Partal, Maresma & Associats núm. 7, març 2012 Especial llibres Sant Jordi

E L M E N S U A L què?I ara

La vaga general expressa la inquietud per la situació econòmica Les grans manifestacions mostren l’abast de la protesta Els incidents violents obren un intens debat a Barcelona

Plantar cara a Bauzá: Rafael Beneyto: Jordi Pujol: parlen Gabriel Babiloni, ‘El concert econòmic ‘A Madrid tenen la Rosa Calafat és l’única eixida de sensació que han i Antoni Pastor les finances valencianes’ guanyat la batalla’ Editorial

Vicent Partal Així no podem continuar

El parlament no pot La nostra societat no es mereix pot rescatar l’escola de la Júlia, la l’angoixa amb què vivim. No perruqueria de Ximo o l’hospital sotmetre’s a un consell podem assistir impassibles a la del Biel, mentre que tots els diners d’administració, ni el destrucció sistemàtica del nostre dels nostres impostos els aboquen model de vida, disfressada de a mans plenes, sense exigències govern ser humiliat per càstig a una disbauxa en què vam socials i amb tota mena de una tribu de ‘brokers’. caure, també nosaltres, però que, facilitats, a bancs i caixes. Així no al cap i a la fi, responia, sobretot, podem continuar. a l’ambició i a la cobdícia d’altri. I a una planificació feta precisament La feina és un privilegi perquè ens per a maximitzar els seus fa allò que som. Sense feina la beneficis. Així no podem continuar. gent perd una dimensió bàsica del que és i per això la feina, com a És cert que hem fet malament concepte social, també és un dret. moltes coses i que hem estirat Som una societat malalta, quan més el braç que la màniga. És un de cada quatre de nosaltres cert que vam oblidar principis no té feina. Som un país podrit, bàsics que al nostre país havien quan els nostres xiquets no tenen estat transmesos de generació ni l’esperança de tenir-ne. Som en generació. Però no poden una misèria quan entre nosaltres obligar-nos a pagar per això com creix la pobresa i les famílies, si nosaltres, tu i jo, fórem els únics els nostres veïns concrets, es i grans culpables, la causa, de la veuen obligades a retallar no crisi. Així no podem continuar. gustos i capricis sinó alimentació o habitatge. Així no podem És indecent de carregar-nos, continuar. a nosaltres, les dificultats més òbvies, mentre tot són facilitats Però no tan sols hi ha en joc el precisament per als qui tenen la nostre benestar material, no ens major part de culpa. Que algú enganyem. Hi ha la decència m’explique per quina raó no es col·lectiva, i sobretot la moralitat. OBSERV_Vilaweb_17x22 copia.pdf 1 30/03/12 11:23

 Editorial

Partal, Maresma i Associats C. Ferlandina, 43 08001 Barcelona «El que té de Tel. 93 442 64 39

Editora Assumpció Maresma bo internet és Director Vicent Partal

Coordinadora de la revista Montse Serra que els fills se Com podem acceptar que lladres una Europa unida deixant enrere Cap d’edició de guant blanc vegen lliures pel dos-cents anys de les pitjors Jem Cabanes carrer i que els responsables del guerres de la història, nosaltres fet que això siga així pretenguen que hem abolit les fronteres, Caps de redacció C al mateix temps donar-nos lliçons? nosaltres que hem assentat la Josep Casulleras M t’eduquen sols» Així no podem continuar. democràcia des de Lisboa a Tallin, nosaltres ens hem de sotmetre Redacció Y

No hi ha país, si no hi ha persones ara i oblidar els nostres somnis Martí Crespo CM Homer S. que hi viuen i creixen, que hi després d’haver fet possible que Bel Zaballa MY treballen i somnien. La pàtria no passaren coses molt més difícils? Pere Cardús és solament un horitzó, també és Així no podem continuar. Jordi Carreño CY un refugi. I no podem acceptar La democràcia no admet ficcions CMY que la nació es tese fins a gairebé ni trampes. El parlament no Opinió K trencar-se mentre tots sabem que pot sotmetre’s a un consell Xavier Montanyà PER A ALGUNS ÉS UNA CITA GRACIOSA. hi ha responsables d’això, gent d’administració, ni el govern ser Marta Rojals PER A ALTRES ÉS UN RETRAT DE LA SITUACIÓ. que mirava a un altre costat quan humiliat per una tribu de ‘brokers’. havia de vetllar per tots, gent toixa La primacia de la política sobre Màrqueting i publicitat en algun cas, però deshonesta l’economia és una de les garanties Jaume Prenafeta en molts altres. Gent culpable de amb què ens hem dotat a base de traïció. De trair-nos, a nosaltres, suor i llàgrimes. I ara no podem Publicitat els ciutadans que els vam confiar renunciar-hi simplement perquè Montserrat Calopa la responsabilitat de regir la cosa el mercat s’ha fet mundial i no pública. Així no podem continuar. controlem aquest mecanisme o Tecnologia aquell. Els nostres polítics tenen Francesc Pascual Fa quatre anys que vivim una l’obligació d’imaginar un futur ide Maquetació crisi que cada dia és pitjor. Perquè fer-lo possible, o el pacte social Jordi Juan Novetats primavera 2012: la política que ens imposen, als que féu nàixer la democràcia Correcció Ciberètica. TIC i canvi de valors, de Josep Lluís Micó. europeus, simplement no funciona. moderna es trencarà. I això no ho Martí Crespo La irrupció d'internet i les noves tecnologies no només han revolucionat la manera que tenim d’informar-nos i És un error continuar insistint en podem consentir. de comunicar-nos amb els altres, sinó que ens han fet plantejar nous dilemes ètics. l’austeritat i no en el creixement. Fotografia És una estupidesa continuar Tenim un combat a fer, urgent, per VilaWeb Per una educació republicana. Escola i valors, de Gregorio Luri. sacrificant la societat en l’altar de la raó. I deixar de restar acovardits Els alumnes catalans obtenen uns resultats molt més baixos del que podríem aspirar com a país. Tot i això, si avaluéssim el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. les finances. És un crim aclucar els i acomplexats és el primer pas. Administració ulls al dolor de la gent. Nosaltres Imprescindible. Sandra Vilalta que fórem capaços de construir Informa-te’n a: www.editorialbarcino.cat VilaWeb n° 7 març 2012 Sumari

Mail obert Societat

7 ‘Reflexions des de sota l’aigua’ 38 Eudald Carbonell: ‘El consum actual ens mena al caos’ per Marta Rojals 40 Expedició a l’illa d’Alicia Rovira 9 ‘Welcome to Ciulandpark!’ per Martí Crespo per Xavier Montanyà Cultura Personatges 42 Especial llibres per aquest Sant Jordi 10 Llorenç Barber per Montserrat Serra 11 Moebius 12 Nadau 50 Joan Sales i l’aventura humana 13 Josep Massot i Muntaner per Montserrat Serra

52 Teresa Pàmies a cadascú el que sigui seu Política per Ramon Erra

14 Després de la batalla Tecnologia

20 Les Illes planten cara a Bauzá 54 La ‘revolució’ d’internet per Martí Crespo 22 Rosa Calafat: ‘L’ofensiva contra el català a les Illes fracassarà’ 56 Windows (en) català per Martí Crespo 24 Antoni Pastor: ‘El conflicte de la llengua dividirà el PP a les Illes’

28 Jordi Pujol: ‘A Madrid tenen la La cronologia sensació que han guanyat la batalla’ 58 Els titulars del mes 32 Sergi López: ‘El 2014 és una oportunitat per sortir col·lectivament de l’armari’ Els vídeos més vists 34 Rafael Beneyto: ‘El concert econòmic és l’única eixida de les 65 29M: La policia desallotja el centre de Barcelona finances valencianes’ Veriueu-ho de Xavi Castillo a la mascletada Conferència de Jordi Pujol a ESADE Les dades El que passa a VW 37 Messi: 234 gols 66 L’activitat mensual de +VilaWeb i de l’espai VilaWeb

 Mail obert Mail obert 

Marta Rojals Xavier Montanyà Reflexions des Welcome to Ciulandpark! de sota l’aigua ‘Welcome to Ciulandpark, ladies De catalans, ja no en queden. clandestinitat a l’interior del and gentlemen!’ La veu del Ni dins del complex ni a fora. complex. Des d’un del seus bufets capità em desperta de sobte. Molts es van exiliar, n’hi ha que d’advocats, Roca & Associats, Las Hem arribat! Per l’ull de bou veig foren represaliats, silenciats i Vegas Sands ha vetat l’obra a l’estàtua del descobridor d’Amèrica embarretinats per tal d’atendre totes les àrees del planeta sota la Reflexió de llengua catalana: que no sigui perquè nosaltres ens blancs als autobusos. I això ho diu i una multitud de gent baixeta i els turistes. Mas, el gran timoner, seva influència. considerem igual de poca cosa, i la gran justiciera que demana als peluda que ens espera, gratant-se quan va signar el contracte Les tertúlies radiofòniques ells se n’aprofiten. tribunals tot un autobús solet per els testicles o agitant els bracets, (concert, en deia ell, vés a saber Cloc! Per fi atraquem a la Marina bullien a l’espera que el TSJC es als seus fills ‘porque yo lo valgo’. amb draps vermells a les mans. per què...), va encunyar la frase Port Vell. Gran luxe. Com cada pronunciés sobre el cas de les Reflexió de física: Ja ho veuen: tota una Rosa Parks Segons la guia, tot això deuen que havia de definir el futur del estiu, m’hauré de barallar amb tres heroiques famílies unides de raça disposada a lluitar fins on ser catalans i barretines. El vestit seu poble: ‘És català qui viu els galifardeus del Colorado per la il·lusió de dinamitar el Per explicar el fenomen anterior calgui per instaurar la segregació tradicional català (barretina, faixa i porta barretina a Las Vegas perquè no ocupin la meva plaça model educatiu català. En aquest hem de partir d’un factor físic on no n’hi ha hagut mai. Ves si i espardenyes) va ser una de les Sands.’ Els catalans sempre han d’aparcament del carret de golf. context, les ones de la ràdio determinant: l’eco. És evident que això no és confondre el blanc amb clàusules imposades al contracte fet cas dels eslògans. I així els M’he comprat un nou ‘ferro cinc’ nacional de Catalunya van llançar som davant un poderós efecte el negre i el negre amb el blanc. signat entre Sheldon Adelson, han anat les coses. La resta és que farà feredat. Uf! Ja tinc al món la veu d’un senyor director ‘timbaler de Vallecas’ causat Però el daltonisme ja és més president de Las Vegas Sands, i història. O grups antisistema, que ganes d’agafar el tramvia de gran de diari parlant de la immersió per la reverberació d’aquest matèria de la classe de naturals. Artur Mas, l’últim cap nadiu de no feien sinó presentar una mala velocitat fins al Prat, instal·lar- ‘llingüística’. Així: amb la ela minso 0,0005 per cent a les l’àrea, coneguda en temps arcaics imatge al món. La repressió va ser me a la suite Montserrat i que un palatal de ‘lluç’. Tot i que era dels parets de tota mena de cavernes Activitat extrascolar a pel nom de Catalunya. salvatge. Es compara amb la que negre amb barretina em prepari qui hi tertuliaven contra, amb la mediàtiques i amplificat pels la piscina, iniciació a la van portar a terme, fa molts anys, un Dry Martini. Sí, una gran part seua pífia, sense voler, hi aportava aparells polítics, civils i militars immersió: Després, quan es va acabar la els germans Badia, grans patriotes dels treballadors són orientals un argument a favor. afins. Si no, ja m’explicaran com crisi, gràcies a uns protocols catalans, segons alguns. Eren ben o africans, mà d’obra barata i les pessigolles d’un 0,0005 poden Equipament necessari: ulleres d’autoregulació de les grans peculiars aquests catalans. Potser submisa. Tinc ganes d’engegar Reflexió de matemàtiques: arribar a tenir amb l’ai al cor el aquàtiques, tub respirador, corporacions, Adelson va anar a per això s’han extingit. el televisor del complex, i passar gruix de plataformes lingüístiques, aletes, vestit de neoprè, cinturó la presó per estafa a gran escala, una bona estona amb el xou de A casa nostra hi ha 600.000 entitats filològiques, conselleries, de ploms. Les ampolles, les tràfic de droga i proxenetisme ‘Dura lex sed lex’ era el lema ‘El Gran Pu-Yi. L’últim Emperador’. famílies usuàries de l’escola en òmniums, somescoles, ampes, hi posa la casa. Se n’adonen? multinacional. Artur Mas, emparat del gran repressor Felip Puig. És un telepredicador. Un ésser català, de les quals tres han pampes, pums i pams de tot un Immersió, submarinisme, busseig, per les lleis d’impunitat de les Avui el recorda una estàtua venerable que tota l’estona tus i denunciat que els seus xiquets país. Quanta energia malbaratada són termes que suggereixen la corporacions, viu ara als EUA, gegantina, estil Enver Hoxa, té tics. Una mena de català antic, estudiessin en aquesta llengua a seguir el ritme de timbals introducció en medis que no ens a Las Vegas, i regenta, amb la que els treballadors del complex que parla uns quants idiomes amb infecta i tocacollons. Com que fantasma! Fer-ne el càlcul en són propis, mentre que, per a seva esposa, el Casino-Hotel honoren cada dia, quan entren al un accent molt exòtic. A recepció servidora és bilingüe, els en kilojoules també podria ser un trepitjar terra ferma, no cal tant Mediterranean Experience. Duran recinte, traient-se la barretina i em van dir que abans es creia el farà la traducció a l’idioma exercici interessant. d’equipament. A terra ferma i Lleida dirigeix una filial africana fent una reverència. La mentalitat capitost d’una gran nació, com de les matemàtiques, que és l’oxigen es respira directe de del grup, la Cocoa Surprise, a l’ex- de l’artífex de la pacificació de els reietons africans. Es deia Jordi universal: vostès, els denunciants, Reflexió de ciències socials: fàbrica, sense ampolla. Sense colònia espanyola de la Guinea l’àrea, i les fosques llegendes que Pujol. En Sheldon Adelson el va representen un 0,0005 per cent cinturons que ens pesen, ni Equatorial, propietat de la família l’envolten, han estat glossades pel trobar pintoresc i li va donar un del total de més amunt. En un Segons que opina una de vestits que ens comprimeixen. Obiang. I l’entranyable conseller film ‘Forat negre. Viatge al fons de programa a TeleVegas. Al principi estat en què les majories s’eleven les mares coratge del cas, la Aleshores, no seria més exacte Mas-Colell s’ha jubilat, fa poc, la ment de Felip Puig’, de gran èxit em feia una certa angúnia, però a la categoria divina, ja és curiós llei d’immersió lingüística és de dir-ne ‘normalització’ i prou? a la seu del Prat del Llobregat, avui a les pantalles hongareses ara el trobo divertidíssim. És com que, de tan poca cosa, se n’hagi comparable a les lleis racistes ‘Normalització’, que ve de ‘país del càrrec de comptable del parc i bielorusses, països alliberats fa un gnom foll. organitzat un rebombori bíblic dels Estats Units que prohibien normal’... Però, és clar, ara que hi sostenible per a discapacitats de poc del neofeixisme corporatiu. d’aquestes dimensions. Esperem als negres de barrejar-se amb els penso, tampoc no seria el cas. Florida Escarxofa Way of Life. ‘Forat negre’ es va rodar en la 10 Personatges VilaWeb març 2012 número 7 11

El còmic perd Moebius

Llorenç Barber, la indignació feta festa

Les Falles d’enguany anaren per la política nefasta de l’Institut carregades de l’esperit original, Valencià de la Música i contra un com feia anys que no tenien, PP, que no ha deixat d’ofegar la gràcies a l’anomenada ‘Intifalla’. vida cultural i musical del país. Aquest terme, nascut a les xarxes socials, designa les mascletades Llorenç Barber, compositor i El dibuixant francès Jean Giraud, en la ciència-ficció. Va ser quan de protesta contra la corrupció campanòleg, és un músic de conegut com a Moebius, es va va començar a signar amb el i les retallades. Però ja fa un referència en l’àmbit de la música morir el 10 de març després d’una pseudònim de Moebius, perquè parell d’anys que el músic Llorenç experimental i la recerca sonora. llarga malaltia. Tenia setanta-tres fins aleshores ho feia com a Gir. Barber fa coincidir el seu Festival El festival que impulsa va néixer anys. Es va fer conegut pel seu Reconegut com el millor artista Nits d’Aielo, de músiques i fa quinze anys al seu poble ‘comic’ sobre el tinent Blueberry gràfic de França i un dels més creacions sonores, amb les falles natal, Aielo de Malferit (la Vall el 1964. Els primers dibuixos, els influents en el món del ‘comic’, la per reivindicar que, en aquesta d’Albaida), i des del 2007 es fa a va publicar quan tan sols tenia seva última obra, ‘Inside Moebius’, festa, hi cap tothom i per convertir València, amb el mateix nom. quinze anys. Cap als anys 1970 va la va presentar a Barcelona el la indignació en festa: indignació deixar el ‘western’ per centrar-se 2010. 12 Personatges VilaWeb març 2012 número 7 13 Josep Massot i Muntaner 44è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Cliqueu per veure el vídeo del parlament de Josep Massot en l’acte del 44è Premi Nadau, la granda referéncia de la musica occitana, d’Honor de les Lletres Catalanes. dempuèi 38 annadas en cantant dins las salas del mond entièr, emplenèt ièr al ser una sala de l’Auditori de Nadau Barcelona, amb una remarcabla assisténcia d’araneses. El filòleg i editor Josep Massot la revista Serra d’Or, entre més). a tot el que s’havia aconseguir Nadau i faguèt una bela demostracion de la riquessa i Muntaner és el nou Premi Massot, nascut a Palma, és monjo des del 1975-76. Jo sempre he de registres que capita a jogar e finiguèt lo concèrt d’Honor de les Lletres Catalanes, de Montserrat des del 1962 i s’ha lluitat amb les dents i amb les interpretant lo ‘Se canta’, l’imne occitan que lo public per la seva obra cultural duta a especialitzat en la història de la ungles per defensar la llengua, acompanhèt depès. terme al llarg de la seva vida. llengua a les Illes Balears. i els retrocessos em preocupen Investigador erudit, ha publicat molt. I que els retrocessos vinguin La pèça dedicada a la Val d’Aran, jogada a la debuta e més de vuitanta volums, i En aquest sentit: ‘Realment és del Tribunal Constitucional i que a la fin, foguèt, o cal dire, la cima pus espectaculara del durant més de quaranta anys un moment molt preocupant. tinguem un govern a Madrid que concèrt, amb de drapèls occitans e araneses que, sustot ha dirigit les Publicacions de El govern ha trencat el consens aprofiti la situació, no és gens a la fin, espeliguèron ençà enlà dins lo teatre. l’Abadia de Montserrat (que edita lingüístic i s’ha fet un retrocés favorable.’ 14 Política VilaWeb març 2012 número 7 15 I ara què?

El ressò de la vaga general i l’èxit de les manifestacions ha estat una impugnació directa i contundent de les polítiques del PP. A Barcelona, amb tot, la violència d’alguns grups ha desviat el debat.

Imatge de la manifestació del 29-M a Palma

Fotografia: Albert Salamé 16 Política VilaWeb març 2012 número 7 17

El 29 de març Mariano Rajoy va que governar seria un exercici més Si Rajoy es pensava Les manifestacions marquen el tenir una resposta que segurament o menys senzill, la veritat és que to de la protesta no esperava. És cert que ho havia ha trigat poc a adonar-se de com que governar seria un previst, com es va saber quan un complicada serà la seva singladu- exercici més o menys El que va marcar més clarament micro indiscret va fer escoltar una ra. el to de la protesta van ser les frase seva a Brussel·les afirmant senzill la veritat és manifestacions de la tarda. La de que ‘això’ (les mesures de la refor- Una contundent vaga industrial que ha trigat poc a Barcelona va ser la més concorregu- ma laboral) ‘em costarà una vaga da del país, però València va viure general’. Però tot i haver-ho pre- La vaga va tenir un seguiment adonar-se’n de com també una mobilització enorme que vist, el PP no esperava que abans important en els grans polígons complicada serà la empalmava amb les que hi ha hagut que no es complissin els cent dies industrials i en les empreses im- recentment a la ciutat i les amplifi- de la seva actuació tanta i tanta portants del país. Les dades deixen seva singladura. cava. gent li digués que no al carrer i hi poc espai al dubte. Tant la indús- hagués un tancament multitudinari tria com els transports van parar A tot arreu, amb tot, les manifesta- de les indústries. La sorpresa en- de manera important. El sector cions es van fer sentir amb força. De cara era major perquè el diumenge serveis va viure una situació més Girona a Eivissa van ser centenars anterior el PP havia aconseguit una ambigua. Hi va haver sobretot a de milers de persones les que van victòria pírrica a Andalusia que el primera hora del matí un segui- expressar l’oposició a la reforma deixava fora del govern andalús de ment suficient, però no va ser la laboral i molt segurament a més co- nou i que evidenciava una enorme vaga ciutadana multitudinària que ses. Una de les imatges del dia era fuga de vots en qüestió de poques molta gent esperava. la gent que arribava a la manifes- setmanes. Si Rajoy es pensava tació de la vaga general... des de la feina. És a dir, sense haver partici- pat en la vaga. Era una imatge que exemplificava l’abast de la protesta ciutadana, més enllà i tot de les pretensions dels sindicats.

I la violència a Barcelona

Però la notícia del dia va quedar amagada sota el gran esclat de violència que va viure la ciutat de Barcelona.

El que va marcar més clarament el to de la protesta van ser les manifestacions de la tarda

Fotografia: Albert Salamé Fotografia: Albert Salamé 18 Política VilaWeb març 2012 número 7 19

que tenim no són gaire tranquil· nomia espanyola ja és evident que El govern espanyol litzadores. això no ha passat. Després de la és més que probable vega els mercats encara han posat La vaga general ha posat en més contra les cordes el govern de que fracassi amb la relleu que el govern espanyol Rajoy del que mai no van arribar seva reforma. I la tindrà enormes problemes a l’hora a posar Zapatero. I en l’horitzó de d’aplicar la seva política. I després Brussel·les la perspectiva d’una conflictivitat social de presentar uns pressupostos intervenció sobre Espanya ja pràc- només pot passar que extraordinàriament restrictius, ticament no la dissimula ningú. encara més. creixi, a mesura que Així les coses el ‘després’ es pre- sigui cada vegada Però no és aquest el problema senta negre i complicat. El govern principal. El problema principal espanyol és més que probable que més visible que les és que tots els canvis legislatius fracassi amb la seva reforma. I polítiques d’austeritat que s’han fet, segons Rajoy, per la conflictivitat social només pot a posar tranquil el mercat no han passar que creixi, a mesura que no són suficients per a servit de res. Si el PP pensava, o sigui cada vegada més visible que redreçar el rumb volia pensar, que només la seva les polítiques d’austeritat no són presència en el poder canviaria la suficients per a redreçar el rumb, percepció que Europa té de l’eco- per més extremes que siguin.

Entre 800.000 i 900.000 manifestants van omplir el passeig de Gràcia de Barcelona, segons els sindicats La policia desallotja el centre de Barcelona, en flames Els mossos van desallotjar la plaça de Catalunya i van disparar gasos lacrimògens. Hi hagué topades molt violentes entre la policia i alguns manifestants a la plaça d’Urquinaona.

Ja al matí hi va haver incidents, motivar l’anunci de dures mesures Les imatges de la especialment relacionats amb per part del govern català. El go- Barcelona encesa van sucursals bancàries atacades per vern espanyol, en una decisió força grups petits de manifestants. polèmica, va proposar equiparar donar la volta al món les penes de ‘kale borroka’, rela- i van motivar l’anunci Però a la tarda els incidents es cionades amb el terrorisme, amb van fer impossibles de controlar. les que reben els culpables de les de dures mesures per Un grup nombrós de manifestants accions violentes en les manifes- part del govern català violents es va fer fort al costat tacions. I amb això el debat es va de la plaça de Catalunya i es va obrir definitivament. Per als uns és dedicar a atacar El Corte Inglés. La un intent de criminalització i per presència de la policia va signifi- a uns altres és una situació feta car l’inici d’una confrontació que crònica que cal resoldre. només acabaria hores després amb el centre de la ciutat comple- I demà? tament ocupat pels mossos, que van fer un enorme desplegament Més enllà dels incidents, i fins i tot operatiu. més enllà de la mateixa convo- catòria de vaga i de les manifes- Les imatges de la Barcelona ence- tacions, la qüestió clau és saber sa van donar la volta al món i van què passarà demà. I les pistes 20 VilaWebPolítica març 2012 número 7 Opinió VilaWeb març 2012 número 7 21 Les Illes planten cara a Bauzá

La gent surt al carrer per rebutjar l’ofensiva contra el català a les Illes perpetrada pel govern de José Ramon Bauzá. Jaume Bonet ha estat 26 dies en vaga de fam i ara ha pres el relleu Tomeu Amengual. I el PP balear s’esquinça.

Gabriel Bibiloni Homenatge a Jaume Bonet

Conec Jaume Bonet de fa molts que han passat per les escoles situació en què els qui haurien de d’anys, segurament d’abans que com la de Jaume Bonet —ara, defensar la identitat del país s’han fos mestre dels meus fills en una afortunadament, moltes— , llançat a devastar-la. Darrere ell escola pública de Palma de les que s’han fet seva la llengua hi ha altres persones disposades més primerenques i avançades catalana, són una garantia d’una a seguir-lo. Malgrat que alguns en l’ensenyament en català i de societat estructurada, de bona mitjans han ignorat el fet, el qualitat. Jaume Bonet i un equip convivència i de la pervivència de suport a la gesta de Jubilats per de mestres exemplars com ell, la identitat del país. I això és el Mallorca, a través d’altres mitjans al començament de 1980, van que vol destruir l’actual govern i de les xarxes socials, s’escampa Ho deia el nou Premi d’Honor de l’escola. La lingüista Rosa Cala- Com diu el lingüista Gabriel Bibi- aixecar una obra pedagògica balear, amb el seu projecte de com una taca d’oli. les Lletres Catalanes, el mallorquí fat denuncia aquestes accions de loni: ‘La foscor de la barbàrie ha admirable que va ser un referent segregació lingüística a les escoles Josep Massot i Muntaner: ‘El go- Bauzá que qualifica de desgovern fet encendre una primavera de les per a moltes escoles. i de promoció de monolingües És una llum al capdamunt d’una vern Bauzá ha trencat el consens i de política imposada des de fora, Illes Balears.’ sense arrels i amb el seu projecte gran reacció popular en defensa lingüístic assolit en l’època de la tal com explica en una entrevista D’aquella escola en un barri de desmuntar tota la legislació del català com mai no s’havia vist UCD. Tots els partits es van posar que segueix (pàg. 22). Per una altra banda, aquesta políti- d’immigrants espanyols, el Rafal que fins ara suposava una certa en aquestes illes. Com l’explosió d’acord en uns mínims que s’havi- ca agressiva i de crispació social Vell, en sortiren i en surten uns protecció, certament no gaire blanca de la flor de l’ametller que en respectat fins ara.’ Però la reacció ciutadana no dóna de Bauzá li pot suposar una frac- mallorquins que, sigui quina sigui intensa, del català. en aquestes dates transforma treva ni es rendeix: des de mani- tura dins el PP balear. Molts batlles la llengua dels seus pares, donen Mallorca. La foscor de la barbàrie El govern de José Ramon Bauzá ha festacions massives, com la del 25 de Mallorca ja han fet públic el seu testimoni que només a partir de la La coherència i la fermesa que ha ha fet encendre una primavera de aprovat el projecte de modificació de març, fins a posicions extre- rebuig, i en especial el batlle de vivència de la llengua pròpia del mostrat tota la vida ha dut ara les Illes Balears que durarà fins de la funció pública, que estableix mes, com la vaga de fam feta per Manacor i vice-president del partit, país pot haver-hi ciutadans que Bonet a fer un acció abnegada a la victòria. Perquè ells ara són que el català deixarà de ser un re- Jaume Bonet durant vint-i-sis dies Antoni Pastor, que s’ha posicionat s’estimen aquest i que se’n senten i contundent. Una vaga de fam, molts, però acabaran perdent, quisit per accedir a la funció públi- i avui substituït per Tomeu Amen- obertament en contra, tal com membres de manera plena. que ja dura de fa setze dies, per a perquè, com deia el polític Pere ca i passarà a ser un mèrit només, gual. Aquesta situació no s’havia VilaWeb va recollir en una entre- remoure consciències i mostrar a Sampol, no tenen cap Jaume i posa en risc també el català a vist mai abans a les Illes Balears. vista que segueix (pàg. 24). Els joves fills o nets d’immigrants la nostra societat la gravetat d’una Bonet. 22 VilaWebPolítica març 2012 número 7 VilaWeb març 2012 número 7 23

Pere Cardús i Cardellach

que cerquen els seus creadors. una de catalana, no en fan una de Tot es va fer a mitges Estan destinades al fracàs i hauran diferent i de bona. Fan que sempre Rosa Calafat de rectificar o seran desplaçats. guanyi la mateixa: l’espanyola. en això que anomenen transició. Com deia en –Quina recepció té aquesta –Com veieu la reacció dels ‘L’ofensiva ofensiva en els sectors més polítics? Ramon Barnils, dues afectats? –Per respondre, torno a les pa- llengües no en fan –Provoca rebuig absolut. És clar. raules de Ramon Barnils. En el contra el Però, més important que la po- pròleg del llibre ‘Sabotatge a la una. I dues lleis no en sició contrària dels treballadors llengua’, deia que no és el poble fan una de bona. Una de l’administració, dels mestres i qui ha fallat en la història catalana. d’altres sectors afectats, és que és Són els nostres polítics que tenen llei espanyola i una de català a molt difícil d’aplicar allò que diuen. unes respostes molt febles, molt. I catalana, no en fan S’estan carregant una feinada de davant d’una resposta feble, l’estat construcció amb molt d’esforços de fa una contra-resposta contundent. una de diferent i de molts anys, i de cop i volta diuen: I la cosa queda com queda. No te- bona. Fan que sempre les Illes ‘Això ens ho carregam’. Home, no! nim respostes fermes per part dels Això no és possible i encara menys nostres polítics. No n’hem tengut guanyi la mateixa: fracassarà’ d’un dia per l’altre. de fa molts i molts anys. l’espanyola. –Què en penseu de la vaga de – Els atacs a la llengua es fam d’en Jaume Bonet? multipliquen a tota la nació, no –És una mostra clara de la inde- és un fet diferencial del govern fensió que sent el nostre poble. Bauzá. No hi ha lleis que ens protegeixin –És evident que els autors intel· La societat civil ha intensificat la mobilització en defensa de la llengua a les Illes al cent per cent; ens ataquen dins lectuals, per dir-ho com es fa ara, coincidint amb la modificació per part del govern de la llei de la funció pública del nostre territori; ho estan fent no són en Bauzá, en Camps o en des d’una legalitat vigent... Quins Fabra, ni na Sánchez Camacho. per desfer la normalització lingüística del català. Entrevistem la lingüista Rosa mecanismes de resposta tinc més Això al segle XVIII ja passava. N’hi Calafat, autora del llibre ‘Torcebraç entre dues cultures’ (Institut d’Estudis que la protesta? Una resposta indi- havia dos o tres que pensaven en vidual que respon a un esperit col· el ‘consejo’ i hi havia unes aplica- Catalans), que ens explica que el govern de Bauzá ‘és un desgovern perquè és lectiu. És la fortalesa del caràcter cions més o menys reeixides als governat des de fora’. d’un poble que ha resistit contra la diversos territoris sota el domini Això que ens passa feblesa de les seves lleis. Aquella del ‘consejo de Castilla’. Això que ara no és nou. Fa feblesa construïda al principi de ens passa ara no és nou. Fa tres- –L’ofensiva del govern Bauzá territori on s’apliquen i no troben és ni una delegació, perquè això la democràcia i que no ha respost cents anys que estam així. I ho tres-cents anys que contra la llengua sembla no mai els límits. Això ens ha d’ocu- encara tendria alguna autonomia. a una consolidació de comunitat hem d’interpretar, per entendre-ho estam així. I ho hem tenir límits. par siguem de dretes, d’esquerres, lingüística plena que ens calia per bé, en un context que comença al –Del govern Bauzá, el que m’ocu- de centre, siguem de la comunitat –La pressió del carrer i dels poder sortir de quaranta anys de 1715 i que l’han anat modernit- d’interpretar, per pa més, perquè no és només catalana o tan sols hi visquem. propis militants del PP descon- dictadura. zant, però mai no ha canviat. A entendre-ho bé, en un qüestió de preocupar-se, és que no Ens ha d’ocupar a tots perquè ens tents, pot fer corregir aquest voltes li canviam el vestit, de tant és un govern. És un desgovern. En treu el sentit de la realitat. Des de rumb? –Creieu que la Llei de Normalit- en tant fem bugada, però l’esque- context que comença el sentit que respon a unes políti- fora, gent que no coneix Santanyí –Tota pressió serà bona i farà evi- zació no era un bon fonament? let continua sent sempre el mateix. al 1715 i que l’han ques sense el criteri del territori, o Muro no pot respondre a unes dent la manca de sentit d’aquest Tot es va fer a mitges en això que sinó a les directrius de Madrid. polítiques encertades respecte govern. Però, sobretot, seran les anomenen transició. Com deia en anat modernitzant, Això ocupa, perquè quan les coses Santanyí o Muro. Per tant, aquest pròpies decisions les que fracassa- Ramon Barnils, dues llengües no però mai no ha són pensades des de fora mai govern no és un govern. És un ran perquè no tenen cap possibi- en fan una. I dues lleis no en fan Llegiu-ne l’entrevista sencera no s’ajusten a les necessitats del desgovern perquè és governat. No litat de reeixir. No tindran el fruit una de bona. Una llei espanyola i canviat. 24 Política VilaWebVilaWeb febrer març 2012 número 76 25

Pere Cardús i Cardellach Antoni Pastor ‘El conflicte de la llengua dividirà el PP a les Illes Balears’

Des de l’inici de la nova –Vàreu discrepar de la modifi- canvis. Jo encara no he pogut sit per a la funció pública satis- –Em pens que sí. Els temes que modificaria la llei de norma- legislatura amb el govern cació de la llei de funció públi- llegir el text del projecte de llei, feia tots els drets dels ciutadans lingüístics divideixen. De fet, lització lingüística. Aquest era un ca i de normalització lingüísti- però em sembla que aquestes de poder ser atesos en la seva aquí sempre hi ha hagut posici- canvi no previst. I no es tracta de Bauzá, el Partit Popular de ca. Què penseu fer ara? veus no s’han escoltat. llengua. I donava una prioritat a ons gestionades de manera molt sentir-se enganyat o no. Jo crec les Illes Balears ha tingut –Crec que és una tramitació més la protecció de la llengua pròpia diferent. Però la majoria de gent que la llengua està per damunt de la voluntat del govern. Ja em –Quin objectiu s’amaga dar- de les Illes, que és la catalana. vol conviure en pau amb totes les persones i els sentiments. És veus dissidents dins mateix vaig manifestar oportunament rere aquesta modificació de Aquest era un aspecte ben resolt, dues llengües. El fet de viure en un tema que fereix molta gent, del partit. Una de les més com a batle de Manacor, vam lleis? quan el 2005 es va decidir que una comunitat amb dues llengües que fereix sensibilitats, i que, si presentar les nostres al·legacions –Això ho hauria de demanar al tots els estudiants sortissin amb oficials s’hauria d’entendre com s’hagués fet d’una altra mane- contundents ha estat la i ho vam fer quan tocava, quan govern. Allò que jo puc dir són un certificat de català al final de una sort i no com un problema. I ra, potser s’hauria pogut trobar d’Antoni Pastor, batlle de ens van donar l’oportunitat d’ex- les conseqüències que em pens l’ensenyament obligatori i superior. el govern ha convertit en problema aquest equilibri que sempre ha- pressar la nostra disconformitat. que tendrà aquest tomb en la Aquest aspecte, fins ara, no era un fet que hauria d’esser motiu de víem tengut. Jo crec que això no Manacor i vice-president En aquest moment ja no tenc res línia històrica del partit. Però, les cap problema. La llengua ha de satisfacció i d’orgull. havia d’haver passat mai. I ara és del partit, el qual s’ha pus a dir. intencions de fons, no les sé. Sí ser un afer de consens, perquè no un fet. que puc afirmar que es romp el es pot canviar cada quatre anys el –Bauzá no va explicar que faria avingut a respondre les –Però es van presentar milers consens que hi havia en qües- model lingüístic d’una comunitat. aquests canvis durant la cam- –Diuen que Bauzá no governa nostres preguntes sobre d’al·legacions que no han tions lingüístiques des de l’any Allò que jo més qüestion és que no panya. Us sentiu enganyat des- amb els criteris i les necessi- fet canviar gens ni mica les 1986, i crec que és un error greu. s’hagi respectat el consens a l’hora prés d’haver-li donat suport? tats del territori i que ara ha aquesta ofensiva, la reacció intencions del govern. de fer aquesta modificació. –Ell va dir que un dels canvis que construït una cortina de fum ciutadana, la vaga de fam i –No. La veritat és que se’n varen –Quines conseqüències té volia fer era llevar el requisit per perquè no es parli de la crisi. presentar unes tretze mil, i diuen l’ofensiva del govern contra el –Un cop trencat el consens convertir el coneixement del català Ho veieu així? la divisió del partit. que alguna coseta s’ha modificat, català? sobre la llengua, es pot tornar en mèrit. Això, ho va dir. Però no –No pens que sigui una cortina de però la línia principal no ha sofert –El fet que el català fos un requi- a obrir el conflicte lingüístic? va dir mai, i no ho poden negar, fum. Crec que és un afer molt im- 26 VilaWebPolítica març 2012 número 7

portant. Una qüestió d’identitat, de –L’ex-president Cristòfol Soler que no em coneix. Jo no m’he mo- sentiment, d’educació, de cultura… va dir a VilaWeb que Bauzá gut mai del mateix lloc. Ja fa molts Això que passa és molt important. havia accedit al poder en un d’anys que defens aquestes qüesti- No es pot considerar una cortina congrés sense debat progra- ons dins el meu partit. I sempre he de fum. Aquesta decisió del govern màtic i que ha fet un cop d’es- dit que estava orgullós de poder causarà divisió especialment en un tat ideològic. Com ho veieu? defensar aquestes coses amb moment de dificultat, que és quan –És ver que va ser un congrés total llibertat. Jo defens aquesta s’ha de fer el màxim esforç per a de persones, no ideològic. Va ser qüestió perquè hi crec. Perquè cercar el consens. No és moment un congrés obert sense ponèn- estic convençut que la majoria de de dividir la societat. cies polítiques, ni de programa, gent pensa que la llengua és un ni econòmiques… Es van triar les valor que no podem perdre de cap –El conflicte de la llengua pro- persones i hi havia dues línies. Lla- manera. Jo no faig cap moviment vocarà una divisió en el PP? vors ja es presentava una batalla pensant en tàctiques amagades. –Jo entenc que sí, que provocarà en aquests temes de la llengua i la Em dol que es pugui pensar que divisió, perquè crec que la majoria identitat. En Bauzá va optar per la és una estratègia. No, home, no! de gent del partit pensa com jo línia històrica de consens i per això Forma part del meu convenciment li he expressat. Això no és gens molta gent li vam donar suport. i crec que faig allò que és correcte. oportú en aquest moment. Però Però després ha passat el que ha isió especialment en un moment tampoc no sé fins a quin punt la passat. de dificultat, que és quan s’ha de gent dins el partit manifestarà la fer el màxim esforç per a cercar el seva opinió públicament com he –S’ha fet córrer que voleu fer consens. No és moment de dividir fet jo. Això, ja ho veurem amb el el pas a la Lliga Regionalista de la societat. consens. No és mo- temps. Aquestes divisions són molt Jaume Font i que per això dis- ment de dividir la societat. dolentes. Veig que el govern va sentiu públicament. Deixareu convençut en la seva línia; ara, és el PP, si no canvien les coses? qui té la potestat de fer-ho. –Només diu aquestes coses la gent

José Ramón Bauzá , president del Partit Popular de les Illes Balears 28 Política. Entrevista a Jordi Pujol VilaWeb març 2012 número 7 29

Assumpció Maresma i Vicent Partal El congrés de CDC que —Políticament reneix un altre —Diria que jo i també el catalanis- s’ha celebrat el 23, 24 Jordi Pujol... me majoritari hem mirat de lligar —Ara sóc molt present per culpa el reconeixement del catalanisme i 25 de març ha donat de les memòries i d’alguna cosa com a nació amb l’encaix d’Espa- Jordi Pujol: ‘A Madrid un gir independentista més. nya, però no ha anat bé. Espanya considera que està en condicions al partit. Això demostra —A ‘això’ ens referíem, a l’altra de residualitzar-nos i convertir-nos la centralitat que té cosa. en no res. tenen la sensació que han —Deixem-ho clar: jo vaig per l’independentisme en lliure en aquest sentit i no he de —I això us acosta a Bolívar? la societat catalana comprometre ni el president, ni el —No em feu respondre això. La govern, ni Convergència i Unió, ni gent diu que no ho he de dir, però guanyat la batalla’ d’avui. Però dins de el país. Quan vaig acabar de pre- he fracassat, l’Espriu ha fracassat. Convergència, per sident em vaig prometre una cosa Jo ara votaria la independència. que m’agradaria haver complert: damunt de tot i tothom, no fer nosa al president. Si li’n fes, —En el moment de la indepen- ha estat l’expresident faria un mal servei al país. dència dels països bàltics vàreu dir que Lituània era Catalunya, Jordi Pujol qui ha marcat —Però vós sou un animal però que Espanya no era Rús- el camí i qui fa pedagogia polític, i perdoneu l’expressió. sia... Teniu la idea de la política per — No, vaig dir que Espanya no era cap a l’estat propi. damunt de l’exercici de la pre- la Unió Soviètica o l’imperi rus. sidència. —Mireu, abans que polític sóc un —En el segon volum de les me- enamorat del meu país, és la meva mòries expliqueu que parlant passió... Però també sóc unes al- amb Milan Kucan de la inde- tres coses, sóc europeista i un pa- pendència d’Eslovènia, li vàreu ‘Em diuen que no ho digui, però triota europeu. Jo, personalment, dir: ‘Facin què facin, ho han de jo i l’Espriu hem fracassat’, explica he tingut la voluntat de construir fer de pressa i quan, passi no l’ex-president Jordi Pujol mentre un país, de construir Catalunya, perdin el temps.’ ens parla del seu últim volum de però no ho hem fet prou bé. —Això és veritat. memòries i de com ha arribat al convenciment que la independèn- —La relació amb Espanya? —Si nosaltres en tenim l’opor- cia és allò que convé al país. Es —No em puc sentir tranquil de com tunitat els anys vinents, dona- mou amb habilitat i fent equilibris han sortit les coses amb Espanya. ria el mateix consell? per dir allò que pensa sense fer Ells han evolucionat d’una ma- —Sí, això segur. Però no hi hem nosa ni al president Artur Mas ni nera hostil respecte a Catalunya. de comptar gaire perquè Espanya al seu partit. I encara que això el Històricament també ho havien té una història molt més llarga. preocupi, no el priva pas de res- fet, però durant algunes dècades, Nosaltres en el moment de la pondre amb franquesa: ‘Ara m’és que jo he viscut en primera fila, va transició també hauríem pogut igual que em trobin estrany. semblar que Catalunya podia ésser collar més. No ho vam fer per- respectada sense que li seguessin què a Catalunya, en els ambients Ara faig allò que penso que he de l’herba sota els peus o li tallessin polítics, no es volia. En el tema del fer, a la meva manera, sense que les ales. finançament en Trias Fargas va ser m’empenyin. Si a la meva edat dic l’únic que va dir que anàvem mala- què dic després d’haver dit la con- —I no va ser així... Es podria ment. Els únics que vam demanar trària, és perquè crec que ho he de dir, refent una frase que féu més vam ser ERC i nosaltres. Però Cliqueu per veure el vídeo de l’entrevista completa a l’ex-president de la Generalitat. fer. No cal que m’hi empenyin i, si fortuna, que heu passat de ser llavors érem molt febles, a Sau jo he d’empènyer, ho faré al meu el Bismarck d’Espanya al Bolí- només érem quatre diputats del ritme.’ var de Catalunya? total. Ens podíem haver plantat 30 Política. Entrevista a Jordi Pujol VilaWeb març 2012 número 7 31

Cinc piulades a Jordi Pujol No em puc sentir i dir que això de l’Estatut us ho però va acabar anant malament. feu sols. Ho vam fer amb el tema Després d’allò es van conservar al- tranquil de com lingüístic, que s’havia aprovar una gunes coses importants, que eren han sortit les coses cosa que estava molt malament i les caixes, que a part del poder vam demanar de tornar a votar. En financer representaven un factor amb Espanya. Ells Trias Fargas va fer el millor discurs de cohesió del país i de distribució han evolucionat de la seva vida i va aconseguir del poder de decisió del país. De que tots els partits canviessin el tot el que va quedar, ara només hi d’una manera hostil seu vot: això honora Trias Farga, ha el Banc de Sabadell, que és un respecte a Catalunya. però també tots els partits que van bon banc, i la Caixa. canviar el vot. Històricament també —Que també l’han festejat. ho havien fet, però —Parlant de l’Assemblea Naci- —No podem excloure que un dia onal Catalana (ANC), li sembla hi hagi un atac contra el Banc durant algunes bé que els municipis facin un de Sabadell o sobretot contra la dècades, que jo he referèndum? Caixa, una entitat que sempre ha —Sí que em sembla bé, però tinc estat molt ben portada com ha viscut en primera un referent que és el president demostrat amb aquesta tempesta. fila, va semblar que de la Generalitat i el govern, i el Ara, si entrés en alguna dificultat parlament. Penso que el parlament hauríem de patir. VilaWeb fa arribar a l’ex-president les preguntes de cinc lectors, enviades via Twitter. Catalunya podia ésser amb una majoria parlamentària respectada. farà passos importants. —I aquesta potència econòmica no es pot recuperar? Aquests —I no pot tornar a passar que dies, amb la compra del BBVA, anem a poc a poc o que collem heu pensat en Banca Catalana? poc? —Ja ho explico al llibre, jo tinc el CDC reclama l’estat propi al seu congrés —Sí que pot tornar a passar. Però mocador a la tauleta de nit. Llegei- no podem continuar igual que els xi els llibres d’en Cabana, que en Al congrès de Reus Convergència Democràtica de últims trenta o quaranta anys i sap molt, d’això. Catalunya va aprovar la necessitat de proclamar un això em sembla que ho tenen clar des del president, passant per — En Cabana em va dir que no estat propi com a objectiu de la seva política. Podeu Convergència i Unió, i m’agrada- hi ha cap dia que no pensi en llegir alguns dels articles publicats a VilaWeb sobre ria creure que també una gran Banca Catalana... majoria del parlament que no fos —I jo també. aquest congrés: inferior a la que va aprovar l’Esta- Nosaltres no podem tut del 2006. —I què pensa? —No hi insisteixin, no en parlaré... Artur Mas: ‘Catalunya ha de tenir els mateixos poders fer massa castells —Com us ho feu per no de- Sabeu què? Pensem en el futur, que té qualsevol estat’. a l’aire, però si que primir-vos quan veieu què ha aquest ultim volum es diu ‘De la passat amb les caixes? bonança a un repte nou...’ Han es- podem fer allò que —És que potser estic deprimit... tat uns quants anys bons, podem Oriol Pujol vol liderar CDC perquè Catalunya avanci deia el president Em sap molt de greu, molt, molt, estar contents del que ha fet el molt... Des de molt jove, quan país i cadascú de nosaltres. Ara, cap a l’estat propi. lituà Landsbergis: fer tenia vint anys, una de les meves tenim un desafiament nou i ens hi les coses ben fetes i obsessions era refer la indepen- hem d’encarar amb alegria i amb dència financera. Hi va haver un ganes. Sempre tens un racó trist, Josep Rull, Ramon Tremosa, Agustí Colomines i actuar amb mentalitat moment que va semblar que hi però no hem de ser ploramiques. Gerard Figueras parlen del paper de Convergència. independent. havia unes quantes iniciatives que podien donar un bon resultat, 32 Política VilaWeb març 2012 número 7 33

Pere Cardús i Cardellach Sergi López: ‘El 2014 és una oportunitat per sortir col·lectivament de l’armari’

‘Visca la terra, visca els Països Catalans lliures i independents’

Clica per veure el discurs final de l’actor a l’Assemblea Nacional Catalana.

Entrevistem l’actor El dissabte 10 de març prop de set sóc independentista per un procés d’un poble que venia d’enrere, de que és d’esquerres, de centre, i de una nació normal, que és l’estat Sergi López, que va mil persones s’aplegaren al Palau natural, perquè a casa ens sentíem més lluny. I trobava com una cosa dretes, que té la convicció que el propi. Jo no crec que qui diu que Sant Jordi per assistir a l’acte de catalans. natural que, si això és un país, poble català existeix i que som una som una nació ho digui perquè ja li fer el discurs final de constitució de l’Assemblea Nacional havia ser independent. nació. sembla bé no tenir veu ni capacitat l’acte fundacional de Catalana. Els tres mil membres de –Molta gent ha fet una evolu- d’autogovernar-nos. A la Catalunya ple dret van aprovar els estatuts, ció... –Serem independents el 2014? –És optimista... actual, si dius ‘som una nació’, no l’Assamblea Nacional el reglament intern i el full de –Això que passa ara amb l’in- –A mi m’és absolutament igual que –Això del ‘som una nació’ és una has acabat la frase sense afegir-hi Catalana. ruta cap a la independència, que dependentisme és que s’està sigui el 2014 o quan convingui. No manera de dir amb la boca petita ‘sense estat’. No cal ser catedràtic preveu crear una majoria social manifestant més i que es perd la sé com dir-ho. Jo m’ho prenc com que ‘volem la independència’. Ara per veure-ho. per treballar per la independència i por de dir la paraula. Però, des de el famós viatge a Ítaca. No perquè tenim l’oportunitat de dir-ho amb celebrar un referèndum el 2014. ben petit, sempre m’havia semblat sigui el 2014 o el 2015, o perquè la boca més grossa i d’avançar –La vostra nació va de Salses a que era com natural. Si parlem del solucionem un tema econòmic, sense complexos. No dubto que Guardamar i de Fraga a Maó? –Com heu arribat a ser inde- poble... Sempre he sentit parlar deixaré de reclamar poder viure la qui diu que ‘som una nació’ ho diu –Sí, és evident. Però és que això pendentista? del poble català. Recordo que era meva identitat lliurement. Persisti- perquè pensa que som una nació no t’ho pots inventar. La història és –De manera natural… de petits, molt xinolis, molt xic, i no sé si ré passi què passi. Jo no tinc pres- incompleta. Si no, quin sentit té la que és, nosaltres som qui som, i de jovenets, mon germà Ramon vuit anys o poc més, que hi havia sa. El 2014 és una oportunitat, no afirmar-ho? L’afirmació denota som on som. Jo ara de cop no em que és una mica més gran que les samarretes aquestes amb un sols per aconseguir la independèn- per si mateixa una necessitat de puc inventar un país del no res. jo, dos anys més gran, ja n’era. sol que deien ‘Poble català, posa’t cia, sinó per sortir col·lectivament redefinir-se també legalment. La pregunta em fa riure perquè a caminar’. Quan jo vaig néixer no de l’armari, per fer-se preguntes, Diem el contingut perquè ens és com si hagués entrat o com si va començar la història amb mi per forjar una majoria sòlida. Tinc falta la forma. Si ho afirmem, és Llegiu-ne l’entrevista sencera fos d’una secta, i em fa gràcia. Jo [riu], hi havia un llegat, la història la impressió que hi ha molta gent perquè ens falta la forma que té 34 VilaWeb març 2012 número 7 VilaWeb març 2012 número 7 35

Pere Cardús i Cardellach Ara, quan ens prometen que el la despesa mitjana. Per això no es nou sistema que entra en vigor el pot afirmar que el País Valencià 2009 tindrà en compte el creixe- haja gastat més que els altres, Rafael Beneyto: ment de població, es torna a de- sinó que ha recorregut a l’endeu- mostrar, amb la primera liquidació, tament per culpa d’un finançament el 2011, que ens mantenim en la del tot insuficient. ‘El concert econòmic cua en finançament per habitant. Per tant, si amb dues reformes del –Costa de creure que Espanya sistema actual no hem aconseguit acceptarà un canvi de model és l’única eixida de les de millorar, res no fa preveure que li faria perdre recursos en que això canvie en una situació favor del País Valencià. d’involució econòmica. Hem de ser –El canvi de model, si més no en finances valencianes’ sensats a l’hora d’analitzar l’entorn teoria, és més factible que no un i, si la discussió de la xifra va tenir augment gradual de la inversió molts inconvenients en aquelles per habitant. A quina comunitat La situació de les finances valencianes és crítica. negociacions, hem d’entendre que autònoma de les més ben finan- tornar a negociar pel sistema de çades dirà l’estat que li reduirà els Entrevistem l’analista financer Rafael Beneyto, que descentralització probablement no recursos? A cap. La situació és sor- ha presentat un estudi publicat per la Fundació ens durà enlloc. prenent. Si el País Valencià tenia el 2002 el mateix PIB per càpita que Nexe on afirma que l’única sortida d’aquest atzucac –Quines opcions més hi ha? Cantàbria, com és que rebia 388 històric és el concert econòmic. Beneyto era un –En la negociació amb totes les euros menys per habitant? Si s’han autonomies al Consell de Política de prestar els mateixos serveis i el dels cinc experts als quals les Corts van demanar Financera i Fiscal és impossible nivell de riquesa és semblant, per un informe sobre l’última reforma del sistema de que es puga obtenir res. Algú què els ciutadans de l’estat no es ha dit que en el tema autonòmic tracten de la mateixa manera? finançament. s’haurà de fer una segona tran- sició, perquè no pot continuar la –Com es resol això? situació de cafè per tothom. Si es –La meva proposta és que les Les finances valencianes són peu a la corrupció, al finançament fa aquesta segona transició, caldrà comunitats amb més tradició actualment precàries. És culpa irregular… estudiar un canvi de model per a autonòmica recaptin tots els del balafiament o d’un mal sis- determinades comunitats. És aquí recursos del seu territori i paguin tema de finançament públic? –Aquesta situació porta el go- on el País Valencià no pot perdre tots els serveis bàsics i els de les ­–La primera causa de l’estat de vern a demanar un nou finan- el tren perquè no pot passar més seves competències. Si després l’economia valenciana és el mal çament. A l’estudi, dieu que no temps en una situació d’empobri- d’això sobren diners, es defineix la finançament. Imputar l’endeu- n’hi ha prou. ment i de dèficit fiscal sostinguts. solidaritat segons el nivell de PIB tament al balafiament podria –Mirat en perspectiva, el sistema Així no podem continuar. per habitant, que és la manera de explicar-se, si fóra d’unes xifres de finançament del 2001 ja ens calcular amb més precisió el nivell espectaculars. Però puc afirmar perjudicava. Analitzant les xifres, –Quin és el resultat del sistema de riquesa. I aquesta aportació a que tot l’endeutament de les veiem que, de totes les comunitats de finançament actual? la solidaritat s’ha de fer sempre empreses constituïdes per la Gene- autònomes que ja tenien transferi- –La despesa pública per habitant de manera que no els faça perdre ralitat Valenciana per projectes da la sanitat, amb un mateix nivell de la Generalitat Valenciana és, posicions. En el nostre cas, no com la Ciutat del Motor d’Alzira, competencial, el País Valencià era d’acord amb el seu pressupost, la haurem d’aportar res perquè som el deute de la RTVV, el projecte l’última comunitat en finançament més baixa de totes les comunitats dels cuers de la llista. El concert cultural de Castelló de la Plana, els per habitant. Quan es fa la refor- autònomes: de 2.749 euros per econòmic és l’única sortida de les parcs temàtics o la Ciutat de les ma del finançament autonòmic, habitant de mitjana, entre el 2002 finances valencianes. Arts, no supera els 4.500 milions obra de l’ex-president Zaplana com i el 2009; en canvi, la mitjana de d’euros. Són projectes pensats, en a ministre, s’aprova un sistema totes les comunitats, durant el principi, per a millorar la imatge que ens condemna a mantenir mateix període, és de 3.522 euros del país, però que han originat l’última posició en finançament per per habitant. A Extremadura fou Llegiu-ne l’entrevista sencera moltes operacions que han donat habitant. de 4.290 euros. Som al 78% de 36 Economia VilaWeb març 2012 Lesnúmero dades 7 37 Aquest Sant Jordi Messi: 234 gols

Contra qui els fa? On els fa?

l’encertaràs! 18 Atlètic de Madrid Lliga 153

14 Sevilla Champions 49 Copa 19 13 Reial Madrid Sc Espanya 8 12 Racing Mundial de clubs 4 10 Almeria Sc Europa 1

10 Osasuna Quants en fa per partit? Com fa els gols? ‘Hat tricks‘ 15 185 Cama esquerra Pòquers 2 37 Cama dreta Repòquer 1 10 De cap 2 De més maneres

Messi ha estat el primer jugador a marcar cinc gols en un partit de Champions.

El Barça guanya el 89% dels

^^^NY\WJH[ partits si Messi marca. 38 Societat VilaWeb març 2012 número 7 39

Vivim una situació de col·lapse debat sobre l’avortament: ‘Eu- per una situació de justícia respec- dald, quan podem dir que hi ha te d’Espanya. Hi ha raons objecti- ‘Quan parlo de col·lapse parlo del una vida: quan comença l’embrió ves. El procés el faran els polítics? que viu ara el món. Ja som en una i ja s’ha multiplicat, a les deu No ho crec. Això ho ha de fer la dinàmica que ha fet que el consum hores, més tard…?’ Bé, això són societat. No podem esperar que els exponencial convergent no és uns límits que posem, i la vida té polítics ho facin. Ha de ser la gent que no sigui sostenible, sinó que processos diferents: quan sabem que organitzi això. Ja es construeix molt probablement ens conduirà parlar, quan tenim consciència, una consciència. Sempre que es al caos. Si vas pel carrer i t’empe- quan som formats, quan som produeixen aquestes transforma- nyen et pots aguantar, perquè ets independents del nostre entorn… I cions és important i obvi que hi més o menys estable; si vas mig on és el límit ètic de les tecnologi- hagi una majoria social. La majoria corrent, t’aguantaràs si ets àgil. es reproductives per a nosaltres? política no serveix, perquè seria Si vas corrent molt ràpid, cauràs, Tindrem la barrera que des dels una font de conflictes.’ perquè la inèrcia que portes no nostres conceptes ètics i morals t’aguantarà. Ara qualsevol cosa s’hagi de tenir. Segurament d’ací És inconstitucional que un po- que ens toqui pot fer que el siste- a dos-cents anys la nostra forma ble no es pugui autodeterminar ma no pugui mantenir les relacions d’entendre els límits serà una econòmiques, socials, culturals, altra. Potser diran: ‘Aquesta gent ‘No hem de ser més catalans o biològiques… i és molt probable què deien, que no s’havia de modi- menys per una qüestió econòmica, Vegeu el vídeo íntegre de la conversa d’Eudald Carbonell amb membres de +VilaWeb que col·lapsi.’ ficar el cervell? Tan bé que va, un sinó per una qüestió de consci- cervell modificat!’ Penso que s’ha ència nacional. Si políticament Tindrem una caiguda demogrà- d’actuar amb consciència. Hem tinguéssim gent potent en aquest fica de passar dels valors a la cons- país hauríem de convocar un refe- ciència. Ara mateix si tinguéssim rèndum, ho permeti la constitució Josep Casulleras Nualart ‘El consum exponencial ens porta consciència podríem definir més o no. És un dret i s’ha de poder a tenir telons d’Aquil·les molt bé tots aquests valors. Els valors exercir. L’autodetermnació és uni- grans, i debilitat estructural. Com són coses del passat. És una opinió versal i ningú no pot impedir-la per més complexitat, més dificultat. A que tinc com a evolucionista.’ llei. El que és inconstitucional és Eudald Carbonell més, per metabolitzar la revolució que un poble no es pugui autode- científico-tècnica dels últims trenta Els polítics no ens portaran a terminar.’ anys tindrem una caiguda demo- un referèndum ‘El consum actual ens mena al caos’ gràfica. La revolució industrial L’arqueologia serà una discipli- comença a finals del segle XVIII ‘El procés per a decidir què ha de na molt futurista i principis del XIX, i les guerres ser Catalunya és proposar a la mundials triguen relativament poc gent què vol. Ha de ser molt clar ‘D’aquí a mil anys hi ha coses que Va conversar amb els saber l’opinió de Carbonell sobre el molts al planeta. Si accelerem a succeir. La Primera i la Sego- i diàfan. I si en un referèndum la els arqueòlegs ja no ens farà falta canvi climàtic, els límits ètics de la un canvi, com ens hi adaptarem? membres de +VilaWeb, na Guerra Mundial són una fase gent diu que majoritàriament vol fer. Per exemple, tindrem els codis ciència reproductiva, el catalanis- Un canvi és bo o és dolent? Molts de metabolització de la revolució un estat no hi ha res a discutir proteòmics i els codis genètics de dins el cicle ‘Implicats’. me, el futur de l’arqueologia... canvis són bons, però has de tenir industrial i del capitalisme. I la amb Espanya, amb Europa ni amb totes les poblacions. L’arqueologia temps d’adaptar-t’hi. El problema Va parlar-hi del canvi conseqüència va ser uns dos-cents ningú. El catalanisme evoluciona. treballarà molt en la perspectiva Som en una situació d’accele- que tenim ara és que aquests con- milions de morts. Calculo que la El meu catalanisme és federalista, de descobrir xarxes de coneixe- climàtic, d’ètica científica, ració, climàtica i social sums exponencials ens porten a metabolització de la revolució ve de l’esquerra, de Pi i Margall, ment científic; serà una disciplina una situació d’acceleració, tant cli- de crisi... científico-tècnica serà del ma- de tradició republicana. Hi ha gent molt futurista. Ara més que mai ‘Els canvis climàtics són els que màtica com social. Aquests canvis teix ordre. És com funcionem els sobiranista, independentista. Però conservem moltes traces. Tenim han produït les grans crisis i les ens porten al caos, perquè estan humans.’ tots formem part d’aquest gran material genètic d’animals extin- L’arqueòleg Eudald Carbonell creu grans extincions. Si no hi hagués accelerats, no perquè siguin bons conjunt. Els catalanistes som un gits. La informació s’ha de saber que la nostra societat s’encamina hagut la caiguda de l’asteroide o dolents. Hem de ser capaços Els valors són coses del passat correlació de forces. Què s’ha utilitzar per al bon funcionament a un col·lapse inevitable; que no del Iucatan no existiríem, perquè d’intervenir sobre els canvis. Si no, d’imposar? Allò que la gent deci- de l’espècie. Jo prefereixo que n’hi tenim temps d’assimilar els canvis encara hi hauria els dinosaures. En els canvis mateixos poden eliminar ‘Recordo que en Bernat Sòria, deixi. Si això a Espanya no s’entén hagi molta que no pas que no n’hi que produïm i que ‘el consum ex- realitat, un canvi climàtic ens ha les poblacions que no s’adaptin. que fou ministre de sanitat, em és normal que la gent opti cada hagi.’ ponencial convergent’ ens mena al fet humans. Ara hi podem inter- Ens podem extingir? Doncs sí. Pas- va enviar un correu electrònic en vegada més per la independència, caos. La conversa va permetre de venir, accelerant els canvis. Som sarà ara? Probablement, no.’ què em preguntava, a propòsit del perquè no se sent representada 40 Cultura VilaWeb març 2012 número 7 41

Martí Crespo

Island Seeker, Lucia Celeste i Piscis són els noms de tres embarcacions que l’1 de març van salpar del port mexicà de La Paz (Baixa Califòrnia) vers una destinació inusual: l’illa de Clipperton (o de la Expedició a l’illa Passió), un atol minúscul a 1.280 km de la costa, sota sobirania francesa. L’expedició The Clipperton Project, formada per una vintena d’artistes i científics de vuit països i dirigida pel gibraltarenc Jon Bonfiglio, vol demostrar multidisciplinàriament i amb processos d’Alicia Rovira creatius el deteriorament dels ecosistemes marins. Els visitants es van estar a l’illa una setmana, els uns inspirant-se en aquell espai desolat i els altres Els supervivents de Clipperton, amb Alicia Rovira. investigant les característiques d’aquest medi particular, tan allunyat de la presència humana.

De fet, des que el rei Víctor Manuel III d’Itàlia va de traslladar-se a Clipperton com a governador per intercedir en el conflicte territorial entre Mèxic i defensar-la dels nord-americans i dels francesos, França i va declarar el 1931 que Clipperton passava que es disputaven l’illa amb Mèxic pels beneficis a dependre de París, aquest atol de 6 km2, poblat que donava l’explotació del guano. Entre el 1908 únicament per crancs, ha tingut ben poques visites, i el 1913, prop de cent habitants (homes, dones i a banda les patrulles de l’exèrcit francès. Han estat infants) residien a l’illa i cada dos mesos un vaixell ben poques, sí, però força il·lustres: el 1938 hi va provinent d’Acapulco hi passava amb provisions. No posar els peus el president nord-americà Franklin obstant això, amb l’esclat de la revolució mexicana el D. Roosevelt i el 1980, el mític capità Jacques-Yves servei es va suspendre i els habitants de l’illa foren Cousteau. abandonats.

La tasca dels participants, sia en format científic El juny del 1914, quan molts habitants ja s’havien (estudis ecològics, geològics i històrics), sia en format mort d’escorbut, els que restaven van tenir artístic (pintura, escultura, fotografia, film…), es l’oportunitat d’abandonar l’illa a bord del vaixell de mostrarà posteriorment, fins el 2015, en exposicions, la marina dels Estats Units US Cleveland, que es va festivals, museus i escoles de tot el món. oferir a portar-los a Acapulco. A l’atol, hi sobrevivien una vintena d’homes, dones i infants. No obstant L’impulsor de l’expedició, Jon Bonfiglio, justifica això, el governador militar de l’illa, Ramón Arnaud, va l’elecció de Clipperton (que porta el nom del creure que no podia deixar l’illa sola i va considerar Una vintena d’artistes i ‘descobridor’ de l’atol el 1705, el pirata i corsari que l’evacuació no era necessària. Encara li restaven científics han visitat el anglès John Clipperton) tant per l’ecosistema, un provisions per a cinc mesos i confiava que algun dels més aïllats del món i que en fan un ‘laboratori vaixell mexicà els assistiria més endavant. remot atol del Pacífic oceànic’, com també per la rocambolesca història, en on una catalana va què tingué un paper important una catalana, Alícia El vaixell mexicà mai no va arribar. Però el 5 d’octubre Rovira. de 1916 els habitants de l’illa van creure que havien sobreviure tres agònics vist una embarcació a l’horitzó. Arnaud va ordenar anys Els oblidats de Clipperton als seus homes, tret del farer Victoriano Álvarez, que agafessin una llanxa rudimentària per mirar Alícia Rovira va néixer el 1888 al port de la ciutat d’arribar-hi, però va bolcar i tots els tripulants, amb el de Veracruz. Filla petita de Petra Gómez i de Fèlix governador inclòs, van morir. Rovira, un català que a mitjan segle XIX havia arribat a Mèxic, es va casar al principi del segle XX amb Ramón Arnaud, un oficial d’ascendència francesa Llegiu-ne l’article sencer que va rebre l’encàrrec del govern de Porfirio Díaz 42 Cultura VilaWeb març 2012 número 7 43

Montserrat Serra Aquest és un bon Sant Jordi, amb veus noves plenes d’interès; amb moltes Especial llibres escriptores de primera fila; amb autors que viuen una eclosió; amb peces clàsiques de primer per aquest Sant Jordi ordre; amb bones traduccions.

NOVES VEUS LITERÀRIES HETERODOXA GENERACIÓ DELS SETANTA Marina Espasa, ‘La dona que es va perdre’ (Empúries) Biel Mesquida, ‘Llefre de tu’ (Club Editor)

Blanca Llum Vidal, ‘Homes i ocells’ (Club Editor) Robert Saladrigas, ‘L’estiu de la pluja’ (Edicions 62) Adrià Pujol Cruells, ‘Escafarlata d’Empordà’ (Sidillà) Jaume Cabré, ‘Jo confesso’ (Proa)

Tina Vallès, ‘Un altre got d’absenta’ (Labreu) Jordi Coca, ‘En caure la tarda’ (Edicions 62)

Jordi Nopca, ‘El talent’ (Labreu) Isabel-Clara Simó, ‘Un tros de cel’ (Bromera) Marina Espasa Biel Mesquida Max Besora, ‘Vulcano’ (Labreu) Olga Xirinacs, ‘La inundació’ (Cossetània) ‘La dona que es va perdre’ (Empúries) ‘Llefre de tu’ (Club Editor)

Raüll Garrigasait, ‘El gos cosmopolita i dos espècimens més’ (Acontravent)

Salvador Macip, ‘Hipnofòbia’ (Proa) AUTORS AMB ALTRE OFICI

Muriel Villanueva, ‘La gatera’ (Premi Just M. Lluís Llach, ‘Memòria d’uns ulls pintats’ Casero, Amsterdam) (Empúries)

Rafael Bernabeu, ‘Branko, el Dàlmata’ (Ed. Raül Romeva, ‘Sayonara Sushi’ (Rosa dels 1984) Vents)

M. Dolors Millat, ‘Quirat i mig’ (Ed. 1984) Ada Parellada, ‘Sal de vainilla’ (Columna)

Adrià Pujol Robert Saladrigas ‘Escafarlata d’Empordà’ (Sidillà) ‘L’estiu de la pluja’ (Edicions 62) 44 Cultura VilaWeb març 2012 número 7 45

DE LA GENERACIÓ ‘ENTREPÀ’ SI TRADUCCIONS FA NO FA Jonas Jonasson, ‘L’avi de cent anys que es va David Grossman, ‘Caigut fora del temps’ (Edicions 62). Imma Monsó, ‘La dona veloç’ (Premi Ramon escapar per la finestra’ (La Campana) Traducció Roser Lluch Llull, Planeta) Erri De Luca, ‘Els peixos no tanquen els ulls’ Hiromi Kawakami, ‘Abandonar-se a la passió’ (Quaderns Empar Moliner, ‘La col·laboradora’ (Columna) (Bromera). Traducció Anna Casassas Crema) Traducció Maria Bornas Montaña

Joan Carreras, ‘Carretera secundària’ (Proa) E.L. Doctorow, ‘Tot el temps del món’ (Edici- Oscar Wilde, ‘El crim de Lord Arthur Savile’ (Quaderns Cre- Empar Moliner ons de 1984) Traducció Maria Iniesta i Julià de ma) Traducció Jordi Larios Joan-Daniel Bezsonoff, ‘La melancolia dels ofici- ‘La col·laboradora’ (editorial, Columna) Jòdar als’ (Empúries) Joseph Roth, ‘Job. Història d’un home senzill’ (L’Avenç) Paul Harding, ‘Llauners’ (Edicions de 1984) Traducció Judith Vilar Silvestre Vilaplana, ‘El quadern de les vides Traducció Maria Iniesta perdudes’ (Bromera) Irène Némirovsky, ‘Les mosques de tardor’ (La Magrana) Jennifer Egan, ‘El temps és un cabró’ (Premi Joan Barril, ‘El caçador d’ombres’ (Edicions 62) Pulitzer 2011, Edicions de 1984) Traducció Honoré de Balzac, ‘El coronel Chabert’ (L’Avenç). Traducció Carles Miró Josep M. Muñoz Pius Alibek, ‘El dol del quetzal’ (Columna) Franco Vegliani, ‘La frontera’ (Edicions de 1984) Fiódor Dostoievski, ‘Memòries de la Casa Morta’ (Adesiara). Josep M. Cervera, ‘Elles són la meva sort’ (La Traducció Anna Casassas Traducció de Jaume Creus Campana) Sándor Márai, ‘Alliberament’ (Empúries). Tra- Xavier Bosch, ‘Homes d’honor’ (Proa) ducció Jordi Giné de Lasa i Imola Szabó

Anaïs Nin, ‘Dins d’una campana de vidre’ (La- breu). Traducció Ferran Ràfols ELS CONTES DESPRÉS DE MONZÓ Silvestre Vilaplana ‘El quadern de les vides perdudes’ (Bromera) Marcel Proust, ‘A l’ombra de les noies en flor, I’ Francesc Serés, ‘Mossegar la poma’ (Quaderns (Viena). Traducció Josep Maria Pinto Crema) Ralph Ellison, ‘Un home invisible’ (Quaderns Ramon Erra, ‘La vida per rail’ (Premi Mercè Crema) Traducció Dolors Udina Rodoreda, Proa) Allan Bennett, ‘Amb una mà al davant i l’altre al darrere’ (Empúries)

Paul Auster, ‘Diari d’hivern’ (Edicions 62)

Kevin Canty, ‘Tot’ (Empúries) Traducció Josefina Caball

Alexandre Dumas, ‘La dama de les camèlies’ (Adesiara) Traducció Lídia Anoll

Francesc Serés Laurnet Binet, ‘HHhH’ (Club Editor) Ramon Erra ‘Mossegar la poma’ (Quaderns Crema) ‘La vida per rail’ (Premi Mercè Rodoreda, Proa) 46 VilaWebCultura març 2012 número 7 VilaWeb març 2012 número 7 47

DEL MITE LITERARI DE LA ASSAIG I DIVULGACIÓ GUERRA DEL 1936-39 Michel Onfray, ‘Les radicalitats existencials’ Sebastià Alzamora, ‘Crim de sang’ (Premi Sant (Edicions de 1984). Traducció Anna-Maria Jordi, Proa) Corredor

Valentí Puig, ‘Barcelona cau’ (Proa) Narcís Comadira, ‘Les paraules alades’ Sebastià Alzamora (Empúries) Pau Vidal Antoni Vives, ‘Les banderes de l’1 d’abril’ (La ‘Crim de sang’ (Premi Sant Jordi, Proa) ‘Fronts oberts’ (Premi Marian Vayreda, Empúries) Magrana) August Rafanell, ‘Notícies abans d’ahir’ (Acon- travent)

INTRIGA A VESSAR Jaume Vicens Vives, ‘Espanya contemporània (1814-1953)’ (Quaderns Crema) Pau Vidal, ‘Fronts oberts’ (Premi Marian Vayre- da, Empúries) Josep Antoni Pozo González, ‘La Catalunya antifeixista’ (Dau) Albert Villaró, ‘L’escala del dolor’ (Columna) Joan Fuster, ‘Obra Completa’ vol. 2 i 3 (Ed.62) Ferran Torrent, ‘Ombres en la nit’ (Columna/ Bromera) Vicenç Altaió, ‘Un sereno al cementiri de l’art’ (Edicions Poncianes) Agustí Vehí, ‘Quan la nit mata el dia’ (Premi Crims de Tinta, La Magrana) Salvador Dalí, ‘La femme visible’ (Andana). Traducció d’Enric Casasses Salvador Balcells, ‘Dur de pair’ (Meteora) Valentí Puig Més d’un autor, ‘Escriure després’ (Lleonard Albert Villaró Sebastià Bennasar, ‘La mar no sempre tapa’ ‘Barcelona cau’ (Proa) Muntaner). A cura d’Arnau Pons ‘L’escala del dolor’ (Columna) (Moll) John Berger, ‘Maneres de mirar’ (Edicions de Nil Barral, ‘El Picasso desconegut’ (Amsterdam) 1984) Traducció Montse Basté

Christian Garcin, ‘Desapareixen dones’ (Club Xavier Rius Sant, ‘Xenofòbia a Catalunya’ (Edi- Editor) Traducció David Ilig cions de 1984) Arcadi Oliveras, ‘Diguem prou!’ (Angle) Maurizio Giovanni, ‘La primavera del comissari Ricciardi (La Campana) Traducció Anna Casas- Borja Antela-Bernández i Jordi Vidal, ‘A l’atac!’ sas Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient’ (La Magrana) Petros Màrkaris, ‘Amb l’aigua al coll’ (Tus- quests) Més d’un autor, ‘Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya’ (Edicions Sidillà) Henning Mankell, ‘Un àngel impur’ (Tusquets) Lluís Costa, ‘La llumenera de Nova York’ (Llibres Asa Larsson, ‘Fins que passi la teva fúria’ (Co- Antoni Vives de l’Índex) Sebastià Bennasar lumna) ‘Les banderes de l’1 d’abril’ (La Magrana) ‘La mar no sempre tapa’ (Moll) 48 VilaWebCultura març 2012 número 7 VilaWeb març 2012 número 7 49

LITERATURA I/O PERIODISME Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel, ‘Les passions ocultes’ POESIA (Edicions 62) EDITORIALS Carles Porta, ‘Fago’ (Premi de periodisme Josep Albert Roig, ‘La tempesta’ (Premi de Poesia Jocs M. Huertas Claveria, La Campana) Enric Satué, ‘Cròniques de disseny amb gust de menta, Florals, Edicions 62) xocolata o vainilla’ (3i4) · Acontravent · Empúries Francesc Canosa, ‘Entre el sabre i la bomba’ Francesc Garriga, ‘Ragtime’ (Premi Cavall verd, (Acontravent) Labreu) CLÀSSICS BEN CLASSICS · Adesiara · Labreu Montserrat Roig, ‘Diari d’uns anys (1975-1981) Josep Pedrals, ‘El romanço d’Anna Tirant’ (Labreu) · Alrevés · L’Avenç (Acontravent) ‘Saviesa grega arcaica’ (Adesiara) A cura i traducció Jaume Pòrtulas i Sergi Grau Andreu Subirats, ‘Galtes de perdiu (poesia 1986- · Andana · Labutxaca Gabriel Galmés, ‘Vull una estàtua eqüestre’ 2010)’ (Labreu) (Quaderns Crema) Plaute, ‘Els bessons’ (Adesiara). Traducció Esther Artigas · Angle · La Campana Quim Espanyol, ‘Nadir i altres nits’ (Edicions de Josep Maria Espinàs, ‘Entre els lectors i jo’ (La Homer, ‘Odissea’ (Proa) Traducció Joan F. Mira 1984) · Amsterdam · La Magrana Campana) Bernat Metge, ‘El somni’ (Barcino) Versió d’Alba Dedeu J.V. Foix, ‘Sol i de dol’ (Quaderns Crema) · Ara Llibres · Lleonard Muntaner Julià Guillamon, ‘Continuar el combat’ (Club Editor) Arnau de Vilanova, ‘Tractat sobre l’amor heroic’ (Barcino) A Paul Verlaine, ‘Homes’ (Labreu) Traducció Jordi · Arola · Llibres de l’Índex cura de Michael McVaugh i Sebastià Giralt Llovet Jordi Panyella, ‘Fèlix Millet, el gran impostor’ · Barcino · Meteora (Angle) Lorenzo Valla, ‘La falsa i inventada donació de Constantí’ Óssip Mandelstam, ‘Armènia en prosa i en vers’ (Adesiara). Traducció Alejandro Coroleu (Quaderns Crema) Traducció Helena Vidal · Bromera · Moll Elisabet Pedrosa, ‘El meu amor sikh’ (Ara Lli- bres) Narcís Comadira, ‘Lent’ (Empúries) I ELS CLÀSSICS CATALANS · Columna · Planeta MODERNS Celdoni Fonoll, ‘Abril florit’ (Cossetània) FENT MEMÒRIA · Cossetània · Proa Ferran Soldevila, ‘Hores angleses’ (Adesiara) Marcel Riera, ‘Llum d’Irlanda’ (Premi Carles Riba, · Dau · Quaderns Crema Jordi Pujol, ‘Memòries (1993-2011)’ (Proa) Proa) Santiago Rusiñol, ‘Tots els monòlegs’ (Adesiara) · Club Editor · Rosa dels Vents Rafel Nadal, ‘Quan érem feliços’ (Premi Josep Jordi LLavina, ‘Vetlla’ (Premi Vicent A. Estellés, 3i4) Pla, Destino) Joaquim Ruyra, ‘Narracions’ (Labutxaca). A cura de Toni · Destino · Sidillà Sala Neus Català i Carme Martí, ‘Un cel de plom’ AMB MÚSICA · Edicions 62 · Tres i Quatre (Amsterdam) Eugeni d’Ors, ‘Gualba la de mil veus’ (Quaderns Crema) Martí Sales, ‘Ara és el moment. Breu crònica oral · Edicions de 1984 · Tusquets Pietro Citati, ‘Kafka’ (Quaderns Crema). Traduc- Josep Maria de Sagarra, Obra Completa vol. 19. Teatre dels indis catalans’ (Amsterdam) ció d’Anna Casassas (3i4) · Edicions Poncianes · Viena Elisenda Soriguera, ‘Els Amics de les Arts. Espècies Josep Piera, ‘El somni d’una pàtria de parau- Josep Martí i Folguera, ‘Lo caragirat’ (Arola) per catalogar. El llibre’ (Cossetània i Enderrock) les’ (Premi Mancomunitat de la Ribera Alta, Bromera) Sebastià Juan Arbó, ‘Notes d’un estudiant que va morir Gerard Quintana amb fotos de David Julià Marquet, (Cliqueu per anar a la web de les editorials) boig’ (Club Editor) ‘Més enllà de les estrelles’ (Rosa dels Vents) Joan Fuster. Correspondència amb Max Cahner (3i4) 50 Cultura VilaWeb març 2012 número 7 51

Montserrat Serra La celebració del centenari de Joan la maduresa, sobre la guerra i Sales és especialment important la revolució, sobre tres homes per aprofundir i difondre el enamorats d’una mateixa dona. I Tísner-Calders-Sales personatge i la seva obra, avui sense oblidar un dels més intensos Joan Sales encara poc coneguts pel gran “memento mori” de la literatura públic. Quim Torra, responsable de catalana sobre l’afusellament del Enguany les institucions volen l’editorial Acontravent considera president Lluís Companys.’ celebrar un triple centenari: Joan Sales ‘una de les figures més Tísner-Calders-Sales, però i l’aventura importants de la cultura catalana Per l’editora Maria Bohigas, néta encara és hora que n’hagin de contemporània: pel seu compromís de Sales i actual responsable presentar el calendari d’actes. amb la llengua i amb la pàtria.’ De de Club Editor, els camins per a Sembla que el Departament fet, Sales i ‘Incerta glòsia’ s’han conèixer més a fons el Club Editor de Cultura, la Institució de humana posat en valor per la crítica desde travessen les ‘Cartes a Màrius les Lletres Catalanes (ILC), el fa pocs anys. I, com ha passat Torres’, que també permeten CoNCA, l’Arts Santa Mònica, en altres casos, ha estat l’èxit a d’endinsar-se en el pensament l’Institut Ramon Llull i l’ICUB Ha començat la celebració del fora que ha fet rellegir l’obra a de Joan Sales. També recomana sumaran esforços i que el 3 de dins. Així, quan el 2007 l’editorial de llegir les obres principals de maig faran un ‘acte de govern’, centenari del seu naixement. francesa Tinta Blava va publicar l’editorial: les de Mercè Rodoreda, que encara no han definit. En parlem amb Maria Bohigas, ‘Incerta glòria’ (amb pròleg de Llorenç Villalonga, Blai Bonet i Juan Goytisolo i epíleg de Xavier Xavier Benguerel; i encara, el Segons les fonts consultades, el Xavier Pla i Quim Torra Pla), el diari Le Monde i la revista volum de l’Epistolari Rodoreda- pressupost serà molt modest, Esprit van fer-ne crítiques molt Sales i del pròleg del llibre de Joan en algun cas purament simbòlic: elogioses. De retop, aquí se’n va Coromines, ‘Lleure i converses l’ICUB tan solament destinarà Enguany fa cent anys del naixement de Joan Sales, renovar l’interès (i Club Editor d’un filòleg’. 50.000 euros al triple centenari. un personatge fonamental de la nostra cultura: ànima va publicar-ne la novena edició). Però el cicle només és l’inici Entre els actes confirmats, el 14 de Club Editor, va publicar l’obra de Mercè Rodoreda, També arran d’aquest fet, a d’altres actes, la majoria dels d’abril la ILC proposa una taula de Llorenç Villalonga, de Blai Bonet i de molts principis del 2009 Xavier Pla va quals encara no s’ha donat a rodona al voltant de les tres més; també va escriure la novel·la ‘Incerta glòria’, coordinar dues jornades sobre conèixer. Sí que se’n coneixen figures literàries. I a la tardor considerada una de les millors novel·les catalanes del la novel·La a la Pedrera, que es dos de fonamentals: Xavier Pla es farà un simposi acadèmic segle XX, i la primera que va presentar la guerra del van estructurar en quatre taules és el responsable del congrés sobre Tísner, Calders i Sales 1936-1939 des de la banda dels vençuts. En aquest rodones sostingudes per tretze internacional sobre Joan Sales que que realitzarà la Universitat context, Òmnium Cultural de Girona ha inaugurat convidats. prepara la Universitat de Girona Autònoma de Barcelona amb el cicle de col·loquis ‘Joan Sales. Homenatge amb col·laboració amb la Institució la col·laboració de la Fundació Nacional’ (#sempreSales), que inicia un programa de I Xavier Pla, professor de literatura de les Lletres Catalanes i que Tàpies, del 13 al 17 de celebracions que encara no està tancat. de la UdG i crític literari, explica: se celebrarà a la tardor. Aquest novembre. ‘«Incerta glòria» és una novel·la és serà el gran esdeveniment que pretén mostrar la guerra acadèmic dins els actes de També ben aviat es presentarà en tota la seva complexitat celebració del centenari de Joan una exposició itinerant moral, evitar visions maniquees Sales. organitzada i produïda per la Sales, un mosaic o dogmàtiques, i ho vol fer des ILC, ‘Escriure en temps difícils’, d’una incòmoda visió nacionalista L’altre esdeveniment important sobre Avel·lí Artís-Gener, Pere catalana i, per tant, republicana. serà la biografia. Segons que ha Calders, Josep Ferrater Mora i Hem preguntat a tots tres protagonistes: De tots els Xavier Pla: ‘Per Sales, la guerra es l’esdeveniment Però, a la vegada, catòlica, la qual explicat Maria Bohigas a VilaWeb, Joan Sales. Serà itinerant per aspectes de la vida i l’obra de Joan Sales, amb quin cabdal de la seva vida. La guerra el fa escriptor. cosa permet a l’autor denunciar pel mes de novembre, Club Editor biblioteques i centres culturals us quedaríeu si n’haguéssiu de triar un? Pelegrí entre les ombres, a la recerca d’una glòria amb igual virulència tant els publicarà una biografia de Joan a partir de mitjan de maig. I eterna, Sales fa la impressió de no haver donat mai feixistes com els anarquistes i Sales, escrita per Montserrat l’Ateneu Barcelonès també al Maria Bohigas: ‘Em quedaria amb ell. Amb l’home per acabada la guerra, de no haver tornat mai del seu sostenir una fonamentada crítica Casals. L’autora fa set anys que maig presentarà un cicle de que els suma a tots. Amb aquell cor intel·ligent.’ exili, d’haver passat definitivament “a l’altre costat” i a les ideologies en pro de la treballa a temps complet en l’arxiu conferències i lectura de textos haver conservat un particular sentiment d’estranyesa. reconciliació col·lectiva. A més de privat de Joan Sales. D’aquest sobre els mateixos quatre Quim Torra: ‘Destaco de Sales la seva visió global Potser per això la seva novel·la s’omple de “fantasmes tot això, les seves diverses trames treball de recerca n’ha aparegut autors. dels països catalans i el seu esperit de defensa d’una metafísics”, com dirà Joan Fuster, i proposa una visió narratives constitueixen una gran una gran quantitat d’obra inèdita literatura viva i apassionada, en combat contra els global de l’aventura humana.’ novel·la clàssica sobre l’amor que Club Editor anirà publicant en «òrsides».’ i la guerra, sobre la joventut i nous volums, a partir del 2013. 52 Cultura Obituari

Ramon Erra Teresa Pàmies a cadascú el que sigui seu

L’escriptora Teresa Si em demanen quins són els llegir dos cops. Què tenia aquell meus referents literaris no dic mai llibre? Tenia, penso, la màgia de la Pàmies va morir el la Teresa Pàmies, no em surt mai persona que va pels llocs, observa dia tretze de març a de citar alguna de les moltes obres i després ho explica. Jo encara no que va escriure aquesta dona... havia descobert Pla, però per dins noranta-tres anys. ja devia covar unes ganes de voler Potser he fet tard; fa una setmana fer una mica com el Pla (ja em va morir a Granada, la bella perdonareu), i aquell llibre em va Us n’oferim l’obituari Granada. No la cito, la Pàmies, ensenyar el camí. Només recordo que en va fer Ramon perquè és d’aquelles autores –a part del bon gust que em va que ‘vaig haver de matar’ per deixar– un comentari sobre un Erra al seu bloc ‘El créixer. No sé si això és dir molt cafè que es va prendre la Teresa camp de l’Erra’. o és dir poc, no ho sé. La qüestió a Arties, crec, un matí que es és que en aquella època que al va llevar amb mal de cap. És un nostre voltant només sentíem dir d’aquells detalls que vaig llegir les coses a mitges i, com aquell fa gairebé trenta anys i encara el qui diu, encara rèiem amb els recordo (segurament desenfocat). ‘pallassos de la tele’, hi havia De seguida van venir uns anys una gent que parlava clar, que de molt desprestigi per qualsevol explicava una història diferent, uns cosa que fes una mica de tuf de que ja ‘venien d’abans’, d’abans comunisme i, injustament, vam de la guerra, s’entén. Que havien ficar-ho tot en el mateix sac. perdut, havien marxat i ara Després van venir d’altres lectures, havien tornat. I parlaven clar. Tota d’altres experiències, i els llibres aquesta història la vaig llegir als de la Pàmies semblaven una cosa llibres de la Pàmies: ‘Testament una mica anacrònica, com les a Praga’, ‘Quan érem capitans’, coses de la iaia que guardàvem en ‘Va ploure tot el dia’... Al meu un calaix del trinxant. Ara, després cercle ens els passàvem, aquests de la seva mort, he pensat que Vegeu el vídeo de la sèrie Escriptors TV, llibres. Un dia, jo tenia setze anys, tenia un deute amb ella -com el emès l’abril del 2009, Pàmies llegeix vaig llegir un recull que es deia que tinc amb tots els autors que alguns fragments del llibre, triats per ‘Matins de l’Aran’, també de la m’han anat alimentant l’afició a ella mateixa. Teresa Pàmies. Sé que me’l vaig llegir. 54 Tecnologia VilaWeb març 2012 número 7 55

Martí Crespo La ‘revolució’ d’internet

Ja fa un any que van La primavera àrab feia temps blocaires egipcis, que la periodista transició, i una transició demana abusos, com els tests de virginitat Per primera vegada, que es covava, abans i tot de catalana va conèixer i tractar molts anys i molta feina i, per a les dones, que teòricament no esclatar les revoltes les eines 2.0. Ho explica bé la personalment entre els anys tant, no es pot valorar encara s’haurien d’haver produït en una el control de la que hem acabat periodista Lali Sandiumenge al 2004 i 2007, va saber subvertir el procés actual. Però les coses era post-Mubàrak i revolucionària informació i l’opinió llibre ‘Guerrillers del teclat. La el llenguatge oficial i mostrar la avancen i ja veurem cap on com aquella.’ anomenant primaveres revolta dels bloguers àrabs des realitat del país des d’un punt de ens porten. La gran feina dels pública s’escapava de àrabs. Però en podríem de dins’ (la Magrana, 2012). vista molt diferent dels règims. blocaires i dels activistes a la Però la xarxa, i indiscutiblement les mans dels règims Des que va aterrar al Caire amb Amb la cadena panàrab al- xarxa i a la plaça de Tahrir al les xarxes socials, han obert una haver dit primaveres la família, el 2004 (just quan Jazeera, la generació d’activistes Caire és actualment lluitar contra escletxa a la regió. Sandiumenge autocràtics àrabs de Twitter, o de internet començava a penetrar digitals s’ha dedicat a trencar la junta militar, perquè cedeixi no sap ben bé cap on anirà la significativament al Magrib), tabús i a obrir escletxes en el poder a l’autoritat civil.’ I ja transició egípcia, però té clar Facebook o de SMS, es va sentir atreta per una l’estricte control de la informació s’han aconseguit algunes coses, que sense internet potser sí pel pes preponderant incipient comunitat bloquista a la regió. I molts ho han pagat comenta l’autora. Per exemple, que hi hauria hagut revolució, que parlava i actuava amb uns amb tortures i abusos policíacs, les eleccions presidencials seran però no ara ni tan de pressa: que hi van tenir les altres termes a l’Egipte de Hosni com en dóna compte l’observatori al final de maig o juny, tot i que la ‘Evidentment, la xarxa va xarxes socials, a l’hora Mubàrak. Per primera vegada, internacional Threatened junta militar les volia fer el 2013. tenir molta importància en la el control de la informació i Voices del bloc Global Voices. O ‘El que és terrible’, afegeix, ‘i no revolució egípcia en l’àmbit de de convocar, organitzar l’opinió pública s’escapava de Sandiumenge mateix, atès que és el cas dels blocaires detinguts, la coordinació, l’organització i i mobilitzar la gent en les mans dels règims autocràtics alguns dels blocaires amb qui va que sols en són un símbol, és que la mobilització, però crec que la àrabs que ho combatien amb parlar són ara mateix a la presó, es calcula que hi ha quinze mil feina de tota aquesta generació favor d’un canvi polític. detencions i tortures, censura de encausats per la junta militar que civils processats ara mateix en digital des de l’any 2004 ha estat continguts i, en última instància, tutela la transició des de l’esclat tribunals militars per temes de fonamental per a crear la cultura la desconnexió de la xarxa de la revolta. llibertat d’expressió o de protestes de politització i de mobilització internètica i telefònica. Però ja era al carrer. La junta militar ara que va esclatar ara fa un any. És massa tard. ‘Hi ha una certa decepció respecte mateix comet crims i no sembla un dels elements, però no l’únic, del que passa ara’, explica la que tingui intenció de retre que ha permès d’arribar fins aquí.’ Aquella incipient generació de periodista: ‘És cert que és una comptes més tard. Hi ha molts 56 Tecnologia VilaWeb març 2012 número 7 57

Martí Crespo

L’associació Softcatalà ha presentat un programa Windows que facilita la catalanització del sistema operatiu Windows i ajuda a visibilitzar encara més el (en) català català a internet L’octubre de 1992, a petició de dècades. Però en el cas de manera d’afavorir la catalanització del Programa d’Informàtica Windows, el que té més volum del Windows i les seves Educativa de la Generalitat de d’usuaris, hi ha hagut alguns aplicacions més significatives. Catalunya, l’empresa Microsoft factors que han anat en contra Fruit de sis mesos de feina acaben va fer el primer pas cap al de la màxima difusió de les seves de presentar el Catalanitzador, català amb la traducció del seu versions catalanes. Per l’associació una eina que facilita i automatitza producte estrella, el sistema Softcatalà, la política seguida per al màxim tot el procés: en quatre operatiu Windows 3.1. Durant Microsoft aquests últims anys passos, el programet instal·la aquella mateixa dècada, de traduir els seus productes en els paquets oficials d’idioma els catalanoparlants que ja català (entre més llengües) per del Windows XP, Vista i 7; del disposaven d’ordinador podien mitjà de pedaços instal·lables Microsoft Office 2003, 2007 i utilitzar-lo en la seva llengua damunt les versions principals 2010, i del navegador Internet tant si feien servir el programa (en anglès, en espanyol...) n’ha Explorer 6, 7, 8 i 9, a més de desenvolupat per Bill Gates impedit un ús més alt. I és que configurar el català com a llengua i companyia com si hi tenien tenir aquest sistema operatiu i el del sistema i d’escriptura. instal·lada alguna distribució de programari en català, considera GNU/Linux o el sistema Macintosh. l’entitat de referència en la Els programes que depenen de la En aquest últim cas, Apple va traducció i difusió de programari configuració d’idioma del sistema deixar d’actualitzar la versió en català, no és fàcil ni ràpid: cal també canvien al català, com el catalana a partir del Mac OS 9, localitzar la web des d’on baixar GIMP, Picasa, Google Earth i els una decisió justificada parcialment els paquets d’idioma, elegir-ne navegadors Chrome i Firefox. I és per les generoses subvencions correctament les versions i, en que, a més de facilitar la tasca als que el govern català va concedir alguns programes concrets, haver usuaris, el grup de Softcatalà rere a Microsoft per continuar traduint d’accedir a la configuració. el projecte ha desenvolupat el el Windows. El parèntesi d’Apple Catalanitzador amb la voluntat de es va començar a tancar fa un Aquest procés extra i feixuc per capgirar una dada negativa: tan any, amb la traducció del sistema a l’usuari, quasi de militància, sols el 15% dels catalanoparlants operatiu per a aparells mòbils iOS, no es dóna actualment ni als tenen actualment l’ordinador en i s’ha completat fa tan sols un ordinadors amb el Mac OS X ni català o naveguen amb eines mes amb la inclusió per defecte a les distribucions de GNU/Linux configurades en aquesta llengua. del català a l’última versió de on, quan es defineix el català Si es fa servir més el Windows Macintosh. com a llengua del sistema, catalanitzat, pensen, ‘es podrà automàticament la interfície ens canviar de manera significativa i La presència del català als apareix en aquest idioma. Uns mesurable la presència i visibilitat sistemes operatius amb més quants voluntaris de Softcatalà, del català a la informàtica i penetració al mercat, doncs, és conscients d’aquest problema, van internet’. una realitat des de fa un parell començar a rumiar l’any passat la 58 Cronologia VilaWeb març 2012 número 7 59 Març 2012 Cronologia

La UE signa el nou pacte per la L’ex-primer ministre islandès no Rita Barberà amenaça de dur 1 7 10 disciplina fiscal i imposa més es fa responsable de la crisi Mònica Oltra als tribunals pel austeritat implicar-la al cas Emarsa Sarkozy, favorable a l’acostament El Banc d’Espanya ven Unnim al L’ANC es constitueix per avançar de presoners bascos BBVA cap a la independència El jutge no encausa la infanta Ventura Pons torna a la comèdia Cristina ‘per no estigmatitzar-la’ Oriol Pujol: ‘Si el PP ens diu que amb ‘Any de Gràcia’ no, dues tasses’ Les similituds entre Catalunya i Joan Pere Le Bihan: ‘A la S’ha mort Armand Samsó Escòcia, explicades per Tremosa Bressola demanem la solidaritat impulsor de la porta dels Països Endesa també col·loca Salgado a la BBC de la resta de Països Catalans’ Catalans Joana Serrat, a cara descoberta El PP aprova la reforma laboral al congrés amb el suport de CiU

Joan Herrera: ‘ICV pot ser Conversa a Moscou sobre la el punt de trobada entre tristesa i la frustració electoral El BBVA retallarà la plantilla de independentistes i federalistes’ 3 6 Catalunya en un 20% 11 Nadau aterra a Barcelona per Catalunya s’absté sobre l’objectiu Escridassada a Rita Barberà en la commemorar els 25 anys del La CUP celebra la primera Els estudiants abandonen l’edifici de dèficit en el Consell de Política Comencen a declarar els primera mascletada Tradicionàrius Assamblea Nacional després de històric de la UB Fiscal i Financera encausats per la visita del papa les municipals de l’any passat a València

Rasquera vol impulsar el cultiu El congrés espanyol desestima la de marihuana Cap de setmana sagnant a Gaza dació en pagament La Directa publica les comuniacions dels mossos durant 4 8 el desallotjament de la plaça de El Japó al cap d’un any Llanos de Luna denunciarà els Catalunya Jordi Pujol: ‘Només ens podrà Putin recupera la presidència ajuntament sense la bandera salvar el pensament i l’actitud russa quatre anys després espanyola 2 independentistes’ Mascarell presenta les bases del nou Pla de Museus de Catalunya La majoria de catalans votaria a Obama assegura que ‘si cal’ no Plantada al parlament balear favor de la independència La justícia posa condicions a la 12 dubtarà a recórrer a la força contra la imposició de la nova immersió contra l’Iran direcció d’IB3 Espanya s’ha quedat 213.963 Lectura col·lectiva de ‘Nosaltres milions dels catalans en 24 anys els valencians’ al Micalet Ecclestone confirma que Treballadors del Liceu demanen 9 Montmeló i València s’alternaran la dimissió del director a partir de 2013 El jutge fa embargar els béns de Denunciada la brutal agressió El govern espanyol preveu que Millet i Montull 5 de la policia contra tres joves a enguany es destrueixin 630.000 El govern afganès fa seu un València llocs de treball Camps tornarà al jutjat pel cas Uns vídeos demostren casos de document dels clergues que Urdangarin Belzunces: ‘No he tingut el dret frau electoral a Rússia declara les dones ‘inferiors’ de revisar la condemna per Carles Porta guanya el premi parlar en català’ Huertas Claveria per ‘Fago’ 60 Cronologia 60 VilaWeb març 2012 número 7 Tecnologia 61 Març 2012 Cronologia

Albert Botran (CUP): ‘Abans ens Quimi Portet: Em vaig fer músic L’Encyclopaedia Britannica diu 16 18 Occupy Wall Street torna al hem de respondre què hi volem per fugir d’una realitat sòrdida’ adéu al paper carrer fer al parlament’ El govern de Bauzá executa Els treballadors de RTVV en vaga l’ofensiva contra el català protesten durant la mascletada La nit dels premis Enderrock: un Enciclopèdia.cat fa quatre anys Erri de Luca: ‘Hi ha molts ous Bayrou, primer candidat a l’Elisi a allegro moderato que ja no publica en paper sota la gallina, vejam quin defensar el català i l’occità s’obrirà primer’ Els professors valencians hauran Joachim Gauck, nou president de treballar el mes de juliol d’Alemanya Tensió a l’Afganistan per la Inquietud pel ‘model únic’ a les matança feta per un soldat escoles valencianes’ nordamericà 15 Entrevista amb Jordi PUjol: ‘A Madrid tenen la sensació que han 20 guanyat la batalla’ Teixeira deixa la presidència La violència de la policia a 19 del futbol brasiler, acusat de València queda impune Jaume Matas, sis anys de presó corrupció pel cas Palma Arenas Antoni Castells: ‘Ens agrdaria Quatre morts en un tiroteig a 14 ser a Espanya si estiguéssim ben l’entrada d’una escola jueva La consellera d’educació es tractats’ La retallada dels sous públics a ‘Després de la intifalla ens van reuneix amb Escola Valenciana La plataforma ‘TV3 i Catalunya Catalunya pot arribar al 5% escorcollar sense dir-nos per què’ Ràdio són teves’ reclama uns CiU i PP pacten un govern de la mitjans públics ‘potents’ L’ipad 3 arribar a Catalunya Nord CCMA presidit per Brauli Duart A l’ABC li agraden les portades El batlle de Rasquera viatja escandaloses als Països Baixos en cerca Ramon Erra i les confessions del Jaume Bonet ha perdut 20 quilos d’assessorament per la plantació viatger en dinou dies de vaga de fam 13 de cànnabis Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua: ‘Seria fotut 17 S’ha mort l’escriptora Teresa deixar-se morir sense dir res’ Joan Dausà: ‘Les coses La commemoració de ‘la Pepa’ Pàmies Rajoy admet que no reconeix quotidianes s’han cantat tota la Rajoy vol evitar situacions límit a passa per alt que la majoria Kosovë per ‘raons internes’ vida’ Catalunya d’espanyols d’aleshores ja no ho La lluita contra el règim sirià, són La Caga Rita, una transgressora enregistrada des de dins amb un falla virtual L’abstenció del PP permet mòbil’ Les escoles de les Illes s’uneixen l’aprovació de la llei en defensa del català Moreno Cabrera: ‘El problema no d’acompanyament’ és Catalunya, sinó les estructures L’Ajuntament de Girona també El PP i el PSOE impedeixen que 21 franquistes de l’estat’ aposta per la insubmissió fiscal el corredor mediterrani sigui Identificat el suposat autor Un ex-directiu acusa Goldman declarat prioritari al congrés de la matança de 16 civils a Sachs d’estafar els clients Mas demana al president del l’Afganistan Sánchez Camacho recorrerà al Escola Valenciana insta la parlament europeu que es pugui TC contra una consulta sobre el conselleria a explicar el model El govern recaptarà 300 milions parlar en català als plens pacte fiscal plurilingüe La NASA il·lustra l’espectacular amb les noves taxes alineació de Júpiter i Venus amb una foto de Figueres 62 Cronologia VilaWeb març 2012 número 7 63 Març 2012 Cronologia

Les llistes d’espera van El IEC homenatja Teodor 25 Detingut el número dos de la 28 30 augmentar un 42% el 2011 a Llorente, el poeta del Diputació de Barcelona i un alt Catalunya romanticisme valencià càrrec del govern Desenes de milers de Els professors de l’IES de El govern espanyol anuncia ‘el manifestants omplen els carrers Marratxí denuncien l’atac a la pressupost més auster de la de Palma pel català llibertat d’expressió democràcia’ Espai Mallorca continuarà sota el nom d’Espai Illes 23 Frenada al PP a Andalusia i a 27 Jone Goirizelaia: ‘Tothom sap Amnistia fiscal per a les rendes Astúries que, si Otegi és lliure, pot ser no declarades Vila d’Abadal té els avals per candidat a lendakari’ disputar el lideratge a Duran Tomeu Amengual s’afegeix a la Compromís engega una iniciativa vaga de fam per la llengua perquè els contribuents recuperin Un any de la inauguració de Crònica dels aldarulls al centre els diners furtats a Emarsa l’aeroport sense avions La indignació pren forma de vaga de Barcelona Camps insinua que tornarà general Els partits independentistes defensen l’ampliació interna de Terricabras: ‘Aquesta vaga és un Mas: ‘Catalunya ha de tenir els la UE crit d’indignació i de ràbia’ mateixos poders que té qualsevol estat’ 31 22 La llei de transparència no afecta Suspesos els serveis mínims per 29 a la monarquia a la vaga general a les Illes S’ha mort l’escriptor Antonio Ximo Puig, nou secretari general La denúncia d’irregularitats en Tabucchi a la seva Lisboa Raons d’una vaga general del PSPV la memòria d’RTVV pel 2010 n’ajorna l’aprovació El català, als programes del Bauzá insisteix en apujar el sou candidats a l’Elisi del seu gabinet un 25% Caos en un centre de Barcelona El ‘lipdub’ pel català a Perpinyà encès pels incidents assoleix un rècord mundial Intel·lectuals del Principat criden a la mobilització pel català a les 26 De Guindos no vol sentir ni a Illes parlar del pacte fiscal Manifestació multitudinària a Multitudinària manifestació a 24 Jaume Bonet abandona la vaga Barcelona contra la reforma Tolosa en defensa de l’occità de fam, després de 26 dies laboral Espanya sola reivindicant el El PEN instarà l’ONU que corredor central a la UE Oriol Pujol vol liderar CDC per investigui els atacs contra la Presó per a vuit dels detinguts en avançar cap a l’estat propi llengua Una immensa manifestació els aldarulls a Barcelona Massot i Muntaner, Premi d’Honor omple tot el centre de València El gihadista de Tolosa, mort d’un de les Lletres Catalanes tret al cap, segons el fiscal Maria del Mar Bonet i Biel Tomeu Amengual: ‘La situació és El govern valencià no aclareix la Mesquida visiten Jaume Bonet, prou extrema per a fer vaga de Dues manifestacions presència del català a l’escola en vaga de fam fam’ El PP amenaça de retirar el confrontades a Palma Rita Barberà no vol que Camps suport a Mas si assumeix les torni a ser president tesis independentistes de CDC Tres ferits, un d’ells en coma, Mishima: tots els colors de l’amor en una agressió feixista en un concert a Manresa VilaWeb març 2012 número 7 65 Els vídeos més vists de VilaWeb TV

29-M: la policia desallotja el centre de Barcelona, en flames

‘Veriueu-ho’ de Xavi Castillo a la mascletada

Conferència de Jordi Pujol a ESADE Aquest mes a VilaWeb

Les associacions membres de +VilaWeb comencen a publicar els seus espais informatius

VilaWeb ofereix a les publicacions membres de +VilaWeb la possibilitat d’ocupar un espai a la portada del diari. Són iniciatives periodístiques d’interès que VilaWeb reforça i ajuda a visibilitzar. VilaWeb també ha posat en funcionament el sistema d’alertes de notícies per a iPhone.

Les associacions i grups que Catalana de Professionals (ACP), les associacions membres de formalitzen la seva participació a proposa els continguts del portal +VilaWeb, la Veu de Mallorca +VilaWeb tenen la possibilitat de Amb Independència, que ha creat arriba ara diàriament als lectors crear un espai informatiu propi recentment. Així, també es poden des del canal de VilaWeb. dins el diari, tant a portada com llegir els continguts de Cetrencada en la nova àrea de Publicacions. fets pels estudiants de periodisme VilaWeb i el sistema d’alertes Mètode, la revista de divulgació de la Universitat Pompeu Fabra. de notícies per a iPhone científica de la Universitat de València, dirigida pel periodista VilaWeb també publica continguts VilaWeb ha posat en funcionament científic Martí Domínguez, és de la revista digital de cultura el sistema d’alertes de notícies per la primera publicació que ha Núvol, dirigida per l’editor Bernat a iPhone, de tal manera que els incorporat continguts propis dins Puigtobella. La capçalera, de nova usuaris que tiguin l’aplicació mòbil la portada de VilaWeb, un cop la creació, ‘es proposa cobrir aquells de VilaWeb per a l’iPhone podran setmana. Mètode aporta articles esdeveniments i actes culturals rebre avisos sobre informacions i reportatges de gran qualitat que els diaris convencionals que acabin de publicar-se al especialitzats en l’àmbit de la han deixat de tractar per falta diari; també hi ha la versió per divulgació científica, i VilaWeb es de paper o simplement perquè a d’Android. Aquest sistema converteix en una finestra que no formen part de la cultura d’alerta es pot desconnectar l’ajuda a visibilitzar-se. mainstream o no són un producte des de l’apartat de notificacions d’un gran grup’. Així es defineixen. de l’opció de configuració de De la mateixa manera, al llarg Núvol ha tingut un gran èxit l’iPhone. La versió de l’aplicació d’aquest mes s’han incorporat inicial, pels temes originals i de mòbil del diari per a iPhone es pot més publicacions dedicades a qualitat que proposa. adquirir de franc a l’App Store. àmbits específics de la societat. VilaWeb prepara més aplicatius Ha aparegut Tornaveu, revista Entre les publicacions que s’han per a enfortir la presència del que edita l’Ens de Comunicació, adherit a aquest projecte es diari als mòbils. Per als telèfons entitat molt potent que agrupa destaca la Veu de Mallorca, o pissarretes qe no són iPhone, vint-i-dues federacions del la històrica capçalera que ha us recomanem la pàgina web moviment associatiu català, i el tornat. Amb el suport d’Obra especial per a mòbils, Projecte Heptàgon. I l’Associació Cultural Balear (OCB), una de www.vilaweb.mobi.

Partal, Maresma i Associats, 2012