periodisme cooperatiu per la transformació social

Núm. 452 del 18/4 al 1/5 de 2018 2 € Quan el cos és el nostre passaport La Unió Europea implementa un sistema integral de control de fronteres a partir de bases de dades d’empremtes dactilars, trets facials i material genètic pàg. 4-11 HUGO CORNELLES HUGO / 2 ENTRANTS 18 d’abril de 2018 Directa 452

edita SUMARI La Directa SCCL C. Riego, 37, baixos esquerra Control biomètric a la UE 08014 Barcelona Les institucions comunitàries preveuen Tel: 935 270 982 crear un sistema de control integrat Mòbil: 661 493 117 d’empremtes dactilars, trets facials, [email protected] informació genètica i dades personals www.directa.cat 4-11 centrat en persones refugiades dipòsit legal: B 16982-2016 i migrants, però que es podrà ampliar Directa FONS A periodisme cooperatiu per a la ciutadania europea. Text de la transformació social Nora Miralles, infografies de Gerard Casadevall i portada d’Hugo Cornelles.

Entrevista a Marta Sanz Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge Amb un to de veu ple de calma, parla no sexista i no androcèntric. amb Irene Jaume de l’amor, dels cossos i de la política, així com de La Directa no comparteix necessàriament les idees 12-15 expressades als articles d’opinió. les relacions, la doble explotació que pateixen les dones, el pòsit franquista

MIRALLS de la societat o quin tipus de literatura QUI SOM? reivindica. Fotografies de Victor Serri. A fons Grup d’investigació Miralls Gemma Garcia Debat sobre les vacunes Cruïlla Xavier Uriarte i Joan Mirabent responen Vicent Almela i Guille Larios a la pregunta “Podem viure de manera saludable sense recórrer a les vacunes?”. Impressions 16-18 Laia Alsina i Àlex Romaguera Il·lustració de Visual Omelette. Roda el món Oriol Andrés, Roger Suso i Joan Mas La història de les pensions Expressions Amb il·lustració de Roser Pineda. IMPRESSIONS Misael Alerm i Àlex Romaguera La indirecta Àlex Romaguera i Mariana Cantero Coordinació web Píxels crítics Eloi Latorre, David Bou, Gemma Garcia i Maties Lorente El reportatge navega pels “videojocs Audiovisuals pel canvi”. Porta la signatura d’Oriol Bartomeu i compta amb Sònia Calvó i Estel·la Marcos 19-21 Fotografia una il·lustració d’obertura de Ribes Víctor Serri Cooked. Coneixereu jocs i aplicacions Il·lustració CRUÏLLA que no us deixaran indiferents. Ricardo Hermida i Lluís Ràfols Correcció Èlia Olivan Edició Jesús Rodríguez Generació contra les armes Projecte gràfic Milers d’estudiants i activistes s’alcen Lola Fernández, Gerard Casadevall, Diego Muñoz i Pau Fabregat després de la massacre a un institut Disseny gràfic i compaginació de Florida. Article de Diana Gener. Pau Fabregat Administració i subscripcions 22-26 Renaixença d’Allende a Xile Ester Mora Una informació de Laia Gordi. Difusió Estel·la Marcos

RODA EL MÓN EL RODA L’anàlisi de Carlos Bajo Erro Publicitat i distribució El control digital a l’Àfrica. Paula Rodríguez Gestió web Nodo50

NUCLIS TERRITORIALS I MITJANS COL·LABORADORS: Ciència-ficció i profecies Gironès, la Selva, Pla de l’Estany i Baix Empordà (‘L’Ariet’); Alt Marta Santacatalina recupera l’obra Empordà (‘La Fissura’); Osona (‘El Setembre’); Maresme; Baix del txec Karel Capek i en detalla les Llobregat (‘La Riuada’ i ‘Infobaix’); Alt Penedès, Baix Penedès, característiques premonitòries. Anoia i Garraf (‘Xarxa Penedès’); Vallès Oriental; Vallès Occidental; Barcelonès (‘La Intervia’); El Camp; Terres de Ponent; Castelló; 27-31 El relat literari de Pere Vilanova València; Mallorca (‘Aguait’); Eivissa; Menorca; Perpinyà i Terres de Amb il·lustració d’Edouard Monneau. l’Ebre, El Salto, La Marea, Pikara, Argia, Ahötsa, Soberanía Alimentaria Ressenyes de llibres i música

CONTACTES: EXPRESSIONS República i ecologia ( J. Navarro), Parnàs General [email protected] (Roger Mas) i A mos redó ( Jordi Garcia). Redacció [email protected] Subscripcions [email protected] Publicitat [email protected] Distribució [email protected] Entrevista a Francesco Calogero Àlex Romaguera dona la paraula PORTADA: HUGO CORNELLES a l’independentista sicilià Francesco Calogero, qui va viatjar l’1 d’octubre 32 a Catalunya en qualitat d’observador internacional del referèndum. La Directa rep una subvenció estructural de la Generalitat de Catalunya pel fet de ser un mitjà en llengua catalana, que Fotografia de Lorenzo Giusto. suposa menys d’un 2% del pressupost. Per això hem de INDIRECTA posar el seu logotip. Directa 452 18 d’abril de 2018 ENTRANTS 3

Més que mil paraules segons l’organització (50.000 Desenes de manifestants de milers EKINKLIK ARGAZKIAK | ARGAZKIAK EKINKLIK i 35.000 segons la Delegació del Govern) van recórrer el 14 d’abril els carrers de Pamplona en de Pamplona els carrers d’abril el 14 recórrer van segons la Delegació del Govern) i 35.000 delicte un per jutja els espanyola Nacional L’Audiència d’Altsasu. solidaritatjoves vuit els amb civils de paisà. de bar amb guàrdies baralla d’una arran de terrorisme

Comunitat Les píndoles | Del control biomètric Sant Jordi, 218 50.000 milions de persones no milions d’euros és el volum comunitàries s’inclouran a estimat de la indústria global la paraula festiva les bases de dades de la UE de fronteres per al 2020

Marta Vilà | @marttttaaa L’espina ’arrelament és potser la ne- que s’alça en peu de pau per desfer el cessitat més important i més pressentiment que devora la capacitat “Ldesconeguda de l’ànima hu- de dialogar. Contra les derives totalitàri- mana. És una de les més difícils de defi- es, posem al centre el dubte, un estímul nir”, escriu la filòsofa Simone Weil. Per constant per qüestionar-nos com fer avui l’antropòloga Rita Segato, l’arrelament periodisme. Contra la llibertat d’expres- és el principal enemic del capitalisme. sió, transgredim amb una eina infinita: Vinculant-nos desfem l’aïllament, capaç la imaginació. de conviure amb la violència quotidiana. Dubte i imaginació, periodisme i li- Arrelar és tramar una comunitat apode- teratura per festejar el dia del llibre. rada per imaginar. Gràcies a la generositat de les editori- Hem de poder fer créixer les arrels en als Alrevés / Crims.cat, Birabiró Editorial, un territori, en una comunitat, que, repre- Edicions del Periscopi, Edicions nent Weil, “conservi vius certs tresors del Saldonar, El Gall Editor, L’Avenç, Raig passat i certs pressentiments de l’avenir”. Verd Editorial, Sembra Llibres –englo- Hi pensava arran de la diada de Sant Jordi, bades sota el segell de l’associació d’edi- una tradició que dona valor a la festa de torials independents Llegir en Català– creure’ns que els carrers són nostres per i altres segells com Tigre de Paper, expressar-nos –amb una flor, amb la parau- Pol·len Edicions, Males Herbes, Caliu la escrita. Però alhora aquesta diada estarà Espai Editorial i Descontrol, amb les marcada per un pressentiment col·lectiu: quals compartim moltes complicitats, com n’és de vulnerable el reconeixement fins al dia 24 d’abril donarem la ben- de l’altre, la llibertat d’expressió. vinguda a les noves subscriptores rega- Celebrem la diada alegres de tresorejar lant-los un llibre, que podran triar entre

un llegat, reivindicant la paraula festiva, el catàleg que hem configurat. VILAFRANCA CARLOS / 4 A FONS

LA FRONTERA ÉS ARA AL COS: BIOMETRIA I CONTROL A LA UNIÓ EUROPEA

Les institucions comunitàries preveuen crear un sistema de control integrat d’empremtes dactilars, trets facials, informació genètica i dades personals centrat en persones refugiades i migrants, però que es podrà ampliar a la ciutadania europea

Nora Miralles | @NoraMMC

a biometria és tot allò que converteix el teu cos en trol biomètric. Es calcula que la UE emmagatzemarà el teu passaport. O, com la defineix el Reglament l’any 2020 la informació biomètrica d’uns 218 milions Lgeneral europeu de protecció de dades (GDPR), de persones migrades i sol·licitants d’asil, però també adoptat l’any 2016, la informació biomètrica són les de viatgeres d’altres continents i cada vegada més in- dades personals que resulten de processar trets físics, formació sobre els 500 milions de ciutadanes europees. fisiològics o de comportament d’una persona per acon- seguir-ne una identificació única i fiable. L’ull panòptic de l’Europa fortalesa Si bé els exemples més comuns arreu –i els més usats En termes d’informació biomètrica, el panorama per organismes públics a Europa– són les empremtes a Europa evoluciona ràpidament. Els atacs terroristes dactilars, el reconeixement facial i l’ADN, existeixen al- patits per diversos estats membres de la UE han agreujat tres sistemes que analitzen la forma de les mans, les encara més l’obsessió d’aquesta institució per les per- venes dels dits i dels canells o el patró de comporta- sones que travessen il·legalment les fronteres europees, ment d’una persona. També n’hi ha que es basen en el i han estat una justificació per a l’adopció d’una deriva reconeixement de la veu, de l’iris o la retina, del traç securitària que també ha tingut la seva translació en els de l’escriptura o, fins i tot, de la composició química sistemes d’identificació i d’alta tecnologia. A partir de de l’olor corporal. 2013, es va començar a introduir als sistemes de gestió Des de l’11 de setembre de 2001, la tendència a des- de la migració i les fronteres un procés d’automatització plegar sistemes biomètrics per verificar de manera més i extensió de sistemes intel·ligents –basats en bona part fiable la identitat de les persones que entren a un país en la biometria–, acompanyat d’una revisió dels mètodes o continent s’ha estès arreu. Els aeroports i les fronte- ja existents. L’Eurodac, el Sistema d’Informació Visa, el res han esdevingut infraestructures crítiques i, en el Sistema d’Informació Schengen i el Sistema d’Entrades discurs oficial i, per tant, en l’imaginari col·lectiu, la i Sortides són les quatre bases de dades principals del porta d’entrada de les “pitjors amenaces”. A Europa, múscul securitari europeu. especialment arran de l’actual crisi migratòria i sobre- L’Eurodac, aprovat l’any 2000, recull i emmagatzema tot a partir de 2013 –per l’augment de l’arribada de re- dades biogràfiques, però sobretot empremtes dactilars, fugiades i sol·licitants d’asil–, la biometria ha estat un de sol·licitants d’asil. A partir d’una reforma aprovada element essencial del desplegament del que coneixem el 2012, també n’obté de tota la població nacional de com a Europa fortalesa, una prioritat tecnològica, eco- tercers països que no disposa de documents per a ser nòmica i legislativa, tant en l’àmbit nacional dels països identificada o que ha arribat a Europa de forma irregular. membres com supranacional. El Sistema d’Informació Visa (VIS) permet que Aquest desplegament sistemàtic per part de governs, els estats Schengen comparteixin dades sobre visats empreses i fins i tot ONG de mitjans tècnics per disposar i emmagatzema les empremtes dels deu dits i una de la màxima quantitat d’informació basada en trets fotografia facial. corporals sobre totes les persones que entren, surten El Sistema d’Informació Schengen (SIS II), reformat el o es mouen pel territori europeu, i a efectes sobretot 2013, permet a les autoritats policials, duaneres i de con- de vigilància i seguretat, constitueixen l’anomenat con- trol fronterer dels estats membres –però també a l’Euro- Directa 452 18 d'abril de 2018 A FONS 5

pol– realitzar controls tant dins de l’espai Schengen com cas de l’EES, l’ETIAS –el Sistema Europeu d’Autorització a les fronteres i llançar alertes sobre persones buscades i Informació sobre Viatgers que registrarà les persones per delictes greus o desaparegudes, així com d’objectes que entrin a l’espai Schengen sense necessitat de visat– desapareguts i vehicles robats. El SIS II s’orienta cada o l’ECRIS-TCN –el Sistema Europeu d’Informació sobre vegada més a facilitar la vigilància de terroristes interna- Antecedents Criminals de Nacionals de Tercers Països cionals o persones que marxen o tornen de lluitar amb que compartirà la informació sobre nacionals de tercers grups etiquetats com a terroristes. Però l’ambigüitat del països que tinguin l’entrada vetada a la UE per haver seu reglament també permet el seguiment de persones estat expulsades, deportades o condemnades per crims per altres tipus d’activitats considerades delictes greus o, simplement, per la seva estada irregular en un país per part dels estats membres, entre els quals de caràc- membre. Les noves bases de dades interoperables es- ter polític, que ha possibilitat la criminalització d’acti- taran connectades també a l’Europol i a la base de do- vistes. Entre altres tipus d’informació, emmagatzema cuments de viatge perduts i robats (SLTD) de la Interpol. empremtes dactilars i fotografies facials. També es crearà un dipòsit comú d’identitats (CIR) A aquests tres s’hi suma l’aprovació, l’any passat, del que vehicularà la informació compartida biomètrica Sistema d’Entrades i Sortides (EES), que estarà plena- i biogràfica –dades alfanumèriques com el nom, l’origen L’Eurodac i els ment operatiu l’any 2020 i que vol reemplaçar el tra- o la data de naixement– de nacionals de tercers països dicional estampat de segells als passaports. El sistema guardada a l’Eurodac, el VIS, el futur EES i els sistemes sistemes VIS, estarà connectat amb el VIS, en permetrà l’accés als ETIAS i ECRIS, encara sota debat. Schengen i EES són cossos policials i s’usarà en conjunció amb la directiva Tots aquests sistemes estaran –com fins ara ho esta- sobre el registre de dades de passatgers (PNR), que des ven l’Eurodac, el VIS i el SIS II– sota el comandament quatre de les bases del 25 de maig de 2018 registrarà el nom de totes les de l’agència eu-LISA, encarregada de la gestió opera- passatgeres de vols que entren, surten o creuen l’espai tiva dels sistemes informàtics de gran magnitud de la de dades que es Schengen, amb l’objectiu de contrastar les seves dades i Unió Europea. volen unificar perfils amb les bases de dades i de vigilància de la policia. Interoperabilitat, un mecanisme poc innocent Connexió de totes les bases de dades Encara que en un principi el procés de centralització Una de les grans apostes que acompanyen els canvis en d’aquestes bases de dades que contenen informació Encara que la l’arquitectura de les grans bases de dades de la UE és biomètrica pugui semblar purament operatiu i tècnic, centralització pugui la introducció de la interoperabilitat, entesa com la ca- planteja tota una sèrie de conflictes i riscos envers drets pacitat dels sistemes d’intercanviar dades i informació. fonamentals, com el de la privacitat. Això ha motivat el semblar un tema En un primer moment, segons explica l’informe d’Sta- qüestionament i la preocupació d’organitzacions que tècnic, planteja tewatch “La interoperabilitat de les bases de dades del promouen o supervisen el dret a la privacitat, des de Departament europeu de Justícia i Afers Interiors”, les les més activistes –com l’esmentada Statewatch i l’Euro- riscos envers drets noves bases de dades interoperables inclouran el SIS, pean Digital Rights (EDRI)– fins a les més oficials –com l’Eurodac i el VIS. Després s’hi afegiran els nous siste- l’Agència europea pels Drets Fonamentals (FRA) o el fonamentals mes que ja s’estan desenvolupant o debatent, com és el Supervisor Europeu de Protecció de Dades, una ins- 6 A FONS 18 d'abril de 2018 Directa 452

titució independent de la UE que vetlla pel respecte TIPUS DE TÈCNIQUES D'ANÀLISI DE DADES BIOMÈTRIQUES del dret a la privacitat en el processament de dades personals. “D’entrada –planteja Ann-Charlotte Nygard, a càrrec del programa de Llibertats i Justícia de la FRA– hi ha una tendència a processar no només més infor- Empremtes dactilars Reconeixement mació biomètrica dels individus, sinó informació en ge- El tret biomètric més uti- de la forma de la mà neral, sense que hi hagi una justificació clara i limitada litzat per a la identificació. S’extreuen imatges en 3D a uns propòsits concrets”. La qüestió dels propòsits és, S’identifica el patró que di- de la mà des de diferents precisament, una de les que genera més alertes entre buixa la petjada dactilar. angles i s’analitzen i com- la investigació, ja que, com explica Tony Bunyan d’Sta- Relativament poc fiable paren les corbes dels dits, tewatch, “s’assegura que la centralització de les bases i amb percentatge d’error el seu gruix i llargària, l’al- de dades de la UE no introduirà cap novetat, però el elevat en comparació amb tura i gruix del dors de la cert és que se n’està modificant l’accés per permetre altres trets. mà, la distància entre ar- a les agències policials consultar tota la informació per- ticulacions i l’estructura sonal i biomètrica de bases que recullen informació no Comú a la UE | SÍ òssia. sobre delictes sinó sobre migració i asil”. Dispositius mòbils, con- De fet, el Supervisor Europeu de Protecció de Dades trol migratori i policia. Comú a la UE | NO ha emès un informe que alerta que “la interoperabili- tat no és només una opció o elecció tècnica, sinó que porta una elecció política lligada, amb conseqüències legals i socials profundes que afectaran els principis que havien regit el processament de dades personals. Línies del palmell Escriptura És un punt de no retorn”. L’organisme es mostra clara- de la mà Digitalització i anàlisi del ment preocupat per l’abús en el propòsit d’aquestes Reconeixement de les lí- traç mitjançant diferents bases de dades, i remarca la importància de clarificar nies del palmell de la mà variables i algoritmes. els supòsits en els quals actors que fins ara no hi tenien mitjançant fotografies. De accés podran consultar la informació: “Entenent la ne- pròxima implantació, de- Comú a la UE | SÍ cessitat de beneficiar-se d’eines ràpides i precises per senvolupat per empreses Estesa a molts àmbits. identificar ràpidament els autors d’un atac terrorista com Samsung. i altres crims greus, cal valorar que facilitar l’accés dels cossos policials a bases de dades que no serveixen per Comú a la UE | NO a aquests propòsits, no és precisament insignificant des Tecnologia mòbil. d’una perspectiva de drets fonamentals. Els accessos rutinaris, sense un límit ni propòsit clar, a aquesta in- formació representarien una violació greu del principi de limitació de propòsit”, adverteix.

Vincular migració, criminalitat i biometria Manera de caminar A excepció del SIS II, que ara també introduirà alertes Pell Compara la forma de ca- de persones pendents de ser deportades, pràcticament Recull i anàlisi de mos- minar d’una persona mit- totes les dades introduïdes a les grans bases de dades tres d’epidermis. jançant gravacions d’imat- europees pertanyen a persones de tercers països, en ges. Identifica patrons molts casos sol·licitants d’asil, refugiades o migrades. Comú a la UE | SÍ similars. Concretament, es calcula que el conjunt de totes les Alguns cossos policials. bases de dades actuals i en desenvolupament contin- Comú a la UE | SÍ dran les dades de més de 218 milions de ciutadanes de Alguns cossos policials. fora de la UE. Dues d’aquestes bases de dades, l’EES i l’ETIAS, han estat dissenyades, a més, per emetre alertes a les agènci- FONTS: Justícia i Afers Interiors de la UE i INCIBE (Institut Nacional de Ciberseguretat) es de fronteres nacionals i a les policies sobre persones que han esgotat el seu temps legal de permanència a la UE. Un pas més, per a moltes activistes, en la tendència

a criminalitzar la migració i convertir-la en un fet delictiu. “La mateixa Comissió Europea justifica constantment la proposta de fer les bases interoperables per l’amenaça que suposen per a la seguretat interna la migració i el El Supervisor terrorisme, relacionant-les clarament i consolidant la idea de l’altre com a amenaça, un cas clàssic de racisme Europeu de institucional”, lamenta Bunyan. Protecció de Dades Dades obtingudes sense consentiment alerta d’abusos en el Un altre dels conflictes que planteja no ja la interopera- bilitat, sinó la manera de procedir en la informació que propòsit d’aquestes es recull a les bases de dades, és el compliment –mar- bases de dades cat per l’article 5 de la directiva europea de protecció a accedir, corregir i esborrar la informació prèviament de dades (GDPR)– de l’obligació d’informar la població a la seva obtenció”, avisa la FRA. Malgrat aquest èmfasi nacional de tercers països dels aspectes rellevants so- en el consentiment informat, l’agència assegura que ha bre el processament de les seves dades, així com de ser registrat casos en què l’obtenció d’empremtes dactilars Els estats tenen transparents respecte al propòsit amb què es recullen de les sol·licitants d’asil o de migrades s’ha realitzat l’obligació d’informar les empremtes i les imatges facials. utilitzant una força desproporcionada, especialment La Carta de Drets Fonamentals de la UE i la normativa a Alemanya, Bèlgica i Suècia. sobre com exercir d’aquesta institució obliguen els països membres a ga- També la manca absoluta d’informació ha estat, en el dret a accedir, rantir que les dades han estat obtingudes amb respecte a força casos, motiu de queixa de les demandants d’asil, la legalitat durant el procés de recollida de les emprem- que asseguren que en cap cas les van informar sobre corregir i esborrar la tes digitals i durant el seu processament, transmissió com accedir a les seves dades o demanar-ne la supres- o supressió. “Existeix l’obligació d’informar de forma sió. Els testimonis d’alguns refugiats arribats a l’illa de informació arxivada adaptada a l’edat i al gènere, sobre com exercir el dret Samos, un dels cinc centres de registre del mar Egeu, Directa 452 18 d'abril de 2018 A FONS 7

Els Mossos disposen Els Mossos no disposen TIPUS DE TÈCNIQUES D'ANÀLISI DE DADES BIOMÈTRIQUES d’aquest sistema d’aquest sistema

Reconeixement Reconeixement d’iris Reconeixement facial vascular Una de les tecnologies bi- Es capten imatges mitjan- S’extreu el patró biomètric omètriques més precises. çant càmeres. Es mesuren a partir de la geometria de L’iris s’escaneja amb una trets com la distància en- l’arbre de les venes del dit càmera d’infrarojos que tre els ulls, la llargada del o dels canells. realitza una fotografia d’al- nas o l’angle de la mandí- ta resolució de l’ull. bula, mitjançant progra- Comú a la UE | SÍ mes de càlcul que analit- i activistes– utilitzen el terme deportabilitat digital per Alguns cossos policials. Comú a la UE | SÍ zen rostres humans. explicar per què l’any 2013 les refugiades d’un camp Tecnologia mòbil i alta vienès van negar-se a cedir les seves dades biomètri- seguretat. Comú a la UE | SÍ ques si no se’ls concedien demandes com permisos de Dispositius mòbils, con- treball, llibertat de moviments dins d’Àustria o accés trol migratori i policia. a l’educació. Davant la negativa per part de les autoritats, les refugiades van exigir que s’esborressin les seves em- premtes de la base de dades i que se’ls permetés marxar. “Els riscos per a la mobilitat de les migrades s’expandei- xen a tot l’espai Schengen i més enllà. La permeabilitat Reconeixement de les fronteres europees converteix la deportació en de la veu una amenaça constant que pot fer-se efectiva en qual- Identificació de veus mit- sevol moment gràcies als fluxos de dades. No només jançant gravacions. circulen les migrades, també ho fan les seves dades, els seus dobles digitals”, raonen en un dels seus articles. Comú a la UE | SÍ “Exigint que s’esborrin les seves dades, les refugiades Control migratori i policia. vieneses buscaven deixar de ser aquelles dades que la Unió Europea emmagatzemava a l’Eurodac”, afegeixen.

Biaixos racials i de gènere Tot i que un dels clams sobre les dades biomètriques és que –a diferència de les dades biogràfiques– fan més difícil categoritzar la persona en termes de raça i gènere, el cert és que pot continuar existint un biaix en el pro- cés d’obtenció. Les recerques en tecnologia biomètrica Forma de les orelles adverteixen que, a més de tenir un percentatge d’error Captura d’imatges de les gens menyspreable, aquests sistemes reforcen les des- orelles mitjançant foto- igualtats ètniques, racials, de gènere i de classe social. grafies. Permet obtenir “Els sistemes biomètrics estan dissenyats a Occident trets sense consenti- i principalment per homes blancs. No funcionen de la ment o presència de la mateixa manera per a totes les persones i erren de for- persona. ma més freqüent quan han d’identificar persones racia- litzades, per exemple”, assegura Chris Jones, investiga- Comú a la UE | SÍ dor i activista d’Statewatch i l’European Digital Rights. Alguns cossos policials. De fet, alguns estudis, com el publicat per Nichole A. Fournier i Ann H. Ross l’any 2015 a la revista American Journal of Physical Anthropology, apunten a la possibi- ADN, genoma humà litat de determinar, a través de les empremtes dactilars, / GERARD CASADEVALL Recull i anàlisi de I HUGO CORNELLES el sexe i la procedència geogràfica de les persones de mostres de sang, cabell, qui s’ha obtingut la informació biomètrica, cosa que Composició química saliva o semen. facilitarien també algunes noves tècniques de recolli- de l’olor da d’aquestes dades actualment en desenvolupament. Un sensor capta l’olor Comú a la UE | SÍ Pel que fa al gènere, el control biomètric, els meca- de la mà i s’analitzen Alguns cossos policials. nismes de verificació de la identitat i l’obsessió per de- els diferents compostos terminar-la, especialment als aeroports, actua com un químics. Taxa d’error del reforç de la normalització forçada de determinats cossos, 15%. comportaments i identitats, tal com han denunciat repe- tides vegades activistes trans, sobretot als Estats Units. Comú a la UE | NO En desenvolupament. Efecte bumerang per a la ciutadania europea Encara que les principals aplicacions del control biomè- tric estiguin enfocades a persones migrades i racialit- zades, principalment no residents a Europa, el cert és que es planifica ampliar aquest accés interoperable a les coincideixen amb aquesta versió. Aram, iraquià, ens registre previ de la mateixa persona, la sol·licitud d’asil bases de dades de la UE a dades que ja contenen infor- explica que va arribar fa uns sis mesos a Grècia i asse- només pot ser tramitada i atorgada pel primer país on mació biogràfica i biomètrica de ciutadanes europees gura que no va rebre cap explicació o informació men- va ser registrada, segons marca la Convenció de Dublín. a través del Prüm. Aquest sistema registra matrícules tre recollien les seves dades biomètriques. “Ens van fer L’obtenció del consentiment no és, doncs, un tràmit dels vehicles, ADN i empremtes digitals i de l’esmentat passar d’un en un a una sala, on ens van prendre les burocràtic que plantegi únicament dilemes entorn del PNR, que, tal com assegura el Transnational Institute, empremtes, i després a una altra, on ens van fer foto- dret a la privacitat. Per les persones migrades i sol·li- “bàsicament el que fa és posar tots els passatgers d’un vol, grafies del rostre. El policia grec no parlava ni anglès citants d’asil, cedir les seves dades biomètriques pot automàticament i sense cap motiu previ, sota sospita”. i no hi havia traductor”, assegura. suposar la diferència entre haver-se de quedar al país Alhora, és difícil no espantar-se davant la dimensió Quan una persona migrada sol·licita l’asil, es registra per on han entrat a Europa –que pot ser Hongria o un i sensibilitat de les dades que acabaran en aquests siste- al sistema Eurodac informació sobre l’estat membre dels països on governa l’extrema dreta o partits amb mes interoperables, i sobretot davant l’ús que se’n farà. En des del qual ho ha fet, les seves empremtes dactilars un clar discurs antiimmigració– o poder arribar a un aquest sentit, l’EDPS alerta que “si aquesta informació cau i imatges facials, informació biogràfica i un número de estat on optin més fàcilment a un refugi amb garanties. mai en males mans, les bases de dades poden esdevenir referència. En cas que a la base de dades s’hi trobi un Brigitta Kuster i Vassilis S. Tsianos –investigadores una eina perillosa contra drets fonamentals”.� 8 A FONS 18 d'abril de 2018 Directa 452

CHRIS JONES, INVESTIGADOR D'STATEWATCH L’extrema dreta podria tenir accés a les dades biomètriques de 218 milions de persones

Chris Jones (Essex, 1985) és investigador en polítiques públiques, migracions, militarisme i seguretat al Regne Unit i a la Unió Europea i membre des de 2010 d’Statewatch, una organització sense ànim de lucre que fa recerca crítica en drets i llibertats civils, privacitat, justícia i assumptes interns a Europa. Ha publicat re- centment l’informe “Les forces del mercat. L’auge del complex industrial de la seguretat de la UE”, així com diversos documents sobre interoperabilitat i riscos de les noves bases de dades biomètriques a Europa.

N.M. | @NoraMMC

En què consisteix el control biomè- tants d’asil –i que es pretén expandir tric i com es justifica? a les migrades “irregulars”– va ser el El control biomètric consisteix a mesurar més polèmic, ja que l’any 2012 es va una característica suposadament única so- aprovar una reforma en la seva norma- bre una persona per comprovar o verifi- tiva que permet a la policia, sota cer- car la seva identitat, i emmagatzemar-la tes condicions, l’accés a aquesta base en una base de dades o comparar-la amb de dades, que en principi no tenia cap un exemple o patró per veure si hi ha una més objectiu que el de la gestió de les coincidència. La característica biomètrica sol·licituds d’asil. En ambdós casos, les pot ser una empremta dactilar, una imat- mesures van contra un dels principis ge facial, una impressió del palmell de la bàsics de la protecció de dades, la limi- mà, la manera de caminar, el patró de les tació del propòsit o de la finalitat amb seves venes. Sembla que van sorgint trets què s’utilitza la informació, sobretot si nous cada setmana. Alhora, el seu ús s’ha estem parlant de dades que ja existien expandit en els darrers anys; per exemple, en aquestes bases abans que una refor- veiem sistemes de seguretat biomètrica ma en permetés un ús diferent de l’ori- en telèfons mòbils i ordinadors portàti- ginal. Perquè quan van ser recollides ls i ja s’utilitzen, també, a les empreses no va ser amb aquest propòsit. A més o les institucions militars per a controlar a més, aquest accés policial projecta au- l’entrada i la sortida d’oficines o edificis. tomàticament un núvol de sospita sobre Però els exemples a gran escala, les grans els sol·licitants de visat o asil, induint bases de dades, s’estan implementant des a pensar que són més propensos a co- dels governs, especialment en el context metre delictes. polític actual, en el qual s’utilitzen “ame- La tendència ja existia, però ara s’ac- naces” com el terrorisme i la migració com celera amb la introducció de nous sis- a vehicle per ampliar encara més l’abast temes i la interconnexió de tots els que d’aquest control biomètric. existeixen i els que existiran en un futur.

Quan i com es produeix aquest Com es conjuga l’argument de la viratge de l’ús dels sistemes biomè- Comissió Europea que el control trics des del control migratori i la biomètric a nacionals de tercers gestió de l’asil a la persecució del països és essencial per lluitar crim i del terrorisme? Com han contra el terrorisme a Europa amb passat les tecnologies biomètriques el fet que molts dels atacs en sòl a ser una qüestió de seguretat? europeu hagin estat comesos per Fa anys que, des de les institucions i els nacionals de la UE? governs europeus, hi ha hagut un gran Bé, la Comissió mai no ha presentat uns esforç per convertir els sistemes biomè- arguments particularment profunds per trics en una font d’informació per a la a justificar les seves iniciatives. El que policia. En el cas, per exemple, de la ba- ha fet, o el que estan fent, és barrejar se de dades que gestiona els visats a l’es- aquests objectius –la gestió dels “flu- pai Schengen, el Sistema d’Informació xos migratoris” i la lluita antiterrorista– Visa (VIS), es va decidir obrir el seu ús d’una forma molt casual i naturalitza- a la policia l’any 2008, tot i que no va ser da. És quasi com si la Comissió pensés efectiu fins al 2013. que hi ha un vincle lògic entre migració / VICTOR SERRI El cas d’Eurodac, que emmagatzema i terrorisme, o aquesta és la imatge que les empremtes dactilars de les sol·lici- volen presentar. Directa 452 18 d'abril de 2018 A FONS 9

Un autobús de la policia grega en- trant al camp de Mòria (Lesbos) / SELENA ENA Quin impacte tindran els nous sistemes i bases de dades que s’im- plementaran (EES, ECRIS, ETIAS) sobre les persones racialitzades? Ara per ara, tots aquests sistemes estan dirigits a persones de tercers països, per la qual cosa és evident que contindran, per defecte, les dades d’un gran nom- bre de persones racialitzades, concreta- ment, es calcula que d’uns 218 milions de ciutadanes no europees. Pel que fa a ECRIS-TCN, reflectirà inevitablement els prejudicis racials que tinguin els sistemes judicials de cada país. Com que les perso- nes migrades irregulars, estrangeres o ra- cialitzades tenen més probabilitats de ser condemnades i de tenir antecedents que les persones “blanques”, les seves dades acabaran sent accessibles –amb més pro- babilitat– a escala transnacional per haver estat incloses en sistemes com aquests. Potser el més preocupant és la intro- ducció del Sistema d’Entrada i Sortida (EES), ja que el seu funcionament depen- drà d’una infraestructura massiva de con- trols a escala nacional. El sistema avisarà les autoritats que algú s’ha quedat en ter- ritori de la UE més temps d’aquell que li era permès, però òbviament no podran localitzar aquestes persones automàtica- sones que s’uneixen a grups terroristes, dels majors riscos que comporta aquest que afectarà els drets d’aquestes perso- ment, hauran de fer controls al carrer, però que també han estat desplegades experiment de la interoperabilitat és as- nes. Però, més enllà d’això, el pla és con- i ja sabem que la policia té una tendèn- per a vigilar i controlar els moviments sumir que els governs i les agències esta- nectar encara més bases i sistemes de cia –diguem-ne forta– a la categorització d’activistes polítiques. tals són responsables i sempre ho seran dades que ja posseeixen molta informa- racial. Existeix, doncs, un risc elevat que i que, en cas de mal ús de les dades, hi ció sobre ciutadanes europees, com el aquest nou sistema reforci la tendència Què pot passar si la informació haurà una reparació i tot sortirà bé. La Prüm (registre compartit d’ADN, empre- dominant. d’aquestes bases de dades biomè- història d’Europa ens ensenya que pot ser mtes i matrícules de vehicles) o el siste- triques cau en males que aquest no sigui el cas, ma PNR (registres de pas- I envers les activistes mans, entre d’altres, i que la creació de registres satgers de vols que entren polítiques? les de l’extrema dreta, de persones pot ser explo- o surten d’Europa i de vols Pel que fa a l’activisme polí- La interconnexió en auge a Europa? tada per a finalitats perillo- Si l’extrema dreta interns), que ja s’estan im- tic, és evident que aquestes i la creació La interconnexió de les ses quan governs racistes arriba al poder, plementant en aquest mo- noves bases de dades po- d’un registre bases de dades en l’àm- i despietats prenen les reg- tindrà accés ment. Hi ha amenaces de drien ser útils en un sentit únic de dades bit europeu i la creació, nes del poder. a totes aquestes diversos tipus, per exemple o l’altre contra activistes biomètriques pot per exemple, d’un regis- dades (incloses la seguretat de les dades o persones considerades ser un objectiu tre únic de dades biomè- En quina mesura la in- les de sol·licitants i l’atracció que generen pe- políticament “indesitja- molt temptador triques, poden ser un ob- teroperabilitat suposa, de visats i asil) ls hackers, altres governs bles”. Tanmateix, en aquest pels hackers jectiu molt temptador pe- també, una amenaça automàticament o poders o la possibilitat sentit, el sistema més im- ls hackers. Com hem vist als drets de la ciutada- que es recullin dades inco- portant continua sent el SIS, en altres casos, es podrien nia europea en general? rrectes des de bases de da- que fins ara és la base de dades policial donar situacions de xantatge a escala Els arguments de la Comissió Europea des diferents i la dificultat de corregir-los. més gran del món, i que també està sent massiva i amb dades molt sensibles. Si se centren principalment en la recolli- Però l’amenaça més gran és la creació ampliada per emmagatzemar-hi més ti- l’extrema dreta arriba al poder, tindrà da i interconnexió –amb l’excepció del d’un sistema de vigilància massiva que no pus de dades, com l’ADN. El SIS permet, accés a totes aquestes dades –incloses les SIS– de dades sobre nacionals de “ter- pot ser compatible amb societats que es també, la creació d’alertes de vigilància de sol·licitants de visats i asil– automàti- cers països”. És insultant suggerir, però, fonamenten, suposadament, en els drets que s’usen, per exemple, contra les per- cament. Des del meu punt de vista, un que no hem de preocupar-nos sobre allò i llibertats dels individus.� 10 A FONS 18 d'abril de 2018 Directa 452

QUI ES LUCRA AMB LA INFORMACIÓ BIOMÈTRICA DELS NOSTRES COSSOS? Empreses amb seu a Barcelona, Esplugues de Llobregat, València o Palma reben abundants subvencions europees per desenvolupar sistemes de control basats en dades personals, empremtes dactilars i ADN, principalment destinats a la població migrant o refugiada

N.M. | @NoraMMC

l mercat de la tecnologia biomètri- les tres bases de dades que existien i, fins autonomia i competències legals per gociava o arribava a acords amb un sol ca mourà més de 32.730 milions ara, gaudien de contractes amb eu-LISA obrir concursos i contractar ella ma- contractista, sense definir acuradament Ede dòlars l’any 2022, segons cal- que impliquen el seu manteniment i ges- teixa les empreses i altres proveïdors. els serveis que requeria, amb la conse- cula l’informe “Mercat de Sistemes de tió. Caldrà veure, a mesura que es vagin L’agència, que bàsicament té la missió güent limitació de la lliure competència Biometria per a la Identificació. Previsió publicant els contractes de d’assegurar que els siste- i l’augment en la dependència envers el Global per al 2022”. És clar, doncs, que l’agència europea de l’any mes operatius de la UE contractista, i la instava a prendre mesu- més enllà que pugui ser una resposta efi- passat i d’enguany, que a les fronteres funcionin res per corregir aquesta tendència. caç a les amenaces actuals o no, la bio- no són 100% públics, qui L’any 2013 eu- 24 hores al dia i set dies metria és un negoci d’allò més prolífic. adquirirà els projectes de LISA va obtenir a la setmana i vetllar per “Escollides” per controlar les fronteres A Europa, el creixement d’aquesta desenvolupament de les autonomia la seva seguretat i protec- A l’espera de veure qui adquirirà el des- indústria en connexió amb les políti- noves bases de dades ac- i competències ció, ha estat cridada a files envolupament i manteniment de la no- ques de fronteres i seguretat de la UE tualment en gestació. per fer concursos pel Tribunal de Comptes va base de dades de la UE, el Sistema està encapçalat per multinacionals de i contractar les Europeu per la seva ex- d’Entrada i Sortida (EES) –que també la tecnologia com Unisys, Sopra Steria, Eu-LISA, gestora d’un empreses del sector cessiva tendència a pre- serà operat i gestionat per eu-LISA– es- Accenture, Atos IT i Safran, i també hi pressupost milionari i altres proveïdors miar certes empreses sen- tarà plenament integrat al sistema de trobem l’espanyola Indra, que ha desen- Més enllà del paper de con- se pensar en termes d’efi- control automàtic de portes d’entrada volupat els sistemes automàtics intel·li- tractista i gestora, eu-LISA ciència econòmica. a les fronteres de la UE, conegut com gents de control de passaports a diversos ha exercit un rol clau de connivència En la valoració dels comptes anuals ABC Gates. L’eu-LISA va tenir un pressu- aeroports de l’Estat espanyol. amb la indústria de la seguretat, pel d’eu-LISA de l’any fiscal 2015, publicats post de més de 82 milions d’euros l’any Aquestes empreses ja estaven implica- que fa a la pressió envers el Parlament a finals de 2016, per exemple, el Tribunal 2016 i s’espera que la dotació s’incre- des en el disseny i desenvolupament de Europeu, des que l’any 2013 va obtenir de Comptes exposava que l’agència ne- menti en els anys vinents.

BASES DE DADES BIOMÈTRIQUES DE LA UE PRESENTS I FUTURES AMB AFECTACIONS A MIGRADES I REFUGIADES Es calcula que afectaran, en una primera fase, 218 milions de ciutadanes no europees, i que més tard aniran incorporant altres bases de dades com Prüm (matrícules de vehicles + petjada dactilar) i PNR Temps de retenció (llistes de passatgers), que també inclouran les dades de la ciutadania de la UE (512 milions d’habitants) de les dades

SIS II SIS II (FRONTERES) (DEPORTACIONS) Sistema d'Informació EURODAC Sistema d'Informació Schengen SIS II (POLICIA) Dactilografia Europea Schengen 2006 / 2013 Sistema d'Informació 2000 / 2012 VIS 2006 / 2013 Crea alertes per detectar per- Schengen Control de beneficiàri- Sistema d'Informació Visa Emmagatzema les ordres sones que no tenen permesa 2007 / 2010 es de refugi i dels mo- 2004 / 2008 de retorn/deportació l'entrada a l'espai Schengen. Seguretat. Crea alertes viments de migrades Facilita l'intercanvi que introdueix cada país per persones desapare- irregulars. de dades entre signants Schengen, d'acord amb 5 anys gudes o amb una euroor- de Schengen sobre la directiva europea dre. Lluita antiterrorista. S'aplica a: sol·licitants de visat. de retorn. Sol·licitants d'asil, S'aplica a: refugiades i migrades S'aplica a: S'aplica a: Persones desaparegudes indocumentades. Sol·licitants de visat. Migrades en situació o en cerca i captura. irregular. Tècniques utilitzades: Tècniques utilitzades: Tècniques utilitzades: Tècniques utilitzades:

Entre 5 i 10 anys 5 anys 5 anys

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Directa 452 18 d'abril de 2018 11

I, qui van ser, el 2014, les desenvolupa- partit entre agències de fronteres, dua- dores d’aquest sistema que ens permet –en nes i cossos policials, està gestionada teoria– fer menys cues als controls de pas- –mitjançant un contracte de 13,5 milions saport, automatitzant la feina que abans, d’euros– per Accenture, que a l’Estat es- als aeroports espanyols, feia en exclusi- panyol té un 30% de la seva producció va el Cos Nacional de Policia espanyola? a Catalunya, dividida entre Barcelona Doncs un consorci anomenat ABC4EU, for- i Sant Cugat; l’empresa ATOS, amb seus mat, entre d’altres, per l’espanyola Indra, a Barcelona, Palma i València, i la multi- que té una important seu al districte 22@ nacional Hewlett-Packard (HP). de Barcelona i presència en altres ciutats HP va participar, també, del consorci dels Països Catalans; Atos IT, també amb que, juntament amb Accenture –de nou– per presència al país; la Universitat Rey Juan i Morpho (Safran), va fer-se amb un con- Safran i Carlos de Madrid, que lidera projectes de tracte marc de quasi mig milió d’euros amb un pres- recerca i desenvolupament de tecnologi- per crear el Sistema d’Informació Visa supost de 4,2 mili- es de reconeixement facial; la consultora (VIS) l’any 2011. Quatre anys més tard, ons d’euros, que es dedica Price Waterhouse Coopers (PWC) i diver- el 2015, eu-LISA va atorgar un altre con- al desenvolupament de sistemes de millo- ses policies europees amb competències tracte marc, aquest de quasi 16 milions ra de la qualitat de l’obtenció i processa- en fronteres. El projecte, que d’euros, a Accenture, Atos ment de petjades dactilars per Eurodac, acaba enguany, ha tingut un i Safran per l’actualització VIS, SIS II i Entry-Exit System, i FASTPASS, cost total de més de 14 mili- del Biometric Matching centrat en la recerca de sistemes d’har- ons d’euros, finançats per la Dels projectes System, la tecnologia que monització de tecnologies biomètriques UE en un 70%. vigents, en possibilita l’encreuament i de videovigilància, amb una despesa to- Eurodac, d’altra banda – destaca (també de dades biomètriques tal de 15,5 milions d’euros. Dels projectes que es dedica al control per la presència i que va ser desenvolupa- vigents, en destaca –també per la presèn- a través de les empremtes espanyola) ARIES, da per Accenture i Safran cia espanyola– ARIES, centrat en la recer- dactilars–, va ser desenvo- centrat en la recerca l’any 2008. ca sobre sistemes i documents d’identifi- lupat l’any 2002 per empre- sobre sistemes i cació electrònica, que té un pressupost ses com la francesa Safran, eines d’identificació Els programes de 2,2 milions d’euros i en el qual partici- amb participació d’altres de recerca pen ATOS Spain, la Universitat de Múrcia, companyies com Cogent “Aquesta interconnexió Gemalto i el Departament de Seguretat Systems, que, des de l’inici, gestiona el d’interessos estatals i corporatius que del Govern Basc. Sistema d’Identificació Automàtica a tra- mostren agències com eu-LISA o Frontex FLYSEC –en el qual participen empre- vés de les Empremtes (AFIS) d’Eurodac. es plasmen, també, en el programa de ses de seguretat israelianes–, PROTECT, Cogent Systems va ser adquirida per l’em- recerca en seguretat de la UE, que entre BEATS i TURBINE, són altres dels pro- presa de capital luxemburguès i holandès els anys 2014 i 2020 ha comptat amb un jectes de recerca i desenvolupament bi- Gemalto, que té una planta de fabricació pressupost de 1.700 milions d’euros”, ex- omètric que la UE ha premiat econòmi- a Parets del Vallès, i que va ser comprada pliquen des d’Statewatch i Transnational cament. Malgrat el volum modest, val la fa uns mesos per la multinacional francesa Institute (TNI), les organitzacions auto- pena esmentar el projecte Genomcore Thales, que té una forta presència a les in- res de l’informe “Les forces del mercat. Identity –el seu cost total és de 71.429 dústries militar i de seguretat. Gemalto és, L’auge del complex industrial de la se- euros i la subvenció europea de 50.000–, també, una de les empreses que es postu- guretat de la UE”. dedicat al desenvolupament d’una in- len per participar del desenvolupament D’entre tots els projectes que es focalit- terfície nova per a la identificació bio- del Sistema d’Entrada i Sortida. zen en la recerca d’aplicacions de la biome- mètrica basada en l’ADN i liderat per SIS II, el sistema d’informació de se- tria en el camp de la seguretat, en destaquen l’empresa catalana Genomcore, amb seu guretat pública d’Europa més gran, com- els finalitzats l’any 2017: INGRESS, liderat a Esplugues de Llobregat.�

/ GERARD CASADEVALL I HUGO CORNELLES

CIR-BMS ECRIS-TCN Dipòsit Comú d'Identitats, Sistema Europeu d'Informació EES Sistema de Sincronització sobre Antecedents Criminals Sistema d'Entrades i Sortides Biomètrica de Nacionals de Tercers Països 2017 / 2020 ETIAS En desenvolupament 2017 / 2020 Monitora la duració dels Sistema Europeu Connecta operativament totes Monitora la duració dels visats visats o residències i crea d'Autorització i Informació les bases de dades i permet o residències i crea alertes per alertes per identificar qui es- sobre Viatgers connectar totes les dades identificar qui està prorrogant tà prorrogant la seva estada Operatiu el 2020 biomètriques i alfanumèriques la seva estada il·legalment. il·legalment. Comparteix informació so- d'un individu. bre nacionals de tercers paï- S'aplica a: S'aplica a: sos amb condemnes S'aplica a: Nacionals de tercers països Persones de tercers països o antecedents penals Nacionals de països tercers, les que tenen antecedents a la UE que arriben a Europa per en altres països. dades de les quals apareixen per delictes o han estat depor- una estada curta. a Eurodac, VIS, SIS II, ETIAS, tats per entrar irregularment. S'aplica a: EES i ECRIS-TCN. Tècniques utilitzades: Nacionals de tercers països Tècniques utilitzades: que poden entrar a l'espai Tècniques utilitzades: Schengen sense visat.

NO ES RECULLEN DADES 5 anys ARA MATEIX EN DESENVOLUPAMENT

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 18 d’abril de 2018 Directa 452 Directa 452 18 d’abril de 2018 MIRALLS 13

Marta Sanz, escriptora “Ara sembla que tothom veia que l’emperador anava nu”

Text: Irene Jaume | @irenejaumeg Fotografia: Victor Serri | @_ittos_

Amor fou l’amor es transforma en una la sexualitat sempre té a veure amb tot allò que sigui guerra, però alhora ens mostres un amor excèntric i, si no ho és, no és viure. El relat d’ella, per que escapa tant del romanticisme com del a ell, és absolutament vertebrador. consumisme-neoliberal. Creus que actual- Ament és possible que, en un món on se’ns despos- M’agradaria que també parléssim d’això partint del seeix de tot i damunt se’ns culpabilitza, existeixi teu assaig Éramos mujeres jóvenes (2016), sobre els aquest amor solidari que planteges? usos amorosos del postfranquisme i la democràcia. Estem vivint un moment en què, lamentablement, jo Com et va servir, a tu també, per aprendre? veig que s’encavalquen les dues visions castradores: En aquest cas, el que vaig descobrir és que hi havia aquella visió platònica i higienista i aquella altra vi- moltíssimes dones amb edats compreses entre els 45 i sió consumista i falsament alliberadora. Davant d’això, els 60 anys que tenien moltíssimes ganes de reflexionar, a Amor fou es planteja la possibilitat que existeixin pa- conversar en veu alta i compartir un espai amb altres relles que basin la seva relació en la companyonia, la dones per pensar fins a quin punt s’havien alliberat se- solidaritat, la tranquil·litat, compartir una visió del món xualment, si eren dones emancipades, quins discursos en comú o tenir un projecte en el qual caminar agafats els havien fet mal, quins discursos els havien resultat Ha vingut a Barcelona a de la mà, encara que això soni espantosament horri- reveladors i meravellosos... D’allà en vaig treure que presentar la seva darrera ble. Relaciono aquella idea de l’amor menys filmable, no ho duia tot après de casa, que es pot aprendre mol- novel·la, Amor fou. Ens tro- menys susceptible de ser als llibres perquè és menys tíssim de les veus d’altres dones i vaig aprendre noves bem amb ella a l’hotel i ens espectacular, perquè té menys alts, menys baixos, és maneres d’entendre la sexualitat. menys fou –boig en francès. Vinculo aquell amor bo, assegurem de saber si ha aquell tipus de vincle fort, amb la necessitat de vincles També hi apareixen episodis de violència sexual. pogut descansar –a la seva forts a la política, perquè crec que a Amor fou és molt Fa poc Laura Freixas va declarar que l’assetjament abans novel·la més autobiogràfi- important, o almenys és un llibre on es reflecteix molt no se sentia com a assetjament. En aquest llibre es re- ca, La lección de anatomía bé, l’axioma que allò personal és polític a través d’una cullen experiències sexuals de dones que, a posteriori, (2014), explica com li costa història amorosa que té arestes perverses, però també una vegada han passat per la violència sexual, no saben té arestes de la possibilitat de relacions autèntiques, du- fins a quin punt han fet el que volien fer i no saben fins dormir als hotels on s’allot- radores i estretes en les quals la temperatura, la carn a quin punt s’han vist atrapades en una mena d’inèrcia ja. Amb un to de veu ple de i la proximitat són fonamentals. És a partir d’aquí que en què, senzillament, estaven responent al que s’espe- calma, ens parla de l’amor, es parla de com crec que haurien de ser els vincles rava d’elles sense vertaderament activar el seu propi dels cossos i de la política, polítics als barris, a les comunitats: mirant-nos als ulls. desig. Em va passar amb moltes dones. I moltes dones i compartim una conversa que no sabien si qualificar el que havien viscut com a al voltant de temes com les Sota la lògica heterosexual i patriarcal, i també ho episodis de violència o no, potser perquè encara no dius a Amor fou, a les dones se’ns pressuposa que tenim paraules ni argumentari. També potser perquè relacions, la doble explota- el que hem de cercar en els homes és saviesa i tem- crec que fa molta falta reflexionar en clau feminista so- ció que patim les dones, el prança. I dius: pot ser així, però no necessàriament. bre d’on venen els nostres desitjos, per què desitgem pòsit franquista de la socie- En el cas d’Amor fou, d’alguna manera, qui controla el les coses que desitgem. Ens pot ajudar molt a clarificar tat o quin tipus de literatura relat, la propietària del relat, qui amb el seu relat enllu- fins a quin punt el nostre cos ha estat camp de batalla reivindica i practica aques- erna, desorganitza i desvertebra el cap d’en Raymond, o el nostre cos és una altra cosa. que és qui mira per un foradet com un personatge per- ta autora que ens ha tallat vers d’un conte de fades, és na Lala. És la propietària A les teves novel·les el cos sempre té una centrali- la respiració amb novel·les del relat des de la seva feminitat, la seva cultura i la tat molt destacada. El cos és un text o el text és un com Animales domésticos seva consciència de classe. El relat de na Lala, per a cos? O les dues coses alhora? (2003), Black, black, black en Raymond, és absolutament desconcertant i extem- Per a mi són les dues coses alhora. I és una conclusió (2010) o Clavícula (2017). porani, perquè ell ve d’una família conservadora i re- a la qual he arribat amb el pas dels anys, perquè al ligiosa en la qual, per exemple, la seva consciència de principi el que vaig començar a experimentar com a 14 MIRALLS 18 d’abril de 2018 Directa 452

a la mort. També hi havia una base que era psicològica, el nostre horitzó, almenys el meu, sigui recuperar un relacionada amb els processos d’ansietat, però hi havia concepte laic de veritat: que sigui útil per oposar-se a una base claríssima que tenia a veure amb l’autoexigèn- aquesta postveritat on tots i totes som, cada vegada més, cia i l’autoexplotació a la qual m’estava sotmetent a la individus manipulats i amb un sentit crític cada vegada feina. Per a mi és inseparable, i crec que això és el que més aniquilat. Confonem l’opinió amb el coneixement. En la literatura, el treu Clavícula de l’espai del text autobiogràfic onanista per convertir-lo en un text polític, i el que conto crec Vivim en un món de dobles morals, no? cos de les dones s’ha que ens concerneix a totes les dones i també a molts Sí. En una època de la història d’aquest país [la Transició] mogut sempre entre homes sensibles. s’ha confós o s’ha jugat amb l’excusa de certes lliber- tats formals lúdiques per encobrir que hi havia certes una simplificació A Clavícula reflexiones sobre els dolors en plural: llibertats i certs drets bàsics que no s’acomplien i que el físic, el psicològic i com això es relaciona amb el feien de la Constitució espanyola un text de ciència-fic- falsa: el de la santa context sociopolític. Al llibre també dius que quan ció. Quan es parla de la impossibilitat de reformar-la et o el de la puta escrivim no podem oblidar-nos mai de les nostres venen ganes de riure perquè el que ha passat és que no condicions materials. Aquesta trena que fas entre es compleix i això fa que el dret a l’habitatge sigui un allò físic, psicològic i sociopolític és la teva manera assumpte de ciència-ficció i que existeixi la necessitat de no oblidar-te’n? d’okupar espais, guanyar espais per a la ciutadania i es- Hi ha escriptures Sí, i també és una manera general de concebre la litera- pais per a viure. A Amor fou hi ha una part de la novel·la tura no com un altar sacrosant de puresa, sinó com un que té a veure amb el passat polític del personatge feme- intrèpides, rebels, discurs més tacat, interferit, per la resta de discursos ní central [Lala], que el que fa és reinterpretar una fita resistents simultanis de la realitat. Jo no entenc la literatura des històrica dins la repressió a Madrid: la desocupació del de la puresa, crec que escrivim des d’algun lloc, en- centre social La Guindalera. Les coses que s’expliquen o escriptures més frontant-nos o assumint altres discursos que ens envol- són coses que vertaderament li van passar a víctimes ten. Per això es pot dir que hi ha escriptures intrèpides, d’aquell desallotjament. Víctimes físiques, gent que va assertives, orgàniques rebels, resistents o escriptures més assertives, orgàni- sofrir agressions i tortures a la comissaria i gent que o ‘mainstreams’ ques o mainstreams. Recuperant la idea que el cos és després va tenir la vida hipotecada durant moltíssims un text, el meu cos a vegades em dona les pautes per anys pel seu comportament cívic. Per a mi també era contar el que vull contar. No em puc desvincular del molt important assenyalar que quan tu, com a ciutadà que Adrienne Rich anomena les geografies de l’escriptu- o ciutadana, assenyales els espais foscos, hi ha gent que escriptora era la sensació que els meus textos s’omplien ra: no em desvinculo de la meva classe, raça o gènere, no et creu perquè creuen que viuen en el millor dels de metàfores que tenien a veure amb el meu cos, que ni de la meva sexualitat i el meu nivell d’estudis. Això mons perfectes i hi ha gent que creu, fins i tot, que el estaven plens d’al·lusions a la pell, a les vísceres, a les fa que a mi m’interessi determinat camp temàtic que delinqüent ets tu. Es demonitza la gent que lluita. oïdes, a les orelles, a les mames, al que fos. D’allà vaig em fa sentir incòmoda i contracturada en el món on evolucionar cap a la metàfora, i em vaig adonar que, visc i que em fa cercar, per tant, un tipus de retòrica Amor fou és una novel·la plena de profecies. Com per una banda, el text era un reflex d’aquell creixement, i de solucions formals que reflecteixin aquest malestar vius haver escrit una novel·la el 2004 i que ara, el d’aquella mutació, d’aquella consciència del cos, que el i aquesta indignació. Això significa que jo sempre estic 2018, sigui totalment actual? discurs t’ajuda a prendre consciència del cos, fins i tot parlant de coses que m’han succeït a mi? No. Això signi- Doncs ho visc amb por. Quan la vaig escriure era una en els seus moments més dolorosos. Perquè tornem al fica que crec que tota la literatura és autobiogràfica en novel·la distòpica, i s’ha convertit en un conte cruel mateix: el discurs és vertebrador. D’altra banda, el meu la mesura que totes parlem des de les nostres pulsions i realista en què es parla de gentrificació, d’aporofòbia, propi cos s’havia convertit en la pàgina en blanc en el i des del lloc que ocupem al món. Ho podem fer a través de fins a quin punt la justícia és cega, fins a quin punt text, on més enllà d’una visió del cos femení que sem- de la màscara de la ficció, impostar altres veus i recrear segueixen funcionant els privilegis, fins a quint punt pre ha de ser sexualitzat, maternalitzat, seductor, etc., altres mons –que, en el fons, remeten a la nostra radical es manipula la vida privada per demonitzar les vides era senzillament la pàgina en blanc on s’havien anat re- historicitat– o podem fer-ho a través de la metàfora de públiques... Es parla de tots aquests assumptes amb flectint els treballs, les frustracions, els complexos, els la carn. I sí, escriure novel·les autobiogràfiques en què paraules diferents de les que existeixen ara perquè no desitjos complerts i no complerts, les timideses. Jo jugo permanentment amb aquesta metàfora fins a arribar al punt culminant de Clavícula, on tota la desestructuració aparent del text, tota la fragmentarietat i la varietat de materials que s’utilitzen, el que volen reflectir és aque- lla idea de desarticulació de la pròpia anatomia quan sents por o et sents adolorida.

El cos de les dones és protagonista d’una guerra que sempre costa el doble? Sí, per descomptat. Crec que, en la història de la litera- tura, el cos de les dones s’ha mogut sempre entre una simplificació falsa: el de la santa o el de la puta, el de l’estèril o el de la ubèrrima. Aquests estereotips que han format part de la cotilla civilitzatòria ens han fet molt de mal i és molt difícil escapar-ne. En part penso que la dona, en el món capitalista, amb la seva incorporació a un mercat laboral on se li exigeix el doble perquè té una motxilla massa carregada de comptes pendents, fa que siguem molt més autoexigents, que ens autoexplo- tem, que tinguem la sensació que mai no arribem als estàndards. Que hem de fer el do de pit fora i dins de casa perquè se’ns mesclen les cures, el prosumo –produir i consumir–, la necessitat de guanyar diners per tenir una habitació pròpia. Aquest tipus d’explotació laboral, social, sistèmica, es reflecteix en processos d’ansietat, en processos psicològics absolutament terrorífics i en malalties –no psicosomàtiques sinó reals– que tenen a veure amb el desgast i amb la precarietat. Per això, a Clavícula, quan em vaig posar a analitzar quins eren els focus del meu dolor, em vaig adonar que el meu do- lor tenia una base fisiològica relacionada amb la meno- pausa, amb l’envelliment del cos, fins i tot amb la por Directa 452 18 d’abril de 2018 MIRALLS 15

existien les paraules per descriure els fenòmens. Això només ha estat la conciliació d’uns. Ho estem veient colpeix, i colpeix bastant, perquè al final t’adones que el amb la Llei Mordassa: els titellaires van a la presó per que has acabat explicant és que l’emperador, que seria apologia del terrorisme, els rapers s’estan jugant quinze la naixent democràcia espanyola, anava nu en molts anys de condemnes i, sense anar més lluny, l’altre dia la sentits però costava molt veure-ho. Ara no costa tant, Fundació Francisco Franco va fer un tuit per celebrar ara sembla que tothom veia que l’emperador anava nu la victòria de la Guerra Civil i no passa res. Tindran acu- Els patriotes del que de tota la vida. I no és cert, no és veritat. sacions particulars, però el govern no ha actuat com amb la resta. És un món hipòcrita on ens venen una han d’estar pendents Na Lala es troba enmig d’una plaça envoltada de mena de greixet de relativisme que és fals, perquè els és de les condicions gent amb banderes espanyoles pertot i no pot su- que segueixen manant són els que han manat sempre. portar ser-hi. Com veus que aquest nacionalisme Els privilegis dels de tota la vida segueixen funcionant. econòmiques espanyol no només hagi augmentat, sinó que ho hagi acabat impregnant tot? En aquest context i aquesta situació política en i de l’educació Amor fou és una novel·la que sorgeix el 2004 d’una imat- què vivim i sumant-hi la situació d’excepció que del seu poble ge. D’una imatge que a mi em provoca inseguretat, in- viu Catalunya amb empresonaments polítics i una certesa i por. És un 12 d’octubre a Madrid, quan alcen repressió brutal cap als CDR, com ho veus tu que aquella bandera d’Espanya que teníem a la plaça de no vius aquí? Creus que hi ha desinformació? Colón que era gegant i colpidora. Començo a veure al Crec que hi ha una enorme tergiversació mediàtica, però Amb el tema català meu voltant gent que llueix una simbologia espanyola, que és una tergiversació amb què certa ciutadania està nacional, que per a mi tota la vida ha estat agressiva, per còmoda. No tenim gaires ganes de fer-nos preguntes, hi ha una enorme orígens familiars i per vivències polítiques. Em començo tothom està molt més content des de la comoditat de tergiversació, però és a sentir terriblement sola en un lloc estrany on tothom casa seva i mirant el futbol, però des de la meva pers- veu allò com quelcom natural. A poc a poc, em vaig ado- pectiva madrilenya, i ja he dit que jo no soc patriota ni una tergiversació amb nant que el nacionalisme espanyol s’ha convertit en una nacionalista, a mi em sembla immoral i crec que va en mena d’ideologia invisible que tothom dona per fet però detriment d’una possible qualitat democràtica futura que què certa ciutadania que hi ha molts éssers humans als quals ens produeix hi hagi presos de consciència. I hi haurà gent que dirà està còmoda un malestar perquè remeten a un concepte de pàtria que no són presos de consciència, però són persones espectacularitzat, filofeixista en molts sentits, relacionat que no tenen delictes de sang i són a la presó pel seu amb les victòries esportives, amb una visió estereotipa- model d’estat i per la seva proposta política; per tant, jo da del que significa una nació. D’alguna manera, estan crec que qualsevol ciutadà o ciutadana educada en un malversant la paraula pàtria. Jo no soc patriota, però concepte crític se n’hauria d’adonar. I sobretot no jugar crec que els patriotes del que han d’estar pendents és a dir: “Com es nota que no saben el que és ser presos de les condicions econòmiques i de l’educació del seu polítics durant el franquisme!”. Què hi té a veure? És poble, de la seva salut física i moral, que no existeixin l’any 2018 i hi ha senyores i senyors que paguen amb treballadors pobres ni aturats de llarga durada i que tots presó pel que pensen. Em sembla un despropòsit i crec puguem tenir pensions. Per a mi això seria ser patriota. que des de la societat civil, no només a Catalunya, sinó Tota la resta em sobra. El llibre va néixer de dir que no en altres punts de l’estat, hi hauria d’haver una reacció. em sent integrada ni còmoda en aquest cos nacional, Perquè hi insisteixo, això desmereix la nostra suposada perquè em sembla que el que s’està perpetuant és un modernitat com a país democràtic. A mi és el que més concepte de la transició espanyola en què la conciliació em preocupa: perquè poden anar contra tothom.� 16 IMPRESSIONS 18 d’abril de 2018 Directa 452 contrast

Podem viure de manera saludable sense recórrer a les vacunes?

La vacuna, un fàrmac qualsevol

Xavier Uriarte President de la Lliga per a la Llibertat de Vacunació

a vacuna és un fàrmac biològic i químic que s’in- Quaderns de la bona praxi –que edita el Col·legi de Metges nals. Amb prou feines es declaren l’1% de les reaccions jecta perquè l’organisme reaccioni. A causa de de Barcelona– va inventariar els drets i deures dels pro- adverses, una xifra irrisòria per a una història clínica Lla seva composició, té un elevat grau de toxicitat, fessionals i dels ciutadans o pacients envers la vacunació. completa, de manera que l’aplicació i el seguiment igual que el tenen altres medicaments, com els antiin- Entre els deures dels professionals, esmenta la recep- d’aquest fàrmac no satisfà els mínims requisits per a flamatoris. Amb la Segona Guerra Mundial, moment en ció d’informació per part de l’administració sanitària una pràctica responsable i confiada. què van establir-se els calendaris vacunals, la majoria sobre la composició i els efectes perjudicials de les va- Si les vacunes no es prohibeixen, és perquè desmun- de vacunes contenien compostos derivats del mercuri, cunes. A partir d’aquí, el facultatiu té l’obligació d’obrir tar aquesta indústria suposaria aturar dinàmiques que dels quals l’any 2014 es va comprovar que provocaven una història clínica amb una enquesta prevacunal de econòmicament donen molts beneficis i llocs de treball. efectes nocius per a la salut, cosa que va obligar a ex- 10 punts que ha de fer possible el diagnòstic d’indicació El sistema funciona molt bé a l’hora de receptar i gastar, treure’n aquesta substància. o contraindicació, així com la declaració de qualsevol però, en canvi, funciona molt malament si l’objectiu és Ja durant el segle XX, associacions de sanitaris i met- reacció postvacunal. estalviar i informar que, per reemplaçar les vacunes, ges europeus s’havien oposat a altres vacunes, com la Per la seva banda, el ciutadà o pacient té el dret només cal combinar una dieta biològica sense gluten de la verola o la meningitis. I recentment, entre 2009 a conèixer tots els aspectes relacionats amb la vacuna, i lactosa amb remeis homeopàtics que regulen la flora i 2014, alguns estudis adverteixen de l’impacte que cau- a més de la possibilitat de donar el seu consentiment intestinal. Plantejar això és una necessitat, encara que sen les del papil·loma humà o la napea. Així ho admeten informat i, en el cas de dany postvacunal, accedir a una impliqui obrir la caixa de pandora i alguns no estan les farmacèutiques en els prospectes, segons els quals indemnització per part de l’administració. disposats a assumir-ho.� entre els 35 components químics que inclouen n’hi ha Doncs bé: cap d’aquests supòsits avui no es com- que poden provocar al·lèrgies i, en una de cada deu do- pleixen. Ni s’informa el professional sanitari de sis, irritabilitat, canvis de conducta o trastorns digestius. manera adequada ni tampoc el ciutadà En una de cada mil o deu mil, les conseqüències arri- o pacient rep una bona informa- barien a l’encefalopatia, que tant pot manifestar-se en ció sobre els compo- atacs d’epilèpsia, paràlisis, convulsions o desconnexions nents i les reac- neuronals, fins a l’autisme o la mort sobtada del lactant. cions post- Sobretot, el perill es dona en l’etapa de gestió, mentre vacu- l’embrió desenvolupa els teixits i els aspectes motrius i cognitius per funcionar com un adult; més tard, entre els 3 i els 6 anys, quan desenvolupa el control dels esfín- ters, i després, de gran, quan el cos encara és permeable a moltes sensibilitats. Els efectes de les vacunes, doncs, generen impactes molts variats, que en- tre altres coses deriven en diabetis i canvis d’oxigenació a la sang i lesions òssies, atès que l’alumini d’algunes vacunes fa que, en competència amb el calci i el fòsfor, alteri el funcionament de les tiroides. A propòsit d’això, el número 14 (2012) dels Directa 452 18 d’abril de 2018 IMPRESSIONS 17

Podem viure de manera saludable sense recórrer a les vacunes?

Uns medicaments segurs i necessaris

Joan Mirabent Infermer i responsable de Salut Laboral del Consorci Sanitari de l’Anoia

es vacunes són medicaments que s’obtenen Igual que, com ha quedat científicament comprovat, no nar-se contra la grip i la tos ferina. No sols perquè les a partir de microorganismes morts o atenuats. existeix una relació causal entre l’administració de les protegeix a elles, sinó també al nadó en els seus primers LSón capaços d’activar el nostre sistema immu- vacunes i la mort sobtada de l’infant. Al contrari, el nou- mesos de vida. Pel que fa a les vacunes indicades per la nitari, però no tenen capacitat de produir la malaltia, nat que no ha rebut la vacunació per diftèria, tètanus, triple vírica o l’antivaricel·losa, la vacunació ja no seria sinó que provoquen una resposta similar a la que pro- tos ferina i poliomielitis té un important risc de mort necessària fins després del part. duiria la infecció natural. Vacunar, doncs, és una acció o discapacitat greu. De la mateixa manera que malal- Amb tot, l’Agència de Salut Pública de Catalunya re- de prevenció primària amb què es vol protegir el cos ties com el xarampió, la parotiditis i la rubèola poden corda la importància de complir amb el calendari de d’una possible malaltia. ser també greus i comportar importants complicacions vacunacions sistemàtiques, per així evitar l’emergència Tot i que, com qualsevol medicament, poden gene- en els adults, com ara pneumònia, encefalitis, ceguesa de malalties greus que pràcticament havien desaparegut rar reaccions adverses de tipus local –principalment i fins i tot la mort, raó per la qual és necessària l’admi- en el nostre entorn. Sense oblidar que, en l’àmbit de febre o petites molèsties en el punt d’injecció– les va- nistració de la vacuna indicada. la prevenció, cal realitzar diverses mesures universals, cunes són eficaces i compleixen uns estàndards de També, un estudi de l’any 1998 sobre una possible com són la rentada de les mans, elements de barrera seguretat molt alts. vinculació entre la vacuna contra el xarampió, la pa- o consum d’aigua potable, entre d’altres. Una sèrie de En relació amb el mercuri, que en el seu moment rotiditis, la rubèola i l’autisme va provocar inquietuds protocols que contribueixen a protegir-nos contra cer- s’havia utilitzat com a conservant en ampolles de dosis i temors entre la població, ja que alguna bibliografia tes malalties infeccioses, si bé el nivell d’exposició al múltiples, cal recordar que ara ja no el contenen. Les advertia de possibles efectes nocius. Després, però, es risc biològic sovint no és suficient. Per aquest motiu és vacunes que s’administren a Catalunya són monodosi, va desmentir i la publicació va ser retirada, ja que no fonamental respectar els programes de vacunació, ja de manera que no comporten cap risc per a la salut. existeix cap relació entre les vacunes i l’autisme. que, d’altra manera, moltes d’aquestes infeccions po- A part de l’edat infantil, als prevencionistes ens pre- den reaparèixer. ocupa especialment el segment de dones Els professionals de la salut ens regim i actuem grà- embarassades, les quals cies a aquestes guies i pautes de vacunació, les quals es creiem que tam- revisen periòdicament tenint en compte que, a causa bé han de dels canvis demogràfics i altres factors, sempre poden vacu- aparèixer noves malalties. Per tant, i com bé va afirmar el doctor Jules Hoffmann, Premi Nobel de Medicina l’any 2011, “el risc més gran de les vacunes és no posar-les”. Per tot plegat, podem concloure que les vacunes són medicaments eficaços i segurs, els quals han suposat un dels avenços més importants de la medicina amb vista a salvar moltes vides i que, en cap moment, no han d’excloure l’adquisició d’uns hàbits sa- ludables per part de la població.�

/ VISUAL OMELETTE 18 IMPRESSIONS 18 d’abril de 2018 Directa 452 pàgina oberta

La història del sistema públic de pensions a l’Estat espanyol

Adriana Beidenägl i Juan Montero Marea Pensionista de la Marina-Zona Franca de Barcelona

esprés de la der- USTEC, SOC da de la pensió Catalunya. El febrer de rota de la Guerra d’Andalusia i pot ser d’un 2014, es va constituir, en DCivil, amb l’es- altres col·lec- 38%. També es una multitudinària as- clafament del moviment tius). UGT no la va pactar apli- semblea a les Cotxeres obrer i la pràctica liqui- va convocar ni car el factor de de Sants, la Marea dació de totes les seves hi va participar sostenibilitat el Pensionista. Dos anys organitzacions, a la fi malgrat el cost 2027. més tard, es va crear la de la dècada dels 50 les que li va supo- S’augmenta Coordinadora Estatal per noves fornades laborals sar. La vaga, també de 35 a a la Defensa del Sistema s’incorporen a la lluita, malgrat la fe- 37 els anys ne- Públic de Pensions, un pas i reconstrueixen un nou roç campanya cessaris per a important per estendre la i vigorós moviment obrer del govern i de cobrar el 100% creació de col·lectius de que protagonitza fites tots els mitjans de la pensió, pensionistes a la majoria importants. Així va néi- per despresti- juntament del territori de l’Estat. xer la Llei General de la giar-la, va ser amb altres re- Fa cinc anys que aquest Seguretat Social de 1966, un èxit rotund, quisits. El 2011, govern aplica un 0,25% en amb vigència des de l’1 amb una parti- Zapatero va la revalorització de les pen- de gener de 1967, i que va cipació d’uns 5 congelar per sions, que representa, jun- significar un salt qualitatiu milions de per- primera vega- tament amb la congelació en la consolidació d’un sis- sones. Aquesta da les pensi- de 2011, una pèrdua de més tema públic de pensions va ser la primera vaga ge- / ROSER PINEDA ons, una decisió que va re- del 7% del nostre poder ad- a l’Estat espanyol. neral des del final de la presentar la pèrdua d’un quisitiu. Davant d’aquesta Aquesta llei significa- Guerra Civil. El PSOE no 3% del poder adquisitiu, situació i de la campanya va la implantació d’un va retirar la seva reforma, i va obrir el camí que des- de mentides i amenaces model unitari i integrat però es va veure obligat pensions de la Seguretat prés ha seguit Rajoy. del govern i els seus adlà- de protecció social, amb a establir per llei la revi- Social i s’assentaven les Així, el PP, un cop al go- ters, posant en qüestió l’ac- una base financera de re- sió automàtica de les pen- bases per iniciar el des- vern, ha aprofundit l’atac tual sistema de pensions, es partiment, gestió pública sions amb l’IPC. mantellament del sistema a les pensions aprovant van convocar dues mobilit- i participació de l’Estat en públic de pensions. una nova reforma de pen- zacions a l’Estat (el 22 de fe- el finançament. També es- Pacte de Toledo També es va acordar sions i avançant al 2019 el brer i el 17 de març), amb la tablia l’edat de jubilació i les noves reformes assentar una segona des- factor de sostenibilitat (se- participació de milions de als 65 anys. Es necessita- A proposta de CiU, el tralada a la quantia de les gons alguns economistes, persones, en la seva majo- ven vuit anys de cotització Congrés dels Diputats pensions, passant de 10 a per als nous pensionistes ria pensionistes. En l’últi- per tenir dret a la pensió va crear una ponència 15 anys per tenir-hi dret. pot representar fins a un ma jornada reivindicativa, i com a base reguladora parlamentària (Pacte de Posteriorment, el 2001 30% menys). A més, intro- en dia festiu, també s’hi per calcular-la es tenien Toledo) per elaborar un i 2008 es van aplicar du- dueix el factor de la reva- van sumar joves i treballa- en compte els dos anys an- informe sobre els “pro- es noves reformes que lorització: augment del dors en actiu, precisament teriors a la data de la jubi- blemes estructurals” del comportaven importants 0,25% de les pensions en els més afectats en el futur lació. I, sobretot, s’establia sistema de la Seguretat agressions als treballadors, lloc de l’índex de preus al per les reformes que s’es- un règim transitori de bo- Social. Aquest informe es i alguna millora. consum (IPC), que havien tan aplicant. nificacions per a totes les va aprovar el 6 d’abril de estat aplicant fins llavors. No ens entabanaran persones que havien cotit- 1995 –quan encara gover- L’huracà neoliberal Això pot representar que amb qualsevol de les ocur- zat abans de l’1 de gener nava el PSOE–, i va quedar El 2010, el govern de en situacions d’una alta in- rències que estan llançant. de 1967 a l’Assegurança consagrat posteriorment Zapatero, després d’ha- flació, d’aquí a pocs anys, La solució requereix reim- de Vellesa i Invalidesa i/o en el pacte entre el govern ver estat repetint durant es pugui perdre fins a la plantar un model de reva- Mutualisme Laboral (en- del PP, CCOO i UGT. molts mesos que a l’Estat meitat de la pensió. loració automàtica de les cara que fos un únic dia). Engegava així un canvi espanyol no hi havia cap pensions en relació a l’IPC, de model, d’un sistema crisi, va claudicar davant Marea Pensionista restablir la jubilació als 65 Reforma de 1985 públic de pensions a un la troica, que li va imposar de Catalunya anys i fixar una pensió i La solució i vaga general construït sobre dos pilars: una cura de cua cavall per a A la campanya electoral un salari mínims a partir El govern del PSOE va unes pensions públiques l’economia espanyola, amb de 2011, el PP es va com- dels 1.080 euros mensuals. exigeix presentar un projecte de convertides en pensions retallades en totes les ma- prometre a revisar les pen- A més, el finançament ha llei que consistia a passar de subsistència, “comple- tèries. En la reforma de les sions amb l’IPC. Un cop d’estar garantit per llei, de reimplantar de 2 a 8 anys el període mentades” amb pensions pensions que va imposar, al govern, no va aplicar manera que obligui els de la base reguladora per privades. Perquè tot això any rere any s’incrementa l’1,9% que tocava. Com a Pressupostos de l’Estat a un model de calcular la pensió, i de 8 s’anés concretant, la pri- l’edat per poder jubilar-se, conseqüència d’aquest assignar les partides que a 10 els anys necessaris mera recomanació del fins a arribar als 67 anys en atracament, a principis cada any siguin necessàri- revalorització per tenir-hi dret. Davant Pacte de Toledo va ser es- l’horitzó de 2027. Es passa de 2013 es van començar es per pagar les pensions d’aquesta primera reta- tablir que “les cotitzacions de 15 a 25 anys el període a presentar demandes ju- mantenint les cotitzacions automàtica llada, CCOO va convocar socials hauran de ser su- necessari per accedir a la dicials des d’associacions socials, i urgeix incorpo- una vaga general de 24 ficients per a la cobertu- pensió. I no només això, de veïns i assemblees del rar al Règim General de de les hores el 20 de juny de ra de les prestacions con- sinó que per a la “cobertu- 15-M a l’àrea metropoli- la Seguretat Social els tre- 1985, a la qual es van su- tributives”. Així, s’eximia ra de llacunes” (el temps tana de Barcelona, que balladors i treballadores pensions amb mar ELA-STV i l’esquerra l’Estat de la responsabi- sense haver cotitzat durant posteriorment es van de la llar, amb totes les sindical (LAB, CIG, CGT, litat del pagament de les aquest període) la retalla- estendre a la resta de conseqüències.� relació a l’IPC Directa 452 18 d’abril de 2018 CRUÏLLA 19 lla

Cru ï Píxels crítics

/ RIBES COOKED

Oriol Bartumeu | @Oriludic

n ple segle XXI, els jocs i els vide- han passat a formar part del llenguatge Ficar-se a la pell d’un ojocs ja no són considerats única- que utilitzen els videojocs per poder ex- Ement com una forma d’entreteni- pressar idees o sentiments, com ho po- inspector de frontera, ment. Evidentment, ho són, però gràcies den fer les grans produccions cinemato- a plantejaments filosòfics del segle XX gràfiques. Els primers videojocs eren ben destapar empreses que van estudiar el joc i el van apartar rudimentaris i buscaven únicament la di- de la banalització i als avenços tecnolò- versió. Els avenços tecnològics han fet deslocalitzades, sobreviure gics en matèria audiovisual, actualment que els creadors i creadores de videojocs podem considerar els videojocs com una puguin dibuixar expressions emocionals en una ciutat assetjada forma més de manifestació artisticocul- a les cares dels personatges virtuals i, per tural i com una eina per a la reflexió crí- tant, puguin introduir infinitat d’històries o administrar una ONG. tica, política i social. No és una afirmació que fins ara només podíem veure en sales gratuïta: a països com els Estats Units de cinema o còmics. Aquest fet, sumat al Aquestes són algunes de els videojocs són considerats oficialment tret diferencial més important dels video- com a disciplina artística des de 2011. El jocs –el control de la protagonista per part les situacions virtuals que MoMA va instal·lar una exposició per- de qui juga, viure en primera persona manent el 2012 amb els videojocs més i influir en la seva trajectòria amb les nos- plantegen els anomenats importants de la història i a Londres es tres accions i decisions–, ha conduït les va organitzar la “Londonvideogames”, obres d’oci digital a una nova dimensió “videojocs pel canvi”, una exposició on es pot veure com es en termes d’expressió, narrativa i capa- parla de la ciutat londinenca dins del citat crítica. El món dels videojocs enca- que pretenen despertar món dels videojocs. ra és molt nou comparat amb el d’altres Els videojocs s’han instaurat dins la disciplines artístiques com la fotografia l’esperit crític i la reflexió cultura, i en molts casos serveixen com a o el cinema, i estem en plena explora- aglutinadors de diferents disciplines. La ció del seu potencial narratiu i expres- il·lustració, el disseny, la música i el guió siu. Estem vivint una eclosió incon- 20 CRUÏLLA 18 d’abril de 2018 Directa 452

trolable de creacions que fugen del mainstream i que aporten aire fresc amb la seva voluntat de trencar amb els esque- mes instaurats per la indústria. Aquests videojocs són la manifestació més clara d’aquest nou desig d’anar més enllà de l’entreteniment per situar-nos en aquest nou territori artístic i cultural. La tendència actual i majoritària dels jocs més populars és la del fotorealisme i l’espectacularitat tecnològica, cosa que fa que els seus pressupostos de producció siguin de milions de dòlars. Són jocs que tenen relativament poc risc econòmic: utilitzen fórmules provadament guanya- dores. El risc –com a la resta de manifes-

“Que els videojocs són dolents? Això mateix deien sobre el rock’n’roll”, Shigeru Miyamoto, creador de jocs com Mario Bros o Zelda tacions artístiques– es troba als marges: el prenen els petits estudis, o fins i tot els creadors i creadores solitaris que decidei- xen que el seu joc el protagonitzarà un home espelma que vol il·luminar tan fort A partir d’aquesta proposta s’han anat en impostos. El joc s’acaba quan acon- Malgrat aquesta deshumanització com un far o un petard que no vol explo- creant jocs que conviden a la reflexió seguim l’objectiu o som enxampats, i és que manifestament vol representar, tar i viure per sempre. Conceptes, sen- política –des dels conflictes de pirateria una eina molt interessant que comple- Papers, please també mostra que dar- timents o representacions de la realitat al mar de Somàlia fins a l’escalfament menta la informació recollida a la inves- rere de cada número, cada expedien que fugen del clàssic rescat de princeses global del planeta–, i que fins i tot han tigació periodística. i cada document hi ha una persona o de salvar el món dels antipàtics marci- acompanyat articles d’anàlisi dins de amb la seva pròpia història; històries ans verds. Són obres de gran bellesa ar- les versions digitals de diaris com el La deshumanització molt humanes que es viuen dia a dia a tística que ens fan passar estones d’autèn- The New York Times. Tant és així que Una frontera entre dos països que fins les fronteres de tot el món. Un matri- tic terror o patiment, i que ens volen fer el 2004 es va crear Games For Change fa poc estaven en guerra. Tu no ets ni moni de persones grans que fuig de la interactuar de manera molt diferent de (Jocs per al Canvi), una organització un soldat, ni un general ni un franctira- misèria del seu país on l’home té els com ho fan les grans superproduccions. amb l’objectiu de potenciar la creació dor. Ets l’inspector de la frontera i has papers en regla i la dona no. Una noia Gonzalo Frasca és un creador que el de videojocs que ajudin a aprendre, a de deixar passar o denegar l’entrada als que vol entrar al país amb la promesa 2003 va fer un joc petit i senzill, però entendre diferents realitats del món i – centenars de persones que hi fan cua de feina i t’adones que serà explotada que actualment encara hi juguen mi- perquè no?– a intentar fer un món millor. diàriament. La teva família depèn dels sexualment. O persones transsexuals lers de persones d’arreu del món, i fins Cada any se celebren els News Games, teus ingressos econòmics. Com més gent que veuen denegada l’entrada al país i tot encara docents li agraeixen la se- un festival on es presenten diferents atenguis, més diners guanyes, però si perquè la seva legislació no les accepta. va creació per ajudar-les propostes, es fan debats deixes passar algú que no El guionista i traduc- a generar debat a les au- i s’atorguen premis als tenia els papers en regla tor de videojocs Josué les: September 12th. És el millors jocs de l’any. et restaran diners del sou. Monchán, encarregat primer joc del projecte El 2004 es va El fenomen ha anat Sota aquesta premissa es Al joc ‘This War de fer la traducció al newsgaming, una iniciati- crear Jocs per evolucionant fins al punt va crear l’any 2013 el joc of Mine’ qui juga castellà de Papers, ple- va amb l’objectiu de crear al Canvi, una que els famosos “papers Papers, please un dels jocs no és militar sinó ase, el va definir així: jocs que fomentin el debat organització de Panamà”, es van pre- indie més aclamats per la civil, que patirà “La mateixa forma de polític. El joc ens proposa que potencia sentar al món amb un crítica dels últims anys, tota mena de jugar-hi i d’explicar les disparar suposats terroris- la creació de curiós joc: Stairway to obra d’una sola persona: contratemps: històries, tan allunyades tes en un mercat àrab. Si Tax Heaven. El fet que el Lucas Pope. del cinema, demostren els localitzem i els dispa- videojocs que Consorci Internacional Papers, please ens fa ferides, gana, que els videojocs s’es- rem, la bomba arriba al ajudin a aprendre de Periodistes triés un sentir la deshumanització malalties... tan convertint en la no- mercat amb retard i pro- videojoc per il·lustrar el que es crea a les fronteres: va avantguarda artística, voca la mort de gent civil treball d’investigació per les persones passen a ser capaç de donar cabuda a innocent i suposa la radicalització de destapar la creació d’empreses desloca- papers que hem de comprovar que esti- projectes personals allunyats del ma- la resta de persones que testimonien la litzades diu molt del seu potencial. El joc guin en ordre. Tot el joc està creat amb ta-mata i els jocs de moure caramels”. situació. És més aviat una simulació in- no és més que un “tria la teva aventura” gràfics pixelats, pobres, amb tons grisos Sovint, als videojocs som protagonis- finita: no guanyes, no perds, si vols pots on hem d’escollir entre un futbolista fa- i foscos, que ajuden a recrear l’ambient tes dels conflictes bèl·lics formant part no disparar mai... Però les teves accions mós, una política o un home de negocis de fredor i deshumanització de la fronte- d’un bàndol combatent. Però: i les per- tenen conseqüències. El títol del joc i el i, a mesura que anem prenent decisions, ra. Amb unes mecàniques molt senzilles, sones que no apareixen mai en aquests que decidim fer amb els terroristes ens ens acostem a l’objectiu que se’ns marca es crea una dinàmica del joc que ofega jocs? This War of Mine és un joc que ens convida a reflexionar sobre la política a l’inici. El del futbolista, per exemple, qui juga i el fa caure en errors que aug- proposa sobreviure al màxim de temps de Bush després dels atemptats de l’11-S. és deixar de pagar dos milions de dòlars menten la tensió. possible en una ciutat assetjada i rodeja- Directa 452 18 d’abril de 2018 CRUÏLLA 21

Captures de pantalla dels vi- deojocs Papers, please i This War of Mine

da per franctiradors. En aquest cas, no Travessar la frontera virtual i administrar tota una ONG, i un més d’ac- som militars, som civils. Homes, dones El 4 d’abril va arrencar la campanya ció, en el qual haurem de conduir per i fins i tot criatures que patiran tota mena de micromecenatge a quickstarter del pistes en molt mal estat per transportar de contratemps: ferides, gana, malalties, joc African Aid. És un videojoc fet per vacunes o materials sense que caduquin. etc. Només podem sortir de nit a buscar Francisco Telles de Meneses en el qual Cada cop tenim més i més propostes i, menjar i tota mena de materials neces- tot el que aconsegueixis jugant-hi, pas- quan creiem que ja s’han explorat totes saris per no morir. A les nits també ens sarà a la vida real. Els diners que inver- les vies, n’apareix una de nova per asso- trobarem amb altres persones que viuen teixis comprant el joc aniran íntegrament lir altres fites. a les ONG que operen al Senegal, on està Hi ha qui diu que l’art –només pel fet de ambientat. Si aconsegueixes transportar ser art– és una manifestació, una protesta, “La cultura és l’opció política vacunes a un poblat allunyat, els diners un crit. Hi ha qui diu que l’acte creatiu més revolucionària a llarg que has invertit comprant-lo es destina- és una actitud transgressora. Creguem termini”, Montserrat Roig ran a un projecte real de vacunacions. Si el que creguem, totes les manifestacions al joc aconsegueixes reunir els materials artístiques poden ser canals des d’on fer necessaris per a fer una escola, els diners crítica o denúncia, i els videojocs no vo- a la ciutat, a qui haurem d’ajudar o de qui que has invertit en el joc aniran al pro- len quedar-se’n al marge.� ens haurem de desempallegar perquè ens jecte de la construcció d’una escola real. volen treure el poc menjar que ens que- Així funcionarà aquest nou concepte de da. Tot i que el joc sembla inspirat en les videojoc-cooperació si aconsegueix els guerres dels Balcans, és un drama que, objectius de finançament. Tindrem dos per exemple, s’està vivint cada dia a les modes de joc. Un més estratègic, en el ciutats de Síria i últimament al Kurdistan. qual hem de gestionar aliments, vacunes 22 RODA EL MÓN 18 d’abril de 2018 Directa 452

DESPERTA UNA GENERACIÓ DE JOVES CONTRA LES ARMES

ESTATS UNITS Estudiants supervivents de l’institut Stoneman Douglas Washington de Florida i activistes s’uneixen en el moviment Never Again MSD en contra de la tinença d’armes de foc

Diana Gener | @Dianagener Nova York

l discurs –i el silenci– de l’estudiant supervivent Un moviment divers i unit de la massacre de Parkland, Emma González, va El jovent de Parkland va enviar un missatge molt clar Edurar sis minuts i vint segons. El mateix que va a Donald Trump i a l’Associació Nacional del Rifle (NRA), tardar Nikolas Cruz, de 19 anys, a matar disset persones una organització conservadora que fa lobbisme per in- i ferir-ne quinze a l’institut Marjory Stoneman Douglas, fluenciar políticament en favor del dret a posseir armes a Parkland, un municipi acomodat de l’estat de Florida, i que s’oposa a qualsevol legislació que en restringeixi el dia de Sant Valentí. González va recordar els com- l’ús. L’NRA també ha bloquejat els intents de recerca panys i companyes assassinades i va mantenir, amb la sobre les armes i les seves conseqüències posant pres- mirada ferma i algunes llàgrimes, uns quatre minuts de sió al Congrés perquè retalli les subvencions al Centre silenci davant d’una multitud de persones i de càmeres de Control de Malalties i Prevenció. que ho retransmetien per a tot el món. Era a la Marxa L’endemà de la massacre, alumnes supervivents de per les Nostres Vides, una manifestació nacional per l’institut van decidir crear un moviment. Aprofitant les condemnar la massacre més recent i mortífera en un xarxes socials i els mitjans de comunicació, van enviar institut dels Estats Units, després dels terribles fets de el seu missatge al poder legislatiu, al president Donald Columbine l’any 1999. Trump i a l’NRA. Jovent ben articulat i amb discursos La protesta principal va tenir lloc a Washington el 24 directes i efectius. de març, un mes i mig després dels fets, amb rèpliques El moviment Never Again MSD (Marjory Stoneman a 800 ciutats dels Estats Units i de la resta del món. Al Douglas), que va experimentar un ràpid creixement voltant d’un milió de persones van sortir als carrers a les xarxes, incloïa narratives que no només se centra- per condemnar el tràgic esdeveniment i per pressio- ven en les massacres, sinó també en les morts que les nar la classe política a prendre mesures per regular les armes provoquen a molts barris i suburbis de ciutats La protesta principal armes. En els seus discursos, l’estudiantat va instar els americanes i que normalment afecten persones negres partits demòcrata i republicà a aprovar una legislació i amb baixos ingressos. Edna Chavez, una jove activista va tenir lloc a per prohibir les armes de foc i instaurar processos de del sud de Los Angeles, ho va explicar en un emotiu dis- Washington un mes verificació d’antecedents universals. curs durant la manifestació: “Vaig aprendre a esquivar El jovent mobilitzat, d’entre 17 i 18 anys, va insistir bales abans que a llegir”. El seu germà, Ricardo, va ser i mig després dels també en la importància de registrar-se per a votar assassinat amb una arma en un dels barris meridionals a les eleccions de meitat de legislatura del novembre de la ciutat californiana. fets, amb rèpliques vinent. Algunes de les persones afectades pel tiroteig La violència de les armes als Estats Units mata 93 per- a 800 ciutats de Parkland aniran per primera vegada a les urnes. És sones al dia de mitjana, incloent-hi homicidis, suïcidis la generació que ha crescut amb els simulacres de mas- i accidents. Una xifra que va molt més enllà de les mas- sacres i amb por que, algun dia, sigui la seva escola la sacres, tot i que són les que tenen més ressò als mitjans. protagonista de la tragèdia. Mentre que la tinença d’armament ha anat lleugerament El jovent de Parkland “Sempre tinc aquest pensament a la meva ment, a la baixa i s’ha estancat en els últims anys, un de cada (Florida) va enviar a veure si em passa a mi avui o a algun company del tres habitants posseeix una arma o més. Generalment, meu districte”, comenta Zamira, una jove estudiant els homes tenen més armes que les dones i els homes un missatge molt d’institut que va acudir a la marxa de Nova York amb negres pateixen un risc catorze vegades més gran de clar a Donald Trump les companyes de classe. Sandra Blackwood és la mare morir a causa d’una arma. d’una jove adolescent: “Els meus fills han hagut de fer i a l’Associació simulacres des que van a l’escola primària, en canvi, la Quan és la policia qui mata meva generació no va viure això”, comenta. Blackwood El 18 de març, la policia de Sacramento disparava vint Nacional del Rifle considera “ridícul” que “encara estiguem lluitant per trets al jove Stephon Clark al jardí de casa de la seva una cosa de sentit comú”. àvia. La versió oficial assegura que van confondre el Directa 452XXX 18XX d’abril de XXXXX de 2018 de 2017 RODA EL MÓN 23

Manifestants a la Marxa per les Nostres Vides a Nova York / DIANA GENER

telèfon mòbil que Clark duia a les mans amb una arma. bit federal. L’episodi d’Stoneman Douglas podria ser El seu assassinat va generar una onada de protestes un punt d’inflexió en un debat polaritzat on està en a Sacramento i altres ciutats americanes, on es denun- joc la llibertat de tenir armes, un dret protegit per la L’assassinat del jove ciava l’abús de poder de la policia i es reiterava que Constitució americana en la seva segona esmena i que aquesta violència també forma part de la violència de sempre ha generat ambigüitat d’interpretació. De mo- Stephon Clark va les armes. Un problema sistèmic que el moviment Black ment, Donald Trump s’ha mostrat partidari d’endurir generar una onada Lives Matter denuncia des de 2014. els processos de verificació d’identitat a les persones Imani Henry és el director executiu de l’organització que vulguin aconseguir armes. Precisament, la deroga- de protestes a Equality 4 Flatbush, ubicada al barri de Crown Heights ció d’una regulació de l’era Obama el febrer de 2017 va de Brooklyn. Henry considera que si es parla de la vio- facilitar que les persones diagnosticades d’un trastorn Sacramento i altres lència de les armes, “s’ha de parlar dels assassinats de mental adquirissin armes. Trump també s’ha mostrat ciutats americanes les persones de color en mans de la policia”. partidari de donar armes al professorat. El 4 d’abril, la policia de Nova York disparava deu trets La falta de legislació federal dona marge als estats per a Saheed Vassell al mateix barri de Brooklyn, on viu i tre- poder fer lleis pròpies. En alguns, com el de Nova York, balla Henry. Vassell era veí del barri, conegut per tota la és molt difícil poder comprar una arma i els processos Hi ha excepcions comunitat, que tenia problemes mentals. Duia un mà- de verificació són més complexos. En canvi, en estats a la permissivitat, nec de dutxa que suposadament la policia va confondre com Florida tenen normes poc estrictes. Després de la amb una arma. Els fets de Brooklyn van desencadenar massacre, la comunitat d’estudiants va pressionar per- com ara l’estat de una altra onada de protestes i Henry en va ser un dels què s’aprovés una legislació que prohibís l’ús d’armes Nova York, on és organitzadors. “Els joves de color fa temps que advoquen de foc, com el rifle semiautomàtic que Cruz va fer servir pel control d’armes, molt abans del naixement d’aquest el 14 de febrer, però no ho van aconseguir. molt difícil poder moviment que estem veient ara arran de la massacre El 9 de març, el governador de Florida, Rick Scott, de Parkland”, comenta Henry. Segons el seu punt de signava una llei segons la qual s’augmentava l’edat míni- comprar una arma vista, el moviment estudiantil, tot i no ser perfecte, és ma per comprar una arma fins als 21 anys, s’allargava el positiu: “Estic orgullós del que estan fent els estudiants període d’espera, s’endurien els processos de verificació de Parkland i estic orgullós que estiguin treballant amb d’antecedents i es permetia al professorat dur armes, els joves de color de Chicago, que fa temps que treballen si així ho decidia el consell escolar. A més, es donava per aturar la violència de les armes i policial. Hi havia di- llum verda a la instal·lació de més detectors de metalls. versitat en els estudiants que van parlar durant la marxa. Aquestes dues últimes mesures han causat polèmica Són una nova generació de gent jove que treballa unida entre els sectors partidaris d’una legislació més estric- i crea noves aliances, i això està passant aquí, als Estats ta de les armes. Per la seva banda, l’NRA ha posat una Units. No és perfecte, però està passant”. demanda contra aquesta legislació perquè considera que el canvi en l’edat d’accés al mercat d’armes dels 18 Florida arma el professorat als 21 anys vulnera la segona esmena de la Constitució. Nikolas Cruz va entrar a l’institut amb una arma semiau- L’alumnat de Parkland va tornar a l’escola portant tomàtica AR-15, la mateixa arma de foc que s’ha utilitzat motxilles transparents. Una mesura preventiva per evi- en altres massacres. Aquests subfusells permeten dispa- tar que un estudiant pugui entrar a l’escola amb una rar moltes bales en poc temps, i l’estudiantat i partidaris arma de foc a la motxilla, com ho va fer Nikolas Cruz. de la regulació en demanen la prohibició. Mostren escepticisme, decepció i por davant la idea de Tot i que els tirotejos massius als Estats Units han tenir professorat armat. Com comentava John Norton, augmentat des de 2011 –la matança més mortífera va estudiant de la Universitat de Nova York present a la ser la de Las Vegas de l’any passat, amb un total de 59 Marxa per les Nostres Vides, “allò que realment caldria morts–, pocs canvis legislatius s’han aprovat en l’àm- és armar el professorat amb més pressupost”.� 24 RODA EL MÓN 18 d’abril de 2018 Directa 452

ALLENDISTES, MALGRAT TOT XILE

Santiago de Xile Relats des de la nova esquerra xilena, que impulsa una revolució democràtica heretada d’Unitat Popular

Laia Gordi | @miravent Santiago de Xile

orma Grez Viela se servia el te amb molt de comp- detencions i trasllats d’alumnes als estadis. A la Norma, a fer coses excepcionals. Faré tot el que pugui per fer les te i continuava disculpant-se perquè no havia un grup d’estudiants la va acompanyar fins a una tanca classes i que tots em sentiu, però necessito que estigueu Ntingut temps de preparar un berenar com “déu del darrere del recinte, havien fet un sot, s’escapaven per molt callats. No se sentia ni passar les pàgines”, recorda. mana” mentre la seva neta, la Catalina, intentava que la sota i sortien corrents. Va fer el mateix. Els dies poste- Els militars sovint irrompien a les seves classes buscant seva filla d’un any i besnéta de la Norma, no estirés les riors van ser un encadenament de viatges a l’Estadi de estudiants, i ella els feia saltar per la finestra mentre estovalles. La taula estava preciosa i senzilla, hi havia Xile, a pocs carrers de la universitat, a buscar alumnes entretenia els oficials als passadissos amb arguments panets –marrequetes–, mantega, melmelada, formatge que eren sota custòdia militar. La família, sovint ficada absurds i esborrava l’alumne de la llista d’assistència i pernil dolç, te i cafè. Era una tarda d’estiu –febrer– en política, no podia anar-hi per por a ser detinguda. a classe –sense abaixar la vista al foli. a Xile, el sol entrava per totes les finestres, però ja no Així que la professora anava a buscar-los com a “tuto- La Norma i el seu marit també van amagar gent escalfava, devien ser les vuit, quarts de nou. La Norma ra educativa”. En sortien després de rebre una pallissa. a casa, i van rebre amenaces de mort anys més tard per es va posar a parlar de la seva feina com a professora de La Norma i el seu marit els duien a casa en cotxe. Ella l’activitat política del seu fill petit. Però mai ningú va física a la Universitat de Xile durant la dictadura, amb no formava part de cap partit o organització política, poder provar res, mai ningú va saber res del cert. “Érem el mateix ritme pausat i serè com parlava del te. La per tant, no van poder perseguir-la mai, o va tenir sort. allendistes, és clar que érem allendistes”, diu la Norma Catalina l’escoltava absorta, sentint-ne els detalls per “Em van perseguir més per ser dona i tenir un estatus quan ja porta molta estona parlant, com si hi hagués primera vegada, mentre la petita jugava amb el pa i el a la universitat que per cap altra cosa”, explica. “Els quelcom de prohibit o de confessió en les seves paraules. formatge –ara sí– sobre les estovalles. militars van prohibir que les dones professores anéssim A Xile, fa només 45 anys del cop d’estat i 28 de la Norma Grez Viela havia estat la directora del depar- amb pantalons, perquè te’n facis una idea...”, afegeix. caiguda –suau– de la dictadura en un referèndum. La tament de física de la Universitat de Xile fins al cop població xilena no vol parlar de la dictadura. Ara, diuen d’estat de 1973. Era una universitat on es coïen les ide- Amagar les idees per sobreviure els grans mitjans de comunicació i les elits polítiques, es d’esquerres que revolucionaven el país. Víctor Jara Després van venir les amenaces perquè deixés la feina, cal mirar endavant, i la gran majoria de la població treballava al departament d’arts escèniques al mateix li van prendre el càrrec de directora immediatament, sembla acceptar amb passió el relat de les dues parts edifici. El dia del cop, l’11 de setembre, i els que van la van deixar sense classes, i el sou, curiosament, no iguals: allendistes i militars que van enfonsar el país, venir després, són una barreja de records confusos arribava mai. Allò va durar diversos mesos. Quan ana- i la dolça medicina de la desmemòria. Però, com diu i clars a la vegada. La universitat va ser assetjada pels va a reclamar, li donaven –molt educadament– un full un vers de Mario Benedetti que corona Villa Grimaldi, militars, ningú en podia sortir. Se succeïa la imatge de de renúncia voluntària a la feina. Si el signava, li deien, un antic centre de detenció i tortures: “L’oblit està cobraria tot el que li devien. Ella s’estimava la seva fei- ple de memòria”. na, i va voler parlar amb el nou rector –un militar– de la universitat, però la secretària se la va treure de sobre Recuperar Allende des dels ajuntaments de males maneres. Així que la Norma es va asseure en Jorge Sharp ens rep al seu despatx d’alcalde de Valparaíso un banc, davant del despatx del director, cada dia, matí –la segona ciutat més gran de Xile. És advocat, exlíder es- i tarda, a l’hora que el militar entrava i sortia. S’asseia tudiantil i forma part de la coalició del Front Ampli, un El dia del cop, l’11 de allà, prenia el sol i estudiava. Al cap d’unes setmanes, conglomerat de formacions d’esquerres i progressistes el militar la va saludar i li va preguntar què hi feia allà. que va sorprendre en les eleccions del novembre passat. setembre, i els que “Volia parlar amb vostè, però la seva secretària em diu Mentre arreu del món es parlava de la victòria aclapara- van venir després, que està sempre reunit. Soc professora de física d’aques- dora de les dretes a Xile –i de canvi de cicle a l’Amèrica ta universitat”. Amb la galanteria masclista, el director la Llatina–, sobre el terreny la lectura diferia una mica. són una barreja de va rebre, la va escoltar, li va tornar les classes i amb una La seva candidata a les presidencials, Beatriz Sánchez, trucada es va assegurar que rebés el sou cada mes. En va rebre el 20% dels vots, es va quedar a tres punts records confusos acabat, ella li va donar les gràcies i murmurà: “Sortirà de passar a la segona volta i la formació va aconseguir i clars a la vegada vostè abans que jo d’aquesta universitat”. Ho deia or- 20 diputats, de 155. El Front Ampli es va convertir en la gullosa de la seva universitat però sense saber ben bé tercera força política al país, esquerdant el bipartidisme què deia. Un any després el militar va ser purgat per la per primera vegada a la història democràtica de Xile. seva pròpia dictadura. La Norma va anar a la festa que el “Xile es troba en un moment estratègic”, arrenca el “Em van perseguir professorat va organitzar per acomiadar-lo. “Li ho vaig jove alcalde. I continua: “Com diu la frase gramsciana: més per ser dona dir”, va recordar-li amb un somriure cordial. allò vell no acaba de marxar i allò nou no acaba d’arri- La veritat és que després del cop hi havia tants mem- bar. I el que proposem des del Front Ampli és un nou i tenir un estatus bres del professorat desapareguts, detinguts o exiliats intent o una transformació democràtica del país. És que per cap altra que la universitat necessitava més docents. “Els militars a dir, imaginem-nos una societat postneoliberal”. no en saben, de física. D’història sí, tenen la seva histò- L’equip de Jorge Sharp i la seva Candidatura Ciutadana cosa”, rememora ria, però de física no”, diu la Norma. La professora va van guanyar les eleccions municipals a Valparaíso el donar classes en auditoris de 150 places amb més de 2016 amb més del 50% dels vots. Quan van entrar Norma Grez Viela 200 alumnes. “Els vaig dir: la situació política ens obliga a l’Ajuntament es van trobar el consistori més endeutat Directa 452 18 d’abril de 2018 RODA EL MÓN 25

Norma Grez Viela i la seva família, bere- nant a casa seva a Santiago de Xile / LAIA GORDI

El Front Ampli de Xile, i una “ciutat abandonada”: bruta i pobra. Van a sectors mitjans que assumeixin el projecte, amb un haver de “recuperar la ciutat”, explica Sharp, abans lideratge d’esquerres”. I l’alcalde, quasi sense respirar, s’ha convertit en la de poder començar a treballar en “una estratègia de puntualitza: “Aquí no es tracta només que la gent visqui tercera força política transformació que té més a veure amb la ciutat que millor, sinó de demostrar que és possible que la gent somniem”, diu: estrenar una farmàcia i una òptica po- visqui bé amb una pràctica política diferent”. al país, esquerdant pulars, amb preus deu vegades menors que al mercat, Quan se li pregunta, respon sense vacil·lar: “Aquí i una immobiliària popular que treballa amb la plata- som tots allendistes, completament”, i subratlla: “Ho el bipartidisme forma veïnal per l’habitatge. he dit també a la televisió nacional”. “Nosaltres estem per primera vegada impulsant una transformació democràtica on el poder Una nova institucionalitat estigui més distribuït, amb més qualitat de vida, una Però el projecte frontamplista va molt més enllà, Sharp vida digna, drets, una nova constitució, etc., però això s’anima parlant, i continua: “Té dos elements fonamen- també suposa fer aquests canvis i transformacions en Jorge Sharp, alcalde tals: per una banda, volem la renovació democràtica, democràcia, amb radicalisme polític, i això és el ma- de Valparaíso, que vol dir treure la democràcia de la trampa liberal del teix que proclamava Salvador Allende. L’aportació de vot, aprofundir els nivells de democràcia en l’economia, la Unitat Popular va ser precisament la revolució social considera que la producció, el territori, les relacions socials, la vida a través de la democràcia”, explica Sharp. “Ara... aquí “la institucionalitat privada; però per altra banda suposa fer aquestes trans- tenim un problema: que la institucionalitat està quedant formacions en el marc d’un pluralisme social i polític. petita a la revolució”, diu com qui ja se’n va del tema, està quedant petita L’única manera d’aconseguir una majoria d’aquestes ca- i es respon a si mateix: “S’haurà de superar i produir racterístiques és construir-la des de baix. Construint una una nova institucionalitat, no tenim altra opció, i per a la revolució” àmplia aliança social que vagi des de sectors populars això calen forces polítiques que s’ho creguin”.� 26 RODA EL MÓN 18 d’abril de 2018 Directa 452

ÀFRICA: EL LABORATORI DEL CONTROL DIGITAL

L’escàndol de Cambridge Analytica evidencia pràctiques de manipulació massiva en països africans que després s’han implementat al nord global

L’anàlisi de Carlos Bajo Erro | @cbajo Periodista

uè tenen en comú el referèn- va les conseqüències d’una victòria de dum del Brexit, les eleccions als Buhari a Nigèria. Quan es parla de les QEstats Units de 2016 i les eleccions Les empreses eleccions a Kènia, és inevitable recordar presidencials a Nigèria de 2015? Els tres occidentals la violència postelectoral de 2007, que va esdeveniments apareixen citats en l’es- aprofiten l’absència provocar més de 1.000 morts i més de càndol de Cambridge Analytica. Les in- de legislació, 600.000 desplaçaments. Només és un formacions desvelades pel treballador de les dificultats exemple per a comprendre el risc que la companyia de serveis de comunicació o la connivència poden comportar determinats discursos. Christopher Wylie i la resta de dades reco- Però l’historial de les ingerències dels llides per mitjans britànics, mostren que de les autoritats poders del nord global a l’espai digital a Nigèria es van assajar les tècniques que africà és més ampli. Organitzacions com després s’utilitzarien per a afavorir el vot Internet Sense Fronteres o el Moviment partidari de la sortida del Regne Unit de Mundial dels Drets Humans (FIDH) han la Unió Europea o la victòria de Donald denunciat companyies occidentals que Trump als Estats Units. Unes accions que rant les eleccions i fins i tot la seva sor- han rebut i s’han beneficiat d’encàrrecs anirien des de la manipulació informati- tida precipitada del país quan van con- de governs africans poc democràtics va fins a mesures sospitoses d’incloure siderar que la seva vida estava en risc per desenvolupar eines d’espionatge espionatge de les comunicacions. per haver executat pràctiques il·legals. de les comunicacions, que es podrien Un recordatori de com molt sovint En el marc d’aquest projecte d’influèn- haver utilitzat posteriorment en altres l’Àfrica esdevé un laboratori d’experi- cia, el “repenedit” Wylie ha confessat, llocs del món. És el cas de l’empresa mentació d’estratègies que, un cop per- per exemple, que es va produir un ví- francesa Amesys, que va posar a dispo- feccionades, s’apliquen als països occi- deo –que es va fer circular per les xar- sició del deposat líder libi Muammar al- dentals. A l’era de la societat de la infor- xes socials– on es vinculava el candidat Gaddafi una eina d’espionatge per iden- mació aquesta dinàmica es fa, fins i tot, opositor Mohamed Buhari amb la futura tificar opositors; un encàrrec que, per més evident. Des de fa anys es repetei- implantació de la sharia i amb tot tipus cert, ha portat la companyia davant dels xen les denúncies que posen de mani- d’imatges impactants de violència ex- tribunals. O ho és també la pràctica, més fest que empreses occidentals aprofiten trema per condicionar la votació. Altres quotidiana, d’empreses de telecomuni- l’absència de legislació, les dificultats de fonts han assenyalat que algunes infor- cacions, filials de companyies europees, les autoritats per fer complir-la o, direc- macions amb les quals treballava l’equip que no tenen els mateixos estàndards tament, la connivència dels governs, per relacionat amb l’escàndol podrien haver de respecte a la privacitat de les dades desenvolupar estratègies i eines de con- estat aconseguides a través del pirateig a l’Àfrica que a Europa. trol a les xarxes. de les comunicacions de Buhari. Malgrat Aquests episodis han portat les orga- El cas de Cambridge Analytica desta- tot, va guanyar les eleccions. nitzacions de defensa dels drets digitals, pa una trama de contaminació dels pro- En el cas de Kènia, no s’han deta- d’expressió i dels drets fonamentals en cessos democràtics a l’Àfrica, que hau- llat tant les actuacions de Cambridge general a fer una crida que hauria de fer ria afectat també les eleccions de Kènia Analytica i la seva filial SCL Elections, reflexionar les societats civils occidentals. l’agost de 2017. A Nigèria, la trama rela- tot i que unes imatges gravades amb En la societat de la informació, la con- tada pels mitjans planteja un escenari càmera oculta mostren executius de la culcació de la llibertat a l’entorn digital de pel·lícula d’espies amb gust de Black companyia reconeixent ser els autors de africà ens afecta més que mai. Fins i tot si Mirror. Presumptament, un empresari tota l’estratègia electoral del president només ens mogués un esperit egoista, no multimilionari nigerià va contractar Uhuru Kenyatta en les eleccions de 2013 hauríem de perdre de vista que a l’Àfrica l’empresa britànica perquè influís en els i 2017. Tot i que, en aparença, aquest re- s’assagen noves mesures de control que comicis a favor de l’aleshores president coneixement no implicaria cap activitat acaben arribant a les nostres societats. Goodluck Jonathan. Una informació de irregular, l’oposició keniana ha denun- Qui retalla els drets de la ciutadania a The Guardian relata l’activitat d’un equip ciat que durant els darrers comicis es va l’Àfrica, també mirarà de reduir les lli- de la companyia desplaçat al terreny du- fer viral un vídeo similar al que avança- bertats al nord global.� Directa 452 18 d’abril de 2018 EXPRESSIONS 27

L’estètica i els personatges de La pell freda s’inspiren en l’obra de Capek E x pressions La ciència-ficció com a espai profètic L’herència capkiana en la ciència-ficció (en referència a l’autor teatral txec Karel Capek) qüestiona el límit entre la imaginació i un futur possible

Marta Santacatalina García | @MSantacatalinaG

uè li sembla, a la pràctica qu­i és el millor treballador? La incompetència humana per a afrontar els progressos tecnològics, –El millor? Potser el que... el que és honrat... i s’escarrassa l’absurditat de la guerra o la crítica al capitalisme són els temes que –Qen la feina. més desenvolupa Capek. Un exemple és La pesta blanca, una peça –No, és el més barat. El que té menys necessitats. El jove Rossum va teatral on posa polítics i militars contra les cordes, fent-los triar entre inventar uns obrers amb el mínim de necessitats. Va prescindir de tot la pesta o un conflicte bèl·lic. El mateix autor va regalar els drets per el que no servia per a treballar. l’edició espanyola d’aquesta obra al bàndol republicà, que la va publi- Aquestes criatures despullades de la inutilitat humana són els car en plena Guerra Civil Espanyola. El 1937 se li va concedir el Premi “obrers” creats el 1920 amb Robots Universals Rossum (R.U.R.), obra Nacional de les Lletres Espanyoles, però com que va estar atorgat pel teatral on l’autor Karel Capek va encunyar per primer cop el terme bàndol vençut és un fet completament desconegut. robot, que prové del txec robota (treball o servitud), una de les moltes profecies que trobem en el gènere de la ciència-ficció. Capek era l’in- tel·lectual més respectat en el món cultural txec dels anys vint i trenta; De Frankenstein als robots de Capek tant, que fins i tot hi ha segells amb la seua cara.R.U.R. es va estrenar a tot el món amb un èxit notable; fins i tot va arribar a Barcelona, on Els robots de Capek no són més que frankensteins actualitzats i la es va estrenar l’any 1928 amb el director Adrià Gual. El txec exercia llavor de robots com R2-D2 i C3PO d’Star Wars. Tant Frankenstein una forta influència en la política del seu país; tanmateix, una gran com els robots de R.U.R són el símbol del progrés i del canvi tecnolò- part de la seua obra continua sent desconeguda per a nosaltres. gic, però no és la seua natura la que posa fi a la humanitat; estan 28 EXPRESSIONS 18 d’abril de 2018 Directa 452

construïts per l’ésser humà, el seu destí està determinat per la mà humana i el seu final depén de l’ús que se li’n done. Es pot considerar que Mary Shelley va portar la ciència-ficció al món de la literatura amb Frankenstein, acompanyant els elements fantàstics d’elements científics. Però la creació d’aquest gènere no es deu només a la incorporació dels elements científics. La ciència-ficció, a diferència de la fantasia, utilitza un o pocs postulats i desenvolu- pa de manera rígida les seues conseqüències lògiques i consistents. A partir de l’aparició d’éssers nous, tant a R.U.R. com a La guerra de les salamandres, obra clau de Capek, es relaten les conseqüències lò- giques que se’n derivarien, fent d’un relat un futur possible. Després de la Primera Guerra Mundial ja no hi havia lloc per a la utopia. Aldous Huxley i George Orwell creen distopies molt properes a un futur, actuant com a veritables profetes amb textos inquietants, sacsejadors i reflexius. Capek, però, no va descriure detalladament una societat hipotètica, sinó que a partir d’una societat contemporània a l’època introdueix un canvi que a priori suposa una millora i que fa olor d’utopia, però que més tard –a causa de les lleis que regeixen el món– es torna distòpic. Tant a La guerra de les salamandres com a R.U.R., el mandat del capitalisme fa trontollar uns progressos tecnològics que pareixen aportar beneficis a la humanitat, però que finalment la des- trueixen. La humanitat acaba esdevenint un subjecte passiu, aixafada pel devessall d’una demanda que no pot gestionar. En comptes de crear sistemes de control o mons irreals que puguen tenir similituds amb el real, ens va mostrar la proximitat entre el nostre món i un de distòpic. “No és una utopia, sinó el dia de hui. No és una especulació sobre un futur, sinó el reflex d’aquell que és i on estem vivint”, així ho explica l’autor a la introducció de La guerra de les salamandres. La revolució industrial i tecnològica comença a modificar la vida humana, i amb això sorgeixen noves inquietuds científiques, ètiques i socials. Inquietuds que augmenten amb la Gran Guerra en què va de- sembocar el segle XIX. Després d’aquesta, el txec sent l’obligació de fer de la seua literatura un activisme polític. Herbert George Wells, el profeta de la bomba atòmica, va ser un dels seus referents per a aquesta tasca. La diferència és que, en lloc d’escriure dirigit a una elit intel·lectual com ho va fer Wells, Capek va intentar transmetre les seues idees al màxim de gent possible a través de la sàtira. El seu enfocament original, les trames i els personatges senzills i la seua versatilitat amb els formats literaris van ajudar a complir aquest objectiu, fent la seua literatura accessible i donant-li la importància a la reflexió filosòfica que conté. Entre les seues obres trobem articles periodístics, novel·les psico- lògiques, assaigs filosòfics, llibres de viatge i fins i tot un manual de jardineria literari. L’únic denominador comú de les seues obres és un sentit de l’humor mordaç. Tot i així, sempre que el txec va voler contar història ho va fer mitjançant la ciència-ficció. I és que “la cièn- cia-ficció és l’únic gènere que confronta el lector amb els problemes i perills derivats del progrés tècnic, científic i social del qual tan orgu- La premonició de l’artista o la veu que s’obvia llosos ens sentim, oblidant-ne les possibles conseqüències”, tal com ho defineix la filòloga Elia Barceló. La literatura de ciència-ficció es caracteritza per un format popu- Les seues obres més significatives, comR.U.R. o La fàbrica de l’ab- lar; els qüestionaments i els debats morals que s’hi plantegen són solut, suposen una crítica al capitalisme i, en particular La guerra de propers a la realitat quotidiana. Aquest caràcter popular, en part les salamandres, és, a més, una sàtira del nazisme. Aquesta última gràcies a l’ús dels relativament recents mitjans de comunicació i en obra va ser escrita el 1936, any en què Alemanya va començar a re- part també a la importància de la ciència i la velocitat del progrés clamar més territori pel seu espai vital i que va suposar el sacrifici tecnològic que caracteritza la nostra època, ha agafat encara més de Txecoslovàquia per part de França i Anglaterra mitjançant la sig- ressò durant els últims anys. natura de l’acord de Munic amb el III Reich. Tanmateix, la seua veu Així, la influència capkiana arriba als nostres dies especialment per d’avís d’un holocaust futur, la profecia que va posar a la boca de les mitjà del cinema o les sèries. És indubtable que en la gran majoria salamandres, no va ser escoltada.

Imatge icònica La literatura de ciència-ficció de l’obra R.U.R. es caracteritza per un format popular; els qüestionaments i els debats morals que s’hi plantegen són propers a la realitat quotidiana Directa 452 18 d’abril de 2018 EXPRESSIONS 29

Els descobriments científics de la literatura van acompanyats d’un crit d’avís, d’una premonició que espanta, com els auriculars o els televisors

d’obres contemporànies podem trobar senyals de Capek, ja siga per la qüestió filosòfica que va encetar, per l’avís d’un possible esdevenir proper o per les qüestions purament formals i estilístiques. Un dels exemples més recents és la pel·lícula La pell freda, de l’autor català Albert Sánchez Piñol, en què sobretot l’estètica i els personatges be- uen de les salamandres del txec. Tot i que l’estètica de la ciència-ficció és el més cridaner del gène- re, el bé més valuós que la cultura n’hereta és el seu caràcter profètic, de vegades amb un apunt purament científic com va passar amb els satèl·lits de Mart que ens va descobrir Jonathan Swift a Els viatges de Gulliver o el submarí que ens va descobrir Jules Verne. Moltes altres vegades els descobriments científics de la literatura van acompanyats d’un crit d’avís, d’una premonició que espanta, com els auriculars o els televisors de Ray Bradbury –que venien acompanyats d’un aïllament social–, la bomba atòmica de Wells, el sistema de control d’Orwell o el soma que vaticinava Huxley. I si totes les premonicions de les sè- ries com Black Mirror, Electric Dreams o West World estigueren retrac- tant també un futur proper? La humanitat del nostre món cometrà els mateixos errors que va cometre amb les salamandres a la literatura i amb el nazisme al món real? La humanitat podrà canviar el destí que el capitalisme imposa als canvis tecnològics? O, com a mínim, som conscients de les possibles conseqüències del nostre present?�

El Nautilus de Jules Verne és una de les profecies de la ciència-ficció 30 EXPRESSIONS 18 d’abril de 2018 Directa 452

malalletra En un somni Everything beautiful is far away

El relat de Pere Vilanova | @Pere_Vilanova

l temps –si fos allò que en diem core i tingués sentit d’edat– la que enllustra l’arribada del seu trobador havia anat retorçant-se i això volia dir que ja no fumava en cada una de les pedres i senderots, tant després dels àpats plasticosos, ni fora la cova, ni liava la que ensenya la cançó com una sandàlia en papers fotogràfics les paraules en el fum ni el fum dins pel sacerdot enlairat; les paraules com havia fet antany. Ara el seu sintetitzador, és el somriure rubicund dels llavis humits Emés afinat i mancat per la fam de muses enterrades, i el llac calmat de l’estirada que menstrua i els passos de cigne en cingleres de sutge on rodolen els bevedors del en la posta, gebre altiu, eren alguna cosa semblant a allò que el trasbals dels sen- i els cavalls color rovell se ànima anomena el transbordament i l’èxit. Encara plovia a la seva de les vigílies incendiàries, ciutat, i a totes les ciutats on anava, i encara volava amb companyies que ens avisen, de baix cost en ports amb rebedors airívols. Vestia semblant i en la a la plana antiga, seguretat estimava menys i rascava menys l’acord de la mandra. Tot abundosa de porcs i de pedres sortints el que és bonic és lluny, es deia, llauna en mà, assegut en un banc en- (la primera ofrena, la que provocà lairat –havia oblidat quantes vegades s’havia repetit aquestes mateixes la primera ofensa, paraules de jugador enfonsat, i quants cops restaven encara per fer és la força del treball que excava una aportació menor a l’harmonia humana. fins que desenterri totes les plomes de la mort), els himnes numerats on espeteguen els somnis Despertes com l’ala fets de no gaire en la pressió arribant, entre núvols i budes mandarins. i el teu pervers badall sota el cel! I tu! Tu! Has esperat molt Tu que potser voldries no formar part de la pastoral, per arribar aquí, sembla que has decidit baixar, no t’importava així que t’enfiles pluja avall quan descendies a la ciutat penjada, directe per les cascades i a dins la campana de les dones; hi fas bramar tot un ramat immortal! de fet, hi tornaries feliç, Et porto als llavis i la gran serp entre les cames com una fulla que t’havies promès amb silvestre olor. es cruspiria els serafins esventrats, però aquesta vegada el braç del pare Segueixo assegut et serviria a tu mateix al mateix banc perquè et mengessis. a mirar el teló dels nostres contes, molts anys Com en un teatre que-no-acaba-sent-mai, després. l’estúpid brindis brollant, així és la teva vida en el món, Qui n’estaria orgullós? mentre esperes. Podent ser lliures vam decidir Darrerament, inventat vetllar. d’una manera de fer-te aparèixer a partir de rumors, / EDOUARD MONNEAU Homes sense temps, he après de sovint apareguts, recordar-te amb forma humana, no som allà, envoltada d’ocells ni veníem d’aquí, sorcadors, com àngels sinó que hi hem estat, asseguts en trons d’aire condicionat. i així seguim, seguim, ens diem adéu perquè A vegades els crits hem fracassat... se m’han confós amb els dels gats I tu més i no he sabut la boca i tu res que em fel·lava, i en aquests orgues de partença i he anat a dins el cor missioner desvetlla com en un abordatge de miralls, les espigues de l’elegia i de la llet, i he vist com i aleshores les meves ofrenes jo torno endolat per l’adéu acaben sempre en hemorràgies. a cantar a la gent migrant defugida de l’únic-i-real, És la ciutat perduda enmig d’un desert emboirat el nostre monument.� la que fa que ressoni la campana i la música del pecat, Directa 452 18 d’abril de 2018 EXPRESSIONS 31 ressenyes

Consagració íntima

Xavier Puig i Sedano | @xavierps7

n el seu darrer disc, i Pol o Amadeu Vidal. Les EIrredempt (Satélite K, lletres, amb substrat poè- 2015), Roger Mas es des- tic, evoquen racons, pai- feia de tota parafernàlia, satges i moments. Ho fa deixant nua i protagonis- molt bé, amb mestria. ta la seva veu vellutada. A El registre és ampli, Parnàs, un viatge al jar- a “Soleiada” es converteix dí dels poetes (Satélite K, en rapsode; a “Jordi”, en 2018), la idea de fons se- trobador contacontes; a gueix essent la mateixa. De “Les rutes clares”, en can- nou, el cant del de Solsona tant pop, i s’acosta al cant és el protagonista. Ara, popular a “Borrasqueros de però, es vesteix de delicats Canalda”, una de les perles Els quinze punts i cuidats acompanyaments amagades del disc. Altres MÚSICA d’instruments de corda. vegades, com a “Al·leluia”, Parnàs Com la rosada, el cant s’acompanya de la veu fe- ecologistes de la Roger Mas de Mas va calant a poc menina de Bikimel, confor- Satélite K, 2018 a poc fins al moll de l’os mant un duet amb deixos de qui l’escolta. És, lla- misticistes. És en aquestes República catalana vors, el moment en què dimensions més intimistes es revela el treballat li- que Roger Mas desplega mi- risme de les seves lletres. llor el seu potencial i ara, Xavier Diez | @herodot10 Amant de la poesia, a les després d’anys de trajectò- cançons apareixen Joan ria eclèctica, sembla decidit ordi Navarro és un ac- patint derrotes estratègi- Maragall, Miquel Martí a endinsar-s’hi a fons.� Jtivista prestigiós, un ques–, el dibuixa com a es- dels ecologistes gironins pai comú. Segons Navarro, de llarga trajectòria en les les polítiques ecologistes, lluites per la defensa del públiques i privades, col· territori, amb una breu lectives i individuals, han etapa com a regidor de de combinar l’ambició glo- la CUP a l’Ajuntament de bal amb el realisme local. Això no és un receptari Girona. Des del seu retorn I han de formar part d’una a la vida privada, ens ofe- mirada matisada, actuant (tot i que també ho és) reix un interessant assaig amb una visió general que sobre l’ecologisme, tant impliqui un canvi de men- des de la perspectiva his- talitat general, encara que Dario Riccobono tòrica com de balanç del també amb objectius que present i de possibilitats permetin avançar ordena- ixò és el que cuinava futures. dament en la direcció, no “A la meua iaia!”. Crec Navarro, geògraf de d’una societat més verda, que aquesta ha sigut la formació –per tant, amb sinó d’una societat més frase que més sovint he instint d’endreça– i prò- justa i igualitària. sentit a la gent que fulle- xim al pensament del bri- I és aquí on apareixen java A mos redó. Cuinant llant Joan Martínez Alier, les referències al confe- la sobirania alimentària al ens ofereix un volum amb deralisme democràtic, País Valencià (Caliu Espai molts vessants: el de l’al- que, si bé l’experiència de Editorial, 2017). Jo mateix, ta divulgació sobre la his- Rojava i el poble kurd han que procedisc d’una al- tòria i l’orografia del mo- posat en el mapa, en reali- tra riba del nostre estimat viment, el de l’anàlisi de tat prové de les propostes i maltractat Mediterrani, he la situació paradoxal de ecollibertàries de Murray trobat en les seues pàgines concrets de com és possi- l’ecologisme –entre l’es- Bookchin, i, per extensió, la familiar calor dels fogons ble practicar altres formes tratègia d’integració en el de la tradició anarquista de la meua història perso- de consum, m’han sem- model neoliberal i l’esme- que fan de Catalunya nal. Els sabors dels plats tra- blat una excel·lent ferra- na a la totalitat al capita- un terreny adobat per dicionals són el reflex de les menta per a reflexionar lisme del decreixement– i, avançar en aquesta línia. mil·lenàries capes de cultu- i, fins i tot, contrarestar finalment, el de la incar- Perquè, certament, la part res que s’han entrecreuat al aquesta furtiva agressió dinació en el model de més interessant del llibre Mare Nostrum i que, avui neoliberal als nostres hà- República en construcció. són els quinze punts que en dia, la bogeria assassi- bits i a la nostra memòria El que fa particular- l’autor proposa per a cons- LLIBRE na de l’Europa del capital social. Ho és perquè ens ment interessant aques- truir una República cata- República i ecologia. pretén esborrar recorrent situa en el lloc, càlid i fa- ta opera prima és l’accent lana ecològica, i que té un Avançant cap a a tot el seu arsenal militar miliar, de la comprensió en un ecologisme que, punt de revolucionari en un país i un món i populista. de l’expressió “som el que a diferència del sectaris- tant que possibilista. Al més ecològic, just Les pàgines d’A mos re- mengem”, en contra de LLIBRE me paralitzador en què cap i a la fi, per què vo- i respectuós amb dó, amb el seu entramat l’espectacularització de A mos redó sovint han incorregut els lem la independència sinó l’entorn de receptes tradicionals, les vides, també al voltant Jordi Garcia Miravet diversos moviments –que, per fer un país millor (que Jordi Navarro reflexions col·lectives so- de la cuina, a què ens ha Caliu Espai Editorial, si bé poden obtenir vic- necessàriament ha de ser Curbet Edicions, 2018 bre els valors de la sobira- acostumat la comunicació 2017 tòries tàctiques, acaben més ecològic)?� 287 pàgines nia alimentària i exemples adulterada.� 159 pàgines / LORENZO GIUSTO in Directa

Francesco “Itàlia enriqueix el nord Calogero, a força de saquejar el sud” independentista sicilià Àlex Romaguera | @AlexRomaguera

L’1 d’octubre passat, Quan t’involucres en el moviment independentis- que busca dotar les zones més depauperades d’eines Francesco Calogero ta sicilià? per crear llocs de treball, promoure infraestructures (Caltabellotta, 1955) va que- A casa m’havien educat en els valors de la llibertat i el i defensar un medi ambient saludable. Creiem que és dar fascinat per la resistèn- respecte als altres. Però la meva vida política s’inicia tècnicament viable, legalment legítim (fins i tot en el 2002 al Front Nacional de Sicília. Allà vaig conèixer l’actual sistema jurídic europeu) i econòmicament cia del poble català durant el procés amb què Itàlia ha intentat esborrar la nostra convenient, ja que la nostra contribució en impos- la celebració del referèn- cultura i saquejar l’antic Regne de Sicília i Nàpols per tos a l’Estat italià no reverteix en educació, salut ni dum. No era la primera ve- alimentar la cobdícia de la maçoneria en els circuits na- equipaments bàsics. gada que venia a Catalunya vals i comercials de la Mediterrània. Enriqueix el nord per un acte similar. Com a a força de saquejar el sud. Sicília pot ser autosuficient en tots els àmbits? secretari de relacions inter- Sens dubte. Si disposem dels nostres recursos, po- En què s’ha traduït aquesta estratègia? drem garantir el benestar i protegir un model pro- nacionals del moviment po- Som una colònia. Ja amb la Segona Guerra Mundial mi- ductiu basat en l’agricultura. Ara, en canvi, estem lític Siciliani Liberi, va formar lers de joves van haver de fugir per guanyar-se la vida sotmesos a una classe dirigent que, amb les seves part de l’equip d’observació a les Amèriques, les mines belgues i franceses o els gue- polítiques, està obligant milers de sicilians a marxar internacional en la jornada tos alemanys. Allò va donar peu a un enfortiment de l’in- per sobreviure. del 9 de novembre de 2014. dependentisme sicilià, que –amb Lucio Tasca, Antonino Varvaro i Andrea Finocchiaro Aprile al capdavant– va Quines similituds trobes entre Sicília i Catalunya? “Vaig tenir el privilegi de ser plantar-hi cara mitjançant la lluita política i l’EVIS, el N’hi ha moltes. Vam tenir catalans fa 450 anys i això ha a Barcelona i conèixer els seu braç armat, fins a ser reprimit per la fet que compartim aspectes relacionats diferents líders sobiranistes, màfia en connivència amb els governs de amb la llengua, la cultura, la gastrono- amb qui vaig compartir la Roma i els Estats Units. mia o el patrimoni arquitectònic. Però idea que, malgrat la dificul- Si disposem dels sobretot ens uneix la voluntat d’indepen- tat d’assolir la independèn- Quins són els principals impactes nostres recursos, ditzar-nos d’un estat advers i, davant de d’aquesta subordinació? sectors corruptes i mafiosos, caminar cia, la gent hi és; això és el podrem garantir Destacaria les bases militars, la destruc- el benestar i cap a la llibertat i la justícia social. més important”. La seva tra- ció de la costa pels efectes d’un turisme protegir un model jectòria va lligada a la lluita descontrolat i l’explotació dels recursos. productiu basat Els pobles de la Mediterrània poden per la supervivència de l’illa L’extracció de petroli i de gas natural no en l’agricultura ser un laboratori per a la democràcia més gran de la Mediterrània. sols s’estén a la costa, sinó que afecta al sud d’Europa? el conjunt de l’illa –en particular l’àrea Només el fet que les organitzacions in- Un enclavament que, sota compresa entre Gela i Priolo Gargallo, on dependentistes estiguem en contacte ja manu militari i la implicació la contaminació ha multiplicat els casos de leucèmia explica que Europa pot ser un territori de persones de la màfia, ha servit de botí i altres malalties greus. i nacions lliures, on cadascú ha de poder gaudir la se- a l’Estat italià i les compa- va identitat. nyies d’Occident per explo- S’ha parlat molt de Cosa Nostra, l’antiga màfia sici- liana. En quina mesura ha perjudicat el moviment Encara que la Unió Europea respongui als interes- tar-ne els recursos. Després sobiranista? sos d’un club d’estats nació, ets optimista? d’un llarg silenci, el movi- No va interferir en cap de les organitzacions, però sí en Les dinàmiques canvien. Catalunya ha iniciat un procés ment sicilià sembla revifar i, el progrés social i econòmic de l’illa. L’Estat va utilit- de no retorn en el qual el món ja ha començat a parti- de bracet de Catalunya zar-la per frenar les nostres aspiracions i mantenir-nos cipar, mentre que Sicília hem deixat l’anonimat i cada i la resta d’arxipèlags de la callats. I encara avui escampa l’ombra d’aquest enemic vegada més moviments socials prenen consciència que Mediterrània, aspira a ser un per reforçar el seu domini. la sortida està en la plena sobirania. Això farà –n’estic convençut– que Siciliani Liberi esdevingui una alterna- actor clau per a la democrà- Des de Siciliani Liberi vau presentar el document tiva política a Sicília i, al costat de les forces amb qui cia i la construcció de l’Eu- “Zona econòmica especial”. En què consisteix? coincidim en la diagnosi, aconseguim tirar endavant ropa dels pobles. És una proposta de transició cap a la independència un referèndum d’autodeterminació.�