periodisme cooperatiu per la transformació social

Núm. 510 del 28/10 al 10/11 de 2020 2,5 €

Infiltrats dins la pantalla Una trama que suplanta digitalment organitzacions de l’esquerra independentista, el Sindicat de Llogateres i el diari digital Vilaweb apunta al macrocomplex dels Mossos d’Esquadra a Sabadell i a l’organisme de telecomunicacions de la Generalitat

pàg. 4-11 ÀNGEL MONLLEÓ @angelmonlleo ÀNGEL MONLLEÓ / 2 ENTRANTS 27 d’octubre de 2020 Directa 510

edita SUMARI La Directa SCCL Riera d’Escuder, 38, Nau 1, Planta 1 08028 Barcelona Infiltrats rere la pantalla Tel: 935 270 982 Un reportatge d’investigació que destapa Mòbil: 661 493 117 qui s’amaga darrera d’una trama de [email protected] suplantacions d’identitats digitals. Les www.directa.cat IPs apunten als Mossos d’Esquadra Directa dipòsit legal: B 16982-2016 4-11 i al Centre de Telecomunicacions i periodisme cooperatiu Tecnologies de la Informació de la A FONS A per la transformació social Generalitat. Text de Gemma Garcia i Jesús Rodríguez. Infografia de Pau Fabregat. Portada d’Àngel Monlleó.

Entrevista a Clara Castaño L’educadora interdisciplinària forma Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge part d’Abilis, un espai d’investigació no racista, no sexista i no androcèntric. i intervenció entorn dels malestars, La DIRECTA no comparteix necessàriament les idees 12-15 el patiment, les violències, la mort, expressades als articles d’opinió. el dol i la salut mental i comunitària.

MIRALLS Preguntes de Guillem Martí i fotos de Victor Serri. QUI SOM? A fons Jesús Rodríguez La religió a les escoles Miralls Debat entre Sílvia Luque, de la Gemma Garcia | [email protected] Fundació Ferrer i Guàrdia, i Maria Cruïlla del Mar Griera, de l’ISOR. Il·lustració Laia Mas i Guille Larios | [email protected] d’Isaac Claramunt. Impressions 16-18 Laia Alsina, Ekaitz Garate i Albert Alexandre | impressions@ directa.cat Per sortir del forat Roda el món Article d’Arnau Montserrat i Oriol Andrés i Joan Mas | [email protected] il·lustració d’Anna-Lina Mattar. IMPRESSIONS Expressions Elena G. Ruiz i Eloi Latorre | [email protected] La indirecta Àlex Romaguera i Mariana Cantero Fer política a través de jocs de taula L’espina En la nova etapa daurada d’aquesta Carlos Villafranca | [email protected] modalitat d’entreteniment, destaquen Fotografia jocs impulsats per cooperatives i Víctor Serri | [email protected] 19-21 autores independents que, des de Il·lustració l’oci i la pedagogia, ens apropen a

Roser Pineda i Esther Aguilà | [email protected] CRUÏLLA les lluites socials. Un reportatge de Correcció Guillem Martí. Èlia Olivan | [email protected] Edició Jesús Rodríguez | [email protected] Disseny gràfic i compaginació Pau Fabregat | [email protected] La història de l’esquerra al Japó Projecte gràfic La postguerra al país va estar Lola Fernández, Gerard Casadevall, Diego Muñoz i Pau Fabregat marcada per la lluita de classes i el Coordinació web protagonisme de les organitzacions Eloi Latorre, David Bou, Gemma Garcia i Maties Lorente revolucionàries. Per Ferran de Vargas. Coordinació País Valencià 22-26 Ester Fayos | [email protected] Nigèria intensifica la revolta Audiovisuals Un article de Fernando Díaz Alpuente. Marta Pérez | [email protected]

Administració i subscripcions MÓN EL RODA El gallec, cada cop més minoritzat Ester Mora | administració@directa.cat L’anàlisi de la filòloga Carla Ramos. Difusió Estel·la Marcos | [email protected] Publicitat i distribució Paula Rodríguez | [email protected] Versos contra la fera ferotge Gestió web El recital poètic celebrat fa cinquanta Talaios Koop. anys al saló Gran Price de Barcelona s’ha erigit en una trobada irrepetible NUCLIS TERRITORIALS I MITJANS COL·LABORADORS: dels grans noms de la poesia del segle Osona (‘El Setembre’), Lluçanès (‘La Rella’), Maresme, el Camp, Terres XX en llengua catalana. Un reportatge de Ponent, Castelló, València, les Illes i Catalunya Nord. 27-31 El Salto, La Marea, Pikara, Argia, Ahötsa, Soberanía Alimentaria d’Eloi Latorre. i AraInfo El que no s’oblida

CONTACTES: EXPRESSIONS El relat d’Elena G. Ruiz il·lustrat per General [email protected] Nil Morist. Redacció Barcelona [email protected] Redacció València [email protected] Subscripcions [email protected] Distribució [email protected] Entrevista a Dutour i Benaziza Àlex Romaguera conversa amb dues PORTADA: ÀNGEL MONLLEÓ familiars de persones desaparegudes a Algèria. Des del Comitè de Familiars 32 de Desapareguts a Algèria, exigeixen que s’esclareixi el destí dels seus La DIRECTA enguany hem rebut dues subvencions de parents, el segrest dels quals “va ser

la Generalitat de Catalunya, que representen un 5% del INDIRECTA nostre pressupost. Per això hem de posar el seu logotip. utilitzat com a arma de guerra”. Foto de Montse Giralt. Directa 510 27 d’octubre de 2020 ENTRANTS 3

Més que mil paraules @xavihurta | Centenars de persones la comunitat | Centenars armènia dels Països @xavihurta XAVI HURTADO HURTADO XAVI Catalans van tallar el 24 d’octubre durant quatre hores el trànsit de l’AP7 a pocs quilòmetres del a pocs quilòmetres de l’AP7 el trànsit hores quatre durant d’octubre Catalans tallar van el 24 a de la comunitat internacional en relació cridar l’atenció Volien de La Jonquera. punt fronterer el territori de Nagorno Narabakh. contra (amb el suport de Turquia) militar de l’Azerbaidjan l’atac

Comunitat L’espina La ‘Directa’ i els seus suplements

Paula R. Zapata | @pr_zapata1

edició impresa de la Directa té L’ 32 pàgines. Però això gairebé mai és així. Per què? Perquè gaire- bé sempre va acompanyada. De qui? D’altres publicacions que, gràcies a la relació que mantenim amb un ampli ventall d’entitats i col·lectius del ter- ritori, donen veu i expliquen multi- tud d’iniciatives i projectes al llarg de les pàgines del que solem anomenar suplements. Nodreixen la Directa en tots els sen- D’aquestes relacions, també en re- forma regular, volem llistar i visibi- Volem seguir teixint relacions que tits. A part de complementar-ne els sulten projectes que van un pas més litzar les publicacions que des de fa sumin i conèixer de més a prop pro- continguts amb les temàtiques que enllà, com la publicació del llibre anys acompanyen la nostra revista jectes que, com la Directa, vulguin s’hi tracten, representen una impor- Vides contra el capital: lluites i exilis en paper –i al web, quan s’allibera construir economia social i solidària tant font d’ingressos per a la coope- dels pobles de Mesoamèrica, que vam el número: mostres de cinema del i, si és en forma de periodisme, que rativa, que per elaborar-los posa a tenir el plaer de presentar, juntament CineBaix, Fira Literal, Entrepobles, és el que sabem fer, encara millor. disposició tota la seva xarxa de col·la- amb Brigades Internacionals de Pau Festival Esperanzah, Fira d’Econo- És per això que, si us sentiu inter- boradores i la coordinació de l’equip (BPI), fa un parell de setmanes a la mia Solidària de Catalunya (FESC) o pel·lades, no dubteu en contactar de treball, un sòlid tàndem de perso- Lleialtat Santsenca. L’Improcedent, nom que rep des de amb nosaltres o proposar-nos pen- nes amb un bagatge de catorze anys Malgrat que la COVID-19 ha forçat fa anys la capçalera de la publicació sar plegades les pàgines d’un suple- treballant el periodisme per la trans- una pausa de bona part dels suple- anual del Col·lectiu Ronda, en són ment que, potser, serà l’inici d’una formació social. ments que sovint publicàvem de alguns exemples. bonica relació. 27 d’octubre de 2020 Directa 510

Gemma Garcia | @gemma_g_fabrega Jesús Rodríguez | @albertmartnez

stem tenint alguns proble- Forja–, ni la territorial de La Forja a la comarca del mes informàtics i ens ha pe- Baix Empordà ni el Sindicat de Llogateres. Totes tat el lloc on desàvem els do- aquestes identitats han estat falsejades. Algunes cuments de l’últim Congrés adreces de correu electrònic d’aquests emissors Nacional. […] Ens han dit que han estat suplantades a través d’un web que per- ens podríeu ajudar. Ens els met clonar les identitats digitals i d’altres han estat “Epodeu fer arribar?”. “Hola, el meu nom és Lluna, directament intervingudes sense autorització i se actualment soc una de les portaveus de La Forja n’ha pres temporalment el control. – Jovent Revolucionari, estem seguint per xarxes Darrere la maquinària de suplantació s’ama- la vostra activitat i ens agradaria contactar amb guen, almenys en un dels casos, el Centre de vosaltres de manera discreta”. “Estem intentant Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació solucionar uns problemes tècnics però encara no de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i el Complex ho tenim solucionat. Aquest cap de setmana fem Central Egara dels Mossos d’Esquadra, situat en formació i ens agradaria tenir les ponències per un gran recinte entre els termes municipals de tal que els nous membres les poguessin llegir. No Sabadell i Terrassa i on s’ubiquen els despatxos de podem accedir a l’espai intern”. “Us donem el te- la poderosa Comissaria General d’Informació. Això lèfon de la persona encarregada dels contactes és el que revelen dues de les adreces IP (matrícula amb altres organitzacions o iniciatives populars. digital que identifica inequívocament un disposi- [...] Si ho creieu oportú podeu afegir el telèfon en tiu connectat a la xarxa) que es van connectar a els vostres grups de difusió per tal que tinguem un núvol fictici on La Forja havia col·locat –a tall coneixement de les vostres convocatòries”. d’esquer– la suposada documentació sol·licitada En aparença, tots aquests fragments de correus pel suplantador de la territorial del Baix Empordà electrònics només tenen en comú que han estat a Pau Turró, un militant de l’Alt Empordà. Turró enviats per sectorials o territorials d’organitzaci- té la impressió que saben que és membre de la ons de l’esquerra independentista i del Sindicat secretaria de la formació perquè justificaven la de Llogateres que, suposadament, tenen la inten- petició de les ponències per a “una formació” pre- ció de solucionar problemes tècnics per accedir vista per al següent cap de setmana. “A mi em va a documents interns i calendaris o coordinar-se. fer sospitar perquè havíem passat les ponències Però les aparences, a vegades, enganyen. Darrere de forma segura feia una setmana i per això ho de cadascun dels remitents no hi ha ni la Forja vaig consultar al Baix Empordà, que em van dir de Badalona, ni Lluna Berlanga –portaveu de La que no havien enviat res”, explica. Directa 510 27 d’octubre de 2020

COMUNICACIONS SUPLANTADES

Els darrers mesos, almenys onze adreces de correu electrònic de La Forja, Arran, Endavant, la CUP, Vilaweb, l’Ateneu La Base i el Sindicat de Llogateres han estat suplantades En total, s’han enviat més d’una seixantena de correus falsos per captar informació. Almenys dues de les IP detectades rere la trama són dels Mossos d’Esquadra i del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya

Gràcies al núvol fictici, des del 14 de juliol fins al on es troba la seu de la Comissaria Central de la 10 de setembre, s’han pogut enregistrar totes les policia catalana, més coneguda com a Complex Un núvol fictici que dades de connexió del talp o els talps digitals: pro- Egara, un edifici que duplica la superfície d’un veïdor d’internet, adreces IP, navegadors, disposi- camp de futbol i on treballen 2.000 agents. La Forja va crear tius, hores i dates. La majoria d’accessos –a través En la història recent dels Mossos d’Esquadra mai a tall d’esquer ha d’un enllaç que només coneixien i podien clicar s’havien pogut demostrar praxis comprometedo- des del “nucli del Baix Empordà” de La Forja su- res de suplantació d’identitat per part dels organis- permès saber qui plantat i la persona que el va idear– es van realit- mes d’informació del cos policial. L’anterior actu- s’amagava rere les zar des d’un navegador Opera protegit amb VPN ació abusiva en la recollida de dades per part dels (virtual private network), és a dir, un servei tecno- serveis d’informació es remunta a l’escàndol del comunicacions lògic que té com a objectiu preservar la identitat desaparegut Centre de Seguretat de la Informació i la localització física de la connexió, o des d’adre- de Catalunya (Cesicat), on també des del CTTI es ces IP dinàmiques que són canviants i les assigna va monitorar l’activitat d’activistes socials i perio- La trama destapada aleatòriament el proveïdor i, per tant, permeten distes a les xarxes socials, per després elaborar-ne cercava informació una navegació més difícil de rastrejar sense col·la- bases de dades i informes. Aquell episodi va for- boració del proveïdor d’internet. Però en sis ocasi- çar una comissió d’investigació al Parlament de sensible de les ons, l’espia digital va cometre una errada: dues IP Catalunya i va comportar exigències de dimissió de organitzacions a van quedar al descobert, perquè les connexions l’aleshores conseller d’Interior, Felip Puig. L’actual es van realitzar des de navegadors sense VPN. La revelació suposaria un salt qualitatiu en aquestes través de falses relliscada revela identitats inequívoques. praxis, tant per la suplantació d’identitats com identitats d’activistes per l’accés no autoritzat a correus electrònics de Una errada comprometedora dues organitzacions, una d’elles, la CUP, amb per- La Directa ha pogut confirmar que els dies 16 i 17 sonalitat jurídica. de juliol de 2020 es van fer dues connexions des A banda de les dues adreces estàtiques, les IP d’una adreça IP estàtica –assignada a un disposi- dinàmiques han revelat informacions rellevants: tiu i que mai canvia de client– que pertany al CTTI dues estaven ubicades a Vic en el moment que i ha pogut certificar l’origen d’una segona IP està- es van connectar al núvol trampa, i set més, con- tica que condueix al mateix client però que, a més, centrades entre el 3 i el 7 de setembre d’enguany, pertany a una infraestructura de telecomunicaci- apareixen localitzades a Madrid amb “Jordi” com a ons localitzada en el número 600 de la carretera nom d’usuari de l’ordinador des d’on es teclejava. de Terrassa –dins del terme municipal de Sabadell–, Les connexions des de Madrid es van efectuar 6 A FONS 27 d’octubre de 2020 Directa 510

tot just després que qui suplantava el compte de la territorial del Baix Empordà de La Forja sol· licités l’agenda d’activitats de l’actual tardor, amb INFILTRACIÓ la Diada de l’Onze de Setembre i la commemora- ció del Primer d’Octubre a l’horitzó. En aquelles VIA dates, des de La Forja ja havien sofisticat el parany al suplantador, creant i activant arxius i carpetes ELECTRÒNICA que incorporaven un programari de seguiment que notificava cada descàrrega i emmagatzemava les dades de cada connexió.

Les organitzacions de l’esquerra independentista, L'INTENT però, no són les úniques que han estat víctimes de la suplantació d’identitat digital en els darrers !!!

mesos. Almenys l’Ateneu La Base de Barcelona, D'ESPIONATGE el diari digital Vilaweb i el Sindicat de Llogateres han detectat que diversos col·lectius han rebut correus seus que mai havien enviat. En relació a aquestes informacions el departa- ment de Comunicació dels Mossos d'Esquadra ha emplaçat la Directa a enviar un correu electrònic, comprometent-se a una resposta "tant aviat ens sigui possible en el marge de temps proposat". En el moment de tancar el reportatge les explicacions Els correus electrònics amb remitents sol·licitades no havien arribat. suplantats es fan arribar a organitzacions Salta l’alarma de les suplantacions de l'esquerra A principis d’any, les organitzacions de l’esquerra independentista i a independentista van començar a detectar envia- sindicats anarquistes. ments de correus sospitosos. A La Forja, explica Lluna Berlanga, va sobtar-li “que nuclis demanes- sin a altres nuclis informació interna, quan sempre es demana directament a l’estructura nacional”. Les alarmes van saltar per Arran quan l’atacant, a través de [email protected], va escriure La Forja sospita dels malament una de les adreces destinatàries i el sis- remitents i prepara un ES CREA UN NÚVOL parany informàtic per (Quan s'hi accedeix queden tema va enviar un missatge de correu electrònic aconseguir informació registrades les adreces IP) rebutjat a l’adreça real. I Endavant va adonar-se’n dels suplantadors. perquè s’utilitzava l’adreça baix.camp@endavant. org per demanar “informació sensible sobre l’orga- nització” a persones de l’estructura nacional, un fet FRAGANTI que denota “un cert grau d’investigació prèvia i co- neixement de l’estructura interna”, puntualitzen. ENXAMPATS IN ENXAMPATS Una anàlisi de les capçaleres dels correus enviats revelen que en la majoria d'ocasions s’ha utilitzat l’eina gratuïta de suplantació emkei.cz, que per- met crear missatges de correu electrònic amb una adreça de remitent falsejada, una pràctica cone- guda com a spoofing. En total –detectats fins a l’ac- tualitat–, una seixantena de correus i un mateix patró: remitent suplantat o violació de l’adreça electrònica, demanda d’informació –organigra- mes, documents interns, calendaris, membres, funcionament, campanyes o properes assemblees– tació d’identitat pròpiament com un delicte, sinó i facilitació d’un correu electrònic alternatiu on la “usurpació de l’estat civil”, tipificada en l’article respondre –en la pràctica totalitat dels casos del 401. L’advocat Carlos Sánchez, del bufet Almeida proveïdor Protonmail– per no destapar la suplan- i especialitzat en delictes informàtics, explica que tació (pretenien evitar que el destinatari respon- la usurpació “requereix fer-se passar per un altre gués directament a l’adreça de correu suplantat, a tots els efectes”. Per si mateix, afegeix, suplantar ja que el missatge hauria anat a parar a la bústia El Codi Penal un correu no és delictiu, sinó que pot ser una ei- d’entrada del correu autèntic i hauria fet saltar les na per cometre un delicte, com el de revelació de alarmes, tal com va passar). no reconeix la secrets, la falsedat documental o l’estafa: “L’eina suplantació d’identitat per cometre el delicte no està penalitzada”. Des Querella criminal del seu punt de vista, és una “carència del Codi Tot i que les suplantacions perpetrades en aquests com un delicte, Penal” que han denunciat en diverses ocasions. mesos es poden demostrar pericialment, ja que sinó la “usurpació I, precisament, basant-se en la premissa que els el programa des d’on es realitzen deixa un rastre correus electrònics han anat més enllà de la simple amagat entre les dades completes de la comunica- de l’estat civil” suplantació, l’organització antirepressiva Alerta ció –que són visibles si es desplega una pestanya Solidària ha decidit presentar davant del jutjat de del gestor de correu–, el recorregut jurídic no és guàrdia una querella criminal pels presumptes de- senzill. El Codi Penal actual no reconeix la suplan- lictes d’usurpació d’estat civil, d’identitat digital Directa 510 27 d’octubre de 2020 A FONS 7

El compte de correu [email protected], creat i en desús des de l'any 2014 s'activa el juny de 2020 i contacta amb Catalunya Resisteix.

El compte sectorial ACCÉS NO d'habitatge d'Arran és envaït sense autorització AUTORITZAT per enviar missatges (l'impostor hauria aconseguit falsos a diverses el password i la contrasenya) assemblees locals.

L'Ateneu La Base detecta un accés no autoritzat al seu compte de correu, que es fa servir per enviar missatges que SUPLANTACIÓ D'IDENTITAT després s'esborren de la (es falseja la identitat del remitent del correu safata de sortida. electrònic mitjançant el web emkei.cz)

Des del compte de correu de l'Ateneu La Base s'envien missatges a la Plataforma Azadí i a les joventuts llibertàries Batzac.

Un dels accessos desprotegit destapa una IP del Centre de Telecomunicacions i CTTI Tecnologies de la Informació.

Un altre dels accessos és d'una IP BARCELONA IP que el CTTI ha assignat a una infraestructura informàtica del EGARA complex Egara de Mossos.

Des de la capital VIC d'Osona es detecta 55 accessos.

Els accessos des MADRID de Madrid els fa l'usuari 'Jordi'. / PAU FABREGAT La majoria @Pau_Fabregat ÓPERA VPN d'accessos al núvol es fan amb protecció d'identitat.

i de revelació de secrets pel que fa a un dels casos més, facilitava un número de telèfon i demanava que ens ocupen i que té la peculiaritat de tractar-se de parlar per Telegram, com a mitjà “més segur de la suplantació d’un correu personal i no del per tothom”. d’una organització. Blanc Bloc, però, va sospitar-ne i va escriure a El 29 de juliol, Blanc Bloc – Catalunya Resisteix La Forja perquè acreditessin la comunicació. Així –un col·lectiu que va néixer el passat mes de juliol és com es va destapar que algú es feia passar per i que promou la “no-violència defensiva”, és par- L’organització Berlanga a través del seu correu de treballadora tidari de la declaració unilateral d’independència a la universitat. A la querella, denuncien que “qui i va convocar una mobilització per a la Diada– va antirepressiva empra el correu electrònic té finalitats delictives rebre un correu electrònic que aparentment ha- Alerta Solidària ha o poc ètiques”, ja que suplanten Berlanga en tant via enviat la portaveu de La Forja. En el remitent que portaveu d’una organització. Per l’advocada constava la seva adreça personal de la Universitat presentat davant del d’Alerta Solidària Eva Pous, amb l’objectiu d’acon- Autònoma de Barcelona, s’identificava com a Lluna jutjat de guàrdia una seguir informacions “d’altres organitzacions no Berlanga i expressava la voluntat d’entrar-hi en pròpies de l’esquerra independentista i no sé si contacte: “Estem seguint per xarxes la vostra ac- querella criminal per intentar fer uns lligams que d’altra forma els tivitat i ens agradaria contactar amb vosaltres de seria impossible d’aconseguir perquè no existei- manera discreta. Ens agradaria saber la vostra pro- xen. Encaminades a obtenir o fer més grossos els posta per l’11-S i de pas comentar-vos la nostra”. A fitxers policials de caire ideològic i polític”. 8 A FONS 27 d’octubre de 2020 Directa 510

Falsa coordinació en

D’acord amb els patrons de la resta de suplan- tacions, tot i que en el cas de Berlanga es desco- l’àmbit de l’habitatge neix qui és el querellat, l’acusació entén que el conjunt de correus electrònics ve del mateix lloc: Des del correu electrònic en “Al marge del curs legal que pugui tenir, entenem desús d’acció política d’habitatge que s’han d’emprendre accions polítiques imme- d’Arran no només es va falsificar diates que aclareixin quina és la finalitat de tota un missatge com si l’hagués enviat aquesta actuació, si està emparada o no per or- el Sindicat de Llogateres –dirigit a dres polítiques i, si no és així, quines persones en Xavier Pellicer, d’Alerta Solidària–, són responsables”. Per això, també tenen previst sinó que també es van enviar presentar una altra querella de La Forja contra el missatges al mateix Sindicat. El 10 CTTI, ja que han pogut resseguir el fil de la IP as- de setembre, ap.habitatge@arran. sociada a aquest organisme públic. cat es dirigia al Sindicat i li facilitava Si les querelles tiressin endavant, s’obriria la por- el telèfon de la suposada “persona ta a esbrinar per via judicial qui s’amaga darrere encarregada dels contactes amb diverses connexions al núvol fictici i de la línia altres organitzacions o iniciatives telefònica facilitada de contacte pel suplantador populars enquadrades en la mateixa de Lluna Berlanga, que pertany a l’operadora línia estratègica que nosaltres” per Lycamobile i que no és l’única vegada que s’ha establir “línies de col·laboració”. La utilitzat en tota aquesta trama de suplantacions. La “persona de contacte” tornava a Directa ha trucat al número de telèfon i l'interlocu- ser la Marta, i el telèfon, el mateix tor l'ha despenjat sense pronunciar cap paraula, que havia facilitat el mes de juliol mantenint-se a l'escolta durant 45 segons i finalit- qui suplantava Lluna Berlanga o qui zant la trucada. Al cap de sis minuts el telèfon mò- s’amagava darrere el correu enviat bil del mitjà des d'on s'havia efectuat la trucada ha a una llista de Google Groups, que rebut un missatge de Telegram amb número ocult: va mantenir converses amb una "Hola". A partir d'aquí s'ha establert el següent dià- militant del SEPC i amb el regidor leg: –Qui ets? –Has trucat. –Ah, ok. No pots parlar gironí Lluc Salellas. Una membre ara?. –Que volies? Si ets el Pep aquest cop no cau- del Sindicat de Llogateres també va re amb el mateix. –No. Sóc periodista. Et volia fer mantenir converses amb el suposat unes preguntes. –Periodista? Ostres desconec amb contacte d’habitatge d’Arran durant que et puc ajudar. Però la meva vida privada no el setembre. “Marta” va subratllar és pública ni d'interes. Que vagi molt bé. que la podien incloure en alguna “llista de distribució”, va remarcar Entrades no autoritzades als correus que no era l’únic enllaç d’Arran, Però el modus operandi de l’espionatge digital ha anat sinó “un enllaç més”, i va demanar més enllà de suplantacions dels correus de les or- per algun contacte amb CDR ganitzacions i també s’ha pres el control d’algunes Barcelonès. adreces electròniques orgàniques, tant d’Arran com de la CUP. De fet, qui s’amagava darrere del correu personal de Lluna Berlanga va fer un pas més i, per guanyar credibilitat davant de Blanc Bloc, va prendre / VICTOR SERRI el control d’un correu en desús de la sectorial d’ha- @_ittos_ bitatge d’Arran –és a dir, va aconseguir-ne l’usuari i la contrasenya– i va dirigir-s’hi: “Com a favor entre organitzacions juvenils ens han demanat que envi- éssim aquest correu per verificar la companya de relacions polítiques de La Forja [Lluna Berlanga]”. Des del mes de juny, aquest mateix compte de l’organització juvenil s’ha fet servir per enviar cor- reus a les seves assemblees locals al Baix Montseny, Lleida, el Gironès, Alacant, València o Tarragona, referint-se en algunes ocasions a “IVAN del 2021”, que és com la militància coneix col·loquialment la quarta Assemblea Nacional d’Arran, que s’havia de celebrar el mes de setembre però ha quedat ajor- nada per a l’any vinent. I encara més. El grup de suport a les persones dels CDR detingudes el 23 de setembre de 2019, el Sindicat de Llogateres o un dels portaveus d’Alerta Solidària, Martí Majoral, ció”. A més, el Sindicat suplantat demanava que, si també han rebut correus d’aquest remitent. ho creien oportú des d’Alerta, afegissin el telèfon Recentment, el 16 de setembre, qui també és por- Un fals remitent als seus grups de difusió per tenir coneixement taveu del col·lectiu antirepressiu, Xavier Pellicer, també va intentar “de les vostres convocatòries”. Des del Sindicat de va rebre un missatge des del compte usurpat. Llogateres han confirmat a la Directa que mai van Enredant la troca, qui l’estava utilitzant fraudu- enganyar el grup escriure ni enviar res similar. lentament li reenviava un correu suposadament De la mateixa manera, prenent-ne el control via rebut a la sectorial d’habitatge d’Arran per part del de suport a les clau d’accés, s’ha utilitzat un altre correu inactiu Sindicat de Llogateres on es mostrava interès per CDR detingudes el de la sectorial d’antifeixisme d’Arran, des d’on, el establir línies de col·laboració amb Alerta Solidària mes de juny, es va demanar a una exmilitant –pen- i on facilitava el mateix número de telèfon del cas 23 de setembre sant que encara era militant– informació sobre de Lluna Berlanga, com a “persona encarregada l’Assemblea Nacional ajornada, les ponències de la dels contactes amb altres organitzacions o inicia- darrera que es va celebrar, així com informació de tives populars” per establir “línies de col·labora- la campanya “Fem que la burgesia pagui la crisi!”. Directa 510 27 d’octubre de 2020 A FONS 9

Entrevistes fantasma Posant l’urpa en altres amb Vilaweb organitzacions polítiques

Amb quatre dies de diferència, a Tres col·lectius van rebre un principis de juliol, l’actual portaveu missatge pràcticament igual de de La Forja –Lluna Berlanga– i l’Ateneu Cooperatiu La Base, del una exportaveu van rebre un barri del Poble-sec de Barcelona, correu, en aparença, del mitjà el passat mes de juny. Arran i digital Vilaweb. Des de redaccio@ l’organització juvenil llibertària vilaweb.cat s’hi posaven en Batzac van ser contactades a contacte perquè responguessin través de correus personals una sèrie de preguntes sobre de membres d’ambdues funcionament, estructura, organitzacions. També van estratègia i escenaris amb motiu escriure a la plataforma Azadí. En d’un suposat reportatge sobre tots tres casos, a les capçaleres del organitzacions juvenils. Al final missatge no s’observa cap rastre dels correus, qui suplantava el del programa de suplantació i, mitjà de comunicació demanava per tant, aparentment, es tractaria que les respostes s’enviessin a d’una entrada sense autorització un altre correu, seguint el patró al gestor de correu electrònic de de la majoria de casos d’aquesta La Base. Amb el pretext d’un cicle trama: “departament de societat” de xerrades i una presentació i l’adreça de correu societat. sobre l’actual situació del jovent, [email protected]. Vilaweb mai formulava un seguit de preguntes va enviar aquests dos missatges, en relació amb les organitzacions i sinó que, utilitzant el servei emkei. facilitava el correu electrònic d’una cz, li havien suplantat la identitat tal Marta com a contacte. De nou, digital, tal com ha confirmat a apareix [email protected]. la Directa el seu director, Vicent Partal.

/ ALBERT SALAMÉ @albertsalame

/ VICTOR SERRI @_ittos_

Alhora, i en la mateixa línia, ho demanaven també Tant Arran com la CUP desconeixen com s’ha po- a diverses assemblees de l’organització. gut accedir als correus, però intueixen com a causa Arran no és l’única entitat que ha patit un accés La trama va voler una “contrasenya feble” o el robatori de les claus no autoritzat a les seves comunicacions; també han d’accés a través d’alguna comunicació interna. La aconseguit la contrasenya d’un compte de correu del generar confiança gran majoria d’informació de les connexions als qual la CUP desconeixia l’existència: [email protected]. amb les persones seus servidors ja no existeix perquè el proveïdor L’organització política no ha pogut certificar quan i manté les dades a disposició dels clients durant qui va crear-lo ni per quin motiu, però el missatge interlocutores uns mesos i les que encara es poden rastrejar no més antic que té és de 2014. Ha estat temps sense prenent el control ofereixen informació rellevant perquè o bé fan activitat cap enfora, però el 8 de juny passat algú referència a IP dinàmiques o bé es van realitzar va enviar correus des del compte fent-se passar pel de correus autèntics amb la protecció del servei VPN del navegador “grup de joves de la CUP” amb una convocatòria falsa. Opera. Per tant, l’única manera de desvetllar qui Després de l’estiu, el 7 de setembre i el 8 d’octubre, el va utilitzar els comptes de correu sense autoritza- compte va seguir enviant missatges. Tots els correus ció quan es van enviar els missatges descrits seria emesos han estat esborrats de la safata de sortida i amb una ordre judicial que ho requerís a l’empresa l’únic fil que es conserva és l’establert amb un nucli de telecomunicacions. de Catalunya Resisteix d’un districte de Barcelona. reivindicacions, però sí que podem donar suport de En relació amb aquesta modalitat d’infiltració En el cos del primer correu, qui havia pres el control manera individual amb la gent que està dins la nostra digital, el 2004 hi va haver la primera condem- del compte de la CUP exposa que “nosaltres, com a agrupació de joves” per afegir que “per aquest motiu na a l’Estat espanyol per una violació de correu organització, ens hem d’encabir dins les decisions as- ens agradaria establir un canal de comunicació de electrònic amb suplantació, que va portar el bu- sembleàries que es prenen; per tant, no podem unila- manera privada i segura amb la màxima confiden- fet Almeida. El delicte que va motivar la condem- teralment donar un suport com a marca a les vostres cialitat i reserva entre nosaltres”. na es recull a l’article 197 del Codi Penal, que 10 A FONS 27 d’octubre de 2020 Directa 510

castiga amb penes de presó d’un a quatre anys i multa de 12 a 24 mesos el qui, “per descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d’altri, sense el seu consentiment, s’apoderi dels seus papers, cartes, missatges de correu electrònic o qualsevol altre document o efecte personal, intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d’es- colta, transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació”.

Intent de reactivació d’un Google Groups No només han accedit a correus en desús, si- nó que també ho han fet a una llista de Google Groups de sis membres en desús, creada el 2013 per coordinar-se entre el SEPC de la Universitat de Girona, Endavant Girona, Arran Gironès, CUP Girona, Moviment de Defensa de la Terra (MDT) nord-oriental –que el 2014 es va integrar a Poble Lliure– i un correu que no saben a qui pertany. Precisament, és des d’aquesta adreça descone- guda que es va intentar reactivar la llista el 22 de juliol d’enguany. Quan el militant de la CUP Girona, i actualment portaveu de Guanyem Girona, Lluc Salellas, va respondre preguntant qui era, l’usu- Tres de les converses via missat- ari va presentar-se com a “Marta, ara a La Forja, geria de mòbil que la presump- estudiant d’UdG [Universitat de Girona]”, i va afe- ta suplantadora va establir amb activistes del SEPC, el Sindicat gir que “dins el traspàs de contactes ens van pas- de Llogateres i el portaveu de sar aquesta llista que havia estat activa per co- Guanyem Girona Lluc Salellas ordinar-nos i estar en contacte”. A més, deixava un número de telèfon, el mateix que utilitzava qui va suplantar Lluna Berlanga i el Sindicat de Llogateres. Més tard, el 31 d’agost, la “Marta” va tornar a escriure a Salellas explicant que “nosal- tres ja hem començat a fer alguna reunió, a nivell d’UdG i assemblees de diferents unis, així com amb moviments com meridiana, Urquinaona, etc. Per parlar com encarem les futures vagues i les dates

una assemblea local a la seva localitat. Us podríeu posar amb contacte amb ells degut a la proximi- Una de les accions tat i enviar-los les ponències organitzativa de la nostra formació i ajudar-la en els seus dubtes”. d’infiltració va El remitent és [email protected] i el utilitzar sis DNI destinatari, La Forja de l’Alt Empordà. Era el 4 de juny i s’havia utilitzat un cop més una eina de reals sense suplantació de comptes. Però en aquesta ocasió autorització de les es va produir una diferència substancial. Es faci- litava un correu de contacte “del grup de jovent En un dels correus reenviats a La Forja alt-em- persones titulars de Vic”, [email protected], i s’adjuntava un pordanesa, N.C. adjunta cinc DNI, teòricament DNI “de la persona de contacte”. Aparentment, un de la resta de persones interessades a crear una que venen” i deixant el seu telèfon per si creia carnet d’identitat d’una jove –amb les inicials N. C. assemblea local. En un dels casos s’ha pogut cor- “oportú afegir-lo a algun grup per estar al corrent i nascuda l’any 1999–, incloent-hi els vuit dígits i la roborar que s’ha utilitzat sense el consentiment de les convocatòries i mobilitzacions”. En el cos lletra de la identificació; en realitat, un document de la persona que hi apareix, que assegura que del text, a més del telèfon, deixava un correu elec- usurpat que no correspon a cap persona amb la mai ha mostrat interès per crear cap assemblea trònic, [email protected], que apareixerà en voluntat d’integrar-se a l’organització juvenil. local d’aquesta organització juvenil a Osona i que dues comunicacions més. A través de WhatsApp, Per estirar del fil, des de l’Alt Empordà van diri- no coneix la resta de persones que apareixen als va demanar a Salellas el contacte d’una militant gir-se, com se’ls demanava, al correu de contacte. DNI enviats, tampoc a N. C. A més, assegura que a del SEPC –explicitant-ne el nom– amb qui poste- El mateix dia, qui suplantava la jove N. C. els va principis d’any li van robar el moneder a Barcelona riorment va intercanviar alguns missatges. Davant donar les gràcies per escriure, tot avançant-los i posteriorment va fer la denúncia a una comissa- de la militant ja es presentava com a Marta Casas, que procediria a reenviar “cadenes de correus ria de Badalona, on viu. Com a dada complemen- membre “d’un grup d’estudiants de diferents unis perquè aixins veureu exactament el que volem tària va explicar que havia estat identificada en que estem amb moviments socials sobiranistes” o busquem”. A partir d’aquell moment qui figu- un desallotjament d’un espai alliberat badaloní. i expressava la voluntat d’establir un canal de co- rava ser N. C. va efectuar reenviaments de fils de En la cadena de correus suplantats s’aprofita municació. Fins al 3 d’octubre va estar enviant correu falsos on se suplantava “expansió” de La per confrontar La Forja i Arran, quan N. C., en missatges tant a la militant del SEPC com a Salellas, Forja o “organització” d’Arran. D’aquesta manera, un dels paràgrafs suposadament dirigit a “expan- que intentaven verificar convocatòries que anaven simulava intercanvis de comunicacions previs amb sió” de La Forja, requeria “el màxim d’informació més enllà de l’òrbita de les seves organitzacions. ambdues organitzacions amb l’objectiu d’avalar-se per tal de realitzar un debat assembleari i lliu- davant de la territorial de l’Alt Empordà. Fins i tot re d’ingerències” i aprofitava per subratllar que Ús fraudulent de DNI en el correu suplantat d’Arran hi ha documents “algunes companyes sembla que per ‘simpaties “Hola companyes, un grup de jovent de Vic (Osona) interns adjunts i en el cos de text es fa entendre d’uni’ estan posicionant molt la seva idea a causa se’ns ha posat en contacte amb la intenció de crear que s’havia produït una trobada presencial. d’ingerències de gent d’Arran”.� Directa 510 27 d’octubre de 2020 A FONS 11

El búnquer de l’entramat d’intel·ligència català El complex Egara és la seu central dels amb fonts “hostils” i “no hostils”, tal Mossos d’Esquadra. Situat al número com s’hi refereixen internament. L’edifici 600 de la carretera de Terrassa, però compta amb una infraestructura en el terme municipal de Sabadell, pròpia de telecomunicacions que rep s’alça com un autèntic búnquer on per l’assessorament i la supervisió del Centre accedir-hi s’han de superar nombrosos de Telecomunicacions i Tecnologies de controls i una línia de barreres la Informació (CTTI) de la Generalitat de antiimpacte. Una de les IP involucrades Catalunya, a nom del qual es trobaria en la trama de suplantacions d’identitat el contracte de la IP suplantadora. A apunta directament a aquest edifici. més, des de les oficines d’informació Entre les àrees que hi tenen les seves d’Egara es manté una fluida comunicació dependències destaca la Comissaria amb la resta de cossos policials, tant General d’Informació, estructurada en les amb el Centre d’Intel·ligència contra el divisions d’Intel·ligència i d’Operacions. Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) Una de les unitats més actives de l’àmbit com amb la resta d’àrees “d’interès d’intel·ligència és la Unitat Central policial”, com serien l’independentisme d’Obtenció d’Informació (UCOINF), que revolucionari i l’anarquisme actualment està subdividida en quatre insurreccional, tal com es desprèn dels Edifici Egara de Sabadell grups que treballen per temàtiques seus informes.

El precedent dels informes sobre activistes i periodistes El Centre de Telecomunicacions i parlamentària el 24 de gener de 2014, Tecnologies de la Informació (CTTI) de tot i minimitzar l’escàndol en dir que la Generalitat de Catalunya ha saltat les dades recopilades als informes eren en dues ocasions a la portada dels de “fonts obertes” i que “qualsevol de informatius en els últims anys. L’any nosaltres podria fer aquests informes 2017 pels escorcolls que hi van fer amb una certa dedicació, però el agents de la Guàrdia Civil en relació Cesicat disposava de les eines que amb l’organització del referèndum de permetien fer-ho amb rapidesa”. No l’1 d’Octubre, però tres anys abans per obstant això, l’Autoritat Catalana de una sèrie d’informes sobre l’activitat a Protecció de Dades (ACPD) va concloure xarxes socials d’activistes i periodistes a partir d’una denúncia presentada pel encarregat pels Mossos d’Esquadra. fotoperiodista Jordi Borràs que el Cesicat Els informes es van elaborar en no estava autoritzat a tractar dades de dependències del CTTI per part de caràcter personal i per això va iniciar un funcionaris del Centre de Seguretat de la procediment sancionador. En paral·lel, un Informació de Catalunya (Cesicat) i d’un dels treballadors del Cesicat que havia equip d’agents de l’àrea d’informació de destapat les irregularitats va denunciar la policia catalana. Així ho va admetre el seu president, Carles Flamerich, qui Seu del CTTI a la Zona Franca de Barcelona l’exconseller d’Empresa i Ocupació el 19 d’octubre de 2020 va ser absolt del Felip Puig en una compareixença presumpte delicte de revelació de secrets. 12 MIRALLS 27 d’octubre de 2020 Directa 510 Directa 510 27 d’octubre de 2020 MIRALLS 13

Clara Castaño, educadora interdisciplinària “El discurs psiquiàtric hegemònic encobreix biografies traumàtiques i desigualtats socials”

Text: Guillem Martí | @guimmart Fotografia: Victor Serri | @_ittos_

uè són els malestars? tiguin malaltes. Davant la inexistència d’aquests És un lloc dinàmic per on totes hem passat, marcadors biològics, al final el que acaba definint passem o passarem. Segons l’Organització què és patològic i què és normal són criteris ide- QMundial de la Salut, una de cada quatre ològics. És l’ordre social de cada època, de cada persones pateix un problema de salut mental al context determinat, de cada territori i de cada llarg de la vida. Un 75% d’aquestes persones, a moment històric. A grans trets, les característi- més, els comencen a patir abans dels divuit anys. ques del model psiquiàtric són el biologisme i la Formada als moviments Però totes, en determinades èpoques, viurem més individualització: hi ha un problema dins del teu socials de Berga, ha militat o menys angoixades. Nosaltres preferim parlar de cervell, dins del teu organisme, a la teva biologia, al moviment estudiantil malestars en comptes d’utilitzar el terme salut men- i per tant això necessita un tractament psicofar- i juvenil, al feminisme tal, perquè és una idea molt més oberta, que in- macològic independent del teu entorn. Per no- autònom i, més recentment, corpora moltes més possibilitats de significació saltres, és molt important entendre que vivim en a l’activisme en salut i d’interpretació individual i és un concepte molt un context on estar sa és poder ser explotat i on mental. Ha estat fotògrafa, menys estigmatitzat. recuperar-se és recuperar la capacitat de produir. I que, en la majoria de les ocasions, estar malalt professora de salsa i Definiu Abilis com un espai des d’on pensar, o patir és producte directe de les condicions de acompanyant de persones intervenir i investigar en el camp de la salut vida i treball. En aquest sentit, entenem el discurs amb diversitat funcional comunitària des de fora del marc conceptual mèdic i psiquiàtric hegemònic com un encobri- cognitiva al Grup Caliu. clínic. Per què és rellevant aquesta crítica? dor de biografies traumàtiques i de desigualtats Actualment, juntament amb La qüestió de pensar el patiment des de fora d’un socials. A partir d’aquesta premissa es comença Paula Castellsagué i Gemma marc clínic és precisament perquè només s’ha pen- a desenvolupar tot el nostre marc teòric i pràctic. Lapaz, formen Abilis, un sat des del marc clínic. I això ha tingut tota una espai d’investigació i sèrie de conseqüències molt negatives i molt no- Per què proposeu el cos com a eix central per intervenció entorn dels cives. S’ha construït el discurs mèdic i psiquiàtric abordar els malestars? malestars, el patiment, les com l’única veritat, i, a més, com una veritat en Els malestars no es viuen des de cap altre lloc violències, la mort, el dol i la teoria científica, tot i que una de les principals crí- que no sigui el cos. L’experiència de l’angoixa, per salut mental i comunitària. tiques a la psiquiatria moderna és la inexistència exemple, té a veure amb un canvi en la respira- de marcadors biològics per a les suposades malal- ció i la percepció corporal, i cada persona la viu Vinculen el patiment a ties mentals. El Manual diagnòstic i estadístic dels de diferents maneres: molèsties estomacals, mal les condicions socials, trastorns mentals que utilitzen les psiquiatres a de cap, mal d’esquena. Per tant, els malestars es culturals i econòmiques, i tot el món –el DSM versió cinc (2013)– fa una clas- viuen corporalment, i és difícil poder abordar els acompanyen col·lectius en sificació de cada trastorn, i la prova diagnòstica malestars sense abordar-los des del cos. En la nos- la comprensió i l’autogestió consisteix a veure si la pacient compleix un cert tra cultura, constantment intentem treballar-ho tot comunitària de la salut a nombre d’ítems que la psiquiatria ha descrit com des del registre intel·lectual. Treballar els males- partir de metodologies a marques o símptomes d’un determinat trastorn. tars des de la racionalitat fa que no puguem arri- expressives i corporals. Per tant, s’està diagnosticant i s’està medicalitzant bar a l’origen profundament corporal d’aquests. persones quan no hi ha proves empíriques que es- Com volem solucionar la depressió, l’ansietat o 14 MIRALLS 27 d’octubre de 2020 Directa 510

tota la interpretació que fem del que ens passa, que el que ens passa. I això és la cultura.

Quines alternatives heu trobat a la relació ver- tical i individualitzada de la medicina i la psi- quiatria occidentals? Part de la nostra proposta és recuperar el que en antropologia es diuen els sabers profans, tot aquell camp de coneixement i d’epistemologia que forma part i ha format part dels pobles i que permet apropar-se a una autogestió de la salut i la salut mental. Sembla que culturalment l’úni- ca manera d’atendre el patiment és a través de la contenció química (psicofàrmacs) o a través dels ingressos psiquiàtrics involuntaris, que im- pliquen moltíssima violència i que converteixen el pacient en un agent passiu que té poc a dir en el seu procés de recuperació o de curació. Quan comences a buscar, trobes mil altres propostes, nascudes de l’activisme en salut mental o de la reformulació del model públic de la psiquiatria, com serien els casos de la regió italiana de Trieste o Finlàndia, a través d’experiències amb la teràpia Diàleg Obert. En el nostre territori hi ha els Grups de Suport Mutu (GAM), col·lectius autogestionats formats només per persones usuàries dels siste- mes de salut mental. Han tingut un desenvolupa- ment realment ric i coordinat, però és una reali- tat molt desconeguda, no només pels moviments socials, sinó per part dels professionals que tre- els trastorns de la conducta alimentària des de la ballen en l’àmbit de la salut mental. Van comen- racionalitat quan són vivències corporals, el regis- çar a construir-se després que es formés la Xarxa tre de les quals és corporal? Sovint ens despista la Mundial d’Usuaris i Supervivents de Psiquiatria, idea, que s’ha naturalitzat a Occident, de la divisió que és un espai de coordinació entre persones entre la salut física i la salut mental, com si fos- que han patit ingressos psiquiàtrics involuntaris, sin dues coses diferents que no tenen res a veure. Ens despista la en la major part dels casos, i que es reconeixen com a supervivents d’un sistema violent i coer- Des del teatre de l’oprimit, des de l’artteràpia idea, que s’ha citiu. Arreu d’Europa també existeixen les cases o des del ball, doncs, és més fàcil transformar naturalitzat a de crisis, que proposen una manera de gestionar, els malestars? sense diagnòstics i sense medicació, el que dins Creiem que és l’única manera. El nostre abordat- Occident, de la del món de l’activisme boig s’anomena patiment ge parteix primer de la connexió amb el cos. És divisió entre la salut psíquic, persones en crisi o persones amb creences el lloc des d’on existim, el vehicle de l’experièn- inusuals –el que comunament coneixem com a cia, on la ment, les emocions i els instints estan física i la mental brots psicòtics o esquizofrènies–, com la Runaway en un tot. Partim d’aquí per poder, primer, iden- House a Berlín o la Drayton Park a Londres, que tificar quins malestars tenim. I a partir d’aquí, a és una experiència només per a dones i sensibi- través de diferents eines, la posada en comú en A vegades ens fa litzada amb qüestions de gènere. col·lectiu ens permet arribar, com a últim estadi, a la reelaboració cognitiva del que ens passa i del patir més tota Heu tret una campanya a través d’Instagram que necessitem transformar. la interpretació que es diu “Realitats invisibles del patiment”, i que intenta recuperar el contingut soci- Què vol dir elaborar? que fem del que al esborrat pel discurs psiquiàtric hegemò- Vol dir donar significat, entendre. Si una situació ens passa, que el nic. Quina relació hi ha entre el patiment i la no pot ser elaborada, perquè la meva estructu- precarietat? ra familiar no m’ho permet o perquè el meu en- que ens passa La relació és molt clara. Només mirant xifres ofi- torn cultural no m’ho permet, es queda en el cos cials de l’Institut Nacional d’Estadística sobre la i continua generant símptomes corporals, emo- depressió o els trastorns d’ansietat, hi ha una pre- cionals, que es llegeixen des de la individualitza- valença molt més gran a mesura que baixa la clas- ció i la malaltia. se social. Com més vulnerabilitat social, més pati- amb les significacions que la meva estructura fa- ment. A partir d’aquí, si acceptem fer una mirada A vegades fa més por detectar que tenim un miliar dona a la vulnerabilitat, a la productivitat, més cultural i menys mèdica sobre el patiment, malestar que el malestar en si? als afectes, a ser autònoma, o amb les significaci- no cal fer gaires explicacions per lligar quina és És el que et dic de la importància de la mirada cul- ons que culturalment es fan d’aquests mateixos la relació entre el patiment, la vulnerabilitat i les tural. Si jo faig una anàlisi dels meus signes –que termes a través dels mitjans de comunicació, les estructures capitalistes, patriarcals i racistes. Per no puc dormir a la nit, que a vegades tinc taqui- pel·lícules, la música, els llibres. El xoc de la meva exemple, Drayton Park va néixer de l’experiència càrdies, que hi ha moments en què tinc ganes de experiència corporal amb els ideals de la nostra d’una infermera que, després d’anys de treballar plorar, etc.– és una cosa molt buidada de contingut època, molt relacionats amb la productivitat, amb en una planta de psiquiatria i de veure com es interpretatiu. És quan la poso en relació amb el aquesta ficció d’invulnerabilitat, és el que genera tractava les dones, es va començar a adonar que marc cultural en el qual visc immersa quan xoca patiment, no els signes. A vegades ens fa patir més moltes de les pacients havien escapat de situacions Directa 510 27 d’octubre de 2020 MIRALLS 15

de violència masclista. Les dones pateixen d’una del moviment feminista, és associar la vulnerabi- manera específica, se les diagnostica de manera Les dones litat a la debilitat o a encadenar-se a la identitat específica i se les medicalitza de manera específi- de víctima. Són coses que no tenen res a veure. ca. Les dones consumeixen més del doble de psi- consumeixen Reconèixer-se vulnerable és també reconèixer la cofàrmacs, sobretot d’ansiolítics antidepressius, més del doble responsabilitat que tenim de manera individual que els homes. També hi ha diagnòstics que són i col·lectiva de fer-nos càrrec de gestionar aquesta quasi exclusivament fets a dones, com la bulímia d’ansiolítics vulnerabilitat. I això vol dir construir estructures i l’anorèxia. Doncs alguna cosa deu tenir a veure antidepressius socials populars i públiques d’atenció a la salut amb l’estructura social. i a la salut mental que no danyin més les perso- que els homes nes, que siguin vertaderament universals i gratu- Malgrat la marca de l’estructura social, podem ïtes. I té a veure amb tota una sèrie de qüestions assumir responsabilitats i prendre decisions? que sorgeixen de repensar el patiment des de la Creiem que explicar per què patim és una de les Reconèixer la cultura, com són el trauma cultural, la repara- coses més polítiques que podem fer ara mateix. I ció i la recuperació. És començar a obrir la porta més després del que hem viscut en l’últim any a vulnerabilitat, que a pensar des d’una altra mirada. escala mundial. Polititzar els malestars és col·lec- som éssers socials tivitzar-los i organitzar la comunitat per transfor- Quina és la potencialitat d’abordar els males- mar-los. Metafòricament creiem que el patiment i que necessitem tars de forma col·lectiva? té un potencial revolucionari enorme, i és el que les altres és un Hi ha moments en què et pot semblar que tu sola intentem despertar i avivar tant en els tallers com tires, que just has trobat una feina de puta mare, en les formacions. Quan fem intervencions en ins- exercici d’humilitat que t’has agafat un pis amb la teva parella, etc. Però tituts, sempre que comencem detectant malestars hi haurà un moment en què les coses no t’aniran acabem parlant del capitalisme. bé i necessitaràs altres persones. Reconèixer la vul- nerabilitat i assumir que som éssers socials i que Manca una mirada més sensibilitzada amb serem durant la joventut o la vida adulta si ens necessitem les altres és un exercici d’humilitat i de la politització dels malestars dins dels movi- posem malaltes, o si patim un accident, o si de- responsabilitat política a fer tota l’estona. Sempre ments socials? senvolupem una diversitat funcional, i ho serem que participem en espais hem d’intentar socialitzar Després de la campanya també hem fet una en- en la vellesa. La ficció d’invulnerabilitat i d’in- això. En el moviment per l’habitatge es veu molt clar questa. Hi ha una franja d’edat, des dels 20 fins dependència no és real. Això ho ha construït el quan una persona s’apropa al col·lectiu i després als 31 anys, en què destaca un consum de teràpia capitalisme. I fer un procés personal i col·lectiu marxa quan la seva situació està resolta. La feina molt diferenciat respecte d’altres franges d’edat. per assumir això és una qüestió de responsabilitat pedagògica a fer és que la gent que s’ha acostat en Crec que això té una part positiva i una part molt política. Un tema que té a veure amb el discurs un moment de necessitat es quedi allà. Això és el perillosa. La gent que estem als moviments socials, hegemònic i que actualment és efervescent dins que és realment transformador.� al final, el que ens agrupa entorn dels diferents es- pais és el patiment. La gent que està en la lluita per l’habitatge té un malestar compartit. Les persones que formem part del moviment feminista tenim un malestar compartit. En realitat, els moviments socials es poden llegir com a espais de construcció de salut mental col·lectiva, en tant que parteixen de malestars compartits, els polititzen i intenten transformar-los. Però malgrat que estem organit- zades entorn d’aquests malestars, seguim sense espais d’abordatge col·lectius dins dels moviments socials de les coses que ens travessen i seguim consumint exclusivament teràpies individuals que segueixen reproduint la individualització i la rela- ció de dependència cap al professional.

Per exemple, en clau d’abordatge col·lectiu per procurar benestar i abordar malestars, fa temps que es parla molt d’assemblees de cu- res o espais de cures... Sí, però quins són els valors que estan presents dins d’aquests espais de cures? Quin és l’objectiu? Quina és la mirada i el discurs que sobrevola d’al- guna manera aquests espais? Perquè segurament, si no hi ha hagut una reflexió i una formació prè- vies profundes sobre la salut i la salut mental, el discurs serà l’hegemònic. I continuarem parlant de malalts mentals, continuarem parlant que aques- ta està boja perquè té un trastorn i continuarem reproduint la mateixa opressió.

És important reconèixer les vulnerabilitats? Reconèixer-se vulnerable és reconèixer-se com a ésser humà. Som fràgils, som interdependents i, en algun moment de la nostra vida, serem de- pendents: ho hem sigut en la infància, potser ho 16 IMPRESSIONS 27 d’octubre de 2020 Directa 510 contrast La religió ha de tenir presència a les escoles?

Educació laica, una assignatura pendent

Sílvia Luque | @SilviaLuque_ Directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Catalunya s’ha obert un intens debat al ment, signats el 1992 i que donen cobertu- voltant de la prova pilot per a la implan- ra a la prova pilot, recuperen alguns dels tació de l’assignatura de religió islàmi- elements del Concordat per a aquestes al- ca. Alguns arguments a favor de la seva tres confessions, però estan lluny dels privilegis Aimplantació provinents de posicions d’esquerres amb què compta la primera. I tots ells represen- són precisament els que més sorprenen i, si em ten només unes formes de creença obviant altres permeteu la frivolitat, recorden un acudit que conviccions. Woody Allen cita a la pel·lícula Annie Hall. Hi ha El lliure exercici de la religió i de la formació dues senyores grans en un hotel i una diu: “Que religiosa ha de ser garantit, però ha de produir-se dolent que és el menjar!”, i l’altra respon: “Sí, i les fora del currículum i de l’horari lectius. La finali- racions són tan petites!”. tat de l’escola no pot ser inculcar dogmes de cap S’ha parlat d’inclusió, d’eliminar els privilegis confessió religiosa, els quals sovint entren en de l’Església catòlica, de reconeixement. La im- contradicció amb la resta de continguts im- plantació de l’assignatura de religió islàmica no partits a l’escola, basats en la ciència, els drets suposa una millora en la inclusió dels infants de humans o la igualtat de la dona. Tot i això, el famílies musulmanes. Com pot esdevenir inclusiva fet religiós, en la seva diversitat de manifestaci- la separació dels alumnes per motiu de les creen- ons, ha de tenir un espai que permeti entendre ces dels seus familiars? Com separar uns alumnes la literatura, la història o la filosofia. Ha d’estar, afavoreix el reconeixement de l’altre? La segrega- per tant, vinculat de forma transversal a les di- ció per motius de creença només pot afavorir la ferents disciplines. construcció d’identitats comunitaristes, en un es- Que l’escola sigui laica és la principal garan- pai que ha de vetllar per la igualtat, la convivència, tia perquè esdevingui plural. Les escoles han de i el coneixement i reconeixement mutu. L’escola vetllar pels drets dels infants a l’autonomia i a la de vegades té dificultats per incorporar la diver- lliure consciència i han de fonamentar-se en els sitat, per generar vincles amb famílies d’orígens drets humans, en la pluralitat i en l’assumpció diversos, però l’assignatura de religió islàmica no i el respecte a la diferència i a la diversitat. L’escola trenca aquestes fronteres. Separant no incloem. ha d’educar basant-se en valors ètics, humanistes, L’statu quo queda intacte. no sexistes i democràtics. És per això que és ne- La implantació de l’assignatura de religió islà- cessària la derogació del Concordat del 1979 i la mica tampoc no elimina els privilegis de l’Esglé- revisió dels acords del 1992 amb les confessions sia catòlica, potser amb el monopoli, però els pri- d’especial arrelament. Només així avançarem cap vilegis continuen indemnes i inclús es reforcen. a una societat que reconegui i integri les diverses Incorporar una altra assignatura de religió no no- formes d’estar i d’entendre el món, garantint un més no qüestiona el paper de la religió a l’escola marc comú per al respecte i la convivència.� sinó que l’amplia i consolida, malgrat el context de creixent secularització. Segons recollim a l’Infor- me Ferrer i Guàrdia 2020, el 52% dels joves entre 18 i 24 anys no són creients, enfront del 10% dels majors de 65 anys. L’Església catòlica continua sent, sens dubte, la gran privilegiada de l’actual context normatiu mar- cat pel Concordat signat entre l’Estat i la Santa Seu el 1979, en què se sustenta l’obligatorietat d’oferir religió catòlica a les escoles, entre altres prebendes. / ISAAC CLARAMUNT Els acords amb les confessions d’especial arrela- @isaacclaramunt Directa 510 27 d’octubre de 2020 IMPRESSIONS 17

La religió ha de tenir presència a les escoles?

Debat amb trampes

Maria del Mar Griera | @GrieraMar Directora del grup d’Investigacions en Sociologia de les Religions (ISOR)

l debat sobre l’ensenyament de la trada, una mala idea en termes pedagògics, soci- religió a les escoles és ple de tram- als i polítics. Ara bé, exclou això tota referència pes, i si no les explicitem i les fem a la religió a l’escola? I aquí és on rau la segona visibles, correm el perill de que- trampa, i la més difícil d’abordar. El debat sobre dar-nosE atrapats en una retòrica feta d’eslògans. l’ensenyament de la religió a les escoles massa La primera trampa és la que construeix el de- sovint es construeix sobre un relat eurocèntric bat ignorant el marc legal. L’inici del i una idea de modernitat secular on la religió apa- curs escolar va fer esclatar la polèmi- reix com una relíquia del passat o com a espai de ca. A Twitter la paraula laic es repetia resistència. És una mirada incapaç de copsar la com un mantra. L’origen de l’enrenou era que la complexitat del fet espiritual i la seva pervivència Generalitat havia anunciat que aplicaria un pla aclaparadora arreu del món. És una perspectiva pilot per desplegar l’ensenyament de l’islam a les sovint poc conscient dels vincles entre colonialis- escoles. A aquells a qui el tema els venia de nou me i modernitat secular o incapaç de reconèixer potser els va sobtar o no ho van entendre, però el paper de determinats moviments religiosos en una mica de perspectiva de seguida feia evident la nostra pròpia història –em refereixo a movi- que el que estava en joc era la discriminació de ments com l’espiritisme o el protestantisme, que la comunitat musulmana. paradoxalment van tenir un rol clau en promou- Des de la signatura dels acords de cooperació re la laïcitat. Si volem fer un debat real sobre la de l’Estat espanyol amb les comunitats islàmiques, religió a l’escola, cal desempallegar-se d’aquest jueves i evangèliques (1992), aquestes tres confes- deix de superioritat moral. sions tenen reconeguts un seguit de drets –entre I, per acabar, la tercera trampa. Sovint es diu els quals l’ensenyament religiós a les escoles– que, que l’ensenyament de les religions a les escoles d’alguna manera, i de forma encara molt asimètri- fomenta la segregació perquè divideix l’alum- ca, les assimila a la posició de l’Església catòlica. Els nat. Si adoptem una mirada global, però, aquest acords van ser una fita històrica tant per trencar apareix com un diagnòstic força hipòcrita. Què amb un passat cruel amb les minories religioses és allò que fomenta la segregació avui dia: l’al- com per fomentar el reconeixement d’una ciuta- ta concentració d’alumnat amb dificultats so- dania cada vegada més diversa. En molts altres ter- cials i econòmiques en determinats centres o ritoris de l’Estat fa anys que el dret de les famílies que una part de l’alumnat se separi una estona musulmanes es tenia en consideració. A Catalunya, per fer una determinada activitat? El que ens no. I independentment de la valoració que fem de hauria d’indignar és que el sistema educatiu la seva pertinença, el que és inadmissible és que català sigui, segons el Síndic de Greuges, un el fet de ser catòlic/a o musulmà/na condicioni dels més segregats d’Europa. La segregació so- que un dret se’t reconegui o no. Per tant, el de- cial i educativa té una influència molt major a bat sobre l’ensenyament de l’islam s’ha d’ubicar l’hora d’explicar la dificultat de les escoles per en un context més ampli: el d’un estat que l’any promoure la inclusivitat que la separació d’un 1979 va firmar uns acords amb l’Església catòlica grup classe en aules diferents una estona a la que, a part d’altres temes, blinda l’ensenyament setmana. En aquest escenari, allò necessari és catòlic a les escoles. Repensar, replantejar, re- pensar estratègies per fomentar l’equitat i do- visar aquests acords és urgent. Però fins que tar el sistema educatiu dels recursos per fer- no s’enfronti aquest debat de soca-rel, posar ho. Posar el focus en un programa pilot que té l’accent en l’ensenyament islàmic és equivo- un abast reduït i que simplement equipara els car-se d’objectiu. drets de la comunitat musulmana a la catòlica, La majoria estarem d’acord que una assig- és un exercici de violència simbòlica contra una natura de religió confessional sembla, d’en- comunitat ja massa estigmatitzada.� 18 IMPRESSIONS 27 d’octubre de 2020 Directa 510

pàgina oberta Per sortir del forat, mínims de dignitat i màxims de sostenibilitat

Arnau Montserrat Dinamitzador i productor agroecològic

i per afrontar la crisi sanitària de la COVID-19 s’ha posat la ciència al centre i inclús s’ha arribat a acceptar el decreixe- Sment per tal de protegir la vida, per què la crisi ecològica, coneguda des de fa dècades i amb un potencial letal molt superior, no rep la mateixa res- posta? La diferència no rau només en la síndrome de la granota bullida i el curtterminisme electoralista, la clau és que el col·lapse climàtic és una es- mena a la totalitat que exigeix molt més que aturades temporals o secto- rials. Fer el que sabem que cal fer im- plica no només embridar interessos molt poderosos, sinó també acceptar No hi ha sortida a que l’horitzó d’emancipació ja no pot ser la redistribució de la riquesa fòssil la crisi climàtica perquè tothom tingui un cotxe, sinó la / ANNA-LINA MATTAR distribució de l’autolimitació perquè @annalinamattar sense garantir tothom tingui un futur. Com a canvi de paradigma no és poca cosa. I davant l’accessibilitat als de caigudes espectaculars del PIB, no desplegar les polítiques redistributi- recursos i la salut dels ecosistemes és fàcil acceptar que l’anhelada nor- ves, com són les tarifes progressives, la que ha de determinar els mínims béns bàsics però malitat que intentem reconstruir als les diferències salarials acotades, la re- i els màxims. El transport públic és països centrals és, de fet, colonial i gulació de lloguers, la fiscalitat verda o un dret, volar low cost no. tampoc sense posar insostenible. Com tampoc ho és re- les expropiacions de béns estratègics. En l’electricitat, aquest principi conèixer la nostra quota del saqueig. La lluita contra el transvasament es tradueix en no pagar per potèn- pals a les rodes als Al mateix temps, imposar con- de l’Ebre ja ens va ensenyar que la cia instal·lada sinó per consum real, tenció a les majories mentre el 10% demanda s’ha d’adaptar a l’oferta amb tarifes dissenyades per incenti- béns de luxe que viu de rendes se’ns pixa a la ca- ecològicament viable, no al revés. A var l’estalvi i desincentivar l’origen ra tampoc és just. A l’Estat espanyol, Puigpunyent, Mallorca, durant la se- fòssil i nuclear. En l’aigua, l’aposta les llars que gasten el doble de diners quera de 2005 es va multiplicar el preu és mantenir els preus sota control també generen el doble d’emissions. de l’aigua per 2 al segon tram, 6 al ter- públic i remunicipalitzar a dojo. En disputat espai del sentit comú. Com El rebuig al fet que paguin els de sem- cer i 18 al quart. Si algú en prenia més, el cas de la gasolina, una cartilla pro- acaben d’exposar en una carta oberta pre s’ha fet evident en la revolta de senzillament se li tallava el subminis- vocaria un mercat negre, així que sis relators de drets humans de l’ONU, les armilles grogues o en les protestes trament. En un any el consum va bai- l’alternativa –extensiva a qualsevol la COVID-19 mostra descarnadament de fa un any contra l’encariment del xar un 20%. Afectats? Els propietaris producte– són els impostos sobre la urgència de posar fi a la mercanti- transport a Xile. de piscines. Actualment moltes ciutats la petjada de carboni, la recaptació lització dels serveis públics. De fet, ja Només la justícia climàtica evitarà ja restringeixen bosses de plàstic, cot- dels quals se’ns retorna invertint en el molt oficial Informe Stern assumia la col·lisió entre els problemes de fi- xes d’altes emissions o locals fast food. la transició ecosocial. Una altra opció el 2006 que “el canvi climàtic és el nals de mes i els problemes de la fi del En temps d’emergència climàtica, és són les quotes personals de carboni. major fracàs del mercat mai vist en la món. Com la podem assolir? Una de vital entendre que hi ha impactes que En definitiva, per molt que pesi als història”; per no parlar de la reiterada les claus és limitar el que és superflu els diners ni poden ni han de poder pa- aiatol·làs del mercat capitalista, no hi ineficàcia del mercadeig d’emissions i protegir el que és essencial, fixant gar. És a dir, acceptar que d’on no n’hi ha sortida a la crisi climàtica sense acordat a Kyoto. I per acabar-ho d’ado- mínims de dignitat però també mà- ha no en raja: un banc central pot im- garantir l’accessibilitat als béns bà- bar, tal com ha documentat reiterada- xims de sostenibilitat. Habitatge, sub- primir moneda, però no biocapacitat. sics però tampoc sense posar pals a ment Facua, la llibertat dels preus ni ministraments o aliments són camps Digui el que digui el pensament màgic les rodes als béns de luxe. No només tan sols implica preus baixos: habi- prioritaris d’aplicació d’aquest prin- neoliberal, recursos físics i capital no perquè no ens podem permetre el tatge, petroli o electricitat estan sot- cipi, segons el qual tot ésser humà té sempre són intercanviables. seu impacte material, sinó perquè mesos a pràctiques oligopolístiques el dret (i el deure) de gaudir (i pre- També bona part de l’esquerra ha lluir un cotxàs –Tesla inclòs– ha de abusives. És, doncs, un bon moment servar) un espai vital sostenible. En mirat amb recel l’ecologisme decrei- deixar de ser un signe d’èxit. Com ja per recordar que el capitalisme no és paraules de Gandhi, “viure de mane- xentista, sospitant si no seria funcio- passa en moltes societats tradicionals, l’única forma de mercat possible i per ra més senzilla perquè altres puguin nal a la perpetuació de la desigualtat. necessitem substituir l’anhel de fer- exigir que siguin les lògiques coopera- senzillament viure”. Així, el dret a l’es- En realitat era al revés, és la il·lusió se ric per comunitats cohesionades tives les que guiïn l’inevitable decrei- pai vital es defineix per mínims uni- consumista la que ha alimentat el sis- que rebutgen l’ostentació. xement. Perquè el més democràtic no versals –com el dret a l’energia o els tema. Interioritzar que l’emancipació La pandèmia està fent que les po- és que cadascú consumeixi segons el preus mínims agrícoles– però també de la humanitat implicava emanci- lítiques d’igualtat, que fa quatre dies que es pugui gastar, sinó que col·lec- per màxims infranquejables. Només par-nos de la naturalesa ha estat un es pintaven com un retorn al terror tivament establim fins on ens podem enmig d’aquests dos límits es poden tràgic error. És la disponibilitat dels soviètic, ara ocupin cada cop més el permetre consumir.� ïlla CRUÏLLA 19

Cru Fer política a través de jocs de taula

Una sessió del joc Fronteres Invisibles, creat per l’Agrupa- ment Escolta i En la nova etapa daurada d’aquesta modalitat d’entreteniment, Guia Rudyard Kipling del destaquen jocs impulsats per cooperatives i autores independents barri del Camp de l’Arpa de que, des de l’oci i la pedagogia, ens apropen a les lluites socials Barcelona i la cooperativa Diomcoop

Guillem Martí | @guimmart

l joc més famós d’enalti- pal causant de les crisis econòmiques. fa tres anys i mig que es dedica exclu- ment del capitalisme, el L’any 2018, s’impulsava l’adaptació sivament als jocs de taula, al capda- Monopoly (1934), té uns cooperativa d’aquest clàssic sota el vant de l’editorial Zombi Paella, però orígens pedagògics anti- nom de Commonspoly, que en diver- reconeix que són “un dels casos ex- capitalistes. Abans de ses rondes pretén desprivatitzar béns cepcionals en aquest país”. Emalvendre la idea a Charles Darrow comuns mediambientals, urbans, del Des de la publicació, l’any 1995, i a l’editorial Parker Brothers (actual- coneixement i de les cures. d’Els Colons de Catan, conegut ment Hasbro), el joc s’anomenava The Una fallera mor en una mascletà simplement com a Catan, i del Landlord’s Game (‘joc de l’arrendata- i ningú investiga les causes de la seva Carcassonne, l’any 2000, la indús- ri’), i tenia unes regles més complexes mort. Al cap d’un any, ressuscita en tria del joc de taula ha entrat en una amb les quals les jugadores podien forma de zombi per buscar venjan- nova etapa. Jocs d’autor dels anome- decidir revertir l’opció monopolista ça i l’única manera de calmar-la és nats estil europeu o eurogames i de a través de pactar una sèrie de lleis cuinant-li una paella. Aquesta és la guerra o wargames han proliferat en reguladores de l’especulació. Fou premissa de La Fallera Calavera, un infinitat de formes i continguts. Molts inventat l’any 1909 per l’escriptora, joc de rol amb cartes que recull amb d’aquests surten com a iniciatives pri- dramaturga i activista sufragista i an- humor personatges i elements histò- vades que s’autofinancen a través tiesclavista nord-americana Elizabeth rics i literaris de la cultura popular projectes de micromecenatge. Tot Lizzie Magie amb l’objectiu de divulgar valenciana. Actualment, La Fallera i ser un sector en creixement, enca- de forma pràctica les idees de l’econo- Calavera porta gairebé 50.000 còpies ra és molt petit si es compara amb el mista Henry George, que assenyalava venudes, dues expansions i una no- sector editorial de llibres i de còmics, el monopoli de terres com a princi- vel·la. Enric Aguilar, el seu creador, de l’audiovisual o dels videojocs. 20 CRUÏLLA 27 d’octubre de 2020 Directa 510

El país del joc de taula per excel· La Fallera Calavera lència és Alemanya, i la fira més im- (Zombi Paella, 2016) portant del sector és la Internationale Joc de cartes d’estratègia i rol que Spieltage d’Essen, on cada any es pre- parodia amb humor elements de la senten més de 5.000 novetats. Al nos- història, la cultura popular i la mitologia tre territori també comencen a gua- valencianes. nyar renom fires com el Festival Dau, De 2 a 5 participants a Barcelona, i la trobada JESTA, a València. A l’Estat espanyol, potser la fira més important del sector és el Festival Internacional de Jocs de Ruiz! Còrdova. Enguany, tot i el tancament (SYYA Games, 2017) de les botigues presencials durant el A través de fragments de declaracions confinament i la crisi econòmica, les oficials, les jugadores han de crear vendes de La Fallera Calavera han frases absurdes utilitzant l’estil retòric de augmentat un 50% respecte de l’any l’expresident Mariano Rajoy. passat. “Jugar a jocs de taula és una De 2 a 6 participants alternativa d’entreteniment econò- mica, saludable i intel·lectualment enriquidora”, explica Aguilar, “des- prés del cansament de tantes hores Ladrillazo de pantalla, també volem entrete- (Creaciones Lúdicas Sinoespañol, 2018) nir-nos tenint una persona davant”. Joc per especular amb immobles, requalificar terrenys, cobrar comissions, Aprendre i explorar a través del joc emmerdar polítics i constructors (amb Fronteres Invisibles és un joc de rol noms reals) i convèncer la ciutadania amb tauler en el qual les participants perquè s’hipotequi. es posen a la pell d’una persona mi- D’1 a 6 participants grada que acaba d’arribar a l’Estat espanyol a la recerca de regularit- zar la seva situació legal, aconseguir Indignats versus polítics habitatge i trobar feina. Tanmateix, (Maieutika, 2011) s’ha d’enfrontar a una sèrie de tra- Joc satíric amb la plaça Catalunya del ves burocràtiques, estigmes socials 15-M de Barcelona com a tauler. L’objectiu i altres elements repressius que li di- d’ambdós bàndols, polítics o indignats, és ficulten contínuament prosseguir. El guanyar-se els mitjans de comunicació. joc es va desenvolupar com un pro- De 2 a 4 participants jecte de la unitat de Truc –joves de 17 i 18 anys– de l’Agrupament Escolta i Guia Rudyard Kipling, del barri del Camp de l’Arpa de Barcelona. A partir Fronteres Invisibles del 2016, la cooperativa Diomcoop (Projecte educatiu –d’exvenedors ambulants que havien Fronteres Invisibles, 2016) migrat des d’Àfrica– s’afegeix oficial- Posa’t a la pell d’una persona migrant en ment al projecte i es comencen a pro- el seu camí per aconseguir regularitzar la jectar més enllà del cau. Actualment teva situació legal i trobar feina o casa. ja sumen un historial de més de 200 Més de 4 participants sessions en instituts i altres centres educatius i projecten convertir-se també en cooperativa. “A les escoles i altres espais edu- catius existeixen debats, però so- vint es plantegen des de formes molt sòlides i molt estanques que no permeten interpel·lar directa- La sensibilització és una pota molt nal. “Malgrat poder fer aquesta re- ment l’alumnat”, explica Guillem gran del nostre projecte”. flexió en l’àmbit teòric, a la pràcti- Castelló, un dels impulsors de En totes les temàtiques es poden ca ens falten eines per transformar Fronteres Invisibles. “A través d’un plantejar jocs de taula pedagògics. la nostra quotidianitat i ampliar el joc, però, connectes. T’acabes enfa- Lídia Sardà i la cooperativa d’edu- nostre imaginari del desig i del plaer, dant perquè no has aconseguit un cació sexual amb mirada feminista que aculli les diversitats”, explica permís que volies o perquè acabes Mandràgores, formada per Laura Voluptas és un Laura Arcarons. “És necessari ge- de perdre els estalvis en una multa Arcarons i Carlota Coll, estan pre- joc de cartes nerar referents que trenquin amb que ni entens, i després fem un de- parant un joc eròtic que sortirà a la amb cinquanta aquests únics models que trobem bat on totes aquestes coses acaben venda a finals d’aquest any. Voluptas posicions sexuals a les pel·lícules, a les sèries, en al- sortint”. Marie Faye, presidenta de és un joc de cartes amb cinquanta no centrades tres jocs eròtics o en la pornogra- Diomcoop, valora molt positivament posicions sexuals no centrades en en la penetració fia”. Sardà relata que la idea se li el fet de poder entrar a les aules a la penetració i que defugen l’hete- i que defugen va acudir quan buscava un joc per parlar directament del racisme. “El ronormativitat i la cisnormativitat, l’heteronormativitat regalar en una botiga eròtica. “Em problema del racisme davant la mi- a través d’una meticulosa estètica i la cisnormativitat vaig adonar que no volia regalar cap gració moltes vegades té una causa aportada per la il·lustradora Mònica dels productes perquè em semblava en el desconeixement. Si les perso- Toledo. Hi ha representats cossos tot supermasclista. Tots els dibui- nes saben per tot el que passa la gent, reals: pèls, blaus, estries, persones xos eren de dones supercosificades poden comprendre molt més el relat. velles i gent amb diversitat funcio- i homes musculats i tots els models Directa 510 27 d’octubre de 2020 CRUÏLLA 21

Voluptas Compa (Voluptas, 2020) (NovAct i Irídia, 2017) Joc eròtic de cartes amb postures Tracta amb profunditat l’experiència sexuals per explorar diferents pràctiques d’involucrar-te en una protesta social allunyades de l’heteronormativitat i les conseqüències legals, repressives i cisnormativitat, el jovecentrisme i solidàries, així com altres elements i i els cossos funcionals. rols de participar en una manifestació. 2 participants o més 2 participants o més

Commonspoly Riot: Cast the First Stone (Zemos98, 2018) (No Board Games, 2015) Adaptació cooperativa del Monopoly. Hi ha quatre faccions a escollir, En vint rondes s’han d’aconseguir amb objectius diferents: policia, desprivatitzar tots els béns comuns moviments socials autònoms, mediambientals, urbans, anarquistes organitzats del coneixement i de les cures. i grups ultradretans. De 4 a 8 participants De 2 a 4 participants

Feminismos reunidos Bloc by Bloc: The Insurrection Game (Sangre Fucsia, 2017) (Out of Order Game, 2015) Trivial sobre el moviment feminista Hi ha quatre faccions revolucionàries i trans, la història de les dones, (treballadores, estudiantat, veïnat els drets civils i el cos i la sexualitat. o persones preses) lluitant contra De 2 a 6 participants l’Estat pels carrers d’una ciutat abans que arribi l’exèrcit. De 2 a 4 participants

Herstóricas Pioneras Zone à Défendre (Herstóricas, 2018) (Autoproduït, 2017) Trenta dones pioneres de l’Estat Contra el projecte d’aeroport de Notre- espanyol i tres modalitats de joc: Dame-des-Landes. Per guanyar, les memòria, velocitat i endevinalles. jugadores han de prevenir de forma A partir d’una participant cooperativa el progrés de la policia. D’1 a 6 participants

La Batalla de Can Vies 1-O, el joc (Gall Negre, 2020) (Enpeudejoc edicions, 2020) Joc d’estratègia per torns que simula Basat en els fets de l’1 d’octubre el conflicte social de lluita urbana al de 2017. Hi ha dos bàndols: voltant de l’intent d’enderrocament organitzadores del referèndum del CSA Can Vies. i l’Estat. Hi apareixen elements i 2 participants personatges emblemàtics del procés. De 2 a 6 participants

eren blancs, a part que els produc- del bàndol de les sufragistes radicals, socials i el de les institucions pú- tes sempre estaven segmentats per l’objectiu de les quals era irrompre bliques, busquen estendre el con- a heteros, gais o lesbianes”. a la Cambra dels Comuns represen- flicte o enderrocar l’edifici. El joc tada al taulell, i, a l’altra, 21 agents compta amb altres elements, com La guerra i la protesta social de policia, l’objectiu dels quals indicadors de popularitat i de su- Els jocs de taula que simulen batalles era evitar-ho. Jocs similars, com port social, i personatges amb fun- es remunten a temps immemorials, el Suffregetto (1909), es van idear Des de Gall Negre cions diferenciades per combinar sobretot els més abstractes, com els i distribuir durant aquells anys per Jocs estan acabant estratègicament. Víctor Guimerà, escacs o el go. L’any 1909, l’organit- tal de generar fons per sufragar el la producció de un dels creadors, defensa el valor zació britànica Unió Social i Política moviment i les caixes de resistència. La Batalla de Can que “la gent s’ho pugui passar bé de les Dones (WSPU) publica un Es poden trobar jocs de guerra Vies, sobre l’intent i al mateix temps aprendre i divul- joc marcadament polític anomenat o guerrilla similars adaptats als de desallotjament gar els conflictes socials que es do- Pank-a-Squith –contracció d’Emily nostres temps i a molts conflic- i enderroc del nen a la ciutat”. El joc es publica- Pankhurst, líder sufragista, i del pri- tes locals. Des de Gall Negre Jocs CSA del barri rà als voltants del desembre d’en- mer ministre britànic H. H. Asquith. estan acabant la producció de La barceloní de Sants guany, amb 400 unitats la primera El joc consistia en una disputa en- Batalla de Can Vies, sobre l’intent edició. I tal com feien les sufragistes tre dues jugadores per ocupar un de desallotjament i enderroc del fa cent anys, Guimerà està motivat a tauler que representava els carrers CSA del barri barceloní de Sants. “destinar part dels beneficis a pro- de Londres. A una banda, 21 peces Els dos bàndols, el dels moviments jectes i moviments socials”.� 22 RODA EL MÓN 27 d’octubre de 2020 Directa 510

La història no explicada

JAPÓ Tòquio de l’esquerra al Japó En contra del relat del ‘miracle japonès’, la postguerra al país va estar marcada per la lluita de classes i el protagonisme de les organitzacions revolucionàries

Ferran de Vargas | @ferranidus

l Japó, a diferència d’altres països del revoltes socials ja amainaven i a mesura que el A qualsevol persona que hagi format el seu ima- seu entorn com la Xina, on va triom- Japó s’anava convertint en una superpotència eco- ginari sobre el Japó basant-se en la idea del miracle far la revolució maoista, no acostu- nòmica al mateix temps que àmplies capes de la japonès segurament li sorprendrà conèixer alguns ma a despertar en l’òrbita occiden- societat recuperaven del tot l’orgull nacional per- fets històrics que no hi encaixen. Li pot sorpren- tal contemporània gaire interès en- dut amb la derrota en la Segona Guerra Mundial. dre, per exemple, el fet que durant els primers tre individus i agents socials atrets Cada vegada proliferaren més les obres publicades moments de la postguerra centenars de milers de Eper projectes d’esquerres, idees revolucionàries al Japó i més enllà de les seves fronteres per au- treballadores prenguessin per la força el control i moviments polítics transformadors. I és que el tors que, amb una ideologia marcada per la pre- de les empreses en les quals treballaven i les fessin Japó de després de la Segona Guerra Mundial és, eminència d’allò nacional i l’omissió de divisions funcionar pel seu compte, sense interferència de la en el nostre imaginari col·lectiu, sinònim d’una socials, reivindicaven la singularitat harmoniosa propietat. O que el marxisme fos hegemònic en les harmoniosa i despolititzada combinació de tra- de la cultura japonesa. Aquests discursos sobre ciències socials, les ciències econòmiques i la filo- dició i desenvolupament econòmic, una realitat la japonesitat, o nihonjinron, així com els treballs sofia política durant tota la postguerra. Que entre homogènia i sense conflictes significatius en què en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats impera el conservadorisme més enllà de constants influïts per aquests discursos, exclouen del seu innovacions tecnològiques. relat el paper dels conflictes sociopolítics en la Aquesta imatge del Japó de postguerra, tot i ba- formació del Japó modern, o els tracten com a sar-se en certs elements reals, es basa també en meres excepcions que confirmen la regla. l’omissió d’altres aspectes no menys reals i impor- tants com són l’existència de grans conflictes soci- Relat hegemònic de postguerra opolítics i l’ebullició d’idees i moviments revoluci- Especialment destacable resulta la supremacia onaris d’esquerres. Aquesta construcció discursiva mundial del relat del miracle japonès a l’hora d’ex- fonamentada en omissions interessades és sobre- plicar la postguerra del Japó. Es tracta del relat tot fruit de la importància geoestratègica del Japó d’un país que, sense grans conflictes interns, res- en el trencaclosques de la Guerra Freda. L’Àsia fou sorgí de les cendres després de la seva derrota el En els primers el continent més conflictiu durant tot el període 1945 i assolí en les dècades següents un gran creixe- moments de la de confrontació entre blocs, i en aquest context el ment econòmic de la mà de l’estabilitat sociopolí- Japó va ser l’actor clau per a la protecció dels inte- tica. Aquest relat es basa en prendre com a únics postguerra, milers ressos del capitalisme a la regió, no només en allò paràmetres d’anàlisi la macroeconomia –nova ba- de treballadores van militar (allà s’hi trobaven les bases de l’exèrcit dels se del nacionalisme japonès per a la competició prendre el control de Estats Units més importants de l’Extrem Orient) internacional en substitució de la contesa militar– sinó també en allò ideològic. El sistema japonès i un enfocament institucionalista que veu en el les seves empreses de postguerra havia de ser un exemple d’èxit i es- govern gairebé ininterromput del Partit Liberal tabilitat del capitalisme no només per allunyar la Democràtic (PLD) una demostració de l’estabili- El marxisme va seva pròpia població del comunisme, sinó també tat sociopolítica al país. Però com tota construc- per esdevenir l’exemple a seguir dels altres països ció ideològica, tan importants són els elements esdevenir hegemònic asiàtics i, en les acaballes de la Guerra Freda, fins en els quals es fixa el relat com els que s’ometen: en les ciències i tot dels països d’arreu del planeta. en aquest cas, la lluita de classes, el protagonis- socials, les ciències La tendència a concebre la societat japonesa me dels moviments socials, l’important paper de com un espai d’harmonia es va tornar definitiva- les organitzacions d’esquerres i la gran influència econòmiques i la ment hegemònica a partir de 1970, quan les grans d’ideologies polítiques revolucionàries. filosofia política Directa XXX XX de XXXXX de 2017 RODA EL MÓN 23 Directa 510 27 d’octubre de 2020 xxxxxxx xxxx x / xxxxxx @xxxxxx

Estudiants protes- ten contra la cons- trucció de l’Aero- port Internacional Nova Tòquio, el 31 de març de 1968, a Narita / ASAHI SHIMBUN

1951 i 1955 el Partit Comunista del Japó (PCJ) envi- desenvolupada era immune a la inestabilitat so- és centenars de joves guerrillers a les muntanyes ciopolítica. Cal destacar la següent frase d’aques- per revoltar els camperols i precipitar la revolució. El sistema universitari ta revista: “Per als observadors occidentals, els Que el 1960 es produís la mobilització de masses japonès va quedar motius dels tumults semblen inescrutablement més important de la història del país: la lluita con- orientals”. Pocs anys més tard, les revoltes s’esten- tra la renovació de l’ANPO –nom abreviat amb què pràcticament paralitzat drien també als Estats Units i a molts altres països es coneix popularment el Tractat de Cooperació entre 1968 i 1969 occidentals. El 1968, l’aleshores ambaixador dels i Seguretat Mútues entre els Estats Units i el Japó– per les ocupacions Estats Units al Japó, Alexis Johnson, recomanaria que va fer dimitir el primer ministre d’aleshores al Departament d’Estat del seu país que emulés i cancel·lar la visita del president americà a territori i les vagues les tàctiques de la policia antiavalots japonesa per nipó. Aquell any nens i nenes japonesos jugaven a les seves dues dècades d’experiència contenint el “la manifestació” als patis de les escoles. L’ambaixador dels tipus de disturbis al qual la policia americana no També pot resultar-nos sorprenent que el siste- estava tan acostumada. ma universitari japonès quedés pràcticament pa- Estats Units al Japó El 68 japonès va ser dels més intensos del món, ralitzat entre 1968 i 1969 per l’ocupació i les vagues va recomanar al seu i alhora és dels més desconeguts. Les protestes organitzades en gairebé tots els campus del país. govern que emulés d’aquella època, marcades per l’oposició a l’alian- Donald F. Wheeler arriba a afirmar que l’activitat ça amb els Estats Units en el marc de la guerra del del moviment estudiantil japonès durant aquells les tàctiques de la Vietnam, van ser cada vegada més violentes, i la anys va ser possiblement més intensa que la de policia nipona seva incapacitat de transformar en profunditat el qualsevol altre moviment estudiantil fins aleshores. sistema polític del país va desembocar en el sor- Segons un observador d’aquella època, els escrits giment i protagonisme de grups armats a princi- de Herbert Marcuse eren més coneguts al Japó que pis de la dècada de 1970. La violència extrema i el a Europa. En aquell temps era popular una broma sectarisme d’aquests grups van tenir dos efectes televisiva en què dos turistes en territori japonès importants: per una banda, van separar totalment mantenien una conversa i un li preguntava a l’altre: les masses de qualsevol projecte revolucionari “Com es diu pupitre en japonès?”. I l’altre li respo- i van estigmatitzar l’esquerra en el seu conjunt, nia: “Barikedo”, que significa ‘barricada’. i per l’altra, van legitimar l’Estat a aplicar mètodes Davant d’evidències historiogràfiques com cada vegada més repressius contra la dissidència. aquestes, els discursos basats en una singulari- de la història) es convertiren en font d’inspiració La desarticulació actual de l’esquerra japonesa és, tat harmoniosa intrínsecament japonesa ho ex- per moviments de protesta que es produirien en en bona part, conseqüència d’aquell desenllaç.� pliquen al·legant presumptes influències foranes altres països uns anys després. que suposadament haurien penetrat al Japó des d’altres contextos culturals. Però una anàlisi his- Inspirant el Maig del 68 tòrica rigorosa porta a descartar aquest tipus de Just després de les revoltes de 1960, la revista *Avançament del llibre Izquierda y revolu- discurs etnocèntric. Les massives revoltes de 1960 Time afirmava que la societat japonesa encara te- ción. Una historia política del Japón de pos- contra la renovació de l’ANPO van tenir lloc en nia patrons culturals únics que eren un misteri guerra (1945-1972), de l’autor i col·laborador de un moment en què no es donaven grans mobi- per a la ment occidental, i que havien conduït al la Directa Ferran de Vargas, que s’ha publicat litzacions de masses als països industrialitzats, i mal ús de la llibertat política i a l’incomprensible dins la col·lecció editorial Biblioteca de Estudios gràcies a la seva retransmissió televisiva (va ser retorn a Marx. Les revoltes contra l’ANPO desa- Japoneses d’Edicions Bellaterra amb la col·la- una de les primeres grans protestes televisades fiaven la idea que una societat econòmicament boració del CERAO (UAB). 24 RODA EL MÓN 27 d’octubre de 2020 Directa 510

La revolta contra la policia Abuja

NIGÈRIA s’intensifica i reclama un canvi de règim a Nigèria

Les massives manifestacions que exigien la dissolució d’un violent escamot policial han atret amplis sectors de la població i qüestionen la legitimitat de l’actual sistema polític

Fernando Díaz Alpuente | @elsituacionista

n quin moment esclaten les revo- (SWAT en anglès, unes sigles exportades dels Estats lucions? Quina és l’espurna que fa Units). Però amb això no n’hi va haver prou per atu- que aquelles persones que han estat rar les manifestacions d’una revolta que ha mutat sotmeses durant tant de temps aca- i reclama la fi de la repressió policial a tot el país. bin per dir prou davant les injustíci- es? Aquesta va ser la gran pregunta Mobilitzacions innovadores Earran de les protestes i mobilitzacions globals el Igual que les protestes de 2011, les manifestacions 2011, les quals també van tenir un gran impacte en d’aquests dies a les ciutats de Nigèria han propor- l’Àfrica subsahariana que encara arriba fins avui. cionat imatges poc habituals. Campaments, unió A Nigèria, el país més poblat de la regió, aquesta de col·lectius diferents, organització popular de espurna es va convertir en un incendi que ame- la resistència cívica... L’#EndSARS ha portat una naça d’endur-se el règim polític actual. O, si més nova cultura política de la protesta, en paraules de no, canviar la manera en com els nigerians i les la sociòloga Damiola Agbalajobi, de la Universitat nigerianes es relacionen amb el seu sistema polític. d’Obafemi Awolowo. El 3 d’octubre, un compte de Twitter narrava la mort d’un jove a la ciutat d’Ughelli a mans de tropes de l’Esquadró Especial Antirobatoris (SARS, en les sigles en anglès), un escamot policial que ha sobreviscut a canvis de règim i reformes vàries, i que ha estat freqüentment acusat de violar, as- setjar, robar i assassinar amb total impunitat du- rant anys. Tot i no haver-se pogut confirmar l’ho- micidi per fonts independents, les xarxes socials nigerianes van omplir-se de centenars de relats dels crims del SARS, i es va engegar la transfor- mació del moviment virtual al presencial a partir de l’etiqueta #EndSARS. Les xarxes socials Aleshores, més de cent ciutats de tot el país van nigerianes s’han ser escenari de manifestacions on s’exigia la dis- solució d’aquest esquadró policial. Les més mul- omplert aquesta titudinàries, a Lagos, però també a la capital del tardor de centenars país, Abuja. Al nord, al sud, a l’est i a l’oest de tot de relats dels crims a el país, independentment de pertànyer a una re- ligió o ètnia concreta, la població va cridar la ma- mans de la policia teixa reivindicació: el desmantellament del SARS. La resposta institucional també va ser unànime L’actual president i en forma de repressió. Es compten per centenars les morts causades per la policia, així com una llarga del país va acceptar llista de detencions. Una setmana després i davant dissoldre l’esquadró la convulsió social, el govern del president Buhari antirobatoris, però va acceptar l’11 d’octubre la dissolució del SARS i la seva substitució per un altre esquadró del cos poli- substituint-lo per cial, l’Equip amb Armament i Tècniques Especials una altra unitat Directa 510 27 d’octubre de 2020 RODA EL MÓN 25

Una de les mobilitzacions #EndSARS a Lagos, Nigèria, el 8 d’octubre de 2020 / TOBI JAMES

La principal exigència de les mobilitzacions era El present és del jovent evident: l’erradicació de l’escamot SARS. Però a me- Però són les persones joves les que més presència sura que creixia la fortalesa del moviment, aquest Les protestes han i lideratge estan tenint en les protestes. Es dona va desplegar un programa de cinc punts consistent articulat un potent la circumstància que les universitats del país es en l’alliberament de les persones detingudes, la in- troben clausurades degut a una vaga del professo- vestigació dels crims comesos pels agents policials, moviment social rat que reivindica la millora de les condicions de la reparació a les víctimes, l’avaluació psicològica que ha posat sobre treball. Això ha permès que moltes universitàries dels membres del SARS i, per últim, la no poc sor- la taula un llistat de siguin a les seves llars i tinguin l’oportunitat d’in- prenent pujada de salaris als policies, ja que s’estima corporar-se al moviment. que els baixos sous els aboca a pràctiques corruptes reivindicacions Cal tenir en compte que aproximadament el 70% i d’abús per tal de sobreviure. de la població de Nigèria té menys de trenta anys. Aquestes, però, no van ser les primeres protestes El moviment ha Es tracta de l’única generació que ha viscut sem- contra la repressió policial a Nigèria. Fa poc més de pre en l’actual règim democràtic, que no ha patit quatre anys ja es van organitzar una sèrie de ma- aconseguit un mai una dictadura. És per això que veu la policia nifestacions que van acabar amb un rentat de cara fort finançament amb el desig de convertir-la en un servei públic, del SARS. La diferència és que ara, el 2020, s’han extern, amb més de i no pas en una eina de repressió al servei de les donat altres circumstàncies, endògenes i exòge- elits. A més a més, durant anys, ha estat un dels nes al moviment, que l’han diferenciat i han fet 200.000 dòlars en objectius habituals dels agents del SARS. que no tinguin cap referent passat en què fixar-se. microdonacions La força d’aquest moviment pertany a la joven- tut. Són les persones joves les que estan aconse- Protesta transversal guint transformar el moviment en una revisió del Els relats de qui es manifesten són primordialment règim democràtic. El 69% de la població està a fa- de solidaritat i d’empatia. La repressió del SARS vor del sistema democràtic, segons Afrobarometer, s’estenia per molts indrets de la societat nigeriana. una adscripció a aquesta forma de governar-se La seva forma d’actuar –extorsionant a ple carrer, que no sempre ha estat així al país i que està per vestits d’incògnit i triant les seves víctimes entre sobre de la mitjana de la regió, tot i la criticada un ampli espectre– ha fet que la voluntat d’elimi- nigerianes participen activament en les protestes. gestió del govern de Buhari. nar-lo hagi unit nombrosos col·lectius i persones Han protagonitzat imatges icòniques com la de El jovent de Nigèria està apostant amb força que habitualment no comparteixen causes comu- l’activista Aisha Yesufu, que, duent hijab, aixeca- per la millora del sistema democràtic; és per això nes, però que se’n senten víctimes. va el puny enmig d’una marxa a començaments que ha aconseguit transformar la protesta per una Potser per això el moviment ha trobat un fort fi- d’octubre. Aquesta dona nigeriana, provinent de reforma policial en una esmena al règim que es nançament extern –ha aconseguit més de 200.000 les lluites feministes, ja havia tingut un paper des- tradueixi en millores reals en les condicions de dòlars en microdonacions. Els diners s’han posat tacat en el marc de la campanya “Torneu-nos les vida de les persones. Un crit que ha estat sentit al servei de les protestes: s’ha comprat menjar nostres nenes” per pressionar el govern a perse- més enllà de les fronteres nacionals i ha obligat i begudes, però també s’ha mobilitzat suport le- guir el segrest de 200 nenes per part de la banda Guterres, Borrell o el mateix Biden a posicionar-se gal per a les detingudes i els serveis mèdics. S’han criminal Boko Haram. en favor de les manifestacions. I, encara més im- generat llocs de treball amb la protesta al mateix També el moviment LGTBQ+ gaudeix d’un es- portant, han trobat rèplica en altres països afri- temps que es protegeix la població més vulnerable. pecial i inesperat protagonisme. Nigèria té unes cans i altres moviments socials de la regió, amb Entre els col·lectius protagonistes destaquen lleis obertament homòfobes que han estat usades manifestacions de solidaritat a Ghana i el Senegal, tres per sobre de tots. D’una banda, la Coalició pels agents del SARS per extorsionar les persones demostrant, un cop més, que és possible que Feminista ha fet presents les dones en les mobilit- homosexuals. La comunitat LGTBQ+ s’ha sumat en el passat dels pobles africans hagi estat diferent zacions. Era freqüent que agents del SARS violessin igualtat a les protestes i la bandera del moviment però que és segur que el seu futur, si en volen dones impunement i és per això que moltes dones ha onejat a les multitudinàries manifestacions. tenir, ha de ser comú.� 26 RODA EL MÓN 27 d’octubre de 2020 Directa 510

EL GALLEC, UNA LLENGUA CADA COP MÉS MINORITZADA

L’anàlisi de Carla Ramos Filòloga gallega

l darrer juny, un episodi de pa- situació precària del gallec als infor- triotisme barat va involucrar mes presentats per la Carta europea Ela Televisió de Galícia (TVG) Segons l’Institut de les llengües regionals o minorità- i Hablemos Español, una entitat es- d’Estadística de ries, i plataformes ciutadanes com panyolista que va denunciar un es- Galícia (2019), Queremos Galego defensen els drets quetx humorístic del programa de només el 52,3% lingüístics i intenten promoure l’ús la cadena pública Malicia Noticias, de la població fa de la llengua a l’esfera pública. No en el qual es feia sàtira dels gallecs servir habitualment obstant, i a diferència de la resta de que només parlen en castellà. La po- el gallec o més territoris amb llengües cooficials de lèmica associació va acusar TVG de gallec que castellà l’Estat, l’administració autonòmica menysprear els castellanoparlants segueix sense oferir una línia educa- amb un gag més aviat propi de “la tiva a la ciutadania que sigui plena- hispanofòbia” de TV3, i paradoxal- ment en gallec, i l’ús social de la llen- ment va titllar el govern encapçalat es va donar protagonisme a un debat gua entre els més joves es va reduint. pel Partit Popular gallec de promou- que va falsificar la situació del gallec La realitat és simple. Segons les re el “nacionalisme lingüístic”. a les aules, on la seva presència és dades de l’Institut d’Estadística de Però des que va tornar a assumir reduïda i queda en segon pla. Galícia (2019), poc més de la mei- el poder autonòmic fa més de deu Amb la victòria a la butxaca, el PP va tat de la població (52,3%) fa servir anys, el PP ha dut a terme una políti- aprovar un nou decret un any després: habitualment el gallec o més gallec ca lingüística orientada a minoritzar els progenitors podrien triar en quina que castellà, una xifra que pràctica- encara més la llengua gallega, que llengua escolaritzar els seus fills en edu- ment no ha canviat en una dècada, segueix perdent parlants. Fa una dè- cació infantil, mentre que en els cursos però que el 2003 era més del 61%. cada, amb la intenció d’emular el lle- superiors s’haurien d’impartir les assig- Tanmateix, les xifres cauen dràstica- gat de Fraga, Alberto Núñez Feijóo es natures de caràcter científic en castellà. ment fins al 26,2% en la franja d’edat va presentar a les eleccions amb una La resta es podia fer en gallec, però es d’entre cinc i catorze anys. Això im- llista de propostes per acabar amb la menyspreava l’idioma autòcton com plica que la transmissió generacional breu experiència de govern del bi- a llengua científica. A més, introduïa de la llengua ja no està garantida, un partit format pel Partit Socialista de l’anglès a un terç de les classes, reduint gran problema per a un idioma que Galícia (PSdG) i el Bloc Nacionalista encara més la presència del gallec en només es transmet a la majoria de Gallec (BNG). Entre les accions, en benefici d’una parla estrangera. parlants –més del 83%– a través de destacava una en concret: eliminar Deu anys després, Feijóo acaba de l’àmbit familiar. el decret del gallec, que establia l’ús començar un tercer mandat, de nou En aquest difícil context, la po- d’aquest idioma en la meitat de les amb majoria absoluta, sota la bande- blació neoparlant –gallecs que recu- matèries d’ensenyament obligatori, ra del que va anomenar “bilingüis- peren l’idioma dels seus avis– esdevé entre les quals matemàtiques o física. me cordial”. Però aquesta suposada un dels principals actors que poden La legislació va ser aprovada inici- cordialitat xoca frontalment amb una ajudar a revitalitzar la llengua mino- alment el 2007 pel bipartit, en con- situació denunciada per diferents or- ritzada. A les institucions, el carrer o sens amb el PP, però els populars van ganismes i associacions dins i fora en les més diverses situacions quo- prometre la seva derogació dos anys de Galícia. El Tribunal Superior de tidianes, cal triar conscientment la després, ja que consideraven que su- Justícia de Galícia va anul·lar part del llengua que s’empra, ja que davant posava una imposició del gallec a les decret de multilingüisme només dos de polítiques destructives, l’ús diari escoles. A les portes dels comicis de anys després de la seva publicació, del gallec es converteix en l’eina més 2009, que acabaria guanyant Feijóo, el Consell d’Europa adverteix de la eficaç per a la seva defensa.� Directa 510 27 d’octubre de 2020 EXPRESSIONS 27

Els poetes Gabriel Ferrater i Joan Brossa durant la seva intervenció al Primer Festival Popular de Poesia Catalana, el 25 d’abril de 1970 E x pressions Versos contra la fera ferotge El recital poètic celebrat fa cinquanta anys al saló Gran Price de Barcelona s’ha erigit en una trobada irrepetible dels grans noms de la poesia del segle XX en llengua catalana

Eloi Latorre | @homestatic

libertat, llibertat”. Va ser el crit paradigmàtic de la lluita anti- quisme catalanista es va poder mostrar a cara relativament franquista en els últims esbufecs de la dictadura. Després s’hi descoberta. L’esdeveniment, de fet, partia d’una iniciativa de anirien afegint altres greuges, fins a conformar el “llibertat, la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, espai de amnistia, estatut d’autonomia”, lema oficial de la manifesta- confluència de les organitzacions clandestines d’oposició al rè- ció de l’Onze de Setembre de 1977. Però el càntic té una data gim –des del Front Nacional de Catalunya fins a ERC, passant “Lfundacional: el 25 d’abril de 1970, per primer cop en un acte pel Moviment Socialista de Catalunya (antecedent del PSC) o el públic i multitudinari, es va cridar de forma desacomplexada PSUC– i precedent de l’Assemblea de Catalunya, que naixeria “llibertat, llibertat”. un any més tard amb l’addició de sindicats, entitats culturals Aquella nit, la sala Gran Price de Barcelona va acollir el que es i intel·lectuals. La coordinadora s’havia constituït el 1967 amb va anunciar com el Primer Festival Popular de Poesia Catalana el manifest “La unitat a través de l’acció” i la trobada poètica i que ha passat a la història com el Price dels Poetes. Un recital va ser el primer pas en una de les seves set línies estratègiques: que va esdevenir un aplec irrepetible dels diversos accents de la l’amnistia general. poesia en llengua catalana del segle XX, des de noms aleshores L’acte tenia com a intenció inconfessa omplir les caixes de encara emergents fins a figures consagrades, ja fos les que -ar resistència de suport a la gent que patia la presó política, tot rossegaven la petjada de l’exili (Agustí Bartra, Jordi Sarsanedas, i que se li va atorgar un revestiment d’aplec cultural per poder Joan Oliver...) o les que havien exercit el resistencialisme interior passar la convenient autorització. Un hàbil ardit va fer possible (Salvador Espriu, Joan Brossa o Josep Palau i Fabre). el permís governatiu, que es va sol·licitar en una comissaria de Però, més enllà de la seva importància cultural, el Price districte on no es va reparar en la magnitud de l’esdeveniment. fou també el primer gran acte polític en el qual l’antifran- Amb tot, l’acte va desenvolupar-se sota estricta vigilància. 28 EXPRESSIONS 27 d’octubre de 2020 Directa 510

L’actriu Carme Sansa –que, juntament amb altres intèrprets, va recitar una tria d’una setantena de poetes en la primera part de la sessió– recorda “que hi havia molta policia, a dins però també a fora”. Sansa va abandonar el Price abans que acabés la sessió, ja que aquella nit tenia una altra actuació teatral. Per a desesperació del contingent de policies secrets que van seguir estoicament la sessió, el que prometia ser un innocu espectacle jocfloralesc va esdevenir de seguida una successió de versos agitadors contra totes les feres ferotges manipulades des del poder per atemorir les classes oprimides.

Gosa poder perdre guerres

Gabriel Ferrater va remoure consciències amb la seva “Cançó del gosar poder”, pamflet antiautoritari contra diverses for- mes d’opressió, des de la que exercien les oligarquies afines al règim amb les onades migratòries fins a les de l’imperialisme ric, que aleshores coartava amb artilleria els moviments apo- deradors dels pàries de la terra a les selves del Vietnam. “Mira- t’hi bé, general, que una pàtria gosa posar molta esperança en tu. No gosis, no, poder perdre batalles. Però tampoc no et cal guanyar-les totes. Si tens napalm per sembrar camps del Nord, gosa poder perdre guerres del Sud”. El muntatge general va anar a càrrec del poeta Feliu Formosa i el director teatral Josep Anton Codina. Formosa encara no s’explica que l’acte tingués tan poques conseqüències repressi- ves, tenint en compte l’alt voltatge reivindicatiu i la implicació política de tot el grup organitzador: “Teníem por en sortir de la sala per tot el que s’hi havia dit, però no ens va passar res, ni als poetes, ni als actors ni als organitzadors. Però al Colomines li va arribar una multa de 10.000 pessetes”. Joan Colomines Puig (1922-2011), metge, escriptor, agitador cultural tot terreny, home del Front Nacional de Catalunya a la Coordinadora de Forces Polítiques, fou l’ideòleg i impulsor del Price. Amb tot, si fem cas a la nota breu que La Vanguardia Española va dedicar Programa de mà del a l’esdeveniment dos dies després, un petit grupet, més jove, “Primer recital popular d’assistents va improvisar una manifestació en sortir fins als de poesia catalana” voltants de la plaça de Catalunya, on va ser dissolta a la força. Inaugurat el 1934 en la cantonada dels carrers Casanova i Floridablanca, on abans hi havia hagut una sala de ball, La Bohemia Modernista, el saló Gran Price va esdevenir el gran temple barceloní de la boxa i la lluita lliure. Als seus últims anys de vida, s’obriria, però, a actuacions musicals, principalment Portabella. El material fílmic, com ha explicat el mateix realit- de la nova cançó. El local fou víctima de la piconadora del grup zador, es va fer sortir de la sala amb l’ajut d’un boxador afí a la constructor Núñez y Navarro l’any 1973. causa abans del final de la vetllada, de manera que l’equip de producció va abandonar la sala dissimulat entre el públic as- sistent. La pel·lícula recull l’actuació dels sis autors consagrats Tancant les portes de la por que van llegir els seus propis textos en el tram final de la nit. Salvador Espriu, amb el gest sever acostumat, va recrear l’uni- L’únic testimoni gràfic del festival fou el migmetratge clandes- vers simbòlic de Sepharad, la mitologia utòpica d’una Ibèria tí Poetes catalans, realitzat pel cineasta d’avantguarda Pere inclusiva de la seva diversitat, amb el “Cant XXV” de La pell de brau. “Amb la cançó bastim en la foscor altes parets de somni, a recer d’aquest torb. Ve per la nit remor de moltes fonts, anem tancant les portes a la por”. Divuit poetes van pujar a l’escenari en aquest tram de cloenda, entre els quals només hi havia una dona, Rosa Leveroni. Queda clar que la paritat de gènere no estava a l’agenda de l’època, ni tan sols entre la progressia intel·lectual; un punt que assenyala- L’únic testimoni gràfic del ria Maria Mercè Marçal més tard, el 1995, a propòsit d’un acte de record del Price dels Poetes que es va celebrar al Palau de recital celebrat al Price fou la Música Catalana. La poetessa remarcava que la masculinitza- ció s’havia pal·liat molt tímidament en un quart de segle, amb l’epigrama simbòlicament titulat “Festival de poesia catalana”. el migmetratge clandestí “XY XY XY XY XX. Continueu la sèrie encetada. És l’esquelet: poseu-hi l’arracada”. ‘Poetes catalans’, realitzat Un altre punt a destacar de l’elenc són les absències de noms en principi anunciats: J. V. Foix, tot i figurar al programa de pel cineasta d’avantguarda mà, no va comparèixer sense donar explicacions, i ja no es va treure mai la llufa de poc compromès amb la causa antifran- quista. Josep Carner també era esperat, però el patriarca del Pere Portabella noucentisme havia tornat a Barcelona pocs dies abans, en el Directa 510 27 d’octubre de 2020 EXPRESSIONS 29

Cartell de l’esdeveni- ment, obra de l’artista plàstic Josep Guinovart

que es va anunciar com un retorn de l’exili que va acabar sent una visita passatgera, en unes condicions de salut molt febles que van limitar la seva agenda; moriria de tornada a Brussel·les el juny següent. El muntatge escenogràfic va ser cosa del pintor Frederic Amat. L’esforçat blanc i negre del film de Portabella no permet apreciar La nota breu publica- un apunt cromàtic que també va passar inadvertit per la vigilàn- da per ‘La Vanguardia cia policial. El quadrilàter central es va omplir de tarimes de color Española’ sobre l’acte informava d’alguns in- gris amb perfilats vermells, els tons corporatius de la policia del cidents a la sortida règim, els grisos. En aquest marc decoratiu, Joan Oliver, conegut amb el nom de batalla poètic de Pere Quart, va cloure la funció. Tot un mite de l’exili i la resistència cultural que acumulava deten- cions a la comissaria de la Via Laietana (la darrera, en la trobada d’estudiants coneguda com la caputxinada, quatre anys abans), Oliver va recitar les seves “Corrandes d’exili”, avui cèlebres gràci- es a les adaptacions musicals, aleshores uns versos quasi inèdits. Recreació de la doble ferida de l’èxode i la derrota, passada pel sedàs de la murrieria i les formes suavitzants de la lírica popular, el poeta va aixecar els crits de “llibertat” amb el seu famós al·le- gat autodeterminista final. “Una esperança desfeta, una recança infinita, i una pàtria tan petita, que la somio completa”. El Festival Price va quedar instaurat com un referent poderós. Durant anys, quan s’intentava muntar un festival poètic d’am- pli abast i esperit reivindicatiu, es parlava de fer un Price. I així li van seguir diverses seqüeles, com el Gespa Price, al campus Aquest 2020, amb l’impuls de la UAB el 1975, o el que es va conèixer com a Price-Congrés, celebrat al Palau Blaugrana el 15 de maig de 1977, com a acte del Memorial Democràtic satèl·lit del Primer Congrés de Cultura Catalana. Aquest 2020, amb l’impuls del Memorial Democràtic de Catalunya, s’ha ce- lebrat un recital commemoratiu del cinquantè aniversari del de Catalunya i malgrat la Price de 1970 a la Biblioteca de Catalunya, on van participar tots els representants de la cita que encara són vius (com Marta pandèmia, s’ha celebrat un Pessarrodona o Feliu Formosa) i una representació de veus més recents. L’acte, previst per l’abril, es va haver de posposar fins recital commemoratiu del al 5 d’octubre a causa del sotrac epidèmic, amb el teló de fons sorprenent i inesperat de la certa clandestinitat que imposen seu cinquantè aniversari els actuals temps de recolliment privat.� 30 EXPRESSIONS 27 d’octubre de 2020 Directa 510 malalletra

El que no s’oblida

El relat d’Elena G. Ruiz | @eguardiolaruiz

e trobat un mar descalç sota la sabata. Sí, sí, un mar na. I vinga a pesar-me i pesar-me, desitjant les famílies de les descalç i punxegut que respira d’ombra grisa. Com t’ho altres. Que torni la mare, que l’enyoro. Hexpliques? Doncs són coses que una no s’explica i es A una li diuen que la família és el més important i es queda deixa respirar a les mans. Com aquell dia que bufava un vent a mitges entre el desig i les coses no dites. I fa volar coloms de tan tan tan fort que una no s’ho explicava. La mare m’ho deia, fantasia, i fa veure que la família és el més important, sense que en els records de la memòria no hi queda res quan la gent saber-ne gaire cosa més que que l’avi cantava. Que l’altre va no parla. I ella mai no havia parlat de res amb la seva gent. néixer a Santander i, després, van anar a parar a Barcelona. I és clar, la memòria morta pesa perquè fa palanca al present. I de les àvies? De les àvies, res. I una després es busca els re- Sempre que volia saber sobre la nostra història, de família cords panxa endins. I busca que rebusca. petita, la mare em deia: “Filla, no ho sé”. I vinga a rebuscar “Vas arribar al món com una fletxa. Flash!, ja soc aquí, vas i rebuscar. De tant que, un dia, la mare plorava i jo no l’en- dir a plor descontingut”, em va dir la Rosa. I una enyora aquell tenia. “Mare, què et passa?”, li deia. “Que em pesa el record plor descontingut de quan era petita, que removia com remou de les coses que no sé”, em responia amb les mans apagades. el vent. I sense entendre què els passa, als adults, amb el plor, I rebusca que rebusca. que una deixa de plorar o plora petit, per si de cas. Per no es- L’avi cantava, l’avi de part del pare, cantava. Tothom el co- pantar. De tant que una plora per dins i fa tot el possible perquè neixia, menys jo. Perquè si la família no parla, no en queda res, no es noti. I és clar, ens pesa el plor que va per dins. Perquè de les persones. Quan va morir, el cura va dir: “Va ser un gran encara que no es noti, hi és. pare, i un bon amic dels seus amics”. Però els ulls del pare, del Aquell estiu, la mare va tornar perquè el pare havia marxat. viu, del meu, deien una altra cosa. Perquè l’avi cantava aquella I ni piu. I jo era massa petita, o petita. I de petita ho pesques tot, de “Blanca y radiante va la novia” i què sé jo. Ho feia bé, això encara que els adults s’esforcin a fer-te creure que no. I els re- de cantar. Però el pare (el meu) l’enyorava. No m’ho ha dit mai, cords queden a la panxa, encara que no s’expliquin en veu alta. però jo ho entreveig en els seus ulls. Perquè ell tampoc parla, I de totes les generacions que queden records continguts, famí- però els seus ulls són una porta a la memòria no dita. lies no dites i un pes a la panxa que empeny mar endins. I el mar ho recorda tot. Tot. I ara, quan poso els peus al desglaç del mar, “Marxo”, va dir la mare aquell estiu. “Marxo i, fins que ell no m’enfila tota una cosa. Ui, ui, ui. M’agrada mirar-me i rebuscar-me marxi, jo no torno. Digues-li, Marina, al teu pare”. entre els peixos que fan glup, glup, glup i que s’alimenten de la posidònia que, en molts mars, està en perill. I és per això que –Papa, ha trucat la mare. Diu que, fins que no marxis, ella no els peixos es moren, perquè no tenen res per menjar. I la gent tornarà. No la pots tractar així. que hi tira coses i no pensa en la vida i la memòria viva del mar, –Tu no pateixis, Marina. entre tantes coses que guarda. I ens en fem creus, de la família, que guarda i guarda i guarda, i estreny i estreny i estreny. De la Però a mi em pesava. I patia i callava com havien callat totes. família que calla i amaga. Ens en fem creus, i callem. Fins que Mirava les famílies de les meves amigues i pensava: carai, quina un dia, la mare, coratjosa, explota i marxa. I la ploro i ploro petit. família! Li porten l’esmorzar i l’ajuden a fer-se la motxilla, se’n I guardo el record d’aquell dia a les mans, per si de cas, perquè van de vacances juntes i fan coses boniques els caps de setma- no marxi entre tanta memòria continguda.�

/ NIL MORIST @nilmorist Directa 510 27 d’octubre de 2020 EXPRESSIONS 31 ressenyes

Una història de la classe obrera

Josep Pimentel | @La_Directa

questa novel·la d’un home que es de- Aés la història de ia com jo, i que va néi- Renato, un obrer italià xer el mateix dia que de la postguerra que jo; malgrat tot, no soc va començar a treba- jo”. Renato era el pa- llar amb catorze anys. re d’Alberto Prunetti Treballava de soldador. (Piombino, 1973), l’au- Es convertirà en trasfe- tor d’aquest merave- rista (terme italià que llós llibre. s’utilitza per designar No us penseu que l’obrer que treballa ha- aquest llibre és sim- bitualment fora del plement la biografia Començar pel seu lloc de residència). i els records nostàlgics Serà un obrer sempre del pare de Prunetti, en itinerància. Serà és molt més que tot ai- començament un nòmada industrial. xò. És un llibre amb el Renato exposa els seus qual moltes ens sentim pulmons a gasos devas- identificades. És la his- Aisha Seck | @une.seule.lune tadors fins que la fibra tòria de la classe treba- d’amiant li arriba al lladora en majúscules. s difícil definir on a aquella generació pit. Aquesta exposició És la història d’una ge- Écomença i on aca- d’infants dels noranta a l’amiant posarà fi a la neració d’obrers qua- LLIBRE ba una història, saber que van créixer en un seva vida als 59 anys. lificats que estan des- Amiant del cert quanta veritat país en reconstrucció Qui era Renato? En apareixent, i també és Alberto Prunetti posseeix un record. Per després d’una guerra. paraules de l’autor: la història de la lluita Tigre de Paper, 2020 on comença aquesta Una transició marca- “Aquesta és la història contra l’amiant.� 144 pàgines novel·la? Pel comença- da pel pes de la recer- ment: una trucada. La ca constant d’identitat veu de la Lejla a l’altra de la qual gran part del banda del telèfon de la jovent d’aquella època, Sara dona peu a l’inici com la Sara, va fugir. d’un viatge en cotxe per D’aquesta manera, l’atmosfera fosca i oníri- la novel·la ens convi- ca que travessa Bòsnia da a explorar un uni- Contra l’hegemonia musical fins a Àustria. vers interior que posa La Sara, posant en en dubte els límits de relleu el seu privilegi la identitat, la dificultat Ferran Riera | @La_Directa de narradora i qüesti- per discernir en quina onant així la veritat de mesura estem fetes de on E. Illescas (Oriola, que respon als interes- la memòria i l’objecti- les persones que ens ro- LLIBRE J1982) va sorpren- sos de les companyi- vitat literària, ens ex- degen i de les relacions Atrapa la llebre dre fa uns anys amb es multinacionals que posa el seu relat dels que hi establim. Fins a Lana Bastašić el contundent La dic- conformen una mena fets. L’habilitat de l’au- quin punt les protago- Traducció: Pau tadura del videoclip (El de dictadura hegemò- tora, Lana Bastaši, per nistes, que a estones es Sanchis Ferrer Viejo Topo, 2015). I ara nica que difon l’afany jugar amb el llenguat- perceben irreconeixi- Edicions del Periscopi torna a la càrrega amb de lucre i la riquesa, ge ens fa vagar capítol bles entre elles, no són 274 pàgines el no menys combatiu el masclisme, la vi- a capítol dins un la- el reflex d’un territori Educación tóxica. El im- sió discriminatòria de berint entre el present que tant s’ha transfor- perio de las pantallas y les relacions sexuals i el passat. Un laberint mat les darreres dèca- la música dominante en i l’apologia de la droga, que es presenta com des. Amb un objectiu niños y adolescentes. entre altres virtuts del un paral·lelisme d’Alí- clar del viatge i el final El nou volum és com capitalisme. cia al país de les me- de l’aventura marcat una continuació del pri- Illescas, que es con- ravelles, empatitzant des de l’inici, el recor- mer, més centrat en el fessa seguidor del mè- amb la part més hostil regut per totes aquestes perill que representa tode –que no la doctri- de la fantasia de Lewis dimensions: el territo- per al sector més jove na– marxista, predica Carrol, on l’Alícia ha de ri, l’amistat, la identitat, de la població l’accés la creació d’una indús- créixer i conviure amb la memòria... aconse- sense control a mòbils, tria cultural pública en un interrogant cons- gueix mantenir-nos ordinadors, videojocs, un llibre que sobre- tant: qui ets? En aquest atrapades fins a la dar- influencers i, sobretot, ïx d’informació, dens cas, la Lejla i la Sara, rera pàgina, fins a l’úl- LLIBRE videoclips; tot un con- i alhora molt irònic, i l’amistat complicada tima paraula. Un final Educación tóxica junt de mitjans i contin- al qual potser sobren que les uneix i les se- que fins i tot ens convi- Jon E. Illescas guts creats per una in- unes quantes desenes para, són les protago- da a tornar a començar El Viejo Topo, 2019 dústria cultural i, més de les seves prop de nistes que donen veu pel començament.� 437 pàgines concretament, musical 450 pàgines.� / MONTSE GIRALT @giraltm in Directa “Mentre no apareguin els Nassera Dutour i nostres familiars, serà Nedjma Benaziza, mare i neta de impossible tancar el dol” desaparegudes Àlex Romaguera | @AlexRomaguera

a Algèria Com us expliqueu el segrest de familiars vos- mesura, les bandes islamistes– van utilitzar per tres per part de l’Estat en la guerra d’Algèria? sembrar la por. En el cas d’Algèria, hem sabut que Encara ens ho preguntem avui, ja que la majoria la majoria d’operacions consistien a arrestar cinc Durant la guerra civil de nosaltres vivíem al marge del conflicte, més en- persones de cop, de les quals deixaven una en d’Algèria, que als anys llà que algú pogués ser sindicalista o formar part llibertat perquè expliqués el seu calvari, amb els noranta va enfrontar l’Estat del Partit Comunista, cosa que el podia exposar efectes que això tenia sobre el seu entorn. i diversos grups islamistes, a les faccions islamistes. Per aquest motiu resulta milers de persones van més inexplicable que fos l’Estat qui se’ls emportés. L’any 2006, el govern d’Abdelaziz Bouteflika ser segrestades. És el cas va aprovar la Carta per la pau i la reconcilia- d’Amine, desaparegut el Fins a quin punt us va canviar la vida? ció nacional, una mena de llei de punt final De dalt a baix: vam haver de traslladar-nos de do- destinada a reparar els crims durant el con- 30 de gener de 1997 quan micili i afrontar problemes materials i psicològics. flicte. Què va suposar per a les famílies? tenia 21 anys i del qual Però el pitjor va ser el comportament de les auto- Va ser una ganivetada per l’esquena, perquè tot i re- la seva mare, Nassera ritats, que continuen sense esclarir els fets. conèixer 8.000 desapareguts, la carta rebutja que fos Dutour, encara no sap res; una pràctica ordida per les autoritats. Les atribueix o Daouia, una dona de 68 Teniu indicis d’on poden estar? a agents que, segons diuen, actuaven anys detinguda el 2 de Cap ni un, i personalment ens calen per iniciativa pròpia. Després ens vam juny de 1996 per agents respostes, perquè el sentiment de rà- trobar que l’article 45 prohibeix inter- de la seguretat militar que, bia i impotència és terrible. Veure’ls “En l’actualitat, posar querelles a cap comandament després de no trobar el créixer, estimar-los i que de cop i vol- com en les militar, que el 46 estableix penes d’en- seu fill Ali, se la van endur. ta l’administració actuï com si no ha- pitjors èpoques, tre 4 a 6 anys de presó a qui “embruti” Tampoc la seva neta, la guessin existit, fa que sigui molt difí- la llibertat la imatge de l’Estat a l’exterior i obliga periodista Nedjma Benaziza, cil tirar endavant. Mentre no apare- d’expressió està les famílies a declarar que els seus pa- guin, serà impossible tancar el dol. amenaçada” rents estan morts si volen rebre alguna n’ha tingut notícies. Tant indemnització. És humiliant. Dutour com Benaziza Des del Comitè de Familiars de participen en el Comitè de Desapareguts heu aportat 5.400 expedients S’han trobat fosses comunes o persones vives? Familiars de Desapareguts de casos concrets. Com els heu recopilat? Les informacions són poc fiables. I tampoc Abdelaziz a Algèria (CDFA), una entitat Un cop acabada la guerra, vam anar porta a porta Djerad, exmembre de l’executiu de Bouteflika i avui sorgida el 1998 per exigir i després, amb l’ajuda del Front de Forces Socialistes primer ministre, ha mostrat cap interès a investigar que s’esclareixi el destí dels (FSS), vam començar a reunir famílies de persones els segrestos. Més enllà de les bones paraules, cap seus parents, el segrest afectades. Gràcies a aquesta tasca, el 2001 vam obrir formació de l’Assemblea Nacional ha demanat que dels quals “va ser utilitzat, una oficina a Alger, i més tard vam fer el mateix a s’obri una recerca oficial. I és que Algèria ha esdevin- sobretot per l’Estat, com a les ciutats d’Orà i Constantina, on vam tenir accés gut un país sense separació de poders. Com en les pit- arma de guerra per atemorir a registres que ens han permès ampliar la recerca. jors èpoques, la llibertat d’expressió està amenaçada. la població”, afirmen. Més Quin volum de casos us falta documentar? Les protestes de 2019 us retornen l’esperança? de vint anys després, a És difícil saber-ho, perquè l’Estat reconeix 8.000 Som optimistes amb la lluita que mantenen Hirak través del moviment Hirak, desaparicions mentre que la Lliga Algeriana de i els moviments revolucionaris, però ha d’anar malden perquè el país nord- Drets Humans en calcula unes 20.000. Però in- acompanyada d’una comissió de la veritat amb africà transiti cap a una dependentment de quina sigui la xifra, es tracta justícia transicional que permeti a Algèria passar veritable democràcia. d’una pràctica que les forces militars –i, en menor d’un règim autoritari a una veritable democràcia.�