Hereu Porta Vilaweb a Judici Per Haver Investigat El

54 La crisi alimentària colpeja de nou Marco Aparicio Una de cada sis persones La relació entre els no té accés al menjar pobles indígenes i l’Estat Quaderns d’Illacrua A FONS PÀGINES 1 a 3 MIRALLS | ENTREVISTA PÀGINES 4 i 5

SETMANARI DE COMUNICACIÓ

d N221 23 de març de 2011 DIRECTA www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros Hereu porta VilaWeb a judici per haver investigat el ‘cas Vilaró’ ESTIRANT DEL FIL • PÀGINES 2 i 3 L’Ajuntament de Barcelona consuma la querella contra els periodistes que van qüestionar a fons una versió oficial plena de mentides i contradiccions

XOSE QUIROGA El magistrat Tabares investiga el finançament il·legal de CDC i imputa Daniel Osàcar

AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 12

l nou jutge del cas Millet inves- Etiga si l’extresorer de CDC va desviar diners del Palau de la Música a la Fundació Trias Fargas o a la campanya electoral de CiU. El nou centre comercial de Les Arenes obrirà les Barcelona acull una manifestació que denuncia la guerra i l’actitud dels governs i dels exèrcits occidentals davant el conflicte que es viu al país mediterrani portes enmig ERC i ICV abandonen la filosofia del ‘No a la de protestes AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 7 AIXÍ ESTÀ EL PATI Guerra’ en la intervenció militar a Líbia • PÀGINA 10 Un estudi demostra que Haití: segona volta Llibertat d’expressió els grans diaris amb irregularitats i de creació estaven a favor RODA EL MÓN • PÀGINA 15 reconstrucció d’Haití, cosa que EXPRESSIONS • PÀGINA 18 de creació, un espai de trobada implica gestionar els milers de dels moviments socials i el món del cementiri a guanyadora de la segona milions de dòlars promesos pels rriba la primera jornada Lli- artístic i, alhora, una marató cre- nuclear d’Ascó Lvolta s’haurà d’ocupar de la donants els propers tres anys. Abertat d’expressió, llibertat ativa que unirà disciplines. AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 9 2 • estirant del fil DIRECTA 221 •

, estirant del fil

ATAC CONTRA LA LLIBERTAT DE PREMSA • LA VERSIÓ OFICIAL, OBERTAMENT EN ENTREDIT On era Vilaró? L’Ajuntament de Barcelona porta Vilaweb i un experiodista d’‘El Mundo’ a judici per l’afer mai esclarit. El cap de la Guàrdia Urbana va resultar greument ferit la matinada del 29 de juny de 2008

David Fernàndez ARXIU ALBERT GARCIA triple perspectiva: balística, opera- [email protected] tiva i mèdica– la impossibilitat tèc- nica que les ferides fossin provoca- l dimarts 29 i el dimecres 30 des per l’impacte directe o indirecte de març són les dates assen- d’una pilota de cautxú. També con- Eyalades per la celebració del clou –categòric– que les lesions judici contra Vilaweb, impulsat a “podrien no haver estat provocades instàncies de l’Ajuntament de Bar- per efectius del cos de Mossos d’Es- celona i que demana fins a 180.000 quadra” i afirma que la versió facili- euros d’indemnització al diari digi- tada per Vilaró “podria no ajustar-se tal de referència en llengua cata- a la realitat”. lana. La querella interposada per Fet i fet, la primera incongruèn- Vilaró amb el suport del consistori cia és al mateix lloc dels fets: Vilaró remet, sorprenentment, a la tasca sosté que va rebre l’impacte davant d’aclariment i investigació que va l’Hotel Plaza, una zona sobre la qual desenvolupar Vilaweb l’estiu de no es va disparar cap tret. Els dos 2008 en relació a les greus ferides periodistes de la DIRECTA que van sofertes la matinada del 29 de juny cobrir aquells fets es van refugiar, de 2008 pel cap de la Guàrdia Ur- precisament, en aquella zona. Lliure bana de Barcelona, Francesc Xavier d’aldarulls, confrontacions i fora de Vilaró Camps. Una tasca periodís- la zona de tir dels escopeters dels tica que va esclarir el cúmul d’irre- Mossos. L’informe diu més i acre- gularitats detectades, les llacunes dita que en aquella mateixa ubicació d’una versió oficial impossible i l’a- hi havia efectius de la Brigada Mò- pagada informativa que va protago- bil. Un factor que addueixen per afir- nitzar Assumpta Escarp, regidora mar –eloqüentment– que, si la versió de Seguretat. sostinguda per Vilaró fos certa, els escopeters dels Mossos haurien dis- parats pilotes de goma contra ells Els Mossos titllen la mateixos. L’informe conclou que “afirmar que es van produir trets declaració de Xavier davant d’aquest Hotel, tal com fa el Vilaró de “totalment senyor Vilaró en la seva declaració, és totalment inversemblant”. També inversemblant” destaca que Vilaró no té cap testimoni presencial dels fets. Fins i tot Paradoxalment, 21 mesos des- el personal de l’Hotel Plaza ha ratifi- prés i a les portes d’un judici que po- cat que, sobre aquella zona, no hi sa en entredit la llibertat de premsa, Xavier Vilaró a la plaça Espanya a les 02:16h de la nit dels fets. Va declarar que a aquella hora ja era a casa. van impactar pilotes de goma. la pregunta cabdal –encara sense També es va arribar a afirmar que no resposta– és la mateixa que alesho- març, en un tribunal presidit pel ria política municipal que el 16 de lupades per periodistes encara és hi havia càmeres de videovigilància res: on era Vilaró i com es van pro- jutge Manel Martínez Aroca. març va exigir a la Comissió de Pre- més greu si tenim en compte l’ex- actives, tot i que la zona compta amb duir les greus lesions que va patir? Ni la versió oficial sense testi- sidència que es retirés la querella. tens informe policial que, l’abril de diverses càmeres instal·lades per És paradoxal perquè la gent que du monis ni l’informe policial exhaus- Excepte el grup socialista, tots els 2009, va desmuntar la versió oficial TMB, Trànsit i diferents entitats pri- Vilaweb a judici és la mateixa que, tiu ni la segona causa judicial arxi- grups municipals –d’ICV fins al PP– imposada per l’Ajuntament: que Vi- vades. encara avui, es mostra incapaç d’ex- vada ni la solitud del PSC al van votar a favor de la retirada. laró hauria estat ferit per l’impacte Aquell informe, remès als jutjats plicar què va succeir. I malgrat tot, consistori en defensa de la querella d’una pilota de goma disparada pels el 30 d’abril de 2009 pel cap de l’À- duran Vilaweb –i l’experiodista d’El no han mogut cap peça a l’Ajunta- Pilotes fora Mossos d’Esquadra. L’informe, ela- rea d’Informació Interna dels Mos- Mundo Nando García– a la banqueta ment de Barcelona. El PSC i el batlle L’enjudiciament de les tasques in- borat per manament judicial, deta- sos d’Esquadra, va motivar l’arxiu dels acusats els propers 29 i 30 de Hereu han bandejat la inusual majo- formatives i d’investigació desenvo- lla de forma exhaustiva –des d’una de la denúncia contra la policia au-

> El Cas Vilaró: 21 mesos de mitges mentides i contradiccions flagrants

2008 cívica”, tot i que els Bombers van la melsa. La nota només sosté que premsa conjunta amb Joan Delort. informacions en el mateix sentit. — 29 DE JUNY. Greus incidents a la fer 91 sortides per crema de mobi- Vilaró va rebre “un cop”. Assumpta Escarp afirma que Vilaró L’Ajuntament anuncia una querella plaça d’Espanya, sota iconografia liari urbà i les destrosses baten rè- — 8 DE JULIOL. VilaWeb publica un va ser ferit per una pilota de goma. contra tots tres mitjans, però la ver- ultradretana, durant la celebració cords: 190.000 euros. article editorial criticant les pilo- Primers dubtes sobre la versió ofi- sió oficial es debilita. Les contra- de la victòria de la selecció espan- — 4 DE JULIOL. Pressió social i tes de goma. Contradiccions crei- cial, que no encaixa. diccions creixen. yola. Només són detingudes quatre mediàtica que força l’Ajuntament a xents entre l’Ajuntament i la Gene- — 13 DE JULIOL. VilaWeb publica un — 14 DE JULIOL. Assumpta Escarp persones. reconèixer que el cap de la Guàrdia ralitat. article aprofundint, amb base docu- afirma que Vilaró no té més ferides. — 30 DE JUNY. L’Ajuntament afir- Urbana és a l’Hospital del Mar des — 9 DE JULIOL. L’Ajuntament, deu mental, en les llacunes de la versió Els informes mèdics, però, constaten ma que la celebració ha estat “força del 29 de juny i que se li ha extirpat dies després, convoca una roda de oficial. RAC1 i El Mundo publiquen “contusions directes” als testicles. 23 de març de 2011 estirant del fil • 3

> 21 mesos després dels greus incidents que van acompanyar la celebració de la victòria de la selecció espanyola a l’Eurocopa 2008 a Barcelona, l’afer Vilaró torna a la palestra amb els mateixos interrogants irresolts. A través d’un despropòsit absolut: el dimarts 29 arrencarà un judici kaf- kià contra el diari electrònic Vilaweb per l’únic ‘delicte’ de fer bé la seva feina, provar d’explicar què va passar i informar davant l’apagada informativa i el silenci oficial imposat des de l’Ajuntament. , estirant del fil

ARXIU JORDI PIZARRO judicial. Tot i circumscriure’s en l’àmbit delicat de la intimitat personal, també cal destacar que, pocs > Amistats mesos després dels fets, Vilaró va perilloses: a abandonar la relació sentimental estable que mantenia amb la seva l’ordre del dia companya. Amb posterioritat, Vilaró també va veure com l’Ajuntament li denegava la concessió de la Medalla al Mèrit, després de la pressió exer- cida pels sindicats de la Guàrdia Ur- bana. El guardó ja s’havia anunciat, però mai no es va consumar. D’aleshores ençà, el cap de la Guàrdia Ur- bana ha mantingut una discretís- sima presència pública i ha passat pràcticament desapercebut. arlar de forces policials i prostíbuls no és pas cap De Vinader a Vilaweb Pnovetat. De fet, és de ra- Davant la gravetat dels fets, el 16 de biüda actualitat. Els fets més març va engegar la campanya Amb recents ho certifiquen. La dar- Vilaweb, per la llibertat de premsa, rera trama de corrupció policial que en pocs dies ha suscitat més de investigada pel jutjat d’instruc- 4.000 adhesions i que té una ampla ció número 1 de Barcelona ha presència a les xarxes socials. El demostrat que comandaments Xavier Vilaró a l’inici dels incidents, a l’esquerra de l’autobús parlant per telèfon. Col·legi de Periodistes de Catalunya policials de tots els cossos –Poli- ha convocat un acte en suport de cia Nacional, Guàrdia Civil i tonòmica. La jutgessa va prendre la tornar a l’hospital el mes d’agost. tres mitjans de comunicació: RAC1, Vilaweb el dimecres 22 de març a les Mossos d’Esquadra– celebraven decisió davant la impossibilitat tèc- Des del centre sanitari, refereixen Vilaweb i El Mundo. El portal e-notí- 19 hores i pel dilluns 28, diverses en- reunions de coordinació als lo- nica de determinar l’origen de les que les lesions testiculars són prò- cies també va obrir amb el titular titats, periodistes i activistes soci- cals clausurats Riviera i Sara- lesions. L’advocat de Vilaró –Jordi pies d’un impacte directe. “Vilaró, en una casa de barrets”, que als estan organitzant un acte de su- toga de l’autovia de Castellde- Pina, habitual de l’Ajuntament de hores després va modificar-se per port solidari sota el lema Amb V de fels. En aquesta causa, encara Barcelona, però també advocat de “Vilaró, en una casa de barrets?”. La Vilaweb, que combinarà actuacions inconclusa, també s’investiga Jordi Montull en el cas Millet-Palau Informes mèdics, demanda contra l’emissora privada, musicals –Obrint Pas, Miquel Gil i dos agents de la Guàrdia Urbana de la Música– no va recórrer l’arxiva- però, es va retirar després d’una reu- At-Versaris, entre d’altres– amb par- de Barcelona. ment de la causa. proves balístiques nió en un restaurant de Barcelona laments de personalitats com Mart- D’altra banda, el periodista entre Assumpta Escarp i directius xelo Otamendi o el mateix director valencià Joan Cantarero (Los a- Metges, SEM i testimonis directes i testimonis de l’emissora i el Grup Godó. També del diari digital Vicent Partal. Pel mos de la prostitución en Es- L’informe també recull testimonis presencials va tenir conseqüències periodísti- dia 29, s’ha previst una concentració paña) ha documentat a basta- dels comandaments policials de l’o- ques: el cap d’informatius, Isaac Sal- de suport davant la Ciutat de la Jus- ment la protecció policial i els peratiu i del director dels Serveis de desmenteixen vatierra, va ser degradat professio- tícia. favors continuats que han rebut Protecció i Prevenció del SEM (Ser- nalment després que es produís una els proxenetes per part dels co- vei d’Emergències Mèdiques) pre- la versió oficial rectificació sobre les informacions mandaments policials. Destaca sent a la zona. Tots van conversar emeses. Malgrat tot, aquella hipò- L’atac a Vilaweb és el el cas del policia judicial espan- amb Vilaró després de les càrregues Forçant la transparència tesi, segons ha pogut saber aquest yol fincat a Catalunya Manuel i aquest no va referir haver rebut cap Cal recordar, també, que només la setmanari, va ser avalada per fonts pitjor atac contra la Nieto Marín. I cal no oblidar que, impacte de bala de goma en cap pressió mediàtica i social va forçar, de la regidoria de Seguretat de l’A- rere una trama extorquidora que moment. En aquest sentit, l’anàlisi el juliol de 2008, que el cas sortís a juntament de Sant Cugat del Vallès. llibertat de premsa oferia impunitat al Saratoga i al balística i de traces dels Mossos la llum pública. De fet, Vilaweb va Fins i tot el màxim responsable del Riviera, va caure el cap del Grup assenyalen que la camisa blanca que ser dels primers mitjans que va PP a l’Ajuntament de Barcelona, Al- dels darrers anys VI de la Brigada Provincial d’In- duia Vilaró no presentava cap senyal informar de l’ingrés hospitalari i va berto Fernández Diaz, va anunciar formació de Barcelona. José Ja- d’impacte, tot i que sempre deixen arribar a editorialitzar sobre les pi- una investigació privada del grup Sigui com sigui, des de la perse- vier Martin Pujal va ser empre- una taca ennegrida i, sovint, l’estrip lotes de goma. La matinada del 13 municipal per esclarir els fets. cució del periodista d’investigació sonat l’any 2009 per suborn, de la roba. del juliol, RAC1 va obrir el butlletí de A més, amb posterioritat, diver- Xavier Vinader, passant per la irrup- associació il·lícita i obstrucció a Finalment, l’informe detalla que la una afirmant que Vilaró hauria sos fets han avalat l’anomalia i l’opa- ció a El Temps i El Punt durant la la justícia, en una operació que els metges que van atendre Vilaró a estat ferit en un prostíbul, que va citat que han envoltat el cas. Com ràtzia olímpica del 1992, l’atac a també va imputar el comissari l’Hospital del Mar afirmen que les arribar a ubicar a Castelló i on hau- ara el fet que la Guàrdia Urbana arri- Vilaweb és el pitjor atac contra la lli- Luís Gómez –coordinador de les ferides no són compatibles amb el ria arribat en companyia d’un altre bés a redactar fins a tres versions bertat de premsa dels darrers anys. comissaries locals, en llibertat relat dels fets que feia l’afectat, par- alt comandament policial. La hipò- diferents del seu informe dels fets; o Cas Vilaró: tots els fets demostren sota fiança de 5.000 euros–, tres ticularment els hematomes detec- tesi i el rumor havien corregut insis- que les úniques dues persones que que algú menteix i l’únic que resta advocats (un d’ells dirigent del tats als testicles. Més encara quan tentment i, per aquest motiu, el ma- poden avalar la versió de Vilaró –l’ex- clar és que no és pas Vilaweb. Tots PP) i quatre funcionaris de l’A- les molèsties als genitals es van per- teix dia, l’Ajuntament va anunciar companya i el xòfer– hagin tingut u- sabem on era: on ha estat sempre juntament de Barcelona. llongar en el temps, ja que Vilaró va una triple denúncia inicial contra na presència escassa en tot el procés durant els darrers quinze anys.

— 15 DE JULIOL. VilaWeb manté i — 25 DE JULIOL. Vilaweb publica infor- 2009 tat de determinar “la mecànica 2011 amplia la seva versió, amb dades macions noves, amb base fotogràfica. — 30 D’ABRIL. L’Àrea d’Afers In- lesional denunciada pel cap de la — 16 DE MARÇ. Els quatre grups noves. — 19 D’AGOST. Vilaró torna a l’hospital terns dels Mossos d’Esquadra clou Guàrdia Urbana”. polítics del consistori, excepte el — 17 DE JULIOL. Tots els partits de per “persistència de molèstia a la regió que Vilaró no va ser ferit per pilota — 12 DE JUNY. Reunió tensa de la PSC, exigeixen a l’alcalde que retiri l’Ajuntament de Barcelona, inclòs testicular des del primer ingrés”. de goma. Comissió de Seguretat, on es cri- la querella contra VilaWeb. Arrenca el PSC, condemnen “la manca d’in- — 29 DE SETEMBRE. L’Ajuntament — 5 DE JUNY. La jutgessa d’instruc- tica que l’Ajuntament de Barce- la campanya de solidaritat Amb formació i de transparència del retira una proposta de condecora- ció 28 de Barcelona arxiva la quere- lona mantingui la versió oficial Vilaweb, per la llibertat de premsa. govern municipal respecte dels ció al cap de la Guàrdia Urbana per lla del cap de la Guàrdia Urbana malgrat el revés judicial rebut en — 29 i 30 DE MARÇ DE 2011. Vista incidents”. pressió sindical i política. contra la policia per la impossibili- els darrers moments. oral del judici 4 • impressions 23 de març de 2011 • DIRECTA 221

, impressions

Guille Peguero • Membre del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals [email protected] L’energia nuclear: entre el pragmatisme i la precaució hi ha un altre debat

a catàstrofe del Japó, a MARTA VILCHES com a eina política. D’aquesta el model energètic en sí mateix. mida que pren dimensions manera, el principi de precaució Actualment, a Catalunya el Lapocalíptiques, posa de “versió UE” arrossega intermina- consum d’energia primària nou la indústria nuclear en el bles qüestionaments que traslla- provinent de les nuclears no punt de mira. den el debat al circ acadèmic, arriba al 20% i ara sembla més Fa menys d’un mes, la políti- convertint-lo en una discussió urgent que mai iniciar la substi- ca energètica tornava al centre epistemològica quasi mística tució d’aquest percentatge del debat fruit de la declaració sobre evidències “fortes” o començant per l’energia eòlica d’intencions del govern espanyol “febles”, càlculs de probabilitats, però el Parc Eòlic Català (derivat d’allargar la vida útil de les gestions de risc i altres fenò- del Pla energètic iniciat pel centrals nuclears, quan anys mens contingents. tripartit i que curiosament CiU enrere fins i tot havíem arribat a es va comprometre a respectar), escoltar propostes de tancament ha estat suspès cautelarment pel de les centrals més tronades de El debat sobre Tribunal Superior de Justícia en l’Estat.1 Aquest vaivé del discurs estimar el recurs presentat per per part de l’executiu socialista el model energètic dues associacions ecologistes té els seus paral·lelismes a la empordaneses.4 Creure que és política catalana. En declara- ha de passar pel una simple qüestió de preservar cions a Catalunya Ràdio, Pep la bellesa escènica de les nostres Puig, incansable activista en tipus de societat a serralades o de les rutes de les favor de les energies renovables, la que aspirem, i aus migratòries és una reducció revelava que l’any 2008, el go- interessada de la qüestió. De la vern tripartit va encarregar un aquesta hauria de mateixa manera, assumir acríti- estudi sobre la viabilitat del cament que el debat rau només tancament de les tres centrals definir el model en com substituïm aquest “20% catalanes. Malgrat que l’estudi nuclear” és deixar coix un debat concloïa que era factible el econòmic que hauria d’anar molt més tancament, ni una paraula se’n enllà. va fer pública. I és que els argu- Però el que prova de manera El debat sobre el model indiscutible el desastre radioac- energètic hauria de passar tiu japonès és que el perill d’un invariablement pel tipus de L’energia nuclear té “càlcul del risc a la baixa” pot societat a la que aspirem, i ser incommensurable en relació aquesta hauria de definir el una alta rendibilitat als beneficis que ens reporta model econòmic amb el qual es actualment l’energia nuclear. vol abastir –no a la inversa. Si la econòmica: es Amb tot, seguim –i seguirem– política energètica segueix generen quatre sentint veus que clamen a la supeditada a l’actual model contenció i a la racionalitat econòmic (que requereix creixe- euros per cada En canvi, els arguments en hi ha consens científic i per tant abans d’engegar el debat sobre el ment sostingut i, per tant, ma- contra de l’energia nuclear en el risc és incert, no conegut o no futur de les nostres centrals, que jors demandes de recursos) la euro invertit termes generals subratllen que calculable, la decisió a prendre apel·len al pragmatisme energè- substitució d’una tecnologia les centrals nuclears i els seus és la de no portar-la a terme a fi tic i a la rendibilitat econòmica, energètica per un altra, corre el ments del lobby nuclear acostu- residus (que seguiran contami- d’evitar els possibles danys. o que fins i tot minimitzen el risc de caure en el “gatopardis- men a tenir més ressò mediàtic. nant durant mil·lennis) atemp- Certament l’ordenament perill radioactiu al Japó. Aquest me” més flagrant, que en ecolo- A les conegudes reivindicacions ten contra el “principi de precau- jurídic de la UE és dels pocs a intent maniqueu de reduir el gia equival al “principi de la de pragmatisme energètic (a ció”, que suposadament regeix el nivell mundial on aquest princi- debat a un “centrals sí” o “cen- Reina Roja”: fer que tot canviï Catalunya importem més del risc ambiental a tota la Unió pi esdevé requisit legal. No trals no” compleix, segons el per a que tot resti igual. 75% de l’energia primària consu- Europea (UE) des de 2001. Se- obstant, la definició del Consell meu parer, una doble funció, per mida2) s’hi sumen els arguments gons aquest principi, si una Europeu peca d’estar plena de una banda, qüestiona la viabili- 1. El País, 4/7/2009. de la rendibilitat econòmica: es acció o política determinada és vaguetats i, per tant, de permetre tat de la substitució per fonts 2. Balanç energètic del 2007. Font: Institut Català generen quatre euros per cada sospitosa de posar en risc les una extrema variabilitat en la d’energia renovable i, per l’altra, d’Energia. 3. El Punt, 2/3/2011. euro invertit en energia nuclear.3 persones o el medi ambient, no seva interpretació i aplicació obvia el debat fonamental sobre 4. La Vanguardia, 1/3/2011.

Eloi Badia Casas • Membre d’Enginyeria Sense Fronteres [email protected] Millor amb la gestió pública de l’aigua abem si la gestió de l’aigua la necessitat de tenir uns ecosiste- compromís amb la participació clientes? Què passa amb el con- que consumim és pública o mes fluvials en bon estat ecològic Però, potser, no ciutadana, la cohesió social, el tracte d’aigua a Barcelona? Jo, Sprivada? Sabem què compor- és un realitat cada cop més assu- diàleg o la responsabilitat cívica, personalment, voto per una gestió ta una o altra opció per a les mida. Però, potser, del que no som som conscients del aquest tema no és a l’agenda pública amb participació i control nostres vides? Vaig llegir en conscients és del que passa amb la política i l’opinió pública ho social que asseguri la sostenibili- aquest mateix diari que el passat gestió d’aquest bé tan fonamental. que passa amb la desconeix. Actualment, la llei tat del recurs i una gestió demo- juliol de 2010 les Nacions Unides Així, tot i que la gestió d’aquest permet models de gestió de l’ai- cràtica per a les generacions van declarar l’accés a l’aigua dret bàsic té una gran rellevància gestió d’aquest bé gua públics, models de gestió futures. També em conformo amb potable i al sanejament com un en les nostres vides i implica mixta o altres exclusivament que surti a la llum pública el debat dret humà. Però ningú no discu- aspectes fonamentals de la demo- tan fonamental com gestionats per empreses privades. sobre les grans diferències exis- teix la importància de l’aigua, cràcia, com el reforçament de les Però quin serà el nostre? Som tents entre els diferents models de sabem que és un líquid vital, i que institucions públiques i el seu és l’aigua usuaris i usuàries o som clients i gestió. DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 impressions • 5

, impressions

Valentina Saini • Membre del Centre Delàs d’Estudis per a la Pau de Justícia i Pau [email protected] . CARTES Envieu les vostres cartes a: [email protected] o per correu postal a: Radas 27. 08004 Barcelona. L’extensió màxima de les cartes és de 1.000 caràcters ‘L’alliberament’ de Líbia: una vella història (amb espais) i han de portar signatura, localitat i contacte.

oposició a Moammar al- JOAN TURU Gaddafi, a Líbia, està L’ perdent terreny contra 8 de març les forces del dictador aquests dies. Des de Trípoli, no arriben Sandra C. Antelo, Barcelona. senyals de voler una negociació amb el Consell Nacional Provi- a passada setmana, dones, lesbianes i sional de Transició Libi. El transfeministes vam “celebrar” un vuit Secretari General de l’OTAN, Lde març més. Sí, manifestacions amb els Rasmussen, ha estat molt caut, seus lemes habituals han recorregut diverses i ha reiterat que l’OTAN no ha ciutats dels Països Catalans. Això és exacta- estat buscant pretextos per ac- ment el que han deixat entreveure els mitjans tuar, sobretot sense un mandat de comunicació; aquesta vegada, també, els de les Nacions Unides, però que mitjans de contrainformació. No obstant això, està preparada per qualsevol diversos grups i individualitats hem decidit eventualitat a Líbia. Els Estats que aquest vuit de març (per cert, centenari) no Units no perden ocasió per fos simplement un passeig per la ciutat, sinó afirmar estar preparats per una setmana de lluita feminista activa i autò- prendre mesures militars i que, noma, amb una estratègia no mixta, a fi de passi el que passi, el final de la visibilitzar l’apoderament dels subjectes història ha de ser la caiguda polítics que, prenent la ciutat i la seva fosca del règim de Gaddafi. I La Lliga nit, planten batalla a la por, la passivitat i la Àrab ha demanat a Nacions victimització. Unides fer els passos necessa- Jo em demano, sincerament, per què no s’ha ris per aprovar-la, per protegir l’únic país àrab en el qual les vida de la població de l’Afganis- tenen mesos molt difícils per parlat de l’ocorregut en els mitjans (en els els civils dels bombardejos. protestes contra el règim tan i l’Iraq, sabem que les davant, en els quals hauran de nostres mitjans de contrainformació), excepte Però, quantes dècades porta el estiguin sent reprimides. Al conseqüències d’aquestes mantenir alta la vigilància a les ones lliures que nosaltres mateixes hem dictador libi mantenint el Iemen i Bahrain, la policia està operacions militars han estat, i perquè els seus esforços es emès i promogut des d’una cobertura especial a poder a través de la repressió disparant contra els manifes- segueixen estant, catastròfi- tradueixin en democràcies Contrabanda FM i Radio Bronka. Per què les de qualsevol tipus d’oposició, tants. Però ni el Iemen ni ques. Això de “l’alliberament” veritables, la qual cosa han estratègies visibilitzadores de l’opressió són l’ús generalitzat de la tortura, i Bahrain tenen les majors d’un país per mitjà d’una estat demanant. I nosaltres, vàlides per parlar de la crisi i convocar a la la negació de tota llibertat civil reserves de petroli del conti- intervenció militar i estrangera des d’aquí, podem fer sentir la vaga general però, quan les emprem les femi- i política a la població líbia? nent africà, i les novenes del és una vella història; ja conei- nostra veu en contra d’inter- nistes són ploricons i lluites parcials. Per què Quantes dècades porten sofrint món. Líbia sí. Tampoc va xem el final de diversos episo- vencions militars de qualsevol aplaudim les accions autònomes, somiem amb els libis? malament en gas natural, és el dis d’aquesta història. Els tipus a Líbia, com en altres les revoltes llunyanes, assenyalem els polítics Sembla increïble, però una quart país d’Àfrica. Balcans, Kosovo, Somàlia... mai països, i a favor de la constitu- corruptes i especuladors, però ens costa tant, vegada més ens trobem davant No fa molt que sentim un són finals feliços, i sabem que ció d’un altre ordre internacio- tant, reconèixer la lluita de companyes que d’un discurs polític i mediàtic discurs semblant sobre els no tenen res a veure amb nal, un en el qual no es recorri a estan tan a prop, al costat, dia a dia. centrat en el sofriment d’un talibans o Saddam Hussein i, a l’alliberament de la població. la violència, però en el qual es Finalment, la pregunta que suscita totes les poble, el libi, oprimit per un pesar que se’ns va assegurar Les societats dels països àrabs persegueixi els governs que altres és, de manera simple i planera, per què, dictador embogit, i de l’OTAN que les intervencions armades que s’han rebel·lat, i segueixen fan qualsevol cosa per defensar en retrobar-me amb les meves companyes de com a salvador d’aquest poble. indubtablement alliberarien i fent-ho, contra uns règims els seus interessos. Siguin de lluites quotidianes i excepcionals, en llegir els No obstant això, Líbia no és millorarien les condicions de dictatorials, necessiten suport, l’hemisferi que siguin. setmanaris i fer el matutí repàs de les webs de contrainformació (les no especialitzades en gènere) tinc la impressió que res no ha ocorregut la passada setmana? . EL CIGALÓ

“Feia falta a casa nostra Lèlia Becana Velasco diferent. En la mesura que es pugui ampliar el número de subscriptors i un mitjà alternatiu” t vas subscriure quan no- hi hagi més corresponsalies i punts més havíem fet el número 0, de venda espero que es pugui Daniel Mayals Ibánez és de Canovelles i va formar tan ràpid et vam convèncer? arribar a molta més gent i millorar- ‘Banda Ampla’ part de la tongada de persones que es van subscriu- E Ja estava bastant convençut. Abans lo, sempre mirant endavant. re a la DIRECTA abans que és publiqués el primer de la DIRECTA vaig ser subscriptor de Amb qui comparteixes la DIRECTA? Meritxell Varga, Hospitalet de Llobregat. número, concretament va ser el subscriptor número 1. Cinc anys després, encara aposta per aquest les revistes Ardi Beltza i Kale Amb tothom que puc. Trobo que és projecte comunicatiu. Gorria que, tot i fer-se al País Basc, important compartir-la i fer-ne om ho fa l’equip del programa de TV3, van tenir molts subscriptors a difusió, i més amb els temps que Banda Ampla, per aconseguir minimit- Catalunya, fins i tot el Kale Gorria corren, amb l’ofensiva total del Czar les respostes crítiques de qualsevol es va fer en català. Realment feia capital contra les classes populars. de les qüestions que plantegen? Aquesta setma- falta a casa nostra un mitjà de L’altre dia, sense anar més lluny, na vam poder escoltar com l’exdirector de les comunicació alternatiu, un perio- estava llegint la DIRECTA al tren i un centrals nuclears de Vandellós i Ascó assegura- disme compromès que donés veu senyor que tenia al costat em va va que les radiacions poden ser tan nocives, o als sense veu, a tots aquells col·lec- preguntar quin diari llegia i va no, com un gotet de vi als àpats. I continuava el tius i moviments populars que són prendre nota del web. També la seu discurs demanant quin mal feien les nucle- sistemàticament silenciats pels comparteixo amb un company de ars, sempre i quan no es tingués en compte el mitjans de comunicació del poder feina, i sovint debatem sobre molts que havia passat a Txernòbil. capitalista. dels temes i notícies que hi aparei- Em sembla una manca de respecte total que I estem complint les teves expec- xen; ell, que és del Prat, també em TV3 minimitzi els efectes d’una tragèdia com tatives? porta La Riuada, la revista local. l’ocorreguda al Japó, o potser tots els informes Jo crec que sí, de fet publiqueu no- Trobo que aquests projectes locals sobre l’emissió de radiacions de la central de tícies i informacions que no surten d’informació popular tenen molt de Fukushima són falsos i creen alarmisme, com enlloc, almenys en els grans mit- mèrit i són també molt importants. van intentar fer-nos creure alguns dels testimo- jans. També dóna un punt de vista nis presents al programa? 6 • la línia 23 de març de 2011 • DIRECTA 221

. EDITORIAL . PENSEM, DONCS EXISTIM Amb V de Vilaweb Estrasburg absol Aristòtil (i Arnaldo Otegi)

l judici que enfronta Vilaweb passava; que les que van amagar i David Fernàndez punitat atorgada al rei trenca tot tació fosca on infligeixen tant de arran de la denúncia de mentir, en l’exercici mediocre de [email protected] principi d’igualtat davant la llei. dolor planificat? O no matxuquen El’Ajuntament de Barcelona responsabilitats públiques, són les Oh, Europa! De sil·logisme de el personal en nom de la defensa pel cas Vilaró –mai esclarit– torna a que alenen la persecució via mor- a darrera sentència del Tri- manual. Absurd macarthisme del Regne d’Espanya? Rigors del demostrar, un cop més, com n’és, de dassa i amenaces; que les que bunal Europeu de Drets Hu- rebobinat. Els detinguts d’Egun- directe, fins i tot la setmana pas- precària, la llibertat d’expressió i encara no han donat cap resposta Lmans no absol només Arnal- karia són torturats el febrer de sada, el president iranià Ahmadi- com n’ha de ser, de quotidiana i pretenguin presumir de transpa- do Otegi. Alhora, condemna la his- 2003 per les unitats antiterroris- neyad va referir, en prime time a constant, la seva defensa. I també rència. Són la mateixa gent que, pànica persecució inquisitorial de tes de la Guàrdia Civil. Bé. Dos TVE, les tortures “als separatistes que la realitat social i judicial és avui, bandeja la participació popu- la regla de tres, el barroer setge a mesos després, el rei que Franco bascos”. Vés quines coses. injusta i desigual. Perquè 21 mesos lar activa en l’esclariment de les la lògica i la criminalització de la nomena rei visita Euskal Herria. I Regla de tres, doncs, i de les després, com aleshores i com fa causes de corrupció a Ciutat Vella. dialèctica socràtica. Sense em- Arnaldo Otegi, denunciant-ho, inapel·lables. Com dir que Felip quinze anys, totes sabem on era Instal·lades a les seves torres de buts: “Una pena de presó imposa- qualifica el Borbó de “cap dels Puig és el cap dels encaputxats VilaWeb; on ha estat sempre, fent la vori, cal no oblidar que, fins fa un da per una infracció comesa en el torturadors”. Pura lògica. Clar. que assetjaven la Casa de la Vaga seva tasca informativa i desbros- any, l’Ajuntament també mantenia terreny del discurs polític no és Si la Guàrdia Civil tortura el gener passat. I és que, absolent sant totes les vicissituds d’un cas la neuròtica sol·licitud d’un any de compatible amb la llibertat d’ex- –com ha quedat sobradament acre- Otegi, Estrasburg –com recorda el estrany, del qual –encara avui– no hi presó pel director de VilaWeb, pressió garantida pel Conveni Eu- ditat en la recent sentència del cas matemàtic Carlo Frabetti– ha ha respostes sòlides ni definitives. I Vicent Partal. La setmana vinent, ropeu de Drets Humans”. Pot ser Portu Sarasola– i si el rei és el cap restaurat el dret de pensar i ha on l’únic que resta clar és que algun demanaran 180.000 euros pel que allò incompatible sigui la prò- de les forces armades... doncs, dos absolt de nou Aristòtil. I Galileu. I càrrec públic menteix obertament. delicte d’informar. Senyal inequí- pia genètica política metafalan- més dos fan quatre. Malgrat els totes les bruixes cremades per la Aquesta és la terrible paradoxa: que voc de com de cara vol fer pagar, gista de l’Estat espanyol? Pot ser, pesi. El rei, sí, és el cap dels tor- Inquisició. Per ser al 2011, segle les mateixes responsables políti- alguna gent, la gosadia d’informar. segurament. La sentència també turadors: tècnicament, efectiva- XXI, far d’Occident, no està gens ques que van ocultar informació Tot procés inquisitorial s’acaba afirma, categòrica, que la sobre- ment i jeràrquicament. Sil·lògic: el malament. O sí. O no. O què. Que deliberadament són les que duen a capgirant, però, abans, cal alçar la protecció neuròtica dels símbols seu comandament suprem. O no prengui nota Vilaró, a propòsit de judici qui va informar del que veu. Amb V. Amb V de VilaWeb. espanyols i la constitucional im- tenen la seva foto penjada a l’habi- VilaWeb.

. COM S’HA FET . EL RACÓ IL·LUSTRAT

SR. PLÁSTIKO questa setmana diem adéu a El Cigaló. Aquesta petita entrevista de la secció Impressions es va consensuar durant una assemblea Ageneral el juliol de 2008 i, d’aquesta manera, després de les vacances d’estiu, la DIRECTA número 105 va estrenar nou disseny, capçalera i seccions: Què es cou passava a formar part d’Expressions i El Cigaló feia la seva primera aparició en públic. Durant 117 setmanes i dos anys i mig, a través del Cigaló hem conegut històries quotidianes i sorprenents que ens han fet mirar amb uns altres ulls la gent que ens envolta: il·lustradores, artesanes, militants veïnals, educadores socials, mestres, voluntàries lingüístiques, cambreres, botigueres i, fins i tot, alter egos i els capgrossos de Molins de Rei! Hem volgut acomiadar aquesta secció amb una entrevista molt signifi- cativa per nosaltres: la del subscriptor número 1 que, a punt de complir el nostre cinquè aniversari, considera complertes les seves expectatives i confia que continuarem millorant. Fem un cigaló? A part d’això, aquesta setmana agraïm la feina feta al Roger i l’Esteldavant la coordinació de la secció d’Expressions i donem la benvinguda a l’Anna, que la coordinarà a partir d’ara, juntament amb el Manel. Salut! . FE D’ERRADES

— A l’entrevista a Indyra Mendoza, a la Indirecta de la setmana passada, per una errada involuntària en la correcció de l’entrevista, es va transcriure erròniament la resposta a la pregunta “Hondures també viu sota dictadura?”. Es va publicar que Mendoza deia “El govern de Lobo suposa el continuisme amb la dictadura”, quan el que realment va dir és: “Se suposa que el govern de Lobo és el continuisme de la dictadura”.

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) Dipòsit Legal: GI-1528-2005 • Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. C. Radas núm. 27, 08004 Barcelona • El setmanari DIRECTA no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. www.setmanaridirecta.info — [email protected] Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 ÀREES DE TREBALL DE LA DIRECTA Corresponsalies LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS [email protected] — [email protected] Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 BAIX LLOBREGAT: [email protected] [email protected] — [email protected] BERGUEDÀ: [email protected] Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: [email protected] — [email protected] BARCELONÈS NORD: [email protected] RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la [email protected] — [email protected] EL CAMP: [email protected] manera especificada per l’autor o el llicenciador. GIRONA: [email protected] NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obra L’HORTA: [email protected] amb finalitats comercials. Qui Som MANRESA: [email protected] SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generar MARESME: [email protected] una obra derivada d’aquesta obra. REDACCIÓ: Estirant del fil | David Fernàndez Impressions | Lèlia Becana Així està el pati | Jesús MENORCA: [email protected] - Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de Rodríguez Quaderns d’Illacrua | [email protected] Roda el món | Laia Gordi OSONA: [email protected] la seva llicència. i Ana Paola Van Dalen Observatori dels mitjans | Manu Simarro Expressions | Manel Ros i Anna RIPOLLÈS: [email protected] - Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís Pujol Reig Agenda directa | Arnau Galí i Montiel La indirecta | Oriol Andrés FOTOGRAFIA: Albert SABADELL: [email protected] del titular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualsevol altra Garcia IL·LUSTRACIÓ: Eulàlia Corbella i Alba Teixidor CORRECCIÓ: Laia Bragulat EDICIÓ: Xavi limitació reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior. SOLSONÈS: [email protected] Martí COMPAGINACIÓ: Roger Costa Puyal PUBLICITAT: Tània Miró DIFUSIÓ: Blai Lindström Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution- TERRASSA: [email protected] DISTRIBUCIÓ: R.C.P. SUBSCRIPCIONS: Lèlia Becana ADMINISTRACIÓ: Jordi Raymond NoDerivs- NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu TERRES DE L’EBRE: [email protected] http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA TERRES DE PONENT: [email protected] AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 22 VALLÈS ORIENTAL: [email protected] DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 així està el pati • 7

, així està el pati

L’Ajuntament vol destruir el La Carboneria i La Revoltosa Victòria sobre els horaris Marxa contra la Ronda Camí de la Fonteta | PÀG. 8 ;;;es troben en perill | PÀG. 10 intensius de la UAB | PÀG. 11 del Maresme | PÀG. 11

PERE TUBERT

BARCELONA • L’ANTIGA PLAÇA DE BRAUS ACOLLIRÀ UN NOU CENTRE COMERCIAL Una protesta per impedir que Les Arenes continuï ‘torejant’ el veïnat de la ciutat

Laia Alsina ALBERT GARCIA càrrecs d’Unió Mallorquina (pel su- redacció@setmanaridirecta.info posat arranjament del concurs del solar a favor de l’empresa de la famí- i res no falla, Barcelona inau- lia Sanahuja). El novembre de 2009, gurarà un nou centre comer- la policia va escorcollar la seu de la Scial el proper 25 de març. El promotora a Barcelona i el cas en- complex s’ubicarà a l’antiga plaça de cara resta obert actualment. braus de Les Arenes, un indret que A mitjans de l’any passat, Sa- diverses entitats veïnals i col·lectius cresa va presentar un concurs de havien reclamat com a espai on creditores amb un deute de 1.800 construir equipaments pel barri. milions d’euros. El mes de febrer Les obres d’aquest nou centre passat, la filial de la promotora, Cau- comercial s’han aturat diverses ve- fec, va presentar la suspensió de gades per problemes de finança- pagaments per un deute de 180 mi- ment. Van començar el 2003 a mans lions d’euros amb cinc entitats ban- de la promotora Sacresa (de la famí- càries. lia Sanahuja) i, després de múltiples De l’altra, Metrovacesa, empresa entrebancs, es van reprendre el participada –també– per la família 2009, però amb una nova empresa Sanahuja i que va reprendre les o- responsable al capdavant: Metrova- bres del centre comercial Les Arenes cesa (en mans de diverses entitats el 2009, va haver de vendre, un any bancàries). La nova etapa de la plaça abans, l’explotació d’un altre gran de braus reconvertida també comen- espai comercial de Barcelona, La Maquinista, per reduir el seu endeu- tament. La setmana passada, en Es denuncia que canvi, va iniciar els tràmits per refi- un dels símbols Un home observa les darreres feines de construcció a les proximitats del centre comercial que s’inaugurarà el 25 de març nançar el deute actual. de la lluita obrera victòria a la vaga de La Canadenca, Metrovacesa, que Promotores polèmiques que va aconseguir la demanda de les Les dues empreses que s’han fet > esdevingui un centre vuit hores de jornada laboral”. càrrec de les obres de Les Arenes no Patrimoni Des de l’organització de la con- és la promotora han estat exemptes de polèmica. històric amagat comercial amb vocatòria es denuncia el fet que un D’una banda, Sacresa, de la fa- espai tan emblemàtic de la lluita que ha acabat les mília Sanahuja, va patir els pri- a construcció del centre contractes precaris obrera esdevingui un nou centre obres, agraeix les mers escàndols a principis dels 90 Lcomercial Les Arenes també comercial amb contractes precaris i quan va sortir a la llum que els edi- ha tingut conseqüències pel çarà amb força soroll, com les obres també la promoció i la incitació al facilitats que ha ficis que havia construït durant la patrimoni històric de la ciutat. que ha viscut, ja que s’ha organitzat consum en plena situació de crisi, dècada dels 70 al Turó de la Peira La Casa Fajol, l’edifici moder- una jornada de protesta el mateix 25 precisament quan la gent té menys donat l’Ajuntament estaven fets amb materials barats i nista conegut popularment de març sota el lema: Fins quan... diners. patien aluminosi. La patologia com la Casa de la Papallona, ja ens seguiran torejant? grans d’Europa (27 metres d’alçada i dels immobles va obligar a apunta- no es pot veure des del Parc de Més de 190 milions invertits un perímetre de 300 metres). Tot lar-ne gran part i a enderrocar-ne l’Escorxador ni des de la plaça Tot recordant el 1919 126 botigues, dotze cinemes, vuit plegat, dos mesos abans de les elec- d’altres. El novembre de 1990, el d’Espanya ni des de la Gran Via. La convocatòria pel dia de la inaugu- restaurants, un gimnàs, 1.700 pla- cions municipals. De fet, el mes de sostre d’un pis amb aluminosi es El motiu és que la reforma de la ració proposa accions centralitza- ces d’aparcament. Són només algu- febrer passat, Metrovacesa –que va va esfondrar i va matar una veïna plaça de braus ha inclòs un edi- des al centre comercial i deixa que nes de les dades del nou centre acabar l’obra començada per la pro- de 55 anys. fici annex al centre comercial cadascú triï la manera de protestar. comercial. Els més de 190 milions motora Sacresa– va agrair les facili- Un altre dels escàndols que han que cobreix completament a- La iniciativa recorda que, l’any 1919, d’euros invertits en aquest projecte tats que havia donat l’Ajuntament esquitxat Sacresa és el cas Can Do- questa obra modernista cons- la plaça de braus va ser l’espai on també han permès que Les Arenes de Barcelona al grup per acabar els menge, a les Illes Balears, que també truïda entre el 1911 i el 1929. “20.000 persones van celebrar la tinguin una de les cúpules més treballs del centre comercial. implica presumptivament exalts 8 • així està el pati 23 de març de 2011 • DIRECTA 221

, així està el pati

MOLINS · CORRUPCIÓ L’HOSPITALET DE LLOB. • 80 PERSONES PARTICIPEN EN UNA MARXA DE PROTESTA PELS CARRERS DE LA CIUTAT La interventora de l’Ajuntament El veïnat del Camí de la Fonteta denuncia que veu indicis de criminalitat en l’Ajuntament especula amb les seves cases els contractes XAVI MARTÍ amb Clam Consulting

Xavi Miquel [email protected]

a interventora de l’Ajunta- ment de Molins de Rei va e- Lmetre un informe, el 21 de febrer, que va ser presentat al ple municipal el 17 de març, on veu “indicis de criminalitat” als contractes signats entre l’Ajuntament i l’empresa Clam Consulting SLP. L’informe diu: “A la vista de les conductes descrites i de les vincu- lacions existents entre les empreses i professionals convidats a participar als diferents procediments negociats, considero que, en la contractació de Clam Consulting SLP per part de l’Ajuntament, apa- reixen indicis racionals de criminalitat que es podrien subsumir en els tipus penals de prevaricació i/o tràfic d’influències”. L’informe es basa en el primer informe presentat el 26 de gener, on la interventora assegurava que, des de l’any 2007, l’empresa havia cobrat 156.749,60 euros en contractes L’Ajuntament vol que el veïnat abandoni les seves cases i vagi a viure en uns pisos de la zona de la Remunta que encara s’han de construir menors i on ja es deia que els contractes eren un supòsit de fraccio- Xavi Martí cat els parlaments de l’acte”. Això Fonteta” i que les seves cases “ja ARE que projecta la construcció nament contractual prohibit per [email protected] va fer que “el discurs de l’Associa- no eren legals”. de més de 700 pisos al costat de la llei. També en aquells moments, la ció de Veïns i de la CUP no es L’any 2008, l’Ajuntament, go- via del tren i a prop de la Fonteta. CUP ja va denunciar –com ara fa o a l’enderroc del Camí pogués sentir bé”. vernat per l’alcaldessa Núria Ma- A la Fonteta, hi viuen setze per- l’informe– que l’administrador era de la Fonteta”, “ARE sí, rín Martínez (PSC), va aprovar una sones que presenten una mitjana Josep Maria Prat, cunyat del direc- “Nperò amb les nostres No informen el veïnat modificació del PGM de 1976 per d’edat entre els 55 i els 90 anys. tor de Serveis de l’Àrea d’Economia cases no”, “Volen els nostres ter- Les cases unifamiliars del Camí obtenir sòl per al desenvolupa- Dues dones, que tenen 84 i 90 (DIRECTA 213). Del nou informe, que renys, per què?”, “Lluitem per les de la Fonteta van ser construïdes ment de l’Àrea Residencial Estra- anys, van néixer a la Fonteta i hi detalla els contractes signats, se’n nostres cases, són legals” i “Sal- entre els anys 1910 i 1945 d’acord tègica (ARE) de la Remunta, que han viscut durant tota la vida. El desprèn que les sol·licituds de tres vem la història de l’Hospitalet” amb la legalitat vigent. L’any incloïa el barri de la Fonteta. El veï- veïnat ha manifestat a la DIRECTA d’ells, que es van enviar des de l’A- són algunes de les frases que apa- 1976, la Comisión Provincial de nat denuncia que, com va passar el que està patint “una gran angoixa juntament (tal com marca la nor- reixen a les pancartes i les pinta- Urbanismo de Barcelona (que era 1976, “l’Ajuntament mai no ha des de fa dos anys” i que, l’any mativa de contractes del sector des que es poden veure pels car- una institució no democràtica) va informat sobre aquesta nova situa- 2008, un veí d’edat avançada, públic per tal d’establir la lliure rers del petit veïnat de la Fonteta, redactar el Pla General Metropo- ció”. Amb l’ARE de la Remunta, el quan es va assabentar que el vo- concurrència), corresponen a em- situat al barri de Santfeliu de lità (PGM), gràcies al qual els consistori va determinar que la lien fer fora de casa seva, “va dei- preses que tenen relacions entre l’Hospitalet de Llobregat, a tocar Fonteta estava “fora d’ordena- xar de menjar, es va deprimir i va elles, ja sigui a través del grup mare del parc de Can Boixeres i de l’es- ment”, que les cases havien de ser morir en tan sols tres mesos”. (Grup MQ) o a través de les perso- tació de Renfe. El diumenge 20 de A canvi de les 22 enderrocades i que s’havia de rea- nes que l’administren. També se’n març, l’Associació de Veïns del llotjar el veïnat. A més, amb l’ARE, Xantatge” desprèn que, de totes les empreses Camí de la Fonteta i la CUP de parcel·les de la el sector ha deixat de ser zona Des de la CUP, s’ha denunciat “el a les quals s’enviava la sol·licitud, l’Hospitalet van organitzar la verda i ha passat a tenir la clau 14 xantatge que suposa vincular la sempre en sortia guanyadora Clam marxa popular Salvem la Fonteta, Fonteta, l’Ajuntament a, que permet edificar. construcció de pisos a l’obtenció Consulting, ja que les altres dues que va recórrer la Rambla, el d’equipaments, d’habitatge a pre- rebutjaven l’oferiment per diversos carrer Major, la plaça de l’ajunta- els vol donar dues Indemnitzacions “ridícules” us assequibles i de zona verda”. A motius. La interventora també as- ment i el carrer Álvarez de Castro. parcel·les de la El veïnat ha manifestat que l’A- més, la CUP manifesta: “Donat segura que alguns contractes es La manifestació va servir per juntament, a canvi de les 22 par- que l’enderroc de la Fonteta no van fer quan l’empresa ja portava denunciar el pla urbanístic i la Remunta que encara cel·les de la Fonteta, els vol donar proporciona un benefici col·lectiu mesos prestant el servei. Dos dies intenció de l’Ajuntament de l’Hos- dues parcel·les de la Remunta que per si mateix i donat el caràcter abans que es presentés l’informe al pitalet d’expulsar el veïnat de la s’han d’urbanitzar i encara estan per urbanitzar i que excepcional que ha de tenir l’en- ple, l’Ajuntament va presentar una zona, enderrocar les 22 cases i les s’haurien de repartir. D’acord derroc d’habitatges en contra de Resolució d’Alcaldia (signada per quatre empreses del Camí de la que s’han de repartir amb aquests plans, els veïns i veï- la voluntat del seus habitants, de- l’alcalde i la secretària encarregada Fonteta i fer desaparèixer els nes passarien de viure en unes manem a l’Ajuntament que aturi de les contractacions amb Clam horts. La marxa va comptar amb habitatges del veïnat passaven a cases que disposen d’hort a viure tot el procés fins que no s’hagi Consulting) on es disminueixen les la participació de 80 persones i, ser zona verda per adherir-se al en pisos. A més, les indemnitza- arribat a un acord satisfactori pel funcions d’intervenció. Davant la segons el veïnat, va patir el boicot parc de Can Boixeres, que es troba cions que els donaria el consistori veïnat”. Per la seva part, el veïnat retallada de les seves atribucions, consistorial, ja que “l’Ajuntament a escassos metres. Els veïns i veï- pels seus edificis “són ridícules”, denuncia que “l’Ajuntament vol la interventora (que està de baixa va autoritzar una ballada de sar- nes han manifestat a la DIRECTA ja que el veïnat encara hauria d’a- expropiar aquesta zona simple- en aquests moments) ha demanat danes a la plaça de la Vila a la que, l’any 1976, no els van comuni- fegir diners per pagar el procés ment per edificar, no per unir-la al el trasllat a Pallejà. mateixa hora que s’havien convocar que “s’havia requalificat la d’urbanització de la Remunta, un parc de Can Boixeres”. DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 així està el pati • 9

, així està el pati

CATALUNYA • OFEREIXEN MOLTA MÉS INFORMACIÓ POLÍTICA I SOBRE EL CONFLICTE SOCIAL QUE NO PAS CIENTÍFICA I TÈCNICA Un informe demostra que la premsa estava a favor del cementiri nuclear

Nicolás Lupo Sonnabend bles, mentre que El Punt en fa tres [email protected] de contraris i quatre de neutres. La Vanguardia, que s’aproxima a un estudi sobre el tractament a posicionament gairebé tan favora- la premsa de la candidatura ble com el diari del Grup Zeta, L’ d’Ascó per acollir el magat- intenta donar una imatge de neutra- zem de residus es va presentar a Tor- litat, ja que els dos articles editorials tosa el 22 de març. Els seus autors que publica no es mullen gaire. La són David Camon, periodista que utilització de les fonts i la termino- treballa a TV3, i Sílvia Martin, am- logia emprada són alguns dels fac- bientòloga especialitzada en fer tors d’anàlisi. Només un 4,64% de estudis d’impacte ambiental, i la les persones que tenen veu als diaris difusió pública de l’informe s’ha fet són empreses i organismes nuclears a través de la web Media.cat. L’estudi (3,36%) o persones del món de la analitza quatre diaris catalans: El ciència i especialistes independents Punt, La Vanguardia, l’Avui i El (1,28%). El 61% de les fonts són Periódico. La conclusió principal càrrecs polítics locals, catalans o que s’extreu d’aquest treball és que estatals. Les peces contràries solen la informació publicada als diaris i utilitzar el terme cementiri nuclear, el seu tractament, en el còmput glo- mentre que les favorables empren el bal, va ser favorable a la instal·lació mot “magatzem” o alguna de les del cementiri nuclear a Ascó. seves variants. Les peces El 61% dels textos publicades no han no presenten cap donat informació ARXIU PEPA ÁLVAREZ contingut ambiental per conèixer si el i sols un 3% aporten cementiri afectarà la dades rellevants salut de les persones sobre el tema

“Quan llegia la informació als L’anàlisi ambiental també posa diaris sobre la candidatura d’Ascó, en evidència la manca d’informació no em podia formar una opinió prò- d’aquest vessant. El 61% de les peces pia a partir de dades científiques, no presenten cap tipus de contingut tot versava sobre qüestions políti- ambiental i només un 3% aporten ques o de conflicte social”, explica informació rellevant en aquesta Sílvia Martin per telèfon. Segons les temàtica. La qüestió ambiental se autores, les peces que es publicaven situa al tercer lloc en importància, no donaven informació essencial per darrere de la política i la social, per conèixer si la instal·lació del en relació a la quantitat d’informa- Magatzem Temporal Centralitzat ció publicada. Tot i el seu posiciona- (MTC, el seu nom tècnic) afectaria la ment clar, El Periódico és qui pre- salut de les persones. David Camon senta més contingut ambiental a les afegeix que existeixen “pocs infor- seves publicacions. L’estudi deter- mes que avaluïn aspectes ambien- mina que les peces ambientals s’han tals i el seu tractament a la premsa”. utilitzat de forma majoritàriament L’estudi es divideix en dues parts favorable a la implantació del ma- d’anàlisi: la primera se centra en els gatzem de residus. criteris periodístics i la segona ana- Manifestació contra la construcció del cementiri nuclear a Ascó organitzada durant el mes de gener de 2010 El treball conclou que la premsa litza l’aspecte ambiental. Per fer l’es- catalana “no ha afavorit la creació tudi, van recopilar totes les peces es demostra a través de l’ideari pro- que obté una valoració negativa de - cementiri són el doble (30%) que d’un debat basat en fonaments cien- publicades entre el desembre de jectat. Aquest ideari avalua el posi- 0,44. aquelles que hi estan a favor (17%). tífics i tècnics i l’ha supeditat al 2009 –moment en què es va obrir el cionament dels diaris a través de Tot i ser l’únic diari contrari a la Això es deu al fet que les mobilitza- periodisme de declaracions i con- procés de candidatura– i l’agost de l’estudi de diferents elements: qui té instal·lació del cementiri de residus, cions i els diferents actes, així com flictes”. Així doncs, la premsa cata- 2010. Durant aquest període, es van veu a través dels articles, la jerar- El Punt és qui publica més peces, un la majoria de les declaracions de lana, per diferents motius –econò- publicar un total de 334 textos als quia que se’ls dóna, la terminologia total de 124 durant el període estu- càrrecs polítics, eren contràries a la mics, polítics, energètics– s’ha quatre diaris, tant informatius com utilitzada... Els valors de càlcul que diat. Una altra dada és que la majo- candidatura d’Ascó. Això demostra posicionat de forma majoritària a interpretatius (editorials, articles es donen són els següents: 1, si el ria de les notícies es generen entre una de les conclusions de l’estudi: la favor de la indústria nuclear, en el d’opinió, etc.). diari es posiciona totalment a favor; el 24 i el 30 de gener. El pic de publi- informació publicada als diaris era marc d’un context mundial també -1, si s’hi mostra en contra, i 0, si és cació se situa el 27 del mateix mes, “monopolitzada per la polèmica favorable a l’energia atòmica. Els Tres a favor i ‘El Punt’ en contra totalment neutre. Doncs bé, El Pe- un dia després que el ple de l’Ajunta- política i pel conflicte social entre accidents de Fukushima han tras- L’anàlisi periodística determina que riódico és el més favorable de la llis- ment d’Ascó avalés de forma oficial partidaris i detractors”. balsat els plans del lobby nuclear i tres diaris es posicionen a favor de ta, amb un resultat de 0,68. És se- la candidatura del municipi per aco- de totes les seves seguidores. Com la implantació del magatzem nu- guit de prop per La Vanguardia, amb llir el magatzem de residus. Tot i el Manca d’informació tècnica deia Marcel Coderch a l’entrevista clear a Ascó (El Periódico, La Van- 0,63. El diari Avui és el que s’acosta posicionament favorable de la majo- Pel que fa al posicionament directe publicada al número 220 de la DI- guardia i l’Avui) i només El Punt as- més a la neutralitat, amb un resultat ria de diaris, l’estudi remarca que del diari, cal remarcar que El Perió- RECTA, “la tragèdia del Japó és el final sumeix una posició contrària. Això de 0,18, mentre que El Punt és l’únic les notícies de temàtica contrària al dico publica dos editorials favora- de l’energia nuclear al món”. 10 • així està el pati 23 de març de 2011 • DIRECTA 221

, així està el pati

BARCELONA • OKUPACIÓ CATALUNYA • LA PLATAFORMA ATUREM LA GUERRA ES MANIFESTA CONTRA L’ACTUACIÓ MILITAR La Carboneria i La Revoltosa, ICV i ERC donen suport a la amenaçades de desallotjament intervenció occidental a Líbia Jesús Rodríguez XOSE QUIROGA Jesús Rodríguez [email protected] [email protected] a complexa situació que es l centre social La Carboneria viu a Líbia ha portat dos del barri de Sant Antoni de Ldels partits (ERC i ICV) que EBarcelona, juntament amb tradicionalment havien defensat entitats socials i veïnals del barri, el No a la guerra a donar el seu van convocar una cercavila popular, vistiplau a la intervenció militar el 19 de març, en defensa de l’espai, occidental en aquest país del sud okupat des de fa un parell d’anys i de la Mediterrània. La plata- situat a la confluència del carrer forma Aturem la Guerra, però, Urgell amb Floridablanca. Sota el espai amb qui sempre s’han sen- lema Reivindicarem amb la paraula tit identificats aquests dos par- i actuarem de forma creativa, van tits de l’esquerra parlamentària, fer diverses accions a diferents s’ha desmarcat d’aquesta postura punts del barri i van finalitzar la jor- i continua manifestant una posi- nada amb un concert. L’empresa ció inequívoca contrària a qualse- immobiliària que pretén desnonar vol escalada militar a la zona. les habitants de l’immoble s’ano- Durant la sessió parlamentària mena FBEX i, actualment, es troba extraordinària del 22 de març con- en situació voluntària de concurs de vocada pel president del govern creditores. Nombroses famílies han estat estafades per aquesta promotora durant els últims anys arran de Només el BNG i IU la seva mala gestió econòmica. És precisament per aquest fet que l’au- s’han oposat a la toritat judicial va adjudicar els La manifestació contra la guerra passa per Via Laietana comptes de l’empresa a tres admi- intervenció; CiU, nistradores concursals indepen- PP,UPyD, PSOE, litar liderada per França, la Gran govern libi ha provocat desenes de vintena de suposats objectius mi- dents, que són qui autoritza tot mo- Bretanya i els Estats Units. morts entre la població civil. Un litars, que van causar –segons viment econòmic i judicial. La vista ERC, ICV i Coalición Gaspar Llamazares va posar portaveu de la Unió Africana, que fonts hospitalàries líbies– una oral prevista pel mes de febrer pas- sobre la taula un dels arguments aplega una vintena de països afri- seixantena de persones mortes i sat va ser suspesa, precisament, per- Canaria han votat situats al cantó de la balança con- cans, també es va manifestar con- 150 ferides de gravetat, la plata- què FBEX no havia comunicat la trari a la intervenció militar: “Per tra l’actuació dels aliats. ICV, per forma Aturem la Guerra havia decisió de presentar una demanda a favor què no s’ha utilitzat la força mili- la seva banda, ha assegurat que convocat una manifestació a Bar- judicial per desnonar les okupants tar contra el Marroc per aturar la dóna suport a la resolució 1973 de celona sota el lema Ni tiranies ni de La Carboneria a les administra- José Luís Rodríguez Zapatero, no- massacre de civils al Sàhara Occi- l’ONU i a la presència militar occi- ocupacions ni intervencions mili- dores. Ara, però, les administrado- més els diputats d’Izquierda Uni- dental, a Bahrain o a la Franja de dental a Líbia, però que no vol que tars. La marxa va reunir diversos res concursals han autoritzat l’ac- da i el BNG es van mostrar contra- Gaza?”. En aquesta mateixa línia, s’utilitzin les armes. centenars de persones i s’hi van tuació i la nova vista judicial està ris a la postura majoritària del Llamazares va recordar que, a poder veure pancartes que lluïen prevista pel 30 de març. Congrés. CiU, Coalición Canaria, poques hores de l’inici de l’ofen- Aturem totes les guerres D’altra banda, la setmana vi- UPyD, PSOE, ERC, ICV i PP van siva, els Emirats Àrabs Units, Nor- Precisament, el 20 de març, el dia nent, concretament el 6 d’abril, està posar els seus vots a favor de l’en- uega i la Lliga Àrab ja es van des- que els portaavions i submarins S’han vist previst que s’executi judicialment viament de caça-bombarders i vai- marcar de la contundència militar americans i britànics van llançar l’ordre de llançament del centre xells, en el marc de la coalició mi- occidental, que segons fonts del 110 míssils Tomahawk sobre una pancartes que social La Revoltosa, situat al carrer Rogent del barri del Clot de Barce- lluïen frases com: lona. Després de quatre anys de OPINIÓ “No més sang per litigi amb la família propietària –també propietària dels cafès Marci- petroli” o “No hem lla–, finalment, un jutjat ha signat Continuarem cridant contra l’imperialisme aquesta ordre de desallotjament, après res de l’Iraq que fins i tot compta amb una auto- Plataforma Aturem la Guerra popularitat que li quedava i, al Pakistan i a l’Afganistan, fruit rització de canvi del pany de la porta mateix temps, mantenir-se a dels danys col·laterals dels i l’Afganistan?” de l’edifici. Des de l’assemblea del havien esgotat totes la pole position pel futur seus avions sense tripulació. centre social expliquen: “Els motius les vies de sancions al control del petroli que neces- Uns avions, per cert, contrac- frases com: “No més sang per pe- per dur a terme l’okupació van ser S’govern libi? Un setge sita i desviar l’atenció de la tats a una empresa privada; és troli” o “No hem après res de l’Iraq diversos: la falta d’un centre auto- com el de Gaza on no hi entrés dependència francesa de a dir, mercenaris. i l’Afganistan?”. Precisament, a- gestionat al barri, la ràbia contra ni en sortís cap vaixell ni avió l’energia nuclear (amb les Fi de les revolucions als quest 20 de març és el vuitè ani- l’especulació immobiliària, la neces- amb mercaderies? Algú havia seves 52 centrals), una doble països del Magrib i Mashreck? versari de l’inici de la invasió mili- sitat de crear un espai per organit- pensat en aquesta possibilitat? jugada en el moment adequat. De moment els reis d’Espanya tar de l’Iraq, que, sota el pretext de zar activitats feministes per dones i Un tancament de fronteres per Zapatero, sense foto de les preparen la seva visita a la massacre de civils al Kurdistan persones transgènere i el desig de tot el comerç del govern libi, Açores pel beneplàcit de la l’Estat d’Israel. Nosaltres iraquià i la suposada existència tenir un lloc per fer esdeveniments una confiscació de totes les intervenció, va donant cops de continuarem cridant Ni tira- d’armes de destrucció massiva, ha de caràcter llibertari”. Per fer front a seves propietats i comptes i la colze per fer-se un racó entre nies ni ocupacions ni inter- implicat una militarització del l’amenaça, han convocat tothom a no acceptació de cap de les els líders de la comunitat vencions militars perquè, des país molt llarga en el temps i que assistir a un esmorzar solidari de seves reserves en divises, que internacional. I Obama, que d’aquí, ens hem de continuar ha causat desenes de milers de rebuig al desallotjament a partir de es calculen en 160.000 milions parla sense vergonya de servir mobilitzant a favor dels morts. Tanmateix, com en el cas de les 9 del matí al CSOA La Revoltosa, de dòlars? O és que això no s’ho al poble libi lliure, mentre processos revolucionaris per l’Iraq, la primera institució de la “per donar la benvinguda que es poden permetre les economies deixa fer als seus aliats de poder fer front a les polítiques nova Líbia creada a les zones sota mereixen a les persones del Servei occidentals? l’Aràbia Saudita –que coope- imperialistes cada vegada més supervisió militar occidental ha d’Actes de Comunicació Civil (SACC) Sarkozy ja té la seva doble ren en la repressió de Bah- sofisticades i liderades pels estat un òrgan ministerial de con- i qui les acompanyi”. estratègia per aixecar la poca rain– o va deixant morts al nostres governs. trol del petroli i el gas. DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 així està el pati • 11

, així està el pati

BELLATERRA • LA JUNTA DE LA FACULTAT DE POLÍTIQUES I SOCIOLOGIA DE LA UAB REBUTJA LA POLÈMICA PROPOSTA Victòria estudiantil sobre la intenció d’establir horaris intensius

Núria Ferrer TXELL GARCIA bon principi, l’estudiantat concen- [email protected] trat a l’exterior va començar a rebre notícies negatives sobre el seu des- equip de Deganat de la Fa- envolupament. Llavors van decidir cultat de Ciències Políti- iniciar una assemblea per preparar L’ ques i Sociologia de la UAB les mobilitzacions que es durien a havia convocat una junta de facul- terme en cas que s’aprovés la modi- tat el 16 de març, després d’haver-se ficació horària. vist forçat a aplaçar l’anterior arran Simultàniament, dins la junta, del malestar i les protestes que ha- es va rebutjar la contraproposta via generat entre l’estudiantat la estudiantil amb l’argument que no pretensió d’aplicar –el curs 2011-12– entrava en la votació “perquè no se un nou pla docent, que unifica tots n’havia estudiat la viabilitat des del els horaris de classe de 9 del matí a deganat”. Després de dues hores i 5 de la tarda (DIRECTA 217 i 218). mitja de junta, es va dur a terme la Durant les setmanes que van votació final –punt per punt– de la succeir la vaga del 23-F, les estu- proposta de nou pla docent del diants, organitzades mitjançant deganat, inclòs el punt número deu la Plataforma No al Pla Docent (modificació horària), mitjançant (PNPD), van continuar duent a ter- votació secreta a petició expressa me assemblees i van mantenir el de les estudiants de la junta. conflicte viu fent passa-classes in- Finalment, la junta de facultat formatius, encartellades i la reco- es va tancar amb l’escrutini del vot llida de més de 500 signatures. secret, que va donar un resultat de Paral·lelament, una comissió nego- vint vots en contra de la modifica- ciadora intentava –sense èxit– o- ció horària, tretze a favor i quatre brir el procés participatiu i de dià- abstencions. Contra tot pronòstic leg que Salvador Cardús –degà Les estudiants es concentren per protestar davant la Sala de Juntes –ja que l’assemblea simultània de d’aquesta facultat– havia promès i la PNPD ja havia organitzat dues que les estudiants exigien des que dels torns de matí i tarda, amb l’ú- les novetats i es va consensuar l’es- mesures de l’equip directiu de la jornades de vaga pel dijous 17 i el es va conèixer la proposta del nou nica diferència que aquesta me- tratègia a seguir el 16 de març, tant facultat. divendres 18 de març–, les estu- pla. Tot i la insistència de l’estu- sura no afectaria totes aquelles a- dins com fora de la junta de facul- Responent a la crida de la PNPD, diants han aconseguit aturar un diantat, el degà no va accedir a reu- lumnes que ja haguessin iniciat els tat. Finalment, es va acordar pre- el dia de la junta 200 persones es pla docent, que no era sinó un ter- nir-se amb les representants de la seus estudis enguany. sentar una contraproposta –que van concentrar al lloc on s’havia de mòmetre per mesurar el grau d’o- plataforma fins el 14 de març (48 reformulava el projecte del deganat celebrar sostenint cartells amb la posició a un tipus de mesures eli- hores abans de la junta). Durant la Les tardes no es toquen i conservava un grup íntegre de tar- consigna No ens doneu l’esquena, tistes que s’estenen i s’estendran trobada, aquest els va comunicar Després d’aquesta reunió amb el des i un altre de matins– a la junta i les tardes no es toquen!, situades progressivament en un futur i que que la proposta definitiva que pre- deganat, el 15 de març es va convo- convocar una concentració davant d’esquenes a la sala on s’havia de acceleren l’actual deriva privatitza- sentarien mantenia la unificació car una assemblea extraordinària la sala de juntes per visibilitzar l’o- fer la votació. A la 1 del migdia, la dora en què es troba immersa la d’horaris i la conseqüent supressió on es va informar les estudiants de posició estudiantil a l’actitud i les sessió va començar i, ja des d’un universitat pública.

MARESME • ENTENEN QUE EL PROJECTE DE LA RONDA MARESME ESTÀ FET A MIDA DELS INTERESSOS D’ABERTIS Més de 100 persones a la primera Marxa juvenil en defensa del territori

Quique Badia Les persones que es van sentir crida- ANNA MURILLO laterals estampat. A més, durant la [email protected] des a participar en aquesta marxa marxa, un grup de grafiteres van entenen que el projecte de la ronda pintar un mural amb el mateix lema rop de 120 persones van par- està fet a mida dels interessos d’A- i la frase No als laterals a la C-32. Se- ticipar, el diumenge 20 de bertis, l’empresa concessionària del gons les organitzadores de la marxa, Pmarç, a la primera Marxa peatge de la C-32. al tram de Cabrils, algunes persones juvenil en defensa del territori, una La marxa, que va recórrer el cen- de l’Ajuntament els van comunicar convocatòria organitzada per les tre de Vilassar de Mar, el barri del que la confecció del grafit no tenia assemblees de joves juntament amb Barato del mateix poble, la carretera permís, tot i que una de les organit- algunes organitzacions juvenils de de Cabrils i Vilassar de Dalt, va ser zacions convocants a la marxa asse- la comarca i que comptava amb el amenitzada per càntics contra els gura que havia entregat una instàn- suport de tot un reguitzell d’agrupa- laterals de l’autopista. Les assis- cia mesos enrere i que fins i tot ments escoltes i col·lectius que ad- tents portaven banderes de colors comptaven amb “la paraula de l’al- voquen per un nou model de mobili- amb predomini del verd i duien seri- calde” de la localitat. Sigui com sitat davant del que preveu el projecte grafiat un logotip on es llegia Que gui, aquest malentès va acabar amb de la Ronda Maresme. L’acte també no ens trinxin la comarca (el lema de les grafiteres identificades per la va rebre el suport de la Coordina- la lluita contra els laterals). Durant policia local. dora Preservem el Maresme, l’ens el recorregut, es van despenjar dues L’acte va finalitzar amb la lec- que fins ara ha encapçalat les pro- pancartes horitzontals a l’alçada del tura d’un manifest a la plaça del tea- testes contra el projecte esmentat. pont de l’autopista amb un No als La marxa juvenil s’atura a la riera de la carretera de Cabrils per fer un mural tre de La Massa de Vilassar de Dalt. 12 • així està el pati 23 de març de 2011 • DIRECTA 221

, així està el pati

CATALUNYA • IMPUTA DANIEL OSÀCAR, EXTRESORER DEL PARTIT DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT El nou jutge del cas Millet comença a investigar el finançament il·legal de CDC

Jesús Rodríguez sona que apareix amb la inscripció Justícia a l’empresa Ferrovial per [email protected] Daniel a nombroses anotacions de part de la Generalitat (governada la secretària de Fèlix Millet, als per CiU l’any 2003). l trasllat a l’Audiència Pro- ordinadors de Gemma Montull i a La relació dels comptes cor- vincial de Barcelona del jut- les trucades de mòbil de Jordi Mon- rents als quals Daniel Osàcar tenia Ege d’instrucció número 30 tull és, efectivament, Daniel Osà- accés, i autorització per fer movi- de Barcelona, Juli Solaz, ha obert la car. Si això es confirma, es demos- ments econòmics, demostra que porta a la investigació de la trama traria que el volum de diners que era un home de confiança de la di- de finançament il·legal de la fun- va sostraure dels comptes del Pa- recció del partit: Fundació Catala- dació Trias Fargas (actual Cat- nista Ramon Trias Fargas, Conver- Dem), vinculada a Convergència gència Democràtica de Catalunya, Democràtica. Amb el canvi de ma- Osàcar també figura Convergència i Unió, Federació Con- gistrat, el que era conegut pel so- vergència i Unió, Grup Parlamentari brenom de jutge cargol ja no podrà com a autoritzat als Català i Grup Parlamentari Català dilatar més les investigacions i el al Senat. També figura com a auto- seu substitut sembla disposat a comptes d’empreses ritzat als comptes d’empreses inv- posar el peu a l’accelerador judi- estigades pel cas Palau: Rehabilita- cial. L’actual jutge instructor, Mi- investigades pel ‘cas ció d’Habitatges SA, Coral Thau, guel Ángel Tabares Cabezón, com a Palau’, com Natur Comercial La Maison SL i Natur primer pas un cop llegides les des- System SL. Al currículum d’Osà- enes de carpetes que configuren System, Coral Thau car, fins i tot hi figura l’honor d’ha- l’expedient de la causa, ha imputat ver estat secretari personal d’Artur Daniel Osàcar per haver rebut di- o Comercial Mas durant la dècada passada. ners, suposadament, del Palau de Persones representants del món de la Música; uns diners que després La Maison la magistratura, com el membre de hauria ingressat a comptes de la Jutges per la Democràcia Santiago fundació Trias Fargas o que hauria lau de la Música arribarien a un Vidal, ja han manifestat el seu con- destinat a pagar factures de la mínim de 4.023.668 euros, segons venciment que la imputació de campanya electoral de Convergèn- figura als informes de l’Agència Ferrovial i que posteriorment va d’Esquadra l’estiu de 2009 al Pa- Daniel Osàcar és una mostra del cia i Unió. Tributària. En aquestes primeres traspassar al tal Daniel, que suma- lau, es van trobar notes que rela- “tarannà treballador i eficient” del Els indicis contra ell són més acusacions, encara no hi figuren rien més d’1,8 milions d’euros. A cionaven aquestes donacions amb nou jutge del cas Millet. En poques que evidents i el jutge Tabares ha els diners que el Palau de la Mú- les anotacions requisades durant l’adjudicació de les obres de cons- paraules: anirà per feina. Caldrà arribat a la conclusió que la per- sica va rebre, suposadament, de el registre que van fer els Mossos trucció de la línia 9 i la Ciutat de la veure fins on arriba.

JOAN MARTÍNEZ SERRES El taller de bicicletes Roquetes-Verdum es queda al barri a concentració veïnal que es va Lfer el 17 de març a les portes del taller d’autoreparació de bicicletes Roquetes-Verdum, situat al carrer Joaquim Valls 137 de Barcelona, va aconseguir aturar l’ordre de desallotjament que pesava sobre l’espai. Ara, el col·lectiu que gestiona l’espai, bicios@s, està a l’espera dels passos que emprendrà l’empresa La UAB acomiada personal però Ginkoplanet, actual propietària del solar on s’ubica el projecte. Aquesta manté el xòfer i el cotxe de la rectora finca va quedar abandonada ara fa mb motiu de l’acomiadament imminent de tres treballadors de vint anys, un cop finalitzades les Ala UAB, prop d’un centenar de persones es van concentrar a les obres de construcció de la Ronda de portes del rectorat el 22 de març al matí. Sota el lema No als acomia- Dalt, poc abans dels Jocs Olímpics. daments, per un treball digne, el personal de la UAB va esperar l’en- L’any 2005, va començar un pro- trada de la rectora Anna Ripoll a l’edifici, on aquesta havia de reu- jecte d’autoreparació de bicicletes nir-se amb el comitè d’empresa per parlar del cas. El principal motiu al barri. Primer, es va instal·lar al esgrimit per dur a terme els acomiadaments ha estat la manca de carrer i, després, es va okupar el pressupost. No obstant això, les persones que integren la plata- solar que va donar vida al projecte forma destaquen que la rectora va arribar a la cita amb el seu cotxe de bicios@s. Segons expliquen les privat amb xòfer, “un luxe que no sembla disposada a retallar”, seves impulsores, es tracta d’un tal- segons les manifestants. La protesta va transcórrer amb normalitat ler “obert a tothom que no funciona i no es van produir incidents. L’acció va ser convocada per la Plata- amb diners, sinó amb trocs mate- forma Capítol VI-UAB (http://cap6.precarietat.net) –creada recent- rials o personals”. Es tracta d’un ment–, un col·lectiu constituït en assemblea que té com a objectiu punt de trobada per les ciclistes que millorar les condicions laborals dels treballadors i les treballadores “no es volen sotmetre a la dictadura més precàries de la universitat. J. R. del cotxe i de l’asfalt”. J.R. MIRALLS A FONS | L’ESPECULACIÓ ALIMENTÀRIA I LA ‘PETRODEPENDÈNCIA’ Marco Aparicio “Les democràcies llatinoamericanes 54 són excloents culturalment” pàg. 4 i 5 TRANSFORMACIONS La crisi Cada any, centenars de persones cedeixen el seu cos a la ciència pàg. 7 alimentària colpeja de nou L’amenaça d’una nova crisi alimentària ja és una realitat. El preu dels aliments ha tornat a augmentar i ha as- solit xifres rècord, en una escalada creixent i consecu- tiva de preus des de fa vuit mesos, segons l’Índex de la Quaderns d’Illacrua FAO pel Preu dels Aliments del febrer de 2011. Aquest índex, que analitza mensualment els preus a escala global d’una cistella formada per cereals, oleaginoses, làc- tics, carn i sucre, apunta un nou màxim històric, el més elevat des de 1990. No podem oblidar, a més, que la crisi alimentària ha atiat les revoltes dels països àrabs.

Esther Vivas OMC), que insten a augmentar la pro- [email protected] ducció a través d’una nova revolució verda, cosa que només pot agreujar la L’augment del cost del menjar, sobretot crisi alimentària, social i ecològica que dels cereals bàsics, té conseqüències afrontem. greus pels països del Sud amb ingressos baixos i dependència de la importació a- Les revoltes populars limentària i per milions de famílies d’a- Un dels primers detonants de les revol- quests països, que destinen entre un 50 tes populars al nord d’Àfrica i a l’Orient i un 60% dels seus ingressos a la compra Mitjà va ser l’escalada del preu dels ali- d’aliments, una xifra que pot arribar fins ments. El desembre de 2010, a Tunísia, al 80% als països més pobres. En aquests les capes més pobres de la població ocu- casos, l’augment de preu fa que els pro- paven la primera línia del conflicte i exi- ductes alimentaris siguin inaccessibles. gien, entre altres coses, l’accés al menjar. El gener de 2011, el jovent algerià es - manifestava, tallava carreteres, cremava botigues i atacava estacions de policia Ens acostem als 1.000 per protestar contra l’augment del preu milions de persones –una dels productes bàsics. S’han viscut casos similars a Jordània, el Sudan o el Iemen. de cada sis persones del I no hem d’oblidar que Egipte és el pri- planeta– que avui no mer importador de blat del planeta i que depèn de la importació alimentària. Evi- tenen accés al menjar dentment, a aquest malestar, cal afegir- - n’hi d’altres: les taxes altes d’atur, la falta de llibertats democràtiques, la corrup- Ens tornem a acostar, doncs, a la ció, la manca d’habitatges i de serveis xifra de 1.000 milions de persones –una bàsics, etc., factors que van constituir el de cada sis de tot el planeta– que no te- moll de l’os de les revoltes. nen accés al menjar. El mateix president del Banc Mundial, Robert Zoellick, ho Una causa central va deixar clar quan va afirmar que l’ac- Quines han estat, però, les causes d’a- tual crisi alimentària ha sumat 44 mi- quest nou augment del cost del menjar? lions de persones a la xifra global d’habi- Tot i que les institucions internacionals tants que pateixen fam crònica. Cal tenir i les expertes en la matèria han assenya- en compte que l’any 2009 ja es va supe- lat diversos elements com els fenòmens rar aquesta xifra, que va arribar als 1.023 meteorològics que han afectat les colli- milions de persones desnodrides a tot el tes dels països productors, l’augment de planeta, una dada que es va reduir lleu- la demanda dels països emergents, l’es- ment el 2010, però que no va recular peculació financera, la creixent produc- fins als índexs anteriors a la crisi dels ció d’agrocombustibles, etc., diversos anys 2008 i 2009. indicis apunten que l’especulació amb Aquesta crisi es dóna en un context les matèries primeres alimentàries és d’abundància d’aliments. La produc- una de les raons principals de l’escalada ció de menjar s’ha multiplicat per tres del preu del menjar. des dels anys 60, mentre que la pobla- De fet, durant el període 2007-2008,

DIRECTA 221 DIRECTA 23 de març 2011 ció mundial tan sols s’ha duplicat des ja es va viure una crisi alimentària pro- d’aleshores. Per tant, de menjar, n’hi funda, amb una pujada del preu de cere- FOTOGRAFIA: ha. No es tracta d’un problema de pro- als com el blat, la soja i l’arròs d’un Arxiu Esther ducció, sinó d’accés als aliments, con- 130%, un 87% i un 74%, respectiva- Vivas tràriament al que puguin afirmar les ment. Però aquest augment del preu del institucions internacionals (FAO, BM, menjar es va estancar l’any 2009, en part, pàg. 2 DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 A FONS

probablement, a causa de la crisi econò- un temps futur establert prèviament. IL·LUSTRACIÓ: sió financera amb caràcter especulatiu un 61%, un 34% i un 38% respectiva- mica i la disminució de l’especulació fi- Aquests acords han estat un mecanisme Gustavo Berocan en el sector agrícola era d’un 25%, avui, ment, a causa de “la demanda creixent, nancera. per garantir un preu mínim a les pro- aquesta se situa al voltant d’un 75%. que va a un ritme superior a la produc- A mitjans de 2010, una vegada apai- ductores davant les oscil·lacions del Aquestes transaccions es duen a terme a ció”, “per l’increment de la població vagats els mercats financers internacio- mercat. les borses de valors. La més important a mundial” i pel “seu ús en agrocombus- nals i amb la injecció de sumes copioses Per explicar-ho en poques paraules: escala mundial és la borsa de comerç de tibles”. Catalunya Caixa, però, obviava de diner públic a la banca privada, l’es- la pagesia ven la producció a una comer- Chicago i, a Europa, els aliments i les una informació important: l’especulació peculació alimentària va colpejar de nou ciant abans de la collita per protegir-se matèries primeres es comercialitzen a alimentària –que dóna uns rèdits econò- i el preu del aliments va tornar a pujar. de les inclemències del temps o d’altres les borses de futurs de Londres, París, mics tant bons– augmenta el preu dels Per salvar la banca després de l’esclat de la factors i, d’aquesta manera, garantir un Amsterdam i Frankfurt. aliments, els fa inaccessibles per capes crisi financera de 2008-2009, es calcula preu de futur. La comerciant, per la seva molt àmplies de població als països del que els governs dels països rics van banda, també se’n beneficia. L’any que la Un ‘dipòsit 100% natural’ Sud global i condemna a la fam, la misè- aportar un total de vint bilions de dòlars collita va malament, la pagesia obté uns El 2006-2007, després de la caiguda del ria i la mort milers de persones d’a- per apuntalar al sistema bancari i rebai- bons ingressos i, quan la collita és mercat de crèdits hipotecaris d’alt risc quests països. xar les taxes d’interès. òptima, la comerciant encara se’n bene- als Estats Units, els inversors institucio- Amb aquesta entrada de diners, els ficia més. En l’actualitat, però, aquest nals –bancs, companyies d’assegurances Dependència del petroli agents especuladors es va veure incenti- mateix mecanisme és emprat per les i fons d’inversió, entre altres– van bus- Un altre element que aguditza la crisi vats per demanar nous préstecs i com- especuladores per fer negoci tot aprofi- car indrets més segurs i amb una major alimentària és la forta dependència que prar mercaderies que, previsiblement, tant la desregulartizació dels mercats de rendibilitat per invertir, com les matè- mostra l’actual model de producció i de havien d’augmentar ràpidament de v- matèries primeres, impulsada a mitjan ries primeres i els aliments. En la distribució d’aliments respecte el pe- alor. Els mateixos bancs i fons d’alt risc dels anys 90 als Estats Units i a la Gran mesura que el preu del menjar pujava, troli. De fet, l’augment del preu del pe- que van causar la crisi de les hipoteques les inversions als mercats de futurs d’a- troli repercuteix directament en una subprime són, actualment, els responsa- - liments també augmentaven, fet que pujada similar del cost dels aliments bles de l’especulació amb les matèries empenyia el preu dels cereals a l’alça i bàsics. L’any 2007 i 2008, tant el preu del primeres i de l’augment del preu del L’especulació amb les matèries empitjorava la inflació en el preu del petroli com el dels aliments van assolir menjar, perquè s’han aprofitat d’uns primeres alimentàries és una de les menjar. xifres rècord. Entre el juliol de 2007 i el mercats globals de mercaderies profun- A Alemanya, el Deutsche Bank juny de 2008, el petroli cru va passar de dament desregularitzats. raons principals de l’escalada anunciava guanys fàcils si s’invertia en 75 dòlars el barril a 140 dòlars i el preu Així doncs, la crisi alimentària està del preu del menjar productes agrícoles a l’alça. Un altre dels aliments bàsics va augmentar de íntimament lligada a la crisi econòmica i - dels principals bancs europeus, el BNP 160 dòlars a 225 dòlars, segons l’Índex a la lògica d’un sistema que, per exem- Paribas, proposava negocis similars. No de la FAO pel Preu dels Aliments. ple, promou plans de rescat a Grècia i a Bretanya pels bancs, la classe política cal anar tan lluny, però, per trobar exem- L’agricultura i l’alimentació, per tant, Irlanda que supediten la sobirania d’a- partidària del lliure mercat i els fons ples concrets. cada dia són més petrodependents. Des- quests països a les institucions interna- d’alt risc, en el marc del procés de desre- El gener de 2011, Catalunya Caixa prés de la Segona Guerra Mundial, amb cionals, de la mateixa manera que se gulació de l’economia mundial. Els –l’antiga Caixa Catalunya– instava la la revolució verda dels anys 60 i 70 i amb supedita la sobirania alimentària dels contractes per comprar i vendre menjar seva clientela a invertir en matèries pri- el supòsit d’augmentar la producció, es pobles als interessos del mercat. es van convertir en derivats que es podien meres sota el lema dipòsit 100% natural. I va apostar per un model d’agricultura comercialitzar independentment de les què oferia? Una garantia del 100% del industrial intensiu. El sistema agrícola i Garantia o negoci transaccions agrícoles reals. D’aquesta capital amb la possibilitat d’obtenir una alimentari actual, amb aliments que Sempre hi ha hagut una certa especu- manera, va néixer un nou negoci: l’es- rendibilitat de fins el 7% anual. I com ho recorren milers de quilòmetres abans lació amb el preu dels aliments i a- peculació alimentària. feia? En funció, com indicava a la seva d’arribar a la nostra taula, amb l’ús questa lògica impera en el funciona- Les especuladores, avui, són les que publicitat, de “l’evolució del rendiment intensiu de maquinària agrícola, de quí- ment dels mercats de futurs, que, tal tenen més pes en els mercats de futurs, de tres matèries primeres alimentàries: mics, pesticides, herbicides i fertilitzants com els coneixem actualment, daten de tot i que les seves transaccions de com- sucre, cafè i blat de moro”. Per donar artificials, no subsistiria sense el petroli. mitjan segle XIX, quan van començar a pra i venda no tinguin res a veure amb garanties de l’alta rendibilitat, la publici- L’augment del preu del petroli, així funcionar als Estats Units. Es tracta d’a- l’oferta i la demanda real. En paraules tat no dubtava a assenyalar que, els com l’estratègia de diferents governs per cords legals estandarditzats per fer del gerent de Masters Capital Manage- darrers tres mesos, la cotització d’a- combatre el canvi climàtic, han conduït, transaccions de mercaderies físiques en ment, Mike Masters, si el 1998 la inver- quests tres productes havia augmentat també, a una creixent inversió en la pro- L’ESPECULACIÓ ALIMENTÀRIA I LA ‘PETRODEPENDÈNCIA’ DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 • pàg. 3

La sobirania alimentària com a alternativa

Davant aquest model agroindustrial, aquest discurs, diversos estudis demos- 2009, apostava per la producció local, sorgeix el paradigma alternatiu de la tren que aquesta afirmació és falsa. Així camperola i familiar i per la redistribu- sobirania alimentària. Una proposta que ho va constatar el resultat de l’IAASTD, ció de les terres a mans de les comuni- reivindica el dret dels pobles de definir una exhaustiva consulta internacional tats rurals. L’informe va ser rebutjat per les seves polítiques agrícoles i alimentà- impulsada pel Banc Mundial en col·la- l’agroindústria i arxivat pel Banc Mun- ries, controlar el mercat domèstic, im- boració amb la FAO, el PNUD, la dial, encara que 61 governs el van apro- pedir l’entrada de productes excedenta- UNESCO, representants de governs, var discretament, a excepció dels Estats ris a través de mecanismes de dúmping1, institucions privades, científiques, so- Units, el Canadà i Austràlia. promoure una agricultura local, diversa, cials, etc., que va involucrar més de 400 Altres estudis demostren que la pro- pagesa i sostenible, que respecti el terri- ducció pagesa a petita escala pot tenir un tori, entenent el comerç internacional - alt rendiment, a més de fer servir menys com un complement a la producció combustibles fòssils, especialment si els local. La sobirania alimentària implica La sobirania alimentària aliments són comercialitzats localment tornar el control dels béns naturals a les implica tornar el control o regionalment. En conseqüència, in- comunitats i lluitar contra la privatitza- vertir en la producció camperola fami- ció de la vida. dels béns naturals a les liar és la millor opció per lluitar contra el El concepte de sobirania alimentària comunitats i lluitar canvi climàtic i acabar amb la pobresa i ducció de combustibles alternatius: els va ser proposat pel moviment interna- contra la privatització la fam i per garantir l’accés als béns na- agrocombustibles –com el biodièsel o el cional de La Via Camperola, que agrupa turals, especialment perquè tres quartes bioetanol– elaborats a partir de sucre, prop de 150 organitzacions pageses d’a- de la vida parts de les persones més pobres del blat de moro o d’altres matèries. A- rreu del món, l’any 1996, coincidint - món són petit camperolat. questa producció, però, ha entrat en amb la Cimera Mundial sobre l’Ali- En l’àmbit de la comercialització, competència directa amb la producció mentació de la FAO que va tenir lloc a persones científiques i expertes en ali- s’ha demostrat que, per trencar amb el d’aliments per al consum i ha esdevin- Roma. mentació i desenvolupament rural du- monopoli de la gran distribució, és fo- gut una altra de les causes de l’augment Des de la seva creació, La Via Cam- rant quatre anys. És interessant observar namental apostar pels circuits curts de del preu dels aliments. perola ha creat una identitat pagesa poli- que l’informe, tot i que depenia d’a- comercialització (mercats locals, venda El mateix Banc Mundial reconeixia titzada, lligada a la terra i a la producció questes institucions, va concloure que la directa, grups i cooperatives de consum que, quan el preu del petroli sobrepassa d’aliments, construïda en oposició al producció agroecològica proveeix d’in- agroecològic, etc.), evitar intermedià- els 50 dòlars per barril, aleshores l’1% model agroindustrial i a partir de la de- gressos alimentaris i monetaris els sec- ries i establir unes relacions properes d’increment del seu preu comporta un fensa de la sobirania alimentària. Un tors socials més pobres, a la vegada que entre la persona productora i la consu- 0,9% d’augment del preu del blat de dels arguments que utilitzen els sectors genera excedents per al mercat i, per midora, basades en la confiança i en el moro. Des de l’any 2004, dos terços de detractors d’aquesta demanda és que l’a- tant, és millor garant de la seguretat ali- coneixement mutu, que ens conduei- l’augment de la producció mundial de gricultura ecològica és incapaç d’ali- mentària que la producció transgènica. xin a una major solidaritat entre el blat de moro van ser destinats a satisfer mentar al món. Però, contràriament a Aquest informe, publicat a principis del camp i la ciutat. la demanda nord-americana d’agrocombustibles. L’any 2010, el 35% de la collita de blat de moro dels Estats Units –que significa un 14% de la producció de blat de moro mundial– va ser utilitzada per produir etanol. I aquesta ten- dència va a l’alça. Amb tot, més enllà d’una sèrie de causes com l’especulació alimentària i l’augment del preu del petroli, que repercuteix en una creixent inversió en agrocombustibles i provoca una compe- tència entre la producció de cereals per al consum o per a l’automoció, ens trobem davant d’un sistema agroalimentari profundament vulnerable i en mans del mercat. La creixent liberalització del sector durant les darreres dècades, la privatització de béns naturals (aigua, terra, llavors...), la imposició d’un model de comerç internacional al servei dels interessos privats, etc., ens han con- duït a aquesta situació. I mentre l’agricultura i l’alimentació Fòrum per a la continuïn essent considerades una mer- Sobirania caderia en mans del millor postor i els Alimentària dels interessos empresarials prevalguin per Pobles celebrat a damunt de les necessitats alimentàries i Mali al 2007 dels límits del planeta, la nostra segure- - tat alimentària i el benestar de la terra no Arxiu Esther Vivas estaran garantides. pàg. 4 DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 MIRALLS

Marco Aparicio “El debilitament de l’Estat pot afeb

Marco Aparicio és professor de Dret Cons- A què et refereixes quan dius que l’existència de pobles amb el reconeixement dels drets socials que tenen les perso- titucional a la Universitat de Girona i indígenes i la seva posició en el context dels estats con- nes. Aquesta fase s’anomenava d’igualació material, on el temporanis ens empeny a reclamar un segona materia- principi d’igualtat formal es converteix en principi d’igualtat col·labora amb diferents organitzacions de lització del principi d’igualtat? material, que obliga l’Estat o la concepció mateixa dels drets a defensa dels drets humans. La insatisfac- L’element central que articula el paper de l’Estat i de l’ordena- entendre’ls des d’una perspectiva on no és suficient el reco- ment jurídic és el principi d’igualtat; i la manera de presentar- neixement formal de la igualtat o de determinats drets, sinó ció amb el que és l’Estat i la seva funció, lo i d’entendre’l determina com s’entenen els drets, fins on que cal atendre les condicions materials en què es poden exer- amb el funcionament del dret, la seva arriben, què passa quan hi ha un conflicte entre interessos. cir aquests drets realment. Això és la igualtat material des d’un Crec que pensar-lo a partir de les reivindicacions i mobilitza- punt de vista socioeconòmic. Es fa una visió restrictiva de l’a- estructura i la de l’ordenament jurídic, cions dels pobles indígenes ens ajuda a donar una volta més bast de l’Estat social. A mi em semblava que aquesta idea d’i- sumada a la seva vinculació amb els movi- potent i poderosa a la concepció mateixa del principi d’igual- gualació també es pot traslladar a una igualació material quan tat i, amb ella, a tot el sistema de drets i a la funció de l’Estat i el punt de partida en els processos de participació són des- ments socials relacionats amb l’Amèrica el poder polític en el seu conjunt. En el marc de l’Estat social, iguals, no només per condicions econòmiques, sinó d’abast Llatina el porten a col·laborar, durant el la segona materialització supera una de les premisses del sis- cultural. Sectors de la població que es mouen i entenen el seu 2008, com a assessor de l’Assemblea Cons- espai col·lectiu d’existència amb algunes pautes que són dife- - rents a les dominants. I aquestes pautes dominants fan que tituent Equatoriana. Més tard, el 2009, tinguin més dificultats per accedir als espais de participació. també col·labora amb l’Assemblea Legisla- “Pensar el principi d’igualtat a partir A l’Amèrica Llatina, les diferències culturals funcio- de les reivindicacions i mobilitzacions nen quasi paral·leles a l’Estat i no queden recollides tiva Plurinacional de Bolívia. dins del sistema liberal. dels pobles indígenes ens ajuda a En la relació entre pobles indígenes i Estat, si parlem de l’àm- Edurne Bagué donar-li una volta més potent i bit de la política i de la democràcia, veurem que la democrà- [email protected] cia que tenen els estats llatinoamericans és excloent. La seva poderosa” pròpia estructura, els seus propis procediments, les formes de Per què decideixes treballar la relació entre l’Estat i els - participació i de decisió són excloents culturalment perquè pobles indígenes i els seus drets? marquen uns temps, unes formes, unes lògiques de participa- Em va semblar que la qüestió dels pobles indígenes reu- tema liberal clàssic, que és el principi d’igualtat formal davant ció i de decisió. Això parteix d’una forma monocultural d’en- nia els dos elements que m’interessaven. Per una banda, la llei, desconnectada de les condicions materials concretes de tendre la democràcia, l’Estat i el dret. Només l’exclusió so- un espai de qüestionament, acció i reivindicació forta i, les persones i els grups on es desenvolupen. És a dir, el sistema cioeconòmica és suficient per qüestionar el model, però si, a per l’altra, un espai de qüestionament polític que m’aju- liberal es basa en una desigualtat estructural entre els sectors més, s’hi afegeix l’exclusió sociocultural, la impugnació del dava a qüestionar altres supòsits teòrics, preconcepcions i que tenen els mitjans de producció i els que no els tenen. Això model ha de ser total. elements que aquí es donen per descomptat, que a les va produint desigualtats socials cada vegada més fortes, que Com es podria establir un marc que encabís sistemes facultats s’exposen d’una manera acrítica i que confor- produeixen una fractura que, moltes vegades, s’articula a par- jurídics i polítics diferents sota un mateix paraigües? men les bases de l’explicació posterior de l’Estat i les seves tir del moviment obrer i, en alguns casos, porta a revolucions El primer pas seria la impugnació i el segon veure en quina funcions i del dret. Això em servia per començar a re- socials. Aquesta situació es concep com una amenaça i, per direcció volem encarar la transformació i quines passes moure i a qüestionar tots els aprenentatges rebuts durant frenar-la, es fa el pacte entre el capital i el treball, que no qües- s’han de fer. Això ens duria a promoure dues línies. La pri- la carrera. tiona l’estructura, però modifica alguns elements relacionats mera, sortir de la lògica del sistema a partir de formes d’au- ENTREVISTA DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 pàg. 5 blir els pobles indígenes”

todeterminació, la pràctica política de la secessió com l’ex- periència zapatista o la policia comunitària de Guerrero (Mèxic). L’altra és analitzar quina és la incidència d’aquestes formes quotidianes de sortir de l’Estat i quina és la inci- dència interior dins els propis pobles i comunitats. L’Amè- rica Llatina és un espai impressionant per veure què està passant al voltant d’això, diferents tipus d’estats, de context. Val la pena plantejar-se formes de transformació, de canvi de les lògiques, o és una batalla perduda que pot ser fins i tot contraproduent? Això ens porta a mirar d’entendre i apropar-nos al que està passant en els processos actualment més propositius en la línia de qüestionament de l’Estat que s’han obert a partir de processos constituents, fonamental- ment a l’Equador i Bolívia. Aquest vessant implica analitzar com s’organitza un poble o comunitat indígena i també què és el que passa des de dalt. Però les estructures jurídiques i polítiques que acompanyen els processos constituents no són només des de dalt, sinó que succeeixen perquè hi hagut el moviment a baix. Què ha passat a l’Equador, què ha passat a Bolívia? Quins canvis jurídics i institucionals són diferents, qui les ocupa? Es generen canvis en l’exclusió? Què cal analitzar dels processos constituents? D’entrada, l’anàlisi normativa: què diu la Constitució? Les propostes són transformadores? En segon lloc, cal veure si s’a- Plurinacional i intercultural pliquen aquestes transformacions i quins efectes tenen. No sempre s’assoleixen els objectius marcats, a vegades se n’assoleixen d’altres, o fins i tot es poden veure objectius ocults. Aquests són els dos grans principis que d’una lògica comunitària. Això serveix Aquesta tasca serveix per veure quin és l’abast d’un procés de estructuren i assenyalen per on hau- per frenar les reivindicacions naciona- transformació que també toca o mira de tocar les estructures rien d’anar els canvis. Plurinacionalitat listes de les oligarquies regionals. I el jurídiques i institucionals. fa servir el terme nació en el sentit terme intercultural també és una res- d’espai col·lectiu que no té una identi- posta a la idea de multiculturalitat en- - tat comuna, però té un projecte polític tesa fins ara on es dóna per descomptat propi de la conformació de la seva prò- que hi ha una supracultura. En el cas “Si a l’exclusió socioeconòmica s’hi pia manera d’entendre les seves op- de Mèxic, la mexicana és el projecte afegeix l’exclusió sociocultural, la cions de vida i de relacionar-se amb els polític i punt, fet que porta a reconei- altres. Hi ha diferents nacions. Per e- xements parcials, restringits, on es pot impugnació del model ha de ser total” xemple, aquest territori que anome- dur a terme aquesta diferència cultu- - nem Bolívia està conformat per dife- ral, però d’una manera delimitada, rents nacions. És interessant perquè va sense que es puguin qüestionar en cap Parles de la necessitat de crear un espai de cogovern. més enllà de la paraula pluricultural i li cas aquestes bases de la nacionalitat Com el definiries? atorga una dimensió política més mexicana. La multiculturalitat no posa El cogovern parteix del reconeixement de la diversitat i és un potent. No només hi ha diversitat de en qüestió la presència d’una cultura espai comú de decisions col·lectives. És una manera d’evitar la cultures, sinó que aquestes cultures dominant, per tant, no es preocupa per fórmula liberal típica del concepte de nació. La retòrica de la tenen un arrelament territorial, un posar condicions de diàleg entre cultu- nació d’homogeneïtat és un paradigma de legitimació. Per evi- projecte polític, una intenció clara de res. Quan es parla de multiculturalitat tar caure en aquest parany, millor parlar d’institucions compar- conformar i reconfigurar l’Estat. Plu- tampoc es contempla l’existència d’es- tides o cogovern perquè parteixen del fet que hi ha un reconei- rinacional comunitari emfatitza el fet pais de decisió compartida. Espais xement previ d’existència de diversitat i la construcció d’un que la plurinacionalitat està basada en d’influència recíproca i de canvi recí- espai polític major que permet la relació entre aquests diferents la dimensió comunitària dels pobles proc. La multiculturalitat ja ha estat col·lectius. El debilitament de l’Estat pot portar el debilitament indígenes originaris camperols. Dife- completament assumida pel discurs FOTOGRAFIES: dels pobles indígenes, sobretot en temes de recursos (aigua, rents nacions que funcionen a partir liberal. Carla Moral mines, terra). Crec que la creació d’un espai col·lectiu de presa de decisions compartides encara és necessari. Bolívia, per tant, és un punt d’inflexió en el seu procés constituent? A Bolívia hi ha un intent dels moviments i les organitzacions que han format part del procés constituent de repensar la idea d’Estat com un espai de decisió col·lectiva, que tingui elements diferents que permetin i assegurin una participació plural, incloent unes realitats que havien quedat fora de la par- ticipació política i econòmica boliviana des de fa 200 i 500 anys. Ja hi ha formes polítiques pròpies, de fet, aquestes formes són les que expliquen que una ruptura sigui possible. La guerra de l’aigua o la guerra del gas s’estructuren a partir d’una organització política que és diferent a l’Estat i que té relació amb els pobles indígenes, elements comunitaris i de sindicat (ja que hi ha una tradició de lluita sindical forta). Per tant, no és un escenari monocromàtic. La mobilització parteix d’espais de decisió que són propis i diferents dels de l’Estat, que permeten col·lapsar i posar en perill la pròpia estructura de l’Es- tat i això deriva en un procés constituent a partir de la victòria d’Evo Morales. Des de l’estructura que ha estat fora de l’Estat –la dissidència– es vol trobar la manera d’incorporar-s’hi. Aquest és el procés constituent a Bolívia i el que dóna peu al fet que la Constitució boliviana incorpori elements de qües- tionament de les estructures clàssiques de l’Estat que cap altra constitució no havia incorporat fins ara. pàg. 6 DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 TRANSFORMACIONS

Cossos útils

El trencament de tabús relacionats tradicionalment amb la dues raons de pes per cedir el cos a la ciència. Un acte racional, religió i la voluntat de contribuir al progrés de la medicina són fet a consciència i que cada any fan centenars de persones.

Un grup d’estudiants de medicina a la sala de dissecció de la Universitat de Girona - Arxiu Facultat de medicina de la UdG

Carles Masià mateix cos humà a la sala de dissecció “Des del primer dia, diem als alumnes ció de noves tecnologies, la tècnica [email protected] continua tenint un valor insubstituï- que siguin conscients de la importàn- bàsica de la dissecció i l’estudi del cos ble”, explica el doctor Francisco Reina, cia que té el gest de la donació perquè humà pràcticament no s’ha modificat Donar el cos a la ciència com a acte professor d’anatomia de la Universitat ells puguin estudiar”, afegeix Reina. durant els últims segles, tal com mos- altruista està deixant de ser un tema de Girona. En general, els cossos s’utilitzen una tra el quadre Lliçó d’anatomia del Doctor tabú. Cada vegada hi ha més persones mitjana de cinc anys i, després, s’ente- Tulp, del pintor holandès Rembrandt que, deixant enrere supersticions reli- - rren o s’incineren. (1632). Aquesta obra representa amb gioses i obscurantistes de temps pas- Quan el cos d’una donant arriba a gran precisió una classe magistral d’un sats, s’animen a cedir el cos en vida El gest de cedir el propi cos a la la facultat, se sotmet a una sèrie de tèc- acte que era molt poc freqüent i reser- perquè tingui una utilitat després de la comunitat científica té una gran niques per conservar-lo en fred i evi- vat a unes quantes persones privilegia- mort. Per fer-ho, s’ha de tenir clar que tar-ne la putrefacció. Un cop embalsa- des. De fet, en aquella època, la dona- es tracta d’un acte voluntari i que en importància per la formació mat, el cadàver es pot utilitzar per fer ció en vida no estava permesa, per això cap cas no es rebrà una compensació d’estudiants de medicina i per la pràctiques d’anatomia (una assigna- el cadàver correspon al d’un home econòmica a canvi. Només cal ser tura bàsica de la medicina) o bé per la executat a Amsterdam per haver co- major d’edat i anar personalment a les investigació de noves patologies formació continuada de les professio- mès un robatori. Pràctiques com la facultats de medicina que ofereixin - nals que ja exerceixen. Fins i tot, algu- que mostra el quadre només es podien aquest servei, des d’on es pot tramitar nes parts del cos poden servir per fer fer un cop a l’any i amb permisos espe- tota la documentació i obtenir el car- Ja fa un parell d’anys que la UdG models mitjançant una tècnica bioquí- cials; no va ser fins un segle més tard net de donant. va posar en marxa el programa de mica de plastificació, a mig camí entre que es va autoritzar la primera dissec- El gest de cedir el propi cos a la donació de cossos, que no només s’en- els models artificials de plàstic i un cos ció d’un cos de dona. comunitat científica té una gran relle- carrega de gestionar aquestes dona- real. Al final, s’obté una peça anatò- Al llarg de la història, la donació de vància per la formació d’estudiants de cions, sinó que també desenvolupa mica molt interessant des del punt de cossos ha estat envoltada d’una aurèola medicina i per la investigació de noves una tasca de sensibilització als princi- vista de la docència, que no es podreix de misteri i estigma i, durant molts patologies. “Per nosaltres, és la millor pals hospitals i les àrees bàsiques de ni fa olor i que es pot conservar durant anys, les facultats només rebien cadà- manera de fer pràctiques. Els models salut. Gràcies a les persones que s’han molts anys. vers de persones mortes al carrer i gent virtuals i els simuladors que hi ha ac- decidit a fer aquest pas, cada curs aca- ajusticiada o bé cossos que no eren re- tualment són molt bons i t’obren un dèmic una norantena d’estudiants de De l’estigma a la normalització clamats per ningú. Actualment, aques- ventall de possibilitats molt ampli, pe- la universitat gironina es poden prepa- Tot i l’aparició de millores científi- ta opacitat s’ha trencat i l’acte està re- rò l’observació i l’aprenentatge sobre el rar com a metges i metgesses del futur. ques –com ara l’ús del fred– i l’aplica- gularitzat a molts estats del món. TRANSFORMACIONS DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 pàg. 7

Existeixen diversos factors per explicar aquesta normalització de les donacions a Catalunya: d’una banda, cada cop hi ha sectors més amplis de la població que estan deixant enrere la forma d’encarar la mort d’una societat de base catòlica. D’altra banda, les docents i les universitats han difós la idea que la donació és una eina útil per facilitar la investi- gació i l’ensenyament de l’anatomia. A aquests dos factors, caldria afegir-n’hi un tercer, l’estalvi de les despeses de l’enterrament, tot i que segons Reina no s’ha notat un augment d’aquest tipus de cessions arran de la Donar el cos a la ciència: sis respostes crisi econòmica: “Ja fa anys que ens trobem amb casos així; abans també hi 1-Què he de fer? sia (per exemple, en cas d’accident de fan provenen de cadàvers, tot i que en havia moltes persones grans amb pro- Primer de tot, cal posar-se en con- trànsit, homicidi o suïcidi). La raó és determinades circumstàncies és pos- blemes econòmics i un enterrament tacte amb la facultat de medicina a la tècnica, ja que en aquests casos els sible obtenir un òrgan o una part d’un val molts diners si no has pagat una qual es vol fer la donació. És impor- processos que se segueixen no per- òrgan de donants vives (ronyó i fetge, assegurança”. tant anar-hi personalment per rebre meten fer l’embalsamament poste- per exemple). Per tot plegat, és força tota la informació del procés. Si algú rior del cos. A més, després de la de- habitual que una persona sigui donant La memòria no s’hi pogués desplaçar per impossi- funció, el cos se sotmet a una anàlisi del cos i d’òrgans al mateix temps; en Un últim aspecte que cal tenir en bilitat física, llavors es demana que un per determinar que la donant no el moment de la defunció es decideix compte és la implicació de les familiars testimoni signi la documentació, pre- pateix cap malaltia infecciosa o conta- si els òrgans són viables o no. i les amistats de la gent que va cedir el ferentment el metge o metgessa de giosa com la Sida, l’hepatitis B o l’he- cos a la ciència en vida. Per mostrar l’a- capçalera de la persona interessada. patitis C. El motiu és evitar el risc de 5-Perfil de la donant graïment a la persona donant i donar Cal omplir un formulari i, finalment, contagi entre les docents i l’alumnat. Normalment, es tracta de persones l’oportunitat a la família de recordar- la facultat lliura el carnet de donant. de més de 60 anys. Amb tot, cada cop la, en algunes facultats es fan actes 4-Es poden donar òrgans i el cos a hi ha més donants joves, fins i tot d’homenatge amb una càrrega simbò- 2-Quins requisits he de complir? la vegada? estudiants de les mateixes facultats on lica, un vessant que no s’ha d’oblidar. Ser major d’edat. Es pot ser donant d’òrgans i de cos, arriben els cossos. “És un tema que sol agradar molt als però no es poden fer les dues dona- familiars, ja que, per exemple, no po- 3-S’accepten tots els cossos? cions a la vegada. La donació d’òrgans 6-És un procés irreversible? den anar al cementiri a portar-los un No. La donació no es vàlida en cas de té prioritat sobre la del cos, ja que per- No. En cas de repensar-s’ho, la per- ram de flors”, explica Reina. Alguns mort accidental o qualsevol motiu met salvar vides en casos concrets. La sona donant sempre es pot donar de centres universitaris han anat més enl- que impliqui la pràctica d’una autòp- major part de trasplantaments que es baixa i retornar el seu carnet. là i han aixecat monuments, com és el cas del País Basc. L’any 2003, el campus de la UPV/EHE de Leioa va inaugurar L’arbre de la vida, un monument per agrair la generositat de les persones que van cedir les seves despulles per a Les universitats gestionen més l’estudi científic. de 200 donacions cada any

MÉS INFORMACIÓ: Després de la defunció de la donant, la — Universitat Autònoma de Barcelona- família s’han de posar en contacte amb Unitat d’Anatomia i Embriologia els serveis funeraris de la població i, des- Humana del Departament de Ciències prés de tramitar els documents, es fa el Morfològiques de la Facultat de trasllat de les despulles. Les despeses Medicina. 93 581 18 73. d’aquest transport corren a càrrec de les facultats corresponents. Pel que fa al — Universitat de Barcelona-Servei de nombre de donacions, no existeixen es- donació de cossos i Sales de tadístiques globals d’àmbit estatal. Als Dissecció. 93 402 19 00. Països Catalans, la Universitat de Barce- lona (UB) i la Universitat Autònoma de — Facultat de Medicina de la Barcelona (UAB) reben prop de 100 i Universitat de Girona. Departament 60 donacions anuals, respectivament. A de Ciències Mèdiques. Servei de la UdG, hi arriben uns quatre cossos ca- fonació del cos a la ciència. 972 41 96 da any. Un cas curiós és el d’Alacant, la 38. 900 701 175 (trucada gratuïta). demarcació que gestiona més cessions ‘La lliçó d’anatomia en proporció al nombre d’habitants (60 — Departament d’Anatomia i del Doctor Tulp’ cossos per unes 330.000 persones). La Embriologia Humana-Universitat de (1632), quadre raó per explicar-ho és que té un nombre València. 96 386 49 66. encarregat pel elevat de persones jubilades estrangeres gremi de cirurgians que han fet la donació al seu país d’ori- — Facultat de Medicina de la d’Amsterdam al gen i que, un cop establertes, també la Universitat Miguel Hernández (Sant pintor holandès tramiten al campus de medicina de la Joan d’Alacant). 96 591 95 26. Rembrandt Universitat Miguel Hernández. MÉS QUE MIL PARAULES DIRECTA 221 • 23 de març de 2011

Superheroi a l’abocador Quaderns d’Illacrua Àlex Romaguera, Marta Romaguera, Salinas i Oriol Agulló. Àlex Alba Gómez, Mar Carrera i Pau Casanellas. i Pau Alba Gómez, Mar Carrera A FONS: A FONS: TRANSFORMACIONS: TRANSFORMACIONS: FOTOGRAFIA: Xavi Sulé

er un moment va poder jugar a ser un superheroi. un viatge al país centreamericà i va prometre que la coope- [email protected] I en aquest instant màgic, el nen que tenia dins va ració espanyola iniciaria un projecte allí “perquè la salut i deixar de preocupar-se per què menjaria durant l'habitatge fossin una realitat”. El projecte ha estat aturat

aquell dia. mesos i mesos per una picabaralla entre l'Ajuntament de i Carles Masià. Gemma Garcia PManuel és un habitant de la Chureca, un abocador gegantí Managua i una família adinerada que en reclama la propie- de 40 hectàrees en un barri marginal de Managua (Nicara- tat. Finalment, sembla que el president nicaragüenc, Daniel CONTACTE: gua). De l'abocador, en viuen unes 3.000 persones, que bus- Ortega, ha acabat la polèmica amb un decret que indem- quen entre les muntanyes de deixalles qualsevol cosa recicla- nitza la família Martínez i concedeix a l'Ajuntament un nou ble per revendre-la. La majoria són infants, que treballen sis o títol de propietat. Mentrestant, els veïns de la Chureca s'ho set hores per poder contribuir als ingressos familiars. No és miren i desconfien, com sempre, dels polítics i de la gent un fet estrany en un país on la majoria de la població infantil amb corbata. Tant de bo, per una vegada, els ajudin a millo-

treballa perquè els seus progenitors no arriben a tenir uns rar la vida. • Gironès P. Roger ingressos mínims per viure. A Nicaragua, un 56% dels infants De tota manera, per sort i esperança de la humanitat, els viuen en la pobresa o l'extrema pobresa i el 27% pateixen des- petits habitants de la Chureca, els superherois, seguiran

nutrició crònica. I això no canviarà fins que no s'ataqui l'arrel convertint-se a estones en els infants que realment són i ju- Bagué. i Edurne Buenaventura Mireia Jordi Garcia, d'aquesta situació: una desigualtat social obscena i una majo- garan a posar-se màscares reals o imaginàries que els per- ria de la població marcada per la pobresa i l'exclusió. metran transformar la duresa de la realitat. El 2007, l'aleshores vicepresidenta del govern espanyol, MIRALLS: COORDINACIÓ QUADERNS D’ILLACRUA: QUADERNS D’ILLACRUA: COORDINACIÓ Maria Teresa Fernández de la Vega, va visitar la Chureca en Xavi Sulé DISSENY GRÀFIC: DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 observatori dels mitjans • 13

, observatori dels mitjans [email protected]

INTERNET PREMSA Twitter celebra el seu cinquè ‘El Punt’ tergiversa el significat aniversari en plena edat d’or d’una xifra a la portada witter va complir cinc anys el 21 de març i milers d’usuàries del món van felicitar a portada de l’edició nacional del diari El Punt del dijous 17 de març estava Taquesta xarxa social mitjançant diversos hagstags com #happybirthdaytwitter, Lencapçalada per un titular on es deia: “El 53% de l’electricitat consumida a Cata- #5years i #twttr (primer nom d’aquesta plataforma). Els tres joves que van crear Twit- lunya és d’origen nuclear”. Aquesta obertura és un exemple clar de manipulació de ter el 21 de març de 2006 a San Francisco poc s’imaginaven que allò que ells elabora- les dades i les estadístiques mitjançant la tergiversació del seu significat, ja que les ven com un projecte d’investigació per una petita empresa nord-americana s’acaba- centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs produeixen una quantitat d’energia equiva- ria convertint en tot un fenomen social i tecnològic capaç de revolucionar el món de lent al 53% del que es consumeix a Catalunya, però no només la subministren a la comunicació. Tanmateix, no va ser fins el mes d’abril de 2007 que la xarxa Twitter aquest territori, ja que part de l’energia generada és distribuïda arreu de l’Estat es va registrar com una companyia i l’escepticisme sobre el seu ús es va mantenir espanyol. Així doncs, ens trobem amb un titular erroni que manipula les lectores perquè les indueix a fins l’any 2009, quan les revoltes a l’Iran van fer que prengués protagonisme. Actual- pensar que tenim un grau molt elevat de dependència respecte l’energia nuclear, tot i que, realment, el ment, el seu creixement es manté –frenètic– i cada vegada hi ha més usuàries que percentatge d’energia nuclear que es consumeix a Catalunya se situa al voltant del 10%. DAVID BOU comparteixen diàriament les seves piulades. DAVID BOU

MITJANS ALTERNATIUS MASS MEDIA Reflexió i contrainformació: Els mitjans esborren els insubmisos publicacions alternatives en català del desè aniversari de la fi de la ‘mili’ l Casal Despertaferro va acollir una trobada de publicacions alternatives en català, el 18 de març, en uan es compleixen deu anys de la fi del servei militar obligatori, els mass Eel marc de les jornades Tramuntana sobre anarquisme i alliberament nacional que s’estan duent a Qmedia han obviat aquesta fita i els pocs mitjans que se n’han fet ressò o terme des del mes de gener al Camp. Fins a vuit experiències comunicatives van debatre sobre finança- hi han fet referència han prescindit d’una part tant important d’aquest esde- ment, publicitat, difusió, contrainformació... El que va generar més controvèrsia, però, va ser l’ús d’In- veniment històric com van ser els insubmisos. Un clar exemple el trobem al ternet en el dia a dia dels mitjans alternatius; alguna gent es mostrava contrària o parcialment contrà- programa La Ventana de la Cadena Ser i al canal de televisió Cuatro, que des- ria a l’abús d’aquesta manera de comunicar i d’altra s’hi posicionava favorablement o parcialment prés de contactar amb dos activistes de grups antimilitaristes per convidar- favorablement per aprofitar qualsevol via. L’extensió i l’abast, tan diversos, de les publicacions va per- los a les seves tertúlies, van acabar cancel·lant les seves intervencions a metre que les assistents coneguessin realitats molt diferents i que valoressin la feina que es fa des de última hora i es van excusar amb el pretext que havien rebut ordres “des de totes elles: La Bicicleta i Paraules per la Pau (Tarragona), Punt de Mira (Reus), Cultura Obrera Madrid”. Tot i això, els programes es van celebrar entre militars i personat- (Mallorca), Sense Pàtria (Vinaròs), Pobleviu.cat (el Camp), Catalunya/Papers (Catalunya i Balears) i La ges que es van dedicar a explicar les aventures viscudes durant la mili, exclo- Directa (Països Catalans). En comú, construir un espai comunicatiu alternatiu en català entre totes que ent una vegada més les veus crítiques, com si poguessin esborrar de la histò- acabi sent un referent informatiu per la societat. JOSEP M. LLAURADÓ ria i la memòria col·lectiva la lluita incansable dels objectors de consciència i els insubmisos. D. B.

TELEVISIÓ El valor és de la periodista o del president? Joan Canela i Barrull nat a l’època del cinema mut. Una posar contra les cordes Ahmadine- president iranià havia de fer lapidar per veure com ho fan els nostres anècdota que va servir per tornar a jad, per no acceptar les seves evasi- una periodista estrangera a la sor- representants a l’estranger. Carme l trend topic de la setmana sentir per enèsima vegada tots els ves i per la insistència en les seves tida de l’entrevista? Chacón, llavors ministra d’habi- periodística –per adaptar- tòpics sobre l’opressió islàmica preguntes més espinoses. Que una En canvi, la decisió del govern tatge, va respondre amb un “aca- Enos als neologismes piulai- vers les dones que simbolitza a- periodista rebi tants elogis per fer iranià de passar l’entrevista en bem ara mateix, si no t’importa” res– va ser l’entrevista de la direc- questa peça de roba; no va servir de el que hauria de ser normal en la directe per la televisió pública de- davant d’una pregunta sobre habi- tora de Los Desayunos de TVE, Ana res que la mateixa protagonista seva professió ja causa cert desas- nota que, potser, qui més es va tatge; i un secretari d’Estat anome- Pastor, al president de l’Iran, Mah- negués que la seva fos una acció sossec, però que, a més, se la conver- arriscar va ser l’altra part. Quan nat Antonio Camacho va etzibar mud Ahmadinejad. Lamentable- intencionada. teixi en una reencarnació de Joana veurem el rei Juan Carlos entrevis- un “apaga la càmera” a la persona ment, la majoria de comentaris es Però altres comentaristes van d’Arc pel fet que el seu entrevistat tat per la BBC –ja no posarem Al- que va gosar preguntar-li sobre la van quedar en el vel caient del cap demostrar que havien escoltat l’en- fos Ahmadinejad genera estupor. Jazeera o Telesur– en directe i sen- tortura. Sempre poden acudir a de la periodista, talment com si el trevista i també van glosar la feina Quina és exactament la prova del se censura? Mentre arriba el dia, TVE a veure com els tracta Ana poder de la imatge ens hagués tor- de Pastor per la seva capacitat de valor de Pastor? Se suposa que el sempre podrem acudir al YouTube Pastor.

FREQÜÈNCIES LLIURES I POPULARS [RÀDIO I TELEVISIÓ] Ràdio Bronka 104.5FM (també 96.6FM de 00h. a 14h.) Àrea metropolitana de Barcelona www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.contrabanda.org | Ràdio Línea IV (només web) Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio RSK 107,1FM Nou Barris (Barcelona) www.rsk.cat | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell www.radiotrama.net | Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | Postscriptum Radio (només per internet) Terrassa www.postscriptumra- dio.org | Ràdio Pinsania 90.6FM Berguedà www.radiopinsania.wordpress.com | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radioklara.org | Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Radio Aktiva 107.6FM Alcoi www.radioaktivafm.blogspot.com | Radio Mistelera 100.8FM Dènia - La Xara www.lamistelera.org | La Tele 52UHF Gràcia (Barcelona) www.okupemlesones.org | Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org | Sants TV http://sants.tv 14 • directa DIRECTA 221

, espai directa

SUBSCRIPTÒMETRE Jornada per PUNTS DE VENDA: la llibertat BARCELONA. LES CORTS: Copisteria Facultat de Biologia UB | Copisteria Facultat de Física i Química UB | Llibreria l’Economista Facultat 1.500 d’Expressió d’Economia UB. GRÀCIA: Llibreria Aldarull • Martínez de la Rosa, 57 |Cap i Cua• Torrent de i la llibertat l’Olla, 99 | Infoespai • Plaça del Sol, 19 |Taifa• 1.338 Verdi, 12 | Quiosc Punt i Coma • Guillem Tell, 29 1.350 | Estanc • Roselló amb Castillejos. EIXAMPLE: de creació Quiosc Manu • Nàpols-Rosselló. CLOT: El Brot (La Farinera) • Gran Via, 837 | CSO La Revol- ATENEU POPULAR 9 BARRIS 2 D’ABRIL 16h tosa • Rogent, 82. SANT ANDREU: Patapalo • Rubén Dario, 25 | Bar La Lira • Coroleu, 14 | 1.200 n ple auge de les anomenades xarxes socials i la Internet 2.0, la Quiosc Comerç • Plaça Comerç | Quiosc Ram- cultura ha esdevingut, més que mai, un element central en la bla • Fabra i Puig, 10 | Trèvol • Portugal, 22 |Ate- configuració de les societats. Una eina que ha premés demo- neu Llibertari del Palomar • Coroleu, 82. NOU E BARRIS: Ateneu Popular de 9 Barris • Portlli- cratitzar l’accés i la construcció de continguts amb projectes comunita- 1.050 gat, 11-15 | Can Basté • Passeig Fabra i Puig, 274 ris que van més enllà del mercantilisme de la propietat intel·lectual. | Casal de Joves de la Guineueta • Pl. ca n’En- Són moments de canvis, i des dels moviments socials transformadors senya, 4. CIUTAT VELLA: AQUENI • Méndez no podem renunciar a dir la nostra sobre quin ha de ser el paper que ha de jugar Núñez, 1 principal | Xarxa Consum Solidari • 900 la cultura en les nostres dinàmiques i a la societat en general: Pl. Sant Agustí Vell, 15 | El Lokal • Cera, 1 bis |La Rosa de Foc • Joaquín Costa, 34 | Quiosc Colom — Apostem per models cooperatius i comunitaris per assolir la màxima qualitat en la • Rambles | Quiosc Tallers • Rambles | Quiosc nostra tasca. La consolidació de propostes culturals en tots els àmbits és bàsica per a la Canaletes • Rambles | Quiosc Hospital • Ram- bles. SANTS: Centre Social de Sants • Olzinelles, 750 creació d’una xarxa de cultura crítica cada cop més tupida i consistent. 30 | Espai Obert • Violant d’Hongria, 71 | La Ciu- — Necessitem el pensament crític. La dissidència creativa sempre és una virtut. Tots tat Invisible • Riego, 35 | Terra d’Escudella • aquells que treballem en l’àmbit de la cultura crítica hem de ser conscients de la facilitat Premià, 20 | Teteria Malea • Riego, 16. POBLE- 600 amb que caiem en tòpics i convencionalismes. Hem de trencar motlles, no acomodar-nos i ser sempre NOU: Llibreria Etcétera • Llull, 203. BELLATE- políticament incorrectes. Créixer i experimentar en la creació i continguts. Obrir-nos a la participació de RRA: Quiosc de Ciències de la Comunicació. tothom en tots els àmbits. BERGA:Llibreria La Mafalda • Plaça Viladomat, — Calen espais gestionats pels propis agents actius del territori. És impossible la creació i difusió d’una 21. BISBAL D’EMPORDÀ: Llibreria L’Espiral • activitat cultural dissident sense espais on aquesta pugui generar-se lliurement. Autogestió no vol dir pre- Ample, 4 | Llibreria La Siglantana • Av. La 450 Aigüeta, 128. CALDES DE MONTBUI: Quiosc de la carietat ni marginalitat. La ciutadania, organitzada i conscient, té dret a administrar els recursos públics i gasolinera• Av. Pi i Margall, 120 | Quiosc del a gestionar espais que li són propis. Caprabo • Av. Pi i Margall, 183 | Papereria Can — Cal explorar noves formes de gestió del coneixement. La cultura no sempre ha estat gestionada per una Rosell • Av. Josep Fontcuberta, 118. CARDEDEU: 300 indústria, i és possible que això canviï en un futur. Davant de les polítiques que prioritzen la mercantilitza- Quiosc del Centre • Ctra. de Cànoves, 4. COR- ció d’una producció cultural sovint finançada amb gran aportació de diner públic, reivindiquem una cultura BERA DE LLOBREGAT: Llibreria el Llapis • Sant viva i visceral, basada en l’ús compartit, per potenciar la socialització i difusió del coneixement. Denunciem Antoni, 20 | Llibreria Corbera • Pg dels Arbres, així mateix l’actitud de les grans empreses culturals que manipulen les entitats de gestió dels drets d’autor 4. ESPLUGUES DE LLOBREGAT: Ubud Artesania • 150 Mestre Joaquim Rosal, 22. GIRONA: Llibreria 22 i la prepotència d’aquestes mateixes entitats. • Hortes, 22 | Llibreria Les Voltes • Plaça del Vi, — Entenem la implicació de l’administració en allò públic, com un suport a la tasca comunitària del teixit social 2 | La Màquia • Vern, 15. | Quiosc • Plaça Cata- i a les propostes artístiques emergents. Creiem que ha de recuperar, des de la responsabilitat i sense interven- lunya. GRANOLLERS: Llibreria La Gralla • Plaça 0 cionisme, el seu recolzament a la cultura, fugint de les retallades i repensant el model de macroequipaments. dels Cabrits, 5 | Anònims • Miquel Ricomà, 57 | — Denunciem, com hem fet sempre, tota forma de coacció i censura a la llibertat d’expressió, també en El Racó Ecològic • Roger de Flor, 85. LA PALMA l’àmbit de la cultura. Davant d’unes polítiques cada cop més restrictives, ens mantenim ferms en la defensa DE CERVELLÓ: Estanc La Palma • Av. Catalunya, de la cultura com un espai on qualsevol plantejament crític amb el poder és benvingut. 31. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT: Quiosc Mont- serrat • Pl. Mare de Déu de Montserrat | Quiosc • Plaça del Repartidor | La Resistència • Rosalía Creiem que ara més que mai és necessari en el sí dels moviments socials un debat de fons sobre el paper que de Castro, 92. LLEIDA: Ateneu La Maranya • ha de jugar la cultura en la societat i en les nostres dinàmiques de treball. Emplacem a les persones que tre- Parc, 13 | Quiosc Discom • Alfred Perenya, 64 | ballen en l’àmbit de la creació i la difusió de la cultura crítica a participar d’aquest debat i a generar inicia- Espai Funàtic • Pi i Margall, 26. MATARÓ: Lli- tives per enfortir les alternatives a la gestió mercantilista de la societat. breria Robafaves • Nou, 9. MANRESA:Moe’s • Joc ... de la Pilota, 9 | Quiosc Arroniz • Avinguda de les I ARA 16h Actuacions de: Combos de l’Escola de Blues, Del revés (dansa vertical), Always Drinking Marching Bases, 31. MOLINS DE REI: Comerç Just • Mercat ’NS A Band (brass band), Alba Sarraute (pallassa - cabaret), Lo petit Comité (punk pop), Ciclicus & friends (circ Municipal | Llibreria Barba • Rafael Casanova, 45. PALMA DE MALLORCA: Bar Es Pinzell • POSA musical), Gadjo (balkan), Grup de Foc de 9 Barris (foc i percussió), Dudu Arnalot (clown), Yacine Belah- Caputxines 13. EL PRAT DE LLOBREGAT: Quiosc cene i Amparo Sanchez (autoversions), Cranc (punk rock), Desastrosus Cirkus (Circ - improvitzat), Arròs 1.500! Piscis • Avinguda Montserrat, 45. REUS: Bat a Movie de CDG (cinema i mecenatge col·lectiu), Naraina (Rumba roots), Capicua (circ-trapezi), Jose Cha- Bat Kultur • Sant Elies, 29. RIBES DEL GARRAF: tarra (rumba bastarda), Reggae Guerrilla Connection (sound system), Bartolomius (Clown-escala) Llibreria Gabaldà • Plaça de la Font, 2. SABA- Ateneu Popular 9 Barris, Portlligat 11-15. Tel. 93.3539516. L4 Trinitat Nova, L3 Roquetes, Sortida 2 de la Ronda de dalt DELL: Can Capablanca • Comte Jofre 30. SANTA MÉS INFO: www.ateneu9b.net i www.setmanaridirecta.info/expressiodirecta COLOMA DE GRAMENET: Associació Cultural Popular Aramateix • Montserrat 3. | La Krida • Sicília, 97. | Llibreria Distrivinyes • Sant ✁ Ramon, 22. SANT BOI DE LLOBREGAT: Ateneu Santboià • Av. Maria Girona, 2. SANT FELIU DE LLOBREGAT: Teteria Índia • Jacint Verdaguer, 9 | DESCOMPTE DIRECTA: Ateneu Sanfeliuenc • Vidal i Ribas, 23. SANT JOAN DESPÍ: Kiosk Dot • Pg. Canal s/n amb Av. Presentant la següent entrada podràs gaudir Barcelona. LA SEU D’URGELL: Llibreria La Lli- breria • Sant Ot, 1. SOLSONA: Llibreria Cal Dach de l’espectacle NERÓ de la companyia teatral • Sant Miquel, 5. TARRAGONA: CGT Tarragona • La Quadra Màgica per només 5 euros. Rambla Nova, 97-99, 2n pis. TERRASSA: L’Esta- pera • de Baix, 14. VALÈNCIA: Café Tendur • His- Les funcions són els dissabtes a les 22h toriadora Sílvia Romeu, 6 | Llibreria Sahiri • Danzas, 5 | Bar Terra • Baró de Sant Petrillo, 9 | a la Sala PORTA 4 (Promoció vàlida per a dos Sodepau • Carnissers 8. VILADECANS: CSO Els Timbres • Av. de la Generalitat, 27 |Llibreria Els persones del 15 de gener al 26 de febrer). Nou Rals • Sant Joan, 19. VILAFRANCA DEL PENE- DÈS: La Fornal • Sant Julià, 20. DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 r0da el món • 15

, roda el món [email protected]

HAITÍ • ELS RESULTATS PRELIMINARS ES DONARAN A CONÈIXER EL 31 DE MARÇ I ELS DEFINITIUS EL 16 D’ABRIL Haití escull el futur president en una segona volta amb incidents i irregularitats

Alter Presse i Ansel Herz d’IPS ANSEL HERZ exili a Sud-àfrica, no es va mante- Port-au-Prince (Haití) nir al marge de les eleccions i va declarar que els comicis no eren a població haitiana va tornar justos perquè el consell electoral a les urnes el diumenge 20 de havia prohibit que el seu partit Lmarç, marcada pel terratrè- participés al procés electoral. “No mol que, fa catorze mesos, va dei- estan organitzant unes eleccions xar 230.000 persones sense vida i democràtiques lliures i justes, pla- un milió i mig sense casa; una epi- negen una selecció”, va afirmar dèmia de còlera que, des de l’octu- l’expresident. No obstant això, el bre passat, ha provocat la mort de mes passat, en plena campanya més de 3.300 persones, i el compro- electoral, el govern haitià va reno- mís de la comunitat internacional var el passaport a Aristide. de donar 10.000 milions de dòlars Tot i que les candidates de la per la reconstrucció del país. La segona volta, Mirlande Manigat i guanyadora de la segona volta Michel Martelly, són opositores substituirà el president René Pre- d’Aristide, ambdues es van mos- val i s’haurà d’ocupar de la recons- trar menys dures respecte l’ex- trucció d’Haití, cosa que implica mandatari durant la darrera set- gestionar els milers de milions de mana de campanya i van declarar dòlars promesos pels donants in- que tenia dret de tornar abans dels ternacionals durant els propers comicis. tres anys. Prop de quatre milions i mig de Els reclams de la primera volta persones van haver de votar per Algunes persones encara reclamen triar entre Mirlande Manigat Rally que s’anul·li la primera ronda de –de la formació Reagrupament Un grup del partit Fanmi Lavas celebra l’arribada de l’expresident Aristide les eleccions –celebrades el novem- dels Demòcrates Nacionals Pro- bre de 2010– i que es tornin a con- gressistes (RDNP)– i Michel Mar- gistrar algunes irregularitats i en- centres de votació, d’altres van ser El retorn d’Aristide vocar. La integrant del Consell telly –de la Plataforma Report Peyi- frontaments violents, que van pro- enviades a regions equivocades i Quan només faltaven dos dies per- Electoral Provisional, Ginette Che- zan– per governar el país durant el vocar dues morts i diverses perso- alguna de la gent que va anar a què se celebrés la segona volta de rubino, va revelar que ella i tres propers cinc anys. La població nes ferides a les localitats de votar no va poder fer-ho perquè el les eleccions generals d’Haití, l’a- membres més dels vuit que té l’or- també estava convocada a votar 79 Marre Rouge i Marchand-Dessali- seu nom no constava a les llistes. rribada de l’expresident Jean Ber- ganisme mai no van accedir a sig- escons dels 99 que té la cambra i nes, ubicades al nord del país, on La portaveu de la Missió de les trand Aristide –després de set anys nar els controvertits resultats de la set membres del Senat d’un total es va haver de suspendre el procés Nacions Unides per l’Estabilitza- d’exili a l’Àfrica– va aguditzar en- primera volta, en què Manigat va de 30. Els resultats de la segona electoral. ció a Haití (MINUSTAH), Sylvie cara més les tensions d’una cam- obtenir el 31% dels vots, l’oficia- volta electoral es donaran a conèi- Altres zones d’Haití –els depar- Van Wildenberg, va admetre en panya electoral molt controvertida. lista Jude Celestin el 22% i Mar- xer de forma preliminar el 31 de taments del Sud, del Nord-oest, de una entrevista a Alter Presse que Aristide va governar diverses telly poc més del 21%. març, però fins el 16 d’abril no se Nippes, de Grand-Anse i a l’Illa de la la missió de l’ONU, responsable del vegades el país. Primer, el 1991; sabrà definitivament el nom del Gônave– també van registrar diver- transport d’equips i materials als després, entre el 1994 i el 1996 i, futur president o presidenta. sos incidents entre simpatitzants centres de votació, va tenir dificul- finalment, entre el 2001 i el 2004. El candidat del dels partits polítics, policies i elec- tats logístiques, fet que va provo- Aquest any va ser expulsat del país torat. També es van produir diver- car que almenys 70 centres obris- dins un avió nord-americà, acusat partit governant ha A algunes zones sos errors tècnics en el procés: algu- sin les portes més tard, la majoria de violacions dels drets humans i nes paperetes van arribar tard als d’ells a Port-au-Prince. corrupció. Aristide, des del seu quedat fora per d’Haití s’han acusacions de frau registrat diversos > Les candidates i la promesa de restituir l’exèrcit Martelly se situa incidents entre en segon lloc persones Ansel Herz. IPS militars que es van oposar de haitià d’Amnistia Internacio- forma violenta a Aristide du- nal. Les protestes van fer que, per simpatitzants dels es candidates de la sego- rant el seu primer mandat. Molt jovent a l’atur se sent recomanació de l’Organització d’Es- na volta tenen personali- També va ser gran amic del atret per la proposta de recupe- tats Americans i la intensa pressió partits polítics, Ltats totalment distintes conegut colpista Michel Fran- rar l’exèrcit. La veu forta de dels Estats Units, es canviés el –Manigat és una professora çois, avui acusat de narcotràfic. Martelly ressona musicalment resultat dels comicis. El candidat policies i electorat gran amb veu suau i Martelly “La possibilitat de reflotar fent promeses de tot tipus, des del partit governant va quedar fora un cantant de pop força popu- l’exèrcit és un altre cop per les de l’educació gratuïta fins a la per acusacions de frau i Martelly El primer comunicat emès pel lar–, però les seves plataformes víctimes i supervivents de les millora del sistema de salut. va quedar en segon lloc. Consell Electoral Provisional (CEP) polítiques són molt similars, greus violacions dels drets hu- Per la seva banda, un res- El candidat Jean Henry Ceant, en finalitzar el dia va concloure inclosa la promesa de restituir mans que van cometre les for- ponsable de la campanya electo- que va quedar en quart lloc a la pri- que la jornada electoral havia estat l’exèrcit. ces armades fins a la seva disso- ral de Manigat va reconèixer mera volta, va reclamar que el Con- un èxit i s’havien pogut corregir la Martelly, especialment, té lució, l’any 1995, per l’aleshores –en privat– que Martelly tenia el sell Electoral lliurés una còpia del majoria d’errors tècnics comesos vincles amb els àmbits castren- president Aristide i, després, suport del sud i l’oest d’Haití, document amb els resultats a la durant la primera volta del 28 de ses. El cantant i candidat tenia durant la revolta encapçalada però sostenia que la seva candi- justícia, ja que només tenia un novembre de 2010. No obstant a- una sala d’entreteniment que per exoficials el 2004”, senyala data gaudia d’una popularitat segell, però cap signatura. Ceant ixò, la segona volta de les eleccions era freqüentada per alts càrrecs Gerardo Ducos, investigador molt àmplia a la resta de l’Estat. continua sostenint que les elec- presidencials i legislatives va re- cions són il·legals. 16 • roda el món 23 de març de 2011 • DIRECTA 221

, roda el món

MARROC • EL MOVIMENT 20 DE FEBRER CONVOCA PROTESTES I COMPTA JA AMB SIS PERSONES MORTES ENTRE LES SEVES FILES La revolta silenciada del Marroc

Tomàs Blade, periodista ARXIU tenen el permís del govern i no especialitzar el nord d’Àfrica poden moure’s amb llibertat. Inter- Barcelona net tampoc està lliure d’interven- ció i la darrera detenció d’Ayachi n dels objectius prioritaris Erryahi, president de l’associació del Marroc és l’entrada a la Fidels als Drets Humans, la ciuta- UUnió Europea, com Turquia. dania i el desenvolupament de La- Per això des de 2008, Brussel·les rache, acusat de promoure distur- ha imposat gradualment una sèrie bis, ha aportat un nou motiu de de mesures al país, que han fet que protesta al jovent. es multipliquessin els tractats comercials preferents. Però, en canvi, han deixat l’atur a un 30%, El rei ha hagut de han generat 150.000 acomiadaments anuals els darrers tres anys fer marxa enrere i un índex de pobresa que supera el 28%. No sorprèn a ningú el fet que amb la pujada de els conflictes laborals hagin aug- preus dels aliments mentat: des de les protestes dels treballadors i treballadores del bàsics, però no ha sector tèxtil de Salé el 2008, que van marcar l’inici dels conflictes estat suficient per aigualir les protestes Les protestes del 20 El rei Mohamed VI va haver de de febrer d’aquest fer marxa enrere amb la pujada de preus dels aliments bàsics, però no any s’han estès a 53 va ser suficient per aigualir les ciutats marroquines, protestes i va haver de comparèi- xer a la televisió per anunciar davant del silenci Manifestació multitudinària a la localitat de Bouarfa (20 de febrer) “reformes importants de la Consti- tució”; a la pràctica, canvis insig- occidental Casablanca, Rabat, Mexknes, Aga- estat el procediment habitual apli- Boukidan i Imzouren, segons han nificants. Si la població accepta les dir, Marràqueix, Taourirt i Keni- cat a les persones sahrauís detin- explicat sindicalistes i defensores concessions, s’acabaran les revol- laborals i econòmics, passant per tra. Els dies 1, 2 i 3 de març es van gudes fins ara. dels drets humans d’allà al sindi- tes, si no, haurem de veure quin és les manifestacions dels treballa- convocar concentracions més peti- També hi ha hagut morts com a cat català CGT. A Tànger, s’ha pro- el següent pas, tant del règim com dors dels fosfats de Khourigba el tes davant d’un fort desplegament la resta de revoltes del nord d’À- duït la mateixa situació per impe- dels grups de manifestants. Men- 2010 fins a les revoltes del 20 de policial i els dies 6 i 7 de març es va frica: un mort a Sefrou i cinc a Al- dir qualsevol acampada a cap trestant, els grans mitjans de febrer d’aquest any per l’augment celebrar una nova sèrie de mobilit- hucemas. Els darrers episodis han plaça de la ciutat –i que hauria comunicació occidentals no hi són del preu dels aliments bàsics. A- zacions. portat un desplaçament continuat pogut començar la revolta a l’estil i els que hi són callen, com ho fan a questes darreres protestes es van La repressió ha estat dura, amb de soldats i policies des del Sàhara tunisià–, mentre la repressió ha l’Aràbia Saudita, Qatar, Bahrain, estendre a 53 ciutats marroquines, centenars de detencions, alguna al Rif, on s’ha produït una veritable continuat a Agadir i Meknés. Kuwait, els Emirats Àrabs o Jordà- davant del silenci occidental. Va gent desapareguda, condemnes al- ocupació militar: un estat de setge Les periodistes internacionals nia. Silenci que contrasta amb la néixer el Moviment 20 de febrer, tíssimes en judicis ràpids. Un ti- a Alhucemas, amb tanquetes i des- no hi són des de la protesta sahrauí credibilitat que donen a les imat- que va convocar més manifesta- pus de repressió policial i judicial plegament militar i policial i regis- de Gdeim Izik; només hi ha algu- ges de mòbils gravades als carrers cions els dies 26 i 27 de febrer a que no sorprèn gens, ja que ha tres a les cases a Ait Bouayach, nes periodistes estrangeres que d’altres països.

LÍBIA • QUIN VALOR TÉ QUE EL PAÍS EXPORTI 1.880.000 BARRILS DE PETROLI DIARIS EN L’ESTRATÈGIA DE GUERRA? Qui és qui en l’atac militar a Líbia

T. B. enquestes de popularitat li són to- com Sarkozy de posar una “altra nacionals i les perspectives ener- Barcelona talment contràries al seu país. vegada Espanya a la història”. gètiques futures tenint en compte Fins al punt que l’oposició, però El govern espanyol L’atac a Líbia suposa desequili- que el petroli s’acaba? Quin pes l dia 19 de març va començar també l’extrema dreta, obtenen brar la situació per una de les parts tenen en l’atac els països que estan un atac aeri francès contra uns percentatges millors. Per tant, ha fet malabarismes i no es fa per “la llibertat i els drets a l’ombra i no han dit res? Qui serà Etropes de Gadaffi a Líbia, el president francès espera fer una per explicar perquè humans”; al mateix temps, s’obre el successor de Gadaffi que posa- emmarcat en un acord de 22 paï- actuació espectacular exterior per una guerra que pot ser ràpida en la ran els països occidentals una sos, entre ells alguns de la Lliga millorar les enquestes a l’interior. abans demanaven la intervenció militar –per la diferèn- vegada guanyada la guerra? No fa Àrab. Fa exactament vuit anys en Sarkozy està fent de Bush, sense el cia de potencial militar– però gaire, alguns diaris de gran tirada va començar un altre encapçalat suport militar alemany directe. sortida de l’Iraq i ara llarga per definició i tancament, ja donaven alguns noms: Mustafà pels Estats Units a l’Iraq. Analit- L’altre protagonista –a l’om- més semblant a l’Iraq que a cap Abdul-Khalil, exministre de justí- zem els nous actors: l’atac havia bra– són els Estats Units, que apli- volen atacar Líbia altra cosa i que sumarà tensió i cia; Abdul Fatah Yunis, exministre d’encapçalar-lo un altre país o una quen la doctrina Obama: donar escalada d’armament a la Medite- de l’interior; Naser Al-Sanussi –el altra coalició. El més adequat era suport a les reclamacions d’arreu El govern espanyol, per la seva rrània, com la guerra a l’Iraq va fer retorn de la vella monarquia–, i el president francès, Nicolas Sar- del món. El discurs és l’habitual de banda, ha hagut de fer malabaris- a l’Orient Mitjà sense donar cap Hassan Amin, polític exiliat a Lon- kozy, que durant els darrers anys la lluita contra els dictadors per mes d’oratòria per explicar perquè solució política ni social. dres. Mala peça al teler pel futur ha estat parlant del “retorn de aturar les seves atrocitats, però no demanaven la sortida de militars D’altra banda, la intervenció libi, s’obren dubtes sobre els rols França a la història” –d’acord amb de tots els dictadors. A Bahrein, els espanyols de l’Iraq, però ara volen obre diverses incògnites: quin pes de la revolta líbia, l’actual govern el seu ideari vol dir actuacions EUA no van presentar cap con- atacar Líbia i no acaben de marxar té el fet que Líbia exporti 1.880.000 de Gaddafi, dels objectius occiden- armades exteriors– i dels vincles demna, només van aconsellar de l’Afganistan. Potser noten l’alè barrils de petroli diaris en l’estra- tals i de les persones candidates a amb els Estats Units. A més, les “contenció en la repressió”. del PP al clatell, que també parla tègia de preus, els equilibris inter- dirigir el país. DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 roda el món • 17

, roda el món

BAHRAIN • ELS EUA I L’OTAN MIREN CAP UNA ALTRA BANDA PERQUÈ TENEN UN GRAN ALIAT EN EL REI AL-KHALIFA L’Aràbia Saudita ajuda la monarquia a reprimir la revolta popular de Bahrain

Roger Suso HAMAD I MOHAMMED lladora i certs grups de dones) re- Barcelona clamen, a més, la república, posar fi a la repressió i la corrupció, entre l’ONU, entre eufe- feina i dignitat. Tot i així, és bo mismes i dobles morals, recordar que gairebé la meitat de Mdóna llum verda a l’opera- la població de l’arxipèlag prové del ció Odyssey Dawn per intervenir sud d’Àsia, principalment del Pa- militarment a Líbia contra Gad- kistan, de l’Índia, de Bangla Desh i dafi, les tropes saudites continuen d’Indonèsia. Aquesta gent, sense reprimint i ocupant el regne de ciutadania de Bahrain, conforma Bahrain, un arxipèlag entre Qatar i la gran massa de la classe treballa- la costa de l’Aràbia Saudita. Bah- dora. Treballen a la construcció, rain, amb un milió d’habitants, als pous de petroli i cuiden dels bascula entre la vida tradicional menesters de la família per qui ser- del golf Pèrsic i la ultramodernitat veixen. Les seves necessitats i capitalista i és conegut pel petroli, greuges, però, no es troben del tot els bancs, els gratacels i les perles representades a la plaça de la Per- naturals, més enllà de la Formula 1. la. Així com la dinàmica interna de El 14 de març, tropes de l’Aràbia la revolta afecta l’escena interna- Saudita i dels Emirats Àrabs Units, cional, l’escenari internacional a- responent a la petició d’ajuda del fecta la dinàmica interna. El ter- rei Hamad bin Isa al-Khalifa, van ritori de l’emirat tradicionalment entrar a Bahrain pel pont que ha estat un element de tensió geo- uneix l’illa amb la península per estratègica i de confrontació dia- sufocar i reprimir la revolta popu- lèctica entre l’Aràbia Saudita i l’I- lar, en el marc de la missió del Con- ran. No obstant això, des de la sell de Cooperació del Golf. Les Milers de manifestants acampen a la plaça de la Perla, situada al cor de la capital de Bahrain dècada dels 80, Bahrain s’ha anat protestes no violentes per dema- consolidant com un dels aliats dels nar democràcia i la igualtat de EUA més compromesos a la regió. drets tant per les persones sunni- Washington i l’OTAN sempre ha tes com per la majoria xiïta del donat suport a la família al-Kha- país, discriminada per la família lifa. Fruit d’aquesta aliança, l’arxi- reial sunnita, van començar el 14 pèlag de Bahrain és la seu perma- de febrer a la capital, Manama. La nent de la Cinquena Flota de la setmana passada, la monarquia va Marina nord-americana i el lloc imposar l’estat de setge per un des d’on es porten a terme les ope- període de tres mesos i les forces racions a l’Iraq, al Iemen i a tota la bahrainites i saudites van iniciar península d’Aràbia. L’arribada de una campanya de repressió brutal soldats d’altres indrets del golf contra tota dissidència. La plaça Pèrsic per ajudar al rei bahrainita de la Perla, epicentre de la revolta, a esclafar la revolta popular ha on acampaven les manifestants, va acabat de complicar la situació. La ser assaltada i incendiada. Els e- repressió també ha aixecat protestes entre comunitats xiïtes del Líban, l’Iraq, l’Iran i també entre Els exèrcits, armats les minories xiïtes saudites. Tan- mateix, a la vegada que els governs pels EUA i la Unió iranià i iraquià no permeten manifestacions al seus països, surten Europea, usen tancs en defensa de la comunitat xiïta de i gasos lacrimògens Bahrain i s’oposen a la presència militar saudita al petit emirat. La i disparen contra tensió no para de créixer i la divi- Un soldat de l’Aràbia Saudita resa en un carrer de Manama sió sectària augmenta. El rei al- la gent sense Khalifa té por de perdre el tron i els Bahrain, antigament ocupat el poder. El 1994, la intifada que els sindicats estan oficialment privilegis i per això fa ús de la contemplacions per Portugal, va ser un protecto- reclamava per Bahrain una partici- prohibits i la classe treballadora i força militar i la violència per rat britànic des de 1861. Als anys pació popular en les decisions de la comunitat xiïta han estat discri- mantenir-se al poder. La seva mis- xèrcits, armats pels EUA i la Unió 30, va ser el primer país que va l’Estat i la instauració d’una mo- minades des de sempre. sió és restablir “la llei i l’ordre”. Els Europea, usen tancs i gasos lacri- exportar petroli a Europa. Als narquia parlamentària va ser dura- Les manifestants a la plaça de diners del petroli lubriquen la con- mògens i disparen contra la gent anys 60, van sorgir fronts popu- ment reprimida i els seus líders la Perla criden per la llibertat, la trarevolució. A Oman, Qatar i Ku- sense contemplacions. La policia, lars, formats per grups socialis- perseguits. Malgrat les promeses justícia i l’alliberament dels pre- wait la monarquia també està pre- que també envolta el principal hos- tes, baasistes i nacionalistes històriques d’obertura del règim, sos polítics. Tanmateix, sectors ocupada i també hi trobem mà pital del país i impedeix l’atenció àrabs, que lluitaven per l’allibera- el país no ha deixat mai de ser una moderats i confessionals de la re- dura. El cònsol honorari de l’Estat sanitària de la gent ferida, deté ment dels pobles de la regió. Bah- monarquia absolutista, cleptocrà- volta, com ara l’associació Al espanyol a Manama, Javier Baba dirigents de l’oposició, tortura i rain va obtenir, de forma pactada i tica i repressiva, on les institu- Wefaq, reclamen la dimissió del Quirós, justifica la repressió, ja custodia el districte financer, les per referèndum, la seva indepen- cions democràtiques, malgrat la govern i una reforma per democra- que, segons diu, això de les protes- instal·lacions petrolieres, de gas i dència el 1971. Tant abans com des- suposada reforma constitucional titzar la monarquia. Alguns grups tes és “l’anarquia total” i va mala- les multinacionals. Fins a 25 perso- prés de la data, la família al-Kha- de 2002, no són més que façanes, islamistes també demanen refor- ment pels negocis. Per tot plegat, nes han estat assassinades i es cal- lifa, estretament relacionada amb estan buides de contingut i són mes. En canvi, els partits laics i els EUA i l’OTAN no es poden per- cula que hi ha 1.500 manifestants la família al-Saud, que regna i ma- monopolitzades per la família al- d’esquerra, tant sunnites com xiï- metre la pèrdua de Bahrain i men- ferides. na a l’Aràbia Saudita, va mantenir Khalifa. A més, els partits polítics i tes (com ara Wa’ad, la classe treba- ys arran d’un moviment xiïta. 18 • expressions 23 de març de 2011 • DIRECTA 221

, expressions [email protected] Llibertat d’expressió i de creació Una vintena d’artistes participen en una marató d’espectacles i debat sobre l’estat de la cultura alternativa

Estel Barbé i Roger Palà consecutives (de 12 del migdia a 12 projectes comunitaris que van [email protected] de la nit). El matí estarà reservat més enllà del mercantilisme de la als tallers i els debats sobre propietat intel·lectual”. “Creiem l cicle Expressió Directa de l’àmbit dels mitjans i les tecnolo- que, ara més que mai, cal fer un 2011 dista molt de ser una gies lliures. A les 4 de la tarda, es debat de fons en el si dels movi- Esimple programació de farà una trobada sobre espais ments socials sobre el paper que concerts: els grups que l’impulsen col·lectius per a la comunitat i, al ha de jugar la cultura en la socie- –el setmanari DIRECTA, el Centre mateix temps, començarà la tat i en les nostres dinàmiques de Cultural La Farinera del Clot i marató artística, que comptarà treball”, conclouen. l’Ateneu Popular de 9 Barris– amb la complicitat d’una vintena també volen sacsejar l’actual estat d’artistes, entre les quals desta- de les coses en l’àmbit de la quen professionals de la música “Cal un debat en el cultura i les expressions artísti- com Amparo Sánchez (Ampara- ques. Per això, el 2 d’abril, han noia), Yacine Belahcene (Nour, si dels moviments organitzat la primera edició de la Cheb Balowski), Naraina, Gadjo i l’Always Drinking Marxing Band, socials sobre el la companyia de dansa vertical paper que ha de Vol ser un espai Del Revés o clowns com Alba Sarraute o Desatrosus Cirkus jugar la cultura de trobada dels (vegeu desglossaments). en la societat” moviments Manifest per la cultura crítica Els col·lectius impulsors de la El document, també titulat socials i el món jornada –cuinada a tres bandes Llibertat d’expressió, llibertat de artístic i una entre el cicle Expressió Directa, creació, apunta la necessitat de l’Ateneu Popular de 9 Barris i la treballar en sis sentits diferents: marató creativa promotora Hace Color– també han la prioritat dels models coopera- fet públic un document de treball tius i comunitaris, l’aposta pel jornada Llibertat d’expressió, amb l’ànim d’agitar el debat al pensament crític, la necessitat llibertat de creació, que vol ser un voltant de la creació de cultura d’espais gestionats pels propis espai de trobada dels moviments alternativa: “En ple auge de les agents actius del territori, l’explo- socials i el món artístic i, alhora, anomenades xarxes socials i tació de noves formes de gestió una marató creativa que unirà Internet 2.0 –expliquen– la cultura del coneixement, el suport a la disciplines com la música, les arts ha esdevingut, més que mai, un tasca comunitària del teixit social escèniques, el circ o la dansa. element central en la configuració i les propostes artístiques emer- La jornada, totalment gratuïta, de les societats. Una eina que ha gents i la denúncia de tota forma se celebrarà a l’Ateneu Popular de permès democratitzar l’accés i la de coacció i censura a la llibertat 9 Barris durant dotze hores construcció de continguts amb d’expressió. Artistes més enllà de la pista Tecnologia lliure i gestió comunitària ompromeses amb l’art, system de Reggae Guerrilla conjunt d’actuacions amb noms d’espais culturals l’expressió i l’autogestió. Connection, amb la participació propis com Desastrosus Cirkus, les jornades Llibertat d’Europa. Pel que fa a les xarxes CUna vintena d’artistes de membres de la Kinky Beat i Bartolomius, el clown de Dudu d’expressió, llibertat de socials, es debatrà sobre el format s’han sumat a la marató que es Brujo. Mereix una menció Arnalot, Capicua, Circlicus & Acreació, també hi haurà no comercial amb els exemples durà a terme durant tota la especial la col·laboració inèdita Friends i Alba Sarraute, que temps per debatre al voltant de pràctics de Diaspora, N-1 i Lorea. tarda i fins la mitjanit. El resul- d’Amparo Sánchez (Ampara- porta la seva nova Diva a Nou dues temàtiques aparentment L’altre eix de debat, vinculat tat, un cartell de primer ordre noia) i Yacine Belahcene (Yacine Barris. inconnexes però que, en realitat, als espais culturals col·lectius, per les vuit hores ininterrompu- & The Oriental Groove). També Un combinat que es preveu comparteixen la seva essència sorgeix de la proposta de l’Ateneu des d’actuacions que recorreran hi haurà temps per tastar la explosiu i que encara tindrà col·lectiva. Les noves possibilitats 9 Barris, juntament amb els l’ampli ventall de les expres- fanfàrria de la mà de l’Always racons per la presentació de i les xarxes de la tecnologia lliure projectes de l’Harmonia de Sant sions de la cultura reivindicati- Drinking Marching Band i projectes que van més enllà de i la gestió comunitària d’espais Andreu de Palomar i la Lleialtat va, amb pirotècnia inclosa. Gadjo i acabar amb la rumba les arts per defensar la cultura. culturals seran els dos eixos de santsenca del barri de Sants. Una Les propostes musicals dels Naraina i –en un to més És el cas de la pel·lícula en debat del matí de la jornada. En trobada per intercanviar impres- toquen gèneres diversos, dels bastard– de Jose el Chatarra. rodatge Arròs Movie i el siste- relació als mitjans i la tecnologia sions en un moment en què les combos de l’Escola de Blues al El circ i el cabaret també ma de mecenatge col·lectiu lliure, els debats giraran al vol- demandes col·lectives de gestió punk-pop de Lo petit Comitè, tenen representació i espais a la crowfunding, de la mà de Marc tant del Guifi, l’alternativa gene- d’espais públics i privats es passant per l’estil més rocker marató. La dansa vertical del Sempere i el nou projecte TDT rada a Internet que s’ha convertit troben en un punt àlgid i força dels Cranc i saltant al sound grup Del Revés donarà pas a un del col·lectiu Okupem les Ones. en la xarxa oberta més gran esperançador. DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 expressions • 19

, expressions

MÚSICA MÚSICA L’onomatopeia d’una La ‘garnatxa txa’ de guitarra distorsionada Guillamino i Raph Dumas El cicle ‘Expressió Directa’ acull el concert culminant del segon Aplec Modernista del Barcelonès

ARXIU ENDERROCK Reunificació d’Els Trons La nit aborigen de la Farinera tindrà un pròleg el divendres 25 de març a l’Auditori de les Corts amb un doble concert d’Els Trons i la mítica formació del barri de Gràcia Eurogrup, un grup català de garatge i rock dels anys 60 que torna a reunir-se només per aquesta ocasió especial. A partir de la mitjanit, la festa continuarà al bar Barbara Ann amb els Dr. Octopus (r’n’b, soul i garatge des de València). El dissabte a la tarda, abans del concert a la Farinera, l’Aplec també ha organitzat una trobada de pick-ups (tocadiscos portàtils) al bar Helio- gàbal de Gràcia. Xavi Martí L’espectacle de Guillamino i [email protected] Raph Dumas serà el punt culmi- Cranc nant del segon Aplec Modernista uit cançons viuen a l’inte- del Barcelonès, que –per segon any rior del primer CD de Autoeditat, 2011. consecutiu– esdevé la gran festa del VCranc, una banda que situa [email protected]. modernisme aborigen a Barcelona. el seu centre de gravetat al barri www.myspace.com/cranc1. A l’edició de l’any passat, La Farine- de Sant Andreu de Barcelona. El ra del Clot va quedar petita per grup està format per quatre acollir els concerts d’Angelina i els persones que donen cos i ànima a Moderns i Els Trons. L’Aplec s’en- una formació clàssica, és a dir, Andreu (guitarra) van concebre Guillamino i Dj Raph Dumas presentaran un espectacle inèdit globa en el cicle Expressió Directa, una bateria, un baix i dues guita- Cranc durant el mes de gener de una iniciativa del setmanari DIREC- rres elèctriques. Es tracta de 2010. El grup assaja a local dels Roger Palà de soul, funk, música negra, teno- TA, la Farinera del Clot i l’Ateneu músics que ja saben el que és Diables de Sant Andreu, però [email protected] res, tibles i sardanes: l’espectacle Popular de 9 Barris per donar pujar als escenaris i accelerar durant el mes de desembre han de rep el nom, significativament, de difusió a tota mena d’expressions cordes i baquetes, ja que anterior- traslladar els seus instruments, l cicle Expressió Directa Garnatxa Txa. Els dos músics volen musicals i artístiques alternatives i ment s’han capbussat en projec- ja que l’entitat necessita tot acull, el dissabte 26 de març, que l’espectacle tingui continuïtat i independents. tes de bandes com Impresenta- l’espai disponible. El disc es va Eel punt culminant de l’Aplec que també es pugui presentar a la bles, Motosierras o Cabeza de gravar el desembre de l’any Modernista del Barcelonès, la gran capital del Rosselló. Huevo. Aquest bagatge els ha passat i els de Cranc asseguren trobada anual del modernisme Guillamino, sobre l’espectacle permès no trucar a la porta de que construiran el segon treball aborigen a la ciutat de Barcelona. amb Raph Dumas, explica: “És un discogràfiques i distribuïdores i durant la propera pausa, el El centre cultural La Farinera del cara a cara entre en Raph i jo, fer realitat una feina que va més desembre de 2011. El seu CD es Clot es vestirà de gala per acollir la bàsicament versions de soul i rock enllà de compondre, assajar i fer pot trobar al bar El cor de la vinya presentació exclusiva d’un concert dels 60 en clau calenta; jo de can- bolos: “Nosaltres hem gravat, (carrer Coroleu de Sant Andreu), a inèdit a quatre mans: el músic de tant i sintetizador i ell de maquinis- mesclat i masteritzat el disc”. la distribuïdora alternativa la Barcelona Guillamino i el Dj i ta”. El músic explica que també hi El disc utilitza el punk rock Llima, a l’Ateneu Llibertari del productor de Perpinyà Raph Dumas haurà “un cameo mediàtic” durant de portadora i modula cada tema Palomar i a l’Espai Obert (Sants). s’alien per presentar un nou espec- el concert. II Aplec amb lletres apuntalades de crítica Cranc presentarà la seva tacle en què la bona música tras- La nit més moderna de l’Ex- social i personal. El grup de Sant música al Rock & Trini (26 de passa les fronteres dels estats. pressió Directa 2011 es completarà Modernista Andreu parla de la mainada que març), a l’Ateneu Popular de 9 L’espectacle de Guillamino i amb un concert del músic de del Barcelonès ha de treballar perquè la seva Barris (2 abril), a Sant Hilari Raph Dumas és la primera produc- Ponent Lo Pardal Roquer, que família pugui menjar o de com Sacalm (9 abril), a la sala Andy ció pròpia del cicle Expressió presentarà per primer cop a Barce- algunes persones canvien i Blue (14 de març) i al CSO Kasa- Directa i sorgeix de la complicitat lona les cançons del seu darrer 25 de març - Auditori de les Corts: d’altres no. Cranc també recorda blanka de Molins de Rei (data per nascuda entre aquests dos músics treball, Danses primitives (2010). Els Trons + Eurogrup. la repressió que es vivia i es patia confirmar). En aquests escenaris, inquiets, especialistes a maridar la La festa culminarà al Brot, el bar 26 de març - Farinera del Clot: al anys 90, una repressió que ara podrem conèixer en directe el música negra, l’electrònica i el pop de la Farinera, amb una sessió Guillamino i Raph Dumas + Lo ha canviat d’uniforme, però que grup que presenta un nom que “és amb les sonoritats d’arrel tradicio- trepidant de pop nostrat en rigorós Pardal Roquer + Selectors continua emboirant els carrers. l’onomatopeia que es fa servir als nal. El Barcelonès i el Rosselló vinil, de la mà de Selectors Badaba- Badabadoc vs. Dj Phil Musical. Txume (bateria i veus), Manel còmics per representar el so s’uneixen en una fusió imprevisible doc i Dj Phil Musical. (baix), Piesnik (guitarra) i Joan- d’una guitarra distorsionada”.

c/Escorial 33 Barcelona Telèfon 932 840 904 [email protected] 20 • expressions 23 de març de 2011 • DIRECTA 221

, expressions

CINEMA DVD El triomf dels Berlín: sinfonia de una ciudad fotogrames modestos (Tribanda, 1927) XAVI MARTÍ Director: Walter Ruttmann. Guionistes: Karl Freund, Carl Mayer. Durada: 67 minuts.

bans de col·laborar amb Le- cida per algun moment extraordi- ni Riefenstahl i el seu pro- nari de bellesa plàcida, Berlín: Apagandisme nazi, Walter sinfonía de una ciudad retrata Ruttmann va comptar amb al- l’urbs com a vesper humà. També guns grans talents de la indústria com un espai de contrastos on el alemanya per aquesta notable luxe conviu impúdicament amb la pel·lícula. El cineasta va agerma- misèria. En molts passatges, nar esteticisme, avantguarda i un brilla la fascinació per la moder- cert regust de documental de la nitat del moment, pel poder de les vella escola, que construïa i selec- grans màquines i la rotunditat cionava imatges sense la vocació dels espais industrials. Però objectivista que el gènere tindria l’obra també permet visualitzar el en el futur. Caracteritzada pel seu costat fosc del progrés en forma muntatge rítmic amb ressons del de massificació del lumpen. cinema soviètic de l’època, endol- IGNASI FRANCH

DVD

El festival CLAM inicia la vuitena edició amb la pel·lícula ‘Esperando septiembre’ En el camino Es posa en marxa la vuitena edició del Festival Internacional de avui dia, el curtmetratge té vida i (Cameo, 2010) Cinema Solidari CLAM de Navarcles amb un film autofinançat i el prestigi per si mateix. Actual- Directora i guionista: Festival Jove de Curtmetratges Urbans de l’Hospitalet de Llobregat ment, hi ha més de deu festivals Jasmila Zbanic. MetropoL’His bat el seu record d’obres presentades dedicats a aquest format al terri- Durada: 99 minuts. tori català: Manlleu, Terrassa, Anna Pujol Reig ganes de fer coses i de continuar Celrà, Roda de Barà, Cambrils, a directora d’El secreto de individus que busquen el seu lloc [email protected] endavant. Si el sistema no t’acom- Torelló, el Masnou i Navarcles, en Esma es consolida com a al món se situa a l’actual Bòsnia- panya, t’ho fas tu. Els del cine són alguns exemples. La prolifera- Lautora amb aquest retrat Herzegovina, on les ferides de la l cinema és explicar histò- estem fent això”. ció de festivals dedicats al curt femení. Sensible però considera- guerra estan lluny de tancar-se i ries, emocionar, fer riure, evidencia la bona salut del gènere blement elegant, potenciat per on encara hi roman molta deses- Ecrear ficcions, fer creure el Al festival petit, i la gran quantitat de produccions l’empàtica interpretació de peració permeable a la radicalit- que no es creïble, transmetre i hi ha la bona confitura que es fan en aquest format. A la Zrinka Cvitesic. La protagonista zació religiosa. Més emocional moltes coses més. I el pressupost Precisament, aquests festivals cinquena edició del Festival Jove és la jove hostessa de vol Luna, que no pas política, En el camino elevat no sempre té relació amb el petits i modestos, com el CLAM, de Curtmetratges Urbans de emparellada amb Amar, un planteja fins a quin punt l’amor fet que aquests objectius s’assolei- contribueixen a la tasca –gran i l’Hospitalet de Llobregat Metropo- controlador aeri amb tendències pot superar grans divergències xin o no. Ja fa molt de temps que imprescindible– de donar a conèi- L’His, que organitza l’Associació alcohòliques que li provoquen de cosmovisió i d’expectatives la macroindústria ha deixat de xer projectes com Esperando de Joves per la Igualtat i la Solida- problemes laborals, fins que vitals i resulta una mirada més banda la qualitat més important: septiembre. La promoció és una ritat (JIS), la participació va comença a trobar respostes al que apreciable a les realitats el talent. Per aquest motiu, va de les parts més costoses, i superar amb escreix les edicions desencís existencial en el fona- diverses d’una Europa que també resultar interessant que el tret de aquests films no tenen accés als passades, amb la presentació de mentalisme. Aquest relat de dos és musulmana. I. F. sortida del CLAM fos a càrrec d’un mitjans habituals per manca de curts que venien de fora de Cata- film de pressupost modest i pressupost. lunya i de l’Estat espanyol. El autofinançat. La seva directora, la A part de donar conèixer i premi del públic va ser pel curt DVD manxega Tina Olivares, va comen- promoure els nous talents, aquest d’Elisabet Valle Sin Piedad, que, çar el seu parlament sobre el any, el Festival CLAM es divideix en mitjançant la participació de tres llargmetratge Esperando septiem- dues quinzenes: la primera, del 18 adolescents residents a Bellvitge, Sueño de bre amb la paraula “autofinança- al 20 de març, té com a eix central ens mostra la realitat –sempre amor eterno ment” i va continuar dient: “No- la corrupció política; la segona, del amb humor de fons– que els toca més volia explicar una història... 25 al 27, se centra en la temàtica de viure a la majoria de barris hu- (Resen-Suevia, 1935). Director: de fet, vaig pensar: ‘No pot ser que les relacions socials al segle XXI. A mils del territori. De la mateixa Henry Hathaway. Guionistes: V. costi tant perquè, que és una part de la projecció de llargmetrat- manera que Esperando septiem- Lawrence, E. J. Meyer, J. Meehan, pel·li? Una història de 90 minuts’”. ges, també hi haurà un concurs de bre, aquest curt va penetrar en el W. Young. Durada: 82 minuts. Demanant un microcrèdit i amb curts, basats en la temàtica dels públic del Centre Cultural Barra- els seus estalvis, Tina Olivares va drets humans, els drets civils i la des (espai on es duia a terme el eter i Mary s’estimen des desfermat de la proposta, junta- decidir autoproduir la seva opera solidaritat. Paral·lelament al festival) amb menys de 30 minuts que són infants, però ment amb aquesta estructura prima. La clau per dur-ho a terme festival, hi ha dues exposicions que de metratge, amb un pressupost Pl’orfandat del primer episòdica i parateatral, proba- són els escenaris exteriors i el fet es podran visitar durant tot el mes mínim i una càmara de vídeo. Una comporta un trasllat que els blement sorprendrà les audièn- de tenir amistats i gent coneguda de març: El cinema en temps de cop més, es posa en evidència que, separa. Malgrat el pas dels anys, cies modernes. L’atractiu estètic a la qual li agradi el projecte. De guerra, exili i repressió i Congo, en l’àmbit del cinema, es pot fer mai no s’esborra d’ell el neguit de les escenes oníriques ha fet fet, els actors i les actrius són perill de riqueses, un perill per a molt amb molt poc. d’haver perdut una ànima que el film passi a la posteritat professionals, però totes han l’alta tecnologia. bessona. Aquest petit clàssic tot i les limitacions pròpies dels col·laborat de forma desinteressa- relata un amor romàntic capaç drames pseudovictorians i da en el film, que fins i tot compta L’auge del curtmetratge de superar la distància, el temps vagament gòtics del moment, amb la presència de l’actor Fele Quant parlem d’autofinançament + INFO i la mateixa mort. Basada en condicionats per una concisió Martínez, que hi va col·laborar en el món del setè art, sovint, ens una novel·la, la pel·lícula es narrativa que facilitava l’efecti- “per amor a l’art”. Com va dir Tina ve al cap la paraula curt. Fins ara, www.clamfestival.org. divideix en diversos segments, vitat de l’entreteniment, al preu Olivares: “En temps de crisi i de aquest format era usat per poder www.metropolhis.cat. alguns d’ells separats per grans de dificultar el creixement de les macroeconomia, hi ha gent que té fer el pas cap als 60 minuts, però, salts cronològics. L’idil·lisme històries que contenien. I. F. DIRECTA 221 • 23 de març de 2011 expressions • 21

, expressions

CINEMA . ZONA LLIURE Teixint complicitats a través COSSOS I SEXUALITAT del cinema antiautoritari Definint els drets sexuals i els drets reproductius El Primer Festival de Cinema Anarquista arriba a Barcelona a finals de març

Durant el festival es projectarà el documetal d’Oscar Martín ‘Celuloide colectivo’

Pedro Mota festival. Per tant, es tracta d’un [email protected] conjunt de projectes cinematogrà- fics que tenen la intenció de fer- Anna Salvia i Maria Olivella. es va identificar la salut sexual l primer Festival de Cinema nos passar una bona estona veient Col·lectiu Nahia com un concepte independent Anarquista de Barcelona se cinema, generalment amateur, bé de la salut reproductiva. Ecelebrarà els dies 31 de sigui sobre personatges anarquis- mitjans dels anys 90, es Durant els últims anys, tant març i 1 i 2 d’abril. Aquest festival tes, que tingui inspiració anàrqui- va produir un fenomen de dins l’esfera governamental com pretén obrir un espai audiovisual ca, que parli sobre lluites antiau- Acaire polític que va en l’esfera de l’activisme, s’ha de temàtica llibertària. Un espai toritàries o bé que sigui material influenciar de manera determi- consolidat l’imaginari dels drets que generalment s’ha anat cobrint senzillament anàrquic. nant l’àmbit de la sexualitat: sexuals i els drets reproductius, amb cicles de cinema als diferents Durant els dos primers dies, el l’ús cada vegada més extens entre ells els drets de la salut centres socials de la ciutat, però dijous 31 de març i el divendres 1 dels conceptes de drets sexuals, sexual i la salut reproductiva. que ara es consolida com una cita d’abril, el festival es farà a l’Antic drets reproductius, salut sexual Aquest nou paradigma ha anual, de la mateixa manera que Teatre, que és un centre de recur- i salut reproductiva. El març de generat noves polítiques públi- ho ha fet la Mostra del Llibre sos artístics que es dedica a 2010, per exemple, el Parlament ques i nous espais simbòlics de Anarquista, que enguany celebra- l’exhibició i el suport a la creació, espanyol va aprovar la Llei legitimació de lluites com el rà la seva setena edició i que s’ha la promoció i la difusió de les arts I Festival de cine Orgànica de Salut Sexual i feminisme o la lluita GLBT, convertit en un punt de trobada escèniques i visuals compromeses Reproductiva, que inclou la entre d’altres. dels diferents projectes de cultura i que disposa d’una bona sala de anarquista de modificació de l’antiga llei sobre No obstant això, encara que llibertària de la ciutat de Barcelo- projeccions. L’últim dia, el dissab- Barcelona l’avortament, entre d’altres hi ha hagut una gran acceptació na. El festival pretén ser una te 2 d’abril, les projeccions es qüestions. Què signifiquen del llenguatge, els conceptes plataforma perquè les creadores faran a l’Ateneu Llibertari de exactament aquests conceptes i sovint no han estat prou assimi- amateurs de Catalunya i d’altres Sants. Dijous 31 de març i divendres 1 quin és el seu origen? lats ni profunditzats. Tal com El programa, carregat de d’abril a l’Antic Teatre. Durant els anys 70, nombro- diu Nancy Fraser, qualsevol títols, ha intentat no deixar Dissabte 2 d’abril a l’Ateneu sos col·lectius feministes procés de legitimació comporta L’objectiu és que gairebé cap proposta fora de Llibertari de Sants. d’arreu del món van començar a una lluita agra per la interpreta- cartell. El festival és variat i Més informació www.fcab.tk. reivindicar el dret de l’autono- ció dels conceptes. Així, actual- les creadores engloba material per tots els mia sobre el seu propi cos, ja fos ment, ens trobem amb un marc gustos, des del documental social en l’àmbit de la reproducció teòric encara inestable i en amateurs puguin fins als llargmetratges històrics, (avortament, anticonceptius, construcció. mostrar les seves passant per curtmetratges de espectador de la pel·lícula No- salut de l’aparell reproductor Però, això és un problema? ficció i d’humor. D’entre les viembre i la seva posterior epo- femení) com en el de la sexuali- Segons el nostre punt de vista, projeccions propostes més atractives, caldria peia. Finalment, cal remarcar el tat (plaer, lesbianisme). Aques- no. El marc teòric dels drets destacar el llargmetratge Sexpe- documental Celuloide colectivo, tes reivindicacions var ser sexuals i els drets reproductius indrets del món puguin mostrar riencias, del director recentment que tracta sobre la socialització determinants en la Conferència està profundament travessat les seves projeccions –ja siguin desaparegut José Maria Nunes, de la indústria cinematogràfica i Internacional sobre la Població i per altres marcs teòrics també documentals, pel·lícules o curtme- nascut a Portugal, però barceloní d’espectacles durant la revolució el Desenvolupament celebrada en construcció com el feminis- tratges– amb un rerefons antiau- de tota la vida. Tampoc no ens espanyola del 1936. al Caire l’any 1994, on es va me, el gènere, el queer, etc... Cal, toritari o llibertari. S’espera que podem oblidar del llarg Ni dios, ni L’organització del festival concloure que la salut reproduc- doncs, continuar aprofundint en amb la consolidació d’aquest patrón, ni marido, de Laura Mañá, espera que aquesta experiència es tiva de les dones és un factor la interpretació dels conceptes festival i amb altres projectes com una història real sobre la redacto- repeteixi i es consolidi com un clau pel desenvolupament humà relacionats amb els drets se- Okupemlesones, els seus treballs ra de la publicació feminista i nou espai on teixir complicitats i i on es recull el concepte de xuals i els drets reproductius rebin un suport definitiu. anarcocomunista argentina La on la gent es pugui trobar de drets reproductius. Un any sense perdre de vista les interac- Però, què hi podem trobar, en Voz de la Mujer del siglo XIX o forma antiautoritària, combativa i després, a la Quarta Conferència cions amb aquests altres marcs un festival de cinema anarquista? altres pel·lícules tan destacables creativa. Per altra banda, el pro- Internacional sobre la Dona teòrics. L’etiqueta anarquista és àmplia i com Diciembre. Cualquier mes es grama del futur Festival de Cine- celebrada a Pequín l’any 1995, es Contacta amb nosaltres a heterogènia i és d’aquesta manera bueno para soñar, de Iurdana ma Anarquista de l’any 2012 ja va ratificar la decisió del Caire i [email protected]. que es defineix el propi cartell del Moch, que relata la història d’un està obert per rebre propostes. 22 • agenda directa DIRECTA 221 •

, agenda directa

BARCELONA Jornada de festa i debat Dijous 24 de març Festival de Cinema Anarquista al voltant dels nostres barris Taula rodona: ‘Feminismes, Laïcitat i BARCELONA, 19h Debat: Com construïm els nostres Ciutadania: dones lliures, Estat laic’ barris? Les nostres organitzacions, 19h Ca la dona. C. Casp, 38, pral. 31 de març, 1 i 2 d’abril projectes i alternatives Debat sobre feminismes, laïcitat i iferents individualitats, la llibre- 22h Concert: Desechos i Cardova ciutadania. Hi intervindran: Col·lectiu de ria Aldarull i l’Ateneu Llibertari C. Portlligat, 11 – 15 dones en l’Església (a confirmar), Fatima Ddel barri de Sants de Barcelona Organitza: Ateneu Popular de 9 Barris i Ahmed (Ibn Batuta), Sylviane Dahan organitzen aquest certamen sobre el Casal de Joves de la Prospe (Associació catalana de jueus i palestins- cinema i la ideologia llibertària JUNTS) i María-Milagros Rivera Garre- Diumenge 27 de març tas (Duoda). Presentació: Mercè Otero Dijous 31 de març. Antic Teatre. C. Verda- Concurs de tapes Vidal. guer i Callís, 12: 16h Alomà. Una utopia, vegetarianes antinuclears Més info: www.caladona.org una esperança (Ramon Gras Alomà. 2009, 12h Ateneu Llibertari del Palomar Organitza: Ca la Dona 91 min). 17:40h La parabolica (Xavi Sala. C. Coroleu, 82. 2007, 12 min). 17:55h Roquetes, memòries Organitza: Ateneu Llibertari del Palomar Cafeta i tapes de la revista que fan barri (Laura Villaplana i Jordi Orio- ‘Barrio’ de la Trini la. 2009, 27 min). 18:30h Cortar y Fugar (J. Taller d’aproximació 19h CSO La Gordíssima Penacova. 2009, 5 min). 18:35h Diciembre. a la cuina vegetariana C. Pons i Gallarza, 10. Cualquier mes es bueno para soñar (Iurda- 11h Espai Infantil de Ca la dona Organitza: revista Barrio na Moch. 2009, 50 min). 19:30h Justice C. Casp, 38 Principal Man (José Cruz. 2007, 6 min). 19:40h Organitza: Ca la dona Divendres 25 de març Memória Subversiva (José Tavares. 1989, Més informació: www.caladona.org Jornada sobre model energètic i partici- 105 min). 21:50h Ni dios, ni patrón, ni ma- pació social davant el canvi climàtic rido (Laura Mañá. 2009, 93 min). Divendres 1 d’abril. Antic Teatre. C. Verdaguer i Callís, Dimarts 29 de març 18h Universitat Lliure la Rimaia 12: 15:30h Barri Boom, Barri Viu. Derribando el olvido (Diego Alvarez - AAVV El Partidor. Xerrada: ‘Opressió nacional i genocidi Ronda de Sant Pau, 12. 2008, 46 min). 16:15h Pèsols (Neus Mahiques. 2009, 3 min). 16:20h BCN -29S 2010 - En- cultural a la constitució de 1812’ Presentació del llibre Els conflictes cenent la ràbia (Okupemlesones. 2010, 30 min). 17h Turismo (Luhuna Carvalho. 2006, 5 19h Facultat de Filologia de la Universi- socials del canvi climàtic, a càrrec del min). 17:05h Squat Wars (Jan Hanuš. 2009, 28 min). 17:40h Hackmeeting Zaragoza 2010. tat de Barcelona. Gran Via de les Corts seu autor, Pablo Cotarelo Okupación de la Carcel (socialartproducciones.com. 2010, 9:11 min). 17:55h Ultimos Dias Catalanes, 585. Edifici històric, aula 111. Organitza: Universitat Lliure La Rimaia i (José Meireles. 2008, 15 min). 18:20h Celuloide Colectivo (Óscar Martín García. 2009, 85 Amb de Félix Rodrigo Mora. La xerrada Ecologistes en Acció min). 20:15h December Seeds (Chris Marker. 2009, 29 min). 20:50h Sexperiencias (José forma part del curs d’estudis crítics Maria Nunes. 1968, 92 min). 23h Cloenda poètica amb Llucifer i Satanàs. Dissabte 2 Organitza: Col·lectiu d’estudiants de Cinefòrum: ‘Morir de dia’ d’abril. A l’Ateneu Llibertari de Sants. C. Maria Victòria, 10: 17h La MAT ¿a dónde nos Barcelona 20h Equipament del Forat de la Vergonya lleva el progreso? (Javier Collado Reigadas, Ales Payá Felis. 2009, 28 min). 17:30h ¿Porqué C. Sant Pere més Baix, 70. Anarquistas? (Grupo Anarquistas Rosario. 2010, 17 min). 18h Filaki. Sociedad, cárcel y los Dimecres 30 de març Debat amb la presència de les directores motines del 2007 en Grecia (2008, 50 min). 19h Miedo (Dinero Gratis, 30 min). 19:30h Xerrada: ‘La recuperació després de la Laia Manresa i Sergi Dies Brad. Una noche más en las barricadas (Miguel Manzaneda. 2006, 58 min) violència de gènere: una perspectiva Organitza: AAVV del Casc Antic multidisciplinària’ Més informació: http://fcab.tk/ Introduït per Tania Merelas Iglesias, Acte solidari amb les nou encausades Grupo SEPA (Pedagoxía Social e Educa- antifeixistes de Vilafranca ción Ambiental) de la Facultat de Cièn- 20h Casal Popular la Forja del Clot Concert folk-pop: Andrakan ció als quals fa temps que es dedica. cies de l’Educació de la Universitat de C. Escultors Claperós, 10. 20h Euskal Etxea Organitza: Logofobia Santiago de Compostel·la. L’abril de 2010, un manifestació de C. Arc de Sant Vicenç Organitza: Institut Interuniversitari resposta a l’acte que feia la Plataforma Dins el cicle El Rebost Concert. ‘Huckleberry Finn’ d’Estudis de Gènere. Col·labora: Ca la per Catalunya a Vilafranca va acabar Organitza: Euskal Etxea 23h Ateneu Popular de 9 Barris Dona amb dues persones detingudes i set C. Portlligat, 11-15. identificades, totes elles pendents de Presentació del llibre Organitza: Ateneu Popular de 9 Barris BADALONA judici. Aquesta xerrada pretén donar-los ‘Perspectivas antidesarrollistas’ suport. 20:30h Ateneu Rosa de Foc. C. Robí, 5. Dissabte 26 de març Concert: The Kids, Bandit Bombs i FP Organitza: Coordinadora Antirepressiva Recull de textos de Miquel Amorós Concert del cantautor Mikel Urdangarin 22h Estraperlo Club. C. Isidre Nonell, 9. del Penedès i Assemblea de Joves Inde- escrits entre el maig de 2009 i el desem- C. Arc de Sant Vicenç Organitza: Estraperlo pendentistes del Clot-Camp de l’Arpa bre de 2010, resultat dels treballs d’agita- Organitza: Euskal Etxea Més info: www.estraperloclubdelritme.com

> CANVIAR • COMPARTIR • PROJECTAR > EL TEMPS Envia’ns el teu anunci, màxim 15 paraules, amb el teu correu o contacte a: [email protected] DIJOUS 24 DIVENDRES 25 DISSABTE 26 Busquem persones volun- Col·lectiu Enmedio: Escola de Clown de Ha passat la Una falca Sol i caloreta tàries per participar el oferim espai de treball Barcelona: necessitem borrasca i ja anticiclònica a les hores Dia de la Lluita Campero- per compartir a Barcelo- persones per col·laborar és hora que mantindrà centrals del la (17 d’abril) en una na (Poble Sec). Internet, en les feines dels nostres surti el sol. un ambient dia, però intervenció teatral multi- aigua, llum i equip audio- cursos; a canvi, oferim un El temporal ha deixat els força assolellat, amb algunes boires faran la tudinària a Barcelona.Con- visual inclòs. Econòmic. curs gratuït. Contacte: embassaments al 95% de temperatures a l’alça i guitza a punts del litoral, tacte: catalunya@alianza- Contacte: 93 329 65 51 - [email protected] la seva capacitat. vents en calma. amb humitat elevada. soberanialimentaria.org [email protected] Can Dalmau: necessitem DIUMENGE 27 DILLUNS 28 DIMARTS 29 Rumb a Gaza: 2a Flota de Treball voluntari a Cuba: persones voluntàries per Des de Al matí Una nova la Llibertat. Necessitem Brigada Internacional restaurar masia prop de primeres encara falca antici- suport i donacions per José Martí 2011. Del 4 al Sant Pol de Mar, a canvi, hores del cauran clònica portar endavant el projec- 23 de juliol. Inscripcions oferim allotjament i matí, els ruixats a imposarà el te el proper mes de maig. fins el 13 de maig. Contac- gaudir del nostre bosc núvols es faran més Girona. El sol s’imposarà sol i farà pujar les tempe- Contacte: info@rumboga- te: brigada_josemarti@li- màgic. Contacte: candal- gruixuts. Deixaran a la majoria de comar- ratures. La primavera es za.org ve.com [email protected] ruixats a la tarda. ques d’oest a est. va imposant.

Envieu les vostres convocatòries amb una setmana d’antelació • 23 de març de 2011 agenda directa • 23

, agenda directa

BERGA Concert de suport a les El mercat permet dos tipus d’intercanvi Dotze hores de cançó improvisada diferents: intercanvi directe de producte 13h Casal Panxo. Plaça de la Ribera detingudes durant la vaga per producte o intercanvi amb ecofires. Organitza: Berga Cultura Popular i Cor El mercat funcionarà amb ecofires. de Carxofa del 29 de setembre a Quisapque. Jocs nòmades: jocs gegants Mataró infantils. Xerrades informatives: Què és CALDES DE MONTBUI la moneda social? Què son les Ecoxar- EL MASNOU, Dissabte 26 de Març xes? (a càrrec de la Xarxa Eco de Tarrago- Diumenge 27 de març na) Què és la Cooperativa Integral Teatre: ‘Kauen’ de Joan Verdú 21h Ca n’Humet. C. Fontaills, 77. Catalana? A càrrec de la CIC 18h Stage Escola d’Arts Escèniques Organitza: Cooperativa Integral Catalana C. Folch i Torres, 52-54. rups musicals provinents d’arreu s’uneixen per En el marc del Taca’m oferir un concert que pretén recollir fons pels pro- TERRASSA Organitza: Centre Democràtic i Progres- Gcediments judicials que s’han obert arran de les sista. Més informació: www.tacam.cat detencions que es van produir durant la vaga del 29 de se- Dijous 24 de març tembre de 2010 a la capital del Maresme, Mataró. “Amb Kafeta Kan Krisis CASTALLA cada instant de la seva existència, la policia recorda a 18h El Kasalet. Kasal Okupat i Autoges- l’Estat la violència, la trivialitat i la foscor del seu ori- tionat Joan Berney Actes del centenari del gen”. Amb aquesta frase històrica, les organitzadores, C. Societat, 4. naixement d’Enric Valor gent a títol individual i l’associació cultural Xalupa volen Servei d’Internet, premsa, biblioteca, Diumenge 27 de març recordar, a ritme de rap, que “el més violent d’una vaga tapes, entrepans, jocs de taula... Ruta literària per Planisses general és tornar a la normalitat”. A Mataró, sis persones Per l’autogestió del col·lectiu 8:30h Davant el CEIP Rico-Sapena van ser detingudes i moltes altres van ser cridades a de- C. Constitució, 72. clarar. Els beneficis del concert, doncs, es destinaran ín- Dissabte 26 de març tegrament a donar suport econòmic a aquestes persones. Calçotada Antipatriarcal CASTELLÓ DE LA PLANA LA K-BINE des de París. DROWNING DOG & DJ MALA- 13h Plaça de la Font de l’Apotecari TESTA des de San Francisco (EUA) i Milà (Itàlia). KRONS- Parc de la Roda Festes de la Magdalena 2011 TADT des de Barcelona. EL NOTA des de Cornellà. KA- Organitza: Assemblea de joves de Terras- Divendres 25 de març a diumenge 3 SIÉR ORTÍZ des de Rocafonda (Mataró) sa d’abril Organitza: persones a títol individual i l’associació cultural Xalupa Activitats cada dia a totes hores a diver- Xerrada: ‘Repressió a Kaos en la red, sos espais populars i alternatius de la mitjà d’informació alternatiu’ ciutat. Tota la programació a www.casal- CERDANYOLA MANRESA 20h El Kasalet. Kasal Okupat i Autoges- populardecastello.blogspot.com Dissabte 26 de març Dissabte 26 de març tionat Joan Berney Aniversari del Casal Sisè Aniversari del CSO La Tremenda C. Societat, 4. COSTA DEL MONTSENY Popular i Cultural La Clau C. Sant Salvador, 24-26. Organitza: El Kasalet 11h La Clau. C. Mare de Déu del Pilar, 43. 18h. Presentació del llibre autoeditat pel Diumenge 27 de març Organitza: La Clau col·lectiu Columna Clitoriana El traç de Cinema: ‘Tiempos Modernos’ Fira d’intercanvi Més informació: http://laclaucerdanyo- les invisibles + Berenar. 23:30h. Festa 18.30h El Kasalet, Kasal Okupat i Auto- 10h Exposició i intercanvis de productes la.wordpress.com aniversari amb Karaoke + Pd’s gestionat Joan Berney artesanals diversos, de segona mà i C. Societat, 4. serveis (directes o amb moneda social LLEIDA MATARÓ Organitza: El Kasalet exclusivament). Taula d’informació sobre les Ecoxarxes, Moneda social i Xerrada: ‘La sanitat pública en perill’ Dijous 24 de març Dimecres 30 de març Cooperativa Integral Catalana. Dinar 18h Baixos de la Parròquia de la Bordeta Xerrada: ‘Tanquem la incineradora’ Xerrada: ‘Justícia, equitat Popular C. Hostal, 3. 20h Centre Cívic Can Morros i dignitat: un recorregut històric 16h Xerrada col·loqui Denunciar el règim A càrrec d’Àngels Martínez Castells, Passeig Ramon Berenguer III El Gran al voltant d’aquests conceptes’ de dictadura política constitucional membre de Dempeus per la Salut pública Organitza: CUP Mataró 19:30h Amics de les Arts i Joventuts partitocràtica i parlamentària, a càrrec Organitza: Assemblea ciutadana de Musicals de Félix Rodrigo Mora. Música en Ponent Que la crisi la paguin els rics i PASSANANT C. Sant Pere, 46. directe amb l’Orquestra Sant Celoni. banc del temps de la Bordeta Xerrada a càrrec de Vicenç Estanyol i Organitza: Coordinació de la Ecoxarxa Més informació: www.cassolades.blogs- Diumenge 27 de març Bardera Monsteny pot.com i bancdeltempslabordeta.blogs- Mercat d’intercanvi amb moneda social Organitza: Grup d’Opinió - Amics de les Més informació: www.ecoseny.net pot.com De 10h a 18h. Plaça Major Arts i Joventuts Musicals

VALÈNCIA Dissabte 2 d’abril > MANIFESTACIONS • CONVOCATÒRIES Desè aniversari del Centre Social Terra BARCELONA, 25 de març ‘Alimentant Inaugurem la dignitat! i construint 19h Nou espai de Les Arenes resistències’ Organitza: fashion victims of capitalism

21h Camp de futbol de l’Sporting de Benimaclet. Les Fonts s/n (darrere l’escola Pare Català de Benimaclet) Presentació oficial del nou disc-llibre BARCELONA, 26 de març d’Obrint Pas Coratge. Concert amb La Gossa Sorda i acte d’homenatge als deu Ni polítics ni CCOO anys del Terra. Correfocs i parlaments ni UGT. No al pacte social d’Escola Valenciana i Benimaclet viu. Organitza: Terra, Benimaclet Viu, 18:30h Passeig de Gràcia amb Diputació Maulets, Reviscola, Escola Valenciana Convoca: COS, CGT Barcelona, Més informació: www.elterra.org CNT Catalunya i Solidaritat Obrera

• [email protected] LA INDIRECTA . L’ENTREVISTA . LA COLUMNA

Olmo Calvo i Edu Leon FOTÒGRAFS I AUTORS DEL PROJECTE DOCUMENTAL ‘FRONTERAS INVISIBLES’ Sempre mengen a part

Jaume Barrull Castellví “Si no tens el document [email protected]

acord, jo també he posat alguna vegada que tinc acreditatiu espanyol, les D’un nivell d’anglès mig-alt i no és del tot cert; diguem que hauria de refrescar el tema per no fronteres invisibles t’atrapen” quedar gaire en ridícul. Amb la informàtica, que fins ara anava JAVIER SÁNCHEZ SALCEDO per lliure i tothom hi posava el L’existència de les batudes que volia, lentament estan impo- policials a la recerca de migrants sense papers a Madrid sant l’ACTIC, el certificat d’usuari ha estat negada reiteradament informàtic. Jo no el tinc perquè en des del govern espanyol. Tanma- aquest cas no em podrien posar teix, Olmo Calvo i Edu Leon, contra les cordes, però si hagués fotògrafs del diari ‘Diagonal’, de fer oposicions segur que sí, tot han estat documentant-les amb puntua i l’administració només les seves càmeres durant més accepta papers oficials. El títol d’un any, sobretot pels carrers original o una fotocòpia compul- de Madrid, però també a Calais i sada, sisplau; ha fet algun curset a Malta, en el marc del seu reconegut que li doni zero quinze projecte ‘Fronteras Invisibles’ per pujar nota? Porti’ns el certifi- (fronterasinvisibles.org). Una cat que ho acredita. realitat quotidiana, però, que els “ha costat un món de fotogra- Al país de les 1.000 trampes, la fiar” i els ha portat a patir ame- burocràcia és interminable per naces, pressions i denúncies enxampar-les. I com que la con- per part dels cossos policials. fiança fa fàstic, no val res que no puguis certificar. Si un currícu- Oriol Andrés lum està ben fet, assessorat en un [email protected] curset d’integració laboral finan- çat per la Generalitat, per exem- er què ‘fronteres invisibles’? ple, el més panoli sembla que hagi O.C. Perquè aquestes batu- estat responsable d’àrea, gestor de Pdes i controls esdevenen recursos o cap d’alguna unitat de fronteres reals, espais on es treball. Tothom infla, reescriu i fa col·loquen les patrulles policials i, més aturin les persones migrants Durant el temps que fa que seguiu i els deies que tenies tot el dret de interpretacions edulcorades de la en funció de l’aparença física de les –subsaharianes, africanes, llatino- les batudes, hi ha hagut canvis? fer-les, aconseguies frenar-los. En seva formació i carrera professio- persones, demanen la documenta- americanes o asiàtiques–, sinó que O.C. Si. Al principi, es muntaven alguna ocasió, va ser sorprenent nal. Tothom hi posa una mica de ció o no, les deixen passar o no... només aturen la gent d’aquesta grans operatius que semblaven sor- perquè fins i tot van arribar a des- llevat per fer-lo més flonjo, però Quan la policia es posa a una boca procedència amb aparença de per- tits d’una pel·lícula de Hollywood. muntar algun operatiu pel fet de quan arribes a l’administració te’l de metro, una parada d’autobús o sona treballadora... No aturaran De sobte, apareixien diverses fur- ser-hi presents amb les càmeres. passen per un colador xinès i no una cantonada, de cop i volta, del mai una persona migrant amb tra- gonetes, moltes d’elles sense iden- Però això, poc a poc, va anar pujant valen afirmacions indemostrables no-res, es crea una frontera. Aparei- je. Només aturen aquelles persones tificar; la plaça s’omplia de policies, de to i van començar les amenaces de nivell mig-alt en comprensió xen i desapareixen i són invisibles que creuen que són migrants i, a que posaven 25 persones contra la directes. oral i escrita. Volen, com a mínim, per molta gent que ja té un DNI o un més, pobres. paret, juntes, amb les cames ober- E.L. En el meu cas, un dia, al metro, el first certificate. document acreditatiu espanyol i És una realitat quotidiana, però tes... Un espectacle increïble. Això em van prendre una targeta; des- pot passar perfectament. I si no el se’n parlava poc fins que vau pre- va topar amb l’oposició dels veïns, prés, una altra; després, em van tens, aquesta frontera t’atrapa. sentar el vostre projecte... que deien que era inadmissible, que treure la càmera fins que, un dia, a Joana Ortega deia Com va néixer el projecte? O.C. Hi ha tot un aparell construït era racisme pur i dur. Aquestes ope- la Casa de Campo, em van detenir, O.C. Primer vam començar a cobrir per invisibilitzar-ho. Per una ban- racions duraven molta estona i a- em van agredir i em van acusar de que era llicenciada les batudes com a notícia, ja que da, des del Ministeri de l’Interior, el ixò donava temps perquè hi hagués terrorisme. Crec que he tingut més fins que algú va filtrar eren una una realitat molt pròxima senyor Pérez Rubalcaba –en una concentracions de veïns, protes- problemes perquè sempre m’he i evident, molt injusta i que no tenia compareixença recent– va tornar a tes... Lògicament, això, la policia no negat a esborrar les fotografies. que encara li faltaven cap tipus de reflex als altres diaris mentir davant de tots els mitjans i ho volia i ho va anar canviant. Es Penso que, si a mi –amb el carnet de ni mitjans de comunicació. Les pri- va dir que les batudes no existien. continuen fent grans batudes, però premsa i el meu DNI espanyol– em dues assignatures meres fotos que vam publicar sobre És més, va dir que, a qui no li agradi no són tan habituals. Ara, són les feien esborrar les fotos, imagina’t el tema són de l’any 2007. L’Edu això, que canviï la Constitució per- patrulles que circulen amb cotxe què li faran a un ciutadà que vulgui Excepte si fas carrera política, també col·labora amb el Secretariat què les batudes estan prohibides les que, quan veuen algú que potser denunciar un abús policial. com sempre. Joana Ortega, nova i Nacional del Migrant del govern de per la Constitució i, per tant, no no té papers, l’aturen. Són opera- O.C. Pensem que això és una acti- inadvertida vicepresidenta del l’Equador, que celebra la fira Crea- existeixen. Per altra banda, no hi cions que duren dos minuts com a tud general de la policia. Però, a Govern de la Generalitat, deia que dores Nómadas. Ens van proposar ha cap mitjà de comunicació que ho molt. És una cosa ràpida i neta de la més, resulta que és un tema que els era llicenciada fins que algú va fer una exposició i vam decidir fer- faci públic habitualment. Per això qual gairebé no pots ni adonar-te. I fot molt. Molts policies estan d’a- filtrar que encara l’hi faltaven la sobre això, ja com un projecte és important que es mostri i es és un degoteig constant: més peti- cord amb fer les batudes, alguns dues assignatures (que venint del documental. Després, vam veure denunciï des d’una posició exte- tes, però moltes més. amb una actitud marcadament ra- pla vell ja deuen ser, pel cap baix, que aquesta realitat no només és rior. També perquè aquestes actua- Vosaltres heu tingut problemes cista. D’altres ho fan perquè, entre una dotzena). M’agradaria veure estatal, sinó que passa a escala cions tenen dos vessants. Per una amb la policia i Edu fins i tot ha cometes, és la seva feina –i fins i tot si al seu departament són tan europea; llavors, vam decidir am- banda, busquen sembrar la por fet front a quatre judicis. Ha estat et diuen que no hi estan d’acord– i confiats amb la paraula dels qui pliar la informació amb Malta i Ca- entre la població migrant; per l’al- així des de l’inici? molts tenen por de ser denunciats aspiren a treballar-hi i si ella lais. tra, la seva criminalització. Si una O.C. La veritat és que tot ha anat perquè, realment, el que estan fent personalment seria tan compren- Dieu que són batudes en les quals persona que potser no està posada empitjorant. Quan vam començar se situa per sobre de la legalitat. siva en cas que algú, per error el fet determinant és l’aspecte fí- dins de certes històries veu quatre a documentar aquesta història, Aquestes actuacions es troben als voluntari, es fes passar pel que no sic? o cinc policies que rodegen una per- fèiem fotos amb una relativa tran- llimbs i, amb la constitució a la mà, és. Però tant hi fa, la classe políti- O.C. Són batudes racistes i selecti- sona, la registren i l’escorcollen, el quil·litat. Habitualment, t’identi- els podrien comportar moltes de- ca sempre menja a banda i dient ves. Hi ha una doble discriminació, que pot pensar és que aquesta per- ficaven i et deien que havies d’es- núncies. Per això intenten que no “ho sento” està tot dit. Fes-te racial i social, perquè no és que no- sona deu haver fet alguna cosa. borrar les fotos, però, si aguantaves hi hagi imatges de les batudes. fotre, vaja.