NOVES DADES SOBRE LA TERRISSERIA ROMANA DE MAS COLL (ALELLA, EL MARESME)

Ramon Coll Monteagudo Museu Romà (Premià de Mar)

INTRODUCCIÓ1

El jaciment romà de Mas Coll -en ocasions també coneguit com Can Coll- es troba en el municipi d’Alella, en el vessant d’un turó sobre la Riera de Can Coll i a uns 185 mts. d’alçada sobre el nivell del mar. Es tracta d’un turó amb un perfil abrupte i amb un fort pendent que s’enfila en direcció nord cap els cims de Cuire i de Figuerals. La seva situació elevada li conferia originàriament un ampli domini visual sobre la vall d’Alella, i sobretot dels vessants de la Riera de Can Coll. Actualment el jaciment que es va excavar es troba dins de la urbanització Mas Coll, concretament en el solar núm. 28 del carrer La Selva (fig. 1, a dalt). La urbanització recent de la zona ha modificat les condicions originals de l’indret, doncs la construcció de xalets i l’obertura de camins i carrers ha provocat una gran remoció de terres que han canviat substancialment la primitiva orografia del lloc.

La presència d’estructures arqueològiques a la zona de Mas Coll ja havia estat detectada en el moment de la urbanització de la zona, cap als anys 1972- 1973, amb l’obertura del carrer que, com vam poder comprovar posteriorment amb l’excavació, va afectar de manera important a una bona part del jaciment. La descoberta inicial de restes la devem als Srs. Lluís Galera, Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez2, col·laboradors aleshores dels museus del Masnou i d’Alella. D’aquell moment tenim la notícia de la presència de murs que es perfilaven en el tall del marge nord del carrer, així com la troballa d’alguns materials ceràmics. Posteriorment la notícia fou recollida en la tesi doctoral de Marta Prevosti, on l’indret apareix amb el nom de Vinya del Sr. Mañas, antic propietari de la finca. Prevosti esmenta la troballa d’un amforisc, d’un vas de terra sigillata lucente de la forma Lamb. 28, de tegulae, àmfora, terrissa comuna, parets fines i un fragment sense forma de sigillata africana A. Hi situa allà l’existència d’un petit hàbitat rural romà ...»que caldria excavar per a conèixer exactament les seves característiques» (Prevosti 1981: 244-245). La revisió al llarg de 2016 d’un petit lot de materials arqueològics procedents del jaciment de Mas Coll, dipositats al Museu de Nàutica del Masnou després de les intervencions de 1972-1973, han recolzat i/o ens han ajudat a confirmar algunes de les hipòtesis que exposem més a baix.

L’any 1982 afeccionats del Museu d’Alella exhumaren una àmfora sencera de la forma Beltrán IIA subtipus B (fig. 2, dreta) que es trobava recolzada en posició vertical, encara in situ en l’angle format per les parets P1 i P2 (fig. 1, a baix). Aquesta actuació no va anar més enllà de l’excavació de l’espai ocupat per

XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 25 l’àmfora en qüestió. El forat deixat per l’empremta de l’àmfora extreta fou posteriorment reomplert per materials moderns, i clarament detectat durant la nostra intervenció de cinc anys després.

L’any 1986 en el solar es començà la construcció d’un xalet sense que prèviament es procedís a cap actuació arqueològica en el sector malgrat saber-se de l’existència de restes arqueològiques. Fou en el decurs de l’excavació de la piscina de la casa, ja a començaments de 1987, quan es plantejà la necessitat d’una intervenció científica d’urgència per tal de poder documentar el jaciment, atenent a la imminent destrucció dels vestigis existents.

Els treballs d’excavació es realitzaren inicialment els caps de setmana del mes de gener de 1987 sota la nostra direcció, i amb la participació de l’aleshores Secció d’Arqueologia de l’AECC de Premià de Mar, entusiastes del Museu d’Alella i un grup d’estudiants de la Universitat de Barcelona, dirigits per la Dra. Marta Prevosti. En aquesta primera fase d’excavació, que durà sis diumenges, es procedí a treure la terra sobreposada, apilonada sobre el nivell original del terreny, d’entorn dels 2 mts. de potència, fruit de l’excavació de la piscina i dels fonaments del xalet. Un cop arribats al nivell original, procedírem a la delimitació del jaciment per la seva banda N i NE. A finals de febrer, i per tal d’enllestir els treballs el més aviat possible, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat decretà una excavació d’urgència intensiva d’una setmana de durada -inclosos els diumenges- de l’1 al 9 de març. La direcció tècnica de la mateixa s’assignà a Ramon Coll i a Joaquim Pera. L’Ajuntament d’Alella hi col·laborà amb l’aportació de dos obrers de la Brigada Municipal.

Els resultats globals de l’excavació dels dos quadres (Q1 i Q2) del jaciment de Mas Coll (vegeu planta, fig. 1 infra, i foto, fig. 2 superior esquerra), ens mereixen les següents consideracions:

En primer lloc, constatar la presència d’una estructura ben conservada de parets de pedra, unides amb argila, que forma una estança o habitació, clarament definida (fig. 1, a baix). L’habitació només conserva tres parets de les quatre que teòricament devia tenir en origen. En la seva part central s’observa la presència d’un forat de pal, molt probablement relacionat amb la subjecció de la teulada (fig. 1, a baix).

L’excavació en extensió dels quadres 1 i 2 ens ha permès observar clarament una seqüència estratigràfica en la que s’hi constata la destrucció sobtada per enderrocament de la teulada de l’esmentada habitació. Per la disposició en que apareixien les teules podem precisar la direcció en que es produí l’enfonsament de la coberta, això és, cap el SE, ja que trobem part de les teules dins l’habitació i part fora d’ella, més enllà de la P3.

Els treballs d’excavació no van aportar cap dada clara que permeti situar cronològicament el moment de la seva construcció, atès que la tècnica arquitectònica que presenta té una àmplia durada3; el que sí podem precisar més

26 XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 és el moment de la destrucció, que per la ceràmica fina que hi apareix, els tipus amfòrics i la terrissa d’ús comú, situem entorn de la segona meitat del segle I d.C. i tota la centúria següent.

La funcionalitat de l’estança no és clara amb les dades de què disposem: la troballa d’una àmfora sencera de la forma Beltrán IIA subtipus B en posició vertical in situ (fig. 2, superior dreta) apunta la hipòtesi que pogués utilitzar-se com a magatzem, potser dins l’àmbit d’una vil.la rural que no hem localitzat en els treballs d’excavació. Les estructures aparegudes en el quadre 2 es limiten al perfil molt arrasat d’una paret que presenta una tècnica constructiva amb pedra i calç, diferent de la que presentava l’estança definida anteriorment, i que es troba en un nivell més elevat. Encara que aleshores no vam poder resseguir aquesta estructura en la seva totalitat (fig. 1, infra), ens decantem per considerar-la també romana i l’hem de valorar, doncs, dins d’un mateix conjunt amb la construcció anterior. La disposició que presenten les restes aquí ressenyades ens situen davant d’unes estructures clarament terrassades, més si tenim en compte el pendent que en origen tenia el turó on s’assenta el jaciment, on resulta impossible construir-hi si abans no s’excava la terra natural per tal que les edificacions gaudeixin d’un sòl el més horitzontal possible.

La lectura que podem fer de l’anàlisi dels estrats en el Q1 és molt clara, doncs tenim un estrat que pertany al moment de la destrucció de l’àmbit i a sobre del qual ja trobem l’estrat superficial. No succeeix així en el Q2, on la presència de diferents estrats i l’existència només d’una estructura visible fan difícil la interpretació dels mateixos. L’estrat UE-8 és potser el més clar, doncs correspon a la continuació del mateix estrat que trobàvem en el Q1 i que pertany al moment de la destrucció; sota d’aquest trobem l’estrat UE-10, molt dur i compacte: per les seves característiques ens fa pensar en un sòl de terra trepitjada, possiblement un nivell de circulació relacionat amb l’accés hipotètic a l’habitació veïna que situàvem per la P3 (fig. 1, a baix). L’estrat UE-11 presenta evidències d’haver sofert l’acció del foc. A més de cendres i carbons, la terrissa, les tegulae i la pedra exhumades han estat cremades. Malgrat aquesta evidència, la interpretació es fa difícil atenent a que apareix enmig del quadre, aïllat de qualsevol tipus d’estructura i pràcticament sense cap relació, al menys aparent, amb els estrats veïns. La UE- 11 cobria l’estrat UE-13 (fig. 1, a baix), que per les seves característiques el considerem format a partir de l’enderrocament del mur superior UE-12 (fig. 1, a baix), ja que contenia molta pedra caiguda amb restes de calç enganxades, tècnica que presenta la paret UE-12.

El darrer estrat que considerem, la UE-14, fou essencial per a la interpretació global del jaciment, doncs contenia com a materials més significatius algunes peces de terrissa que presentaven una cuita defectuosa (fig. 2, a baix, i fig. 5), i que atribuïm sense cap mena de dubte a rebuigs d’un forn. La relativa quantitat de fragments de ceràmica comuna que trobàvem escampats arreu dels dos estrats superficials del jaciment ja ens va fer sospitar des d’un principi en la presència d’un forn que es dediqués a la producció de terrissa comuna en l’indret de Mas

XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 27 Coll. Aquesta hipòtesi es va anar confirmant a mida que procedíem l’excavació, ja que la presència de les mateixes formes ceràmiques s’anava repetint, a la vegada que constatàvem la quasi total absència de terrisses fines que es troben habitualment en els establiments rurals. Posteriorment, l’exhumació de separadors de cuita de vasos, propis d’un forn (fig. 5, núm. 8 i 9), ens va anar consolidant la nostra creença inicial fins arribar a la troballa, en el darrer estrat excavat, la UE- 14, de peces ceràmiques incontestablement mal cuites i/o deformades, com l’exemplar de la fig. 2, a baix, cosa que ens va acabar de confirmar tot el que hem exposat. Així, del total de ceràmica comuna romana de producció local exhumada en tots els estrats, un 3,56 % correspon a materials de rebuig, clarament passats de cuita i/o deformats. L’estructura del forn de Mas Coll pròpiament dita no la vam poder documentar aleshores, però sí que hem comprovat la seva existència a la zona: tal vegada ens trobem davant d’una escombrera del mateix.

Coneixem, per estar ben documentada al Maresme, la fabricació d’àmfores vinàries del tipus Pascual 1 i Dressel 2-3 fonamentalment, però l’elaboració de terrisses comunes romanes en aquesta àrea es troba menys testimoniada en l’actualitat (Puerta 2000). Així, i com a exemples propers, podem citar els casos de Can Notxa d’Argentona (Carreras / Puerta / Rigo 1996-97: 387), o els forns de Can Portell, també d’Argentona, amb un forn que, a més d’àmfores, elabora terrisses comunes, entre les que destaquen les parets fines del tipus Mayet II i III (Codex 1995: 50 i 54). A Cabrera de Mar es detecta també la producció de ceràmica de parets fines i terrisses comunes (López / Martín 2010).

La majoria dels materials exhumats són força similars cronològicament. El material datable ens porta bé cap a la meitat del segle I d.C., cas de la terra sigillata sudgàl.lica o de l’àmfora tipus Beltrán II A subtipus B (fig. 2, superior dreta). D’altres terrisses, en canvi, ens informen de cronologies més tardanes, concretament entre la segona meitat del segle I d.C. i tot el segle II d.C., com s´ón els casos de la terra sigillata hispànica, la terra sigillata africana A, la terrissa africana de cuina -amb les formes Lamb. 10a/Hayes 23b, Ostia III, 324 o Hayes 196- (Aquilué 1985: 210-212; Aguarod 1991: 265 i ss.; Aquilué 1995: 69), tot i que alguns dels tipus poden tenir més perduració. A més cal tenir en compte que, atesa la troballa d’un vas de terra sigillata lucente d’imitació en aquest indret a finals de la dècada dels setanta (Prevosti 1981: 244-245), no seria impossible que la cronologia del jaciment (o si més no d’algunes àrees del jaciment) haguessin pogut ultrapassar el s. II d.C.

Pel que fa a les causes de l’enfonsament de l’estructura i l’abandonament posterior, hem de confessar que no tenim cap dada al respecte. Hi ha autors (entre molts d’altres, Aquilué 1985: 211, López / Fierro 1985: 204-205, o Clariana 1994: 32-33) que esmenten una etapa de recessió per als conreus vitivinícoles de l’occident a finals del segle I d.C.-inicis del II d.C. amb motiu d’una crisi econòmica, i pel famós edicte de Domicià (Suetoni, Domit., VII). Ara bé, relacionar tot això amb el jaciment de Mas Coll si ens atenim tan sols a les dades proporcionades per l’excavació, que no ens han permès la documentació completa de l’indret, pensem que seria una excessiva especulació.

28 XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 No voldríem finalitzar aquest apartat sense fer constar la pèrdua important que suposà la construcció de la piscina i del xalet, que van destruir part del jaciment abans de poser ser documentat.

Tot el material exhumat en la intervenció de 1987 fou dipositat en la Masia- Museu de Can Magarola, d’Alella.

Pel que fa a la bibliografia específica sobre els nostres treballs al jaciment de Mas Coll, hem de dir que per diverses circumstàncies només han estat publicades algunes notes divulgatives (Coll 1987: 2; Coll 1988: 41), així com escarits resums en publicacions de caire més especialitzat (Coll / Cazorla 1993: 167; Olesti 1995: 412). Posteriorment es publicà un estudi amb les dades bàsiques de la intervenció arqueològica de 1987 (Coll / Pera / Cazorla 2001: 219-238). Pel que fa a la gestió administrativa, l’indret consta en la carta Arqueològica del Maresme (IPAC 1987), i al catàleg de patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental d’Alella, integrat al seu POUM (DD.AA. 2014: codi ZIA025).

NOVES DADES

El mes de juliol de 2016, trobant-nos revisant el fons de prehistòria del Museu de Nàutica del Masnou, vam poder localitzar un petit lot de materials arqueològics procedents del jaciment de Mas Coll, materials molt probablement exhumats en les intervencions de 1972-19734. S’ha de dir que segons un antic inventari del Museu de Nàutica, aquest conjunt pertany al jaciment de Mas Coll, però segons la caixeta on es trobava seria originari de Pins d’en Godó (Teià). Havent estudiat també les restes d’aquest indret, cal dir que aquestes són datables majoritàriament en algun moment de la I edat del ferro, tot i haver-hi alguns fregments de terrissa d’època iberoromana, romana i posteriors més o menys residuals. La similitud d’aquest material amb l’estudiat per nosaltres procedent de Mas Coll, i el testimoni del Sr. Josep Ramírez5, un dels seus excavadors durant la dècada de 1970, han fet que atribuim sense cap dubte el lot que tot seguit estudiarem a Mas Coll.

EL MATERIAL ESTUDIAT ÉS EL SEGÜENT6:

Ceràmica de vernís negre

M-1530: fragment de fons i paret pertanyent a un bol de la forma Lamb. 1 del taller de Cales. Pasta típica, de color beix. Vernís fi, adherent, de color negre amarronat, mat-brillant. S’observen els degotalls de la immersió en la paret externa i en el peu. Presenta dos cercles concèntrics en el fons intern (fig. 3).

XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 29 Grisa ibèrica de la costa catalana

M-1513: petit fragment de paret. Pasta grisa amarronada, típica. Sembla una producció tardana.

Ceràmica comuna ibèrica grisa

M-1513: 2 fragments de paret, pertanyents a sengles vasos. Un d’ells presenta la superfície externa raspallada en vertical, i està lleugerament passada de cuita.

Terra sigillata africana A

M-1532: vora i paret de bol de la forma Lamb. 2a. Pasta típica. Vernís A1/ A2, de color taronja. Peça quelcom gastada per l’ús (fig. 3).

M-1519: fragment de paret propera al fons d’un bol de la forma Lamb. 2. Pasta típica. Vernís A1.

M-1539: vora i paret de bol, del tipus Lamb. 2a. Pasta típica. Vernís A1/A2, de color taronja. Peça quelcom gastada per l’ús.

Ceràmica africana de cuina

M-1518: fons i paret de cassola del tipus Lamb. 10/Hayes 23. Pasta típica. Paret externa fumada. En la interna s’observen restes d’un vernís vermellós. Fons estriat (fig. 3).

M-1532: petita vora amb la típica ametlla interna, pertanyent a una cassola del tipus Lamb. 10a/Hayes 23b. Pasta típica. Presenta un vernís mat de tonalitat agranatada en la paret externa, i vermellós en la interna.

M-1540: petita vora de plat-tapadora del tipus Ostia III, 332. Pasta típica. Paret externa fumada.

M-1540: vora de plat-tapadora del tipus Ostia III, 332. Pasta típica. Paret externa fumada. Hi ha línies de tornejat en la paret interna.

M-1541: vora ametllada i paret pertanyent a una cassola del tipus Ostia III, 324. Pasta típica. Paret externa fumada (fig. 3).

Ceràmica comuna romana

M-1511 i M-1541: 5 fragments de vores verticals engruixides, pertanyents a sengles plats de la forma Vegas 20 similis. En general, pastes fines amb escàs i poc visible desgreixant de quars, feldspat i mica. Colors oscil·lants entre el

30 XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 vermellós i el marró agrisat, segons cada peça. Un dels exemplars (M-1511) presenta una capa d’engalba del mateix color de la pasta, en la paret interna i en l’externa; i en un altre, M-1511 (3), s’observen ha restes d’una capa d’engalba de tonalitat vermellosa en la paret externa (fig. 3).

M-1531: vora triangular, coll i arrencament de les nanses pertanyents a una gerra del tipus Vegas 39, 3. Pasta molt poc grollera, de color taronja, que recorda les produccions ibèriques (fig. 3).

M-1512: petit fragment de vora trilobulada i paret pertanyent a una gerra del tipus Vegas 46. Pasta no grollera, amb escàs i poc visible desgreixant de quars i feldspat. Color taronja.

M-1517: 6 fragments que remunten pertanyents al fons i paret d’una gerra de tipologia indeterminada. Pasta bastant fina, porosa, amb desgreixant poc visible de quars i feldspat. Color beix (fig. 4).

M-1517 (2): fons umbilicat i paret d’una gerra de tipologia indeterminada. Pasta fina, amb desgreixant poc visible de quars, feldspat i mica. Color taronja (fig. 4).

M-1517 (3): dos fragments de fons lleugerament umbilicat i paret d’una gerra de tipologia indeterminada. Pasta fina, amb desgreixant poc visible de quars, feldspat i mica. Color taronja. Els dos fragments no remunten, però presenten el mateix diàmetre i unes característiques tècniques idèntiques (fig. 4).

M-1517: petit fragment de fons pla i paret, possiblement pertanyent a una gerra de tipologia indeterminada. Pasta fina, amb desgreixant poc visible de quars, feldspat i mica. Color amoratat. Peça lleugerament passada de cuita.

M-1541 (3): vora engruixida i paret pertanyent a una olla del tipus Vegas 1. Pasta fina, amb poc desgreixant. Color taronja. L’engruiximent ha estat obtingut girant completament la vora cap enfora (fig. 4).

M-1541 (4): vora exvasada i paret de gerra, pertanyent al tipus Vegas 38. Pasta fina, amb poc desgreixant. Color taronja (fig. 4).

M-1541 (5): Vora de bastonet i paret de bol, del tipus Vegas 9, 3. Pasta fina, amb poc desgreixant. Color taronja. (fig. 4).

M-1541 (5): vora exvasada i paret de gerreta, tulipa o cubilet. Formalment recorda el tipus Mayet XXIV en ceràmica de parets fines. Pasta fina, amb poc desgreixant. Color taronja (fig. 3).

M-1513: 12 fragments de parets pertanyents a sengles vasos. Pastes no grolleres, amb escàs i poc visible desgreixant de quars i feldspat. Tonalitats ataronjades.

XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 31 Ceràmica comuna romana grisa

M-1541: petit fragment de vora exvasada i paret de gerra del tipus Vegas 44. Pasta fina, amb poc desgreixant. Color gris.

Ceràmica romana de cuina

M-1541 (2): petit fragment de vora i paret de plat-tapadora del tipus Vegas 17. Pasta grollera, amb desgreixant de quars i feldspat. Color taronja (fig. 4).

Àmfora tarraconense

M-1513: fragment de coll pertanyent a una àmfora de producció local, de tipologia indeterminada. Pasta dura, amb desgreixant abundant petit i mitjà de quars i feldspat. Color agranatat. Peça clarament passada de cuita.

Elements de cuita terrissera

M-1533: fragment de trespeus circular, de secció quadrangular. Pasta fina, que recorda les produccions ibèriques, amb desgreixant no visible. Color taronja. Presenta una aleta lateral sencera, i una segona fragmentada (d’un total de tres?). És una mica més petita que un exemplar trobat en la intervenció arqueològica de 1987 (Coll / Pera / Cazorla 2001: fig. 8, núm. 23), que també reproduïm aquí (fig. 5, núm. 9).

Material constructiu

M-1534: fragment de maó o de tegula, informe, rodat. Presenta restes adherides de morter de calç.

Elements metàl·lics

M-1535: petit conjunt d’elements metàl·lics en ferro consistent en:

-Un clau de forja sencer, amb cabota circular, doblegat en «L» -Un petit clau de forja,amb cabota potser també circular. -Un clau de forja amb cabota circular, erosionat. -Una peça còncava-convexa, no determinable, molt erosionada (fig. 4).

VALORACIÓ

L’escàs lot de materials estudiats, recuperat en unes condicions i forma que desconeixem en no conservar-se cap registre arqueològic, no aporta res al coneixement de les estructures del jaciment romà de Mas Coll. Per contra, sí que

32 XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 aporta més dades a dos dels elements destacables d’aquest jaciment arqueològic: la seva cronologia i l’existència d’una terrisseria.

Sobre la cronologia del jaciment, constatem novament la presència de materials pertanyents a l’ibèric final, com són el fons de bol tipus Lamb. 1 del taller de Cales i algunes terrisses ibèriques. Tot força escadusser, però demostratiu d’una fase preaugustea del jaciment.

Quant a les terrisses romanes d’importació, tenim en TS africana A la forma Lamb. 2a, que ens porta grosso modo a la primera meitat del s. II dC (Atlante 1981: 27), forma ceràmica que ja havia estat constatada al jaciment en la intervenció de 1987 (Coll / Pera / Cazorla 2001: 224). En ceràmica africana de cuina s’havien documentat les cassoles Ostia III, 324 (Coll / Pera / Cazorla 2001: 223); la Lamb. 10/Hayes 23, incloent-hi la variant Lamb. 10a/Hayes 23b (Coll / Pera / Cazorla 2001: 224), que també hem pogut evidenciar en aquest lot, així com el plat-tapadora Ostia II, 332/Hayes 196 amb dos exemplars (Coll / Pera / Cazorla 2001: 224). Tot plegat, i malgrat l’àmplia cronologia dels tipus Lamb. 10/Hayes 23, situable en contextos que van des del període Flavi fins a inicis del segle III dC (p.e. Aquilué 1995: 69). Tan sols l’exemplar d’imitació de la terra sigillata lucente (Prevosti 1981: 245) sembla clarament posterior. Però l’homogeneïtat de lot aquest conjunt ens fa ser prudents entorn de la perduració del jaciment més enllà del 200 dC.

Si que tenim alguna novetat respecte de la producció de la terrisseria. En el quadre- resum de la figura 5 mostrem les formes ceràmiques produïdes amb seguretat a Mas Coll, que són aquelles formes ceràmiques clarament passades de cuita i/o deformades:

· Olles del tipus Vegas 1 (fig. 5, núm. 1).

· L’estudi del lot ceràmic del Museu de Nàutica del Masnou ha permès evidenciar diversos exemplars de plats del tipus Vegas 20 (fig. 3, M-1511, M- 1511(2), M-1511(3), M-1541(7) i M-1541(8); fig. 5, núms. 2, 3 i 4 del quadre- resum), tots molt uniformes formalment parlant, i dels que fins aleshores només teniem testimoniat algun petit fragment de vora poc definit (Coll / Pera / Cazorla 2001: 228, fig. 10 núm. 2).

· La gerra de la forma Vegas 38 (fig. 5, núm. 5).

· Les cassoles de vora bífida, imitació del tipus africà Ostia III, 324 (fig. 5, núm. 6), amb un exemplar clarament passat de cuita i deformat, que testimonia l’elaboració local (Coll / Pera / Cazorla 2001: 225). Aquesta forma confirma una cronologia a partir de finals d’època Flàvia-segle II dC (Atlante 1981: 219). Cal dir que aquesta forma ha estat imitada en altres forns de terrissa documentats a Catalunya, com ara a Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà) (Casas et al. 1990: 71,

XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 33 núms. 126-130; Tremoleda 2000: 79, fig.. 61, núm. 28), a Tolegassos (Viladamat) (Merino / Rocas 1989: 112, fig. 68, núm. 12; Casas et al. 1990: 214, núm. 426), i en algun altre indret.

· A Mas Coll es produeixen també grans plats, assimilables al tipus Puerta 1204 (fig. 2, a baix; fig. 5, núm. 7), que semblen emparentats amb el plat tipus Vegas 20 (fig. 5, núms. 2 a 4), si més no en alguns trets de la seva morfologia. Com també presenta semblances amb les grans pàteres de la terrissa de vernís negre de la forma Lamb. 5 i Lamb. 5/7 d’èpoques anteriors.

· Trespeus circulars, de secció quadrangular i amb aletes dobles (d’un total de tres?). Serien estries usats per coure simultàniament diversos vasos. La diferència de tamany (fig. 5, núms. 8 i 9) seria en funció de la grandària dels vasos a coure. Coneixem uns paral·lels gairebé idèntics procedents de la terrisseria francesa de Capitou, a Servian, prop de Béziers (Guerre 2006: 141-142).

· Finalment constatem també per primera vegada la producció d’àmfora, de tipologia indeterminada atès que només s’ha pogut evidenciar un petit fragment de coll passat de cuita. Tenint en compte la cronologia de la majoria del material estudiat, entre el període flavi i el segle II dC, podria pensar-se en alguna producció tardana d’àmfora laietana, com ara el tipus Dr. 2 (Berni 2015: 196 ss.), o fins l’anomenada Dr. 2 evolucionada (Járrega / Otiña 2008: 281-286). Però està clar que, mentre no disposem de testimonis formals inequívocament elaborats a Mas Coll, ens mourem en aquesta qüestió en un terreny especulatiu.

BIBLIOGRAFIA:

AGUAROD (1991): C. AGUAROD, Cerámica romana importada de cocina en la Tarraconense. Institución Fernando el Católico. Saragossa.

AQUILUÉ (1985): X. AQUILUÉ, «Algunas consideraciones sobre el comercio africano. Tres facies características de la cerámica común africana en época alto-imperial». Empúries, 47. Diputació de Barcelona. Barcelona, 210-222.

AQUILUÉ (1995): X. AQUILUÉ, «La cerámica común africana», a Ceràmica comuna romana d’època alto-imperial a la Península Ibèrica. Estat de la qüestió (X. Aquilué, M. Roca, coords.). Monografies Emporitanes, VIII. MAC-Empúries. Barcelona, 61-72.

ATLANTE (1981): A. CARANDINI (coord.), Atlante delle forme ceramiche I. Ceramica fine romana nel bacino mediterraneo (medio e tardo impero). 2 vols. Enciclopedia dell’Arte Antica Classica e Orientale. Roma.

BERNI (2015): P. BERNI, «Novedades sobre la tipología de las ánforas Dressel 2-4 tarraconenses». Archivo Español de Arqueología, 88. CSIC. Madrid, 187-201.

34 XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 CARRERAS / PUERTA / RIGO (1996-97): N. CARRERAS / C. PUERTA / A. RIGO, «Evolució de l’ocupació i explotació del territori al Maresme (segle II a.C.-segle III d.C.), a partir de les darreres excavacions a la vall d’Argentona». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XXXVI. Homenatge al Dr. Pere de Palol/1. Girona, 377-395.

CASAS ET AL. (1990): J. CASAS / P. CASTANYER / J.MA. NOLLA / J. TREMOLEDA, Ceràmiques comunes i de producció local d’època romana I. Materials augustals i alto-imperials a les comarques orientals de Girona. CIAG. Sèrie Monogràfica 12. Girona.

CLARIANA (1994): J. F. CLARIANA, Iluro. Ciutat romana. Grup d’Història del Casal. Mataró.

CODEX (1995): «Can Portell», a M. PREVOSTI (coord.): Autopistas i arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Autopistes CESA. Barcelona, 43-55.

COLL (1987): R. COLL, «Arqueologia. Breu nota sobre els treballs d’excavació a la vil.la romana de Can Coll (Alella)». Full Informatiu 6. Museu de l’Estampació. Premià de Mar, 2.

COLL (1988): R. COLL, «Nota sobre les excavacions arqueològiques a Mas Coll». Alella 200. Alella, 41.

COLL / CAZORLA (1993): R. COLL / F. CAZORLA, «Can Coll», a Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 167.

COLL / PERA (1987): R. COLL / J. PERA, L’excavació d’urgència del jaciment de Can Coll (Alella, el Maresme). Gener-març del 1987. Memòria inèdita. Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

COLL / PERA / CAZORLA (2001): R. COLL / J. PERA /F. CAZORLA, «El jaciment romà de Mas Coll (Alella, el Maresme)». XVII Sessió d’Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 219-238.

DD.AA. (2014): DIVERSOS AUTORS, Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Alella. Volum VI. Patrimoni mediambiental i zones d’interès arqueològic. Ajuntament d’Alella. Alella. (Consultable en línia: http://www.alella.cat/ARXIUS/POUM201 VI_4_cataleg_patrimoni_med_zia.pdf) [Consulta: 27 d’octubre de 2017].

GUERRE (2006): J. GUERRE, «Un atelier de potiers du Haut-Empire sur le site de Capitou à Servian (Hérault): production de céramique Brune Orangée, Biterroise et de céramique à glaçure plombifère”. Actes du congrès de Pézenas. SFECAG. Marsella, 137-155.

IPAC (1987): F. BURJACHS / J.A. CERDÀ / R. COLL / J.M. DEFAUS / A. MARTÍN / P. PRATDESABA / A. RIGO, Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica de la comarca del Maresme. Inèdita. Servei d’Arqueologia. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1987.

JÀRREGA / OTIÑA (2008): R. JÁRREGA /P. OTIÑA, «Un tipo de ánfora tarraconense de época medioimperial (siglos II-III): la Dressel 2-4 evolucionada». SFECAG. Actes du Congrès de l’Escala-Empúries. Marsella, 281-286.

LÓPEZ/ MARTÍN (2010): A. LÓPEZ /A. MARTÍN, «Un nuevo centro productor de ánforas tarraconenses, paredes finas y otras cerámicas en Can Rodon de l’Hort (Cabrera de Mar, Barcelona)». Rei Cretariae Romanae Fautorum Acta 41. Roma, 397-409.

MERINO / ROCAS (1989): J. MERINO / X. ROCAS, «L’Olivet d’en Pujol i Els Tolegassos. Dos establiments agrícoles d’època romana a Viladamat (Campanyes de 1982 a 1988) (J. Casas, ed.). CIAG. Sèrie Monogràfica 10. Girona, 103-142.

OLESTI (1995): O. OLESTI, El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d’Arqueomorfologia i Història. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró.

XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 35 PREVOSTI (1981): M. PREVOSTI, Cronologia i poblament a l’àrea rural de Baetulo. Museu de Badalona. Badalona.

PUERTA (2000): C. PUERTA, «La ceràmica comuna romana a la costa laietana (Les ciutats romanes de Baetulo i Iluro i l’assentament ibèric de Can Balençó)». Laietània 12. Museu de Mataró. Mataró.

TREMOLEDA (2000): J. TREMOLEDA, Industria y artesanado cerámico de época romana en el nordeste de Cataluña (Época augústea y altoimperial). BAR International Series 835. Oxford.

NOTES:

1.- Volem deixar constància del nostre agraïment envers les persones que al llarg d’aquests anys, en un moment o altre, tant a la Masia-Museu de Can Magarola com al Museu de Nàutica del Masnou, ens han ofert les màximes facilitats per poder accedir als materials procedents de Mas Coll: Bartomeu Llinàs, Anna Aguiló, Cristina Espuga, Òscar Pallarès i Frederic Salas.

2.- Ha estat el Sr. Josep Ramírez qui ens ha confirmat aquesta data de les primeres troballes, que nosaltres havíem situat erròniament a finals de la dècada de 1970 (p.e. IPAC 1987; COLL, PERA, CAZORLA 2001, 219). Volem deixar constància del nostre agraïment envers ell per la seva amabilitat amb nosaltres.

3.- Potser en aquest sentit és significativa la presència d’algunes terrisses de vernís negre i d’arrel ibèrica, clarament anteriors i per tant considerades intrusives, en força estrats.

4.- Entre els que no hem pogut localitzar el fragment de terra sigillata lucente d’imitació ni l’amforisc esmentats per Prevosti (1981: 244-245).

5.- El Sr. Ramírez ens acompanyà al Museu de Nàutica i identificà el material esmentat com a procedent de Mas Coll, recolzant així l’evidència de l’antic inventari d’aquest museu.

6.- Hem respectat els números d’inventari assignats pel Museu de Nàutica del Masnou, encara que en ocasions hi ha diferents ceràmiques amb un mateix número identificatiu. En alguns casos, i per tal de no confonfre les peces, nosaltres hem assignat un número de sèrie entre parentesi.

36 XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 37 38 XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 39 40 XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 XXXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2017 41