123 Éls mitjans contra Chávez Ugo Biggeri La batalla mediàtica Els reptes de futur a Veneçuela de la banca ètica MIRALLS PÀGINES 4 i 5 Quaderns Quaderns d’Illacrua d’Illacrua A FONS PÀGINES 1 a 3

SETMANARI DE COMUNICACIÓ

d N290 17 d’octubre de 2012 DIRECTA www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros L’herència de CiU Una legislatura marcada per les retallades en sanitat i educació, els casos de corrupció, les protestes al carrer, la repressió i el gir sobiranista

ROBERT BONET ROBERT BONET

ALBERT GARCIA ROBERT BONET PAU BARRENA

ROBERT BONET “La policia local de Les refugiades Cinquena alemanyes edició dels Girona va deixar es rebel·len oXcars i el morir el meu germà” contra la Free Culture ANA SOL TORROIJA · GERMANA D’UN NOI MORT normativa d’asil Forum SOTA CUSTÒDIA POLICIAL EL 14 DE JULIOL DE 2012 RODA EL MÓN • PÀGINA 15 EXPRESSIONS • PÀGINA 18 PÀGINA 11 • AIXÍ ESTÀ EL PATI 2 • estirant del fil DIRECTA 290

, estirant del fil

PREMSA GENCAT CATALUNYA • REPÀS AL GOVERN D’ARTUR MAS CiU: l’herència deixada Una legislatura marcada per la tisora, la repressió i el gir independentista

Manu Simarro en mà– pel consell d’Interior Felip [email protected] Puig, que, poc després d’agafar el comandament va declarar: “S’ha rtur Mas va prendre posses- acabat la impunitat” i “anirem fins sió com a president del Go- allà on permeti la llei i una mica Avern dels Millors el 31 de des- més”. Només la vaga general del 29- embre de 2010. La seva proposta M va desencadenar 117 detencions i estrella era el pacte fiscal i treure set empresonaments preventius. Catalunya de la crisi. Gairebé dos La cirereta del pastís l’ha posada el Consell executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya anys després, ha decidit dissoldre el Consell d’Europa, que ha visitat Parlament i convocar eleccions anti- Catalunya per investigar les de- RAMON FORNELL cipades sense aconseguir ni una núncies de maltractaments i abu- cosa ni l’altra. La primera legisla- sos policials. tura de Mas ha estat marcada per les retallades, per l’estricta aplicació de la recepta de l’austeritat i per la Amb la tisora diversitat de responsables. Primer, va ser l’herència rebuda del Tripar- coberta per la tit. Calia, doncs, pactar amb el PP per aprovar pressupostos, lleis, no- senyera, el plat fort menaments i tot el que fes falta (al- de la legislatura caldia de Badalona per al xenòfob Xavier García Albiol inclosa). Des- ha estat el carrer prés, l’espoli fiscal i l’ “Espanya ens roba”. I per tant, aliança amb ERC, i la repressió per iniciar la “transició nacional” i el camí cap a l’exercici del dret a l’au- La legislatura també ha estat todeterminació, però també per ta- farcida de casos de corrupció que par les vergonyes del Palau. Pactes a han esclatat a les mans de CiU. El banda i banda, amb pactes puntuals juliol de 2012, el jutge del cas Palau amb el PSC (part de la llei Òmnibus o va declarar CDC “responsable civil a la investidura), tots han tingut un títol lucratiu” de l’espoli del Palau i li únic objectiu: fer prevaldre els inte- va demanar una fiança de 3,2 mi- ressos del gran capital i la burgesia lions d’euros. Millet, Montull, Alave- per sobre de l’interès general. Mar- dra i Prenafeta segueixen a l’espera quès d’ESADE al timó, Chicago Boys de judici. Cal no oblidar el cas Mace- La manifestació del 13-O va recordar les retallades del govern d’Artur Mas al seu pas per la seu nacional de CiU als rems. dònia, amb el jutge Joaquín Aguirre I amb la tisora coberta per la sen- escorcollant la seu central dels Mos- yera, el plat fort de la legislatura ha sos. O la implicació d’Oriol Pujol a la estat el carrer i la repressió. La ir- presumpta trama de corrupció per SIS FRASES PER DEFINIR SIS DELS ‘MILLORS’ rupció del 15-M a l’escenari polític i les concessions irregulars d’ITV. “Allò que se’ns havia dit “En l’actual situació, el “Agafin el primer vol a la resposta a les retallades han om- La transició nacional de Mas ha i que molts, segurament, van creure, pacte fiscal no és viable Londres, i a servir cafès” plert places, carrers i –sobretot– a- aparegut al final, amb la presumpta es va convertir en una mena de ‘kale posar-lo sobre la taula” FRANCESC XAVIER MENA gendes. Aquesta legislatura ha tin- fi de la puta i la Ramoneta i amb la borroka’ organitzada al voltant del JOANA ORTEGA DESPRÉS D’UN SOBRE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT gut dues vagues generals (el 27 de voluntat manifestada per Mas de fer Parlament de Catalunya” CONSELL DE POLÍTICA SOCIAL I FINANCERA 18 D’ABRIL DE 2012 gener de 2011 i el 29 de març de una consulta sobre la independèn- ARTUR MAS SOBRE L’ACCIÓ ATUREM AMB L’ALESHORES MINISTRE MANUEL 2012), acampades massives arreu cia. Tot plegat precedit per una ma- EL PARLAMENT. 16 DE JUNY DE 2011 CHAVES. 10 DE MARÇ DE 2011 “Els joves que estiguin del territori i milers de manifesta- nifestació d’un milió de persones indignats: creïn empreses. cions, concentracions i cercaviles de reclamant un Estat propi per a Cata- “Si cobrem menys de 3.000 “La salut és un bé privat que depèn És una bona forma de que tots els signes i els colors. lunya. Sembla que l’eix nacional euros ja no sé com anirem” d’un mateix, i no de l’Estat” us passi la indignació” NÚRIA DE GISPERT SOBRE EL SOU DELS BOI RUIZ EN UNA ENTREVISTA DE ENRIC COLET (SECRETARI GENERAL L’esclat de les mobilitzacions ha serà el protagonista de la pròxima PARLAMENTARIS. 5 DE SETEMBRE DE 2012 L’AGÈNCIA EFE. 25 D’OCTUBRE DE 2010 D’EMPRESA). 18 D’ABRIL DE 2012 continuat amb la intensificació de la legislatura. Després de tot, però, repressió, comandada –bat de bèisbol quina herència deixa CiU? • 17 d’octubre de 2012 estirant del fil • 3

> Fer memòria és un exercici col·lectiu. Per no oblidar. Per això aquest Estirant del Fil ha estat possible gràcies a les més de 600 aportacions que han fet els usuaris de Twitter a través de l’etiqueta #herenciaCiU. Un has- htag que hem impulsat per recollir frases, xifres, informació i opinions sobre els gairebé dos anys de ‘Govern dels Millors’. No hem pogut encabir-ho tot: l’enumeració de retallades es faria eterna. Ara però sabem que aquells que tant van blasmar l’herència rebuda, també se’n van (qui sap si per tornar) i ens deixen herència. , estirant del fil

ANDREU MAS-COLELL “NO ÉS PRIORITAT DEL GOVERN FINANÇAR UNIVERSITATS, ELS RECTORS HAN DE BUSCAR FINANÇAMENT ALTERNATIU” TWEETS ndreu Mas-Collel, titular d’E- tat ha dut la Generalitat a demanar dels graus universitaris ha aug- @Epidenbas Els corruptes sense conomia i Coneixement, ha el rescat a l’Estat espanyol. Les ten- mentat un 79,42%. Un 93,30% el investigar #herenciaCiU Aestat el responsable de dis- sions de tresoreria han compromès preu mitjà dels màsters. I la preca- senyar els pressupostos de les reta- en diverses ocasions els pagaments rietat s’ha instalat –per quedar-s’hi– @SantiDemajo #herenciaCiU: llades. Ha descartat en tot moment a escoles, centres sanitaris, resi- en la realitat de les docents univer- 110.00 aturats +, retallada de augmentar la pressió fiscal sobre dències o farmàcies. Amb la pilota sitàries. El departament de Mas- 1.000M en sanitat i 700M en edu- cació, 8000 metgeses -, 3700 pro- les classes més altes (la primera eternament a la teulada de Madrid, Colell també s’ha acarnissat amb la fessors -, +66% taxes Uni! mesura va ser eliminar l’impost de el resultat sempre ha estat el ma- funció pública retallant un 6% el successions) i ha canalitzat l’ajus- teix: doble tassa d’austeritat. Es- sou anual a les treballadores de @jaume_fv El Conseller de Salut tament del dèficit via retallada de panyol o català, el caldo crema, clar. l’administració (que cal sumar a la recomana tothom fer-se mútua pri- la despesa. L’escassetat de liquidi- En aquests dos anys, el preu mitjà resta de retallades de l’Estat). vada. El mateix Conseller forma part d la patronal d mútues. És un crack! #herenciaCiU @nuvolsenserumb Vila d’Abadal, FELIP PUIG “TENSAREM LA LLEI AL MÀXIM. ANIREM batlle de Vic, nega l’empadrona- ment a persones ‘sense papers’ FINS ALLÀ ON PERMET LA LLEI I UNA MICA MÉS” #herenciaCIU elip Puig ha estat, segura- pada Bcn. L’inspector de la Bri- des de feia vint anys. Després, Fe- @TMBetRetallen + retallades als ment, el principal element gada Mòbil Manel Hermida deia lip Puig va engegar una web de serveis de transports #pagamesper- Fde desgast del govern d’Ar- per l’emissora: “O generem pànic delació ciutadana per detenir “els menys RT @djavierramos bitllet sen- tur Mas. Des del principi, es va o no els traurem d’aquí”. El co- vàndals”. Lesions, pallisses, ulls i zill de rodalies d’1 zona a #Barce- mostrar com un gestor de mà du- missari Sergi Pla: “Gandhi, a la melses extirpades per les pilotes lona a 2euros ra, de tolerància zero. La primera plaça Catalunya, també hauria de goma. Eliminació del Progra- @martigutifarre Tallar els anhels i intervenció sonada va ser amb la pillat”. O David Piqué titllant de ma de Prevenció de la Violència les passions professionals de irrupció del 15-M, amb les càrre- “rates” les vaguistes del 29-M Masclista del Departament. L’e- docents i personal mèdic amb gues del 27 de maig durant l’in- –quan els Mossos van llançar numeració es fa eterna. I els ca- ganes i perspectives de millora tent de desallotjament de l’Acam- gasos lacrimògens per primer cop ràcters, escasos. col·lectiva #herenciaCiU @dscarpio Els transgènics, no us oblideu els cultius transgènics... #herenciaCiU BOI RUIZ “UNA MÚTUA PRIVADA ÉS UNA SOLUCIÓ @feministesbcn Supressió d ajudes PEL SISTEMA DE SALUT PÚBLICA” per a les famílies migrades amb menys de 5 anys de residència a rribat directament de la res d’hospitals i ha fet augmen- sanitat pública. A les mans, li ha Catalunya #herenciaCIU patronal privada Unió Ca- tar les llistes d’espera un 43%. esclatat l’escàndol de corrupció @edugonzalez El mateix dia de la talana d’Hospitals, Boi Ru- Fins i tot hi ha mitjans i sindi- destapat per la revista Cafèambl- A trobada Mas-Rajoy, CiU votava a iz ha retallat el pressupost de la cats que han relacionat les reta- let i que implica Xavier Crespo, favor d’una partida per la compra sanitat pública tant com ha po- llades amb algunes morts pro- Carles Manté o Josep Prat. Marxa d’armament de l’exèrcit espanyol gut i, avui, la sanitat gaudeix de duïdes a les portes dels CAP tancant l’Escola Bressol de la #herenciaCiU #favors 939,4 milions d’euros menys que tancats. Durant la legislatura, Vall d’Hebron, col·locant la seva @AssembleaBDN #herenciaCiU Les fa dos anys. “La salut és un bé pri- també ha aprovat el copagament dona al Parc Taulí de Sabadell i denuncies als #Mossos d’Escuadra vat que depèn d’un mateix i no de farmacèutic o el requeriment de deixant enllestida la privatitza- per tortures y maltracte s’han l’Estat”, va dir l’octubre de 2011. I tres mesos d’empadronament ció de la gestió de l’Institut Ca- doblat en un any, segons Amnistía sota aquesta lògica, ha tancat per a la gent sense papers que talà de la Salut i, previsiblement, Internacional #repressió CAP, quiròfans i plantes sence- vulgui ser atesa de franc a la de l’Hospital Clínic. @jrabassa #herenciaCiU una vil·la romana destrossada a la Sagrera i la voluntat d’esmicolar el nucli antic de Sant Andreu #salvemelcascantic 700 milions i 2.500 4.500 persones ja no Territori: d’Eurovegas @ceskfreixas #herenciaCiU censu- rar programes de la graella de TV de docents menys a Educació reben la renda mínima a BarcelonaWorld Catalunya #bestiari mb Irene Rigau al capdavant, el n dos anys, el Departament de Benes- a proposta estrella de Lluís Recoder, @TrrordlaBordeta Fer desapareixer Departament d’Educació ha patit una tar Social i Família ha patit una reta- del Departament de Territori, ha estat la Conselleria de Medi Ambient, retallada de 706,4 milions. Ha aug- llada de 40 milions. La mesura més Eurovegas. El no d’Adelson, però, va fer reduir en Educació i Sanitat, 3%, A E L privatitzar l’ACA... #herenciaCIU mentat la ràtio alumne/professora (per i- destacable és l’eliminació del PIRMI (la emergir una altra negoci: BarcelonaWorld. gualar la de fa dos anys caldrien 2.523 pro- renda mínima d’inserció) a més de 4.500 per- Delta del Llobregat salvat (d’Eurovegas), @guillemics Mirar de crear un relat fessores més). La retallada s’ha traduït en el sones. En un escenari on una de cada cinc Sèquia Major de Vila-seca tocada (si s’acaba col·lectiu on les #retallades son tancament d’escoles, l’eliminació de la persones viu sota el llindar de la pobresa, fent). Recoder ha impulsat (o mantingut) la inevitables mentre es redueixen els sisena hora (avui l’alumnat de l’escola pú- Josep Lluís Cleries ha impulsat la Marató per privatització d’Aigües Ter-Llobregat, la pu- impostos als rics #herenciaCiU blica fa un curs sencer menys que el de la la Pobresa mentre asfixiava serveis, associa- jada d’un 70% del cànon de l’aigua, les con- #successions privada en acabar la primària), la reducció cions i fundacions que treballen contra l’ex- cessions d’autopistes a Abertis i Aucat, el @MPairo_ Reduir a 0 les subven- de les beques menjador i del finançament a clusió social. També destaca la retallada dels tancament del funicular Esparreguera-Ole- cions dirigides a les fundacions i les llars d’infants i la pujada de taxes per a programes d’ajuda i integració per a perso- sa o l’encariment del transport públic (un associacions de reinserció i suport la Formació Professional. nes amb diversitat funcional. +38% el bitllet senzill, un +15% la T-10). a persones preses. #herenciaCiu 4 • impressions 17 d’octubre de 2012 • DIRECTA 290

, impressions

Manuel Molins • Dramaturg [email protected] Pacte fiscal o pacte electoral?

o hi ha cap mena de dubte alhora que de la seva capacitat CINTA VILLALOBOS conjugat aquesta metrofarsa fins a (o molt pocs) que el gran implosiva per replantejar-se i uns límits que la nit més demencial Ngènere teatral del segle xx reinventar-se: intentar ajustar-se a de Max Estrella no hauria pogut espanyol va ser l’esperpent de les exigències de la dinàmica imaginar? Per raons bàsicament Valle-Inclán, el qual va influir, històrica que es viu a cada mo- electorals. entre molts altres, en l’Espriu de ment. Per això, el gènere teatral En efecte, mentre Mas demana- Primera Història d’Esther, un altre d’aquest començament del segle XXI va el pacte fiscal no ha parat de monument immens que alguns és la metrofarsa. A diferència de pactar o consensuar la seva política dels controladors actuals del teatre l’esperpent, la metrofarsa és econòmica amb el PP: retallades i català no acaben d’entendre. O això exclusivament urbana en una més retallades i més retallades sembla, atès el predomini ideològic societat global que gràcies a la encara. Si realment volia una altra i dramatúrgic del corrent sostrac- incidència televisiva ha eliminat o cosa, ho hauria d’haver demostrat. tiu i d’algun darrer muntatge de neutralitzat la vella diferència Som el que fem, diuen els vells l’obra sinerenca. Però l’esperpent radical entre món rural i món urbà; existencialistes. I en política, i més valleinclanesc està a l’altura dels no busca l’impacte fantàsticament en la política dels millors, això és descobriments d’Einstein o les literari en una societat tan marca- una veritat incontrovertible. Per aportacions del millor Picasso i el da per la imatge, els mòbils i les tant, el que ha fet i fa la gent de Mas cubisme. Per posar només alguns pantalles com la nostra ni mira els és el que realment són. Així de exemples i cadascun en el seu personatges des de dalt convertint- simple. O de complex. Perquè no hi àmbit. Si algú vol aprofundir les los en falses titelles: se situa arran ha res de més complex que la relacions art i ciència contempora- d’ulls i descobreix les mentides del simplicitat. Mas dirà ara que el PP nis, pot consultar també el llibre llenguatge corporal, les petites no li ha concedit el pacte fiscal, que d’Arthur I. Miller: Einstein y vacil·lacions de les pupiles, la discrimina Catalunya (cosa certa) i Picasso. El espacio, el tiempo y los dilatació o contracció dels oculars, que es veurà abocat a noves elec- estragos de la belleza (Tusquets, entre altres coses, per denunciar cions amb l’esperança de treure 2007). Amb tot, de la mateixa les impostures. una majoria absoluta que li permeti manera que Picasso i el millor Així doncs, tot això de CiU, Mas, actuar sense cap mena de control cubisme ja formen part de la el pacte fiscal, Rajoy i el PP o la (més retallades encara?). I a l’inre- nostra mirada habitual i, fins i tot, reunió del 20 de setembre de 2012 vés, Rajoy pujarà punts davant són abassegadorament usats i és una realitat metrofàrsica. S’ha l’electoral espanyol per la seva rebregats per la pitjor publicitat discutit molt si Mas creu o no creu fermesa contra uns catalans fero- televisiva o que les grans aporta- de veritat en la independència, si la ces en un moment de caiguda lliure cions de la física einsteiniana es manifestació de l’11-S va més enllà per la seva terrible i erràtica políti- qüestionen per nous experiments i del xarampió d’un moment eufòric ca econòmica i social. Tots dos, Mas nous descobriments, també estèti- perfectament activat i controlat, si i Rajoy, esperen sortir-ne reforçats i cament ens trobem amb noves tot plegat no és més que una corti- així serà de cara a molta gent: la realitats i desafiaments. na de fum i etc., etc., etc. Els diaris metrofarsa està servida. Es tracta- Segons J. Wagensberg, la en van plens i els opinadors televi- va del pacte fiscal o d’un pacte ciència sempre actua amb utopies sius han fet l’agost en ple mes de gent ja havia previst que no. I no que Espanya és Espanya. I més electoral entre dos vells amics en el en minúscula. I així és, en efecte, setembre. I més que en faran. Però eren endevins ni es guanyen la vida España encara després de la dimis- rol d’enemics i salvadors d’estran- l’art, l’estètica, el teatre, la biologia la pregunta que cal replantejar-nos tirant cartes o llegint les vísceres sió, o el que sigui, d’Esperanza yes pàtries: els seus fulls de ruta? o altres àmbits de la vida intel·lec- és: realment Mas i CiU pensaven de les aus com els vells àugurs. El Aguirre o la carta aconstitucional (o Esperem que el públic viu els xiuli i tual i social també prenen cons- que Rajoy i el PP li anàven a conce- mateix Mas, Pujol, Duran i tota la inconstitucional?) del Borbón (o és els faci adonar-se’n que la metrofar- ciència de les seves limitacions dir el pacte fiscal? No; moltíssima resta sabien que no, que impossible, Bourbon?). Doncs què? Per què s’ha sa és pròpia d’uns altres escenaris.

Marçal Pla • Militant d’Endavant Osan [email protected] Adéu Espanya, adéu mercats esprès de la històrica política d’Espanya. No s’hi valen esforçat a construir les elits nes que, sota la fal·làcia que no hi capaços de garantir ni la preser- manifestació del passat 11 més excuses, ja n’hi ha prou de castellanes, i també les catalanes, ha prou riquesa, ens priven dels vació de la nostra cultura i llen- Dde setembre, a CiU li toca jugar a la puta i la Ramoneta, el és ara. Un trencament, no obs- recursos necessaris perquè tots i gua en la seva totalitat, ni la moure fitxa i deixar, d’una vega- milió i mig de persones que es tant, que només pot iniciar un totes visquem amb dignitat, conservació del nostre medi da per totes, que el poble del van manifestar ho van deixar ben vertader procés d’emancipació decidint plenament i de manera ambient, i encara menys el repar- Principat de Catalunya, mitjan- clar, el moment que una part dels política si va acompanyat d’un radicalment democràtica sobre el timent just de la riquesa i una çant l’inalienable dret a l’autode- Països Catalans trenqui amb el procés d’emancipació econòmica model econòmic que necessitem. economia sòlida basada en l’eco- terminació, enceti el procés projecte homogeneïtzador que sobre mercats, multinacionals, Un procés d’emancipació econò- nomia productiva i no en l’econo- definitiu cap a la independència durant tant i tant de temps s’han banca, institucions i grans fortu- mica sense el qual no serem mia especulativa. DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 impressions • 5

, impressions

Rita Giráldez Méndez i Lluís Rodríguez Algans • Membres del Gabinet Tècnic Confederal de la CNT [email protected] . CARTES Envieu les vostres cartes a: [email protected] per correu postal a: Riego 37, bxos esquerra. 08014 Barcelona. L’extensió màxima de les cartes és de 1.000 caràcters La revitalització de l’acció sindical (amb espais) i han de portar signatura, localitat i contacte. davant les esquerdes del dret al treball Carta oberta al molt es anomenades reformes JULIA ABALDE laborals s’estan succeint honorable Artur Mas Lels darrers anys com a fórmula per a aturar, suposada- Amadeu Fernando ment, l’increment de l’atur i facilitar la recuperació de la r. President , li he de reconèixer que el contractació. No obstant, els que subscriu mai no ha votat CiU, ni cap resultats són tot el contrari. Si Sparit independentista, però la seva realment les reformes no presidència me ha fet un molt convençut serveixen als interessos de la independentista. Veurà, Sr. President, jo em població treballadora –la vull independitzar de les retallades, dels mer- majoria–, qui se’n beneficia de cats, dels privilegis que tenen tots, absoluta- l’aplicació d’aquestes reformes ment tots, els polítics, dels corruptes, de la i a qui perjudiquen? fam, de l’atur, del nepotisme, dels desnona- Per a respondre la pregun- ments, d’aquesta denegatòria societat, de las ta, és útil fer un breu repàs privatitzacions, d’aquest capitalisme ferotge d’algunes dades significatives. encapçalat pel Sr. Fainé i tots els seus còmpli- D’una banda, des d’una pers- ces, de l’explotació i de la dictadura que aquest pectiva econòmica, les dades de poble està patint, dels paradisos fiscals, etc. la distribució de la renda són De tot això sí que em vull independitzar, i clarificadores per a entendre com més aviat millor. Digui’ns, a tots els l’impacte de la crisi i les refor- catalans, quan i de quina manera acabarà mes associades. Els salaris han aquest sainet Rajoy-Mas, i quan CiU tornarà a passat de representar el 53% votar, de bracet del PP, qualsevol mesura del PIB a principis dels vuitan- afeblir el poder del treballador i A cada reforma laboral perd facultats de negociació o, repressiva i reaccionària com ha fet sempre. ta, front el 41% dels beneficis treballadora en el mercat s’han retallat drets i garanties més concretament, d’eficàcia Segurament mai no trobaré Ítaca, però empresarials, a només el 46% laboral, ja sigui incrementant individuals i col·lectives dels de la mateixa. El model que re- permeti’m, almenys, intentar-ho. del PIB el 2011 front el 46,2% la precarietat de la contracta- treballadors i treballadores, presenta la CNT de potenciar la dels beneficis empresarials. ció o rebaixant la indemnitza- però mai amb tanta celeritat i vertebració sindical a l’empre- Dades més recents apunten ció per acomiadament; tanma- profunditat com els darrers dos sa, i amb una política sindical que la tendència s’aguditzarà. teix, es redueixen els subsidis anys. Les últimes reformes, que de pressió i confrontació a les Així doncs, tenim l’evidèn- d’atur com a pressió afegida. comencen l’any 2010 i culmi- polítiques empresarials, es pre- cia d’un dels objectius clau de També es reforça el poder nen (a data d’avui) amb la llei senta com l’únic camí cap a u- les reformes: abaixar salaris de direcció empresarial per 3/2012 de 6 de juliol, van més na resposta efectiva a la desin- Un element per a que els empresaris executar tot tipus de mesures enllà, transformant l’existent tegració dels drets laborals. Els molt malèfic guanyin més i es recuperi la amb l’excusa de les causes model de les relacions laborals. sistemes de representació uni- taxa de beneficis. Un altre dels econòmiques i altres. Es busca Es pot parlar de canvi de siste- tària, basats en el delegacionis- Josep M. Loste i Romero, Portbou objectius, des d’una perspecti- afeblir el poder associatiu ma els darrers dos anys i, espe- me i en alts nivells de corrup- va de les relacions de poder en –sindical– en dificultar, en cialment, a la de 2012. El siste- ció, desincentiven la participa- l descens del consum de tabac obeeix a el món laboral, és que les aquest context, la pressió ma de representació unitària ció obrera i reforcen l’impacte dues causes molt clares. D’una banda, la successives reformes busquen sindical per assolir millores. construït durant tres dècades de les reformes a les empreses. Econscienciació ciutadana i, de l’altra, les estratègies de l’administració. La voluntat política, individual i col·lectiva , ha provocat un canvi d’hàbits molt remarcable: de la distinció social que representava el tabac s’ha passat a . EN CALENT considerar-lo quelcom molt malèfic. Doncs bé, aquesta mateixa voluntat política també s’hauria d’aplicar a un element que encara Gallecs, espai protegit sense llei de descontrol, on els incívics amb les plagues dels quads i produeix molts més estralls que el tabac: el guanyen i els legalistes ens dels falconers? Quin tipus de cotxe privat. D’aquesta manera, el descrèdit de Pol Ansó és membre de la Plataforma de Defensa de Gallecs morim de fàstic. gestor és incapaç, en dos l’automòbil privat i, alhora, la potenciació del Per culpa d’aquesta nefas- anys, de denunciar Endesa transport públic (sobretot del ferroviari con- quest escrit pretén model que han creat els ta gestió dels últims anys, els per un humiliant incompli- vencional) és un deute pendent, social i ciuta- donar l’opinió genera- polítics i acatat els alts cà- galletans ja donem per perdu- ment de contracte? I com dà, de primer ordre. Alitzada dels veïns i ONG rrecs: els primers jugant a fer da l’aigua potable i el clave- creieu que hem d’anomenar a de Gallecs del perquè les de tècnics i els segons, per a gueram, sentint-nos més càrrecs que necessiten més de nostres reivindicacions van a conservar sous desorbitats, tercermundistes que mai. 40 anys per aprovar un pla la paperera i, en canvi, a encarregant-se només del Però, algú em pot explicar que simplement tregui a lobbys com els dels hortolans màrqueting. És aquest vici com pot ser que calgui més Gallecs de la llei de la selva? se’ls permet tanta actitud insostenible el que ha portat a d’un any per a canviar un piló Això és despotisme i incívica. la ruïna al país i ens allunya de lloc, aconseguir un permís submissió, tecnocràcia i Pensem que això és degut cada cop més de l’Europa de l’Incasol per a connectar- inutilitat. Res de danys me- a l’estúpid però suculent civilitzada, creant un context nos a Internet o per a acabar nors com justifiquen. 8 • la línia 17 d’octubre de 2012 • DIRECTA 290

. EDITORIAL . PENSEM, DONCS EXISTIM

La memòria i l’herència de CiU Els que marxem La conversa tractava sobre l’acti- culpables, així com l’actual pro- visme post 15-M i de com moltes blemàtica catalana. Discutim i, a n els temps que corren, on preàmbul, així com eliminar la Fran Richart companyes estan submergides en voltes, els mexicans ens miren els titulars de la informació possibilitat de recaptar impostos a [email protected] processos de resistència, com les amb sorpresa, ja que són discus- Eque destaquen els mass Catalunya, conformant-se amb jornaleres del SOC i de Marinale- sions airades i apassionades. media al matí no els recorda ningú incrementar fins el 50% la quanti- altre dia, en una festa en da. Però les paraules del company Acumulem indignació en un país a la tarda, on tot passa tan ràpid i tat de l’IRPF que gestionaria la un barri de Ciutat de urbanista em van calar perquè, a on la repressió i les desaparicions és tan fugaç, cal tenir memòria. El Generalitat. Aquest és Artur Mas. L’ Mèxic, vaig coincidir amb banda d’identificar com un ma- són la tònica diària. Puntualitzo: record del que s’ha fet, de qui ho Això, a més, ho va fer per apunya- el famós arquitecte i activista teix col·lectiu “els que se’n van”, no marxem, ens n’anem. I torna- ha fet i com s’ha explicat és impor- lar per l’esquena al PSC, i també a Santiago Cirugeda. Ell, de visita em va deixar un regust de rendi- rem. Amb les piles ben carrega- tant per entendre que ens pot ERC, que no volia cedir més davant per donar uns tallers de subversió ció. Ni molt menys. De les 420.150 des, amb la motxilla plena de portar el futur. Quin és el llegat les pretensions de Madrid. És el urbana, jo, vora un any i mig persones que van marxar de noves formes de lluita i amb les polític d’Artur Mas? No les prome- mateix Mas que ara promet la treballant. Fent-la petar sobre com l’Estat espanyol durant el 2011 ganes: que potser som immi- ses, sinó la realitat dels fets. Va ser plena sobirania de Catalunya, però estan les coses a la península, al –segons dades de l’INE–, n’hi ha de grants de tourist class, però sense la matinada del 22 de gener de també aquell que ha justificat company andalús se li van esca- tot tipus. Parlaré de les que jo oblidar que el nostre cor i la 2006 quan l’aleshores cap de nivells de repressió reprovats per par uns mots que vaig sentir com conec. Com si fóssim ambaixado- nostra gent es troben en guerra. l’oposició va viatjar fins a Madrid les institucions europees i retalla- una fiblada, tot i no ser la intenció res, no parem d’explicar la situa- Ni la prudència ni el quilometrat- per reunir-se d’amagat amb José des que, segons diverses denún- d’en Santiago: “els que marxeu”. ció de la nostra terra i dels seus ge ens faran traïdors. Luis Rodríguez Zapatero. En una cies dels familiars, haurien provo- reunió secreta de més de sis hores cat la mort de pacients a centres –amb l’aval via telefònica de Duran mèdics catalans. Quanta gent i Lleida–, van acordar raspallar creurà les promeses d’algú amb . EL RACÓ IL·LUSTRAT l’Estatut aprovat pel Parlament de aquest currículum? El problema és Catalunya, esborrar el terme que la memòria és molt dèbil i

‘nació’ del redactat i deixar-lo en el ningú ho recordarà. O potser sí. ROGER

. COM S’HA FET

questa setmana ens hem reunit amb el Sergio, el Jose i la Núria per continuar amb la feina de redissenyar el setmanari i tota la Aimatge corporativa del col·lectiu. En tenen moltes ganes i s’han ofert voluntàriament per col·laborar amb la DIRECTA en aquest aspecte. Començaran a treballar-hi la setmana que ve amb la idea de presentar una proposta més o menys acabada al col·lectiu el mes de novembre i poder-la tenir preparada per fer algun número de prova abans de nadal. Si tot va com ha d’anar, l’any que ve podreu veure la nova DIRECTA. Des d’ara, volem agrair molt a aquestes tres persones que s’afegeixen a les gairebé dues-centes persones que fem possible la DIRECTA en paper cada setmana i cada dia a la web. D’altra banda, volem tenir un record pel Bernardo, militant de la CGT i editor i redactor de la revista Polémica, que ens ha deixat aquesta setmana després d’una llarga malaltia. Fins la setmana que ve. Salut!

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) Dipòsit Legal: GI-1528-2005 • Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. C. Riego núm. 37 baixos esquerra, 08014 Barcelona • El setmanari DIRECTA no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. www.setmanaridirecta.info — [email protected] Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 ÀREES DE TREBALL DE LA DIRECTA Corresponsalies LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS [email protected] — [email protected] — [email protected] Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 [email protected] — [email protected] BAIX LLOBREGAT: [email protected] Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb BERGUEDÀ: [email protected] les condicions següents: [email protected] — [email protected] BARCELONÈS NORD: [email protected] RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la [email protected] — [email protected] EL CAMP: [email protected] manera especificada per l’autor o el llicenciador. GIRONA: [email protected] NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obra L’HORTA: [email protected] amb finalitats comercials. Qui Som MANRESA: [email protected] SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generar REDACCIÓ: Estirant del fil | David Fernàndez Impressions | Lèlia Becana Així està MARESME: [email protected] una obra derivada d’aquesta obra. MENORCA: [email protected] - Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de el pati | Jesús Rodríguez i Manu Simarro Quaderns d’Illacrua | quadernsillacrua@set- la seva llicència. manaridirecta.info Roda el món | Laia Gordi i Oriol Andrés Observatori dels mitjans | Javier OSONA: [email protected] - Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís Borras Expressions | Anna Pujol Reig, Mireia Chavarria i Àlex Vila Agenda directa | Arnau Galí RIPOLLÈS: [email protected] del titular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualsevol altra i Muriel Comas La indirecta | Àlex Romaguera FOTOGRAFIA: Robert Bonet IL·LUSTRACIÓ: SABADELL: [email protected] limitació reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior. Carlos Villafranca CORRECCIÓ: Laia Bragulat EDICIÓ: Marc Iglesias COMPAGINACIÓ: Roger SOLSONÈS: [email protected] Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution- Costa Puyal PUBLICITAT: Anna Pujol Reig DIFUSIÓ: Blai Lindström DISTRIBUCIÓ: Lèlia TERRASSA: [email protected] NoDerivs- NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu Becana SUBSCRIPCIONS: Lèlia Becana ADMINISTRACIÓ: Jordi Raymond TERRES DE L’EBRE: [email protected] http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a TERRES DE PONENT: [email protected] Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 16 VALLÈS ORIENTAL: [email protected] DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 així està el pati • 7

, així està el pati Primer aniversari de l’Edifici La maquinària de CiU busca la “La policia local va deixar ; La febre boletaire omple els 15-O | PÀG. 8 ;;majoria absoluta | PÀG. 9 morir el meu germà” | PÀG. 10 boscos catalans | PÀG. 12

FEL

ESTAT ESPANYOL • PROPAGANDA FEIXISTA DESPRÉS D’UN ACTE AMB ALICIA SÁNCHEZ-CAMACHO I JOSEP ANGLADA La ultradreta torna al cor de Barcelona de la mà de l’espanyolisme del PP i C’s

Bertran Cazorla ALBERT GARCIA tració de força atraient desenes de [email protected] joves a l’acte, va mantenir les for- mes. Però sí que va mostrar bande- lejandro Llera, de 25 anys, va res amb la creu de Sant Andreu, poder recuperar una vella tradicionalistes i dels reis catòlics Atradició familiar aquest dot- i va repartir fullets impresos a tot ze d’octubre. Falangista des dels color on reivindicava la contribu- setze anys, el 12 d’octubre es va ció catalana “a la forja de la nostra passejar amb la camisa blava bro- Espanya com a Unidad de Destino”. dada amb el jou i les fletxes per la plaça de Catalunya de Barcelona. Una afluència gran, Una imatge més pròpia dels temps però no massiva del seu avi o del seu pare –un co- D’aquesta manera, van aconseguir missari “franquista” de la policia mantenir les aparences durant gran espanyola que va ser destinat a part d’un acte que va omplir el cor Barcelona durant la transició, se- de la plaça de Catalunya fins al gons va explicar el mateix jove–, passeig de Gràcia. Els laterals, però que enguany ell ha pogut re- però, van quedat buits durant una viure gràcies al fet que, per pri- concentració que va aplegar prop mera vegada des de fa molts anys, de 14.000 persones, menys gent el 12 d’octubre d’enguany, la ultra- que moltes de les protestes que dreta barcelonina ha pogut cele- s’han fet contra les retallades. A l’i- brar un acte al cor de la ciutat. I ho maginari col·lectiu, encara són ha pogut fer aprofitant un esdeve- fresques les imatges del mateix niment multitudinari, davant els espai desbordat per molta més focus dels grans mitjans de comu- Alícia Sánchez Camacho, Àngels Esteller i Alberto Fernández Díaz a l’acte convocat per la plataforma D’Espanya i catalans gent durant l’acampada, però, amb nicació, de la mà d’una classe mit- tot, l’afluència del dia 12, molt me- jana conservadora i espanyolista, Montjuïc, però orfes –fins ara– d’una Controls de simbologia ginació del castellà a Catalunya. I nor, va servir per convèncer Alícia aixoplugada en l’acte que aquesta alternativa el 12 d’octubre, ràpida- als accessos de la plaça quan la gent començava a omplir el Sánchez-Camacho, que s’havia dreta unionista va muntar a la ment van veure una oportunitat en L’èmfasi ultradretà era tan evident centre de la plaça, a cada accés, mantingut expectant els darrers plaça de Catalunya per respondre la concentració que va començar a que l’organització de D’Espanya i nombroses voluntàries vigilaven dies. La cap del PP a Catalunya va davant el clam independentista i a organitzar la plataforma D’Espanya catalans se’n va acabar adonant i, que la simbologia ultra es mantin- acudir a un acte liderat per un mili- canvi de mantenir les aparences. i catalans a mitjans setembre i s’hi des de primera hora del matí, evi- gués allunyada. tant, exregidor a Bellpuig i excan- Només al final, gent com Llera es van abocar. Mentre grans empresa- tava que es repartís res que no fos- No tenien massa feina perquè didat al Senat per Lleida del seu van poder desemmascarar. ris finançaven l’escenari que es va sin banderes espanyoles llises, la ultradreta havia entès el mis- partit, Manuel Parra, per procla- Els grupuscles d’ultradreta, can- muntar a la plaça de Catalunya, jo- sense escuts que no fossin el cons- satge i havia llençat la consigna de mar que la concentració havia ser- sats d’envoltar-se de parafernàlia ves del neofeixista Casal Tramun- titucional, o senyeres. Fins i tot no assistir a la plaça amb simbolo- vit perquè la suposada “Catalunya nostàlgica de l’acte que cada any tana i dirigents de l’MSR, per exem- van aturar el repartiment de l’enè- gia delatora. Fins i tot la facció silenciosa alci la veu”. organitza Democracia Nacional ple, contribuïen a l’acte encartellant sim manifest signat pels publicis- més cridanera, la del Casal Tra- en un indret apartat de la ciutat, a i fent propaganda. tes habituals de la suposada mar- muntana, que havia fet una demos- Continua a la pàgina següent >>> 8 • així està el pati 17 d’octubre de 2012 • DIRECTA 290

, així està el pati

SARAI RUA

>>> Ve de la pàgina anterior pintades al bust del monument a Francesc Macià; hooligans culers; Camacho va anar a recollir el cap-rapats mostrant banderes es- triomf amb una representació no- panyoles, ara sí, franquistes o amb drida de la cúpula del seu partit a la creu cèltica... La ira de la multi- Catalunya, però va haver de compe- tud es va desfermar quan un home tir pel protagonisme amb represen- va mostrar una estelada a l’esce- tants de Ciutadans, amb Albert nari i moltes veus van xisclar “Hijo Rivera al capdavant, i amb un con- de puta” i “Fuego!”. L’organització, vidat més incòmode, el president encara preocupada per mantenir de PxC Josep Anglada, que aquest les formes i desesperada per un 12 d’octubre es va permetre fer un acte que derivava en esperpent, el bany de multituds (juntament amb va intentar justificar mentre el altres exregidors i regidors de la reduïa, tot cridant que l’home era formació ultra) al cor de la capital “espanyol” i només pretenia cre- catalana. mar l’estelada. Tot va acabar amb Aquí, les línies divisòries entre una vintena d’individus jovenís- RAMON FORNELL simples ciutadanes espanyolistes i sims, amb banderes feixistes fent ultradretanes es començaven a de capa, bufandes amb els colors de difuminar i van acabar desaparei- la bandera alemanya i saludant xent al final de l’acte, quan un di- amb el braç alçat, cridant “Esta es luvi sobtat va acabar amb els parla- la juventud de España”, entre d’al- ments en català, castellà i anglès tres consignes. Catorze d’ells van que denunciaven “el totalitarisme i ser identificats quan marxaven a la el feixisme” d’aquelles persones plaça d’Urquinaona per la Brigada que volen “desacreditar” l’espanyo- Mòbil, que després els va deixar lisme. Llavors, consignes com “Olé, continuar. olé, olé, somos españoles”, “Espa- ña, unida, jamás será vencida” o Sánchez-Camacho “Yo soy español, español, español” van anat deixant pas a càntics va haver de menys continguts, com “Mas, ca- brón, España es tu nación” o competir pel “Nosotros no llevamos banderas catalanas”, que molts corejaven e- protagonisme JUANFRA ALVAREZ videnciant que els importava més aviat poc la senyera que, amb tot, amb Albert Rivera duien a la mà. i Josep Anglada Els feixistes prenen el El dispositiu policial va acabar protagonisme de la plaça amb 118 identificacions a Barce- Finalment, quan les famílies mar- lona i Terrassa. La policia també va xaven i la pluja amainava, la desin- requisar nombrós material violent: hibició dels pocs centenars d’ultres una navalla amb empunyadura de que romanien a la plaça va ser total. color marró sense simbologia, una Les escenes es van anar succeint i amb empunyadura doble i amb una van començar a aflorar feixistes creu gammada, una amb empunya- cantant el “Cara al sol” a la con- dura negra i una altra creu gam- fluència del passeig de Gràcia amb mada, un puny americà, dues xapes la ronda de Sant Pere; homes dis- nazis, dues màscares antigàs, una fressats de legionaris; cartells pro- pistola Taser i diversos pals. Tot i clamant ja un orgull més futbolís- això, només va detenir un antifei- tic que polític, aclamant la Roja; xista a la plaça Universitat. Les línies divisòries entre ciutadanes espanyolistes i ultradretanes van acabar desapareixent al final de l’acte

RAMON FORNELL Un antifeixista amb el cap obert per un cop de porra

entrestant, a la plaça U- efectius antidisturbis van carre- lladat a la comissaria de les Corts. niversitat, prop de 150 gar a cops de porra. Un noi va En principi, l’endemà havia de ser Mantifeixistes es van a- patir una ferida greu al cap, que traslladat a la Ciutat de la Justí- plegar sota una forta vigilància va necessitar nou punts de su- cia, però va quedar en llibertat policial, que es va traduir en iden- tura. Segons la versió oficial, el poc després de les dues de la mati- tificacions i escorcolls. Tot es va noi va caure i es va ferir fortuïta- nada. És una pràctica habitual complicar quan un espanyolista ment. Tot i haver estat agredit, la dels Mossos, deixar en llibertat que s’adreçava a la plaça de Cata- policia catalana el va perseguir al amb càrrecs –des de la comissa- lunya, abillat amb una bandera al llarg del seu periple pels centres ria– algunes detingudes que mos- coll i acompanyat de dues criatu- mèdics, el CAP Manso, l’Hospital tren ferides ocasionades per a- res, va creuar la plaça pel bell mig. Clínic i les urgències d’oftalmolo- gents de la policia per evitar que Després de rebre nou punts de sutura, el noi ferit va ser detingut Aleshores, un manifestant li va gia de la Maternitat. Quan li van ho puguin denunciar davant del pels Mossos d’Esquadra i traslladat a la comissaria de les Corts voler arrabassar l’ensenya i els donar l’alta, va ser detingut i tras- jutjat de guàrdia. DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 així està el pati • 9

, així està el pati

CATALUNYA • LES CUP ES PRESENTEN ALS COMICIS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA PER PRIMERA VEGADA Els ‘lobbies’ de CiU intenten condicionar l’opinió pública amb les enquestes

Jesús Rodríguez Nadal), però també per la desafec- [email protected] ALBERT GARCIA ció de la militància encapçalada per barons fidels al PSOE amb a celebració de congressos i més ascendència al Baix Llobre- assemblees dels principals gat i el Vallès (Montilla, Bustos, Lpartits i coalicions han aca- Corbacho), els graners de vot so- bat de dibuixar l’escenari electoral cialista han quedat oberts com de cara als comicis que se celebra- una magrana. Albert Rivera i Alí- ran d’aquí poc més de 30 dies. Tota cia Sánchez-Camacho ja es passe- la maquinària d’organismes pú- gen amb normalitat per les cases blics i empreses privades vincula- regionals andaluses, extremen- des a Convergència i Unió treballa a yes i gallegues que, fins ara, eren marxes forçades per aconseguir ge- reservades al puny i la flor. El cas nerar una opinió publicada aline- més paradigmàtic és el de Miguel ada amb la idea d’una majoria abso- García, president del Club Espor- luta d’Artur Mas, que esdevingui un tiu l’Hospitalet, antic militant xec en blanc al full de ruta del supo- socialista que manifesta oberta- sat procés sobiranista, però, també, ment que votarà Ciutadans. per garantir la continuïtat del pro- cés de dependència de les polítiques ERC, SI i Reagrupament dictades per la Unió Europea i el Totes les enquestes diuen que ERC Fons Monetari Internacional. A- pujarà i és lògic. No tindran el vot de càstig per la seva aliança amb Montilla i, tot i que podrien perdre Convergència i Unió una part de vot útil que marxés a CiU, això podria quedar àmplia- treballa a marxes ment equilibrat pel sector de vo- La CUP va decidir presentar-se a les eleccions del 25 de novembre a una assemblea celebrada a Molins de Rei tants que consideren que, sense la forçades per pressió d’ERC, els dirigents conver- generar una opinió gents tendiran a fer allò de la puta i Les CUP i el perfil anticapitalista la Ramoneta i tornaran al possibi- publicada alineada lisme pactista amb el PP, tal com es CUP es presentaran per i el seu caràcter netament anti- CUP directament o indirecta- han fet al llarg de 35 anys de cites amb la idea d’una primer cop a unes elecci- capitalista la diferencien d’ERC i ment. Tots aquests factors po- Lons al Parlament de Cata- SI. A la província de Barcelona, drien facilitar que aconseguis- majoria absoluta lunya. A les eleccions municipals necessitarà superar el llindar sin tres escons a la província de És important no de 2011, van aconseguir 62.000 del 3% dels vots i passar dels Barcelona i un a Girona. L’abs- quest extrem ha estat reconegut vots, però amb el handicap que, 47.000 aconseguits a les muni- tenció activa de caràcter antiins- oblidar d’on venim explícitament pel mateix Mas. En en algunes circumscripcions, no- cipals a una forquilla d’entre titucional i la indignació que aquest sentit, el Centre d’Estudis més presentaven llistes a pobla- 73.000 i 82.000, en funció del s’ha mostrat a les places d’arreu per mesurar amb d’Opinió de la Generalitat –un ens cions que sumaven un 30% del nivell de participació. Cal dir, tindran l’última paraula en el més prudència dirigit pel convergent Jordi Argela- cens de la província. Enguany, la però, que les candidatures alter- desenllaç d’aquesta incògnita. guet Argemí– va fer públic un son- candidatura es podrà votar a tots natives del Vallès (amb prop de Això sí, l’abstenció, en la seva el possible deig amb només 800 entrevistes, els municipis de Catalunya. La 14.000 vots l’any 2011) i coali- faceta menys activa, continuarà on s’apuntava una probabilitat alta defensa de la independència dels cions anticapitalistes com Des sent el partit més votat el 25 de creixement de CiU de majoria absoluta per part de CiU, Països Catalans en el seu conjunt de Baix demanaran el vot per les novembre. sense destacar, però, la poca repre- electorals. El vot a Solidaritat Cata- sentativitat territorial i de tendèn- lana per la Independència (SI) es cies ideològiques de la mostra. La troba més a la corda fluixa. Amb un Vanguardia es va sumar a la tesi de rebre una majoria simple de 62 rior i haver ordenat les càrregues que –molt hàbilment– el PP i Ciuta- programa electoral centrat en acon- la majoria absoluta el cap de set- diputats, àmplia però no absoluta, policials contra estudiants contrà- dans estan transformant en espan- seguir la independència, les votants mana passat, amb una projecció molt allunyada dels valors aconse- ries al pla Bolonya. Això va generar yolisme-catalanisme. La concen- de SI –cabrejades amb CiU i amb d’escons que situava CiU a la forqui- guits històricament per Jordi Pu- un corrent de fons molt fort que tració unionista del 12 d’octubre, ERC– ara tenen menys raó de ser. lla d’entre 68 i 69 escons (la meitat jol. Veníem del tripartit i la majo- identificava el tripartit amb la ine- tot i que només va aplegar 14.000 Precisament això ha portat Reagru- més 1 de la cambra). ria de mitjans de comunicació, tant ficiència i el desgovern. I, en a- persones, en va ser una mostra. pament a demanar el vot per CiU; espanyols com catalans, feien pin- quest context, Mas va guanyar. El eren conscients que no podien a- El vot de càstig al tripartit ça contra algun dels tres partits seu perfil de votant va ser molt di- Ciutadans i PP conseguir cap escó. ICV-EUiA per la Però cal no oblidar d’on venim per que configuraven aquell govern: al versificat: a la Catalunya interior i tenen un graner obert seva banda ha intentat fitxar perfils mesurar amb més prudència a- PSC per ser massa catalanista, a també a l’àrea metropolitana. En el En aquest escenari i amb la cai- propers a moviments socials, com questa possibilitat de creixement ERC per ser massa seguidista del nou escenari, la lògica contra el guda lliure del PSC, pel desmar- Arcadi Oliveres o Ada Colau, sense del nombre de votants de CiU. El 28 PSC i a ICV per ser massa radical, tripartit es trenca i s’imposa la catge de l’ala catalanista (Ernest massa èxit, però amb expectatives de novembre de 2010, Artur Mas va tot i dirigir el Departament d’Inte- del sobiranisme-autonomisme, Maragall, Marina Geli, Joaquim de creixement en el vot. 10 • així està el pati 17 d’octubre de 2012 • DIRECTA 289

, així està el pati

GIRONA • LA FAMÍLIA DE JUAN PABLO TORROIJA PRESENTA UN RECURS PER DEMANAR LA REOBERTURA DEL CAS “La policia local de Girona va deixar morir el meu germà”

ROBERT BONET treu la camisa en cap moment. No Ana Sol Torroija ha viatjat a torna a entrar ningú fins vint mi- Barcelona perquè necessita respostes. El seu germà Juan nuts després. Com deixes sola una Pablo va morir el 14 de juliol persona en aquell estat? d’enguany mentre es trobava Per tant, considereu que la poli- sota custòdia de la Policia Local cia és responsable de la mort de de Girona. Els agents sempre Juan Pablo? han assegurat que el detingut Per mi, el vídeo demostra que la –d’origen argentí– es va suïci- policia va tenir una gran respon- dar, però les llacunes i les sabilitat en la mort del meu ger- contradiccions que conté aques- mà, perquè no la va evitar, perquè ta versió van induir la família a no va cuidar una persona que es- demanar una investigació per tava sota la seva custòdia i en a- esclarir els fets. Malgrat l’obvie- quelles condicions. El van deixar tat d’alguns indicis, com l’es- tranyíssim resultat de l’autòpsia, morir. Jo no sé si va ser a propòsit la jutgessa Gemma Garcès va o un accident, però crec que ens decidir arxivar el cas quinze dies estan ocultant les autèntiques després de la mort de Torroija. causes de la seva mort, que s’hau- Ara, la família ha interposat un ria d’haver investigat automàtica- recurs per demanar la reobertu- ment, tenint en compte que, en un ra del cas. any, havien succeït quatre casos similars a la mateixa comissaria i Nora Miralles que –segons membres del 15-M de [email protected] Girona, un espai on el meu germà estava implicat– el caporal que el om us vau assabentar de la va detenir havia estat denunciat mort de Juan Pablo? per maltractaments. CFeia dies que no responia les trucades ni els correus i està- vem estranyades perquè, tot i es- “A les imatges, se’l tar lluny, manteníem un contacte constant. Un amic nostre va viat- veu enfadat i molt jar a Girona a buscar-lo i, allà, li van dir que l’havien detingut. Va nerviós, discutint preguntar per ell a la comissaria i amb els policies i a l’hospital i es va assabentar que el Juan Pablo havia mort feia dues assenyalant-se una setmanes, després de passar tres dies en coma per asfíxia. Tot i que ferida molt vistosa” el meu germà duia el mòbil a sobre triu al braç des de petit. Però això deure d’avisar el consolat Argentí la càmera de la comissaria, on es i era molt fàcil localitzar-nos, nin- no va ser un indici suficient per- quan el va detenir, quan el va in- veu el meu germà després d’haver Què voleu aconseguir amb la reo- gú no es va posar en contacte amb què la jutgessa decidís que calia gressar a l’hospital i quan va mo- estat detingut com a sospitós d’ha- bertura del cas? nosaltres, ni la policia ni l’hospital esclarir els fets. rir. Però no ho va fer en cap mo- ver trencat el vidre d’un cotxe uns En primer lloc, que això no torni a ni el consolat argentí a Barcelona. ment, tot i que estava obligada a carrers més enllà d’on se’l van en- passar, que una situació així no Què va passar amb el resultat de notificar-ho, d’acord amb la Con- dur. Segons les declaracions dels quedi impune. Si una persona se l’autòpsia? “El que em fa més venció de Viena. No es va cridar a agents, el meu germà estava tran- suïcida en dependències polici- Vaig anar a la cancelleria argenti- declarar cap testimoni que no fos quil, però a les imatges se’l veu als, en el cas que realment fos na que s’encarrega d’aquests afers mal és saber que el membre de la policia i les declara- enfadat i molt nerviós, discutint així, ja és una situació prou greu a preguntar si hi havia cap novetat meu germà va estar cions estaven plenes de contradic- amb els policies i assenyalant-se per iniciar una investigació. És sobre el cas i em van avisar que cions, però, dues setmanes des- una ferida molt vistosa que té en una qüestió de drets humans! I tenien els resultats de l’autòpsia. tres dies agonitzant prés de la mort del Juan Pablo, el un costat. Sembla que demani que també esclarir per què ningú no Quan els vaig llegir, em vaig ado- cas es va tancar amb una investi- el portin a l’hospital, però no li fan ens va comunicar la seva mort. El nar que no feien referència al cos sol en un hospital” gació superficial. A més, l’advocat cas i marxen. Llavors, es veu com que em fa més mal és saber que el del Juan Pablo, tot i que hi cons- no va rebre l’expedient del cas fins fa un intent d’ofegar-se amb una meu germà va estar tres dies ago- tava el seu nom. Els papers deien A més d’aquesta irregularitat un mes després. camisa, mirant la càmera, com si nitzant sol en un hospital, quan que havia mort per estrangula- greu, n’hi ha d’altres… En què es basava la jutgessa per volgués cridar l’atenció. Estic con- tenia un munt de gent que l’esti- ment, però el descrivien com una Per començar, el meu germà era considerar que la versió dels a- vençuda que era un avís perquè mava i que podria haver estat al persona de 76 anys, sense cica- sospitós d’haver trencat el vidre gents ja ho aclaria tot? estava desesperat i no es dignaven a seu costat. Trobo que és el més trius ni pírcings ni tatuatges. El d’un cotxe, una acusació per la Es va emparar en un vídeo que va donar-li assistència mèdica, ja que lleig que li pots fer a un ésser meu germà tenia 41 anys, portava qual, generalment, no et detenen, enviar la policia a la premsa quan no tenia cap motiu per intentar suï- humà. Encara avui, ningú no ens pírcings a les orelles i un tatuatge sinó que et citen a declarar direc- la causa encara no estava ni o- cidar-se. Després d’aquell intent, ha demanat disculpes pel fet de a l’esquena i tenia una gran cica- tament. A més, la policia tenia el berta. Són imatges preses des de entra un policia i el crida, però no li no haver-nos avisat. DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 així està el pati • 11

, així està el pati

BARCELONA • EL BLOC OCUPAT S’HA CONVERTIT EN UN REFERENT I HA INSPIRAT INICIATIVES SIMILARS Edifici 15-O: un any d’ocupació social per superar les dificultats

João França ALBERT GARCIA ALBERT GARCIA [email protected]

l 15 d’octubre de 2011, part de la manifestació convocada Epel moviment 15-M sota el le- ma Passem de la indignació a l’acció va entrar al metro a l’estació d’Ur- quinaona i va sortir a Llucmajor per ocupar un edifici al barri del Ver- dum. L’objectiu era donar un sostre a famílies que havien estat desnona- des. Des de llavors, ja ha passat un any, durant el qual onze famílies han pogut tenir una llar a l’anome- nat Edifici 15-O. El que no saben és CARLA MORAL fins quan podran viure-hi. En Gabriel, la Rosa i els seus dos fills van patir tres desnonaments abans d’arribar a l’Edifici 15-O, l’úl- tim dels quals, quan vivien ocupant un pis de protecció oficial buit, va implicar una intervenció policial que va resultar força traumàtica. Com ells, hi ha moltes famílies de Nou Barris que han buscat una solu- ció al seu problema d’habitatge a través de l’ocupació. Salva Torres, de l’associació 500x20, assegura que és una pràctica que s’ha estès molt. “És una cosa que els costa de fer, a les famílies, però pràcticament s’hi L’edifici del barri del Verdum es va ocupar el 15 d’octubre de 2011 amb objectiu de donar un sostre a famílies que havien estat desnonades veuen obligades”, assegura. d’una família al barri del Clot, el 26 Cajamar, propietària de gran Molts problemes sota no ser gaire presents a l’assemblea de juny de l’any passat, durant el part de l’edifici, de seguida va de- un mateix sostre de l’espai social de l’edifici– s’im- Cajamar va qual les nombroses dotacions de nunciar l’ocupació per la via penal i Tot i que soluciona un problema pliquen en la lluita quan es tracta Mossos d’Esquadra enviades per va sol·licitar el desallotjament, però molt greu de les famílies, la vida a de donar suport a d’altres persones denunciar fer-lo efectiu van actuar “de ma- la causa va ser arxivada. Ara, hi ha l’edifici no és fàcil. De les onze famí- que es troben en la mateixa situa- nera brutal”, recorda. Els col·lec- un procés civil obert, en el qual les lies, només n’hi ha dues que ingres- ció. Durant l’any d’existència de l’ocupació per la via tius que es van abocar a impulsar famílies tenen les de perdre perquè sin salaris, que –a més– són modes- l’ocupació, no han deixat d’apro- penal i va sol·licitar el projecte eren molt diversos, però el que es discuteix és la propietat de tos. Alguns es dediquen a la venda par-s’hi persones per demanar aju- González considera que “l’Edifici l’immoble, però que han decidit tirar ambulant, altres troben feines pun- da, assessorament legal o informa- el desallotjament 15-O existeix perquè hi va haver endavant fins al final. tuals en la construcció o reben algun ció sobre els riscos que corren si gent que va apostar per treballar Hibai Arbide, un dels advocats ajut. També hi ha gent com l’Esther, ocupen un pis i consells per fer-ho. però la causa conjuntament més enllà de la ideo- que porta el cas, explica que el motiu que té cinc fills i cap tipus d’ingrés. L’Edifici 15-O s’ha convertit en un logia política, més enllà de les op- principal pel qual es va arxivar la Es tracta d’una situació com- referent i, a més, ha inspirat inicia- va ser arxivada cions de construcció de societat di- causa penal va ser el suport social plicada. Ada Colau, portaveu de la tives similars. ferent que poguessin tenir”. que tenia l’ocupació. “Dues setma- Plataforma d’Afectats per la Hipo- Un mes després de l’ocupació, Aquesta experiència amb ocupa- Els primers dies de l’ocupació, nes abans, el mateix jutge del jutjat teca (PAH), considera que, en gene- diverses assemblees van endegar cions de pisos individuals va fer que les famílies mostraven alegria i pre- d’instrucció número 6 havia dictat ral, les famílies, a pesar de resistir una campanya d’alliberaments ge- la gent que treballa el problema de ocupació alhora. La il·lusió de tenir un auto que obligava a desallotjar els desnonaments, són més reti- nerals. Només a Barcelona, es van l’habitatge al barri decidís fer un un sostre es barrejava amb la por del un altre edifici abandonat i ocupat”, cents a l’ocupació perquè “quan ocupar cinc edificis amb objectius pas més: 500x20, les assemblees de desallotjament i, d’entrada, els pa- diu Arbide. Per casos com aquest, el arriben a aquest punt, estan fetes semblants al del 15-O, però tots van Nou Barris i Sant Antoni i la Rimaia res i mares no hi van portar la mai- lletrat considera que “si et mobilit- pols”. “Normalment, vol dir que ser desallotjats ràpidament. Fora de van posar en marxa un projecte que nada per protegir-la d’una possible zes i aconsegueixes una legitimitat han perdut la feina, que s’han se- la capital, les iniciatives han tingut pretenia “passar d’intentar frenar el intervenció policial. El seu objectiu social, aconsegueixes coses que parat, que tenen –en els casos d’hi- més èxit i la PAH ja ha ocupat edifi- problema a buscar una solució una era evitar que es repetissin situa- semblen impossibles” i, tot i que ara poteca– un deute per tota la vida i, cis a Terrassa, Sabadell i Rubí. La mica més prolongada en el temps”, cions traumàtiques, com la que re- sembla segur que s’ordenarà el des- si tenen nens petits, que cada dia problemàtica de l’habitatge ha do- com explica Claudia González, acti- corda la Rosa del seu darrer desno- allotjament de l’edifici, faran tot el estan pensant com donar-los de nat legitimitat a l’ocupació i moltes vista vinculada al procés. nament: “Al nen, li va agafar un atac que sigui possible –també des del menjar”, explica. activistes consideren que, en un mo- González considera que el punt quan va veure la policia atacant el punt de vista legal– per evitar-ho o, Malgrat els problemes perso- ment com l’actual, “hauria d’haver- de partida va ser el desnonament seu pare”. com a mínim, ajornar-ho. nals que tenen, les famílies –tot i hi mil edificis 15-O”. 12 • així està el pati 17 d’octubre de 2012 • DIRECTA 290

, així està el pati

CATALUNYA • HI HA PROP DE DOS MILIONS I MIG DE PERSONES AFICIONADES A COLLIR FONGS La febre boletaire envaeix els boscos catalans

Òscar Romero JOSEP MARIA CAMPRODON Catalunya i a l’ efecte crida que [email protected] genera sobre les prop d’un milió de teleespectadores setmanals. ençà que, als anys 70, es En tot cas, el que sí que genera va iniciar el procés d’a- Caçadors de Bolets són grans in- D’bandonament rural, no hi gressos econòmics: el programa ha ningú al bosc. La majoria de s’emet a la franja horària de mà- cases de pagès resten buides i, als xima audiència des de fa nou boscos, no hi pasturen animals ni temporades, on els anuncis publi- es fa carbó ni s’extreu fusta. citaris de vint segons es paguen a Hi ha una època de l’any, però, 11.000 euros. Si bé l’emissora en què els boscos s’omplen de gent, qualifica el programa com a sèrie sobretot els caps de setmana. Cues divulgativa, el rigor científic dels a les carreteres, pistes forestals a- episodis és escàs i el valor educa- tapeïdes de cotxes estacionats i tiu, pèssim. La capçalera del pro- persones arreu, de totes les edats, grama, on es veu un cotxe tot ter- amb el cistell sota el braç. És la reny circulant a gran velocitat febre boletaire que arriba amb la per una pista forestal i espantant tardor i que, malauradament, cada una àvia, és tota una declaració any va pitjor. d’intencions. El poble català “Si en un cap de sempre ha estat setmana arriben un poble micòfil 500 boletaires i micòfag, és a dir, al bosc, la fauna ens agraden els Tres boletaires intenten omplir els seus cistells en un indret perdut del Ripollès se’n ressent i es Impactes socials i mediambien- us, però és habitual trobar-los ar- pròpia conservació perquè la bolets i ens tals del ‘boom’ boletaire rencats, girats o esparracats. Se- capacitat reproductora i de rege- malmeten la flora els mengem La circulació continuada de per- gons el micòleg Carles Roqué: “Si neració dels fongs s’ha demostrat sones que busquen bolets sovint en un cap de setmana arriben que és molt alta”. Tot i així, els i els bolets” La tradició micològica del nos- genera malestar entre el veïnat 500 o 1.000 boletaires al bosc, la micòlegs alerten que hi ha deter- Tot i així, els mitjans de comu- tre país té els seus orígens a l’anti- de les zones boletaires. El soroll i fauna se’n ressent i es malmeten minades espècies en perill a cau- nicació de masses només palesen guitat. El poble català sempre ha el xivarri des de primera hora del la flora i els bolets”. Tampoc és sa del canvi climàtic i la desapari- els efectes d’un problema de fons: estat un poble micòfil i micòfag, és matí, les deixalles, els cotxes que beneficiós l’excés de trepitjades, ció de les condicions idònies pel el desequilibri entre el medi rural a dir, ens agraden els bolets i ens barren el pas i el deteriorament especialment després de ploure, seu creixement. i el medi urbà. La majoria de la po- els mengem, a diferència d’altres de les pistes o les tanques del bes- perquè compacta la terra i no per- blació catalana –més del 80%– viu comunitats històricament micòfo- tiar són els motius de queixa més met que hi creixin bolets. D’altra “La culpa és de la tele” a ciutats de més de 10.000 habi- bes. Bona prova d’això és l’ampli freqüents. L’activitat boletaire banda, el risc d’extinció no és pre- És difícil analitzar els factors que tants i treballa a la indústria o als vocabulari micològic de la nostra intensiva també té efectes sobre ocupant, segons el biòleg i micò- han fet detonar el boom boletaire. serveis. Martí Boada, geògraf i llengua, amb més de 400 termes el medi ambient. Els fongs fixen leg Daniel Siscart: “La recollida La vox populi atribueix part de la naturalista, explica que “després populars: farinera pudenta, mata- carboni en el sòl i serveixen d’ali- del bolet, si es fa d’una manera responsabilitat al programa Ca- d’una setmana de confinament fí- gent, pixaconill, pet de llop, tita de ment per a multitud d’éssers vi- sensata, no implica un risc per la çadors de Bolets de Televisió de sic i espiritual a la gran ciutat, el gos... Pel micòleg Ramon Pascual, ciutadà urbà necessita desplaçar- els bolets representen moltes coses se a la natura per esbargir-se, sa- alhora: “El bolet és feina i és lleure, tisfer la seva curiositat naturalís- és natura i és cultura, és llenguatge La gestió dels boscos, una assignatura pendent tica o dur-hi a terme activitats i és economia, és cuina i és gastro- evasives”. La paradoxa és que l’a- nomia”. Ara bé, tot i que l’afició pels ada pagès o pagesa que mar- de juliol d’enguany a l’Empordà, endurir les sancions contra qui bandonament del medi rural i la bolets sempre ha estat un costum xa, cada masia que es tanca el consellers d’Interior i d’Agri- provoqui incendis, fer pagar les disminució de l’activitat del sec- molt estès, durant els darrers anys, Ci cada feixa que s’aban- cultura, Felip Puig i Josep Maria boletaires o enviar les persones tor primari han provocat el dete- ha esdevingut un pràctica massiva. dona es transforma en una àrea Pelegrí respectivament, van com- preses a netejar boscos. Les idees riorament progressiu dels espais Segons algunes estimacions, actu- de bosc en 20 o 25 anys. La pro- parèixer públicament per remar- de Puig i Pelegrí, de caire punitiu naturals, que són hiperfreqüen- alment, hi ha prop de dos milions i porció de superfície forestal del car la intencionalitat dels incen- i amb finalitats recaptadores, no- tats per un gran nombre de visi- mig de persones –un terç de la po- territori català creix progressi- dis i per negar qualsevol error del més evidencien que no hi ha cap tants en determinades èpoques blació– que surten a collir bolets a vament i, actualment, ja repre- govern en les tasques de preven- estratègia administrativa per de l’any. És com anar a passar les la tardor, majoritàriament del gè- senta un 61% del total. Després ció i extinció. A més, com a mesu- gestionar els boscos del nostre vacances a una casa enrunada, nere Lactarius, els conegudíssims dels incendis ocorreguts el mes res de prevenció, van plantejar territori. amb el perill que et caigui el sos- rovellons. tre al cap. MIRALLS A FONS | ELS ‘MASS MEDIA’ CONTRA CHÁVEZ Ugo Biggieri “No és el mateix un banc 123 responsable que un banc ètic” pàg. 4 i 5

TRANSFORMACIONS Actives contra l’estigma La batalla pàg. 6 i 7 mediàtica a Veneçuela L’elecció d’Hugo Chávez com a president de Veneçuela va provocar una reacció en contra a la majoria de grans mitjans de comunicació internacionals i espanyols. Influïdes pels interessos econòmics de les seves accio- nistes a la regió i pels prejudicis eurocentristes de mol- tes de les seves periodistes, les grans capçaleres d’in-

Quaderns d’Illacrua formació han estat informant de manera molt parcial sobre la realitat veneçolana, si bé alguns diaris com ‘Público’ o ‘Gara’ s’han escapat d’aquesta norma. D’al- tra banda, el pes i la implicació política dels mitjans pri- vats de Veneçuela –que van tenir un paper central en la preparació del cop d’Estat contra Chávez de 2002– ha fet que el govern del país hagi pres consciència de la importància de la ‘batalla mediàtica’. Si bé la majoria la denuncia com un intent d’imposar traves a la llibertat d’informació, altres veus alerten, en canvi, de l’inter- vencionisme polític dels grans grups privats de comuni- cació veneçolans.

Javier Borràs Arumí una batalla pel poder polític entre dos [email protected] bàndols: el govern escollit democràti- cament i els mitjans de comunicació Des de l’arribada d’Hugo Chávez al privats”. govern de Veneçuela el 1999, aquest La gran majoria de mitjans de co- país ha tornat a situar-se al mapa me- municació veneçolans són de caràcter diàtic internacional. Els diaris interna- privat i tenen una vinculació molt forta cionals, espanyols i veneçolans obren amb el poder econòmic del país. “Chá- portades amb la figura del president vez està governant amb la majoria de Chávez i el projecte polític que repre- televisions i diaris en contra, és un cas senta; això sí, sempre amb una infor- excepcional”, afirma Carlos Fernández mació que expressa una clara tendèn- Liria, expert en la revolució boliva- cia negativa. Un exemple han estat les riana. La batalla mediàtica es lliura entre darreres eleccions presidencials, que les dues cares de la societat veneçolana, ha tornat a guanyar el Partido Socia- com explica Gorka Castillo, excorres- lista Unido de Venezuela (PSUV): les ponsal de Público a Veneçuela: “Per una portades dels diaris s’omplien d’acusa- banda, tenim els pobres, que viuen als cions contra l’actual president i molts cerros i a les chabolas, entre màfies, de- diaris feien campanya descarada pel linqüència i drogues; de l’altra, una candidat de l’oposició, Henrique Ca- classe privilegiada enriquida gràcies a priles. Una de les acusacions més fre- l’or negre. A Veneçuela, hi ha una ab- qüents contra el govern veneçolà és la sència de classe mitjana; les desigual- de coartar la llibertat d’expressió dels tats extremes s’han format sobre una mitjans de comunicació i imposar cen- immensa bassa de petroli”. Segons Ra- sura. Però, i si la situació real fos l’opo- món Reig, Chávez ha simbolitzat a- sada? I si haguéssim confós l’atacat questa majoria pobra, mentre que els amb l’atacant? Moltes veus expertes i mitjans de comunicació privats, propi- professionals del camp periodístic a- etat dels grans milionaris del país, s’han

DIRECTA 290 DIRECTA 17 d’octubre de 2012 punten cap a aquesta perspectiva. Una erigit en defensors de la classe alta ve- frase de Ramón Reig, professor d’Es- neçolana: “Hi ha una correlació direc-

IL·LUSTRACIÓ: tructura de la Informació a la Univer- ta entre l’estructura de propietat dels Conntra sitat de Sevilla, resumeix perfectament mitjans i el missatge que ofereixen. Si la situació: “A Veneçuela, s’està lliurant algú irromp a l’escena política i ataca pàg. 2 DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 A FONS

els seus interessos, que en molts casos molt concrets a Veneçuela: és el cas del La gran majoria explica Ramón Reig, que també afirma un dels factors claus per entendre per no són els del sector de la comunica- Grup Prisa, propietari del diari El País. de mitjans de que el Grup Prisa va aconseguir recur- què quasi totes les periodistes occiden- ció, els missatges es tornen agressius “Prisa és el braç mediàtic del PSOE i té comunicació sos suficients per tirar endavant el diari tals informen de la mateixa manera és contra aquesta persona. S’activen els interessos molt importants a tota l’A- veneçolans són El País mitjançant els ingressos de l’e- “el conjunt d’estereotips i prejudicis anticossos i comença l’atac”. mèrica Llatina. Felipe González és un privats i tenen una ditorial Santillana. “Diferents editori- eurocentristes de gran part dels corres- gran amic de l’expresident veneçolà vinculació molt als d’aquest diari han fet crítiques a la ponsals. No intenten comprendre una Els mitjans internacionals i de Carlos Andrés Pérez i també de Gus- forta amb el poder utilització de diners públics veneço- realitat diferent; a més, tenen la idea l’Estat espanyol contra Chávez tavo Cisneros, un dels homes més rics econòmic del país lans per millorar l’educació i la sanitat que sempre han d’informar sobre Chá- Els mitjans de comunicació privats ve- de Veneçuela i propietari de la majoria - del país o per censar la població pobra de vez de manera negativa”. neçolans han endegat una batalla con- de mitjans de comunicació del país”, Alejandro les chabolas”, denuncia Fernández Liria. tra el govern del seu país per motius afirma Fernández Liria. “Durant la so- Meléndez Les periodistes d’aquests grans mit- Trencar amb el ‘pensament únic’: estructurals de la societat veneçolana. cialització de pèrdues de Rumasa, el jans tenen algunes dificultats per in- els casos de ‘Público’ i ‘Gara’ Però, per què ho han fet els mass media 1983, amb el PSOE al govern, Cisne- formar de manera diferent sobre el Gorka Castillo va ser un dels funda- d’àmbit internacional? ros va comprar bona part de les empre- que succeeix a Veneçuela. “Des d’El dors del diari Público, on va ser respon- “Els grans mitjans de comunicació ses nacionalitzades, com per exemple País no es pot informar de manera ho- sable d’Amèrica Llatina des de 2007 defensen la ideologia del lliure mercat, Galerías Preciados”. nesta sobre l’Amèrica Llatina, et trau- fins a 2010. “Els periodistes del meu ja que es tracta de grans empreses amb rien de la corresponsalia i hi posarien equip vèiem que els titulars sobre el capital diversificat que té inversions en - algú altre que acatés les normes. El govern veneçolà eren sempre negatius altres sectors econòmics a banda del de redactor en cap d’internacional és un i que, llegint la informació que conte- la comunicació. Davant els atacs d’un Fernández Liria: “Felipe argentí amb posicions molt neoliberals, nien, no podies fer-te una altra opinió govern que actuï contra aquesta doc- González és un gran seria molt difícil parlar rigorosament que no fos contrària a Chávez. La pre- trina, els mitjans es defensen i organit- d’alguns temes”, explica el periodista gunta que ens vam fer va ser: com pot zen campanyes agressives per protegir amic de Gustavo Gorka Castillo. Un altre professional ser tan dolent un governant que ha estat l’statu quo”, explica Ramón Reig. La Cisneros, un dels homes que s’afegeix a aquest punt de vista és reelegit tantes ocasions, amb percen- batalla mediàtica en l’àmbit interna- Guillermo Nova, excorresponsal del tatges molt alts de vot i sempre sota la cional enfronta el neoliberalisme i la més rics de Veneçuela i diari digital La República a Veneçuela: supervisió de l’observació internacio- gent que s’hi oposa. propietari de la majoria “Les notícies que apareixen sobre Ve- nal?”. Gràcies a l’absència d’interessos En l’àmbit espanyol, la tònica in- de mitjans de neçuela responen a unes matrius d’o- de les accionistes de Público a l’Amèrica formativa sobre Veneçuela no varia gai- pinió molt coincidents en els temes Llatina, l’equip del diari va poder enfo- re. “La majoria de mitjans conservadors, comunicació del país” que poden afectar negativament la i- car la informació sobre el continent com El Mundo o ABC, ataquen el go- - matge del govern de Chávez, com el d’una manera diferent de la dels mit- vern de Veneçuela per una qüestió pu- terrorisme, el narcotràfic o la manca de jans generalistes. “Vam intentar expli- rament ideològica”, explica Carlos El govern d’Hugo Chávez també llibertats”. Gorka Castillo considera car les coses de manera honesta, des- Fernández Liria. “D’altres, simplement, ha tocat els interessos del Banco San- que els mitjans espanyols són especial- cobrint al lector que hi havia una altra copien la informació de les grans agèn- tander, un dels accionistes més impor- ment culpables en aquest aspecte: “Es Veneçuela que no sortia als mitjans; cies de manera acrítica i sistemàtica”. tants de Prisa. “A més, ha trencat el fa massa opinió i molt poca informa- trencar amb els prejudicis eurocentris- Deixant de banda aquests dos ca- monopoli dels llibres de text de l’edi- ció. Els diaris europeus de dretes, al- tes i explicar una realitat complexa, on sos, hi ha grups empresarials de comu- torial Santillana (propietat del grup es- menys, donen una informació més hi ha coses bones i dolentes”, afirma nicació espanyols amb uns interessos panyol) al sistema educatiu veneçolà”, rigorosa”. Encara que, per a Castillo, Gorka Castillo. El 2010, hi va haver un ELS ‘MASS MEDIA’ CONTRA CHÁVEZ DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 • pàg. 3

acomiadament massiu a la redacció (el que es pot explicar una realitat llun- taris ha augmentat de manera especta- que un enfrontament entre uns mit- mateix Castillo es va veure afectat) i un yana de manera honesta, desenvolu- cular. Fins i tot s’han creat diaris pú- jans privats i un govern. Com diu canvi de direcció i de cap de secció. “A pant una activitat de contrastació entre blics com El Correo del Orinoco. El cas Gorka Castillo, a petita escala, es tracta partir de llavors, es va deixar de banda fonts diverses i una col·laboració entre de Telesur és un gran exemple: expli- d’un xoc entre “un sector immensa- la política informativa que havíem tin- diferents mitjans. “Agafem informació car els fets de l’Amèrica Llatina des de ment ric i corrupte que domina tots els gut respecte a l’Amèrica Llatina i es va de Telesur, dels mitjans públics vene- l’Amèrica Llatina. Les autoritats plan- àmbits i una immensitat de pobres adoptar un mètode informatiu similar çolans, d’agències llatinoamericanes... tegen una batalla cultural, un procés d’a- que, fins l’arribada de Chávez, no al dels grans mitjans”, es lamenta el A més, tenim un acord de col·labora- cumulació de forces i d’educació del sabien què era una educació i una sani- periodista. “Tot i això, va quedar de- ció amb el diari mexicà La Jornada. poble. Tot això, per crear un nou ima- tat públiques”. Però, a escala global, es mostrat que era possible informar d’u- Així, tenim fonts de caràcter divers ginari i una renovada ètica de la comu- tracta d’una nova proposta política i na manera més honesta sobre el procés que ens permeten elaborar una infor- nicació”. I la batalla mediàtica no evita econòmica que ha fet efecte en altres polític que s’està produint a Veneçuela”. mació rigorosa i fonamentada sobre l’enfrontament dels dos bàndols cara a països, com l’Equador amb Rafael Veneçuela”, afirma Pradilla. cara, ja que, com afirma Guillermo Correa, Bolívia amb Evo Morales o, - Nova: “Chávez fa rodes de premsa da- fins i tot, Grècia amb el partit Syriza. La reacció del govern veneçolà Chávez va guanyar vant els mitjans internacionals cons- La batalla es planteja entre aquesta “La majoria de Davant d’aquesta batalla mediàtica, el les eleccions del 7 tantment, es presta a fer entrevistes i hi nova proposta i el neoliberalisme de- corresponsals arrosseguen govern veneçolà ha reaccionat. Des- d’octubre amb un ha una informació constant del seu fensat pels mass media, que, fins fa poc, prés del cop d’Estat contra Chávez de 54% dels vots i govern a través dels diferents canals semblava que tenien la batalla guan- estereotips i prejudicis l’any 2002, orquestrat en gran mesura governarà fins institucionals”. yada. Però cada cop apareixen més eurocentristes”, afirma el pels grans mitjans privats, les autoritats l’any 2019 La batalla mediàtica a Veneçuela s’ha esquerdes que fan minvar el poder veneçolanes han vist que el front me- - acabat revelant com alguna cosa més dels gran mitjans. periodista Gorka Castillo diàtic és imprescindible per tirar en- Prensa Miraflores - davant la revolució bolivariana. Ramón Reig explica que diverses de les mesu- Al contrari que Público, el diari d’E- res que ha dut a terme el govern –per uskal Herria Gara ha pogut mantenir exemple, la no renovació d’algunes lli- la seva línia editorial crítica amb la in- cències d’emissió– han estat qualifica- formació que normalment es dóna des de totalitàries pels mass media. “El sobre el govern d’Hugo Chávez. “A govern està prenent les mesures que Gara, no tenim un corresponsal fix a estan sota el seu poder contra els mit- l’Amèrica Llatina, però tenim col·labo- jans de comunicació que han estat par- radors a diferents indrets del món. La tícips del colpisme; a més, s’ha augmen- nostra perspectiva d’esquerres i inter- tat la cobertura de la televisió pública. nacionalista ens permet tenir una acti- Potser les coses s’haurien de fer amb tud més escèptica respecte al que diguin més diàleg, però el que està passant a les agències occidentals i contrastar la Veneçuela no és cap joc i hi ha molts informació amb altres fonts, com per perills”, explica el professor Reig. exemple l’Agencia Bolivariana de No- Alberto Pradilla, que va assistir a les ticias”, explica Alberto Pradilla, perio- jornades que es van fer a Caracas sota dista del diari, que va estar cobrint les el títol La revolució no serà censurada, últimes eleccions presidencials vene- explica: “A Veneçuela, el nombre de çolanes. L’exemple de Gara demostra llicències atorgades a mitjans comuni-

Quan la guerra es va fer amb bales: el cop d’Estat de 2002

Caracas. La marxa es va desviar del seu mentre estava passant tot això. No rumb original i es va encaminar cap al volien explicar el que estava succeint palau presidencial de Miraflores, fet perquè els fets generarien un efecte que va provocar que es formés una entre la població”, explica Alberto contramanifestació de la gent partidà- Pradilla. Mentrestant, els colpistes ria de Chávez. Quan les dues mani- havien pres els mitjans públics i dife- festacions es van trobar, es van sentir rents persones, entre elles l’actual Gent partidària de uns trets que van causar la mort de líder de l’oposició, Henrique Capri- Chávez als carrers diverses manifestants antichavistes. les Radonski, van assetjar l’ambaixada de Caracas durant Eren franctiradors situats als edificis de Cuba a Caracas. Finalment, gràcies el cop d’Estat del voltant que volien generar el caos i a la mobilització popular, el govern de 2002 crear un ambient propici al cop mili- colpista va ser enderrocat i Chávez i el - tar. Diverses manifestants prochavis- seu govern van poder tornar a la pre- J. Cumare tes van agafar armes i van intentar dis- sidència. parar contra els franctiradors. El canal Aquests fets van evidenciar la im- L’onze d’abril de 2002, es va produir al colpisme, com explica Carlos Fer- de televisió privat Globovisión va cap- portància i la implicació política dels un cop d’Estat contra Hugo Chávez, nández Liria: “Durant els meus viat- tar les imatges de manifestants pro- mitjans privats veneçolans, que van orquestrat per militars, l’oposició al ges a Veneçuela, havia vist debats a la chavistes tirotejant els franctiradors i participar en el cop d’Estat, i dels mit- govern i una gran quantitat d’empre- televisió privada on es discutia si s’ha- va dir que els primers havien estat els jans internacionals i de l’Estat espan- sariat de la classe alta veneçolana. Els via de matar el president Chávez o que havien disparat contra la marxa yol, que van justificar i aplaudir els mass media privats veneçolans i estran- no”. El dia del cop d’Estat, la implica- opositora. colpistes. Com explica Fernández Li- gers van ser partícips del complot ció dels media va ser directa. En un Poc després, es va produir el cop ria: “Tot això seria impensable a Euro- contra el president. Abans de la insu- context de pressió i mobilització de la d’Estat, silenciat per tots els mitjans de pa, però, a l’Amèrica Llatina, la prem- rrecció, els mitjans de comunicació ja patronal veneçolana, s’havia convocat comunicació privats veneçolans. “Els sa encara creu que té tot el poder a les estaven generant un ambient propici una manifestació contra el govern a canals de televisió emetien pel·lícules seves mans”. pàg. 4 DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 MIRALLS

Ugo Biggeri: “La banca ètica no està al servei de l

Ugo Biggeri presideix la Banca Popolare Per què la majoria dels bancs són especulatius? d’un inversor que no té blat. També podrien establir la taxa Etica (BPE) italiana, un dels principals Perquè les lleis que regeixen els mercats afavoreixen la inver- per a les transaccions financeres, que faria augmentar la sió especulativa. El mercat financer representa del 16 al 30% transparència. Cal tenir en compte, també, que els bancs bancs ètics europeus. Creat fa tretze del PIB mundial i només el 37% de l’estalvi dels 30 bancs públics no sempre actuen correctament. Per exemple: anys pels col·lectius socials d’aquell país, més grans del món s’inverteix en economia real. La resta ser- Royal Bank Scotland (del Regne Unit) es va nacionalitzar, veix per especular amb qualsevol cosa imaginable, fins i tot però fa pressió contra la regulació dels mercats financers, és avui compta amb 38.000 sòcies que pro- amb la crisi d’Espanya. Les lleis del mercat tenen dos proble- a dir, fa lobby contra el mateix govern. mouen una gestió responsable dels di- mes bàsics: d’una banda, en el món de les finances, l’avalua- ció és trimestral i no pot solucionar els problemes socials i - ners. Aquest setembre, Biggeri ha estat a ambientals, que requereixen solucions a llarg termini. D’al- Barcelona per avançar en la integració tra banda, les regles de prudència del risc s’allunyen del sen- “No és el mateix un banc responsable entre Fiare i l’entitat italiana, una llavor tit comú. S’associa curt termini amb menys risc i pot semblar que un banc ètic” menys arriscat invertir en Lehman Brothers que en una coo- - que, quan germini, convertirà Fiare en el perativa social, tot i que s’hagi demostrat el contrari. Calen primer banc ètic cooperatiu de l’Estat es- solucions polítiques per canviar les regles dels mercats. La solució, doncs, està en mans de la classe política? Sí. Tanmateix, els ciutadans tenim un problema encara més panyol. En aquesta conversa, Biggeri re- Els darrers mesos, a l’Estat espanyol, hem vist com es greu que el rescat dels bancs: el deute públic que haurem de flexiona sobre els límits i els reptes de rescataven els bancs amb diners públics. Què hau- pagar. És molt absurd que siguin els mercats els qui regulin ríem de fer amb els bancs descapitalitzats? els interessos del deute públic! futur de la banca ètica. Els ciutadans només podem canviar el lloc on dipositem els estalvis, però els polítics podrien fer moltes coses abans de En què es diferencia la banca ètica de la banca capi- Alba Gómez decidir si nacionalitzen els bancs. Per exemple, prohibir els talista? [email protected] derivats purament especulatius, que permeten especular La banca ètica respon a les preguntes sobre claredat i trans- sobre qüestions com la calor que afecta una collita de blat parència dels estalviadors. No és una banca al servei de la ENTREVISTA DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 pàg. 5 la xarxa social, és de la xarxa social”

xarxa social, sinó una banca de la xarxa social, amb un nivell ha crescut de l’1 a l’1,1%, una xifra petita en relació amb el Què els hauríem d’exigir, als bancs capitalistes, per- de transparència que cap altre banc no pot igualar. Per tant, 6% de morositat mitjana dels altres bancs, però que ens fa què siguin més ètics? genera confiança. La gent desconfia dels mercats, però un estar atents. Calculem que la morositat continuarà creixent Un ciutadà sol pot fer poca cosa; cal que ens organitzem en banc clar i transparent sobre l’estalvi manté tota la confiança perquè moltes cooperatives disposaven d’uns recursos dels moviments ciutadans. A Anglaterra, per exemple, la revista dels estalviadors. Per altra banda, la banca ètica promou la ajuntaments que s’han esgotat. Per a nosaltres, el més inte- Ethical Consumer impulsa la campanya Move your money, en participació dels ciutadans de manera mutualista. És una ressant és que buscarem la solució d’aquest moment difícil què els ciutadans poden consultar els bancs del Regne Unit forma moderna de mutualisme que combina l’arrelament juntament amb les cooperatives. Per exemple, hem impul- que operen millor. Es tracta d’un moviment facilitador. territorial i la visió de futur. sat un projecte de microcrèdits, que servirà per capitalitzar Individualment, sempre podem fer la petició de transpa- les cooperatives amb problemes per subsistir. rència a la nostra entitat, però és difícil perquè, en general, Un banc que no té un model cooperatiu o democrà- la banca no vol ser transparent. tic es pot considerar ètic? Com concep el risc la banca ètica? No és el mateix un banc responsable que un banc ètic. El L’autèntic objectiu d’un banc és l’avaluació del risc. Si jo et - concepte de banca ètica va néixer a Itàlia i a alguns països del presto diners, he de comprendre els riscos que suposa. sud d’Europa i es basava en el control de la governança i en També he de garantir el risc, però la majoria de bancs no es “Les peticions que fan els indignats la coparticipació de la xarxa social. És una banca amb volun- fixen en l’avaluació del risc, només miren la garantia. Bus- i Occupy Wall Street als bancs tat política de transformació. En canvi, al nord d’Europa, van quen vies financeres perquè no hi hagi risc, com va passar sorgir els bancs responsables: entitats eficients, transparents amb els crèdits subprime. En el cas de la banca ètica, quan hi s’assemblen molt a les que teníem i que treballen per a la col·lectivitat, però que no tenen una ha massa risc, no atorguem el crèdit perquè som una banca quan vam constituir la BPE” vocació política transformadora. No estan, per exemple, rigorosa. Però, segons el nostre model, no només tenim en - interessats a instaurar la taxa sobre les transaccions finance- compte el risc financer, també ens fixem en el compromís i res. Són dos enfocaments diferents, però molt propers. la validesa social del projecte. Molts projectes socials tenen És optimista amb la futura integració de Fiare i Ban- una economia fràgil, però són resistents a llarg termini. ca Popolare Etica? - Preveig un futur molt bo. Fiare serà capaç d’oferir la majoria Els avals o les garanties que demaneu a les persones de serveis dels bancs tradicionals. Haurem de buscar fórmu- “Només el 37% de l’estalvi dels 30 creditores són diferents dels d’un banc capitalista? les més lleugeres que les oficines bancàries clàssiques perquè bancs més grans del món s’inverteix El 25% dels crèdits que atorguem són sense garantia, per- el model d’avui no pot ser el de fa deu anys. Sóc optimista, què no ho considerem necessari. Al Banc d’Itàlia li sembla sobretot, perquè a l’Estat espanyol hi ha el moviment dels en economia real” una xifra molt alta, però, en relació amb el mercat, és una indignats i això és una oportunitat. Les peticions que fan els - dada molt positiva. Pel que fa a les garanties, n’hi ha de tra- indignats i Occupy Wall Street als bancs s’assemblen molt a dicionals (com la signatura o la casa) i de no tradicionals. les que fa vint anys teníem quan vam constituir la BPE. Posi’ns un exemple d’una inversió que consideri ètica Posem el cas d’ARCI, una associació de promoció social i un altre d’una inversió que no faria mai Banca que té un milió d’associats a Itàlia. A la Toscana, només té És a prop l’horitzó d’una cooperativa europea de Popolare Etica. 200.000 associats i, per avalar un crèdit a llarg termini, vam crèdit? No donaríem suport, per exemple, a un fons de pensions que prendre com a garantia el nombre total d’associats (1 milió). La integració de Fiare i Banca Popolare Etica és el primer inverteix en instruments financers basats en accions d’em- Es tracta de garanties mancomunades. Un altre cas: neces- pas d’un projecte de banca cooperativa europea. Aquesta preses que fan desaparèixer llocs de treball. Per a nosaltres, la sito un crèdit de 100.000 euros per finançar el meu projecte mateixa fusió es podria dur a terme en altres països, però inversió ètica es basa en l’economia real. Financem projectes i tinc 200 persones que li donen suport, això em serveix de volem ser prudents. La cooperativa europea és un horitzó que serveixen per donar feina a cooperatives, com Libera garantia relacional perquè puc demostrar que el projecte de futur, però pot ser que n’hi hagi d’altres. Dependrà dels Terra, una iniciativa que fa front a la criminalitat cedint a les interessa a molta gent. nostres dos objectius: el cooperativisme i la mutualitat. cooperatives agràries les propietats que el govern confisca a la màfia italiana. Cada vegada que la màfia fa una acció violenta, com cremar camps, aquestes cooperatives reben una quanti- tat de diners de la BPE superior al cost de les destrosses. Així, hem aconseguit que la màfia no cremi gairebé res. També invertim en necessitats quotidianes, com les associacions que necessiten un crèdit per comprar un local.

L’estructura de Banca Popolare Etica (i també de Fiare) és original. Com l’explicaria? Ens basem en la figura del banquer ambulant, és a dir, perso- nes que obren noves seus de manera autònoma i que treba- llen sense incentius. La manca d’incentius és una garantia per als estalviadors. La nostra estructura té dos eixos que treballen de manera paral·lela: l’operatiu i l’associatiu, basat en voluntaris. També separem l’avaluació financera de l’a- valuació eticosocial. La segona la fa un comitè d’avaluadors que es fixa en la validesa social dels projectes i això és clau per mantenir la morositat baixa.

Precisament, les xifres del darrer baròmetre de les finances ètiques de l’Estat espanyol mostren que la banca ètica té una morositat més baixa que la banca capitalista. La crisi no afecta la morositat del BPE? El creixement de la morositat és un problema per a tota la FOTOGRAFIES: banca, també per a la BPE. Amb la crisi, la nostra morositat Mireia Chavarria pàg. 6 DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 TRANSFORMACIONS

Actives contra l’estigma

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones tindrà algun tipus de trastorn mental al llarg de la vida. Tot i que la salut mental ens afecta a totes, les persones diag- nosticades amb aquestes patologies pateixen exclusió social i dificultats per accedir a una feina o a un habitatge. Per fer front a aquesta discriminació, el mes de juny d’enguany es va presentar Obertament, un projecte que ofereix formació i fomenta la participació comunitària de les malal- tes perquè esdevinguin protagonistes de la lluita contra l’estigma.

“La revista ‘European Neuropsychopharmacology’ ha publicat un estudi segons temes i preocupacions li van provocar el qual prop del 51% de la població europea ha patit alguna malaltia mental un brot psicòtic. “Potser si no hagués en els darrers dotze mesos. Què s’ha de curar: el ciutadà o la ciutat?”. patit aquelles situacions no hagués a- ‘Marat-Sade’ de Peter Weiss paregut el brot”, reflexiona. Durant molt temps, la Innocència Oriol Agulló nosaltres mateixes”, afirma Innocència, va pensar que el seu comportament [email protected] que assenyala: “Durant molt temps, estava condicionat per la patologia que vaig pensar que no era normal, que no patia. Però, al cap dels anys, la seva vi- Quan tenia vint-i-nou anys, van diag- podia fer el que feia tothom. Fins que sió va canviar: “Em vaig adonar que jo nosticar un trastorn bipolar a la Inno- no vaig començar a guanyar seguretat sóc així perquè tinc una personalitat, ja cència. “La malaltia m’ha fet valorar en mi mateixa, no vaig poder dir a la que no totes les persones amb un tras- molts aspectes de la meva vida que gent que patia aquest trastorn”. torn bipolar són com jo”. I afegeix: abans no tenia en compte”, apunta. A la T. també li van diagnosticar un “Els complexos i les limitacions depe- Com ella, la T. i la Carme pateixen trastorn mental de ben jove, als vint-i- nen de cadascú; un trastorn bipolar no malalties mentals que les obliguen a set anys, i la Carme té coneixement és igual per a tothom”. Tot i que hi ha dur una vida medicalitzada i a fer front que pateix esquizofrènia des dels vint uns símptomes comuns per a totes les al rebuig social. Les tres asseguren que anys. “La malaltia no m’ha impedit persones que tenen un trastorn bipo- el més complicat de patir aquestes desenvolupar cap activitat de la meva lar, cadascú ho viu a la seva manera i no malalties és vèncer les pròpies limita- vida diària. Tinc parella, he pogut tre- tothom té els mateixos condicionants. cions que s’han imposat des del mo- ballar i faig una vida bastant normalit- Orgullosa, la Innocència afirma que ment en què les van diagnosticar: “No zada”, manifesta. no s’ha de ser víctima de la malaltia: Davant dels prejudicis socials cap a - les persones amb malalties mentals, les - tres han trobat el principal suport i l’a- Obertament està formant ha obtingut al llarg dels anys: “He Un 51% de les notícies companyament davant la malaltia en la après a gestionar la meva vida i a dosi- que apareixen als mitjans família, la parella i les amistats. En can- persones que han patit ficar-me les pressions i tensions del dia vi, la feina, de vegades, resulta un es- trastorns mentals per a dia”. de comunicació sobre les pai hostil, com explica la Carme: “Va- La Carme també assegura que el malalties mentals estan ig treballar durant més de deu anys en generar equips locals caràcter li ha canviat al llarg dels anys: relacionades amb una empresa i no vaig explicar mai la de lluita contra “Abans em prenia les coses a la valenta meva patologia per por que m’acomia- i ara m’ho prenc tot més tranquil·la- assassinats dessin”. l’estigma repartits ment”, afirma. No sent que tingui les - per tot Catalunya mateixes limitacions que quan tenia Conèixer-se més per fer vint anys i li van diagnosticar la malal- he explicat a massa gent la meva do- front als prejudicis - tia. En aquell moment, va viure dos lença, és com si dugués una doble vida; Segons la Innocència, el trastorn men- “Potser sóc més forta mentalment que anys aïllada del seu grup d’amistats i tot i que he superat molts tabús, em tal no és una malatia totalment orgà- algú que no tingui el trastorn, ja que he no va ser fins més tard que va veure falta conèixer-me més i superar el meu nica, ja que hi ha una part emocional aconseguit superar les meves limita- que podia continuar fent coses. “Vaig autoestigma”. La Innocència evita par- molt important. La seva experiència ho cions i he fet un treball personal molt poder tirar endavant i, en lloc d’estu- lar de la seva patologia perquè, a tots exemplifica: durant un període de la profund”. diar filologia àrab, em vaig posar a els estaments socials i fins i tot al seu seva vida, la confluència de determinats Per a la T.,una malaltia mental és un estudiar àrab a l’Escola Oficial d’Idio- entorn més proper, sent comentaris problema de salut tractable com qualse- mes, això em va permetre seguir les que li resulten ofensius. Un 51% de les vol altre. Ella diferencia entre el seu classes periòdicament i costejar-me el notícies que apareixen als mitjans de comportament quotidià i les crisis pun- curs”, relata. comunicació sobre les malalties men- tuals que té, que són causades per la Cal tenir en compte que els casos tals estan relacionades amb assassinats. malaltia: “Algunes persones tenim una de la Innocència, la Carme i la T. no Potser és això el que ha dut el 18% de llavor que ens fa ser més vulnerables són excepcionals, ja que, segons el la població a considerar que les malal- davant de determinades situacions que Departament de Salut de la Generali- tes mentals són perilloses. passen al llarg de la vida i això ens fa aflo- tat, un 23,7% de la població catalana “Per un cantó, tenim por de què rar malalties mentals”. El més impor- major de divuit anys experimentarà un dirà la gent i, per l’altre, tenim por de tant, segons la T., és l’aprenentatge que trastorn mental al llarg de la seva vida. TRANSFORMACIONS DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 pàg. 7

Una salut mental sense discriminacions

“L’estigma és la principal preocupa- Com assenyala Miquel Juncosa: ció per als professionals de la salut “La cultura de la societat d’aquests mental”, afirma Miquel Juncosa, co- països és diferent i els recursos so- ordinador tècnic del projecte Ober- cials i sanitaris de què disposa el sec- tament. Per aquest motiu, des de fa tor són molt més amplis”. “A Escò- prop de cinc anys, diferents agents cia, hi ha un moviment d’usuaris del sector van començar a parlar d’u- molt potent que reivindica els drets nir esforços per fer front als prejudi- dels ciutadans que pateixen malalties cis socials, cosa que va fructificar a de salut mental des de fa anys”, ex- finals de 2010 amb la creació de l’as- pressa Juncosa. sociació Obertament. L’entitat és La societat té por i molt poc co- una aliança de més del 90% de les neixement sobre les malalties men- entitats que treballen en el sector de tals. Això fa que les persones que la salut mental. Les organitzacions viuen amb aquestes patologies no fundadores són l’Associació de per- surtin de l’armari per temor de que- sones amb trastorn mental (ADE- dar-se sense feina, ser discriminades MM), la Federació d’associacions pel veïnat, etc. Així ho descriu Jun- de familiars i usuaris (FECAFAM- cosa, segons el qual l’estigmatització M), el Fòrum de Salut Mental, la del col·lectiu que pateix aquestes Unió Catalana d’Hospitals i el malalties fa que les mateixes afecta- Consorci de Salut i Social de Cata- des s’autoestigmatitzin. “Cal que el lunya (entitats proveïdores de ser- col·lectiu disposi d’una xarxa de su- veis). port en el moment de fer públic el Des d’un inici, l’aliança s’ha seu trastorn”, suggereix Juncosa. Per emmirallat en experiències d’altres aquest motiu, Obertament fa cam- països amb la idea d’adaptar-les al panya als mitjans de comunicació territori català. En aquest sentit, per sensibilitzar la societat que els l’estratègia d’Obertament s’ha cons- problemes de salut mental són cor- tituït a partir de la referència d’ini- rents i quotidians i que les malaltes ciatives internacionals com l’anglesa tenen els mateixos drets que la resta Time to Change, que fomenta el de persones no malaltes. D’altra contacte social de les persones que banda, l’associació basa bona part del pateixen patologies mentals intro- treball a donar eines perquè les per- La millor medicina, van començar a fer de portaveus vo- L’associació duint-les en àmbits comunitaris sones que pateixen aquestes dolen- creure en una mateixa luntàries contra l’estigma. Obertament està amb l’objectiu que la relació directa ces reivindiquin els seus drets. La Carme, la Innocència i T. formen Després de treballar durant molts integrada per amb la gent afectada aconsegueixi part del projecte Obertament, una anys com a administrativa i compta- persones afectades trencar la barrera de l’estigma; See Una xarxa de voluntàries associació integrada per persones a- ble, ara, la Innocència es dedica ple- per malalties de Me, a Escòcia, que fa molts anys que contra l’estigma fectades per malalties de salut mental nament a estar amb els seus dos fills. salut mental i està implicada en el moviment de Des del mes de maig d’enguany, O- que treballa per vèncer la discrimina- A més, col·labora en una ONG que treballa per vèncer primera persona, que aposta perquè bertament ha començat a captar l’a- ció que viu el col·lectiu. “Apostem per treballa l’atenció a persones amb risc la discriminació les persones malaltes siguin les que tenció de persones que pateixen tras- un canvi social; si no ho fem nosal- d’exclusió social a través de teràpies que viu el col·lectiu sensibilitzin les periodistes, profes- torns mentals perquè participin del tres, no ho farà ningú”, afirmen les naturals i alternatives, està implicada - sionals sociosanitàries i alumnes projecte com a voluntàries. Actual- tres activistes. Segons un estudi ela- en diverses associacions de salut Robert Bonet d’institut, o Like Minds, Like Mine, ment, l’associació disposa de més de borat per la Universidad Complu- mental i fa de tresorera de l’AMPA de a Nova Zelanda, un programa pú- 30 persones que pateixen malalties tense de Madrid, l’any 2009, un 28% l’escola dels seus fills. Actualment, blic que defensa la implicació de les mentals i participen en el projecte de la població manifestava que no tant la Carme com la T. s’ocupen de afectades en la sensibilització, rei- com a activistes voluntàries. L’objec- faria una entrevista de feina a una per- la seva família i col·laboren en una vindica els drets de les malaltes i tre- tiu de l’associació és formar 150 per- sona amb un trastorn mental i un associació de salut, anomenada Emí- balla per un model social no biomè- sones a tot Catalunya de cara al 2014 44,9% de les familiars de persones lia, on s’han format com a “pacients dic a l’hora de concebre els trastorns per generar deu equips locals de lluita amb un trastorn mental no llogaria un expertes” per servir de suport a d’al- mentals. contra l’estigma repartits pel territori. pis a la persona afectada. “Les coses es tres malaltes i conèixer com funciona poden fer diferent, tant a nivell indi- el sistema sanitari i els entrebancs vidual com social”, afirma la T., i afe- que s’hi poden trobar. Treballen per geix: “Jo he fet un canvi a la meva vida assolir l’empoderament de la pròpia que vull transmetre a tothom”. Per malaltia i han dut a terme tallers per a aquest motiu, va decidir integrar-se al professionals, usuàries i famílies per projecte Obertament, juntament amb donar a conèixer la seva experiència i la Carme i la Innocència, que es van convertir aquest coneixement en una formar i, a partir del mes setembre, eina útil per a altres persones. MÉS QUE MIL PARAULES DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012

Terra irredempta Quaderns d’Illacrua Alba Gómez, Mar Carrera i Pau Casanellas. i Pau Alba Gómez, Mar Carrera A FONS: A FONS: FOTOGRAFIA: Robert Bonet [email protected]

sperem que la dona estigui picant de mans i assecar la suor –allò que la burgesia ha eliminat del seu sis- i Oriol Agulló. Romaguera Àlex que sigui el màrqueting polític el que cridi l’a- tema hormonal– i les llàgrimes.

tenció al jove llagrimós del darrere... si no, La sobirania real resideix en la gent que sap que, si és Gemma Garcia. qualsevol diria que Artur Mas se’ls ha aparegut Espanya qui té la culpa, és pel seu sistema capitalista d’orga- per polir la divina justícia que tant mortifica nització social, del qual Catalunya tampoc es desfaria si esti- CONTACTE: EMadrid. Esperem que sigui l’emoció pròpia de les marxes gués a les vostres mans. La sobirania real del poble català és multitudinàries la que impregni els porus d’aquests la que aprofitarà els moments convulsos que li entregueu manifestants i no la creença mística que estan escrivint la per creuar-se contra els artífexs de la terra promesa a la qual

Història. ens esteu sotmetent, tant vosaltres com els vostres amics TRANSFORMACIONS: Estimat President, no ets el messies que promet pulcra espanyols i europeus.

llibertat i independència eterna; ni tan sols descendent de I com passa sempre en la Història –escrita pels que no • Gironès P. Roger Guifré el Pelós; ets fill de la política gens èpica que utilitza teniu pudor ni vergonya–, el problema el té la senyora de la brillantines per dissimular les quimeres dels pans i els pei- imatge i també la marea humana que l’acompanyava. Encara

xos, s’anomenin Crespo i els seus hospitals o Oriol Pujol i que aquesta vegada serà doble: sobreviure al despotisme al Carles Masià. els seus jocs de les ITV. Per més que els teus aires de gran- qual ens heu crucificat amb la vostra imperiosa gestió i nete- desa pretenguin embolicar-te amb una senyera de seda jar-nos de tots els bocs expiatoris que pretengueu vendre’ns. oriental, el sentiment de terra irredempta s’aixeca des de COORDINACIÓ QUADERNS D’ILLACRUA: QUADERNS D’ILLACRUA: COORDINACIÓ MIRALLS: baix... amb els genolls clavats al sòl i utilitzant la bandera per Ciro Morales DISSENY GRÀFIC: DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 observatori dels mitjans • 13

, observatori dels mitjans [email protected]

RADIO Noves retallades a la plantilla de Catalunya Ràdio mentre el sou dels càrrecs directius continua en secret

equip de Catalunya Ràdio pel comitè d’empresa de Catalunya ques de l’audiovisual catalanes. El ATENEU BARCELONÈS ha sofert noves retallades Ràdio, que ha destacat la falta de salari d’Eugeni Sallent, director de L’ en les prestacions laborals. diàleg i negociació col·lectiva en la TVC i exmembre del grup privat Arran de la reducció del pressupost implantació d’aquestes retallades. català de mitjans de comunicació públic destinat als mitjans de tele- El comitè d’empresa també ha Godó, tampoc és públic. I pujant visió i ràdio públics catalans, s’han denunciat que el sou del director encara més, els salaris dels sis eliminat diverses ajudes de caire de Catalunya Ràdio, Fèlix Riera, membres del consell de govern de social de les quals gaudia la planti- membre d’Unió Democràtica de la Corporació Catalana de Mitjans lla de Catalunya Ràdio. Les treba- Catalunya, continuï essent secret i Audiovisuals (CCMA) també són lladores han quedat sense ajudes el fet que el salari i les dietes no secrets. En aquest consell de go- de menjador, plans de pensions, s’estableixin d’acord amb el con- vern, hi trobem el president de la fons social i dietes, entre d’altres veni col·lectiu, sinó de manera CCMA, Brauli Duart (membre des- reduccions. Tot això s’afegeix a les individual (cosa que dificulta en- tacat de CIU a l’etapa Pujol), dos mesures imposades des de la Gene- cara més esbrinar el salari que per- membres més de CIU, dos del PSC i ralitat a tot el funcionariat públic: cep el president de l’emissora). un del PP, tots ells amb un sou des- la reducció salarial del 5% i la con- La situació de secretisme s’am- conegut per la població i per la gelació indefinida del sou. Aques- plia als altres càrrecs directius de plantilla de la corporació. JAVIER El salari i les dietes del director de Catalunya Ràdio, Fèlix Riera, no tes mesures han estat denunciades les principals institucions públi- BORRÀS ARUMÍ s’estableixen d’acord amb el conveni col·lectiu, sinó de manera individual

INTERNET Infotraf o com seguir conferències via Twitter

nfotraf és un projecte ideat per conferència en qüestió al seu bloc. traf mitjançant Twitter. La part do- coneixement, algunes de les visi- un conjunt d’alumnes de la Uni- Segons la gent que integra Infotraf, lenta: els missatges que es poden ons que aporten poden ser poc fo- Iversitat Autònoma de Barce- l’objectiu és “mostrar de manera enviar amb els 140 caràcters que namentades o basades únicament lona amb l’objectiu “d’informar” general els continguts de les confe- permet Twitter ofereixen una visió en els coneixements adquirits sobre conferències mitjançant la rències on anem, però sempre des força reduccionista. Tot i que s’in- durant la conferència. xarxa social Twitter. La seva meto- del nostre punt de vista subjectiu”. tenta suplir aquesta mancança El projecte cobreix un nínxol dologia és aquesta: alguna inte- El projecte té coses bones: si no mitjançant el bloc, és difícil poder informatiu que encara no ha estat grant d’Infotraf assisteix a una pots anar a una conferència que et substituir una xerrada oral amb un gens explotat; aquesta pot ser la conferència concreta i, mentre es podria interessar, pots accedir a resum subjectiu escrit. Una altra seva millor aposta. Malgrat tot, cal fa, va piulant les frases més desta- un resum breu del que diuen les complicació és la poca experiència veure quin desenvolupament tin- cades de les ponències. Després de ponents a temps real. A més, pots que tenen les membres d’Infotraf drà i l’interès del públic per aquest la xerrada, penja un resum sobre fer preguntes sobre els continguts en alguns camps: com que volen tipus d’iniciativa informativa. JA- els continguts i les formes de la de la xerrada a les membres d’Info- opinar sobre diferents àmbits del VIER BORRÀS ARUMÍ

Ràdio Bronka 104.5FM (també 96.6FM de 00h. a 14h.) Àrea metropolitana de Barcelona Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Sants TV http://sants.tv www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.con- Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org trabanda.org | Ràdio Línea IV (només web) Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio RSK 107,1FM Nou Barris Selecció d’alguns programes de LaTele. Podeu consultar la graella sencera o veure (Barcelona) www.radiorsk.info | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell www.radiotrama.net | tots els videos a www.latele.cat. Emetem des de Plaça Espanya fins a Sant Pol Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | Postscriptum Radio (només per de Mar al CANAL 37 DE LA TDT. Resintoniza la teva tele per trobar-nos! internet) Terrassa www.postscriptumradio.org | Ràdio Pinsania 90.6FM Berguedà www.radiopinsa- CADA NIT A PARTIR DE LES 20H30 NOUS PROGRAMES! nia.wordpress.com | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radio- DILLUNS: 22h. L’Entrevista DIJOUS: 22h.Y tu qué miras gilipollas? klara.org | Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Radio Aktiva 107.6FM Alcoi DIMARTS: 22h. Docu…mental&Gènere El programa de punk de LaTele DISSABTE: 21h. La Xerrada FREQÜÈNCIES LLIURES www.radioaktivafm.blogspot.com | Radio Mistelera 100.8FM Dènia - La Xara www.lamistelera.org DIMECRES: 21:30h. Programa d’Horitzo TV DIVENDRES: 21h. Programa de l’aigua DIUMENGE: 23h. Zienzia i Zpiritu. 14 • directa DIRECTA 290

, espai directa

. SUBSCRIPTÒMETRE . PUNTS DE VENDA BARCELONA. GRÀCIA: Llibreria Aldarull • Martínez de la Rosa, 57 |Cap i Cua• Torrent de l’Olla, 99 | Infoespai • Plaça del Sol, 19 |Taifa• Verdi, 12 | Papereria Cer- 1.453 cles • Bailen 201 | Estanc • Roselló amb 1.500 Castillejos | Quiosc República Argentina • República Argentina 233. EIXAMPLE: Quiosc Manu • Nàpols-Rosselló. GUI- NARDÓ: Llibreria Rocaguinarda • Xiprer 13. SANT ANDREU: Bar La Lira • Coroleu, 15 1.350 | Quiosc Comerç • Plaça Comerç | Quiosc Rambla • Fabra i Puig, 10 | Ateneu Lliber- tari del Palomar • Coroleu, 82. NOU BARRIS: Ateneu Popular de 9 Barris • Portlligat, 11-15 | Can Basté • Passeig 1.200 Fabra i Puig, 274. CIUTAT VELLA: Taller de Músics • Requessens, 3-5 | Xarxa Consum Solidari • Pl. Sant Agustí Vell, 15 | El Lokal • Cera, 1 bis | La Rosa de Foc • Joaquín Costa, 34 | Logofobia • UB Raval, dimarts 1.050 de 10h a 18h | Quiosc Colom • Rambles | Etnomusic • Bonsuccés 6 | Quiosc Tallers • Rambles | Quiosc Canaletes • Rambles. SANTS: Centre Social de Sants • Olzine- lles, 30 | Espai Obert • Violant d’Hongria, 900 71 | La Ciutat Invisible • Riego, 35 | Terra d’Escudella • Premià, 20 | Teteria Malea • Riego, 16 | Quiosc Can Mantega • Joan Güell amb Can Mantega | Quiosc Cotxe- res • Sants, 79 | Quiosc Francisco • Vilar- 750 dell | Coop57 • Premià, 15 | Koiton club • Rosend Arús, 9. BELLATERRA: Quiosc de Ciències de la Comunicació. BERGA: Lli- breria La Mafalda • Plaça Viladomat, 21. CALDES DE MONTBUI: Quiosc del Caprabo 600 • Av. Pi i Margall, 183 | Papereria Can Rosell • Av. Josep Fontcuberta, 118. CARDE- DEU: Quiosc del Centre • Ctra. de Cànoves, 4. CORNELLÀ DE LLOBREGAT: CGT Cornellà • Ctra. d’Esplugues, 46. ESPLUGUES DE 450 LLOBREGAT: Ubud Artesania • Mestre Joa- quim Rosal, 22. GIRONA: Llibreria Les Vol- tes • Plaça del Vi, 2 | Quiosc • Plaça Cata- lunya | Logofobia • UdG, dijous de 10h a 18h. GRANOLLERS: Llibreria La Gralla • 300 Plaça dels Cabrits, 5 | Anònims • Miquel Ricomà, 57 | El Racó Ecològic • Roger de Flor, 85. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT: Quiosc • Plaça del Repartidor. IGUALADA: Llibreria Cal Rabell • Santa Caterina, 17 | Llibreria Llegim • Ptg. Capità Galí, 4. 150 LLEIDA: Ateneu La Maranya • Parc, 13 | Espai Funàtic • Pi i Margall, 26. MATARÓ: Llibreria Robafaves • Nou, 9. MANRESA: Moe’s • Joc de la Pilota, 9. MOLINS DE REI: Llibreria Barba • Rafael Casanova, 45. 0 MONTMELÓ: Llibreria Guasch • Major, 43. PALMA DE MALLORCA: llibreria Mallorca • Esglèsia de Santa Eulàlia 11. RIPOLL: Grà- ✁ fic Paper • Progrés 27. | Gràfic Paper • Mossen Cinto Verdaguer, 14. RIPOLLET: El Local • Monturiol, 32. SABADELL: Can Capablanca • Comte Jofre 30. SANTA COLOMA DE GRAMENET: Associació Cultu- ral Popular Aramateix • Montserrat 3. | La Krida • Sicília, 97. | Llibreria Distrivin- yes • Sant Ramon, 22. SANT BOI DE LLOBRE- ... GAT: Bar Sense Noms • Plaça de les Pre- I ARA ses, 3 | Papereria Oxford • Ronda Sant Ramon, 113. SANT FELIU DE LLOBREGAT: ’NS A Ateneu Santfeliuenc • Vidal i Ribas, 23 | Teteria Índia • Jacint Verdaguer, 9. SANT POSA JOAN DESPÍ: Kiosk Dot • Pg. Canal s/n amb Av. Barcelona. | La Krepería • Galícia, 8. 1.500! SANT PERE DE RIBES: Llibreria Gabaldà • Plaça de la Font, 2. LA SEU D’URGELL: Lli- breria La Llibreria • Sant Ot, 1. SITGES: Quiosc Can Jornet • Major, 8. TARRA- GONA: CGT Tarragona • Rambla Nova, 97- 99, 2n pis. TÀRREGA: Llibreria Bufavents • Major, 23 | Fem Cadena • Av. Barcelona, Si et subscrius* a la 81. TERRASSA: Terrassa Respon • Societat, Directa, per només 5 6 | Llibreria Synusia (Ateneu Candela) • Sant Gaietà, 73. VALÈNCIA: Café Tendur • euros* més, tindràs el Historiadora Sílvia Romeu, 6 | Llibreria llibre #RT15M Sahiri • Danzas, 5 | Bar Terra • Baró de *NOMÉS SUBSCRIPCIONS ANUALS *MÉS Sant Petrillo, 9 | Sodepau • Carnissers 8. DESPESES D’ENVIAMENT SI N’HI HA VILAFRANCA DEL PENEDÈS: La Fornal • Sant Julià, 20. DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 r0da el món • 15

, roda el món [email protected]

ALEMANYA • GRUPS DE REFUGIADES ABANDONEN ELS CAMPS D’INTERNAMENT I MARXEN FINS A BERLÍN PER FER UNA ACAMPADA INDEFINIDA Rebel·lió contra la normativa d’asil alemanya

Roger Suso ROGER SUSO Berlín

rop de 5.000 persones van sortir al carrer el dissabte 13 Pd’octubre per participar en una manifestació sorollosa que va recórrer el centre de Berlín per denunciar la situació difícil i mise- rable que viuen les refugiades i les persones sol·licitants d’asil a Ale- manya. La marxa, que va començar a Oranienplatz (al barri de Kreuzberg) i va acabar davant del Reichstag amb l’entrega d’un recull de deman- des a les autoritats, s’inclou dins la campanya, iniciada fa un mes, de denúncia i visualització de les con- dicions a què està sotmès aquest col·lectiu, ignorat per la classe polí- tica, pels grans mitjans de comuni- cació i també per la majoria de la societat alemanya benestant. El suïcidi, aquest any, de dos joves refugiats iranians, Muham- mad Rahsepar al camp d’interna- ment de refugiades de Würzburg i Samir Hashemi al de Kirchheim unter Teck, ha estat la guspira que Més de 200 persones procedents de centres de tot Alemanya han acampat a Oranienplatz, al barri berlinès de Kreuzberg ha encès una protesta inèdita que va començar a principis de setembre gar amb la vida”, explica Ferdinand. kurd, va haver de fugir del país quan, lloc de residència assignada i viatjar talitat alemanya i, per tant, han de a la ciutat bavaresa de Würzburg “Aleshores, vaig fugir del país creu- a causa de la seva militància polí- a d’altres ciutats. També demanen tornar als indrets d’on vénen”. Per la amb diverses vagues de fam, cosides ant el fortificat estret de Gibraltar. tica, va començar a témer per la seva l’abolició de la prohibició a què es- seva part, el ministre d’Interior, de boca i una caminada de protesta Les represàlies a la meva família no vida. Fa nou mesos que Abdullah va tan subjectes de buscar feina de ma- Hans-Peter Friedrich, ha anunciat que ha culminat, després de més de cessaven”. Fa anys que viu a Ale- arribar a Alemanya i ja ha passat nera autònoma i d’accedir a cursos que el govern central “adoptarà me- 600 km i 28 dies, a Berlín, amb una manya i encara no ha aconseguit pels camps d’internament de Würz- oficials de llengua alemanya, a més sures urgents per evitar l’abús del acampada indefinida a Oranien- l’estatut de refugiat. La incertesa de burg, Regensburg i Bamberg. “He de la fi de les deportacions, del racis- dret a l’asil” i el ministre d’Interior platz de 200 persones procedents de la seva situació l’angoixa. Encara no estat tancat, aïllat de la societat i me policial i de les targetes de racio- de Baixa Saxònia, Uwe Schüne- centres de tot Alemanya. Les perso- sap si podrà romandre legalment a amb la prohibició de treballar, sense nament, sistema que les obliga a mann, ha afirmat que “el 100% de Alemanya o serà deportat. Pensa comprar un tipus de menjar concret les sol·licitants d’asil de Sèrbia i que l’acampada no és la finalitat de i en uns establiments concrets –com Macedònia, en particular les comu- La llei alemanya les mobilitzacions, sinó un mitjà de El partit neonazi NPD ara els supermercats de la cadena nitats zíngares, abusen del tracte protesta, una acció més. “Fins i tot va intentar atacar REWE. Com a darrer punt, l’assem- alemany i dels beneficis socials”. La prohibeix a les s’hi està millor perquè, als albergs blea d’Oranienplatz demana a les ultradreta també ha pres partit en sol·licitants d’asil governamentals, les condicions són la marxa a Erfurt autoritats que s’atorguin permisos aquest debat. Durant la caminada de lumpen i inhumanes”, testifica. “La de residència a les persones refugia- protesta, el partit neonazi NPD va buscar feina o viatjar naturalesa del sistema europeu és la diners, tornant-me boig i amb la por des i que s’agilitzi el procediment intentar atacar la marxa a Erfurt i es deportació d’immigrants sense de la deportació al cos. Ara lluito per d’asil, ja que el procés acostuma a va contramanifestar a Potsdam. La nes sol·licitants d’asil que acampen papers i refugiades. Per molta refor- canviar-ho. Sé que, legalment, no trigar anys i representa un desgast formació nacionalxovinista i anti- amb iglús i carpes de circ provenen ma que es faci, el sistema s’ha de puc sortir del terme municipal de psicològic elevadíssim. immigració Pro Alemanya es va con- de diversos indrets, tots ells assolats canviar”. D’acord amb aquesta idea, Würzburg i estar a Berlín, però no Tot i que l’acampada ha tingut centrar davant del Reichstag contra per conflictes o per l’autoritarisme: prop de 50 activistes van ocupar ens queda alternativa si volem acon- un ressò mediàtic positiu, l’acció l’acampada i els camps d’interna- l’Afganistan, Tunísia, Síria, l’Iraq, l’ambaixada de Nigèria a Berlín du- seguir la llibertat”, sentencia. coincideix amb l’aflorament del ra- ment de Wolgast i Waßmannsdorf Bòsnia, el Sudan, Burundi, Benín i rant unes hores per denunciar la Així doncs, amb l’acampada, el cisme institucional i l’atrinxera- van ser apedregats i pintats amb el Camerun. Tanmateix, el gruix de col·laboració dels estats africans en col·lectiu de persones sol·licitants ment del govern central democrata- esvàstiques i lemes de record al po- la gent prové de l’Iran. les deportacions que duen a terme d’asil reclama acabar amb el resi- cristià i el seu referent bavarès grom de Rostock-Lichtenhagen, o- Ferdinand és llicenciat en Dret i els països de la UE. denzpflicht, la llei que les confina a contra un possible canvi de les lleis corregut l’any 1992. Malgrat tot, participa a l’acampada. Té 25 anys i Abdullah (nom canviat) té 28 viure en centres d’internament –la d’asil i les demandes del col·lectiu Ferdinand, Abdullah i l’assemblea és del Camerun. El seu pare va ser anys i és originari del Kurdistan ira- majoria d’ells en condicions pèssi- acampat. Per la ministra d’Afers ho tenen clar: pensen romandre a assassinat per ordre del president nià. Actiu en els moviments estu- mes i situats als afores de les pobla- Socials de Baviera, Christine Hader- Oranienplatz amb determinació camerunès Paul Biya. “Estant dins diantils d’esquerra i activista pel cions o en antigues casernes mili- thauer, “més de dos terços de les fins que s’implementin les seves el govern, s’hi va oposar i ho va pa- dret d’autodeterminació del poble tars– i els prohibeix abandonar el sol·licitants d’asil abusen de l’hospi- demandes. 16 • roda el món 17 d’octubre de 2012 • DIRECTA 289

, roda el món

EUA • EL GOVERNADOR DE WISCONSIN VOL IMPEDIR QUE ELS SINDICATS TINGUIN CAPACITAT PER NEGOCIAR CONVENIS COL·LECTIUS La gran batalla sindical nord-americana

Josh Aden SITTHIXAY DITTHAVONG siona els sindicats és el fet que les Califòrnia empreses nord-americanes sub- contractin la major part de la seva ls Estats Units es troben en- producció. mig d’una gran batalla ideolò- La globalització ha desconnec- Egica, una lluita entre les clas- tat els agents industrials rics de la ses treballadores i l’empresariat que força de treball, que és la que crea s’arrossega des de fa generacions i la riquesa. La desconnexió permet que, darrerament, ha pujat de to. Els que l’empresa busqui mà d’obra sindicats han estat un element clau internacional barata, cosa que des- en la història dels Estats Units des articula la feina dels sindicats del dels inicis de l’era industrial. Al vol- sector privat dels EUA; només el tant del 37% de les empleades públi- 6,9% de la força laboral industrial ques dels EUA estan sindicades. privada està sindicada des de 2011. Això inclou mestres, policies, bom- Mentrestant, l’empresariat con- bers, personal mèdic i treballadores servador i diferents comentaristes de manteniment i neteja de les ciu- de dreta han contribuït, a través tats, que, amb l’excusa de la crisi dels mitjans, a alimentar el debat financera, han estat blanc d’atacs. nacional contra els sindicats. Els governadors dels estats han in- Quan l’economia va caure, el tentat reparar els grans forats dels 2008, els sectors conservadors van seus pressupostos amb retallades ignorar els jocs que feien els bancs a l’educació, en primera instància. El professorat de les escoles públiques de Chicago es manifesta davant el John Marshall Metropolitan High School el 12 de setembre amb l’economia mundial i, en can- Els contractes sindicals, però, s’in- vi, van culpar els sindicats i l’excés terposen en el camí de les retalla- treball amb l’Estat. A més, això in- bé es va declarar en vaga el mes de als anys 50, un 35% de les treballa- de regulació governamental. Quan des i la classe política conservadora valida tots els contractes anteriors, setembre i va forçar el tancament dores dels EUA estaven sindicades. la indústria nord-americana de l’a- ha reaccionat acusant els sindicats els acords referents a les asseguran- dels centres educatius durant set L’estabilitat que va generar l’acció utomòbil va estar a punt de col·lap- de mestres de malgastar diners de ces de salut i les pensions, i permet dies al districte escolar més gran sindical va ser la base de la cons- sar, la classe política conservadora les contribuents i de dificultar un que l’Estat repari el dèficit públic a dels Estats Units, va aconseguir el trucció de la pròspera classe mit- i els líders empresarials no van dir bon rendiment escolar posant tra- costa de la classe treballadora. conveni col·lectiu. La setmana pas- jana nord-americana. que era a causa dels mals models ves a l’acomiadament del mal pro- El projecte de llei de Wisconsin sada, el personal no sindicat dels Des de la dècada de 1980, però, de negoci adoptats o d’un error d’a- fessorat. rep un suport molt important d’ele- supermercats Wal-Mart va dur a la classe mitjana nord-americana preciació del mercat, van donar la ments reaccionaris dretans com el terme la primera vaga en 50 anys no ha fet cap progrés significatiu. culpa als contractes sindicals, que locutor Rush Limbaugh, que ha de- d’història de la firma. Es van fer Des de l’era Reagan, l’empresariat havien encarit massa el cost de la Els sectors clarat que “els sindicats del sector piquets a 28 botigues de dotze es- ha guanyat la batalla. Quan l’Ofi- mà d’obra. Segons aquestes veus, públic, per definició, negocien con- tats del país. L’organització ha a- cina d’Estadístiques Laborals va els contractes havien fet que les conservadors diuen tra el poble nord-americà”. El debat nunciat que convocarà més protes- començar a recopilar dades sindi- empreses nord-americanes d’auto- que no és patriòtic laboral s’ha deteriorat fins al punt tes si no es compleixen les seves cals, el 1983, més del 20% de les mòbils fossin poc competetitives que els sectors conservadors diuen demandes. treballadores nord-americanes es- al mercat global. Lamentablement, negociar contractes que no és patriòtic negociar con- A finals del segle XIX i XX, les taven sindicades. A partir de 2011, gran part de la classe treballadora tractes de treball amb l’Estat. Avui activistes van lluitar pel dret a sin- el nombre ha minvat de manera nord-americana es va creure a- de treball amb l’Estat dia, voler millorar les condicions sa- dicar-se i per obtenir normes de dràstica fins arribar a un 11,8%. Hi quest discurs i va votar contra el larials mitjançant un conveni seguretat laboral bàsiques. Els sin- ha diverses raons que expliquen la seu propi interès. A Wisconsin, el governador re- col·lectiu resulta antipatriòtic. dicats i les vagues van permetre forta caiguda de l’afiliació sindical. Tot i així, sembla que, avui, les publicà Scott Walker i l’assemblea Tot plegat no ha agradat gaire que s’aconseguissin algunes refor- L’economia dels EUA està en treballadores dels Estats Units, estatal han aprovat unes mesures als treballadors i les treballadores mes socials com les lleis contra el procés de canvi tecnològic i estruc- cansades de la retòrica de la crisi sense precedents amb l’objectiu de de Wisconsin, que ja patien prou treball infantil, el salari mínim i la tural. S’està passant d’una econo- econòmica i vigoritzades per una desactivar els sindicats del funcio- l’impacte de la crisi econòmica. El jornada laboral de vuit hores. L’ad- mia basada en la fabricació de nova consciència de classe gràcies nariat. El pla de Walker, que arran mes de setembre, van esclatar les hesió sindical va viure el seu clí- béns reals a un model basat en els al moviment Occupy Wall Street, d’això s’ha convertit en el perso- protestes contra la nova llei. Milers max després a la Segona Guerra productes financers i les inver- s’estan tornant a activar. La qües- natge favorit del Partit Republicà, de persones van sortir al carrer i, Mundial i va portar les pensions de sions especulatives. Les treballa- tió és si n’hi haurà prou, amb és anul·lar la capacitat dels sindi- ara, la llei està sota revisió judicial. jubilació i els beneficis mèdics a la dores estan atrapades en aquests aquesta nova onada de protestes i cats de negociar els contractes de El professorat de Chicago, que tam- classe treballadora. S’estima que, canvis, però el que realment pres- vagues. DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 roda el món • 17

, roda el món

EGIPTE • DESPRÉS DELS 100 PRIMERS DIES DE GOVERN NOMÉS S’HAN ACOMPLERT 9 DE LES 64 MESURES PROMESES L’immobilisme del president Mursi

EGYPTIAN PRESIDENCY

Mursi, assegut entre dos alts càrrecs militars, durant una cerimònia de graduació de cadets al Caire el mes d’agost Cada vegada més gent acusa Mursi de seguir el camí traçat per l’antic règim

Marc Almodóvar viuen a peu de carrer. Segons el les polítiques econòmiques sem- temps per acomplir el programa. El del rais. Entre elles, la vintena d’o- El Caire (Egipte) morsímetre (una eina de monito- blen seguir el camí traçat per l’an- germà del president va sortir als ficials de l’exèrcit que es van posi- ratge a la xarxa sobre l’acompli- tic règim. En matèria de drets hu- mitjans afirmant que Mursi “no dis- cionar a favor de la revolució. Però ursi repeteix el que ment del programa electoral dels mans, tampoc sembla que s’hagi posa de la llàntia màgica d’Aladí”, l’amnistia no resol els milers de feia Hosni Mubarak”. 100 dies), durant aquest termini, avançat molt. Segons un informe mentre alguns líders, per donar una casos de civils empresonades per “ML’escriptor Alaa el As- tan sols s’havien acomplert 9 de recent del centre Nadeem, 34 per- pròrroga que permeti assolir els ob- la justícia militar ni els casos de la wani es mostrava així de contun- les 64 promeses fetes. Segons la sones haurien mort sota custòdia jectius a última hora, discutien so- mainada del carrer detinguda du- dent després de veure que el pre- mateixa web, el president està tre- policial durant aquest període i 88 bre la data que s’havia de començar rant les protestes. sident egipci commemorava la ballant en unes altres 23 promeses més haurien patit tortures. a considerar que Mursi havia pres Com si es tractés d’un joc de pretesa victòria militar sobre Is- i no hi ha hagut cap mena de movi- possessió real del càrrec. Alguns cartes, dos dies després, la justícia rael de l’octubre del 73. En un esta- ment en la meitat dels casos. Les fins i tot van arribar a negar l’exis- egípcia va absoldre de tota respon- di ple de gom a gom, el president llargues cues per aconseguir pa Egipte està tència del programa el-Nahda amb sabilitat la vintena de persones islamista es va fer un bany de mas- subvencionat, els problemes dels què Mursi es va presentar a les e- encausades en l’atac contra mani- ses passejant-se en un descapota- subministraments o els eterns em- afrontant una de leccions. Així ho expressava Khairat festants de la plaça Tahrir del 3 de ble i saludant la claca entregada. bussos de trànsit estan minant la Shater en una conferència l’estiu febrer de 2011, conegut mediàtica- Una imatge faraònica que va fer paciència d’un poble que no acaba les onades de passat, afirmant que el-Nahda era ment com la batalla dels camells. que li caigués una pluja de críti- d’experimentar el canvi. mobilitzacions més aviat una idea. Però la realitat Entre aquesta gent, hi havia figu- ques als mitjans de comunicació. Des de finals d’estiu, Egipte es- és que el programa electoral d’el- res destacades del règim Mubarak Mursi va voler aprofitar les cele- tà afrontant una de les onades de obreres més Nahda és un document de 81 pàgi- acusades de contractar matons a bracions militars del 6 d’octubre mobilitzacions obreres més impor- nes completament detallat i desca- sou per desallotjar la plaça per la per fer balanç dels seus primers tants des de la caiguda del dictador importants des de la rregable a la xarxa que, 100 dies força. L’absolució va obrir una crisi 100 dies com a president d’Egipte, Mubarak. Moltes d’aquestes llui- després que Mursi accedís al càrrec, exprés al país. Mursi va decidir una data marcada durant la cam- tes són reprimides per la policia i caiguda de Mubarak no acaba de ser palpable a peu de destituir el fiscal general, sota l’a- panya electoral i segellada al pro- impliquen l’acomiadament de lí- carrer. cusació, indirectament, d’estar dar- grama electoral d’el-Nahda (el re- ders sindicals de marcat caire polí- La indignació va fer que diver- Per mirar de calmar les masses rere l’entorpiment dels processos naixement, en àrab). Durant un tic, fet que va portar la Unió de Sin- sos autocars de la germandat fossin i com a regal dels 100 dies, el presi- judicials, i el va enviar al Vaticà discurs molt llarg, va defensar que dicats Independents a declarar que presa de les flames el dia 12 d’octu- dent va oferir una amnistia a les com a ambaixador egipci. Però la havia assolit un 65% del programa les actituds del govern actual no bre, després de l’esclat d’enfronta- preses polítiques des de la caiguda pressió de la judicatura va obligar promès i s’encoratjava a tirar enda- diferien gaire de les de Mubarak. A ments entre grups partidaris i opo- del president Mubarak. Un gest el president a fer un pas enrere i vant el repte. punt d’assolir l’acord definitiu per sitors als islamistes a l’emblemàtica simbòlic destacat del qual es po- acceptar la continuïtat d’Abd el Però aquestes xifres es contra- al préstec amb l’FMI que tant van plaça Tahrir. Els sectors partidaris drien beneficiar els milers de per- Moged Mahmud a la fiscalia fins diuen amb les sensacions que es demonitzar quan eren a l’oposició, dels Germans Musulmans demanen sones detingudes des de la caiguda que arribi a la jubilació. 18 • expressions 17 d’octubre de 2012 • DIRECTA 290

, expressions [email protected] El desembarcament de la cultura lliure Cinquena edició dels oXcars i del Free Culture Forum

Els oXcars, autodefinits com l’esdeveniment més important de cultura lliure de tots els temps, tornen a la càrrega amb una edició especial, la cinquena, que acollirà la Sala Apolo el proper dijous 25 d’octubre. Una nit de ‘show’ lliure que promet ser memorable i que precedirà l’inici del Free Culture Forum (FCForum), que se celebrarà durant els dos dies següents a l’espai Arts Santa Mònica de Barcelona.

Estel Barbé ment obsolets. Per això presenta [email protected] uns oXcars carregats de projectes innovadors, que trenquen amb la lliberar la ciutadania dels fal·làcia que afirma que les descà- 0Xcars abusos de la SGAE i d’altres rregues a la xarxa estan matant Aindústries culturals, tot de gana les artistes. Personatges Dijous 25 d’octubre defensant la neutralitat de la com Cory Doctorow, l’actor i 20:30h. Sala Apolo Barcelona xarxa per una democràcia, una cineasta Paco León, l’escriptor informació i una cultura lliures. Andreu Martín i el llargmetratge FREE CULTURE FORUM: 26 i X.net (antiga EXGAE), la platafor- [NO-RES] seran els encarregats de 27 d’octubre durant tot el dia. ma organitzadora dels Oxcars i demostrar que els models sosteni- Arts Santa Mònica Barcelona del Free Culture Forum, té molt bles de compartir el coneixement i clar que els models que proposa la la cultura existeixen, es practi- +INFO: whois--x.net El FCForum és una trobada internacional que reuneix organitzacions i persones indústria cultural estan completa- quen i, a sobre, funcionen. implicades en la lluita per la defensa d’Internet i de la cultura lliure

‘Crowdfunding’: més enllà Quant costa compartir? permeten monitoritzar quantes de la gestió de la misèria descàrregues i reproduccions tenen les artistes i, a partir l FCForum tindrà diver- història, la iniciativa ciutada- d’aquí, construir un nou model sos escenaris oberts, na 15mparato, que inicialment de repartiment d’ingressos. Eamb la voluntat de demanava 16.000 euros per Taringa! i el seu projecte coordinar, un any més, una afrontar els costos d’una Taringa Musica –una comunitat agenda comuna i un marc querella contra Rodrigo Rato i virtual amb setze milions d’u- d’acció internacional per en va obtenir 19.413 en menys suàries instal·lada a l’Amèrica temes vinculats a la cultura de vint-i-quatre hores i Llatina principalment– ja s’ha lliure i a l’accés compartit al amb col·lapse del servidor vist involucrada en diversos coneixement. Un dels eixos inclòs. plets interposats per les grans principals se centrarà en Un dels altres àmbits multinacionals culturals, tot i l’estudi elaborat per la matei- centrals continuarà sent la que, de moment, els ha guanyat xa X.net amb la idea –com democràcia en xarxa, l’accés a tots. Megabox té un altre origen, afirmen elles mateixes– “de la informació i la defensa de la és un dels darrers projectes de transformar el crowdfunding neutralitat d’Internet, aquest Megaupload, que s’havia de en una eina real de finança- gran espai comú del compartir presentar just abans de la deten- ment i no en una simple gestió que cada vegada rep més atacs ció dels seus fundadors i del de la misèria”. El punt de que s’encaminen cap al seu conegut Kim DotCom. La idea partida és defugir el crowdfun- control. X.net denuncia que, inicial: crear una botiga de ding que esprem les famílies, més enllà dels interessos dels música on s’oferiria un 90% dels les amistats i les conegudes i grans lobbies culturals, cada guanys a les artistes que com- analitzar quins canvis legals cop més, els governs s’interes- partissin les seves creacions des caldrien perquè aquestes eines sen per entendre i dominar os dels grans protagonis- ingressos que generen les descà- d’allà. Les esperances, però, generessin un model de finan- aquesta gran xarxa que s’està tes dels oXcars d’enguany rregues a la xarxa directament encara no estan perdudes del çament cultural molt més consolidant com un espai real Dsón la comunitat virtual amb les autores per estalviar-se tot, ja que Kim DotCom ha mainstream. Tot plegat, amb d’organització política i, sobre- Taringa! i el servei – encara no l’enriquiment de les agències anunciat que Megabox continua diversos exemples, com el tot, d’aprofundiment democrà- llançat– de Megabox. Són siste- intermediàries i, en definitiva, en peu i sortirà a la llum prope- crowdfunding més ràpid de la tic. mes que proposen compartir els obviar-les. Aquests models rament. DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 expressions • 19

, expressions

FESTIVALS La Barcelona negra a tot volum Cinquena edició del festival ‘Say it loud’ sobre cultura i ‘black music’ contemporànies

Anna Pujol Reig [email protected]

l terme música negra englo- ba molts gèneres diferents Ecom el funk, el rap, el rhytm&blues, el latin-soul, el hip- hop, el boogaloo, l’ska, el soul, el reggae, el jazz o el dancehall. Gràcies a iniciatives com el cicle Say it loud –iniciat el 2008–, molts d’aquests estils han passat de ser desconeguts per la gran majoria de El col·lectiu Black Salad i La Farinera del Clot organitzen el ‘Say it loud’ 2012 Festival Say it loud 2012 públic i programats només a festivals o espais més elitistes a Dies 19, 20, 26 i 27 d’octubre tenir un espai únic a la ciutat. El Entrada gratuïta a tots els actes, festival no només mostra el vessant menys el concert del dia 20. musical, sinó també tota la força de Centre Cultural La Farinera la cultura afroamericana i les seves del Clot. Gran Via de les Corts reivindicacions. Enguany es podrà Catalanes, 837. Barcelona gaudir de la cinquena edició del Say www.sayitloud.cat it loud al llarg dels dies 19, 20, 26 i 27 d’octubre a la Farinera del Clot. Els integrants d'Electric Gozarela mostraran el seu peculiar estil anomenat booga-punk al concert del dia 20

‘Music is a mission, not a competition’ moment, ha estat el Centre precisament, és promoure la Cultural La Farinera del Clot, un música i les arts escèniques al questa frase, que conté Des de llavors, l’associació la ciutat, com les festes alterna- equipament gestionat per la barri i a la ciutat. De fet, un dels tota una declaració d’in- –creada ara fa cinc anys de la mà tives de Gràcia i Sants o el cicle Federació d’entitats Clot-Camp aspectes més destacats del cicle Atencions, és un dels ideals de dos melòmans de la música de cinema documental Black is de l’Arpa, que es coordina mitjan- és la manera com es gestiona, la de Black Salad, una de les orga- amb groove– ha volgut portar i beauty, organitzat juntament çant el model anomenat gestió gran implicació de les organitza- nitzadores del festival. Black acostar aquests gèneres i tota la amb la cooperativa La Ciutat cívica. El festival és un dels dores i, sobretot, les ganes i la Salad és un dels dos col·lectius cultura que els acompanya a Invisible. L’altre col·laboradora referents de la programació de iniciativa de les artistes, més promotors del primer Say it loud. altres esdeveniments i punts de en aquest cicle, des del primer La Farinera, que el que busca, enllà de les actuacions.

Ballant amb Muhammad Ali

quest any, una de les figu- de 2012 d’aquest festival d’Oa- del dia 20 d’octubre, sota el títol Electric Gozarela, un total de vuit per poder sentir el bo i millor del res de la cultura afroameri- kland, i els fonogrames de música La música negra, vici i ofici, amb músics que experimenten amb el sound system actual, el festival es Acana que s’ha volgut reivin- africana que l’associació Wiriko la idea d’ajudar a crear sinergies i boogalooo i el funk per acabar tancarà el dia 27 amb les vuit dicar és el gran Muhammad Ali. Al ha aplegat en una mostra sota el espais comuns. De fet, en aquest amb el seu particular booga-punk, hores Reggae Run que, des de les llarg dels anys, s’han recuperat nom La representació visual de la espai, es presentarà el projecte i els Fire Eaters, amb Eddie Ro- 19h i amb entrada gratuïta, comp- altres personatges com Emory música africana. Aquesta entitat Blackcelona, una nova plataforma berts i el seu darrer i aclamat tarà amb les sessions de Rebelma- Douglas o Assata Shakur. Així serà l’encarregada de donar el tret de comunicació i acció musical al àlbum Burn!, tant per les peces diaq, Leones Humildes, Dance doncs, amb Muhammad Ali d’am- de sortida al festival amb la voltant d’aquest estil de música originals com per les versions Crasher, Badalonians, Urtica fitrió, el ball i la bona música ens presentació, el dia 19, del docu- que es fa al territori, juntament sorprenents que conté. El hip-hop i Sound i Nasharí. Com va dir en acompanyaran durant els quatre mental Soul Power. Una altra de amb el nou número de la revista el rap són els escollits pel concert Muhammad Ali: “Les teves mans dies, unes propostes que, alhora, les apostes de l’edició d’enguany especialitzada i consolidada a del dia 26, de la mà de les bandes no poden picar allò que els teus es podran alternar amb dues és poder agrupar entitats, grups, l’Estat espanyol Enlace funk. Beroots Bangers, l’ànima mestis- ulls no poden veure” ni, en aquest exposicions: Malcom X Jazz promotores i públic de la música Després, arribarà un dels concerts sa d’Indee Style i, des de Granada, cas, el que les teves orelles no Festival, fotografies sobre l’edició negra al voltant de la taula rodona més esperats, amb els barcelonins Freshmakers. Però, sens dubte, poden sentir. 20 • expressions 17 d’octubre de 2012 • DIRECTA 290

, expressions

COMIC Dues penèlopes que van llevar àncores L’associació Mujeres Pa’lante engega un documental per retratar dues històries d’empoderament femení

Bufava un migjorn esperança- dor. Neptú havia esdevingut un orador lacònic que tan sols impregnava les seves paraules de bons presagis. De trets atà- vics, ella va decidir hissar les veles i salpar d’aquella terra que l’havia criat, disposada, si calia, a ser l’última polissona de la pastera. Però, a mesura que s’atansava a l’altra banda de l’oceà, aquell horitzó enlluerna- dor es va anar deformant en la realitat crua d’una Catalunya hostil. Pel que sembla, els molls del vell oasi europeu només brillaven de lluny.

Mireia Chavarria [email protected]

legant, alegre, valenta, sempre havia cregut que Eaquella dolça brisa la mena- ria a bon port. Mai no hauria imaginat que acabaria sent víctima de la precarietat laboral més des- pietada. “La meva és una història feliç”, afirma, entusiasmada. A la Ramona, quan parla, li brillen els ulls. Fa tanta patxoca que la van arribar a acomiadar d’una feina per anar “massa” ben vestida. Tot i que la vida no li ha posat les coses Mujeres Pa’lante ha ajudat moltes dones i ha col·laborat en projectes com la creació de Sindillar, un sindicat per a les treballadores de la llar fàcils, des que va venir d’Hondures, se sent molt a gust a Catalunya. Ara llengua i orgullosa de sentir-se part tència que faran visibles les crisi. Per poder fer possible aquest càmeres han començat a rodar. que s’apropa als seixanta anys, el de la població autòctona, comenta, persones que han quedat més documental, Mujeres Pa’lante ha Davant de l’objectiu, la vida de camí li ofereix un nou repte, aques- amb il·lusió, que podrà explicar, en desemparades arran de la crisi: engegat una campanya de microfi- dues lluitadores que continuen català, tots els obstacles amb què les dones. En concret, la dona nançament a través de la platafor- remant per canviar la realitat en Mujeres Pa’lante s’ha trobat pel fet de ser dona i migrant, amb tots els desafia- ma Verkami. A hores d’ara, queden què viuen, que continuen lluitant migrant. ments que suposa aquesta condi- dotze dies per aconseguir el per poder somriure, que conti- ha engegat una A aquesta història d’empodera- ció dins el sistema capitalista, pressupost necessari, però el nuen batallant per assolir el seu ment, se n’hi entrellaça una altra: la especialment en un moment de projecte ja ha llevat àncores i les somni: tocar terra ferma. campanya de Pilar també ha decidit exposar la seva experiència a la sensibilitat microfinançament cinematogràfica. La seva també és una història de tenacitat, sensibili- Lluites que creuen oceans a la plataforma tat, audàcia. De ben jove, va deixar Verkami l’Amèrica Central per venir a bandonar un país no signi- cial desavantatjós amb l’estat projectes amb d’altres associa- estudiar aquí, però va ensopegar fica abandonar la lluita. sudamericà. cions com, per exemple, en la ta vegada, força engrescador. I és amb més d’un entrebanc. Sent mare ASovint, creuar un oceà pot La situació que vivien com a creació de Sindillar, un sindicat que serà una de les protagonistes soltera i sense-papers, va viure una encendre nous camps de batalla. migrants a Catalunya, però, els va per a les treballadores de la llar. del documental que ha engegat situació d’explotació laboral en És el cas de Mujeres Pa’lante, una fer pensar en una nova forma de Arrelades als moviments socials l’organització Mujeres Pa’lante, pròpia pell i es va veure obligada a organització de dones migrants militància. Tenien les eines per de Catalunya, el dia 12 d’octubre juntament amb l’antropòloga i plantar cara a aquells que l’havien sorgida al bressol del col·lectiu crear un aixopluc per a totes van participar a la marxa que es realitzadora Tanja Wol. “L’associa- contractada. Malgrat tot, ha acon- Maloka, nascut el 2006 i que va aquelles dones que estaven vivint va organitzar a l’Hospitalet de ció és la base de la meva vida. M’ha seguit sortir-se’n i, ara, l’únic que aglutinar migrants de Colòmbia un procés migratori i també la Llobregat sota el lema Res a ajudat moltíssim, m’ha donat molta demana a la Tanja és que no la –sobretot, dones– que ja eren consciència política per orientar celebrar, tot per reconèixer i força per tirar endavant”. En sentir- retrati com una víctima. “No vull activistes al seu país i volien el seu discurs crític amb el siste- estan fent mans i mànigues, ho, la Maritza, una companya de sortir plorant. Ara sóc una dona continuar batallant contra el Pla ma. Des que Mujeres Pa’lante va juntament amb SOS Racisme, per l’associació, l’abraça, emocionada, empoderada”. Colòmbia 1, una iniciativa dels engegar motors, ha ajudat moltes aturar l’onada de xenofòbia que agraïda. I és que la Ramona és tota Així doncs, la peça audiovisual EUA que establia un acord comer- dones i ha col·laborat en molts amenaça la societat. passió. Enamorada de la cultura i la exposarà dues històries de resis- DIRECTA 290 • 17 d’octubre de 2012 expressions • 21

, expressions

PEL·LÍCULES . ZONA LLIURE

La lluita per la supervivència D’AHIR PER DEMÀ portada al cinema Don Santiago L’actor Paco León s’estrena com a director amb ‘Carmina o revienta’, un llargmetratge en forma de fals documental

Roger Costa Puyal obtenir un curt 9% dels vots. La tardor de 1974, a París, s’havia l 23-F va culminar la pri- reunit amb Nicolás Franco, ne- mera etapa de la transi- bot del dictador i col·laborador Eció. La passivitat popular de l’aspirant a rei. Carrillo s’ha- davant el cop de Tejero i el fet via compromès a fer que el PCE que la gent es quedés davant del no mogués ni un dit fins que Ju- televisor esperant les paraules an Carlos fos coronat i a reconèi- del rei van marcar l’èxit del tes- xer-lo com a rei a canvi de la le- tament franquista. La manifes- galització del PCE. Carrillo va tació del 27 de febrer a Madrid, mantenir aquest pacte en secret encapçalada per Carrillo i els i va fer veure que seguia amb la altres herois de la democràcia clàssica posició antimonàrquica –inclòs Fraga–, al crit de “Viva el del PCE. Quan va morir Franco, rey!”, ho va acabar de deixar tot el novembre de 1975, Carrillo, atado y bien atado. Els partits des de l’estranger, continuava d’esquerres –amb el PCE al cap- amb aquesta actitud falsa i, en davant– havien fet la seva part unes declaracions a Oriana Fal- del tracte: desactivar les seves laci per al rotatiu italià l’Euro- Ramon Samblas bliment familiar i la manca de s’acaba convertint en un maldecap bases, decebent les seves expec- peo, va dir de Juan Carlos: [email protected] perspectives tan present al seu per les protagonistes. tatives i reivindicacions. No en “Està ficat fins al coll en una entorn no frenen la Carmina en el El mateix rodatge de la pel·lí- va, l’abstenció es va multiplicar aventura que li costarà cara. armina Barrios és una dona seu combat diari perquè la família cula ja és una mostra de les difi- per tres entre 1977 i 1980 i la de- Quines possibilitats té? Com a que volta els 60 anys. tiri endavant. Els seus enemics cultats socials que travessa la safiliació del PCE i del PSOE va molt, ser rei durant uns me- CJuntament amb el seu són des del cobrador del frac a les majoria de la societat i el món de augmentar més d’un 50%. A les sos”. Fins l’any 1976, en públic, marit, la seva filla i la seva néta, asseguradores, passant per yon- la cultura. Filmada amb un pres- eleccions de 1982, es van recollir havia continuat exigint un sobreviu amb serioses dificultats quis que la volen robar o uns supost molt baix (40.000 euros, els fruits i hi va haver un gir a la referèndum sobre la república. econòmiques, que es veuen agreu- yuppis al volant d’un cotxe de segons Paco León) i utilitzant dreta. Sembla ser que tothom Carrillo, estalinista de tota jades per un robatori massiu de gamma alta que es neguen a temes musicals amb llicència menys el president Adolfo Suá- la vida, va accedir a la secretaria pernils al seu bar. Davant la assumir les seves responsabilitats creative commons per la banda rez coneixia l’Operación Arma- general del PCE l’any 1960. Des manca de suport de l’empresa en un accident. Davant de tots sonora, el director va voler fer una da i Carrillo, que en aquella d’aleshores, seguint els consells d’assegurances, decideix recupe- ells, la Carmina no s’acovardeix i estrena simultània al cinema i a època s’havia reunit diverses de l’informe de Khruixtxov al rar els diners d’una manera Internet, on es pot visualitzar per vegades amb el secretari gene- XXè Congrés del PCUS, havia enginyosa i desesperada a parts un preu semblant a la tarifa d’un ral de la casa reial, Sabino suavitzat les pràctiques estali- iguals i, mentrestant, ens explica Paco León ens videoclub (al voltant dels 3 euros). Fernández Campo, també. nistes, però no les havia elimi- la cursa d’obstacles que és el seu mostra que, La iniciativa va ser “àmpliament Segons Pepe Rei, des de nat; les diferències, les solucio- dia a dia i les seves reflexions boicotejada” –en paraules del l’any 1977, Carrillo assistia amb nava amb expulsions. El nombre sobre la vida. per la gent de director– per la patronal de les normalitat a les recepcions ofi- d’afiliacions minvava mentre L’actor Paco León, més cone- sales de cinema i només la van cials del rei i, fins i tot, presu- augmentaven les escissions a la gut pels seus treballs a la televi- baix, tot són projectar vint sales a tot l’estat. mia que els cambrers de CCOO li seva esquerra. A partir de 1968 sió, s’estrena com a director amb Aquesta acollida tan freda de les guardaven els millors canapès. Carrillo va iniciar el seu apropa- aquest llargmetratge en forma de pals a les rodes sales contrasta amb el premi que El monarca l’anomenava don ment a l’eurocomunisme del PCI fals documental, ajudat de la seva va rebre del Festival de Cinema de Santiago, incomplint el costum italià i el PCF francès, que consi- germana i també actriu María es nega activament a ser una Màlaga i amb el fet que, dos dies reial de tutejar tothom; s’havien deraven que la revolució era –premiada per La Voz Dormida– i víctima. Tot això, en una pel·lícula després de l’estrena, s’haguessin fet amics. El rei bromejava amb massa difícil de fer i que era mil- de la seva mare Carmina Barrios, que, a mesura que va avançant, va venut el 80% dels DVD i la pel·lí- el Real Partido Comunista de Es- lor convertir-se en partits de que s’estrena com a actriu fent guanyant ritme i destapa situa- cula s’hagués visualitzat prop de paña i Carrillo li reia les gràcies, masses, renunciant a la revolu- d’ella mateixa. Aquests treballs es cions còmiques i surrealistes a 15.000 vegades. S’ha tornat a com la resta de personatges de ció socialista i acceptant la de- complementen amb el de Paco parts iguals. La producció entra posar en evidència que el que es palau. A principis de 1977, Car- mocràcia capitalista. L’euroco- Casaus, fent el paper de marit de de ple en el que s’anomenaria projecta a les sales no sempre és rillo es va reunir amb Suárez per munisme es va oficialitzar a- la protagonista. cinema social. Carmina o revienta el que demana el públic. tancar els darrers serrells dels quell 2 de març de 1977 a Ma- En aquesta producció, l’actor i té similituds amb pel·lícules com seus pactes secrets; el 2 de març, drid, quan els secretaris gene- director sevillà ens mostra que, Raining stones de Ken Loach, on a Madrid va presentar l’euroco- rals del PCI –Enrico Berlinguer–, per la gent de baix, tot són pals a també es retraten persones rebut- munisme; el 9 d’abril, el PCE va del PCF –Georges Marchais– i les rodes: fracàs escolar, atur, jades pel sistema des de fa anys i +INFO ser legalitzat i, a les primeres del PCE –Don Santiago– en van alcoholisme i deutes. L’ofegament on també apareix la celebració www.carminaorevienta.com eleccions generals del juny, va presentar les línies bàsiques. econòmic que pateix el seu esta- d’una primera comunió que 22 • agenda directa DIRECTA 290

, agenda directa

Conferència Internacional pel Boicot, BARCELONA que encén la fantasia, l’estímul a la Dissabte 20 d’octubre Desinversions i Sancions (BDS) contra creativitat, el principi d’un viatge del Taula rodona: real a l’oníric, del petit detall al gran ‘Portes obertes: inclusió social i cons- l’Estat d’Israel impacte. Un espectacle còmic o poètic, trucció d’una identitat europea de les BARCELONA, 19, 20 i 21 d’octubre on cada objecte està representat sota persones refugiades a la UE’ una llum diferent. Tot es transforma i 19h Seu del Servei Civil Internacional ls dies 19, 20, i 21 d’octubre, el Casino d’Hosta- ens sorprèn. L’Ateneu Popular 9 Barris i (SCI) Catalunya. Carrer del Carme, 95. francs acollirà aquesta Primera Conferència pel La Central del Circ treballen conjunta- Amb aquesta taula rodona es vol engegar EBoicot, Desinversions i Sancions BDS) contra ment per donar suport a projectes de el projecte Open Doors, Social inclusion l’Estat d’Israel, en el marc de la gran campanya inter- creació d’espectacles de circ mitjançant and the construction of European nacional, BDS, que s’està desenvolupant amb força èxit una residència de creació, una residèn- identity, que pretén aportar més infor- a escala mundial, després de set anys d’un treball intens cia tècnica i l’estrena de l’espectacle al mació al voltant de la situació que viuen d’enxarxament entre diverses associacions i comitès locals. teatre de l’Ateneu. Organitza: Ateneu les persones refugiades a Catalunya. Hi Tenint en compte la passivitat política internacional davant els Popular 9Barris. Més informació: participaran companys del SCI Itàlia, el crims israelians i el fracàs continuat de les negociacions de pau, el 9 de juliol de 2005, http://ateneu9b.net/content/circo- SCI Grècia, el SCI Hongria i el Consell de més de 160 organitzacions palestines van llançar la Crida de la Societat Civil Palestina puntino-presenta-effetto-caffeina, Joventut de Xipre com a part d’un equip al Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’Estat d’Israel fins que aquest com- www.ateneu9b.net/content/circo-puntino investigadorComptarem amb la partici- pleixi amb el dret internacional i respecti els principis universals dels drets humans. pació d’un jove refugiat a Grècia, que ens La crida exhorta la comunitat internacional a dur a terme una Campanya de Boicot, Dimarts 23 d’octubre parlarà de la seva visió sobre les institu- Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel fins que aquest Estat compleixi tres Xerrada i presentació: cions i la seva experiència, un colombià demandes bàsiques: acabar amb l’ocupació i la colonització de totes les terres àrabs i ‘Guerra Social, Tensión Antisocial’ refugiat a l’Estat espanyol i l’experiència desmantellar el mur; reconèixer els drets fonamentals de la població àrab palestina 19h Llibreria Rosa de Foc. d’un voluntari del SCI Cat. Com a entitat d’Israel amb plena igualtat, i respectar, protegir i promoure el dret de les persones C. Joaquín Costa. Un cop superats els experta en la matèria, comptem amb la refugiades de tornar a les seves llars i propietats, tal com estipula la resolució 194 de obstacles de la no-violència i la democrà- participació de membres de la Comissió les Nacions Unides. cia, les lluites populars demostren una Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), que tendència tan curiosa com tràgica: ens faran una introducció sobre els Divendres 19 d’octubre 19h Presentació de la conferència. 19:30h Conferència: Opressió L’autotraïció. Les poques lluites que mecanismes de la sol·licitud d’asil a racial sistèmica: apartheid a Sud-àfrica i Palestina, a càrrec de Mbuyiseni Ndlozi. aconsegueixen la força col·lectiva l’Estat espanyol i sobre la situació de les Dissabte 20 d’octubre 10h tallers temàtics. 16h Ponències: sobre les relacions militars necessària per derrotar el sistema, persones refugiades a Catalunya. 19h Israel-Espanya, a càrrec d’Alejandro Pozo; Dret internacional i el Tribunal Russell, a l’acaben restaurant. Organitza: La Fella Introducció: Què és el SCI? Perquè la càrrec de David Bondia i Sabrina Senouci. 18h Conferències: Els drets del poble Palestí i inclusió dels refugiats? (SCI Catalunya). el moviment BDS: cap a la llibertat, la justícia i la igualtat, a càrrec de Rafeef Ziadah. CALDES DE MONTBUI 19:15h: Presentació del projecte europeu Israel és un Estat d’apartheid, a càrrec d’Ilan Pape. 20h Recital poètic a càrrec de Rafeef Open Doors (SCI Itàlia). 19.30h: Conflic- Zidah. Diumenge 21 d’octubre 18h Projecció documental Roadmap to Apartheid, d’Ana Dimecres 17 d’octubre tes al món i l’obligació dels països Nogueira i Eron Davidson.Lloc: Casinet d’Hostafrancs. C. Rector Triadó, 53. Xerrada: ‘Cooperatives i capitalisme. d’acollir persones refugiades: refugiat a Principis ideològics sobre els quals Grècia, membre del SCI, refugiat de Més info: www.conferenciabds.wordpress.com bastir el model cooperatiu’ Colòmbia a Catalunya, experiència d’un 19:30h al Cafè del Centre. El Centre. voluntari del SCI. 20h Catalunya com a Ateneu Democràtic i Progressista país acollidor: Sol·licitud d’asil i situació Efecte Cafeïna Circo Puntino us farà gaudir de l’expe- Corredossos de baix, 1. a Catalunya (CCAR). 20:20h Torn de 22h Ateneu Popular 9Barris. riència d’un diumenge al matí, dels que A càrrec de Josep Manel Busqueta, preguntes. Organitza: SCI Catalunya, C. Portlligat, 11-15. no comencen sense un bon cafè... I, pastisser i economista, membre del SCI Itàlia. Mes info: www.sci-cat.org També el diumenge 21 d’octubre a les 18h justament, l’efecte cafeïna és la guspira Seminari d’economia crítica Taifa. En el

> CANVIAR • COMPARTIR • PROJECTAR > EL TEMPS Envia’ns el teu anunci, màxim 15 paraules, amb el teu correu o contacte a: [email protected] DIJOUS 18 DIVENDRES 19 DISSABTE 20 S’ofereixen cursos de Al Contrainfos de LaTe- S’ofereixen cursos de Vents de sud Les nuvola- Vents de comptabilitat bàsica per le.cat necessitem alguna tantra a canvi de cursos i núvols a la des es faran xaloc. Pluges a cooperativa de treball a persona per fer de com- d’imatge i multimèdia: costa. Tem- més compac- persistents, canvi de menús. cafedel- munity manager. con- [email protected] peratures a tes. Tempes- amb aiguats centrecooperativa@gmail [email protected] om l’alça que seran el preludi tes puntualment fortes a puntualment intensos a .com de l’arribada d’un front de la costa, les pluges guan- partir de migdia. Vents de La DIRECTA busca gent S’intercanvien classes de pluges per sud i ponent. yaran terreny a tot arreu. llevant, llamps i trons. Se cedeix terreny de que la reparteixi arreu o cant per qualsevol altre 500m2 (aprox.) per que vingui a ensobrar bé o servei: soniarate- DIUMENGE 21 DILLUNS 22 DIMARTS 23 agrocultiu al Baix Pene- els dimecres al matí. A [email protected] El temporal Es trencarà la La falca dès. Condicions a conve- canvi, t’endús la teva de llevant nuvolositat, anticiclònica nir. [email protected] gratuïta. Més informa- anirà avan- baixaran una ens agafarà ció: distribucio@setma- çant cap el mica les de nou dins naridirecta.info nord i aban- temperatures i els vents el seu radi d’acció. Més donarà les comarques del quedaran en calma. La sol i temperatures en País Valencià i l’Ebre. perturbació s’allunya. clara recuperació.

Envieu les vostres convocatòries amb una setmana d’antelació • • 17 d’octubre de 2012 agenda directa • 23

, agenda directa

marc del primer Cicle de Foment Coope- Inauguració de La Clau Organitza: Solidaritat Antirepressiva de ratiu, intentarem reflexionar al voltant SANT CELONI, dissabte 20 d’octubre Terrassa (SAT), ARRAN Terrassa i Grup dels principis ideològics sobre els quals d’Opinió d’Amics de les Arts. s’hauria de bastir el model cooperatiu de esprés de mesos de feina i arran de l’herència treball econòmic. Organitza: Cafè del deixada per l’històric Casal Popular Quico Dissabte 20 d’octubre Centre. Mes informacio: ateneuelcen- DSabaté, la vila de Sant Celoni inaugura un nou Habitatge: dret social tre.blogspot.com/ projecte transformador i ambiciós, La Clau, a través o producte mercantil? del micromecenatge i amb la intenció d’aglutinar i fer 10h Centre Cívic Montserrat Roig GRANOLLERS créixer l’espai social i cultural autogestionari del Baix Avinguda de Barcelona, 180. Montseny. Així doncs, neix un espai per promoure la Hi participaran: Francesc Argemí Divendres 19 d’octubre cultura i l’oci alternatius, la reflexió crítica i la lliber- Franki, Ferran Morillas i Guillem Fer- Pile on 45 tat d’expressió. De ben segur que hi podreu trobar la nández. Moderadora: Mireia Cama 21 a 2h Anònims, Menjars i Pensars DIRECTA. Benvingudes! Programa: 18h Cercavila La Organitza: Cultura-15M Terrassa C. Miquel Ricomà, 57. Gourmet djs: Dj Clau: Benvingut Senyor... Plaça de la Vila 20h Parla- Roberteen (Astúries, new wave, revival, ments a càrrec del Ger, Can Capablanca, La Clau i VALÈNCIA freakbeat, garatge and mod 60’s sound) David Fernàndez. C. Alguersuari, 16 (davant La Clau) + Pilé Dj’s (jazz, R&B, soul, latin...). 21h Sopar popular: 10 euros el tiquet (5 euros el menú Dissabte 20 d’octubre Organitza: Anònims, Menjars i Pensars infantil). C. Alguersuari. 16 (davant La Clau) 23h Cercavila amb els Timbalers de Can Ciutat Vella batega Ramis. De La Clau fins a l’Ateneu de Sant Celoni. 23:30h Concert amb Le Pim Pam Pum i A partir de les 11h a la plaça del Pilar PALMA PD Fotlifoc. Sala petita de l’Ateneu de Sant Celoni Una jornada reivindicativa dels barris del centre de València, amb la participa- Dijous dia 18 d’octubre Tota la informació: www.laclaubaixmontseny.org ció de diverses associacions, col·lectius i Presentació del llibre organitzacions que treballen al districte. ‘Mussolini a la conquista de 11h Cercavila pel barri: començarà a la las Baleares’ de Camillo Berneri TÀRREGA Organitzen: Observatori Mèdia.cat i el plaça del Carme i acabarà a la plaça del 20h Assecador dels Tres Cruis Divendres 19 d’octubre Casal El Rostoll Pilar després de travessar diversos punts C. Posada de Terra Santa, 3. Presentació de l’anuari de Mèdia.cat Mes informacio: calents de Ciutat Vella, com el col·legi Es tracta d’una reedició de l’obra publi- ‘Els silencis mediàtics de 2011’ http://www.media.cat/anuari Santa Teresa o els solar del Princesa. De cada durant la Guerra Civil, escrita per 20h Biblioteca municipal de Tàrrega 12h a 14h Trobada d’entitats a la plaça l’anarquista italià Camillo Berneri (1897- Als Països Catalans, no existeix la TERRASSA del Pilar, amb paradetes, tallers, jocs, 1937). En aquest llibre, Berneri demostra censura, però això no vol dir que la activitats i música Actuacions al matí: les intencions de la Itàlia feixista de llibertat d’informació estigui garantida. Divendres 19 d’octubre Muixeranga de València, Grup de Ball conquerir les Illes Balears. Berneri va L’Anuari Mèdia.cat, editat pel Grup de Presentació del documental del Bassot, Sènior, Nèstor Mir, Coral el participar activament en la revolució i, Periodistes Ramon Barnils, presenta ‘Operació Garzón contra Raconet. A partir de les 14h. Dinar arran de la seva estada a Barcelona, va quinze reportatges en profunditat sobre l’independentisme català’ popular: paella (cal reservar tiquets per localitzar la documentació al consolat quinze temàtiques que, durant l’any 2011, 18h Biblioteca Central de Terrassa al dinar al Racó de la Corbella, a la italià de la ciutat i, a partir d’aquí, van ser silenciades pels mitjans de Llibertat.cat, amb el suport d’entitats i Societat Coral el Micalet o a Ca Revolta. escrigué aquest llibre. En aquesta obra, comunicació. Ponents: Laia Balasch associacions com Memòria contra la Preu: 3 euros). 16:30h. Cafè i Tertúlia: queda clara la intenció italiana d’anne- (periodista, autora d’un dels reportatges Tortura i Alerta Solidària, vol posar en Ciutat Vella, què volem? De 18h a 20:30h xionar les Illes a partir dels anys 20 en de l’Anuari Mèdia.cat 2011) i Laia Soldevi- marxa el documental Operació Garzón Música en directe amb: Rafa Xambó, Tio endavant. Organitza: La Universitat la (membre del consell de redacció de contra l’independentisme català per Vicent, El Cifu, Jose el del Saxo, Alain Lliure de Mallorca i El Grup d’Estudis l’Observatori crític dels mitjans abordar la persecució de l’independentis- (mim) i Recital d’Estellés. Organitza: Llibertaris els Oblidats Mèdia.cat). me de l’any 1992. Ciutat Vella Batega Ruta històrica > MANIFESTACIONS • CONVOCATÒRIES anarquista Convocatòria BARCELONA Dissabte Divendres 20 d’octubre EL PRAT DE LLOBREGAT, contra la 19 d’octubre Dissabte 20 d’octubre Can Vies violència Concentració és del barri! Programa: 10:45h Inici de la Ruta històrica. Estació de la masclista contra l’atur Renfe. Ruta documentada pels llocs més emblemàtics de la 11:30h Plaça de Sants revolució i l’anarquisme local. 14h Actuació Picacrestes, DIUMENGE colla dansaire del Prat de Llobregat. 14:30h. Paella popular: 21 d’octubre 10h Plaça Sant Jaume Més info: amanida, paella, crema catalana o músic, pa i vi inclòs (7 http://canvies.barri- euros) *amb alternativa vegana. 16:30h Recital de poesia Barcelona 19:30h Més info: http://assem- sants.org/ llibertària a càrrec de Mariano Martínez. 17h Actuacions Plaça Sant Jaume bleadeaturats-barcelo- musicals a càrrec de Juanito Piquete i Bitxe. Fi de festa amb Lleida 18:45h na.blogspot.com PD Kropotkin. Organitza: Catarko Prat Edifici de La Llotja Abrera 19h Plaça de la Constitució Convoca: Homes igualitaris

• [email protected] LA INDIRECTA . L’ENTREVISTA . LA COLUMNA

Kalpana Viswanath INVESTIGADORA I ACTIVISTA DE GÈNERE A L’ÍNDIA És l’hora de les mares i els pares en defensa “El compromís dels homes de l’educació pública!

és necessari per construir Jordi Ortiz i Lombardía [email protected]

ssistim a una autèntica una societat igualitària” contrareforma educativa que amenaça de mort l’ensenya- LUÍS TATO A ment públic, gratuït, democràtic i Des de fa dècades, les dones laic a l’Estat espanyol. I al nostre índies combaten un sistema patriarcal que les exclou dels país, a més, està en risc el model principals espais públics. Sobre- d’immersió lingüística. tot a la ciutat, s’enfronten amb Els darrers dos anys, el govern nombrosos indrets hostils a la convergent –amb el suport del PP, seva mobilitat; una fractura no ho oblidéssim pas– s’ha situat a física i cultural contra la qual l’avantguarda de les retallades. Ara lluita el col·lectiu Jagori, on intenta aprofitar l’envestida espan- Kalpana Viswanath impulsa tota yolista del ministre Wert contra el mena d’accions amb altres model d’immersió lingüística per companyes activistes. A Nova amagar els efectes devastadors de Delhi, l’actual directora de ‘Safe les seves tisores, no menys esmola- Delhi Project’ treballa perquè les des que les del ministeri espanyol. dones recuperin l’autoconfiança i perquè la ciutat inclogui la Està en risc l’escola pública catala- dimensió de gènere en el seu na. Repeteixo: pública i catalana desenvolupament urbanístic. ...perquè l’amenaça és doble i els Una tasca ingent que, per Viswa- fronts són dos ...i no antagònics. nath, necessita la implicació de la resta d’agents. L’escola catalana Àlex Romaguera serà pública... [email protected] o no serà! uan et vas involucrar en la lluita pels drets de les d’altres llocs de l’Índia que no se quan les dones comencem a ser qual hem incorporat metodolo- És hora que les famílies fem un Qdones? senten part d’ella. Però també la protagonistes de la vida pública. gies referides a la seguretat. So- pas endavant i recollim el testimoni De petita, ja m’interessava el tre- planificació dels entorns urbans Quin és el ‘leitmotiv’ de la vos- bretot, conèixer les impressions en la defensa de l’ensenyament de ball a favor dels més vulnerables. que condicionen l’ús que en fan les tra tasca? que tenen les dones quan passe- les mans dels mestres i professores Personalment, no he viscut tanta dones, moltes de les quals es veuen Treballem perquè les dones s’em- gen per un lloc determinat. Elles dels país. No podem restar més discriminació perquè, durant la indefenses pel domini que en te- poderin i denunciïn la violència i, avaluen l’espai i identifiquen allò temps de braços plegats acceptant meva infància, vaig viure en un nen els homes. Per superar-ho, és alhora, emplacem els agents im- que consideren insegur. Aquestes passivament que la lluita laboral entorn força progressista a Tailàn- imprescindible que s’adoptin me- plicats en les polítiques urbanísti- activitats, sumades a les marxes dels docents sigui l’únic ariet dia, però he volgut contribuir a sures perquè l’assetjament sexual ques a tenir-les presents. No és fà- en defensa dels seus drets, estan contra les retallades i els atacs a la canviar aquesta realitat tan colpi- desaparegui i les dones puguin cil canviar aquestes mentalitats, donant resultats. llengua catalana a les aules. dora a l’Índia. Això em va portar a apropiar-se de l’entorn. sobretot entre policies i homes de Quins són els reptes a partir Els intents d’encetar aquest Jagori, on vaig entrar per col·labo- mitjana edat. Ara bé, amb els joves d’ara? camí a Catalunya són encara molt rar en campanyes que aleshores se i adolescents, podem aconseguir- No podem triar què és prioritari incipients. L’aparició de l’assem- centraven en la situació de les “A mesura que les ho. El compromís dels homes és perquè el patriarcat impregna to- blea groga d’ençà del 15-M o l’intent dones en l’àmbit religiós. necessari per construir una socie- tes les esferes de la societat. En de reactivació del MUCE a finals del Com afecta les dones viure a No- dones hem sortit tat igualitària. tot cas, destacaria l’educació del curs passat, encara no han catalit- va Delhi? al carrer, s’han En l’àmbit de la formació, s’edu- jovent per explicar que hi ha mo- zat una mobilització suficient de Experimenten diferents formes de ca prou en igualtat? dels diferents als de l’home mas- les mares i pares. No ens ha de fer violència que tenen relació amb la aprovat lleis que Ho anem assolint a poc a poc; a clista; la presència de les dones a por aprofitar la inèrcia de la “marea situació social, econòmica i cultu- banda de trencar amb la idea de les institucions i que aquestes verda” que a l’Estat espanyol acaba ral de la ciutat. Per tant, cal abor- ens protegeixen” l’home treballador i la dona re- incorporin la qüestió de gènere de d’assolir una fita històrica: la dar la qüestió des d’una perspec- closa a casa. Amb aquest propòsit, forma transversal, i la seva visibi- convocatòria d’una vaga d’estu- tiva holística, orientada a S’ha pogut avançar en aquest alguns famosos de la ciutat s’han litat en l’espai públic. Sense obli- diants i famílies en defensa de desenvolupar polítiques de canvi. terreny? posicionat contra el maltracta- dar la lluita contra la societat de l’educació pública, amb el suport Nova Delhi és una ciutat agrada- A mesura que les dones hem sortit ment i la violència de gènere a tra- consum, els impactes de la qual del Sindicato de Estudiantes i de la ble, però, en general, les dones s’hi al carrer, s’han aprovat lleis que vés de campanyes de sensibilitza- no ajuden a bastir una societat i- CEAPA. Aquest és el camí. Fem-lo senten discriminades. ens protegeixen, però encara exis- ció. gualitària. Amb tot, els canvis as- nostre també a Catalunya. Sumar- Què ho provoca? teix tensió entre les institucions i En quin model us inspireu per de- solits els darrers anys em fan ser nos al #18O no és espanyolitzar-nos, Principalment, l’agressivitat que una societat angoixada pel que pot senvolupar les vostres accions? optimista en relació a aquesta llu- és conscienciar-nos! L’escola genera la presència de persones passar amb la família tradicional Hi ha l’exemple del Canadà, del ita tan llarga. catalana serà pública... o no serà!