RECTIFICACIÓ IMATGE DE L’ARTICLE SOBRE FÈLIX MILLET UNA PRESA AL KURDISTAN PÀGINA 18 EN RECORD D’ASTÚRIES PÀGINA 23 La imatge de la casa que va aparèixer a la portada i a la pàgina L’Estat turc continua buscant nous credi- Els propers 7 i 8 d'octubre es presentarà, a 11 de la DIRECTA 153 va ser un error. No és la casa de Fèlix Mi- tors pel finançament del projecte de la pre- Granollers i a Barcelona, el llibre Incendia- llet, és la residència geriàtrica Millet Park. El contingut de sa d’Ilisu (Kurdistan turc). El projecte “in- rios de ídolos, de Mathieu Corman. Un re- l’article sí que és correcte, però en referència a la seva casa de compleix les normes internacionals” i “les lat de l'Astúries rebel, testimoni ocular de veritat, situada a uns centenars de metres de la que sortia a la obligacions ambientals, culturals i de rea- l'aixecament popular i l'avenç de les tropes fotografia de la DIRECTA. llotjament exigides no són suficients”. durant la revolució de 1934.

SETMANARI DE COMUNICACIÓ

: AQUEST DIVENDES 9 D’OCTUBRE Concert de la DIRECTA! d N155 21h. Espai Obert [BARCELONA] 7 d’octubre de 2009 www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros DIRECTA LA BUNDU BAND Una pedrera treballa amb explosius de Goma-2 a tocar del pantà de Susqueda AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 13 El veïnat denuncia que posa en perill l’embassament i la ciutat de Girona

ROBERT BONET L’anarquista Amadeu Casellas fa una vaga de set a la presó i el seu estat és crític

AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 16

esprés de 83 dies en vaga de fam, Del pres anarquista Amadeu Case- llas ha decidit arribar fins al final. Ara, una vaga de set ha suposat un greu empitjorament de la seva salut. El director general de Serveis Peni- tenciaris, Albert Batlle, no ha volgut atendre els seus familiars i amics. El govern permet les provocacions feixistes durant la diada del 9 d’Octubre Porta d’accés al centre de menors Alberg Alcor –on hi ha nens en quarentena– situat al carrer Ramon Turró 122 del barri del Poblenou de Barcelona AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 10

Negligència i insalubritat en un alberg de menors a Diada nacional del Pais Valencià Ld’enguany es veu amenaçada per AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 8 na plaga de grip A s’estén arran mes condicions de salubritat entre els ri del Poblenou. Els educadors denun- l’autorització de manifestació dels Ude la negligència i de les pèssi- menors d’un alberg d’acollida del bar- cien el paper de la Fiscalia de Menors. partits de la ultradreta. 41 milions Alba d’euros Sarraute ‘Gara’ afirma que la policia per la mira a espanyola va matar Jon Anza

monarquia Yukali RODA EL MÓN • PÀGINA 17 d’ETA Jon Anza va ser detingut, interro- ser enterrat furtivament en territori gat, torturat i assassinat per agents francès. La fiscalia de Baiona ha près DE DALT A BAIX • PÀGINES 3 A 5 EXPRESSIONS • PÀGINA 22 onts directes contactades pel diari d’un cos policial espanyol. Les matei- nota de les noves informacions, però no Fbasc Gara asseguren que el militant xes fonts apunten que el donostiarra va les ha negades ni les ha confirmades. 2 • estirant del fil DIRECTA 155 •

, estirant del fil

EL COST DE LA MONARQUIA • L’ASSIGNACIÓ DEL REI HA AUGMENTAT 1,1 MILIONS D’EUROS ENTRE 2005 I 2009 La monarquia ens ha estafat 41 milions d’euros en cinc anys

Xavi Martí MATEU [email protected]

l rei espanyol disposarà d’un to- tal de 8,9 milions d’euros, l’any E2010, per cobrir les despeses de- rivades del sosteniment de la seva fa- mília i de la casa on viuen. A finals de setembre d’enguany, una gran quanti- tat de mitjans escrits van anunciar a bombo i platerets que el pressupost pel manteniment de la institució reial que- dava congelat en la mateixa quantitat assignada durant l’exercici de l’any 2009, que arriba als 8.896.000 euros. Tot i la propaganda d’austeritat llança- da aquests dies per part del govern es- panyol, si ens fixem en els Pressupos- tos Generals de l’Estat corresponents al període situat entre els anys 2005 i 2009, podem veure que els augments El 2008, l’assignació de la casa reial va Sense comptar els viatges, llats ni desglossats. A la partida de més d’uns 140 milions d’euros per fer front (si només tenim en compte les xifres escortes, palaus i la casa del fill de vuit milions d’euros que rep el rei, al manteniment d’aquests espais. Pa- que es fan públiques del període com- pujar un 12% més Aquestes proclames d’austeritat de cara caldria sumar-hi els sis milions inclo- trimonio Nacional no compta per sepa- près entre 2005 i 2009, les de l’assigna- a l’any 2010 són, com a mínim, falses, ja sos a la secció del Ministeri d’Adminis- rat el que costa el manteniment de ca- ció de la casa reial) 41.672.000 euros. que l’IPC, situat entre que el que es congela només és l’assigna- tracions Públiques, titulada Apoyo a la dascun d’aquests palaus, cosa que fa S’ha de dir, a més, que la família reial ció de la casa reial. Els 8,9 milions d’eu- gestión administrativa de la jefatura que no sigui possible calcular el cost rep xifres que superen els 20.000 euros el 2,4 i el 2,6% ros d’enguany i de l’any que ve no servei- del Estado. Aquests sis milions, que no del dia a dia dels edificis que utilitzen diaris pel seu manteniment. D’aquesta xen per pagar els viatges del rei –que estan coberts per l’assignació del rei, el rei i la seva família. manera, enguany i durant l’any 2010, la d’assignació que ha rebut el rei no són, depenen del Ministeri d’Assumptes Ex- es destinen al pagament dels salaris de La família reial no disposa de pro- casa reial rebrà 24.372 euros cada dia. en cap cas, modestos. En quatre exerci- teriors– ni les despeses de la guàrdia la majoria dels treballadors de la casa pietats. Les seves propietats van pas- cis, el pressupost del rei ha augmentat reial, que depenen de Defensa. Aquests reial, que arribarien a una plantilla de sar a ser Patrimonio Nacional. Aquest “No és el sou del rei, 1.120.000 euros. L’any 2006, la Casa del 8,9 milions tampoc serviran per pagar fet presenta una sèrie d’inconvenients, és una assignació per la casa” Rey va rebre un augment d’assignació els palaus de la Zarzuela i de Marivent, ja que si algú regala un iot o un edifici Les xifres que rep el rei pel manteni- xifrat en 272.000 euros; l’any 2007, la que estan a càrrec de Patrimoni. D’a- El Parque Móvil del al rei, aquestes propietats passen a ser ment de la seva família i de la seva ca- quantitat es va situar en els 241.000 questa manera, el rei fa ús de tot un se- de l’Estat i les utilitzen els membres de sa han suscitat un debat, en moments euros; l’any 2008, en 374.000 euros i, guit de béns que són de l’Estat espanyol Estado és qui fa el la reialesa, però qui paga el seu mante- de crisi econòmica com els actuals, enguany, en 233.000 euros. Per tant, en qualitat d’usufructuari, però en cap niment és Patrimonio Nacional. I ens que no va dirigit a parlar de congela- s’ha passat dels 7.776.000 euros que re- cas és responsable del seu manteniment manteniment dels trobem amb la mateixa situació en re- ció de les assignacions entregades bia la Casa del Rey l’any 2005 als ni dels salaris que genera. lació a la flota de vehicles que utilitza per part de l’Estat, sinó a la seva re- 8.896.000 que rebrà l’any que ve. Entre El cost del manteniment de la mo- 60 cotxes del rei el monarca, que arribaria als 60 cotxes ducció. L’any passat, Izquierda Unida, el 2006 i el 2009, l’assignació reial s’ha narquia espanyola, per tant, és del tot de gamma alta. El Parque Móvil del Es- per mitjà de Diego Valderas, ja va de- incrementat, de mitjana, un 3,42%. Cal opac, ja que aquesta no es finança úni- prop de 140 persones. tado és qui s’encarrega del manteni- manar una retallada del pressupost destacar, a més, que aquests augments cament amb la partida anomenada Ca- L’assignació del rei tampoc serveix ment d’aquests vehicles, però no s’ofe- assignat al rei i va reclamar una “ma- són superiors a la pujada de l’IPC en la sa Real de Su Majestad el Rey, inclosa per pagar el manteniment i el servei del reix cap informació detallada dels jor transparència dels comptes de la majoria dels casos. El 2008, per exem- als Pressupostos Generals de l’Estat, palau de la Zarzuela ni el de la casa on diners que es destinen pel manteni- casa reial i de les despeses addicio- ple, l’assignació de la casa reial va pu- sinó que trobem altres quantitats dis- viu el seu fill, el príncep. Tampoc s’uti- ment dels cotxes del rei. El Parque Mó- nals, ja que són desconegudes”. Valde- jar un 12% més que l’IPC, que aquell tribuïdes en altres capítols de pressu- litza per sufragar les despeses del pa- vil del Estado compta amb un pressu- ras també va manifestar: “No sabem any estava situat entre el 2,4 i el 2,6%. post que no estan suficienment deta- lau de l’Almudaina, on els monarques post de 52 milions d’euros. Finalment, si el rei paga impostos sobre la renda solen passar els estius. Tots aquests també es desconeixen els sous que re- (IRPF) o no”. edificis, així com el Palacio Real, El Es- ben el rei, la reina, el príncep d’Astúries El mes de novembre de 2008, a més corial, La Granja, el palau del Pardo o el i les infantes. Aquests sous surten de la a més, ERC va demanar al Congrés dels > Les altes institucions de Riofrío, només els utilitza la monar- partida anomenada Casa de S.M el Rey. Diputats que es congelés l’assignació quia i són propietat de Patrimonio Na- En cinc anys, per tant, el manteni- de la casa reial per l’any 2009. Els dipu- s’enduen una bona picossada cional, que compta amb un pressupost ment de la família reial ens ha costat tats republicans també van demanar que els membres de la casa reial presen- es altes institucions de l’Estat també suposen una gran despesa que ha de tessin una relació detallada dels béns Lser sufragada pel poble. L’any que ve, el Consell d’Estat costarà 11,54 mi- que formen part del seu patrimoni i de lions d’euros, mentre que les Corts Generals arriben als 230 milions. El Tribu- > Un casament ‘ben normal’ les activitats econòmiques que duen a nal de Comptes assoleix els 61 milions i el Consell General del Poder Judicial terme. Les esmenes als Pressupostos els 77,91 milions, un 1,4% més respecte l’any 2009. Finalment, el Tribunal any 2008, Patrimonio Nacional va destinar 17,3 milions d’euros pels Ser- Generals de l’Estat presentades per Es- Constitucional s’endurà 27,64 milions el 2010. Durant els darrers temps, a L’vicios a la Corona y actos de Estado, és a dir, per fer recepcions, audiències querra es van trobar amb l’oposició del més a més, nombroses veus han demanat que el rei tingui un sou igual que el o sopars de gala. La boda entre el príncep i Leticia Ortiz, segons Interviú, va cos- PSOE i del PP. Els socialistes van mani- del president del govern. L’any 2010, Zapatero cobrarà 91.982 euros repartits tar 4,1 milions d’euros. A més a més, l’Ajuntament de Madrid es va gastar 2,2 mi- festar que “no existeix un sou destinat entre dotze mensualitats. Els sotspresidents s’enduran 86.454 euros i els mi- lions per la il·luminació del carrers de la ciutat amb motiu de l’esdeveniment. al rei en els Pressupostos Generals de nistres una suma de 81.155 euros. Aquestes quantitats no van sortir de la partida destinada a la casa reial. l’Estat, sinó que aquests inclouen una assginació per la casa reial”. • 7 d’octubre de 2009 estirant del fil • 3

> Els articles 65 i 134 de la Constitució diuen el següent: “El rei rep dels Pressupostos de l’Estat una quantitat global pel sosteniment de la seva família i casa i distribueix lliurement aquesta quantitat. El rei nomena i fa el relleu dels membres civils i militars de casa seva lliurement”. La Constitució també indica que aquest import “servirà per cobrir les despeses de funcionament i de personal de la Casa de S.M el Rey”. L’any 1980, el rei rebia 200 milions de pessetes. L’any 2000, la xifra ja arribava als 1.122 milions. , estirant del fil

ARXIU

Imatge dels membres adults de la família reial: no es coneix que el rei espanyol tingui cap tipus de propietat ni que participi en cap mena de negoci, però, per exemple, les infantes treballen a la Caixa i a Mapfre

EL COST DE LA MONARQUIA • LA CONSTITUCIÓ DIU QUE NO ES POT INVESTIGAR LA FIGURA DEL MONARCA PERQUÈ “ÉS INVIOLABLE” La fortuna personal del rei podria arribar als 1.790 milions d’euros

X. M. ARXIU entregar 100 milions de dòlars a l’admi- [email protected] nistrador dels diners del monarca espan- yol, Manuel Prado, una xifra que va anar article 56 de la Constitució es- destinada als negocis financers. Actula- panyola diu que “la persona del ment, encara no se sap si el rei espanyol L’ rei és inviolable” i que “no està ha tornat la quantitat que va rebre. subjecta a responsabilitat”. Això fa Els altres negocis del rei són els que ningú no el pugui investigar. Ofi- que estan relacionats amb els negocis cialment, el rei espanyol i la seva famí- immobiliaris. Només començar a reg- lia no compten amb cap tipus de patri- nar, a finals dels 70, el rei espanyol va moni, cosa que els converteix en una vendre totes les propietats d’Alfons família insòlita a Europa, ja que a la XIII a molt bon preu. Ja més recenment, resta del continent les monarquies van va rebre un regal en forma de parcel·la anar acumulant béns generació rere per fer-hi una residència pel seu ús a generació. No obstant això, les revis- l’estació d’esquí de Sierra Nevada. En tes Forbes i Eurobusiness xifren la for- lloc de fer-hi la seva residència, hi va tuna del monarca espanyol en 1.790 construir un hotel. milions d’euros. No es coneix cap ne- goci relacionat amb el rei, però la seva família sí que en té, de negocis: el seu A l’inici del seu gendre és conseller de Telefònica; la seva germana treballa a empreses de regnat, el monarca luxe; el seu cosí guanya diners en ne- gocis de telecomunicacions, autopis- va vendre totes les tes i petroli i les infantes treballen a la Caixa i a Mapfre. propietats d’Alfons XIII

Amb una mà al davant i l’altra al darrere Els regals que rep el monarca, com aquest iot, són propietat de l’Estat, només els gaudeix el rei i els manté Patrimonio Nacional a molt bon preu Segons explica la periodista Patricia Sverlo al llibre Un rei cop per cop, empresaris del franquisme. Més tard, cop de mà en diverses ocasions. Els són declarats a Hisenda de forma ofi- El rei espanyol també participa dels l’any 1962, el rei estava amb una mà al s’hi van sumar els empresaris Ruiz ajuts del rei al món financer i als em- cial, però el seu manteniment és a cà- negocis del petroli. L’any 1973 va rebre davant i l’altra al darrere, ja que la se- Mateos i Camilo Mira, l’introductor presaris de l’Estat espanyol s’han vist rrec de l’Estat. un seguit de comissions econòmiques va família es va quedar sense propie- dels MacDonal’s a l’Estat espanyol. A recompensats amb regals. Un exem- per fer servir la seva influència i aconse- tats quan va arribar la Segona Repú- canvi d’aquestes ajudes econòmi- ple clar és el del iot Fortuna, que va Petroli, armes, finances guir una remesa de petroli de part de la blica. Això va fer que el banquer Luís ques, el rei feia i fa servir les seves in- ser el regal d’un grup d’empresaris de i negocis immobiliaris monarquia saudita. Això ens podria fer Valls Taberner promogués una “subs- fluències per afavorir els negocis dels Mallorca i del govern de Jaume Matas Al llarg dels anys, s’ha relacionat el rei pensar que el “Por qué no te callas!” que cripció popular” per dotar de liquidi- seus mecenes. Els empresaris Javier (PP). També cal destacar que la firma amb l’empresa Simulación, Mando y el rei espanyol va dedicar a Chávez era tat el matrimoni Sofia-Juan Carlos. de la Rosa i Mario Conde també han BMW regala els models d’alta cilin- Control SA, que elaborava programes in- motivat per conflictes entre les empre- En aquests donatius, també hi van fet guanyar diners al rei a través de drada que són novetat al mercat al formàtics pels avions i vaixells de guer- ses de petroli espanyoles i la política participar altres banquers, nobles i diferents negocis i li han donat un monarca. Tots aquests regals mai no ra. El 1977, el rei de l’Aràbia Saudita va energètica del règim de Veneçuela. 4 • impressions 7 d’octubre de 2009 • DIRECTA 155

, impressions

Marta Ter • Membre de la Lliga dels Drets dels Pobles [email protected] Txetxènia, el terror silenciat

primer cop d’ull, sembla que la FRANÇOIS PAGÈS Segons l’ONG russa Memorial, de també s’estén fora de les fronteres situació a Txetxènia s’està gener a abril de 2009, es van denun- txetxenes. El mes de març, a Dubai, Aestabilitzant. La capital ciar 58 segrestos de civils, la majoria Sulim Iamadàiev, un antic coman- –Grozni– i les principals ciutats de la perpetrats pels kadírovtsi. En la dant txetxè que mantenia una relació república han estat reconstruïdes major part dels casos, les víctimes conflictiva amb Ramzan Kadírov va després dels bombardejos sistemà- van ser alliberades després d’haver ser assassinat. La policia de Dubai tics. Ara s’hi veuen avingudes moder- estat torturades i amenaçades. La culpa de l’assassinat el cosí de nes, places ben cuidades i, fins i tot, justificació de les autoritats és la Kadírov, Adam Delimkhànov, exvice- s’hi ha construït la mesquita més necessitat de “mesures de prevenció president de Txetxènia i actualment gran d’Europa. Per acabar de donar terrorista”, però en realitat l’objectiu diputat de Rússia Unida (el partit de una imatge de normalització, el mes d’aquests segrestos és mantenir una Putin) a la Duma. d’abril, el Ministeri de l’Interior rus atmosfera de terror entre la població. Un altre assassinat escandalós va declarar la fi de l’operació antiter- D’altra banda, la mateixa ONG calcula va ser el d’Umar Israïlov a Viena a rorista a Txetxènia (iniciada el 1999), que les denúncies representen menys principis d’aquest any. Israïlov, que fet que suposa la retirada de les de la meitat dels segrestos reals. havia demanat asil a Àustria el 2006, tropes russes instal·lades a la regió. després de ser guardaespatlles de Kadírov, havia presentat un informe Estemírova era qui detallat de la seva feina al diari The La reconstrucció New York Times, on declarava que donava a conèixer Kadírov torturava personalment els física del país i detinguts. Israïlov també va presen- aquests casos tar una demanda davant el Tribunal l’aixecament del Europeu dels Drets Humans (TEDH) fins que va ser contra Rússia, en la qual acusava règim antiterrorista novament Kadírov de recórrer assassinada sistemàticament a les tortures i els amaguen un segrestos. Durant la investigació de el 15 de juliol l’assassinat d’Israïlov, la policia sistema de terror austríaca va descobrir una llista de Un altre mètode expeditiu de 300 refugiats txetxens,considerats i de repressió Kadírov és la crema de cases de enemics del règim que havien de ser familiars de combatents (es calcula eliminats. que desmenteix la que són prop de 1.000, amagats a les Enmig d’aquesta impunitat, són muntanyes). Natàlia Estemírova, més que pertinents les paraules versió del Kremlin treballadora de l’ONG Memorial a d’Oleg Orlov, director de Memorial, Grozni era qui donava a conèixer després de l’assassinat de Natàlia Si anem més a fons, però, ens aquests casos fins que va ser assassi- Estemírova i abans de decidir que adonarem que la reconstrucció nada el dia 15 de juliol. Estemírova l’ONG deixava de treballar a Txetxè- física del país i l’aixecament del desenvolupava una gran tasca nia: “Diguem les coses pel seu nom: a règim antiterrorista amaguen un documentant les greus violacions Rússia, hi regna el terror d’Estat. sistema de terror i repressió que dels drets humans a la regió, respon- Sabem que es produeixen assassi- desmenteix la versió triomfalista sabilitzant les autoritats txetxenes nats dins i fora de Txetxènia. Maten del Kremlin. combat contra els insurgents el du totalitari que escampa el terror d’estar darrere els segrestos, les els que intenten dir la veritat, els que D’una banda, la retirada gra- a terme l’home fort del Kremlin a la sobre la població mitjançant unes execucions extrajudicials i els critiquen les autoritats... es vol dual de tropes russes no tindrà regió, el txetxè Ramzan Kadírov. forces de seguretat –els kadírovtsi– afusellaments públics de civils. aturar aquest flux d’informació massa impacte sobre la població Com a president de Txetxènia, que segresten, torturen i assassi- Aquesta mà negra que elimina verídica que sortia de Txetxènia... I txetxena perquè, des de 2004, el Kadírov ha instaurat un règim nen amb total impunitat. els enemics del president Kadírov potser ho han aconseguit”.

Rolando Guerra • Cane sciolto [email protected] Decisions d’assemblea

o, ara seriosament, a veure si els xicots del Saura es desplegaven al per un exmarxista-leninista com jo, socials barcelonins de funcionar amb ho he entès bé: una moguda final del carrer Pelai i pels voltants. tanmateix acostumat a les relacions una mena d’avantguarda de geome- Nés assembleària quan hi ha Aquesta segona assemblea pot Hi ha una pràctica de dirigisme pastoril que les avant- tria variable –que s’estructura i es una assemblea, és a dir, un grup de decidir que, ateses les circumstàncies guardes/partits solien establir amb desfà segons criteris aleatoris, gent que es reuneix en algun lloc per i les relacions de forces, més val girar arrelada als les masses. aliances basades en el do ut des, decidir alguna cosa –posem per cas cua i anar de tapes a un altre barri, o No és pas tan greu, em direu: la simpaties personals–, que no té una assemblea d’estudiants universi- intentar una performance Tute moviments socials mani va anar súper bé i tu mateix et capacitat de crear moviment però sí taris que es troben per acordar el re- Bianche, o una de kale borroka, o vas alegrar per la cara de gilipolles de dirigir-lo, encara que sigui pun- corregut, els objectius i les consignes escenificar una pixada col·lectiva… el barcelonins que no que posaven els periodistes mobilit- tualment i sense aspiracions de con- d’una mani–, oi? que vulgui. Vaig bé? zats per gravar el previsible ball de trol total ni d’aprofitament personal. Allò que decideix aquesta instàn- Doncs, jo, a la mani dels estu- té capacitat de bastons a sang i fetge. No sóc com aquells exfumadors que cia sobirana –per exemple, anar a ma- diants, hi vaig anar per aportar el Doncs, deixant de banda el fet es tornen fanàtics antitabaquistes i nifestar-se a la Rambla contra la pro- meu gra de sorra a la recuperació de crear moviment, que –ben mirat– els que es van sortir penjarien d’una biga qui fes una hibició prepotent de l’alcalde– només la Rambla com a espai de manifesta- amb la seva van ser l’Hereu i el Saura calada en un local públic: el meu és pot ser modificat per la mateixa o ció. Potser em vaig perdre el moment però sí de dirigir-lo (la Rambla continua essent reserva- un assemblearisme light que una altra assemblea composada per de la discussió i algun altre passatge des a turistes i seguidors del Barça i contempla gustosament la possibili- la mateixa gent o gent que ha respost assembleari important, però a mi em vien canviat. Val a dir que no vaig ells es van marcar un punt com a po- tat de delegar decisions, amb confi- a la crida de la primera –posem per va semblar que alguns grups de gent veure gaire manifestants que pre- lítics ferms i decidits), estic una mi- ança i bon rotllo. cas els milers d’estudiants que es van anaven comunicant a les presents guntessin qui ho havia decidit ni per ca fins als nassos d’aquesta pràctica Però m’agradaria saber, quan de- trobar a la plaça Universitat, mentre que el recorregut i els objectius ha- què. Tot plegat força desconcertant tàcita i ben arrelada als moviments lego, a qui li delego, el què i per què. DIRECTA 155 • 7 d’octubre de 2009 impressions • 5

, impressions

Albert Sales i Campos • Professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials a la UPF [email protected] Salut, desinformació i capitalisme del pànic

l 27 d’abril, l’OMS va activar importants no permet treure cap KARLES SÀNCHEZ països empobrits i l’OMS va recoma- l’alerta 4 per amenaça de grip conclusió. La taxa de letalitat a nar que els governs en compressin Edavant els primers casos de la l’Europa Occidental ronda el 0,15% reserves. El mateix any, el secretari varietat porcina detectada en hu- (molt propera a la de la grip estacio- de defensa de l’administració Bush, mans a Mèxic. Recordem que, fins nal), tot i que hi ha casos tan dispars Donald H. Rumsfeld (que havia estat llavors, el món estava en alerta 3 per com l’alemany (de 17.193 persones president del consell d’administració la gairebé oblidada grip aviària. El infectades, no n’ha mort cap) i de Gilead Sciences entre 1997 i 2001 i dia 29, es decreta alerta 5 i el dia 5 de l’espanyol (25 morts de 1.538 perso- que en continua sent un dels princi- juny –per primer cop en 41 anys– nes infectades amb una letalitat de pals accionistes) va ser el primer entrem en el nivell d’alerta 6, el prop de l’1,6%). d’utilitzar diners públics per com- màxim possible dins l’escala del Aquestes xifres estan subjectes a prar Tamiflu per valor de 1.000 Reglament Sanitari Internacional. la qualitat de les dades i al fet que milions de dòlars pel personal Tot i que el vocabulari tècnic i el només es comptabilitzen els casos militar dels EUA desplegat a tot el tractament mediàtic puguin recor- confirmats a través de proves de món, malgrat els indicis de la seva dar-nos films apocalíptics made in laboratori. Hi ha un nombre indeter- inefectivitat davant el virus H5N1. A Hollywood, el sistema d’alertes es minat de persones amb símptomes partir d’aquell moment, els governs refereix únicament a l’extensió lleus o idèntics als de la grip estacio- europeus van començar a comprar geogràfica de les malalties i no pas a nal que no seran mai comptabilitzats. existències de Tamiflu que, donada la seva virulència o mortalitat. El Podríem estimar, per tant, que el l’escassa incidència de la grip del nivell 6 suposa la constatació que virus pot estar més estès del que pollastre, només han servit per s’han trobat casos d’infeccions pel indiquen els registres, però que la augmentar el preu dels tractaments virus H1N1 en dos o més països de seva letalitat és força inferior. Amb (de 40 a més de 300 euros) i per regions diferents. Des de llavors, un període d’observació tan curt i engreixar els comptes bancaris de esmorzem, dinem i sopem amb amb unes dades tan provisionals, la Roche, Gilead i altres empreses notícies referents a la grip A. precaució no ens permet ignorar la farmacèutiques que fabriquen grip A com a problema sanitari antivirals similars com el Relenza de global. Però, no hauria d’haver reeixit GlaxoSmithKline (per no parlar de la La capacitat de la precaució i la responsabilitat en les butxaca del senyor Rumsfeld). comunicacions de les autoritat La capacitat de les grans empre- les farmacèutiques sanitàries i polítiques? Ens podrien ses farmacèutiques d’incidir sobre haver estalviat imatges de circ els decisors polítics és un atemptat d’incidir sobre els mediàtic com la distribució de contra la democràcia. Estem molt mascaretes a diversos països asiàtics lluny de tenir accés a una informació decisors polítics és i americans o els controls de tempera- fiable, contrastada i objectiva. Les tura corporal als viatgers i viatgeres polítiques públiques, en general, i les un atemptat contra que aterraven als aeroports dels sanitàries, en particular, haurien Estats Units? Els ridículs precedents d’estar guiades per l’anàlisi científi- la democràcia indueixen a pensar que la prudència ca, però 30 anys de neoliberalisme no és un valor que estigui valorat han deixat la recerca mèdica en El Centre Europeu per la Preven- entre les autoritats sanitàries inter- mans del capital. Les anomenades ció i Control de Malalties (ECDC) nacionals. Recordem que el Banc big pharma dirigeixen el 90% dels quantificava en 254.947 les persones Mundial va alertar que la grip aviària seus recursos a investigar malalties infectades i en 3.145 les defuncions podia arribar a matar 70 milions de nar els col·lectius de risc, l’adminis- A, va ser creat per l’empresa nord- que pateix només el 10% de la causades per la grip A arreu del món persones i, finalment, només va tració del Tamiflu ens immunitzarà americana Gilead Sciences, que va població (evidentment el 10% més fins el 25 d’agost. El lector o lectora causar 255 víctimes mortals. contra la grip A? És prou segura, vendre la patent a l’empresa suïssa ric), utilitzen estratègies de dubtosa pot preguntar-se: I això és molt o La campanya de desinformació aquesta vacuna? Per què li diuen Hoffman-Roche l’any 1996 a canvi de legalitat per allargar la vigència de poc? Si calculem la taxa de letalitat a massiva que s’està duent a terme ha vacuna, si el Tamiflu és un antiviral? 50 milions de dòlars i un 10% dels les patents –tot dificultant l’accés als partir de les xifres globals, resulta alimentat milers de rumors i teories És prudent injectar-lo a les dones beneficis que reporti el medicament medicaments genèrics i xuclant que, de cada 100 persones afectades, conspiradores, moltes d’elles fruit embarassades i als infants? fins l’any 2016. Curiosament, el recursos dels sistemes sanitaris 1,24 moren a causa de la grip A. del sentit comú. I és que tractar la Deixant les valoracions mèdi- medicament no va ser cap èxit de públics– i es dediquen a arruïnar els D’entrada, es tracta d’una xifra molt gent com una massa homogènia i ques de banda, hi ha algunes dades vendes fins que va arribar la grip modestos fabricants de medicaments superior al 0,1% de la grip estacional ignorant no evita que moltes perso- que no conviden a confiar gaire en aviària. En plena campanya de pànic genèrics a base de judicis llargs i a la qual estem habituats a enfron- nes es facin preguntes. Si el virus de les empreses farmacèutiques. El internacional, a mitjans de 2005, cars. tar-nos, però la variabilitat entre els la grip comuna muda amb tanta Tamiflu, medicament que l’OMS està Roche va fer un donatiu de tres És fàcil d’imaginar quines països on ja s’han presentat brots facilitat que cada any s’ha de vacu- recomanant per lluitar contra la grip milions de dosis de Tamiflu pels empreses no notaran la crisi, oi?

Rosa Carbó • Sociòloga [email protected] ‘Falta soldado, razón aquí’

a fa nou anys que van eliminar segons la Ley de Tropa y Marinería. on la taxa d’atur –sobretot la de la anat a la porta dels col·legis privats el servei militar obligatori, Això, a la pràctica, significa que Em pregunto si gent (nou)vinguda– és molt preocu- que hi ha a les zones benestants Jdesprés de dècades i dècades de només permeten l’entrada de perso- pant. Així els vaig veure, l’altre dia, perquè –s’ha de dir– ells també lluita del moviment d’objectors. El nes llatinoamericanes i es passa per en un barri obrer amb una elevada tenen dret a participar de les forces 2000, s’acabava el reclutament alt el passat àrab de la península. la furgoneta de presència de gent (nou)vinguda que armades i humanitàries i se’ls ha forçós i s’iniciava el procés d’insti- D’altra banda, actualment, el actualment s’està quedant sense de tenir en compte, no? tucionalització d’un exèrcit impreg- Ministeri de Defensa ha encetat l’exèrcit que visita feina i veu perillar el seu permís de Paradoxalment, aquesta furgo- nat de la cultura franquista. una campanya per recaptar nous i residència si no troba una feina neta de l’exèrcit va aterrar en un El procés d’institucionalització noves reclutes per les seves files i els barris obrers quan hagi de renovar els papers; barri que es troba molt a prop de la de les forces armades es va veure per presentar l’exèrcit com una unes persones amb càrregues Casa de la Reconciliació, un espai dificultat per la falta de vocacions professió de futur i, fins i tot, amb ha fet un volt familiars, ja sigui aquí o en al seu simbòlic ja que, als anys setanta i que va fer que, el 2002, el govern del funcions humanitàries sense cap país d’origen. La meva pregunta és sota la dictadura franquista, va PP donés llum verda a l’entrada a tipus de perill, una visió molt per Pedralbes si aquesta furgoneta de l’exèrcit donar acollida als primers objectors l’exèrcit de persones sense naciona- apartada de la realitat. que visita els barris obrers, també de consciència que –contra la llei litat espanyola. Però aquestes han A més dels anuncis a la ràdio i a víctimes. Barris amb una morfolo- ha fet un volt per Pedralbes o pel vigent– es van negar a fer el servei de procedir de països amb “vincles la televisió, ara han optat per anar gia social determinada, precisa- barri de la ministra Carme Chacón. militar i van organitzar un servei històrics, culturals i lingüístics”, in situ als barris per reclutar noves ment on està afectant més la crisi i Em pregunto –amb ironia– si ha paral·lel d’ajuda a la comunitat. 6 • la línia 7 d’octubre de 2009 • DIRECTA 155

. EDITORIAL . PENSEM, DONCS EXISTIM Maltractament institucional a menors Ariadna, ens han robat el Palau

a política social de la Genera- DGAIA van pretendre que un noi Estel Barbé aconseguit anar xuclant la saba de Tot plegat em condueix al litat vers els menors d’edat i, asmàtic i un altre amb una cardio- [email protected] les consciències fins a esdevenir, tercer estadi, el més esperançador. Lsobretot, vers els immigrants, patia romanguessin tancats al ma- sens dubte, el nostre mal endèmic. Passa fonamentalment pel record queda retratada amb el recent cas teix alberg que els seus companys ada matí, quan vaig a treba- El segon pensament no em fa de l’Ariadna Pi, aquella ciutadana de 57 menors sota tutela de la Di- amb la grip, tot i les advertències llar, passo per davant del bullir tant la sang, però és el més anònima de Barcelona camuflada recció General d’Atenció a la Infàn- mèdiques sobre el greu perill que CPalau de la Música. Des de fa dolorós. Són dos interrogants entre les masses que, de tant en cia i l’Adolescència, DGAIA, que això suposaria. L’escàndol dels ado- més de dues setmanes, però, preocupants: fins on haurem tant, ens convidava a despertar-nos s’han contagiat de la grip a causa lescents que es negaven a entrar al l’intento defugir, encara que això d’arribar per saltar d’una vegada?, i de la letargia social amb una petita del pèssim estat en què es troben els seu alberg i van acabar dormint pels em suposi desviar-me i forçar el què carai estem fent? I em refereixo empenteta, com una mare en un centres on suposadament se’ls atén. carrers de Barcelona és la punta del pas a la Ribera. Simplement, a un nosaltres ampli, que abraça univers d’orfes. D’ella, en recordo La deixadesa institucional cap a les fil del maltractament institucional sempre he cregut que no és sa l’esperançada i bona dona que va l’entrada per la porta gran al Liceu, criatures desemparades no es pot cap els sectors més desprotegits, en enervar-se a primera hora pels decidir posar el seu petit granet de el pícnic col·lectiu al Ritz i la visita qualificar més que de vergonyosa. I, aquest cas els immigrants menors danys col·laterals que es van sorra a les butaques del Palau, al a la Torre Agbar. Ara, però, fa en aquest últim cas, s’hauria d’in- d’edat. Molts d’aquests nois –en esdevenint la resta del dia. pobre hipotecat que un dia no pot temps que no ens convida, tot i que vestigar si es poden extreure res- gran part subsaharians– són sot- Ara, quan malgrat els meus més i aconsegueix mil euros d’una estic convençuda que se sent ponsabilitats penals de l’actitud del mesos a proves mèdiques per certi- esforços no el puc eludir, tres sucursal bancària a canvi de sis indignada i ultratjada, que no perd Departament d’Acció Social i Ciuta- ficar la seva edat, tot i que aquestes pensaments –farcits alhora de anys de presó i al petit botiguer la memòria i que, aquesta, ens la dania. Des de la DGAIA, van decidir proves tenen un marge d’error ele- repudis i esperances– em tambori- assetjat per les ordes especulatives pagaran. mantenir barrejats els nois malalts vat. Dit d’una altra manera, són nen el cap. El primer no va dedicat a del capital –reconeguem-ho– català. Per això, quan estic davant de de grip amb els que estaven sans i sotmesos a proves per comprovar si Fèlix Millet, tenor protagonista del En definitiva, no estem entenent l’edifici de l’Orfeó Català i vaig van provocar un contagi en cadena a poden ser expulsats a algun camp primer acte, sinó al ferm rebuig als res si ens pensem que el Palau barrinant, se’m va formant un clam, l’alberg Alcor, al barri del Poblenou de concentració de qualsevol país grans directors d’orquestra de només l’han de defensar els músics una petició que llanço a l’aire i que de Barcelona. Fins a l’extrem que els africà. Aquesta política del maltrac- l’operetta catalana. Aquesta espècie i si no hi arribem ràpid, ens el m’esbossa un somriure i em retorna educadors i activistes del Col•lectiu tament i l’abandó no farà sinó insectívora autòctona que s’ha buidaran del tot. I no només de a aquell optimisme que, de vegades, Drari van haver de fer saltar les augmentar la conflictivitat social de instal·lat no només al bell mig del capital, sinó de l’essència, dels sembla extraviat. I és que, Ariadna, alarmes quan els responsables de la la mà de la marginalitat. parc de la Ciutadella, sinó que ha continguts. quan anirem a Palau?

. COM S’HA FET . EL RACÓ IL·LUSTRAT ANTHONY GARNER

questa setmana hi ha diversos canvis en la paginació i les seccions de la DIRECTA. La secció De dalt a baix desapareix i, en el seu lloc, inaugurem Auna nova secció de dues pàgines on analitzarem a fons temes d’actuali- tat. Es diu Estirant del fil. Com que té una pàgina menys que la secció anterior, canviem la paginació del setmanari. Així, l’editorial, que apareixia a la segona pàgina, passa ara a la pàgina sis. I la pàgina perduda del De dalt a baix, l’afegim a Roda el món, que passa a tenir tres pàgines. Això es deu al fet que creiem que la informació internacional necessita més espai. Aquests canvis són un primer pas en el camí cap a la fusió amb Illacrua i es mantindran fins el gener de l’any que ve. Quan comencem amb el nou projecte, hi haurà un nou canvi de seccions... però, com deia aquell president que va sortir en una pel·lícula de Schwarzeneger, això ara no toca! Fins la propera setmana!

Fe d’errades: La fotografia de l’Observatori dels mitjans de la setmana passa- da estava equivocada, segur que us en vau adonar, anava amb la notícia d’El País i no amb la del Col·legi de Periodistes.

Qui Som

REDACCIÓ COMPAGINACIÓ Estirant del fil | David Fernàndez Roger Costa Impressions | Laia Alsina i Lèlia Becana CORRECCIÓ I EDICIÓ Així està el pati | Jesús Rodríguez Col·lectiu l’asterisc i el gitano Roda el món | Laia Gordi PUBLICITAT Observatori dels mitjans | Xavier Tània Miró Blasco Piñol Expressions | Gemma DISTRIBUCIÓ Garcia, Roger Palà i Estel Barbé Serra Xavi Camós La graella | Lluc Salellas SUBSCRIPCIONS La indirecta | Oriol Andrés Laia Bragulat FOTOGRAFIA ADMINISTRACIÓ Albert Garcia Jordi Raymond IL·LUSTRACIÓ DIFUSIÓ Xavier Blasco i Jordi Borràs Blai Lindström

Corresponsalies Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 Dipòsit Legal: GI-1528-2005 ALT PENEDÈS: [email protected] C. Juan Ramón Jiménez núm. 22, 08902 Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb BAIX LLOBREGAT: [email protected] L’Hospitalet de Llobregat les condicions següents: RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la manera BERGUEDÀ: [email protected] www.setmanaridirecta.info BARCELONÈS NORD: [email protected] especificada per l’autor o el llicenciador. [email protected] NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obra EL CAMP: [email protected] Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 amb finalitats comercials. GIRONA: [email protected] SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generar L’HORTA: [email protected] una obra derivada d’aquesta obra. MANRESA: [email protected] Àrees de treball de la Directa: - Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de la seva llicència. MARESME: [email protected] [email protected] - Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís del [email protected] MENORCA: [email protected] titular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualsevol altra limita- OSONA: [email protected] [email protected] ció reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior. SABADELL: [email protected] [email protected] Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution- SOLSONÈS: [email protected] [email protected] NoDerivs- NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu TERRASSA: [email protected] [email protected] http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA TERRES DE L’EBRE: [email protected] TERRES DE PONENT: [email protected] AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 6 DIRECTA 155 • 7 d’octubre de 2009 impressions • 7

, impressions

. A LA CANTONADA . EL CIGALÓ

HISTÒRIA “He de captar el moment Oriol Andrés L’objectiu de la caricatura no és ridiculitzar? d’alegria en pocs minuts” uin és el tret més important No. Caricaturitzar és distorsionar, en Els quatre exèrcits en què et fixes per fer una realitat. Es poden fer caricatures Elisa Esperanza té 26 anys i fa un any i mig que treba- Qcaricatura a algú? gracioses, però també molt serioses de la contrarevolució lla com a pintora caricaturista a la Rambla barcelonina Primer, me l’imagino com si estigués o profundes. Jo utilitzo la tècnica estirat –cap a amunt o cap als costats– més ràpida, la còmica, perquè sinó la Roger Costa per fer el contorn del cap. Després, hi gent s’avorreix i el somriure no poso els trets que sobresurten més. La l’aguanten gaire. He de captar aquest a revolució bolxevic d’octubre de 1917 no es mirada és el més important. Els nas- moment d’alegria en pocs minuts. va reproduir a Ucraïna. És a dir, els soviets sos sempre són motiu de gràcia. Miro Com veus la regularització de la Lvan expulsar els terratinents, però van la gent amb alegria perquè se sentin feina dels artistes a la Rambla? resistir els intents de control per part del partit feliços aquí, ja que l’expressió del som- Em sembla bé que es faci una prova bolxevic. Els treballadors, camperols i guerrillers riure després serà el més important. artística per ocupar un espai que ucraïnesos es van unir en l’Exèrcit Insurreccional I la gent es reconeix i s’agrada? molta gent vol ocupar. Però no em d’Ucraïna, l’Exèrcit Negre. Un dels seus principals Es reconeix i, generalment, s’agrada. sembla bé com està regularitzat, organitzadors va ser Néstor Makhno. Per qui no ho A vegades, els nois molt guapos són permisos que et limiten. Cal conegui, parlo de la Makhnovschina. L’Exèrcit volen que els faci més guapos. Les millorar el futur dels artistes del Negre es va fer fort en un territori d’uns 280 qui- noies, en canvi, sempre estan conten- carrer, no només els que estem lòmetres quadrats al sud-est d’Ucraïna, amb centre tes. Suposo que, en ser noia, sé què aquí. I això passa perquè no ens a Gulai-Polé, seu de la guerrilla. En aquest territori, volen que els caricaturitzin i què no. tractin com a comerciants de la la població va abolir l’Estat i el capitalisme i es va Cal destacar allò bonic… venda ambulant. organitzar en assemblees i federacions de munici- pis i soviets lliures. La terra i les fàbriques van ser expropiades i autogestionades. L’Exèrcit Negre no Envieu les vostres cartes per correu electrònic a: governava, es dedicava a defensar el territori cartes [email protected] alliberat... i vaja si va tenir feina! Des de l’octubre de 1917 fins a l’estiu de 1921, es va enfrontar a o per correu postal a: quatre exèrcits que pretenien aniquilar la revolució JUAN RAMÓN JIMÉNEZ, 22, 08902 llibertària d’Ucraïna: l’exèrcit austroalemany, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT l’enemic a la Primera Guerra Mundial; l’Exèrcit Blanc, el tsarista; l’Exèrcit Verd, el dels terrati- Les cartes han de tenir una extensió nents nacionalistes ucraïnesos, profundament màxima de 1.500 caràcters (amb espais) i antisemites, i l’Exèrcit Roig, comandat per Lenin i han de portar signatura, localitat i contacte Trotsky, l’únic dels quatre que va assolir l’objectiu.

A principis de 1918, el nou govern bolxevic va signar el tractat de pau de Brest-Litovsk i va pot tocar anar a parar a les clavegueres del ria i que podria retornar l’esperança a un entregar Ucraïna a les potències centrals. Aquestes sistema, que necessita homes lliures empre- panorama molt desolador de bipartidismes van restablir els terratinents i van saquejar el país. sonats per tal que puguin seguir lliures dreta-esquerra. On aquests suposats partits La guerrilla makhnovista va resistir l’envestida. El cas Millet estafadors com Fèlix Millet i tants d’altres i d’esquerra també són partits neoliberals Aleshores, l’exèrcit invasor va quedar escapçat per Joaquim Pugnau Vidal repressors amagats en despatxos, per exem- econòmicament, però amb tendències la revolució de Baviera. Al territori alliberat, molts ple al carrer Aragó, a la Direcció General de morals progressistes, a diferència de la soldats es van passar a la guerrilla. A la resta eterminats personatges, pel sol fet de Serveis Penitenciaris, on els qui et van dreta, que també és neolibearal però d’Ucraïna, els nacionalistes –liderats per Petlura– donar la imatge poc ètica que estan prometre la llibertat –després de la vaga de moralment conservadora. A Alemanya, el es van fer amb el poder. Però, al sud, van ser Ddonant al nostre jovent i en una fam de 76 dies de l’any passat– amaguen les partit l’Esquerra (Die Linke), nascuda pels igualment repel·lits per la guerrilla. El regnat de entitat rellevant com aquesta, necessiten un mentides sense vergonya. I vet aquí que, avui, volts de 2005 i que –tot i ser vilipendiada Petlura va ser breu i aviat va ser expulsat per sever escarment a l’efecte de deixar un 2 d’octubre, fa 80 dies que dura aquesta nova pels altres partits i pel conglomerat medià- l’Exèrcit Roig. El desembre de 1918, el general precedent a nivell de societat. A quantes vaga de fam. Què puc dir-te, company? Que jo tic– ha crescut meteòricament fins a ser la Denikin va iniciar la contraofensiva tsarista associacions o entitats també els està he menjat cada dia, durant aquest llarg estiu quarta força amb el 12,1% (3,4 punts més atacant Ucraïna. Per defensar-se, Makhno i Trotsky passant això ara? Quantes auditories estan en què, per enèsima vegada, fas servir el teu que les anteriors eleccions). es van aliar, tot i que aquest afirmava que “preferia fallant a favor dels furtius actualment a cos d’altaveu d’un sistema repressor i injust D’igual manera, a Portugal, l’esquerra la victòria de Denikin a permetre l’expansió dels Catalunya? Què ha de pensar el poble de tots que no pares de denunciar i no només en el antineoliberal suma gairebé un vint per anarquistes i la contaminació de les masses”, aquests individus prepotents i corruptes i de teu cas, sinó explicant també les injustícies cent del vot, amb els comunistes-verds que motiu pel qual es va negar a donar armes a la tots aquells que ho permeten? Que a alguns generalitzades? Què puc dir-te, amic? Que han arribat al 7,8% i el Bloque de Izquierda, guerrilla. Denikin va derrotar l’Exèrcit Roig i va encara potser els fa llàstima aquest senyor? pateixo per tu i temo que et deixin morir, així fundat el 1999, que ha obtingut el 9,8% (3,5 travessar Ucraïna en direcció a Moscou. L’Exèrcit Quina imatge estem donant als nostres fills i de cru, així de clar...Ets una veu massa més que les anteriors eleccions), també Negre es va replegar i després va atacar l’Exèrcit a la nostra societat? Hi ha massa corrupció i incòmoda... Company, amic: espero que amb un ascens meteòric. I l’exemple d’a- Blanc, el va aniquilar gairebé del tot i el va obligar cal escarmentar els corruptes, cal desem- t’arribi, d’alguna manera, aquesta carta, quests dos països europeus (un de ric i un a retirar-se a Crimea. El novembre de 1919 –ara farà mascarar-los, que tothom sàpiga qui són i encara que només serveixi per trencar de pobre) és esperançador perquè, a pesar 90 anys–, quan els tsaristes ja semblaven derrotats, quina cara fan. La meva sentència personal silencis. Companys i companyes, amigues, de la campanya de desprestigi vers aquests l’Exèrcit Roig va atacar la guerrilla. 200.000 és que aquest individu necessita presó. amics: si l’Amadeu mor a la presó, és cosa partits d’esquerra antineoliberal, s’està persones van ser afusellades i moltes més deporta- nostra, és culpa nostra, també. Les presons creant un pol polític que amenaça de des a la Sibèria. Però l’Exèrcit Negre va resistir. són aquí, a la cantonada, i és inútil no voler- créixer imparablement i arribar a tenir una L’abril de 1920, Wrangel va contraatacar des de les veure. Perquè sempre hi haurà un Ama- incidència política molt necessària a Crimea amb les últimes reserves de l’exèrcit deu disposat a deixar-hi la pell, si cal, per fer- Europa, on la política partidària semblava tsarista. Una nova aliança anarcobolxevic els va les visibles, monstruoses com són, essencial- estancada en bipartidismes inamovibles barrar el pas. Finalment, el novembre del mateix Carta a Amadeu ment injustes. que els ciutadans se sentin vivint dins de any, la guerrilla llibertària va entrar a Crimea i va dictadures toves, però molt deshumanitza- acabar definitivament amb l’Exèrcit Blanc. Casellas des a base de neoliberalisme, especulació, Roser Iborra alienació consumista, explotació laboral, Poc després, el govern bolxevic va convidar els desmembrament de la capacitat d’organit- oficials makhnovistes a participar en la celebració uina vergonya que em fa escriure’t, És possible el canvi zació social i control mediàtic. Però la gent de la victòria a Crimea. Així que van arribar, van després d’un silenci tan llarg, que políticosocial està començant a reaccionar en molts ser detinguts i afusellats. Paral·lelament, es va Qm’ha crescut com una mala herba. Hi fronts i això també s’hauria de començar a iniciar una ofensiva contra el territori alliberat. La ha circumstàncies, dificultats... ja ho saps. a Europa? traduir a l’arc parlamentari, tot i ser un guerrilla estava delmada per la lluita contra els Però des de fora de la presó sempre costa terreny més favorable al poder econòmic blancs i només comptava amb uns 3.000 efectius pensar-hi. Perquè les presons, generalment, Jordi Oriola i Folch. Barcelona que no pas als ciutadans. per resistir l’atac de 150.000 soldats del flamant no surten als diaris ni a les notícies i tampoc La meva observació intenta esperonar Exèrcit Roig. L’estiu de 1921, uns 100 genets –entre no es veuen, sempre estan amagades dins del l diumenge 27 se celebraven elec- partits com IU, ICV, CUP o altres a deixar ells, Makhno– van aconseguir trencar el cèrcol paisatge, suposo que ben deliberadament... cions a Alemanya i Portugal i, tot i actituds a mitges tintes, a ser valents i a fer bolxevic, creuar el Dniester i passar a Romania. La Com que sé que et censuren les cartes, Eque la notícia era la revalidació dels com aquests partits, és a dir, parlar clar guerrilla que havia derrotat quatre exèrcits va ser aquesta te l’envio ja oberta. Dirigida a tu, governs de Merkel i José Socrates, va amb un posicionament polític ambiciós i no vençuda finalment. Durant els mesos següents, els però també a tota la gent del carrer que, com passar més inadvertit un canvi de tendèn- edulcorat per fer possible que a Europa hi bolxevics es van dedicar a la neteja total, és a dir, jo mateixa, està en quart grau penitenciari cia que ens pot donar pistes del que passa i hagi girs socials d’esquerres semblants als més afusellaments i més deportacions. sense saber-ho. Sense creure que, algun dia, li pot passar a Europa en política parlamentà- que bufen per Amèrica Llatina. 8 • així està el pati 7 d’octubre de 2009 • DIRECTA 155

, així està el pati

Dos anys de presó per un L’Agència Tributària paga un Impunitat per l’enderroc d’un El PSC fa propaganda del pla treballador de TMB | PÀG. 9 ;;;hotel als directius | PÀG. 10 edifici protegit | PÀG. 12 del Miniestadi | PÀG. 12

LLUÍS RÀFOLS

BARCELONA • ELS TREBALLADORS DE L’ALBERG ALCOR IMPEDEIXEN QUE ELS NOIS QUE ESTAVEN MALALTS ANESSIN A L’HOSPITAL La DGAIA se salta els protocols i agreuja un brot de grip dins un centre de menors Dinou dels 57 internats es van negar a dormir amb els joves malalts, però els vigilants de seguretat i els Mossos d’Esquadra els van acordonar i els van fer entrar a l’edifici

Roger Rovira ROBERT BONET Dos casos d’especial gravetat [email protected] La negligència de la DGAIA i del Depar- tament d’Acció Social i Ciutadania po- a Generalitat viola el dret de la dria haver perjudicat greument dos salut dels adolescents estran- dels nois malalts, ja que es va detectar Lgers que custodia a l’alberg Al- que un d'ells tenia una cardiopatia i l’al- cor. Els abusos i les negligències per tre pateix d’asma crònica, fet pel qual, a part de la Direcció General d'Atenció l’Hospital del Mar, els van dir que era a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) massa arriscat conviure amb la resta de van començar arran d’un brot de grip que va afectar 20 nois i un treballa- dor (deu d’ells amb diagnosi de grip “No tinc cap vareta A). Tot i que les instal·lacions de l’al- berg eren totalment inadequades, ja màgica, no vull que la sala d’aïllament pels malalts no té sostre, i com que inicialment quinze nens només hi havia un noi malalt –que en tres dies va contagiar 20 persones a la fiscalia” més–, la DGAIA, la Fundació Mercè Fontanilles i l'associació APIP (que malalts. No obstant això, l’ens públic va pretendre que tornessin a l’alberg, però els membres del Col·lectiu Drari (que “El metge que va significa nois en àrab) van posar el ma- lalt d’asma a disposició de la Fiscalia de venir va flipar amb Protecció de Menors, que el va derivar a un altre centre. El noi amb la cardiopa- les condicions tia va anar amb la resta de malalts a la casa de colònies i ara està sol en una insalubres i va Centre de menors El Bosc, a Vallvidrera, a on va fugir un dels menors de l’Alberg Alcor que no volia dormir amb els malalts pensió. Vicenç Galea critica aquesta pràctica “tan poc educativa” de deixar trucar a la Fiscalia “Queien com a mosques” “els estan fent radiografies per calcu- de posar-se malalts. La pressió del adolescents sols en pensions i que for- Vicenç Galea, educador del grup de lar l’edat –tot i tenir un passaport que centre va ser tal que fins i tot dos vigi- ma part del Servei d’Acompanyament de Menors” nois i membre del Col·lectiu Drari, de- diu que són menors i que no hi ha dub- lants en van fer entrar alguns per la Especialitzat per Joves Tutelats (SAEJ). nuncia que, quan els malalts van tor- te d’aquest fet–. A més a més, també força i van arribar quatre patrulles de gestionen l’alberg) van decidir no en- nar de l’hospital, “els adolescents s'estan saltant la llei de moltes altres mossos per acordonar la façana de l’e- Tanquen un menor a un 'zulo' viar més gent a l’hospital i atendre-la sans van començar a caure com a maneres”, assegura Galea. Aquest di- difici amb els nois a la vorera. Vicenç El Col·lectiu Drari denuncia que un dels al mateix centre. D’aquesta manera, mosques, amb vòmits, tremolors... El lluns, 35 nois han tornat a l’alberg, Galea explica que els nois el van tru- malalts que es va negar a anar a la casa els malalts que retornaven havien de metge que va venir va flipar amb les tots els negres i dos magrebins. A la car i que ell, a les dues de la matinada, de colònies va patir vexacions, “mentre conviure amb les persones que co- condicions insalubres i va trucar a la resta –tots magrebins– els han repar- els va anar a buscar mentre dormien a l’estàvem convencent perquè hi anés, mençaven a presentar símptomes i Fiscalia de Menors”. Davant la pres- tit a altres centres. Des del Col·lectiu les places properes a l’alberg: “Vaig van marxar sense ell”. El noi va anar amb les que estaven sanes. En total, sió, el director de la DGAIA, Xavier So- Drari temen que aquesta separació ra- trucar a la Fiscalia de Protecció de Me- amb metro fins al centre de dia El Bosc, 57 menors d’edat es van veure obli- ley, es va presentar al centre i va pro- cial estigui relacionada amb les radio- nors i als Mossos d’Esquadra –en to- a Vallvidrera, on no el volien deixar en- gats a dormir en un ambient insalu- metre una solució immediata. grafies i que alguns nois puguin ser tal, més d’una hora de telèfon– i la res- trar i li van esclafar la motxilla amb la bre. Els educadors protesten històri- Catorze nois sans van ser repartits a expulsats. posta va ser que no tenien llits ni porta. Després, el van reduir entre set cament per la manca d’habitabilitat altres centres de menors i prop de 23 patrulles ni cap vareta màgica”. El fis- adults i el van tancar més de cinc hores de l’alberg: “Des que el van obrir, fa malalts han passat uns dies en una La fiscalia defuig responsabilitats cal va afegir: “No vull quinze nens a la dins una habitació “sense finestra i nou anys, que diuen que és provisio- casa de colònies a Òrrius, al Maresme. Durant els primers dies d’aquest afer, fiscalia, no és la meva responsabili- sense llit”. Es tractava “d’un calabós”, nal”. El centre de dia encara és pitjor, Alguns nois es van negar a anar-hi per dinou adolescents d’un total de 57 es tat”. Aquella nit, quinze nois i dos edu- assegura el Col·lectiu Drari, que estu- ja que no té ni sostre. por de ser expulsats del país, ja que van negar a dormir a l’alberg per por cadors la van passar al parc. dia denunciar-ho. DIRECTA 155 • 7 d’octubre de 2009 així està el pati • 9

, així està el pati

ENTREVISTA • ANDREU DEL CABO, TREBALLADOR DE TMB CONDEMNAT A 2 ANYS PER LLUITAR PELS DOS DIES MARTORELL • LABORAL Mor un altre “TMB ha convertit en una decisió treballador a la política la manca d'acord pels dos dies” fàbrica de SEAT Xavi Miquel ALBERT GARCIA [email protected]

n treballador de la fàbrica SEAT Uubicada a Martorell (Baix Llobre- gat) va morir, el dimarts 22 al matí, des- prés de quedar atrapat entre un eleva- dor i una biga mentre es trobava en una cistella a cinc metres d'alçada. Uns altres treballadors aliens a l'obra van avisar el SEM, ja que l'accidentat tre- ballava sol fent el muntatge de l'estruc- tura d'un nou taller. Segons un comu- nicat fet públic per la secció de la CGT a la SEAT-Martorell, el treballador prestava els seus serveis a l'empresa BARBESA, subcontractada per EMSA que, al seu torn, està contractada per la SEAT per la construcció del nou taller on s'ha de fabricar la xapa del nou mo- del Q3. La CGT fa responsable d'aques- ta mort l'empresa SEAT i denuncia “la precarietat amb què treballen les em- preses subcontractades per SEAT –on trobem treballadors amb manca de for- mació i manca de personal i mitjans– amb l'objectiu d'estalviar costos”. A més a més, la coordinació de la preven- ció laboral entre les diferents empre- ses també està subcontractada i la CGT creu que “SEAT dilueix les seves obli- gacions en l'entremat d'empreses sub- contractades, cosa que posa en risc la salut dels seus treballadors”. Aquest treballador és la sisena víctima mortal per sinistralitat laboral a la fàbrica des que va començar l'any.

Andreu del Cabo és tècnic de telecomunicacions d’autobusos a rant aquest dos anys i els tres se- net on diuen que estan en contra de TMB. Li van posar el nom en record del revolucionari català Andreu güents tinc cap denúncia, no només l'assetjament laboral. I, una setmana UAB • LLUITA SINDICAL Nin. I no és casualitat, ja que el POUM es va fundar a casa dels aniria a la presó, sinó que hauria de abans, van publicar el meu nom com- seus avis. Andreu ha estat condemnat a dos anys de presó i 3.800 complir els dos anys. plet, el van publicar a Internet i el van La plantilla d'OCÉ euros de multa per haver llençat –presumptivament– un tronc a un Què creus que pretén l’empresa passar a la premsa. Si això no és asset- autobús durant la vaga de fa dos anys. Tot i que ell ja compta amb amb la seva actuació? jament laboral, no sé què ho és. Menys i les estudiants els dos dies de descans laboral, perquè no és conductor, sempre El que vol no és castigar-me perquè mal que la meva família no viu aquí. s’uneixen contra ha estat al costat de les reivindicacions dels treballadors. presumptivament vaig trencar un vi- Després de la vaga pels dos dies, dre, sinó que pretén fotre por a la plan- quina és la situació ara mateix? set acomiadaments Manel Ros diu que em va agafar del braç, cosa tilla perquè no continuï anant a les as- La sensació és que l’empresa no vol ne- [email protected] que no es veritat perquè, abans que semblees multitudinàries i perquè no gociar de cap de les maneres amb la Guifré Bombilà ell, hi havia els antidisturbis. El ca- continuï reclamant els dos dies. El que CGT ni amb ACTUB. De fet, això sobre- [email protected] xactament, de què t’acusa poral diu que es va apropar a un di- vol l’empresa és escarmentar la gent. passa els directius de TMB i s’ha con- TMB? rectiu de TMB i li va preguntar: “Qui L’únic motiu pel qual poden acomia- vertit en una decisió política: no arri- empresa OCÉ va acomiadar set per- EEl dia 3 de gener de 2008, hi ha- és aquest?”. Aleshores, li van donar dar un treballador –i, en aquest cas, bar a cap acord. Per mostrar la nostra L' sones de la UAB el mes de juliol. El via un piquet informatiu a la cotxera el meu nom i, amb això, ja en va tenir també un delegat sindical– és que voluntat de diàleg, vam trucar l’em- 5 d'octubre, es van reunir una quinzena de la Zona Franca, ja que l’empresa no prou per identificar-me. l’empresa manifesti que perd la con- presa per dir-li que ens volíem reunir. de treballadores de la multinacional de havia establert el serveis mínims –tal fiança en ell. Estic segur que l'endemà Finalment, l’empresa va convocar una la copisteria, quatre delegades sindi- com està obligada a fer– i, per tant, ha- que es firmi la sentència, l’empresa reunió pel conveni el dilluns 5 d'octu- cals i una dotzena d'estudiants que, en- víem d'aturar tots els autobusos que “La jutgessa diu perdrà la confiança en mi. bre, just dos dies abans de la vaga. El tenent aquesta problemàtica dins la lò- sortien. L’empresa es va posar nervio- Ara heu presentat un recurs. dimecres 7 d’octubre farem una atura- gica privatitzadora del procés de sa i va ordenar que els Mossos d’Es- que la versió d’un Sí, avui mateix he trucat la meva ad- da de 10:30h. a 16:30h. i una assem- Bolonya, es volien solidaritzar amb la quadra ens apartessin de la porta. Ens vocada. blea a les 12:30h. a les Cotxeres de causa. Aquests acomiadaments s'han van arraconar i van començar a sortir treballador no pot Com vas saber de la sentència? Sants. Durant les últimes vagues, fet amb el vistiplau de la gerència de la els autobusos. En aquest moment, van Perquè va aparèixer a la web de TMB. l’empresa va enviar una carta a cada universitat, tot i que aquest any OCÉ no trencar el vidre d'un autobús, que es va ser imparcial” Jo me'n vaig adonar perquè algú em va treballador on s'esmentava el cost que està registrant pèrdues i que, a les uni- veure forçat a tornar a la cotxera. En dir que, a la web de TMB, havia sortit la significava la vaga, deia que érem uns versitats –on gaudeixen del monopoli–, aquell moment, cap mosso no em va Però hi deu haver molts testimonis meva sentència. Hi apareixia el meu radicals i apel·lava la gent perquè no tenen els guanys assegurats. La multi- agafar ni detenir. Si haguessin vist que van veure que tu no vas fe res. nom complet. De fet, era un bloc que es anés a l’assemblea. No va servir de res. nacional té previst tornar a retallar que jo cometia algun delicte, m’hau- La fiscalia ens va negar la testificació va inventar TMB. La meva advocada va Els treballadors no es van creure l'en- llocs de treball durant els propers me- rien detingut. Ara, l’empresa m’acusa de dos testimonis perquè deia que no rebre la sentència el dilluns 28 de se- gany, van assistir de forma multitudi- sos perquè, si ho fes de cop, hauria de de llançar un tronc incendiat contra estaven nombrats. Al final, l'únic testi- tembre i això va passar el dimecres 23. nària a les assemblees i van donar su- presentar un ERO. Els sindicats ja van aquest autobús. A mi ningú no em va moni que m'acusa és el caporal dels Però no només ho van publicar al bloc, port la vaga. Ara, aquesta feina l’estan convocar una concentració el mateix identificar. Estàvem arraconats pels Mossos d’Esquadra. Un altre conduc- sinó que també van trucar diferents fent CCOO, UGT i el SIT, que ja estan mes, ignorada per l'empresa i pel nou escuts dels mossos, ni tan sols podíem tor i jo –que estàvem subjectant la pan- diaris. El dia 24 va sortir una notícia a difonent papers dient que no donen equip de govern, presidit per Anna Ri- aixecar una mà per llançar qualsevol carta– diem que jo no vaig llançar res. El Periódico i a La Vanguardia. Això suport a l’assemblea i que tothom que poll, a qui els sindicats acusen de prac- cosa. Ningú no podia moure’s. La jutgessa considera que la versió del també ho plantejaré a l’advocada, a hi vagi està amb els radicals. També ticar una “direcció autoritària”. Davant Llavors, en què es basa l’empresa caporal és contundent i, encara que veure què podem fer... perquè no és diuen que l’assemblea no està convo- d'això, estudiants i treballadores em- per fer l'acusació? l’altre company i jo mateix diem que possible que t’assabentis de la teva cada per la majoria, tot i que és menti- prendran una campanya d'informació L’empresa no té proves, l’únic testi- no ho vam fer, diu que la versió d’un sentència per la premsa i, a sobre, di- da. A l’últim Comitè d’Empresa, de les per tota la comunitat universitària, moni és el caporal dels Mossos d’Es- treballador no pot ser imparcial. Em vulguin el teu nom sencer. diverses propostes que hi havia, va amb passaclasses, fulls de signatures i quadra que diu que em va veure llan- quedaran antecedents penals. No in- Per altra banda, TMB difon que està sortir aquesta i la majoria del Comitè una nova concentració unitària de pro- çant el tronc. Però el procediment gressaré a la presó si pago la multa, contra l’assetjament laboral. d’Empresa va acordar convocar aques- testa, el proper dimarts 13 d'octubre, d’identificació, no el va fer. De fet, ell que és de prop de 3.800 euros. Si du- Sí, han tret un escrit a la xarxa intra- ta assemblea amb vaga el 7 d’octubre. que acabarà davant del Rectorat. 10 • així està el pati 7 d’octubre de 2009 • DIRECTA 155

, així està el pati

GIRONA • REPRESSIÓ L’HORTA • LA DIADA QUE DEMANA LA NORMALITZACIÓ DE LA LLENGUA NO TÉ REPRESENTACIÓ OFICIAL La defensa de Núria Pórtulas Trenta anys després, la Batalla de presentarà un recurs al Suprem València continua contra els feixistes Directa Girona M.R. blau. La policia va protegir tímida- [email protected] ment la comitiva, que va haver de fu- gir. Cap detenció. L’extrema dreta assemblea de suport a Núria Pór- guanyava el 9 d’Octubre. La transició L' tulas va anunciar, en una roda de s’estancava al Cap i Casal. I encara premsa, la presentació d'un recurs da- fins avui. vant el Tribunal Suprem contra la sen- Un grup reduït però sorollós tència de dos anys i mig de presó dicta- d'anticatalanistes –armats ideològi- da per l'Audiència Nacional espanyola. cament per la dreta espanyolista i El recurs que presentarà l'advocat Be- més concretament per la UCD i per net Salellas demanarà l'absolució de diversos mitjans de comunicació– va Pórtulas, condemnada per temptativa aconseguir condicionar l'ambient de col·laboració amb banda armada en polític i influir en el canvi de rumb, base a tres punts. En primer lloc, la tot i que durant aquelles primeres confiscació irregular d'una llibreta –en eleccions democràtiques l’esquerra la qual es basa tota l'acusació de la fis- era notablement més forta que la calia durant un control rutinari. Per dreta. 30 anys després, les coses gai- Salellas, aquest fet “vulnera el dret fo- rebé no han canviat. namental a la intimitat” i és suficient per declarar l'absolució per un defecte Provocació ultra de formes. En segon lloc, la defensa de- La pèrdua dels símbols de la Batalla de nuncia el fet que la sentència no consi- València explica l’escenari actual, on dera provades les afirmacions de l'acu- la Diada que reivindica la normalitza- sada, però no presenta cap prova per ció de la cultura i la llengua pròpia justificar aquest fet. Com a últim punt, transcorre a la vesprada, sense cap re- el recurs també discutirà “la figura presentació oficial. Aquesta manifes- singular” de la condemna per tempta- tació està organitzada per la Comissió tiva inacabada de col·laboració amb 9 d’Octubre –formada per ACPV, Ca Re- banda armada, que posa en dubte les volta, CCOO, la Intersindical, els par- proves presentades per la fiscalia. S'es- tits BNV, ERPV, EUPV, IpPV, Escola Va- pera que la resolució del Suprem trigui lenciana i nombroses entitats socials i cinc mesos, durant els quals Núria Pór- culturals– i compta amb la notable pre- tulas mantindrà la situació de llibertat sència de l’esquerra independentista. provisional i amb l'obligació de presen- tar-se als jutjats setmanalment. La Delegació del BARCELONA • 12 D'OCTUBRE Govern permet La provocació que els feixistes feixista torna es concentrin a 100 a Montjuïc metres de l’esquerra Redacció Directa [email protected] Però, també cada any, els grups d’ultres cerquen les manifestacions a muntanya de Montjuïc serà en- discretament i cacen participants que Lguany, com cada 12 d’octubre, l'es- van en minoria, quan no ataquen di- cenari de l'acte d'homenatge a la ban- rectament la marxa amb ous i pedres dera espanyola. La trobada sense que hi haja mai detencions. ultradretana, que tradicionalment ce- Aquest any, però, la Delegació del Go- lebrava la seva cerimònia nostàlgica vern espanyol ha concedit el permís al del franquisme a la plaça dels Països Imatge dels feixistes valencians i espanyols cridant contra l’estelada en una manifestació del 9 d’Octubre GAV per concentrar-se a la mateixa ho- Catalans, al bell mig del barri de Sants, ra al Parterre, allà on cada any acaba la va ser traslladada a aquesta nova ubi- M. R. van muntar en còlera i van tallar el Pérez Casado i el president de la Di- manifestació de l'esquerra –als peus cació a partir de l'any 2000. La contun- [email protected] carrer per evitar que la senyera co- putació, Manuel Girona, acompanya- de Jaume I–, que ara ho farà a escassos dent protesta antifeixista de l'any 1999 ronada passés per sota l’estelada, ven la senyera a la tradicional pro- 100 metres de l’acte feixista. Segons va forçar una reacció de les autoritats s difícil que els nacionalistes fins que la policia va intervindre, cessó des de l’Ajuntament fins al els convocants de la manifestació na- municipals, que van optar per allunyar i l'esquerra valenciana s’a- això sí, convidant els independen- Parterre, juntament amb les autori- cionalista, la sol·licitud es va presen- la provocació feixista de les zones més Épropen els matins del 9 d’Oc- tistes a retirar la bandera. tats acadèmiques i la resta de mem- tar des del primer minut que es podia habitades. Els actes, principalment or- tubre als actes oficials de la Diada bres del consistori. Era en plena Ba- trametre, sense que hi hagués cap al- ganitzats per Democracia Nacional, del País Valencià. Fa molts anys que Remuntant la història talla de València, la guerra entre tra demanda abans. Però, uns dies s'iniciaran a les 12 del migdia a la plaça aquests esdeveniments han estat Per explicar el protagonisme que té valencians que pretenien un o altre més tard, la Delegació del Govern va de Sant Jordi. Enguany, l'esquerra in- copats pel públic de la dreta espan- l’extrema dreta a la Diada Nacional, model de país –o regió de l’Estat es- dir que tenia una altra sol·licitud pre- dependentista del Barcelonès també yolista, pels regionalistes anticata- cal remuntar-se –exactament– 30 panyol– quan, des de la dreta, s’atia- sentada just un minut abans a nom del ha convocat una contraconvocatòria lanistes i per l’extrema dreta neo- anys. El 1979 va succeir un dels episo- va l’odi i el temor a tot allò català i GAV i que, per tant, cedia el Parterre per denunciar la trobada ultradretana, nazi. Res més simptomàtic de dis més significatius de la inacabada l’esquerra es mantenia ferma en la als ultres. Aquesta decisió imprudent i a les 12 del migdia a la plaça Urquinao- l’estat de les coses al País Valencià. transició valenciana i una mostra de seua concepció fusteriana del país. envoltada d'interrogants suposa la le- na de Barcelona. A la tarda, nombroses Només alguns representants del la permanència dels fantasmes del Tal com va relatar la periodista galització de la presència blavera mas- organitzacions de suport a les lluites Bloc tenen la gosadia de passejar- passat, de l’eterna impunitat feixista i Rosa Solbes a la revista Valencia Se- sa prop dels seus odiats enemics, en populars de l'Amèrica del Sud i Central s’hi, sense lliurar-se dels insults i de la seva connivència amb les autori- manal, l’extrema dreta es va fer amb un dels pocs actes cívics que se celebra han convocat una manifestació contra les escopinyades. Ara fa un any, tats, que accepten ser escortades per la plaça a base de trets, agressions i cada any sense cap incident. La policia la celebració d'aquesta jornada d'exal- ERPV també va voler ser-hi, però banderes nazis durant el protocol de la amenaces. La senyera sense blau que s’haurà d’emprar a fons per evitar que tació de la hispanitat. La cita és a les amb prudents mesures de segure- processó de la senyera. penjava de l’Ajuntament de València les dues convocatòries s’ajunten, però cinc de la tarda a la plaça Universitat i tat: van despenjar una enorme este- Aquell 9 d’Octubre encara penja- va ser incendiada i membres del no sembla possible, ni per qüestions pretén denunciar l'espoli, l'assassinat lada des d’un balcó de la plaça de va la senyera sense el blau a l’Ajunta- Grup d’Acció Valencianista (GAV) i d’espai ni d’eficàcia. La provocació es- en massa i el genocidi que van patir l’Ajuntament just quan passaven ment de València, situat a la plaça feixistes armats amb pals i navalles tà servida i l’únic responsable dels in- aquests pobles arran de l'arribada de les autoritats. El desconcert dels que encara portava el nom de plaça es llançaren contra l’equip de govern cidents que s’hi puguen produir serà Cristòfor Colom, l'any 1492. assistents va ser total. Els ultres del País Valencià. L’alcalde Ricard i els qui portaven senyeres sense el delegat del govern. DIRECTA 155 • 7 d’octubre de 2009 així està el pati • 11

, així està el pati

MATARÓ • LES ENCAUSADES ASSEGUREN QUE ES TRACTA D’UN MUNTATGE POLICIAL “MOLT BEN ESTUDIAT” PALAMÓS • CORRUPCIÓ L'Agència Dos anys de presó i 20.000 euros per Tributària paga una protesta contra el PP l’any 2003 amb diners públics un hotel de luxe Directa Maresme ARXIUS [email protected] als directius Jesús Rodríguez a concentració de rebuig al PP [email protected] que es va dur a terme el 12 de Lnovembre de 2003 a Mataró egons ha denunciat en un comu- –en plena campanya per les Elec- nicat la secció sindical de la UGT cions Generals– va obrir un capítol Sa l'Administració Tributària de repressiu que encara no s’ha tancat. Catalunya (ATC), la majoria de l'staff di- El que havia de ser un acte de pressió rectiu de l'empresa pública catalana va davant la visita del Partit Popular a passar el cap de setmana del 18 al 20 de la capital maresmenca, amb Josep Pi- setembre en un hotel de luxe de Pala- qué i Rodrigo Rato al capdavant, va mós. Directors, delegats, sotsdirectors i acabar amb tres detencions, cinc caps d'àrea van descansar plàcidament persones processades i un expedient a les instal·lacions de l'Hotel Trías, si- ple d’irregularitats. Entrades i sorti- tuat a primera línia de la costa. Un pa- des de persones a l’expedient, pro- ratge paradisíac amb palmeres, pisci- cessades que mai no van ser identifi- nes, servei d'habitacions i uns cades o que no van assistir a la amarratges de iots accessibles des del concentració. L’arxiu del cas entre mateix recinte. Una de les activitats su- 2004 i 2006 no ha estat raó suficient fragades per la butxaca dels contri- per aturar aquest procés, que serà buents va ser una sortida en veler. La jutjat el dia 13 d’octubre –sis anys raó de ser d'aquesta activitat extrapro- després que ocorreguessin els esde- fessional, segons relata la mateixa di- veniments– a Mataró. La fiscalia de- recció de l'empresa, es justificava per la mana dos anys de presó per tres de voluntat de “motivació del personal”. les quatre persones imputades i mul- Les forquilles salarials d'aquesta tes econòmiques que, en total, volten Un independentista i una simpatitzant del PP es manifesten al carrer un cop acabat el miting de Mataró de l’any 2003 escala laboral de directius de l'Adminis- els 20.000 euros. tració Tributària se situa al voltant dels “2003, l’època en què el Partit ARXIU de la concentració. D’altra banda, a 66.000 euros anuals, segons fonts del Popular era assetjat allà on feia un la segona acta, van desaparèixer Comitè d'Empresa. Però, a més a més, acte públic. Les cassolades i escri- les dues persones imputades que cal sumar-hi nombrosos extres en die- dassades predominaven arreu del no havien estat identificades. tes i plans de formació. Per més inri, als territori i les protestes per l’envia- Aquest ball de noms i d'acusacions pressupostos d'enguany, l'ATC ha pre- ment de les tropes espanyoles a la va fer canviar l’expedient, que va vist unes “gratificacions extraordinà- guerra de l’Iraq centraven les pro- passar de tenir cinc persones im- ries” de més de 50.000 euros per algun testes de la població arreu de l’Estat plicades a dues. Després, una terce- d'aquests màxims responsables. espanyol”. Així és com descriuen les ra notificació va tornar a incloure processades la situació política i so- dues imputades. El cinquè implicat cial que es vivia quan van decidir era menor d’edat en el moment que La plantilla denuncia participar d’una “convocatòria de va ser processat però, finalment, va rebuig al PP, la guerra de l’Iraq i les acabar sortint de l’expedient per- que aquestes eleccions generals”. Un grup de prop què, un cop va haver complert la de 30 persones procedents de majoria d’edat, el jutge no el va cri- pràctiques són de col·lectius diversos es van aplegar a dar a declarar. les portes de la Sala Cabañes de Ma- “poca-vergonyes” taró (Maresme). Al capdavant, hi 1.285 euros per anar al judici lluïa una pancarta amb el lema Abs- Les peticions econòmiques propo- La plantilla de l'empresa denun- tenció Activa. Guanyi qui guanyi, tu sades pel fiscal ascendeixen a prop cia que aquestes pràctiques són de perds: no votis. Tot i la tensió gene- de 20.000 euros. A aquesta suma, “poca-vergonyes” i que “són els con- rada pel nodrit desplegament dels s’hi han d'afegir els 1.285 euros de tribuents (molts d’ells a l’atur i al- Mossos d’Esquadra, l’arribada de caució que les imputades han ha- tres mileuristes) els que paguen les gut de pagar per poder-se presentar estades dels directius de l’ATC a in- drets paradisíacs de la Costa Brava, L’acte de pressió a pan i cuchillo”. Josep Piqué és actualment el president de Vueling La policia acusa Manifesten la seva indignació ja acaba amb que, entretant, “les empreses no tan- festant va decidir apropar-se al re- L’acta policial redactada pels ca- dues persones no quen el cap de setmana i intenten qua- tres detencions tingut, a qui va reconèixer com a porals amb TIP 8314, 8865 i 2670 in- drar els números per no haver de tan- company. Llavors, els agents de pai- cloïa dues persones més que no van identificades durant car; d'altres que s’han quedat a l’atur i cinc persones sà van aprofitar per reduir-lo i iden- ser identificades la nit de la protesta. estudien com pagar el deute tributari tificar-lo. Els manifestants van pu- Dues setmanes després dels fets, van la nit de la protesta fraccionat de quan van comprar el pis processades jar en direcció als dos companys i, a detenir una altra persona que, se- (l’impost de transmissions) i uns ter- conseqüència d’aquest moviment, la gons la policia –i no segons l’expe- al judici. Pel que fa a les peticions cers, que han heretat un pis de la tieta, l'aleshores president del PPC, Josep policia va dur a terme una forta cà- dient del cas consultat per aquest penals, tres de les quatre implica- no saben d’on treure efectiu per pagar Piqué, i del ministre d’Economiia i rrega que va acabar amb dues deten- setmanari–, havia estat posada en des tenen una petició de dos anys l’impost (de successions); els darrers vicepresident del Partit Popular, Ro- cions més. Les processades assegu- “cerca i captura” arran de la concen- de presó, el màxim aplicable pels no poden beneficiar-se dels 400 euros drigo Rato, va desenvolupar-se sen- ren que una de les detingudes va ser tració. “Ja feia dues setmanes que delictes que se’ls imputen. Dels d’ajut perquè es van quedar a l'atur el se gaire incidents, més enllà d’en- cridada pel seu nom i colpejada ens vigilaven a la porta de casa –a mi cinc mossos ferits, segons l’acta mes desembre, just un mes abans del frontaments verbals. El gruix de les –juntament amb el tercer detingut– i a la meva companya– i, quan van sa- policial, n'hi ha dos que han renun- que calia". A més a més, afegeixen, irò- concentrades va esperar que finalit- “directament a les costelles amb la ber els meus horaris, em van detenir ciat a la compensació econòmica. nicament, que “hi ha despeses que són zés l’acte per pressionar el polítics i punta de la porra”. de nit, quan anava sol pel carrer”, ex- Els delictes que van denunciar el imprescindibles, que no es poden ajor- va ser en aquest moment quan van plica el quart detingut. mossos i pels quals seran jutjades nar, que constitueixen una inversió de començar les detencions. “Vaig diri- Una acta policial maliciosa El germà del darrer detingut va les quatre imputades són els d’a- futur. Hi ha despeses estretament vin- gir-me a la porta posterior del recin- La nit del 13 de novembre de 2003 ser inclòs al procés la mateixa nit. temptat, resistència, desobedièn- culades a la poca-vergonya, a la indo- te per veure si sortien i dos secretes va acabar amb tres persones detin- Un mosso d’esquadra va declarar cia i agressions a l'autoritat i danys lència, a la incompetència, a l’insult i em van retenir”, assegura un dels gudes, dues de les quals amb feri- que l'havia reconegut a la comissa- a les persones. Tot i haver estat ar- l'escopinada directament a la cara de processats. En aquell moment, una des i contusions per tot el cos. Però ria –quan va anar a interessar-se xivat entre els anys 2004 i 2006, la gent de carrer i de la resta de treba- altra persona que passava pel carrer el capítol repressiu no es va tancar per la detenció del seu germà– com aquest cas es resoldrà el dimarts 13 lladors de l’Administració Tributària on la policia estava retenint el mani- així. un dels manifestants “més actius” d'octubre als jutjats de Mataró. de Catalunya". 12 • així està el pati 7 d’octubre de 2009 • DIRECTA 155

, així està el pati

LES CORTS • ESPECULACIÓ GRAMENET DEL BESÓS • GENT DE GRAMENET ANUNCIA QUE HO DENUNCIARÀ ARA PER LA VIA JUDICIAL El PSC reparteix propaganda de El fiscal del TSJC arxiva el cas de l’enderroc les ‘bondats’ de de la façana històrica de Can Pedragosa la requalificació Directa Barcelonès Nord GENT DE GRAMENET del Miniestadi [email protected]

Manu Simarro a fiscalia del TSJC ha acordat [email protected] l’arxiu de les diligències Lobertes en relació a la denún- l PSC torna a la càrrega després cia presentada per Gent de Grame- d'aprovar aquest estiu la requa- net l’octubre de 2008 contra l’ende- Elificació del Miniestadi. Això rroc de la façana de la finca de Can ho va fer d’esquenes al veïnat de Les Pedragosa i la seva posterior desca- Corts i de la mà de CiU, ERC i del Bar- talogació com a patrimoni arqui- ça. Ara ho fa amb una pamflet propa- tectònic. gandístic on els socialistes informen L’edificació d’arquitectura neo- el veïnat dels voltants del miniestadi clàssica datava de finals del segle XIX i de les bondats del projecte, tot atri- la seva façana estava catalogada al Pla buint-se el mèrit d’aquesta operació de Protecció del Patrimoni Arquitectò- que les veïnes qualifiquen de pilotada nic. Can Pedragosa va ser enderrocada urbanística. La zona serà requalifica- l’any 2007 a causa de les obres del PE- da i reordenada, de manera que s’hi RI Ciutat Vella, tot i que estava catalo- podran construir pisos, en detriment gada i comptava amb el compromís de dels equipaments públics. A la propa- l’Ajuntament i de la constructora de ganda que han rebut les veïnes, l’A- desmuntar la façana per, després, re- juntament informa que una meitat construir-la al mateix indret. dels pisos seran de protecció oficial i l’altra meitat de venda lliure i en be- nefici del Barça. El veïnat tem que no L’edifici neoclàssic es respecti la ràtio de densitat i que el nombre de pisos sigui superior als datava del segle XIX Imatge de l’enderroc de l’antiga façana de Can Pedragosa, situada al carrer del Pedró número 25 de Gramenet de Besòs 2.000. Les zones verdes seran jardins semiprivats que s’acoblaran als nous i la façana estava “raons tècniques” i pel raonament per fer l’enderroc, però amb l’afegit nar compte de l’arxiu de les diligèn- pisos per fer-los més atractius. de la “descontextualització en un de la posterior conservació. També cies de la fiscalia i Antoni Jauman- Respecte als equipaments pú- catalogada com entorn de noves edificacions de esmenta l’incompliment del compro- dreu (Gent de Gramenet) va anunciar blics, les veïnes denuncien que el pro- gran altura i la desmesurada despe- mís adquirit per l’entitat promotora que començaven un nou camí i reite- jecte ja neix orfe, ja que no té en a Patrimoni sa pel muntatge i manteniment pos- de conservar els elements destaca- raven la denúncia, aquest cop per la compte ni el dèficit d’equipaments de teriors”, segons indiquen els dife- bles (que actualment resten guar- via judicial. la zona ni l’arribada de nova població Arquitectònic rents informes tècnics als quals ha dats en un magatzem) per la seva fu- El dia després del ple municipal, al barri, que farà que aquest augmen- tingut accés la DIRECTA. tura reconstrucció. l’agrupació local del PSC va emetre ti encara més. Les 7,5 hectàrees d’e- Es dóna el cas que l’empresa Segons Gent de Gramenet, van Segons el col·lectiu denunciant, un comunicat on es mostrava satis- quipaments esportius que perd la ciu- constructora Promociones y Cons- portar la denúncia a la fiscalia des- “gràcies a la denúncia presentada feta per la decisió del fiscal i menys- tat a favor del Barça es compensaran trucciones Ortega, SA és la propietà- prés de passar cinc mesos esperant per Gent de Gramenet, Can Pedrago- tenia el treball fet per Gent de Gra- amb el trasllat a Montcada i Reixac, a ria del 83% del sòl. Les obres del PE- una resposta a les al·legacions fetes i sa va tornar a ser catalogada i hi ha menet amb afirmacions com: “No és 30 quilòmetres de la zona afectada. El RI van consistir en un edifici amb la idea d’investigar si es tracta- la promesa que es tornarà a cons- amb enyorances injustificades que veïnat sospita, a més, que el finança- comercial de nou plantes, tot i que va d’un cas de prevaricació. El mes truir”. I afegeixen que “de no ser per es construeix la Santa Coloma del se- ment per aquest projecte trigarà a es va donar permís per construir de març de 2009, es va presentar una la denúncia, no s’hauria sabut mai gle XXI” i “lamentem que alguns arribar, tenint en compte la delicada tres plantes més a canvi de salva- ampliació de la denúncia on s’adjun- més res de Can Pedragosa i la cons- grups minoritaris esmercin els seus situació financera que travessa la Ge- guardar la casa íntegra. Tot seguit, taven imatges de l’enderrocament. tructora hauria obtingut, a cost zero, esforços en l’intent banal de despres- neralitat de Catalunya. l’Ajuntament va procedir a la desca- El decret del fiscal Antoni Pele- l’ampliació de les tres plantes més tigiar el govern municipal”. Segons talogació de Can Pedragosa (al ple grín, on s’arxiven les diligències, d’alçada que se li van atorgar”. Gent de Gramenet, això “ens enco- municipal del 8 maig de 2008) i va afirma la certesa que els responsa- Durant el darrer ple municipal ratja a continuar amb la nostra tasca Els veïns temen que modificar la llicència d’obres per bles municipals van donar llicència del 28 de setembre de 2009 es va do- de servei a Santa Coloma”. es faran 2.000 pisos INDYMEDIA El veïnat vol demostrar que, amb la requalificació, s’incompleixen les Tres policies de paisà previsions del Pla Territorial Metro- polità de Barcelona (PTMB). L’arqui- tecte i urbanista Agàpit Borràs va re- fan escorcolls il·legals a velar a l’assemblea informativa del dia 1 d’octubre que “el PTMB qualifica La Farga de Sants durant aquesta zona com una peça que s’ha de tractar globalment i la defineix com a àrea especialitzada en equipa- el seu desallotjament ments”. A més a més, diu que es tracta d’un pla il·legal, ja que “l’operació no l jutge Jordi Lluís de Prada va papers i van manipular els apa- es justifica, no es garanteix la funcio- Eordenar el desallotjament del rells electrònics, com ara els mò- nalitat de desplaçar equipaments es- Centre Social La Farga, al carrer bils. Es tracta d'una operació que portius a Montcada i Reixac i incom- Rossend Arús 36-38 de Barcelona. ja s'ha convertit en habitual du- pleix el nombre de metres quadrats La decisió datava del 21 de setem- rant alguns desallotjaments. Hi que s’han de destinar a equipaments” bre i es va executar l'1 d'octubre a acostumen a participar policies segons la llei d’urbanisme catalana. quarts de set del matí. Els Mossos adscrits a la Divisió d'Informació, La Coordinadora d’Associacions d’Esquadra, però, no només van però en alguns casos també hi són de Veïns de Les Corts, que ja ha fet di- expulsar la gent que hi vivia i van presents agents d'informació de verses assemblees informatives i re- clausurar el centre social, sinó la Guàrdia Urbana i de l'antic collides de signatures, ha convocat que també van escorcollar i regis- Grup VI de la policia estatal. una manifestació el dijous 8 d’octu- trar il·legalment tot el que hi van Promcat SL, propietària de l'im- bre a les set de la tarda al carrer Car- trobar. Tres agents de paisà i amb moble, pretén enderrocar-lo i dei- denal Reig amb Arístides Maillol sota la cara tapada van entrar a l'edifi- xar-hi un solar. el lema Endavant campions, endarre- ci, van regirar tots els armaris i REDACCIÓ DIRECTA re especuladors! DIRECTA 155 • 7 d’octubre de 2009 així està el pati • 13

, així està el pati

GIRONA • LA PLATAFORMA SALVEM SUSQUEDA AFIRMA QUE L’INFORME D’IMPACTE AMBIENTAL NO FA REFERÈNCIA A L’EMBASSAMENT L’ús de Goma-2 en una pedrera propera a Susqueda podria afectar la presa

Directa Girona DAVID BORRAT Posteriorment, l'empresa Granets i [email protected] Porfits, de la qual Explotaciones Calci- ta és accionista, va sol·licitar la llicèn- inici dels treballs d'explotació cia a l'Ajuntament, però va ser denega- d'una nova pedrera pròxima a la da perquè el permís d'urbanisme L’ presa de Susqueda ha mobilit- havia prescrit. Davant d'aquest fet, zat el veïnat d'aquesta població pels pe- l'empresa va presentar un recurs de re- rills que comporta l'ús d'explosius. En posició que, tot i que no ha estat resolt, un principi, l'explotació propietat de no ha impedit que el consistori de Sus- l'empresa Granets i Porfits RS SL va ser queda li atorgués la llicència. creada per extreure blocs de marbre, Per altra banda, el veïnat denuncia però ha acabat basant la seva activitat el fet que en cap moment no se li hagin en l'extracció del components per ela- notificat els permisos que s'estaven borar formigó i aglomerat asfàltic. aprovant, fet que consideren que prova Aquesta modificació de la seva activi- la irregularitat del procés, ja que ha im- tat és la que ha provocat la utilització possibilitat la presentació d'al·lega- d'explosius com la Goma-2 o la Nagolita cions. En aquest sentit, denuncien que a granel pels seus treballs. Segons la el projecte presentat per l'empresa és Plataforma Salvem Susqueda, l'ús d'a- fals perquè afirma que “no existeixen quests elements pot afectar la presa a edificis ni activitats annexes ni veï- nivell sismològic. En aquest sentit, el nes”, tot i que hi ha una masia habitada veïnat també denuncia que, al projecte a tocar de la pedrera, zones habitades a d'impacte ambiental fet per l'empresa cent cinquanta metres i una casa rural explotadora, no hi consta cap referèn- A la dreta de la fotografia es pot observar la part superior de la presa del pantà de Susqueda a dos-cents metres. El propietari de la cia a l'embassament en les infraestruc- casa rural ha presentat un recurs ad- tures afectades, tal com es desprèn de 466ha. Construït l'any 1963 sota el rè- problemes que, ara, poden augmentar irregularitats, tal com denuncia la ministratiu contra la pedrera per l'o- l'informe: “Les úniques infraestructu- gim franquista, va suposar la desapari- per l'ús d'explosius a menys de tres qui- Plataforma. En aquest sentit, la trami- missió que fa l'empresa explotadora de res afectades són la carretera del Paste- ció del poble de Susqueda i la inundació lòmetres. tació de la pedrera –anomenada Am- les activitats dels voltants. Així ma- ral al pantà de Susqueda i la C-63 de de les valls de Susqueda i Querós. La si- pliación Susqueda– es va iniciar el 3 de teix, l'empresa Endesa Generación S.A Santa Coloma de Farners a Olot”. tuació de la presa sobre una falla amb Obtenció de permisos sense respectar novembre de 2005 a través de l'empre- –propietària tant de la presa com de la El pantà de Susqueda és el més activitat sísmica i la grandària de l'em- els procediments legals sa Explotaciones Calcita S.L, que va carretera– ha presentat un recurs de gran dels tres embassaments del siste- bassament han provocat reparacions La concessió dels permisos per l'ex- obtenir el permís d'Urbanisme, tot i reposició al·legant la inexistència ma hidrogràfic del Ter, amb una capaci- constants arran dels greus problemes plotació d'aquesta nova pedrera tam- que l'Ajuntament de Susqueda no ha- d'autoritzacions i exigint la paralitza- tat de 233hm cúbics i una extensió de d'infraestructura que això provoca, uns bé han estat envoltats de diferents via atorgat la llicència urbanística. ció de les obres immediatament.

BAIX LLOBREGAT • PAZ DORADO JA HAVIA COMPRAT UNS TERRENYS AL BARÓ DE L’ALBI PER SOTA DEL PREU DE MERCAT Un empresari sota sospita de frau entra al negoci de les energies renovables

Directa Baix Llobbregat establir el mes de gener passat amb la moni cultural i arquitectònic dels cas- els terrenys on s’havia de construir sembla que, darrerament, l’empresari [email protected] fiscalia per no anar a presó. L'acord l'o- tells catalans. Un d’aquests, el Castell eren propietat del baró. Tot i que el pro- està canviant els seus negocis de sec- bligava a retornar els 1,24 milions d’eu- de Montsonís, on resideix el baró, ha jecte continua en fase d’al·legacions, tor i passa de la construcció a les a societat Millennium Energy ros que va defraudar durant els anys estat obert al turisme per poder sufra- segons la Plataforma Tots Fem l’Albi energies renovables. El 15 de juny Systems Catalunya S.L. (MESC), 90, provinents dels fons europeus per gar el seu manteniment, a causa de la (que ara governa l’Ajuntament), Dorado d’enguany, GIE va fer una reducció de Ldedicada a “la promoció, estudi i la formació de treballadors. Per altra delicada situació econòmica en què es va comprar els terrenys a 1,2 euros el capital de més de tres milions d’euros, gestió dels projectes vinculats a l’apro- banda, el president de MESC és Carles troba el noble. metre quadrat, quan el preu actual ron- mentre que l’empresa Millenium fitament de les energies renovables per de Montoliu Carrasco, més conegut daria els 180 euros. Energy Systems, durant els darrers la producció d’energia elèctrica”, es va com a baró de l’Albi i destacat, entre al- El conflicte a l’Albi mesos, ha fet ampliacions de capital constituir el 8 de setembre. L'empresa, tres coses, pel fet de ser senador del Cír- L’any 2004, Paz Dorado va aterrar a l’Al- La nova aposta per les renovables d’almenys 400.000 euros. A més, la que presenta peculiaritats en la relació culo Ecuestre, polític per la UCD i CiU a bi –un poble de 850 habitants de les Ga- Fins ara, Paz Dorado havia actuat societat MESC es va crear amb que hi ha entre els seus membres, és fi- les eleccions de 1980 i 1987 respectiva- rrigues– amb la seva empresa Global In- dins el sector immobiliari a través 100.000 euros de capital inicial. Cal lial de Millenium Energy Systems ment i pel guardó de la Creu de Sant Jor- versiones Europeas (GIE) per d’un conglomerat d’empreses adjun- recordar que aquest és un camp on hi (MES), dedicada al mateix sector i que di que se li va atorgar l’any 1998. El ba- desenvolupar-hi un parc industrial i un tades a GIE que havien generat força haurà una inversió pública impor- té com a administrador únic Paz Dora- ró també ha estat l’impulsor de la projecte residencial de 1.500 habitat- polèmica a llocs com Sant Feliu de tant. La Generalitat, per exemple, ha do. Aquest empresari del Baix Llobre- Fundació Castells Culturals de Cata- ges. Aquesta zona d'habitatges s'havia Llobregat, Viladecans o Sant Esteve previst inversions de prop de 1.400 gat és conegut arran del pacte que va lunya, que pretén mantenir viu el patri- d'anomenar Residencial Baró de l’Albi i Sesrovires (veure DIRECTA 122). Ara bé, milions d’euros.

c/Escorial 33 Barcelona Telèfon 932 840 904 [email protected] 14 • reportatge DIRECTA 155 •

, reportatge Pere Tubert Juhé, el neoda

om un bolet. Aquest blocaire cia de connectar-se de manera co- fa riure algú altre, la empordanès va aparèixer de rrecta i em doni alguna idea aprofita- és doble, però si el qu Ccop –com un pinetell– a la ble que pugui plasmar de manera ca un somriure ja no xarxa. Més aviat diria que es tracta visual”. Si li demanes pels vi d’un reig bord. I és que en Pere (àlies Tanmateix, és un outsider dins el i la política, respon: Iósódéu i blogINSTANT, entre d’al- món de la il·lustració –“Tota la vida d'una cosa ni de l'alt tres) provoca al·lucinacions. he sigut un puto analfabet funcional mi ja és un vincle po Biòleg i investigador, va engegar en el camp del dibuix”. En Pere va Al cap d’en Pere, h el seu primer bloc –Iósódéu– fa prop començar a generar imatges quan se natges estrambòtics de cinc anys. Uns espais, els seus li van acabar els recursos per expli- sants (aliments de re blocs, on constantment van aparei- car el que volia. La timidesa el va dur vertits en protagonis xent imatges inquietants i reflexions a buscar alternatives per condensar bloc), la Bessona Mo que remeten no tant a un científic un munt de pensaments. La il·lustra- Bernerstein o The Po com a un neodadà. La passió per la ció li va permetre abocar una part més, són personatge ciència, però, supura pertot. El seu important del que és, però de manera que no pas buscats. N treball està farcit de temes com els totalment críptica. Dir-ho tot i que topa amb les imatge virus, les proteïnes, Déu i tot tipus sembli que no es diu res o, de vega- un cop ha estat capa d’animals i plantes, però no amaga des, al revés: no dir absolutament res les dins la història, j un profund desencís, tant pel món i que sembli que es diuen un munt de trobar-los el nom. Un acadèmic com per la humanitat en coses. acabat tractant més general. Aquest nihilisme el du a Essent empordanès, no resulta Hampshire, que en r qualificar-se com a “cínic social” i, estrany que tingui una clara deferèn- rat Sir Isaac Newton sempre que pot, intenta fer l’exercici cia pel surrealisme en general i per una raça d'ovelles; p de contemplar la societat des de fora, Magritte en particular. El contacte rència a la perruca q “cosa realment interessant i extre- més directe que ha tingut amb el La religió és un a madament divertida”. món de l'art, però, va ser –fa temps– fascina absolutamen Com no podia ser d’una altra quan es va follar una estudiant d'His- tot el món la immen manera, són les idees que el troben a tòria de l'Art. ell: es limita a esperar que “alguna Té un humor molt peculiar que fa connexió neuronal tingui la deferèn- que, sovint, rigui sol. Si resulta que TEXT: Xavier 7 d’octubre de 2009 reportatge • 15

, reportatge adà dels blocs a seva satisfacció gent sigui capaç de creure cegament ue fa no li provo- mites objectivament aburds” ha dut o ho comparteix. en Pere Tubert Juhé a acabar incor- incles entre l’art porant Déu –ja sigui com a personat- “No hi entenc, ni ge o d’una altra manera– a tots els tra, cosa que per blocs que ha iniciat. Quan va voler-lo otent...”. incorporar a les vinyetes de Crois- hi habiten perso- sant va veure clar que es diria Encar- s com els Crois- nassión. D’aquí a caracteritzar-lo ebosteria recon- com una coliflor, ja va ser un camí stes del seu natural. onstruosa, el Dr. És col·laborador habitual d’aquest oll. Una vegada setmanari i també fa les portades de es trobats, més les tesis de companys i amics. Ara Normalment també està preparant la seva: “Prova- s casualment i, ré de posar-hi una polla sense que es aç de visualitzar- noti”. ja només queda En Pere va començar el primer n dels que ha bloc per treure pensaments que, és Sir Isaac von d’altra manera, no hauria pogut ealitat és l’admi- exterioritzar. La seva següent crea- n (Hampshire és ció, blogINSTANT, està prenyada de otser una refe- més mala llet. El caldo que destil·la que porta?). aquesta pastilla instantània és una altre tema que el barreja de l'àcid ibotènic d’una ama- nt. El fet que “a nita muscària i Déu (una coliflor). sa majoria de la Tot ben trituradet.

Blasco Piñol 16 • així està el pati 7 d’octubre de 2009 • DIRECTA 155

, així està el pati

ARAGÓ • DRETS HUMANS La marxa contra la Llei d’Estrangeria arriba a la meitat del seu recorregut

Directa Terrassa [email protected]

a seixantena de marxants que es Lproposen arribar a Madrid per denunciar la reforma de la Llei d’Es- trangeria que vol dur a terme el go- vern de l’Estat espanyol han deixat enrere els Països Catalans i s'han en- dinsat en terres aragoneses. La ini- ciativa, que va començar el 23 de se- tembre a Terrassa i Sabadell (DIRECTA 153), gaudeix d’un bon ambient, d’à- nims i del convenciment que la mar- xa arribarà a Madrid per assolir un dels seus objectius, generar debat i augmentar la informació respecte la reforma de la Llei d’Estrangeria. Cal dir que les participants s’han trobat amb un seguiment per part de les di- ferents policies que operen al nostre territori i que alguns ajuntaments, per sorpresa, han habilitat polies- portius amb llits i mantes i, en algu- na ocasió, fins i tot revisions mèdi- ques de la Creu Roja (Igualada i Lleida). Fins ara, la marxa no tenia A les fotografies: pancartes en solidaritat amb Amadeu Casellas a la façana de l’edifici de La Caixa a la plaça Catalunya de Barcelona, coneixement d’aquesta situació i no- a un edifici desallotjat del Forat de la Vergonya –al casc antic de la ciutat– i a l’accés de l’avinguda Meridiana, al barri de la Trinitat Vella més comptava amb el suport d’enti- tats i col·lectius que treballen pels CATALUNYA • PORTA 200 DIES SENSE MENJAR Drets Humans i la lluita per la justí- cia social (per exemple, la CNT d'I- gualada). Segons les cròniques de la El pres anarquista marxa que es poden llegir a la web (www.marchaporlaigualdad.es.tl), han rebut diverses amenaces de Amadeu Casellas, grups feixistes per Internet. La marxa rep en situació crítica amenaces de grups Agnès Tortosa terialitzat i, segons el seu grup de su- [email protected] port, és probable que li subministrin feixistes per Internet forçadament l’alimentació intrave- l pres anarquista Amadeu Ca- nosa, per mantenir estables les seves Al Vallès, l’Assemblea Popular sellas Ramon ha afegit, des del constants vitals. El pres anarquista tringit a partir del mes de març de d’ERC, Joan Tardà, que no ha pogut de Terrassa (APT) –formada per E4 d’octubre, una vaga de set a 2009, que més tard s’havia de conso- accedir a visitar-lo, tot i haver-ho in- col·lectius de la ciutat i associa- la llarga vaga de fam que va iniciar fa lidar amb la seva posada en llibertat tentat en dues ocasions. El 7 d’octu- cions veïnals– fa un seguiment set- més de 80 dies. Es troba ingressat a Institucions –després de 23 anys de captiveri. Cal bre es preveu una nova concentració manal de la marxa amb l’objectiu de la Unitat Hospitalària Penitenciària recordar que Amadeu Casellas no té a les portes de la Direcció General visualitzar la lluita d’aquesta inicia- de Terrassa i el seu estat de salut és Penitenciàries cap delicte de sang i, tot i això, li es- d’Institucions Penitenciàries, al car- tiva a la ciutat. El dijous 1 de setem- molt delicat. Aquesta última vaga de tan imposant una política peniten- rer Aragó de Barcelona. També es bre, malgrat la forta pluja, es va fer fam va començar el 15 de juliol d’en- incompleix la ciària de compliment íntegre de les preveu una nova protesta el 9 d’octu- una roda de premsa davant de l’ajun- guany, però si hi sumem les altres penes. L’acord incomplert per la Ge- bre a Cornellà de Llobregat. Aquestes tament per fer públic el suport d’a- dues vagues que ha fet durant l’any promesa d’atorgar-li neralitat es va establir fruit de la in- accions arriben després de dues set- questa assemblea a la marxa. També passat, el balanç és que, dels últims termediació del Síndic de Greuges, manes d’accions a llocs tan distan- es va establir una connexió telefòni- 400 dies, l’Amadeu Casellas n’ha un tercer grau Rafael Ribó, que a dia d’avui encara ciats com Mèxic, Astúries o Madrid. ca amb dues persones marxants, es passat 200 sense menjar, amb els co- no s’ha manifestat sobre el seu in- El desplegament de pancartes de su- va anunciar que el dia següent s’ani- rresponents intervals de recuperació restringit compliment. El govern ha optat per port s’ha fet especialment visible a la ria a Lleida per donar suport a la ma- del seus sistema gàstric. Durant tot la mínima transparència al voltant ciutat de Barcelona. Els grups de su- nifestació i a l’acte convocat a Po- aquest període, ha perdut més de 30 va prendre la decisió de tornar a la del cas i el màxim responsable de port al pres anarquista en van des- nent i es va explicar que, des de quilos de massa corporal i pateix vaga de fam indefinida després que presons, Albert Batlle Bastardes, s’- penjar una a l’edifici de La Caixa de l’APT, es treballa per organitzar un forts dolors musculars a les cames. la Direcció General d’Institucions ha negat repetidament a rebre els fa- la plaça Catalunya el dia 25 de setem- autocar per anar a Madrid el dia que La intenció inicial de traslladar-lo al- Penitenciàries incomplís la seva pro- miliars i amics del pres. Els impedi- bre. També se n’han vist al Forat de la hi arribi la marxa. tre cop a Quatre Camins no s’ha ma- mesa d’atorgar-li un tercer grau res- ments han arribat fins al diputat Vergonya i l’avinguda Meridiana.

PUBLICITAT DIRECTA 155 • 7 d’octubre de 2009 roda el món • 17

, roda el món [email protected]

EUSKAL HERRIA • LA DESAPARICIÓ DE L'EXPRES POLÍTIC MOBILITZA LA FISCALIA DE BAIONA DAVANT EL MUTISME DE RUBALCABA Jon Anza hauria estat torturat i assassinat per la policia espanyola

David Fernàndez SONIKO Barcelona

egons les últimes informacions a què ha tingut accés el diari Ga- Sra, uns agents espanyols hau- rien interceptat l'expres polític Jon An- za en un trajecte en tren de Baiona a Tolosa, l'haurien obligat a baixar –de- tingut il·legalment– i hauria estat sot- mès a un interrogatori. Anza, afectat d'una malaltia greu, hauria mort en el transcurs de l'interrogatori i hauria es- tat enterrat en algun punt indetermi- nat del país gal. La desaparició de Jon Anza, el 18 d'abril, ha marcat un nou punt d'inflexió en el conflicte basc. Aquestes informacions, recolli- des pel rotatiu basc de fonts directes i fiables, confirmarien el retorn a la guerra bruta, més enllà de constatar novament alguna cosa ja sabuda: la presència constant i habitual de poli- cies espanyols en territori francès fent tasques directament vinculades a la lluita contra ETA. Aquesta pre- sència transfronterera es va solidifi- car encara més després de l'acord subscrit el gener de 2008 entre els es- tats francès i espanyol per crear uni- tats policials conjuntes i està regulat, fins i tot, per un protocol ad hoc. En el cas del segrest i la més que hipotètica mort de Jon Anza, encara es desco- neix el grau de col·laboració i coneixe- ment de les autoritats franceses. La mort de Jon Anza Una pancarta penjada en unes obres de Bilbao durant les festes de la ciutat crida contra la connivència entre el PSOE i el GAL i la il·legal. El desembre de 2007, ETA l'acció criminal dels GAL a Iparralde L'últim cas conegut és el de Da- maccarthisme que impulsa el conse- confirmaria el retorn va matar dos agents de la Guàrdia Ci- (País Basc francès), l'11 de desembre, niel Saralegi, portaveu de la platafor- ller d'interior basc Rodolfo Ares con- vil a la localitat de Capbretton. Tots el refugiat polític Juan Mari Mujika ma Gora Iruña! Va ser interceptat a tra la solidaritat amb les persones a la guerra bruta de dos agents desenvolupaven tasques va ser abordat per agents espanyols a Pamplona, retingut a la força i ame- preses i la creixent activitat de grups directes de seguiment de militants Donapaleu. El van retenir il·legal- naçat durant set hores per dues per- feixistes a Euskal Herria. la policia espanyola d'ETA. Només una setmana després, a ment durant dues hores en una barra- sones que van adduir ser policies sen- El 21 de setembre, Falange i Tra- Lisboa, Sarkozy i Zapatero van acor- ca i el van sotmetre a un interrogatori se mostrar cap identificació. Els fets dición va reivindicar a través d'un dins del territori dar que la policia espanyola actués en durant el qual van amenaçar la seva es van produir el març passat però, a comunicat l'autoria de fins a 25 territori francès amb normalitat, tot i filla, presa política basca empresona- causa dels efectes posttraumàtics i atacs a monòlits erigits en memòria francès que, per això, es va recórrer al redac- da a Madrid. les crisis d'ansietat resultants, Saral- de les víctimes de la guerra bruta i el tat d'un tractat internacional, ja que degi no va denunciar els fets pública- feixisme, entre ells l'atac a les tom- Però, més enllà de l'absolut mutis- l'acord afecta la sobirania d'ambdós No és un fet aïllat ment ni judicialment fins el mes de bes de Lasa i Zabala, que van aparèi- me oficial de l'executiu espanyol, la fis- estats. Un mes després, l'acord es va En aquest costat de la frontera, el mes setembre. Abordat de nit, Saralegi va xer amb una pintada de Gora Galin- calia de Baiona sí que es va posicionar, consumar amb un protocol subscrit de maig va ser el torn de l'expres Lan- ser traslladat en un vehicle sense dis- do!. Al comunicat, on es defineixen inusitadament, després de fer públi- entre Peréz Rubalcaba i la seva homò- der Fernández, segrestat a Bilbao per tintius fins a un polígon industrial i, com a "moviment patriota espan- ques les últimes informacions. El fis- loga francesa Michèle Alliot-Marie. agents de paisà que van assegurar ser després, a un pis de la capital navarre- yol", anuncien que actuaran "amb cal adjunt que investiga el cas, Marc La inèdita col·laboració policial conti- ertzaines i que li van exigir que col·la- sa. els mitjans que considerin necessa- Mariée, va assenyalar que la investiga- nua consolidant dos nivells repres- borés amb les forces policials. Des- Al cas de Saralegi, cal afegir-hi el ris en cada moment i ho faran espe- ció continua oberta, que no es descarta sius, perquè l'actual legislació france- prés de negar-s'hi, va ser apallissat. El d'Imanol Pancorbo i el de Saoia Ze- cialment contra els enemics jurats cap hipòtesi sobre una desaparició sa no permet que cap policia espanyol cas es va agreujar quan Fernández va rain, que el 16 de setembre també van de la pàtria: el separatisme terroris- irresolta i que "l'única prioritat és esta- vagi armat, tret que la investigació denunciar públicament els fets. Va denunciar que havien estat retinguts ta, el comunisme criminal i el libera- blir la veritat". Per contra –i malgrat les consti de la preceptiva autorització ser detingut per ordre de l'Audiència i amenaçats per membres de les FSE. lisme anticristià". nombroses mobilitzacions que han judicial francesa. Aleshores, hi ha els Nacional espanyola i, un mes després, Pancorbo va ser abordat a Alacant Diverses represaliades políti- exigit l'esclariment dels fets des de l'a- equips mixtos sota mandat judicial i va ser alliberat. (País Valencià) durant les seves va- ques, familiars de víctimes dels GAL i bril passat–, el ministre Rubalcaba no- les actuacions policials al marge de Més recentment, el mes de juliol, l'ex- cances i va ser amenaçat després de les ciutadanes basques que han patit més s'hi ha referit breument en una qualsevol control. pres Alain Berastegi –de la localitat rebutjar una oferta de "molts diners" les últimes agressions van comparèi- ocasió per assenyalar que la desapari- El cas de Jon Anza entraria en navarresa d'Arbizu– va denunciar que perquè col·laborés. Zerain rep truca- xer, el 3 d'octubre a Hernani, per cons- ció d'Anza no té “res a veure amb les aquest àmbit i, a més, no es tractaria havia estat segrestat, torturat i inte- des amenaçadores periòdicament des tatar que la repressió s'ha tornat "més Forces de Seguretat de l'Estat”(FSE). un fet aïllat, si més no en el seu mo- rrogat durant set hores en un bosc d'I- del 24 de juliol. salvatge" i per fer una crida a la mobi- dus operandi. Des de fa vuit mesos, runberri. Berastegi va ser abordat a A aquests episodis de guerra bru- lització antirepressiva i antifeixista De Capbretton a Monturiol també s'han produït i denunciat un punta de metralleta per dotze enca- ta i estratègies d'amansiment, cal su- coincidint amb un 12 d'octubre que "a La presència policial espanyola en te- mínim de quatre segrestos de mili- putxats després de presentar-se a una mar-hi dos factors més, indissolubles Euskal Herria, només simbolitza la rritori francès no és cap novetat, tot i tants de l'esquerra abertzale. Dues dè- falsa cita laboral, on es requerien els de la situació d'excepció que afecta repressió, la Guàrdia Civil, la tortura i que es mou entre dues aigües: la legal cades després del terror sembrat per seus serveis com a paleta. l'esquerra abertzale: la política de la guerra bruta". 18 • roda el món 7 d’octubre de 2009 • DIRECTA 155

, roda el món

KURDISTAN NORD • LA PRESA D'ILISU “INCOMPLEIX LES NORMES INTERNACIONALS, AMBIENTALS, CULTURALS I DE REALLOTJAMENT” Turquia utilitza la construcció de preses com a arma de control social i polític

Meritxell Guàrdia El GAP afecta les províncies kurdes MATEU ganda turca sobre el progrés econò- Batman del sud-est de l’Estat turc –que fan mic resulta una fal·làcia, ja que les tres vegades i mitja l'extensió de Ca- persones que treballen a les indús- esprés de l’anunci de la retira- talunya– i inclou 22 embassaments tries energètiques creixents vénen da dels governs alemany, suís i –tretze dels quals ja estan construïts – de la zona oest de l’estat. El govern Daustríac en el finançament del i dinou centrals hidroelèctriques. turc promet la repoblació de totes projecte de la presa d’Ilisu (Kurdistan Dins del GAP, el projecte de l’embas- les persones desallotjades, però so- turc) el mes de juliol, l’Estat turc con- sament d’Ilisu afectarà més de 200 vint els nous habitatges de compra tinua buscant nous creditors. Els pobles i té un cost de 20.000 milions estan en pitjors condicions. Segons bancs Societé Générale, UniCredit i d’euros. dades de la plataforma Hasankeyf Dekabank van retirar els seus prés- Oficialment, el projecte pretén Girisimi, les indemnitzacions del tecs, a través de les Agències de Crè- “crear una iniciativa de progrés” que govern turc són insuficients o fins i dit a l’Exportació, a causa de l’incom- ajudarà al desenvolupament econò- tot no es cobren, com el cas dels des- pliment de les normes acordades. mic de la zona. Pels moviments de re- plaçaments fets arran de la presa Segons la nota de premsa, el projecte sistència al GAP, com la plataforma d’Atatürk. La història del poble kurd “incompleix les normes internacio- Hasankeyf Girisimi (salvem la vall de també queda destruïda quan se sub- nals” i “les obligacions ambientals, Hasankeyf), el projecte comportarà mergeixen ciutats amb valor histò- culturals i de reallotjament exigides una impagable destrucció del territo- ric. El projecte d’Ilusu posa en perill no són suficients”. Però el govern turc ri. La modificació del cabal, la quali- el poble de Hasankeyf, amb 12.000 ha apuntat que buscarà noves fonts tat i la temperatura del riu farà que anys d’història i un valor arqueolò- creditores amb possibles contactes a les lliteres dels rius, l’hàbitat aqüífer gic molt alt. Actualment, s’estan la Xina. i els seus ecosistemes es modifiquin i fent gestions perquè la vall de Ha- inclús s’extingeixin. Per altra banda, sankeyf estigui protegida per la aquests embassaments afectaran al UNESCO. El govern turc clima de la regió passant a ser més Per altra banda, el govern turc fa humit i comportant, noves situacions les aigües del Trigris a un 47% al seu sobre la població kurda. A més, el GAP servir la criminalització per titllar la buscarà noves fonts com la reproducció de noves espècies, pas pel nord de l’Iraq. L’aigua, doncs, també incorpora preses amb bases si- resistència de terrorista i, amb aquest aparició de noves malalties o gas amb esdevé una moneda de canvi molt im- tuades a les províncies kurdes de Sir- pretext, s'han produït centenars de creditores amb efecte hivernacle. portant pel govern turc a l’hora de ne- nak i Hakkari, que són frontereres detencions només pel fet de partici- gociar recursos energètics. Però part amb Síria i l'Iraq. par en manifestacions de protesta, or- possibles contactes La geoestratègia de les preses d’aquesta moneda de canvi, segons el ganitzar campanyes de boicot o parti- Mitjançant aquests projectes, l’Estat moviment kurd, també se centra en la Una arma de control cipar als col·lectius de resistència. a la Xina turc podria controlar quasi la totali- guerrilla del Partit dels Treballadors Més de 3.000 pobles quedaran inun- Actualment, Bayram Altun, del partit tat dels dos rius més importants de la del Kurdistan (PKK ), la major part si- dats pel GAP. Milers de famílies kur- DTP de Batman, està imputat de de- L’embassament d’Ilisu s’inclou regió. L'Iraq i –en menor mesura– Sí- tuada al nord de Síria i a l’Iraq. Se- des, expropiades les seves terres, es lictes de terrorisme per participar en dins el polèmic Projecte pel sud-est ria són dependents d’aquests dos gons el moviment kurd, l’Estat turc fa veuen forçades a vendre’s els ramats organitzacions de protesta contra el d’Anatòlia (GAP, en les sigles en turc) rius, que aporten la major part dels servir l’aigua per pressionar aquests a causa dels trasllats a les grans ciu- projecte d’Ilisu i fa sis mesos que es que afecta els dos rius més impor- seus recursos aqüífers. Segons Asia dos estats perquè forcin accions con- tats, on no poden continuar la seva troba en presó provisional a l’espera tants de la zona, el Tigris i l’Eufrates. Times, la construcció d’Ilisu reduiria tra la guerrilla i augmentin el control activitat de subsistència. La propa- de judici.

LA XINA • EL DRAGÓ ASIÀTIC CELEBRA EL SEU SEIXANTÈ ANIVERSARI AMB OPULÈNCIA 'A LA XINESA' El socialisme xinès demostra “de què són capaços”

Julia Onorati ços”. Després d'un breu discurs, el haver de fer exactament 128 passos i, sorpresa de les sorpreses, els mís- de Mao i encara una petita sorpresa, Pequín president fa la salutació definitiva: en 96 metres –70 centímetres a cada sils nuclears. A la televisió han hagut la història de la primavera per home- "Visca la República, el Partit Comu- pas– i movent-se exactament 40 se- d'aclarir que són només per l'especta- natjar el gran i petit –segons el seu so- Janguomen i Fuxingmen, les nista i el poble xinès”, enmig de l'es- gons després del del davant. cle i que la Xina no té intenció d'usar- brenom– Deng Xiaoping, creador del dues portes de l'antiga Pequín, clat d’alegria dels pocs escollits que los. Per ara tan sols els mostra. Però capitalisme sui generis xinès, repre- Aés on va tocar celebrar el seixan- van participar del viu a les celebra- –especifiquen– és clar que tot canvia- sentat en una imatge bucòlica entre tè aniversari de la República Popular cions i les moltes cares que, segura- Els soldats van fer ria si la Xina fos atacada. També van flors al camp. de la Xina. Una demostració impres- ment, assentien amb el cap davant de fer desfilar la bomba voladora, que Finalment, els joves: 80.000 in- sionant de la modernitat cavalcant des la televisió. exactament 128 pot confondre els radars i acabar so- fants a córrer i passar sota la mirada dels temps antics. L'1 d'octubre, el pre- El seixantè aniversari de la Re- bre l'objectiu fixat amb tota comodi- vigilant i severa de la tribuna dels VIP sident Hu Jintao –embolicat en una ja- pública Popular de la Xina és un or- passos en 96 metres tat. Metall, tones de veritable bellesa del Partit: Jiang Zemin, Hu Jintao, queta d'estil Mao, molt trendy per un gasme del nacionalisme local: ge- mai mostrada abans, nous i flamants Wen Jiabao i Xi Jinping, que competei- líder de guix– va revisar l'exèrcit man- gant, fort, acolorit, i sobretot de i van començar a avions de combat, tots made in China. xen per esdevenir el futur líder de la tenint-se dempeus i traient el dors per característiques xineses. La saluta- Els rugits dels avions es defineixen República de la nova Xina. Tot perfec- sobre del sostre d'un cotxe, a la mane- ció del president dóna formalment moure’s exactament prosaicament com una dolça simfo- te –segons els organitzadors–, "la Xi- ra dels grans pares de la República. I via lliure a la desfilada, un escam- nia, mentre la desfilada avança per te- na és gran" –diuen els espectadors–, tal com també ho han celebrat tots pall militar que va omplir l'espai in- 40 segons després rra. Aproximadament, 100.000 perso- mentre Pequín –cansat– intentarà tor- ells, va saludar enèrgicament “els finit dels carrers de Pequín en el joc nes per representar la nova Xina, les nar a la seva normalitat habitual. Pe- companys que han treballat dur”. Els habitual de les magnituds, tan esti- del militar del davant classes socials, les diferents edats, el rò, abans, milers de focs artificials. companys de l'exèrcit –tal com toca– mat per aquestes terres. Els núme- poble. Van caminar al costat de les 60 van respondre a l'uníson: “Servim el ros no menteixen: 60 canons se- Present i passat, endavant i enre- carrosses que representaven la histò- poble”. Missatge antic per finalitats guits –amb una precisió re: moviments acolorits, coordinats i ria de la Xina, marcada amb noms noves: se celebra l'aniversari de la Re- mil·limètrica– de milers de soldats, via lliure a les armes utilitzades con- dramàtics i vagament bel·licistes, + INFO pública amb un ull posat al seu Exèr- mariners, oficials, polítics i forces tra els japonesos el 1930, els tancs com la lluita a la sang per recordar l'a- cit d'Alliberament i l'altre a l'exterior, especials. Res no es deixa a l'atzar, usats a Corea el 1950, els míssils de lliberament del japonesos, la creació china-files.com com dient: “Mireu de què són capa- les regles són clares: els soldats van llarg abast (i també de curt), precisió del món amb tantíssimes fotografies DIRECTA 155 • 7 d’octubre de 2009 roda el món • 19

, roda el món

EL SALVADOR • LA VIOLÈNCIA JUVENIL TORNA A SER AL PUNT DE MIRA ARRAN DE L’ASSASSINAT DEL REALITZADOR CHRISTIAN POVEDA Les 'maras', joves exclosos i oblidats

Ana Paola van Dalen CHRISTIAN POVEDA Polítiques repressives Barcelona Però la violència de pandillas només és un dels diversos problemes de se- l periodista i realitzador fran- guretat que pateix la regió. Sovint, coespanyol Christian Poveda les maras són el boc expiatori d’al- Eva ser assassinat amb quatre tres problemes de seguretat i d'acti- trets el dia 2 de setembre quan sortia vitats criminals de les quals no són del seu cotxe, prop del municipi d’A- responsables. La majoria de les polí- popa, a El Salvador. Poveda havia rea- tiques dels governs centreameri- litzat, al llarg de setze mesos, el docu- cans han tractat les pandillas com si mental La vida loca, on exposava la fossin combatents enemics a qui s’- vida quotidiana d’una clica (cèl·lula) ha d’eliminar, en lloc de considerar- de la pandilla Mara 18 a la colònia sal- les un fenomen que han de resoldre vadorenca de La Campanera. Tot i que mitjançant estratègies integrals les autoritats del país encara no han que incloguin programes de preven- pogut determinar exactament qui va ció i de rehabilitació. assassinar Poveda, els mitjans de co- A partir de l’any 2003, els go- municació d’arreu del món –i en espe- verns salvadorencs d’ultradretes cial els d'El Salvador, l'Estat espanyol van començar a aplicar els plans i el francès– apunten a les maras com anomenats Mano dura i Super mano a responsables del crim. Així, el feno- dura, unes estratègies policials alta- men de les pandillas torna a saltar a ment repressives que incloïen de- les pàgines i noticiaris internacio- tencions massives de joves pel sim- nals, però ben pocs s’aturen a explicar ple fet de pertànyer a pandillas, la qui són les maras i perquè existeixen relaxació dels criteris probatoris i en un país tan petit com El Salvador. les dures condemnes de presó. Aquests plans autoritzaven l’exèrcit salvadoreny a patrullar els carrers “La societat està juntament amb la policia i compor- taven més de 16.000 detencions empenyent el jovent l'any. Però només 800 instruccions judicials avançaven a causa de la cap a la pandilla falta de proves. També es va aprovar la llei antimaras, una reglamentació perquè li nega estatal que no va resoldre de cap ma- nera els problemes lligats a la pobre- una sèrie de drets” sa i encara va contribuir més a la marginació d’aquests joves. Més Tal com explica Poveda al seu do- tard, aquesta llei es va declarar anti- cumental, les maras són “joves obli- constitucional perquè violava totes dats que expressen la seva rebel·lia a les convencions internacionals de través dels seus tatuatges i d’una de- Banban, Liro i la seva filla, protagonistes del documental 'La vida loca' drets humans. voció total al seu clan, que substitueix Poveda va dir que “un infant de la família. Fills de la violència, són els sinó d’un problema social que cap go- està empenyent el jove cap a la pandi- anys. Més d’una tercera part de les fei- dotze, tretze o catorze anys que s’a- hereus de les bandes formades als Es- vern centreamericà, fins ara, no ha lla perquè li nega una sèrie de drets fo- nes són informals, només una quarta caba d’integrar a una mara, el pots tats Units pels immigrants salvado- volgut abordar de forma integral. Tant namentals i condicions favorables per part de la població es beneficia de la recuperar, però això demana treball, rencs que fugien de la guerra civil”. la majoria d’ONG d'El Salvador com el al desenvolupament”, explica Luna. seguretat social, l’atur no para d’aug- diners i personal. El problema és Creades als anys 80 a Los Àngeles, procurador pels drets humans d’a- A El Salvador, segons l'Organitza- mentar i la pobresa s’expandeix sense que, en aquest país (El Salvador) no avui dia sumen prop de 60.000 mem- quest país, Oscar Luna, destaquen que ció Internacional del Treball (OIT), un parar entre gairebé tots els estrats de hi ha diners ni formació de perso- bres i representen un dels majors pro- es tracta d’un problema estructural de cada deu infants ha de deixar l’es- la societat. A tot això, s’hi afegeix el nal”. El documental La vida loca és blemes de violència a l'Amèrica Cen- fruit de la pobresa i l’exclusió social. cola per treballar. Aquesta proporció fet que prop de 400.000 armes de foc un treball sense concessions i sense tral. Però no es tracta exclusivament “Si algú no se sent acollit per la socie- puja fins arribar a quatre de cada deu circulen pel país i es venen a preus prejudicis, fruit de la convivència d’un fenomen de delinqüència juvenil, tat, busca on sentir-se bé. La societat entre els joves de catorze a disset molt baixos als mercats negres. amb membres de la Mara 18.

OPINIÓ > Cinefòrum Christian Poveda, una veu que ningú no podrà callar sobre les ‘maras’ a l’Amèrica Francisco Mena Sandoval ridícul; no tenen el poder ni la cuidar Christian, estàs tocant del país, creades per mantenir el Va ser militar i després guerriller capacitat de fer-ho, ho afirmo amb sectors molt perillosos”. Ell va poder a qualsevol preu. Central de l'FMLN durant la guerra la consciència i el coneixement llançar la seva mirada de forma Però la lluita de Christian Projecció del documental La vida a El Salvador. Actualment, personal que tinc d’aquesta impressionant (mai me la trauré Poveda no acaba amb la seva mort. loca, de Christian Poveda. Debat és coordinador de les ONG situació, ja que he conviscut amb del cap) i em va dir: “Ho sé, Fran- S’equivoquen aquells que van posterior amb Roxana Martel, di- REDS i Huacal. elles durant molts anys i és cisco, però el teu poble ho mereix i decidir el seu assassinat. S’equi- rectora de Coalición Centroameri- lamentable que ni els salva- el govern d’ARENA no ha fet més voquen quan pensen –com van fer cana para la Prevención de la Vio- l Salvador és l’exemple dorencs coneguin aquesta reali- que utilitzar les pandillas. No en el passat– que, si eliminen una lencia Juvenil; Carles Feixa, pel món de tot allò que tat”. poden governar sense aquesta persona, eliminen la capacitat de coordinador per les comunitats “Eno s’ha de fer en relació Dos dies després, el mes de forma de violència encoberta. resposta de tot un poble. hispàniques del Comité de Inves- al tema de la violència”. Aquestes març d’enguany, esmorzàvem en Abans utilitzaven els esquadrons Vaig conèixer Christian tigación sobre Sociolgía de la Ju- van ser les paraules del meu amic un hotel de San Salvador. En de la mort, ara les pandillas. Cal Poveda a l’inici de la guerra a El ventud i Xaime López, coordina- Christian Poveda davant la pre- aquell moment el vaig felicitar portar aquesta discussió a tota la Salvador, quan em va entrevistar, dor del projecte educatiu Unidos gunta de per què havia decidit fer per la seva valentia i li vaig dir població”. i després, en moltes altres oca- por el Flow, dirigit a joves Latin el documental La vida loca sobre que els salvadorencs i salvadoren- Quan vaig saber que havia sions, fins al període de les nego- Kings i Ñetas de Barcelona. les pandillas juvenils a El Salva- ques teníem la sort de tenir molta mort, em vaig omplir de dolor i de ciacions de pau. Enguany vaig dor. Em va convidar a la presenta- gent como ell (que semblen més ràbia. Era una mort anunciada, coordinar amb ell la presentació Dimarts 13 d’octubre, 18h. ció del film i recordo algunes de salvadorencs que qualsevol de però no vaig dubtar de qui eren els de la pel·lícula a Barcelona fins el Auditori del Centre de Cultura Con- les seves paraules que em van nosaltres), lluitadors que arris- que l’havien mort. Va ser una de dia que el van matar. Aquell dia, a temporània de Barcelona (CCCB). quedar gravades: “Els deu o dotze quen la vida per construir un país les deu o dotze morts d’aquell 2 de les 12:30 hores, em va escriure el Organitzen: Huacal, ONG de Soli- morts al dia que s’atribueixen a més just, més habitable. I recordo setembre; assassinat per les seu últim correu, que guardo com daritat amb El Salvador i REDS. les pandillas a El Salvador és que després li vaig dir: “T’has de estructures del crim organitzat un gran tresor. 20 • directa DIRECTA 155

, espai directa

PUNTS DE VENDA:

BARCELONA. LES CORTS: Copisteria Fa- cultat de Biologia UB | Copisteria Facul- tat de Física i Química UB | Llibreria l’Economista Facultat d’Economia UB. GRÀCIA: Cap i Cua • Torrent de l’Olla, 99 | Infoespai • Plaça del Sol, 19 |Taifa• Ver- di, 12 | Distrivinyes • Or, 8 (plaça del Dia- mant) | Quiosc Punt i Coma • Guillem Tell, 29 | Estanc • Roselló amb Castille- jos. EIXAMPLE: Quiosc Manu • Nàpols-Ro- selló. CLOT: La Farinera • Gran Via, 837 | CSO La Revoltosa • Rogent, 82. SANT AN- DREU: Patapalo • Rubén Dario, 25 | Bar La Lira • Coroleu, 14 | Bar La Lluna • Ra- món Batlle, 17 | Quiosc Comerç • Plaça Comerç | Quiosc Rambla • Fabra i Puig, SUBSCRIPTÒMETRE 10 | Trèvol • Portugal, 22. NOU BARRIS: Concert per Ateneu Popular de 9 Barris • Portlligat, 11-15 | Can Basté • Passeig Fabra i Puig, l’autogestió 274 | Casal de Joves de la Guineueta • Pl. ca n’Ensenya, 4. CIUTAT VELLA: AQUENI • de la DIRECTA Méndez Núñez, 1 principal |Xarxa Con- sum Solidari • Pl. Sant Agustí Vell, 15 |El 1.500 DIVENDRES 9 D’OCTUBRE Lokal • Cera, 1 bis | La Rosa de Foc • Joa- A LES 21h. A L’ESPAI OBERT quín Costa, 34 | Quiosc Colom • Rambles | Quiosc Tallers • Rambles | Quiosc Cana- VIOLANT D’HONGRIA 71 1er letes • Rambles | Quiosc Hospital • Ram- ( L1 PLAÇA DE SANTS) bles. SANTS: Centre Social de Sants • Ol- 1.350 LA BUNDU BAND zinelles, 30 | Espai Obert • Violant Amb CIERVO (pop rock) d’Hongria, 71 | La Ciutat Invisible • Rie- go, 35 | Terra d’Escudella • Premià, 20 | i LA BUNDU BAND Teteria Malea • Riego, 16. BELLATERRA: 1.200 (folk turk i electrònica) Quiosc de Ciències de la Comunicació. BERGA: Llibreria La Mafalda • Plaça Vi- HI HAURÀ ENTREPANS I TAPES ladomat, 21. BISBAL D’EMPORDÀ: Casal Bo d’ajut: 3 euros Estel Roig • Pg Marimon Asprer, 11 1er | 1.050 Ateneu Llibertari Paquita • Pg Marimón Asprer, 16. CORNELLÀ DE LLOBREGAT: El 1.027 Grillo Libertario • Florida, 40 | CSO Ban- ka Rota • Rubió i Ors, 103. ESPARREGUE- RA: Taverna Catalana L’Esparracat • Fe- 900 ATENCIÓ liu Munné, 18. ESPLUGUES DE LLOBREGAT: Quiosc Reine • Ctra. Corne- llà amb Dr. Manuel Riera | Ubud Artesa- nia • Mestre Joaquim Rosal, 22. FIGUE- 750 RES: Estanc Soler • Plaça de l’Ajuntament, 22. GIRONA: Llibreria 22 • iLLACRUA I LA DIRECTA HEM Hortes, 22 | Llibreria Les Voltes • Plaça del Vi, 2 | La Màquia • Vern, 15. SANTA CO- DECIDIT AVANÇAR JUNTES LOMA DE GRAMENET: La Krida • Sicília, 600 97 | Ateneu Julia Romera • Santa Rosa, 18 GRANOLLERS: Llibreria La Gralla • Plaça dels Cabrits, 5 | Anònims • Miquel SUMA-T’HI! Ricomà, 57 | El Racó Ecològic • Roger de 450 Flor, 85. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT: Quiosc Montserrat • Pl. Mare de Déu de + INFO: Montserrat | Quiosc • Plaça del Reparti- dor | La Resistència • Rosalía de Castro, 300 http://imesd.wordpress.com 92. LLEIDA: Ateneu La Maranya • Parc, 13 |La Falcata • La Panera, 2 | Quiosc Dis- [email protected] com • Alfred Perenya, 64 | Espai Funàtic • Pi i Margall s26. MATARÓ: Llibreria Ro- [email protected] bafaves • Nou, 9. MANRESA: Moe’s • Joc de 150 la Pilota, 9 | Quiosc Arroniz • Avinguda de les Bases, 31. MOLINS DE REI: Llibreria Barba • Rafael Casanova, 45 | La Bode- ✁ gueta • Pintor Fortuny, 45. PALAFRUGELL: 0 Ateneu Palafrugellenc • Ample, 1. EL PRAT DE LLOBREGAT: KOP El Prat • Doctor Soler i Torrents, 36 | Quiosc Piscis • Avinguda Montserrat, 45. REUS: Bat a Bat Kultur • Sant Elies, 29. RIBES DEL GA- RRAF: Llibreria Gabaldà • Plaça de la Font, 2. SANT BOI DE LLOBREGAT: Ateneu Santboià • Av. Maria Girona, 2. SANT FE- LIU DE LLOBREGAT: Teteria Índia • Jacint Verdaguer, 9 | Ateneu Sanfeliuenc • Vi- ... dal i Ribas, 23. SANT JOAN DESPÍ: Llibre- I ARA ria Recort • Major, 60. LA SEU D’URGELL: Llibreria La Llibreria • Sant Ot, 1. SOL- ’NS A SONA: Llibreria Cal Dach • Sant Miquel, POSA 5. TARRAGONA: CGT Tarragona • Rambla Nova, 97-99, 2n pis. TERRASSA: L’Estape- 1.500! ra • de Baix, 14. VALLS: La Maria de Valls • Forn nou, 26. VIC: Llibreria La Tralla • Riera, 5. VILAFRANCA DEL PENEDÈS: La Fornal • Sant Julià, 20. DIRECTA 155 • 7 d’octubre de 2009 observatori dels mitjans • 21

, observatori dels mitjans [email protected]

TELEVISIÓ > Tres nous mitjans Els telenotícies de TV3 tenen en llengua catalana finals de setembre es van pre- un marc de referència català? Asentar dos nous mitjans de co- municació d'abast local a la comar- ca valenciana dels Ports, ambdós El Grup de Periodistes Ramon Barnils presenta un informe que analitza en llengua catalana. Es tracta d'un l’imaginari col·lectiu que traspuen els informatius de la Televisió de Catalunya canal de televisió, anomenat Nord, que emet notícies durant tot el dia i engega un nou observatori crític dels mitjans amb el nom de Media.cat (combinades amb informació de serveis), i de Comarquesnord.cat, Xavier Blasco Piñol COL·LECTIU RAMON BARNILS reiteradament per rebre TV3 en un portal informatiu que també aquests territoris des dels anys vui- neix amb l'objectiu de reduir les l Centre Internacional de tanta, que s’ha manifestat a través de mancances informatives dels Premsa de Barcelona va ser la instal·lació popular de repetidors Ports. Nord, que pertany a l'empre- El’escenari escollit pel Grup de per rebre TV3 o la campanya actual sa de Castelló Comunicacions dels Periodistes Ramon Barnils (GPRB) Televisió sense Fronteres. També es Ports, pren com a models els canals per fer públic, el dimarts 6 d’octubre, considera imprescindible un aug- d'actualitat CNN i el 3/24 i lliura in- l’informe titulat Marcs de referència ment de la visibilització de la produc- formació d'actualitat comarcal ca- als telenotícies de TV3. L’estudi ana- ció cultural en llengua catalana en to- da mitja hora i resums setmanals litza el marc simbòlic que aixopluga tes les disciplines, atès que “el durant el cap de setmana. Els seus les notícies dels informatius de la Te- Telenotícies és un dels únics espais responsables, que van obtenir una levisió de Catalunya i es va publicar televisius de difusió massiva per la llicència de TDT després de dedi- a Media.cat, un nou observatori crí- indústria cultural del país i, per tant, car-se durant 30 anys a la infor- tic dels mitjans, també impulsat pel juga un paper cabdal en la seva con- mació local, expliquen que l'objec- GPRB. A l’acte hi van participar Joan solidació i el seu creixement”. tiu del nou canal és “fer front a la Vila Triadú –president de l’entitat– i competència televisiva que ha el catedràtic de Comunicació de la Un nou portal crític de mitjans provocat l’encesa digital”. El se- Universitat Pompeu Fabra, Josep Gi- Aquest informe es pot trobar al nou gon mitjà, Comarquesnord.cat, freu, entre d’altres. observatori crític dels mitjans Me- també té la vocació d'oferir infor- dia.cat (www.media.cat), un portal mació d'actualitat als habitants Què diu l’informe web operatiu des del mateix dia 6 dels Ports i a les àrees més prope- El document Marcs de referència als Moment de la presentació de l’informe al Centre Internacional de Premsa d’octubre. Es tracta d’una iniciativa res com el Maestrat o el Mata- telenotícies de TV3 pren el pols de del Grup de Periodistes Ramon Bar- rranya turolenc. El portal ofereix l’estat actual de l’espai català de co- yol o l’internacional. Aquesta dada, ducció cultural (cinema, música, lite- nils (www.grupbarnils.cat) que res- informació de serveis i notícies de municació i té la intenció de deter- però, s’agreuja quan es posa la lupa ratura i arts escèniques) no fan refe- pon a un dels seus objectius funda- diferents temàtiques, vertebra- minar la mesura en què els TN de la en les informacions de més pes ideo- rència a la indústria cultural catala- des en seccions com municipi, tu- televisió pública catalana responen lògic, és a dir, les que tracten de polí- na (47%)”. Quan l’anàlisi es demana risme, esports, camp, etc. També a un marc de referència català, a par- tica (44%) i les econòmiques (45%). per les manifestacions culturals que El nou portal web permet escoltar la ràdio comarcal. tir de la foto fixa d’un període con- Aquí, l’espai de referència català dei- s’expressen en llengua pròpia, ja es Ben aviat, a més, integrarà vídeos cret, comprès entre els dies 9 de xa de ser majoritari. Entenent que parla d’infrarepresentació. L’alerta vetllarà perquè es d’actualitat. març i 9 d’abril de 2009. TV3 és vertebradora de l’espai català arriba amb les xifres sobre “la pre- A aquests projectes, s'hi acaba de comunicació –no limitat geogràfi- sència de cinema en català (7%) i mú- faci un periodisme de sumar un nou mitjà local, l'Es- cament a la Catalunya del sud–, l’es- sica en català (8%)”, que és pràctica- curanda, nascut a Amposta. “L'ob- Només la meitat de tudi també analitza de quina manera ment simbòlica. Els autors de l’estudi rigorós i un espai jectiu d'aquesta publicació, que apareixen representats als TN els al- destaquen que “és especialment pre- serà bimensual, és exercir d'alta- les notícies tres territoris dels Països Catalans, ocupant que els productes literaris comunicatiu propi veu contra l'hegemonia conver- més enllà del Principat. El resultat és d’expressió no catalana (59%) tin- gent, partit que governa Amposta prioritzen un espai ridícul: únicament un 5,6% de les in- guin més presència que els productes cionals: treballar per la difusió i la des de fa més de 20 anys”, explica formacions presenten un marc refe- en llengua catalana (33%)”. Final- defensa d’un periodisme rigorós i un un dels seus creadors. Les terres de referència català rencial català. ment, l’informe fa un seguit de reco- espai comunicatiu propi. La web ana- de l'Ebre disposen, així, d'un nou Un altre aspecte de l’imaginari manacions a partir de les dades ob- litzarà els mitjans de comunicació mitjà que tindrà dues branques: Una de les conclusions de l’estudi col·lectiu que analitza el text és la re- tingudes, entre les quals hi ha la que operen a la nostra àrea idiomàti- la publicació de paper (amb una ti- és que, només a la meitat de les notí- presentació de la indústria cultural d’incrementar “la presència d’infor- ca per determinar de quina manera rada de 600 exemplars) i la web cies emeses, els telenotícies priorit- catalana als informatius diaris de macions d’altres territoris dels Paï- es presenten els seus continguts i escuranda.cat. zen un espai de referència català (un TVC. Els autors conclouen que “gaire- sos Catalans als telenotícies, espe- formats –o embolcalls– “des d’una òp- ALBA GÓMEZ 56%), per sobre d’altres com l’espan- bé la meitat de les notícies sobre pro- cialment davant l’interès mostrat tica autocentrada nacionalment”.

FREQÜÈNCIES LLIURES I POPULARS [RÀDIO I TELEVISIÓ] Ràdio Bronka 104.5FM Àrea metropolitana de Barcelona www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.contrabanda.org | Ràdio Línea IV 103.9FM Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell www.radiotrama.net | Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | Ràdio Pinsania 90.6FM Berguedà www.radiopinsania.net | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radioklara.org | Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Radio Aktiva 107.6FM Alcoi www.radioaktivafm.blogspot.com | Radio Mistelera 100.8FM Dènia - La Xara www.lamistelera.org | La Tele 52UHF Gràcia (Barcelona) www.okupemlesones.org | Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org 22 • expressions 7 d’octubre de 2009 • DIRECTA 155

, expressions [email protected] "M’he identificat amb el protagonista que busca aventura, no amb la tonta que es queda al castell esperant-lo" L’artista Alba Sarraute revela l’essència de l’obra de teatre 'Mirando a Yukali', premiada a Tàrrega i Andorra

ALBA BARBÉ Amb el públic encisat, l’artista catalana Alba Sarraute ens presenta un ambrosíac collage de conflictes interns a Mirando a Yukali. Formada a l’Escola de Circ Rogelio Rivel de Barcelona i a l’Escola Superior de Circ Contemporani Acadèmie Frate- llini de París, Sarraute ha aconseguit fer-se amb dos guardons: el del Festival Inter- nacional de Pallasses d’Ando- rra i, recentment, el primer Premi de públic San Miguel a la Fira Tàrrega. En aquest nou muntatge, l’artista ens convida a navegar per les nostres emo- cions, acariciant-nos l’ànima, en aquest viatge poètic entre la realitat i l’absurd.

Alba Sarraute fent l’espectacle ‘Mirando a Yukali’. A la imatge de la dreta Alba Serraute en un moment de l’entrevista que va concedir a aquest setmanari Alba Barbé [email protected] fer la meva pròpia escola perquè no estimades, que crec que sí que és crea conversa i, si no crees conver- del llibre de Novecento, una bonica creia en l’Institut del Teatre o en el una cosa molt important del pallas- sa, no crees societat. Jo no vull història que calia ser explicada. La a vist Yukali? És que m’he teatre que es fa a Catalunya. No em so, de l’actor o de qualsevol persona. donar cap punt de vista. Simple- història d’un pianista que vivia en perdut... D’on sorgeix comuniquen res, o tan sols em Quina és la crítica que has rebut ment llenço idees, maneres de un vaixell. Arriba un dia que l’han Haquesta recerca? comuniquen politiqueo. No crec que després dels premis al Festival de veure la vida des de l'òptica d’una d’explotar. El trompetista li pregun- Yukali és el món interior que això sigui la manera d’expressar Pallasses d’Andorra i del recent adolescent que vol ser dona i que ta per què no baixa del vaixell. Ell, cadascuna tenim dins nostre i que, d’un poble. Premi San Miguel de la Fira de està afrontant la responsabilitat de amb el piano, té 85 tecles i pot tocar a mesura que l'anem escoltant, ens Tàrrega? ser madura i les pors que crea la tota la immensitat de l’univers. va guiant per la vida. No hi ha la El meu espectacle crea molt debat. vida. En Leo Bassi què és... Un Havia trobat la seva felicitat allà: idea occidental que el negatiu és Vaig fer la meva Qui ho fa a través de la Makabra o filòsof dalt l’escenari? “Som astuts com els animals quan dolent i el positiu és bo. Surt a del circ no té les eines per arribar a Bona estratègia de màrqueting a tenen gana. L’infinit m’hagués partir de voler treballar sobre els pròpia escola ser conegut i està fent coses increï- Tàrrega... matat. De tanta grandesa, em cabarets alemanys. Hi ha una cançó bles. I aquell que té les eines per I va funcionar! Això és el més podria tornar boig”. I decideix de Bertolt Brecht que es diu “Yuka- perquè no creia arribar a ser conegut ho fa a través heavy. Vaig posar un vota 10 i la quedar-se al vaixell. li” i que parla sobre un món imagi- de dossiers i subvencions. Després gent es pensava que era el número Què és el que dus de nou entre les nari on tot és possible. L’escriu en l’Institut no funciona i ho tiren tot a la del meu espectacle i no pas la mans? durant un període d’entreguerres i brossa. Jo simplement he anat puntuació. El triomf del bufó. Jo La Diva, encara l’he de desxifrar. explica un món on hi havia menjar, del Teatre unint esquetxos que m’anaven sempre m’he sentit més bufó de la feina i familiaritat. Al final de la venint d’un caminet emocional, per cort que pallassa. No m’agrada fer- cançó, diu que tot això és un somni Prens referències femenines del desxifrar tota la dramatúrgia que me la tonta. A l’école deien que el i que no existeix. Jo ho transformo i món de la comicitat per treballar havia estat intentant escriure sobre bufó era més que el rei, perquè Mirando dic que sí que existeix, que és a els teus personatges? aquest personatge que s’estava aquest ho explicava tot al bufó dins de cadascuna de nosaltres i Mai he tingut referents femenins amagant de les pors. Una nena que perquè fes allò que ell no podia fer a Yukali que ho tenim a la mà per poder fer perquè sempre he volgut ser el amagava les seves pors dins una o dir. Té més poder que el propi rei, possible aquest món millor. personatge masculí de les obres. capsa i que, per fugir-ne, hi anava perquè el rei està encadenat a la Cia Alba Sarraute Barreges fonts musicals i tot Preferiria ser Hamlet que Ofèlia, ser dins i la mirava en clau de clown. És diplomàcia. Gènere: Cabaret tipus de tècniques del cabaret en Romeu abans que Julieta. Al meu la màgia d’explicar contes i expli- "No estem boges si el que busquem Durada: 60 minuts un sol espectacle. espectacle, estic buscant la part car-los diferents. Tan sols es crea és salvar-nos". Més info: www.albasarraute.com Jo tenia tot això al meu imaginari i femenina. Jo dic que sóc més Chopi opinió i, si no es crea opinió, no es És una frase d’Alessandro Baricco, vaig haver d’estudiar per poder fer- la princesa que la Ventafocs. Sempre ho tot. Volia fer teatre sense oblidar m’he identificat amb el protagonista el cos. M’imaginava els bons actors que busca aventura, no amb la tonta com Charles Chaplin o Buster que es queda al castell esperant-lo. I > Univers oníric i real al saxo d’en Godotte Keaton. Volia arribar a un control com que aquesta societat té aquesta del cos a través del qual puguis fer manera de veure l’home i la dona... iure amb el pes social i la por del fracàs, la pèrdua de la innocència i de la llibertat. La por de la mort, el dubte de acrobàcia... L’actor treballa amb el Tot aquest cantó maternal i femení V la mort, el dubte d'un mateix i de l'espècie humana. La recerca de la virginitat orgànica, l'acceptació de l'evolu- cos i amb la veu. Volia arribar al és als nostres gens, però no hi ha ció mateixa... Pessigollejant la seriositat de la tragèdia per esdevenir comèdia, Mirando a Yukali recorre el camí en- control de la veu per poder cantar o aquest cantó de dependència cap a tre allò humà i el món simbòlic. Tenyint d’intel·ligència, intuïció i sensibilitat l’escenari, presentant contes d’infàn- tocar algun instrument i poder l’home. Ja és sincera la meva femini- cia a través de les històries de Miguel Hernández, Koltés, Rousseau, Saint-Exupéry, Baricco o Brecht, l’espectacle transmetre quelcom amb ell. És tat. Sóc una dona. Una pagesa del presenta en Godotte, un personatge estrambòtic que cavalca entre poesies i cançons. Abraçat al saxo i arrossegant com el teatre total, però cap escola Montseny també és una dona, amb la representació pútrida de l’Amazònia, el personatge s’allibera de la seva closca per presentar-se com a Casiopea, t’ho ensenya. Al final, he fet circ bigoti. El problema és el cànon de prendre’t de la mà i convidar-te, intrèpidament, a la seva aventura cap a Yukali. perquè ho abraça tot una mica. Vaig bellesa imposat. Voler-nos sentir DIRECTA 155 • 7 d’octubre de 2009 expressions • 23

, expressions

LLIBRES LLIBRES Homenatge a Astúries La insurrecció El 75è aniversari de l''Ochobre Rojo' arriba de la mà d'edicions Cambalache ED. CAMBALACHE sense fi Primera part de les memòries de Rouillan “Per desgràcia meva, tinc la memòria ancorada en els nostres vells somnis. Ho guardo tot". Aquest és el punt de partida amb què Jann-Marc Rouillan inicia el primer llibre de les seves memòries escrit a la presó i ara editat per Virus. A través d'un estil basat en la concatenació de metàfores, l'autor aconsegueix evocar les seves vivències al mateix temps que dóna compte del context en el qual van emergir les idees que van fer que molts joves de la seva gene- ració sentissin la seva vida com una "insurrecció sense fi".

Imatge de Mathieu Corman durant la seva estada a l’Estat espanyol l'any 1934

Elba S. Mansilla última hora, fins i tot amb la incorpo- arguments contra el desmantellament [email protected] ració del Partit Comunista. del món rural asturià (Nos comen, L'aixecament que coneixem com 2005). ls propers 7 i 8 d'octubre es l'Ochobre Rojo, del qual ha transcendit presentarà a Granollers (Llibre- el mític lema Uníos Hermanos Proleta- Eria Anònims) i a Barcelona rios, va tenir com a conseqüència Alfonso López Rojo (Espai Obert) el llibre Incendiarios de immediata una àmplia repressió sobre [email protected] ídolos, un relat viscut en primera el moviment obrer: centenars de persona per l'escriptor belga Mathieu persones mortes i torturades, més de l retrat d'aquesta experiència Corman. El llibre és un relat entre el 15.000 preses i una onada d'exiliades col·lectiva que ens dibuixa diari de viatge i la crònica periodística de prop de 500 persones. ERouillan té per escenari la compromesa, una combinació de ciutat de Toulouse, percebuda com registres a cavall entre el relat d'aven- Recuperant la memòria "la capital de l'Espanya republicana", tures en motocicleta de dos periodis- Aquest llibre és el catorzè material arran del gran nombre d'exiliats tes estrangers disfressats de redactors publicat per edicions Cambalache, un espanyols que van continuar la seva de guies turístiques rumb a l'Astúries dels nombrosos projectes acollits al activitat revolucionària des d'aquest rebel, el testimoni ocular de l'aixeca- local social del mateix nom que, des de indret. I aquest seria el brou de ment popular i l'avenç de les tropes 2002, obre les seves portes a la ciutat cultiu en el qual és va forjar Vive la governamentals, l'arribada de les d'Oviedo. Cambalache és un projecte Commune, la primera organització tropes colonials fins la caiguda amb diferents grups de treball polític que va formar Rouillan al costat d'Oviedo i l'anàlisi de la premsa de que es materialitzen, entre d'altres d'altres companys de viatge recent l'època per fer front a l'ofensiva coses, en una editorial, una llibreria i Incendiarios sortits del batxillerat. propagandística que volia demonitzar un grup de consum responsable. El seu Ens situem a l'any 1970, un i deslegitimar el moviment insurrec- criteri editorial està estretament de ídolos: moment en què tot just acabava de De memòria (I) cional asturià. vinculat a la voluntat de fer-se ressò de un viaje por la revolución començar la dècada que, en termes Los comienzos: otoño les línies de treball del col·lectiu, com de Asturias d'esquerra política, es va caracterit- de 1970 en Toulouse 'Uníos hermanos proletarios' ara recollir i difondre la memòria zar per ser la radicalització de Els primers mesos de 1934, en el marc obrera, documentar i analitzar la Mathieu Corman (2009) l'ideari de 1968. De fet, la intensitat Autor: Jann-Marc Rouillan d'una república espanyola governada transformació de l'espai urbà (Oviedo Editorial Cambalache d'aquestes primeres memòries Traducció: Carlos García per una coalició de dretes que va detràs de la fachada, 2007) o donar acaben l'any següent, just en el Velasco frustrar les expectatives de canvi moment en què Rouillan, camí de Virus editorial, Barcelona, 2009 social propiciades per la caiguda de la Barcelona, passa la frontera de la mà Pàgines: 191 monarquia, es va convocar una vaga d'Oriol Solé Sugranyes. La narració general arreu de l'Estat. A Astúries, la > Mathieu Corman: d'aquest moment, que se situa en els vaga prengué un marcat tarannà inicis de l'activitat armada del insurreccional i es va allargar un corresponsal durant la revolució Moviment Ibèric d'Alliberament fet que es constitueix com un parell de setmanes, durant les quals es (MIL), és narrada gairebé com si es testimoniatge directe que incita a la va dur a terme un autèntic esclat L'obra i la visita d'aquest periodista i llibreter belga dóna mosta de la cober- tractés d'una experiència iniciàtica reflexió sobre els anhels que van revolucionari, amb la reorganització tura informativa que va fer la premsa obrerista europea de l'aixecament as- i, alhora, com una conclusió de motivar totes les persones que, de la vida social sobre bases col·lecti- turià i ens confirma fins a quin punt el moviment obrer estava pendent de l'exercici de recerca de la identitat durant aquells anys, es van decidir a vistes i la creació de l'Alianza Obrera tots els intents per fer front a l'escalada del feixisme a Europa. L'autor també que suposa el conjunt de les seves dur fins a les últimes conseqüències Revolucionaria, que va comptar amb la va ser testimoni dels consells obrers del Ruhr alemany, va prendre part a la memòries per l'autor. la creença compartida que “la lluita participació de la UGT, la Federació Columna Durruti l'any 36 i va participar amb els partisans des de l'any 1941. En aquest sentit, l'interès que es armada era un moment de la lluita Social Asturiana, la CNT asturiana i, a desprèn del seu text resideix en el política”.

Nou horari: de dilluns a divendres de 18 a 22 h

Ajuda’ns a consolidar econòmicament el projecte: Necessitem més socis i sòcies per fer front a les nombroses despeses mensuals! Contacta amb nosaltres o passa’’t pel local! >Col·lectius: Etcètera, Contra-Infos, Biogràfic, Polémica, Ateneu Llibertari del Poble Sec, Ràdio Sants Ona Lliure, Cooperativa de consum crític. >La coordinadora es reuneix els dimarts a les 20 h. C/Violant d’Hongria 71, 1er pis. Sants, BCN 24 • expressions 7 d’octubre de 2009 • DIRECTA 155

, expressions

MÚSICA MÚSICA Ciervo i La Bundu Un Palau per la Band, en concert música catalana per la Directa B.B. Els Cantaires de l’Orfeó Català impulsen un manifest per blasmar la [email protected] gestió de Fèlix Millet i reivindicar la filosofia fundacional del Palau ncara no sabeu què fer la nit ARXIU del divendres 9 d’octubre? EDoncs apunteu a l’agenda: els grups Ciervo (pop-rock) i La Bundu Band (reggae i electrònica) actuen a l’Espai Obert de Barcelo- na en un concert per l’autogestió de la DIRECTA. Serà un recital de Ciervo + petit format que començarà a les La Bundu Band nou del vespre, amb servei de bar, entrepans i tapes. Concert per l’autogestió Ciervo és un quartet de Barce- de la DIRECTA. lona amb una sonoritat que camina Espai Obert. 9 d’octubre. 21h. pels senders del pop-rock indepen- Bo d’ajut: 3 euros dent i uneix contundència, harmo- nia, ritme i calidesa. Cal destacar –també– l’apartat vocal, tant per la combinació de lletres en anglès i per bellugar els peus, amb format castellà –també canten una cançó sound system, que barreja ritmes en tagal, llengua originària de les jamaicans amb el dub, la contun- Filipines– com pel treball als cors, dència del rock i el so tradicional sistemàtics i imprescindibles. Han de les gralles i les dolçaines. La publicat un EP, Pendulum Songs, Bundu Band substituirà Animalà- coproduït amb la promotora nima, que finalment no podrà SinBasura, i actualment preparen actuar. el llançament del seu primer disc Tots els beneficis del concert de llarga durada. de Ciervo i La Bundu Band aniran La Bundu Band és un projecte íntegrament per l’autogestió de la d’Albert Maynou (exSkafam) dut a DIRECTA. Resulta que, a l’escuderia terme amb músics i amics que de Ciervo, hi figura un músic que l’acompanyen a l’escenari per ha participat en la confecció de la Blanca Balanyà musicòlegs i periodistes especialitzats Música, les diferents seccions descarregar tota la seva energia en DIRECTA: el seu bateria, Pau Corti- [email protected] en aquest àmbit, demanen “que es corals de l’Orfeó passaven per forma de reggae, jungle, folk i na, col·laborador habitual de la restitueixi l’honorabilitat del Palau i moments molt difícils. De fet, Millet breakbeat. Una mescla explosiva secció Així està el pati. ls Cantaires de l’Orfeó Català que es retorni la confiança als profes- fins i tot va intentar suprimir la estan que trinen –i mai més sionals de la música del país”. També secció coral: a principis de 2005, va Eben dit– amb la gestió de Fèlix exigeixen “una direcció artística deixar únicament el cor principal MÚSICA Millet. L’espoli del Palau de la Músi- professional que es faci responsable adduint que no hi havia pressupost ca ha fet córrer rius de tinta, però els que la programació que s’ofereixi al per mantenir els altres. mitjans de comunicació han parat Palau de la Música respecti els valors Les activitats delictives de Fèlix poca atenció a la situació d’indefen- fundacionals d’aquesta institució”. Millet prenen una dimensió encara L’Eixample sona sió viscuda pels membres de les més lamentable si tenim en compte diferents seccions corals de l’Orfeó, Patrimoni menystingut la vinculació històrica del cognom la base social d’una de les entitats Aquest no és un tema menor. Al llarg Millet amb l’Orfeó Català. L’espolia- amb quatre concerts musicals més rellevants del país. del segle XX, el Palau ha estat escenari dor número 1 del Palau de la Música Amb l’objectiu de deixar constància de l’expressió de la creació musical és el renebot del mestre Lluís Millet, L’Assemblea de Joves de pública del seu malestar, les cantai- catalana. Les reformes arquitectòni- fundador de l’Orfeó, autor del “Cant l’Eixample Nord impulsa un ques que s’hi han dut a terme durant de la senyera” i personatge cabdal en les darreres dècades, però, no s’han la configuració d’aquesta institució, concurs per grups del barri Els Cantaires de correspost –segons les signants del des de la seva creació vinculada al manifest– amb un esforç per mantenir catalanisme polític. B.B. l’Orfeó denuncien i promoure el patrimoni musical Millet va ser una figura ideològi- [email protected] català. “No s’ha respectat la vocació cament complexa. Tot i ser catòlic i “la negligència en originària de l’Orfeó Català ni s’ha conservador, sempre va estar al Assemblea de Joves de mantingut la idea original de Lluís costat de les capes més humils. Va l’Eixample Nord impulsa la gestió de Fèlix Domènech i Muntaner”, expliquen. dirigir la Federació de Cors de Clavé, L’ l’Eixamplesona, un projecte cruïlla del passeig de Sant Joan amb Aquesta manca d’aposta per la cultura una organització que durant els musical que pretén donar a conèixer el carrer Rosselló. Millet pel que fa a del país s’ha traduït –diuen– “en una segle XIX va treballar per elevar la i potenciar grups de música joves del Dels quatre concerts, en sortirà invasió abusiva per part de les grans cultura dels obrers mitjançant la districte de l’Eixample, a més de el grup guanyador, que tocarà l’abril la projecció dels agències artístiques internacionals” música i el cant. La fundació de reivindicar el carrer com a punt de de 2010 al concert de la Festassa, la en la programació del Palau i “en una l’Orfeó Català va respondre, en part, trobada i socialització del jovent i Festa Jove del barri de la Sagrada músics catalans total negligència cap a la necessitat a aquest ideari. De fet, durant els potenciar els grups i la música feta Família. Igualment, el segon i el de donar una cabuda preeminent a la primers anys, les inscripcions als per les persones del barri, davant les tercer grup classificat seran pre- en general” vida musical del nostre país en el seu cors eren gratuïtes i, el 1896, es va grans bandes fabricades per la miats amb una panera de material. escenari més emblemàtic”. fundar un cor de dones, sota la indústria musical, sense fons ni Les votacions populars per triar el res han impulsat un manifest on direcció d’Emerencia Wehrle. A substància. grup guanyador es faran a través denuncien “la negligència demostra- Defensor dels cors? partir d'aquest moment, l’Orfeó va L’Assemblea de Joves de l’Eixam- d'Internet, al web de l’Assemblea de da en la gestió de Fèlix Millet pel que A la seva carta de confessió al jutge aconseguir reunir de forma perma- ple Nord proposa quatre concerts Joves: www.joveseixample.cat/ei- fa a la projecció dels músics catalans –que La Vanguardia va reproduir el nent el conjunt de veus mixtes amb diferents grups en quatre dates xamplesona. en general i, en concret, dels dife- dia 17 de setembre–, Fèlix Millet es (homes, dones i infants) necessàries assenyalades. El primer recital serà Tot i que es tracta d’un concurs, rents cors de l’Orfeó Català en presenta com un abnegat defensor per la interpretació de qualsevol el 10 d’octubre i hi actuaran Knox- l’Assemblea de Joves destaca que l’àmbit del Palau de la Música”. dels cors de l’Orfeó Català. La repertori simfònic coral. L'Orfeó vills (punk-rock), Yes We Kant l’objectiu del concurs “no és tant Les persones signants del mani- veritat, però, és una altra ben Català va haver de lluitar per aconse- (versions) i Maicena i Aigua (fla- guanyar sinó donar-se a conèixer, fest, que no són només cantaires de diferent: mentre el president del guir actuacions on hi poguessin menc). La Batukada Sambao actuarà consolidar-se i demostrar que el l’Orfeó, sinó també associacions Patronat de l’Orfeó s’enriquia a intervenir el cor de mainada i, entre concerts. Els recitals comença- carrer és nostre i no dels cartells musicals, compositors, intèrprets, costa de les finances del Palau de la sobretot, el de dones. ran a les 20:30h. i es faran a la publicitaris o de l’Ajuntament”. DIRECTA 155 • 7 d’octubre de 2009 expressions • 25

, expressions

CAMPANYES CAMPANYES El decreixement més a prop Cent anys de lluita El 17 i 18 d’octubre se celebren trobades per la cooperació local a Catalunya obrera a Igualada LAIA VIDAL Una sèrie d'actes commemoren el centenari de la fundació de la Federació Obrera

Gemma Garcia [email protected]

a 100 anys es va fundar la Federació Obrera d'Igualada F(FOI), hereva de les Societats Obreres Mutualistes i de Resistèn- Assemblea a Can Masdeu celebrada el passat 7 de juny on es va decidir tirar endavant les jornades per la cooperació local cia i adherida a la CNT-AIT. Un segle convuls durant el qual, Àlex Vila les integrants del grup de decreixe- malgrat els períodes de clandesti- [email protected] ment a Girona, Laia Vidal, manifesta nitat, la Federació ha acumulat una que “era difícil coordinar els eixos de intensa tradició de lluita de classe, l conjunt de trobades simultà- treball a escala nacional, ja que hi ha aglutinat el moviment obrer nies convocades els propers 17 havia moltes coses a tractar i per igualadí, ha obert espais de troba- Ei 18 d'octubre han de servir per això es va pensar en la possibilitat de da i formació i publicacions i ha donar més xarxes locals d’actuació a fer-ho molt més focalitzat a cada encapçalat nombroses reivindica- les idees decreixentistes. Les troba- territori perquè pogués tenir més cions per la justícia social. La FOI des de cooperació local se celebraran implicació de la gent. Aleshores, hi ha organitzat tota una sèrie de arreu dels Països Catalans, agrupa- havia la possibilitat de presentar un xerrades, sopars populars, concerts 100 anys de la des geogràficament en diverses projecte a la xarxa i que aquesta Trobades per la i fins i tot una ruta per la Igualada zones: el Bages, el Baix Llobregat, pogués aportar una ajuda econòmica revolucionària arran de l'aniversari Federació Obrera Barcelona, el Camp de Tarragona, les per tirar-lo endavant. A Girona, vam cooperació local del seu centenari. comarques de Girona, les comarques presentar la idea de fer aquestes Actualment, la Federació d’Igualada de Ponent, Mallorca, Osona, Pallars- jornades”. 17 i 18 d'octubre de 2009. Obrera està integrada per diferents Ribagorça, València-Horta Nord, el Concretament, la seva trobada trobades.decreixement.net. col·lectius autogestionats que duen Del 19 de setembre al 24 d'octubre Vallès Oriental i Occidental i la es farà al Mas Franch (www.mas- [email protected]. Xarxa pel a terme activitats de formació, Pots trobar el programa a: vegueria del Penedès. franch.com), a la Garrotxa, una Decreixement - Col·lectiu Crisi divulgació i conscienciació, alhora www.berguedallibertari.org El grup de propostes s’ha coordi- casa amb capacitat d’acollida per que reivindiquen la devolució total Més informació: 93 805 41 91 nat a través de la Xarxa pel Decreixe- una vuitantena de persones. L’en- del seu patrimoni històric. L'any ment, l’organització que ha estat contre tindrà diferents eixos de principi és la trobada que tindrà 1939, la Federació Obrera i les plantejant (o incorporant) el debat treball: el de l’alimentació ecològi- lloc a Vilanova de Sau (Osona). Una seves seccions anarcosindicalistes sobre el decreixement a diversos ca, municipal i comunitària (amb vintena de persones de diferents van ser clausurades i totes les la fusta, la col·lectivitat agrícola, la moviments socials des de l'any 2005. repàs de projectes que estan funcio- moviments socials com l’Ateneu La seves pertinences i béns immobles municipalització de totes les cases, Seria molt difícil apuntar el conjunt nant a la zona), l’autogestió de la Torratxa de Vic o el Fòrum Social van ser confiscats per la Comissió o l’obertura de la casa dels vells per d’actes, d'organitzacions partici- salut i les estratègies de difusió del d’Osona han anat preparant el camí Qualificadora de Béns Marxistes. persones grans soles i sense pants i de temàtiques que s’aborda- moviment decreixentista, el de les per aquesta trobada, que es desen- L'Ateneu Llibertari El Pervenir, recursos. Amb la caiguda del règim ran durant aquestes trobades. Un mostres d’una economia alternativa voluparà amb sis eixos temàtics: obert el 1920 i convertit en el punt franquista, els contactes clandes- clar denominador comú, però, és que serveixi de “transició al canvi” habitatge, alimentació, economia, de referència durant la dictadura tins entre els antics membres de la l'aposta per localitzar l’espai d’actua- i, per últim, l’eix anomenat demo- energia, educació i salut. No només de Primo de Rivera (1923-30), va FOI i els representants de la nova ció, la creativitat en la seva difusió i cràcia en acció, un debat que –com es tracta de debatre. Així ens ho córrer la mateixa sort. generació es van reprendre i les la voluntat d’enxarxar la gent, s’explica al programa– té “l’objectiu explica un dels organitzadors, La FOI va prendre part activa iniciatives anarcosindicalistes i sempre des d’una organització de crear una nova consciència Ramon Forcada. Ell diu que “parlar- en el naixement de la Solidaritat llibertàries d'Igualada es van autònoma, horitzontal i autogestio- democràtica que possibiliti l’emer- ne està bé, però això ja passava Obrera (1907) i de la CNT (1910), reiniciar oficialment el 1977. nada. La xarxa –que a través de la gència d’assemblees ciutadanes als amb el Fòrum Social, amb el qual, sindicat al qual s'adherí posterior- seva pàgina web fa temps que treba- municipis de les comarques gironi- de vegades, no s’arribava enlloc. ment. L'any 1919, van començar els Ruta revolucionària lla per aquestes jornades– vol aprofi- nes”. Ara es busca, també, que es comen- anys del pistolerisme de la patro- Aquesta trajectòria històrica llarga tar el context econòmic de crisi del Cal destacar que les trobades han cin a collir fruits, que es pugui anar nal i la Federació Obrera va passar i intensa es podrà reviure a través capitalisme per replantejar el model comptat amb força passos previs per aprofundint en les coses”. Per a la clandestinitat. Tot i que, l'any de la ruta revolucionària que han productiu. Per tant, els seus grups de fer-ne difusió, com el cicle de xerra- contrarestar-ho, alguns del eixos 1922, va tornar a obrir les portes, organitzat el dia 23 d'octubre. Tot i treball inclouen àmbits com el de des que es va fer el mes de setembre compten amb alternatives que ja amb el cop d'estat del general que encara s'ha de concretar del tot, l’alimentació, el transport, la salut o a diversos municipis gironins sota el estan funcionant i que es volen Primo de Rivera de 1923 les perse- s'aturarà als locals de la FOI, a les el municipalisme. nom Crisi, Crítica, Criteri, o la donar a conèixer a més gent: cucions es van reiniciar, fins que seus de diversos partits i sindicats iniciativa de la marxa amb bicicleta “Penso, sobretot, en les cooperati- va reobrir l'any 1930. de l'època i parlarà de les iniciati- La gestació de Llampaies que va tenir lloc a la zona del camp ves de consum, com la Calèndula o La CNT-FOI va tenir un paper ves socials que es van desenvolu- Les jornades es van gestar en una de Tarragona. la Remolatxa”, ens explica Forcada. cabdal en la resposta davant par, com la transformació de reunió que es va celebrar el mes de La trobada es planteja establir la l’alçament feixista de 1936; va l'església de Santa Maria en mercat març a Llampaies (Alt Empordà), on Sis eixos temàtics a Osona jornada del 17 d’octubre com el formar part principal del Comitè de pagesos i ramaders. També es es va mostrar la necessitat que les Una de les zones que compta amb principal dia de treball i, l’endemà, Antifeixista de la ciutat i va pro- fixarà en les oficines del CENU i trobades fossin més locals. Una de un programa més definit des del com el dia més distès. moure col·lectivitzacions com la de algunes escoles de la ciutat. 26 • expressions 7 d’octubre de 2009 • DIRECTA 155

, expressions

. PUNTS SUSPENSIUS . EL REBOST El rastre dels poetes lúcids Aaaaatxum! JORDI BORRÀS > La ploma

David Caño (Olot, 1980) és poeta. Ha guanyat el premi Amadeu Oller de 2007 amb el poemari Bar- celona. També li han atorgat re- centment el premi Vila de Lloseta 2009 per l'obra He vist el futur en 4-D. Militant d'Endavant, col·labo- ra habitualment amb la secció Ex- pressions d'aquest setmanari. En aquest text, reflexiona sobre poe- sia i contracultura. Alba Barbé nasal, mal de coll, tos, picors, mal [email protected] de cap i una sensació de malestar constant. La grip, per altra banda, David Caño na de les malalties més sol presentar una pujada de la [email protected] comunes amb l'arribada de temperatura corporal, tremolors i Ules temperatures baixes –i dolors musculars. Una alimenta- Follem, folleu, que el món s'acaba afavorida, també, per la humitat– ció mancada de certes vitamines Pere Marcilla és el refredat comú, una malaltia essencials, un vestit inadequat infecciosa de caràcter víric que davant la baixada de les tempera- erde pour la poesie! Així afecta les vies respiratòries altes. tures o la tensió nerviosa poden declamava Rimbaud al ser La medicina natural contempla el ser les causes directes del refre- M preguntat per la seva obra refredat tan sols com una expres- dat. Detalls senzills com dur la literària. Lluny quedaven els anys sió fisiològica de tots aquells roba adient en cada moment, borrosos en què –acabat d'arribar a mecanismes d’autocuració que ventilar les habitacions, evitar els París i fincat a casa del matrimoni s’activen en resposta a la invasió espais tancats i amb fum, mante- Verlaine– pretenia incendiar el Louvre: d’un virus a les vies respiratòries. nir un grau d’humitat ambiental “Aquests quadres cèlebres són deixa- Sol durar de tres a deu dies i, idoni o deixar descansar el cos lles...”. I tothom ja sap que la relació sovint, es confon amb la grip, una poden ser elements per evitar els més poètica de la literatura francesa infecció viral, però que va acom- refredats. De la mateixa manera, va finir a Brussel·les, entre trets, una panyada de símptomes addicio- cuidar l’alimentació serà un pilar preciosa nit d'alcohol. “S'ha de rein- nals. El refredat comú acostuma important per la prevenció de la ventar l'amor” i “merda per la poesia!”, a generar degoteig i congestió malaltia. així ho entenien aquells joves arrau- xats, habituals del London i de Zeleste, S’han d’augmentar les defenses amb que entengueren l'art de la revolució tal com l'explicaven els Debord, l’arribada de la tardor i mantenir Vaneigem i companyia. poemes carregats de ràbia com única- van decidir aturar-se i reflexionar a la Coetanis militants d'una revolució ment pot ser escrita la literatura (o la llum de la penombra i altres van anar la resistència a les infeccions completa –així se solia definir la història). Era el tot o res, la superació apagant-se lentament a causa del Cal tenir presents alguns ali- Verdures com la col, la coliflor, poesia pels carrerons de París cap allà de l'art reivindicant-ne el dia a dia, “sidral de la sida” –que deia en Pere ments i principis nutritius que els espinacs, el rave, l’endívia. el 68–, signaven fanzines amb pseudò- l'anhel d'embrutar la sorra de dessota Marcilla– o altres mals. ens poden ajudar a prevenir els Llevat de cervesa. nims o només amb el nom de pila les llambordes dels somnis dels L’Enric Casasses, a Poètica de la refredats: - Vitamina C: Cítrics (taronja, perquè menyspreaven el significat de idiotes... Perquè, llavors, tothom volia Contracultura, explica que una de les - Vitamina A: Aliments de color llimona, pomelo), pebrot, rosa la paraula Posteritat. Assemblearis de sindicar-se, organitzar-se, col·laborar i últimes coses que recorda que va taronja, vermellosos o groguencs canina. les nits compartides, assaborien escindir; però ells preferien pintar la pronunciar l'Albert Subirats amb certa –rics en carotens– com la pastana- - Aliments amb propietats immu- allargassades sonoritats cobertes de coherència amb l'esprai de l'anonimat energia va ser la queixa que li hagués ga o el tomàquet. També la noestimulants com l’all o la ceba. boira i passió. Llibertaris renegats de i el convenciment. Edicions l'impossi- tocat un segle amb un mal del segle verdolaga, els espinacs, l'alfàbre- - Ingerir aliments rics en proteï- qualsevol dogma, coneixien Dadà i ble. Captaires d'emocions noves tan oposat a la invenció artística, tan ga, la borratja, el coriandre, els nes com els fruits secs, els afirmaven la seva mort i vigència. “Tot vagaven per l'epicentre del neguit i aixafador de la creativitat com la sida espàrrecs i la dent de lleó. llegums o els cereals integrals. és Dadà i res no és Dadà”, només la vo- rebentaven la realitat i les sabates. Era (a diferència de la tuberculosi del XIX, - Vitamina B: Cereals integrals - Beure molta aigua i prendre luntat de reinventar el llenguatge d'un el temps del Lisèrgic i l'heroïna, de les que tantes bones obres febrilment (civada, arròs, blat), fruits secs líquids per assegurar una bona present en permanent moviment i can- fugides per veure-hi més clar, dels inspirà). La resta és prou coneguda, (avellanes, ametlles, nous). hidratació. vi. I el futur no existia, més enllà de la grumolls a les venes d'Eisenin mentre només runes a l'espera de ser especu- lucidesa d'alguna sentència de Paco signava el seu darrer poema. Només la lades i papers dispersos. Amb tot, Algunes idees per alleugerir Gallardo com una revelació: “Envellir joventut tenia la follia suficient per sempre ens quedarà la joia impresa, corromp que és una barbaritat!”, però a ser revolucionària i ells pretenien entre d'altres, de l'Enric Casasses, el els símptomes del refredat l'ombra del Cafè de l'Òpera algú ja dinamitar les bases d'aquella societat Joan Vinuesa, el Jordi Pope, el David - Bany de peus calent: És ben útil a - Prendre sucs rics en vitamina C. estava cercant la manera de sorpren- pulcra, refinada i feliç. Habituals de Castillo, en Genís Cano i l'edició l’inici d’un refredat, quan aparei- Podem provar-ne un de taronges, dre el pensament per si coquetejava les múltiples comunes, començaven a limitada de Poètica de la Contracultu- xen les primeres esgarrifances. pinya i alls. Barregem 20 ml de suc amb el fals romanticisme... ressonar les propostes antiautorità- ra,on foren antologats el Pau Maragall Submergim els peus en aigua ca- d’all amb el suc d’un parell de Als lavabos de la plaça Catalunya o ries i engrescadores de les okupacions, (amb tot el pes de la nissaga a sobre), lenta (35-40ºC), de 10 a 20 minuts. taronges. A continuació, afegim un de la Universitat de Barcelona, sovint “calia superar el hippisme i els torns el Pere Marcilla i l'Andreu Subirats. - Inhalar el vapor d’infusió d’euca- tall de pinya sense pell i ho liqüem s'hi deixaven caure Nietzsche, Mocte- de parar la taula”... però els anys Als prestatges de les biblioteques i liptus o ginebre: Posem aigua al tot durant uns minuts. Cal pren- zuma o Lezama de Lima per escriure vuitanta ho van capgirar tot. Alguns les llibreries sobreviuen les paraules foc i, un cop hagi arrencat el bull, dre’l a l’instant. empolsegades i virginals, però qualse- hi afegim un grapat de planta. Amb - Preparar un xarop de ceba. vol recordatori només podrà ser pres una tovallola que ens tapi el cap i Necessitarem una ceba ben grossa, en consideració si es fa a peu de carrer. els ulls tancats, inhalem el vapor dos gots de vi blanc i 150 grams de > Algunes obres recomanades Ben segur que algú dels aquí citats es- durant deu minuts un parell de mel. Posarem la ceba pelada i taria disposat a pactar amb els cons- cops al dia. trossejada en un recipient i hi de poesia i contracultura tructors de l'Ave per aconseguir fer vo- - Infusió calenta per alleugerir els afegirem el vi blanc. Ho deixarem lar la Sagrada Família. També podrien símptomes: Bullim l’aigua i hi macerar 24 hores i, a continuació, Poètica de la Contracultura. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003. fer reviure la Valdecasas en un darrer deixem reposar durant uns cinc ho colarem i hi afegirem la mel. Ho Començament dels començaments i ocasió de les ocasions. Enric Casas- epitafi a la barra del Màgic que diria minuts una cullerada de fulles de guardem en un pot de vidre. Cal ses. Empúries, 1994 i 2007. així: llorer, una de sàlvia i una de prendre'n mig got quatre vegades Els sots psicodèlics. Genís Cano. S. Ediciones, 1991. canyella. Podem preparar infu- al dia durant, aproximadament, L'Arrel quadrada de déu. Joan Vinuesa, 2000. “Davant la mort? Tremolava d'emoció!” sions de Rosa canina –el roser una setmana. Escrits. Jordi Pope. Edicions 62, 1999. Aquest és l'esperit i, segurament, silvestre–, amb una aportació - Tintura d’equinàcia (veure El Pont de Mühlberg. David Castillo. Proa, 2000. l'única veritat. extraordinària de vitamina C. DIRECTA 134) O no? DIRECTA 155 • 7 d’octubre de 2009 la graella • 27

Recomanem ACTES CONTRA EL FEIXISME I EL DIA DE LA HISPANITAT DIUMENGE 11 D'OCTUBRE DILLUNS 12 D’OCTUBRE BARCELONA 5ENA BOTIFARRADA PALMA MATARÓ ARGELAGUER MANIFESTACIO 'POBLES POPULAR CONTRA JORNADA CONTRA 15A BOTIFARRADA 'A LA GARROTXA UNITS CONTRA L'IMPE- LA HISPANIDAD LA HISPANITAT: A LA HISPANITAT FEM BOTIFARRA RIALISME I EL FEIXISME' Al Passeig Sant Joan amb Rosselló. 'IMPERIALISME A la plaça de l'Ajuntament A L'HISPANITAT' 12h. Plaça Universitat. 11h. Durant tot el matí paradetes ÉS GENOCIDI' de Mataró. Organitza: Esquerra Independentis- informatives i de material (passeig A partir del vespre: Exposició Tots els actes es faran al casal. ta del Barcelonès. Sant Joan amb Rosselló). 14h. A la Placa dels Patins. sobre les 15 edicions de la Botifa- 15h. Campionat de botifarra. 17:30h. Cinquena Botifarrada Popular. 15h. 17h: Torneig de futbol. 18.30h. Taller rrada a la Hispanitat. 20h. Actua- Jocs, trabucaires, gegants, bastoners Acte polític: “Hispanitat és genoci- de Grafits. 19.30. Xerrada: “Genodici ció bastonera a càrrec de la Colla 19h. Xerrada: “300 anys d'ocupació, MARXA CONTRA EL di, Ni exèrcit ni feixisme!”. 15:20h. i supervivència indígena”, a càrrec Bastonera Picadits + colles convi- 300 anys de resistència". A càrrec NEOCOLONIALISME Música revolucionària a càrrec del d’Andrés Poveda (sociòleg colombià) dades. 21h. Sopar popular amb d'Agustí Barrera. 21h. Botifarrad: cantautor Toni. 19:00h. Festa i Martí Marín, historiador i profes- botifarres, pa amb tomàquet, vi o Venda de tiquets anticipada. Màxim ESPANYOL I PER LA antifeixista a l'Ateneu Popular de sor universitari. 21h. Sopar-concurs: aigua. (Els tiquets es podran 200 persones. Amanida, botifarra, vi RESISTÈNCIA DELS POBLES l'Eixample (Sicília amb Rosselló). dugues la teva especialitat i partici- comprar abans del sopar a la i postres (8). 22:30h. Actuacions Organitza: Assemblea de Joves de pa-hi. Concert amb Txus Santana mateixa plaça). 22h. Concerts amb musicals amb Pere de les Cabres 17h. Plaça Universitat. l’Eixample Nord. Torrat i bullit. Organitza: Gent Activa Ebri Knight, Miquel del Roig i (cançons de la Garrotxa). 23:30h. Palma, Endavant, SEPC i Maulets. Orxata Sound System. Concert amb Miquel del Roig Orgull Sarrià de Ter (Gironès). Rural on tour (PDs Rubió & Ruralites) Arts Visuals · Divulgació · Arts Escèniques · Música

BARCELONA que ja no hi són i concert. Actuacions de Crani Septic, GIRONA Podem viure sense capitalisme. De Dilluns 12: 18h. Cinema a la Estudiando para enfermos, Las 17h. a 20h. Trobada per compartir Dijous 8 d'octubre fresca. Santas i molts més. Dissabte 10 d’octubre informació i fer teixit social per a Projecció de pel.licules gore Recital de Jaume Reus portar a la pràctica els canvis que 17h. CSO La Lipoteka. Festa Major Reivindicativa BENIARRÉS (El Comtat) 22h. Casal Independentista El volem. A partir de les 18h. Punt c/Hort de la vila, 29 de les Corts Forn. c/Carme, 256. d'intercanvi: Porta les teves (FGC:Sarrià). 19h. Casal Popular Les Corts Dijous 8 d'octubre Organitza: Maulets. radiografies i/o piles i fes-te amb Hi haurà menjar i cafeta oberta. (Entenca 237). Xerrada '40 anys d'Esquerra una bossa de tela. 19h. Tomba Hi haurà una xerrada Independentista' Diumenge 11 d'octubre. l'alcalde! 22.30h. Lectura de mani- Presentació del llibre sobre festes majors 20h. Ateneu Popular Arrels. Concert Antifeixista fest i concerts amb Por 'Incendiarios de Idolos' autogestionades, sopar 22:30h. Casal Apaga la Tele. Cajones(Rumba), Latino y los 19:30h. Espai Obert. popular i actuació de CALAF Amb Forbidden King, Expectativa Llobregantes (Rumba), 7 Escalones c/Violant d'Hongria, 71. Jordi Montanez. Zero, The Polska i Arma Criminal. (Hip Hop) i Reggae Corner Organitza: Ciutat Invisible. Divendres 9 d'octubre Diumenge 11: 10-20h. Mercat Festa Glam-hortera Projecció de la película SANT FELIU DE Boig: Participa portant el que Divendres 9 d'octubre 21h. Passatge Valeri Serra, 23. 'Les tortugues tambe volen' vulguis intercanviar (estris, roba, Concert per la Directa Organitza: Col.lectiu Gai de Tot el dia. Taverna Catalna 'El LLOBREGAT menjar...). 11h. Trobada i exhibició 21h. Espai Obert. Barcelona. Macarro'. de bicis Chopper. c/Violant d'Hongria, 71. 9,10,11 i 12 d'octubre 11-14h. /17-20h. Parada informativa Amb les actuacions de Ciervo Dissabte 10 d'octubre Diumenge 11 d'octubre Festa Major Alternativa 'La sobre pràctiques de canvi social i La Bundu Band. Festa Major Reivindicativa Xerrada sobre la guerra Petita’ al Parc Nadal. dins de la campanya Podem viure Hi haurà tapes i entrepans. de les Corts 19h. Taverna catalana 'El Macarro'. Divendres 9 d'octubre: 22:45h. sense Capitalisme. 17h. Tarda de Bo d'ajut: 3 euros. 17h. Parc de les Corts (entre Amb Arcadi Oliveres. Presentació al CineBaix (c/ Joan contes infantils d'arreu del món. c/Nicaragua i c/Numància). Batllori, 21). Passi de documen- 18h. Mercat de l’Alegria: Jocs Del 9 al 12 d’octubre Xocolatada, trivial gegant dels CARDEDEU tals: Cooperativisme. Llavors populars infantils a càrrec del Festes Majors Populars PPCC, jornada antifeixista, sopar d'una altra economia (Xarxa CAU.18h. Verdusex: Joguines de la Colònia Castells popular i concert amb Igitaia, Dissabte 10 d'octubre d'Economia Solidària) i L'auto- sexuals ecològiques. 22h. Concerts Divendres 9: 17h. Decoració, Tabaloko I PD La Factoria. Xerrada 'Idees per gestió. El camí del canvi. (CiM amb DJ Reisin Vibes, The Penguins serigrafia, sopar, bingo i karaoke. entendre la crisi' Produccions) i Hermano L. Dissabte 10: 11h. Mercat d’inter- Darrer concert al 19h. Casino Popular. Dissabte 10: Trobades pel canvi Dilluns 12: 11h. Exhibició de Graf- canvi, campionat de futbol, pregó, CSO La Lipoteka c/Passeig Pau Casals, 15. social durant tot el dia.Parada fity+ DJ Seta. 14h. Dinar Popular berenar, sopar i concert. Tot el dia. c/Hort de la vila. 29 Organitza: Endavant Vallès informativa sobre pràctiques de organitzat per la Coopertiva La Diumenge 11: 21h. Homenatge als (FGC:Sarrià). Oriental. canvi social dins de la campanya llavor. 16h. Jam Session Lliure.

Sortim de casa VILAFRANCA DEL PENEDÈS VALÈNCIA GIRONA Dijous 8 d'octubre 9 d'Octubre Diumenge 11 d'octubre CONCENTRACIÓ EN SU- MANIFESTACIÓ CONCENTRACIÓ PORT ALS ENCAUSATS 'UNITAT POPULAR CAP CONTRA EL COP D'ESTAT PELS FETS DELS MONJOS A LA INDEPENDÈNCIA D'HONDURES I EL SOCIALISME' 20h. Placa de la Vila. 16h. Plaça del Barco. 18h. Placa Sant Agustí. La corva de les temperatures anirà clarament a la baixa Convoca: Coordinadora Antirepres- Convoca: Grup d'amics de l'ALBA. siva del Penedès. Organitza: Endavant i Maulets. esprés d’una setmana de temps amb temperatures nocturnes més Destiuenc, la tendència termomè- baixes. A mitjans de la setmana vi- trica anirà clarament a la baixa du- nent la tendència serà a la penetra- rant els propers dies. Entre dijous i ció de masses d’aire molt més fre- divendres 9 d’octubre hi haurà rui- des, provinents del Pol Nord. Si es xats i tempestes a les comarques del compleixen les previsions, a partir nord de Catalunya. Després refresca- del 15 d’octubre ja podem anar rà. El cap de setmana serà assoleiat i treient la roba d’abric dels armaris.

[email protected] • LA INDIRECTA . L’ENTREVISTA . LA COLUMNA

Erasto Reyes SINDICALISTA HONDURENY I MEMBRE DEL FRENTE NACIONAL CONTRA EL GOLPE DE ESTADO El millor còctel

Jordi Martí Font “Si la lluita contra el cop [email protected] a reina del “carrer de Sants, Sants, Sants, carrer de Sants” Lcantava poemes d’Apel·les d’estat fracassa, serà un mal Mestres amb tanta facilitat com s’estremia quan pensava en el seu país, que és un tros del meu. I mentre enfilava que “No passareu, i si passeu, quan tots haurem deixat de viure, precedent per Amèrica Llatina” sabreu de sobres a quin preu s’abat un poble digne i lliure”, remenava les joies CARLOS CASTRO i mirava que el seu dring no amoïnés L’exèrcit hondureny va detenir i les que les portaven bones de veritat. expulsar del país el president Mentrestant, la portera s’embo- electe Manuel Zelaya el 28 de rratxava de vi i José María Sanz juny. El gir social que va fer el ballava rocanrol al Corte Inglés, el terratinent durant el seu man- mateix que a Tarragona, amb milers de dat va generar l’enemistat de paletes aturats, en contracta 100 en les elits econòmiques del país origen a Portugal. Deien que aquesta que va culminar amb el cop. mesura era per aconseguir treballa- Després de tres mesos de dors quan el mercat laboral (mercat lluita pacífica per la restitució d’esclaus) no podia cobrir les necessi- democràtica, els seguidors de tats dels empresaris. Com sempre, Zelaya i els moviments socials mentiders. Ara tenen treballadors reunits al Frente Nacional gairebé sense drets perquè si protes- Contra el Golpe de Estado ten, al carrer!; cobrant la meitat dels reclamen el seu retorn al poder d’aquí; i fent deu hores de mitjana per basant-se en la mateixa consti- jornada laboral, dissabtes i diumenges tució amb què es justifiquen els inclosos. colpistes. “Ningú té dret a un govern usurpador, el poble té dret a la insurrecció”, afirma. “Poder aquí és

Carles Castro qui mana, poder no [email protected] té fronteres. Poder l cop d’estat a Hondures ens re- corda massa l’intent colpista Està demostrada la participació de llarg termini. Per nosaltres, la Consti- a donar suport a certes propostes pre- que crea enemics, Ede 2002 a Veneçuela… les multinacionals en el cop, com tuent –una demanda que neix al cor de sentades per les organitzacions femi- Tot cop d’estat està dirigit contra els l’antiga United Fruit Company? la gent i que s’ha parit als carrers– nistes i també–perquè no dir-ho– per la poder que imposa interessos populars i amenaça el Ara mateix, els treballadors estan hauria de resoldre tots els assumptes petita i mitjana empresa. Totes són re- progrés. A Hondures, el cop es justi- identificant les institucions nacionals que es plantegen ara a Hondures i que clamacions que s’emmarquen dins el les regles” fica a partir d’una consulta, però ai- o transnacionals de l’empresa privada sempre s’han tractat al marge del po- context que estan vivint els pobles de xò és un pretext perquè no era vincu- que han finançat el cop, algunes de les ble i a favor de l’empresa privada. No l’Amèrica Llatina, d’aquí la integració “No ballis rocanrol al Corte lant ni estava subjecte a cap quals obligaven els treballadors –sota serà fàcil, haurem de ser molt pragmà- d’Hondures a l’ALBA (Alternativa Boli- Inglés”, cantava el boget mentre es disposició legal. Estem segurs que amenaces– a acudir a les mobilitza- tics. Per altra banda, tota aquesta si- variana pels Pobles de la Nostra Amè- repentinava la clenxa i el Rudy vencerem, ja que la mobilització po- cions a favor del cop. Seria irresponsa- tuació té un mal auguri. Si fracassa la rica), una eina de solidaritat. Aquestes Ventura entonava el “Silenci” des pular ha augmentat i –avui més que ble dir ara quines han estat aquestes lluita contra el cop d’estat a Hondures mesures i demandes es deuen a l’aspi- d’una llotja del Camp Nou, amb les mai– el poble hondureny ha adquirit empreses, però algunes formen part –encara que, d’entrada, ja no és un fra- ració dels pobles, no tenen res a veure galtes inflades i la cara vermella. Ja ho consciència. Derrotar el cop a Hon- de tota aquesta trama antipopular que càs perquè ha aixecat la consciència amb Chávez o Veneçuela. sabeu, allò de “Tot el camp és un clam, dures és derrotar l’imperialisme i el atempta contra els pobles de l’Amèrica del poble–, serà un mal precedent per Com és la repressió a la resistència? som la gent blaugrana”, que també és seu avanç a l'Amèrica Llatina. Triom- Llatina. No volem especular amb això, la resta de pobles d'Amèrica Llatina Existeix una violació flagrant dels una cançó i l’han interpretat la Beth, far contra el cop d’estat significa que volem estar segurs per presentar una que han fet un pas important per rei- Drets Humans i requerim missions els Gossos, Els Pets i una colla de gent vencin els pobles i és una forma de denúncia. vindicar els seus drets. d’observació internacional que cons- més, sempre des que hi ha en Laporta, començar a construir la pàtria gran Que reclama el Frente? Quina relació té el Frente Contra el tatin aquest extrem i testimoniïn que un renovador que porta al seu darrere llatinoamericana. Els colpistes han de marxar. Portem Golpe amb el deposat Zelaya? el poble hondureny no actua amb mala un altre renovador: l’ultra de les 96 dies de lluita pacífica –i continua- Hi ha partidaris seus al Frente. La fe. Els que criminalitzen l’actitud del corbates. Aquest sí que ho renovarà rem transitant per aquesta via–, que gran majoria, però, no som seguidors poble ho fan amb finalitats macabres, tot, d’himne hi posarà “Déu salvi “No som seguidors demostren que hi ha un poble que està de Zelaya sinó que provenim dels mo- per justificar una agressió. Més de 20 Amèrica” i com a símbol una versió de convençut, que sap el que vol i que es- viments socials, tot i que reconeixem persones assassinades, més de 500 fe- l’euro en blau i grana amb una pilota de Zelaya, però tà disposat a anar més enllà. Ara, el el seu lideratge i el seu esforç per res- rides i més de 3.000 detingudes. Una al mig. I mentrestant somriurà molt que esperem no és només la restitució pondre a les necessitats del poble. factura que la dictadura ha de pagar, perquè si riem sempre se’ns perdona reconeixem el seu democràtica i el retorn de Zelaya, sinó S’estaven complint les expectatives tant els seus actors materials com in- tot. A nosaltres, no als pobres Derri- també la creació d’una Assemblea socials amb el gir del govern Zelaya? tel·lectuals. Derrotar el cop d’estat for- bos Arias que van haver de retirar “A- lideratge i esforç” Constituent perquè es resolgui aques- Parlem d’una persona que ha reflexio- ma part de la construcció d’un país fluor” del petit mercat que els compra- ta situació per la via política, però no a nat sobre la situació del país. Durant nou on viure amb justícia social –tal va els discos perquè la marca real no Qui hi ha darrere del president de fac- través d'un procés electoral que està els darrers deu anys, a Hondures, hi ha com resa la constitució hondurenya– i havia demanat la cançoneta. Si fa no to Micheletti? tacat de corrupció, frau i xantatge. hagut una gran mobilització popular dignitat. fot el mateix que Decibelios (no cal Hi ha uns interessos foscos i nefastos Quatre dels sis candidats estan involu- contra les mesures neoliberals i per la Com valoren la resposta mundial? que entrem ara en el debat de si eren darrere el cop a Hondures. No respon- crats en el cop. Els altres dos, César defensa dels recursos naturals, del Molt bé, però limitada i tèbia. El fet rojos o fatxes), que van fer una versió sabilitzem el president Obama, però Ham i Carlos H. Reyes, han afirmat procés de reforma agrària, del respec- que el govern espanyol o la majoria de de Machín i els hereus els van fer –pràcticament– tot ens fa pensar que que, si el cop persisteix, es retiraran te dels drets laborals i dels drets de les governs llatinoamericans i les institu- retirar el seu millor disc de la circula- hi ha interessos nord-americans da- del procés electoral, una postura dig- dones, etc. Zelaya ha respost a aques- cions internacionals hagin condem- ció mentre cantaven “Poder aquí és rrere el cop, sobretot de sectors de la na que permet que el poble hondureny tes demandes populars en part. En al- nat el cop d’estat és positiu, però no su- qui mana, poder no té fronteres. Poder ultradreta dels EUA. És una conducta fianci les seves reclamacions. guns casos no va poder respondre a ficient. Calen mesures coercitives que crea enemics, poder que imposa que, per altra banda, ja hem vist a dife- Consideren que les seves demandes causa de l’aplicació d’un model neoli- concretes que pressionin els colpistes: les regles. Per al presumpte expert, rents països de l’Amèrica Llatina. es poden complir abans d’aquestes beral que limita l’actuació dels estats, enviar missions diplomàtiques o que això és com una empresa. És qui Què li diuen cognoms com Facussé o eleccions, previstes pel novembre? però va demostrar que volia donar un es consideri la suspensió del Sistema munta la història, la persona no li Ferrari, pertanyents a l’oligarquia El poble ha evolucionat de menys a cop de mà a la classe obrera: va apujar Nacional de Preferències –reducció interessa. Poder que corromps la raó, hondurenya? més. Per tant, continuarem essent ne- els sous un 60%, va ajudar el campero- d’impostos a la importació–, entre d’al- perquè et creus millor que jo. Si saps Cop d’Estat. cis i tossuts, aquesta és una lluita a lat i va demostrar que estava disposat tres mesures. que en el fons, ets un vividor”.