicació en la societat i Potser, seria hora que més d’un poble han celebrat aquest dia amb la nostra solidaritat farem que sigui entonés el seu mea culpa, especial- DIRECTOR Ramon Ruiz Bruy un Sopar-Ball de germanor a la Ma- possible, tant des de la llar com des ment els metges que ens han atès SOTS-DIRECTOR sia Mas Coll d’Alella, organitzat per de fora, la construcció d’un món mi- de mala manera agreujant els nos- Eudald Serra la nostra Associació de Dones Mot- llor, més just i solidari. tres mals amb la seva indiferència i REDACTOR EN CAP serrat Roig d’Alella. Un dels reptes de la nostra Associa- mala actuació. Ignorar la malaltia ha Òscar Pallarès Des d’aquell 8 de març de 1917 ció és seguir fent camí mitjançant el influït negativament i, en molts ca- REDACTORS que les dones es van amotinar per treball, la solidaritat i el nostre com- sos, ha destruït persones i famílies Albert Alabau Jordi Albaladejo la manca d’aliments, les dones han promís amb les dones d’Alella, mal- senceres. És fàcil imaginar el martiri Ramon Anglada aconseguit moltes fites en les seves grat les mancances i els problemes que significa anar de metge en met- Laia de Bobes Jordi Galbany reivindicacions com a persones, com inicials. Després de 14 anys, el nos- ge rebent gairebé sempre males ca- Victòria Molina a treballadores i com a mares. tre treball i la nostra il·lusió seguei- res, ineptitud i prepotència. Lluïsa Oller xen intactes. Esperem que ara, amb proves evi- Carles Pérez És cert que tenim ja moltes lleis i Eloi Perich drets en aquests sentits, les matei- ASSOCIACIÓ DE DONES MONTSERRAT dents, deixi de ser una malaltia ma- Laura Ruiz xes oportunitats com a persones, leïda, s’inverteixi en investigació Montse Serra ROIG Eulàlia Serrano els mateixos salaris per treball rea- (dels diners recollits a la Marató per malalties que cursen en dolor, diuen COL·LABORADORS litzat, la llei de la violència, els drets La fibromiàlgia és real Àlex Asensio de divorci, de protecció a la mater- que no se n’ha rebut ni un cèntim) Cristina Armengol Guillem Bautista nitat, etc., però la realitat és que les Sembla ser que, finalment, en i es trobi finalment quelcom per tal Roser Bel dones catalanes perceben un 30% trobar lesions en la musculatura de guarir-nos i poder integrar-nos so- Jordi Farrús menys de salari per raó de sexe; que dels pacients de fibromiàlgia en les cialment. Jo, personalment, i moltís- Àlex Fraguas Josep Ramon Germà per ser mares, moltes empreses no investigacions fetes a l’Hospital del sima més gent hem trobat força mi- Albert Manyà ens contracten i encara es molt difícil Mar, es demostra que els dolors dels llora amb l’ozó i no podem entendre Joan Oliveras Josep Parcerisa conciliar la vida laboral i la familiar; si, afectats són reals. perquè Salut es mostra tan tancada Víctor Roca a més a més, es tracta d’una dona Després de massa anys de patiment al respecte. David Roman immigrant, s’hi afegeixen els proble- i, sobre tot, d’incomprensió, espe- Per tal de col·laborar en la difusió CORRECCIÓ mes de la llengua, la cultura i la mar- rem que s’obri un camí d’esperan- de la malaltia i facilitar que se’ns Aïda Estrada Lluïsa Oller ginació; i si s’és mestressa de casa, ça per a nosaltres ja que la majoria comprengui i respecti, he penjat Eloi Perich ni existeix. som titllats de malalts imaginaris, un escrit novel·lat, a la web www. DIRECCIÓ D’ART Les dones tenim la capacitat de sapròfits, maniàtics o neuròtics que joescric.com amb el títol ‘Estimar- Laura Parra Laia Verdú donar la vida, de moure el món, de només pretenem viure del “cuento”. me, per què no?’ Es pot descarregar MAQUETACIÓ lluitar davant d’una injustícia. Hem I més si, després de molts intents, gratis i m’agradaria molt compartir-lo Laura Parra fet un llarg camí, és cert, però ens aconseguim una invalidesa per con- amb vosaltres. PUBLICITAT queda encara aconseguir que aques- siderar-nos, fins fa poc, malalts men- ÀNGELS ESPEIG 654 40 40 43 PRODUCCIÓ RRB FOTO DENÚNCIA IMPRESSIÓ Comgràfic Invasió de voreres SUBSCRIPCIONS Maria Möller (93 555 18 68) Segur que en més d’una ocasió heu DIPÒSIT LEGAL B-24.950-62 hagut de baixar de la vorera en tro- bar-vos que l’espai per on heu de COL·LABORACIÓ 3,50 euros caminar es troba ocupat per la ve- getació que els propietaris d’algunes Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. cases posen per a separar l’espai Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i públic del privat. És responsabilitat Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de del propietari fer que el seu dret a la 1989 a 1994. intimitat no s’usi en contra del meu dret a la seguretat. Si he de baixar a La revista Alella no es responsabilitza caminar per la calçada, la meva se- necessàriament de les opinions que guretat disminueix. L’administració continguin els articles signats. hauria d’actuar. FERRAN GRAUPERA 6

Obres de millora a la carretera i el Alella Vinícola: carrer Guilleries canvi d’imatge i medalla d’or A finals de març es van iniciar les obres de millora viària a la carre- El prestigiós Concours Mondi- tera BP-5002 a l’alçada del carrer Guilleries, obres que està previst al de Bruxelles acaba d’atorgar que s’acabin d’aquí a uns dos mesos i que han patit un retard im- una medalla d’or a l’Ivori Negre portant en la data d’inici perquè s’esperaven els informes pertinents 2006, guardó que el negre de més de l’Agència Catalana de l’Aigua. Amb les obres es pretén millorar alta gamma del celler ja va reco- la circulació de vehicles i persones en aquesta intersecció i facilitar llir també l’any passat. El vi pre- la comunicació entre els barris dels dos costats de la riera. Les actu- miat encara haurà d’esperar una acions previstes inclouen la instal·lació de semàfors en aquest punt mica fins que estigui afectat pel i, també, a la confluència amb el carrer Badalona, la instal·lació de canvi d’imatge que estan rebent dues rampes metàl·liques per creuar la riera i la creació de nous pas- tots els productes de la casa. De sos per a vianants a la carretera. moment, els Marfil blancs i rosat ja llueixen una nova etiqueta que els confereix un aspecte més mo- Montilla inaugurarà el CAT dern i atractiu. El proper 20 de juny, amb la presència prevista del president de la Generalitat, José Montilla, s’inaugurarà el Centre d’Acollida Turís- tica situat al costat de la Cella Vinaria de Vallmora, a Teià. Aquest Nous estudis a Alella per al curs centre és el primer, i prova pilot, de la dotzena d’espais d’aquest 2009-2010 tipus que es volen implantar al territori nacional d’aquí a 2011 per Un cicle formatiu de Grau Superior de Gestió comercial i màrque- a explicar la història de Catalunya. En aquest cas, l’objectiu és do- ting enològic s’afegirà, el curs 2009-2010, a l’oferta formativa del nar a conèixer el procés de romanització, vinculant així el CAT a la municipi. Els continguts del curs, en l’elaboració dels quals hi han Cella Vinaria i mostrant la llarga tradició vitivinícola existent entre participat el Departament d’Educació i l’Ajuntament d’Alella, s’han els municipis de la DO Alella i el vi, iniciada probablement abans elaborat recollint també les necessitats específiques expressades pels de l’època dels romans. El complex arqueològic de la Cella Vinaria cellers i el Consell Regulador de la DO Alella, i seran els primers també té prevista la seva inauguració el mateix dia. d’aquest tipus que s’impartiran a Catalunya. Les hores teòriques del curs s’impartiran a les aules de l’IES Alella, mentre que les hores de Nous premis per a l’escola Laie pràctiques es duran a terme a Can Magarola i als cellers de la DO. El curs formarà els estudiants en temes de màrqueting i turisme En aquesta ocasió, l’alumne de segon de batxillerat d’aquesta escola, relacionat amb el món del vi, i també s’introduiran coneixements Oscar Santegoeds, ha guanyat el Premi Exporecerca Jove i també el generals de cultura vitivinícola i elaboració de vins. premi especial de la Societat Catalana de Biologia amb un treball on estudia la influència de la temperatura sobre els bacteris quimiotrò- fics de la costa de l’Alt Maresme. Aquests dos premis li permetran participar en el Festival Vedy a Eslovàquia i també fer una estada en De moment, no veurem pisos a un dels centres de la Societat Catalana de Biologia per ampliar la l’aparcament de Can Calderó seva recerca. En aquesta nova edició dels premis Exporecerca Jove també han estat premiades amb un accèssit dues alumnes més de No fa gaires mesos el promotor dels pisos de Can Calderó pregonava l’escola per un treball de simulació experimental sobre cràters lunars que ho tenia gairebé tot venut. Segons les previsions inicials, els pisos i meteorits. ja haurien d’estar enllestits i, a dia d’avui, no hi ha ni rastre de les màquines que haurien de començar les obres. Des de l’Ajuntament asseguren que la llicència d’obres està aprovada i que, amb ella a la mà, Elaboraran un Pla de Seguretat Viària el promotor podria començar a treballar en qualsevol moment. Però si L’Ajuntament d’Alella i el Servei Català del Trànsit van signar el tenim en compte que aquest ha tornat les pagues i senyals a aquells que passat mes de març un conveni de col·laboració mitjançant el qual pretenien fer-se amb un pis i que, fins i tot, ha deixat el local del carrer el Servei elaborarà un Pla Local de Seguretat Viària del municipi. El de Les Heures on es venien els habitatges, sembla clar que la situació Pla, que no tindrà cap cost econòmic per a l’Ajuntament i serà en- del mercat retardarà indefinidament la construcció dels pisos. llestit en uns vuit mesos, pretén millorar la seguretat viària a Alella, i Pel que no cal patir és pel nou Casal d’Alella. L’Ajuntament afirma inclourà una diagnosi per a detectar, entre d’altres, punts d’especial que tot el procés està en marxa i que el fet que el grup promotor dels sinistralitat del municipi, així com els objectius, el pla d’actuació pisos hagi posat el frè de mà no afectarà de cap manera. En aquest que caldrà executar i l’avaluació de les mesures i les accions proposa- moment, s’ha tret a licitació el concurs de redacció del projecte del des. Tot plegat es durà a terme entre el 2010 i el 2013. La proposta Casal i, si les coses van com el consistori preveu, les obres podrien de redacció de l’esmentat Pla va sorgir del grup municipal de CIU. començar després de l’estiu de 2010. 7

Gòspel a la parròquia de Sant Esgotat el termini per a sol·licitar Feliu els pisos de Cal Doctor La Sedeta Gospel Singers va oferir un multitudinari concert a l’es- El dia 3 d’abril va finalitzar el termini per a presentar les sol·licituds glésia d’Alella el passat diumenge 19 d’abril. El grup, format entre per accedir a un dels habitatges socials de lloguer de Cal Doctor, d’altres, per alumnes del taller de gòspel de Can Lleonart, va oferir després del qual es van comptabilitzar un total de 242 sol·licituds. un recital molt aplaudit a una parròquia plena a vessar i sense un Ara el procés queda en mans d’Adigsa, l’empresa pública del De- sol seient lliure. Els cantaires van fer un repàs dels clàssics espiri- partament de Medi Ambient i Habitatge, que haurà de publicar la tuals americans, però també van interpretar cançons africanes en llista d’admesos i exclosos i que s’encarregarà també de tot el procés zulu i swahili. administratiu fins a l’adjudicació. En joc hi ha un total de 55 pisos, que es sortejaran públicament entre tots els sol·licitants admesos. L’església de Sant Feliu es va omplir de ritme i de color. ÒSCAR PALLARÈS Alella, El Masnou i Teià caminen plegats El passat diumenge 17 de maig es va celebrar, per quart any consecutiu, la caminada dels tres pobles amb un èxit desbordant. Els organitzadors van haver de tancar les inscripcions en arribar als 1.300 inscrits, 250 dels quals eren d’Alella. Com cada any els participants van sortir dels seus respectius pobles per acabar aquesta edició al Pla de Can Gurguí, a Teià. El recorregut va ser de 5 quilometres i va finalitzar amb un esmorzar popular.

Una part de l’enorme grup que va participar de la jornada. CEDIDA

Balanç dels descomptes del peatge d’Alella Al llarg de l’any 2008, un total de 5.966 conductors es van bene- ficiar de les bonificacions que, des del febrer del 2007, s’apliquen als usuaris habituals del peatge d’Alella. Aquesta xifra representa un augment d’un 18% respecte els conductors bonificats el 2007, és a dir, 909 usuaris més que l’any anterior. En total, els usuaris s’han estalviat 368.000 euros, que seran pagats per la Generalitat a la con- cessionària amb els pressupostos del 2009. El descompte que s’apli- ca és del 100% sobre l’import del peatge, de dilluns a divendres, si es fan un mínim de 8 viatges mensuals i es disposa d’un teletac domiciliat en oficines bancàries d’Alella, El Masnou, Teià o Tiana. La meitat de les persones beneficiades tenen aquesta domiciliació Alella ja disposa d’un Club de Feina contractada a Alella. ÒSCAR PALLARÈS A finals del passat mes de març va obrir les seves portes el Club de Feina, que físicament es troba ubicat al Punt d’Informació Juve- nil, a l’edifici annex a l’Ajuntament. Els serveis que ofereix el Club, que són gratuïts i oberts a tothom, tenen per objectiu oferir les ei- nes necessàries per a millorar la recerca activa de feina. Una tècnica d’orientació laboral és qui dinamitza el Club i qui pot orientar els usuaris en tasques com per exemple fer un currículum o una carta de presentació o inscriure’s telemàticament en una borsa de treball. El Club de Feina, que està coordinat pel Consell Comarcal, és obert els dimecres de 9:30 a 13:30h i rep el suport de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament.

9

La compatibilitat d’un caporal de Unió per la millora de la línia d’au- la policia serveix d’excusa per a re- tobusos entre Alella i Barcelona trets La sessió plenària del mes de gener va aprovar per unanimitat una Al Ple d’abril es va posar en votació la competitivitat d’un caporal proposta de la Regidoria de Promoció Econòmica per la qual Alella de la policia per donar classes a l’Institut de Seguretat de Catalunya es va unir, signant un acord, a un projecte que té la voluntat de tre- i seguir amb la seva feina a la Policia Local. Tot i que, finalment, va ballar conjuntament amb els municipis de la comarca del Maresme ser aprovada per unanimitat, la proposta no comptava amb el su- pel que fa al desenvolupament econòmic i l’ocupació. L’acord, adi- port inicial ni de CiU ni del PP. Ambdós grups optaven inicialment ent en un període de desacceleració econòmica com el que vivim, per l’abstenció tot i no qüestionar la competència del caporal: CiU té entre els seus principals objectius fomentar el coneixement com s’aferrava al fet que el Regidor de Governació, Josep Maria Serés, a factor productiu determinant, facilitar l’emergència de projectes havia explicat en diverses ocasions que la Policia Local no té prou innovadors i d’impacte territorial i ordenar les polítiques de desen- efectius, mentre que el regidor del PP justificava la seva intenció de volupament econòmic. vot dient que no se li havia proporcionat la informació que havia demanat sobre el nombre d’hores extres realitzades pel caporal. El Usuaris del bus a la parada de Can Lleonart. ÒSCAR PALLARÈS cert és que la discussió es va convertir en un intercanvi de retrets sobretot entre els regidors Serés i Berzosa.

COR reclama millores per a les per- sones amb dificultats de mobilitat

Tant al Ple de març com al d’abril, el regidor Sergi Freixas (COR) va intervenir per manifestar que Alella encara té moltes mancances pel que fa a la mobilitat: això impedeix que les persones amb invalidesa, així com els avis o els pares amb cotxet circulin normalment. Al Ple de març, va exposar que la plaça d’aparcament reservada per a dis- minuïts de la riera, davant del forn, era “força incoherent doncs és impossible aparcar allà i sortir del cotxe sense ser atropellat”. Al ple d’abril va llegir una carta d’una veïna que, en dependre de la cadira de rodes, no podia assistir a les sessions plenàries de l’Ajuntament perquè l’edifici consistorial no disposa d’ascensor. La carta també posava de manifest les múltiples barreres arquitectòniques que hi ha al nucli del nostre poble.

La plaça per a conductors disminuïts de la carretera. ÒSCAR PALLARÈS

Contra la directiva europea que prohibiria els correfocs El 23 de maig de 2007 es va publicar una directiva europea per regular el mercat d’articles pirotècnics. Aquesta ha creat alarma en- tre tots els pobles dels països catalans on s’hi celebren festes on la pirotècnia n’és l’element base. Tot i que la directiva conté previsions provades que permetrien al govern espanyol de salvar els petards i coets de les festes populars, cal que es facin els canvis legislatius que pertoca abans del gener de 2010, abans que la directiva passi a ser norma espanyola per defecte. Al Ple d’abril, ERC+LG i CiU van presentar una moció conjunta, aprovada per una unanimitat, per oposar-se a l’eliminació de pirotècnia declarant que aquesta formava part de la cultura catalana. La regidora Marta Giralt (ERC+LG) va llegir una carta de part dels Diables del Vi d’Alella en la que agraïen la moció i l’interès de tots els grups polítics i puntualitzaven que ells eren una entitat autònoma i no polititzada. 10

“L’única cosa que puc fer des de la meva posició és criticar i comparar, i les comparacions són odioses i de criticar no en tinc cap ganes’’

Francesc Reverter, regidor de Convergència i Unió.

ÒSCAR PALLARÈS

Francesc Reverter dedica una part del seu temps lliure a l’hort que compar- teix amb uns amics a Tiana.

ÒSCAR PALLARÈS / LAURA RUIZ rant el mandat anterior. Francesc Reverter ja és un veterà a l’Ajuntament. Va exercir I segueixen fent-ho! En el Full de març encara parlaven de de regidor d’Hisenda durant el mandat Artés i ara ja en fa que van pagant allò que “l’altra gent” va deixar. dos que és a l’oposició dins del grup municipal de Conver- gència i Unió. Reverter és una persona afable i riallera però Què valores positivament i negativa avui de l’equip de assisteix a la cita amb la redacció amb poc convenciment. Francisco? “He vingut per atenció a la revista, però no tinc ganes de Crec que el millor de tot són els festivals, les festes i festetes propaganda”. Ens explica que té certa nostàlgia de “quan a que organitzen. I el pitjor... que demanin estudis i que des- l’Ajuntament érem quatre gats” i que té la sensació que “es- prés no en facin res. Algun n’hauran aprofitat, però valen tar a l’oposició i dir coses és fer el ximple. L’única cosa que molts diners i n’hi ha molts que no han servit de res. es pot fer és comparar i criticar, i les comparacions són odi- oses i no tinc ganes de criticar”. I complementa amb una Tu vas ser regidor d’Hisenda. Com veus la gestió actual frase inesperada: “El Ple és la dictadura de la democràcia!”. d’aquesta Regidoria? La gestió la veig bé, però penso que s’han passat de rosca: La darrera vegada que et vam entrevistar, et vas queixar gasten més del que ingressen. que l’equip de govern havia menyspreat la vostra feina du- Un Ajuntament no cal que estalviï com vam fer nosaltres, 11

ÒSCAR PALLARÈS però tampoc està bé endeutar-se de manera excessiva. Sé que em diran que si no s’endeuten no els donen crèdit, però es viu molt més tranquil sense haver d’estar sempre pendent de si pots pagar o no.

Quina opinió et mereix el pressupost 2009? És poc rigorós i no s’ajusta a la realitat. Hi ha manca de previsió i poca contenció de la despesa.

Com creus que acabarà l’any a nivell econòmic l’Ajunta- ment? Si ja ho està ara de malament... acabarà fatal! Si fas un pressupost basat en l’increment no real de partides com les multes, l’impost sobre construccions i les plusvàlues, aquest pressupost està condemnat des del seu inici. Per tant, com sempre, posen de manifest la seva manca de previsió i de percepció de la realitat econòmica del moment. No els que- darà més remei que tirar del poc romanent que ens queda o cercar altres fórmules d’endeutament…

Què et sembla el fet que sigui l’Ajuntament qui avanci els diners per a l’ampliació de l’Escola Fabra per no esperar més temps que arribin els diners de la Generalitat? Malament. En aquests moments no estem per avançar 3,1 milions d’euros sense data de retorn. A veure, pensem per idea és crear estudis d’enologia a Alella perquè només un un moment; estem fent una escola a La Serreta que entra- dels vint que s’hi apuntaran sortirà amb feina. De tota ma- rà en funcionament en breu i estem ampliant l’escola del nera, d’aquí a vint anys no hi haurà ni una vinya a Alella... Bosquet, que ja era una antiga demanda dels consistoris precedents. Hi ha tants nens a Alella per omplir les instal- Et sembla bé el camí que ha pres Can Magarola? lacions? Les inversions que ha de fer un ajuntament també Tancar aquell museu em va semblar una aberració i no vull passen per garantir l’optimització dels recursos. dir res més.

Ara que, durant 2009, s’eixugarà el deute històric amb els Quan creus que veurem el nou Casal d’Alella acabat? bancs que tenia l’Ajuntament, creus que és bon moment No ho sé... però tinc 75 anys i m’agradaria veure-ho. per tornar-hi? Si tens algun projecte determinat sempre val la pena tornar- Què en penses de la futura biblioteca de la fàbrica de pin- ho a fer. tures? Potser està una mica apartada del poble, però la gent s’hi Què creus que es pot fer des de l’Ajuntament per lluitar acostumarà. Penso que està bé, pot ser una gran obra si es contra la crisi econòmica? fa ben feta. Res. Si tingués diners podria fer obres i promoure l’ocupa- ció però... No tinc la brillant idea perquè si no ja la diria, T’agrada el projecte d’arranjament del tram de la riera que ja... va de Marià Estrada fins a Les Heures? No. Queda molt bonic, però jo ho hagués fet al revés: el Què penses de la manera com s’ha gestionat tot allò rela- passeig tocant les cases i els serveis tocant al mur. És de- cionat amb la càmera de control del trànsit? sastrós el fet que els cotxes i les bicicletes passin a tocar de El problema ha estat la mala gestió. Ara, el que s’ha saltat el les cases, a l’inrevés hauria estat millor. A més a més, volen semàfor, que pagui! plantar plataners: algú se’n recorda de què passa a l’octubre amb les seves fulles? I la sorra que quedarà a la canalització Què faries per millorar la promoció tant del vi com del tu- que hi faran? Serà una despesa netejar tot allò... Es farà una risme vinícola, si fos a les teves mans? cosa maca a la vista, però molt poc pràctica. Doncs primer de tot, aniria a buscar tots els potencials cli- ents i aconseguir que tots aquells que en puguin vendre, en Creus que s’ha fet prou cas de les objeccions dels veïns? venguin. El que és increïble és anar a un restaurant d’Alella No, ni de bon tros. Han creat quatre places més d’aparca- i que no tinguin vi d’Alella o molt pocs! El que no és bona ment i prou. 12

ÒSCAR PALLARÈS

A Cal Doctor hi ha 55 pisos socials i s’han presentat 242 sol·licituds. Els joves segueixen tenint problemes per emancipar-se a Alella... Espero que se’n facin més. Entre tantes sol·licituds suposo que n’hi haurà que no compliran els requisits.

Estàs satisfet amb els canvis introduïts al Full? Sí, sí, està bé, s’ha aconseguit més espai per fer crítica o alabança. Vist amb la perspectiva del temps, creus que va ser tan desencertada l’actuació d’ERC+LG en el tema de Rials? Sabeu que aquest tema encara no s’ha acabat? Encara està a l’aire. En aquests temes millor que no m’hi posi, perquè amb nosaltres ja estava salvat. Ells i la seva campanya de salvem Rials...

Ja fa 26 anys que vius a Alella. Què t’agrada més i què et desagrada de com ha evolucionat durant aquest temps? Una de les coses que més m’agrada és la festa de la Verema, ens ho passem magníficament bé quan vénen els meus co- Cansat d’estar a l’Ajuntament o encara et queden piles? neguts de Badalona. No sé què no m’agrada d’Alella... és Encara em queden piles per fer moltes coses... fins i tot per difícil... potser el que menys m’agrada és estar-nos conver- ser alcalde! [riu] tint en una petita ciutat. Creus que Convergència recuperarà algun dia l’alcaldia Què et sembla la revista Alella? que va tenir durant tantes legislatures? Quan no era subscriptor m’agradava comprar-la de tant Home, segur! [segueix rient] en tant i quan anava a ca l’Artés sempre la fullejava. Em sembla una revista força neutral, encara que quan jo estava I a les properes eleccions a qui presentareu de cap de llis- al govern ens havia criticat alguna vegada i m’emprenyava! ta? Creus que Carme Tort voldrà continuar? [riu] No ho sé... encara està per decidir.

QÜESTIONARI:

Un llibre: El mecanoscrit del segon origen Una pel·lícula: Una de clàssica... Laurence d’Aràbia Un restaurant: Els d’Alella me’ls estimo tots... per això... el Moll Oest Un plat: Faves a la catalana o paella d’arròs Una beguda: Vi Música clàssica o moderna: Una barreja Una peça musical: Rapsòdia hongaresa de Franz Liszt, és música pel poble El Sol o la Lluna: El Sol Si has d’acabar una feina, matinar o anar a dormir tard? Matinar! Un lloc per anar de vacances: Canadà, amb aquells llacs preciosos El teu defecte: Massa xerraire La teva virtut: Massa noble Un desig personal: Aguantar-me igual que ara fins als noranta anys Un desig per la teva família: Salut Un desig per Alella: Progrés sense que es converteixi en una ciutat Un desig per Catalunya: Autonomia Un desig universal: Cap guerra, cap guerra 13

Els 18 municipis de la DO aposten pel vi d’Alella

Els pobles del Maresme i el Vallès que configuren la DO Alella signen un conveni de col·laboració per la promoció del vi.

ÒSCAR PALLARÈS produïts per aquests. Alhora, els cellers es comprometen a Alella, Argentona, Cabrils, Martorelles, El Masnou, proporcionar el producte als Ajuntaments a un preu pre- Montgat, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, ferent. Andreu Francisco defineix el pacte com “un primer Premià de Mar, La Roca del Vallès, Sant Fost de Campcen- pas, un punt de partida” però explica que “el conveni vol telles, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, promoure el foment d’iniciatives de cooperació per la con- Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Aquests són els 18 solidació i difusió de la DO Alella”. municipis del Maresme i el Vallès Oriental que formen part de la Denominació d’Origen Alella i, des del passat A on ens portarà aquest pacte? 4 d’abril, també són els municipis compromesos amb la Una de les primeres actuacions conjuntes a dur a terme és la promoció del vi de la DO. La signatura del conveni va tenir participació de totes les poblacions a la propera edició de les lloc al celler Alella Vinícola amb la participació dels alcaldes Jornades Gastronòmiques del Vi i Raïm de la DO Alella. de les 18 poblacions, representants dels sis cellers de la zona Preguntat pel futur, Andreu Francisco diu que “es tracta de i el president del Consell Regulador. L’acte va comptar tam- lluitar no tan sols per la promoció del vi, sinó també del bé amb la presència de la directora de serveis territorials del turisme a tota la zona. En aquest sentit, cadascú ha d’apor- Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Gemma tar-hi aquells elements que el fan especial: restes romanes o Boix. iberes, modernisme, vinyes, cellers, equipaments esportius El primer en prendre la paraula va ser Joan Antoni Pérez i comercials... I caldrà fer l’oferta de manera conjunta, a Roura, president del Consell Regulador de la Denomina- través d’un web, creant rutes compartides, etc.” Francisco ció d’Origen Alella. En una breu intervenció, va destacar explica que el projecte compta amb el suport de la Direcció la importància del document que s’estava a punt de signar General de Turisme i que, en aquest moment, s’estan co- i va donar la paraula a la representant de la Generalitat, mençant a cercar recursos en altres administracions per po- Responsables polítics Gemma Boix. Aquesta va valorar molt positivament “el fet der començar a preparar accions de manera conjunta més i de cellers, brinden d’anar junts en la promoció d’un producte que ens permet enllà de les Jornades gastronòmiques. plegats. ser diferents” i va donar les gràcies a tots els implicats “per haver assolit aquest consens”. ÒSCAR PALLARÈS Tot seguit va prendre la paraula l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, que va destacar la importància d’aques- ta signatura tot argumentant que “és el primer cop en la història que els 18 municipis de la DO ens posem d’acord per tirar endavant un projecte com aquest”. Francisco va comentar que “Alella dóna el nom a la DO, però el poble és tan sols un més d’aquest conjunt de 18 que hem fet un pas endavant per la preservació del territori, el paisatge i el patrimoni”. L’alcalde va destacar la importància de dur a terme un treball conjunt i coordinat per aprofitar tots els elements de valor que té la DO per dinamitzar econòmica- ment el territori.

El que diu el conveni Sembla evident que la idea és bona i que el camí per re- córrer és llarg però, ara per ara, el document signat no va gaire lluny. L’acord assolit estableix que als actes públics que s’hagin de celebrar als 18 municipis en què se serveixi vi o cava, s’oferiran únicament vins dels cellers de la DO i caves 14

Inauguren la nova pista d’skate

Nosaltres recordem les seves predecessores.

ÒSCAR PALLARÈS amb què es van executar les obres de l’aparcament del carrer A finals dels 80 o començaments dels 90, els monopatins Santa Eulàlia. A canvi del dret d’usar aquell espai mentre van augmentar considerablement les seves dimensions, van duressin les obres, el promotor va comprometre’s a arran- perdre el seu nom per passar a dir-se skates i van deixar jar el nou parc (que es va inaugurar el 2002, any Gaudí) i de ser joguines per convertir en esportistes els seus usuaris. l’única compensació que van rebre els patinadors va ser una Vinguda dels Estats Units, la febre de l’skate va esclatar al nova half-pipe de fusta que es va instal·lar al Canonge. Tot i nostre país i Alella no se’n va escapar pas; els seus nens i que la rampa era millor que l’anterior, ja no hi havia graons joves van envair els carrers del poble enfilats sobre les seves ni altres elements adequats per a la pràctica d’aquest esport taules amb quatre rodes, amb una gorra de beisbol amb la ni tan sols un espai pla per patinar. Això no va agradar gens visera cap enrere al cap i unes bambes John Smith als peus. als skaters que restaven en actiu a l’època, però eren prou Els skaters (patinadors) es concentraven, sobretot, a La Por- pocs com perquè no se sentissin massa les seves queixes. xada, on es va acabar prohibint l’ús d’aquests artefactes pel Malgrat tot, aquella rampa va veure com el nombre soroll que generaven i la possibilitat de ferir els vianants. d’usuaris, tant d’skate com de bicicleta, creixien exponenci- Davant del perill que representava tanta canalla sobre rodes alment fins que les obres de millora de l’accés al Canonge al carrer, i també atenent a la seva demanda, al maig del des de la carretera, que es van dur a terme l’any passat, la 1991 es va inaugurar l’skatepark, una pista adequada per a van fer desaparèixer. la pràctica de l’skate a la zona verda que ocupava l’antic hort de Les Quatre Torres, l’actual Parc Gaudí. La pista constava La nova pista d’una half-pipe (una rampa en forma de mig tub), graons L’Ajuntament va projectar una nova pista d’skate al barri diversos, una rampa amb transició a la paret i una superfície de La Serreta, just per sobre de l’escola Laie, però va trobar plana; elements adients per a la pràctica tant de l’skate com la negativa rotunda dels veïns, que van presentar una colla de la bicicleta BMX. La pista, si bé va tenir un gran èxit (la d’arguments en contra. Finalment, va decidir que el millor poca proliferació de pistes d’aquesta mena a les poblacions emplaçament per a la instal·lació era la superfície de la riera, veïnes atreia força usuaris forans), va ser molt criticada, es- just al davant del peatge. Com que la riera es veurà transfor- pecialment pels veïns de la zona, que veien pertorbat el seu mada en passeig en els propers anys, l’Ajuntament va con- descans. sensuar el disseny del parc amb l’equip d’arquitectes que ha redactat el projecte de passeig. Finalment, el 5 d’abril es va Adéu, skatepark! inaugurar la nova pista, que té una superfície total de 500 Amb els anys, la febre va passar i la pista, tot i que mai va ser metres quadrats i consta de 6 elements en forma de rampes, deixada d’utilitzar del tot, ja no vivia aquella efervescència. salts, baranes i graons que fan les delícies de desenes de jo- L’skatepark del car- Deu anys després del seu naixement, el 2001, la pista va dir ves que la mantenen plena a totes hores amb els seus skates, rer Santa Eulàlia i la adéu per sempre en deixar pas a la maquinària i el material bicicletes, patins en línia i, fins i tot, patinets. pista del Canonge. QUICO LLUCH ARXIU 15

ALBERT PÉREZ. 32 ANYS. BARCELONA ÀLEX ULIVIERI. 18 ANYS. EL MASNOU

Ara farà més de deu anys que practi- El primer cop que vaig agafar els patins co l’skate i aquesta pista l’he desco- tenia dotze anys i, tot i que durant un berta gràcies a un amic que m’ho ha temps també vaig practicar l’skate, en comentat. Quan no vinc aquí, vaig al teoria, amb els patins tens més control Prat, a Sant Feliu i a altres llocs fora de del que fas, encara que, com en tot, és Barcelona. Per a nosaltres és normal a base de pràctica. Sempre he patinat traslladar-nos lluny d’on vivim per prac- a les diferents pistes que hi ha hagut ticar aquest esport ja que a Barcelona, a Alella, encara que també he anat a tot i ser una gran ciutat, aquestes co- Premià o a la Mar Bella de Barcelona. ses no existeixen, i si practiquem ho Aquesta pista la vaig descobrir un dia fem sobre el mobiliari urbà i podem tenir problemes amb la policia. La pista passant pel peatge, i la veritat és que em va sorprendre, està molt bé, i ara hi in- em sembla molt bé, potser una mica petita, però en general tot està bé; els tento venir un parell o tres de tardes a la setmana. Crec que és molt interessant mòduls, el sòl... s’hi pot practicar bé i fer cosetes, molt bé. que es promoguin aquestes activitats per a fer una mica d’esport alternatiu.

ALI LACHHEB. 23 ANYS. ALELLA CRISTIAN TRINCHAN. 29 ANYS. BARCELONA

A mi em sembla que la pista, de cara Vam descobrir la pista per casualitat a la gent que practica l’skate, està bas- un dia que passàvem amb el cotxe per tant bé, però per als que anem amb aquí i avui és el primer cop que venim bici tot és molt petitó i escàs. A més, a provar-la. Jo he fet skate tota la vida; qui domina el tema ja ho veu: està una entre setmana fem street a Barcelona, mica mal construïda, ja que les rampes amb mobiliari urbà, i els caps de setma- tiren cap enfora en comptes de cap a na anem a les pistes d’skate de Sant dalt, i és molt petita. Jo fa mig any que Feliu, Arenys de Mar o del Prat. Crec vaig amb la bici i vinc aquí gairebé cada que la pista en general està bé. La trobo tarda amb quatre o cinc amics, però una mica petita, tot i que per ser tan utilitzem la pista més que res com a punt de reunió, no hi podem practicar petita està ben aprofitada. Ara, no s’hi podrà patinar massa el dia que vingui gaire. Abans anava a altres llocs propers com Premià, Mataró o Tiana. Crec més gent! El que no m’agrada és que el terra i tot plegat fa com una mica de que caldria ampliar la pista una mica. baixada, i això ens afecta a l’hora de practicar amb l’skate.

JOSÉ ANTONIO MORENO. 25 ANYS. EL MASNOU JUAN CARLOS LLOPIS. 18 ANYS. MONTORNÈS DEL VALLÈS

La pista està bé, crec que feia falta fer- Jo ja fa molt de temps que faig skate, ne una per aquí a la vora. Jo hi vinc tan ho vaig deixar durant un temps però sovint com puc perquè sóc del Masnou ara hi he tornat. Aquí hi vinc amb els i, com que allà no en tenim, aquesta amics a patinar aquí sempre que no sa- em queda més a prop que altres pis- bem on anar, perquè la pista està molt tes on anava abans: Montornès, Santa bé i ens agrada. Fins ara practicàvem Coloma, Premià o a la Mar Bella de a Montornès mateix, però un dia, de Barcelona. Dins del món de l’skate, la casualitat, quan anàvem cap a la platja pista s’ha publicitat; jo l’he coneguda vam veure que hi havia aquesta pista per amics que s’encarreguen de cons- i quan la vam provar ens va agradar. truir-les i havent-ho vist en botigues de roba. Trobo, però, que és una mica Crec que la pista està molt bé, a més, de moment, sempre que hi he vingut no estreta, però està bé per venir a divertir-se una estona amb els amics. A més, hi havia massa gent i això també està bé. segur que amb el temps no hi vindrà tanta gent i s’hi podrà patinar millor.

RAÜL MUÑOZ. 30 ANYS. PARETS DEL VALLÈS TONI MOLINA. 21 ANYS. EL MASNOU

Vaig saber que existia aquesta pista per Jo fa molt poc temps que practico amb Internet, abans n’hi havia una de més la bicicleta, uns tres o quatre mesos, i petita i un dia en una pàgina web van abans no havia fet skate ni res d’això. dir que farien aquesta pista nova i la Normalment, intentem anar cada dia vam provar. Jo fins ara sempre havia amb els amics amb la bici, aquí a Alella patinat a Montornès, tot i que no sóc o a altres llocs on puguem practicar, regular; a l’hivern quan hi ha neu vaig a sobretot a Premià, que és on anava esquiar i quan ja no hi ha neu faig skate. sempre abans. Trobo que aquesta pis- La pista d’Alella està bé, tot i que crec ta està bé però que li falten cosetes. que potser podria ser una mica més Per exemple, en general tot és molt gran. A Montornès, la pista és tres cops més gran, però de tant en tant venim petit, la half, els mòduls... per a les bicis és, tot plegat, molt petitó. aquí per canviar d’espai. De moment, el nivell d’ocupació de la pista tampoc no és massa elevat, i això també està bé.

17

Ricard Aymar, artista plàstic

Xerrem amb el jove escultor aprofitant la seva estada a Alella.

ÒSCAR PALLARÈS CARLES PÉREZ Ricard Aymar és el nom amb que es dona a conèixer artís- ticament el jove alellenc Ricard Belda Aymar, que recent- ment ha exposat a la sala municipal Can Manyé. Nascut l’any 1973 circumstancialment a Saragossa, ciutat amb la que no manté cap vincle, el Ricard viu avui a cavall entre Barcelona, Alella i Brussel·les. A Brussel·les hi és però no per causes relacionades amb l’art, com ell mateix ens explica, sinó per raons laborals de la seva companya sentimental que treballa per una ONG. Tanmateix, l’escultor alellenc ens aclareix que ja li anava bé un canvi d’aires que s’ha materialitzat amb aquest trasllat a la capital Belga. En Ricard ha treballat sempre en oficis relacionats amb l’art, així doncs, abans de marxar a Brussel·les es dedicava muntar les exposicions d’altres artistes als museus. També va estar un a any fent d’assistent personal de l’artista Fre- deric Amat, fet que l’ha marcat i ha influït en la seva obra. I és que tal i com ens explica en Ricard, la feina era de 24 hores al dia i tant ajudava a l’artista al taller com a treure a passejar els seus tres gossos. Dos són els conceptes que repeteix quan se li pregun- ta per la seva concepció de l’art: creació i sensibilitat. I és que l’artista alellenc vol que la seva obra no deixi indiferent aquell que la observa. Transmet sensacions i reflexions a l’espectador i ho fa creant amb sensibilitat. Les seves peces són manifestacions artístiques obertes, de tal forma que no tenen un significat únic i el que perse- gueix és que alguna cosa passi dins de l’observador malgrat que, de vegades, el que succeeix no agradi: com és que el cinema ens pot fer plorar i a ningú se li acut dir per això que la pel·lícula ha estat dolenta? En canvi, hi ha gent a qui no li hi agrada alguna escultura per que diuen que és trista o dramàtica, reflexiona el Ricard. La inspiració li ve de tot arreu, els artistes són una es- ponja, diu. Persones, experiències, paisatges, mirar al cel o Preguntat pels temes que centren la seva obra, l’artista llegir un diari, de qualsevol lloc pot venir la inspiració. A la ens manifesta que la mort i l’absència d’aquell qui marxa seva obra podem trobar referències mitològiques, contes o són dos temes prou propers. Malgrat això, en Ricard també somnis que al cap i a la fi són interpretacions de la realitat reflexiona en les seves obres sobre altres temes com l’amor, o dels sentiments però d’una manera més poètica, més sug- l’esser humà, els sentiments, la societat o la natura. gerent i no tant directe. De moment, aquest jove artista plàstic alellenc, s’obre En Ricard Aymar és Graduat en l’especialitat d’il·l ustració camí amb força en el difícil mon de l’art, però reconeix que per l’escola d’art Pau Gargallo de Badalona. Ha cultivat el encara no pot viure únicament de la seva obra. I quan se li dibuix, la pintura i l’escultura. També ha fet fotografia i no pregunta pel seu futur, com a tot artista, li apareix la seva descarta altres manifestacions artís tiques com el víd eo. vesant bohèmia i ens diu que no ho sap, que està molt a De petit volia ser inventor i creu que ho ha aconseguit. l’aire, però creu que passa per Barcelona. Ser artista és inventar ens diu en Ricard. Inventar objectes Si és així, el tindrem més a prop de casa. Molta sort poèt ics! Ricard. 18

Més espais, més poesia

La segona edició dels Espais de Poesia amplia l’oferta i congrega més públic.

EULÀLIA SERRANO va estar treballant al llarg de tot el curs a la pròp ia escola i, “És un festival bastant eclèctic, no especialitzat, de molta finalment, es va aconseguir crear un espectacle poèt ic mu- qualitat tant pel que fa als poetes com pel que fa als actes sicat, en el qual hi van participar també les orquestres del que s’han realitzat”. Així defineix la regidora de Cultura, projecte “Alella viu la mús ica”, que va tenir un gran èxit. Marta Giralt, la segona edició dels Espais de Poesia, el festi- Aquest tipus d’activitats reflecteixen una de les apostes val poètic celebrat a Alella del 5 al 10 de maig. importants de la Regidoria de Cultura per a aquest festival: En aquesta segona edició, el festival ha crescut en el el treball de la poesia amb la gent jove del poble i el treball nombre de participants i en el nombre d’actes programats de creació, d’interpretació i de lectura de poesia amb les es- respecte la primera edició, celebrada el maig de l’any passat. coles. En aquest sentit, una altra de les activitats destacades I és que l’objectiu que es persegueix any rere any és que la dels Espais de Poesia, també iniciada amb anterioritat al fes- poesia ha d’arribar a tots els racons del poble que s’hi vul- tival i materialitzada el dia 8 de maig, va ser “Maria Oleart guin obrir i que, tant la poesia com l’experiència poètica a l’escenari”. L’activitat va consistir en sis sessions de dues omplin el poble, assegura Giralt. hores, al llarg del mes d’abril, d’un taller de poesia a càr rec dels poetes Josep Pedrals i Eduard Escoffet amb 12 alumnes 17 activitats diferents de l’IES Alella. En aquest taller, els alumnes van treballar els Un total de 17 activitats destinades a diferents tipus de pú- poemes de Maria Oleart i van aprendre la manera de sentir- blic s’han dut a terme en diferents espais del municipi. Una los i portar-los a l’escenari, fet que es va materialitzar el di- de les novetats que s’han incorporat enguany és que els actes vendres 8 de maig al vespre a Can Manyé on, acompanyats han anat més enllà dels dies que pròp iament ocupa el festi- per una projecció audiovisual i la mús ica de la violoncelista val i, així, dins de la secció titulada “A l’entorn”, s’han dut Amaia Ruano, els joves van mostrar la feina feta i la seva par- a terme activitats durant el mes d’abril i principis de maig ticular manera de viure els poemes de Maria Oleart, en un en diferents espais del poble. Aquestes activitats anaven di- espectacle que no va deixar ningú indiferent. Aquesta poeta rigides a les institucions educatives i a les llars d’avis, i han és també una de les que més s’han volgut donar a conèi xer al consistit bàs icament en tallers per a treballar la poesia, lec- llarg del festival perquè encara és força desconeguda per una tures de poemes i el passi del documental “Veus al paisatge”, bona part de la població. elaborat per a l’edició de l’any passat del mateix festival. Així En un festival amb menys presèn cia de les entitats del doncs, s’ha organitzat una lectura de poemes i s’ha projectat poble, diferents espais van aglutinar les propostes poèt iques el documental a les residèn cies Els Rosers i Germans Aymar i programades, fins i tot fora del municipi. Així, l’ún ica acti- Dos moments dels Puig i, sota la direcció de la poeta Laia Noguera, els alumnes vitat programada fora d’Alella va tenir lloc el dia 5 de maig espectacles Formo- de 4t i 5è de l’Escola Fabra van recitar els seus propis poemes quan es va dur a terme “Ara o mai”, un passeig per Caldes sa x Formosa i La el dia 30 d’abril a les Golfes de Can Lleonart, acompanyats d’Estrac conduït per Anna Maluquer per a recordar el poeta Poesia dels Sentits per la mús ica de les Orquestres d’Alella. Aquesta activitat es Josep Palau i Fabre i visitar la Fundació Palau.

AJUNTAMENT D’ALELLA ÒSCAR PALLARÈS 19

AJUNTAMENT D’ALELLA

La poesia casa amb el vi i la xocolata Contijoch, Joana Bel, M. Antònia Grau, Mireia Lleó i la Alumnes de l’IES El Club de lectura també es va sumar aquest any al festival mateixa Nati Soler van omplir l’espai de poesia, acompa- Alella llegeixen poe- amb la lectura de poemes i la conversa amb el físic i poeta nyades al violoncel per Amaia Ruano, durant bona part de mes de Maria Ole- David Jou, el dijous 7 de maig a la Biblioteca Ferrer i Guàr- la tarda. art a Can Manyé. dia. També, el mateix dijous al vespre, a les Golfes de Can I per acabar el dia, també a les Golfes, l’homenatge mu- Lleonart, hi va tenir lloc el tast-espectacle “La poesia dels sical d’Ester Formosa a la figura del seu pare, Feliu Formo- sentits”, un tast de vi i xocolata conduït per la sommelier sa. Amb l’espectacle “Formosa x Formosa”, els poemes, les alellenca Rosa Vila i Cristian Escribà, reconegut especialista melodies i les cançons ens van apropar a l’univers de l’au- en xocolates. L’espectacle, amb un públic que s’hi va sentir tor a través de la veu d’Ester Formosa, el piano i direcció molt còmode en tot moment, va anar acompanyat per la musical de Maurici Villavecchia, el contrabaix d’Horacio veu del baríton alellenc Joan Ramos i el piano i la veu de Fumero i la trompeta de Matthew Simon. Va ser genial. Graham Lister, membres tots dos del Cor del Liceu. El diumenge, l’últim dia dels Espais de Poesia, va co- Una altra sorpresa agradable la van tenir els assistents a mençar amb una altra activitat innovadora i amb intenció l’espectacle de Can Gaza el divendres al vespre amb el tenor de tenir continuïtat al llarg dels anys: una lectura oberta de Jordi Mas, que va cantar poesia catalana i castellana i va poesia a Can Manyé, on tothom qui ho volia podia recitar encisar el públic. Can Gaza és un altre dels espais del poble el seu poema preferit mentre es podia esmorzar xocolata i que també s’han sumat aquest any als Espais de Poesia. melindros. Aquest cop, només unes 14 persones, sis nens Arribats ja al cap de setmana, les activitats van ocupar i vuit adults, van ser valents i van pujar a l’escenari, tot i la totalitat del dia i es van iniciar el dissabte al migdia amb que al davant hi tenien gairebé una quarantena de persones un espectacle poètic per a nens, el “Pica plat”, a la Biblio- però, com diríem popularment, de mica en mica s’omple teca i a càrrec de la companyia Tantàgora. Paral·lelament a la pica! En finalitzar la lectura, un altre espectacle per als aquesta activitat, a les Golfes de Can Lleonart hi va tenir infants, aquest cop a càrrec de la companyia Samfaina de lloc el lliurament dels premis de la XXV Mostra Literària Colors, que va acabar de fer les delícies del públic assistent, del Maresme, activitat amb una gran assistència de públic i que s’ho va passar d’allò més bé. en la qual es va fer una lectura acompanyada, un altre cop, Les més de 700 persones que han participat en els actes per la música dels joves de les Orquestres d’Alella. programats reafirmen l’èx it de la proposta dels Espais de Po- Ja a la tarda, l’esplai Guaita’l va omplir els carrers del esia al poble, confirmant que l’èx it de l’any passat no va ser poble de nens i nenes que buscaven les lletres que els feien fruit de la novetat. Segons Marta Giralt, la sensació que es té falta per després, a la plaça de l’Ajuntament, completar pa- és que “la gent ha trobat en la programació del festival alguna raules i poemes. Mentrestant, a les Golfes de Can Lleonart, proposta a la qual afegir-se i, fins i tot, la gent que no té con- hi tenia lloc l’activitat “La veu de les dones poetes”. Aquest tacte amb la poesia al llarg de l’any ha gaudit de l’espectacle o cop, qui va recitar les poesies van ser les dones membres s’ha emocionat al davant dels poetes, els cantants o els mús ics del jurat de la Mostra Literària del Maresme i la Nati So- que han fet poesia”. Certament, la varietat d’horaris, llocs i ler, guanyadora del premi Alella a Maria Oleart 2008 amb propostes, i la presèn cia cada cop més nombrosa d’activitats “La pedra d’aquesta casa”, llibre que també es va presentar per a joves i infants, a qui la poesia pot quedar més lluny, faci- al llarg de l’activitat. Així doncs, Montserrat Abelló, Josefa liten moltís sim la participació en el festival. I que duri! ARTICLE.qxd 20/5/09 13:09 Página 1

de les dificultats. Sembla que els invents de Sabatés van ser la porta d’entrada de molts joves al món de Els últims invents la ciència i de la tècnica. Així doncs, cal destacar de manera especial la gran tasca pedagògica que Ramon Sabatés va portar a terme a través de tots aquests estrambòtics enginys. “Els últims invents de Ramon Sabatés” és un com- Així el va dibuixar Sabatés, anys 40. Serra Massana per pendi de les últimes làmines de l’autor i vol retre hom- En plena Postguerra primera vegada, enatge al gran dibuixant i inventor. Es tracta d’un lli- son evidents les de Ramon Sabatés faccions famèliques l’1 de febrer de 1935, bre que transportarà en el temps els més grans i poten- número 920 del personatge. El passat 1 de desembre, Sergi Freixes i Jordi Garriga van presentar, al ciarà la creativitat dels més petits. En certa manera és un llibre que fa un recorregut històric cultural a través Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el seu llibre titulat ‘Els últims invents de la revista TBO i que és tot un reconeixement a la de Ramon Sabatés’, de Viena Edicions. Aquest projecte va sorgir per ini- figura de Ramon Sabatés com un dels artistes més ciativa de Freixes-Garriga i del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de prolífics i creatius del nostre país. Barcelona amb la voluntat de difondre l’obra de Ramon Sabatés. Els autors, Jordi Garriga i Sergi Freixes, durant la presentació del llibre al Gran Teatre del Liceu Posteriorment, el dia 23 d’abril es va celebrar un homentge a Ramón Text i maquetació: Elisabeth Pla Juncà Sabatés amb la presència de la seva viuda com a convidada especial. Una setmana després, el 8 de febrer de 1935, Tínez, anys 40. número 921, el mateix dibuixant el va dissenyar amb una altra cara.

Dibuix original de la màquina per passar les pàgines dels llibres durant la lectura. Franz, el 31 de maig Un dels últims invents de Ramon Sabatés Tur, anys 50. de 1935, número 938. Exemplar del número 1 del TBO, que data de l’11 de març de 1917

L’invent de l’andana mòbil era, tal com el mateix Sabatés deia, el seu enginy preferit

El 5 de juliol de 1935, TBO la més longeva de la revista. Consta que va fer número 943, el dibuixant, Ramon Sabatés va néixer a Llinars més de 1.500 invents i mai es va cansar d’afirmar en la primera vinyeta del Vallès l’any 1915. La seva professió era la de que funcionaven tots, com per exemple la màquina Benejam, finals de la historieta “Guerra dels anys 50. perit mecànic però principalment se’l coneix per de tallar puros o la màquina distribuïdora de postals a la polilla” li fa aquesta haver exercit durant molts anys com a dibuixant en cara... que ell mateix va fabricar i que s’exposa al museu de la secció Los grandes inventos de TBO. Fou consid- la joguina de Figueres. erat el dibuixant més precoç en publicar a TBO. La Sabatés va morir el dijous 9 de gener de 2003, creativitat d’aquest artista va donar la volta al món. als 87 anys d’edat, a la residència de Nostra Senyora Va publicar a Saturday Evening Post dels Estats de Lourdes de Sant Just Desvern, on havia hagut de Units, a Assí-Shimbun i Shukan-Assai del Japó, a Icí traslladar-se a viure junt amb la seva dona En- París, Le Rire, Hérison i Marius de França i a riqueta, després que, per circumstàncies de la vida, L’Illustré de Suïssa. Tanmateix, per damunt dels els haguessin desnonat de casa seva. diversos personatges i nombroses historietes, cal Per a Joan Ribó, degà del Col·legi d’Enginyers destacar l’inefable Professor Franz de Copenhaguen Tècnics Industrials de Barcelona, el Professor Franz ...i a la tercera vinyeta li –l’inventor “oficial” del país durant més de quatre dibuixa la imatge que serà de Copenhaguen no només simbolitza l’enginy sinó Sabatés, anys 60. l’habitual per a tots els dècades del segle XX–, que amb els seus enginyosos que, a més a més, simbolitza la innovació, la sos- dibuixants que continuaran invents van fer de la secció Los grandes inventos del tenibilitat, el sentit del humor i l’optimisme davant amb aquest personatge. Maqueta de la màquina de tallar puros, un altre dels Grandes inventos que es van dur a la pràctica 22

La Lluna d’en Roc

Aquest és el conte guanyador del premi Isidre Pòlit de relat curt d’astronomia.

ARMAND OLIVA (IL·LUSTRACIONS: DAVID ROMAN) d’aquell petit aparell. Guardava tres o quatre llibres d’astro- Com cada dia quan arribava el capvespre, en Roc pujava a nomia a la seva habitació, els hi havien regalat quan va cele- la terrassa de casa seva a mirar com el sol es ponia. Sempre brar els seus dos últims aniversaris, i n’estava molt orgullós li havia agradat mirar el cel. perquè eren llibres de grans –com ell deia-, però se’ls llegia i Li feia molta gràcia comprovar com, si prenia un punt tornava a llegir per aprendre tot el que aquells textos deien de referència a prop d’ell, el moviment del sol, ja molt i explicaven de l’univers, dels planetes, dels cometes i de tot baix, era perfectament visible. El mateix feia quan hi havia allò relacionat amb el cosmos. una lluna ben gran, la seguia i mirava seguint el seu camí i Els caps de setmana i durant les vacances, en Roc mar- comprovant com, durant el pas d’una o dues hores, havia xava a la muntanya amb els seus pares. Anaven a un petit recorregut un bon tros de cel. En Roc era un nen extraordi- poble del Ripollès; els pares, a descansar de la feina i dels so- nàriament observador. Els seus pares no sabien d’on li venia rolls de la gran ciutat, en Roc, a jugar amb els seus amics del aquesta afició a les estrelles, a mirar el cel. Malgrat la seva poble i a mirar les estrelles cada nit que el cel ho permetia. edat -només tenia 10 anys-, en Roc coneixia perfectament Els pares havien llogat una casa de dues plantes i terrat les constel·lacions i sabia distingir i diferenciar un planeta als afores. Allí tot era diferent, la vida al poble era d’una d’una estrella. altra manera, més Havia llegit que tranquil·la, sense els planetes no fan sorolls, sense cot- pampallugues com xes, només els lla- les estrelles, que drucs dels gossos i molt sovint sembla els cants matiners que es moguin o dels ocells eren els tremolin. Coneixia sorolls normals els noms de moltes d’aquell indret. En estrelles: Vega, De- aquell indret era neb, Altair, Sírius, on en Roc realment Rigel, Betelgeuse. gaudia del cel. El Eren noms que li poble era molt pe- semblaven com mis- tit i hi havia pocs teriosos, llunyans. llums. Això feia que Sabia, però, que tots a les nits el cel es eren noms àrabs. pogués veure molt Sabia també els millor que des de noms de moltes la gran ciutat on constel·lacions i dei- vivia. xava bocabadats els Quan s’enfos- seus companys quan quia, tot just des- els deia que el cel prés de sopar, en estava dividit en 88 Roc pujava ràpida- constel·lacions, dot- ment cap al terrat ze de les quals eren de la casa i mirava les zodiacals. Tenia les estrelles. El pri- un petit telescopi mer que feia era que li havien portat comprovar si es veia els Reis, i amb aquell la Via Làctia, una instrument podia franja lluminosa fe- passar-se hores ob- ble però fàcilment servant i mirant tot visible des d’indrets el que podia veure foscos. Si la veia bé, amb les limitacions indicava que el cel 23

era transparent i que era més possible observar el que ell vo- s’hi podia veure una piràmide i una estrella just al vèrtex. lia. Entre tots el cossos celestes que hi ha al cel, els que més En Roc mostrava certa estranyesa al veure el sol eclipsat per li cridaven l’atenció eren, però, aquelles llums petites que dues llunes. de tant en tant apareixen dibuixades en el fons del cel fosc. L’avi li havia dit també que sempre que volgués obser- Eren com petites espurnes que es movien ràpidament var un eclipsi de sol, havia d’estendre el braç i, subjectant deixant una traça de llum, allò que els grans anomenen la moneda amb dos dits, havia de posar-la davant del sol. “caure una estrella”, però que en Roc sabia, i molt bé, que era impos- sible que les estrelles caiguessin, do- nat que estan molt lluny de la Terra. “A més, si caiguessin, què seria de la Terra?”, es preguntava sovint. Durant els mesos d’estiu, en Roc observava ajagut a la gandula i es podia passar més de dues ho- res mirant el cel per tal de caçar “estels”. Sabia que a mitjans del mes d’agost hi ha una pluja d’estels molt important coneguda com les “llàgrimes de Sant Llorenç”, i que es podia comptar un nombre molt elevat de traces per hora. A vegades l’acompanyaven els pares i es col- locaven al seu costat per tal de veure aquell espectacle tan impressionant com era veure una pluja d’estels. De tots els objectes que en Roc guardava relacionats amb l’astrono- mia, n’hi havia un que ell guardava amb especial devoció i cura. Un ob- jecte que ningú no sabia que tenia, era com una mena de talismà, per en Roc era un tresor d’incalculable valor. Aquell petit objecte era un re- cord d’un dels avis, un regal que li van fer pocs mesos abans D’aquesta forma sempre podria reproduir un eclipsi total que l’avi morís. Aquell objecte era una moneda, una peça de sol i que, si tenia molta sort i creia en allò que estava especial de ferro, pesava molt pel diàmetre que tenia, però fent, podria observar la segona lluna de la Terra, molt petita el més interessant d’aquell objecte era que tenia un secret. i només visible en certes circumstàncies especials i per cer- L’avi d’en Roc li va explicar una història que ell mai no tes persones especials, també. oblidaria. Una historia que ni els seus pares sabien. Aquella També li va contar que aquell objecte havia estat portat moneda havia estat forjada i treballada amb ferro provi- al nostre país pels mariners que van acompanyar Colom nent d’un gran meteorit que havia caigut feia molts segles en un dels seus viatges a Amèrica, i que havia passat per en un recòndit indret d’Amèrica del Sud. Aquell meteorit moltes mans. La historia d’aquell objecte era apassionant, havia estat causa de guerres i sublevacions. Havia provocat misteriosa i fantàstica. enderrocaments de regnats perquè se li atorgaven poders Una llum va entrar per la finestra de l’habitació del nen sobrenaturals. Alguns reis guerrers de les tribus sud-ameri- i el va despertar. La seva mare el cridà per què es vestís, es- canes, havien forjat amb ferro del meteorit espases i dagues morzés i anés al col·legi. Havia estat un somni? En Roc no per lluitar. Pensaven que les armes construïdes amb aquell s’ho acabava de creure. material arribat del cel els donarien més poder i més força. No volia despertar-se. El primer que va fer va ser obrir També van forjar joies que portaven penjades els reis i l’amagatall i comprovar si realment existia la moneda. Allí reines d’aquells imperis. Una d’aquelles joies era la que en estava, embolicada amb un drap de vellut vermell. Va aga- Roc tenia guardada en un amagatall de la seva habitació. far la moneda, va estendre el braç i, dirigint-la cap al sol, tot Aquella moneda havia format part del mànec de l’espasa sorprès, va veure un bonic eclipsi de sol i, al costat, molt a d’un rei que es deia Wara-Apu. La moneda mostrava en prop de l’astre, va observar una petita lluna. La Lluna d’en una de les cares un sol eclipsat per dues llunes, i en l’altra Roc.

25 opinió

Tasques diplomàtiques

L’equilibri

GUILLEM BAUTISTA EUDALD SERRA L’altre dia, un reconegut periodista i escriptor català, comen- tava en una entrevista per televisió que la gent parlem massa i que cada vegada, i amb més freqüència, oblidem aspectes com el silenci o la reflexió que teòricament ens han d’ajudar a trobar-nos a nosaltres mateixos, a saber el que volem i com ens agradaria encarar la nostra vida. És cert. Segurament, per com està muntat tot plegat, una gran majoria de ciutadans no només comencem ja a oblidar- nos de què és el silenci i de què és reflexionar, sinó que, fins i tot, deixem de pensar, o si ho fem, ho fem ràpid perquè no hi ha temps per perdre. Vivim escopetejats, amb presses a tot hora i gai- rebé ja ni descansem dormint. Sempre pendents del rellotge i amb un munt de coses a fer. I, curiosa- ment, d’aquesta forma de vida en diem l’estat del benestar. El to, però, emprat per l’esmentat escriptor a l’hora de dir que parlem en excés, crec que anava indirectament o especialment dirigit a la gent que és xerraire de mena, i entre els quals jo m’hi incloc i n’ocupo un destacat lloc al rànquing. Sí. Xerrar massa atabala, so- bretot quan no deixes parlar els altres, tot i que sovint es fa de forma inconscient, quan només és per discutir i quan només t’es- coltes a tu i poc als demés. Però en defensa dels que no ca- llem ni a sota l’aigua, parlar és també comunicar-se, és transmetre alegria, afec- te, extraversió i companyia. Aspectes que penso que també són molt necessaris avui en dia. I tot això, no és pas incompatible en un món on cada cop falta més silenci i reflexió. Els xerraires tenim les de perdre al costat dels més callats, normalment estem més mal vistos i nosaltres ho sabem. Però fins i tot en un món més tranquil, amb menys presses i amb més silenci també som necessaris. Sinó, tot plegat, seria molt avorrit. Per això, probablement, més que anar cap a un món amb més silenci o amb més xerrame- ca, el que ens convé és un major equilibri. Un món amb silenci però també amb paraula. Amb molta paraula. JORDI FARRÚS 27

LAIA DE BOBES Com a anècdota d’aquells anys, explica que el seu home De pares vinguts de joves a Alella —ell, des de Torrelles de no va anar al front, sinó que el van enviar a Terrassa, i allí Foix; ella, de l’Ametlla del Vallès—, la Conxita va néixer va conèixer el pare Sabater; la sorpresa va ser gran quan al barri del Rost en una casa per la qual recorda que en anys després va venir a parar als Escolapis d’Alella i es van pagaven un duro de lloguer. Ella va esdevenir la gran de tres retrobar. germans quan una germana seva, que ella no recorda, va morir de meningitis als quatre anys. Eren altres temps pel La Conxita rememora amb nostàlgia l’ambient del que fa a la medicina, entre moltíssimes altres coses! torrent Vallbona, que ella considerava gairebé el pati de casa seva, ja que en casar-se va anar a viure al carrer de Va anar a escola amb donya Antonieta a la plaça del Sant Antoni: els vespres que la gent treia la cadira fora per poble, en un local situat on hi ha hagut el jutjat de pau xerrar amb els veïns —”Ja esperaves que arribés el temps”, “Sembla impossible fins ara i abans hi havia la consulta mèdica. Per això la gent comenta—; en Manresa entre ells, que inventava contes per que pugui arribar a gran —molt gran— d’Alella encara en diu “a sota estudi”. a la canalla; les noies que feien puntes de coixí contra la tenir tants anys”, Recorda l’horari de les classes: al matí de 8 a 12, i de 2 a 5 paret... Eren temps molt diferents dels d’avui: “No hi havia s’exclama. La Con- de la tarda. I a continuació hi afegeix els de la primera feina de res però disfrutàvem molt; érem feliços”, reflexiona. “Els xita Busquets, l’àvia que va tenir, als dotze anys i mig, a Can Xala: “Llevar-se a calés sempre eren justets”, comenta, “perquè els jornals eren Godàs, va fer els les quatre del matí; cistellet de l’esmorzar i cap al Masnou a molt petits, però llavors anaves a ballar i ja et passava tot!”, cent anys el prop- peu!”, explica, i afegeix: “El meu pare no volia que hi anés, apunta, i concreta que ella era molt balladora i que amb el passat dilluns 18 de però jo sí, i m’hi vaig estar sis anys, a les contínues de filar, seu home anaven a totes les festes. maig. Va celebrar- fins que la fàbrica va plegar”, però afegeix que quan arribava ho el diumenge 17 a Alella de nou encara li feien fer un parell d’hores de classe L’afició al teatre del seu fill Joaquim, prou coneguda per anant a missa de per no perdre els estudis. tots els alellencs, li ve més de la banda del pare. “Jo no”, dotze i a continua- comenta ella, en referència als escenaris, però tot seguit ció amb un dinar de La seva feina de tota la vida, però, va ser a la Vinícola; matisa i confessa: “Jo era més de cantar i fer el poca-solta!”, restaurant amb tota molts anys després va treballar també a Can Manyé i en i explica a tall d’exemple que li agradava molt disfressar- Conxita Busquets, l’àvia Godàs, centenària plegar aquesta fàbrica ja no va tenir cap feina fixa, però no se per Carnaval i sortir amb les colles, i que un any es va la família: 39 perso- va deixar de treballar fins als setanta anys. Va començar a guanyar aquest comentari del seu marit: “Feu llàstima, però nes! El dia de l’ani- la cooperativa a temporades —”Quan no hi havia feina ens com que a tu t’agrada tant i veig que no fas cap mal, et versari en si, al matí despatxaven”, comenta, “fins que em vaig quedar fixa”—, deixo anar així”. va sortir en directe i allí va conèixer el seu home. “Ens vam casar el 1935... a TV3 i per la tarda Nou mesos i setze dies després va néixer la Carmen”, la La Conxita va viure al cor del poble, primer al Rost i va rebre la visita seva primera filla; era l’any 1936, només tres mesos abans un cop casada a tocar del torrent Vallbona, on fins i tot dels representants de la guerra. El segon fill, en Joaquim, va trigar dotze anys quan va enviudar va estar-s’hi sola fins als 91 anys. El de l’Ajuntament i en arribar. Per cert, que amb motiu del casament ella i el 1983, però, va fer un llarg parèn tesi força t, d’un any i mig, de la Generalitat per seu marit van passar una setmana a Mallorca, quan això quan a causa d’una relliscada per la neu va caure i es va fer-li l’homenatge del viatge de noces no era gaire freqüent en aquells temps; trencar el fèm ur; la van haver d’operar dues vegades i des corresponent. Cent marxaven la vigília de Sant Joan i ja no quedaven bitllets de llavors va quedar coixa. A la revista Alella d’aquell any anys no els fa pas de segona, de manera que van decidir estar-s’hi menys dies hi ha un escrit seu on agraeix les atencions dels nombrosos tothom cada dia! però viatjar en primera. Per les noces de plata van tornar a alellencs que la van anar a visitar a l’hospital i durant la l’illa, i cada any fins ara en fa vint, quan ella va enviudar — llarga estada que va fer a casa la seva filla Carmen. Ara, enguany ell hauria fet també els cent—, la parella celebrava passats vint-i-cinc anys, la pròt esi que li van posar s’ha el seu aniversari de casament baixant a dinar a Barcelona i gastat, però els metges no gosen operar-la de nou; per això anant al teatre per la tarda. fa vida en una cadira de rodes. “No tinc cap mal, però els tinc tots”, diu, i es queixa sobretot del dolor. Té el De la guerra en recorda un primer any sense massa cap clarís sim i les mans prou àg ils com per permetre-li dificultats, i després una època en què faltava de tot i a entretenir-se fent sobretaules de ganxet maquís sims. “Ara Alella qui podia feia intercanvis. “Llavors sí que em vaig he fet cent anys i penso: «I ara què? Has de viure molt aprimar!”, explica la Conxita; té un retrat d’aquell temps més ?» Però també em fa por morir-me i penso: «R ecoi, on afirma que fa pena, i reflexiona mig rient: “Llavors tenia cent anys!»” . Des d’aquí aprofitem per felicitar-la: Per gana i no tenia menjar; ara tinc menjar i no tinc gana!”. molts anys!

29

Estrangers que viuen a Alella

Un 10% dels habitants d’Alella prové d’altres països. N’hi ha que fa poc que són entre nosaltres, però també n’hi ha que fa molts anys que estan integrats al poble. Alellencs dels cinc continents ens expliquen la seva experiència. 3030

QUI SÓN ELS NOSTRES VEÏNS?

Hem fet un cop d’ull al padró munici- persones procedents de Romania i 15 persones de Rússia. pal i us oferim algunes dades sobre Pel que fa a les persones originàries del continent ame- estrangers que viuen a Alella ricà, a Alella hi viuen majoritàriament sudamericans i, en- tre ells, els equatorians són els que tenen més representants (85), seguits dels brasilers (75), els argentins (48) i els bo- EULÀLIA SERRANO livians (36). D’entre els nordamericans, hi ha 18 persones Ens hem plantejat mai qui i com són els nostres veïns? Els procedents dels Estats Units, 2 persones del Canadà i 12 coneixem de fa temps o fa poc que han arribat? Tots com- persones originàries de Mèxic. partim un mateix poble, un entorn i una realitat, però no Del total de persones procedents d’Àfrica, 69 són origi- tots venim del mateix lloc. nàries del Marroc, dues del Congo, una d’Algèria i una de Estadísticament, a dia d’avui, Alella té una població Guinea-Bissau. empadronada de 9.525 persones, de les quals un 49’33% El país asiàtic que compta amb més persones vivint a són homes i un 50’67% són dones. És a dir, a Alella hi Alella és la Xina amb 28 persones, 14 homes i 14 dones. viuen 4.699 homes i 4.826 dones. També hi ha persones originàries del Japó, l’Índia i Filipi- De tota aquesta població, 903 persones provenen d’al- nes. gun altre país, dada que suposa el 9’48% sobre el total. En valors absoluts, el grup més nombrós d’estrangers També entre aquestes persones es manté més o menys la que viuen a Alella és originari d’Equador, seguit de la gent proporció de sexes, ja que 440 són homes (un 48’73%) i que ve del Marroc, França, Brasil, Itàlia i el Regne Unit. Se- 463 són dones (un 51’27%). gons dades de l’Idescat de l’any 2008, el grup dels equato- rians representa el 9’83% del total de persones estrangeres Representants dels cinc els continents que viuen a Alella i el 0’10% del total d’equatorians que La procedència de tots aquests alellencs d’adopció és molt viuen a Catalunya. Pel que fa als grups menys nombrosos, variada i hi trobem representants de tots els continents. La Alella compta amb tant sols una persona procedent dels procedència majoritària és l’europea, amb 403 persones, següents països: Índia, Moldàvia, Lituània, Bòsnia, Sèrbia, seguida de molt a prop per l’americana amb 383 persones. Algèria i Guinea-Bissau. Hi ha molta menys gent que prové d’Àfrica i Àsia, 73 i 40 Per grups d’edat, i segons les dades de l’Idescat del 2008, persones respectivament, i una mínima representació de 4 la franja d’edat majoritària de la gent d’origen estranger que persones provinents d’Oceania, en concret d’Indonèsia. viu a Alella és la de 30 a 34 anys, amb un total de 41 homes Si ens fixem únicament en els europeus, a Alella hi resi- i 70 dones. Les franges anterior i posterior, la de 25 a 29 deixen 63 persones procedents de França, 61 persones pro- anys i la de 35 a 39 anys, són les que vénen a continuació, cedents del Regne Unit i 60 persones procedents d’Itàlia. amb un total de 102 persones cadascuna. Les franges d’edat Alemanya, amb 47 persones, i els Països Baixos, amb 40, més altes són les que compten en general amb menys re- segueixen la classificació, que acaben Sèrbia, Moldàvia, Li- presentants. tuània i Bòsnia amb una persona en cada cas. D’entre els països de l’est, cal destacar que a Alella hi resideixen 19 En 8 anys, un creixement del 35% També segons les dades de l’Idescat, l’any 2000 hi havia 292 persones d’origen estranger empadronades al municipi, fet que mostra que hi ha hagut un augment de vora el 35% fins al 2008. L’augment ha estat molt progressiu; així, el 2000 hi havia 292 estrangers; el 2001 n’hi havia 370; el 2002 n’hi ha- via 470;el 2003 hi havia 575; el 2004 hi havia 613 persones; el 2005 n’hi havia 692; el 2006, 762; el 2007 n’hi havia 764; el 2008 n’hi havia 834; i el maig del 2009 n’hi ha 903. En aquest dossier ens proposem presentar-vos algunes de les persones, alellenques d’adopció totes elles, que han triat Alella com a lloc de residèn cia. Hem intentat copsar què els sorprèn , què els agrada i què no, quins motius els van dur al nostre municipi i què expliquen d’Alella quan tenen ocasió de tornar als seus païs os d’origen. 3131

VLADO ARAPOVIĆ. BÒSNIA

ÒSCAR PALLARÈS

EULÀLIA SERRANO A què et dediques? Què és el que més t’agrada d’Alella i què és el que Sóc el director esportiu del Club de Tennis Mollet. menys? El que més m’agrada és l’ambient i la gent; a més, Alella està Què et va portar a Catalunya? suficientment a prop de Barcelona com per anar-hi sovint Quan jo tenia 9 anys, va esclatar la guerra al meu país i i, suficientment lluny com per desconnectar del seu tràfec i vaig haver de marxar de casa meva; després de viure 4 anys gaudir de la vida d’un poble. El que menys m’agrada, potser refugiat a diferents llocs de Croàcia i d’Itàlia, vaig tenir és el semàfor de l’entrada que ha suscitat tanta polèmica, ja l’oportunitat de venir a Catalunya mitjançant l’ONG que a mi també m’han multat. A més a més m’han obert el Mestres per Bòsnia, entitat a què estic molt agraït i amb la cotxe dues vegades. qual col·laboro. Quan tens ocasió de parlar amb algun compatriota, què Quan vas venir a Alella? els expliques d’Alella? Doncs a la tardor de l’any passat em vaig traslladar a Alella Tinc amics del meu país que també viuen al Maresme i, amb la meva parella, perquè a ella li va sortir feina per aquí generalment, tots estem contents de viure en aquesta zona. i perquè buscàvem un lloc tranquil on establir-nos. Des D’Alella, els hi parlo del vi, del paisatge de vinyes i de la que visc a Catalunya, sempre m’he sentit atret per la costa meravellosa serralada que creuo cada dia per anar a la feina; del Maresme. el viatge se’m fa agradable tot i que, sovint, hi trobi trànsit.

Quan vas arribar què és el que més et va sobtar? Com t’has integrat a la vida social del poble? El que més em va sobtar és que hi ha molta vida de poble, De fet com que treballo a Mollet, passo tot el dia fora del els veïns es coneixen, és tranquil, hi ha platja i també poble, però els caps de setmana sí que mirem de fer vida muntanya, per tant és força gran. per aquí i participem de les activitats que hi ha. 32

SIBILLE RAPIOR STRAUB. ALEMANYA

ÒSCAR PALLARÈS

LLUÏSA OLLER Em va sobtar que un tros de la Riera principal no estigués A què et dediques? asfaltada com la carretera. Un tros que havia de cuidar Ara estic jubilada, però em dedicava a portar el despatx l’alcaldia i que anava des de Cal Marquès fins la sortida del del meu marit que era majorista de flors, a més de portar poble. la casa. Què és el que més t’agrada d’Alella? Què et va portar a Catalunya? La piscina! A més a més, els petits centres culturals que te- Quan treballava a Alemanya necessitava perfeccionar nim i que en aquella època no hi havia, com Can Lleonart l’espanyol i vaig venir aquí per fer un curs de llengua que organitza diverses activitats. espanyola a la Universitat de Barcelona. Avui, sabent que a Catalunya es parla un altre idioma no el tornaria I el que menys? pas a fer, però en aquells moments ho desconeixia to- Alella era un poble verd, tot eren vinyes. Ara està molt talment. urbanitzat i, de vegades, d’una manera molt salvatge.

Quan vas venir a Alella? Quan tens ocasió de parlar amb algun compatriota, què li La primera vegada que vaig venir va ser a l’any 59. Estava expliques d’Alella i dels alellencs? fent el curs a la Universitat i vivia al Masnou, com que en Els explico que el poble és molt conegut pels seus vins, aquella època necessitava diners vaig treballar a Alella fins que n’hi ha de molt bons. I pel que fa als alellencs, els dic l’any 60. Vaig tornar per quedar-me a viure-hi al 61, quan que quan vaig arribar fa 48 anys, la gent era molt amable i m’havia casat. em van ajudar a aprendre el català i em van fer sentir com una alellenca més. Com i per què vas arribar al poble? Quan treballava aquí i vivia al Masnou vaig conèixer qui Com t’has integrat a la vida social del poble? seria el meu futur marit. Un cop casada vaig venir a viure Pel que fa a participar activament a les activitats, estic al poble amb ell. integrada des que estic sola. Tot i així, sempre he estat ficada en la vida de poble perquè al meu marit el coneixia Quan vas arribar, què és el que més et va sobtar? tothom. 33

JOANA MORRISON. AUSTRÀLIA

IDOIA PERICH entorn verd a Sydney. De seguida vam adonar-nos-en que, A què et dediques? a Barcelona, se’ns feia difícil viure-hi pel soroll i el trànsit. Treballo a l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Faig recerca sobre els determinants socials i econòmics de Quan vas arribar, què és el que més et va sobtar? la salut. És a dir, com la posició social i el lloc on vivim Em va sobtar trobar un espai tan tranquil i verd, estant tant determina la nostra salut juntament amb els aspectes de a prop de Barcelona. caire més biològic. Què és el que més t’agrada d’Alella? I el que menys? Què et va portar a Catalunya? Decididament, el que més m’agrada és el poble, el nucli Nosaltres vivíem a Austràlia, el meu pare és australià però urbà antic, com també les vinyes i els cultius agrícoles. El la meva mare és catalana, així que quan a la meva mare li va que menys m’agrada és el desenvolupament urbanístic poc sortir una bona oportunitat laboral es va decidir fer un cop compacte de les urbanitzacions i la construcció de cases que de cap i venir a viure aquí. no tenen gaire respecte pel seu entorn.

Quan vas venir a Alella? Quan tens ocasió de parlar amb algun compatriota, què li Els meus pares ja tenien un terreny a Alella des de feia molts expliques d’Alella i els alellencs? anys, però no ens hi vàrem mudar fins el 2004, quan van Els hi parlo de la tranquil·litat, del silenci i de la sort de viure construir la casa on ara vivim. en un poble vinícola amb molta història i unes bodegues i caves precioses. Sempre descric Alella com un lloc on, Com i per què vas arribar al poble? malgrat haver-hi una urbanització de cases unifamiliars Els meus pares tenen uns amics que sempre han viscut força dispersa, hi ha una vida associativa i social forta al a Alella. Nosaltres els veníem a visitar quan veníem mateix temps. aquí, a Catalunya, de visita. Un dia, els meus pares van decidir comprar-hi un terreny per, també, tenir un peu a Com t’has integrat a la vida social del poble? Catalunya. Quan, més endavant, vam venir a viure aquí, Participant de les activitats que hi tenen lloc com el cinema a hi vam construir una casa meravellosa. Nosaltres estàvem la fresca de l’estiu, la festa de la verema, la festa major... és una acostumats a viure en cases amb molt d’espai i en un bona manera d’estar actiu i integrar-se a la vida del poble.

ÒSCAR PALLARÈS 34

JANE WALKER. REGNE UNIT

ÒSCAR PALLARÈS

LAURA RUIZ Que un poble tan petit tingués una escola trilingüe i que A què et dediques? fos tan bonic! Treballo per a una empresa de Madrid, però jo porto l’oficina d’aquí. L’empresa és de “relocations” que significa Què és el que més t’agrada d’Alella? que instal·lem executius estrangers de multinacionals que Tot, m’agrada tot [riu]... la tranquil·litat, que es pugui viure venen a viure a Barcelona. Els busquem casa, escola... tot a la muntanya i veure el mar. el que necessita una família quan ve a viure aquí; sovint es tracta de persones que s’estan aquí per tres o cinc anys i I el que menys? tornen a marxar. Que estigui creixent tan de pressa!

Com i per què vas arribar a Catalunya? Quan tens ocasió de parlar amb algun compatriota, què li Vaig venir per una feina fent publicitat, vam estar deu dies expliques d’Alella i els alellencs? rodant un espot per la televisió. Conec pocs alellencs però els que conec m’encanten, són autèntics. Quan vas venir a Alella? Fa quinze anys ja veníem cada dia a Alella per l’escola, Com t’has integrat a la vida social del poble? però abans vivíem a Tiana. Ara ja fa vuit anys que hi vivim M’he integrat bé però poc. Conèixer gent és fàcil, però aquí. integrar-se de debò no, quan ets estranger. Quan vaig pel carrer saludo a força gent i, de vista, també en conec molta, Com i per què vas arribar al poble? però conèixer, conèixer no gaire. Segurament tampoc m’hi Quan vam tenir les nenes vam voler venir a viure aquí per he esforçat massa... potser per raons de feina, tot i que no l’escola trilingüe i vam buscar una casa, sempre havíem és excusa. Tinc molta relació amb estrangers i castellans que volgut viure a Alella. viuen a Barcelona, però suposo que he de reconèixer que no he posat gaire afany en formar part de la vida catalana Quan vas arribar, què és el que més et va sobtar? i alellenca. 35

KARIN FRANTZ. SUÈCIA

EULÀLIA SERRANO al poble, compro sempre tot el que puc al poble, vaig al A què et dediques? mercat els dissabtes... crec que tots hem de procurar que Tinc una empresa d’ajudes tècniques per a residències el poble segueixi viu i no es perdi. Les coses van millorant, d’avis i de disminuïts. ara Alella és més moderna i més bonica que abans, però cal lluitar molt per mantenir l’esperit del poble perquè sinó, no Què et va portar a Catalunya? hi veig la raó de viure en un poble. Cal lluitar perquè Alella L’any 1966 vaig anar a Caldetes a estudiar espanyol a través no canviï més. de la meva universitat de Suècia i allà vaig conèixer un ca- talà amb qui em vaig acabar casant l’any 1972. I el que menys? Viure en una urbanització a Alella suposa haver d’agafar el Quan vas venir a Alella? cotxe per anar a tot arreu. Tampoc m’agrada gaire que aquí Vaig venir a viure a Alella cap allà l’any 1977. els diumenges a la tarda no hi ha res a fer, no hi ha vida social ni cap lloc on anar a seure. Com i per què vas arribar al poble? Després de casar-nos, el meu marit i jo vivíem a Premià de Quan tens ocasió de parlar amb algun compatriota, què li Mar, que llavors encara era un poble. Uns anys després vam expliques d’Alella i els alellencs? veure un terreny a Mas Coll. A mi el poble em va encantar Jo ja no explico coses d’Alella perquè la meva famíl ia vén en perquè no hi havia res i vam decidir fer-nos una casa en aquí des de fa molts anys. Els encanta el poble, porten Alella aquell terreny. Jo m’hi trobava molt a gust, a Mas Coll. molt endins. També he portat a Alella grups de suecs i de no- ruecs que venien de visita a Barcelona i els he dut als cellers i Quan vas arribar, què és el que més et va sobtar? restaurants del poble. Intento vendre Alella tant com puc. Em va sorprendre que era un poble de mala mort, però a mi això m’agradava molt. A més , va coincidir que a Mas Coll hi Com t’has integrat a la vida social del poble? comença va a venir gent i van ser uns anys molt bonics. No porto cap vida social al poble perquè treballo tot el dia. Sempre he dit que quan em jubili procuraré ser més activa Què és el que més t’agrada d’Alella? al poble. Faig molta vida de poble, però, perquè crec que Alella m’encanta, jo sóc d’aquí, hi estic molt bé. Sóc fidel entre tots hem de procurar que el poble sigui viu.

ÒSCAR PALLARÈS 36

SAYED GOMAA. EGIPTE

ÒSCAR PALLARÈS La tranquil·litat. A què et dediques? I el que menys? Tinc una empresa majorista de viatges a Barcelona des de Encara no he trobat res que no m’agradi, ni tan sols els fa 20 anys, i em dedico a això. trànsit que tinc al davant de casa als matins, que trobo que és normal perquè aquí al costat hi ha l’escola i l’institut. Què et va portar a Catalunya? Estic molt content. La meva dona. Quan tens ocasió de parlar amb algun compatriota, què li Quan vas venir a Alella? expliques d’Alella i els alellencs? Ens vam comprar la casa fa quatre anys i hi vivim des de La primera cosa que els sobta és el nom del poble. Al nord fa tres anys. La meva dona és de Badalona i abans havíem d’Egipte, al Delta, tenim un poble que es diu pràcticament viscut a Badalona i a Montgat. igual i, per això, els crida molt l’atenció quan els dic que visc en un poble que es diu Alella, com també me la va Com i per què vas arribar al poble? cridar a mi al principi. També els parlo del vi, de la verema, Estàv em buscant casa i, de fet, ja n’havíe m trobat una de de que és un poble petit, que està al costat de Barcelona, ben maca a Tiana, però la meva dona va seguir fent voltes que està entre el mar i la muntanya... De fet ja ha vingut i mirant i va veure la casa on vivi m ara a Alella. Llavors molta gent a veure’l, amics i familiars, i estan tots encantats vam venir, la vam veure i ens va agradar tant que vam amb Alella. decidir comprar-la i fer-la la nostra llar. I, ja veus, aquí estem. Com t’has integrat a la vida social del poble? Normalment no tinc gaire temps per fer coses i participar Quan vas arribar, què és el que més et va sobtar? en activitats, però els caps de setmana vaig al polisportiu El que més em va sobtar és l’aire senyorial que té el poble. perquè el meu fill juga a bàsquet amb l’Alella. A través d’ai- És un poble molt recollit, molt acollidor, molt petit... és el xò, d’anar al gimnàs, a la plaça per comprar el diari, a fer que jo buscava. la compra al supermercat, a prendre alguna cosa als bars del poble... pràcticament coneixes i et saludes amb tothom, Què és el que més t’agrada d’Alella? perquè el poble és molt petit.

ÒSCAR PALLARÈS 37

PEDRO DE FREITAS. BRASIL

ÒSCAR PALLARÈS

ALBERT ALABAU A què et dediques? Què és el que més t’agrada d’Alella? Sóc el maitre de la Masia Can Sals des de fa 19 anys. Em Per sobre de tot, la seva gent. Tothom coneix tothom! Tam- dedico a atendre la gent. Gaudeixo fent-los gaudir, fent-los bé la qualitat de vida. contents. D’alguna forma, sóc imatge de la Masia. I el que menys ? Què et va portar a Catalunya? No hi ha res. Bé, potser les escoles, que haurien de millorar. Als 24 anys vaig decidir deixar la meva ciutat, Ipatinga, i la Tinc 2 fills… i el trànsit! meva terra en busca de noves aventures. Era un jove infor- màtic que marxava de viatge per Europa sense saber com Quan tens ocasió de parlar amb algun compatriota, què li acabaria aquell viatge. Inicialment vaig arribar a Madrid, expliques d’Alella i els alellencs? on hi vaig estar uns dies, per després seguir viatjant per Eu- Els parlo de la qualitat de vida que tenim aquí. De tenir a ropa. Finalment, vaig arribar a Catalunya, vaig trobar feina tocar tant el mar com la muntanya. De la seva encantadora a Alella i vaig decidir quedar-me en aquesta terra. gent. De la bona qualitat de l’hostaleria del poble. I… del vi! És curiós, abans no era amant del vi i vaig anar a parar Quan vas venir a Alella? a un poble com Alella! Gaudeixo recomanant vins de la Va ser l’any 2000 quan vaig decidir deixar El Masnou per terra. El vi és un immillorable reflex d’Alella, sobretot ho venir a viure a Alella. són els seus grans vins blancs. Reflecteixen aquest preciós paisatge i les seves gents. Com i per què vas arribar al poble? La feina va ser clau. Però, sobretot, em vaig decidir perquè Com t’has integrat a la vida social del poble? m’encantava el poble. M’encantava aquella tranquil·litat Crec que molt bé. Al treball, al carrer, quan vaig a l’escola que s’hi respirava! a portar els nens… em creuo amb molta gent que conec. I tots ens saludem. Això és molt bonic! També vaig molt al Quan vas arribar, què és el que més et va sobtar? poli, sobretot a l’estiu a seguir el torneig de futbol sala, i al La calma, la tranquil·litat. La qualitat de vida que es perce- camp de futbol. Vaig obrir camí… de fet, la meva família i bia i es percep és increïble. jo devem ser el 90% de la població brasilera d’Alella. 38

ANASTASSIA MISHINA. RÚSSIA

EULÀLIA SERRANO El tema de l’idioma em va sobtar. Jo sabia que aquí es parlava A què et dediques? català, però no fins a quin punt. El primer cop que vaig venir Sóc llicenciada en filologia anglesa i aquí faig dues feines: només entenia un noi de tot el grup, a la resta no els entenia per un cantó, dono classes d’anglès a l’escola d’idiomes gens. Mesos més tard vaig descobrir que tots parlaven català i d’Alella i de rus, en una acadèmia privada de Barcelona. que el noi que jo entenia era l’ún ic que parlava castellà. Per una altra banda, també faig mediació intercultural per un parell d’ONG i dono classes de mediació als joves dels Què és el que més t’agrada d’Alella? col·legis públics. M’agrada que és un poblet a la vora d’una ciutat molt gran però no ho notes. El centre és com una petita ciutat: hi tens Què et va portar a Catalunya? serveis i hi ha gent i, caminant una mica, pots trobar-te El primer cop que vaig venir tenia una setmana de perdut enmig de la natura, a la muntanya, amb els camins i vacances. Vaig parlar amb un amic que coneixia molta les vinyes... Això m’encanta! gent a Barcelona i li vaig dir que volia anar-hi a practicar el castellà que havia après a la universitat i que, a més, volia I el que menys? viure aquells dies a casa d’algun dels seus amics. Així vaig El que menys m’agrada d’Alella és que a partir de les dues venir a parar a casa de qui ara és el meu marit. del migdia no hi ha ningú al carrer, no hi ha vida. Em sobta que no hi ha nens jugant al carrer. Quan vas venir a Alella? M’hi vaig instal·lar definitivament l’any 2005. Quan tens ocasió de parlar amb algun compatriota, què li expliques d’Alella i els alellencs? Com i per què vas arribar al poble? D’Alella en promociono el vi. Sempre que vaig a Rússia Des del primer moment vaig venir a parar a Alella! Després porto una ampolla de vi blanc d’Alella! d’aquella primera setmana vaig anar tornant per passar més estones amb ell i veure com anava la relació, fins que m’hi Com t’has integrat a la vida social del poble? vaig quedar. No formo part de cap entitat que organitzi esdeveniments, però sempre que hi ha concerts o la Verema i la Festa Major, Quan vas arribar, què és el que més et va sobtar? participo de les activitats que s’organitzen.

EULÀLIA SERRANO 39

CINDY KAM. XINA

ÒSCAR PALLARÈS

EULÀLIA SERRANO No recordo res que em sobtés especialment. A què et dediques? Treballo des de casa, sóc agent comercial. Els meus clients Què és el que més t’agrada d’Alella? demanen productes elaborats a Xina, com roba o accessoris, Estic molt contenta de viure aquí, trobo que la gent és molt i jo els els porto. Els meus clients són d’aquí, però també simpàtica, en especial una amiga que tinc que és d’aquí que en tenim d’altres llocs d’Europa, com Holanda, Alemanya m’ha ajudat molt a mi i a la meva família. Alella m’agrada o França. molt perquè és molt tranquil, però no és com Caldetes, que era massa tranquil. Allà vivíem sols en un bloc de pisos, no Què et va portar a Catalunya? hi havia mai ningú. Vaig venir a Catalunya l’any 1999 per temes de feina, ja que la meva empresa tenia un problema amb un client d’aquí. I el que menys? Com que jo sóc de Hong Kong i tinc passaport britànic, No hi ha res que no m’agradi, tot em sembla perfecte. podia venir i arreglar-lo. Quan tens ocasió de parlar amb algun compatriota, què li Quan vas venir a Alella? expliques d’Alella i els alellencs? Aquest any fa ja nou anys que visc aquí. Els explico que visc en un poble petit i molt tranquil, amb gent molt amable. També els explico que a Alella hi Com i per què vas arribar al poble? ha vinyes i això els impressiona molt perquè saben que a El primer lloc de Catalunya on vaig viure va ser a Caldetes. Espanya i a França n’hi ha moltes. Els sobta que jo en tingui El meu fill llavors tenia 3 anys i ja parlava anglès i cantonès. una al darrere de casa! Com que d’aquests dos, el seu idioma principal és l’anglès, el portàvem al Hamelin, que era l’escola internacional que Com t’has integrat a la vida social del poble? ens quedava més a prop de casa. Vivint allà i venint aquí a Fa un temps vaig fer un curs de pintura a Can Lleonart. Ara l’escola arribava sempre molt cansat a casa. Després d’aquell participo com a voluntàr ia a Aprenem i cada dilluns a la tarda primer curs vam buscar un lloc per viure a Alella. ensenyo a parlar anglès . Jo vull aprendre el català, però aquest any no hi ha prou temps. Segur que l’any que ve l’aprenc perquè Quan vas arribar, què és el que més et va sobtar? els meus companys tenen moltes ganes d’ensenyar-me’n.

41 arrels

L’activitat industrial a Can Manyé

Finiquitat el projecte Comafosca, Can Manyé ha passat a ser la nova sala d’exposicions. Jordi Albaladejo ens explica el passat industrial de la nau.

JORDI ALBALADEJO L’antiga fàbrica Can Mayé d’Alella és avui dia un equipa- ment municipal d’ús cultural. Situada a la riera Coma Fos- ca, al núm. 42, havia estat primer una fàbrica de gènere de punt l’any 1909; dècades més tard, el 1946, va instal·lar- s’hi l’empresa tèxtil Mañé SA de Vilassar de Mar, perdurant el seu nom al recinte; més tard va haver-hi un negoci de perfumeria; i des de l’any 2004, s’ha recuperat l’edifici com a espai cultural.

La fàbrica més gran d’Alella: Can Manyé Els germans Josep i Francesc Manyé, propietaris de Mañé SA, empresa tèxtil arrelada a Vilassar de Dalt, van muntar una segona fàbrica per tal d’augmentar la producció i cobrir la demanda del mercat de robes fines l’any 1946. Van trobar un recinte adient a Alella, en una antiga nau industrial de la riera Coma Fosca, on van instal·lar-hi vells i gastats telers anglesos d’inici del segle XX, procedents de la fàbrica de Vilassar de Dalt. El contramestre i després direc- tor de la fàbrica Joan Rovira, i també el contramestre Pere Mataró, coincideixen a recordar que la fàbrica en els seus bons moments tenia cent deu telers mecànics a ple rendi- ment nit i dia, que convertien Can Manyé en la fàbrica més treballava des de dilluns a dissabte al migdia, incrementant Grup de treballa- important del poble. els ingressos laborals. Aquesta circumstància també va ser dors a la fàbrica de Segons el testimoni de Joan Rovira, la fàbrica va arri- determinat perquè Àngela Puch, canviés el treball a Can Vilassar, als anys bar a comptar amb vuitanta obrers: setanta-dues dones Punito pel de Can Manyé. Un altre treballador, Salvador 30. que feien feines més rutinàries als telers i vuit homes Oliveras, també procedia prèviament de Can Punito on feia que s’encarregaven de les feines tècniques per a les d’aprenent, pujant de categoria a Can Manyé fins arribar El logotip de Can quals necessitaven estudis de teoria de teixits i a ser contramestre. El cas de Maria Esteve reflecteix la Manyé. una bona destresa com a mecànics. El pri- importància de l’oferta laboral a Can Manyé per a mer encarregat, Josep Laffitte “Pepito”, les dones d’Alella, ja que ella abans d’incorpo- procedia de la fàbrica Can Manyé rar-s’hi havia d’anar a treballar al Masnou, de Vilassar de Dalt, traslladant-lo desplaçant-se a peu fins al municipi veí. l’empresa per tal d’aprofitar la seva L’oportunitat de treballar a la mateixa lo- experiència, dirigint la producció i calitat a les dones del poble també ho desta- fent rutllar els telers. Laffitte era l’home quen Margarita Soldevila, Maria Rosa Ventejo de confiança dels propietaris continuadors i Maria Perich. de l’empresa, Ramon i Josep Mañé, que veni- en a Alella un cop per setmana a interessar-se pel L’activitat industrial negoci. Sota la denominació popular de Can Manyé referida a La treballadora Dolors Homs “Lola” assenyala que ella l’espai on es situa la fàbrica, l’empresa tèxtil va tenir dos va entrar a Can Manyé al poc temps de funcionar la fàbrica períodes que van registrar-se a partir d’un canvi de nom el març de l’any 1947, canviant la seva feina de folreria a social que, tanmateix no va tenir efectes en la feina dels l’empresa Brutau Germans, Can Punito (la fàbrica estava treballadors, els quals majoritàriament no van assabentar- situada a l’actual celler de la Companyia Vinícola), on feia se’n. L’estudi d’Albert Manyà, “La indústria tèxtil a Alella”, setmana reduïda de tres dies, a conseqüència de les dificul- dins del llibre “Recordant Alella en el temps”, situa que la tats econòmiques del negoci, per entrar a Can Manyé on es fàbrica cap a l’any 1955 “va passar a mans de l’empresa barce- 42 arrels

lonina Tèxtil Llobregat”. En aquest sentit, Joan Rovira, quan va exercir de director després de Josep Laffitte, recorda que el negoci dels Manyé no acabava de rutllar bé i van entrar-hi uns socis nous que van continuar amb la fabricació tèxtil. Des- prés d’alts i baixos derivats de la crisi del sector tèxtil per manca de competitivitat, la fàbrica d’Alella va tancar les seves por- tes el 12 de febrer de 1964. A la fàbrica s’elaborava roba de ca- miseria, de vestits de senyora, mocadors, estovalles, tovallons... utilitzant teles molt fines: zèfir, vichy (tela de quadres que sembla estampada), popelín (roba que té un fil acanalat a la superfície degut a un fil més prim en l’ordit que en la trama). En períodes de menys negoci, tal i com ens diu Pere Mataró, també s’elaborava roba més basta per a tegories professionals de major responsabilitat (l’encarregat, fer matalassos i vestits de dona de cotó. Una vegada la roba els contramestres i ajudants). L’aprenentatge de l’ofici cul- sortia dels telers, les reparadores s’encarregaven de repassar minava amb la promoció a contramestre o “majordom”. que no hi haguessin tares o “lloros” (les sargidores treien Joan Rovira recorda que als catorze anys va deixar els les tares amb una agulla i ho sargien de nou perquè no es estudis i va introduir-se en el mercat laboral aprenent l’ofici notés), controlant així la qualitat del producte. Setmanal- “de fer anar els telers”. Quan va venir a treballar a Alella, ment sortien dos camions de l’empresa amb la producció procedent de la fàbrica Manyé de Vilassar de Dalt, va com- feta. Sobre aquest fet, Joan Rovira recorda que les pluges de binar la feina amb els estudis tècnics necessaris per tal d’ar- setembre deixaven pràcticament intransitable la Coma Fos- ribar a ser contramestre (categoria professional que té com Maquinària i treba- ca, i els contramestres i les treballadores havien d’empènyer a responsabilitat la programació i supervisió de l’ajust dels lladors, en funcio- plegats el camió per sobre de la sorra acumulada. telers). Va estudiar Teoria de teixits, examinant-se a l’Escola nament. Industrial de Barcelona, on va obtenir el títol de Mestre Tei- Els treballs dins la fàbrica xidor. Rovira va ser nomenat director de la fàbrica d’Alella Un grup de cosido- Els treballs productius estaven perfectament delimitats a després que “Pepito” Laffitte tornés a la fàbrica de Vilassar res repassa la feina. Can Manyé. A nivell de gèneres, els homes ocupaven les ca- de Dalt, i s’encarregava conjuntament amb l’administrativa de l’empresa, Isabel Viñallonga, de pagar als treballadors els diners de la setmanada el dissabte al migdia. Pere Mataró, un altre contramestre de la fàbrica, va co- mençar a treballar als dotze anys, dos anys abans de l’edat oficial mínima, un costum molt estès de treball infantil, ajudant a la seva mare amb els telers automàtics al seu càr- rec a Can Valls de Vilassar de Dalt. Als catorze anys, l’amo de Can Valls va recomanar-lo per entrar a treballar a Can Manyé, una fàbrica amb prestigi a la vila, on va estar primer de teixidor aprenent el funcionament dels telers, després va passar a ajudant de contramestre i va anar agafant l’ofici. Mataró recorda que l’empresa el va fer venir a la fàbrica d’Alella “per quinze dies i em vaig quedar quatre anys” com a contramestre, desplaçant-se diàriament amb transport públic, i més tard amb una motocicleta des de Vilassar de Dalt, on vivia. Com que estava a Alella durant el dia, es quedava a dinar i passava estones xerrant amb el mecànic del carrer del Mig, fet que el va fer entrar en contacte amb l’ofici de mecànic de vehicles. Aquesta circumstància i els seus coneixements de mecànica dels telers, van fer que quan va tancar portes l’empresa de Can Manyé, ell muntés com a negoci un taller de vehicles a Vilassar de Dalt. 43 arrels

El contramestre alellenc Salvador Oliveras va tenir el seu primer treball a Can Punito, on va començar com a posapeces o ajudant, més tard va entrar a Can Manyé on va combinar la feina amb els estudis de Teoria de teixits fins accedir a ser contramestre. Oliveras recorda que les setmanades que es cobraven els dissabtes al migdia eren de 125 pessetes pels aprenents i 250 pessetes pels contramestres. Com que tenia bona lle- tra, també feia treballs de facturació i comptabilitat. Ja que els salaris eren baixos, combinava la feina de Can Manyé amb l’ofici de pagès i jardiner ajudant al seu pare, recordant que comprava d’estraperlo oli i pa. En el seu temps lliure va exercir de secretari de la Societat Cultural La Constància. Tal i com he assenyalat anteriorment, les dones, la ma- joria de la plantilla, realitzaven tasques més rutinàr ies i ocu- paven categories menys qualificades i també menys remune- rades: bitllaires, rodeteres, ordidores, nuadores, sargidores i teixidores (aquestes darreres no cobraven per jornals sinó que anaven a preu fet). Tanmateix, un cas laboral singular va ser el d’Isabel Viña llonga, que va comença r a treballar repassant la roba teixida però, pels seus estudis de comerç, va passar a ocupar-se de feines administratives de la fàb rica d’Alella. Dolors Homs “Lola” va començar a treballar de mai- nadera amb dotze anys i després va entrar a Can Punito ajudant a la seva mare, que era ordidora. Allà treballava tres dies per setmana i per aquest motiu va voler canviar a Can Manyé l’any 1947 perquè es feia la setmana compler- ta. Així, podia obtenir més ingressos al treballar més hores de teixidora a preu fet, comptant-se segons el tipus de tela produïda les passades de cada teler i els metres fets, i en funció d’aquestes variables el sou es determinava (tanma- teix quan algun teler es parava, situació freqüent de la vella maquinària de Can Manyé d’Alella, els amos abonaven una quantitat a les teixidores). “Lola” va ser la primera treballadora de fer “calaixos” (roba de quadres), va treballar posant planxetes a cada fil (quan es trencava el fil la planxeta queia i el teler es parava) i també de sargidora reparant les peces defectuoses. Les jor- nades laborals a Can Manyé eren de nou hores diàries de dilluns a divendres (de vuit a dotze del migdia, i de dues a set de la tarda de dilluns a divendres), i de quatre hores els dissabtes al matí (de vuit a dotze del migdia). “Lola” recorda que esmorzaven mentre treballaven, i els salaris de les treballadores eren baixos, tant que en acabar les jornades a Can Manyé, per tal de contribuir econòmica- ment a l’economia familiar, fonamentalment a la seva ma- nutenció en l’època del mercat negre, ella cosia a domicili, feia de professora de “corte” i recollia pèsols al camp quan era temporada. El seu temps lliure també estava limitat Altres treballadores guarden uns records més puntuals Certificat de baixa per les feines domèstiques, ja que el rol tradicional de la de la seva etapa laboral com ara Mercè Pujades, que li deien d’una treballadora dona imperant a la societat obligava les dones a una doble que tenia “les mans més ràpides de Can Manyé” a l’hora de de Tèxtil Llobregat. jornada laboral: el treball domèstic i el treball remunerat. treballar, o bé Roser Ojeda que recorda la feina rutinària L’esbargiment es restringia a anar els diumenges a la tarda dels rodets. Carolina Guàrdia era teixidora i portava dos Grup de treballa- al cinema d’Alella, que estava situat al damunt del “Cafè de telers, recordant-se que guanyava vuitanta-quatre pessetes dors a l’entrada de Baix”, l’actual Can Duran. setmanals i el fet de portar quatre telers feia guanyar sei- la fàbrica. 44 arrels

xanta-nou duros. Carolina va plegar en casar-se, un parell Boyd recorda que el laboratori creatiu estava situat a d’anys abans de tancar la fàbrica. Altres treballadores que l’ara l’anomenada “l’altra sala”, i el taller de producció a la van marxar van ser Maria Esteve després del naixement del sala gran. Hi treballaven unes deu persones i la fàbrica va re- seu segon fill; i Maria Pe- bre visites “il·lustres” rich, que va muntar una com les de Lucía Bosé perruqueria al poble. amb la qual Boyd va fer una línia de pro- La fàbrica de perfums ductes; alguns dels Segons el testimonis integrants del grup de Joan Rovira i la seva musical Mocedades; dona Carme Casals, que l’entrenador del RCD també havia treballat a Espanyol, Javier Cle- la fàbrica, fins els anys mente... setanta masovers de Can Per raons de dis- Cabeza, la masia al costat tribució comercial, de la nau principal, una l’empresa va entrar part de la fàbrica va ser en crisi a l’entorn de llogada per reparar grans l’any 1992. La pro- bótes de vi. ducció va caure en picat i la sala petita va utilitzar-la una A mitjans dels anys vuitanta i fins a mitjans dels noran- familiar de Boyd per a confeccionar camisons amb puntes ta, va instal·lar-se a l’edifici fabril l’empresa de cosmètica d’estil victorià que es venien a les mateixes botigues de per- alternativa del perfumista Jimmy Boyd. fumeria. Cartilla d’alta d’un Jimmy Boyd, d’arrels escoceses i format amb els grans Després d’uns anys, Jimmy Boyd, va aconseguir resta- treballador a l’em- mestres perfumistes de Grasse, va ser pioner a l’Estat en la blir el negoci a Sant Vicenç de Montalt i reprendre la tasca presa l’any 1947. creació de productes de cosmètica i perfums naturals. Els empresarial que continua avui dia amb molta empenta. comercialitzava amb la marca pròpia “El Jardín de Jimmy Respecte el conjunt d’edificis de l’antiga empresa Ma- Rosario Terridas al Boyd”. Posteriorment, a efectes de màrketing internacional, nyé, la nau més nova construïda en un moment d’expansió seu lloc de treball, la marca va passar a ser “El Jardín de Jamie Boyd”, “Alella- del negoci tèxtil va ser utilitzada per instal·lar-hi un super- a la nau principal de Barcelona-Tokyo”, ciutats de referència per a la marca a les mercat i la nau principal, des de l’any 2004, ha esdevingut la fàbrica d’Alella. quals també va afegir-se l’entrada comercial als EUA. un equipament municipal d’ús cultural.

Fonts Orals: Entrevistes i declaracions enre- gistrades de: Joan Rovira; Sal- vador Oliveras; Pere Mataró; Dolors Homs; Carme Casals; Consol Esteve; Margarita Sol- devila; Maria Rosa Ventejo; Carolina Guardia; Maria Ibáñez; Maria Esteve; Mercè Pujades; Roser Ojeda; Maria Teresa Abella; Maria Perich; Isabel Viñallonga; Àngela Puch i Jim- my Boyd. Imatges de Carmen Aymar, Isabel Viñallonga, i Margarita Soldevilla cedit a COMAFOS- CA, node d’art i pensament per al projecte “Can Manyé aproxi- macions històriques”. Text extractat pel propi autor a partir del treball realitzat per al mateix projecte. 45 món

Pel nord de Mongòlia en bicicleta

Xavi Tarafa ens apropa a aquest exòtic país com és habitual en ell, des de la seva bicicleta

XAVI TARAFA el desert que hi ha entre Khovd i Altai i, posteriorment, a Sigui per l’èpica de Chinggis Khan; per l’estil de vida de través de les muntanyes Khangai i el parc nacional del llac molts dels seus habitants, encara avui nòmades; per ser un Tsaagan abans de fer el darrer tram d’estepa a la Mongòlia país de grans espais: deserts, estepes, etc.; o per una combi- central fins arribar a UB. Dur, seria dur i si sorgia qualsevol nació de tot plegat barrejat amb l’exotisme d’una terra llu- imprevist el planning se n’aniria en orris. N’era conscient. nyana per a nosaltres; el fet és que molts viatgers tenim (o Així, vaig planificar les diverses etapes de la ruta, algunes hem tingut) Mongòlia a la llista de viatges pendents. Tan- d’elles de 6 o 8 dies, enteses com a fragments de viatge entre mateix Mongòlia no és un país fàcil per viatjar, i més per la diverses capitals d’aimag (regions) per tenir una idea dels manera en que acostumo a fer-ho jo: en bicicleta. timming a seguir, i també vaig localitzar els trams que podi- en ser més monòtons, i per tant evitables, per si calia pujar Algunes dades i els primers càlculs la bicicleta en cotxe i així no perdre el vol de tornada. Ara sí, L’extensió del país és de més de 1.500km2, el que el fa 3 ara ja podia plantar-me a Mongòlia i posar-me a pedalar. cops més gran que Espanya. Així doncs, el primer que calia Vaig aterrar a Ulaan Baatar el 8 de juliol amb la intenció era saber com plantejar el viatge. No seria fàcil. Per sort, de començar a pedalar el dia 13 un cop tramitada l’extensió aquell estiu disposava de dos mesos per viatjar. Podia in- del visat, ja que al consolat de Barcelona només el trami- tentar fer alguna ruta d’entre 3.000 i 4.000km. No veuria taven per un mes. Deixaria Ulaan Baatar després d’haver tot el país però ja era una quilometrada que em donava cert gaudit, com a bon turista, del Naadam. marge de maniobra. Un cop vaig haver estudiat les guies i La paraula Naadam es pot traduir per vacances o festival; el mapes, vaig decidir focalitzar els meus esforços en pedalar té una mica de les dues coses i també d’esdeveniment espor- pel centre i l’oest de Mongòlia, anant fins a les regions més tiu. El Naadam és una trobada anual on es disputen els tres occidentals del país pel nord, i retornant a la capital pel principals esports mongols: lluita, tir amb arc i curses de centre: un total d’uns 4.000 – 4.200km. Començaria per cavalls. D’una banda, hi ha l’anomenat Naadam nacional, un terreny estepari abans d’endinsar-me en les regions semi que es realitza a Ulaan Baatar cada estiu entre l’11 i 13 de desèrtiques del nord, per continuar pedalant per les proxi- juliol, i d’altra, hi ha tot de petits Naadams, a nivell regi- mitats de la serralada Altai fins arribar a Ulgii i, allà estant, onal, principalment a les capitals d’aimag i se celebren en En plena ruta camí retornar a Ulaan Baatar pel centre del país, primer creuant diferents dates durant l’estiu. En ambdós casos no es tracta d’Ulaangom. 46 món

XAVI TARAFA Un cop a Mörön vaig fer una escapadeta cap al nord, a prop de la frontera amb Rússia. La meva destinació: el llac Khovsgol que, amb els seus 136km de llarg i 36km d’am- ple, és el llac d’aigua dolça més gran de Mongòlia. Pedalar sota la pluja més de 60 dels 100km que separaven Mörön de Khatgal, la població que existeix al extrem sud del llac, va tenir la seva recompensa. Tot i que el dia que m’hi vaig estar la climatologia no va acompanyar massa, en vaig tenir suficient com per gaudir dels darrers boscos de coníferes de la taigà siberiana i dels blaus turquesa del llac en els mo- ments que, entre els núvols i el plugim que m’acompanya- va, s’obrien escletxes per on s’escolaven alguns raigs de sol. Queda per un altre viatge fer algun recorregut al voltant del llac o fer alguna expedició a cavall per la depressió de Darkhad, a l’oest del llac, i conviure amb els Dukha, ètnia de ramaders de rens nòmades que, igual que els lapons, vi- uen en tepees.

Dies difícils, gran hospitalitat Retornat a Mörön, en cotxe ja que no calia pedalar dos cops el mateix trajecte, tocava a començar el que el meu amic Marko, un eslovè que vaig contactar per Internet i que ja havia fet la mateixa ruta que jo planejava, havia anomenat Mongol a Naadam. només d’un esdeveniment esportiu, sinó que és un esdeve- la gran pedalada cap a l’oest: 700 km fins la següent ciutat niment social de primer ordre: la gent es desplaça fins a les de certa envergadura, Ulaangom, de 27.000 habitants. Van Llac Khovsgol. capitals d’aimag o a Ulaan Baatar, retroba velles amistats o ser dies de pedalades extenuants on els paisatges d’estepa familiars que no veu durant l’any, mengen i beuen tots ple- i les últimes resquitllades de taigà van anar donant pas als gats, els nens frueixen de les fires d’atraccions que s’instal- deserts del nord. Xàfecs els primers dies; pistes sorrenques len al voltant de les zones de competicions i, evidentment, en les quals, de tant en tant, em tocava empènyer la bici; tothom segueix les vicissituds de les diverses competicions. i, sempre, quatre o cinc pistes en paral·lel on calia deci- Jo vaig poder gaudir de dos Naadams, primer el de Zum- dir quina era la millor a seguir per no errar el camí, van mond, una població a uns 40km de la capital, i després, del fer d’aquesta l’etapa més exigent del viatge. Tanmateix, la Naadam nacional. Dos dies després del Naadam nacional, duresa del tram es va veure compensada per la gent que vaig començar a pedalar. m’anava trobant durant el trajecte. Gent que em parava pel camí i m’oferia quelcom de menjar, llogarrencs sorpresos El primer contratemps XAVI TARAFA Les primeres etapes eren gairebé de tràmit: ruta asfaltada que m’havia de permetre agafar una mica de ritme ciclista i tenir el primer contacte amb l’estepa. També vaig tenir la primera avaria mecànica i, el quart dia, vaig haver de sacrifi- car el primer punt interessant de la ruta, el monestir budista d’Armarbayasgalant, per posar la bici en un camió i dur-la a reparar-la a la ciutat que havia designat final de l’etapa: Erdenent, que amb 75.100 habitats és la segona ciutat més important del país només superada per Ulaan Baatar. Allà estant, un cop reparada la bici, començava realment el viatge. Mitja jornada, encara asfaltada, em duria fins Bul- gan on, allà sí, s’acabaria la bona vida. Els següents quatre dies em van servir per arribar a Mörön a través de pistes polsegoses i molt transitades per jeeps, furgonetes i cami- ons que et deixaven ple de pols a mesura que t’avançaven. Per acabar-ho d’adobar, vaig començar a experimentar la climatologia mongola en forma de tempestes descomunals que descarregaven enmig del no-res sense que hi trobés lloc on aixoplugar-me. 47 món

XAVI TARAFA que, quan em veien parar als guanz (cantines) dels pobles i passar per les pistes, intentaven establir conversa amb mi i, sobretot, els nòmades amb qui feia nit van atenuar la duresa de l’etapa. Els nòmades em van acollir durant tot el trajecte. No només en l’etapa Mörön – Ulaangom, sinó des de la sortida d’Ulaan Baatar fins al final del viatge, sempre em van ajudar quan em va caldre. Van ser molts els dies que, per la tarda, quan tocava deixar de pedalar em vaig acostar a algun campament de gers, les tendes tradicionals mongoles, i en preguntar-los si podia plantar-hi la tenda, mai s’hi van negar. És més, sempre em van oferir, com a mínim, un té amb llet salat i quelcom per picar i, la majoria de cops, no només això sinó un àpat complet per acabar passant tota la vesprada amb ells fos xerrant o veient la tele. Sí, la tele. Vam veure, per exemple, la inauguració dels jocs olímpics de Beijing en un televisor en blanc i negre connectat a una parabòlica i amb l’energia provinent d’una bateria carrega- da amb una placa solar. Que se’t punxi la roda i se’t peti un radi a només 3 hores de la primera dutxa en un setmana és massa. Per això vaig arribar a Ulaangom havent fet els darrers 30km en cotxe vuit dies després de deixar Mörön. Extenuat pels esforços fets, només somiava amb una dutxa d’aigua calenta i un refresc de cola fred. De refresc de cola no en vaig trobar i la dutxa va ser d’aigua gèlida, però després de vuit dies menjant malament i dormint en tenda, tenia un bon llit i bons restaurants on refer-me de l’esforç. Dos dies després, tornava a la carretera. Següent objectiu: Ulgii, a 270km. Amb una mica de sort, m’hi plantaria amb 3 dies encara que el traçat era, un cop més, exigent... Abandonava els deserts dels voltants d’Ulaangom per aproximar-me a les muntanyes Altai i, evidentment, hi haurien ports de mun- tanya, en Marko m’havia avisat. I així va ser, per si fer un port de muntanya no fos prou dur, si aquest el fas enfebrat... I en aquesta situació em vaig trobar al port de Bairamin, de gairebé 2.500m d’alçada i 1.000m de desnivell acumulat. El port es troba entre dos llacs, l’Ureg i l’Achit. El primer, d’aigua salada, està envol- tat per un paisatge semi desèrtic amb platges de sorra fina i petites dunes amb matolls per on hi pasturen camells; l’Ac- kazaca de Mongòlia. Ger-Guanz a peu de hit, per contra, és d’aigua dolça tot i que el paisatge també Un cop allà, segons el planning inicial, tocava encarar carretera després és desèrtic però no tant sorrenc com el del llac Ureg. Vaig cap a l’est per tornar a Ulaan Baatar a poc a poc, però pri- d’una tempesta. afrontar l’inici del port una tarda amb la intenció de dormir mer em calia refer-me de la febrada – em van caldre cinc a mig camí. El primer tram no va ser del tot dur però quel- dies – i a més, una mica més a l’est, a la frontera amb Xina Arribant a Ulgii. com ja em deia que el cos no rutllava i la suada que vaig fer i Rússia s’hi troba el parc nacional d’Altai Tavan Bogd amb dins del sac a la nit va esvair qualsevol dubte. Però no em pics que sobrepassen els quatre mil metres i nòmades kazacs podia plantar a mig camí esperant que algun cotxe (en po- que poblen les valls. Tot i que ja duia retard acumulat, vaig dien passar dos o tres al dia només) em pogués agafar. Així optar per fer-hi una petita incursió. Ja posaria la bici en cot- doncs, vaig procurar dormir tantes hores com el cos em va xes els trams Khovd – Altai, de desert rocallós, i Kharkhorin demanar i més tard de l’habitual vaig començar a enfilar – Ulaan Baatar, de turonets verds d’estepa monòtona. les rampes més dures del port, amb un promig del 10%. Carregat com anava, sabia que tocaria empènyer la bici i L’hora de fer el “guiri” així va ser: 5 hores i 7km després, arribava al port, ara ja em Així doncs, em vaig plantar al parc nacional amb la bicicleta podia relaxar i aprofitar que la resta de la ruta del dia feia amb la l’esperança de trobar-me amb alguns cetrers kazacs. baixada o pla. Dos dies després arribava a Ulgii, la capital Com ja he comentat anteriorment, l’oest de Mongòlia és 48 món

XAVI TARAFA amb elles. Un cop fet el “guiri”, ara sí, calia posar rumb a l’est. Per la ruta que tenia establerta em quedaven gairebé 2.000km fins a la capital i ja era el 21 d’agost. La propera destinació era Khovd en una etapa de 225km que, a priori, no hi hauria problema per cobrir en tres dies. Però l’estiu s’estava acabant i arribaven les primeres neva- des acompanyades en aquells dies per ventisques. Per sort les vaig poder sortejar, però al preu de finalitzar les etapes abans d’hora sense fer tota la quilometrada prevista. En dos dies havia avançat només 90km, el que hauria d’haver pe- dalat en un. El tercer dia, la bicicleta va dir prou. Mentre en debatia entre arribar a Khovd en bici en 4 dies (assumint un dia més de retard) o parar un cotxe, - el paisatge era preciós enmig d’una vall alpina amb llacs i tancada per dos pics de 3.900m i 4.000m respectivament -, vaig ensopegar amb un roc enmig de la pista, amb la mala sort de malmetre la llan- ta de la roda de darrera de la bicicleta. Ara sí que no hi havia cap dubte, caldria arribar en cotxe a Khovd i allà decidir. Un cop a Khovd, vaig intentar canviar la llanta de la bici però malauradament les rodes que vaig trobar als mercats, de factura xinesa, no encaixaven amb la meva bicicleta. De manera que vaig haver de donar per conclòs el viatge peda- lat. Però encara em quedava una darrera experiència del tot mongola: desplaçar-me amb el seu transport públic. De transport públic oficial no n’hi ha. Només hi ha ta- xis o furgonetes privades que uneixen capitals de regions. Nen kazak camí del ètnicament kazaca i no mongola i això implica tradicions Aquests es concentren davant dels mercats amb un cartell parc nacional d’Altai diferents. Sense anar més lluny, els mongols són budistes i al parabrises que indica la destinació. No tenen hora de Tavan Bogd. els kazacs musulmans. Però per si alguna cosa són coneguts sortida, marxen quan estan plens, i això acostuma a ser a la els kazaks és per les seves àligues ensinistrades per caçar. Tot tarda quan tothom ha acabat de realitzar les seves compres. Fent el turista. i que em va costar més del previst trobar alguna família amb Com que les pistes mongoles no estan en molt bon estat, el àligues, al final ho vaig aconseguir i, com a bon turista, no promig per a un trajecte, amb parades incloses, acostuma només vaig poder veure-les sinó fins hi tot fotografiar-me a ser de 30km/h, amb la qual cosa un trajecte de 400km com el Khovd – Altai es perllonga durant 12h que es rea- litzen majoritàriament de nit perquè els passatgers de dia són comprant al mercat. I a això cal sumar-hi que en una furgoneta de 6 places hi poden viatjar tranquil·lament ca- torze persones. Resumint, que se’m van fer més durs els dos trams que vaig fer en furgoneta per tenir la bici avariada (Khovd – Altay, Altay - Bayankhongor) que qualsevol dels dies fets en bicicleta. Al final vaig arribar a Ulaan el 3 de setembre, fent el darrer tram des de Bayankhongor en avió. I vaig arribar-hi amb un pressentiment: tornaria a Mongòlia. Encara no sé quan, però em queda molt per recórrer. L’est del país ni l’he trepitjat, em caldria aprofundir en la zona ètnicament kazaca, i queda per fer alguna ruta a cavall per la depressió de Darkhad i evidentment recórrer les parts de Mongòlia central que s’han quedat al tinter en haver-se’m avariat la bicicleta. Quan hi tornaré? No ho sé, però tingueu per se- gur que algun dia ho faré.

Publicat originàriament al butlletí de Gent del Masnou (números 258 i 259, octubre i novembre 2008) [email protected] / www.xtarafa.cat 49 temps lliure cine

“RADIO ENCUBIERTA” (THE BOAT THAT ROCKED) “MAN ON WIRE: ANDANDO POR EL CIELO”

VÍCTOR ROCA VÍCTOR ROCA Bona proposta que ens arriba dels Excel·lent proposta que arriba amb creadors de la ja mítica ‘4 bodas y un retard a les nostres pantalles. Molt funeral’. L’acció transcorre a finals bon treball documental que es basa dels anys 60 a Anglaterra, on el pop amb la peripècia de Philippe Petit, gaudia de la seva plenitud. Tot i això, un funambulista que l’any 1975 va només hi havia dues hores de músi- creuar les torres bessones de Nova ca a la setmana i les ràdios pirates York caminant per un cable a més eren la solució pels aficionats al pop. de 400 metres d’alçada. La crítica ha Els protagonistes són aquests locu- acompanyat aquest film que ha es- tors que, des d’una ràdio il·legal al tat guardonat amb tots els premis de Mar del Nord, emeten el que molts primera línia del món cinematogràfic, ciutadans d’aquella època volien es- entre ells el Bafta, l’Spirit Awards coltar. El film disposa d’un molt bon i l’Òscar al millor documental a la repartiment amb actors de primera darrera entrega de les estatuetes. fila, que construeixen uns personat- Aquest film, dirigit per James Marsh, ges efectius. S’enyora poder anar té una estructura narrativa impeca- una mica més enllà en el retrat polític ble, quasi ortodoxa, de com fer un DIRECTOR JAMES MARSH DIRECTOR RICHARD CURTIS i social de l’època. Tot i que sí que bon documental. Realment, aquest GÈNERE DOCUMENTAL AMB PHILLIP SEYMOUR HOFFMAN, BILL hi és present, li manca una mica de film s’escapa del gènere documental DURACIÓ 94 MINUTS NIGHY, RHYS IFANS, NICK FROST I KENNETH profunditat a l’estil ‘24 Hours Party pel que fa a l’acceptació i no només DISTRIBUÏDORA VÉRTIGO FILMS BRANAGH. People’ de Michael Winterbottom. és recomanable als adeptes del gè- DURACIÓ 129 MINUTS És un bon treball i et farà passar una nere. En definitiva: un film que pas- DISTRIBUÏDORA UNIVERSAL bona estona. sarà a la història.

FRANZ FERDINAND ALBERT ALABAU discos Tonight* No fa tants anys que el revival de les DOMINO RECORDINGS 2009 guitarres dels anys setanta va pren- dre els carrers de mig món, sobretot LOVE OF LESBIAN 1999 gràcies a grups com The Strokes i MUSIC BUS 2009 Franz Ferdinand. Si els primers van trigar 2 discos en fer un gir estilístic radical (i, al meu parer, cagar-la), els segons no han volgut ser menys, si bé ho han fet amb força més gràcia. Em va deixar indiferent al principi, però, ben estabornit després d’unes més d’una de les seves cançons. En quantes escoltes. Digestió difícil per aquest cas dubtaria molt sobre quina a un disc que el temps farà bo; o no. quedar-me per a la fita, doncs 1999 està farcit d’autèntics temazos. Allí donde solíamos gritar, Segundo Asal- to, la inmensa Incendios de Nieve o LUCIANA SOUZA MARIONA SERRA el meravellós single Club de fans de Tide Aquesta és la nova entrega d’aques- Johny Boy són algunes de les joies UNIVERSAL JAZZ FRANCE 2009 ta cantant brasilera que ja fa uns ALBERT ALABAU d’aquest recomanable disc. No han anys que està afincada als Estats Si amb Maniobras de Escapismo reinventat cap estil, però el que fan Units. Es tracta d’una veu amb una (2005) creia que havien tocat sos- ho fan amb molt bon gust. Potser tècnica impecable que es desenvo- tre, no podia estar més equivocat. no siguin virtuosos, però sí són uns lupa molt bé tant en el món jazzístic Cada cop m’atrapen més, sobretot grans artistes que han mamat molta com el dels seus orígens brasilers. gràcies a la màgia de les brilliants música i que estimen el que fan. I et En aquest nou disc es pot fer un bon lletres de Santi Balmes, a vegades contagien. A més, cauen bé, són de tast de les seves grans habilitats. El sagnanment realistes, d’altres total- Barcelona i tenen un directe incendi- disc el composen deu temes, pràc- ment hilarants. Podria editar la ban- ariament divertit. Gallina de piel. Que ticament tots originals combinats da sonora de la meva vida emprant n’aprenguin! amb alguna bossa nova. Músics de primera talla. * El pots trobar a la biblioteca municipal

51 temps lliure

ANTONI PLADEVALL llibres La papallona negra* EDITORIAL COLUMNA, 2009 JOSEP RAMON GERMÀ MONTSE SERRA Cáncer: El fin de un mito* Antoni Pladevall (Taradell, Osona, 1961) s’endinsa en la crisi del món de la PLANETA, 2009 pagesia, com ja ho va fer amb la seva anterior novel·la Terres de lloguer (Co- lumna). Però a diferència de Terres de Lloguer, on se centra en una família de masovers que han d’abandonar el mas de tota la vida, la història de La papallona negra tracta sobre una família pagesa propietària d’un mas, que el reconverteix per dedicar-lo al turisme rural. Aquesta és, avui dia, una de les principals estratègies de supervivència de la pagesia, però no deixa de suposar l’enfonsament d’un sistema de vida tradicional. El llibre ha guanyat el Premi Carlemany de Novel·la, que atorga el govern d’Andorra.

ÀNGELS ESTER 128 dies a la presó* DONES SOLIDÀRIES D’ALELLA, 2009 LLUÏSA OLLER 128 dies a la presó és un llibre que ha editat l’agrupació Dones Solidàries d’Alella i que mostra les memòries d’Àngels Ester, una dona alellenca que el 1937 va romandre poc més de quatre mesos a la presó malgrat ser inno- cent. Les seves vivències, descrites amb un llenguatge planer i repletes de noms propis, desprenen optimisme i emoció. A l’inici del llibre, Ester fa una al·lusió al serial de televisió Tenko , ja que s’hi sentia identificada. Tenko , que CARLES PÉREZ va emetre 13 episodis produïts entre 1981 i 1984, mostrava les experiències La paraula càncer encara avui de dones britàniques, australianes y holandeses que van ser capturades i in- s’acompanya d’unes connotacions ternades a un camp de presoners de guerra japonès després de la caiguda de força negatives. I és que molt sovint, Singapur el febrer de 1942 sota la invasió Japonesa. fruit del desconeixement, s’assimila aquesta malaltia a una mort quasi se- gura. El doctor Josep Ramon Germà, autèntic expert en la matèria i gran DANIEL RANGIL coneixedor de la malaltia, ens ajuda Vògits, modolons i desfedors* a no perdre l’esperança aportant una AUTOEDICIÓ, 2009 bona dosi d’informació al respecte. ÀLEX ASENSIO Amb aquesta obra es trenca aquest Aquest és el segon volum d’una trilogia sobre la història recent i l’imaginari mite negatiu i ens proporciona una col·lectiu d’una terra veïna i desconeguda alhora: el Montnegre; un nou exerci- dosi d’optimisme per a la superació ci de recuperació de la memòria quotidiana a través de les vivències de la gent del càncer. L’autor ens presenta ca- gran, que recorda, a escala local, la feina de “Cerquem les arrels” i la col·lecció sos reals fruït de la seva experiència “Recordant”. Rangil reconstrueix, a glopades, un mosaic de records fresc i i ens explica els darrers avenços genuí, endreçat temàticament (l’aigua, la gent i les feines del mas, els conreus que s’han realitzat en el tractament i el bestiar). Només parlen les fonts orals: 140 persones entrevistades des de d’aquest grup de malalties utilitzant 1990. S’anomena “Vògits, modolons i desfedors”, però en aquesta empresa un llenguatge entenedor, adreçat per rehabilitar els mots d’aquells temps, s’hauria pogut titular “Grops, biots i al públic no expert en la matèria. El estubes”, o “Tremes, ronsals i volanders”. Doctor Germà, veí d’Alella, és Cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Institut Català d’Oncologia i Direc- TONI SOLER tor del departament d’Oncologia de Amb llengua o sense. Per què dimonis continuem parlant català? l’Hospital General de Catalunya. En COLUMNA, 2009 l’àmbit docent és professor titular ÒSCAR PALLARÈS d’Oncologia Mèdica de la Universitat El vam conèixer de la mà d’Andreu Buenafuente i ara es troba al capdamunt de Barcelona. El llibre està prologat del cim de la popularitat com a conductor dels programes Polònia i Crackòvia pel poeta Josep Margarit, Premi Na- (TV3) i Minoria Absoluta (RAC1). Aquest llibre recull una sèrie d’articles d’opi- cional de les Lletres Catalanes. . nió publicats pel badaloní a La Vanguardia en què el nexe d’unió de tots ells és la llengua catalana i les mil polèmiques que han sorgit al seu voltant entre 2001 i 2008. De lectura ràpida, a Amb llengua o sense la ironia de Soler fa somriure i reflexionar a cada paràgraf, alhora que ens ajuda a recordar quins temes han omplert les pàgines dels diaris dels darrers anys.

* El pots trobar a la biblioteca municipal 52 pets enlaire

Cop de taló

ELOI PERICH I SERRA o més aviat el va mosquejar que no tingués les mans creuades al davant del Ja deu haver fet els deu anys que vaig acabar el servei militar, la “puu-nyetera pubis com la resta d’alumnes mili”. Va ser curta però, a parer de qui la va sofrir, vull dir des –s’entén que cada alumne tenia les seves mans cre- del meu punt de vista, intensa, com si diguéssim. uades al davant del seu pubis, sense intercanvis-. Em va tocar, per no dir que ho vaig escollir, anar a la base El tiu va deixar anar, transcripció fonètica de regal: aèria d’Armilla, a sis quilòmetres de Granada. Vaig fer-hi els -Sordado-alusno P�ritx, tuuubo! Y déhese er botóng!- I tres primers mesos de milícies, entre el quinze de desembre la concurrència va deixar anar uns somriures malicio- i el quinze de març, restant-li les festes de Nadal i els dies de sos que l’alferes va ofegar amb un crit. permís que vaig demanar per als exàmens de sisè. Van ser glò- Al cap d’un moment estàvem assajant la coreografia ria, els dies dels exàmens. típica donant voltes en formació i deixant-nos els talons Granada és molt bonic, però quan l’únic que n’obtens és el a l’asfalt del pati d’armes, i quan en vaig tenir prou del vent gelat de Sierra Nevada des de la torre de vigilància estant, “maaás tacóong!” del tinent exigint-nos que féssim més potser t’ho sembla una mica menys. Sort que, entre arrest i ar- soroll amb cada passa, més o menys al cap de sis minuts i rest, vaig trobar alguna tarda i algun cap de setmana per acostar- mig, vaig començar a coixejar de manera clarament visible, i me a l’Albaicín i a l’Alhambra. l’oficial es va interessar amablement pel meu estat de salut: “Tubo”, en deien els oficials dels arrestos de dos dies, i “tu- -Qué le pasa a ujtéh, sordado-alusno P�ritx?! barro” dels de quatre. N’hi va haver un que va llepar, un noiet -Que me duele el tacóong!- vaig res- baixet i rabassut d’una de les Castelles, no recordo quina, pondre. desagradable amb el to però sense arribar a ser mal Em va fer sortir de la formació i em paio, perquè va apuntar amb una arma carregada va acompanyar al pavelló mèdic, i durant al grup d’alumnes que esperàvem el trajecte vaig aprofitar per fer lluir les la nostra tanda per fer punte- meves dots ploraneres. El noi es devia es- ria. Trenta dies a l’ombra, li pantar, perquè més tard em va fer anar al van caure. Crec que per a seu despatx i em va dir que em perdonaven aquest càstig no s’havien sis dels deu dies d’arrest que tenia acumulats, empescat cap mot simpà- i que entenien que jo no hagués tingut temps tic, els amos del tros. d’acostumar-me a comportar-me com un soldat fet i Jo, es pot dir que en dret –és a dir com un “puu-nyetero” autòmat- perquè vaig fer un bon tast. El pri- havia hagut d’absentar-me de la base durant els set dies mer dia després dels exàmens de gener em van caure tres “tubos”, i l’ende- de prova de sanció sense càstig per causa dels meus exàmens. Gloriosos mà un altre. M’havia de quedar vuit dies seguits confinat a la base. I aquí vaig exàmens! començar a ser implacable, preparat com una màquina de matar... La cosa es va acabar amb un goig sense alegria. Al final dels tres mesos ...a llàgrimes! d’instrucció, amb avaluacions de nivell físic, dret militar, balística, teoria d’es- L’alferes de torn ens estava explicant no sé què que es veu que era inte- tratègia i punteria –prova en què vaig sobresortir com a primer classificat-, vaig ressantíssim mentre ens tenia a tots formats en posició de descans –que mira decidir fer-me objector. que dir-ne descans... quanta saviesa!-, i mentre jo barrinava de quina forma I un altre dia us explicaré com em vaig fer objector de consciència de em distribuiria el temps dels vuit dies de “vacances”. I es veu que, quan l’objecció de consciència. penso, em toco el tercer botó de la camisa començant per dalt, jo, si porto Vilanova, 13 de maig camisa. Una mania com una altra. de la darrera primavera sols, Doncs el gitano s’hi va fixar, i no sé si li va molestar que estigués pensant la de 2009.

tira còmica ÀLEX FRAGUAS 53 entorn natura

Abelles i vespes

casa nostra es caracteritza pel dibuix fitxa de l’abdomen: ratlles negres i gro- gues cridaneres, el que s’anomena en biologia colors aposemàtics, amb Nom comú els quals els animals mostren a la Abella (a dalt) resta d’organismes la seva perillosi- Nom científic tat. El tòrax és tot negre, les potes Apis mellifera són llargues i primes i, al final de l’abdomen, hi té un agulló amb el Classe qual pica i injecta el verí. En el cas Insectes de la vespa, l’agulló no té ganxos i, per tant, un cop ha picat el pot treure Ordre sense problemes i tornar a picar un Himenòpters altre cop. La picada no és perillosa per als humans, però si que és força dolorosa. Les vespes s’alimenten de subs- fitxa tàncies vegetals, fruita madura i de petits insectes, i sovint les podem veure esvoletegant al voltant de la Nom comú carn. Viuen en petits grups dins de Vespa (a baix) nius de paper fabricats amb fibres lloc a un abellot. La larva és alimenta- Les abelles fabriquen mel barre- Nom científic vegetals, nius que col·loquen entre da amb pol·len per les obreres, tot i jant el nèctar de les flors amb altres Polistes gallicus l’herba o en altres llocs una mica ele- que si és alimentada amb gelea reial substàncies que fabrica la pròpia abe- vats, com forats de murs antics. donarà lloc a una nova abella reina. lla. Aquesta mel l’emmagatzemen al Classe Són insectes socials i, per tant, al Els abellots moren just després de rusc o l’utilitzen elles mateixes. Amb Insectes niu hi viuen les femelles, les obreres la còpula, mentre que les obreres vi- la cera, les abelles fabriquen les cel- i els mascles. Els mascles neixen a uen unes sis setmanes al llarg de les les del rusc i també les tanquen quan Ordre la tardor d’ous no fecundats que pon quals es dediquen a manteniment les larves han de fer la metamorfo- Polistidae la femella i, després de fecundar-la, del rusc, a recol·lectar substàncies i si. Finalment, amb les substàncies moren a l’hivern. La reina és qui pon a alimentar larves. Les abelles s’ori- resinoses de determinats arbres, els ous, un a cada cel·la del niu, i des- enten amb el sol i quan una obrera anomenades pròpolis, les abelles EULÀLIA SERRANO prés captura petits insectes amb els troba aliment, torna al rusc i fa una consoliden les bresques del rusc i Tothom les coneix, però molts les que fabrica l’aliment per a les larves. dansa indicant a la resta la posició on en tapen els forats per mantenir-hi la confonen. Fins i tot l’imaginari col- Aquestes larves, en convertir-se en es troba la font d’aliment. temperatura. lectiu ens pot conduir a error, des del obreres adultes, ajuden la reina a moment en què l’”abeja Maya” no mantenir la prole. és una abella sinó un tipus de vespa. L’abella més coneguda és l’abe- Les abelles i les vespes són dos dels lla de la mel, de la qual n’obtenim insectes més comuns a casa nostra, mel i cera, entre altres substàncies. insectes que comparteixen mol- Morfològicament, l’abella és d’un tes característiques entre ells, però color marronós i té el cos tot reco- que són força diferents. És moment bert de pèls. El fibló que té al final d’aprendre a distingir-los. de l’abdomen disposa d’uns ganxos Tant les abelles com les vespes que fan que quedi clavat al cos de la són insectes i, per tant, tenen el cos víctima després d’una picada. Això dividit en tres parts: el cap, el tòrax i provoca la mort de l’abella cada cop l’abdomen. Tots disposen d’un parell que pica, ja que perd part dels seus d’antenes, de tres parells de potes òrgans amb el fibló. que surten totes del tòrax, i de dos Les abelles s’alimenten d’aigua, parells d’ales. nèctar i pol·len i viuen perfectament El nom de vespa fa referència a organitzades en els ruscs. Dins del molts tipus diferents d’animals i, per rusc, l’abella reina pon un ou a cada tant, no té cap significat taxonòmic cel·la, que si ha estat fecundat do- concret. La vespa més comuna a narà lloc a una obrera i si no, donarà

55 entorn estació meteorològica

JOAN OLIVERAS A l’abril, i malgrat les discretes però constants jornades de pluja, els valors La primavera ens ha fet esperar. Les orenetes han trigat a deixar-se veure i, van suavitzar-se i van concedir-nos una treva. La temperatura més baixa va ja ho diu la dita: “Oreneta arribada, primavera comença da”. Fins aleshores, registrar-se el dia 12 (7ºC ) i la més alta, just deu dies després (24ºC ), fent pu- res de res. El març va ser encara fred, amb uns valors que semblava que no jar el mercuri fins als valors que havia assolit l’octubre de 2008. Per fortuna, gosessin trencar barreres. Amb les mín imes rondant els 10ºC i les màx imes el temps va acompanyar durant la celebració de la Diada de Sant Jordi i ens sempre per sota dels 20ºC , van anar passant els dies. va permetre gaudir d’una festa lluïd a, certament allunyada de la inestabilitat Després de les pluges de les primeres jornades (registrades els dies 1, pròp ia dels dies anteriors. La mín ima mitjana del mes va ser de 10’5ºC i la 3 i 4), els termòm etres es van desplomar fins als 4’5ºC , remuntant fins als màx ima mitjana, de 19’38ºC , ja tím idament per sota la lín ia dels 20ºC . 19’5ºC en quatre ocasions. La cosa no va passar d’aquí. Així, la mín ima mit- Els ruixats van ser el fet més destacat de l’abril i van deixar 68’8 litres de jana va situar-se en 8’83ºC i la màx ima mitjana en 17’17ºC . Tot plegat ben precipitació repartits en 14 dies -així és, “L’aigua d’abril, omple la gerra i el discret. barril”-, una quantitat considerable que ens fa albirar un bon pronòs tic per a L’aigua va ser una mica més vistosa i el darrer dia del mes va obsequiar- 2009. A tall de curiositat, dir que tant el març com l’abril es van encetar i van nos amb 19 litres, el 42’4% del recollits al llarg de tot el març (44’75 litres). cloure amb pluges.

màximes i mínimes de març màximes i mínimes d’abril

sostenibilitat

La importància dels corredors biològics

EULÀLIA SERRANO la supervivèn cia de l’entorn, però que només es manté amb els gens te entre poblacions diferents, i dón a Sense que ens ho sembli, els animals també amaga un perill: crear uns d’una població esdevé pobra genè- més possibilitats de supervivèn cia pateixen moltes amenaces, i gairebé “santuaris” dins dels quals no es ticament parlant, i és més fàc il que a les espèc ies. Les infrastructures totes causades més o menys direc- pugui fer res i permetre que al seu una alteració genèt ica esdevingui com vies de tren, carreteres, polí- tament per l’home. Des del progres- voltant tot es pugui malmetre pot majoritàr ia en aquella població. Si gons industrials o la canalització siu augment de la temperatura, que conduir igualment a la pèr dua de de- l’alteració en qüe stió crea una man- dels rius i torrents són barreres fa que algunes espècies (i no tan sols terminades espèc ies. M’explico: les cança o una pèr dua de possibilitats per a la connectivitat dels espais animals) no es puguin adaptar a les espèc ies animals necessiten, igual de supervivèn cia als individus de i, a part de ser punts on hi ha una noves condicions o perdin poder re- com necessitem els humans, que la població, inevitablement això els elevada mortalitat animal, fan que productiu, fins a les tales de boscos existeixi el contacte i la reproducció conduirà a l’extinció. es trenqui la xarxa d’espais naturals o la construcció de determinades entre individus de poblacions dife- Crear corredors biològ ics, és a del país . Això empobreix el nostre infrastructures, que poden arribar a rents, ja que això permet la barreja dir, connectar entre ells diferents entorn natural que, no ho oblidem, eliminar una població sencera. dels gens de diferents poblacions i espais naturals, els que disposen és el medi on vivim i del qual ex- La creació d’espais naturals pro- dón a més possibilitats de supervi- de figures de protecció i els que no, traiem tot allò que ens cal per so- tegits és una manera de garantir vèn cia a les espèc ies. Una espèc ie permet que pugui existir el contac- breviure. 56 encenall forjadors de somnis

Nelson Rolihlahla Mandela

a una altra persona es conduir-la a un Vaig començar a jugar l’esport de Mandela lliura la copa de Campions del Món a François Peinaar, capità CEDIDA dels Springbooks terriblement odiats, fins aquell dia, per 40 milions de patiment innecessari, per tant des de la pilota ovalada a primer de Medicina, negres. ben petit he procurat vèncer els meus cap a l’any 1967, quan tenia 18 anys i enemics sense deshonrar-los mai”. pesava 30 quilos menys. Mai vaig ser Convertit a principis dels anys un gran jugador però hi posava trempe- cinquanta en el primer advocat negre ra i molta voluntat, que facilitaren que de Sud-àfrica, la seva carrera de líder deixés en el camp de joc durant els 7 polític corre paral·lela a la seva lluita anys que vaig jugar un canell, un pe- constant contra les contínues lleis se- roné i uns llavis mig trencats. Jo, com gregacionistes del safrikaaners. Als l’Stransky, vaig tenir el meu dia de glò- seus precoços 32 anys és anomenat ria. Jugava amb una selecció Universi- membre del Consell executiu Nacional tària Catalana contra la selecció d’Aragó del Congrés Nacional Africà (ANC). El un diumenge plujós en un camp perifè- règim blanc, al 1963, cansat de la seva ric de Saragossa. La jugada dels Spring- rebel·lia l’empresona per vida a la presó books i la nostra varen ser calcades. de l’illa de Robben durant 18 anys i des- Ambdós partits estaven empatats, l’afri- prés a la presó de Pollsmoor fins a l’any cà a 12 i el catalano-aragonès a 6. Tots 1990, moment en què és alliberat per dos partien d’una melé prop de la línia l’enorme pressió internacional i la visió de 22 metres del rival. A tots dos ens del president sud-africà Le Klerk que quedaven menys de 10 minuts per des- ell era l’únic home capaç d’evitar una fer el desempat. La pilota sortí neta de sortida de l’apartheid sense un enorme la melé i el mig de melé ens va llançar bany de sang. la pilota. Diu Stransky que en els segons Tothom sap que els judicis popu- que van transcórrer des de demanar la lars on els botxins blancs reconeixien pilota a tenir-la a les seves mans va te- les seves culpes davant de les seves nir temps per adonar-se del fet aterridor víctimes i es penedien del seus crims que aquell seria el moment més gran de Josep R. Germà Lluch minades i tot altre tipus de vexacions varen ser la clau màgica ideada per la seva vida, i que en el mateix moment Els capitans portuguesos no havien que una ment retorçada pugui arribar Mandela per evitar la guerra civil, però de fer el xut es va girar d’esquenes con- exagerat gens en les seves narracions. a imaginar, la comunitat de 5 milions menys coneguda és la seva subtil mani- vençut que la pilota creuaria pel bell mig Molt a prop del Cap de les Tempestes, de pell clara esperaven ser massacrats obra que va agermanar negres i blancs dels tres pals. Com si fos el més sen- els galions holandesos quedaven a la pels més de quaranta milions de ne- per primera vegada i els va convertir en zill dirigir una pilota bonyeguda amb un mercè de les aigües enfurismades de gres que els envoltaven. un sol país: Fer del Rugbi blanc un sím- xut de sobrebot. La meva sortosament l’Oceà Atlàntic disposades a no batre’s Els colons blancs de països com el bol d’unitat nacional mitjançant un xut també ho va fer. Dos xuts pràcticament en retirada enfront del seu germanas- Congo Belga i Kenia ja havien sucum- de sobrebot ben al mig del pals fet per idèntics que van omplir de goig als seus tre, l’Índic, que restava a l’espera amb bit sota els matxets dels llibertadors Joel Stransky en el partit de rugbi de la xutadors, però un serà recordat per mili- el seu mur d’ones d’acer. negres del Mau Mau. Als afrikaaners Copa del Món del 95, que donava la vic- ons de persones com el sobrebot de la Hauria estat un penós final per als tan sols els restava armar-se fins a les tòria final als Springbooks sud-africans pau i l’altre ja no restarà en l’oblit gràci- centenars de parcers calvinistes que, dents i fer seu el crit del Che: Pàtria o enfront dels seus mítics contrincants, es a un forjador de somnis impossibles, fugint de les guerres religioses dels llu- Mort... els All blacks de Nova Zelanda. com és encara Nelson Mandela. nyans camps de Flandes, aquell any de Quan vaig aterrar a Johannesburg sa majestat 1652, havien dipositat tots a finals de novembre de 1994 rumb al Instantània d’una touch del partit que enfrontava les seleccions universi- CEDIDA els seus anhels en una terra inhòspita i meu primer safari fotogràfic a l’Àfrica, tàries de Catalunya i de l’Aragó. Jo, l’únic jugador que porta orelleres, faig desconeguda del sud d’Àfrica. De ben tan sols feia 7 mesos d’un miracle del un rictus d’esforç per copejar la pilota ben al mig de les mans de contra- segur haurien sotsobrat si no hagues- tot inesperat. Aquell miracle no era un ris. Poc després assoliria el sobrebot que ens va donar la victòria. sin fet peu a la Badia de Ciutat del Cap, altre que un homenot negre de 76 anys a tan sols 50 quilòmetres del rebatejat anomenat Nelson Rolihlahla Mande- pel Rei Juan II de Portugal com el Cap la, que havia passat els seus darrers de la Bona Esperança. Va ser un auguri 27 anys en les presons de la minoria profètic per a 350 anys de dominació blanca. blanca i un vocable cruel per l’infortuni Nascut a Qunu, un petit poble del de la malmesa raça negra. llunyà Transkei sud-africà, Nelson va te- Bòers i Britànics varen desenvolu- nir un infantesa feliç i tutelada pel cap par un règim polític molt difícil d’ima- de la seva tribu que li va infondre, des ginar des del confort i la llunyania de de ben petit, el sentit de la justícia i del les nostres terres catalanes. El sinistra- lideratge. Conten una anècdota succe- ment famós apartheid, instaurat de fet ïda en aquell temps transcorregut al a principis del segle XX, va ser un sis- Transkei que dóna llum al naixement de tema polític basat en la segregació de la seva filosofia irreductible de fermesa la població per motius racials o ètnics i respecte fins i tot cap els seus pitjors amb una especial animadversió i trac- enemics. Diuen que al caure d’un burro te discriminatori cap als kafirs negres. davant dels seus amics, aquestos van Un sistema que combinava els trets fer rialles de la seva desventura, la qual pitjors del nazisme i de l’esclavisme. cosa el va fer sentir-se dolgut i molt Però, després de 90 anys de crueltat, desgraciat. Mandela afirma que “des malifetes incontrolades, morts indiscri- de llavors vaig entendre que humiliar 57 salut i ment farmaciola el divan

Riure i risoteràpia Què estimem en l’altre

ROSER BEL JOSEP PARCERISA La risoteràpia és un tractament alternatiu basat en el poder del riure. No sempre s’ha estimat de la mateixa manera, cada època ha tingut la seva El riure no és només un exercici saludable pel benestar immediat que produ- concepció de l’amor i, per tant, la seva manera d’estimar. La concepció que eix; cada vegada és més habitual el seu ús com a teràpia per a curar. Ja en tenim de l’amor està relacionada amb el llenguatge, el pensament... amb tot l’antic imperi xinès existien temples on les persones es reunien per riure amb allò simbòlic. la finalitat d’equilibrar la salut. En altres cultures ancestrals hi havia la figura La imatge de les dues meitats d’una taronja, que ajuntant-se en formarien del “pallasso sagrat” que sanava els guerrers malalts a través del poder tera- una de sencera, encara és massa present. En l’amor no és bo que de dos se’n pèutic del riure. faci un, pensant que això ens donarà la completesa, l’absència de falta. En La risoteràpia, mitjançant mètodes com estiraments, eines de comunica- l’amor, com en tot, un és un; que es pot connectar amb un altre, o uns altres, ció i jocs, ens permet aconseguir la relaxació, obrir la nostra capacitat de sen- però seguirà sent un i únic. tir, d’estimar, d’arribar al silenci o a la creativitat, senzillament fent ús de la ria- Això vol dir que hem d’acceptar que la correlació total entre dues perso- lla com a camí. Els efectes de la riallada nes no és possible. Dos sempre seran dos, no les dues meitats d’un tot. Ales- son múltiples: re- alització d’exercici, ja hores si no hi ha aquesta altra meitat que ens completaria, què ens fa estimar que cada riallada provoca el moviment una persona? I per què una i no una altra? de 400 músculs, alguns dels quals, Segons Jacques Lacan, el mecanisme de l’amor és el saber, un saber com els de l’estó- mac, de la columna suposat. S’estima aquella persona a qui suposem un saber sobre la nostra vertebral i especi- alment de les cervi- eterna pregunta: qui sóc? Per tant, per estimar, cal reconèixer que ens falta cals, on s’acumu- len tensions, només alguna cosa. es poden exercitar amb el riure; també El reconeixement d’aquesta incomple- produeix un efec- te de neteja ja els ció no és igual per als dos sexes. A l’home ulls es lubriquen i es netegen amb les li costa més, creu que no li falta res, d’aquí llàgrimes; la rialla fa vibrar el cap i buida que li costi més estimar i pugui diferenciar el nas i l’oïda; mi- llora l’oxigenació i la més clarament l’amor del desig. Pot desit- respiració, ja que en el moment de la jar persones que no estima perquè això no rialla entra el doble d’oxigen: el pulmons posa en perill la seva virilitat, la seva com- en mouen 12 litres a diferència del 6 litres d’oxigen habituals; augmenta la pletesa. En el cas de les dones, això no és sensació de felicitat, ja que s’afavoreix la producció d’encortines i encefalines tan freqüent; tenen més facilitat per reco- en el cervell, que són els neurotransmissors encarregats de combatre el dolor nèixer la seva incompleció i, per tant, per disminuint la receptivitat d’aquests estímuls. buscar la completesa en un altre. Podem Potser pensem en el riure com una cosa quotidiana, quelcom que esdevé dir, doncs, que, de fet, només s’estima de tots els dies i de manera habitual però ¿Ens hem parat a pensar en quantes veritat des d’una posició femenina. vegades al dia ens riem? ¿Quan va ser l’últim atac de riure que no ens va dei- El problema de les relacions és que el diàleg arriba a un punt d’impossibi- xar respirar de tantes riallades? Malauradament, avui en dia, el riure és menys litat. Un no sap mai del cert què vol l’altre i, per tant, què és ell per a aquest freqüent del que ens pensem. altre. Hi ha un impossible de dir.

59

RUGBI Present i futur del Club de Rugbi: el torneig i l’escola

JORDI SERRANO La plantilla actual del CR Alella. QUICO LLUCH Amb la competició finalitzada i la permanència assegurada, el Club de Rugbi Alella ha començat a treballar de valent en el XVI Torneig de Rugbi Platja d’Alella, que se celebrarà el proper 18 de juliol. A partir de les tres de la tarda, es disputaran els partits a la platja d’Ocata i, posteriorment i com cada any, hi haurà sopar, lliurament de trofeus amb la participació del regidor d’esports i ballaruca a l’Institut d’Alella. Cal recordar que aquest és un dels esdeveni- ments més concorreguts del món del rugbi català, amb la participació de setze equips masculins i vuit femenins vinguts d’arreu. No cal dir que tothom hi és benvingut. Paral·lelament, l’Alella està negociant amb la Federació Catalana la creació d’una escola de rugbi a la població, que donarà cobertura a diversos municipis del Baix Maresme i que, segons els primers contactes, promocionarà el rugbi com a activitat extraescolar entre els alumnes de 6 a 11 anys. Els participants podran jugar una lligueta estable a nivell de Catalunya. Per a la propera temporada, s’està buscant un equipament esportiu del Maresme en el qual el que fins ara és l’únic equip de rugbi de la comarca pugui jugar els seus partits com a local.

ATLETISME Fantàstica marató i cursa de bombers

XAVI TARAFA aconseguir finalitzar la mítica distància dels 42.195m. En el calendari atlètic del Serra Marina hi ha tres mesos importants: febrer, L’altre gran esdeveniment d’aquests mesos és la cursa de bombers: 10 amb les millors mitges maratons de què ja vam donar compte en el darrer quilòmetres plans per Barcelona amb més de 17.000 participants i l’elit mundi- número; març, amb la marató de BCN pels més agosarats del club; i abril, amb al en les places capdavanteres de la cursa, com ho mostren els 27’32” del gua- la cursa de bombers. nyador, Kiprono Menjo. Hi van prendre part 15 atletes del club, sent els més La marató de Barcelona va ser un èxit total de participació i més de 9.000 destacats Ramon Quesada i Xavi Tarafa (ambdós per sota els 38’) i la jove Eva atletes van prendre els principals carrers de la ciutat comtal. D’entre ells, 7 Comas que, amb només 15 anys, ja va baixar de la barrera dels 50’ (49’11’’). eren atletes del club alellenc. El millor va estar Raül Parra que va parar el cronò- Aquests, però, també han estat mesos de canvis: una nova junta directiva metre per sota la mítica barrera de les 3h: (2h59’30’’). Molt destacable va ser, i uns nous entrenadors per encarar un futur ple d’il·lusió. Des d’aquestes línies també, la primera participació d’en Toni Cros i en Manuel Jiménez, que es van només en queda invitar tots aquells que vulguin córrer que vinguin a conèixer- estrenar en menys de 3h30’ gràcies a l’ajuda de Xavi Tarafa que els va fer de nos a les pistes un dimarts o dijous. A més, vull agrair en Josep Pineda i la Leo llebre. L’Elias Barrenechea, en Toni Sánchez i en David de Diego, també van Godàs la seva dedicació al club durant els darrers vint anys.

FUTBOL S’hi juguen la permanència en les darreres jornades

CARLES PÉREZ poble a qui el club vol mostrar el seu agraïm ent també a través d’aquestes Pendent de les darreres jornades. Així es troba el Club de Futbol Alella. I és línies. que, a hores d’ara, el primer equip de futbol del poble ocupa una de les places D’altra banda, aquest mes de juny s’obre la inscripció de nous jugadors de descens, però el seu president es mostra esperançat de poder remuntar la de totes les categories del club. Els nois de 4 a 18 anys poden presentar la situació les darreres jornades del campionat. sol·licitud a les oficines del club els dies laborables a partir de les 7 del vespre. En l’àm bit no esportiu, Juan Antonio Cortés , president del club, des- S’està intentant que les revisions mèdiques preceptives als nous jugadors es taca que l’objectiu de sanejar l’economia s’ha acomplert, malgrat que el realitzin a les pròpies oficines del club per tal d’evitar desplaçaments. principal patrocinador ha tallar l’aixeta econòm ica i s’està treballant per Fent un balanç del primer any de la nova junta directiva, el nou president aconseguir patrocinadors que ajudin l’economia del club que, a hores d’ara, fa una valoració positiva tant en l’ àmbit esportiu com el de la gestió del club. es manté amb les valuoses ajudes econòm iques de petits comerço s del Ara només cal esperar que el primer equip mantingui la categoria.

61

MOTOCICLISME Víctor Cusí es prepara per als Sis Dies d’Enduro

ÒSCAR PALLARÈS Cusí, que compatibilitza els estudis de Publicitat i Relacions Públiques amb la El jove endurista alellenc ha afrontat aquest 2009 la seva primera temporada competició, corre com a privat, però compta amb l’estructura de l’equip oficial com a sènior al campionat estatal d’enduro en la categoria Enduro 3 sobre de KTM Espanya. una KTM 300 amb motor de 2 temps. Tant a la primera prova, l’Enduro del Deixant l’enduro per parlar de motocròs, hem de dir que Xavi Amatriaín no Segre, a Ponts, com a la segona, que va tenir lloc a València, va mantenir-se deixa de trepitjar el podi. Ho ha fet a les tres darreres curses en què ha parti- en tot moment al voltant de la quinzena posició. “A sènior hi ha força més cipat: la prova de Castelló d’Empúries del Campionat de Girona, on va acabar nivell que a júnior i les coses són més complicades”, explica. Entremig, l’ale- segon, la primera cursa del Trofeu Caixa Manlleu, on també va fer segon i la llenc de 21 anys també va prendre part a la segona prova del Campionat del primera prova del Català de Motocròs, que va tenir lloc a Lleida, on Amatriaín Món, que es va celebrar a Igualada i va tenir l’oportunitat de batre’s amb els va ser tercer. millors pilots d’aquesta disciplina. “No esperava uns grans resultats, però vaig El passat diumenge 19 d’abril es va celebrar a la riera la tercera edició del aconseguir acabar el primer dia; tractant-se del mundial i del meu primer any a Minitrial Infantil. Aquest any la participació va batre tots els rècords en reunir la categoria, no està malament”, comenta. En aquest moment es troba conva- més de 40 pilots, una quarta part dels quals eren noies. Com sempre, no hi lescent d’una lesió al canell i es disposa a preparar-se per prendre part, passat va haver ni guanyadors ni perdedors i tots els participants es van endur un l’estiu, als mítics Sis Dies d’Enduro, que aquest any es celebraran a Portugal. premi a casa seva.

Cusí, sobre la seva KTM, en plena trialera. CEDIDA Un dels participants del minitrial afronta una de les zones. QUICO LLUCH

BÀSQUET El Club Bàsquet Alella perd la categoria de Copa Catalunya

VÍCTOR ROCA els verd i blancs van perdre per només 3 punts a Salt, amb un marcador final Després d’una temporada per oblidar, els alellencs han tornat a perdre la ca- de 78 a 75 pels locals. A la següent jornada, els de l’Abelardo Vera van rebre tegoria i, l’any vinent, ja no estaran a Copa Catalunya. Els verd i blancs han l’Arenys i van poder refer-se de la derrota del partit anterior i s’imposaren realitzat una nefasta temporada, amb un resultat objectiu de només 7 victòries per un ajustat 66 a 63. Aquesta victòr ia va ser un miratge perquè, el partit i 23 derrotes, i ja feia temps que les possibilitats de mantenir la categoria, - posterior, els alellencs el van jugar a la sempre difíc il i clàs sica pista del Sant encara que matemàticament no-, ja s’havien esvaït. A les últimes jornades de Josep de Badalona. La diferèn cia al marcador (83 a 73 com a resultat final) la lliga, el C.B. Alella només va poder guanyar un parell de partits, cosa que va ser deguda a la profunditat de la banqueta local. Una victòr ia a la jornada ja feia pensar que els verd i blancs no podrien aguantar un any més a la Copa següe nt contra el Sant Andreu Natzaret (74 a 70), va ser la darrera del Club Catalunya. Molt lluny queden aquells moments de glòria, en que els verd i Bàs quet Alella a Copa Catalunya. Les 6 jornades del final de la temporada blancs omplien l’Abelardo Vera i lluitaven contra equips molt més potents van ser tot derrotes per l’equip verd i blanc, ja sense motivació per seguir econòmicament i esportivament de la lliga EBA. Si fem un repàs de les jor- en una lluita que ja havia perdut. Potser, abans de tornar a estar a Copa nades disputades en els darrers 3 mesos, l’Alella ha combinat dues victòries Catalunya comprant una plaça , seria convenient construir una bona cantera –que tampoc li han permès lluitar per la salvació-, i 6 derrotes; a la jornada 22, i un projecte de futur sòl id.

63

EIE CICLISME Alella, poble de judokes i Dos alellencs aposten per taekwondokes ben actius promoure la bicicleta

CARLES PÉREZ ÒSCAR PALLARÈS El dissabte 25 d’abril, els joves judokes de l’EIE es van desplaçar fins a Cèsar Cañas, multicampió del món de biketrial. Pablo Moreno, rider de des- Girona per participar en una trobada i una competició organitzada pel Consell cens i dirt. Tots dos viuen a Alella. Tots dos treballen per promoure les seves Comarcal del Gironès i l’Associació Girona-Judo. A la trobada hi van participar corresponents disciplines ciclistes. I tots dos ho fan des del Biciparc La Poma, els benjamins Mariona García, Carla Pont, Irina Kappler, Josef Idrovich, Núria a Premià. Des de la seva inauguració, el parc premianenc no ha parat de créi- Girona, Pau Girona i Sergi Esteruelas. Pel que fa a la competició, els joves xer i ja s’ha convertit en tot un referent al país. Arnau Esteruelas, Marc Pont i Guillermo Llorencelli van classificar-se en Cañas és al capdavant de l’escola de biketrial i, en aquest moment, té una se- tercera posició mentre que Gerard López va aconseguir un meritori cinquè tantena d’alumnes entre 5 i 30 anys que, tres dies a la setmana, aprenen de la lloc. mà del campió. Algunes escoles de Premià fins i tot han incorporat el biketrial La disciplina de taekwondo també va tenir el seu protagonisme el passat 24 com activitat esportiva extraescolar. Per la seva banda, Moreno s’encarrega de maig en la celebració del primer Trofeu Federació Catalana al pavelló de la de les classes d’iniciació al dirt. Aquells que hi prenen part tenen la sort de Mar Bella, amb una assistència aproximada de 350 participants. Els alellencs gaudir dels ensenyaments d’un dels grans saltadors del nostre país. Alhora, assistents van ser Asier Burgos, Edgar Cortés, Guillem Martínez, David Villen, l’inquiet alellenc també porta una altra escola a Alacant i segueix fent tests, Adrià Bosch, Alfonso García i Yolanda Pedroso. Aquesta prova és valida per al fotos i articles per a revistes especialitzades. Campionat de Catalunya. Cañas amb un grup d’alumnes de l’escola. CEDIDA

NATACIÓ ESCACS El campionat mundial de natació El Club d’Escacs Laetània no espera els germans Cabello atura la seva activitat

IDOIA PERICH LLUÏSA OLLER Sembla que la primavera prova els germans Cabello i que qualsevol repte L’úl tim campionat per equips en què va participar el Club d’Escacs Laetàn ia, en- que se’ls hi posa per davant el resolen amb grans èxits. Al tancament de la capça lat per Xavier Andiña ch, i que va comença r a finals de gener d’aquest any va darrera edició de la Revista Alella, esperàvem els resultats del Campionat Es- ser al Campionat de Catalunya. El primer equip va quedar cinquè a la classificació, tatal Open Màlaga, que determinaven la participació al Campionat Mundial de en la categoria de Segona Divisió Provincial, mentre que el segon equip, el de for- Roma. Gràcies a les bones marques obtingudes, els Cabello volaran a l’agost mació, va quedar en novena posició a la categoria de Tercera Provincial. cap a Roma i tindran ocasió de competir amb el mateix Michael Phelps, un Actualment, després del Campionat de Catalunya, el Club no participa en repte com n’hi ha pocs. A Màlaga, a més, en Brenton no només va aconseguir cap torneig per equips degut a que no se n’està disputant cap. Individualment, la mínima, sinó que també va desbancar al rècord d’Espanya actual de Martín diversos jugadors del Club estan participant en tornejos com ara l’Open de Canet, López Zubero. Sant Adrià i Llinars del Vallès , i alguns dels més petits participen al campionat per A dia d’avui, en Brenton i l’Alan entrenen pel campionat de Roma, on la edats. competició rebrà per primer cop dos germans. Per arribar-hi en condicions, De cara a la festa major d’Alella, el Club d’Escacs Laetàn ia està mirant d’orga- entrenen amb l’equip nacional i, entremig, encara se’ls presenta la Competi- nitzar algun mini torneig o exhibició. A més , a mitjans del mes d’agost, al voltant ció Ciutat de Barcelona i els famosos Jocs del Mediterrani, que enguany es de les mateixes dates que l’any passat, intentaran organitzar una nova edició de celebraran a Pescara, Itàlia. l’Open d’Escacs d’Alella a Can Lleonart.