Renta Corporación >> Així Està El Pati //Pàgina 11 LA IMMOBILIÀRIA FA NEGOCIS VENENT SOLARS a L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Zapatero deixa podrir el procés de pau De dalt a baix // Pàgines 3 a 5

ELS MOVIMENTS SOCIALS BASCOS ANÀLISIS DE MARTXELO OTAMENDI, COMPARATIVA INFOGRÀFICA DEL DAVANT LA RUPTURA DE LA TREVA TONI STRUBELL I JON URKIMENDI PROCÉS DE PAU DE 1998 AMB EL DE 2006 DIRECTA ha parlat amb col·lectius socials de dife- La situació generada per l’explosió de la T-4 i les L’actuació i accions concretes dels governs rents opcions i sensibilitats perquè donin la opcions de futur de la societat basca explicades d’Aznar i de Rodríguez Zapatero davant el repte seva opinió sobre el moment actual del procés. des de tres punts de vista diferents. de la pau. També els passos d’ETA.

setmanari de comunicació

núm.32directa // 10 de gener de 2007 www.setmanaridirecta.info 1,5 euros Polítics de CiU, PSOE i PP darrere de Renta Corporación >> Així està el pati //Pàgina 11 LA IMMOBILIÀRIA FA NEGOCIS VENENT SOLARS A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

>> Així està el pati //Pàgines 10 >> Així està el pati //Pàgina 11 Manuel Lao, Mambo desallotjat, okupació a Gràcia i 2 detinguts a Badalona empresari de màquines de joc, detingut per tràfic l multimilionari president de ECIRSA afincat a Terrassa, Manuel Lao, va ser detingut el 14 de desembre a l’aeroport de Buenos Aires. Va aterrar a la capital argentina amb el seu avió privat, carregat d’enormes paneres amb begudes i pernils, però també amb 500.000 euros en me- tàl·lic que volia introduir il·legal- ment al pais.

>> Així està el pati // Pàgina 12 Primera gran manifestació contra el tancament d’empreses

l proper 21 de gener tindrà lloc a Edu Soteras / Ruido EBarcelona la primera gran protes- Els Mossos bloquegen el carrer Arc del Teatre durant cinc hores per permetre la tapiada de l’edifici on era Mambo. ta conjunta de totes aquelles plantilles d’empreses amb acomiadaments massius o tancaments forçosos que >> Així està el pati // Pàgina 13 han desenvolupat intenses lluites durant els últims mesos. La CGT, la CNT, la IAC o la Xarxa contra els Tanca- Trenta-tres morts sota custòdia estatal durant el 2006 ments figuren entre els convocants. n informe dels col·lectius de sobre el tema, –només les presons molt més alt. La Guàrdia Civil, la Poli- clouen altres casos com la mort de La plantilla d’Ibèria expedientada per Usuport a les persones preses i edi- autonòmiques catalanes hi informen– cia Nacional espanyola i alguna poicia tres immigrants disparats per la Guàr- la vaga del juliol, els acomiadats de tat per la revista Punto de Fuga revela aquests col·lectius han fet una minu- local són responsables de sis morts. La dia Civil mentre intentaven saltar la SEAT, el personal dels tallers de La que durant el 2006 han mort trenta- ciosa recerca a partir de les pàgines de resta s’han produït en diferents cen- valla de Ceuta. Tampoc s’han comptat Vanguardia, de la secció de Parcs i Jar- tres persones en casernes, comissaries diaris locals i denúncies de familiars i tres penitenciaris. els morts en accidents de trànsit, com dins de Barcelona, de Braun i de Mer- i presons dels Països Catalans. Per amics de les víctimes. Això fa sospitar A nivell estatal les defuncions el motorista atropellat pels Mossos cadona, també hi seran. Sortirà a les suplir les inexistents dades oficials que en realitat el número real sigui pugen fins a la vuitantena, i no in- d’Esquadra a Barcelona el juliol. 12h des de la plaça Universitat. pàgina 2 la línia directa núm. 32 / 10 de gener de 2007 Editorial Pensem, doncs existim Presos morts Pensem, doncs fotografiem ✑ Eduardo Soteras gairebé tots els mitjans, és el grau ria de tenir límits, o que sempre s evident que ja fa temps que es va decidir que la presó no tenia per /[email protected]/ de deshumanització que arriba a estiguém dins del correcte, entre Équè tenir un caràcter resocialitzador ni reinseridor. El seu caràcter tenir el penjat. Passa a ser un una entre la fotografia reproduïda i la exclusivament punitiu és tan descarat que deixarem de denunciar que ewis Hine, el fotògraf que va cosa penjada i res més, i pensar realitat continua trobant-se el el rei va nu –doncs ensenya les vergonyes sense cap mena de pudor– retratar l’explotació infantil que en realitat es tractava d’un fotògraf, que suposadament, hau- ni ens escandalitzarem per una realitat que ja sabem quina és, i des de Len EUA de començament de altre ésser humà com jo requeria ria de ser el més objectiu possi- fa temps. Però fins i tot dins l’horror quotidià hi ha graus, o com a segle XX, deia que ell amb les seves d’un esforç. No deixo de pensar ble. Amb aquesta mateixa idea de mínim n’hi hauria d’haver. Les presons, fins i tot les d’un estat suposa- fotos pretenia sols dues coses: que es tracta d’un acte bàrbar, tant ser “objectiu” em paro darrere dament de dret, social i democràtic, són l’eina de venjança social d’una mostrar aquelles coses que havien la meva actitud com l’execució en d’algunes realitats que succeeixen minoria que acumula el patrimoni col·lectiu amb un deliri tan insacia- de ser canviades i mostrar aquelles sí. I aquest ús “cicatritzant” que fa per Barcelona i que totes les set- ble que genera, no ja fàstic, sinó fins i tot incomprensió. Però és que coses que havien de ser imitades. que ens acostumem a tot a costa manes apareixen a aquest setma- estem anant més enllà. I en els darrers anys les presons s’estan conver- Què és el que pot ser mostrat de veure-ho en una fotografia no nari, uns passos darrere d’altres tint en veritables centres d’extermini, on les persones preses són con- i que és el que no? Crec que hi ha m’agrada. Fa poc vaig anar a veure fotògrafs més experimentats i demnades, no ja a cadenes perpètues encobertes –fins a 40 anys efec- poques coses tan difícils de deli- una pel·lícula on es retratava com amb més canes, i observo com tius tancats– sinó directament a la pena de mort. Com pot ser que en mitar. En la recerca de les coses a primitiva una societat del segle allò que havia de ser objectivitat un estat autoanomenat de primer món es pugui morir de malalties per ser mostrades, imitables o XVIII, amuntegada a la plaça prin- es converteix en molts casos en totalment curables? O que s’acorrali i es persegueixi algú fins a no dei- canviables, d’aquests últims dies cipal d’un poble, assedegada per cinisme. En tot cas la fotografia si xar-li altra sortida que el suïcidi? Sembla que la solució de l’estat a la una de les fotos, que més recordo veure la mort d’un assassí. Ha can- bé busca mostrar les coses per massificació a les presons és la sortida amb els peus per davant. L’in- és la de l’execució de Saddam. viat molt la cosa? Potser sí, avui en canviar i les coses per imitar, en el forme que publiquem en aquest número fa esgarrifar, no ja per les Imagino que moltes de les coses dia no necessitem ser-hi tots a la fotògraf l’únic objectiu ha de ser xifres. Sinó pel mètode. S’ha hagut de furgar durant mesos en els breus que va fer aquest home en la seva mateixa plaça, ho podem veure en la lent, ja que la resta s’ha de trac- de la crònica negra per fer un petit esbós del que passa dins el forat vida entren en la categoria de fotos o bé podem baixar el video tar d’un subjecte el mes subjectiu negre del sistema penitenciari. I diem un petit esbós, perquè és evi- coses per ser canviades. Ara no sé de youtube còmodament des dels possible, que en cap moment no dent que la mort d’un pres no és notícia, i els cops que sí, és més l’ex- si fotografiar i contemplar el seu nostres ordinadors. s’oblidi que al capdavant té un cepció que la regla. Quines proporcions reals té aquest genocidi con- enforcament és alguna cosa a ser Encara que considerem que altre subjecte, ja que en definitiva tra la pobresa? Fins avui ningú vol respondre a aquesta pregunta. imitada. En tot cas, el que més em aquesta finalitat de mostrar les tot això tracta d’explicar l’home a va estranyar, a costa de veure’l en coses per imitar i canviar no hau- l’home mateix. d

On és la neu? o hi ha neu. Tot i les càmeres Nde l’espai del temps de TV3 permanentment enfocades a la més mínima clapa de neu artifi- cial que hi ha al Pirineu, la realitat és que no n’hi ha. Les muntan- yes estan pelades i els interessos de les estacions d’esquí arriben fins el límit de coaccionar la sec- ció de meteorologia dels serveis informatius. La situació conti- nuarà suau i sense cap precipita- Dilluns 15 al migdia les temperatures continuaran molt més altes de l'habitual per l'època. ció durant tota la setmana. Dimarts 16 de gener a mitja tarda, els núvols augmentaran a prop de la costa.

El racó il·lustrat Com s’ha fet?

ornem aquesta setmana després d’una pausa de quinze dies. Les complicacions per tal de fer la distribució i la venda durant Tuns períodes amb tants festius, conjuntament amb la necessitat de descansar ens van portar a fer aquest petit parèntesi. Però ja tornem a estar aquí. Obrim portada aquest número després d’algunes reflexions sobre la imatge de portada de l’anterior. Des de fotografia no s’estava del tot convençut que fos la millor de les imatges (la de les grúes a la Gran Via de Barcelona), ja que la imatge d’Hereu amb el cap cot a l’interior era força més bona. A mitja tarda del dia de tancament d’aquest número ens ha arribat el comunicat d’ETA reivindicant l’atemptat de Barajas, un tema que tractem a fons en el tema de la setmana. Hem volgut contactar amb diferents agents i entitats del teixit social d’Euskadi, per tal d’a- valuar i analitzar la situació actual. La fotografia de portada torna a ser la d’un desallotjament, en aquest cas el del centre social MAMBO. La imatge de l’agent dels Mossos que controla el desallotjament evidencia que a ell no li va massa aquest estil de ball. També volem agrair a tots aquells subscriptors que durant aquests dies han fet l’esforç de contactar amb amics, coneguts, familiars per tal de fer un nou subscriptor, sense els qual el projecte no seria viable. Bé, que ja som aquí. I seguim amb força, setmana rere setmana.

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits ADSL LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 Qui som Què es cou: Gemma García Dipòsit Legal: GI-1528-2005 DISSENY I COMPAGINACIÓ Expressions: Roger Palà, Santi c/Juan Ramón Jiménez núm. 22, 08902 Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra amb les condicions següents: L’Hospitalet de Llobregat Roger Costa Eizaguirre -Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l'obra de la manera especificada REDACCIÓ La graella: Jesus Hita www.setmanaridirecta.info per l'autor o el llicenciador. De dalt a baix: La indirecta: Sergio Picazo [email protected] -No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitat comercials. Mariona Ortiz i Laia Alsina FOTOGRAFIA Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 -Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra deri- Impressions: Eduardo Soteras, Toni Arnau, Àrees de treball de Directa: vada d'aquesta obra. Laia Alsina i Mariona Ortiz J. L. Expósito, Pau Coll, Edu Bayer [email protected] - Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra. Així està el pati: PUBLICITAT [email protected] - Algunes d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular del Guillem Sànchez, Laia Alsina, Jesús Jesús Hita [email protected] dret d'autor. El dret derivat d'us legítim o altre limitació reconeguda per llei no queda Rodríguez, Mariona Ortiz, Lluc DISTRIBUCIÓ [email protected] afectat per l'anterior. [email protected] Salellas Xavi Camós Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs- [email protected] NonCommercial. Per a veure una còpia d'aquesta llicència visiteu Roda el món: SUBSCRIPCIONS [email protected] http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta Guillem Sànchez Helena Olcina i Amigo a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA Observatori: Enric Borràs AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 9 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 de dalt a baix pàgina 3

ORGANITZACIONS DE SUPORT EUSKAL ETXEA: ETXERAT: LOKARRI: >> “Buscar responsables de l’actual crisi és estè- >> “Necessitem un veritable procés perquè necessitem >> “És important que els partits polítics que ril. Cal buscar elements per donar-li solució”_ una solució, i que els presos hi puguin participar”_ han apostat pel diàleg es mantinguin”_ GESTO POR LA PAZ: TAT: ASKATASUNA: >> “Ara és el moment que gent nova exigeixi a >> “Si hi ha voluntat de debò, ara cal deixar de banda >> “Les vies repressives a Euskal Herria ETA que deixi de matar, ho han de fer els sec- tot tipus de vulneracions i arrencar el procés”_ només tenen un horitzó, el fracàs”_ tors abertzales”_

PAÍS BASC //PROCÉS DE PAU Moltes paraules i pocs fets L’acció d’ETA el passat dia 30 de Un conflicte desembre sembla haver agafat desprevingut el govern de assumible Rodríguez Zapatero, que just el dia abans havia pronosticat que lguns teòrics consideren “el 2007 estaríem millor que el Aque el cas basc no és compa- 2006” i es mostrava optimista rable a l’irlandès perquè, com pel que fa al procés de pau al assenyala Miquel Sellarès, pe- País Basc. Curiosament, riodista, l’aparell de l’Estat l’euskobaròmetre – tot i la podria arribar a la conclusió que dubtosa fiabilitat d’aquest tipus un procés de pau i de negociació d’enquestes – assenyalava el amb l’Esquerra Abertzale “és mateix dia 29 que un 64% dels més perillós que suportar uns bascos consideraven quants atemptats anualment i perfectament possible el algunes baixes”. Això podria trencament de l’alto el foc, tot eternitzar el conflicte ja que no demostrant una percepció de la influeix sobre l’economia ni les realitat més exacta que la del institucions, només en els resul- president espanyol. tats electorals. Tony Blair va continuar endavant malgrat dos ✑ Mariona Ortiz i Laia Alsina atemptats en ple procés de /[email protected]/ negociació amb l’IRA. Caldrà veure si Zapatero té la mateixa n qualsevol cas, i malgrat el voluntat de resolució. desconcert inicial, la societat basca exigeix majoritàriament E Regino Hillera que continuï el diàleg. “La ciutada- Manifestació per l’autodeterminació del País Basc el pasat 11 de novembre a Bilbao nia el vol i el necessita”, explica Aitor Arruti, president de l’Euskal En un terme mig, Lokarri assenyala Meñika i Sandra Barrenetxea. cara a l’oposició que de cara a racions de drets col·lectius o indi- Etxea, “hi ha dificultats, però enca- tres errors que han generat la crisi Amb fets d’aquest tipus, no és resoldre un conflicte polític, com viduals. Segons el president de ra hi ha molts agents disposats a del procés de pau: ETA per l’atemp- fàcil parlar d’una veritable volun- demostra el vídeo que va distri- l’Euskal Etxea, per seguir endavant seguir endavant”. En el mateix sentit tat, el govern espanyol per la poca tat per part de l’Estat”. buir el PSOE vanagloriant-se d’ha- “han de desaparèixer totes les vio- s’expressa Lokarri, entenent que no planificació i inacció, i la impossibi- ver fet menys que el PP durant la lències i buscar gestos de disten- hi ha marxa enrere: “la societat ha litat d’un preacord per establir una Han de treva del 98. És clar que el vergon- sió en lloc d’accions contra l’ene- fet una aposta decidida per la pau i mesa de partits. yós paper que han jugat en aques- mic. Cal flexibilitzar postures i és irreversible. Cal minimitzar els desaparèixer ta ocasió els populars, dedicant-se arribar a un acord de mínims el danys que ETA ha provocat i mante- La violència que no es difon a posar pals a les rodes i a crispar més aviat possible”. L’únic segur és nir els contactes informals”. Més D’altra banda, Estanis Etxaburu, totes les l’ambient polític contínuament, ha que, si es desaprofita aquest escèptics es manifesten els porta- portaveu d’Etxerat, destaca que violències i influït en aquesta inacció de l’exe- moment històric i es trenquen els veus d’Askatasuna i de Gesto por la “durant els nou mesos del suposat cutiu espanyol i, de retruc, en la ponts de diàleg, una part impor- Paz, tot i que amb una anàlisi diver- procés, han augmentat els proces- buscar gestos de frustració de les expectatives que tant de la societat basca continua- gent de les responsabilitats. Men- sos judicials, el nombre de presos havia acumulat la societat basca. rà patint la violència que ja fa anys tre els primers responsabilitzen l’e- amb condemnes complertes que distensió en lloc Però, tots els moviments socials arrossega. I la il·legalització d’actes xecutiu espanyol de la crisi actual i no han sortit de la presó i el de consultats coincideixen en la de l’esquerra abertzale, com el del asseguren que “les bases del procés presos malalts que no han pogut d’accions contra necessitat de fer avançar el procés darrer cap de setmana a Anoeta, han estat dinamitades perquè el anar a casa”. En la mateixa línia de i, per això, cal recuperar en primer no facilita el camí. d govern espanyol no ha mostrat res- crítica es manifesta el TAT, tot l’enemic lloc la confiança mútua. Mentre pecte sense limitacions al que deci- recordant que, durant aquesta Condicions per avançar Gesto por la Paz exigeix que ETA deixi Euskal Herria democràtica- suposada negociació, l’Estat ha El cert és que l’actuació del govern deixi les armes per reprendre el Organitzacions de suport ment“, segons Gesto por la Paz continuat vulnerant els drets de de Zapatero durant aquests nou diàleg, l’esquerra abertzale recla- EUSKAL ETXEA BARCELONA: lloc de troba- “ETA ha trencat el procés i només ciutadans bascos i aplicant la tor- mesos destaca per la seva passivi- ma que l’Estat garanteixi al poble da entre la gent basca i la catalana a la es pot recuperar si deixa de matar”. tura, “com les sofertes per Ibon tat i sembla haver actuat més de basc el dret a decidir sense vulne- ciutat que treballa per la divulgació de la cultura basca a Catalunya. LaLa reflexióreflexió ASKATASUNA: successora de Gestoras Pro-Amnistia, organització antirepres- siva nascuda als 70. Garzón va il·legalit- Tràgic conte de Nadal zar-la el 2001 i es va fundar Askatasu- na, també il·legalitzada. ✑ J. Urkimendi, militant de l’es- L’Organització va publicar un política. L’executiu de Felipe d’Euskal Herria. És evident que ETXERAT: “a casa”. Associació de fami- querra abertzale comunicat al diari EGIN en el qual González va canviar la resposta i aquesta mesa no s’ha creat i, liars i amics de presos i represaliats po- comunicava la segona pròrroga i va introduir una frase referent a la també, que el govern no ha donat lítics bascos. reva implica, segons el diccio- explicava amb detall que es toca- inviolabilitat del marc constitu- ni un pas en cap altra direcció. GESTO POR LA PAZ: coordinadora que nari, un acord en el cessament rien temes polítics i que ambdues cional. Davant la negativa de l’exe- Sembla que Zapatero hagi volgut s’autodefineix com a pacifista i inde- d’hostilitatsT entre dos exèrcits parts estaven disposades a pren- cutiu de corregir l’error a la nota, repetir la jugada de González: pendent. Demana la deslegitimació de enfrontats. Segons això, en la dre acords, encara que impliques- ETA va considerar que el govern converses eternes sense contingut l’ús de la violència i el reconeixement història d’ETA només hi ha hagut sin modificacions en la legislació espanyol buscava unes converses polític i sense complir els del dolor de les víctimes d’ETA. una treva: l’acordada entre l’orga- del moment. El govern de l’Estat sense contingut polític, per la qual compromisos. Amb l’acció de TORTURAREN AURKAKO TALDEA (TAT): ong nització armada i el govern de va respondre a l’esmentada publi- cosa va trencar l’acord i la treva. Barajas, de conseqüències segura- que té per objectiu erradicar la pràctica Felipe González l’any 1989 i que va cació amb una escueta resposta, Els detalls de 2006 encara no ment no desitjades, potser ETA ha de la tortura i els tractes degradants. plasmar-se en les converses prèviament pactada, en la qual els coneixem però no sembla intentat llançar un missatge Garanteix asistencia jurídica i mèdica a d’Alger. Aquesta treva es va tren- mostrava la seva disposició a molt desviat pensar que tot contundent al proper que deci- les víctimes de la tortura a Euskal Herria. car quan estava a punt de prorro- seguir parlant amb ETA i accep- comença amb uns acords entre deixi firmar acords amb ells; que LOKARRI: continuació d’Elkarri. Considera gar-se per segona vegada i tava que es comencessin a tocar ETA i el PSOE. El pes polític de la ho faci amb voluntat de complir- que ha de servir per unir, sense exclusi- s’entrava en una fase de converses temes polítics amb vistes a una iniciativa residiria en una mesa de los o perillarà el seu propi futur ons, en el procés de pau i fer la proposta sobre temes polítics. resolució definitiva de la violència partits on es parlaria del futur polític. d’acord, consulta popular i reconciliació. pàgina 4 de dalt a baix directa núm. 32 / 10 de gener de 2007

MARÍA TERESA FERNÁNDEZ AZNAR, 3 DE NOVEMBRE DE 1998: DE LA VEGA, 13 D’OCTUBRE >> “I jo he volgut que els ciutadans espanyols sàpiguen, sapiguessin, i tinguin molt clar que el govern i jo DE 2006: personalment he autoritzat contactes amb l’entorn del moviment basco, d’alliberament, ho he autoritzat >> “la Llei de Partits, que personalment i vull que els espanyols ho sàpiguen. Evidentment, una altra cosa diferent és, la materialització l’Executiu ha dit una i altra del què, si dóna lloc a unes, procés de reunions o converses, la materialització, el concret, el detall d’això que vegada que no té las més ha d’estar subjecte al principi, com és lògic, de la discreció i de la reserva. I estic segur que al manteniment mínima intenció de modificar”_ d’aquest principi em prestaran vostès la seva col·laboració i la seva comprensió entussiasta_

PAÍS BASC //COMPARACIÓ DE LES DUES TREVES Zapatero ha fet encara menys esforços que Aznar durant el procés de pau L’actual Govern espanyol no ha emprès cap mesura concreta per aprofitar la treva d’ETA i assegurar el procés de pau

Fonts:: Gara, Askatasuna, El Treva de 1998-99 Treva de 2006 Mundo, Foro de Ermua. PSOE, El Correo Digital 439 dies 278 dies Govern del PP Govern de PSOE

Actuacions de l’Estat Repressió

Durant el 1998 hi ha tres mesos sense cap detenció. Durant tot el 2006 hi ha hagut 134 detencions (58 incomunicades), 50 Durant el 1999 hi haurà 50 detencions (31 a l’Estat francès), inclosa la empresonaments, 3 denúncies de tortura, 22 extradicions, 64 citacions de Belén Peñalva, membre de la comissió negociadora. i imputacions, 139 actes prohibits, 75 locals escorcollats i 4 tancats, 75 L’ertzantza va detenir 64 persones per sabotatges durant la treva. judicis amb 227 enjudiciats, 1320 controls de carretera, 126 mobilitza- El 20 de març apareix mort J.L. Geresta, atribuit a la guerra bruta. cions reprimides, 800 identificacions

Política penitenciària

Quatre dies després de la declaració de treva quatre presos són tras- Allargament de condemnes a 22 presos amb el que s'ha anomenat la lladats a presons del País Basc, a un altre li concedeixen el tercer grau. "doctrina Parot", i 141 més continuen empresonats després d’haver Tots els presos de les illes o l’Àfrica són traslladats a la Península. complert la condemna. De Juana Chaos és condemnat per dos articles. Cap la final de la treva, un centenar de presos són traslladats a centres Dos presos morts per suïcidi penitenciaris propers al País Basc. Dels 597 presos, només 16 són en presons del País Basc.

Diàleg entre partits

El Pacte de Lizarra-Garazi sumava vuit partits en la reivindicació del Es prohibeix el congrés de Batasuna dret a l’autodeterminació. El 7 de juliol, Patxi López es reuneix amb Otegi i li exigeix que Batasu- PNB i EA arribaven a un pacte de legislatura amb Euskal Herritarrok . na sigui legal si vol tornar a reunir-se amb el PSE. Representants del Govern espanyol es reunien amb dirigents d’Herri La taula de partits demanada per Batasuna mai s’arriba a constituir i es Batasuna l’11 de desembre de 1998 manté la Llei de Parits, tot assegurant que no es modificarà ni retirarà.

Negociació

Les delegacions d’ETA i del Govern espanyol es reuneixen a Suïssa, el Després que diferents diaris publiquessin que ja hi ha hagut una prime- 19 de maig de 1999. ra reunió entre ETA i el Govern espanyol, el ministre Rubalcaba convo- Aznar ho admet publicament. ca una roda de premsa on ni desmenteix ni confirma la reunió. Encara avui, hi ha la versió que tan sols va ser una trucada telefònica.

Política simbòlica

Tant Aznar com altres membres del seu govern i partit afirmen, ja des Encara que Zapatero afirmi sovint que està disposat a sacrificar-se d’abans de la treva, que “sabran ser generosos” en cas que es deixin per la pau, també abunden les seves declaracions on assegura que les armes. no “pagarà un preu polític per la pau” i que “no cedirà davant els En una declaració solemne el 3 de novembre de 1998, Aznar es refereix terroristes”. al “moviment basc d’alliberament” El PSOE edita un vídeo on acusa Aznar d’haver “cedit més” que ells.

Actuacions d’ETA Activitats de manteniment

Al setembre de 1999 es produeix el robatori de 800 quilos d’explosius Al novembre de 2006, un escamot roba 300 revòlvers, 50 pistoles i en una pedrera al sud de l’Estat francès. diversa munició d’una empresa francesa. Es manté el cobrament de l'impost revolucionari. Tot i algunes denúncies de cartes reclamant l’impost revolucionari, no s’arriba a certificar la seva autenticitat. De totes formes serien força aïllades.

Sabotatges

Durant tota la treva, es produeixen més de mil sabotatges, una mitja- Durant més de cinc mesos no hi ha incidents violents ressenyables. Els na de dos per dia. sabotatges no “rebroten” fins al 20 d’agost, quan les alrmes sobre el S’afirma públicament que “la joventut no està en treva”. bloqueig del procés comencen a encendre’s. 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 de dalt a baix pàgina 5

>> Davant de la postura torera del “dei- >> Tothom sap que no queda més >> Zapatero s’ha aplicat a prosseguir amb exitoses detencions xeu-me sol” negociant, seria més adequat remei que negociar, però tothom i a acceptar enduriments penals com si, en lloc d’una oferta reforçar un “front negociador” obert a actua en clau electoral, no amb sen- de pau, ETA li hagués signat una rendició, amb armistici i sectors socials el més ampli possible_ tit d’estat, ni que sigui l’espanyol_ acceptació de deutes de guerra inclosos, que no és el cas_ MARIO ZUBIAGA, PROFESSOR DE MIQUEL SELLARÈS, PERIODISTA RAMON ZALLO, CATEDRÀTIC DE COMUNICACIÓ DE LA UPV CIÈNCIA POLÍTICA DE LA UPV

PAÍS VASC //OPINIONS ENTORN DEL PROCÉS DE PAU AL PAÍS BASC Superar la situació

✑ Martxelo Otamendi Periodista i director de Berria

n moments com els que estem vivint,E faig referencia per descomptat a la situació del “procés basc”, després de l’explo- sió mortal a Barajas provocada per ETA, és quan més necessàries són les anàlisis fredes i, en la mesura que es pugui, una mica elevades del nivell zero de la tragèdia. Ara més que mai, el procés necessita no deixar-se endur per la desesperació, la negativitat i el fatalisme Regino Hillera de tornar a paràmetres anteriors a manifest presentat. La segona En l’actual situació, correm el Però els impulsors i signants Ara és quan s’ha de decidir l’atemptat de la T-4. seria la iniciativa del grup risc que ambdues iniciatives d’aquestes dues iniciatives són que, malgrat la innegable dificul- És en aquests moments quan Ahotsak, que només néixer a pleguin veles fins que bufi un vent ciutadans acostumats a navegar tat, cal seguir apostant pel procés, cobren especial rellevància les Euskal Herria fou acollida com a més favorable. Doncs insisteixo, és per aigües turbulentes, gent que per molt malmès que sembli. Ara iniciatives sectorials que han pròpia per molts i moltes catala- en aquests moments difícils, en no tanca els ulls davant la es necessiten les veus que habi- florit últimament per donar nes. També en el cas d’Ahotsak és aquesta mar brava tan habitual del primera onada complicada que tualment se sumen quan la situa- suport al procés. N’esmentaré important la notorietat de les mar Cantàbric, quan les impulso- ve, gent acostumada a capitanejar ció està en calma i no hi ha perill dues de molt importants que, o signants i el contingut del docu- res de les dues iniciatives esmen- embarcacions humanes i socials d’equivocar-se a l’hora d’apostar. bé han nascut a Catalunya o han ment fundacional. És més, porto tades tenen la responsabilitat de complicades. Ara més que mai, el En un moment en que, lògica- tingut especial acceptació i temps dient que el text que, no deixar-se vèncer per la mani- procés necessita que els agents ment, els ciutadans i ciutadanes suport en aquesta nació. La inicia- esperem succeeixi avui abans que festa dificultat que la situació externs al mateix recordin als del carrer tenen la impressió que tiva dels juristes que fou presen- demà, algún dia plasmi l’acord actual demostra. Aquesta reacció agents interns, a tots, la necessi- tot s’ha perdut, cobren importàn- tada fa poques setmanes a entre la majoria de bascos i d’enfilar el vaixell rumb a un port tat de no deixar-se endur per la cia les veus qualificades que insu- Barcelona va tenir una gran basques sobre la resolució del segur és la lògica de la gent del desesperació, la negativitat i el flen a aquests ciutadans la dosi de importància quan es va presentar, conflicte no diferirà gaire, estilís- carrer que no veu cap sortida a fatalisme. realitat, de la realitat real, que els tant per la diversitat i qualitat tica i retòrica al marge, del l’actual situació, ni a curt ni a Ara més que mai és necessària faci veure que la situació pot i ha dels signants com pel text del contingut del text d’Ahotsak. llarg termini. la iniciativa social. d Paisatge després del 30D

✑ Toni Strubell És possible que factors com el posat la patètica acció d’ETA, inca- Un paraula sobre el futur. Bé, en un projecte polític. Seria la fi Periodista cansament i l’escepticisme més paç un cop més de teixir una ETA ha malbaratat aquesta ocasió de Zapatero i el retorn dels absoluts, juntament amb la incre- dialèctica política a través d’un i Batasuna (malgrat la mala llet neofranqusites que tant de mal dulitat, comencin a fer forat, temps allargat, com sí n’han estat d’una part de la seva base, molt fan a la nostra Catalunya. Cal s difícil reaccionar i escriure potser definitivament, en el teixit capaços el Sinn Féin i els grups difícil de quantificar) no sembla doncs reforçar la idea que aquest Éalguna cosa assenyada sobre la social basc. O potser a ETA no li d’oposició a règims totalitaris a voler discrepar del grup armat. A intent de diàleg no ha estat un situació posterior al 30D. L’instint importa ja l’element humà? Bé que l’hora d’esciure, tampoc aquest error. Cal insistir que s’hi torni les natural més aviat demanaria no ho sembla a l’hora d’apel·lar a d’al- s’ha pronunciat sobre l’afer tot i vegades que calgui. A més, res del dir-ne res i maldar per superar el tres causes no menys pàtetiques, Cal reforçar la que dubto que tingui gens d’inte- que ha passat no hauria de posar disgust en privat. Si Joseba Álvarez, com són la situació dels presos o el idea que aquest rès: ¿més llenya contra la manca fre a iniciatives com l’apropament fill de Txillardegi i portaveu de patiment dels qui són torturats o de flexibilitat de Zapatero? dels presos i la despolitització de Batasuna, admetia la seva sorpresa falsament acusats per l’Audiència intent de diàleg Encara ens farà enfadar més. la judicatura, que si no s’han davant la bomba del passat dia 30 Nacional, fenòmens aquests -no Encara farà bo, per a moltíssima aconseguit en treva, potser es ¿què no es podríem permetre els cal dir-ho- del tot condemnables. no ha estat un gent, les debilitats del Bambi. Al podrien escometre sense, per què qui, amb la millor fe del món, no Quina diferència hi ha entre el contrari, crec que estem en un no? Seria tota una nova estratè- hem dubtat a formar pinya perquè patiment de dues famílies equato- error moment en què cal encoratjar el gia per desarmar dialècticament s’aixequés l’enèssim castell per la rianes i el dels familiars dels presos PSOE a no adoptar una línia polí- la violència. A més, així es pau... abans de fer irremissiblement bascos? Ja sé que dels primers se Sudàfrica, Xile i Argentina. La tica oposada a la voluntat de desmuntaria la vil tendència al llenya? Carlos Garaikoetxea deia n’ha parlat molt al mitjans espan- paciència i el treball abnegat, diàleg mostrada fins avui. Com “xantatgisme” mutu. En una dissabte passat a Ràdio Euskadi que yols. Però no crec que s’hagi de juntament amb l’obertura comenci a voler apropar-se al PP, paraula, cal perdre la por al PP, un ja són massa les vegades que al donar crèdit als qui han protestat intel·ligent de les contradiccions crec que ho tindrem tot perdut. partit d’escassíssima prestància poble basc se li ha demanat que per un excés d’atenció als dos de l’oponent, són els millors ingre- La massa electoral espanyola, democràtica que fins i tot es tingués fe en un procés de pau: sudamericans. O no són impor- dients per als grans resultats. I la com qualsevol massa, en copsaria mostra incapaç de condemnar 1977, 1983, Alger, Lizarra, Anoeta... I tants els treballadors i els immi- dialèctica de la metralla i la sang fa de seguida la por, i la por és la clarament el franquisme. Què totes han caigut pel mateix cantó. grants? L’excés, en tot cas, l’ha moltes dècades que sobra del tot. millor aliada de la desconfiança més caldria dir-ne? d pàgina 6 impressions directa núm. 32 / 10 de gener de 2007 ImpressionsImpressions

Francesc Arnau i Arias. Membre de la Koordinadora d’Osona Kontra la Tortura i l’Explotació Laboral /[email protected]/ A les Balears, Déu és del PP

hir, mentre caminàvem amb Partit Socialista de les Illes Aels meus amics de l’Obra Cultural Balears-PSOE...) i els qui se n’han Balear, ara un pas, ara un altre, cap mantingut al marge i tenen les al Teatre Municipal de Palma, jo mans netes, és a dir, el PSM. Sento anava rumiant que potser no m’hi els parlaments -breus, poc retò- trobaria massa bé, entre els que jo rics, plens d’història i realisme, imaginava nostàlgics del Partit gens “mitinguers”- i no em recor- Socialista de Mallorca (PSM), que den per a res els del PSC-PSOE. es disposaven a celebrar els Aquests del PSM, que no han estat primers trenta anys de la seva mai federats amb el PSOE, em història. I és que presentaven un recorden més aviat els militants llibre commemoratiu, ple de foto- d’aquell primer PSC (reagrupa- grafies, dividit en trenta capítols, ment), encapçalat per en Pallàs als tants com els anys passats des de anys setanta, un home que va la seva fundació, el 1976, i “...en un morir massa aviat i ens va deixar lloc de Palma...” El teatre, on caben només amb el pressentiment que més de 200 persones, estava ple a les coses haurien pogut ésser molt vessar, i només a la vista del públic diferents, a Catalunya i en l’àmbit assistent, ja vaig anar canviant pretesament socialista, si aquell d’opinió: no feien cara de viure de partit hagués tirat endavant... la política. A la taula, hi havia entre altres el senyor Guillem Frontera, Autodeterminació intel·lectual de prestigi, una Vaig fullejant el llibre i veig la festació reivindicativa de la Diada Mentre anàvem pel carrer, a a les Illes, allò que han d’anar a d’aquestes persones sàvies que a fotografia del Teniente Coronel del 31, en record de l’entrada dels aquelles hores de la matinada, em buscar tan lluny, potser no se’n qualsevol col·lectiu polític li agra- Tejero, -el de la Guàrdia Civil- catalans a Mallorca, l’any 1229, va sorprendre una mica la imatge mourien... I penso que això no deu daria de tenir a prop. Gairebé cada engegant trets dins del Parlament data que es considera l’origen de d’aquells joves, que anaven ésser massa positiu per a aquest dia publica una columna d’opinió, de Madrid, l’any 1981. Em sembla la Mallorca actual. A més s’ha de enganxant els adhesius als fanals i país, fora del qual tants joves han a la contraportada del Diari de les molt pertinent que ens recordin fer un concert amb “Al-Mayurqa”, contenidors, per convocar la de passar els millors anys de la Balears i la d’avui està dedicada a ara aquell episodi, ara que tot just “Betagarri” i “Oprimits”. Tot això manifestació. Ho feien de manera seva vida, els més inquiets, els més diferenciar entre els partits polí- farà un any que el General Mena amb el lema “Som una nació”. festiva i sense preocupar-se de combatius...Per això recordo ara tics que, directament o indirecta, Aguado va fer la seva arenga Després del sopar de germa- qui els veia o qui no. Aquí no aquella broma que durant l’acte han participat en la corrupció colpista contra el tímid Estatut nor, al restaurant de Cal Lluc, on tenen ordenança cívica, encara. del PSM va fer el senyor Guillem d’Andratx (PP, Unió Mallorquina, d’Autonomia de Catalunya. Ens ens varen servir uns “frits” que Això a Barcelona, en aquests Frontera, en dir que sembla com si parlen dels Països Catalans i del tothom va trobar deliciosos - moments, és impensable. En el a les Illes, Déu sigui del PP. Algú li Dret d’Autodeterminació, de la patates fregides i carn tallada a millor dels casos, t’hi jugues una recorda que el PSM sempre ha defensa que ja se’n feia a les Illes, trossets molt petits-, remullats multa que Déu n’hi do... tingut la fama d’estar ple de Existeix un a principis dels anys noranta, quan amb Lambrusco de l’Emília... mestres i capellans. I que què a Europa tantes petites nacions - vàrem fer una caminada d’un La joventut emigrada diran els capellans, en sentir això... sentiment fins aleshores sense Estat- varen quart d’hora, per arribar al I em fixo en aquesta joventut que En Frontera respon que precisa- aconseguir el seu propi. “Pinsell”, un ‘bareto’ del rotllo, on m’envolta, i m’adono que molts ment els capellans són els primers general entorn Aquí, Esquerra Republicana s’hi poden trobar tant els ‘anar- d’ells estan a Palma només per uns de saber-ho. de les Balears, partit petit i extra- cos’ com els Maulets, com algun dies, igual que jo. Després han de I tothom interpreta que se’ns del fet que seria parlamentari, té un discurs dife- antic del PSM. A la barra, vaig tornar cap a Barcelona. O més està donant un motiu més per terrible que el rent del de Catalunya. A més, sentir com feien broma sobre lluny: cap a París, a treballar en continuar la lluita, ja que existeix aquí no tenen gaire opcions per algun dels parlaments que el dia una universitat francesa. O a un sentiment general entorn del PP guanyés a les pactar, prefereixen portar una abans s’havien escoltat al mateix Brussel·les, o més amunt de fet que seria terrible que el PP línia més nacionalista i menys Teatre Municipal, amb motiu de Londres. O allà on els portin les guanyés a les municipals i autonò- municipals i social, de moment. l’homenatge al poeta Damià necessitats del seu desenvolupa- miques del proper mes de maig. El Huguet, mort prematurament i ment personal. Em fa la impressió, PP, que està assajant a Mallorca les autonòmiques Diada del 31 de desembre recent, als 50 anys. Parlen, per però, que aquesta emigració és mateixes maniobres de control En acabar l’acte, tothom s’aco- exemple, dels interessos econò- molt més forçada que volguda. electoral, posades en pràctica del proper mes miada fins al dissabte a la tarda, mics d’Eliseu Climent, l’editor Em sembla que, com tants aquests últims anys pel Partit de maig dia 30, quan s’ha de fer la mani- valencià. emigrants, si trobessin a casa seva, Republicà dels Estats Units...

Pere Casaldaliga i Jose María Vigil. Sacerdots /[email protected]/ En aquesta hora de la nostra Nicaragua

icaragua està vivint una hora grans decepcions per aliances se per vençuda, cal viure un A les comunitats cristianes de especial,N ambigua, de decepció i espúries, processos de corrupció, sandinisme de Poble i per al Nicaragua, amb les quals hem de desafiament i d’esperança i claudicacions, veritables traïcions L’esperit que Poble, antimperialista i socialitza- viscut tantes hores belles, els d’entusiasme renovat també. Una a les expectatives de tot un Poble dor amb reformes substancials. El renovem el testimoniatge del hora que és fruit de moltes hores, i de tot un Continent. ha de regir veritable sandinisme no pot tole- nostre afecte i solidaritat. El de molts dies. Hem acompanyat Diem que Nicaragua viu una el destí de rar la pobresa extrema de Regne de Déu exigeix obstinació, el procés de Nicaragua i hem anat hora especial. Entre les persones, Nicaragua, la corrupció política i de vegades ruptures, i no rebent moltes comunicacions comunitats i moviments que hem Nicaragua que ha tacat el país abans i permet concessions ambigües, ni, amigues i, fins i tot, invitacions anat acompanyant a Nicaragua, el després de la bella victòria. menys, traïcions manifestes. oficials. No farem una anàlisi de comentari és simultàniament de és aquell No som ningú per donar Els abracem amb el major la conjuntura de Nicaragua. frustració i d’esperança provada. consells de tot un Poble. Per amis- afecte i renovat el compromís Escrivim com a apassionats per Una cosa ens queda molt sandinisme de tat, per una militància comuna, per fratern de seguir caminat cap a la aquest Poble i per les esperances clara: l’esperit que ha de regir el una esperança, molt cristiana fins i Nova Nicaragua que es forja dia a que ha suscitat i a les quals no destí de Nicaragua és aquell Sandino, dels tot, vam reafirmar la nostra comu- dia, a pesar de tots els pesars, a volem renunciar. Seguim units a sandinisme de Sandino, dels nió amb la Nicaragua profunda, partir de la realitat, en l’opció per tantes persones entranyablement herois i màrtirs, de la joventut i herois i màrtirs, amb el sandinisme veritable, amb transformacions radicals i en el volgudes. les mares heroiques. No n’hi ha de la joventut l’aportació que Nicaragua pot i ha servei desinteressat. Nicaragua Enmig d’heroismes i realitza- prou amb l’etiqueta de sandinis- de donar a aquesta Pàtria Gran pot i ha de ser la Nicaragua cions, suscitant solidaritat i tes; per amor a Nicaragua i per i les mares que Sandino Bolívar, Martí…van Nicaragüita que “el Déu dels essent per a molts un exemple de respondre a tanta solidaritat i a somiar i per la qual van donar les pobres” vol i que somia tot un revolució popular, hem viscut una esperança que no vol donar- heroiques seves vides. Continent. 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 impressions pàgina 7

Dani Lacasa. Sociòleg /[email protected]/ Penitència

ls problemes que es generen que van molt més enllà de la Eal voltant de les drogues neixen, privació de llibertat ja que hom en la seva major part, dels espera el càstig del qui gosa no mitjans establerts per combatre- acatar les normes. I aquí és on les. Que la situació millori és els mitjans de comunicació de també, un compromís social per masses contribueixen a fer de la tal de posar fi a la controvèrsia consciència popular una aliada entre el desig d’ajudar la gent del sistema penitenciari. Ho fan drogodependent i, alhora, el quan alimenten i perpetuen desig d’eliminar-los. Una cosa és tòpics i quan exerceixen d’exe- ben clara, un aparell repressor, cutores de pena en plaça engendrador de persones perse- pública. guides per la llei, no és un mitjà Gran part dels pressupostos que pugui fer millorar la condi- destinats a millorar l’atenció del ció del ‘ionqui’, toxicòman, drogodependent en l’àmbit drogodependent, usuari de penitenciari recauen en tracta- drogues, és a dir, d’aquell que ments fonamentalment farma- pateix la ironia de veure una cològics i/o psiquiàtrics, que per ràpida evolució en l’eufemisme si sols no suposen cap garantia que el titlla i ben lenta en la seva pels seus destinataris però sí per condició real. al substanciós lucre de la indús- Ètica i lleis estenen els seus tria farmacèutica. L’absentisme llaços per donar llum a la faula com a fi desitjable ha fracassat d’un món sense drogues, en la una vegada rere una altra, tot i que es casen aquestes amb així, es continua donant un fort l’home del sac. Així, per un suport a programes obstinats en govern, desplegar el llençol de la cessió del consum. I no es protecció i seguretat és tasca tracta de creure que ningú és viable a mitjà, llarg termini, o bé de la dinàmica cíclica de excar- D’alguna manera o altra, tots i fàcil quan la relació causa- capaç d’abandonar l’hàbit sinó mai, existeixin vies alternatives. ceració- nou ingrés. totes juguem un paper en la efecte entre droga i criminalitat de ja que per als qui això no sigui Una persona pot regularitzar, Mentre persisteixi l’ambigüi- construcció de la imatge del se sustenta des de la mateixa amb ajut, un consum d’heroïna tat que el mateix aparell que drogodependent dins la cons- societat civil. Aquest cavall de alhora que s’allunya de l’exclusió auxilia és el que exclou i elimina, ciència popular. Així doncs Troia de poder i control no social, del deteriorament accele- seguirà havent-hi una gran també som responsables de fer només és l’engranatge idoni per rat de la salut i de l’estigma desigualtat en les possibilitats que delinqüent i drogodepen- perpetuar la situació, sinó que Les aliances públic. de realitzar un procés sensat de dent siguin conceptes perfecta- també contribueix a que el dret Molts usuaris de drogues millora de qualitat de vida, i fins ment dissociables. Però, per ancestral de prendre o no pren- entre Estat i inicien un tractament de la seva i tot, potser, de deshabituació assolir això no podem estar al dre una droga sigui arrencat de dependència dins la presó. entre aquells que han arribat a servei de les nostres pors, a brui- les capacitats d’autodetermina- indústria Aquest fet ens hauria de fer desenvolupar una forta depen- xes i ungüents, dels fantasmes ció i d’ autoaprenentatge de plantejar-nos si els serveis fora dència física i psíquica de les que generem des del no reconei- l’individu. Les aliances entre farmacèutica de l’àmbit penitenciari són sufi- drogues. Sabem que el lucratiu xement de la por vers nosaltres Estat i indústria farmacèutica no contribueixen al cients. I si els serveis d’atenció a negoci de les drogues il·legals, mateixos. Por a mi, por a l’altre. només contribueixen al binomi drogodependències són insufi- així com l’aparell repressor i Font d’inseguretats, dependèn- droga- delicte, sinó que també binomi droga- cients no és per la manca d’es- punitiu, són agents sustentadors cies, alienació. Aquesta por és fan de les drogues el que mai forç i dedicació dels d’aquesta situació; tot i així bona aliada de les urnes, que en haurien de ser, veritables delicte, i fan professionals que hi treballen, d’una manera o altra recolzem la són bones coneixedores i l’ins- presons psíquiques. sinó, possiblement, perquè els prohibició i el càstig. Sabem que trumentalitzen per poder estar La idea més generalitzada i de les drogues pressupostos estan poc pensats existeix un entramat d’interessos ben farcides de vots el dia que que segueix funcionant és la de per a recursos òptims per allun- politicoeconòmics que no van toca jugar a la democràcia; creure en el sistema penitenciari veritables yar el drogodependent de la amb nosaltres i que, a més, després d’haver fet fortes com un mitjà eficaç, necessari i seva situació d’exclusió i per a sovint ens perjudiquen; però campanyes que avalen seguretat beneficiós per qui rep la pena. presons poder armar-lo de les eines donem crèdit a missatges i confort, és clar. Però la presó compleix funcions psíquiques necessàries per desvincular-se dogmàtics i paternalistes.

David Fernàndez. Ateneu La Torna /[email protected]/ Mossos ite domum

s veu que hem d’estar cofois Són inútils per insignificants. deix en la primera: l’especulació espaordits. Única opció d’arrel valents de fer-ho? Fet i fet, us comE mai. Ens diuen que el preu Sento posar-me dràstic, però el és una fera assedegada enmig possible i plausible: resistència atrevireu? De debò? Em jugo tres dels pisos, al final d’aquest any mercat immobiliari obliga. d’un corral. Els ajuntaments –i els col·lectiva, comunitària i manco- til·les antirepressives a que no que comença, només s’apujarà un Paràbola primera. El mercat poders públics en general- van munada (joves, grans, rellogats i teniu per fer-ho ni un sol gram 9,5%. És a dir, aquell forat entafo- lliure va tan desbocat com una donant carn a la bèstia indòmita hipotecats) i tret a la fera en nom dels quilos de valentia i les tones rat de 50 milions, només costarà fera rabiüda; és una màquina que pidolant-hi engrunes, esdevenint de Fuenteovejuna. Matem la fera de dignitat dels i les qui, 55 milionets. Alegria, doncs, rient es cruspeix l’inventor, Saturn quelcom més que còmplices i fem desaparèixer la xacra. desobeint i okupant no deixen ni per les butxaques: els corifeus empassant-se els fills. I després enriquits que no mouen un sol Mentrestant, en l’interludi, un sol dia de denunciar l’especu- mediàtics celebren un suposat de pensar-hi i repensar-hi, només dit mentre els ramats fugim només una reclamació estadís- lació contra la qual vosaltres mai alleugeriment (?) presentat –a m’hi reconec en una opció plau- tica futurible amb risc de futu- moveu un dit. sobre- com a descens del preu de sible: el sacrifici de la pobra risme ucrònic. Ara que sabem Però, per tot allò de respec- l’habitatge. Sóc de Lletres, però bèstia, que en aquest ni és pobra, L’especulació que els Mossos han batut records tar els temps i no anticipar esde- arribo a entendre que un descens és força bèstia i no mereix cap el 2006 amb 150 desallotjaments veniments, esperaré a tenir la lineal del preu seria que costés compassió. Ho dic obertament: és una fera (“la política en suport dels maleïda resposta estadística el 45 milions i no pas 55, és a dir, un tret entre cella i cella –figurat, febles” que va anunciar Jordi proper 31 de desembre. I en cinc milions més. La màgia de les s’entén- a l’especulació que assedegada Guillot, suposo) estaria bé ence- parlem aleshores. Mentrestant, paraules prostituïdes pel Poder: campa impunement per barris, tar la porra del 2007, que va podria posar espelmetes a Santa tenim una baixada que s’apuja un ciutats i litorals. La resta se’ns enmig d’un començar dimarts 2 a Sant Rita, patrona dels impossibles, i 10% en una democràcia que presenta com un granet en el Andreu amb 70 desallotjats i va pregar que Déu m’escolti. Però tortura de meravella. Vés per on. desert, l’hàbit que mai fa el corral. Matem seguir dilluns 8 acarnissant-se saben... servidora no creu en Déu. Bé. Dit això, un ja comença a monjo, les excuses i els brindis al amb el Mambo sota Bona Nova I menys en el déu del mercat pensar, fa temps, que no hi ha res sol de sempre i més acumulació la fera i fem del Nou Desallotjament Express. lliure que tot ho compra i ho a fer contra l’especulació. No de paciència, que és el que més desaparèixer Atents senyors de la porra: reven: pisos, porres, policies i existeixen les mesures pal·liatives ens sobra en els darrers temps. quants especuladors detindreu polítics al 3%. A reveure. ni de contenció ni de moderació. Paràbola segona, que reinci- la xacra aquest any? O millor, sereu tan Benvinguts al 2007. Bon any. pàgina 8 Impressions directa núm. 32 / 10 de gener de 2007

Navegant Incívica per gràcia de l’ajuntament per la xarxa Vergonya aliena Eulàlia Zaballa i Camprubí tori per negociar permisos que mai no arri- Pepeta Rei, Osona Berga ben, o bé, es concedeixen en condicions conscientment inassumibles. Baquèira té neu í: vergonya aliena, és el que i llibertària, ni llibertina. Incívica per Hi ha exemples a dojo. L’any passat es va Ssento llegint l’article d’en gràcia de l’Ajuntament de Berga. impossibilitar que un grup de joves de la Sostres al diari Avui del 23 de NConseqüència simplista: sanció de ciutat organitzés una festa gratuïta per cap em tornat de les festes desembre de 2006. Vergonya i 1500 euros per portar la cultura crítica al d’any al pavelló municipal. Enguany, l’ajun- amb forces renovades i ràbia, perquè no és pas la primera carrer i al marge dels circuits comercials i tament n’ha pres nota i ha cedit l’espai Hamb ganes de començar vegada que menysprea pública- institucionals que sotmeten la creativitat a públic al sector privat perquè ens faci l’any amb un somriure i no pas ment les dones: totes, així, en la dictadura més subtil, la dels diners i passar per taquilla després de les 12 campa- amb el moviment de budells general... administracions. nades. que ens poden arribar a generar Aquesta vegada, qualifica el El nostre alcalde és incapaç de mirar La cirereta al pastís repressiu són les alguns dels comentaristes de fet d’alletar un nadó en un amb un altre prisma que no sigui el pura- recents multes que hem rebut 23 ciutadans forumistes que trobem en restaurant de “espectacle”. I ment sancionador cap a les iniciatives de Berga, que alguns mitjans i polítics aquesta secció. Per això, al sentencia: “ és que les dones a populars que s’autoorganitzen a casa nostra. pretenen exclusives de llibertaris bergue- primer número de 2007, hem Catalunya, pel simple fet de ser- Un bon grapat de veïns i veïnes de Berga dans. Aquesta sanció se’ns imposa a molts i navegat per la xarxa de la ironia ho, ja no han de demanar permís estem extenuades de reunir-nos al consis- la resposta també. i hem llançat l’àncora a tocar per fer res?” del port de Busot Algú que se sent ofès pel fet (www.busot.ca). de presenciar un fet tan natural (i Els responsables d’aquesta tan tendre!) crec que és un Les cartes han de tenir una extensió aturada en el nostre viatge per la malalt. cartes màxima de 1.500 caràcters (amb espais) xarxa ens han cridat l’atenció Però la irresponsabilitat dels amb un titular: “El Dioni se’n va editors de l’Avui, en permetre i han de portar: esquiar... i es fa retratar”. aquest article i altres de signatura, localitat i contacte Sembla que aquest esperpèn- semblants, és molta. Perquè es tic personatge ha generat certa comença amb el menyspreu fixació entre els articulistes de escrit i s’acaba amb crims de Busot: “Que el Dioni és el rei del violència “domèstica” (adjectiu cuento i de l’art de figurar ho pervers: perquè ens remet a la saben des del seu Alcampell idea de violència habitual). natal fins a Nova Delhi passant Es comença amb acudits per Mèxic DF, per on s’ha passe- masclistes i s’acaba com s’acaba. jat recentment en unes transcen- I els jutges masclistes, res: a dentals missions d’Estat. I, per menjar el tiberi de Nadal, a posar suposat, també ho saben a panxeta feliç, i que els pares que Baquèira-Beret.” no paguen la pensió alimentària I no obliden la vinculació als fills (que són munió) s’ho política: “Entre els periodistes passin bé, també, amb els diners Envieu les vostres cartes per correu electrònic a que cobrien la presència de la que s’estalvien. Les mares, ja fan [email protected] casa reial espanyola a la Val miracles. Les mares, ja se’n encara es recorda amb sornegue- surten, com sigui. o per correu postal a ria els esforços de Duran per Fins que les maten. Juan Ramón Jiménez, 22, 08902 Hospitalet de Llobregat aconseguir immortalitzar-se al costat del monarca espanyol quan aquest passava les seves al voltant de l’escenari i, bàsica- nem que no s’arruguin davant de vacances d’hivern a l’estació occi- Així tracta ment, aplaudir com bojos tot el la pressió de l’oposició, de la tana. Per cert, que va ser des de ‘El Terrat’ al seu que digués el Cartanyà. Durant Carta als premsa, de la patronal, de la la seva segona residència a la Val una estona també hi van ser el ‘Reis Mags’ banca i de les immobiliàries. d’Aran (segona és un dir), des d’on públic per Cap Tomàs Molina i el Francesc Gairebé res. Perquè, després de l’amic Josep Antoni va viure la nit Mauri. Ens hi vam estar, drets Jordi Oriola i Folch (un nen molts debats identitaris (impor- i matinada del 21 de gener de d’Any (insisteixo), fins a dos quarts d’11 gran), Esplugues del Llobregat tants però excessius, perquè el 2006. Sí, aquelles set hores en Susana València Soler, de la nit! moviment es demostra cami- què Artur Mas va tancar amb Sant Joan de Vilatorrada Perquè no defallíssim, ens olt honorables senyors reis nant), molts debats estèrils sobre Zapatero l’Estatut de la Moncloa van anar a buscar aigües que Mmags Montilla, Carod i pactes electorals i sobre polèmi- sense que el líder d’Unió en i la nit de Cap d’Any vau mirar gairebé vam haver de suplicar. Saura: Aquest any ens hem ques mediàticament creades tingués ni idea”. STV3, us vau fixar en el públic Com que, cap a les 9, la gent portat molt bé. Hem tornat a d’embolica que fa fort, la mesura Tenint en compte que el que llença calces vermelles i començava a marxar, fastigue- derrotar la dreta i, com a conse- sobre l’habitatge ha estat la Busot fa pudor d’Esquerra confeti platejat al Cartanyà? jada, el director de l’especial de qüència, us hem tornat a donar la primera mesura vertaderament Republicana, no hi falta alguna Som alguns dels estúpids cata- Cap d’Any, Rubèn Mayoral, va majoria al Parlament, i el rei mag una mica social i d’esquerres altra floreta per al líder d’Unió lans que vam respondre a la baixar al plató i ens va animar, Montilla ha pogut ser nomenat d’aquest tripartit després de 3 Democràtica: “a la Val, Duran hi crida que El Terrat va fer a través simpatiquíssim, perquè aguan- President de Catalunya. Ens hem anys, ja que no havíem vist abans puja des de fa anys, com tots els del correu a començament de téssim una mica més (i no li portat com bons minyons i hem que la classe dominant catalana vinguts a més del Pla de Lleida desembre. El correu deia: ‘El espatlléssim la gravació): estat generosos i comprensius saltés amb una bel·ligerància tan que volen homologar-se a la Terrat necessita públic disposat a ‘després us convido a sopar i a tot i la desil·lusió pels regals que frontal i a l’uníson contra cap ‘gent bé’ de Barcelona i Madrid passar-s’ho bé i a participar anar de festa, si cal!’, va dir. Ja ens vau oferir l’any passat, que iniciativa del tripartit. Però, tot i que també hi tenen casa. Ahir d’una festa amb un munt de fora del plató, ens van tornar les van ser molt soroll i poques nous. ser, encara, una mesura massa dijous, el gran Dioni va fer la cares conegudes de Tv3’. El que jaquetes i vam veure que el Per tot això, creiem que no tímida, ja comenceu a dir que la primera esquiada de l’any (sobre de veritat va passar us ho explico sopar, ni olorar-lo. Hi havia ens mereixem carbó i us volíem suavitzareu, que el seu objectiu és neu i de dia, volem dir) i va voler ara: Ens van convocar el dia 22 a entrepans ben a la vista, en un demanar algunes cosetes. En només pedagògic, però que no immortalitzar-la”. dos quarts de 4 del migdia al raconet, però ens van dir que no primer lloc, malgrat el soroll i les s’aplicarà, etc... Ja us esteu pene- Finalment, llencen una plató del Buenafuente, a Sant eren per a nosaltres, que no poques nous, no creiem que la dint d’haver molestat la bèstia i pregunta força interessant a Just Desvern. Havíem d’anar s’havia previst, que eren per a solució al soroll sigui l’acceptació us fa por fer-la enfadar de debò. l’aire, sobretot per als fans del mudats, de festa. Érem una l’equip del plató! Vam demanar acrítica dels dos socis minoritaris Us comminem a ser valents i Dioni: “quin director de diari es seixantena de persones vingudes que sortís el director a donar- a la voluntat del PSC perquè, en conseqüents amb l’ideari prestaria a enviar expressament d’arreu de Catalunya. A les 4, ens nos explicacions. ‘Ara no pot, té realitat aquest partit, tot i ser el d’esquerres que prediqueu, ja que una fotògrafa fins la cota 1500 van fer entrar a una sala, ens van feina’. I així fins a tres vegades. El més votat dels tres, ha baixat i la ciutadania no trobarà la il·lusió de Baquèira a fer una instantània fer passar pel detector, ens van motí de seixanta persones això vol dir alguna cosa. Per tant, per derrotar permanentment la per encàrrec i publicar-la l’en- guardar els abrics i les bosses, enutjades, esgotades, estafades, tot i el desitjable propòsit de no dreta si només serveix per fer demà a tota castanya?”. I la ens van oferir cava i minicrois- sense berenar, sense sopar, i de donar munició a la premsa de polítiques igualment de dretes o resposta és…: “Doncs únicament sants de xocolata i sobrassada i mala llet no el va fer sortir. dretes, esperem que les resolu- de centredreta. Ja estan havent-hi el del rotatiu fundat el 1881 a ens van tenir més d’una hora Una noia de producció, cions del tripartit siguin consen- manifestacions massives pel dret Barcelona per Carlos i drets. Passades les 5, va venir una morta de vergonya, ens va dir suades entre les posicions a l’habitatge i, si ens voleu engan- Bartolomé Godó, La Vanguardia noia de producció i ens va dir que l’equip ens oferia el seu ideològiques de tots tres partits. yar amb “tirites”, s’acabarà esvalo- española. Visca els tòpics perquè que la cosa anava amb retard i sopar. El Terrat, TV3, Cap d’Any… Per altra banda, ens alegrem que, tant el galliner. Seria molt lleig en aquest cas, una imatge -amb que ens passarien a una altra sala vergonyós. Senyor director, no per fi, la dificultat per accedir a que els propis reis mags d’orient tot el que al darrere ha compor- per poder seure. Allà, alguns vam volíem el sopar dels treballa- l’habitatge sigui considerada com haguéssiu de rebre precisament tat- també val més que mil trobar cadira, però d’altres no. dors, volíem que sortís a dema- un problema inaguantable i que carbó, però no pas del Fumera, paraules”. Us recomanem que Cap a les 6, ens van fer entrar al nar perdó”. necessita una solució política i no sinó dels propis nens i nenes bons mireu la foto… plató. Havíem de posar-nos drets només mercantil. Però els dema- d’aquest país que us estimen tant. 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 així està el pati pàgina 9

Així > Pàgina 10 > Pàgina 11 > Pàgina 12 Manel Lao, director de la La immobiliària Renta Les plantilles amb conflictes multinacional catalana del Corporación s’enriqueix laborals a Catalunya es està joc CIRSA va ser detingut a comprant els solars que coordinen per a realitzar una Buenos Aires amb 500.000 mesos després adquirirà manifestació unitària el el patipati euros en diner negre l’Ajuntament de Barcelona proper 21 de gener

BERGUEDÀ // 150 PERSONES ES MANIFESTEN CONTRA L’ANOMENADA ORDENANÇA DE CONVIVÈNCIA Entitats de Berga denuncien la nova ordenança cívica de l’Ajuntament

✑ Estel B.Serra /[email protected]/

l 30 de desembre a la tarda, tancant el 2006, una marxa de Etorxes de més de 150 persones va recórrer el centre de Berga, des de la plaça Sant Pere a la plaça de les Fonts sota el lema “Tomba- rem l’ordenança”. Un any i mig des- prés de l’aprovació de l’Ordenança de Convivència Ciutadana i Bon Govern pel consistori encapçalat pel socialista Ramon Camps; el balanç de les entitats del poble és negatiu. Un dels darrers exemples són les vint-i-dos multes imposa- des a les persones identificades en una jornada lúdica i reivindicativa contra l’ordenança el 30 de setembre, a la plaça de les Fonts. 22 persones van ser identificades i multades durant una jornada lúdica a la plaça de les Fonts

Les multes, signades per l’Al- Manifestació contra l’ordenança de Berga Berguedà Llibertari calde, tenen errors de forma (articles que no corresponen amb la Recollida de signatures i La regulació discriminatòria ta-republicà l’ha dissenyat com sanció) i els seus imports oscil·len nous actes per Carnestoltes de l’espai públic El 1985 es regulà una altra trava a les entitats que entre 750 i 1.500 euros. L’Ateneu Ara, els esforços s’encaminen a aug- Les anomenades “ordenances de els són contràries. Els problemes Columna Terra i Llibertat també mentar les tres-centes signatures civisme” i el debat “cívic-incívic” la potestat municipals amb certs col·lectius ha estat multat, amb un marge recollides en diferents actes i que s’han popularitzat els darrers dos daten de lluny, amb exemples d’entre 30 i 750 euros. La marxa es lliuraran al Consistori a finals de anys. No obstant, les primeres sancionadora com la batuda “antidroga” del del 30 de desembre s’ha convertit gener. Totes les multes s’han reco- normatives d’aquestes daten de 2004, que va acabar amb una en una mostra de rebuig tant a rregut i s’han respost amb un des- 1985 amb la Llei de Bases de dels alcaldes càrrega indiscriminada, o les ame- l’ordenança com a les conseqüèn- plegament més explicatiu de les Règim Local, que regula la potes- naces a espais com el Casal Panxo, cies que se n’han derivat. Al fina- sancions. Els propers actes seran tat sancionadora dels alcaldes, que l’ordenança pretén regular l’Ateneu Llibertari o la revista El litzar es va llegir un manifest i es per Carnestoltes, reivindicant l’ús utilitzada per Camps. Segons els l’espai públic restrictivament i Pèsol Negre. Més informació a van cremar les sancions. per a tothom de l’espai públic. afectats, les sancions demostren denuncien que el tàndem socialis- berguedallibertari.org d Cronologia d’un any i mig de la nova normativa polèmica Més ajuntaments s’apunten a la > 3 de maig del 2005.- El Ple barraques anuncien que es plan- amb associacions de veïns que “moda cívica” Municipal de Berga aprova la ten i anuncien mobilitzacions. demanen més mà dura de l’Ajun- nova Ordenança de Convivència Camps accedeix a reunir-se amb tament en l’aplicació de l’orde- ✑ Redacció Directa multitudinàries, a Lleida la Candi- Ciutadana i Bon Govern. Aquesta mediació de la Plataforma per la nança, per tal d’explicar els seus datura d’Unitat Popular ha presen- entra en fase d’exposició pública Convivència. Es signa un acord en projectes. eguint l’estela marcada pel tat una llarga llista d’alegacions. i s’obre el període d’al·legacions. què l’Ajuntament es compromet a > Finals de novembre.- 22 per- Sconsistori de Barcelona, ja són Aquestes denuncien, sobretot, que > 27 de maig del 2005.- Mor no posar impediments als col·lec- sones reben multes sota la falta desenes els municipis que s’han “no inclogui una sola mesura per la assassinat Josep Maria Isanta a la tius llibertaris. greu d’ocupar la via pública sense apuntat a redactar i aprovar la seva inclusió social”, el que suposaria, Patum. Dies després, unes 100 > 14 de juny del 2006.- Dos permís. pròpia ordenança de civisme i segons l’agrupació, “un retrocés entitats creen la Plataforma per dies abans del concert de Patum, > 9 de desembre.- En el lliura- convivència ciutadana. No sempre evident per a construir un escenari la Convivència del Berguedà. l’Alcaldia exigeix als organitza- ment de premis Ciutat de Berga a hi ha hagut protestes, però no han social en que el respecte mutu i la > 30 de juliol del 2005.- Es dors una fiança de 1.000 euros, la Cultura, al Teatre Municipal, faltat els pobles i ciutats on dife- participació ciutadana siguin els publica l’Ordenança al Butlletí sense avís previ i fora del pacte. més de 50 persones intenten rents col·lectius, entitats o grups motors d’aquesta convivència”. Oficial de la Província sense Es retornarà sis mesos després. entrar, sense èxit, per lliurar a municipals han alçat la veu contra La CUP de Mataró també ha al·legacions. > 30 de setembre del 2006.- En l’Alcalde un xec de 33.000 euros; unes normes que consideren, en denunciat que l’Ajuntament “prac- > Desembre del 2005.- Els una jornada contra l’ordenança, import global de les multes. els millors dels casos de “tarannà tica la censura amb les sancions col·lectius aconsegueixen reunir- s’ocupa la plaça de les Fonts > Mitjans de desembre.- Vint autoritari i no garantista envers la econòmiques de l’ordenança”. A se amb l’Ajuntament. El Consisto- durant tot un dia. La policia local persones entren al ple municipal ciutadania”. Sitges, l’Assemblea de Joves es ri, però, no complirà les promeses. identifica unes vint persones. i lliuren a l’alcalde feixos de bit- Per posar alguns exemples, a queixa què “l'ordenança prohibeixi > Maig del 2006.- Poc abans de > Novembre del 2006.- Els llets falsos en denúncia de les més de Berga i Barcelona, on s’han moltes accions quotidianes” però la Patum, els organitzadors de les col·lectius llibertaris contacten multes. realitzat les mobilitzacions més no doni solucions o alternatives”. pàgina 10 així està el pati directa núm. 32 / 10 de gener de 2007

TERRASSA //IMPUNITAT EL VALLÈS //LA TRAMA INTERNACIONAL D’UNA EMPRESA TERRASSENCA Nova agressió dels Mossos Enxampen al director de CIRSA d’Esquadra a un jove egarenc amb 500.000 euros no declarats

✑ Directa Terrassa ✑ Directa Terrassa /[email protected]/ /[email protected]/

l passat 30 de desembre van l passat 14 de desembre les Eser detinguts dos joves que es autoritats duaneres de l’ae- dirigien a la jornada de portes o- Eroport Jorge Newbery de bertes convocada per l’Assemblea Buenos Aires van retenir Manuel d’Okupes de Terrassa al nou Cen- Lao Hernández, president de la tre Social Okupat “La inevitable”. multinacional del joc terrassenca Els fets van succeir a mig matí CIRSA (Companyia Internacional quan els joves van arribar al C.S.O. de Recreativos S.A). Lao va arri- Aquest estava tancat i, mentre es- bar amb un vol privat de la seva peraven que s’obrís, es van posar a companyia d’avions, Executive jugar amb una pilota. La pilota va Airlines, acompanyat de Fermín caure al pati de la fàbrica i un dels Ferran, el cap de seguretat de joves va saltar un mur per recupe- l’empresari, i quatre persones rar-la. En aquell moment, van apa- més. El motiu de la detenció va rèixer quatre cotxes dels Mossos ser la introducció de 500.000 d’Esquadra, que van procedir a i- dentificar-los i detenir-los. Durant la detenció un dels joves, que era El jutge Garzón menor d’edat, va ser colpejat vio- disposa d’un lentament per un dels agents. Da- vant la rapidesa de la intervenció i sumari sobre el nombre de patrulles sembla que el cos policial hagués desplegat un CIRSA des de dispositiu especial amb motiu de la jornada de portes obertes. 1999 per Un menor és narcotràfic i rentat de agredit i vexat Manuel Lao i el jutge Garzón mer talp dins l’organització ar- Pedro Vergez alias “Gaston”, tor- capitals que L’advocat Gonzalo Boye va inten- mada Euskadi Ta Askatasuna. turador de la Perla (Centre Clan- durant la tar aconseguir informació sobre Doncs bé, segons el propi Garzón destí de Detenció a la dictadura no agilitza el sumari 251/99 que el jutge el senyor Aloi, de professió pilot argentina) i creador del grup pa- detenció i la Baltasar Garzón té a la taula des d’helicòpters, actualment està ramililitar i parapolicial Coman- posterior estada euros sense declarar al país d’aquell any tot i que encara no desvinculat de tota activitat do Libertadores de América. Per argentí, juntament amb ampolles ha actuat contra ell. Segons la policial i el 2005 treballava al altra banda, la setmana passada a comissaria de vi i pernils. La multinacional revista Ardi Beltza (tancada pel Brasil amb CIRSA. En aquest país, el setmanari El Triangle va des- ha justificat, mitjançant un comu- mateix jutge) el 28 de Juliol de l’any 99. l’empresa egarenca va vetllar una història que va passar Després de la detenció els nicat, que els diners són “una 2000, la brigada de delictes ser acusada de contribuir il·legal- joves van ser traslladats a la nova espècie d’assegurança davant de monetaris va prendre declaració ment al finançament de la cam- comissaria dels Mossos d’Esquadra, qualsevol imprevist, com per a Lao per aquesta investigació, panya del Ministre d’Esports i Vinculen situada a la carretera de Ma- exemple, problemes de salut”, tot Turisme del Brasil, Rafael Greca, directius tadepera, al barri de Can Tusell. Allà i que aquesta quantitat de diners CIRSA tenia en en el seu intent d’accedir al va continuar el tractament vexato- sigui “per al comú de la gent.... govern a l’estat de Parannà. de CIRSA ri i les humiliacions cap al menor exagerada”. plantilla el 2005 que durant la detenció havia estat Aquest fet ha permès als Amistats perilloses a Argentina agredit. El jove menor d’edat va competidors de CIRSA a l’Argen- a Josep Mª Aloi, En els casos de blanqueig de di- declarar a comissaria i unes hores tina (Codere i Casino Club) apla- ners on s’ha vist implicada CIRSA amb la Triple A després de la detenció va ser posat nar-se el camí en la lluita per el talp del sempre hi apareixen personatges en llibertat. Per contra, l’altre detin- guanyar els concursos sobre els sinistres. Per exemple a l’Argenti- i extorturadors gut no va deixar les dependències bingos a la capital argentina i CESID que va na en una causa contra els famo- policials fins al vespre. Familiars també ha reobert les sospites de sos i conflictius Casinos Flotants fa dotze anys a Praga, en la qual d’aquest últim denuncien que els rentat de capitals en el món del provocar les que gestiona CIRSA hi va aparèi- Fermín Ferran (el cap de segure- agents es van negar a comunicar la joc i, concretament, de la multi- detencions dels xer el nom de Miguel Angel Egea, tat de Manuel Lao que va ser detenció del jove. nacional egarenca. De fet, aquest “El Colorado”, un empresari amb detingut amb ell a Argentina) “va Va ser un company dels joves any, a Xile, van refusar 5 ofertes independentistes diferents causes per estafa. El requisar el passaport i donar que va presenciar la detenció qui de CIRSA per la gestió de casinos. periodista Miguel Bonasso va cops de mà a la cara” a Juan Palle- va poder alertar dels fets a fami- En la cursa per aconseguir-ho, la de 1992 declarar al portal “Politica On rola, soci de l’empresa Inimpex liars i amics. Aquests van realitzar competència en aquell país Line” que diverses fonts vinculen RLO, per por que aquest utilitzés una primera concentració a les sis (Grup Enjoy) va esgrimir acusa- que se centra en moviments de Egea amb la Triple A (Aliança els contactes amb el govern txec de la tarda davant de l’ajunta- cions de narcotràfic i rentat de comptes bancaris a Andorra i Anticomunista Argentina) i amb per aconseguir la concessió del ment, i una segona concentració a diners. Per acreditar la situació paradisos fiscals com l’Illa Cai- el capità de l’exèrcit Héctor joc en aquell país. d les vuit de la tarda davant la legal i financera de CIRSA, es va man, el Canal de la Manxa o comissaria que va finalitzar amb la traslladar des de Xile fins a Panamà. Com acabarà aquest cas posada en llibertat del jove. Madrid el Superintendent xilè de encara és una incògnita, però les El poder de CIRSA a Terrassa L’endemà, el jove major d’edat Casinos de Joc, Francisco Leiva. primeres indagacions apunten detingut va anar a declarar al jut- Durant la seva visita va comptar que tot serà una cortina de fum. ✑ Directa Terrassa veniments públics. Per exemple jat núm. 4 de Terrassa acusat de amb l’assessorament de l’advocat Com va desvetllar la mateixa /[email protected]/ va intervenir com a padrí de 250 robatori amb força. Davant l’acu- Gonzalo Boye que li va donar revista basca, o el nou llibre enginyers/es tècnics de la UPC sació el jove va declarar-se mem- dues sentències de contingut “Cròniques del 6” de David Fer- IRSA ha estat el “Cavall de el juliol de 2006. L’obra “carita- bre del col·lectiu que ha okupat públic. Una d’elles era una sen- nàndez i fins i tot com reconeix CTroia” de la patronal ega- tiva” de Manuel Lao es materia- l’espai i va posar èmfasi en l’ab- tència del Tribunal Suprem que el propi Garzón en el seu llibre renca (CECOT) en molts casos. litza en la fundació que porta el surd “d’entrar a la fàbrica a robar desestimava el “recurs de cassa- “Un Mundo sin miedos”, el jutge Per exemple en la pressió per seu nom i on la vicepresidència objectes que ell ha aportat”. ció”, que està recollida a la va autoritzar la infiltració d’un aconseguir sòl industrial. L’any la du la seva dona, la tresoreria Actualment, el cas resta a l’espera Col·lecció Jurídica d’aquest orga- membre del CESID espanyol en 2000 va amenaçar de marxar de el seu fill i, entre les vocals, tro- de la sentència del jutge. nisme i un altre del Tribunal el moviment independentista Terrassa, tot dient que a d’al- bem les seves filles. Una de les Cal recordar que tot just fa Constitucional de 1993 que cons- català anomenat Josep Maria tres llocs com Madrid se li esta- “grans accions” de la fundació dos mesos de la implantació dels ta al Butlletí Oficial de l’Estat. Aloi, conegut com “Chema”. El ven facilitant molt més les ha estat el finançament de la Mossos d’Esquadra al Vallès i, en Ambdues ratifiquen la sentència talp es va infiltrar en els cercles coses. CIRSA és un dels poders imatge de Santa Elena (protec- aquest breu període de temps, ja condemnatòria per rentat de independentistes del Bages, sota fàctics de la ciutat, que busca tora de la llibertat de l’església) acumulen diverses acusacions capitals dictada per l’Audiència el comandament de Mikel Lejar- legitimar la seva presència mit- a la Basílica del Sant Esperit de per maltractaments. d Nacional al Sr. Manuel Lao. za, conegut com “El Lobo”, el pri- jançant el finançament d’esde- Terrassa. 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 així està el pati pàgina 11

SANT ANDREU DE PALOMAR //LA VENDA DE FABRA I COATS VA SUPOSAR 17 MILIONS DE BENEFICIS Renta Corporación: la connexió política amb el món immobiliari

✑ Lluc Salellas /[email protected]/

enta Corporación és la immobiliària del moment. REn l’últim any ha triplicat beneficis, ha sortit a borsa i ha aconseguit fer grans negocis amb l’Ajuntament de Barcelona, a tra- vés de l’adquisició d’antics com- plexos industrials com la “Fabra i Coats” al districte de Sant An- dreu o “La Escocesa” al Poblenou. I és que tot i que el seun nom a- pareix poc en espais publicitaris, Renta Corporación compta amb un consell d’administració de “luxe”, ple de noms coneguts per la seva militància política en partits com el PSC, CiU o el PP, persones vinculades a les altes es- feres del poder, i fins i tot alguns noms vinculats amb trames de corrupció com la de Fibanc. Renta Corporación compta amb un consell Gianluca Battista d’administració El desallotjament de 70 persones a la Fabra i Coats va tancar el negoci milionari de Renta Corporación

de “luxe” el regal d’accions borsàries a enti- bar a acords amb els governs lo- de les operacions de Renta Corpo- d’habitatge de CiU a Barcelona. tats com Intermón i Unicef. Les cals per construir urbanitzacions ración, gràcies als seus bons con- Finalment, i per acabar aquesta Renta Corporación no ha pa- accions van ser regalades, curio- de luxe amb camps de golf a la tactes amb els partits polítics que constel·lació de figures, en el con- rat de crèixer des de la seva crea- sament, abans del Fòrum 2004 (on costa africana. ostenten el poder. De fet, Renta sell d’administració, hi trobem ció el 2004, a resultes de la fusió la immobiliària hi tenia molts Corporación ha aconseguitt crèi- figures del PSOE com l’exministre d’algunes immobiliàries sota a- interessos) i aquestes ONG’s s’hi Una empresa de diner fàcil xer gràcies a les informacions pri- d’economia Carlos Solchaga, questa nova marca dirigida per un van apuntar sense fer cap mena Últimament, Renta Corporación vilegiades que ha tingut i que li Pedro Nuneo, professor d’IESE, peculiar personatge, Luis Hernán- de crítica. Aquesta campanya d’i- ha estat notícia per la compra i han permès fer unes inversions creu de Sant Jordi pel govern de dez de Cabanyes. Aquest barcelo- matge es completa amb el bany venda del complex industrial de segures. I és que la immobiliària CiU i membre de l’Institut Català ní, llicenciat a l’IESE i membre de d’elogis que ha rebut Hernández Fabra i Coats. Aquest complex, barcelonina compta amb un de Finances amb Maragall, o Car- l’Opus Dei, ha creat una empresa de Cabanyes per part dels mitjans que va ser desallotjat durant les seguint de figures que li faciliten la los Tusquets Trias de Bes, econo- potent sota la imatge de l’empre- de comunicació que l’ han qualifi- festes nadalenques, va ser com- feina. En primer lloc, la seva vice- mista que havia de ser conseller sa socialment i políticament cor- cat de filàntrop per la seva afició prat per l’ajuntament a la immobi- presidenta és l’exministra durant amb el govern Pujol però que no recta. Renta Corporación ha en- per Àfrica i la teòrica voluntat de liària per 47 millons d’euros, quan, el govern Aznar, Anna Birulés. En va poder ser-ho perquè va ser trat al mercat immobiliari amb construir habitatge social en a- segons l’oposició municipal, la segon lloc, i també dins l’organi- investigat per corrupció com a una imatge basada en la paritat quest continent. Al mateix temps, immobiliària només havia destinat grana de l’empresa, hi trobem Eri director de Fibanc, entitat que home dona en els seus órgans però, segons ha pogut saber DI- 30 millons a la compra de Fabra i Nemoto, antiga alt càrrec de la posteriorment va vendre a Berlus- directius, la creació d’una ONG RECTA aquest “filàntrop” barceloní Coats setmanes abans. Aquest Conselleria de Treball del tripartit, coni. Renta Corporación, un entra- que porta per nom Mixta Africa i aprofita els seus viatges per arri- negoci tan rodó és el paradigma o Francesc Ventura, exresponsable mat complex per estudiar. d Detenció il·legal de Nova okupació Mambo és desallotjada al carrer Planeta després d’un any de vida dos joves a Badalona ✑ Redacció Directa /[email protected]/ ✑ Redacció Directa d’instrucció núm. 3 i una altra per ✑ Redacció Directa joves de “robatori amb força”, /[email protected]/ via civil al jutjat de primera instàn- /[email protected]/ fet que va ser negat pel mateix l dia de la cavalcada de Reis, a la cia núm. 13. El magistrat penal va jutge de guàrdia. La Coordina- EVila de Gràcia va néixer un nou l centre social okupat de dones ignorar el procés civil i va ordenar ls Mossos d’Esquadra van dora d’Assemblees de joves de centre social. Una cinquantena de EMAMBO (Momento Autónomo el desallotjament amb data oberta Eefectuar el passat dia 3 de l’Esquerra Independentista persones van entrar a una gran de Mujeres y Bolleras Osadas) fou el passat 15 de novembre. Però hi va gener la detenció il·legal de (CAJEI) va denunciar els fets a finca situada al carrer Planeta can- desallotjat el 8 de gener al matí. Es haver un canvi de jutge, i l’actual dos membres de l’Assemblea través d’un comunicat i va exi- tonada amb Pere Serafí. És propie- trobava, des de fa un any, en un edi- magistrat no fou informat de l’ope- de Joves de Badalona “L’A- gir la llibertat immediata dels tat de l’empresa Zyland SL, que hi fici abandonat del carrer Arc del ració policial, que va considerar vantguarda” (AJIB) quan a- joves, una investigació interna pretén construir pisos de promoció Teatre núm. 8, al barri del Raval de sorprenent, improcedent i insòlita. quests, juntament amb altres que serveixi per depurar res- privada. Estava tapiat i abandonat Barcelona. Set furgons dels mossos Des de MAMBO es va emetre membres de l’Assemblea, es- ponsibilitats dins el cos poli- en el moment d’entrar-hi. La inten- van acordonar la zona i un grup d’o- un comunicat on s’explicaven els taven okupant un espai aban- cial i “el desmantallament ció de desallotjar per part dels peraris va tapiar portes i finestres. tallers i activitats que s’hi feien, i donat i en desús per iniciar un dels diferents cossos repres- mossos va portar a fer una concen- Van poder treure poques pertinen- es reafirmaven en “ser bèsties i projecte social per la ciutat. sius que actuen contra la po- tració el 8 de gener al matí. Final- ces, d’altres van desaparèixer. Era monstrues anormals en el circ de Les detencions, caracteritza- blació compromesa”. D’altra ment va quedar suspesa l’actuació propietat del Grupo Sastre SA, que princeses siliconades”. Van convo- des per l’agressivitat i la bru- banda, l’AJIB ha assegurat que policial i supeditada a actuacions havia interposat irregularment una car una protesta pel 12 de gener a talitat, es van basar en un de- seguirà la feina per assolir un judicials. Es farà una assemblea denúncia per via penal al jutjat les 20h a la Rambla del Raval. licte fals, ja que s’acusava els espai per joves. oberta per decidir l’ús de l’espai. pàgina 12 així està el pati directa núm. 32 / 10 de gener de 2007

CATALUNYA //MOBILITZACIÓ CONTRA ELS TANCAMENTS I LA REPRESSIÓ EL 21 DE GENER Primera gran manifestació unitària d’una desena de plantilles en lluita

✑ Directa Baix Llobregat /[email protected]/

l proper 21 de gener a les 12h a la plaça Universitat de Bar- Ecelona tindrà lloc una mani- festació per reivindicar unitària- ment solucions justes a diferents lluites laborals. L’Assemblea de Treballadors en Lluita, que con- voca l’acte, afirma que les agres- sions als drets bàsics de la classe treballadora catalana amb tancaments, acomiadaments, repressió sindical i privatització es produeixen “davant la passivitat, quan no complicitat oberta, de les institucions i del govern de la Generalitat”. Els acomiadaments massius a SEAT, la reestructuració Asier Altuna a Iberia, les segregacions empre- sarials a La Vanguardia, la repres- ENTREVISTA //RUBEN GARCIA, TREBALLADOR ACOMIADAT DE BRAUN sió patronal al dret d’associació a Mercadona, el procés de privatit- zació a Parcs i Jardins de Barcelo- “Treballar a una multinacional na o les deslocalitzacions (Braun, Miniwatt, Valeo...) seran els temes d’una marxa inusual en aquests temps d’individualisme. és igual a inseguretat” Diferents sindicats com CGT, CNT, IAC, SU, escissions de CCOO ✑ Directa Baix Llobregat que fan rondes per la fàbrica. Ells (CISA a Iberia) i la Xarxa contra els /[email protected]/ són uns manats i mai hi hem tin- Tancaments i la Precarietat recol- gut problemes, però amb això es zen la convocatòria. n Ruben té 29 anys. El primer poden generar situacions violen- Edia de 2007 es queda sense tes. L’empresa no vol grups ni que Treballadors feina i es converteix en un dels la gent parli massa, diuen que a la primers acomiadats de Braun. Fa gent li agafa per pensar i fer de SEAT, Iberia, gairebé 7 anys que va entrar a la coses, no som a cap camp de planta d’Esplugues de Llobregat concentració. La Vanguardia, (Baix Llobregat), llavors propietat I què passa avui dia? de la multinacional alemanya, Des del 16 de desembre estan des- Mercadona, després la nordamericana Proc- muntant màquines. Hi ha baralles ter&Gamble va comprar l’empre- per anar a Polònia a muntar-les Parcs i Jardins, sa i va planificar aquest tanca- perquè sembla que paguen bé. Miniwatt, ment. Després d’uns mesos de Mentrestant, a la Xina estan lluita contra l’aprovació de l’Ex- tenint problemes perquè les soles Braun i Valeo pedient de Regulació, el preacord de les planxes no surten de bona de juliol passat entre UGT-CCOO qualitat. També han contractat Davant de lluites com la vaga i la patronal és votat favorable- una empresa de recol·locació, de Mercadona, la més llarga de la ment per la majoria de la planti- MOA, que ens trobarà llocs de història recent, la repressió i les lla, però no agrada a un gran grup treball estables amb un mínim del sancions són la norma. El cas més de gent, especialment la que 80% del sou i a menys de 30 km de greu és l’acusació de sedició encara tenia ganes de treballar. casa. Sembla tot màrqueting. Ens imputada a 78 persones d’Iberia venen la moto dient que pot ser la per ocupar les pistes de l’aero- A finals d’any no ha de quedar feina de les nostres vides i, de port com a protesta laboral, per ningú a la fàbrica? moment, ens ofereixen places la qual cosa poden ser condem- Els que se’n van jubilats volien i absurdes dignes d’una ETT. Diuen nades a 10 anys de presó. Segons haurien de ser els primers. Hi havia que els seus índexs de recol·loca- l’Assemblea, això succeeix men- gent que preferia aguantar fins el Directa Baix Llobregat ció són molt alts però, és clar, qui tre els responsables dels tanca- final, però ara hi ha cua per sortir, dir– mentre realment es mirava controlar la situació. Ara han acu- no accepta tres feines compta ments es mantenen impunes, fins agafar els diners i marxar, no hi ha per quants diners ens donaven. A sat tres persones de sabotatge a com a recol·locat, igual que la i tot després de les evidències de bon ambient. Però ja no és un sobre, s’hauria d’haver tret més dit, sense proves, perquè un dia gent que es retira del programa o frau com la nul·litat judicial d’a- tema de diners, ha faltat orgull diners per tothom perquè és una van desaparèixer unes màquines. troba feina pel seu compte. Així comiadaments a SEAT. Els convo- propi. Es tracta que no es vagin tan- multinacional que tanca amb Els amenacen amb anys de judici, sempre guanyen. També es parla- cants creuen que ha arribat el cant empreses, perquè un dia t’a- beneficis, no ja Braun sinó el grup sense cobrar la indemnització si va de tractament psicològic i no moment d’exigir al nou tripartit comiadaran d’un altre lloc i no et Procter&Gamble. Molta gent diu no es declaren culpables i accep- sha fet res, és tot un decorat. que governi a favor dels treballa- donaran res. Avui dia, treballar a que no tornaria a fer el que ha fet, ten una sanció econòmica. Els han Abans parlaves de l’actuació del dors i treballadores i respongui una multinacional és igual a inse- però també hi ha qui pensa que provocat un gran dany, ho estan comitè d’empresa. positivament a les demandes. guretat, té menys risc de tanca- encara faria més. passant malament. Però el pitjor Al principi hi havia confiança, des- ment el forn de la cantonada que Tu has estat un dels primers tre- de tot és que ha mancat el suport prés conflictes puntuals i la sensa- Els conflictes no s’acaben una empresa amb mil treballadors. balladors acomiadats? dels companys i del comitè d’em- ció que es podia fer més. S’ha vist La plantilla de la multinacional Com valores el preacord de tan- Si, algú deu haver demanat, deuen presa. L’empresa volia provocar clarament que les ordres vénen Alcoa, a Rubí (Vallès), ha convo- cament de la planta? haver estat revenges personals. La por i ho ha aconseguit, han fet de dalt, per sobre dels sindicats. cat aturades per protestar contra Al principi la gent tenia ganes de direcció no anava a les manifesta- servir caps de turc per tran- Però no els excuso, a qui no li l’anunci de tancament de la fer moltes coses, tothom col·labo- cions i no coneixia la gent que quil·litzar l’ambient i els sindicats agradi que surti d’allà. Al final, la fàbrica, que es justifica per l’acu- rava, però quan ha anat avançant, més esvalotava. A mi em fan fora i no han fet res. A sobre, tothom seva relació amb el grup més jove mulació de pèrdues en els da- la gent ha vist que estava tot pre- els eventuals surten el febrer, no sap que un dels tres era a casa no era gaire bona. Els delegats rrers 4 anys. Durant aquest mes, parat. Just abans de les vacances té cap ni peus. Abans de l’estiu, quan va succeir això, és indignant, havien de pensar i dir tots el se succeiran els actes i les 92 per- d’estiu posen la millor oferta i no més de la meitat de la plantilla propi duna dictadura. mateix, no hi ha llibertat d’expres- sones afectades fins i tot tenen hi ha temps per preparar res. En serà fora i a veure si queda algú el Han incrementat la seguretat? sió i el que pensen els de dalt ho una cita a Madrid, aquest mes, a cap moment s’ha lluitat per man- proper Nadal. L’ambient és cada Han posat càmeres a dins. La ha de pensar tothom; a això li la seu de la multinacional. d tenir l’empresa –això s’havia de dia pitjor i la direcció no ha sabut gent treballa sortejant vigilants diuen unificació de criteris. d 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 així està el pati pàgina 13

PAÏSOS CATALANS //ABUSOS POLICIALS Al 2006 hi ha hagut un mínim de 33 morts a presons i comissaries

✑ Guillem Sànchez i Barrull De fet, no inclouen casos prou /[email protected]/ coneguts com la mort de tres persones a Melilla per trets de la Guàr- egons el seguiment que fan els dia Civil, en intentar saltar la tanca col·lectius de suport als pre- fronterera el passat juliol. Ssos arreu de l’Estat espanyol, Entre els casos més flagrants durant el 2006 han mort fins a tren- destaca el de la presó de Monte- ta-tres persones que es trobaven rroso (Galícia), on ja s’han produït sota custòdia estatal. En un estudi, set morts en menys de dos anys, i publicat a la revista Punto de fuga, que ha provocat la queixa del sin- aquests grups comptabilitzen fins a dicat CNT, que va elaborar un dinou defuncions a comissaries i informe el 27 de gener del 2006 i casernes dels diferents cossos de el va presentar al fiscal. En el seguretat, sis de les quals als Països mateix s’expressaven seriosos Catalans, sent el País Valencià el dubtes sobre el funcionament territori més perillós, en acumular dels serveis sanitaris del centre; la quatre dels incidents. direcció del penal afirma que totes les morts s’han produït per De les dinou causes alienes als funcionaris o les institucions penitenciàries. defuncions en comissaries i On es casernes dels produeixen diferents cossos Guillem Valle més morts Cap d’any solidari. Com ja és habitual per l’últim dia de l’any, és als centres de seguretat, sis es van produir diferents concentracions davant diferents centres de reclusió de Barcelona. són als Països Al migdia es va realitzar un vermut davant la presó de dones de Wad-ras, al barri del penitenciaris Poblenou, amb l’assistència de cinquanta persones. A les cinc de la tarda unes vuitanta més Catalans es concentraren davant el nou Centre d’Internament per immigrants de la Zona Franca i al Mort per malalt vespre més de dues-centes van participar en una marxa de torxes al voltant de la presó Dels morts en detencions, tres ho Per cossos policials, hi estan Model, a l’Eixample. han estat per trets de la Guàrdia representats tots, la Guàrdia Civil, Civil o la policia, quan presumpta- Policia Nacional espanyola i locals Les presons, un forat negre altres malalties sense especificar, reclusos a la presó de Fontcalent ment intentaven fugir amb cotxe de València i Santa Pola (Baix Vina- On, tot i la falta de dades, es pro- tres per sobredosis i quatre per (Alacantí) el mateix dia, el 24 d’a- de controls o patrulles. Però lopó), excepte els Mossos d’Es- dueixen més morts és als centres suïcidi. Les dades corresponents al bril, raó per la que segurament seria aquests casos, encara que més quadra. De totes formes, l’estudi penitenciaris. La conclusió d’a- notícia. Es tracta de M.H.G., de 42 espectaculars, són una minoria. es refereix sols als morts en de- quest seguiment, realitzat pràcti- anys, que es va suïcidar penjant-se Més freqüent ha estat la mort pendències policials, i no inclou cament en base als casos ressen- A les presons de amb els cordons de les seves saba- durant la “reducció” policial de els produits en accidents de tràn- yats per la premsa, podria ser ben Catalunya es tes després de tornar d’un permís persones amb problemes psíquics sit, com el cas del motorista atro- bé, que la mort d’un pres no és de quinze dies amb la seva família, i o amb evidents estats d’excitació. pellat per una furgoneta d’antiava- notícia. Així, de les 26 morts que van produir 26 de J.C.R.A., de 33 anys, del que no se Les morts en aquest tipus d’inci- lots de la policia autonòmica el 19 es van produir a les presons de n’especifiquen les causes. dents ja han estat denunciades a de juliol a Barcelona, tal i com ja es Catalunya durant el primer semes- morts durant el Catalunya per entitats de fami- va informar DIRECTA al número 15. tre del 2006, segons el butlletí Vuitanta morts liars de malalts mentals. Després Les informacions, extretes de estadístic dels Serveis Penitencia- primer semestre El mateix estudi, que té un àmbit de de la mort d’un malalt a Santa notícies breus de la premsa local, ris, Rehabilitació i Justícia Juvenil tot l’Estat espanyol, arriba a comp- Susanna l’octubre del 2004, la lla- no inclouen la majoria de les causes de la Generalitat, només una, a del 2006 tabilitzar fins a vuitanta morts, vors consellera d’interior Montse- de mort, i quan ho fan es refereixen Quatre Camins, l’11 de juny, va ser dinou en comissaries i casernes i rrat Tura va anunciar que ja havien a “causes naturals” o aturades cardí- ressenyada en algun mitjà. segon semestre de l’any passat seixanta-una en centres peniten- acabat el protocol de reducció de aques” sense especificar-ne les ra- Segons informa aquest mateix encara no s’han fet públiques. ciaris. Els seus autors adverteixen persones amb malalties mentals. ons. En cap cas s’informa que s’hagi butlletí, quatre dels presos van De la resta dels Països Catalans en la introducció que “aquests En aquell cas, però, es va descartar obert cap investigació. morir a causa de la SIDA, setze per sols ha transcendit la mort de dos casos són sols els que coneixem”. qualsevol investigació. d

Actes en suport Una quinzena de de Ruben i Ignasi marxes de torxes ota el lema “Per nadal us volem l proper 11 de gener seran jutjats amb Sa casa”, el col·lectiu de solida- Euna petició de 7 anys i mig els anarquis- ritat amb el presos polítics Rescat tes Ruben i Ignasi, que foren detinguts el 9 va convocar diferents marxes de de febrer de l’any passat sota l’acusació de torxes per la vigília de Nadal. Du- cremar un caixer automàtic i posar un arte- rant els dies 22 i 23 de desembre es facte explosiu a les oficines del Centre d’I- van realitzar aquestes manifesta- niciatives per a la Reinserció (CIRE), l’em- cions a 15 ciutats catalanes. Les presa que gestiona la feina dins els centres més nombroses foren les de Bar- penitenciaris. Davant d’aquest judici, l’as- celona, on hi van participar tres- semblea que els dóna suport ha convocat centes persones, València (L’Hor- un reguitzell de mobilitzacions, que va ta), amb una cinquantena i començar el 28 de desembre, quan unes Vilafranca (Alt Penedès), on ho quaranta persones es van manifestar des de feren unes quaranta. També es la plaça Lesseps de Barcelona, on hi ha l’ofi- realitzaren actes a Vilanova i la cina del CIRE, fins davant dels jutjats del Geltrú (Garraf), Capellades i Igua- Passeig Lluís Companys. El 29 de desembre lada (Anoia), Girona, Sant Feliu i el 4 de gener es van repetir noves concen- (Baix Llobregat), Vic (Osona), Llei- tracions, amb una quarantena i un centenar da (Segrià), Manresa (Bages), Saba- d’assistents respectivament, i la propera Eloy de Mateo dell, Sant Cugat i Terrassa (Vallès convocatòria és l’11 de gener a les 9 del matí Concentració en suport de Ruben i Ignasi Occidental), Tarragona i La Garri- davant els mateixos jutjats. ga (Vallès Oriental). pàgina 14 reportatge 10 de gener de 2007 / Galícia XXI / directa núm. 32 reportatge pàgina 15

xisteix una Galícia on el temps sembla que es va aturar, on el ritme de vida Eté un altre tarannà. El dia a dia el marquen les hores de sol. Aquesta Galícia és rica en tradicions. Passejar per les seves terres és com retornar al passat. Hi ha una zona molt ampla entre les províncies de Lugo i Ourense on el carnestoltes té una gran importància. Els poblets encara es mantenen en vida i estan poblats de personatges entranyables que mantenen la forma de vida. Els animals, les persones, els paisatges..., tot en conjunt forma aquesta Galícia desconeguda inmersa en aquest segle de tecnologies i desenvolupament.

FOTOGRAFIA I TEXT: Ariadna Creus pàgina 16 així està el pati directa núm. 32 / 10 de gener de 2007

SES ILLES //DIADA ESTAT ESPANYOL //EL MINISTERI FIXA LES BASES DEL PLA BOLONYA Milers de persones per la Sistema universitari amb flexibilitat i independència a ciutat de Palma basat en l’adquisició de competència ✑ Irene Jaume Gambín ✑ Lluc Salellas /[email protected]/ /[email protected]/

l dia 31 de desembre es com- l Ministeri ha fet un pas més memora, a Mallorca, l’entra- en l’adaptació del Procés de Eda del rei en Jaume a l’illa, EBolonya a les universitats però el 30 de desembre, com els d’arreu de l’Estat i ha presentat darrers anys, se celebra a Palma la una proposta de directrius que, manifestació convocada per la en cas que s’aprovi, haurien de Plataforma 31 de Desembre. seguir les universitats a l’hora de Aquesta plataforma, integrada definir quins seran els graus i els per un corol·lari molt variat de postgraus que oferiran a partir partits polítics (PSM, EU, ERC, del curs 2010-2011. La proposta Entesa per Mallorca), entitats posa com a eix fonamental de la (OCB, Joves de Mallorca per la formació universitària l’adquisi- Llengua, Comité de solidaritat ció de competències i habilitats amb Euskal Herria) i organitza- per part de l’estudiant, tot cions de l’esquerra independen- reduint el model actual basat en tista (Sindicat d’Estudiants dels l’aprenentatge de continguts. Països Catalans i Maulets), enguany ha mobilitzat milers de persones sota el mateix lema de Proposta per l’any passat: “Som una nació: autodeterminació”. La manifesta- definir quins ció, amb el mateix recorregut que els últims anys, s’ha fet enguany seran els graus de manera tranquil·la i sense cap Arxiu Directa incident i amb reivindicacions i postgraus que Aquestes directrius s’esta- proposta incorpora el requisit que altres institucions per dur-les a molt relacionades amb el darrer s’oferirà el curs bleixen com a bàsiques en l’ava- els graus i els postgraus permetin terme”. A més, col·lectius estu- cas de corrupció aparegut a luació de la qualitat dels graus i que l’universitari estudiï i treballi al diantils denuncien que totes les Andratx. El més destacat de la 2010-2011 postgraus ja que, segons el Minis- mateix temps (actualment, més de altres directrius que apareixen al jornada, però, va ser la gran teri d’Educació, el món universi- la meitat dels estudiants ho fa), i document serveixen per consoli- afluència de gent jove, aplegada tari s’ha d’adaptar a un mercat estableix com una possibilitat la dar una convergència europea al bloc format pel SEPC i Maulets, A més, el Ministeri assenyala laboral que busca persones amb participació dels estudiants en la educativa basada en el model nor- i el to reivindicatiu però a la vega- que és necessari un contacte gran ocupabilitat i flexibilitat. definició dels graus i els postgraus. damericà, mancat de recursos da lúdic que va tenir la manifesta- entre els estudiants i el món pro- Amb aquesta premissa, el Minis- Respecte aquests petits can- públics i dependent de la lògica ció. En acabar el recorregut de la fessional, sense especificar les teri aposta per un grau universi- vis, el Sindicat d’Estudiants dels empresarial. La proposta, que es marxa, i ja a la coneguda popular- condicions a través de les quals tari que abandoni el tradicional Països Catalans (SEPC) assegura va presentar públicament coinci- ment com Plaça dels Patins, els s’ha de produir. D’aquesta manera, traspàs de coneixements i con- que “són petits avenços que dint amb l’aturada nadalenca, és germans Martorell (expulsats el Ministeri no especifica la dura- tinguts i es basi en les competèn- donen la raó a les reivindicacions i una de les conseqüències de la recentment dels Tamborers de la da de les pràctiques professio- cies i habilitats (anglès, informàti- denúncies sobre el Procés de nova LOU (Llei d’Ordenació Uni- Sala per la seva implicació en una nals, ni concreta si aquestes seran ca, saber parlar en grup, etc.). Bolonya dels estudiants”. Al versitària), que estableix que ja no plataforma en defensa del terri- remunerades, o si, per contra, D’altra banda, al document, mateix temps, però, el SEPC mos- hi haurà un catàleg de titulacions tori) varen llegir el manifest uni- seran una forma de treball gratuï- també s’hi poden trobar petits can- tra la seva preocupació ja que con- fet des del govern, sinó que seran tari i finalment va començar la ta per a l’empresa. Finalment, la vis en la política educativa del sidera que “a la pràctica, les direc- les universitats les que plantejaran ballada a càrrec d’Al-Mayurqa i el proposta apel·la a la necessitat de Ministeri, que concorden amb les trius més beneficioses pels els graus i els postgraus que volen posterior concert amb Betagarri i bastir un sistema que orienti cap a reivindicacions que han elaborat estudiants quedaran en no res ja impartir, i el Ministeri els donarà Oprimits. Simultàniament a la la formació continuada al llarg de des de fa temps els col·lectius que, a l’actualitat, no hi ha una el vistiplau si compleixen els ballada, a la plaça Espanya de la vida dels ciutadans. estudiantils com la PMDUP. Així, la voluntat real del Ministeri i les requisits de qualitat exigits. d Palma, es duia a terme l’ofrena floral al rei en Jaume –organitza- da per l’Ajuntament i les institu- BAIX LLOBREGAT //LES POLÍTIQUES DE VENDA DEL SÒL PÚBLIC cions– la qual va acabar amb moments tensos protagonitzats per la policia, que va empènyer i Corbera es finança amb el patrimoni va pegar algun cop a algunes manifestants independentistes. ✑ Embat. Corbera parcel·les d’ús residencial, a tra- 52%). La primera subhasta es va cat. En aquest sentit, l’oposició va /[email protected]/ vés de la venda per subhasta. A exposar el 13 d’abril amb un preu demanar que part d’aquests pisos TARRAGONÈS //PAU mitjans octubre, es posava a sub- de sortida de 1.664.816,79 euros. es destinessin a gent jove. El Primera jornada egons la Llei d’Urbanisme hasta un terreny de 815 m2 a la govern hi va votar en contra. modificada l’any 2004, els urbanització dels Carsos, per poc L’Ajuntament de Aquest projecte té un altre de l’any de Singressos derivats de qualse- més de 230.000 euros. Quedant punt polèmic que és la presumpta vol venda de terrenys públics han deserta aquesta convocatòria, el Corbera, ja fa vulneració del Catàleg de Patrimo- ‘Paraules per la d’anar destinats principalment al 2 de Desembre se subhasta nova- ni Històric, Natural i Arquitectònic Pau’ a Tarragona manteniment i augment del patri- ment per 174.000 Euros. Actual- temps que està de Corbera i en concret l’especial moni municipal. Tot i així, els pres- ment el termini per presentar protecció que té l’Avinguda Cata- ✑ Redacció El Camp supostos d’aquest any compten sol·licituds està tancat i a l’espera endeutat, el que lunya, ja que sembla que l’estipula- /[email protected]/ amb uns ingressos per la venda del de licitació. També hi ha hagut marca el ció arquitectònica seria de planta patrimoni de prop d’un milió d’eu- una subhasta per la venda de tres baixa més tres pisos. l passat diumenge 7 de gener, ros. L’Ajuntament de Corbera, ja fa parcel·les (Nº112, 119 i 155) a la pressupost Actualment els serveis tècnics Eper 70è cop seguit, a la plaça temps que està endeutat i l’apro- urbanització de Can Montmany de l’Ajuntament estan treballant de la font de Tarragona, el vació dels pressupostos de cada de Mas Passoles, sumant un total Aquesta i les dues subhastes en la catalogació del patrimoni col·lectiu Tarragona Patrimoni any, ve marcat per aquest fet. Des de 3003 m2 i amb un preu de sor- següents, van quedar desertes municipal. Aquest pot tenir diver- per la Pau va montar la paradeta de l’oposició institucional, s’acusa tida de 635.617 Euros. Una tercera fins el 20 de setembre quan s’ex- ses classificacions, sent alguna d’e- per tal de difondre les idees anti- l’equip de govern de vendre’s patri- subhasta és la reparcel·lació del posa l’última subhasta amb un lles equipaments, parc públic, militaristes. Aquest cop van aju- moni per eixugar el deute, en terreny que hi ha a la cantonada preu de sortida de 1.307.582,07 zones verdes... Aquests usos del sòl dar-los a dinamitzar la jornada comptes de fer contenció. En de l’Avinguda Catalunya amb el euros. Aquesta va ser atorgada a repercuteixen a la població, ja que els components del grup O’ca- aquest sentit, també es critica la carrer la Pau (Unitat d’Actuació l’empresa PROINPALM-2005 S.L., aquesta hauria de poder gaudir d’a- gonsland que van interpretar disminució de terrenys públics en del Carrer la Pau). La subhasta la qual va licitar fins al preu de quest patrimoni col·lectiu. Segons diferents peces inspirades en la benefici del mercat immobiliari afecta a la modificació del Pla 1.317.657,92 euros (347.158,87 euros els resultats de les enquestes rea- música celta. Durant el mes de amb la conseqüent multiplicació General que es va presentar el inferior al preu de la primera sub- litzades dins del marc del Pla Estra- març es compliran els sis anys del preu del sòl i de l’habitatge. març del 2005, que preveu dues hasta). Està previst construir-hi tègic de Corbera (PEC), la majoria ininterromputs de PxP (Paraules En el darrer any l’Ajuntament parcel·les amb un percentatge de dos blocs de pisos de planta baixa de la població enquestada troba per la Pau). s’ha desfet d’unes quantes participació municipal (29,8% i més quatre pisos a preu de mer- mancances en equipaments. d 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 Així està el pati pàgina 17

BARCELONA //LA PROTESTA MÉS MASSIVA REALITZADA FINS ARA BAIX LLOBREGAT //POLICIAL Nova agressió 15.800 persones obren camí a la policial impune gran manifestació del 31 de març a Esplugues

✑ Directa Baix Llobregat /[email protected]/

l mes de novembre passat, Etenia lloc el judici contra l’a- gent de la policia local núm. 347, acusat d’agredir un veí d’Esplu- gues durant el desallotjament d’una protesta contra el pla Cau- fec (ara anomenat Porta BCN). Segons la Plataforma contra aquest projecte urbanístic, “l’advocat del policia tenia màniga ampla per posar nervioses les dues testimonis que van presenciar els fets”. Els policies van de- fensar una versió dels fets segons la qual l’agent 347 mai va coinci- dir amb el denunciant. Un altre agent el va contradir, tot afirmant que l’acusat va traslladar el denunciant, però va afirmar “no veure” el cop de puny que el denunciant assegura que es va produir a mig metre de la seva cara. L’agent va assegurar no veure el cop de puny que El Turquito Cordobes / Ruido Una de les assegudes que es va fer a la Via Laietana durant la marxa del 23 de desembre l’agredit havia ✑ Jesús Rodríguez altre van participar de la protesta tes a Madrid o València. Cal Acampades dels sense sostre denunciat /[email protected]/ es podia apropar a les 20.000 recordar que la protesta de Paral·lelament a aquestes mobilit- persones, tal i com van afirmar Madrid del passat 23 va acabar zacions, a França, i especialment a Segons la Plataforma, la sen- l 23 de desembre es va viure des de l’Assemblea per un Habi- amb fortes càrregues policials a París, durant les últimes tres set- tència absolutòria és “escandalo- la més gran manifestació pel tatge Digne. La Guàrdia Urbana en les proximitats del Congrés. Fets manes s’han desenvolupat nom- sa”, ja que la jutgessa suplent, Edret a un habitatge digne va comptabilitzar unes 7000 des que ja han estat denunciats. broses acampades per exigir un Carmen Morales, arriba a afirmar celebrada, com a mínim, durant del despatx, ja que els agents que sostre digne per a tothom. Des- que el denunciant “només perse- els últims 15 anys a Barcelona. seguien la marxa no van donar cap Una desena de marxes prés d’arrencar un compromís del gueix publicitat i l’agent ha tingut Segons el recompte realitzat per dada, esperant la que va propor- A Catalunya també es van desen- govern gal, els anomenats “Fills de la desgràcia de ser el cap de turc”. la DIRECTA, a la confluència del cionar oficialment la regidoria. volupar actes a Lleida, Sabadell, Don Quixot” han vingut a Barce- La jutgessa s’inventa contradic- carrer Fontanella amb la Via Laie- Aquesta mobilització, convocada Vic, Tarragona, Gavà i Girona, amb lona per intentar reproduir les cions i deixa de banda les incohe- tana hi van passar 15.800 perso- per Internet, ha estat el preludi de l’assistència de diversos centenars protestes a la ciutat. L’alcalde rències dels agents en el desen- nes. Durant el trajecte de tota la la gran marxa per l’habitatge que de persones. Les batucades van Jordi Hereu ja ha manifestat que volupament dels fets. Morales Via Laietana i el Pla de Palau hi van tindrà lloc a Barcelona el 31 de ressonar arreu del recorregut de impedirà per la força les acampa- diu que el trencament del llavi entrar i sortir gran quantitat de març d’enguany, a dos mesos de Barcelona i els globus grocs van des, ja que considera que a Barce- “sembla causat per una mossega- persones, i per tant, el conjunt de les eleccions municipals. Aquella tornar a generar una marea de lona no hi ha cap problema de da o un cop lleu, que podria manifestant que en un moment o data també es produiran protes- color ple de simbolisme. persones sense vivenda digne. d haver-se fet l’acusat mateix”.

PAIS VALENCIÀ //EL MILITARISME A L’ENSENYAMENT BCN // A IR MADRID PALLARS SOBIRÀ //MEDI Desinfecten Expojove del virus del Concentració Golf a Cardós d’estafats ’ha iniciat una recollida de sig- militarisme entre els nens i nenes Snatures contra la construcció oincidint amb el debat d’un camp de golf a Ribera de Car- ✑ Redacció Directa Csobre l’escàndol d’Air dós. L’adinerat Josep Lladós que /[email protected]/ Madrid al Congrès espanyol, resideix a Nova York vol comprar grups d’afectats, convocats per 6 milions d’euros un càmping i l 26 de desembre, pocs ins- per associacions d’immigrants una serradora. La intenció és cons- Etants després que Rita Barbe- es van concentrar al Pla de truir un enorme complex dedicat rá acabés la seva roda de premsa Palau de Barcelona el dime- al golf. Actualment també se’n vol d’inauguració precisament a la cres 28 de desembre. construir un altre a Esterri d’Àneu. parada de les Forces Armades a Expojove, i abandonés el lloc, un ALÈNCIA EIXISME GRAMANET //FEIXISME grup de sis persones vestides V // F amb granotes blanques, màsca- 27-G al carrer res de protecció i cartells de Judici al “Cojo” “Perill, exèrcit” a l’esquena van ’any 2001 un grup de joves fei- accedir a la parada per a senyalit- osé Luis Roberto “El Cojo”, Lxistes de l’AJE (Asociación zar-lo i informar al públic assis- Jpresident del partit ultra Juvenil Española) van voler cele- tent que el lloc era un focus de España 2000 serà jutjat el brar l’aniversari de les tropes fran- contagi del “virus de la guerra”, proper 10 de gener als jutjats quistes a Santa Coloma de Gra- www.antimilitaristas.org per la gran presència d’armament Activitats lúdiques per a nens de València. Això ha estat manet. Un miler de persones van i membres de l’Exèrcit. Segons possible per una denúncia de sortir al carrer per impedir-ho. els organitzadors de l’acció, “vo- cres de maniobres militars és un ra més quan la infància és un dels SOS Racisme per apologia del Des d’aleshores la Comissió Anti- ler presentar com una activitat grotesc intent de descontextua- sectors més perjudicats per la racisme durant una manifes- feixista 27 de Gener es mobilitza associada a l’oci infantil i juvenil litzar el fet militar del seu paper guerra”. Finalment van desplegar tació al barri de Russafa el 2 per aquestes dates. Enguany faran el que no deixen de ser simula- real avui en el nostre món. Enca- una pancarta a l’exterior. d de març del 2002. actes del 12 al 27 de gener. pàgina 18 roda el món directa núm. 32 / 10 de gener de 2007

Marroc // Immigració Còrsega //Lluita armada Roda >> Segons ha denunciat l’Associació Migreurop, durant l’últi- >> El 31 de desembre el Front d’Alliberament Nacional Cors 22 ma setmana de l’any i fins, com a mínim, el 3 de gener, les auto- d’Octubre (FLNC 22-O) reivindicava 17 accions armades, inclosa ritats marroquines han fet fortes batudes contra immigrants afri- la col·locació d’un cotxe bomba davant una comissaria dels CRS el món cans negres. En aquestes operacions, fins a 400 persones, en (antiavalots francesos). Per la seva banda la branca FLNC-UC ha el món situacions legals molt diferents, van ser carregades en autobusos reivindicat uns altres 22 atemptats. Segons el diari conservador i abandonades al desert, a la frontera amb Algèria. Le Figaro, el 2006 hi ha hagut 229 explosions a l’illa mediterrània. /[email protected]/

GUATEMALA //DESÈ ANIVERSARI DELS ACORDS DE PAU ENTRE LA GUERRILLA I L’ESTAT Deu anys de pau?

✑ Ramon Niula /Guatemala/

ota l’imaginari de la pau, després de quatre dècades Sde guerra interna caracterit- zada per mètodes de repressió proscrits fins i tot per la moralitat internacional però permesos en el submón de l’exclusió econòmi- ca i social, es concebia un futur promissori de comprensió de problemes comuns, de solucions conjuntes i d’accions amb sentit de nació i progrés entre sectors antagònics que es reconciliaven per avançar. Darrere de la imple- mentació de la pau, es va suposar La rebel·lió armada iniciada els 60, va acabar sols trobant legitimades les seves causes superada l’etapa d’enfrontament en l’ideari de la construcció d’una institucionalitat de l’Estat de Dret concorde a la modernitat creixent Cartells dels desapareguts a mans de la repressio militar a Guatemala James Rodríguez que adoptava la regió centreame- ricana en progressió a l’ona demo- ciutadania. Els Acords de Pau, lla- enaltir el mètode de concertació comerç i la doctrina de seguretat la de la postguerra on es generin cràtica d’Amèrica Llatina. El 29 de vors, poden caracteritzar-se com per a la resolució de conflictes. amb els Estats Units. Aquests dos tan reduïdes condicions de lide- desembre de 2006, en ocasió del un pacte polític entre els qui es Però més enllà de les formes, el factors de poder són els que ratge social i configuració d’op- desè aniversari de la firma dels disputaven el poder, el qual va contingut medul·lar de transfor- majors dividends han obtingut de cions polítiques que capitalitzin Acords de Pau a Guatemala, totes implicar compromisos per solu- mació va quedar en l’alba. la pau, i es disputen amb el frag- la radicalització de la realitat cada aquests supòsits es van eviden- cionar les causes del conflicte mentat poder contrainsurgent, ciar com a trencats, frustrats, armat intern i inhibir les formes Pau sense justícia les restes de l’Estat cooptat pels traïts o incomplets, segons la violentes en les quals tendien a Les elits econòmiques, caracterit- negocis il·lícits, les màfies del D’aquest perspectiva amb què s’observi, i resoldre’s les mateixes, obrint els zades pel seu funcionament oli- narcotràfic i la corrupció al sec- la coincidència nacional pessi- espais a formes de naturalesa més gàrquic i exclusiu, que maneguen tor públic. realisme sorgirà mista fa que es torni difícil inten- participativa. Aquesta metodolo- el poder de l’Estat com si adminis- En síntesi, el sistema domi- tar tornar a somiar. gia responia a la urgent necessitat tressin una finca de cafè, sucre o nant va assolir amb la firma de la la promesa, que de crear nous escenaris polítics i plàtan, s’han consolidat a través pau la desmobilització de la resis- mantindrà viu Més enllà de les marcs institucionals per proces- de la privatització dels únics ser- tència social, per readequar el sar els interessos, demandes i seu projecte sectorial en el con- l’anhel d’una formes, el diferències socials, que atenua- cert regional i continuar utilit- rien les contradiccions no ente- El sistema zant el país com a neocolònia Guatemala contingut de ses ni resoltes al llarg de la histò- sense metròpoli. La metodologia ria del país. dominant va de concertació que va aportar el diferent transformació Les demandes de la societat final de l’enfrontament, va simu- van quedar únicament reflectides assolir amb lar l’exercici de ciutadania, figu- vegada més polaritzada, que va quedar en en els compromisos adquirits per la firma de rant una capacitat de negociació i milions de guatemalencs s’identi- l’alba l’Estat davant de la comunitat fingint una incidència política fiqui més amb els supervivents internacional, i l’agenda de com- la pau i la que la societat no ha tingut, que amb les víctimes, com a signe pliment va ser inscrita en els suc- entretenint i estancant l’oportu- que el més important és la con- Les causes segueixen intactes cessius tres governs electes. Una desmobilització nitat de canvis. servació del poc que es té, sense La rebel·lió armada iniciada en la missió d’observació internacional demanar ni més ni millor. D’aquest dècada dels 60, va acabar només va perdurar per més de vuit anys, i de la resistència Esperances imprecises realisme sorgirà la promesa, que amb el fet de trobar legitimades una comunitat de donants va con- Aquest procés d’assimilació dels novament mantindrà viu l’anhel les seves causes: la pobresa, el tribuir amb partides al desenvolu- social actors socials explica en part per- d’una Guatemala diferent, que racisme, la intolerància política i, pament per més de 4 mil milions què en un context de redescobri- sens dubte sorgirà enmig de tanta sobretot, l’estructura militar de dòlars. Centenars de taules de veis públics que comptava el país, ment d’opcions polítiques davant limitació, dels sectors que més construïda per mantenir l’esmen- diàleg, acords sectorials, comis- controla els negocis de l’explota- el fracàs de les polítiques neoli- s’han impulsat en aquest període, tat ordre social, feien creïble a un sions paritàries, grups d’acompan- ció dels recursos naturals i tracta berals, denominades sense molt els joves, la dirigència maia, les moviment social que lluitava per yament i fins i tot consells de des- d’inserir-se al mercat internacio- rigor com l’”ona d’esquerra a dones, els empresaris locals i els l’oportunitat de viure amb dret a envolupament s’han creat per nal sotmetent el país al lliure Amèrica Llatina”, sigui a Guatema- emigrants retornats. d 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 roda el món pàgina 19

SOMÀLIA //CONFLICTE A LA BANYA D’ÀFRICA Estat sense Estat

✑ Jordi Sant Gisbert Centre d’Estudis Africans /Barcelona/

es tropes del Govern provisional de Somàlia van arribar La principis d’any a la capital, Mogadiscio, amb l’ajuda de l’exèr- cit etíop mentre les milícies dels Tribunals Islàmics, que des del mes de juny dominaven la ciutat, mar- xaven cap al sud amb el supòsit de reagrupar-se per una possible futu- ra intervenció. Altre cop la maqui- nària mediàtica mundial posa l’ull al corn d’Àfrica per donar la típica imatge d’una situació caòtica, on el buit de poder existent possibilita- ria la reaparició de les lluites armades entre grups clànics liderades pels senyors de la Guerra. Els Estats Units respiren tran- quils ja que veuen com l’intent de crear un Estat Islàmic a l’Àfrica Oriental momentàniament fra- cassa, gràcies en gran part a la in- tervenció militar del seu aliat Meles Zenawi, Primer Ministre d’Etiòpia. Al capdavant del nou poder establert a Mogadiscio hi trobem a Yusuf Ahmed, líder de la zona autònoma de Puntland que, amb fama d’autoritari, li atorguen la responsabilitat de posar ordre a la capital. Vista del cercle K-4, el campament de l’armada de Bangladesh a Mogadiscio. Els somalís hi treballen a Andrew W. McGalliard Altre cop la canvi de menjar dins el programa Bengalí Work-for-food. maquinària una estructura clànica sense cap malí, enlloc d’unir el poble somali donant lloc a un sanguinari conflic- somalis, i la Comunitat Internacio- poder polític centralitzat que sota el mateix paraigua, va aug- te. És aquest conflicte el que ha nal també, podrien reflexionar mediàtica posa dominés el territori. La colonitza- mentar la seva divisió rivalitzant la donat l’imaginari de guerra irracio- sobre l’adequació d’establir una ció europea trencà amb aquest relació entre grups i eliminant les nal i el que l’humanitarisme dels estructura política rígida i exògena l’ull a l’Àfrica per panorama ja que el territori formes tradicionals de mediació. EUA i l’ONU abandonaren davant la com és l’estat modern weberià. quedà repartit entre italians, an- Quan Siad Barre va deixar el mort de soldats americans i cascs Segurament fa massa por plante- donar la típica glesos i francesos que utilitzaren país el 1991, el panorama polític va blaus (1992 i 1995 respectivament). jar-se una pregunta tan irreverent imatge de caos el sistema de clans i subclans per ser ocupat per aquesta rivalitat. En La situació de guerra permanent en com és aquesta i més quan l’Estat assentar el seu poder, modificant alguns territoris, com el nord-oest, aquesta zona s’ha prolongat fins està tan associat a altres conceptes L’últim episodi bèl·lic viscut a els equilibris socials existents. es varen refer certes aliances i di- l’actualitat convertint-se en un Mogadiscio difícilment acabarà Amb l’arribada de la independèn- nàmiques socials entre clans que modus vivendi (el que es coneix Sembla poc amb un conflicte que s’arrossega cia el 1960 es creà un Estat somalí amb el nom d’economia política de formalment des de fa 16 anys, sobre les bases de les antigues Aquesta lluita la guerra), i malgrat que la Co- probable que quan per la majoria d’especialis- colònies britànica i italiana, men- munitat Internacional ha promogut tes, l’Estat somali es col·lapsà i va tre que quedaven fora del nou Es- existeix, però no intents de formar Governs d’Unitat l’actual Govern caure en mans de la lluita entre tat territoris culturalment so- Nacional o de transició (l’últim dels Senyors de la Guerra. Certament malis, principalment, Ogaden, a a tot el territori quals és el que ocupa ara el poder), aconsegueixi aquesta lluita ha existit i existeix Etiòpia. aquests han estat incapaços de encara, però no a tot el territori ni Malgrat una primera dècada ni sense causes controlar el territori. El juny passat, refundar un tampoc sense causes realment de pax democrática, l’Estat soma- líders d’organitzacions islàmiques profundes que ens transporten li, com la majoria d’Estats africans, realment imposaren un cert ordre dins de Estat unitari que directament a la naturalesa de va caure en mans del General Syad profundes Mogadiscio, oferint protecció a la generi propostes l’Estat somali. Barre, que es va mantenir al poder ciutat davant dels constants atacs fins a principis de 1991. Del socia- portaren a l’autoproclamació de la cosa que els va fer guanyar certa efectives Perspectiva històrica entorn lisme científic amb el suport de la independència de Somaliland, ter- reputació social del conflicte Unió Soviètica va acabar entrant ritori que funciona de forma inde- com és el benestar i la democràcia. Al llarg de la història, el territori al anys vuitanta a l’òrbita occiden- pendent però que internacional- Cal un Estat somali? Però a Somàlia, l’Estat, tal i com el que ocupa avui l’Estat de Somàlia, tal i als Plans d’Ajust Estructural ment no està reconegut com un Davant d’aquesta situació sembla concebem actualment, només ha tot i que culturalment se’l pot del FMI. Un Estat exhaust de recur- Estat. Al Nord-Est, la regió de Punt- poc probable que l’actual Govern portat guerra i criminalització de considerar bastant homogeni, ha sos es va fer addicte als crèdits land també va proclamar la seva instaurat a la capital aconsegueixi les relacions socials. La llei marcial adoptat fisonomies diferents. Ben capitalistes al mateix temps que autonomia l’any 1998 tot i que no refundar un Estat somali unitari decretada pel Govern provisional connectat a les corrents comer- adoptava una estructura patrimo- descarta formar part de l’Estat So- que generi propostes efectives de apunta a tot el contrari. Control, cials de l’Índic, pel qual quedà nial, on la pertinença al clan fixava mali unitari. Al centre i sud del país pau, més tenint en compte les di- com a sinònim de pau. A Mogadis- inserit al món islàmic, socialment la possibilitat d’accedir a les rique- les rivalitats no trobaren cap mena nàmiques de les zones del nord del cio aquest esquema pot ser vàlid durant segles hi ha predominat ses de l’Estat. Per tant l’Estat so- de consens i es criminalitzaren país. Els responsables polítics però, i a la resta del territori? d

c/Escorial 33 Barcelona Telèfon 932 840 904 [email protected] pàgina 20 l’observatori directa núm. 32 / 10 de gener de 2007 ObservatoriObservatori dels mitjansdels mitjans /[email protected]/

Espais a la xarxa Ètica, el vídeo i l’oblit en la mort de Saddam Hussein Viquipèdia.org ✑ Joan G. Vallvé ja té més de addam Hussein és mort, executat a la forca. I tothom qui ho vulgui, Sho pot veure. Molts diaris n’han publicat la foto i molts canals de 50.000 articles televisió, el vídeo. L’execució de Saddam és a disposició de qualsevol ✑ Enric Borras i Abelló internauta via YouTube.com o alguna altra web similar. No cal buscar- lo massa, la veritat. De fet, més d’un canal l’ha servit en safata i subtí- iquipèdia.org, la versió tols a l’hora de dinar. I és aquí on ha començat el debat, especialment catalana de l’enciclopèdia calent als EUA, però que s’ha estès per tot el món: És ètic publicar Vcol·laborativa en línia Wi- aquest vídeo? Emetre’l com una notícia més? És una execució, on kipedia.org, ja té més de 50.000 queda la dignitat de la persona? Qui protegeix els espectadors? On articles publicats i s’ha consoli- queden els límits de la moral? Es fa servir el vídeo tan sols com una dat com la vintena versió en estratègia morbosa més per guanyar audiència? Doncs potser sí, potser nombre d’articles. Se situa darre- és mala idea emetre el vídeo –tot i que no s’hi veu ben bé com mor, i re de l’edició hebrea, que en té és ben fosc–. O potser és informació, potser s’ha d’emetre; hi ha qui diu 50.300, i davant de la indonèsia, que el món té dret a veure’l. El govern iraquià diu que prendrà represà- que en té 46.800. En tan sols un lies contra qui ha gravat el vídeo; ja hi ha un detingut. Però, mentre els El canal 3/24 i la mort de Saddam any, ha duplicat el nombre d’arti- experts en comunicació, els intel·lectuals, els polítics nord-americans i Cal afegir però, que alguns se’n van assabentar tard, de la mort a la forca cles gràcies a la col·laboració de alguns periodistes discuteixen sobre el vídeo, qui parla de l’execució? del dictador iraquià. Com que va morir per Cap d’Any, al canal 3/24 no prop de dos-cents usuaris actius. Tothom parla del vídeo, els articulistes hi dediquen pàgines i pàgines, i hi havia ningú, tothom devia ser a la revetlla.. Va morir a les quatre de la I és que aquesta és la caracterís- els programes de televisió no es queden curts. Però, quantes pàgines matinada, a la CNN ho van dir ben aviat, al canal de vint-i-quatre hores tica principal de la Wikipedia.org s’han dedicat a criticar l’execució? A opinar sobre la pena de mort? Sí, de TVE, també. Però fins ben entrat el matí del dia 1, al 3/24 l’Esteve i les més de 250 versions que hi Saddam va ser un dictador. Però l’han mort a la forca. Els nord-ameri- Soler deia cada mitja hora que l’execució de Saddam estava pendent per ha en diferents llengües: les fan cans han entrat a un país per salvar-lo i dur a la forca el seu president. a les properes hores. No és que no se n’assabentés, que hauria estat molt els lectors mateixos, tothom hi I aquí, on és el debat? Potser no n’hi ha, potser tots els periodistes i opi- greu, sinó que era una peça gravada. No hi havia ningú de guàrdia? I si era pot escriure. nòlegs són partidaris de la pena de mort. Llavors, s’entendria que així, com és que havien deixat aquesta peça gravada? Que un canal de Una de les principals caracte- només es dediquessin a opinar sobre l’ètica d’emetre el vídeo. notícies de 24 hores no informi, és greu, però que desinformi, ho és més. rístiques de la Viquipèdia, i que permet d’entendre’n el creixe- ment, és que qualsevol pot redactar-hi un article, pot afegir-hi els Pamela Anderson, IB3 i el cas d’Andratx que consideri que hi manquen o corregir-ne els errors. Tot plegat ✑ Joan G. Vallvé informe de l’empresa privada funciona per consens, d’acord KRM, la proporció de minuts amb un llibre d’estil comú. Si cal l passat 29 de desembre, el conseller d’Interior de les Illes va compa- dels informatius dedicats al els usuaris organitzen discussions Erèixer davant del Parlament balear a causa del cas de corrupció d’An- president Jaume Matas i al cap en línia per acordar la redacció dratx. Hi va assegurar, una quinzena de vegades, que no havia avisat l’ex- de l’oposició Francesc Antich, dels articles. alcalde de la detenció, però aquest no és el cas. Els mitjans escrits se’n és de nou a dos. Fins i tot diuen Cal afegir que hi ha casos de van fer ressò, i la televisió també… Encara que mentre el conseller parla- que es parla més de Rajoy que vandalisme, d’internautes que va al Parlament d’un dels casos de corrupció urbanística més sonats dels d’Antich, i això que és un canal modifiquen els articles amb mala últims anys al país, IB3 emetia “Los vigilantes de la playa”. Sí, en van par- que només emet per a les Illes… fe, però els usuaris de la Viquipè- lar a les notícies, però, de debò és més important una sèrie que ja han Doncs bé, això que tan preocu- dia s’han organitzat per prevenir emès diverses vegades en d’altres canals que una compareixença com pa al PSIB, on deixa els altres aquestes accions i reparar-ne els aquesta? Sí, ja ho sabem que per alguns la Pamela Anderson té més bon polítics? I, si el cap de l’oposició danys. A més, els articles de la aspecte que el conseller Rodríguez, sobre gustos no hi ha res escrit, però parlamentària i els altres partits Viquipèdia, que han de citar les cal arribar fins aquí? Ah, i a la ràdio pública de les Illes, tampoc emetien són tan poc visibles, no cal ser fonts que fan servir, es publiquen la compareixença en directe… continuaven amb la programació normal, gaire llest per veure que els ciutadans que actuen en contra del govern, sota la llicència lliure GFDL. com si res. De fet, la situació és tan preocupant que fins i tot l’oposició com la plataforma que s’oposa a l’autopista d’Eivissa, són, directament La Wikipedia, fundada per política se n’ha adonat i ara els socialistes es queixen que, segons un invisibles. La televisió pública ignora aquells a qui es dirigeix. Jimmy Wales i Larry Sanger, funciona des del gener de 2001 com a complement d’una enciclopèdia en línia escrita per experts, la ‘Lapsus linguae’: Antena 3 i els Gossos d’Esquadra Nupedia. Però, va tenir tant d’èxit que aviat van deixar de banda la ✑ Joan G. Vallvé sigui, és només això, un joc de paraules despectiu que demostra la Nupedia per dedicar-se només a poca simpatia de sectors de la societat del Principat vers aquest cos. la Wikipedia. La versió catalana s de conegut sobres que els Mossos d’Esquadra no han acabat d’ar- Doncs bé, la broma ha arrelat més del que segurament els mossos de la Wikipedia va néixer aquell Érelar bé, per dir-ho d’una manera subtil. A tall d’exemple, només mateixos preferirien… El dimarts 2 de gener, arrel de la notícia de la mateix any (març de 2001) i va ser cal recordar els incidents de Berga, després de la mort de Josep M. mort violenta de l’empresari de Sant Cugat Joan Alsina, el presenta- la primera en una llengua diferent Isanta, quan tot un poble es va revelar contra el cos policíac. D’entre dor de l’informatiu del migdia del canal Antena 3 va obrir la notícia de l’anglès. aquells qui els tenen menys simpatia, n’hi ha alguns que els anome- parlant dels Gossos d’Esquadra, no dels mossos, sinó dels gossos. Sí, nen Gossos d’Esquadra, un senzill joc de paraules que quan manava la segurament és un lapsus linguae, un accident, però sembla que el joc consellera Tura, era encara més previsible: Gossos de Tura. Sigui com de paraules també fa forat entre alguns periodistes…

Freqüències de ràdios lliures o populars de Catalunya Ràdio Bronka 104.5FM (Barcelona), Contrabanda 91.4FM (Barcelona), Ràdio Línea IV 103.9FM (Barcelona), Ràdio Pica 96.6FM (Barcelona), Radio 90 101.4FM (Olot) Ràdio Barraka 103.1FM (Terrassa), Ràdio Kaos 90.1FM (Terrassa), Ràdio Klara 104.4FM (València), Radioactiva 100.3FM (Baix Llobregat), La Tele 52UHF (www.okupemlesones.org) 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 espai directa pàgina 21

Subscripcions ATENCIÓ, SUBSCRIPTORES a subscripció és la manera més efectiva per poder llegir DIRECTA setmanalment i també per donar el teu suport al projecte. Durant un i voleu rebre la DIRECTA el er a proposar-nos un nou Lany i per un cost de 60 euros, amb la teva subscripció el setmanari mateix dia que es distribueix punt de venda us podeu guanya en qualitat i presència al territori. Sals punts de venda, també hi Padreçar a Ens pots enviar les teves dades a: , podeu passar a buscar-lo sense cap [email protected] o entrant a la web i omplint el formulari: www.setmanaridirecta.info mena de recàrrec. Només ens heu o per telèfon i mirarem de fer-ho O bé, truca’ns al 935 270 982 ó al 661 493 117. de trucar o enviar un correu a possible. [email protected]. Corresponsalies

-Baix Llobregat -Maresme -Barcelona -Menorca -Berguedà -Osona -El Camp (Baix Camp, Alt Camp, Priorat, Conca de Barberà, Baix Gaià i -Terres de Ponent (Les Garrigues, Segarra, Urgell, Pla d’Urgell, Segrià i Noguera) Tarragonès) -Cerdanya -Vallès Occidental i -Girona (Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, La Selva, Pla de l’Estany i La Garrotxa) -Vallès Oriental Punts de venda

BALAGUER CIUTAT VELLA ESPLUGUES DE LLOBREGAT Llibreria Robafaves Nou, 9 Indi Bar Del Pont, 35 AQUENI Méndez Núñez, 1 principal Ubud Artesania Mestre Joaquim Rosal, 22 MOLINS DE REI BARCELONA Xarxa Consum Solidari Pl. Sant Agustí Vell, 15 GIRONA Llibreria Barba Rafael Casanoves, 45 GRACIA Pròleg Dagueria, 13 Llibreria 22 Hortes, 22 La Bodegueta Pintor Fortuny, 45 Cap i Cua Torrent de l’Olla, 99 El Lokal Cera, 1 bis Llibreria Les Voltes Plaça del Vi, 2 REUS Infoespai Plaça del Sol, 19 La Rosa de Foc Joaquim Costa, 34 La Màquia Vern, 15 Bat a Bat Kultur Sant Elies, 29 Taifa Verdi, 12 1917 Pintor Fortuny, 30 GRANOLLERS Galatea Llibres Jesús, 5-7 GUINARDO Quiosc Colom Rambles Llibreria La Gralla Plaça dels Càbrits, 5 RIBES DEL GARRAF Rocaguinarda Xiprer, 13 Quiosc Santa Mònica Rambles Anònims Miquel Ricomà, 57 Can Gabaldà Plaça de la Font, 2 EIXAMPLE Llibreria Medios Valldonzella 7 El Racó Ecològic Roger de Flor, 85 RIPOLLET Quiosc Manu Nàpols-Roselló SANTS IGUALADA Llibreria Caraboc Rambla S. Esteve, 17, local B El Maské Comte d’Urgell, 256 Espai Obert Violant d’Hongria, 71 At. Llib. El Porvenir Passeig Jacint Verdaguer, 122 SANT FELIU DE LLOBREGAT Xarxa Consum Solidari Rocafort, 198 La Ciutat Invisible Riego, 35 LA PALMA DE CERVELLÓ Teteria Índia Jacint Verdaguer, 9 POBLENOU Terra d’Escudella Premià, 20 Papereria La Xaropa Santa Maria, 5 SANT JOAN DESPÍ Ítaca Pallars, 230 Teteria Malea Riego, 16 LES FRANQUESES Llibreria Recort Major, 60 Cus-Cus Rambla Poblenou, 77 Entropiactiva Socors, 7 El Cabàs Ribes, 121 i a www.elcabas.com TARRAGONA SANT ANDREU-SAGRERA BELLATERRA UAB L’HOSPITALET DE LLOBREGAT CGT Tarragona Rambla Nova, 97-99, 2n pis Patapalo Rubén Dario, 25 Quiosc de Ciències de la Comunicació Quiosc Montserrat Pl. Mare de Déu de Montserrat TERRASSA Andyblue Bar de la Biblioteca de Can Fabra Quiosc de Lletres Bar Gaudim Avinguda del Carrilet, 64 Kasalet Societat, 4 Trèvol Antonio Ricardos, 14 CARDEDEU La República Rosalía de Castro, 92 CSO La Impremta Plaça Jacint Verdaguer, 9 NOU BARRIS Quiosc del Centre Cànoves, 4 LLEIDA VIC Ateneu Popular 9 Barris Portlligat, 11-15 CORBERA DE LLOBREGAT Ateneu La Maranya Parc, 13 Llibreria La Tralla Riera, 5 El Tinter La Plana, 10 Llibreria Corbera Pssg. dels Arbres, 4 La Falcata La Panera, 2 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Can Basté Passeig Fabra i Puig, 274 CORNELLÀ DE LLOBREGAT MATARÓ La Fornal Sant Julià, 20 Llibreria Xoc Passeig Fabra i Puig, 325 El Grillo Libertario Llinars, 44 Arcàdia Cafè Cultural Pujol, 26 pàgina 22 què es cou directa núm. 32 / 10 de gener de 2007 QuèQuè es cou es cou L’Oficina pel Dret a l’Habitatge: desobediència civil

✑ Jordi Panyella Urbans (LAU). Fins que no es com- /[email protected]/ pleixin aquestes mesures, la Carta convida a fer efectiu el dret a l’ha- partir del segon dijous bitatge amb mesures de desobe- d’aquest mes de gener, diència civil. Per aquest motiu es començarà a funcionar va ocupar Magdalenes 13-15. A de manera pública l’Ofi- cina pel Dret a l’Habitatge, a Barce- Action, reivindicant el dret a lona. Diversos col·lectius i perso- l’habitatge a Roma nes preocupades per la vulneració Una de les experiències amb les constant d’aquest dret, creen un que l’Oficina pel Dret a l’Habitat- espai on “l’esperit no és esperar ge manté contacte i amb la que que els poders públics facin res, intenta compartir sinèrgies és el sinó començar a fer coses nosal- Moviment Action, que actua a tres mateixes”, diu una de les Roma. Aquest moviment ocupa impulsores. “Amb la importància immobles, principalment propie- que té el tema de l’habitatge, tats de l’Ajuntament de Roma, convé no viure-ho en soledat, fer- amb persones immigrants. Aques- ho col·lectiu”, diu, per tant, “l’Ofici- tes persones s’apunten a llistes na vol ser un punt de trobada físic d’espera, i quan hi ha gent sufi- de tota mena d’iniciatives per cient s’ocupa un edifici sencer, on afrontar la situació”. I tot i que la també s’obre una Oficina pel Dret part més visible serà l’horari de a l’Habitatge. La pressió social ha visites dels dijous a la tarda, es pre- estat tant gran, que l’Ajuntament tén que els diversos col·lectius es de Roma els ha acabat donant una reforcin a partir d’idees comunes. oficina dins el propi Ajuntament, i Casa okupada del carrer Magdalenes on es troba l’Oficina pel Dret a l’Habitatge Arxiu Directa a Lazio (regió de Roma) van arri- “L’esperit no és bar a decretar la prohibició de ció. Mensualment es farà un la vulneració d’aquest dret: l’ocu- 2006), signada per més de 70 desallotjaments i desnonaments esperar que els debat públic sobre temes trans- pació per a reclamar la funció col·lectius i persones, identifica d’habitatges públics ocupats. versals, que serviran per debatre, social dels habitatges, la descen- tres mesures estructurals per a fer La política aplicada pel poder poders públics reflexionar i proposar. El primer trificació dels centres històrics de efectiu el dret a l’habitatge: limitar públic de Roma contrasta amb la es farà a finals de gener sobre la les grans ciutats, els pisos buits i la el preu de lloguers i pisos; moratò- majoria d’Ajuntaments dels Països facin res, sinó Llei d’Arrendaments Urbans, que ria dels PERIs i reformes urbanísti- Catalans, que enfoquen el feno- es troba en l’origen del mobbing i ques fins que no s’hagi estudiat men de l’ocupació, no des de la començar a fer dels desnonaments. “Estar en aquest l’impacte social i ambiental; i perspectiva de l’habitatge, sinó de coses nosaltres edifici és una reformar la Llei d’Arrendaments l’ordre públic. d Carrer Magdalenes 13-15, mateixes” símbol de la vulneració del Dret ocupació, que Quan les diverses mobilitzacions i El coneixement adquirit i accions que es fan arreu de l’Estat es reivindica Per contactar: posat a disposició de tothom, farà espanyol estan situant un debat que s’ofereixin primeres informa- social sobre el dret a l’habitatge, específicament HORARI D’OBERTURA DE L’OFICINA: cions de xoc per orientar a perso- “convé tenir eines pròpies per al TOTS ELS DIJOUS DE LES 17H A LES 20H. nes. S’ha contactat amb advocats seu exercici”. Així es van iniciar les com a acte de que puguin assumir una primera tasques per a ubicar aquesta Ofici- desobediència CARRER MAGDALENES 13-15. visita a preu mòdic, ja que moltes na a l’edifici que ocupa els núme- [email protected]. vegades les víctimes acudeixen a ros 13 i 15 del carrer Magdalenes civil” advocats d’ofici que no coneixen (Barcelona). Tècnicament, estar en Actualment, estan utilitzant el local el tema en profunditat. Amb tota aquest edifici és una ocupació, gent sense casa, la violència l’assemblea que organitza les assegudes pel la informació que es va recollint però es reivindica específicament immobiliària i el mobbing a veïns i dret a l’habitatge (dimecres tarda), el Taller es vol fer un mapa de la violència com a acte de desobediència civil veïnes a qui volen desnonar per immobiliària, un fons de docu- fins que es faci efectiu el dret a fer-hi un hotel. Contra la Violència Urbanística i Immobiliària mentació, i memòries anuals que l’habitatge. En l’edifici hi conviuen La Carta Contra la Violència i la Promoció d’Habitatge Realment Públic. serveixin per denunciar la situa- diverses situacions que visibilitzen Urbanística i Immobiliària (abril de Enrenou s’inspira en els 14 Km que separen Europa d’Àfrica

✑ Jordi Panyella dels seus membres. En les seves pastera intentava entrar a l’Estat cosa fins més enllà”, diu el Txetxu. /[email protected]/ “Podem agafar accions, Enrenou presenta l’espec- del Benestar simbolitzat per un La mateixa pastera ja és un ele- tacle 14km. Va néixer a partir de la camió amb nens que jugaven a la ment descontextualitzat, doncs li l dia 23 de desembre, en un ferri pagant reflexió sobre la injustícia que Play Station i es trobaven la prohi- han posat rodes. plena manifestació pel suposa que ells (com a persones bició constant per part dels qui Enrenou vol que el seu crit Dret a l’Habitatge, se’ls 30 euros i creuar que viuen a un país del Nord) simbolitzaven l’Estat i la policia. sigui més sorollós, “en quant a més A va poder veure entre els poguessin agafar un ferri pagant 30 Altres moments on s’ha represen- vistós, no caure en el tòpic, sinó manifestants. Una barca damunt l’estret, però hi euros i creuar l’estret, i al revés, hi tat 14km ha estat al Saló Nàutic, la intentar fer-ho tot amb una mena d’un remolc, persones disfressades, hagi persones que en paguen Fira de Tàrrega, alguna festa de criteri estètic que doni més vis- i una simbologia clara: el fenomen ha persones que 1.000, no poden agafar el ferri, i a major, o les manifestacions de les tositat a les coses que fem”, diu en de les embarcacions amb les que en paguen 1.000, sobre s’hi poden deixar la vida. persones immigrants. “Un em- Txetxu. A part de 14km, Enrenou moltes persones intenten creuar L’espectacle 14km és cada cop peny una mica, però entre molts, participa i promou altres accions els 14 quilòmetres que separen no poden agafar diferent, busca la participació si empenyem, farem moure la lúdicoculturals. d Europa i Àfrica a l’Estret de Gibral- espontània de la gent, i sol situar- tar. Eren els d’Enrenou, un grup d’a- el ferri, i s’hi se de forma descontextualitzada mics als qui els hi neix una inquie- enmig d’esdeveniments com la Per contactar: tud molt forta per fer crítiques des poden deixar cavalcada de Reis 2006, on els de l’humor, donant la volta a les rens que empenyien la pastera coses, “amb humor les coses la vida” eren símbol de la societat del ENRENOU www.14km.neta entren millor”, diu en Txtetxu, un consum. O per un carnaval, on la 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 què es cou pàgina 23 Mescladís, espai per promoure l’encontre ciutadà des de la cuina

✑ Jordi Panyella una relació horitzontal, transpa- /[email protected]/ rent, un treball que dignifica, que un se sent orgullós de formar-hi a Fundació Ciutadana part”, diu en Martín. La tenda-bar i Multicultural és una els tallers, permeten que Mescla- entitat situada a la Ciu- dís es mostri com un servei al L tat Vella de Barcelona barri. La gent hi entra perquè vol amb l’objectiu de promoure el menjar, “independentment si t’a- coneixement i la confiança entre grada el projecte, i a partir d’aquí, les persones del barri, les que han els pots explicar totes les coses nascut aquí, i les que hi venen. En que es fan”, explica en Martín. Martín, el seu coordinador, ens explica que “tots ens creuem pel Treballar la immigració des barri, però no ens trobem”, i per de l’acomodació això creen l’espai Mescladís, des A Mescladís treballen el fenomen d’una eina que és comú a tothom: de la immigració des de l’acomo- la cuina. dació, i no des de la integració. Fet Mescladís seria entre un casal, que significa tenir en compte tots una botiga de comerç just i un bar. els agents que prenen part en un Utilitzen la cuina i el menjar com procés d’immigració, tant els que a eix central des d’on crear punts vénen, com els que hi son. Amb la d’encontre entre persones d’aquí i gent gran, diu en Martín, “aparei- persones d’allà. Treballen amb dos xen moltes dificultats que tenen a eixos, el pedagògic, formant veure amb la dificultat d’assumir infants, adolescents i persones allò que és diferent, i si no huma- grans; i el desenvolupament d’un Vista de l’entrada de Mescladis a la Plaça de Sant Pere de Barcelona Eduardo Soteras / Ruido nitzes aquesta dificultat facilitant l’encontre, es pot convertir en permeten assumir objectius de diverses parts del món. I per a ànim de lucre, però no s’havien quelcom perillós”. Els diumenges, Utilitzen la caràcter social, com son les múlti- adolescents treballen el tema de plantejat desenvolupar-lo en un per exemple, és el dia de la cuina ples activitats de formació que la formació professional en el ram marc d’economia solidària. Quan marroquí. Una dona marroquina cuina i el menjar realitzen. de l’hosteleria. Aquest és un sec- varen començar a treballar, però, del barri s’hi acosta per dirigir els per crear punts Mescladís ofereix cursos de tor que absorbeix molta mà d’obra “ens adonarem que generàvem un menús. “Funciona molt bé, ve cuina per a infants del barri. “La immigrant, “i on s’acostuma a trac- equip de treball amb un compro- molta gent del barri, no només d’encontre entre cuina els ajuda a desenvolupar tar molt malament a la gent. A mís molt gran amb el projecte, marroquins”, explica en Martín. d altres habilitats, destreses ma- major formació, més possibilitats persones d’aquí i nuals o artístiques, comptar ali- de tenir millors condicions”, diu en ments i pesos, repàs geogràfic...”, Martín, “es tracta d’aportar gent Per contactar: persones d’allà escriu la periodista Majo Siscar. que pugui lluitar per millorar-ho”. Així, de manera indirecta, el taller MESCLADIS model d’economia solidària. Els es converteix en una activitat de Projecte d’economia solidària ingressos del bar, de la venda de reforç escolar. Per a la gent gran, Quan va néixer Mescladís tenien Plaça Sant Pere 5, Barcelona productes de comerç just i dels organitzen el taller “CuinArte”, on clar que seria un projecte amb Tlf.: 932 955 012 [email protected] tallers de cuina per adults, els hi barregen cuina i artesania de molta coherència interna, i sense Improductivitat per Nadal i per la resta de l’any

✑ Gemma Garcia cions laborals d’explotació i la a no fer res, a fugir de les necessi- de persones a dos punts impor- greus per la salut i el medi ambient. /[email protected]/ devastació del medi ambient que tats creades i dels desigs inneces- tants de la indústria paperera, on Més tard, varen visitar les comuni- formen part del procés productiu. saris. A les trobades que es realit- s’ha organitzat una forta resistèn- tats d’Espíritu Santo al Brasil, que nproductiv/Taller de Aquesta és la primera d’una zen a Miles de Viviendas es cia del poble. Aquestes visites lluiten per recuperar les terres que Res ha aprofitat el con- sèrie d’accions que es realitzaran reflexiona sobre el concepte de s’emmarquen en el projecte que va expropiar-los l’empresa Ara- text del consum nada- setmanalment i a l’exterior, al marge “res”, i també s’analitza el funciona- anomenen “Unproductiv celulosa”, cruz Celulosa per tal de generar U lenc per sortir al carrer de les trobades a la Universitat Pira- ment d’algunes empreses i les centrat en els efectes ambientals i monocultius d’eucaliptus transgè- amb l’eslògan: “Res pels explota- ta. La propera acció prevista gira seves estratègies de màrqueting. socials que suposa la implantació nics. Aquests monocultius tenen dors reis mags”. El Taller de Res es entorn la indústria del turisme. de fàbriques de pasta de paper. efectes negatius, tant des del punt desenvolupa al Centre Social O- Des del taller Varen participar en les mobilit- de vista ambiental, com des de cupat “Miles de Viviendas” de Bar- Improductivitat zacions en contra de la ubicació de l’estructura agrària de l’Estat, ja celona, des de la inauguració de la Aquest taller forma part d’un pro- denuncien dues plantes de paper de l’empresa que destrueixen l’agricultura cam- Universitat Pirata (UP), el passat 19 jecte que treballa entorn els pro- espanyola ENCE i la finlandesa Bot- perola i el medi ambient, augmen- de novembre. ductes de consum que ens envol- l’explotació i la nia, a Gualeguaychú (Uruguai), con- ten la concentració de terres, l’a- Les persones que participen al ten i que inclús entren dins els cretament a la ribera del riu Uru- tur i l’èxode rural. Arrel d’aquestes taller, han escollit el “passeig de nostre cos. Molts d’aquests pro- devastació del guai. Des de l’Assemblea Ambiental experiències, des del projecte compres” de Barcelona, l’avinguda ductes es confeccionen a l’exterior de Gualeguaychú denuncien que s’organitza un taller sobre cel·lulo- Portal de l’Àngel, per denunciar el en condicions d’esclavitut i mal- medi ambient les plantes que les dues empreses sa, on s’elabora paper reciclat i que s’amaga darrera una gran part metent el medi ambient. Aquesta que formen part pretenen instal·lar al costat uru- artesanal i es parla de la producció dels productes que consumim. situació, els porta a voler tenir guaià del riu podrien causar danys industrial del paper. d Tenint en compte que a Europa coneixement i consciència d’allò del procés gastem 25 mil bilions d’euros cada que consumim. Per respondre a Per contactar: any en joguines i jocs, gran part aquest impuls consumista, com bé productiu concentrats al Nadal, han escollit diu el mateix nom del projecte, es el dia previ a la nit de Reis per dur tracta de fer coses improductives, El naixement: la cel·lulosa UNPRODUCTIV/TALER DE RES a terme l’acció informativa. Des que no generin diners ni producti- L’origen del taller es va gestar a CSO Miles de Viviendas. Passeig Joan Borbó 7 del taller denuncien les condi- vitat, i aprendre d’aquesta manera Sudamèrica amb la visita d’un grup pàgina 24 expressions directa núm. 32 / 10 de gener de 2007

La novíssima cançó UNA NOVA FORNADA DE CANTAUTORS CONSOLIDA UNA ALTERNATIVA MUSICAL PRÒPIA ALLUNYADA DELS TÒPICS DEL GÈNERE

A l’esquerra Cesk Freixas i Roger Mas, damunt d’aquestes línies Xavier Baró i a la dreta Òscar Briz. Quatre dels cantautors de la nova fornada que ha aconseguit trascendir en l’’ambit popular, entroncant amb diverses tradicions de la cançó catalana

LA CANÇÓ TORNA A ESTAR DE ✑ Roger Palà busquen referents en el pop i el També combatius El Tastautors, MODA. DE LA MATEIXA MANERA /[email protected]/ rock internacionals per vestir les En la línia més compromesa, el País seves propostes. En solitari o Valencià despunta amb veu pròpia. aparador del QUE, ALS ESTATS UNITS, HAN a imatge clàssica del cantau- acompanats d’una banda, més a Aquí, cal citar amb majúscules el APAREGUT MÚSICS COM SUFJAN tor català és la que ha quedat prop del folk o del rock, els nous nom de Feliu Ventura. ‘Alfabets de gènere STEVENS O RUFUS Lde l’època de la dictadura cantautors malden per consolidar futur’, el seu tercer disc en solitari l cicle de cantautors de franquista. Lluís Llach, Serrat, una escena diferent. després de l’experiència d’una gira Cardedeu Tastautors, organit- AINWRIGHT IAL STAT E W , ’E Raimon, Maria del Mar Bonet, conjunta amb Lluís Llach, ha estat zat per l’associació cultural FRANCÈS HAN TRIOMFAT Quico Pi de la Serra, Ovidi Els ‘Boletaires’ el disc més venut en català durant L’Esquellot, s’ha convertit en un PROPOSTES COM LES DE Montllor, Pau Riba, Sisa... Són En l’àmbit de la tradició gal·làctica els darrers mesos de 2006. bon aparador per mesurar la noms que resten en la memòria –la que van abanderar en el seu Al sud, també hi ha propostes salut de la cançó catalana. CAMILLE O FRANÇOIZ BREUT, col·lectiva i que, pel context polí- dia Pau Riba, Sisa o Oriol com la de Pau Alabajos i la seva Enguany, ha arribat a la tercera ALS PAÏSOS CATALANS TAMBÉ tic de l’època i per l’extraordinària Tramvia–, despunten amb llum banda, Els Músics Furtius. Un jove edició, tot combinant propostes S’ESTÀ DESENVOLUPANT UNA qualitat de les seves propostes, pròpia dues veus: la del solsoní cantautor de Torrent (L’Horta) joves amb clàssics i alguns expe- ESCENA DE NOUS AUTORS DE han tingut una transcendència a Roger Mas i la del gironí Eduard format als carrers de València i riments. En la primera categoria, escala internacional que, proba- Canimas. Mas fins i tot ha aconse- que –de moment– ha editat un hi entrarien el cantautor de Sant CANÇONS QUE RENOVEN EL blement, mai tindrà cap altre guit ser reconegut per la crítica disc, ‘Futur en venda’, que ha donat Pere de Riudebitlles Cesk Freixas, GÈNERE I EN DESTERREN LES músic que s’expressi en català. musical espanyola, que ha alabat nom a una campanya de Maulets els valencians VerdCel i Tirant Lo ICONES MÉS TRONADES Valgui només dir que Bob Dylan i les seves composicions, arrel de la contra l’especulació. Canya de Cardedeu. En la segona, Joan Baez van presentar els seus publicació del seu cinquè disc, En la línia més compromesa, Quico Pi de la Serra –que aquest treballs l’any 1966 a l’Olypmpia de ‘Mística domèstica’ (K Industria, però al Principat, destaca un jove- any retorna als escenaris després París, temple del gènere a Europa... 2006). Un treball produït per Raül níssim Cesk Freixas. En el seu dia el d’un temps de silenci musical–, pocs mesos abans que ho fes Fernández (Refree) on el pop urbà van presentar com una fusió de les Lluís Llach –que oferirà un dels Raimon. deixa lloc a l’aparaició d’instru- melodies de Sau amb la crítica seus darrers recitals abans de Superar el llast de la imatge ments com la tenora –en peces social d’Inadaptats... Un còctel retirar-se (definitivament?) a del cantautor que ha quedat en la com “Oda a Francesc Pujols”. explosiu que, de moment, s’ha plas- Verges el 24 de març–, i Jaume retina del públic ha estat una tasca En la mateixa línia, el gironí mat en un disc, ‘Set voltes rebel’. Arnella, probablement el músic titànica que, al llarg dels darrers Eduard Canimas és un músic que ja de folk més important dels vint anys, han anat intentant amb duu molta carretera, però no gaire Experimentals Països Catalans. I, en la categoria més o menys sort tota una sèrie producció discogràfica. El seu segon A mig camí entre la cançó amb dels experiments, Miquel Gil, en d’intèrprets que –en el millor dels disc en solitari, Noh iha crisi (Música marca Ovidi Montllor i el rock un espectacle conjunt amb casos– no han passat de tenir un Global), ha estat considerat per la progressiu, els alcoians VerdCel l’Orquestra Àrab de Barcelona, i ressò més aviat discret. Des de fa revista especialitzada Enderrock han editat aquest 2006 el llibre- Refugi, un espectacle impulsat uns anys, però, la situació està com el millor treball de cançó d’au- disc PaísViatge, un recorregut pel bateria d’Els Pets Joan Reig, a canviant. La primera dècada dels tor de l’any 2006. En la millor tradi- musical pel territori. mig camí entre un concert i una anys 2000 ha vist néixer una nova ció boletaire, Canimas s’especialitza També mereix un punt i a part classe d’història sobre els clàssics generació d’autors de cançons que en cançons d’imaginari surrealista i el valencià Òscar Briz, un músic de la cançó catalana. El cicle han aconseguit transcendir en vestimenta rockera. que, després de triomfar amb un s’inaugura el 12 de gener amb el l’àmbit popular. Músics que Altres noms en aquesta línia, grup de pop en anglès a Austràlia, cocnert de Pi de la Serra. entronquen amb les diverses tradi- per bé que no explícitament ‘bole- va retornar ja fa uns anys a València cions de la cançó catalana –des de taires’, serien els dels bisbalencs i acaba de publicar el seu quart disc la més compromesa políticament Sanjosex i Mazoni o els lleidetans amb nom i cognoms, Quart crei- fins a la més gal·làtica– i que Xavier Baró i El Fill del Mestre. xent, on fa un gir cap a l’electrònica. 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 expressions pàgina 25

Pim-Pam-Pum

✑ Roger Palà Catalans, que es nodrís de les en base al que pugui interessar al Agustí /[email protected]/ aportacions de tots i totes en màxim de gent possible, sempre Argimon forma de notícia, denúncia, crida, des d’una òptica de l’esquerra gustí Argimon ‘Rocker’ arriba convocatòria i reflexió, i que independentista. La gent apuntada Creador i Aperiòdicament –gairebé cada contrarrestés o denunciés les a la llista és gent compromesa amb dia– a les bústies de correu elec- informacions dels mitjans de el país i les lluites socials. difusor de la trònic de centenars de catalans a comunicació, gairebé tots al servei Actualment estic vorejant els 600 ‘Llista d’en través de la popular ‘Llista d’en del poder establert. subscrits, i vaig rebent regularment Rocker’, des d’on difon tota mena Quan sorgeix la idea? noves peticions. Rocker’ d’informacions relacionades amb La idea sorgeix fa uns sis anys, una Com creus que ha modificat el combat per la llibertat nacio- mica en paral·lel a la posada en internet les xarxes de difusió d’in- nal i social dels Països Catalans. marxa de la web www.llibertat.com. formació alternativa? Convocatòries, manifestos, arti- Els meus primers missatges eren Internet ha sigut, és i serà cabdal cles d’interés... Una eina d’infor- enviats des d’un correu electrònic a per renovar les xarxes de difusió mació alternativa, crítica i a l’abast de tothom. Veient que la d’informació alternativa. Al marge l’abast de tothom, només fent un llista funcionava (tot i que en aquells que permet arribar a moltíssima click a . moments potser tenia unes 30 subs- gent més, és molt important la cripcions), vaig parlar amb la gent de rapidesa amb què ho fa. Perquè vas decidir posar en Llibertat.com i així vaig començar a No t’has plantejat fer un salt marxa la Llista d’en Rocker? utilitzar el seu servidor i la seva qualitatiu, com una pàgina web? La meva motivació al posar en adreça. Tinc plantejat en un futur inmediat marxa la llista era crear un espai de Com selecciones la informació crear un bloc, tot i que crec que la comunicació per continuar cons- que envies a través de la llista? llista ha de seguir funcionant truint, des de la xarxa, la llibertat N’hi ha que s’hi queda fora? perquè és el contacte més directe nacional i social dels Països La selecció de la informació la faig amb la gent subscrita a la llista. Catalunya, terra d’espies LA SÈRIE “DOBLE JOC” DEL PROGRAMA ✑ Antònia Andreu Els espies històrics que aparei- rada de Tarasca, hi trobem TARASCA RETRATA ELS CASOS DE SET /[email protected]/ xen a la sèrie tindran l’habilitat Josep Maria Aloi, talp del CESID d’infiltrar-se en el bàndol a Terra Lliure durant l’Operació ESPIES CATALANS es sèries de documentals de contrari per cercar informació. Garzón; Luis Manuel González- LTarasca han assolit els Però, a més, l’espectador s’ado- Mata, Cisne, espia franquista al TARASCA darrers anys la qualitat, el rigor i narà que –tot i que les tècni- París de 1968; Joan Pujol, Garbo, l’interès social que hauria de ques han canviat– els preceptes que va jugar un paper clau com ÈRIE OBLE OC S “D J ” tenir tota la producció d’una de l’espia s’han mantingut inal- a agent doble infiltrat a les files A PARTIR DE DIMARTS 9 DE GENER. televisió pública. Des del terables i que, avui dia, gràcies nazis durant el desembarca- CANAL 33, 22H dimarts 9 de gener, l’espai del als avenços tecnològics, és ment de Normandia de la 33, dirigit per Felip Solé (autor possible arribar a saber-ho tot Segona Guerra Mundial; Jaume de sèries documentals com d’una persona. Mir, que va treballar pels serveis Zona Roja i Exilis), torna amb Lluny del documental histò- secrets aliats durant la Primera una nova fornada d’episodis, ric, la sèrie planteja una sèrie de Guerra Mundial; Julià Fuster i basats en les vivències de diver- fets d’acció protagonitzats per Francesc Ramos, exiliats a la sos espies catalans. Amb el títol personatges singulars, que s’ex- URSS, que van acabar essent genèric de “Doble Joc”, abordarà pliquen des d’una doble pers- víctimes de l’estalinisme; La les històries de diversos agents pectiva de passat i de present. Blonde, agent doble durant la secrets que, al llarg dels segles Les motivacions, els recels, l’es- Guerra Civil espanyola, i XIX i XX, han desenvolupat la tratègia i la psicologia dels Santiago Trallero O’Ferril, seva activitat de forma discreta espies queda al descobert. víctima d’una bomba l’any 1983, a Catalunya, l’Estat espanyol, de qui mai es va saber exacta- Europa i la Unió Soviètica. Talp a Terra Lliure ment si treballava per a soviè- ‘Cisne’, espia del règim franquista Cada documental planteja Entre els agents secrets que tics, nordamericans o era un durant el maig del 68 a París un doble joc en tots els sentits. retratra aquesta nova tempo- simple impostor. Crítica i lletres des de Sabadell

LA REVISTA ‘ORDINT LA TRAMA’ ✑ Albert Boada intervencions d’entitats i un Finalment “La xemeneia” és l’es- RENOVA EL SEU FORMAT I /[email protected]/ espectacle teatral i musical, a pai on les entitats sabadellen- més d’un aperitiu pels ques poden mostrar la seva Publicitat CONTINGUTS DESPRÉS DE CINC ANYS a revista Ordint la Trama és assistents. activitat. Lun projecte cultural que va Des de gener de 2007, Ordint la Trama vol ser un VIRUS EDITORIAL néixer a Sabadell l’abril del Ordint la Trama es torna a nexe local entre cultura i c/Aurora núm. 23 2001. Després de 5 anys editant editar mensualment. És una compromís, entre pensament i 08001 Barcelona una publicació mensual, el publicació feta des de Sabadell acció. A més d’editar la revista, www.viruseditorial.net passat maig de 2006 el i que parla de Sabadell. En el el col·lectiu promou el col·lectiu que l’edita va fer una primer número de la segona Certamen Literari Clara Alzina, pausa per agafar aire i repren- època publica un reportatge que enguany arriba a la seva dre el camí amb més força. Van sobre les alternatives a l’am- sisena edició. Hi ha una catego- NOVETATS organitzar trobades i reunions pliació dels Ferrocarrils de la ria de prosa i una de poesia i els Gean Pierre Garnier amb amigues i subscriptors per Generalitat al Vallès. La revista treballs guanyadors es publi- Contra los territorios repensar i redissenyar la revista, també té previst abordar qües- quen en un llibret. Entre el jurat del poder i al mateix temps tot el tions com l’últim cas d’agressió del certamen trobem persones Por un espacio público projecte. Es tracta d’un policial a un veí sabadellenc o com Antoni Dalmases, Esther de debates y... de combate projecte singular que ha tingut temàtiques com la immigració Centelles, Miquel Bach, Josep Col. Ensayo. un bon arrelament entre el a escala local. Maria Ripoll o Òscar Rocabert. 173 pàg. 15 € teixit associatiu i que pretén La publicació és divideix en Si us interessa tenir més ISBN: 84-96044-78-5 estendre la seva difusió en quatre grans seccions. informació del projecte podeu Autoría Colectiva aquesta segona època. “L’obridora” són reportatges i visitar la seva web. Los pies en la tierra El proper divendres 12 de articles de fons. “La llançadora” Reflexiones y experiencias hacia gener a les 8 del vespre el nou inclou articles d’opinió, cartes i ORDINT LA TRAMA un movimiento agroecológico local del Casal Can Ca- entrevistes. “La troca” és l’espai www.ordintlatrama.com € pablanaca (c/Compte Jofre, 30) de creació i participació artís- C/ Duran i Sors, 85. 208 pàg. 11 ISBN: 84-96044-79-3 serà l’escenari de la presenta- tica i cultural que inclou 08201 Sabadell ció d’aquesta segona època. És poemes, contes, humor, ressen- 937 251 179 un acte obert que inclourà yes, receptes i altres invents. [email protected] pàgina 26 expressions directa núm. 32 / 10 de gener de 2007 El Festivern se supera

FESTIVERN 2006-07 ✑ Marina López espenta a la música en català i, passant pel folk valencià, el rap o ONTINYENT (POLIESPORTIU I TEATRE ETXEGARAI) /[email protected]/ sobretot, a grups del nostre país l’ska–, amb grups com: Skalariak, que canten i toquen en català i Def Con Dos, La Gossa Sorda, La LA GOSSA SORDA, SKALARIAK, DEF CON DOS, LA CARRAU, SVA-TERS, l voltant de 5.000 persones de mantenen vives la nostra cultura i Carrau, Sva-ters, La Kermés, LA KERMÉS, FELIU VENTURA I VERDCEL, ENTRE D’ALTRES Adiversos indrets del País les nostres arrels. El lloc escollit Paral·lel 84 o Sarau Mediterrani. A Valencià han assistit a la tercera per al festival és Ontinyent, capital més d’espentar els grups locals, edició del Festivern, a Ontinyent, i de la Vall d’Albaida, perquè puga com Red Roja. Així, també dona- han ocupat totes les zones d’acam- donar a conèixer la seua part més ven peu a la diversitat idiomàtica i pada habilitades per a l’esdeveni- cultural i per mostrar una imatge cultural. Tots aquests grups van ment. La tercera edició del festival més dinàmica i, potser, més tocar a la carpa del Poliesportiu. ha superat les expectatives de polifacètica. No tot és tèxtil El grup més esperat de la públic, tot garantint la celebració a Ontinyent... trobada va ser La Gossa Sorda, que d’una quarta edició el proper cap El Festival es va dur a terme al va donar al públic tot allò que d’any. Les zones d’acampada es Poliesportiu i al Teatre Etxegarai, desitjava –en català i amb bona troben al mateix Poliesportiu on el diumenge 31 van actuar música–, tot parlant de temes d’Ontinyent i, malgrat l’increment VerdCel, Pep Gimeno (el Botifarra) conflictius i quotidians del País de públic, han estat suficients i ben i Feliu Ventura. Valencià. D’aquesta manera, es va habilitades. Per tal de moure més, si pot evidenciar que, al País Valencià, hi Poc a poc, es va acceptant la ser, la joventut del País Valencià, ha una minoria jove –i ja no tan idea de celebrar un festival de l’organització del festival ha cregut minoritària– amb molta força i que música alternatiu al País Valencià. oportú crear un cartell divers amb lluita perquè no desaparega la El Festivern pretén donar una tot tipus de música –des del rock, nostra cultura.

Enfado

A MIL NORANTA (DISCMEDI)

nfado són una formació de la pot arribar la musicalitat d’aquest Eciutat de Lleida que ens regala gènere. La majoria de cançons un meravellós disc de fados són en llengua portuguesa, però portuguesos. Realment sona poc també podem trobar cançó intru- La isla de hierro comú, però el cert és que els mental i algun que altre text en amants del fado estan a tot arreu català barrejat amb portugués, (CAMEO, 2005) i aquí tenim un exemple. Un estil com és el cas de la “Dansa de les Guia universal romàntic i al mateix temps desca- set llunes”. El títol A mil noranta DIRECTOR I GUIONISTA: MOHAMMAD RASOULOF rat, és l’expressió del poble que és també la distància que hi ha INTÈRPRETS: ALI NASSIRIAN, NEDA PAKDAMAN, del jazz tradicionalment dóna veu als entre les ciutats de Lleida i HOSSEIN FARZI-ZADEH sense veu. Enfado reivindiquen el Lisboa. Segurament un camí moderno fado als carrers de Lleida, al Raval d’anada i tornada que Glòria DURADA: 90 MINUTS de Barcelona, igual que succeeix a Blàvia (veu) i companyia han fet i IDIOMES: VOSE (FARSI) JUAN GINER, JOAN SARDÀ, ENRIC l’Alfama de Lisboa. Cançons com faran en més d’una ocasió. VÁZQUEZ “Júlia Florista” o “Lisboa a noite” DAVID VÁZQUEZ A ON ROPPO són una bona mostra de fins a on ombinant el realisme lloguers i feines que fa que M N T , 2006 Cquotidià, simbolismes tothom estigui en permanent 428 PÀGINES constants i certes escapades deute amb ell. L’status quo de líriques en un entorn depau- la nau, però, trontollarà quan perat, Mohammad Rasoulof uns desguassadors voldran orça reeixida, ben documen- crea a La isla de hierro una prendre possessió del vaixell. Ftada obra de consulta amb cinta notable sobre una En definitiva, el director entrades de dimensions força comunitat molt particular sembla voler-nos parlar de la generoses, Guia universal del jazz Digues què haig establerta en un petrolier llibertat de l’individu, coar- moderno és un meritori volum abandonat. La figura principal tada pels mecanismes de que s’ocupa específicament dels de dir. d’aquesta comunitat és el poder, i de la credulitat de les músics de jazz que han transitat Setze cançons capità Nemat, un home que masses, amb les llibertats nous camins creatius a partir dels té cura dels habitants, però limitades que es pot perme- anys 40. Malgrat l’enfocament d’autora i autor que els impedeix crèixer tre al seu país d’origen, l’Iran. enciclopèdic no es pot evitar que basant-se en un sistema IGNASI FRANCH trasllueixin les simpaties dels DIVERSOS AUTORS tancat de subministraments, redactors els quals, deixant de banda els consagradíssims i EDISCOS (R ) populars Miles Davis o Bill Evans, semblen tenir en més estima el free-jazz afroamericà dels Art ns trobem davant d’un recull Serrano no es dissimulen pas. El Ensemble of Chicago o Ornette Ede cantautors, l’experiència de recull conté un total de setze Coleman que no pas les més gèli- 10 anys de Trobades de cançons on predomina la temà- des sonoritats del nord d’Europa. Cantautors/es que la Fundació tica social. Així, ens trobem [email protected] En aquest sentit és en una aposta Pere Tarres (URL) organitza anual- textos que parlen d’exclusió o pels músics més viscerals i apas- ment i on participen alumnes i maltractament a dones i infants, sionats, alguns dels quals van fer exalumnes. Intèrprets novells es textos més intimistes o personals de la seva creacíó tema sociopo- barregen amb veus ja consolida- i textos que recullen somnis o lític, i motiu d’orgull racial en un des com és el cas de Laia Carrera idees per canviar el món. Somnis, temps en que la minoria negra (Kumbes del Mambo), Toni López en definitiva, que tot educador lluitava per assolir els seus drets. (La Tresca i la Verdesca) o Oriol social que es dediqui a la seva IGNASI FRANCH Canals. Altres veus també ens professió ha de tenir per poder resulten familiars i les influències anar avantçant. de Silvio Rodríguez o Ismael D.V. 10 de gener de 2007 / directa núm. 32 La graella pàgina 27

CINEMA SOLIDARI / IV CICLE CENTRE LLATINOAMERICÀ PETROQUÍMIQUES: UN PERILL SILENCIAT DE REUS. Sala d'actes del Centre de Lectura (c.Major 15), 20 hores. La campanya Ripsol 2006, contrajunta de afectad@s unes Entrada gratuïta jornades a Barcelona del 12 al 14 de gener. > Comencen les activitats amb una roda de premsa el diven- > Dimarts 16 de gener Memoria del saqueo Argentina, 2003, dres 12, a les 18.30 h. a l’Infoespai, a la Plaça del Sol de Gràcia. del director "Pino" Solanas. Documental d'investigació que > A les 19.30 h. a La Torna, al carrer Sant Pere Màrtir 37, mostra –des de la dictadura de 1976– les causes de la crisi també a Gràcia, segueixen amb el documental En una man- gairebé terminal que va sofrir Argentina fins el 2001. cha de lugar. Puertollano, un poble atrapat per la dependèn- > Dimarts 23 de gener "Che" Guevara, donde nunca jamás se cia i perills de la petroquímica de Repsol-YPF. Presentat pel lo imaginan, Cuba, 2004, del director Manuel Pérez Parets. seu realitzador Paco Sánchez. El posterior debat comptarà Un documental que inclou imatges inèdites i que ens acos- amb membres de la Plataforma “Refinería No” de la comarca ta a la vida i el lliurament d'un home excepcional, no de Tierra de Barros (Extremadura), contra la construcció importa l'angle des del qual es jutgin les seves idees i la d´una petroquímica i amb extreballador de Repsol de la RECOMANEM seva acció. Petroquímica de Tarragona que parlarà de la situació laboral > Dimarts 30 de gener Mi mejor enemigo, Xile, 2004, del i de la contaminació. director Alex Bowen. 1978, dues patrulles perdudes en una > El diumenge a les 16 h al PIC-Can Masdeu tindrà lloc la zona fronterera, una argentina, altra xilena, mostren entre Videoxerrada “Geopolítica de l'Energia a Amèrica Llatina”, drama i humor, l'absurd de la guerra. amb Efraín León, de Mèxic Més informació a http://repsolmata.info

DIVENDRES 12 7è Kabarret a la Fibra DIJOUS 18 CSOA la Fibra. Pintor Cusachs, 5 Mataró. SORTIM DE CASA Cicle “Iran-Iraq: Petroli, Aigua i Geoes- A partir de les 21 h. Ni un duro. tratègia. Dos països i un mateix destí”. Poesia musicada de 2/4 de lluna. Presentació del llibre "Moviéndose SCI. Carrer del Carme 95, Barcelona. 19.30 h. Un cop acabat podreu sopar a la Fibra, i ben por la Paz. De Pax Christi a las Xerrada: Moviment Aturem la Guerra a Europa i MANIFESTACIÓ CONTRA sopat començarà el Kabarret, aquest cop amb movilizaciones contra la guerra", EUA. a càrrec d’activistes de la Plataforma EL DESALLOTJAMENT DE KAN MIREIA les actuacions de Las Feas (titelles), Ana Laura d'Enric Prat, Aturem la Guerra. Aula C de la Casa de Cultura Bisbe 13 de gener a les 18 h (monòleg), Arena i Sara (performance), Gent de Lorenzana, Girona. 20 h. la Makabra (espectacle de malabars, pilotes de A la plaça de la Trini L1 Trinitat Vella Concert. D'Callaos rebot i equilibri) i Saban (màgia i clown). I després festa a Kan Mireia! Salamandra. Avinguda del Carrilet 301. Cicle Documental “Orient Mitjà”. I el dilluns 15 de gener a les 8 h Hospitalet de Llobregat. 22 h. 4/5 euros La Quimera. Carrer Verdi 28 baix dret Rap. Falsalarma. Concentració per aturar el desallotjament Banda que fusiona flamenc amb ritmes com el Vila de Gràcia. 21h. La Mirona. Carrer Amnistia Internacional s/n pop, el punk o ritmes de llatinoamèrica. Polígon de Torre Mirona, Salt. 22.30 h. 10/12 e. Bagdad Rap, d’Arturo Cisneros, 2004. El grup de Sabadell presenta Alquímia, el seu Cabaret. Bombay i Eminova segon disc. DIVENDRES 19 presenten “Freak Cabaret” Ateneu de 9 Barris. Carrer de Portlligat s/n. Concert. Radio Malanga Barcelona. 23 h. 3 e. Salamandra. Avinguda del Carrilet 301. Espectacle de teatre amb llenguatge de clown, Hospitalet de Llobregat. música, màgia i poesía visual. Obertura de portes 21 h. Entrada a les 22.30 h. Entrada amb invitació. DISSABTE 13 En ocasió de l’aniversari dels Diables d’Hospitalet el grup barceloní presenta Yoff Videoxerrada: “La situació de la dona Tongor, el primer disc d’una banda de 10 a Irak i a l’Orient Mitjà” músics que han tocat amb Paquito de Rivera, Waslala. Carrer dels Pins, 39. Hospitalet de Dusminguet, Ojos de Brujo o Mayumana. Llobregat. 19 h. Amb la presencia d’Iman Ahmed Khammas, Cicle “Iran-Iraq: Petroli, Aigua i periodista i escritora iraquí, exdirectora de Geoestratègia. Dos països i un l’Observatori de l’Ocupació en Bagdad, mateix destí”. actualment exiliada a l’Estat espanyol. Rap. Doblezero, Darkwater i Huracán. SCI. Carrer del Carme 95, Barcelona. 19.30 h. Ateneu de 9 Barris. Carrer de Portlligat s/n. Xerrada: Eman Ahmed Khammas. L'impacte Inauguració del Casal Popular Barcelona. 23 h. 3,5 e. de l'ocupació i la destrucció d'Iraq. Panxampla de Tortosa. El grup que es va estrenar el 1994 presenten CONCENTRACIÓ PER L'ABSOLUCIÓ DE Panxampla. Carrer Francesc Gil de Frederich. aquest cop Prohibido Prohibir. La nit DISSABTE 20 RUBÉN I IGNASI (Acusats de col·locar 18:30 h. La Jota a la Plaça comptarà també amb dos MC’s i i el grup de explosius en solidaritat amb les lluites de durant la tarda: exposició, pintada d'un mural, breakdance Street people. Jornada sobre Irlanda les persones preses). grallers de Jesús... Centre Cívic. Plaça de La Dijous 11 9h. Jutjats de Lluís Companys. 20:30h. Presentació del Casal Popular Panxampla DILLUNS 15 constitució, Les Borges Blanques. 22 h. Sopar popular i festeta amb Pepet i Marieta Acte en motiu del XXV aniversari de la vaga Barcelona. Més informació: www.panxampla.org Exposició “Pere Casaldàliga, una veu de fam dels presos polítics irlandesos. compromesa”. 16.30 h. Presentació de l’acte i passi MANIFESTACIÓ DE REPULSA Aniversari Colla Bastonera de Sants Palau Robert de Barcelona. Del 16 de gener a l'11 de la pel·lícula El vent que agita l'ordi, AL DESALLOTJAMENT DE MAMBO CSA Can Vies C/Jocs Florals, 42. Sants. 20 h. de març. La inauguració tindrà lloc el dilluns 15 de Ken Loach. (El dimarts 9 de febrer). Entrada gratuïta. Sopar 10 e. de gener, a les 19 h, a la sala 4 de les Cotxeres. Després farem una paradeta tot fent un Divendres 12 20h 1 any picant fort per la cultura popular! Aquesta exposició pretén donar a conèixer la beuret amb cervesa negra típica d'allí i Rambla del Raval , Barcelona 20h Presentació del nou ball de la colla "El vida de Pere Casaldàliga però sobretot les comentant la pel·lícula, a continuació un patró foradat" + ball del "Xotis" + ball de la passi de fotografies de murals, fetes causes per les quals ha lluitat sempre MANIFESTACIÓ ESTATAL CONTRA LA "Cosidoreta" representades per: els indígenes, la terra, la recentment a Derry i Belfast (Irlanda del

ARTS VISUALS, DIVULGACIÓ, ARTS ESCÈNIQUES, MÚSICA INSTAL·LACIÓ DE LA BASE DE LA OTAN 21h Sopar solidàri teologia de l'alliberament i l'Amèrica Llatina. Nord). Primer plat: sopa de ceba Per a més informació, podeu contactar amb I per acabar, sobre les 20.30 h concert a Diumenge, 21 gener, 12h. Edificio Pignatelli Segon plat: pollastre amb escamarlans o Glòria (Tel. 657 81 32 78). càrrec del cantautor de la Franja de Ponent Paseo Mª Agustín. Saragossa. esbergínies farcides per a les persones Àngel Soro, que inclou en el seu repertori Organitzadora: Plataforma contra l’OTAN vegetarianes poemes musicats del pres republicà del El Ministerio de Defensa ha proposat aque- I després… festa amb PD's bastoners fins les 2h blocs H, Bobby Sands. sta ciutat com a base europea de logística i espionatge de l’OTAN.

MANIFESTACIÓ DE LES LLUITES LABORALS [email protected] La Vanguardia, MERCADONA, SEAT, BRAUN, CATSA, ICS, Telefónica, Parcs i Jardíns de Barcelona, Subdirecció General de Seguretat Industrial... 11.30 h Plaça Universitat. Barcelona Adhesions i més informació a:

NO OBLIDEU... http://www.moviments.net/xarxacontratancaments/

pàgina 28 la indirecta directa núm. 32 / 10 de gener de 2007 LaLa indirecta indirecta

L’ENTREVISTA //KARRA ELEJALDE, ACTOR Les paraules són forques “M’agrada fer comèdies que sempre ✑ Esther Sancho /[email protected]/ tinguin un substrat de crítica social” arrerament entre els cercles intel·lectuals de la ✑ Xavi Martí el protagonista, ni a què es dedica Dsocialdemocràcia no es fa /[email protected]/ ni tampoc si la matarà ell o ella… altra cosa que redefinir paraules. no ho saps, tens el foli en blanc. Com si el seu significat originari ns trobem a casa seva. Deu La creació és espontània? els fes nosa. Així per exemple del matí. En Karra té una Sí, pot haver-hi quelcom de deli- quan en els seus fòrums socials Enodrida trajectòria al cine i berat, però allò real és l’intercan- europeus afirmen que cal redefi- al teatre. Ell és actor, però vi d’idees i treballar. No pots dir nir el concepte de ciutadania per també fa guions i dirigeix. En el “escriuré un guió on el noi es diu adaptar-lo a la societat del segle seu camí hi ha Vacas, La pistola José Roberto i és aparellador”… XXI, el que volen dir realment és: de mi hermano, Els sense nom o no! No sé sobre què tractaria un cal excloure dels nostres drets, La madre muerta. És coautor del llibre que jo escrivís. béns i serveis, a aquests bàrbars guió d’Airbag i com a director Ideològicament? que immigren cap a l’Europa del ha fet Año Mariano i Torapia. Sóc un home d’esquerres. Cada capital, sense que per això tronto- L’última capbussada teatral va cop em sento menys roig i més lli el concepte clàssic de ciutada- ser La Cabra y Miss Yoe’s, on va grana. Em sento més negre, més nia. I no és una tasca exempta de interpretar 25 personatges. Dar- àcrata i menys marxista. mèrit, doncs la ciutadania és quel- rerament ha participat a Crono- Vas nèixer a Vitòria. Quina és la com totalment contradictori amb crímenes, un film de ciencia fic- teva nacionalitat? tenir persones sense dret al vot o ció de Nacho Vigalondo. L’actor Em sento ciutadà del món i cir- d’altres més elementals com el parla sense embuts. cumstancialment basc. dret a manifestar-se i reunir-se, Quin futur té Euskal Herria? prohibit als sensepapers. Per què ets actor? I quin futur té Bèlgica?. No ho sé, És per casualitat. Conec molts però tant de bo arribés la pau. L’úl- pocs actors que ho siguin perquè tim atemptat, si ha sigut ETA, em El més difícil van dir “jo vull ser actor” i ho van sembla un desastre per les aspira- aconseguir. De jove ja estava a cions de la majoria de bascos i encara: reprimir grups de teatre. Va ser a la mili d’alguns espanyols. Tots tenim quan un tio que estava al teatre em esperances de que puguin seure i sense ser dit va dir: “hauries de fer teatre, ho parlar. L’esperança de que ETA faries bé”. I em vaig ficar en el grup acabi la té tothom, fins i tot ells repressor d’aquest noi, en Toño Sanpedro. mateixos. Però jo no veig voluntat Cine o teatre? per part dels partits polítics. L’ànsia redefinidora, doncs, Per estar entrenat, fresc i ser ho- Només volen penjar-se la medalla apareix quan hom intenta retallar nest amb tu mateix i amb el rigor i dir “jo vaig acabar amb ETA”. Si drets i llibertats però al mateix de la professió… el teatre. El cine Zapatero o qui sigui acaba amb temps necessita figurar com un és divertit i aporta més diners. Xavi Martí ETA estarà a la poltrona durant demòcrata, o el més difícil enca- Però el teatre exigeix. El teatre re- treballen, cobren i res més i d’al- també moltes americanades fan- molt de temps i saben el rèdit ra: reprimir sense ser dit repres- quereix molta més concentració, tres que s’impliquen socialment. tasmes. Generalment m’aporten polític que això comporta. Estan sor. Malabarismes lingüístics grà- no és tan rentable i és un veritable Com és el teu cinema? més coses les pelis europees, pe- més preocupats pel qui, pel com i cies als quals tenim ordenances repte interpretatiu. El cine només No tinc suficients pelis fetes com rò això no vol dir que no hagi vist per la forma que no pas per solu- de civisme que diuen ciutadans és un simple exercici d’interpreta- per parlar d’un estil propi. A mi grans treballs de Hollywood d’un cionar el problema. Arribarà un quan volen dir consumidors i ció. En el teatre no hi ha lloc per m’agrada fer comèdies que sem- bon nivell artístic i ideològic. moment que els ciutadans d’Eus- propietaris, apuntant i disparant l’error i en el cine és una constant. pre tinguin un substrat de crítica I la televisió? kal Herria prendran la determina- directament a les persones sense En el cine el que queda és el millor social i de toc d’atenció. El cine No m’agrada. Mai he perdut la raó ció de deixar-se estar d’orgues i de capacitat de consum, tot en nom de tu i en el teatre això ho has de ha de divertir, és la seva funció. per treballar a la televisió, no em governs i passar a fer-ho ells sols. de la convivència i la pau social; donar a cada instant. Però fins i tot en Chaplin tenia sentiria còmode. La pròpia dinà- o reformes laborals, en que sindi- ideologia… i en Buster Keaton, pe- mica de la televisió fa que no es cats majoritaris i patronal no rò no tanta. No crec que el cine puguin generar grans productes. “Només volen dubten en flexibilitzar la feina i “És més hagi de subvertir. Jo no puc fer La forma de treballar a la televi- la vida de milers de persones. I és quelcom pel simple fet de fer-ho. sió és escriure un guió dimecres, penjar-se la que ja ho deia el poeta: les interessant una Ho he de fer a favor o en contra repassar-ho dijous i gravar-ho di- medalla i dir: paraules són forques d’on a tros- crítica còmica d’alguna cosa… he de tenir un re- vendres. Existeixen de forma de- sos pengem la raó. I la desraó, ferent. L’humor té un gran poten- liberada un grapat de programes jo vaig acabar que és el que hi penja la socialde- plena d’acidesa cial de crítica política i és un gran que són escombraries i que els mocràcia per bastir les forques desmitificador i desencadenant veig com pornografia pura. La te- amb ETA” d’aquest capitalisme no incívic que un míting” de reaccions. Molts cops és més levisió s’està transformant en una sinó s–a–l–v–a–t–g–e amb to- interessant una crítica còmica cosa vomitiva i pornogràfica des tes les lletres. plena d’acidesa que un míting o del sentit més lleig del terme. La clau està en el poble? S’ha dit que l’actor té una res- un discurs polític. Pornogràfica des del punt de No li donem a cap partit l’opor- TATICILBUP ponsabilitat social que no tenen Hi ha indústria del cine a casa? vista de la ideologia. Gent que tunitat de penjar-se la medalla. altres professions. No existeix. El cine al nostre país treu els draps bruts a la tele, fa- Ha arribat un moment en el qual L’èsser humà té moltes responsa- està endèmic, malalt i tant sub- mílies contra famílies, muntatges, trobem un sentiment general bilitats que estan en molts tipus vencionat que quasi és deficitari. periodistes que semblen sants que diu que aquesta situació s’ha de feines. Sempre s’ha dit que els No es pot parlar d’una indústria. inquisidors… d’acabar. Però és com una espè- actors, els músics, els escriptors… Alguna fòrmula per competir Què són els intel.lectuals? cie de carreró sense sortida per pel fet de treballar de cara a la amb Hollywood? Suposo que són persones que a tothom: per Zapatero, el PP ha gent creen algun tipus de sinèr- No ho sé. S’han fet quotes de tenen inquietuds culturals, artís- començat a fugir cap endavant i gies. Però un obrer de la cons- pantalla i moltes coses. Es fan a tiques i ideològiques i la barreja “els altres” tenen 1000 persones trucció també té responsabilitat. l’Estat unes 100 pelis a l’any, però d’això s’anomena intel·lectualitat. a la presó. Això es pot solucio- I també la té Ronaldinho vers els també s’estrenen 400 títols nor- Jo no la practico. nar amb molta generositat per nens. Sobre aquest tema sempre damericans. Es tracta d’una espè- Si fessis un llibre, sobre quin te- part de tots. Però hi ha hagut es diuen moltes bajanades. He cie d’opa hostil per part dels norma l’escriuries? tant d’odi i tanta merda… això vist actors solidaris i n’he vist damericans i no podem fer-li la Si un pintor pinta un quadre i té deixa pel camí víctimes, amics, APOSTEM PEL JOC NET! d’altres que consideren que ser competència a aquesta invasió. una idea deliberada de com fer- companys i una espècie de reac- -Ludopathing your lifes- actor no implica tenir cap res- Sempre s’ha dit que Europa té els lo, ja no és lliure. I si ets lliure i es- cions col·laterals. ponsabilitat social… i tampoc cre- guions i Hollywood la resolució i tas davant d’un paper en blanc no T’agraden les entrevistes? uen que la tinguin en el terreny els diners. He vist grans pelis fe- saps el que escriuras. Quan es- No… i menys un dia com avui. A tu de la cultura. Hi han actors que tes a Hollywood, plenes de suc, i crius un guió no saps com es dirà t’ha servit l’entrevista? d