KAP, L’ACUDITAIRE PÀGINA 14-15 ANÀLISI DEL CAUCAS PÀGINA 18 LUCIO URTUBIA PÀGINA 28 Un dels il·lustradors més coneguts a El conflicte bèl·lic i mediàtic de l’estiu La DIRECTA entrevista aquest anarquista, Catalunya és Jaume Capdevila, àlies Kap. ha tingut com a epicentre el Caucas. En estafador, atracador i paleta que va llui- El seu estil connecta fàcilment amb el aquest xoc entre potències i petites tar al costat de maquis com Quico públic gràcies al seu humor sobre aspec- nacions es pot afirmar que hi ha bons i Sabaté i que va idear estratègies per tes de la vida quotidiana, la política i dolents?, o més aviat cal parlar d’interes- estafar els bancs. “No perquè tingués també l’esport. sos dels dirigents dels estats implicats? més menjaria més”, ens diu.

SETMANARI DE COMUNICACIÓ

N105 3 de setembre de 2008 DIRECTA www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros El pres Amadeu Casellas supera

els 70 dies de vaga de fam AIXÍ ESTÀ EL PATÍ • PÀGINA 9 Reclama el seu alliberament després d’haver complert la condemna

ALBERT GARCÍA

Les festes alternatives ocupen la plaça de Sants

DE DALT A BAIX • PÀGINES 3-5 a plaça de Sants es va convertir, nars de persones van omplir l’espai al Parc de l’Espanya Industrial. ponsables a Barcelona van decidir no el dissabte 30 al vespre en una per denunciar la denegació de permi- Va ser un pols davant el poder munici- actuar i la festa es va dur a terme tal Lgran festa reivindicativa. Cente- sos per celebrar les festes alternatives pal i policial, però ls seus màxims res- com estava prevista. El rector de la Els amos d’una El cinema post 11-S: UAB deixa el finca de Lloret la paranoia càrrec després barren el pas de rebre fortes al GR de la pren Hollywood crítiques Costa Brava EXPRESSIONS • PÀGINA 22 per Fukuyama a El final de la histo- AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 10 AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 17 ria. Passat més d'un lustre, els atemp- egons alguns comentaristes, els tats de l’11 de setembre han determi- luís Ferrer ha dimitit després de l bloqueig del camí a la zona de Satemptats de l'onze de setembre nat fortament la producció recent de Lsis anys al capdavant de la UAB. ECala Morisca va acompanyat d’un de 2001 van significar la fi de la pos- Hollywood en forma de productes ba- Els opositors al procés de Bolonya projecte d’urbanització d’una casa de tmodernitat posthistòrica anunciada sats en la paranoia i la por. consideren que la decisió es deu a les setze habitacions i més de 1.100 m2 protestes dels últims mesos. que afectarà una zona protegida. 2 • la línia 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 105

. EDITORIAL . PENSEM, DONCS EXISTIM La persecució a les alternatives Ni maniqueisme, ni ingenuïtat

otser ens han venut una pes. Però han fracassat. A Sants, set Pere Boix i Sala En aquest context, el projecte ti- Fins que l’entrada dels EUA a la confrontació que no era tal”, dels dotze carrers federats van donar [email protected] tista de crear una nació sudeslava (al guerra afeblí la posició de Sèrbia (i de “Paquest va ser el comentari suport a la reivindicació de poder fer marge de l’existència de grups magi- Rússia) i, tot afavorint els interessos de Josep Cuní després d’un debat orga- les festes alternatives al Parc de l’Es- a seria hora que fóssim capaços ars, albanesos i d’altres) és, sens dub- dels albanokosovars i eslavomusul- nitzat al programa Els Matins de TV3. panya Industrial. També s’ha constatat d’enterrar els estereotips mani- te, benintencionat. Però la rigidesa mans, reforçà la seva xarxa d’aliats a Durant tot el programa havien anun- que els dies i els llocs on no hi ha hagut Jqueus de la guerra freda; instru- dels equilibris ètnics que impregna l’Europa oriental. ciat que al final del mateix els mem- presència policial no s’han produït in- ments de propaganda com són, tota la trama institucional del règim Una trama massa plena de bres de les festes alternatives i el veï- cidents. La festa major ha estat sempre esdevenen inútils en l’anàlisi històri- confirma la feblesa d’un projecte tei- misèries, de messianismes nacio- nat dels barris de Gràcia i Sants un espai lúdic fins a la matinada, aquí ca, a més de comportar la subordina- xit sobre malfiances històriques. La nals, d’interessos hegemonistes i, contraposarien les seves postures ab- i arreu. L’alcohol forma part de la cultu- ció política i l’embrutiment moral de crisi social i econòmica actualitzà, sobretot, massa trufada de morts solutament contràries al voltant de les ra i les eines de socialització durant les qui els acaba interioritzant. Tenim, doncs, vells conflictes. Croàcia i Eslo- per fer-ne una caricatura. D’altra festes. Però no va ser així. No hi va ha- festes, el seu consum i la seva presèn- per desgràcia, massa exemples de les vènia accentuaren llur vocació prooc- banda, si per dret a l’autodetermi- ver confrontació. Els membres de les cia a l’espai públic no se’n poden deslli- conseqüències que ha tingut, en el cidental, tensant les costures del nació entenem, més enllà d’un acte assemblees alternatives, que també gar ni ara ni mai. Qualsevol gestió re- passat, subordinar la realitat a la model federal, mentre Sèrbia malda- jurídic, el dret d’un poble a conviure són veïns i veïnes dels barris on viuen, presiva d’aquests aspectes està força reconfortant de la retòrica. va per recentralitzar i patrimonialit- amb els seus veïns en pau, igualtat i van posar sobre la taula que l’alternati- destinada al fracàs. És de sentit comú Les arrels històriques dels zar l’Estat comú. Durant la crisi de llibertat, alliberat de tuteles exter- vitat de les festes és davant el model de que actuar amb respecte vers el veïnat conflictes balcànics aconsellen Bòsnia i Herzegovina (una petita Iu- nes, el resultat de tot plegat no és societat mercantilista i egoista i no és un objectiu de tothom, però no pot defugir els esquematismes. Els goslàvia per la seva complexitat ètni- pas encoratjador. pas respecte les comissions veïnals ser que les queixes de part del veïnat enfrontaments entre eslaus catòlics coreligiosa), Sèrbia, assumit el fracàs I és que en un món regit per les que organitzen les festes federades. durant una setmana festiva limitin les (filogermànics), eslaus ortodoxos paneslavista, ja opta clarament per la lògiques dels estats nació i les De fet, es tracta d’una confrontació activitats de tot un barri a la més míni- (russòfils) i eslaus i albanesos defensa dels interessos nacionals potències imperials, les aspiracions a publicada, però no real. Darrerament ma expressió tolerada. La desobedièn- musulmans (que durant segles han serbis, oposats als de les altres na- la pau i al respecte dels drets dels diaris com El Periódico i La Vanguar- cia civil que es va produir a la plaça de representat els interessos de cionalitats. Les grans víctimes de tot pobles són tan legítimes com ingè- dia s’han obstinat a enfrontar els que Sants el dissabte al vespre va ser un l’imperi turc a la zona ) han fet plegat, els eslavomusulmans: man- nues. I trencar el domini d’aquestes ells consideren veïns i veïnes amb els punt d’inflexió evident en tot aquest vessar massa sang al llarg dels cats d’una potència tutelar, foren lògiques seria un altre debat. El que ells consideren alternatius i oku- procés. S’haurà de saber gestionar. segles per menystenir-los. l’ase dels cops de serbis i croats. debat veritablement important.

. COM S’HA FET . EL RACÓ IL·LUSTRAT PERE TUBERT JUHE

ola. Ja tornem a ser aquí. Potser algú pensava que ens haviem oblidat de fer la DIRECTA. Però no. Només estàvem agafant forces. I de pas, hem can- Hviat el disseny del setmanari. Tot, de dalt a baix: tipografies, estils, mar- ges, etc. Així que estem molt contentes de presentar-vos aquesta nova DIRECTA i esperem que us agradi. Si més no, us hi haureu d’acostumar. Fins que el tornem a canviar. Pèro això ja són figues d’un altre paner. D’altra banda, hi ha alguns canvis importants que anireu veient. Les seccions Què es cou i Expressions s’han fusionat en una sola que segueix mantenint el nom d’Expressions (a falta d’una idea millor). La Infectació l’hem substituït per una nova columna temàti- ca titulada A la cantonada en que vàries persones tractaran diferents temes di- vulgatius un cop al mes. També hem inventat El Cigaló, una entrevista lliure i diferent. I hem posat el temps a l’agenda, que té més lògica. Així podreu veure les activitats que us interessen i si heu d’agafar el paraigües o no. Finalment, cal dir que hi ha hagut alguns canvis en la coordinació de les sec- cions. L’entranyable Guillem Sànchez, pioner de la secció Roda el Món, deixa la coordinació en mans de la Laia Gordi i el Gabriel Villanueva. Benvinguts! I això és tot per aquesta setmana. Fins la propera!

Qui Som

REDACCIÓ COMPAGINACIÓ De dalt a baix | Lluc Salellas i Manel Ros Roger Costa Impressions | Laia Alsina i Lèlia Becana CORRECCIÓ I EDICIÓ Així està el pati | Jesús Rodríguez i Pau Col·lectiu l’asterisc Cortina Roda el món | Laia Gordi i PUBLICITAT Gabriel Villanueva Observatori dels mit- Tània Miró jans | Enric Borràs i Abelló Expressions DISTRIBUCIÓ | Gemma Garcia, Roger Palà i Estel Xavi Camós Barbé Serra La graella | Xavi Camós La SUBSCRIPCIONS indirecta | Sergi Picazo Jesús Hita FOTOGRAFIA ADMINISTRACIÓ Albert Garcia i Eloy de Mateo Jordi Raymond IL·LUSTRACIÓ DIFUSIÓ Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Jordi Borràs i Xavier Blasco Piñol Blai Lindström Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 Dipòsit Legal: GI-1528-2005 C. Juan Ramón Jiménez núm. 22, 08902 Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb Corresponsalies L’Hospitalet de Llobregat les condicions següents: RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la manera www.setmanaridirecta.info BAIX LLOBREGAT: [email protected] especificada per l’autor o el llicenciador. [email protected] NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obra BERGUEDÀ: [email protected] Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 per a finalitat comercials. EL CAMP: [email protected] SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generar GIRONA: [email protected] una obra derivada d’aquesta obra. MANRESA: [email protected] Àrees de treball de la Directa: - Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la lli- cència de l’obra. MARESME: [email protected] [email protected] - Algunes d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del [email protected] MENORCA: [email protected] titular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o altre limitació recone- OSONA: [email protected] [email protected] guda per llei no queda afectat per l’anterior. SABADELL: [email protected] [email protected] Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution- SOLSONÈS: [email protected] [email protected] NoDerivs- NonCommercial. Per a veure una còpia d’aquesta llicència visiteu TERRASSA: [email protected] [email protected] http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA TERRES DE PONENT: [email protected] VALLÈS ORIENTAL: [email protected] AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 2 DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 de dalt a baix • 3

> Des de l’entrada en vigor de les ordenances de civisme, l’ús de l’espai públic durant les festes majors de Gràcia i Sants ha estat objecte d’una creixent polemització política // La pressió d’una part del veïnat, la coacció del PP i els interessos del govern municipal del PSC i ICV-EUiA han desencadenat, ‘de facto’, en l’ocupació policial de matinada dels carrers de la vila gracienca // Les Festes Alternatives de Sants van , de dalt a baix veure com els denegaven els permisos i van respondre amb una acció contundent al carrer.

FESTES ALTERNATIVES • BLOQUEIG DE LA PRINCIPAL ARTÈRIA VIÀRIA AMB QUATRE HORES DE CONCERT INSUBMÍS L’Assemblea de Barri de Sants pren el carrer com a resposta a la prohibició

ALBERT GARCIA

Concert de cloenda de les festes alternatives a la plaça de Sants

Agnès Tortosa També van apuntar a les raons políti- ALBERT GARCIA [email protected] EL CRONÒMETRE ques de la prohibició: “Les alternatives 21:08h: LA MANIFESTACIÓ SURT DES han crescut i s’han consolidat durant a carretera de Sants tallada du- DEL PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL catorze anys, ara són un referent crític rant quatre hores per la celebra- 21:45h: LA MARXA REP SUPORTS AL SEU amb la gestió municipal, per això volen Lció del concert central de la Festa PAS PELS CARRERS VALLESPIR I ALCOLEA posar impediments”. Major Alternativa. Aquesta va ser la 22:03h: ALC. JOAN GÜELL, TRES VEHICLES resposta organitzada per l’Assemblea SE SUMEN AL MILER DE MANIFESTANTS Moment àlgid del conflicte de Barri de Sants (ABS) davant la prohi- 22:12h: EN POCS MINUTS ES DESPLEGA El Districte de Sants-Montjuïc havia bició d’utilitzar el Parc de l’Espanya In- L’ESCENARI SORPRESA A PLAÇA DE SANTS establert un discret dispositiu d’anti- dustrial. Va ser el desenllaç final de sis 22:15h: TIMBALERS I DIABLES FAN UN disturbis a l’interior del Parc de l’Es- llargs mesos d’estira-i-arronsa amb el CORREFOC, EL TRÀNSIT QUEDA TALLAT panya Industrial per evitar que s’hi poder municipal. La regidora Imma 22:45h: ACTUEN PIRAT’S SOUND celebrés cap acte, però la manifesta- Moraleda havia manifestat que no es SISTEMA, RÀBIA POSITIVA I GARGAMBOIG ció –convocada el dissabte 30 d’agost cediria l’espai, ja que s’hi volien fer ac- 01:38h: EN VUIT MINUTS ES DESMUNTA al vespre per denunciar l’actuació tivitats unitàries del consistori i els ca- L’ESCENARI I ES BUIDA EL CARRER municipal– va enfilar en direcció opo- rrers federats. Aquestes declaracions sada i es va dirigir als diferents ca- rrers engalanats. Allà va rebre el su- port de molts veins i veïnes. En Va ser el desenllaç > Josep Sans, arribar a la plaça de Sants es va des- plegar un escenari amb la base sobre final de sis llargs desautoritzat un camió. Al miler de persones que hi s el nou gerent del Districte de van arribar amb la marxa, se n’hi van mesos d’estira-i- ÉSants-Montjuïc. Fa vuit mesos anar sumant moltes més fins a omplir que va assumir el càrrec. Va decidir gran part de la plaça. La regidora de arronsa amb el denegar els permisos per celebrar mobilitat de l’Ajuntament de Barcelo- les Festes Alternatives al Parc de na, Assumpta Escarp, s’ho mirava poder municipal l’Espanya Industrial. Pocs minuts acompanyada dels màxims caps poli- després d’iniciar-se el concert sor- cials dels Mossos i la Guàrdia Urbana. es contradeien frontalment amb l’ofer- presa a la plaça de Sants, va dema- Vuit furgonetes antidisturbis de les ta del Parc per fer-hi les alternatives nar que la policia dissolgués l’acte UPAS de la Guàrdia Urbana espera- “Ens movem pel barri que volem” que havia fet la mateixa Moraleda dos multitudinari per la força. Ni Guàr- ven a la plaça d’Espanya. La Brigada anys abans. Pere Bosi, Ivan Miró i Pa- dia Urbana ni Mossos d’Esquadra Mòbil dels Mossos esperava a l’avin- El concert de la plaça de Sants va ser la cirereta d’una setmana de fes- quita Adrián, com a representants de ho van creure oportú. guda Madrid. Quatre membres de tes alternatives que va voler posar l’accent sobre la realitat del barri. A l’ABS, van comparèixer davant la prem- l’Assemblea de Barri de Sants van co- banda dels concerts multitudinaris que, nit rere nit, van fer tornar pe- sa per exposar les raons de la reivindi- municar a la regidora que el concert tita la plaça d’Osca, es van fer activitats de rebuig a la simbologia fei- cació: “Un flux d’energia positiu, el re- s’acabaria a la 01:30h i així va ser. Po- xista, en defensa d’un teixit social i urbà participatiu, per la promoció lleu generacional en l’àmbit de la Festa guin desenvolupar en un espai fix, sen- licia i polítics no van tenir més marge de la cultura popular, etc. En l’àmbit més lúdic cal destacar la cursa de Major i el compromís pel barri que vo- se canvis d’ubicació any rere any, ja que de maniobra, no van carregar perquè carretons al carrer Jocs Florals, un trepidant –i ja tradicional– descens lem”. Per tot això, van defensar que és tot plegat genera dificultats organitza- no tenien prou efectius policials ni d’enginys sobre rodes i sense motor, que es va viure amb passió. imprescindible que les activitats es pu- tives i manques d’infraestructura. garanties de controlar la situació. 4 • de dalt a baix 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 105

, de dalt a baix

GRÀCIA • L’ACTUACIÓ DE MOSSOS I GUÀRDIA URBANA PROVOCA UNA DESENA DE FERITS ATESOS A L’HOSPITAL CLÍNIC L’escombrada policial dels carrers acaba amb pallisses i detencions

Agnès Tortosa ALBERT GARCIA [email protected]

nguany la Festa Major de Gràcia va viure dues cares absoluta- Ement oposades. Mentre els ma- tins, les tardes, els vespres i les nits es van omplir d’activitats, música, diver- sió, gresca i força alcohol, les matina- des van ser una altra cosa. Així, per so- lucionar les queixes per sorolls d’una part dels veïns i veïnes que viuen prop dels principals nuclis festius de la vila, des de l’Ajuntament de Barcelona, en coordinació amb la Federació de Ca- rrers guarnits, va organitzar –i aquest ja és el tercer any– un operatiu policial que pretesament havia de garantir el descans i convidar la gent a marxar a casa a partir de les 04:30h de la mati- nada. Es tracta d’un tipus d’actuació que el consistori barceloní sempre ha considerat adient en aquests esdeveni- ments. En aquesta ocasió, dues unitats policials dels antidisturbis dels Mos- sos (BRIMO) i la Guàrdia Urbana (UPAS i UNOC) van ser les encarrega- des d’executar el pla preparat pel go- vern municipal. L’inici de l’escombra- da humana es va fer cada nit a la plaça de Rius i Taulet. Un cordó d’agents feia una batuda de sud a nord, al mateix temps que un altre cordó arribava per l’oest de la plaça del Sol. Centenars de Unitats antiavalots de Mossos (BRIMO) Els agents cada matinada feien diversos cordons a la plaça del Poble Romaní, donaven cops i expulsaven tothom. gent s’apropava al miler de persones. instants després. La confusió era total. Assalt a la plaça del Poble Romaní uniformats. Mentrestant, policies ves- i Guàrdia Urbana En aquest indret, començava la part Anaven de paisà i, a més, amb samar- La penúltima etapa de l’actuació poli- tits de paisà adscrits a la UNOC ame- més intensa de l’actuació policial, so- retes de la festa major, amb el logo de cial es produïa cada nit cap a les cinc naçaven membres de la Comissió de (UPAS i UNOC) van bretot les nits que no hi havia presèn- DAMM, del grup El Mite de Bukowsky de la matinada al recinte de les festes Festes Populars –que es trobaven fent cia de càmeres de televisió. La nit més o amb el lema Independència i Socia- populars, a la plaça del Poble Romaní. guàrdia darrere de les barres– amb fra- ser les encarregades dura va ser la matinada de diumenge a lisme. Els vianants no eren conscients Nit rere nit augmentava la gent que s’- ses com: “Bajad aquí, guarros, que os dilluns. Una vintena d’agents de paisà que els estaven colpejant, els agressors hi quedava fins aquelles hores, ja que voy a meter una paliza”, tot plegat d’executar el pla dels Mossos d’Esquadra i de la UNOC no s’identificaven i només feien que el boca a boca explicava que a la resta amanit amb gesticulacions homòfo- (Guàrdia Urbana) encapçalaven l’es- cridar exaltadament: “Iros de aquí, de carrers hi havia l’escombrada poli- bes, segons han explicat els afectats. persones s’havien d’aixecar sense es- combrada al carrer Torrent de l’Olla en guarros, iros a casa”. Els cops de porra cial molt abans. D’aquesta manera, la La gran majoria de la gent marxava perar massa més de dos o tres segons. direcció mar. El màxim responsable de van provocar traus a alguns assistents plaça es convertia en una mena d’es- pel carrer Milà i Fontanals i fugia de Els responsables policials anaven amb la UNOC va treure la porra extensible i a les festes, que van haver d’esperar pai de reunió d’aquells que volien més les batusses Eixample avall. El punt fi- el cronòmetre a la mà. En aquest punt va començar a agredir persones que es- fins a 30 minuts perquè arribés l’am- gresca i també de la gent amb altes do- nal de l’acció policial s’executava al ca- ja es produïen les primeres empentes i taven aturades al bell mig del carrer. bulància, tot i que els policies en te- sis d’alcohol a la sang. En aquell punt rrer Bruniquer, davant la casa okupa- cops. En arribar al carrer del Torrent de La resta d’agents que l’acompanyaven nien una de pròpia que no atenia els diverses persones creuaven conteni- da Kampanilla, on també hi va haver l’Olla, algunes nits l’acumulació de van actuar de la mateixa manera uns vianants ferits. dors per alentir l’avenç dels agents càrregues i ferits. Record de les preses i de les víctimes del feixisme Festa combativa sense repressió

a protesta política també va te- de neonazis organitzades. La protes- la crema de fotos del rei i es va dema- a Comissió de Festes Populars licte que havien comès era caminar Lnir el seu espai al marc de la fes- ta va finalitzar just davant del solar nar l’alliberament definitiu d’en Lde Gràcia (CFP), que celebra les pels carrers de la Vila. També van ta major gracienca. El dia d’arrenca- del carrer Torrent de l’Olla que tradi- Franki de Terrassa, el jove condem- seves activitats a la plaça del Poble proposar que, de cara a l’any que ve, da de la setmana festiva de la vila va cionalment ocupa l’Assemblea de nat a presó acusat d’haver esguinçat Romaní, va voler aclarir el seu posi- es plantegi la possibilitat de flexibi- tenir lloc l’acte de record que, any re- Festes Alternatives per poder gaudir una bandera espanyola del consisto- cionament davant algunes informa- litzar els horaris i oferir espais per- re any, es fa en homenatge a Roger d’un espai festiu sense control insti- ri egarenc ara fa sis anys. cions aparegudes a diversos diaris. què la gent que vulgui continuar de Albert, el noi que va ser apunyalat tucional. Allà es van penjar pancar- La convocatòria va acabar a la L’Assemblea de Joves de Gràcia, En- festa pugui fer-ho. mortalment per un neonazi el 15 d’a- tes i cartells referents a la situació plaça del Poble Romaní, on es va fer davant Gràcia i la Kasa de la Mun- La Comissió de Festa Major del gost d’ara fa tres anys. La marxa es que pateix actualment el pres anar- lectura d’un comunicat de l’organit- tanya (integrants de la CFP), col·lec- carrer Sant Pere Màrtir també va va inciciar a l’indret on es van pro- quista Amadeu Casellas. L’Assem- zació antirepressiva RESCAT que re- tius que fa més d’una dècada que qualificar d’inacceptable i d’autènti- duir els tràgics fets, a la sortida del blea de Joves de Gràcia i Endavant cordava l’existència de “molts com- formen part del teixit associatiu de ca provocació el fet que un grup re- metro de Fontana. A la manifestació també van organitzar una manifes- panys tancats a les presons de la Vila, van denunciar que la massi- duït d’incontrolats policials repro- hi van participar prop de 400 perso- tació antirepressiva. Prop de 300 l’Estat, companys que avui haurien ficació durant la Festa Major va ser- duís escenes de violència gratuïta nes, que van recórrer tot el barri de persones van participar de la marxa d’estar gaudint de la Festa Major”, vir d’excusa per convertir Gràcia en just en un moment en què l’edició de Gràcia mentre es feien desenes de sota el lema Ultratgem Espanya, que en referència als presos polítics ca- un barri envaït pels cossos policials, la Festa Major evolucionava, en lí- pintades contra el feixisme i la pro- va fer un homenatge especial a tots talans: Diego, Laura, Marina, Zigor, que van carregar indiscriminada- nies generals, fidel al seu esperit liferació de les agressions de bandes aquells processats i processades per Lola i molts altres. ment contra persones que l’únic de- col·lectiu i comunitari. DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 de dalt a baix • 5

, de dalt a baix

GRÀCIA • TESTIMONIS DE LA BRUTALITAT POLICIAL DURANT LES MATINADES FESTIVES “Vam acabar al Clínic després de rebre una pallissa per caminar pel carrer”

Agnès Tortosa ANUAR van aportar els informes mèdics. El 13 [email protected] d’octubre les han citat a declarar. Tam- bé han enviat cartes a tots els diaris pe- esprés de les festes d’aquest rò, de moment, ningú no n’ha fet ressò. agost a Barcelona queden els Laura alerta que “només surten notí- Dtestimonis d’aquelles perso- cies dels esvalotadors de Gràcia i no so- nes que van patir aleatòriament la bre les agressions injustes que es van contundència policial sobre la seva produir. A més, la meva sorpresa va ser pròpia pell. Un mínim d’una cinquan- gran en veure un vídeo que El Periódico tena de persones han patit ferides de diversa consideració pels cops de po- rra, els cops de puny i les puntades de “Només surten peu dels agents policials a Gràcia i a Sants. La majoria han estat ateses a notícies dels l’Hospital Clínic i als centres d’assis- tència primària. De totes elles, una alborotadors de desena s’han posat en contacte amb la DIRECTA per fer públic el seu cas. Gràcia i no sobre les agressions Tres de les injustes” agredides van va penjar a la seva web, que mostrava quedar esteses a els desallotjaments de Gràcia i es veien uns mossos molt diferents dels que ens terra, plenes de van agredir a nosaltres. Al vídeo aparei- xen caminant i simplement desallot- cops i hematomes Les ambulàncies van atendre altres ferits al carrer Torrent de l’Olla i al carrer Còrsega jant pacíficament”. L’afectada també ha destacat que Laura C. havia estat a les festes de nant pel carrer, que anàvem a buscar el peraven, una de les noies va aturar un tes hores. Laura C. manifesta que des- elles ja es trobaven fora del nucli fes- Gràcia la matinada del 18 d’agost i, jun- metro, però vam ser agredides”, mani- furgó policial, va reconèixer un dels prés d’aquells fets els ha quedat “un pà- tiu dels carrers de Gràcia i que no en- tament amb les seves quatre amigues, festa la noia. I l’agressió, segons expli- agents com un dels agressors i li va de- nic ja irreversible respecte una força de tén fins on van arribar els policies amb qui havia passat la nit, es dirigien quen, no va ser lleu. Van quedar esteses manar el número de placa, però aquest seguretat que no et protegeix, sinó que desallotjant la gent que simplement a l’estació de metro de Diagonal cap a a terra, plenes de cops i hematomes i s’hi va negar i va marxar. El servei d’ur- agredeix injustificadament i indiscri- caminava pels carrers. “Nosaltres les cinc de la matinada. A l’alçada del sense atenció mèdica. Els policies van gències del Clínic les va inspeccionar i minadament”. L’endemà van anar al vam rebre una pallissa tan sols pel fet carrer Còrsega, una subunitat dels marxar sense més. Una ambulància va el diagnòstic va ser de policontusions, jutjat de guàrdia de Barcelona i van pre- de caminar pel carrer Còrsega i vam Mossos d’Esquadra les va envestir. “Els recollir tres de les noies i les va traslla- un trau al cap i un cop fort a la cara. Van sentar una denúncia judicial perquè acabar al Clínic sense entendre per- vam advertir que només estàvem cami- dar fins a l’Hospital Clínic. Mentre es- estar al llit sense moure’s durant mol- s’investiguin els fets. Les demandants què ens van pegar”.

FERIT DE CONSIDERACIÓ • DAVANT DEL CASAL POPULAR DETINGUT • TRASLLADAT A LA FISCALIA DE MENORS “Dotze punts de sutura al cap per “Em van passejar durant dues un cop de porra dels Mossos” hores amb el furgó policial”

A.T. ANUAR A.T. DIRECTA van dirigir cap a [email protected] [email protected] la furgoneta i, tot seguit, em van .P. és un noi de Terrassa que la matinada n altre cas és el d’en Martí, un noi de disset prendre totes les Mdel 18 d’agost també es trobava al barri Uanys que es trobava a l’alçada del carrer Ros meves pertinen- de Gràcia, concretament al carrer Torrent de de Olano quan va començar la càrrega. Ens ho ces. Vaig passar l’Olla, davant del Casal Popular. Segons el seu explica tal com ho va viure: “Als voltants de dos dues hores dins relat dels fets: “Van arribar unes quatre furgo- quarts de quatre, jo, els meus amics i molta més el furgó donant netes dels Mossos d'Esquadra que es van que- gent ens trobàvem a la cantonada del Torrent de voltes. dar aturades sense fer res una bona estona. Al l’Olla amb Ros de Olano. De cop, es va acostar En arribar a cap d'uns instants, van baixar els antidistur- una furgona de Mossos d’Esquadra. Nosaltres la fiscalia, des- Contundència durant les detencions bis amb els cascos, els escuts i les porres fora i ens vam quedar allà amb tota la gent, sense res- prés d’acusar-me van començar a intimidar el personal. Molta l'intentava emportar i després de rebre uns saltar ni cridar l’atenció més que la resta. de semblar major gent, molesta per aquella demostració de força quants cops al cos, un mosso em va donar un Els Mossos van començar a fer marxar la d’edat (fet que els i abús de poder, es va quedar allà. A la vegada, cop de porra al cap que em va fer caure a terra gent però, a mi, un d’ells em va començar a do- hagués anat molt un grup important de secretes esvalotadors mig inconscient. Allà va començar la càrrega nar cops de porra. Jo em vaig girar i li vaig dir bé per tornar-me provocava els Mossos, esperant que més gent més violenta. Mentre un grup de gent m’ajuda- que parés, que no estava fent res, i vaig conti- a apallissar), vaig Marques per tot el cos s'hi afegís per tenir l'excusa per carregar. Un va a aixecar-me, els Mossos els agredien a ells. nuar caminant. Al cap d’uns 15 metres, el ma- demanar d’anar a mosso anava provocant un company meu, a qui Vam marxar d'allà, vaig perdre de vista el meu teix mosso em va tornar a pegar més violenta- l’hospital perquè em féssin una revisió mèdi- després van detenir. L'anava mirant i fent-li amic i vam avisar l'ambulància. El cop em va ment. Quan em vaig girar, el vaig veure i em va ca. Els metges em van dir que no tenia res tren- gestos. Quan els Mossos van tenir una excusa provocar un tall molt profund al front que va dir una cosa semblant a: “Sí, soy yo el que te pe- cat, però tot i així tenia contusions per tot el per fer la primera petita càrrega, aquest mosso requerir punts interiors i dotze punts exte- ga, el mismo de antes”. En aquest moment em cos. A les tres del migdia vaig sortir de fiscalia va anar directament cap al meu company i li va riors. Van fer un ús desmesurat de la força i vaig dirigir cap a ell i, abans de poder dir-li res, acompanyat del meu pare sense haver menjat clavar un cop de porra impresionant. El com- van tornar a demostrar que la violència gratuï- ja em trobava a terra, envoltat de mossos pe- res, ja que l’únic moment en què em van oferir pany es va encarar al mosso i, de cop, tenia un ta i l'abus de poder és el seu fort. Vam saber gant-me. Més tard, al veure que em resistia a menjar va ser a l’hora de sortir. Em van deixar munt de mossos a sobre carregant contra ell, que molts dels esvalotadors eren secretes per- les agressions dels mossos, s’hi van afegir cinc en llibertat acusat de desobediència i d’atemp- mentre s’intentava defensar. Vaig intentar què van ser ells els que van retenir el company policies de paisà. Quan em van immobilitzar, tat greu a l’autoritat per llençar ampolles que treure’l d’allà i el vaig voler agafar. Mentre me detingut fent veure que l'intentaven ajudar.” em van lligar les mans i em van detenir. Em jo no havia ni vist”. 6 • impressions 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 105

, impressions

Hernán Cardinale • Editor independent (Buenos Aires) [email protected] Donar espai a la paraula...

l’hora de repensar el disseny LLUIS RÀFOLS el disseny, desmerèixer-lo, sinó del text.És el seu compromís conside- gràfic o l’editorial, és més que desintoxicar el mitjà. Buscar llegibili- rar els espais on es distribuirà la Aprobable que el primer que tat per la simplificació de recursos, publicació, tot buscant abaratir els se’ns presenti sigui visualitzar una per l’economia, per l’adequació al costos des del diàleg inicial sobre composició: un plec imprès, un pòster, discurs particular de cada organitza- cada projecte o cada petita peça un volant o bé, justament, la pàgina ció, de cada acció comunicativa. Al gràfica en particular. S'haurà de d’un diari. seu torn, suposo que si persisteix cuidar especialment l'aprofitament Composició –repeteixo a conscièn- aquesta pràctica es posarà més a la extrem de cada tall de paper consul- cia– ja que parlar de disseny és vista el què primer de cada discurs i tant a la impremta per, de nou allà, reconèixer la confluència, el joc –no això ja serà un gran pas cap a la determinar el format de la publicació. sempre harmoniós– d’una diversitat diversitat de veus, reclams i posi- També haurà de desestimar la como- d’elements sobre un espai determi- cions. Deixar en evidència la paraula, ditat que ofereixen certs recursos nat.Els dissenyadors, armats amb les despullar-la de tota forma prèvia a la tecnològics de la preimpressió digital seves bateries d’eines –tipografies, seva lectura, de tota vestidura, i a favor d'altres processos més ma- il·lustracions, traços, fotos, logos, contrariar les veus que diuen que el nuals de muntatge i còpia. Cal tenir en paletes de colors–, aturats sempre a disseny dóna forma al discurs, que el compte que, del total del cost de cada mig camí entre el text i la imatge, materialitza.Considerant que el feina gràfica, entre un 50% i 65% gaudeixen de la feina quan aconse- disseny té molt poca relació amb la torna a les papereres i a la indústria gueixen definir aquesta distància on, cosa a dir per si mateixa, pregunto: química i només entre un 10% i un tot just podent llegir-se alguna cosa, quina és llavors l'eina-procés capaç de 15% arriba als impressors. A partir del ja s'arriba a intuir –sense saber per sostenir la presència i el valor del text moment en què es distribueix, un text què encara– què tensa la publicació. amb la qual el dissenyador pot esbos- imprès és un fet públic i queda fora de Una resplendor momentània que, com sar l’escriptura... L'espai. L'espai en la nostra tutela. D’ara en endavant la d'una carnada sota l'aigua, ens totes les seves projeccions. El seu estarà tot sol en un pelegrinatge proposa –suculenta, urgent i fàcil– la treball se centra, en definitiva, en la incert que comença a les lleixes d'un mossegada sense fer-nos a considerar transposició espacial d'un discurs no quiosc o d'una llibreria, en el trànsit la seva digestió.Submergits a les publicat a un espai públic on pugui aigües de la nostra metàfora, diària- manifestar-se clarament per si ment ens trobem exposats a les mateix.Lluny de pensar l'escriptura carnades variades amb les quals, des en el traç de tinta, el color o els canvis La resposta pot de les nostres organitzacions, prete- tipogràfics, el dissenyador escriu amb nem comunicar als més propers i amb la seva empremta justament als ser més presència les quals, a més, volem convèncer els intersticis entre tipus i tipus, paraula desprevinguts i negats al pas, sense i paraula, entre paràgrafs; en la de la paraula advertir que la resplendor –aquell definició del ritme espacial amb què moment de plaer– sol presentar els accentuarà cada idea del text, cada de mà a mà durant una mobilització, nostres discursos com si fossin més concepte, títol i cada trucada/crida, una marxa, una presa... o bé descolo- pròxims del que realment són, tot alternant el descans i l'activitat de rint-se lentament sobre les parets de desestimant –per la seva presència lectora. Aquests espais en blanc i les la ciutat o els seus voltants. Ja públic, reiterada– una rica diversitat de pauses que obren en la lectura gene- queda exposat a una diversitat tastos d’informació. Com es pot ren un espai de reflexió i, alhora, infinita de possibles mirades i lectu- escapar d’aquesta normalitat estètica permeten equilibrar la composició. res, davant les quals no hi ha res que ens vesteix tan iguals? Com es pot Des del mínim de cada línia queda millor que estar disposat a obrir el afavorir "el que es desitja dir" sense estètiques que normalitzen les nostra i moltes vegades se’ns posa per a les seves mans l'espai de l'interlle- diàleg. Instal·lar, fer dialogar, propo- que el disseny et situï dins d’una o nostres diferents accions gràfiques. davant la identitat estètica subjacent trat, de l'interlineat, del ritme que va sar els nostres discursos més enllà del altra saga de L’economia i la velocitat imposades del mitjà tecnològic per sobre d'atu- marcar entre punt i punt d'una cercle íntim, dels límits habituals amb discursos?Personalment, crec que una amb la producció digital i el ritme de rar-nos a pensar la causa real que convocatòria perquè se l'apreciï amb què s'articula cada una de les nostres resposta pot ser atorgar més presèn- recanvi que impulsa el capitalisme en dóna origen a cada peça gràfica i la una determinada atenció; aïllarà un organitzacions, és la gran projecció cia a la paraula, al concepte, i desen- la seva empremta publicitat-màrque- seva efectivitat política. títol perquè destaqui i en paràgrafs espacial que es trama des del comen- tendre's el més aviat e possible de les ting-globalització juga en contra Això no significa deixar de banda continuats disposarà el cos general çament d’un disseny.C

Xavier Díez • Historiador [email protected] El declivi de l’imperi americà

es aparences enganyen i la retò- incompetència geoestratègica demos- yeria financera han fet d’Estats Units per ser la primera guerra en la qual se Això provoca que una Rússia recupe- rica confon. Tanmateix, les opci- trada per polítics d’escassa visió. El la nació més endeutada del món i una saqueja sense distinció tant el país rada –bàsicament perquè torna a tenir Lons polítiques de Washington en cert és que la parella neoconservado- de les més dependents. Al seu torn, ocupat com l’ocupant. La gestió les idees clares i a treure la pols a la les darreres dècades han esquerdat risme i neoliberalisme són responsa- l’expansió forçada del seu model, bèl·lica, copiada del model empresa- seva experiència imperial–, la pacient l’edifici imperial inaugurat el 1945. bles dels indicis de fallida que avui mitjançant els acords de lliure comerç rial hegemònic, ha fet de la guerra la Xina i el mateix Iran desafiïn de Semblava que la fi de la guerra freda qüestionen l’hegemonia americana. i les catàstrofes generades arreu per particular versió empresarial d’Enron. manera creixent un país obsessionat havia de suposar la fi de la història, El primer, perquè ha propiciat una la seva aplicació, han erosionat la Es tracta d’una guerra subcontracta- a veure terroristes que, com tot nucli segons vaticinava el penedit Francis visió estreta i escassament clarivi- confiança en la superpotència. da, on diversos contractistes –sobretot minoritari i radicalitzat, no resulten Fukuyama. Tanmateix, la suposada dent de la complexitat del món. El Finalment, la política exterior ha d’empreses de seguretat– es dediquen ser altra cosa, en termes maoistes, victòria –per incompareixença del con- segon, perquè la cobdícia d’uns pocs estat un desastre monumental. tant a privatitzar a marxes forçades el que simples tigres de paper. Fins i tot trincant– i les decisions que acompan- ha acabat soscavant les bases de la Aquesta obsessió patològica pel país asiàtic com a passar desaforada- la seva àrea d’influència natural, yaren el vencedor, han evidenciat la seva pròpia economia fins a deixar-la mil·lenarisme religiós i per un model ment factures inflades a la pròpia l'Amèrica Llatina –amb l’expansió vulnerabilitat de l’imperi americà. en una posició fràgil. La política econòmic que fabrica milionaris amb Administració i on es dilapiden els d’un moviment de fons nacionalitza- No es tracta únicament de l’escas- d’abaixar impostos a les rendes altes, tanta facilitat com expulsa milions impostos que paga una classe mitjana dor i crític amb el capitalisme liberal–, sa moralitat pel que fa a la política el consum desaforat, el creixement de d’individus de l’economia formal han creixentment exhausta. desafia obertament l’hegemonia d’un nacional i internacional protagonitza- les desigualtats, la deslocalització catalitzat al pantà iraquià. La inter- Tot i així, el fracàs militar ha país que, innocentment, va decretar la da pel binomi Reagan-Bush, sinó de la industrial i la fe irracional en l'engin- venció a l’Iraq passarà a la història evidenciat la fragilitat de l’imperi. fi de la història. DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 impressions • 7

, impressions

Humbert Roma • Periodista [email protected] Del Nil a la presó de Topas (Salamanca)

iu un tòpic que acostumen a Teresa Toda va passar un temps JORDI BORRÀS repetir els imperialistes a Catalunya, on va treballar als Dempedreïts que “el naciona- anys 80 del segle passat. Va viure al lisme es cura viatjant”. M’agrada barri de Gràcia de Barcelona i parla respondre’ls que, al contrari, és i escriu amb fluïdesa la nostra l’imperialisme allò que es cura llengua. Em considero el seu amic i, viatjant, però que, d’altra banda, no com a tal, diumenge vinent l’aniré a cal viatjar molt: n’hi ha prou amb veure a la presó on el Regne patir-lo. d’Espanya la manté com a ostatge Sigui com sigui –que no vull –com a tants d’altres presoners entrar en disquisicions inútils– polítics– fins que resolgui el con- aquest és el cas d’una periodista flicte que té amb el poble basc. basca, filla de diplomàtic i nascuda La seva estada al nostre país no al Brasil, molt viatjada i que ara és, però, l’única relació de Teresa purga les culpes d’haver esdevingut Toda amb Catalunya i els Països subdirectora del diari Egin, tancat Catalans. Li ve de família. El seu pel jutge Garzón l’any 1998 en el besavi, Eduard Toda i Güell –fill de marc de la seva macrooperació Reus, diplomàtic i també home viatjat– va ser una personalitat destacada de la Renaixença –va La relació de Teresa arribar a presidir els Jocs Florals–, amic de Víctor Balaguer i proveïdor Toda amb els d’antiguitats egípcies al seu museu de Vilanova i la Geltrú. Precisament Països Catalans aquests dies i fins el 12 d'octubre, al Museu d’Arqueologia de Reus, hi ha li ve de família. l’exposició “Del Nil a Catalunya. El llegat d’Eduard Toda” –que primer El seu besavi va es va exposar a Vilanova–, amb una extraordinària mostra de fotogra- ser una personalitat fies que va fer Eduard Toda a finals troballes de la tomba de Sennedjem i del segle XIX –del 1884 al 1886–, el relat detallat de la seva recerca. I la destacada de quan era cònsol d’Espanya a El La periodista basca transcripció d’una carta a un amic El nom de Caire i va dedicar una part impor- seu, on es dol de no poder escriure la Renaixença tant del seu temps a la recerca va ser condemnada més en català per a una revista de l’egiptòleg Eduard arqueològica. l’època, perquè l’afeixuguen les contra l’esquerra independentista L’exposició és una meravella i a deu anys de feines polítiques que l’obliguen a Toda anirà lligat basca. Teresa Toda –la periodista i s’hi reivindica la polifacètica escriure en espanyol. independentista viatjada– va ser aportació d’aquest personatge, a presó en el judici Toda no va ser només un egiptò- per sempre a la condemnada a deu anys de presó qui el llavors director general leg destacat, sinó que –entre moltes per l’Audiència Nacional espanyola d’antiguitats d’Egipte, l’egiptòleg del sumari 18/98 altres coses– el seu nom anirà lligat restauració del en el macrojudici pel sumari 18/98. francès Gaston Maspero –de qui es per sempre a la restauració del Tot i que està pendent de confirma- va fer amic i que el considerava un han d’agrair a aquest destacat monestir de Poblet a comença- monestir de Poblet ció de sentència pel Tribunal investigador de confiança– va egiptòleg català que els primers ments del segle XX i a la reivindica- Suprem –com els altres quaranta encomanar la direcció dels treballs fons egipcis del museu del Prado ció de la catalanitat de l’Alguer, a companys i companyes empreso- de recerca i inventari de la primera –sembla que fruit d’una venda i no Sardenya, a la qual va dedicar un al salvament dels béns patrimo- nats amb ella pel mateix procedi- tomba de l’Egipte antic trobada pas d’una donació, com en el cas del dels seus llibres: L’Alguer. Un poble nials de la Conca de Barberà. Va ment i uns altres pocs que estan en intacta, la de Sennedjem. El seu museu de Vilanova– els aportés ell. català d’Itàlia (1888). L’any 1930, ja morir a Poblet l’any 1941. llibertat, també esperant la confir- nom figura avui als textos explica- La peça que em va cridar més establert a Catalunya, va ser nome- mació de sentència–, ara es troba a tius d’aquestes troballes que hi ha a l’atenció, però, de l’exposició de Reus nat president del Patronat per a la (Trobareu aquest article també a: la presó de Topas, a 25 quilòmetres la sala que s'hi ha dedicat al Museu és el quadern on Eduard Toda recull, restauració de Poblet i, el juliol de http://dietarihumbert.wordpress.com/) de Salamanca. del Caire. Fins i tot els espanyols en català prefabrià, l’inventari de les 1936, delegat de la Generalitat per

Junius • Professor precari [email protected] Lligats amb una corda que talla

d'agost. Llegeixo al periò- clientelisme i neoliberalisme no hiperespecialitzats. Del que es xen hores que no els corresponen, 31dic: "La UPF s’enfronta a són excloents i que la llei pot dir el tracta és de desenvolupar una cobrant misèries i pagant-ho amb un judici per 'mobbing'". que vulgui, que a la pràctica sempre Del que es tracta formidable màquina d’obtenir les seves carreres professionals, ad Encara que de vegades els casos de hi ha subterfugis. dades i formar tecnoesclaus per a maiorem glòria d’una casta funcio- mobbing universitari són objecte Segon, perquè el principal crim és de desenvolupar les empreses. La ciència queda al narial conversa al mercat global (un d’atenció, en aquesta ocasió el cas d’Obiols va ser no practicar una marge i de la llibertat de càtedra, exemple de la seva ideologia: parlen resulta exemplar en diversos sociologia empírica. El vincle entre una formidable millor ni parlar-ne. de producte Pompeu i de clients, sentits. Primer, perquè té lloc en el positivisme vuitcentista i el Tercer, perquè no es tracta més enlloc de llicenciatura i una universitat que sol presumir neoliberalisme és ben conegut. Al màquina d’obtenir que de la punta d’un iceberg. La estudiants); això sí, jugant amb els d’estar al marge de les misèries de món acadèmic de la sociologia, UPF només té un 13% de professo- diners públics, ja que no arriben ni sempre. Privilegiada pel finança- aquesta concepció és hegemònica i dades i formar rat no funcionari. En el seu model a l'altura moral d’un empresari. ment públic, la UPF es pensa com cada vegada ho és més, gràcies a de contractació flexible, la precarie- Però no ens enganyem. La centre de la indoctrinació neolibe- mecanismes com les acreditacions, tecnoesclaus per tat campa pels seus respectes, denúncia d’Obiols és suïcida. La llei ral pels futurs quadres dirigents de el factor d’impacte de les publica- establint un règim d’ansietat no estarà de la seva part. Ja és Catalunya. Tot i que potser gaudeix cions indexades (la versió actual de a les empreses psicològica, extorsió econòmica i l'hora que els universitaris comen- de l’avantatge d’arrossegar menys l’Índex inquisitorial), etc. Poc abusos de poder. En una paraula: de cin a pensar seriosament altres història i, per això mateix, menys importa que l'epistemologia del deconstrucció o altres epistemolo- terror. A fi de realitzar els objectius formes de lluita. Tallem la corda endogàmia, el cas de la professora segle XX hagi fet el gir lingüístic, gies que han demostrat la falsedat del Pla Bolonya, una legió de que talla! Maria Dolors Obiols demostra que poc importen el constructivisme, la d'aquest positivisme per a ximples becaris i professors precaris cobrei- 8 • impressions 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 1 05

, impressions

. A LA CANTONADA . EL CIGALÓ

“El nostre objectiu és Manel Ros què vol dir viure al camp i del camp i Situar-nos què implica. D’aquesta manera hi ha dinamitzar socialment ue has fet aquest estiu? un enriquiment mutu entre els parti- al nostre lloc QHe estat treballant com a organit- cipants i la gent que viu a Alinyà. zones rurals deprimides” zadora i monitora dels camps de tre- Participes al teu barri? ball de la muntanya d’Alinyà. Els duem Durant la resta de l’any estic implicada Roger Costa Laura Espasa. BIÒLOGA. GRÀCIA (BARCELONA) a terme amb l’associació l’Espernallac a l’Ateneu Rosa de Foc, al barri de Grà- amb el finançament d’una Fundació. cia, com a membre de la cooperativa de a terra es va formar fa 4.600 milions d'anys i El nostre objectiu és desenvolupar ac- consum crític La Tòfona. Som un grup la humanitat va néixer fa 2.600.000 anys. La tivitats que afavoreixin la dinamitza- de persones que ens organitzem perquè Lpràctica totalitat de la història del planeta ha ció social de zones rurals que estan de- tenim ganes de consumir d’una altra transcorregut sense nosaltres. Animals, plantes, primides a causa de la crisi de manera. Però no només canviant els mars i muntanyes han viscut milions d'anys estreta- l’agricultura, enfocant-ho des de l’edu- nostres hàbits a través del consum de ment relacionades entre si, amb més o menys cació ambiental. A Alinyà, el que fem productes locals d’agricultura biològi- harmonia, seguint les regles marcades pels ecosis- és col·laborar amb els projectes que hi ca o de comerç just, sinó també inten- temes. La història de la humanitat només represen- desenvolupa la Fundació, sobretot en- tant fer les coses d’una altra manera en ta el 0,05% de la història del planeta. Si resumíssim carats a la reintroducció i la conserva- la nostra pròpia forma d’organització i la història de la terra en 24 hores, 86.400 segons, la ció de la fauna. Des d'Espernallac vo- també en la manera com ens relacio- humanitat només representaria els darrers 49 lem donar un tarannà més social als nem amb els productors. Intentem evi- segons. Vist d'aquesta manera, només som un camps relacionant els nois i noies que tar els intermediaris, encara que no sospir, un accident podríem dir, un fenomen es- vénen amb la gent que viu i treballa a sempre és fàcil fer que tota la cadena trany dins la quotidianitat mil·lenària de la vida a la la vall perquè coneguin de primera mà funcioni fora del mercat. terra. No és que haguem de pensar que som una plaga, que som nocius per la terra. Però sí que hem de tenir un profund respecte pel lloc on vivim. Hem Envieu les vostres cartes per correu electrònic a: de tenir present que som uns nouvinguts. Hem de cartes [email protected] pensar que, si la terra ha viscut milions d'anys sense nosaltres, ha de poder continuar vivint o per correu postal a: milions d'anys més, amb o sense nosaltres. JUAN RAMÓN JIMÉNEZ, 22, 08902 Aquesta consciència, que els nostres avantpas- HOSPITALET DE LLOBREGAT sats van aprendre mirant el cel i descobrint els cicles naturals de la vida, avui la tenim oblidada. Les cartes han de tenir una extensió Perquè ja no mirem el cel, perquè la llum elèctrica màxima de 1.500 caràcters (amb espais) i desdibuixa la frontera entre la nit i el dia, perquè han de portar signatura, localitat i contacte vivim d'esquenes al planeta. Tothom ha sentit parlar alguna vegada d'aquella adorable criatura de rínxols daurats que creu que la llet ve del super- mercat o que existeix un fabulós arbre que dóna els nes justifiquessin les que havien de venir... fruits ja envasats en pràctics packs individuals i s'ha de ser ben poca-solta), cal felicitar-se enriquits amb tota mena de proteïnes de laboratori. de la desaparició d’aquesta càrrega just Això, que sovint es tracta com una anècdota, com Montjuïc damunt dels nostres caps. I, això sí, vigilar Radicals alternatius un mite o, simplement, com un motiu de rialles; és –i de ben a prop– que el seu ús futur tingui indicatiu de la supèrbia humana. La supèrbia que per la pau? present l’esperit rebel i alliberador que Una veïna de Sants ens porta a pensar que som el centre de l'univers. alguna vegada va caracteritzar els habi- Aquells que parlen de la fi de la història no fan més Assemblea Antimilitarista de Catalunya tants que van patir les seves canonades i, entia en Cuní parlant dels malvats que mostrar aquesta supèrbia ignorant. especialment, que tots aquells mercenaris Sradicals alternatius a les festes de Ara, una altra cosa és el capitalisme. El mitjan juny, la ciutat de Barcelona (amb que avui dia estan a sou de les diferents Gràcia i de Sants, d’aquells joves dolents capitalisme sí que és nociu. Però encara és més Ala seva corporació municipal al capda- institucions al servei de la pau (i que, pel que s’alimenten de criatures i beuen la ínfim, és una etapa microscòpica dins la història. vant) va celebrar el retorn del castell de que sembla, seran els seus principals sang dels vius. Ja sé que és exagerat, com Només té 200 anys; les darreres quatre mil·lèsi- Montjuïc pel seu ple ús i gaudi, lluny de les beneficiaris), tinguin present la ignomínia tot el que diuen als mitjans. Que un grup mes de segon del llarg dia terraqüi. servituds militars que el van tenir segrestat del seu passat per poder considerar-se de gent vulgui proposar unes festes Fixem-nos, ara, en la història de la humanitat. durant pràcticament tota la seva història. dignes usufructuaris. diferents, on hi ha festa però també un Les primeres societats humanes vivien, igual que L’esdeveniment, però, deixa un regust rerefons polític i social hauria de ser els seus avantpassats homínids, de la caça d'ani- agredolç a aquells sectors pacifistes que, promogut, no pas censurat. mals i la recol·lecció de fruits, arrels i plantes. Cap durant dècades, l’havien fet paradigma del Les festes de Gràcia poden arribar a el 8.000 abans de Jesucrist es va produir la militarisme a la ciutat. Efectivament, els ser insuportables perquè l'Ajuntament les Revolució Neolítica. És a dir, el pas cap a les insubmisos i objectors van assenyalar ha convertides en un atractiu turístic pels societats agricultores-ramaderes. A finals del –mitjançant ocupacions, manifestos, tanca- Garzón i la joves estrangers beguts, que s’enduen segle XVIII va tenir lloc la Revolució Industrial i el ments i d’altres accions pròpies de la praxi records dels decorats... i la policia s’ho naixement del capitalisme. Des d'aleshores, vivim antimilitarista– l’obscenitat d’un museu que Guerra Civil mira perquè són de fora i queda lleig del treball a les fàbriques, oficines o comerços. No glorificava no només el poder de les armes renyar-los. També és veritat que hi ha tothom viu així; però l'impacte del capitalisme és (així, en genèric), sinó molts episodis en què Blanca Puig, Barcelona gent –alguna molt jove– que s’apunta a la tal que condiciona totes les altres formes de vida. el castell va servir per aixafar les ànsies de moda de disfressar-se d’antisistema quan Tornem a fer els comptes de la vella. Resumim la canvi social o nacional dels barcelonins a hir a la ràdio vaig sentir que el jutge realment no ho és i fer massa gresca, tot història de la humanitat en un sol dia. Trobem que qui, en teoria, havia de defensar. Les figures Aestrella de l’Estat espanyol, Garzón, diu molestant els autèntics antisistema (gent la caça-recol·lecció ha estat la nostra forma de d’Espartero, Prim o l’infaust procés en què que investigarà els morts de la Guerra Civil que lluita contra el sistema establert, no vida. L'agricultura-ramaderia només representa va ser condemnat Companys estan indisso- i el franquisme. I em vaig fer un fart de pas devoradors de criatures). els darrers cinc minuts i mig (el 0,4%) i el capita- lublement lligades als seus murs centenaris. riure. Què investigarà? Qui empresonarà? També s’hi afegeix la màfia que lisme els darrers sis segons i mig (el 0,008%). I Curiosament –i d’això també se n’ha de Fraga? Samaranch? Suposo que li toca, de envolta la federació de carrers i que encara podem fer una altra extrapolació. Si consi- deixar constància, ni que sigui en aquest nou, posar-se una medalleta de cara a la animo a combatre amb una associació de derem la història des de la Revolució Neolítica, raconet de la Directa– els discursos oficials i bona gent. I de pas, alimentar la teoria que carrers alternativa que combati els veiem que el 98% l'hem passat vivint de la terra i el seguiment mediàtic que se n’ha fet han els anarquistes eren dolentíssims, perquè amiguismes. el món industrial només representa el 2%. oblidat aquesta contribució a la definitiva segur que uns quants d'ells rebran, mentre Pel que fa a les de Sants, no sé quin Així doncs, la manera com vivim avui dia és un desaparició d’aquest color caqui que emboi- el capellà que executava els del bàndol problema tenen les festes alternatives. fet estrany dins la normalitat de la vida dels nostres rava l’skyline barceloní. republicà al poble del meu avi quedarà Potser el problema és que tenen el suport avantpassats fins als primers homo erectus (que Tot i que la premsa ha recollit algunes impune. dels veïns i veïnes, que no es trenquen eren negres africans com els que avui vénen en veus que apostaven pel manteniment Em pregunto per què Garzón se’n va a coses, que hi ha ambient festiu... és a dir, pasteres, però no tant pobres). Durant milions d’aquesta instal·lació –amb el pretext que la Xile o al passat per investigar? A casa seva, que no donen motiu perquè l’Ajuntament d'anys d'evolució s'ha anat forjant la nostra estruc- història militar també forma part de la a les comissaries del costat d'on treballa, pugui criminalitzar les persones que les tura biològica, sexual, mental, social i relacional. I nostra història (i no els falta raó, però si l’any 2008, es tortura la gent. I ell, ni mu. organitzen... s'ha forjat en aquestes societats caçadores o agri- algun dia s’ideés un museu de l’esclavisme, És més, avala la feina dels torturadors i hi Que difícil que deu ser asseure’s a la cultores. Des de fa molt poc temps, el capitalisme ha difícilment la finalitat del seus comissaris col·labora. I alimenta tota aquesta púrria cadira de l’Ajuntament i inventar-se produït un xoc fortíssim en l'evolució de la vida. Si fora la d’enaltir les seves virtuts)– i altres perpetuant l’Audiència Nacional espanyola, enemics! entenem aquests conceptes, entendrem moltes –l'inefable Gabriel Cardona– recordessin els un tribunal d’excepció que viu en l’excep- coses del que passa avui dia i podrem situar-nos al afusellats pel poder republicà durant la cionalitat des de fa trenta anys. No entenc nostre lloc, ben lluny de l'antropocentrisme. Guerra Civil (com si aquestes morts indig- com no li cau la cara de vergonya. DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 així està el pati • 9

, així està el pati

Educació acomiada 300 Una secta mormona té quinze Un incendi a Vandellòs revifa la El runam salí de Sallent segueix mestres interins | PÀG. 10 ;;;seus a Catalunya | PÀG. 11 polèmica nuclear | PÀG. 14 filtrant-se al riu | PÀG. 16

FRANCHU

GRANOLLERS • 74 DIES EN VAGA DE FAM Amadeu Casellas resta hospitalitzat mentre Serveis Penitenciaris no mou fitxa

Montse Aumatell ALBERT GARCIA vien enviat els noms de les cinc perso- [email protected] nes que sol·licitaven la reunió. A l’hora d’entrar, però, Albert Batlle va exigir madeu Casellas porta vint-i-un com a condició que les persones que en anys empresonat per diverses aquell moment estaven fent una acció Acondemnes. Les acusacions són de solidaritat i tallaven el trànsit al ca- haver comès atracaments a seus ban- rrer Aragó de Barcelona deixessin de càries, a través dels quals ajudava a fer-ho. En cas que acceptessin, tant finançar diferents lluites dels anys se- sols deixaria entrar la mare de Case- tanta i vuitanta. Mai ha estat con- llas i la seva advocada. El grup de gent demnat per cap delicte de sang. Ac- que hi havia anat va decidir no cedir i tualment es troba ingressat a la secció posar una queixa al Registre de la Di- penitenciària de l’Hospital de Terras- recció General de Serveis Penitencia- sa, on va ser traslladat des de la presó ris per aquesta actuació, que conside- de Quatre Camins, a Granollers. El 23 ren irrespectuosa. de juny va decidir començar una vaga Pocs dies abans de tancar aquesta de fam indefinida amb l’objectiu d’a- edició, el 29 d’agost, dos membres del conseguir que algun responsable de la Grup de Suport i la seva advocada, Dia- Direcció General de Serveis Peniten- na Reig, van posar una denúncia davant ciaris atengui les seves demandes. el Jutjat de Vigilància Penitenciària Casellas ja porta vint-i-un anys a la arran dels presumptes abusos patits a presó i, segons la seva advocada, com- l’Hospital Penitenciari. Després de di- pleix amb els requisits perquè se li con- verses vagues de fam i el posterior in- compliment dels acords per part de la Direcció General de Serveis Peniten- Segons la seva ciaris de Catalunya, aquest cop Case- llas ha pres la ferma decisió d’arribar advocada si li fins a les últimes conseqüències. Concentració el dilluns 25 d’agost davant la seu d’Institucions Penitenciàries a Barcelona Diana Reig va explicar que el que refonen les vol aconseguir Amadeu Casellas és del trencament de condemna. Segons resta beneficis penitenciaris. limitar la seva condemna a 20 o 30 que li refonguin les condemnes que té condemnes podria l’advocada Diana Reig, membre de Des del carrer, tant la mare de Ca- anys. Si se li acceptés això, haurien actualment en una de sola. L’any 1987 DALP i defensora de Casellas, això és sellas com el Grup Osonenc de Solida- d’excarcerar-lo immediatament o, ja li van ajuntar les cinc que tenia i les ser excarcerat aviat una trampa, ja que l’estan condemnant ritat amb Amadeu Casellas estant tre- com a mínim, atorgar-li el tercer grau. van reconvertir en una sola de quinze dos cops pel mateix delicte. Segons ha ballant per ajudar-lo en la seva lluita. Posteriorment, el 25 d’agost, algu- anys. Segons Reig, això no és cap pri- cedeixi el tercer grau: haver complert explicat Reig, entre les condemnes per El 12 d’agost una quinzena de perso- nes persones del Grup de Suport ha- vilegi ja que està recollit a l’art. 76 del les tres quartes parts de la condemna i les quals està empresonat ja hi ha la del nes es van reunir amb la jutgessa del vien de mantenir una entrevista amb el Codi Penal. Com que té vuit anys de mostrar una actitud favorable. Però la trencament de condemna. Alhora, la Di- penal 2 de Manresa, Erika López Gra- director de la Direcció General de Ser- redempcions, si li limitessin la con- Direcció General de Serveis Penitencia- recció General de Serveis Penitenciaris cia. El motiu de l’entrevista era que el veis Penitenciaris de Catalunya, Albert demna a 30 anys, podria ser excarce- ris diu que no hi té dret i posa l’excusa diu que haver trencat la condemna li 18 de juliol havia denegat la petició de Batlle i Bastardas. Feia dies que s’ha- rat quasi immediatament. Qui és Amadeu Casellas Actes de solidaritat arreu del món madeu Casellas és un home de 48 anys que total, des de 1979, només ha estat en llibertat urant les darreres setmanes s’han convocat do, la darrera setmana d’agost es va fer una vaga Ava ser condemnat el 1979. Des de 1973 havia dos anys. Durant aquest temps ha estat traslla- Dactes arreu per exigir la llibertat d’Amadeu de fam rotativa davant els jutjats de la ciutat. El estat un militant actiu, un anarquista expropia- dat de presó diverses vegades i ha vist els canvis Casellas. El 14 d’agost, a Barcelona, es van dur a dia 27, es va fer una concentració a la plaça de la dor que ajudava les famílies de classe obrera que ha experimentat el sistema penitenciari terme diversos sabotatges a oficines bancàries . Paeria de Lleida i a la plaça Major de Vic. A Te- que estaven en vaga. Per poder sufragar aques- des que es van traspassar les competències a la El 24 d’agost es va desplegar una pancarta a Fi- rrassa diverses persones es van concentrar da- tes despeses, l’any 1976 van començar a atracar Generalitat. Tots aquests anys, Casellas ha llui- gueres. El 25 es va tallar el carrer Aragó de Bar- vant l’Ajuntament el dia 29, com també a Manre- bancs. El 1979, el van detenir i condemnar. tat per millorar les condicions de vida de les per- celona. A Galícia, el 21 d’agost, es va fer una ba- sa. El 30 d’agost més de dues-centes persones es L’any 1981 va sortir en llibertat, però, fidel a la sones preses. El Grup Osonenc de Solidaritat rricada per aturar els trens de primera hora del van manifestar per Barcelona mentre l’endemà manera de dur a la pràctica les seves idees, el amb Amadeu Casellas creu que el seu paper rei- matí entre A Coruña i Vigo. El 25 d’agost desenes hi va haver una concentració a Bilbo. El 5 de se- van tornar a condemnar. L’any 1985 va tornar a vindicatiu a la presó l’ha convertit en un pres in- de persones es van concentrar a Móstoles (Ma- tembre s’ha convocat una concentració davant sortir, per reingressar-hi un any més tard. En còmode pel sistema. drid) en solidaritat amb el pres osonenc. I a Tole- la Direcció General Penitenciària de Madrid. 10 • així està el pati 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 105

, així està el pati

CERDANYOLA DEL VALLÈS • LES PROTESTES CONTRA EL PROCÉS DE BOLONYA CLAUS EN LA DIMISSIÓ El rector de la UAB renuncia al seu càrrec i convoca eleccions anticipades

Núria Giralt JORDI PIZARRO (ARXIU) senyament Superior (EEES) a la UAB [email protected] –de vegades fins i tot a costa de sal- tar-se el reglament– i per la permis- luís Ferrer ha cedit a la pressió sivitat en relació a la presència poli- d’estudiants i professors contra- cial dins el campus de Cerdanyola Lris al Pla Bolonya i ha anunciat la del Vallès. seva intenció d’avançar un any les elec- El zenit de la connivència del rec- cions, previstes pel novembre de 2009. tor amb els Mossos d’Esquadra va te- L’actual rector va comunicar la seva di- nir lloc durant la tancada del 4 de missió a la Junta de Govern de la Uni- març passat, en què quaranta estu- versitat Autònoma de Barcelona el 17 diants van ocupar la Facultat de Lle- de juliol, just abans de marxar de va- tres per exigir l’obertura d’un procés cances. Ja feia mesos que Lluís Ferrer, de decisió participatiu i democràtic de 49 anys, es plantejava l’opció de di- sobre el controvertit Pla Bolonya. mitir i així ho va expressar als mem- Malgrat un primer intent negocia- bres més propers del seu gabinet, que dor per part de l’alumnat, Ferrer va apostar per la via repressiva i va per- metre una brutal càrrega policial Els sindicats contra el centenar de persones con- centrades de forma pacífica a les i les assemblees portes de la facultat, que va deixar com a resultat desenes de persones d’estudiants creuen ferides. Arran dels fets succeïts i d’altres accions de protesta poste- que les protestes riors, la UAB ha obert expedients han influït en la sancionadors a 32 estudiants. Futur de la UAB decisió de Ferrer Acte de rebuig al rector Lluís Ferrer la primavera passada a la UAB Està previst que Ferrer anunciï la con- vocatòria d’eleccions al proper Con- van insistir en la conveniència que va patir un despreniment de retina per la UAB el 7 de març de 2002 amb el su- som els últims micos a nivell de repre- sell de Govern, a finals de setembre, i continués al càrrec. Segons explica estrès visual i no li convé patir situa- port de 256 alumnes, el 0,69 per cent sentació institucional dins la UAB, es- que aquestes se celebrin entre els me- una portaveu del Sindicat d’Estu- cions de tensió– i professionals. Aques- del total del cens de la institució educa- pecialment des de l’aprovació de la sos de novembre i desembre de 2008. diants dels Països Catalans, les mobi- tes mateixes fonts també apunten una tiva. El 22 de novembre de 2005 va re- LOU, que va comportar un canvi en la Així doncs, la investidura del nou rec- litzacions d’aquests darrers mesos possible oferta laboral lligada a la in- novar el seu càrrec en unes eleccions ponderació dels vots de l’estudiantat. tor de la UAB tindria lloc a principis contra l’aprovació dels graus del Pla vestigació, un camp que sempre ha marcades de nou per la baixa partici- Ara qui decanta la balança és un lobby de l’any vinent. Entre el professorat Bolonya han influït de forma decisiva apassionat Ferrer, catedràtic en Medi- pació estudiantil, per la victòria del vot de professors d’una determinada ideo- es diu que el proper rector –o rectora, en la renúncia del rector i, si aquesta cina i Cirurgia Animal. La seva nova fa- nul en algunes facultats –opció que de- logia política”, apunta Albert, un dels ja que un dels noms que sona és d’una no ha estat difosa abans, és –precisa- ceta com a investigador es desenvolu- manaven les Assemblees de Facultat i representants de l’Assemblea de Facul- dona– serà del sector més partidari ment– perquè no es relacioni mediàti- parà, en principi, en un país estranger, els sindicats– i, especialment, pel nom- tat de Ciències Polítiques i Sociologia d’endurir les mesures contra les pro- cament la seva dimissió amb les pro- possiblement als Estats Units. bre reduït de vots que van obtenir tant de la UAB. testes estudiantils. “Independent- testes contra l’aplicació de l’Espai Ferrer com l’altre candidat, Joaquim ment de qui guanyi les eleccions, les Europeu d’Ensenyament Superior. Una investidura polèmica Molins López-Rodó, molt proper a Ciu- Presència policial dins la Universitat mobilitzacions contra Bolonya a la Tanmateix, fonts de la UAB asseguren Nascut a Mallorca i llicenciat en Vete- tadans. “Tots i totes sabem que les elec- El mandat de Ferrer s’ha caracterit- UAB continuaran, tingui (el nou rec- que la renúncia respon únicament a rinària per la Universitat de Saragos- cions per escollir rector són una pràcti- zat, segons el SEPC, per la imple- tor) més mà dura o menys”, afirma Al- motius de salut –fa quatre anys Ferrer sa, Lluís Ferrer va ser investit rector de ca totalment caciquista. Els estudiants mentació de l’Espai Europeu d’En- bert de manera contundent.

CATALUNYA • MOLTS DELS MESTRES INTERINS AFECTATS SE N’HAN ASSABENTAT JUST ABANS DE COMENÇAR EL CURS El Departament d’Educació fa fora 300 mestres mentre estaven de vacances

Enric Borràs Abelló la gent afectada ja sabia que li po- rins. Però, a les últimes oposicions, tracte de dos anys, el 28 de juliol el De- és la mateixa. Agnès Solà afirma [email protected] dien rescindir el contracte en qual- s’hi van presentar més sol·licitants partament d’Educació va acordar res- que, tot i que ara tinguin feina, la sevol moment. Però Agnès Solà, una dels que es preveien i prop de 300 per- cindir el contracte dels mestres inte- plaça és molt més precària que la na notificació oficial enviada de les afectades, explica que tot ple- rins. Les notificacions per carta es que tenien abans perquè pot desapa- durant el mes d’agost ha ser- gat no només afecta aquestes 300 van enviar el mes d’agost, tot i que el rèixer en qualsevol moment. A més, Uvit per avisar gairebé 300 persones, sinó que en algunes esco- Tot plegat es deu a mes de setembre algunes encara no encara que la plaça sigui a la matei- mestres interins que havien firmat les es podria arribar a haver de can- havien arribat. xa zona on treballaven, alguna gent un contracte de dos anys que els ha- viar el 60 per cent del claustre, amb un error de previsió A les persones afectades no els haurà de treballar a poblacions molt vien rescindit el contracte. Els afec- tot l’enrenou que això suposa. ha quedat més remei que recórrer llunyanes d’on havien d’anar en un tats havien anat de vacances, con- Els sindicats Comissions Obreres del Departament als nomenaments per substitucions principi, ja que es tracta de zones fiats que, quan tornarien, tindrien i USTEC expliquen que tot plegat es que el Departament d’Educació ha- força àmplies. Solà també explica feina durant un any al centre on tre- deu a un error de previsió del Departa- d’Educació via convocat el 29 d’agost. Tot i que, que alguns dels afectats no ho han ballaven. Molts ja s’havien preparat ment. Quan van obrir les últimes opo- segons CCOO, la majoria d’afectades sabut a temps per presentar-se als el curs i el projecte docent. El Depar- sicions per a mestres, van pensar que sones interines en van quedar fora. han aconseguit feina a la mateixa nomenaments del 29 d’agost i que tament d’Educació defensa que la la majoria dels que aconseguirien pla- Com que la seva plaça havia estat co- zona on treballaven a través d’a- s’hauran de presentar a la pròxima mesura és completament legal, que ça serien els qui ja treballaven d’inte- berta, tot i que tenien firmat un con- quests nomenaments, la situació no tongada. DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 així està el pati • 11

, així està el pati

MONTSERRATÍ • LA WEB DE PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT CONTÉ UN ENLLAÇ AMB LA SECTA TARRAGONA • MOBILITAT L’aparcament L’Església de Jesucrist dels Sants robotitzat dels últims Dies opera a Martorell de Jaume I no és viable DIEGO IBARRA Directa El Camp [email protected]

entre continua el culebró re- lacionat amb les operacions Mfinanceres de la candidatura per organitzar els Jocs del Mediterra- ni 2017, un nou escàndol ha irromput a la ciutat. L’alcalde de Tarragona ha donat a conèixer els resultats de l’in- forme sobre la situació financera i constructiva de l’aparcament Jaume I. Aquest aparcament intel·ligent, la construcció del qual va ser adjudica- da per l’Ajuntament anterior –gover- nat per CiU i PP– fa sis anys per 3,9 milions d’euros, encara no s’ha enlles- tit malgrat les successives injeccions de diners que ascendeixen a un total de 25,7 milions d’euros. La construcció d’aquest equipa- ment ha generat nombroses protestes a causa de la seva ubicació, al bell mig de la Part Alta (el casc històric de Ta- rragona), de les molèsties ocasiona- La construcció de l’equipament ha generat nombroses protestes veïnals

des per la perforació del subsòl –for- mat per una pedra molt dura Xavi Martí milions de membres repartits per dor, l’any 1833, “va rebre una llei de viure, eviten totes aquelles perso- coneguda com a fetge de gat–, i dels [email protected] tot el món. Té 124 temples funcio- Déu anomenada La Paraula de Sa- nes que s’oposen al seu sistema de nombrosos dubtes sobre la seva viabi- nant i més de 27.000 congregacions viesa que ho prohibeix expressa- creences, organitzen les estones de litat. A més hi ha hagut querelles judi- artorell i altres municipis repartides per 160 països. La secta ment”. lleure al voltant de les activitats i cials entre les empreses que forma- catalans compten amb opera a Catalunya a través de les se- La catalogació dels Sants dels lleis del seu grup, no poden entrar ven l’UTE a la qual es va adjudicar Mseus d’una organització ves quinze seus repartides per onze últims Dies com a secta, segons els en contacte amb gent que ha aban- l’obra i la plaça i les escalinates que religiosa mormona que està catalo- poblacions. Així, Barcelona compta experts, està definida més clara- donat l’Església i creuen i fan creu- conformen la plaça que hi ha sobre l’a- gada com a secta per part dels ex- amb quatre locals, Terrassa dos i Vi- re als seus adeptes que les seves parcament. perts i d’organitzacions com l’Asso- lafranca, Martorell, Sabadell, Es- normes emanen directament de L’últim informe diu ara que l’apar- ciació per a la Prevenció de la plugues de Llobregat, Mataró, Gra- Els seus membres Déu. cament no és viable. Per acabar-lo, cal- Manipulació Sectària (Redune). A nollers, Tarragona, Lleida i Girona dria invertir 7,3 milions d’euros més, més, es dóna la circumstància que un cadascú. Al mateix temps, l’Es- han d’entregar el Cinc mormons condemnats a Texas només tindria 250 places (350 menys la web de la Generalitat (en concret glésia dels Sants dels últims Dies El 23 de juliol d’enguany, cinc mem- de les previstes) i el temps d’espera a la pàgina de Presidència) ofereix forma part de la llista de 83 grups deu per cent dels bres de l’Església Fonamentalista per recollir un vehicle podria arribar a un enllaç directe amb la pàgina que sectaris i de manipulació psicològi- de Jesucrist dels Sants dels últims les cinc hores. A aquestes alçades, va té l’Església de Jesucrist dels Sants ca que ha confeccionat Redune per seus ingressos a Dies, que és una escissió de la secta afirmar l’alcalde, tan sols hi ha “un fo- dels últims Dies a Internet. Els recollir el nombre de sectes que ope- fundada per Joseph Smith, van ser rat amb ferros que, a més, no es poden Sants dels últims Dies estan situats ren a l’Estat espanyol. l’organització per acusats d’abús de menors per un tocar fins que no ho autoritzi un jut- al passeig de Catalunya número 7 tribunal de Texas. Entre els acu- ge”. L’equip de govern ha decidit con- de Martorell i, segons fonts munici- Poligàmia, racisme i un home aconseguir la sats, s’hi trobava el seu líder, Wa- vertir la instal·lació en un aparcament pals, tenen una llicència d’activitat que s’autoanomena profeta rren Jeffs, que el 2001 ja va ser con- convencional amb 350 places. El canvi datada el gener de 2006. Els Sants dels últims Dies van ser salvació demnat a deu anys de presó per costarà entre 4,5 i 5,3 milions d’euros i fundats per Joseph Smith, que es va violació. L’actuació contra la secta al voltant de dos anys d’obres. autoanomenar profeta i es va casar ment per altres trets que li són pro- va començar a principis de 2008 L’Associació de Veïns de la Part El racisme, la amb més de 50 dones. Així, una de pis i que tendeixen a exercir un con- Alta considera imprescindible que es les principals característiques d’a- trol sobre les emocions, el denunciï les persones responsables poligàmia, les questa secta és la poligàmia. Això pensament, la conducta i la ment Fan creure als d’aquest nyap que ha generat un deu- va fer que el segon president de l’or- dels seus membres. En aquest sen- te que haurà de pagar tota la ciutada- famílies nombroses ganització, Brigham Young, intro- tit, tots els que formen part de la seus adeptes nia mitjançant un crèdit a 35 anys. duís una creença dins la secta que secta han d’entregar el deu per cent Els veïns també reclamen la construc- i la prohibició es resumia amb aquestes paraules: dels seus ingressos per aconseguir que les seves ció d’un aparcament al passeig de “Els únics homes que arriben a ser la salvació i, si no paguen, poden ser Sant Antoni (perímetre exterior de la de la cafeïna són Déus són els que viuen en la poligà- acusats de trencar la llei del delme i normes emanen Part Alta), que es trobin solucions d’a- mia”. Els altres trets principals d’a- de robar al Senyor. Pel que fa a l’apa- parcament a curt termini i que es con- trets de l’entitat questa secta mormona són el racis- rença, els homes han de portar el ca- directament de Déu voqui una consulta popular perquè el me (el Llibre Mormó ensenya que la bell curt i anar amb vestits d’execu- veïnat de la Part Alta, a partir de les L’organització dels Sants dels pell negra és un senyal de la male- tiu i les dones només poden utilitzar quan, arran de la denúncia d’una diferents propostes que es puguin últims Dies és una secta que es va dicció de Déu), el foment de les fa- faldilles o vestits. menor que va dir que havien abusat presentar, decideixi què cal fer amb el fundar als Estats Units l’any 1830 i mílies nombroses i prohibicions En el terreny de les emocions i d’ella sexualment al ranxo que te- forat, atès que un aparcament con- que, actualment, compta amb la se- com no poder consumir te, cafè, ta- del comportament, els Sants dels nia la secta a El Dorado. La policia vencional sense sortida a l’exterior va seu central a Salt Lake City bac, alcohol ni cap producte que últims Dies indiquen als seus mem- es va fer càrrec de 416 infants que segueix generant força dubtes. (Utah, EUA) i amb prop de catorze porti cafeïna, ja que el seu funda- bres on han de viure i com han de eren fills dels membres del grup. 12 • així està el pati 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 105

, així està el pati

MONTSERRATÍ • MARTORELL VIU DIU QUE L’ACORD ADMET L’ÚS DE MATÈRIES TÒXIQUES Solvay i CiU signen un conveni que permet fer més indústria química

Xavi Martí IRENA (ARXIU) [email protected]

entitat ecologista Martorell Viu s’ha posicionat al voltant L’ del conveni urbanístic que l’A- juntament de Martorell ha pactat amb la multinacional química Solvay i que va ser aprovat en el ple de juliol amb els vots favorables del govern de CiU i de tres dels quatre partits de l’oposi- ció: PP, ERC i ICV. El president del grup ecologista, Alfred Bellés, contra- diu CiU i considera que “el conveni que ha signat l’Ajuntament amb Solvay també fomenta el desenvolupament d’indústria química perillosa, ja que alguns dels terrenys de la multinacio- nal contenen la clau urbanística 8e, que permet la utilització industrial de matèries tòxiques i perilloses”. Durant el darrer ple, el regidor d’Ur- banisme, Xavier Fonollosa (CiU), va in- dicar que “el conveni eliminarà la pos- sibilitat de fer més indústria perillosa a la ciutat, impossibilitarà que Solvay creixi i crearà una zona on només es po- dran fer instal·lacions empresarials de caire logístic i no indústria química”. Tot i això, des de Martorell Viu, es va fer pública una versió contrària a les decla- racions del regidor d’Urbanisme i Be- llés va afirmar que “una part dels te- rrenys sí que són de caire logístic, però d’altres no ho són”. Martorell Viu ha dit que “la clau urbanística 8 fa referència a industrial, mentre que la e vol dir es- pecial”. Això fa, segons Alfred Bellés, Seu de la fàbrica Solvay a Martorell que “Solvay pugui créixer i crear indús- tria química, ja que la e d’especial com- verdes, equipaments i nous vials. A signar l’acord amb la multinacional panyol i va invertir 45 milions per El matrimoni prèn matèries tòxiques i perilloses”. més, l’empresa es compromet a fer i su- química és que, en paraules de Fonollo- millorar la competitivitat i l’eficièn- El conveni que el govern de CiU ha fragar tot un seguit de noves vies de co- sa, “el conveni servirà per desencallar cia energètica de les seves plantes. entre Salvador pactat amb la multinacional belga, que municació. La primera d’aquestes in- el projecte de rehabilitació de Can Davant d’aquestes dades, Martorell substitueix el que va impulsar l’ante- fraestructures és la construcció d’una Bros”. La primavera passada, la Gene- Viu va indicar que “el que hauria de Esteve i Solvay rior govern tripartit de Martorell, per- connexió que comunicarà l’AP-7, l’A-2, ralitat va suspendre de forma definiti- fer Solvay és invertir diners per mi- el nou barri de Can Bros i el polígon Sol- va la modificació del PGOU de Can Bros rar de substituir la tecnologia del uan arribin les noves eleccions vay. La segona, materialitzada en una perquè considerava que els accessos al mercuri que utilitza per obtenir el Qmunicipals, el 2011, l’alcalde de El PP,ERC i ICV van doble avinguda, servirà per millorar barri eren insuficients per acollir l’aug- sodi amb el qual fa la sosa càustica”. CiU, Salvador Esteve, haurà governat l’accés principal de Can Bros i connec- ment de població que hi hauria a la zo- Alfred Bellés ha indicat que “la quí- durant un total de vint anys. Els man- dir que el conveni tar-lo amb el nucli urbà de Martorell. Fi- na. Ara, amb el conveni acordat amb mica de Martorell emet molt mercu- dats d’Esteve sempre s’han caracterit- nalment, Solvay crearà el nou accés sud Solvay, el govern de CiU espera tirar en- ri a l’atmosfera” i denuncia que “al zat per ser períodes que han afavorit “és beneficiós” del barri, amb la qual cosa Can Bros davant el projecte del nou barri i Fono- voltant de Solvay hi ha un núvol de els interessos d’una de les multinacio- comptarà amb dues entrades. Segons el llosa comenta, a més, que “l’acord signi- mercuri que acaba anant a parar als nals químiques que més contamina a met que la química desenvolupi tot un regidor Xavier Fonollosa, “l’import mo- fica crear llocs de treball per la gent de sediments del mar i dels rius, que es Europa. L’any 1986 Solvay va comen- seguit de terrenys de la seva propietat netari de les cessions gratuïtes i de les Martorell”. El PP, ERC i ICV van dir que transforma en metil-mercuri orgà- çar a forjar en secret la construcció de que són a tocar de l’A-2 i que sumen un millores dels accessos que farà Solvay el conveni “és beneficiós”. nic i que passa a la cadena tròfica, dues incineradores de residus tòxics. total de 255.000 metres quadrats i amb el nou conveni supera els setze mi- als peixos i, per tant, als nostres ali- El secretisme del projecte –que no te- 127.000 metres de sostre edificable. A lions d’euros i augmenta en dotze mi- Solvay inverteix 45 milions ments”. Martorell Viu creu, a més, nia llicència municipal– va comptar canvi d’aquestes concessions, l’Ajunta- lions les aportacions que feia l’empresa per millorar la competitivitat “que existeix una tecnologia alter- amb la complicitat d’Esteve, que va pu- ment de Martorell rebrà gratuïtament en l’acord subscrit amb el PSC”. Durant el 2007, la química belga va nativa al mercuri” i indica que “el jar al poder el 1987 i va ocultar infor- de Solvay 103.000 metres quadrats de Un dels principals beneficis que ha facturar un total de 706 milions mercuri és un producte neurotòxic i mació a la població dels 40 municipis a sòl, que seran destinats a crear zones vist el govern de Martorell a l’hora de d’euros a les seves seus de l’Estat es- que el respirem tots”. qui afecta la contaminació per dioxi- nes de Solvay. L’any 1989 un projecte de Joaquim Molins (CiU) pretenia fer incineradores a tres punts de Catalun- La CUP denuncia que CiU no mira pel poble ya i l’únic ajuntament que li va donar suport va ser el que encapçalava Este- avant el conveni signat amb la Martorell sense excepció– contrasten CUP ja fa temps que acusa el govern preus de mercat perquè, si no, podrí- ve. L’any 1992 l’alcalde de CiU va ocul- Dmultinacional per part de la regi- amb la desídia que mostra l’equip de de CiU “d’especulador” i de “vetllar no- em afectar la iniciativa privada”. A tar un informe de l’Institut Químic de doria d’Urbanisme, la Candidatura govern vers altres espais que són del més pels interessos privats”. més, durant la mateixa sessió plenà- Sarrià sobre les dioxines i els metalls d’Unitat Popular de Martorell (CUP), a poble”. En aquest sentit, Rodrigo va Cal destacar que, durant el ple de ria també es va aprovar que la nova pesats que podien emetre les incinera- través d’Ana Maria Rodrigo, ha mani- denunciar l’estat de deteriorament de juliol, el regidor d’Economia, Josep llar d’avis municipal, la segona que dores de Solvay i, aprofitant el període festat que “les grans millores que han molts equipaments municipals i que Casasayas, va anunciar l’augment tindrà la ciutat, sigui gestionada i de vacances, va aprovar el projecte de comportar el desenvolupament “l’edifici de Ca l’Ollé, l’Ateneu, la To- del 10,39 per cent de les tarifes de construïda per la Fundació Residèn- d’urbanització de les incineradores el dels barris de la Sínia i de Can Bros i rre de Santa Llúcia, la farmàcia Bu- l’Aula d’Idiomes de l’Escola Munici- cia Sant Joan de Déu de Martorell, mateix dia que es va presentar. Les in- l’acord amb Solvay –que semblen en- jons, la part del davant de la piscina i pal de Ca l’Oller, ja que “els preus pú- una entitat privada que té com a pre- cineradores es van acabar de fer el cantar a tots els partits polítics de la Caserna es troben abandonats”. La blics no han d’estar gaire lluny dels sident a l’alcalde Salvador Esteve. 1994. (Directa 36, 41, 42, 88). DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 així està el pati • 13

, així està el pati

VANDELLÒS• L’ACTIVITAT DE LES CENTRALS NUCLEARS GENERA MÉS PROBLEMES Les fonts oficials minimitzen la gravetat de l’incident a Vandellòs II

Directa El Camp rada i no es podrà posar en funcio- ÀNGEL MONLLEÓ ses fonts apuntin que l’incident va [email protected] nament fins d’ací unes setmanes, ser més greu del que s’ha dit. segons el CSN. De fet, cal recordar que durant l 24 d’agost, la central nuclear Greenpeace i Ecologistes en Ac- l’any 2007 les tres centrals nuclears Vandellòs II va patir una nova ció –que van informar de l’incident instal·lades a Catalunya (Ascó I, Ascó Eavaria. En aquest cas, es va pro- abans que el CSN– han demanat de II i Vandellòs II) i gestionades per duir un incendi a la sala de turbines nou la retirada del permís d’explota- ANAV van tenir el 62’5 per cent dels que va afectar el generador elèctric. ció de les centrals Ascó I, Ascó II i successos notificables de totes les L’any 1989 un incendi a la sala de tur- Vandellòs II a l’associació nuclear centrals nuclears de l’Estat espanyol. bines de Vandellòs I va ocasionar la ANAV (Endesa + Iberdrola) i la para- Així mateix, durant el primer semes- retirada de la llicència d’explotació i lització cautelar del seu funciona- tre de 2008, el percentatge es va si- la clausura de la central. ment davant el nombre d’incidents tuar al voltant del 58 per cent i tot just que acumulen. També han demanat començar el segon semestre ja ens que es permeti l’accés d’investiga- hem situat al 55 per cent. Una nova El 1989 un dors independents a la central i han avaria, però, aquest cop al sistema recordat que, sovint, els incendis a d’extinció d’incendis, ens situa a un incendi semblant les turbines han estat els desencade- 60 per cent. Mentre l’ANAV diu que no nants d’incidents més greus. hi ha problema, que la central estava a Vandellòs I va Malgrat les explicacions de l’A- aturada, els ecologistes es pregunten NAV i el CSN, estan apareixent mol- què hauria passat si l’avaria s’hagués provocar la clausura tes dades sobre l’incendi. Diverses Acció també ha denunciat, entre al- ques previst per finals d’any. El dele- produït fa una setmana. persones i ajuntaments del voltant tres coses, que es va obstaculitzar gat del govern espanyol afirma que Per acabar-ho d’adobar, el BOE va de la central de Vandellòs (l’Ametlla de Mar, l’accés dels bombers a la central. Per va ser el mateix CSN i els bombers publicar, el 26 d’agost, l’adjudicació Mont-roig del Camp, Pratdip, Tivis- la seva banda, EUiA ha denunciat de la Generalitat els que van haver del projecte de magatzem nuclear d’As- L’incident va fer activar el Pla sa, l’Hospitalet de l’Infant, etc.) han que “en una explosió posterior a l’in- de trucar la central per confirmar có, tot reobrint el debat sobre els resi- d’Emergència Nuclear de Tarragona criticat que –tot i l’aparatositat de la cendi” es va exposar els treballadors l’incendi. Fins i tot la Generalitat dus d’alta activitat radioactiva. Sergie (PENTA). El Consell de Seguretat columna de fum que es va generar– a una situació d’“alt risc”. El CSN ha exigeix als propietaris de les nucle- Saladie, de la Coordinadora Antice- Nuclear (CSN) va informar que l’in- no van rebre informació de la subde- decidit enviar inspectors a la planta ars que no desatenguin més la segu- mentiri nuclear de Catalunya, afirma cident no havia produït cap impacte legació del govern espanyol fins una perquè examinin l’abast de l’inci- retat i compleixin els protocols d’a- que “és un tràmit més d’un procedi- sobre els treballadors ni sobre el me- hora i mitja després i de l’ANAV qua- dent i ha avançat al mes de setembre lerta. Mentre, van apareixent ment que s’està tirant endavant sense di ambient. La central va quedar atu- tre hores més tard. Ecologistes en el comitè d’enllaç amb les elèctri- aquestes dades, que fan que diver- transparència ni informació pública”.

ESPLUGUES DE LLOBREGAT • DISSET ANYS D’OPOSICIÓ AL PROJECTE Tres persones s’encadenen a uns arbres afectats pel pla Caufec

Oriol Matadepera ORIOL R. pla Caufec, “la policia defensa l’espe- Així, mentre els policies no van ac- [email protected] culació i la destrucció del medi am- tuar per fer complir les normes de segu- bient, ja que aquestes alzines tenien retat, una de les persones encadenades es accions en defensa de la possibilitats de ser trasplantades”. va passar per la comissaria acusada natura van reaparèixer a Es- Dolcet va remarcar també la importàn- dels delictes de desobediència, resis- L plugues de Llobregat (Baix cia de l’alzina, un arbre típicament me- tència i coaccions i les altres dues van Llobregat) el dimarts 19 d’agost, des- diterrani. ser identificades i estan a l’espera de re- prés que aprofitant les vacances, s’- bre possibles denúncies. Aquestes de- haguessin talat molts arbres que for- Risc laboral i permissivitat policial núncies s’afegeixen a les que ja s’han men part del cinturó natural de Tot i l’alta presència d’efectius poli- rebut a resultes de les accions contra el cials a la zona, cap dels agents no va fer res per impedir que es treballés sense Cap dels agents respectar moltes normes de seguretat Una de les persones legislades. Una de les persones pre- va impedir que sents, membre de Grimpacat (Federa- encadenades va ció de podadors de Catalunya), va ad- es treballés vertir dels riscos i les il·legalitats que ser acusada de s’estaven cometent. Els treballadors sense respectar Una de les activistes en un moment de l’acció operaven amb pantalons curts (hau- desobediència, rien de fer-ho amb pantalons antitall), les normes de sos pins en una zona afectada per la tala. L’acció va durar dues hores, no es feia servir cap mena de protecció resistència i l’accessibilitat del pla Caufec. L’em- mentre els treballadors anaven ta- per les caigudes (eslingues), no prote- seguretat legislades presa Jardineria Mitjans, encarrega- lant els arbres que no estaven prote- gien la caiguda de l’arbre amb prou se- coaccions da de l’arrencada d’arbres a les obres, gits i la policia autonòmica i local vi- guretat i es permetia el pas dels cotxes seguretat entre l’espai urbà i el Parc pretenia continuar talant les alzines gilava de prop el grup de concentrats. arran d’arbre. La persona que alertava pla Caufec, que durant els darrers qua- de Collserola dins les obres del pro- i els pins d’aquesta gran avinguda L’endemà, des de les sis de la mati- de l’incompliment de les normes bàsi- tre anys ha significat l’acumulació de jecte urbanístic Caufec. A primera d’Esplugues quan dues persones es nada, dues patrulles dels Mossos d’Es- ques de prevenció de riscos laborals va més de 200 causes judicials, la majoria hora de la tarda del dia 19, unes veï- van encadenar a dos arbres, mentre quadra protegien la zona on es van aca- ser increpada, insultada, empentada i d’elles pendents de judici. Aquest mes nes del barri de Finestrelles van veu- una altra s’enfilava a un tercer arbre i bar d’arrencar els arbres que hi estirada dels cabells per un mosso de setembre jutjaran 35 persones fruit re que estaven talant dues alzines de un grup de deu persones els donava quedaven. Segons Carme Dolcet, mem- d’esquadra, segons han denunciat per- dels actes del maig passat en què es van més de vint metres d’alçada i diver- suport tot mostrant la seva oposició a bre de la Plataforma Popular contra el sones presents a la zona. aturar parcialment les obres. 14 • reportatge DIRECTA 105 •

, reportatge

Kap, l’acuditaire TEXT: Jordi Borràs

i es pregunta a Jaume Capdevila, més conegut com a Kap, a què es dedica, probablement dirà que és acuditaire i no pas dibuixant o il·lustrador. En Kap, un dels dibuixants que més es mouen d'aquest país, té un estil fresc que connecta amb Sel públic a través de l'humor de les coses més quotidianes, passant per la política i també per l'esport. Converteix les seves vinyetes en una eina mordaç de crítica i opinió, ja que dibuixar, tal com explica, no és res més que opinar i segur que la seva opinió està tan equivocada com la de tots els altres. Afirma sense pèls a la llengua que l'han censurat, tot i que s'ho pren com un dels mals de l'ofici. També explica amb cert orgull (no pas perquè li agradi, però és senyal que fa bé la seva feina) que se li ha emprenyat més d'un conseller de la Generalitat i algun veí de la seva Berga natal a causa dels acudits. I és que publicar setmanalment a diversos diaris té les seves conseqüències. Se'l pot trobar a El Triangle, a Regió 7, a La Vanguardia, a El Berguedà Actual, a El Mundo Deportivo i, des de fa uns mesos, al ressuscitat Web Negre, hereu del popular periòdic dels anys trenta El Be Negre. Es queixa (i amb raó) del poc reconeixement que té la il·lustració a Catalunya, tot i la tradició i la cultura visual del país. Potser per això, en Kap, a part de dibuixar, ha desenvolupat un vessant d'investigador que l'ha portat a escriure diversos lli- bres, com el que ha publicat recentment l'editorial Duxelm sobre Lluís Bagaria (Bagaria. La guerra no fa riure. Caricatures antifeixistes a La Vanguardia 1936-1938), o un altre que té al rebost que tracta de la faceta d'humorista gràfic del popular Tisner, malauradament molt poc coneguda, i que publicarà imminentment a l'Editorial Pagès. A part d'aquestes perles, em confessa que n'està preparant un altre sobre imatges satíriques dels borbons des del segle XX, un llibre que promet polèmica i que esperarem amb candeletes. • 3 de setembre de 2008 reportatge • 15

, reportatge 16 • així està el pati 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 105

, així està el pati

ANOIA • ALLIBERAMENT SALLENT • EFECTES DEL RUNAM SALÍ Suspés el judici a dos militants de El col·lector de salmorres Maulets acusats s’ha trencat dos cops aquest estiu de destrossar un Oriol Matadepera d’interès natural la Corbatera i ja ha- PLATAFORMA PROU SAL brau d’Osborne [email protected] via provocat la mort de més de cin- quanta arbres. Cinc dies després, en- Manel Ros l 7 d’agost els inspectors de l’A- mig d’un camp llaurat a menys de [email protected] gència Catalana de l’Aigua 200 metres del Llobregat, va aparèi- E(ACA) i els agents forestals van xer una altra bassa d’uns 25 metres os membres de Maulets van avisar Agbar de l’aparició d’una gran d’ample per 125 de llarg. En les dues ser detinguts el 31 de juliol al bassa d’aigua molt salada de prop de ocasions, Agbar va interrompre el Dmunicipi del Bruc (a la comar- pas d’aigua salada pel col·lector men- ca de l’Anoia) pels Mossos d’Esqua- tre procedia a recollir part de l’aigua dra. Presumptament havien causat Dia a dia es va amb camions per transportar-la a les destrosses a l’únic brau de la marca basses de retenció que l’empresa Osborne que avui dia queda dempeus malmetent l’entorn Iberpotash explota a Sallent (Bages). a Catalunya. El brau, a més de ser un El col·lectiu Prou Sal! –que es mo- anunci publicitari, durant els últims natural amb pous bilitza per la desaparició de les mun- anys s’ha convertit en símbol de l’es- tanyes de runam salí que cada dia panyolisme més reaccionari. salinitzats i rius augmenten a Sallent– denuncia que Els Mossos d’Esquadra van quan- dia a dia es va malmetent l’entorn tificar les destrosses a l’anunci del afectats natural amb pous salinitzats, rius Un dels mecanismes per evitar la salinització brau en un valor superior a 400 euros. afectats i espais naturals que es des- D’aquesta forma es podia considerar 200 metres de llarg per 50 d’ample i trueixen –com aquest de la Corbate- d’aquest “gran disbarat que està re- dència del creixement dels runams i l’acció com un delicte i justificar legal- de tres a 30 centímetres de profundi- ra. Es pregunten què farà l’Adminis- presentant el nostre pas per la terra”. que cal que cada vegada siguin més ment la detenció prolongada que van tat. El bassal estava situat a l’espai tració i qui es farà responsable Repeteixen que s’ha d’invertir la ten- petits en comptes de més grans. patir els dos activistes i que els va dur a estar detinguts durant més de dotze hores a les dependències policials. Generalitat construirà una planta xent de manera imparable. Amb el tri- El 5 d’agost s’havia de dur a terme El tema de fons d’osmosi inversa a Abrera, ja que l’alt partit, en un primer moment el Depar- el judici contra els dos joves, però fi- grau de sal que porta l’aigua fa que no tament de Medi Ambient (en mans nalment es va haver de suspendre a es mines de potassa del Bages sos es dissolen a tots els rius, fonts i es pugui potabilitzar directament d’ICV) va encarar el problema i ara causa de la injustificada petició de –que funcionen des de 1930 aigües subterrànies i han deixat els –perquè produiria els perillosos trial- sembla incapaç d’afrontar-lo en tota Laproximadament– mantenen pobles del voltant sense aigua pota- hometans cancerígens. Aquests ru- la seva magnitud, pressionat per l’a- dos pous actius i donen feina a més de ble. Des del col·lectiu Prou Sal! s’aler- nams també han originat unes despe- menaça de la pèrdua de llocs de tre- Desenes de 1.000 persones. El tipus d’explotació ta que el pitjor és la salinització del ses públiques importants que, segons ball. El Departament ha fet callar l’A- que practiquen fa que cada dia extre- riu Llobregat, que abasteix d’aigua la la plataforma, “miren de corregir els CA, que aconsellava la desaparició persones van guin i deixin sobre la terra –sense pro- meitat de la població de Barcelona. efectes sense aturar les causes”. dels runams com a únic remei possi- tecció– gairebé 10.000 tones de ru- Aquesta salinització és tant greu que Quan CiU presidia la Generalitat ble. Aquests tècnics consideren que donar suport als nams, la major part compostos de el col·lector de salmorres construït no va fer res de res per solucionar estem davant del problema mediam- encausats i van clorur sòdic. Aquests runams immen- ara fa vint anys s’haurà d’ampliar i la aquest problema, que ha anat crei- biental més gran de Catalunya. denunciar el GIRONA • ELS EFECTES DE LA CONSTRUCCIÓ DE L’ALTA VELOCITAT FERROVIÀRIA caràcter polític del procés La tala d’arbres aixeca les primeres costos dels desperfectes que ha pre- sentat el fiscal i l’advocat particular protestes contra el TAV a Girona de l’empresa Osborne, que sumava la quantitat de 2.500 euros. A més, l’a- testat policial no aclaria res del que Directa Girona Des de la Plataforma estan estu- TOE havia passat i només presentava dues [email protected] diant la possibilitat de portar el cas fotografies en blanc i negre on no s’a- davant la fiscalia de Medi Ambient preciava cap desperfecte. Davant d’a- na trentena de veïns i veïnes perquè s’investigui com s’ha fet l’es- questa petició, la sala tercera dels jut- integrants de la Plataforma tudi d’impacte ambiental d’aquest jats d’instrucció d’Igualada va Udel TAV van evitar, el dijous primer tram d’obres. Per part de l’A- suspendre el judici i va instar la fisca- 28, la tala d’un arbre centenari afec- juntament, s’han compromès a no ta- lia a presentar un informe més deta- tat per les obres del tren al seu pas llat dels danys causats per saber exac- per Girona. Els veïns van fer una cas- tament d’on sortien aquests diners. solada per protestar per la tala massi- Des de la Els dos joves imputats creuen va d’arbres –ja se n’han talat prop de que se’ls volen imputar desperfectes 270– i, en concret, demanaven que es Plataforma estudien anteriors, ja que el mateix brau ja trasplantés l’arbre més antic, un pla- havia estat tombat dos cops ante- taner. La portaveu de la plataforma, la possibilitat de riorment i va passar molt de temps Erika de Kettenburg, va assegurar estès a terra sense que ningú no se- que l’objectiu de la Plataforma és evi- portar el cas ’n preocupés. Cal recordar que du- tar la tala de l’arbre més significatiu rant l’últim atac que va patir, el brau com a símbol de resistència a la tala davant de la OPINIÓ en cap cas va caure a terra. indiscriminada que s’ha fet al parc Trenta-cinc persones convocades Central. Aquesta plataforma té com a fiscalia de Medi El plataner com a anècdota... per Alerta Solidària es van concentrar objectiu exigir a les administracions a la mateixa hora que es feia el judici i a Adif que prenguin totes les mesu- Ambient Ferran Parra. medi ambient i amb un pressupost per mostrar el seu suport i la seva so- res de seguretat i prevenció necessà- Membre de elsud.org completament desmesurat no es pot lidaritat als encausats. També volien ries en l’execució de les obres del so- lar l’arbre fins que, el 5 de setembre, comparar a la defensa d’un arbre, per fer palès que es tractava d’un judici terrament del TAV. La resposta de un nou informe tècnic avaluï les pos- a defensa del plataner centenari molt que se’l revesteixi de símbol de polític, ja que els desperfectes no as- l’Ajuntament va ser que l’informe tèc- sibilitats de trasplantar el plataner. queda com a anècdota quan pri- la ciutat. Entre tots hauríem d’apren- cendien a més de 400 euros i, per nic elaborat pel propi consistori ha- Durant aquests dies un grup de veïns Lmer no s’ha fet un treball molt dre a plantar-nos contra els projectes tant, consideraven que les detencions via detectat que l’arbre es trobava en i veïnes han estat fent guàrdies per més bàsic com és el de la protesta de grans infraestructures que estan eren totalment arbitràries. Totes elles estat greu i que el seu trasplanta- evitar que els operaris de les obres contra la construcció del TAV. Lluitar tant de moda i no intentar només van ser identificades per la policia. ment no era una opció viable. talin l’arbre. contra un projecte elitista, nociu pel mitigar-ne els resultats. DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 així està el pati • 17

, així està el pati

LLORET DE MAR • ELS PROPIETARIS D’UNA FINCA IMPEDEIXEN EL PAS PEL SENDER GR-92 VALÈNCIA • URBANISME Veïns i ecologistes SOS Lloret denuncia abusos urbanístics protesten per a la zona protegida de Cala Morisca la cursa de Fórmula 1 al JAVIER ORTEGA circuit urbà

Manel Ros [email protected]

l circuit interurbà de la ciutat de València va acollir el 24 d’a- Egost el seu primer Gran Premi de Fórmula 1. Des del moment que es va anunciar la disputa d’aquesta cursa es va formar la coordinadora Fórmula Verda, integrada –entre d’altres– per nou associacions de veïns i veïnes i diversos col·lectius ecologistes de la ciutat. La coordinadora ja va advertir que la celebració de la cursa en aquest circuit urbà comportaria molèsties importants, no només al veïnat de la zona sinó a tota la ciutat. Entre altres coses, denunciaven el malbaratament de diners públics en un negoci privat –mentre els barris de la ciutat patei- xen manca de recursos–, el fet que el circuit ignorés el Pla General d’Orde- nació Urbana i afectés zones d’alt va- lor ambiental –com el riu Túria–, l’augment de la contaminació acústi- ca o la manca de consulta i participa- ció ciutadana en l'elaboració del pro- jecte. Davant la negativa de l’Ajuntament i la Generalitat –ambdós del PP– a escoltar les reivindicacions del veïnat, el 23 d’agost es va convocar una manifestació d’oposició al circuit Finca de Can Juncadella que impedeix el pas del GR-92 per fer patent “l’aïllament del barri de Natzaret”. Els veïns i veïnes no po- Gabriel Villanueva d’obres corresponent i va obrir un presentant de la propietat, es defi- comptar amb la intervenció de Jo- dien sortir del barri caminant i ha- [email protected] expedient. nia com “el primer ecologista”, sep Valls, Regidor d’Urbanisme de vien de fer-ho “amb autobús públic o Els fets han estat qualificats mentre afirmava que “s’haurien de Lloret. Davant la pregunta de si ha- amb cotxe particular”. n els darrers mesos, s’han en- com a especialment greus pels veïns talar molts pins per salvar els que vien concedit o no els permisos per cès els llums d’alarma a Lloret degut que la zona està estrictament quedarien”. Referint-se a la nova fer totes aquestes obres, va excul- Ede Mar. El veïnat de la locali- protegida per la llei de costes, ja que pista, Toral la definia com un bene- par el consistori afirmant que estan Mentre va durar tat i alguns mitjans de comunicació forma part del PEIN del Massís de fici que servirà perquè bombers, obligats a tramitar aquests permi- han denunciat l’existència d’unes Cadiretes, un dels darrers corredors Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra sos, a la vegada que admetia que l’esdeveniment, els obres il·legals que s’estan produint biològics que queden a la comarca. puguin vigilar la cala. Quan Bassas efectivament la zona està tipificada en una finca particular coneguda L’indret queda definit com a no urba- li va preguntar per si es reobriria el com a no urbanitzable. Després d’e- veïns i veïnes no com a Can Juncadella, ubicada a la nitzable segons el Pla Director Urba- camí, Toral apostava pel sí, tot i que fectuar aquestes declaracions, Valls zona de la Cala Morisca. nístic del Sistema Costaner de Cata- també afegia que a ell no li agrada- va afirmar que “una cosa és que (la van poder sortir Tot va començar el 17 de març, lunya, que forma part de la Xarxa ria “tenir una finca i que se’m pas- finca) estigui protegida i una altra quan l’associació veïnal SOS Lloret Natura 2000. Can Juncadella també segessin pel jardí”. és que no s’hi pugui edificar”. Al del barri caminant va interposar diversos escrits de queda protegida pel Pla d’Ordenació mateix espai radiofònic, SOS Lloret denúncia als departaments de Me- Urbanística (POUM) de l’Ajuntament Demanen permís per va tornar a denunciar el tancament La celebració de la prova va ser di Ambient i Habitatge de Girona i de Lloret. construir-hi una casa de luxe continu del GR-92, que impedeix el tot un fracàs si tenim en compte la in- Barcelona i al Departament de Polí- Durant el mes de maig el veïnat El següent capítol de la història es va trànsit de persones per la via públi- versió total i la gent que s’esperava tica Territorial i Obres Públiques, va denunciar que el GR-92 havia produir al mes de juliol, quan els pro- ca i també la construcció d’unes es- que hi assistís. Dues setmanes abans entre d'altres. En aquests docu- quedat tallat després que la propie- pietaris van demanar un permís d’o- cales d’accés a la cala. La platafor- de la prova els organitzadors van ad- tat de Can Juncadella havia tancat bres per construir –dins els terrenys– metre que no esgotarien les entrades. les portes de les tanques que ha- una casa de setze habitacions que I va ser així. L'Associació de Veïns de La zona està vien col·locat recentment. A més a ocuparia aproximadament 1.100m². Els propietaris Cabanyal-Canyamelar va confirmar més, les marques vermelles i blan- Aquesta nova construcció se suma- que les graderies “estaven mig bui- estrictament ques que serveixen de guia de la ru- ria a una altra –ja existent– que ha volen construir des i no hi havia massa gent”. A més, ta havien desaparegut fins i tot estat rehabilitada. La fórmula uti- l’organització es va veure esquitxada protegida per abans d’arribar a la finca. La Plata- litzada va ser apel·lar a l’existència una casa de per una possible estafa ja que moltes forma SOS Lloret va denunciartam- de dues edificacions auxiliars a la entrades venudes no corresponien a la llei de costes bé que la nova pista ja arribava a la pròpia finca que, en temps pretè- setze habitacions cap seient. cala –un indret que fins aleshores rits, havien servit de galliner i casa Per altra banda, els pescadors de ments s’alertava que a Can Juncade- era totalment verge– i que aquesta dels masovers i que actualment es ma veïnal també va presentar un la Confraria de València van haver lla s’havien dut a terme moviments havia comportat la tala de molts troben en un estat molt precari. Se- plec de tretze al·legacions perquè de traslladar els seus vaixells a una de terres importants, s’havia creat pins. Ignasi Riera, regidor de Medi gons el POUM i el PEIN, els edificis l’Ajuntament denegués la petició altra zona del port per donar pas als una nova pista amb una amplada Ambient de l’Ajuntament de Lloret, existents es poden rehabilitar, però d’obres sol·licitada pels propietaris. diferents iots de luxe que volien pre- superior a tres metres, s’estaven va reconèixer aquests fets el 12 de no es pot edificar res més. La pro- El consistori no ha contestat aques- senciar la cursa. I, tot i que van re- enjardinant alguns sectors, s’ha- maig, al programa matinal d’Anto- pietat entén que aquesta casa nova tes al·legacions, tot adduint que es bre diners pel lloguer de l'espai, con- vien col·locat tanques, llums i fins i ni Bassas, a Catalunya Ràdio. Riera no seria altra cosa que la rehabili- troba a l’espera de rebre informes tinuen protestant per les pèrdues tot s’havia eixamplat i modificat el assegurava que s’havia demanat la tació d’aquests immobles antics i, de Medi Ambient, Arquitectura i que els va ocasionar el fet de no po- traçat del sender GR-92 que trans- reobertura del camí als propietaris per tant, no entraria en contradic- Paisatge del Departament de Políti- der sortir a pescar el 23 i el 24 de ju- corre pels terrenys de la propietat. i els felicitava per la neteja que es- ció amb el que fixa el POUM. ca Territorial i Costes, que és qui ha liol a causa de la prova de Fórmula El consistori va comprovar que taven fent a Can Juncadella. Al ma- El 28 d’agost el programa de de prendre la decisió de concedir 3.000, que també es va disputar al aquells treballs no tenien el permís teix programa, Marc Toral, un re- COM Ràdio Una hora de cua, va aquests permisos o no concedir-los. circuit interurbà. 18 • r0da el món 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 105

, roda el món [email protected]

EL CAUCAS • LES RAONS DEL CONFLICTE GEOESTRATÈGIC QUE HA CENTRAT L’ESTIU MEDIÀTIC Qui són els bons?

David Karbala WIKIMEDIA Barcelona

l poc temps que els mitjans no han dedicat a aplaudir les se- Eleccions espanyoles a Pequín, l’han dedicat, en bona part, a parlar de la crisi del Caucas. Comencem amb els fets objectius: Ossètia del Sud, que viu des de 1992 sota una in- dependència de facto, pateix una in- tervenció militar de Geòrgia i llavors Rússia respon amb un atac massiu, tant dins d’Ossètia del Sud com a d'altres parts de Geòrgia. En aquest moment la comunitat internacional –és a dir, els EUA i els seus aliats– denuncien la intervenció russa i exi- geix la seva retirada. Tot seguit, des- prés d’una intervenció del president francès Sarkozy, Rússia i Geòrgia signen un acord, que, de moment, sembla que no s’està complint. Per entendre la situació, però, cal tenir en compte tant la història de la regió com els interessos internacio- nals que hi ha en joc.

Rússia: d’un imperi a un altre Quan la burocràcia estalinista es va desfer el que quedava de la revolució, tot reconstruint el vell imperi sota el nom de l’URSS, el Caucas va ser una de les regions que més va patir. De- senes d’anys després, amb la caiguda de l’URSS el 1991, les tensions nacio- nals i les demandes d’autodetermina- ció es van convertir en una de les Soldats d’èlit de Geòrgia al sud d’Osètia parts fonamentals del conflicte. Moltes de les repúbliques que van coneix aquestes repúbliques com a in- fortir el seu poder militar arreu del Pel que fa al Govern britànic va –com alguna gent pensava– i que Rús- sorgir de la fi de l'URSS mai havien es- dependents, mentre que els txetxens món i pertany a la mateixa estratè- decidir fa molts anys que els seus in- sia segueix sent una força important. tat ètnicament homogènies. Les llar- –que a nivell teòric tenen el mateix gia que la guerra a l’Orient Mitjà i el teressos estaven més ben servits si El canvi en la balança de forces al gues dècades de russificació i les mi- dret a la independència– han patit pla d’escuts antimíssils a l'Europa mantenia una aliança molt ferma món tindrà repercussions durant gracions forçades sota Stalin van una guerra terrible a causa de les ac- de l’Est que va rebre un impuls en amb els EUA, fet que explica el suport molt de temps. Davant d'això, quina accentuar aquesta situació i van dei- cions de l’exèrcit rus. Així, cal enten- plena crisi al Caucas, amb la signa- incondicional a l’estratègia de Bush. és la perspectiva que agafen els acti- xar poblacions russes nombroses a dre la intervenció russa al Caucas tura d’un acord entre EUA i Polònia. França i Alemanya, en canvi, no vistes a Catalunya? totes elles. Una política progressista i com una resposta als interessos de la Per aquest motiu, la crisi actual comparteixen aquesta opinió. Tot i ai- democràtica per part dels estats inde- classe dirigent de Rússia. ha tornat a obrir les escletxes que es xò, en alguns casos, no tenen proble- No a la guerra, no a les intervencions pendents podria haver resolt la situa- van produir el 2003 amb la invasió de mes per participar a les guerres dels Hauria de ser obvi que la resposta ció sense massa problemes, però les La hipocresia occidental l’Iraq. Els EUA estan molt afeblits en EUA, com a l’Afganistan i fins i tot, li- dels moviements socials no hauria de noves administracions van decidir Al mateix temps, molts ciutadans es termes econòmics, un aspecte que la deren les amenaces occidentals, com ser la que volen els dirigents: condem- alinear-se amb occident i, de retruc, deuen haver quedat amb la boca nova crisi només ha fet empitjorar i fa França contra Hezbollah al Líban. nar Rússia, simplement, i oblidar tota oberta en sentir com els que van en- De fet no són antimilitaristes, com la responsabilitat d’occident. El go- vair l’Iraq ara denuncien Rússia per mostra la llista de despesa militar vern georgià, fidel aliat dels EUA, va La intervenció atacar un país sobirà. I és que és ne- La possible entrada mundial, on França ocupa el tercer lloc cessari recordar que l’OTAN té part de i Alemanya el sisè. No obstant això, russa es deu culpa al conflicte actual que es viu al de Geòrgia a l’OTAN França i Alemanya tenen interessos La crisi al Caucas Caucas. Després de trossejar l’exiu- propis que estan disposats a defensar i exclusivament als goslàvia –més recentment, impulsant podria explicar no estan necessàriament representats ha demostrat que una independència dirigida de Koso- amb l’enfortiment dels EUA. interessos de la vo–, es pot considerar hipòcrita que l’actuació del Ara, per exemple, no tenen interès els EUA no són ara els dirigents occidentals insistei- a provocar Rússia, que no és només classe dirigent russa xin en la “integritat territorial de Ge- país caucàsic un subministrador d’energia impor- totpoderosos òrgia”, negant el dret a l’autodetermi- tant, sinó també un soci econòmic. amb les tesis neoliberals. Les condi- nació a Ossètia del Sud. Fins i tot la ha provocat un augment de la pèrdua Per això posen fre als intents dels iniciar la guerra mentre –el novembre cions resultants de la teràpia de xoc BBC reconeix que ni els dirigents ni el de competitivitat respecte altres es- EUA de pujar el to del conflicte amb passat– reprimia manifestacions per no van ser les més idònies per cons- poble osset volen ser part de Geòrgia. tats. De fet, l'economia de la UE supe- Rússia i podrien bloquejar l’amplia- la democràcia a Tbilisi. truir la convivència nacional o supe- L’abril passat, a Bucarest, la cime- ra la dels EUA en més d’un 20 per cent. ció de l’OTAN al Caucas. Si Geòrgia ja Els moviments socials, però, tam- rar les velles divisions, de tal manera ra de l’OTAN va acceptar, en principi, On els EUA mantenen un avantat- fos un soci de l’aliança, en teoria tots poc haurien de donar suport a Putin. que van deixar la porta oberta perquè l’entrada a l’aliança de Geòrgia. El re- ge massiu és dins l’àmbit militar. Per els membres –incloent-hi l’Estat es- Igual que les intervencions occiden- Rússia s’aprofités del descontent de quisit previ és que Geòrgia resolgui això les armes –o si més no l’amenaça panyol– haurien d’haver enviat tropes tals, la seva acció amaga els interessos les minories nacionals per exercir els conflictes d’Ossètia del Sud i Ab- de les armes– representen la seva mi- per defensar-lo contra Rússia. Un fet dels governants russos. De fet, és cone- pressió dins els territoris perduts. khàzia. Aquesta podria ser una expli- llor aposta per mantenir el poder. A que des de la Plataforma Aturem la gut que els dirigents d’Ossètia del Sud De fet, l’argument que Rússia llui- cació del per què Geòrgia actua ara, més, el petroli i el gas del Caucas són Guerra es posa com a exemple per són corruptes i autoritaris. Els sectors ta per defensar els drets nacionals després de 16 anys de conflicte. un element important del conflicte, I promoure la sortida de l’OTAN. alternatius haurien d’apostar per man- d’Ossètia del Sud o d’Abkhàzia té De fet, l’ampliació de l’OTAN for- és que tot forma part d’un gran joc El que ha demostrat la crisi del Cau- tenir l’estratègia que eviti una tornada pocs fonaments. El parlament rus re- ma part del projecte dels EUA d’en- d’interessos geoestratègics. cas és que els EUA no són totpoderosos a la dinàmica de la guerra freda. DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 roda el món • 19

, roda el món

PAKISTAN • LA DEMANDA MASSIVA DE DEMOCRÀCIA CAPGIRA EL PAÍS Dictador humiliat, Musharraf és forçat a dimitir

Farooq Sulehria abans, però volia una “sortida segu- harraf tornava de l'exili. El pacte, pe- Pakistan ra” del país. Al carrer, el poble el vol rò, era amb els EUA, que planejaven jutjar per violar la constitució, per assignar-li el rang de primera minis- ot són abraçades i celebracions corrupció, assassinats i desapari- tra perquè pogués mobilitzar suport al Pakistan des del 18 d’agost. cions en nom de la guerra contra el per una guerra altament impopular. TDesprés de nou llargs anys, el terror. El judici el podria conduir a la Malgrat tot, Benazir va ser assassi- quart dictador militar del Pakistan, el pena de mort. nada el 27 de desembre de 2007 quan general Musharraf, ha estat humiliat Malgrat tot, els seus mentors de liderava una vaga general de cinc per les masses. No importa si aques- Washington encara consideren que la dies al Pakistan.El país es va paralit- tes imatges no brillen a les pantalles seva demanda d’una “sortida segura” zar. Segurament, Musharraf hauria de la CNN. Tampoc si els mitjans de és legítima. De fet, això és un missat- estat linxat si no fos per la interven- comunicació del règim pronostiquen ge a d’altres dictadors recolzats pels ció de Condoleeza Rice davant del vi- conflictes dins el Pakistan després de EUA, a qui prometen un passatge se- du de Bhutto (Asif Ali Zardari), que el passar comptes amb Musharraf, en gur fins i tot quan se’ls ha humiliat i va convèncer de cooperar amb el ge- lloc de celebrar l’anomenada Intifada expulsat del poder. El cap de l’agència neral i participar a les eleccions que judicial que s’ha fet seu el país durant d’intel·ligència Saudita, el príncep el dictador es veia forçat a convocar l’últim any i que ha forçat el dictador Muqrin bin Abdul Aziz, ha estat l’en- arran de la creixent demanda de de- a dimitir. carregat de treure el dictador en mis- mocràcia. sió secreta al Pakistan. Els suborns i El resultat dels comicis del 18 de l’amenaça d’embargament de petroli febrer de 2008 era un cop de puny Musharraf, amb el n’asseguren la fugida. sobre la taula contra el dictador. El PML-Q, pro Musharraf, va perdre es- suport dels EUA, La història d’una caiguda trepitosament i la coalició de quatre Musharraf va començar a perdre po- partits, encapçalada pel PPP de Be- podria exiliar-se der el març del darrer any, quan va nazir Bhutto, va formar un nou go- destituir el màxim mandatari de la vern, que naixia amenaçat pels EUA d’aquí poc a Cort Superior de Justícia, Iftikhar si no continuava cooperant amb Chaudhry, que havia guanyat popula- Musharraf. El partit va claudicar, l’Aràbia Saudita ritat per les seves decisions radicals però les masses no. Reclamaven el en contra de la privatització, a favor retorn d’Iftikhar Chaudhry com a Milers de persones van sortir als dels drets de les dones i d’aspectes cap de la Cort Suprema i la dimissió carrers a repartir dolços mentre Mus- mediambientals. El seu trasllat va del cap d’Estat. La coalició es va harraf anunciava la seva dimissió per provocar un moviment de masses a trencar al cap de poc fruit de protes- televisió interrompent la programa- favor de la seva restitució que, de fet, tes internes davant la situació i el ció habitual. No ha estat una dimis- es va convertir en un moviment per la PPP va perdre popularitat ràpida- sió com a tal, sinó que ha estat acusat restauració de la democràcia. Musha- ment. Tot plegat va animar Mushar- i forçat pel Parlament i l’acció no ha rraf, doncs, es va veure forçat a resti- raf, que pensava recuperar el control arribat per sorpresa a la gent del Pa- tuir-lo el 20 de juliol del darrer any, del govern. Tot i això, finalment, el kistan. El diari prorègim The Times mentre veia com expirava el seu man- PPP, acorralat per les demandes, va ja havia informat els seus lectors el dat presidencial i s’autoreelegia a tra- prendre una decisió per salvar la 13 d’agost que Musharraf dimitiria vés d’un recurs inconstitucional. La Així, Musharraf, temerós que la funcions vuit jutges, inclòs Iftikhar. pell i restaurar la seva popularitat: en 24 hores. El 18 d'agost al matí, tots seva reelecció, encara que aprovada Cort Suprema –encapçalada per Ifti- Davant d’això, 60 magistrats més van destituir Musharraf, que ara es tro- els diaris del país n’anaven plens. Ha- pels seus amics de la Casa Blanca, va khar Chaudhry– li girés l’esquena, va presentar la dimissió. ba sota arrest domiciliari no oficial vien pronosticat la seva marxa. Po- ser considerada il·legal i un desafia- declarar l’estat d’emergència el 3 de Paral·lelament, Benazir Bhutto, i que probablement fugirà a l’Aràbia dria haver dimitit una setmana ment a la Cort Judicial del Pakistan. novembre i va suspendre de les seves després de tancar un pacte amb Mus- Saudita.

BOLÍVIA • EL GOVERN POPULAR TORNA A VÈNCER LES VELLES ELITS A LES URNES El poble bolivià reafirma majoritàriament el seu suport a Evo Morales

Íñigo Errejón Galván Evo Morales Ayma i Álvaro Gar- importants s’han produït als depar- geneïtza el mapa polític bolivià i s’e- orientals, des d'on assaja formes ca- Madrid cía Linera, president i vicepresident taments de La Paz i Cochabamba –el quilibra la balança de poder en ter- da vegada més avançades de bloqueig del govern bolivià han obtingut un primer i el tercer més poblat, respec- mes de població i econòmics. polític i fustigació contra el bloc indí- l referèndum revocatori cele- rotund recolzament amb més del 67 tivament–, on han revocat els seus Hi ha una última dada que la ma- gena i popular i el govern que ha brat a Bolívia el 10 d’agost ha per cent del vot popular. Fins i tot prefectes. En ambdós casos es trac- jor part de les anàlisis han passat per emergit amb ell. Edonat una rotunda victòria a han superat el 54 per cent de vot que tava de governants alineats contra alt i que, tanmateix, és determinant: Evo Morales. La crisi política en què els va portar al Palacio Quemado el a la polarització orient-occident, cal El proper referèndum ha viscut immersa Bolívia durant els desembre de 2005. Aquest resultats sumar-hi la que enfronta les àrees ru- Reforçat per aquests resultats, el go- últims anys és, a grans trets, el resul- comprometen, doncs, els discursos Qui ha mantingut rals amb les urbanes. A les ciutats, si vern acaba de convocar, pel desem- tat de la pugna entre la delicada hege- sobre “l’aïllament” del president o bé el MAS obté bons resultats en ge- bre de 2008, el referèndum per l’a- monia indígena i popular i l’elit social l’erosió de la seva legitimitat. el govern al poder neral, cedeix terreny lleugerament. provació de la nova Constitució dominant antigament. Una disputa La perspectiva d’aquesta polarització Política de l'Estat, que pretén ser el en la qual cap dels dos sectors havia La veu de la classe popular ha estat la classe és, per raons òbvies, tan significativa marc jurídic d’un Estat refundat des estat capaç de guanyar clarament. Els Un estudi més detallat de la distri- de la composició interna del MAS de baix, amb la descolonització i la referèndums celebrats han estat una bució del vot no deixa marge de dub- subalterna com perillosa pel seu paper com a sobirania política i econòmica com a aposta del govern per enfrontar-se a te: el sí pel Movimiento Al Socialis- clau en una aliança més gran del po- eixos centrals. les urnes amb les velles elits, només mo (MAS) va arrasar literalment a el MAS en regions on el protagonis- ble bolivià, que ja va trencar el règim Els grups opositors de l'orient ja parcialment desplaçades del poder, i les zones de predomini aymara i me polític el tenen els sindicats neoliberal a Bolívia. Mentre el MAS han cridat al boicot. Tot sembla indi- així resoldre l’anomena’t empat ca- quechua i a les zones de classe tre- camperols i els moviments socials. manté una presència destacada a tot car que ens apropem a una aguditza- tastròfic. Un objectiu aconseguit no- balladora. Per tant, qui ha mantin- Amb la seva revocació, que presumi- el territori nacional, la dreta es mos- ció definitiva del xoc entre la fràgil més parcialment, malgrat haver sor- gut el govern al poder ha estat la blement anirà seguida d’una victò- tra sense alternatives a escala estatal hegemonia indígena i popular i les tit molt reforçat dels comicis. classe subalterna. Els canvis més ria dels candidats masistas, s’homo- i només articulada a les regions resistències de l’oligarquia. 20 • observatori dels mitjans 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 105

, observatori dels mitjans [email protected]

PREMSA La Directa canvia Després de més de 100 números, la DIRECTA estrena un disseny nou més clar i fàcil de llegir

Enric Borràs Abelló ALBERT GARCIA d’entrada, els pioners del projecte vo- lien donar una imatge de diari, un exemplar del setmanari DI- format senzill i, sobretot, fàcil de lle- RECTA que teniu a les mans no gir. Per això, tot i que es tractava d’un L’ només és el primer de després setmanari, es va escollir el format ta- de les vacances d’estiu sinó que, com bloide, el més típic dels diaris d’a- podeu veure, té un aspecte nou. Des- quest país. Aquesta preocupació tam- prés de més de dos anys i d’un cente- bé s’ha pogut veure en l’evolució de la nar de números publicats setmana maquetació del setmanari, que podeu rere setmana, estrenem un nou dis- observar a la columna dreta. seny més proper a allò que és i a allò Roger Costa explica que, al cap de que volem que sigui la DIRECTA.A la dos anys, hem pogut adquirir l’expe- portada ja podeu veure alguns dels riència necessària per estrenar un canvis principals que incorpora el disseny més adaptat a les necessitats nou disseny, una capçalera més dis- del setmanari. A més, hem aprofitat creta però igual de fàcil de reconèi- per fer altres canvis: la secció Què es xer. La tipografia també ha canviat, cou, per exemple, s’ha fusionat dins s’ha reservat la de pal sec per als ti- gràfics del disseny anterior han des- Roger Costa, compaginador de la DI- d’Expressions, en una secció renova- tulars –excepte a Expressions–, men- aparegut per fer-ne més àgil la lectura. RECTA, la majoria dels que van comen- da que aglutina tot allò que és cultura. tre que ara el text general és de tipo- Tot plegat és una mostra de la çar el projecte venien del món de la També trobareu altres elements nous grafia romana. Si us hi fixeu, veureu preocupació de la DIRECTA per l’aspec- contrainformació, on es dóna poca com El cigaló, una breu entrevista que les pàgines interiors són molt més te gràfic del setmanari, una preocu- importància a la forma i normalment lliure i gens convencional que cada netes: moltes de les icones i elements pació que no és nova. Segons explica es pensa més en el contingut. Però, ja setmana farà un redactor diferent.

ENTREVISTA • PEDRO MOTA, DISSENYADOR “La Directa no és un fanzine punk”

Pedro Mota paga el menjar i D’aquí va sortir la idea de canviar-ne de llegir. Les pàgines són més clares feia massa coses alhora, però tot ple- d’altres vicis treballant de el disseny. i la informació arriba al lector d’una gat ha estat un plaer. I pel que fa als dissenyador i compaginador a la Què creies que calia canviar? manera més... directa. Ara caldrà problemes, m’ha ajudat molt en Ro- revista Jaç del grup Enderrock. Hi havia molts element gràfics que veure com surt cada número, tot i ger Costa, que és qui coneix millor Però, durant els últims mesos, a eren superflus i que feien el setma- que en això confio plenament amb el com funciona el setmanari a nivell més, s’ha dedicat a enllestir un nari més difícil de llegir i de maque- Roger, que és qui s’encarrega del dia gràfic. nou disseny per la DIRECTA, el nou tar. A més, creia que es podia buscar a dia de la maquetació del setmanari. Creus que es dedica prou atenció al disseny que teniu entre mans. una tipografia més llegible. De fet, Pot ser que algú pensi que el nou disseny als mitjans de comunicació creia que calia jugar amb més d’una disseny és massa seriós? alternatius? Enric Borràs Abelló tipografia, com a mínim amb dues. Bé, la DIRECTA no és un fanzine punk. No. Suposo que el Diagonal ha marcat La portada ha estat un dels canvis Es tractava d’aconseguir encara una un canvi, però també penso que potser om va anar, que acabessis pre- més difícils? mica més de seriositat, de fer un set- és massa modern, que dedica massa parant un nou disseny per la Sí, ha estat una mica com una guerra manari cada vegada més professio- atenció al disseny. Però, en general, en CDIRECTA? perquè s’identificava la DIRECTA amb nal. Tot i que pot ser que algú digui aquesta mena de mitjans de comuni- El Roger Palà –un dels coordinadors aquesta capçalera... Canviar-la de que l’anterior portada tenia més for- cació no se n’hi dedica gaire, d’atenció. de la secció d’Expressions–, que tre- manera qua agradés a tothom era ça, sobretot per la capçalera, la d’ara Suposo que no és una especialitat im- balla a Enderrock amb mi, em va complicat. Jo vaig fer propostes, fins i mantindrà la seva personalitat. portant per als dissenyadors. proposar de col·laborar amb la DI- tot, de canviar els colors vermell i ne- Quins són els principals problemes N’has quedat satisfet? RECTA fent infogràfics. Però, quan gre per marcar la diferència amb d’al- que has tingut? Sí, és una feina que he fet voluntària- vaig mirar la DIRECTA, vaig veure que tres publicacions d’aquesta mena, Un és el d’arribar fins a la redacció ment i he tingut tota la llibertat per hi havia moltes coses que es podien però al final no vam anar tan lluny. de la DIRECTA... És que és molt lluny! fer propostes, encara que després es canviar per fer-la més fàcil de llegir Quins avantatges té aquest disseny? Bromes a banda, ha estat una feina valoressin des del col·lectiu. Estic sa- i en vaig parlar amb el Roger Costa. Sobretot, aquest disseny és més fàcil de mesos perquè ja tinc una feina i tisfet de com ha quedat.

FREQÜÈNCIES LLIURES I POPULARS [RÀDIO I TELEVISIÓ] Ràdio Bronka 104.5FM Àrea metropolitana de Barcelona www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.contrabanda.org | Ràdio Línea IV 103.9FM Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell www.radiotrama.net | Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | Ràdio Korneta 90.6FM Berguedà www.berguedàllibertari.org/radiokorneta | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radioklara.org | Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Radio Aktiva 107.6FM Alcoi www.radioaktivafm.blogspot.com | Radio Mistelera 100.8FM Dènia - La Xara www.lamistelera.org | La Tele 52UHF Gràcia (Barcelona) www.okupemlesones.org | Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org

c/Escorial 33 Barcelona Telèfon 932 840 904 [email protected] DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 directa • 21

, espai directa Punts de venda

BADALONA CIUTATVELLA GIRONA OLOT La Mussara • Sant Joan de la Creu, 70 AQUENI • Méndez Núñez, 1 principal Llibreria 22 • Hortes, 22 Llibreria Dòria • Sant Tomàs, 6 Xarxa Consum Solidari • Pl. Sant Agustí Vell, 15 Llibreria Les Voltes • Plaça del Vi, 2 BARCELONA Pròleg • Dagueria, 13 La Màquia • Vern, 15 REUS GRÀCIA El Lokal • Cera, 1 bis Bat a Bat Kultur • Sant Elies, 29 Cap i Cua • Torrent de l’Olla, 99 La Rosa de Foc • Joaquim Costa, 34 SANTA COLOMA DE GRAMENET Infoespai • Plaça del Sol, 19 Quiosc Colom • Rambles La Krida • Sicília, 97 RIBES DEL GARRAF Taifa • Verdi, 12 Quiosc Santa Mònica • Rambles Bar Linea I • Sant Josep, 48 Llibreria Gabaldà • Plaça de la Font, 2 Distrivinyes • De l’or, 8 (Plaça del Diamant) Quiosc Tallers • Rambles Quiosc Punt i Coma • Guillem Tell, 29 Quiosc Canaletes • Rambles GRANOLLERS RIPOLL HORTA- GUINARDÓ Llibreria Medios • Valldonzella 7 Llibreria La Gralla • Plaça dels Càbrits, 5 Bar l’Obrador • Estació, 3 El Tinter • La Plana, 10 SANTS Anònims • Miquel Ricomà, 57 Rocaguinarda • Xiprer, 13 Espai Obert • Violant d’Hongria, 71 El Racó Ecològic • Roger de Flor, 85 SANT BOI DE LLOBREGAT EIXAMPLE La Ciutat Invisible • Riego, 35 Ateneu Santboià • Av. Maria Girona, 2 Quiosc Manu • Nàpols-Roselló Terra d’Escudella • Premià, 20 HOSPITALET DE LLOBREGAT Xarxa Consum Solidari • Rocafort, 198 Teteria Malea • Riego, 16 Quiosc Montserrat • Pl. Mare de Déu de Montserrat SANT FELIU DE LLOBREGAT POBLENOU Quiosc • Plaça del Repartidor Teteria Índia • Jacint Verdaguer, 9 Taverna Ítaca • Pallars, 230 BELLATERRA La Resistència • Rosalía de Castro, 92 Ateneu Sanfeliuenc • Vidal i Ribas, 23 Cus-Cus • Rambla Poblenou, 77 Quiosc de Ciències de la Comunicació CLOT LLEIDA SANT JOAN DESPÍ La Farinera • Gran Via, 837 BERGA Ateneu La Maranya • Parc, 13 Llibreria Recort • Major, 60 CSO La Revoltosa • Rogent, 82 La Banda • Mercat Municipal La Falcata • La Panera, 2 SANTANDREU Quiosc Discom • Alfred Perenya, 64 SOLSONA Patapalo • Rubén Dario, 25 CORBERA DE LLOBREGAT Quiosc Gallardo Freixa • Rambla Ferran s/n Llibreria Cal Dach • Sant Miquel 5 Bar La Lira • Coroleu, 14 Llibreria Corbera • Pssg. dels Arbres, 4 La Vella Escola • Clot de les Monges, 1 Bar La Lluna • Ramón Batlle, 17 Le Centro • Andreu Cerdà, 12 TARRAGONA Andy Blue • Can Fabra MATARÓ CGT Tarragona • Rambla Nova, 97-99, 2n pis Trèvol • Portugal, 2-4 Baixos CORNELLÀ DE LLOBREGAT Llibreria Robafaves • Nou, 9 Quiosc Comerç • Plaça Comerç El Grillo • Libertario Llinars, 44 TERRASSA Quiosc Rambla • Fabra i Puig, 10 CSO Banka Rota • Rubió i Ors, 103 MANRESA Kasalet • Societat, 4 Quiosc 11 de Setembre • Onze de Setembre Cafè l’Havana • Plaça Gispert NOUBARRIS ESPARREGUERA Moes • Joc de la pilota, 9 VIC Ateneu Popular 9 Barris • Portlligat, 11-15 Taverna Catalana L’Esparracat • Feliu Munné, 18 Els Carlins • Sabateria, 3-5 Llibreria La Tralla • Riera, 5 Casal de Joves de Roquetes • Vidal i Guasch 16 Can Basté • Passeig Fabra i Puig, 274 ESPLUGUES DE LLOBREGAT MOLINS DE REI VILAFRANCA DEL PENEDÈS Casal de Joves de Prosperitat • Joaquim Valls 82 Ubud Artesania • Mestre Joaquim Rosal, 22 Llibreria Barba • Rafael Casanoves, 45 La Fornal • Sant Julià, 20 Casal de Joves Guineueta • Pl. ca n’Ensenya 4 La Bodegueta • Pintor Fortuny, 45 Quiosc • Joaquim Valls amb Vinyars Quiosc • Plaça Lluchmajor Subscripcions Presentacions

La subscripció és la manera més efectiva per poder llegir la DIRECTA setmanalment i també per donar el teu > suport al projecte. Durant un any i per un cost de 70 euros, amb la teva subscripció el setmanari guanya en i parades qualitat i presència al territori. Ens pots enviar les teves dades a: , o entrant a la web i omplint el formulari: setmanaridirecta.info. O bé, truca’ns al 935 270 982 o al 661 493 117. ✁ (Si voleu organitzar una presentació del setmanari, > truqueu o escriviu un mail a [email protected])

FESTES ALTERNATIVES DE GRAMENET DEL BESÓS Fira d'entitats. 6 de setembre, 11h. (tot el dia) PARADA DE LA DIRECTA Enguany, com des de ja fa 7 anys, les Festes Alternatives recuperen la reivindi- cació d'unes festes populars i participatives, unes festes de les entitats que treballen a i per Gramenet; és per això que es durà a terme durant tot el dia una fira d'entitats, on s'exposaran parades informatives de tots els col·lectius per potenciar, a la vegada, el treball en xarxa. 22 • expressions 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 105

, expressions [email protected] Imatges del desastre Els atemptats de l’11 de setembre han determinat de manera considerable la producció recent de Hollywood i han generalitzat la creació de productes basats en la paranoia i la por

Ignasi Franch Després d’uns primers minuts, força d’aquest progressisme nacionalista ha arribat el moment de riure’s de tot on els estrangers l’odien fins al punt [email protected] interessants, que mostren l’experièn- miop que no té en compte el colossal plegat amb Zohan: licencia para de voler assassinar-lo. L’auge de la cia col·lectiva de la ciutat durant els drama humanitari generat. Haggis peinar o la qüestionable Dos colgaos ficció apocalíptica (de La guerra de los er alguns comentaristes, els primers minuts de desconcert, el film només sembla preocupar-se de la muy fumaos: fuga de Guantánamo. mundos a Monstruoso o la televisiva atemptats de l’onze de setem- va renunciar a dibuixar una panorà- pèrdua d’innocència de la base del Jericho) tampoc sembla casual, sovint Pbre de 2001 van significar la fi mica de la Nova York en xoc per país: els seus joves, que perden la Les pors amb unes posades en escena plenes de de la postmodernitat posthistòrica centrar-se en el drama individual vida, la sensibilitat o la moralitat en Més que les representacions d’allò pantalles (de televisió, de mòbils, anunciada per Fukuyama a El final d’uns personatges concrets. un conflicte llunyà. real, potser són més interessants les d’ordinadors) que mostren el desastre de la historia. Passat ja més d’un Leones por corderos és una altra seves projeccions subliminars en retransmès en directe. En tot cas, lustre, no pot sorprendre que, L’Iraq americà mostra de progressisme benintencio- ficcions de gènere. La petja del trau- obres com La tierra de los muertos donada l’enorme influència dels Seguint amb les representacions nat, però inconscient. Signada per un ma, que encara perdura, es percep en vivientes connecten de manera missatges nord-americans en la d’allò real, Hollywood ha explorat amb demòcrata com Robert Redford, és incomptables pel·lícules comercials. El autoconscient amb el món posterior a cultura globalitzada, la percepció del molta més constància una de les més discursiva, un xic encartonada i foc es va obrir amb Minority report l’11-S, un món de segregacions, recels i món hagi canviat arreu d’Occident conseqüències més absurdes de l’11-S, més punyent, però igualment ameri- que, tot i estar en fase de desenvolupa- desig insaciable d’una seguretat total després de la contemplació d’unes la invasió de l’Iraq, i ha deixat en canocèntrica. Resulta més interessant ment abans dels atemptats, va ser una impossible. imatges amb tanta força simbòlica l’oblit l’ocupació de l’Afganistan. –encara que no més aconseguida– primera mirada a la pèrdua de les com l’ensorrament del World Trade Tradicionalment, els membres més Redacted, que prova d’obrir-se a llibertats i els mecanismes de segure- Center. Un exemple el trobem en la conscients del progressisme americà perspectives de fora a través d’artifi- tat preventiva. A aquest film amb un més popular de les narratives, la han assenyalat que les protestes cis que mostren la fragmentació de la final tristament acomodatici, s’hi han > Comentaris cinematogràfica, que s’ha amarat de contra la guerra del Vietnam estaven veritat a l’era dels blocs i el youtube. anat afegint tota mena de crítiques sentiments d’angoixa i inseguretat, determinades per l’egoisme: no es Poc a poc, es van editant diferents –més epidèrmiques o més profundes– del present en tot lliurant-se a la por o criticant el tractava de l’oposició a una guerra produccions que retraten el patiment a la deriva filototalitària dels EUA de clau fantàstica present, especialment la gestió de la injustificada, o del drama que aquesta dels nous veterans. No hi ha obres la Patriot Act i de les alertes antiterro- crisi duta a terme per l’Administra- causava en un país devastat, sinó del sòlides com El caçador, ni vehicles ristes difoses per televisió. Fins i tot Un dels cineastes que s’ha lliurat ció Bush. desig que “els nois tornin a casa”. astuts de manipulació ideològica com en algunes superproduccions, com al comentari de la societat ameri- En la representació del fet con- Amb l’Iraq, es torna a repetir l’esque- Acorralado. De moment, potser el l’èticament dubtosa V de Vendetta o cana actual en cintes de gènere cret, com sempre que es tracten ma, ara en una confrontació dins un millor d’aquest subgènere és Regreso Batman Begins, es troben petites és M. Night Shyamalan. Señales, drames nacionals, la indústria nord- món unipolar i havent liquidat la al infierno, un rutinari però correcte reflexions i malsons sobre el control El bosque i El incidente conformen americana es va mostrar prudent, Guerra Freda. drama coral. En canvi, Los cuatro de la massa mitjançant la por, un tema una mena de tríptic sobre societats especialment amb el gran atemptat Per molt que es rebusqui en les jinetes del apocalipsis resulta la que va donar resultats molt estimu- amenaçades i atrinxerades que ha de Nova York. Però el vol United 93 pel·lícules sobre l’Iraq, s’hi poden infecciosa conclusió d’un díptic lants a El bosque. estat criticat per l’aire progressiva- caigut a Pennsilvània va tenir una trobar pocs missatges d’autocrítica de oportunista (i pèssim) iniciat amb La paranoia de l’odi al ianqui tam- ment messiànic i redemptorista, consideració diferent i ràpidament va gran abast. De fet, comencen a American soldiers, també de migrat bé ha donat com a resultat un subgè- especialment el darrer d’ells, d’ins- generar diversos films. Un d’ells, acumular-se les mirades, però sempre pressupost i d’un gust pèssim. La nere que reforma els vells slasher, piració tan idealista com ecologis- United 93, resulta bastant meritori. en una clau acusadament americano- recent La sombra del reino, o l’encara films rurals del gòtic americà. Si a Las ta. Però sembla lògic pensar que La complaent i lacrimògena World cèntrica, tant quan l’enfocament és inèdita Body of lies, presagien que les colinas tienen ojos l’urbanita lluitava aquests films del director d’origen Trade Center, en canvi, es va fer bèl·lic com quan és dramàtic. Un lluites entre diferents cossos de contra el seu negatiu rural, incivilitzat indi es trobaran entre els més co- esperar i mai va amagar la seva exemple és En el valle de Elah, un seguretat contra el terrorisme i homicida, a films com Hostel o mentats pels aficionats als estudis voluntat de centrar-se en les històries festival de sentiments de culpa que no islamista seran material d’explotació Turistas el ciutadà dels EUA sent la ideològics de la cultura popular. de solidaritat i sacrifici personal. acaba d’anar enlloc, una mostra pel cinema d’entreteniment. Fins i tot resta del món com un territori hostil DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 expressions • 23

, expressions

MANUEL GARCIA • WWW.BARCELONA11S.ORG “La versió oficial és una història sense cap consistència” El mensajero del miedo ELOI DE MATEO El dia 11 de cada mes, el grup Jonathan Demme barcelona11s surt al carrer per PARAMOUNT, 2004 difondre informació que contra- diu la versió oficial de l’atemptat portuna recuperació d’un ex- ficien de contractes militars. Si a a- contra el World Trade Center de Ocel·lent thriller antimaccarthys- quest plantejament hi afegim que el Nova York el setembre de 2001. ta ara adaptat a un món unipolar, la pont entre empresa i govern és el vi- Documents com el llibre La CIA y nova El mensajero del miedo mostra cepresident i que un dels eixos del el 11 de Septiembre, escrit per un imperi americà amb una única seu discurs és garantir la seguretat l’exministre i parlamentari amenaça interior, sota la forma del de la ciutadania mitjançant una polí- alemany Andreas Von Bülowi, control ademocràtic de les institu- tica exterior dura, és evident que els cions per part d’empreses amb un responsables del film devien tenir al van conduir Manuel Garcia a poder econòmic infinit que es bene- cap Halliburton i Dick Cheney. I.F. crear una pàgina web en solidari- tat amb el moviment truthac- tion.org per la veritat de l’11-S. Un grup de persones ha convertit barcelona11s.org en un aparador per evidenciar els buits, les contradiccions i la falta de proves de la versió oficial. El reino de los cielos Gemma Garcia [email protected] Ridley Scott FOX, 2005 otser ens caldria rebobinar la versió oficial de l’11-S i passar- ns anys després de rodar la tractant el xoc de civilitzacions en Pla poc a poc perquè ens ado- Uvistosa Black Hawk derribado, un aparatós film èpic sobre les nem que hem estat mal informats? una mena d’anunci llarg –dramàti- croades. En aquest cas, els malvats Els mitjans van tenir molta relació cament esquemàtic– sobre les són els extremistes dels dos bàn- amb la manipulació d’aquest mo- bondats de l’exèrcit nord-americà, dols i posa una atenció especial en ment. És innegable que l’11-S va l’expert en superproduccions els cristians radicals. El reino de canviar el rumb de la història. Va ser Ridley Scott va apostar per fer los cielos es fa perdonar les simpli- el tret de sortida de la guerra contra quelcom més constructiu: provar ficacions i les llibertats històriques el terror, que serveix d’excusa per d’aixecar un cant a la tolerància tot amb un espectacle notable. I.F. practicar detencions il·legals, tortu- res, invasions i una retallada de llibertats arreu del món. En el context d’aquesta guerra sense enemic visible i sense final, els governants de molts països prenen mesures per protegir-nos a base de els generals no tenien el poder per terrorista... La versió oficial és una col·locar càmeres als carrers, aprovar ordenar l’abatiment d’avions. història sense cap consistència. legislacions orwelianes de detenció Les torres es van enfonsar per I amb la finalitat d’aclarir el fets, va sense habeas corpus, etc. Els mitjans l’impacte d’uns avions sota el sorgir un moviment internacional En el valle de Elah deixen fora d’aquest context qualse- control d’Al Qaeda? que promou una investigació inde- vol crítica a la versió oficial de l’11-S, Hi ha moltes evidències físiques que pendent... Paul Haggis titllant-la de conspiradora per evitar indiquen que les torres no es van El moviment en si està totalment DEAPLANETA, 2007 que es debati críticament. Tot i així, enfonsar a causa de l’impacte. Les descentralitzat. Hi ha diversos grups més de la meitat de la població dels velocitats van ser properes a la caigu- que demanen una investigació n exmilitar queda astorat quan aquest drama familiar amb pinzella- EUA opina que els han mentit en da lliure i va quedar pràcticament tot independent. Existeixen milers de Uli comuniquen que el seu fill des d’intriga, Haggis dóna una visió major o menor mesura. el formigó polvoritzat. Existeixen persones arreu del món que ja han destacat a l’Iraq ha tornat als Estats més sobre el drama de la dessensibi- En què ens han mentit? estudis científics que demostren la fet els seus deures i veuen com cada Units i no dóna senyals de vida. Ell lització dels nord-americans desta- Alguns exemples. Osama Bin Laden impossibilitat de la versió oficial, dia ens justifiquen retallades de mateix iniciarà una investigació de cats a les guerres estrangeres. Cer- apareix a la llista dels més buscats de múltiples testimonis que parlen llibertat i guerres indiscriminades recerca que donarà un gir dramàtic tes bones intencions i un planteja- l’FBI, tot i que curiosament no se’l d’explosions, incloent bombers i basades en el conte de l’11-S. Com que quan es descobreixi el cadàver del jo- ment estètic sobri no poden amagar busca pels atemptats de l’11-S. La raó els mitjans no només no informen ve. A partir d’aquest moment, Hank les limitacions analítiques d’aquest al·legada és la falta de proves. Un altre sobre els forats de la versió oficial, buscarà les raons del succés. Amb film del director de Crash. I.F. exemple remarcable: si preguntes a El WTC7, amb una sinó que demonitzen qualsevol altra algú quants edificis van caure el dia 11, que la critiqui, ens veiem obligats a et contesten que dos. Tot i així, aquella estructura d’acer informar directament la ciutadania. mateixa tarda, l’edifici WTC7 –amb Dins el calaix de sastre de les teories una estructura d’acer i 47 plantes– es i 47 plantes, de la conspiració, també s’hi difonen va esfondrar de forma simètrica i a algunes versions inversemblants... velocitat de caiguda lliure, innegable- es va esfondrar, Una conspiració és quan dues o més ment com una demolició controlada. innegablement persones es posen d’acord per La batalla Els mitjans amaguen aquest fet al cometre un crim. De fet, és un dels públic i l’Informe de la Comissió de com una demolició càrrecs que rep més condemnes. La de Hadiza l’11-S ni tan sols fa referència al WTC7. versió oficial és una teoria de la Per altra banda, el procediment estàn- controlada conspiració, ja que no aporta cap Nick Broomfield dard de NORAD (North American Ae- prova que els suposats àrabs fossin CAMEO, 2007 rospace Defense Command) és inter- testimonis ferits per explosions els culpables. Com en qualsevol ceptar avions desviats de la seva ruta prèvies a l’impacte dels avions. Pel que investigació, s’han de buscar els fets es de la Gran Bretanya va arri- Broomfield s’apunta a les noves re- amb menys de quinze minuts. Això és fa a Al Qaeda, és ben conegut que va probables. Hi ha gent amb creden- Dbar aquesta mirada intensa dra- presentacions de la violència de Paul el que van fer satisfactòriament i a ser creada pels serveis secrets pakista- cial que ha investigat i els seus matitzada d’un fet real que va tenir Greengrass (Bloody sunday) o del temps 129 vegades l’any 2000 i 67 ve- nesos, l’ISI, que a la vegada estava sota resultats estan disponibles a lloc a Hadiza: la matança de civils a Michael Mann més radical, que imi- gades entre el setembre de 2000 i el les ordres de la CIA durant el conflicte Internet. El que puc afirmar és que mans de marines nord-americans en ten l’estètica dels reportatges filmats juny de 2001. En canvi, el dia 11 de se- amb l’antiga URSS en aquella zona. la versió oficial s’enfonsa descarada- represàlia per un atemptat. L’esque- sota foc real. La càmera no esguarda tembre van fracassar quatre vegades. Una altra dada interessant és que Al ment i és necessària una investiga- let dramàtic i caracterològic de la l’acció des de la distància, busca la Curiosament, feia un parell de mesos Qaeda es tradueix com base de dades, ció independent que arribi allà on pel·lícula és força senzill i la seva sensació d’immediatesa tot introdu- que Dick Cheney controlava l’agència i un nom curiós per una organització s’hagi d’arribar. fortalesa rau en la forma: Nick int-se enmig de l’espai narratiu. I.F. 24 • expressions 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 105

, expressions

LA 28A EDICIÓ DEL FESTIVAL OFICIAL ES DURÀ A TERME DE L’11 AL 14 DE SETEMBRE Retrobar el carrer i la cultura popular a la Fira de Tàrrega Opcions i propostes gratuïtes a l’espai públic de la capital de l’Urgell

Estel Barbé Migracions des d’un pas de vianants Projectes personals [email protected]

rens i autobusos plens, gorres i barrets improvisats per aguantar el T sol i les llargues cues a les entrades dels espais. Arriba la 28a edició del festival oficial d’arts escèniques Fira Tàrrega que se celebrarà de l'11 al 14 de setembre. Quatre dies de propostes en tots els formats, en una edició que segueix la tònica creixent dels darrers anys d’experi- mentació creativa en el que s’anomena, des del mateix Festival, territori creatiu. L’evolució d’aquests vint-i-vuit anys de Fira dóna lloc a diverses lectures, en un espai de trobada que ha viscut els primers anys alternatius, els fets de l'any 91, el posterior excés de públic, la reducció i la millora de propostes, la professionalitza- ció del sector de les arts de carrer i la conversió progressiva del festival cap a un mercat d’arts escèniques amb un volum et ratlles d’un pas de via- de barrera amb el públic per orka Zero fa temps que el MegaCircusKit a través d’una important. Així doncs, actualment Fira S nants fugen de l’oblit d’un donar joc a la participació i a Gmaquina diversos projectes oferta televisiva. Tàrrega s’ha convertit en un dels festivals poble amb una furgoneta robada. l'apropament. artístics des d’Euskadi. Després Ganso, doncs, apunta en de referència i el més mimat institucional- L’objectiu: migrar i somniar. La En definitiva, Píaton ens del seu pas per la coneguda com- solitari la batalla per canviar el ment. Una mostra d’aquesta deferència és jove companyia canària mostra una fugida, un viatge panyia alternativa Hortzmuga món. Però, tal com assenyala Gorka la inclusió de l’ens al projecte europeu Abubukaka presenta Píaton, un real i també una decisió sense Teatroa, l’intèrpret, director i Zero “amb més municions que mai: Xarxa Meridians, juntament amb cinc muntatge de teatre de carrer en retorn. Una reflexió sobre les creador d’espectacles s’atreveix en míssils absurds, canons excèntrics, festivals més d’arreu d’Europa amb els què es mesclen humor i diverses migracions i sobre la necessitat i solitari. Ganso és el nom que dóna fusells poètics, rialles de repetició i quals es duen a terme coproduccions amb disciplines escèniques. El llen- la importància de fer realitat els als diversos projectes escènics que mines antiquotidianes”. Tota una el suport de la Unió Europea. guatge és el teatre de l’absurd, la somnis. combinen el clown i l’acidesa. En bomba de rellotgeria. Però, tot i això, l’essència inicial con- pantomima, la dansa, l’acrobàcia, aquesta ocasió ens presenta en tinua aflorant de tant en tant i ens acosta a la llibertat i algun element Renato, un personatge curiós i les propostes de carrer, multitudinàries, improvisat. Píaton antic a qui se li mor la mare. A Renato visuals i atrevides. L’edició d’enguany Tot plegat, desenvolupat a Cia. Abubukaka partir d’aleshores, l’individu Cia. Ganso comptarà amb algunes d’aquestes iniciati- través de les ratlles blanques que WWW.ABUBUKAKA.COM esdevé lliure per fer les coses que WWW.GANSO.INFO ves i moltes d’altres que sorgiran espontà- s’acosten, cadascuna a la seva Gènere: teatre / carrer sempre havia desitjat: beure aigua Gènere: clown / carrer niament en petits racons instantanis i manera, a l’ampli ventall de les Durada: 60 minuts de l’aixeta, saludar les persones Durada: 45 minuts d’amagat de la programació oficial. A arts. L’escenografia juga amb els Tipologia: tots els públics desconegudes i, sobretot, fer circ. Tipologia: persones adultes continuació, quatre propostes incloses a la blancs i negres, amb una furgo- Dia 11, 13:00h | dia 12, 18:30h | Però ser un artista de circ no és Dia 13, 13:30h – 17:00h | dia 14, Fira que retroben la gènesi del festival. neta com a pilar i sense cap tipus Espai Reguer B – Gratuït gens fàcil, encara que hagi trobat 13:30h | Espai Reguer A – Gratuït

La trobada amb la cultura popular Gèneres i experimentacions escèniques

n muntatge que retroba ontra la hipocresia U les arrels de la fira “C masclista”. Amb targarina, un homenatge a aquesta frase, la companyia la cultura popular de carrer. Teatro de la Saca de La companyia de Ponent El Castella-Lleó tanca la Sidral, amb més de vint anys sinopsi de l’espectacle d’experiència en cercaviles i Gaitana. Una proposta que animacions de carrer, permet la participació del presenta l’espectacle Els públic amb els seus cinc Mentiders. Una animació sentits, amb tota la càrrega itinerant en què l’esce- d’experimentació i barreja nografia principal és un escènica possible. vehicle espectacular inspi- L’escenografia la confor- rat en els traços i artefactes men dues tarimes enfronta- que dissenyava Leonardo da des i dues pantalles laterals Vinci. Una espècie de nau on on, projecció rere projecció, hi tenen cabuda infinitat de es va configurant i emmar- Gaitana brúixoles, ales, formes Els mentiders cant l’acció. Un espectacle daurades i mesuradors de gran format i multidisci- d’una dona que representa Cia. Teatro de la Saca indesxifrables. L’argument des i, tal com diu el títol del Cia. El Sidral plinari en què conviuen els totes les dones. Com assen- WWW.TEATRODELASACA.COM es basa en el somni d’un noi muntatge, alguna mentida. WWW.ELSIDRAL.COM audiovisuals, el teatre, la yala la mateixa companyia: Gènere: multidisciplinar / carrer que vol arribar a ser inven- L’espectacle recupera Gènere: carrer itinerant dansa, el foc i l’horror. “la nostra Gaitana és només Durada: 60 minuts tor com el seu avi. El desen- elements de la cultura Durada: 60 minuts L’horror de veure i transme- un malson que, desgraciada- Tipologia: persones adultes volupament inclou escenes popular i s'adreça principal- Tipologia: tots els públics tre la història de patiment, ment, es converteix en Dia 13, 22h | dia 14, 22h | Espai de titelles, jocs amb el ment al públic infantil i Dia 13, 11:00h | dia 14, 11:00h | vexacions, agressions i realitat en massa ocasions”. Hort del Barceloní – Gratuït públic, aventures esbojarra- familiar. C. Migdia – Gratuït lluita per l’alliberament DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 expressions • 25

, expressions

Antinuclears ahir, avui i sempre El periodista i escriptor Xavier Garcia repassa els primers deu anys de lluita antinuclear en el seu darrer treball Dragonera pes dragons! Història de la lluita ecologista per salvar Sa Dragonera (1974-1995) Josep Garcia Munar COL·LECCIÓ SOL I LLIBERTAT, 2

Gemma Garcia dia. Un llarg recorregut traçat per múltiples protagonistes dibuixa la a lluita per salvar sa història de la lluita per evitar que Dragonera ja acumula dues sa Dragonera es convertís en una Ldècades de mobilització macrourbanització turística de la ciutadana, plataformes unitàries i constructora PAMESA. El llibre fa dues ocupacions. Es tracta de una radiografia de la incidència l’illot més gran de les Balears que van tenir els diversos actors –proper a Mallorca–, habitat per en la defensa de l’illot, fins que va dragons i amb una gran riquesa ser declarat Parc Natural el 1995. natural. El text Dragonera pes Una altra data màgica, el 7/7/77, dragons! Història de la lluita marca un fet singular dins l’ecolo- ecologista per salvar sa gisme, és el dia que un grup de Dragonera de Pere Josep Garcia persones properes al col·lectiu Munar recopila els anys de l’auge Terra i Llibertat van ocupar sa de la lluita ecologista, ara que la Dragonera i van aconseguir un destrucció del territori –especial- ampli suport i un ressó més enllà ment a ses Illes– està a l’ordre del del Mediterrani.

La Guàrdia Civil i l’Exèrcit protegeixen la nuclear d’Ascó durant la marxa antinuclear de 1980

Jordi Martí Font pública –fins que són censurats–, al [email protected] mateix temps que el distanciament del poder polític i econòmic esdevé l darrer llibre de la prolífica cada cop més important. ploma de l’escriptor i periodis- Eta Xavier Garcia és La primera Diccionari de resistents dècada de lluita antinuclear a El tercer apartat (Breu diccionari de Catalunya (1970-1980), una obra amb resistents) inclou breus ressenyes què va guanyar el Premi Jaume biogràfiques de les persones més Ardèvol dels Jocs Florals de Torroja destacades del moviment antinuclear. del Priorat. La lluita que Xavier Entre els noms ressenyats, en desta- Los entresijos Garcia recorda i de la qual ens dóna quen dos: Joan Carranza, alcalde mil i una dades és la mateixa que antinuclear d’Ascó, mort a l’exili de del anarquismo porten a terme ara mateix les dones i Santa Coloma de Farners, i Miquel els homes des d’aquesta nebulosa Redorat, capellà d’Ascó i membre de la Flor O’Squarr que són els moviments socials Defensa Popular del municipi, incan- TRADUCCIÓ I NOTES: JULIETA LIONETTI anticapitalistes, lluny de la tutela de sable activista antinuclear difamat EDITORIAL: MELUSINA, 2008 partits, sindicats jeràrquics i qualse- pels esbirros de Fecsa –que no van 224 PÀGINES vol altre tipus d’organització d’a- La primera estalviar-se d’acusar-lo de tots els quest estil. Però, a banda d’ignorar mals possibles– i que es va enfrontar Ignasi Franch les lluites metropolitanes, els actuals dècada de lluita durant deu anys seguits sense pausa a encara quan aquesta té com a moviments socials també han oblidat la bèstia energètica inclosa dins la resultat víctimes mortals. les lluites de la resta del territori, tot antinuclear dinàmica capitalista. os entresijos del anarquismo Amb certes reticències també i que siguin tan recents històrica- a Catalunya L’apartat dels annexos represen- va ser el resultat de les davant l’anarquisme més abstracte ment parlant com aquesta. D’aquesta ta, també, una mostra important de L experiències d’un periodista i menys violent, l’autor no deixa manera, aquest és un llibre necessari (1970-1980) textos de l’època que es complemen- que es va acostar als moviments d’ironitzar davant les febleses dels que no teníem i per l’aparició del Xavier Garcia ten amb un apartat de fotografies que llibertaris de l’Europa de finals del activistes, el paper de les forces de qual ens podem felicitar. EDITA: ARXIU HISTÒRIC DEL PRIORAT corroboren la utilitat del llibre i el segle XIX. Assaig curiós, entre el seguretat i, encara més, davant el El llibre, publicat per l’Arxiu desconeixement que es té de l’època, reportatge i el discurs amb tesi, paper de certa burgesia, compren- Comarcal del Priorat, és un intent tot i que els fets narrats passessin fa que descriu uns fets contempora- siva amb la revolució fins que reeixit d’historiar uns fets que repre- tat amb la intenció de comprar volun- només unes desenes d’anys. Llegir-lo nis i viscuts (lliure, per tant, de la aquesta s’enfronta als seus interes- senten una de les lluites socials més tats i assegurar-se la partida. ara és especialment interessant, ja tendència a reinterpretar fets sos particulars i els desperta una dures, complexes i –alhora– generals El segon apartat arriba fins al que els energètics apunten, precisa- passats sota punts de vista del insadollable set de repressió. El de les que s’han desenvolupat als 1980 –concretament el 18 de gener–, ment, aquest mateix camí per fer present) amb la finalitat essencial volum és força engrescador quan Països Catalans durant les darreres amb l’arribada del primer carrega- front al canvi climàtic que ells de situar la realitat de l’anarquis- explica anècdotes de l’època, dècades. Al primer apartat (El context ment d’urani a Ascó, enmig de la mateixos han provocat. I no deixeu me allunyant-se dels retrats d’un algunes de les quals –gràcies a la general d’una imposició), Garcia ens celebració del dia de sant Antoni. És d’observar les fotografies, entre elles periodisme confús davant el distància irònica de l’escriptor– narra l’astorament d’una societat rural l’any de l’arribada de la Marxa una que mostra el desplegament fenomen, sovint a causa de la adquireixen to de farsa. Quan davant d’unes centrals nuclears que Antinuclear de Catalunya al munici- policial (format per Guàrdia Civil, mateixa propaganda anarquista. O’Squarr s’embarca en anàlisis van ser presentades com la construc- pi. Un espai important d’aquesta Exèrcit i policia privada) davant de la O’Squarr va analitzar els revolucio- històriques, però, el seu discurs ció d’una fàbrica de xocolata al terme segona part l’ocupa l’anàlisi de tanca de la central d’Ascó l’agost de naris amb sentiments contraposats sovint inclou exposicions agosara- municipal, l’aparició dels primers l’entesa entre el moviment social i 1980. En ella s’observa que l’única i des d’una perspectiva moral: la des, tendencioses o apressades, grups opositors i les diverses manipu- els científics, els professors universi- eina de contenció davant dels mani- simpatia evident que projecta vers que són contextualitzades molt lacions que les elèctriques van esten- taris i els periodistes que doten el festants són les armes de foc. Una les causes obreristes no fa que convenientment per unes notes dre per unes terres pobres de solemni- moviment de teoria i de presència dada per retenir... legitimi l’acció directa, menys precises de l’editora. 26 • expressions 3 de setembre de 2008 • DIRECTA 105

, expressions

. EL REBOST La patrona dels impossibles Després de la festa... Conxita publica el seu segon treball, ‘Santa Rita, santa Rita’, “Són les onze del matí, no em preguntis res, quiet un disc de ‘pop trist’ entre la tragèdia clàssica i la poesia 'gore' és un diumenge qualsevol, m'aixeco i vaig de tort i a la boca hi tinc mal gust, tot ho veig borrós. El cap em va molt a poc a poc mentre no puc parar el meu carai de cor...” Umpah-pah

Laia Bragulat i Joan-Andreu Moll disposem d'unes bones reserves de glucosa i vitamines. s sona aquesta situació? - Podem reduir l'abast de la deshi- Doncs bé, ara que ens tro- dratació alternant begudes amb i Ubem en ple període de festes sense alcohol. Els sucs –grans majors i, per tant, exposades a oblidats pel públic a les barres dels aquest mal que anomenem ressaca bars– són ideals per la seva aporta- (moviment de retrocés de l'aigua... ció vitamínica. o estat de retrocés de l'eufòria que - És bo acompanyar les copes amb ha avançat coll avall, got rere got, alguna menja calòrica del tipus després de desfermar-se la festa) entrepà, tall de pizza, galetes us volem proposar algunes idees (compte si són màgiques, els per combatre-la. possibles efectes sinèrgics són Abans, però, expliquem una imprevisibles!). mica per què i com es produeix. - Penseu que les begudes fosques Els símptomes més evidents (whisky, conyac, vi negre) causen de la ressaca són el mal de cap, la més ressaca que les blanques Roger Palà trist: cançons minimalistes i d’instru- set, l'acidesa d'estómac i una (vodka, ginebra, vi blanc). Cau el [email protected] mentació fràgil, amb lletres poètiques sensació de malestar general... mal mite que el whisky no fa ressaca. i un cert grau d’agonia existencial que cos, vaja. La ressaca, ho sabem, és - Substituïm la darrera copa per ns dirigim a tu, que repasses impregna tota l’obra. Una alternativa la conseqüència inevitable dels una beguda sense alcohol? Tot un aquestes línies: sabem que, gens convencional que ja vam poder efectes devastadors de la ingesta repte! Eessent subscriptora, compra- tastar l’any 2005 a Amb lletra petita excessiva d’alcohol sobre el delicat dora o lectora habitual d’aquest (Gaztelupeko Hotsak), un treball que equilibri fisiològic del nostre Quan arribem a casa: setmanari, el que et demanarem va rebre molt bones crítiques i fins i organisme. L’alcohol deshidrata - Si la borratxera no és molt serà políticament incorrecte. Però, tot algun premi. irremissiblement, inhibeix el exagerada, és bo fer un ressopó, per una vegada, fes-nos cas. Ves a funcionament normal de l’hormo- però no massa ric en greixos l’armari on guardes els quaderns de La sang al riu na encarregada d’impedir que els perquè el fetge –recordem-ho– ja la catequesi, treu la pols del santoral A Santa Rita, santa Rita la sang ronyons filtrin innecessàriament treballa de valent. Per exemple: de la iaia i busca l’estampeta que arriba fins al riu amb cançons que l’aigua del nostre cos; erosiona fruita, un trempó (tomàquet parla de santa Rita. La mitologia ben bé podrien ser la pedra fundacio- Santa Rita, sense pietat les mucoses que amanit amb oli i sal) sucat amb cristiana diu que aquesta bona nal del pop gore català. Com la que protegeixen les delicades parets de pa, alguna beguda isotònica, senyora, abans de ser santa, havia obre el CD, “Cor de panxa”, amb lletra ‘ora pro nobis’ l’estómac; degrada i consumeix a sucs, aigua. estat monja i, abans de ser monja, del poeta Xavi Grimau, una cançó Santa Rita, santa Rita el publica la marxes forçades bona part de les - També és recomanable una dutxa muller abnegada i maltractada. sanguinolenta que parla “d’un cor discogràfica basca independent reserves de vitamines tan indis- calenta acabada amb aigua freda, Quan va fugir del jaç del marit Frankenstein”. “Això del cor de panxa Gaztelupeko Hotsak. El grup el pre- pensables com la B1, la B6 i la B12 i estimula la circulació i ajuda a torturador per anar a raure a un és metafòric”, aclareix Casas. “Vol sentarà oficialment al Mercat de obliga a fer hores extres al fetge eliminar toxines. O, si vius prop de convent agustí, les seves companyes dir que per superar els cops que ens Música Viva de Vic 2008, que se ce- –encarregat de metabolitzar i la mar o d'una piscina més o menys no la van rebre gaire bé, per allò que dóna la vida tots necessitem un cor lebra del 18 al 21 de setembre. El eliminar l’etanol i les substàncies accessible, fer una capbussada va –per molt devota que fos– havia estat fet d’estómac, perquè cal molt disc consta de deu temes inèdits i tòxiques que en deriven–, que no d'allò més bé... dona casada. A les portes de la mort, d’estómac per enfrontar-se al món, una versió de “Mal de cap” –una pe- pot assumir altres funcions santa Rita digué a les seves germa- sobretot si ets una fleuma com jo. En ça inclosa a la primera maqueta del bàsiques com la de subministrar la L'endemà: nes que només tenia ganes de dues realitat vol dir no posar-hi tant de grup– amb el pianista de jazz glucosa que els músculs i el cervell - No et llevis abans d'hora, descan- coses: olorar rosers en flor i menjar sentiment i protegir-nos més”. Ismael Dueñas. demanen a crits. sa. Com diuen al sud, la pressa figues. Cosa força difícil, perquè La devoció per santa Rita és nova? mata. sembla que quan la santa era a punt “Jo no he viscut la religió catòlica i per Sabent això, què podem fer? - Si no t'has dutxat a la nit, fes-ho de dinyar-la l’hivern era ben cru i, de mi això del santoral és tan exòtic com musical, la línia que segueix és més D'entrada, acceptar que –malgrat ara, et sentiràs millor. figues i rosers, no se’n feien gaires. la religió yemayà dels indis ioruba. I fosca que el disc de debut. “El poc rock els bons propòsits que ens fem de - Fes un bon esmorzar per recupe- Però, oh! miracle. Quan les mongetes em sorprèn quan vaig al mercat i la que hi havia a Amb lletra petita, allò no tornar a emborratxar-nos– rar el líquid, els sucres, les vitami- van anar al jardí, el van trobar curull gent encara té una estampeta de sant que podia ser una mica comercial, ha algun dia la ressaca tornarà, com nes i els minerals que has malbara- de roses i de figues. Pancraç, o penja un sant Cristòfor als desaparegut. Hi ha una part molt més torna l'onada. Això sí, podem tat durant la nit. Va bé menjar fru- Des de llavors, santa Rita és la cotxes”. El fet que no sigui catòlica electrònica que al primer disc no era considerar algunes propostes per ita, iogurt i aliments lleugers i poc patrona dels impossibles. I no sabem practicant no representa cap proble- tant present. El bateria del grup i minimitzar-ne les conseqüències. greixosos. No et passis amb el cafè, si és pel gust de fer que les coses ma a l’hora d’emprar referents cris- responsable de les programacions, també és diürètic i deshidrata. difícils semblin fàcils, però santa Rita tians a les seves cançons. “Hi ha gent Oriol Casas, ha fet molta feina”. La Abans i durant la festa: també dóna nom al segon disc del que no ha estat batejada pels iorubes i formació no ha variat: a més dels dos - Més enllà de l'obvi i repetit “beveu Àpali i recordeu que hi ha qui grup sabadellenc Conxita. La banda fa discos amb batàs, que és un instru- Casas i Marcé, hi retrobem les sis amb moderació”, pot ser una bona diu que és possible xalar d'allò més liderada per la que en el seu dia va ser ment sagrat. Això és el mateix”. cordes de Roger Pineda i el baix de idea no arribar a l'abeurador amb sense ingerir tòxics. Nosaltres, l’alegre panderetista i cantant de Santa Rita, santa Rita ha estat Pep Pastor. “Hem intentat també fer la panxa buida, allò que es diu fer reincidents com som, no ho sabem Pomada torna a la càrrega amb un produït conjuntament entre Helena coses impactants, estem una mica coixí, perquè l'alcohol trigui una del cert. Si en teniu notícies ens les nou treball on aprofundeix en una Casas i Marc Marcé, músic i tècnic de cansats d’escoltar cançons típiques i mica més a arribar a la sang i podeu fer arribar. fórmula que ha batejat com a pop so particular de Conxita. A nivell tòpiques”, comenta Casas.

Nou horari: de dilluns a divendres de 18 a 22 h

>Col·lectius: ATECAT, Contra-Infos, Biogràfic, Polémica, Ateneu Llibertari del Poble Sec, Ràdio Sants Ona Lliure, Cooperativa de consum crític. >Tallers de ball flamenc i informàtica. >La coordinadora es reuneix els dimarts a les 20 h. Vine per participar i fer propostes. Fes-te sòcia! Violant d’Hongria 71, 1er pis. Sants, BCN. DIRECTA 105 • 3 de setembre de 2008 la graella • 27

Recomanem

Barcelona naona). 19h: Acte polític central (Pas- Exposició 40 anys del PSAN. premis anuals Moragues-Basset i Tàrrega 10 de setembre. Centre Artesà Tradi- seig del Born). A partir del 4 de setembre al Centre Manel Gonzàlez Alba. Chill-out lite- 11 de setembre. Plaça de les Nacions. cionàrius (Gràcia). Acte polític unitari Tradicionàrius de Gràcia. rari amb Marcel Casellas. Organitza: 20h. Xerrada: Pedrolo independentis- de l’Esquerra Independentista del 11 de setembre. Festa de la Llibertat. Casal Pere III. ta, a càrrec de Josep Poveda. 21h. Cer- Barcelonès. Presentació de la campan- 10 h. Viu l’11 en família. 14h: Dinar po- Mataró-Argentona-Cabrera de Mar cavila reivindicativa i lectura de ma- ya Combatem el feixisme: 12 d’octu- pular amb Jaume Arnella. A partir de les 7 de setembre. Tercera pujada al Cas- Girona nifest. 22h. Sopar i concert amb el bre, res a celebrar!, amb David Caño. 19.30 h. Concert amb Elèctrica Dharma, tell de Burriac. Organitza: Casal Fè- 11 de setembre. Plaça Catalunya. cantautor tarragoní Josep Romeu. Amb parlaments d’un representant Cesk Freixas i La Troba Kung-Fú. Orga- lix Cucurull, SEPC, CUP i Maulets. 14h. Dinar solidari. 18h. Concert de del CS del Poblenou; Josep Garganté, nitza: Comissió 11 de Setembre. música amaziga. 19h. Acte polític. Vic membre del comitè de descansos dels Vilafranca del Penedès 19.30h Manifestació. 21h. PD. Txus 11 de setembre. Barri del Remei. Con- conductors d’autobusos; Nora Mira- Vila de Gràcia 10 de setembre. Plaça de Santa Maria. Organitza: CUP i Maulets. cert gratuït de Vesc, Sotazero, Vall lles, d’Alerta Solidària i Joan Sebastià 7 de setembre. Plaça de la Revolució. 20h. Balls tradicionals. 20:30h. Ac- Folk i Banda Bassotti. Repartiment Colomer, en nom de l’EIB. 11 h: Actuació bastonera. 12h: Actuació tuació musical: Pitança. 21h. Acte po- Lleida de 5.000 metres de senyera al veïnat musical: Filibusters i Revolta Diatòni- lític amb la plataforma No fem el 11 de setembre. El Roser. del barri. Organitza: AAVV del Remei. 11 de setembre. 10h. Homenatge a ca. 13:30: Acte Polític: Amb un repre- CIM, l’expres polític català Juanra i 10:30h. Ofrena floral a l’edifici del Gustau Muñoz. C.Ferran. 11h Acte po- sentant d’Endavant (OSAN), de Xavier un membre d’Endavant (OSAN). Roser. 12h. Manifestació. Inici a la Argentona lític CAJEI (Fossar de les Moreres). Navarro (Regidor de la CUP de Vila- 21:30h. Sopar popular. plaça de la Paeria. 14h. Dinar popular 19 de setembre. Plaça de l’Església. 11.30h: Acte polític Maulets (Passeig franca del Penedès) i de Manolo Tomàs Organitza: Endavant. al Casal l’Ocell Negre. 20.30h. Actuació bastonera. 21h.So- del Born). 13h: Manifestació pels pre- (Portaveu de la Plataforma en Defensa par popular. 21.45h Concert d’Ensala- sos i preses polítiques (Passeig del de l’Ebre). 14h: Vermut i dinar. 16h: Balaguer Reus dilla So Insistent i Orxata Sound Born). 14h: Botifarrada (Passeig del Concert de Cant improvisat Cor de Car- 10 de setembre. Restaurant del San- 11 de setembre. Plaça del Mercat. System. Organitzen: Comissió Jove 11 Born) 17h: Manifestació (Plaça Urqui- xofa. Organitza: Endavant-Gràcia. tuari. 22h. Sopar i lliurament dels 19 h. Manifestació. de setembre d’Argentona i Maulets. Arts Visuals · Divulgació · Arts Escèniques · Música

DIJOUS, 4 Amb els grups: A Cuchillo, Ochori- dor Agustí Barrera: La revolta dels migrants i contra la Directiva de la DILLUNS, 8 zo, R.A.T.M Project, Hijxs Taradxs, segadors. 14h. Dinar Popular. Parc vergonya, pel dret de decidir sobre Presentació de la I Mostra Grapat, The Muertas, Chicharrica, Jaume Balmes. Xai rostit, amani- el propi cos, per la recuperació de Xerrada: Ens preocupa aquesta Llatinoamericana de The Capaces i Monos de Chocolate. da, postres i vi. 17h. Casal. la memòria històrica, en defensa democracia Documentals Otras Miradas En acabat hi haurà música pels Diumenge 7. 18h. Al Casal. C. St del català com a llengua d’integra- 19:15h. Estand Sociocultural. Fes- 17:30h. Institut Barcelona d’Estudis que pateixin insomni. Hi haurà zo- Antoni Maria Claret, 5. Vic. Pre- ció i de cohesió social, per la tes Majors Bellvitge. L’Hospitalet Internacionals (IBEI). na d’acampada, barra, menjar, dis- sentació del disc El camí cap a no- independència i contra la repres- de Llobregat. Amb la participació C. Elisabets, 10. Barcelona. tribuïdores... saltres de Cesck Freixes. sió contra les lluites populars. Hi de membres de la plataforma con- Tambogrande. Mangos, muerte, mi- Organitza: Ben Anatse Organitza: Casal Independentista haurà bastoners, grallers i un petit tra el pla Caufec. nería, d’Ernesto Cabellos Damián i www.myspace.com/punkalbosc Manel Viusà. espectacles de foc. 21h. sopar Organitza: Associació Cultural El Stephanie Boyd.Perú, 2007, 85 mi- popular: fideuà, amanida, beguda i Txiringuito. nuts. 19h. Jurua. Hombres de hierro, VII Festes alternatives Festa de reinauguració de La Falcata postre (6 euros), amenitzat amb de Rodolfo Cesatti. Argentina, 2007, de Gramenet del Besòs C. Panera, 2. Lleida. cant improvisat –La quarta carli- Maulets: 20 anys en lluita! 42 minuts. 19:45h. Vou plantar min- Del 5 al 7 de setembre. 19h. Vermut popular, pica-pica, Ba- nada– i amb els poetes David Caño, 13h. Plaça Manent. ha terra, del Colectivo Mutirâo. Bra- Glorieta del parc Europa. sonada del Pla de l’Aigua, Revolta Carles Rebassa i Adrià Sàbat. En Santa Coloma de Gramenet. sil-España, 2007, 58 minuts. Santa Coloma de Gramenet. diatònica (cançons de vi i taverna). acabat, festa a l’Ateneu Mulei. C. Xerrada: 20 anys, el combat mau- 5 de setembre. 17:50h. Hartos Evos Organitza: Comissió de Festes Al- 23h. Gresca catalana amb La Carxo- de l’Església, 10. let continua! A càrrec d’un mem- aquí hay. Los cocaleros del Chapare, ternatives (AJGB, Ateneu Popular fa i la Ceba (duet barceloní, vegetal Organitza: Endavant (OSAN), bre fundador de Maulets. En aca- de Manuel Ruiz, Montealegre i Héc- Julia Romera, Maulets, Lokal So- i sideral), PD’s, faràndula i festa. Maulets, CUP de Molins de Rei, La vat, botifarrada. tor Ulloque Franco. Bolívia-Colòm- cial Krida, Gent de Gramenet, Ca- Organitza: La Falcata. Guitza, Ateneu Mulei. Organitza: Maulets. bia, 2006, 50 minuts. 18:20h. Sobe- sal d’Amistat amb Cuba José Sán- ranía violada, de Malu Vázquez. chez, L’espurna - joves solidaris, XI Festes alternatives de Bellvitge Paraguai, 2007, 29 minuts. 19:00 Brigada Julio Antonio Mella, etc...) Del 6 al 14 de setembre. DIUMENGE, 7 DIMARTS, 9 Debat: Movilización popular y alter- amb participació de la Colla de Organitza: Associació Cultural El nativas democráticas. Castellers de Santa Coloma, Ge- Txiringuito. Xerrada ‘Central termica de cicle Assemblea popular contra Organitza: IGOP /igop.uab.cat/ gants de Santa Coloma, Diables... conbinat de la Zona Franca’ les 65 hores setmanals Per un Baix Llobregat viu i comba- 19:15h Estand Sociocultural. Fes- 19h. Casa de la Solidaritat, tiu! Atiem el foc de la resistència tes Majors Bellvitge. L’Hospitalet Vistalegre, 5. Barcelona. DIVENDRES, 5 DISSABTE, 6 19h. Plaça de la Creu. de Llobregat. Autoconvocatòria oberta a qualse- Molins de Rei. Organitza: Vocalia de Medi Am- vol persona, moviment social o Punk al Bosc 9è Aniversari del Casal Indepen- Amb parlaments: contra el pla bient i AVV Bellvitge. sindical que vulgui lluitar contra 21:30h. Font Negra. dentista Manel Viusà de Vic Caufec, la directiva de les 65 aquesta salvatge agressió capita- Ctra. Berga-Rasos de Peguera 10h. Xerrada a càrrec de l’historia- hores, pels drets de les persones lista.

Sortim de casa El temps que ha fet... i que farà

DISSABTE 6 DISSABTE 6 DIMECRES 10 CONCENTRACIÓ CONTRA EL 2a MARXA DE TORXES MARXA DE TORXES. TANCAMENT D’ESTACIONS VILAFRANCA DEL PENEDÈS 20h. Plaça del Progrés. Terrassa. 12h Estació de Flix. En record del 3 de setembre de 1713, 21:30h. Plaça de la Vila. Dins la campanya de defensa del data d’entrada de les tropes borbò- Vilafranca del Penedès. ferrocarril com a servei públic i niques a Terrassa, que va suposar A 2/4 d’11 inici de la Marxa fins a la contra el tancament d’estacions, desenes de terrassencs i terrassen- plaça dels Països Catalans, on s’ha convocat un seguit d’actes a ques mortes i el saqueig de la desfilarà el grup de Moros i Cristians Flix: tancada de delegats de la CGT ciutat. de Lleida, es farà un reconeixement a l’estació de Flix (5 i 6 de setem- Organitza: Comissió Terrassa 1713 al centenari de l’estelada i es llegirà huracà Gustav ha estat una cons- na de les web més completes per bre), xerrada informativa a Flix (5 el manifest d’Hervé Pi, activista L’ trucció mediàtica. La utilització Uconsultar el temps present i fu- setembre) i concentració a l’estació nord-català. Tancaran l’acte els pilars de les alertes meteorològiques amb tur és www.tempsgranollers.com. In- de Flix (6 setembre). dels Castellers del Riberal, dels finalitats polítiques és habitual als clou enllaços amb múltiples radars, Castellers de Vilafranca i dels Xicots Estats Units. No es tractava d’un hu- satèlits, models de previsió i xarxes de Vilafranca, seguit de l’himne “Els racà virulent, però els interessos de de dades en temps real. Tu mateixa et Segadors”. McCain en qüestions de seguretat pots fer la previsió. Pel divendres 5 de Organitza: Comissió Onze de nacional l’han sobredimensionat. setembre s’anuncien tempestes. Setembre del Penedès

[email protected] • LA INDIRECTA . L’ENTREVISTA . LA COLUMNA

Lucio Urtubia ANARQUISTA, ESTAFADOR, ATRACADOR I PALETA ‘Cada segon m’acosta “La meva riquesa és poder al demà’ Jordi Martí Font [email protected] explicar tot el que estic explicant” assa (?) infinitius... Voler la màxima de les llibertats possibles, indivi- HELENA OLCINA M dus sense frens ni mesura, però Lucio Urtubia és un mite vivent de l’anarquisme insurreccional: va alhora ponderats i ben apamats, mai combatre amb Quico Sabater i després amb la generació del MIL i els emmidonats. I ser alhora col·lectivi- GARI. Especialitzat en la fabricació d'impremtes, va crear uns xecs tan tat, munt de gent que estimem i amb perfectes que va estar a punt de dur a la fallida el banc més gran de qui compartim tot el que ens fa ser l’època i va proposar al Che Guevara d’enfonsar l’economia nord- persones humanes. americana tot inundant-la de dòlars falsos. Ara s’ha fet el documental I notar carícies quan n’hi ha i d’una biografia que sintetitza les lluites revolucionàries de la segona sentir absències quan no hi són... meitat del segle XX. I és que les relacions d’Urtubia van anar des dels Esperar pacientment que l’acu- maquis catalans als Tupamaros uruguaians, passant pels Black mulació sigui suficient. No de Panters, independentistes bascos o autònoms francesos. Avui conti- riqueses ni de foteses, sinó de nua reivindicant l’anarquisme, encara que renyi molt els anarquistes. cossos i de caps, de cors i de mans. I deixar anar un somriure còmplice amb les altres, que també esperen, Guillem Sànchez i Barrull Veig molta gent, en la vida no ho quan sabem que la suma de les que [email protected] hauria cregut... Acostumat a ser perse- som és suficient per guanyar el guit per totes les policies, a ser insul- present i fer escala cap al futur, que ealment, una vida de pel·lícula. tat, treballant... i ara veig tot el que hi aquest cop serà tan nostre com Sí, ja l’han feta, un documental. ha i penso que sols hi ha una disjunti- nostre és el terra que xafem quan R No l’he vist. va: o som o no som. L’individu és per caminem. I nostre no vol dir no dels Doncs hauríeu de veure-la i fer-ne allò que fa, no pel que diu. Perquè, els altres sinó tot el contrari: de totes la crítica que s’ha de fer, perquè es- sermons, l’Església els fa millor que les altres i fins i tot de tots els altres. teu acostumats a veure les coses de nosaltres i els polítics encara més. I sentir poca son quan la feina consum i no les que s’han de veure i I quan s’ha d’anar a la presó, s’ha ens sobreïx, sense salari ni dogal, que s’han de fer. d’anar a la presó. Però no serveix de sense por ni morrió... I què s’ha de fer? res si només fem crítiques, el que Fer reals els somnis que només Doncs, primer, emprar els mitjans compta és el que fem. eren somnis i esdevenir somiadors i que tenim, perquè n’hi ha moltíssims. No et molesta el que dic? espectadors de la nostra pròpia També hi ha molta llibertat, tot i el No, ho trobo molt interessant existència. Ser ja no és només que es diu, però els mitjans no servei- Ah, doncs que estrany, perquè nor- existir, sinó afirmar-se contra els xen de res si no sabem fer-los ser- malment a la gent no li agrada. temps dolents, a pesar dels temps vir. Això és el que ens hem de plante- I la gent té més por ara que abans? maleïts i malgrat el mal temps. De jar. Si les coses no funcionen és Tothom té por i qui no en té és un cara, sense tombar el rostre quan ens perquè no sabem fer-les funcionar. anormal. Quan t’exposes a mesos o diguin que prou: hi tenim tot el dret Perquè gent, raons i mitjans n’hi anys de presó és normal tenir por. Pe- del món i aquest no depèn de les ha per tot arreu i, en canvi, tot està rò crec que s’ha de superar tot això. seves lleis estúpides. per fer. Per exemple, quan jo era del grup de I per què creu que passa això? Quico Sabater i anàvem a alguna ca- Bé, si les coses no funcionen i no s’a- sa a demanar refugi –fins i tot de Per això ara caminem vança potser és perquè no ens merei- gent que se les donava de gran mili- xem avançar! No som millors que els tant–, ens donaven el plat de sopa, de cara, perquè governs ni que ningú, això se’ns ha però quan marxàvem estaven ben sigui burgès, hi ha burgesos bonís- I com va començar amb el tema de de posar a tots al cap. Cal tenir una contents de veure’ns marxar. sims- que passats els 25 anys, amb els les falsificacions? ens reconeguin pràctica i menys contes. estudis superiors fets, surt de l’Ar- Jo em dedicava a la creació d’infraes- I quines coses s’han de fer? gentina amb les seves ulleres de tu- tructures, ja que en aquella època era en el ‘nosaltres’ Doncs, per exemple, les hipoteques. “El Che era un nen rista, la seva càmera de fotos de turis- molt difícil travessar els Pirineus i et La gent està molt hipotecada i s’ha ta i la seva moto i descobreix la podies jugar la vida per una octavilla. i no ens diguin d’ensenyar que quan s’ha de perdre bonic i no té misèria del món. Després va ser co- Llavors jo vaig construir diverses im- el respecte per aquestes hipoteques mandant, ministre d’economia, etc. premtes. En vaig arribar a fer fins a mai més ‘els altres’ s’ha de fer. No veig per què hem d’es- cap prestigi de Però això no és ser revolucionari. Un deu amb les meves pròpies mans i tar sempre enriquint els bancs i el revolucionari és un home com Durru- aconseguint els materials com podia, I tenir la necessitat de viure capitalisme. Hi ha capitalistes que revolucionari ni res” ti, que va anar a Cuba a practicar la per això n’estic tan orgullós. Però jo plenament més enllà de les feines saben fer coses, llavors bé. Però n’hi justícia revolucionària amb els ne- no era ni impressor ni fotogravador. que ens malmeten el cos... ha d’altres que no saben més que fer Parlant de Quico Sabater. Vostès grers que explotaven en condicions Jo no feia les falsificacions, sinó que Caminar cap enllà plantant cara la guerra. Això és el que s’ha de fer: van ser molt amics. de quasi esclavitud, que podia plante- donava el vistiplau. Era el patró, en- al no res, a ses ànsies de dominació i aprendre a perdre el respecte. Molt. Molt amics. Vam viure molt de jar-se fer el que li hagués donat la ga- cara que aquesta paraula no agradi a de mort. Som nosaltres que ja tenim I si això s’ha de pagar, doncs bé, temps junts. Ara molta gent en parla, na. O un home com García Homera o molta gent. Jo era el que m’hi jugava rostres, que ja tenim veus, que ja som tot té el seu preu. però ni el van conèixer. A mi en Quico Quico Sabater. Tots aquests als 11, 12 la pell i, per tant, era el que decidia. algú perquè no hem estat res, perquè Llavors veu molt malament el movi- em va fer ser el que sóc. Allí vaig co- i 13 anys ja estaven treballant i ja eren I tot allò va ser possible gràcies a ens era negada la veu i la paraula. I la ment llibertari actual. mençar. Caure a les seves mans va ser revolucionaris. I, com aquests, n’hi una gent magnífica i al fet que el mo- por i la droperia han esdevingut les No. El moviment llibertari em té un miracle i, després, que em deixés havia milers a la CNT. Gent que treba- viment anarquista era molt impor- úniques divises del passat immediat. molt sorprès, m’admira. Però jo els les seves armes un cop va entrar a la llava, que robava, que duia el pa a ca- tant dins les arts gràfiques i el món Per això ara caminem de cara, faig un retret, no són millors que presó... Aquestes coses ningú sap com sa i que volia canviar la societat, no escolar, que eren les dues eines bàsi- perquè ens vegin el rostre i sentin les altres moviments com CCOO. La passen, perquè en Quico coneixia monopolitzar-la com volia fer el Che i ques per la transmissió dels coneixe- nostres veus, perquè ens reconeguin pràctica llibertària ha de ser dife- molta altra gent, però va ser a mi a qui com ha fet Fidel. Això, contràriament ments i la cultura. en el nosaltres i no ens diguin mai rent a la seva i no ho és. L’únic que va confiar les armes. Suposo que de- al que pensen els meus amics d’Amè- I no va tenir mai cap temptació de més els altres. sabem és fer com ells: algunes co- via pensar que no tothom va estar a rica, no és fer la revolució! quedar-se'n un pessic? I estimar-nos sense placidesa ni setes a nivell social, però res més. l’alçada de seguir-li els passos. Una mica dur, no? No, perquè la meva riquesa és asseure- angoixa, brutalment i lliurement Crec que és aquí on, entre tots, ens També va conèixer al Che. Jo dic les coses com són, no per a- ’m davant vostre i poder dir el que us alhora... hem d’escalfar el cap i buscar Us heu de posar al cap que el Che era gradar ningú. I això ho posaràs! No estic dient amb tot l'honor i tot el co- O bé: “A força de nits invento les aquesta diferència, perquè els nos- un nen bonic en comparació amb la em fotis! ratge. No perquè tingués més menja- albes que cada matí desvetllen la tres adversaris no siguin millors. gent que jo he conegut i no té cap Tranquil, jo ho poso, és la seva opi- ria més i dormiria més. La meva rique- plana i espero el seu crit que em digui Per mi aquest és el problema que prestigi de revolucionari ni res. Era nió, no la meva. sa és poder explicar tot el que estic ‘és ara’, per ser al seu costat si servei- ens hem de plantejar. un senyor burgès –i no ho dic perquè Sí, sí, és la meva opinió. explicant. Si canviés, perdria tot això. xo encara”, que cantava Lluís Llach.