La Família De Núria Pórtulas Vol La Dimissió De La Cúpula D

23 Propietat intel·lectual Marcos Arruda Massa cuiners “Fer real el que espatllen el brou? és possible” Quaderns d’Illacrua A FONS PÀGINES 1 a 3 MIRALLS | ENTREVISTA PÀGINES 4 i 5

SETMANARI DE COMUNICACIÓ

d N188 16 de juny de 2010 DIRECTA www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros La família de Núria Pórtulas vol la dimissió de la cúpula d’Interior AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINES 10-11 El Tribunal Suprem espanyol absol l’activista anarquista i anul·la tot el procés patit fins ara i iniciat arran d’un informe de la Divisió Central d’Informació dels Mossos

JOSE COLÓN Una allau de deportacions pretén amagar la vaga de fam al CIE Zona Franca AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 9

esenes de persones immigrades Drecloses al centre d’internament han estat deportades després d’iniciar una vaga de fam de protesta. Gràcies a una roda de premsa i una manifestació, s’han pogut denunciar els fets. Syngenta farà proves amb blat de moro transgènic a l’Empordà

AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 7 Una setantena de representants veïnals es tanquen dins una de les oficinies de l’empresa elèctrica situada al costat de l’Arc de Triomf de Barcelona egons la informació feta pública Sdes del Ministeri espanyol de Medi Les entitats veïnals ocupen una seu d’Endesa Ambient, Medi Rural i Marí, l’empresa suïssa Syngenta (antiga Novartis) farà AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 8 cions i federacions de la CONFAVC protesta va consistir a ocupar les ofi- que van estar concentrades, van exi- proves de cultius de blat de moro trans- van participar, el dijous 10 de juny, cines de la seu central d’Endesa, gir que la direcció de l’empresa les gènic a terrenys agrícoles dels munici- na setantena de representants en una acció de protesta contra la entre l’Estació del Nord i l’Arc del rebés per entrevistar-se i plantejar pis empordanesos de Sant Pere Pesca- Uveïnals de les diverses associa- pujada del preu de l’electricitat. La Triomf de Barcelona. Durant l’estona les seves reivindicacions. dor i Torroella de Montgrí. El mundial de futbol Les falses exclusives Torna ‘La de la ‘guerra del terror’ Cosa es empastifa la FIFA Mostra’ a ESTIRANT DEL FIL • PÀGINES 2 i 3 és l’únic mundial possible i si cal RODA EL MÓN • PÀGINA 15 periodistes que arriben d’arreu plegar-se a totes les condicions que del món per cobrir la guerra afga- Manresa ada vegada hi ha més gent que imposa la Federació Internacional eshawar s’ha convertit en la nesa. Compren notícies falses a Ccomença a qüestionar si aquest de Futbol Amateur (FIFA). Pdestinació preferida de les les periodistes locals. EXPRESSIONS • PÀGINA 18 2 • estirant del fil DIRECTA 188

, estirant del fil

HELENA OLCINA I AMIGÓ SUD-ÀFRICA • LA FIFA NO PAGA NI ELS IMPOSTOS NI L’IVA NI LES TAXES DUANERES El Mundial posa al descobert les pràctiques mafioses de la FIFA Clàusules abusives, imposicions corruptes, diner negre i comptes suïssos esquerden la imatge del Mundial i evidencien el fosc negoci global de ‘la festa del futbol’

HELENA OLCINA I AMIGÓ

Jerome Valcke és el secretari general de la FIFA

organitza torneigs de futbol, constru- làncies que s’haurien de mantenir bui- eix aeroports i carreteres”, va afirmar des durant tot un mes per l’hipotètic el seu advocat Alfred Cockrell. El di- ús exclusiu de dirigents de la FIFA i les rector del Mail&Guardian, Nic Dawes, seves convidades. no hi està d’acord i creu que “aquesta obscuritat a l’hora de gestionar di- La FIFA es defensa ners que vénen dels impostos és una A algunes ciutats de Sud-àfrica, ja es porta oberta a la corrupció”. veuen cotxes amb l’adhesiu Fuck FI- FA i el periodista Julian Rademeyer Més condicions anuncia que, “durant les properes Entre les disset garanties clau que el cinc setmanes, Sepp Blatter serà el A l’Orlando Stadium, situat a Soweto, s’hi han invertit 28 milions d’euros per complir les exigències de la FIFA govern va acceptar per poder hostatjar nostre president i Jacob Zuma s’as- el Mundial, la FIFA quasi s’assegura seurà al seu costat a fer de compta- Joan Canela i Barrull per l’organisme i per les federacions amb els serveis més bàsics com el cla- un cost 0 en organització. La llista ble”. Davant un criticisme creixent, Johannesburg de futbol associades i les seves em- vegueram, l’habitatge o l’aigua cor- inclou una flota de vehicles integrada Jerome Valcke es queixava que “mas- preses subsidiàries, com les titulars rent, no ha caigut massa bé. per dos jets privats, dues limusines, sa sovint, hi ha gent dient perquè la osta trobar una persona sud- de llicències d’explotació, les agèn- Per posar un exemple, l’estadi 300 cotxes i mitja dotzena d’autobu- FIFA vol això o allò altre i si la FIFA és africana que no estigui con- cies de drets, les companyies de mar- Green Point de Ciutat del Cap –amb sos, tots ells amb xòfers que “parlin una mala institució o si s’està que- Ctenta amb la celebració del xandatge o les proveïdores de serveis. un cost que ronda els 60 milions d’eu- anglès amb fluïdesa i que estiguin dant amb Sud-àfrica... però m’és Mundial. L’eufòria col·lectiva es pal- L’administració d’hisenda assegura ros– es va haver de construir de nou familiaritzats amb la zona”. També hi igual; si la gent ens veu com els do- pa a l’ambient i s’escolta a través del que és impossible saber la quantitat per exigències de la FIFA, perquè el ha descomptes amb hotels i bitllets lents o a mi personalment com un so inacabable de les vuvuzeles, les de diners que deixarà d’ingressar el camp que hi havia a la ciutat quedava d’avió i una reserva de llits hospitala- malvat, és el meu rol, protegir el Mun- típiques trompetes dels estadis, que massa prop dels barris marginals. ris, unitats de cura intensiva i ambu- dial i la FIFA; i això és el que faré”. ara ja s’han convertit en omnipre- Segons un informe de la FIFA: “1.000 sents. Però, paral·lelament, cada ve- Un membre del milions d’espectadors no poden veure gada hi ha més gent que comença a barraques i pobresa a aquesta escala”. qüestionar si aquest és l’únic Mun- govern defineix la A més, la FIFA exigeix molts dels > Drets humans? dial possible i si cal plegar-se a totes pagaments en diner negre, efectiu les condicions que imposa la Federa- FIFA com “una colla que viatja directament cap als seus om que una de les pors més grans de la FIFA era l’alt nivell de criminali- ció Internacional de Futbol Amateur comptes als bancs suïssos. Recent- Ctat que hi ha a Sud-àfrica, a més d’una inversió en seguretat de més de (FIFA). A mesura que periodistes i de goril·les” i ment, el govern helvètic ha renovat 150 milions d’euros i la contractació de 40.000 nous policies, l’organisme va diaris han començat a desvetllar l’exempció fiscal a l’organització per- exigir la creació de 56 tribunals especials, amb fiscalia inclosa, per jutjar de algunes de les mesures més abusives “uns mafiosos” què és una entitat “sense ànim de forma immediata els delictes comesos en relació al Mundial. Aquests tribu- imposades per la FIFA, s’ha comen- lucre”. Paral·lelament, però, el secre- nals estaran en funcionament els set dies de la setmana i seran capaços d’en- çat a esquerdar la imatge de neutra- govern Sud-africà arran d’aquest tari general de la federació interna- llestir qualsevol cas en pocs dies per evitar que el turisme afectat pels delic- litat amb què comptava aquesta acord, però el Servei de Taxes Duane- cional, Jerome Valcke, va anunciar tes hagi de tornar al seu país a testificar. Alex Eliseev, un periodista que va organització. Un membre del govern res la va xifrar en deu milions d’euros que els beneficis de l’organisme “s’ha- anar a cobrir el primer dia d’aquests jutjats sui generis, assegura que els que preferia mantenir-se en l’anoni- només pels béns importats fins l’abril vien incrementat un 50% entre Ale- casos que porta no són “precisament de terrorisme”: un francès que conduïa mat citat per City Press es referia a passat. manya 2006 i Sud-àfrica 2010”. begut; un peruà a qui havien robat el portàtil; un home de negocis que havia la FIFA com “una colla de goril·les” i El fet que el país hagi gastat més El setmanari Mail&Guardian va robat la càmera a un company, i uns cambrers d’habitacions que havien nete- “uns mafiosos”. de 6.000 milions d’euros per prepa- haver d’anar a judici per aconseguir jat massa bé les habitacions de la selecció de Colòmbia. Una de les clàusules que ha generar-se pel Mundial –sovint per comuna còpia dels contractes d’explota- Uns delictes menors, molt allunyats del problema de violència que rat més indignació ha ha estat l’e- plir amb els condicionaments impo- ció del Mundial, negats amb l’excusa pateix Sud-àfrica i pels quals molta gent no veu clar que calgui posar en xempció d’impostos –inclosos els sats per la FIFA– mentre una bona que el Comitè Organitzador és una perill unes garanties democràtiques que han costat tant d’aconseguir. directes, les taxes duaneres i l’IVA– part de la seva població no compta “institució privada”. “El govern no • 16 de juny de 2010 estirant del fil • 3

> “La gran estafa sud-africana de la FIFA”. Amb aquest titular contundent, Julian Rademeyer, Chandre Prince i Anna-Maria Lombard encapçalaven el seu article d’investigació sobre els contractes que l’organisme internacional havia fet signar al govern sud-africà per poder hostatjar l’actual Mundial de Futbol. I aquests periodistes no escriuen a cap mitjà alternatiu, sinó al City Press, el tercer diari més venut i pertanyent a un gran grup de comunicació. Però a Sud-àfrica, hi ha una forta tradició de qüestionar qualsevol abús de poder i les pràctiques mafioses amb què la FIFA manté el monopoli del futbol no han caigut gens bé al país. , estirant del fil

SUD-ÀFRICA • CRAIG TANNER, DOCUMENTALISTA “Fer preguntes no és incompatible amb donar suport al Mundial”

BIGPOND –les cançons, el ball, la roba de colors, Craig Tanner és un documenta- les vuvuzeles– és el que diferencia lista australià d’arrels sud- aquest Mundial dels anteriors. A- africanes que ha dirigit ‘Fahrene- questa energia social és únicament heit 2010’, una pel·lícula que africana i serà el que recordarà la examina exhaustivament les gent. Si Sud-àfrica només hagués uti- expectatives que Sud-àfrica ha litzat les seves instal·lacions prèvies, posat en el Mundial i les seves hauria tingut milers de milions dispo- opcions d’acomplir-les, centrant nibles per invertir en àrees socials i el focus en les desigualtats hauria pogut proporcionar un Mun- socials que pateix el país. dial que fascinaria el món per la força dels seus admiradors i no per la gran- J.C.B. dària dels seus estadis.?Tinc l’espe- Johannesburg rança que el Brasil no cometrà la mateixa equivocació, de la mateixa uè volia ensenyar al docu- manera que Sud-àfrica té disparitats mental Fahrenenheit 2010? socioeconòmiques extremes i no es QVolia enregistrar les expectati- pot permetre que es desviïn fons de ves d’una varietat àmplia de sud-afri- necessitats socials a instal·lacions de cans en un moment particular de la lleure. història del seu país. En concret, què El futbol té un poder social enorme i significa el Mundial per ells personal- és capaç de generar emocions boni- ment i pel país globalment. Tal com ques i positives, però també implica esperava, les entrevistes han mostrat una part negativa, tal com es veu al l’emoció pel fet que el món vingui a documental. Creu que la FIFA ha pri- Sud-àfrica, però també que hi ha vatitzat aquest poder social? hagut una despesa molt alta que no Sí. I és una llàstima. El govern sud- era realment necessària per oferir-lo. africà ha ajudat a reforçar aquesta privatització al permetre que la FIFA controlés els estadis, fixés els termes “Amb els mundials, que la meva pel·lícula, com molta al- Confederacions de 2009. No hi havia d’entrada, tingués zones d’exclusió i tra cobertura del Mundial, no explora- cap necessitat de construir cinc esta- restringís la gamma de mercaderies la FIFA actua com ria si Sud-àfrica havia estat posada en “Sud-àfrica podria dis nous i apropiar-se de diners que es que s’hi poden vendre. Durant el mun- desavantatge. necessiten urgentment per l’allotja- dial, la FIFA actua com un poder colo- un poder colonial Per una banda, vostè mostra la cara haver organitzat ment, els hospitals i les escoles o, sim- nial de facto. negativa del Mundial, però, per l’al- plement, per mantenir la gent viva. ‘de facto’” tra, la població sud-africana està el Mundial als Amb més de cinc milions de seroposi- realment excitada per l’esdeveni- tius i un peatge de 1.000 morts al dia “Un pot experimentar La FIFA és coneguda per la seva opa- ment. Creu que un altre tipus de seus estadis per malalties relacionades amb la citat. Ha tingut problemes per acce- Mundial seria possible? Com? SIDA, cal no tenir escrúpols per gas- l’emoció del futbol i, dir-hi a l’hora de fer la pel·lícula? Un país en procés de desenvolupa- preexistents” tar-se 1.200 milions d’euros en ins- No vaig tenir cap dificultat d’arranjar ment, per poder oferir un esdeveni- tal·lacions esportives noves per qua- alhora, reconèixer una entrevista amb el seu director de ment com aquest, no hauria de àfrica podria haver organitzat el tre setmanes. Aquells estadis estan Comunicacions, que, casualment, era necessitar arruïnar-se per intentar Mundial als seus estadis preexis- destinats a convertir-se en noves pèr- que hi ha una elit a Johannesburg en el moment que construir instal·lacions que igualen tents, tal com va fer durant el Mun- dues de diners públics els propers estàvem filmant. Sospito que pensava les que hi ha al Primer Món. Sud- dial de Rugbi de 1995 o la Copa de anys. Tota l’emoció que veu el món que s’enriqueix gràcies al torneig” OPINIÓ Fahrenheit 2010 no s’emetrà per cap televisió. Creu que és perquè ningú La festa potser no tindrà el valor de la ressaca no vol afrontar aquest debat incò- mode? Patrick Bond Ens hem d’impressionar per ta zona comercial lliure de democrà- a Grècia es devia al cost de 500.000 La pel·lícula s’està emetent arreu del Professor de la Universitat de Kwa l’anunci governamental de practicar cia és per als executius de la FIFA, milions d’euros de les seves olimpía- món, on hi ha més objectivitat i més Zulu Natal i director del Centre per “controls aeris amb jets militars, especialment el seu president, Sepp des. Sud-àfrica, amb un deute disposició a l’hora de considerar què la Societat Civil patrulles de frontera conjuntes amb Blatter. extern insostenible de 60 bilions, és bo i què és dolent en relació al Mun- països veïns, creuers de guerra i L’aliança amb la FIFA és perillo- pot seguir el mateix camí. dial. Sembla que els canals sud-afri- Sud-àfrica, ha començat la equips de guardes de seguretat amb sa per la nostra economia, com Hi ha hagut protestes relaciona- cans consideren que el seu rol és festa de les nostres vides i és entrenament diplomàtic” amb demostra la importació de les des amb el Mundial per part dels comercialitzar el torneig i això els Aun honor enorme oferir l’objectiu “d’evitar l’extremisme mascotes del Zakumi –que es comerciants informals de Durban i porta a l’extrem de suprimir qualse- l’espectacle esportiu més impor- domèstic, les vagues i les protestes”. podrien haver produït aquí– a la Cape Town, els veïns del Soccer City vol informació que en qüestioni algun tant. Totes les persones anònimes Com pot fer tant el ridícul el règim de Shanghai Fashion Plastic Products i a Johannesburg i vagues dels aspecte. Hi ha un desinterès per reco- que hi han treballat durament Pretòria? El sindicat de transportis- Regals, els treballadors adolescents treballadors de la construcció. nèixer que fer preguntes no és incom- mereixen agraïment i suport, tes aliat de l’ANC tenia raons perfec- de la qual només cobren 2,30 euros La pantalla publicitària s’esva- patible amb donar suport al Mundial. especialment els treballadors de la tament vàlides per començar la vaga per dia. El pressupost inicial del neix i les elits locals s’adonaran de Un pot experimentar l’emoció del fut- construcció, la neteja, el personal més gran de la història de Sud-àfrica, projecte de Mundial, l’any 2003, era la seva equivocació de pensar el bol i considerar que es troba en un municipal i els voluntaris. Però igual que els manifestants que de 100 milions d’euros i ha anat Mundial d’aquesta manera tan moment especial en la història del deixin-me, també, ser franc sobre demanen accés als serveis bàsics. escalant sense fre fins als actuals costosa i arrogant. S’assabentaran país i, alhora, reconèixer que hi ha l’equilibri entre els beneficis psico- Equiparar les protestes no quatre bilions. d’allò que nosaltres ja sabem: el alguna gent que s’ha comportat de lògics i els costos socioeconòmics i violentes amb l’extremisme és la Durant una de les meves classes benefici del negoci i l’alegria manera oportunista i ha utilitzat el polítics, perquè ens ensenyarà si era pitjor paranoia de la vella Sud- d’economia, un estudiant assenyala- genuïna associada a l’esport més torneig per enriquir una elit en lloc de convenient aquest esforç. àfrica. Molta de la vergonya d’aques- va que una part de la situació actual bonic del món són incompatibles. la població en conjunt. 4 • impressions 16 de juny de 2010 • DIRECTA 188

, impressions

Marc Gavaldà • Membre de la Campanya d’Afectades per Repsol YPF [email protected] Repsol YPF respecta els pobles aïllats?

l 30 d’abril, amb motiu de la ALBA TEIXIDOR objectiu que persegueixen les tat humana autòctona”. Aquests Junta General d’Accionistes de companyies quan fan l’esmentada arguments de desqualificació de les ERepsol YPF, diferents organit- prospecció. organitzacions representatives i el zacions socials van difondre una Construcció de carreteres, tractament faunístic dels pobles carta oberta a Antoni Brufau, campaments, vessaments d’aigües originaris ens fa pensar que Repsol president de la companyia. Al text, tòxiques i petroli, cremadors de gas, no compleix el Conveni número 169 s’expressaven els temors que l’activi- prostitució i alcoholisme... són de l’Organització Internacional del tat exploratòria que Repsol pretén encara presents a cada un dels blocs Treball –que obliga a no fer opera- iniciar al Bloc 39 del Perú esdevin- que opera Repsol al Perú i a d’altres cions en territoris indígenes sense gui una seriosa amenaça per la països. Per què aquest cas seria el seu consentiment previ– ni tan supervivència dels pobles indígenes diferent? sols la Carta dels Drets Humans en aïllament voluntari que habiten Des de 2005, la confederació Universals. un dels darrers racons inexpugna- d’organitzacions indígenes de Sorprèn que una companyia que, bles de la selva amazònica. Pocs dies l’Amazònia peruana AIDESEP any rere any, redacta i rubrica uns després, els aparells comunicatius sol·licita la creació de la Reserva informes de responsabilitat corpora- de l’empresa responien amb una Territorial Napo Tigre per la protec- tiva tan poc fonamentats en la carta que, més que apagar el foc, ha ció dels pobles aïllats Tagaeri, realitat –o, pitjor encara, tan dirigits propagat la flama amb els argu- a confondre-la– ara s’agafi a arguments que va vessar. ments científics pera ignorar la Per començar, Repsol argumenta Seria una llàstima presència d’uns pobles amenaçats de que l’Amazònia ja va ser pentinada mort per les operacions de Repsol al als anys 50 per altres companyies i que Repsol quedés Bloc 39. que mai no es van trobar davant la Per últim, Repsol-YPF recorda presència de pobles aïllats. Al atrapada en un que, quan trobin i explotin petroli al respecte, recordarem a Repsol que, Bloc 39, 2.000 persones de comuni- en aquella època, la comunicació paradigma colonial tats indígenes seran beneficiades amb els pobles indígenes es feia a econòmicament pel Cànon Petrolier. cops d’escopeta, que les petrolieres i racista d’altres Potser els veïns Achuar, Shipibos, aplicaven rigorosament la política Ashànikas o Machiguengas podran de la llei de la selva i que els pobles èpoques informar-los del cànon petrolier que en aïllament voluntari eviten el han rebut amb dosis de metalls contacte fugint cap a zones més Taromenane, Aushiris, Pananajuri i pesats, incidència de càncer i remotes. Si s’hagués produït el Taushiros. Són segments de pobles augment de la desnutrició en els malaurat contacte en aquella època, indígenes contactats que es van darrers anys d’explotació hidrocar- més enllà d’algun frívol comentari retirar a les zones més inhòspites de burífera al Perú. en un piscolabis amb el dictador de la frontera binacional per evitar el Els temps canvien. Repsol-YPF torn, no hi havia cap altre instru- contacte. Al respecte, Repsol afirma és una empresa emblemàtica en ment per notificar els impactes de que no s’han aportat dades científi- innovació i lideratge. Seria una les petrolieres en territoris indíge- ques georeferenciades i que, en llàstima que, en matèria de drets nes. canvi, ells –en conveni amb la humans, quedés atrapada en un Repsol argumenta que només Smithsonian Institution– “han paradigma colonial i racista d’altres s’afectaria un 0,015% del Bloc 39 per desplegat trampes fotogràfiques a èpoques. A milers de quilòmetres de l’activitat petroliera i ho exemplifica línia d’anuncis confusionistes als demostren les companyies petrolie- l’àrea –més extensa que Catalunya!– l’Amazònia amenaçada, però a pocs de manera infantil dient: “D’un quals ens tenen tant acostumats, res, la prospecció sísmica és només que han permès documentar 43 metres de la seu corporativa, la camp de futbol, només ocuparíem destinats a manipular la intel·ligèn- la punta de l’iceberg de la destrucció espècies de grans mamífers, inclo- societat civil restem alerta als un full de diari”. Aquesta mena cia del consumidor. Tal com –trista- territorial que acompanya l’explota- ent deu espècies de primats, sense futurs moviments de la companyia. d’arguments s’escauen més aviat a la ment– han demostrat i encara ció dels hidrocarburs, que és l’ únic haver-se registrat cap rastre d’activi-

Gabriel Martí • Mecànic [email protected] Ara és l’hora, segadors

ra que ja som al juny i hem tenien assignat un sou base de 43.771 cèntim cobrat. D’altra manera, serien guanyar-vos els diners que cobreu, ni de declarar la renda, caldrà euros i rebien, a més, en concepte de Assistim astorats considerats com a delinqüents faríeu les lleis que feu ni les aplica- “A que paguem tots i no tanta dietes, 12.187 euros o 25.534 euros, defraudadors, amb les conseqüències ríeu. xerrameca”. Això va adreçat a tots, ja en funció de si eren de Madrid o als continuats que això comporta. Podríem, entre tota la població siguin de Catalunya o de l’Estat d’altres províncies. Per als catalans i Mentrestant, veiem astorats als que no accepta aquesta situació, fer espanyol. Per vosaltres, segadors gallecs, això suposa el 49% del sou i, casos de fraus, mitjans de comunicació els escanda- objecció fiscal, però de ben segur que d’il·lusions i afanys, de benestar i a més, hi hem de sumar els cotxes losos guanys multimilionaris de les aquests galifardeus que teniu ensi- pensions de vellesa, d’iniciatives i oficials, les targetes de crèdit espe- estafes i robatoris, multinacionals, bancs, caixes, nistrats per cobrar sigui com sigui esperances. Vosaltres que prediqueu la cials... i el que no sabem. A tot l’Estat immobiliàries, empreses de serveis ens farien passar un mal tràngol i contenció i la retallada de despeses a espanyol hi ha més de 76.000 polí- és a dir, la bàsics, constructores, etc. Es tracta acabaríem perdent bous i esquelles. causa de la crisi i que, per contra, part tics que, com a mínim, cobren plusos d’empreses que només cotitzen l’1,1% Per tant, només dir-vos que ànim!, dels vostres cobraments no cotitzen a d’assistència i dietes. I també cobren corrupció dels seus beneficis. També assistim aprofiteu l’avinentesa per declarar- Hisenda a l’empara dels articles 16 i els expolítics, segons dades publica- astorats als continuats casos de ho tot com tothom... sigueu solidaris! 17.2 de la llei de l’IRPF, els quals donen des als mitjans de comunicació el 17 generalitzada fraus, estafes i robatoris, és a dir, la Demostreu que sou capaços de llibertat a les institucions públiques de novembre de 2009. corrupció generalitzada. Vosaltres quedar bé amb la població a la que per decidir i pagar les quantitats de La més execrable, però, és la euros al mes (tot i haver pencat tota empenyeu al pacte de la fam a molta demaneu el vot, potser això us farà diners que seran considerades dietes dieta d’assistència als plens, que va la vida) i, juntament amb la resta de gent que està en precari i pacteu més creïbles, encara que avui en dia exemptes de pagar impostos. des dels 500 euros la més baixa fins contribuents, no poden fer cap contractes laborals amb acomiada- ningú combrega amb rodes de molí; Serveixi com a mostra el cas dels els 1.800, i no cotitzen a Hisenda. errada en les seves declaracions de ments barats i sous de misèria. Si senzillament, ja no combrega. Per senadors i diputats que el 2009 Molts pensionistes no cobren ni 300 renda i hi han de declarar fins l’últim sabéssiu què és suar samarretes per tant, ara és l’hora d’estar alerta. DIRECTA 188 • 16 de juny de 2010 impressions • 5

, impressions

Teresa de Fortuny • Membre del Centre d’Estudis per a la Pau J. M. Delàs [email protected] . CARTES Envieu les vostres cartes a: [email protected] o per correu postal a: Radas 27. 08004 Barcelona. L’extensió màxima de les cartes és de 1.000 caràcters Empreses privades de seguretat (amb espais) i han de portar signatura, localitat i contacte.

a poques setmanes aparei- PERE TUBERT xia en aquestes planes un Farticle d’en Tomàs Gisbert Tenim un handicap sobre les empreses privades de seguretat (EPS). Avui en repren- per treballar: fills drem el fil i parlarem d’algunes característiques de les empreses Estefania Lopez Buendia nord-americanes del sector, que posen en relleu el perill que cabo de descobrir un fenomen científic desco- representa aquest negoci. negut: els responsables en contractar dones El govern dels EUA és molt Avan néixer del no-res, mai no van tenir mare i conscient de la mala imatge que tampoc semblen tenir dones que tinguin o hagin de s’ha guanyat arreu del món pel tenir fills. És un descobriment tan rellevant que seu afany de domini i control. La encara no sé com no s’ha publicat al Lancet. He presència de les seves forces arribat a aquesta conclusió empírica després de armades és molt mal tolerada. diversos anys buscant feina sense èxit. La confirma- Així, quan el govern nord-americà ció de la meva hipòtesi es va produir fa uns dies quan, desplaça tropes en algun indret, li després d’haver passat un dur filtre en un programa convé molt desviar la feina bruta per intentar reinserir-me laboralment, una senyoreta cap a empreses privades, amb em va assegurar, sense immutar-se, que tenia “un l’objectiu de desviar també la handicap”, jo vaig pensar que es referien a la miopia, crítica de l’opinió pública, ja mal però immediatament em va aclarir que la limitació predisposada. eren els meus dos fills; no era el meu nivell d’anglès ni els meus coneixements de comptabilitat financera, quedar indemne si ha comès percentatge significatiu de les despeses necessàries per a la eren els meus dos fills. He buscat fills al RAE i no hi La privatització de agressions contra pagesos a directius o consellers són realització del treball i, a més, figura l’accepció de handicap, encara que pot ser que Colòmbia. I el govern en defuig exmilitars de molt alta gradua- uns honoraris que poden molt aviat s’inclogui perquè la realitat és que ser les tasques de els esquitxos. ció (alguns d’ells, alts càrrecs de incloure un percentatge sobre mare i tractar de trobar una feina s’està convertint en Moltes d’aquestes empreses l’OTAN), exambaixadors, antics aquestes despeses. Una via una lluita més àrdua que pretendre que un banc et defensa s’ha anat acumulen un munt de plets i alts càrrecs governamentals o de excel·lent per engruixir factures. faci un préstec. Fa poc ,vaig llegir que si la situació demandes, bona part de les la CIA. La vinculació arriba a tal És habitual que els contractes demogràfica no es reverteix, el 2030, no estava clar ampliant i les EPS quals provenen del mateix extrem que hem trobat el nome- governamentals d’una empresa que es poguessin mantenir les pensions perquè, entre govern. Les reclamacions nament, el gener de 2010, d’un representin el 90% de la seva altres coses, érem el país amb la natalitat més baixa i fan tots els serveis governamentals es deuen al fet directiu en actiu com a membre facturació. el més envellit del món. Que n’és d’estrany, amb la que, en general, les EPS fan la del Consell Assessor del Pentà- Un altre aspecte tenebrós de quantitat d’avantatges que té en aquest país una imaginables feina d’una forma molt deficient gon. La influència i l’entesa les EPS és la seva capacitat mare, per què ens haurà donat per retardar la mater- i sovint inflen les factures. Això mútua estan, doncs, assegura- d’exportar armament. Aconse- nitat o no tenir fills? És que som unes egoistes. Però no és només el govern es desprèn de l’enorme quantitat des. gueixen acreditacions governa- qui s’espolsa les queixes i els de reclamacions i negatives de La bona relació existent mentals d’exportació d’armes. errors, sinó que també ho fan les pagament per part dels clients. entre govern dels EUA i les EPS Això significa pèrdua de control empreses que contracta. Els Empreses com KBR, Blackwater, possibilita uns contractes que del tràfic d’armament per part contractes solen preveure que se Halliburton són les que han les afavoreixen enormement. dels parlaments estatals. les ha d’indemnitzar en cas de rebut més ressò mediàtic, però, Per exemple, se sol usar molt La privatització de les Ja val tot? responsabilitats a tercers realment, aquesta és una pràc- una fórmula amb la qual tasques associades a la defensa derivades de la tasca acordada. tica comuna a la majoria d’elles. empresa i govern defineixen s’ha anat ampliant. Actualment, Santi Castillo Quan hi ha demandes judicials I això gairebé mai implica la l’abast i la quantitat de treball les EPS ofereixen, llevat de la contra una empresa, el govern es pèrdua de contractes vigents o requerit. Sovint no se’n defineix funció religiosa, tots els serveis 4.066.202 aturats el 31 de maig, pensions congela- fa càrrec de totes les despeses. futurs. completament l’abast o bé es imaginables. Més serveis, més des, pensions! Funcionariat al qual se li retalla el El govern utilitza les EPS per tal Pot sorprendre, doncs, que necessita feina suplementària i dependència per part del client. “sou, ERO que deixen la gent al carrer havent con- de desvincular-se d’actuacions se’ls continuï adjudicant tas- aleshores es poden adjudicar Més serveis, més guanys. En el sumit l’atur, eliminació del famós xec-bebè, amb el que susceptibles de generar con- ques. Però una ullada als con- tasques addicionals a l’empresa cas dels EUA, la relació entre el el govern s’omplia la boca i en presumien inflats de flicte, però els proporciona la sells d’administració i les juntes sense licitacions públiques. Una govern i les EPS és de mútua felicitat. Retalls en les inversions públiques, retall de cobertura necessària perquè no directives de les EPS ens mostra altra modalitat també força dependència. Tots dos hi guan- 600 milions per l’Ajuda Oficial al Desenvolupament en surtin perjudicades. Així per la relació estretíssima entre els usada, el cost-reemborsament, yen. Tots els altres hi estem (és un percentatge del pressupost d’Administracions exemple, una empresa pot seus membres i el govern. Un consisteix en què el govern paga perdent. Públiques que es dedica a la lluita contra la pobresa en països menys desenvolupats per educació, lluita contra la fam i per la salut), amb la qual cosa –de nou– els i les que tenen menys veuran tremendament reduïdes . EL CIGALÓ les seves esperances, siguin a altres països o a l’Estat espanyol. Les mesures que proposen significa que els més febles: els i les pensionistes, els i les treballado- “Quan no estàs al mateix Kiko Montoro a una televisió local. Vaig veure que res, els països en vies de desenvolupament, tots i totes m’agradava la tele i no pas l’escola i (les de sempre) pagaran la crisi i qui ha provocat nivell que els teus er què vas deixar el batxille- per això vaig decidir no intentar per aquesta situació, els banquers, els especuladors, els rat? tercer cop el batxillerat. Els meus polítics, no mouran un dit ni sacrificaran un cèntim companys, o et poses les PPerquè no estava al mateix pares ja em volien pujar a una per treure’ns de –no ho oblidem– la seva crisi. Mentres- nivell que els companys de classe. bastida. tant, la casa reial té un pressupost pel 2010 de piles o t’autoexclous” Fins i tot els que no venien a classe Has vist com se’t tancava alguna 8.896,92 milions d’euros. Això és normal, és just? Polí- treien millor nota que jo. Recordo porta? tics amb diversos càrrecs, amb diversos sous (sens Toni Veas té 26 anys i, des dels divuit, treballa al que, un dia, la profe em va preguntar: Sense batxillerat no pots fer forma- dubte), que diuen sense pudor que hem d’arreglar-lo sector audiovisual. Estudiar no era el seu fort i va Per què et presentes a l’examen? Per ció professional. Només ho pots fer entre tots i totes. Mes aviat “les de sempre”, per variar. canviar les aules pels controls de realització. Ara, com mi va ser un cop dur. pagant molt. I ho vaig fer. Vaig I resulta que, ara que començarà el mundial de futbol molta gent, es Estàs dient que l’educació a l’escola pagar-me un curs d’Imatge i So amb (que bé que els va, això, als governs per marejar la per- troba que no és competitiva? els diners que guanyava treballant diu), si la selecció espanyola el guanya, cada jugador pot accedir a Clar que ho és. En el moment que tu d’allò que estudiava. El curs em va s’endurà una prima de 600.000 euros. No hi ha ver- estudis supe- no estàs al mateix nivell que els teus servir per omplir-me de moral i no de gonya, ja val tot? Els i les de baix hem de retallar-nos el riors tot i companys, o et poses les piles o coneixements. La majoria de coses sou, sofrir ERO, congelar les nostres pensions, renun- conèixer el seu t’autoexclous tu mateix perquè els que em van ensenyar ja les havia ciar a ajuts... i aquest grup de milionaris cobraran ofici. Fa vuit professors també van a la seva. après treballant. 600.000 euros si guanyen el mundial?... On és la ver- anys que s’hi Alguna cosa positiva? I ara? gonya en aquest país?, on és la dignitat?, on són les dedica. L’única cosa profitosa del batxillerat Ara treballo en una cooperativa de protestes?... ah, no!, que si guanyen serem campions... va ser entrar en pràctiques de treball producció audiovisual, estic content. me n’oblidava. 6 • la línia 16 de juny de 2010 • DIRECTA 188

. EDITORIAL . PENSEM, DONCS EXISTIM Poca vergonya ecosocialista Per fi ha arribat el Mundial

i una sola disculpa, perdó, el rumb i l’ètica, no ja com a polítiques, Oriol Andrés alleujat –diuen– i Rajoy arruga el futbolera, qui recordarà aquell rectificació, retractació, res de sinó simplement com a persones. Joan [email protected] front ara que tenia el president malaurat incident? És la grandesa Nres. Ni Joan Boada, ni Joan Boada sembla que ja només sap sortir espanyol acorralat. Els governs del futbol, diuen: la seva transversa- Saura, ni Joan Herrera, ni Dolors de l’atzucac amb un pas endavant a ha començat el Mundial i, com europeus aproven plans d’ajustos litat, la seva capacitat d’agermanar Camats, ni tan sols la cara més progre fonamentat en la mentida. L’actual una pluja reparadora, ha esbor- pressupostaris –que bé que sona– pobles, el seu brillant efecte com a i amable del partit, Raül Romeva. secretari general d’Interior de la Jrat del mapa tots i cadascun que deixaran encara més ofegades via d’evasió i de canalització de les Ningú a Iniciativa per Catalunya no Generalitat ho va justificar tot plegat dels problemes del món. I serà així les treballadores, però seran poques angoixes personals de cadascú. s’ha atrevit a donar el pas i demanar dient que els Mossos d’Esquadra durant vint dies. Després ja vindrà les que sortiran al carrer. Ni parlar Amanit amb la consegüent cam- disculpes públiques pels tres anys de només actuen per ordres dels jutges de l’agost, un altre mes en què els de vagues generals aquests dies. panya mediàtica, és difícil pensar malson de la família Pórtulas. En l’Audiència Nacional espanyola, però conflictes i les tensions d’arreu del Per ventura, no tenen dret els en res més, no notar les pessigolles aquests casos, el millor és esperar que ell sap perfectament que la detenció i globus s’esvaeixen o s’ajornen o, sindicalistes de gaudir del futbol? a l’estómac cada cop que s’anuncia passi la ventada i agafar-se fort al pal el processament de Núria Pórtulas va almenys, així ho mostren els Durant tres setmanes, la ciutadania un partit. L’únic inconvenient és major. De totes formes, haurien de ser iniciativa dels agents que estan mitjans, que escurcen la informació també s’oblidarà de la Flotilla de la que, aquest any, els canals de tenir en compte que, sempre, després sota la seva disciplina i que, a més, van i s’omplen de continguts lleugers. Llibertat i de la greu situació huma- televisió obert no han pogut com- d’una ventada quedarà la mar de fons. actuar sota la seva supervisió directa. Perquè, siguem sincers, qui vol nitària que viu Gaza. En aquest prar tots els partits. Però, què carai! En el cas de Núria Pórtulas, la mar de Boada, que va ser regidor de la ciutat realment que la imatge d’un nen sentit, és molt més eficaç el Mun- Això farà que la gent vagi als bars, fons té el signe clar de la indignació de Girona, no podrà mirar mai més els mort a qualsevol guerra, o les de la dial que la via usada pels EUA i la consumeixi i reactivi l’economia. contra la impunitat i la poca vergonya ulls d’aquella gent que el critiquen revolta a Grècia, o una crònica vella Europa, que, una setmana des- Molt més efectiu que la mesura dels política. Després de la contundent sense saber-se culpable d’una injustí- sobre com ha estat d’injusta la prés de l’assalt al Mavi Marmara, 400 euros i el Pla E. Així les coses, sentència absolutòria del Tribunal cia que ha destrossat durant mesos i justícia espanyola amb la Núria aproven –a l’ONU– les sancions més crec que podríem avançar les Suprem espanyol, algú hauria d’haver anys la vida d’una família de Sarrià de Pórtulas li espatlli unes vacances dures que mai s’hagin aplicat a vacances d’agost de la DIRECTA donat la cara. L’escandalós silenci Ter. A l’inrevés, però, la Núria sempre que sempre es fan curtes? El Mun- l’Iran. Com dient: “Sí, Israel assas- perquè, si ja tenim el Mundial, quin després dels rius de tinta que s’havien podrà mirar els ulls d’en Boada, sense dial exerceix un efecte catàrtic sina activistes, però el perill real de sentit té fer un setmanari d’infor- fet córrer per criminalitzar la jove parpellejar i amb la lluminositat similar a les vacances. Comença el l’Orient Mitjà continua essent mació crítica? Crítica amb què, em anarquista de Sarrià de Ter és el senyal palpable de la veritat irrefutable dels campionat del món de futbol i ja no l’Iran”. No els cal preocupar-se’n pregunto. Simplement, asseiem-nos més clar que han perdut absolutament fets viscuts i patits. importa res més. Zapatero somriu gaire. Després de vint dies de joia davant el televisor i gaudim.

. COM S’HA FET . EL RACÓ IL·LUSTRAT KARLES SÁNCHEZ

questa setmana tenim assemblea general de la DIRECTA. Aquesta assemblea Aserà bastant important perquè farem la valoració d’aquests darrers sis mesos. El gener de 2010 es va fer efectiva la unió de la revista Illacrua amb la DIRECTA. Des d’aleshores, hem estat sortint conjuntament al carrer i també hem estat fent el traspàs de subscripcions d’una capçalera a l’altra. El dissabte valorarem l’impacte econòmic que ha tingut aquest procés i també valorarem els continguts que hem anat publicant durant aquests mesos. Sens dubte, les conclusions d’aquesta valoració tindran molta importància en l’esdevenir posterior del setmanari. Ja us ho explicarem. Fins la setmana que ve. Salut!

Fe d’errades: A la Directa 187, a la pàgina 7, el peu de foto no és correcte. Hauria de dir: “Durant l’acció de protesta a una de les seus de Viatges Marsans, es va treure al carrer el mobiliari d’oficina”.

Qui Som

REDACCIÓ COMPAGINACIÓ Estirant del fil | David Fernàndez Roger Costa Puyal Impressions | Lèlia Becana Així està el CORRECCIÓ I EDICIÓ pati | Jesús Rodríguez Quaderns Col·lectiu l’asterisc i el gitano d’Illacrua | quadernsillacrua@set- PUBLICITAT manaridirecta.info Roda el món | Laia Tània Miró Gordi i Ana Paola Van Dalen Observatori DISTRIBUCIÓ dels mitjans | Manu Simarro Xavi Camós Expressions | Roger Palà i Estel Barbé Serra Agenda directa | Alfonso López SUBSCRIPCIONS Rojo La indirecta | Oriol Andrés Lèlia Becana FOTOGRAFIA ADMINISTRACIÓ Albert Garcia Jordi Raymond IL·LUSTRACIÓ DIFUSIÓ Xavier Blasco i Jordi Borràs Blai Lindström

Corresponsalies Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 Dipòsit Legal: GI-1528-2005 ALT PENEDÈS: [email protected] C. Radas núm. 27, Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb BAIX LLOBREGAT: [email protected] 08004 Barcelona les condicions següents: RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la manera BERGUEDÀ: [email protected] www.setmanaridirecta.info BARCELONÈS NORD: [email protected] especificada per l’autor o el llicenciador. [email protected] NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obra EL CAMP: [email protected] Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 amb finalitats comercials. GIRONA: [email protected] SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generar L’HORTA: [email protected] una obra derivada d’aquesta obra. MANRESA: [email protected] Àrees de treball de la Directa: - Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de la seva llicència. MARESME: [email protected] [email protected] - Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís del [email protected] MENORCA: [email protected] titular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualsevol altra limita- OSONA: [email protected] [email protected] ció reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior. SABADELL: [email protected] [email protected] Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution- SOLSONÈS: [email protected] [email protected] NoDerivs- NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu TERRASSA: [email protected] [email protected] http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA TERRES DE L’EBRE: [email protected] TERRES DE PONENT: [email protected] AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 15 DIRECTA 188 • 16 de juny de 2010 així està el pati • 7

, així està el pati

Crítiques a la cessió de Absolen tres dels imputats pel Serna desincentiva la vaga Seguiment ampli de la nova l’Arcadia a la SGAE | PÀG. 8 ;;;cas del ‘Macrobotellón’ | PÀG.9 del funcionariat | PÀG. 12 vaga de correus | PÀG. 12

LLUÍS RÀFOLS

SANT PERE PESCADOR I TORROELLA DE MONTGRÍ• EL MINISTERI DE MEDI AMBIENT HA AUTORITZAT LES PROVES A L’EMPRESA SYNGENTA Dues poblacions de l’Alt Empordà acolliran assajos amb cultius transgènics La Comissió Europea no permet el cultiu de les varietats de blat de moro que s’experimentaran a les comarques gironines, que seran la GA-21 i la BT-11

Iván Santiago IVAN SANTIAGO la finalitat de desallotjar les activistes [email protected] que denunciaven les activitats irregu- lars de l’empresa. Les organitzacions egons la informació feta pública que lluiten per la reforma agrària al pel Ministeri de Medi Ambient i Brasil ja han denunciat en nombroses SMedi Rural i Marí (MARM) i a ocasions les intimidacions i les agres- instàncies de l’ONG Amics de la Terra, sions que pateix la seva militància per l’empresa suïssa de biotecnologia part de les empreses de seguretat d’a- Syngenta ha sol·licitat començar a fer questa multinacional. Al país carioca, assajos amb blat de moro transgènic Syngenta acumula denúncies per a les comarques gironines, concreta- delictes ecològics. Una sentència del ment a les poblacions empordaneses Tribunal Federal de l’Estat de Paranà de Sant Pere Pescador i Torroella de condemna la multinacional a pagar Montgrí. Les varietats de blat de moro 630.000 francs suïssos per un utilitzades serien la GA-21 i la BT-11. delicte mediambiental, comès arran Cal remarcar que aquests assajos es- de l’experimentació amb cultius de tan autoritzats pel mateix ministeri, soja transgènica dins un espai consi- fet que contradiu la resolució de la derat reserva ecològica a Iguazú. La Comissió Europea de 2008, que per- sentència també prohibeix estricta- met la comercialització d’aquests timent la producció d’organismes pus de varietats transgèniques, però genèticament modificats. Al conti- nent europeu, Syngenta també ha El Tribunal Europeu rebut denúncies per irregularitats en de Justícia reconeix Syngenta ha introduït el dret de la a Europa blat de població de conèixer Imatge dels camps de conreu de Sant Pere Pescador on es faran els assajos moro que està les organitzacions ecologistes –com Les organitzacions ecologistes i Acumula irregularitats, la localització Amics de la Terra– pressionessin molt de foment de la sobirania alimentària denúncies i morts prohibit per la UE el ministeri perquè, finalment, les exigeixen més transparència infor- Syngenta (abans sota el nom de No- d’aquests cultius dades es fessin públiques. A la pàgina mativa a les autoritats en tot allò rela- vartis), principal competidora de Mon- la introducció d’organismes modifi- web d’aquesta ONG, trobem una rela- tiu a aquest tipus de cultius, amb l’ar- santo, l’altra gran multinacional farma- cats genèticament. En aquest cas, la en prohibeix el cultiu dins del terri- ció dels diversos cultius transgènics gument que el sector de la pagesia cèutica, acumula un historial extens història es remunta a l’any 2004, quan tori europeu. Fins ara, la ubicació i les presents a l’Estat espanyol. L’obscuran- local té dret de saber amb quins cul- d’irregularitats i denúncies arreu del la multinacional va introduir 1.000 característiques d’aquest tipus de tisme que envolta la localització dels tius comparteix territori, pel risc món. El cas més sonat i esfereïdor es tones de blat de moro transgènic pro- cultius era una informació absoluta- cultius és tan gran que ja hi ha hagut existent que les plantes d’un conreu remunta a l’octubre de 2007, a l’Estat vinent dels EUA als estats espanyol i ment opaca, ja que tant el MARM com empreses biotecnològiques que han transgènic pol·linitzin les d’un con- de Paranà, al Brasil, on una empresa francès. Aquesta varietat de blat de les empreses es negaven a fer-la amenaçat que, en cas de patir sabotat- reu no modificat genèticament. de seguretat contractada per Syngen- moro transgènic està prohibida per la pública. Però una sentència del Tribu- ges als seus camps, denunciarien Aquest setmanari s’ha posat en con- ta va matar una persona i en va ferir Unió Europea i pel propi govern nord- nal Europeu de Justícia del 17 de fe- l’ONG que fes pública la llista de tacte amb els ajuntaments implicats, cinc més de gravetat. Aquestes perso- americà. La multinacional, al seu brer de 2009 reconeix el dret de la camps de transgènics. Tot i que és que asseguren que no tenen notícies nes eren activistes d’una organització torn, va argumentar que havia estat població de conèixer la localització una informació pública i d’interès d’aquests assajos. D’altra banda, l’em- camperola anomenada Vía Campe- un error de distribució en el tipus de d’aquests cultius. Fins ara, ni els general, les empreses argumenten presa Syngenta, en unes declaracions sina i del Moviment dels Treballadors cereal importat, però que no calia alar- ajuntaments ni el veïnat no podien que publicar la localització dels con- a la DIRECTA, nega que tingui qualse- Rurals Sense Terra (MST). L’atac va ser mar-se perquè el producte només conèixer aquestes dades. Malgrat a- reus és equiparable a senyalar un vol tipus de conreu transgènic al prin- perpetrat per uns 40 paramilitars pro- anava destinat al consum animal i no questa sentència, però, ha calgut que objectiu pels potencials sabotatges. cipat. veïts d’armament de gran calibre amb humà. 8 • així està el pati 16 de juny de 2010 • DIRECTA 188

, així està el pati

MANRESA • ECONOMIA BARCELONA • LA CONFAVC TAMBÉ HA CONVOCAT UNA APAGADA POPULAR PEL DILLUNS 21 DE JUNY L’Ajuntament destina el 36,6% Representants veïnals ocupen una seu d’ingressos a personal d’Endesa per denunciar les tarifes elèctriques Directa Manresa Directa Barcelona JOSE COLÓN [email protected] [email protected]

Ajuntament de Manresa va tancar omés va ser un primer pas, L’ el 2009 amb una despesa en perso- però la companyia elèctrica nal superior als 35,5 milions d’euros NEndesa va deixar ben clares segons dades de la llista de pressupos- les seves intencions. El dia 10 de tos d’entitats locals de 2009 del Minis- juny, una setantena de represen- teri d’Economia i Hisenda. Si fem la tants d’entitats veïnals d’arreu de proporció en relació al total d’ingressos Catalunya va protagonitzar un tan- que ha tingut el consistori, la despesa cament a la seu que l’empresa té a en personal equival al 36,6 % del total Barcelona per protestar contra d’ingressos. Aquesta dada situa l’Ajun- l’augment de les tarifes elèctriques. tament manresà en el quart lloc de les La resposta de la direcció d’Endesa 22 ciutats catalanes amb més de va ser negar-se a parlar amb les per- 50.000 habitants que té una despesa de sones que participaven a la mobilit- personal per habitant més alta. Al cap- zació. Però l’actuació de la compan- davant, trobem les ciutats de Grano- yia no ha fet tirar enrere les entitats llers, el Prat de Llobregat i Vilanova i la veïnals, que ja han anunciat noves Geltrú. Per altra banda, tot i que, en general, l’Ajuntament de Manresa ha pujat de nivell a l’Índex de Transparèn- La protesta forma cia dels Ajuntaments (ITA) respecte l’any 2008, registra un dels índexs més part de les accions baixos en relació a les contractacions de serveis. Segons dades de l’organitza- contra l’augment ció International Transparency, que s’encarrega d’elaborar l’ITA als 110 del preu dels Els representants veïnals despleguen pancartes i es tanquen a l’oficina d’Endesa situada a l'Arc del Triomf de Barcelona ajuntaments més grans de l’Estat espanyol, l’Ajuntament de Manresa ofe- serveis bàsics empreses del sector, però també del bre de 2009, quan mig milió de per- llida de la brossa, etc.”. Un augment reix un nivell de transparència baix en govern espanyol, especialment des- sones van quedar a les fosques, que ha estat per sobre de l’Índex de relació als procediments de contracta- accions: la primera, assemblees als prés que aquest anunciés que el rebut 40.000 de les quals durant cinc dies. Preus al Consum (IPC ) anual en la ció de serveis i en les relacions i opera- barris el dia 16 de juny i, la segona, de la llum augmentarà, com a mínim, En aquella ocasió, la Confederació majoria de casos. cions amb empreses proveïdores i con- una “apagada popular” convocada un 3%. Aquesta mesura també inclou d’Associacions Veïnals de Catalunya tractistes. pel 21 de juny. l’anomenada tarifa d’últim recurs va criticar “el dèficit de les inver- Un 21 de juny a les fosques (TUR), que controla l’executiu de Ma- sions de les companyies elèctriques Serà la setmana vinent quan la CON- Contra l’augment de les tarifes drid i que s’aplica a totes aquelles al territori català”. FAVC farà ben visible la protesta con- CATALUNYA • CAMPANYA El tancament del 10 de juny i la resta llars i comerços amb menys de 10 kW Tot plegat, segons l’organització tra les noves tarifes elèctriques. Vol d’accions previstes formen part de la de potència contractada. que agrupa les entitats, “s’emmarca deixar el país a les fosques i, per ai- Abacus retira campanya engegada per la Confede- La protesta de la CONFAVC, però, en la línia de denúncia iniciada fa un xò, convoca una “apagada popular” ració d’Associacions Veïnals de Cata- ve de lluny. Va començar fa un any, any i mig per engegar una campanya que començarà a les 22:30h i que es el ‘Rummikub’ lunya (CONFAVC), sota el lema Si no quan les entitats veïnals van exigir més general de rebuig a l’alça dels preveu que duri deu minuts. De mo- en resposta a l’apagues, la pagues: prou d’abusos que es paralitzés la liberalització del preus dels serveis bàsics, tant de les ment, la proposta ha rebut el suport de les companyies elèctriques, per sector elèctric. Va tenir continuïtat tarifes del servei elèctric com de l’ai- de sindicats, d’alguns ajuntaments i l’atac israelià rebutjar la política tarifària de les després de la nevada del 9 de desem- gua, del transport públic, de la reco- d’alguns partits polítics. Jesús Rodríguez [email protected] BARCELONA • EL PROJECTE DE LA SALA DE CONCERTS COMPTARÀ AMB LA GESTIÓ DE LA SGAE

es conseqüències de l’assassinat de Lnou activistes internacionals que El ‘Cobrador del Track’, a la sala Artèria anaven a bord del Mavi Marmara es succeeixen dia rere dia. L’aïllament de l’Estat d’Israel s’ha aprofundit amb el Roger Palà de drets d’autoria. A l’acte, hi van XAVIER MERCADÉ recaptats que s’haurien de repartir boicot comercial, que a casa nostra s’ha [email protected] assistir el president de l’entitat, entre ells i els ha abocat a la priva- reflectit en la decisió de la cooperativa Eduardo Teddy Bautista, el respon- tització i l’especulació immobilià- Abacus de retirar el joc Rummikub de a nova sala de concerts Artèria sable de la SGAE a Catalunya i Bale- ria i cultural, a més de privar la ciu- les prestatgeries de les seves botigues. es va presentar en roda de ars, Ramon Muntaner, i la tinent tat d’un equipament pagat amb La campanya Boicot Preventiu i la Pla- Lpremsa el dilluns 14 de juny. d’alcalde de l’Ajuntament de Barce- fons públics”. taforma Aturem la Guerra han valorat Ubicada al Paral·lel de Barcelona, a lona, Assumpta Escarp. Les activis- L’edifici de l’actual sala Artèria molt positivament aquesta decisió i l’edifici de l’antiga discoteca Studio tes de l’Exgae, representades a tra- –on s’havia ubicat l’històric Teatro entenen que ha estat fruit de la intensa 54, Artèria és una sala de titularitat vés de la figura de l’enigmàtic Español i la sala Scenic– va ser acció de sensibilització duta a terme municipal, però gestionada per la Cobrador del Track –un personatge expropiat per l’Ajuntament de Bar- des de l’any 2008. Durant els bombar- SGAE, l’entitat que ostenta el mono- celona per onze milions d’euros dejos del mes de desembre de 2009 con- poli en la gestió dels drets d’autoria amb la idea d’evitar que es convertís tra la Franja de Gaza en què van morir a l’Estat espanyol. La nova sala ha Les activistes de en el prostíbul més gran de l’Estat més de 1.300 civils, ja es van fer concen- obert les portes amb tres anys de espanyol. Posteriorment, el consis- tracions a les portes d’algunes de les 34 retard i amb la resistència de diver- l’Exgae consideren tori va cedir-ne l’ús a la SGAE, que botigues que Abacus té als Països Cata- ses associacions que s’oposen al pro- n’ostenta la gestió fins a l’any 2015. lans. El Rummikub és un joc de taula jecte perquè entenen que no s’ha que el projecte es Segons va publicar el diari Público basat en la combinació de números. És recuperat “com a equipament cultu- l’any 2008, la SGAE va fer una hipo- el joc més exportat d’Israel. Se’n pro- ral de proximitat”, tal com va prome- finança gràcies teca sobre l’edifici per valor de 4,8 dueixen uns tres milions l’any –la majo- tre el consistori barceloní. El cobrador arriba a la sala de la SGAE milions d’euros, tot i que no en té la ria destinats a l’exportació–, es ven a La roda de premsa de presenta- “al cànon digital” titularitat. La hipoteca va ser conce- més de 54 països arreu del món i se’n ció es va convertir en un estira i “al cànon digital”. Segons denuncia dida per Caixa Catalunya a una de fan versions en 26 idiomes. A l’Estat arronsa entre les persones respon- que apareix de forma reiterada en l’Exgae, “aquesta operació ha estat les filials de la SGAE, Iberautor, tot espanyol, el distribueix la companyia sables de la SGAE i un grup d’acti- diversos actes públics organitzats possible gràcies a l’opacitat de la i que l’edifici es va cedir a una fun- nord-americana Hasbro, la segona em- vistes de la Xarxa Veïnal de Ciutat per aquesta entitat–, consideren pròpia gestió de l’entitat”. “SGAE dació sense ànim de lucre gestio- presa de joguines més important del Vella i l’Exgae, entitat contrària als que el projecte “hipoteca” els fons ha sostret als seus legítims propie- nada per la SGAE, la Fundació món. “abusos” de les societats de gestió de la societat i es finança gràcies taris –els autors i editors– els fons Autor. DIRECTA 188 • 16 de juny de 2010 així està el pati • 9

, així està el pati

BARCELONA • 200 PERSONES ES MANIFESTEN CONTRA ELS CIE I LA LLEI D’ESTRANGERIA PEL BARRI DEL RAVAL BARCELONA • LLUITA Milers de Una cadena de deportacions pretén acabar persones omplen la Via Laietana amb les protestes al CIE de la Zona Franca per marxar cap a Jesús Rodríguez ELOI DE MATEO la independència [email protected] Jesús Rodríguez l director del Centre d’Interna- [email protected] ment d’Estrangers de la Zona EFranca pretén acabar les va- a Plataforma pel Dret de Decidir va gues de fam i les protestes dins el re- Laconseguir omplir la Via Laietana cinte mitjançant les deportacions de de Barcelona durant la marxa multitu- reclusos. Si el dilluns 7 de juny eren dinària convocada el dia 12 de juny. La més d’un centenar de vaguistes, el di- protesta va aplegar 50.000 persones marts 8 de juny van passar a ser una segons l’organització i 5.000 segons cinquantena, el dimecres 9 poc més de la Guàrdia Urbana de la ciutat. Tot i les trenta, el dijous 10 una quinzena i, traves denunciades per la plataforma i durant el cap de setmana, ja es feia l’intent de boicot a través d’un correu difícil poder accedir al recinte de la electrònic que anunciava falsament la Zona Franca per contrastar si encara desconvocatòria de l’acte, hi van parti- quedaven reclusos participant de la cipar milers de persones vingudes d’a- protesta. També es van limitar els rreu dels Països Catalans. Els tres horaris de visites i el nombre de perso- objectius de la mobilització van ser: nes que podien utilitzar la sala d’es- donar suport a les consultes populars pera de l’edifici. El Sindicat Unificat sobre la independència, mostrar el de la Policia, a més, va emetre un co- rebuig absolut “a qualsevol tribunal municat on assegurava que les acusa- que vulgui decidir el nostre futur” i cions de tortures i maltractaments reclamar el dret de l’autodeterminació eren “falses” i exigia que el delegat del del poble català “perquè som una govern, Joan Rangel, actués “contra Les participants a la manifestació contra els CIE pugen el 12 de juny a tres escenaris del festival Fem Paral·lel nació i perquè l’autodeterminació és les persones que feien de portaveus democràcia”. La caminada va aplegar d’aquestes denúncies”. En relació a nombroses delegacions dels comitès tots aquests fets, el divendres 11 de locals que han organitzat centenars juny es va fer una roda de premsa a la > Denúncia d’una persona que ha estat tancada als CIE de consultes durant els últims mesos seu de la Federació d’Associacions de i, de fet, va esdevenir un cert home- Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). ai no vaig imaginar que pas- els nostres familiars o amb les perso- l’aeroport, t’entreguen a la policia, natge a la feina feta amb aquestes ini- Andrés García, membre del grup de “Msaria per una experiència nes que ens visiten, no deixen que et posen en un calabós i, en el ciatives. El recorregut va unir la plaça solidaritat amb els migrants en vaga tant fosca i dolorosa a la meva vida, l’exterior tingui cap coneixement de moment de pujar-te a l’avió, primer Urquinaona i el Parlament de Cata- en què seria humiliat i marginat i no tots els maltractaments rebuts i, et treuen emmanillat i sense poder lunya, passant per la Via Laietana i l’a- vaig cometre cap delicte ni crim, però quan vénen antidisturbis, no tenen resistir-t’hi perquè et peguen, et vinguda del Marquès de l’Argentera. “Moltes persones se’m va tractar igual o pitjor. cap consideració, ens tracten pitjor criden, t’intimiden amb paraules La meva experiència al centre que animals, sense cap mena de res- com “Potser sortiràs d’aquí deu o recloses pateixen d’internament és trista. Estava en pecte. quinze minuts, però aniràs lligat BARCELONA • SALUT una presó, on els guàrdies em crida- Vénen persones que ens intimi- com un gos! Per què no te’n vas? Ets malalties i no ven sense cap respecte i amb un sen- den amb amenaces i mentides, amb tonto, tu havies de venir en primera La clínica timent de racisme; no comptem amb preguntes com: “Si tu vols quedar- classe, ara aniràs com un animal!”... reben tractament” assistència mèdica, no els interessa te, firma! Si vols tornar, tornes; no amb aquests tractes és impossible que ‘cura’ la nostra persona com a ésser humà, hi ha problema, però firma”... per- conciliar el son; un ja no sap què pot l’homosexualitat de fam, va denunciar que “l’assistèn- el seu fi únic només és el d’expulsar- què firmem els retorns voluntaris. passar... s’entra en una depressió cia mèdica és irresponsable i deficità- te; rebem amenaces de trucar els No respecten les al·legacions o perquè s’han hagut de lamentar és expedientada ria” i que “moltes de les persones que antidisturbis perquè ens intervin- recursos que es presenten i, a les pèrdues de vides dels que vam anco- hi són recloses pateixen malalties crò- guin, suposadament per desordre i persones que tenen més oportuni- rar allà, però amb l’esperança que Directa Barcelona niques i no reben tractament”. Segons per protestar pel tracte que rebem. tats de quedar-se, sense previ avís, algunes persones puguin apiadar- [email protected] diferents testimonis, un funcionari Vam intentar fer una vaga de fam de les treuen a les 4 o les 5 de la mati- se de nosaltres, que puguin recla- policial va amenaçar un vaguista tot protesta pels maltractaments, però, nada i se les enduen a l’aeroport, tot mar... Perquè som éssers humans a Conselleria de Salut ha obert un dient: “O puges avui voluntàriament a amb la intimidació de castigar-nos, i que alguns tenen acceptats (els amb drets i obligacions, com totes Lexpedient informatiu a la Policlí- l’avió o hi pujaràs demà amb tots els ens desorganitzen i ens reprimeixen. permisos) o una cita per presentar les persones de la nostra societat, nica Tibidabo de Barcelona per esbri- ossos del teu cos trencats”. Durant la Ens punxen les nostres trucades, la documentació necessària per la sense distinció de raça, sexe ni reli- nar si el doctor Joaquim Muñoz aplica compareixença, es va anunciar que un controlen les coses que parlem amb regularització. Quan et porten a gió, només com a persones.” teràpies per curar l’homosexualitat. La jutjat d’instrucció de Barcelona ha pràctica de teràpies reparatives per admès a tràmit la denúncia presen- part d’aquest psiquiatra ha estat tada per l’Associació Drets i Papers denunciada en un reportatge d’investi- per a Tothom arran de la mort de BARCELONA • PROTESTES CONTRA L’ORDENANÇA DEL CIVISME gació fet per quatre estudiants de Mohamed Abagui dins una cel·la del periodisme de la UPF que es va publicar centre, ara fa un mes. També hi van El jutjat absol tres de les processades pel el diumenge 13 de juny a El Periódico. intervenir Héctor Silveria, sotsdirec- El Col·legi Oficial de Metges de Barce- tor de l’Observatori del Sistema Penal lona també ha anunciat que iniciarà un i els Drets Humans de la UB; Luciana ‘Macrobotellón’ del Raval de l’any 2006 procés d’investigació reservada i que Coconis, integrant de l’Institut de citarà Muñoz perquè expliqui els Drets Humans de Catalunya, i Marco Jesús Rodríguez que es van produir, però que l’auto- dels furgons d’antidisturbis que detalls dels procediments que segueix Aparicio, membre del grup d’estrange- [email protected] ria d’aquests delictes és impossible va patir danys durant aquella nit davant el comitè deontològic. Cal recor- ria de la Comissió de Defensa dels de certificar. Per tot això, consi- no era propietat del Departament dar que l’homosexualitat va ser reti- Drets de la Persona i del Lliure Exer- l jutjat penal 22 de Barcelona dera que Francesc V., Carles N. i d’Interior, sinó que pertanyia al rada de la llista de malalties de l’OMS cici de l’Advocacia del Col·legi d’Advo- ha dictat una sentència ab- Javier P. no poden ser condemnats servei de lloguer de l’empresa Cai- l’any 1990 i que, si es demostrés que el cats de Barcelona. L’endemà, prop de Esolutòria favorable a les tres per aquests fets i en decreta la xarenting SA. psiquiatra encara tracta pacients sota 200 persones es van manifestar pel persones detingudes la nit del 17 de lliure absolució i les costes judi- Cal recordar que aquell Macro- aquest precepte, podria ser inhabilitat i Raval amb pancartes contràries als març de l’any 2006 durant els fets cials d’ofici. botellón va tenir lloc en el marc de penat econòmicament. El reportatge CIE i a la llei d’estrangeria. Durant el posteriors al Macrobotellón contra Durant la vista oral, la fiscalia les protestes contra l’aprovació de publicat el dia 13 també narra els testi- trajecte, van pujar a tres escenaris de les ordenances del civisme que es havia arribat a demanar una con- les noves normatives cíviques de monis de dues persones que han sofert l’avinguda del Paral·lel en el marc de la volia fer a la rambla del Raval (DI- demna pels delictes de desordres l’Ajuntament de Barcelona (DIRECTA teràpies enfocades a canviar la seva festa Fem Paral·lel –amb algunes tra- RECTA 180). El tribunal ha conside- públics, atemptat a agents de l’au- 179), que durant aquell any van orientació sexual durant anys, fet que ves dels guardes de seguretat que els rat que els danys denunciats per toritat i danys continuats. A la mobilitzar diferents moviments els va trasbalsar profundament la custodiaven–, des d’on van llegir el Telefónica (cabines) i els Mossos sentència, a més, el tribunal que socials i veïnals, grups d’skaters i joventut i que els ha deixat seqüeles comunicat redactat per la protesta. d’Esquadra (vehicles policials) sí va jutjar els fets aclareix que un treballadores sexuals. importants per tota la vida. 10 • així està el pati 16 de juny de 2010 • DIRECTA 188

, així està el pati

ANÀLISI • LA SENTÈNCIA DEL SUPREM DÓNA UN REVÉS A LES TESIS DE LA DCI DELS MOSSOS I DE L’AUDIÈNCIA NACIONAL ESPANYOLA Cas Núria Pórtulas: el punt sobre la I(CV)

David Fernández ARXIU BRUNA MARTOS [email protected]

embogida lògica antiterrorista, ben instal·lada als quar- L’ ters generals dels Mossos d’Esquadra des de fa anys, disposa, des del dia 11 de juny de 2010, d’esmena general a la totalitat. I no pas de qualsevol esmena: del mateix Tribu- nal Suprem espanyol. L’absolució de Núria Pórtulas –en tots els sentits i per un delicte inexistent de “col·labo- ració amb banda armada”– clou tres anys llargs d’un episodi reiterat de persecució a la dissidència social i política, adobat amb silencis més que vergonyants i una espessa cortina de fum polític respecte la deriva lliberti- cida que arrosseguem en matèria de drets civils, garanties jurídiques i lli- bertats fonamentals. Amb tot i contra tot, la resolució té la virtut concreta, malgrat els cops rebuts, de posar uns quants punts a quasi totes les is. Per començar, al punt de la i d’Ini- ciativa per Catalunya, que mana molt poc a Interior tot i les escasses apa- rences. D’aquells que, de debò, han acabat consentint, emparant i justifi- cant l’aplicació de la pitjor excepcio- nalitat penal, processal i penitencià- ria. Aquella contra la qual sempre deien que estaven en contra: però la llei antiterrorista, el tribunal d’excep- ció de l’Audiència Nacional espanyola i els rigors radicals de la dispersió penitenciària van ser aplicats per Milers de persones van sortir al carrer per exigir la llibertat de Pórtulas durant el mes de febrer de l’any 2007 atropellar Núria Pórtulas sota el reg- nat del tripartit. Una ICV a la deriva que sabem, que la DCI es va assaben- cial de detenir el delinqüent abans Aquesta és la democràcia d’ICV? ral. A part, potser la Núria –es diu quan el mateix Joan Saura, a propòsit tar de la investigació amb tricorni en que delinquís per la via del control És cert, però, que en el rànquing del així, oi? és que el seu nom me l’han dels 11 del Raval, va desxifrar de què curs i va voler arribar primer: amb els cerebral, remot i preventiu. Com a disbarat, de la banalització del sofri- dit fa una estona i no me l’he apun- anava l’enigma: “Millor per excés que resultats nefastos ja coneguts i un pel·li de ficció, passi. Com a pràctica ment aliè, sobresurt per mèrits pro- tat– ni ho sabia, que ell tenia aques- per defecte”. La mateixa ICV que, ridícul força eixordador per Adolf policial de control social reticular, ha pis un nan ecosocialista, aprenent de tes activitats (...) Val, diré la veritat... aquests dies, a corre-cuita, organitza Broch, el comissari invisible que sem- estat bandejada pel Suprem dràstica- dirigent i membre de Joves amb Ini- la pobra Núria feia mesos que estava actes de suport al jutge estrellat Bal- pre vesteix de negre i comanda la tot- ment. ciativa –amb iniciativa repressiva, penjada –enamorada, abandonem els tasar Garzón, però que és incapaç de poderosa Divisió Central d’Informa- potser–, que no va tenir millor idea significats terroristes, que aquesta dir res respecte el cas Núria Pórtulas, ció (DCI) dels Mossos d’Esquadra. La que escriure un post efímer al seu noia és una pacifista de dalt a baix, si que és la traducció autòctona de la sonora clatellada del Suprem és per A Catalunya Ràdio, bloc, “Una noble causa”, on celebrava, us plau– d’alguns homes molt impor- paranoia securitària global que ha ell i també pels sense nom de la DCI ridiculitzava i es fotia de la situació tants, tots ells distingits responsa- contribuït a generar, entre d’altres, el –sovint, senzillament sense la filiació el secretari d’Interior, de Pórtulas, aleshores empresonada bles d’aquests edificis (...) poder do- mateix Garzón. Això sí, mentrestant, real; a vegades, Astor1 o Astor2, en la a Soto del Real. Inventant-se una nar, a cada un, una sorpresa ben Interior estrena una exposició al seva identificació en clau– que van Joan Boada, va falsa carta de Lluís Llach, es vantava grossa: presentar-se al seu despatx Palau Robert amb el títol Repressió i rubricar tots els atestats del muntatge de la solidaritat del cantautor i de dins d’un pastís enorme, amb ella resistència… sota el franquisme, és contra Pórtulas. Uns innombrables declarar: “Vés a tota la campanya de protesta social dins en robeta interior”. clar. que són els mateixos encaputxats engegada. Aquí, astorats, vam jurar –hipèrbole repressiva– que acumulen saber que hi tenia, que no ens n’oblidaríem pas. I com denúncies per robar efectes perso- que, a més de memòria, tenim parau- L’11 de juny, amb la S’ha parlat poc del nals a cases okupades, remenar discs aquella noia, allà” la, continuem aixecant acta de la rea- durs del personal o clonar ordinadors litat i de com, el 19 d’abril de 2007, sentència, va passar fet que Pórtulas i targetes de memòria sense ordre (suggeria explosius) Marsal Girbau –de Joves amb Inicia- judicial. Els mateixos que ens furete- tiva de Sant Quirze del Vallès– va ben bé el mateix: havia estat gen fins el setè somni i que, fa poc –i També hi ha un punt i seguit, del escriure amb ferum sexista: “Avui és fa por–, van comparèixer als jutjats punt de partida que sempre és la me- dia de conscienciar-vos i fer-vos re- el silenci d’ICV investigada abans amb el rostre cobert i declarant rere mòria. Aquells que hem après que obli- flexionar sobre una de les més grans una bambolina perquè, segons l’advo- dar mai no ens fa més lliures, avui, injustícies que s’estan esdevenint al va ser categòric... per la Guàrdia Civil, cadessa de la Generalitat que els recordem que, dels responsables d’ICV nostre món. Es tracta d’una pobra defensava i que paguem entre totes, a Interior, no només en va arribar persona, concretament una dona –les cap autocrítica amb nuls resultats estaven en una mena de guerra amb el silenci. Als plecs de la memòria insur- dones sempre han de patir més que moviment okupa. D’ells, la sentència gent, revisitem Joan Boada quan, als els homes, és llei de vida, o això sem- Fora d’aquest soroll, però, el silen- Un altre punt, en aquest cas de del Tribunal Suprem espanyol també estudis de Catalunya Ràdio, com a bla– (...) Pobra Núria. Pena, peneta. ci dens i espès es va acabar imposant mira. D’espiera repressiva. Ara que la en parla quan constata la il·legalitat secretari d’Interior, va demostrar que (...) veurem clarament que és una a ICV, que només va respondre amb lluita antiterrorista ha esdevingut, amb què operen i certifica que el deco- no sabia res del que passava –i eviden- pobra innocent (...) Així, aquestes un campanya estratègicament victi- també, una mena d’esprint contrare- mís de la llibreta blava de Pórtulas ciava que primer es detenia i després persones tan dolentes, encapçalades mista. Per què? Preguntin a Sigmund llotge, on hi concorre una competèn- –fet en un control rutinari fals i que va es cercaven les proves–; quan es va pel monstre de la pàtria catalana, Freud perquè no és una excepció. Fa cia neoliberal ferotge entre cossos desfermar tota l’operació– va ser un atrevir, en plena operació, a etzibar a Joan Saura, diuen que la pobra noieta poc, la mare d’un jove, escandalosa- policials per veure qui es penja la acte obertament antijurídic que va les palpentes allò de: “Vés a saber que és –o era– la companya sentimental ment condemnat a tres anys pel bote- medalla abans. S’ha parlat poc del fet violar el dret a la intimitat. Cas Núria hi tenia, aquella noia, allà”. En Boada, d’un italià anarquista, buscat a mitja llot del Raval, va reunir-se amb ICV que Pórtulas havia estat investigada Pórtulas: desgavell gironí de Mino- que suggeria explosius, avui ja té Europa per terrorisme. (...) Qui no ha per informar del cas. Bé: la resposta prèviament per la Guàrdia Civil, amb rity Report, aquella faula de ficció totes les respostes: no hi havia res. estat a la vida company sentimental d’un alt dirigent de la formació ecoso- nuls resultats i carpetada general. –real a casa nostra per cortesia de la Res de res. O res més que el Guantá- d’un anarquista terrorista cercat a cialista va ser literalment que, “en Però diuen que diuen, els que saben DCI– que narrava el somni parapoli- namo local on ens han capficat. mitja Europa? Au, si això és ben natu- una altra conjuntura, ens podríem DIRECTA 188 • 16 de juny de 2010 així està el pati • 11

, així està el pati

moure, però has d’entendre que estem GIRONA • 150 PERSONES CELEBREN LA VICTÒRIA DE LA JOVE DE SARRIÀ DE TER CRONOLOGIA governant”. Consti en acta que la ma- 7 de febrer de 2007- Set furgone- re –que demanava justícia, no favors– tes antidisturbis dels Mossos és regidora d’EPM, la marca blanca Brindis després de tres anys d’Esquadra detenen Núria Pórtu- municipal de la coalició. Ni així: carai las a Sarrià de Ter i li apliquen la amb ICV! El divendres 11 de juny va BRUNA MARTOS llei antiterrorista. L’acusen de passar ben bé el mateix: el silenci col·laboració amb banda armada i d’ICV va ser categòric i, quan es va de tinença d’explosius. provar de trobar alguna reacció auto- 9 de febrer de 2007 - Després de crítica respecte l’absolució de Pórtu- declarar davant l’Audiència Nac- las, va surar el lacònic: “És que no ional espanyola (AN) ingressa en podem”. Poder de violí emulat per presó preventiva per col·laboració ICV: que el poder, com l’instrument, amb banda armada. L’acusació de es pren amb l’esquerra i es toca amb tinença d’explosius cau perquè no la dreta. apareix cap explosiu durant la Punt i a part per anar acabant. detenció. Churchill va deixar escrit: “Democrà- 10 de febrer de 2007 - Més d’un cia és que truquin a la porta a les sis miler de persones es manifesten a del matí i sàpigues sense embuts que Girona per exigir la llibertat de és el repartidor de la llet”. Segons sen- Núria Pórtulas i l’arxivament del tència ferma, feta pública l’11 de juny, cas. Durant el període comprès tornem a saber quelcom ja sabut. Que entre el febrer i el juny, es convo- en aquest racó del món poden trucar a quen concentracions setmanals la porta, esbotzant-la, a les sis del davant la seu d’ICV a Girona, a matí i no cal preguntar si és el repar- més de manifestacions i actes a tidor de la llet. Són els vailets de la diferents poblacions. Es recullen DCI, repartint confits a la mainada, més de 10.000 firmes i 25 mocions dirigits per aquest comissari vestit d’ajuntaments que exigeixen la sempre de negre, que sempre s’amaga seva llibertat. d’amagatotis i que ens passa la fac- 7 de juny de 2007 - Surt en lliber- tura de les seves obsessions persecu- tat sota fiança, després de tornar tòries. Apunta-t’ho, Broch: que diu el Brindis per celebrar l’absolució de Núria Pórtulas a la plaça del Vi de Girona a declarar davant l’AN. L’informe Tribunal Suprem –i t’ho diu a tu– que dels Mossos no aporta cap indici has violat la intimitat d’una persona i Directa Girona cat el cas amb un sentència contun- quest sentit, des de l’assemblea de- nou. l’has tinguda segrestada quatre [email protected] dent que acaba considerant l’ante- manen la dimissió del conseller d’In- 8 i 9 de febrer de 2008 - L’assem- mesos injustament en dinàmiques rior, dictada per l’Audiència Nacio- terior Joan Saura i de Joan Boada, blea de suport organitza una xer- pròpies d’estat d’excepció. Ras i curt: legria, ràbia, descans... Aquests nal espanyola, com a “realmente secretari general d’Interior en el rada i una concentració per dema- que en nom d’una hipotètica lluita eren els sentiments que cor- paradojica”. El comunicat fet públic moment de la detenció, com a res- nar l’arxiu del cas un any després contra la delinqüència, potser ets tu Arien entre les 150 persones per l’assemblea de suport a Núria ponsables polítics del cas. Per altra de la detenció. qui ha acabat delinquint i prevari- que es van reunir a la plaça del Vi de Pórtulas afirma: “No podem amagar banda i a través de l’advocat Benet 28 de gener de 2009 - La fiscalia cant. La medalla és teva. Teva, dels Girona el divendres 11 de juny per la nostra alegria per l’absolució de la Salellas, també s’està plantejant la presenta l’escrit d’acusacions on teus que comandes i dels que et brindar per la sentència absolutòria nostra companya. Però, tot i així, possibilitat de reclamar indemnitza- sol·licita una pena de cinc anys de manen, que vés a saber qui són real- de Núria Pórtulas. Més de tres anys tenim coses a dir perquè no volem cions pels quatre mesos de presó presó i una multa de 6.350 euros ment. després, el Tribunal Suprem ha tan- oblidar tot el que ha passat”. En a- preventiva que va complir Pórtulas. per col·laboració amb banda armada. 6 de juny de 2009 - Concentració a Qui segresta quatre Girona per l’absolució de Núria > Les perles de Boada Pórtulas. mesos? Qui deté 13 de juliol de 2009 - Data del — “Vés a saber què hi tenia aquella noia, allà”. Saura “ha demostrat una gran sensibilitat amb la judici a l’AN i convocatòria de sense proves? Qui — “Les proves són contundents”. família de Núria Pórtulas”. suport davant els mateixos jut- — “Es demana als Mossos que mirin cap a un altre — “L’Audiència Nacional és qui demana als Mossos jats. acusa falsament? costat”. que la vagin a buscar, l’empresonin, facin un 30 de juliol de 2009 - Es fa pública — “Si ella o una altra persona posa una bomba i mor escorcoll i la portin a Madrid després d’un dia i la sentència de l’Audiència espan- Qui viola la intimitat? algú, de qui seria la responsabilitat? Els indicis mig”. yola. Pórtulas és condemnada per apunten que ella, presumptament, buscava — Joan Boada ha destacat que “acata i respecta” l’ab- “temptativa inacabada de col·labo- Qui rebenta portes? objectius”. solució de l’activista de Sarrià de Ter (Gironès) ració amb organització terroris- — El secretari general del Departament, Joan Boada, Núria Pórtulas, però afirma que no creu que hagi ta” a dos anys i mig de presó, una És aleshores, senyor comissari, va assegurar que el departament que dirigeix Joan de “demanar disculpes públiques”. multa de 810 euros, dos anys i mig quan toca enfilar el diccionari. I aten- d’inhabilitació especial per exer- dre etimològicament, fil per randa, la cir el dret de sufragi passiu i vuit definició del mot terrorisme: domina- anys i mig d’inhabilitació abso- ció pel terror. Per provar d’aclarir OPINIÓ luta. d’una santa vegada qui és terrorista i Principis d’octubre de 2009 - Es qui el practica. Qui segresta quatre L’absolució no és justícia presenta un recurs al Tribunal mesos? Qui deté sense proves? Qui Mireia Gaza i Leveroni pena de presó; la repressió és tot el vern –concretament, ICV–; la facili- Suprem espanyol en contra de la acusa falsament? Qui viola la intimi- procés, és el saqueig a casa teu, al tat amb què poden incriminar tot sentència condemnatòria dictada tat? Qui rebenta la porta a les sis del a dos dies que sabem que han teu centre social, el desconeixement aquella que els molesta o que pot fer per l’AN. matí i no porta la llet? Vés a saber. absolt la Núria. Hem rebut la de què està passant, la incertesa i el trontollar el seu estat del benestar; De l’1 al 7 de febrer de 2010 - Ter- Perquè, en la crònica no escrita del Fnotícia amb alegria, però, la pas dels dies en cada pas judicial, la manca de necessitat de donar ex- cer aniversari de la detenció. Set- petit Guantánamo local al quadrat veritat és que també amb sorpresa; els dos mesos d’espera per conèixer plicacions sobre el que han dit du- mana de solidaritat en suport a viscut per Núria Pórtulas i tantes no per dubtar que havia de ser així, la sentència, les vigilàncies poli- rant aquests tres anys tot i l’evidèn- Núria Pórtulas. altres, només resta la cirereta de la i sinó perquè coneixem el sistema en cials que volen dissimular la seva cia del cas, o la facilitat amb què as- 13 d’abril de 2010 - Vista pública al final. Que és la i del punt i final de la el qual vivim i sabem per experièn- presència o que volen que els vegis i senyalen la societat a qui ha de té- Tribunal Suprem espanyol, on as- impunitat. Que, en paraules de Gale- cia que els poders polític, legislatiu un llarg etcètera, amb l’objectiu mer i de qui s’ha d’allunyar si no vol sisteixen membres de l’assem- ano, no és res més que “la recompensa i judicial van sempre agafats de mà. –sempre– de desgastar, cansar i seguir el mateix camí. Aquesta blea de suport. que s’atorga al terrorisme… quan és Tot i això, el sentiment és complex, desmobilitzar el col·lectiu, en sentència ens ha de donar forces Durant el mes d’abril, un seguit d’Estat”. Recompensa atorgada, en l’alegria es barreja amb la ràbia, ja aquest cas el de suport a la Núria. per continuar al carrer per les altre d’accions dutes a terme a la ciutat aquest cas, al men in black –que és que l’absolució no és suficient per Però, aquesta vegada, no ho han Núries (l’Alfonso del kubotan, en de Girona continuen recordant i míster Broch– i als seus valents enca- compensar els quatre mesos de pre- aconseguit, la solidaritat entre Jaume del cas pantalla, els estu- visibilitzant el cas: ocupació d’un putxats. só preventiva, l’aplicació de la llei nosaltres, la presència al carrer diants de Bolonya...) i les futures arbre, activistes penjades de ponts, A reveure, doncs, i que no hi hagi antiterrorista, les càrregues poli- –inesperada per ells– durant aquest Núries que molestaran i hauran de gent embidonada als jutjats. propera vegada. Bona nit i bona sort, cials patides, els judicis i les con- tres anys. Si han absolt la Núria és castigar per la seva lluita política. 11 de juny de 2010 - El Tribunal Su- que diuen, quan per als oprimits demnes derivades de la nostra llui- per la nostra lluita, la de tots i Sigui com sigui, no sempre ho prem espanyol absol Núria Pórtu- –Walter Benjamin dixit– l’estat d’ex- ta, la criminalització per part d’en cadascuna de les que hem cridat, podem dir, però, en aquest cas, sí: las i considera paradoxal la sentèn- cepció sempre és la norma. I benvin- Boada de la Núria i de tot l’entorn hem pintat, hem encartellat, hem felicitats a totes per aquesta cia de l’AN perquè argumenta sense guda Núria Pórtulas: aquí seguim, que treballava per la seva llibertat... fet alguna acció, hem difós el cas... victòria i aprofito aquest espai per proves. Brindis per l’absolució a aquí seguirem. En quart grau. Fins Tots ho sabem, la repressió no En aquest cas, s’ha evidenciat la agrair a la DIRECTA la feina feta diverses poblacions catalanes. que ens deixin en pau. és només la detenció, el judici o la impunitat amb què pot actuar el go- durant aquests tres anys. 12 • així està el pati 16 de juny de 2010 • DIRECTA 188

, així està el pati

TARRAGONA • DRETS CATALUNYA • SERNA DEMANA “COMPRENSIÓ” AL SEU DEPARTAMENT DAVANT LA REBAIXA DE SALARIS Readmissió d’un delegat sindical La consellera Mar Serna envia una carta on de CGT i sanció tracta de justificar la retallada dels sous per a Maymo SA Manel Ros ARXIU Fran Richart [email protected] [email protected] a consellera de Treball Mar l jutjat social número 3 de Tar- Serna, el mes de novembre de ragona ha condemnat les em- L2009, va fer unes declaracions Epreses de manteniment Maymo que deixaven ben clara la seva pos- Tarragona SA i Calderería y Manteni- tura davant les persones que es que- miento Maymo SA a readmetre el tre- den sense feina: “Encara hi ha gent ballador Nicasio Malde perquè consi- que creu que estar a l’atur és estar de dera que s’han “vulnerat els seus vacances”. A les mateixes declara- drets com a representant sindical”. cions, Serna va afirmar de forma Malde, que és el vicepresident del categòrica que les conseqüències de Comitè d’Empresa i delegat sindical la crisi ja havien passat i que la de la CGT, va ser acomiadat perquè “intensitat de l’atur no serà tanta”. –segons l’empresa– havia proferit in- El rampell de positivitat de la conse- sults com “lladre, estafador i manipu- llera li va fer dir que, tot i saber que lador” a l’administrador Vicente Úbe- s’arribaria a les 550.000 persones da a través d’un bloc virtual allotjat a aturades, esperava i confiava “no blogspot. Malde va ser acomiadat dis- arribar a superar les 600.000”. De ciplinàriament el dia 16 de febrer per- nou, les xifres actuals han deixat en què, segons Maymo, havia transgre- evidència la màxima responsable en dit “la bona fe contractual i havia matèria laboral de la Generalitat. El comès un abús de confiança en el des- primer trimestre de 2010, s’ha saldat envolupament de la seva feina”. Final- amb un total de 676.200 aturades ment, el titular del jutjat social ha dic- segons les dades de l’Institut d’Esta- taminat que el seu acomiadament no dístiques de Catalunya. estava “justificat” i que es podia in- Amb aquesta situació laboral terpretar com un “càstig contra la –que el govern de la Generalitat, amb seva activitat sindical” i, per tant, la la consellera Serna al capdavant, ha les raons per abaixar els seus sous. A nostra part” per “poder ajudar a 126.586,24 i 93.420,20 euros, i una destitució ha de ser considerada estat incapaç de preveure o resoldre–, la carta, Serna deia que “la dràstica superar aquesta difícil situació”. directora general, 87.596,86. Tot i nul·la, fet que comporta la “readmis- el conseller d’Economia Antoni Cas- reducció de l’activitat econòmica ens Del que no parla ni el conseller que els percentatges de reducció dels sió immediata del delegat”. La lluita a tells va anunciar –seguint les pautes ha provocat una dràstica reducció d’Economia Antoni Castells a les sous augmenten en el cas de conse- del govern espanyol– una reducció dels ingressos públics”. Segons seves declaracions ni la Consellera lleres i alts càrrecs de la Generalitat, dels sous del funcionariat i les emple- Serna, aquesta contenció dels sala- Mar Serna a la seva carta a les treba- una consellera –per exemple– amb La lluita de les ades públiques. La reducció dels sous ris ha de servir perquè continuï la lladores és que la “part” que aporta una reducció d’un 15% del seu sou serà d’una mitjana del 5%. D’altra “sostenibilitat de l’estat del benes- una treballadora qualsevol i les con- continuarà cobrant més de 10.000 treballadores banda, també va anunciar que el pretar”. Serna tracta de justificar la selleres, secretàries generals o direc- euros al mes. sident de la Generalitat i les conselle- reducció dels sous de les empleades tores generals dels diferents departa- Per altra banda, mentre les da- de Maymo ja fa ries cobrarien un 15% menys, els públiques amb l’argument que, si el ments és substancialment diferent des de les retribucions dels òrgans secretariats generals un 10% menys i govern ho fa, és amb el més profund segons el sou que cobri cadascuna superiors –presidència, conselleries, diversos mesos les direccions generals un 8% menys. “convenciment de la seva necessi- d’elles. Segons dades del propi direccions generals, etc.– de la Gene- Davant d’això, el dia 9 de juny, la tat”. Serna continua dient: “Jo ma- Departament de Governació i Admi- ralitat de l’any 2008 estan publica- que dura consellera de Treball Mar Serna va teixa, com a consellera i també amb nistracions públiques, una conse- des a la pàgina web del Departament fer arribar una carta a totes les per- la meva condició de funcionària, llera, l’any 2008, tenia una retribu- de Governació, les dels anys 2009 i Maymo ja fa diversos mesos que dura, sones que treballen al seu departa- crec que aquells que tenim el lloc de ció anual de 127.737,04 euros; una 2010 no apareixen de forma pública arran de les demandes mercantils ment on tractava de convèncer-les de feina assegurat hem d’aportar la secretària general cobrava entre a la web. presentades a les autoritats judicials per cessió il·legal de treballadores entre les diverses empreses que Vi- ESTAT ESPANYOL • LA VAGA HA ATURAT GRAN PART DE LES OFICINES I CENTRES DE CLASSIFICACIÓ cente Úbeda ha anat creant. El jutge també ha reconegut aquests fets i ha sentenciat i sancionat les dues em- Ampli seguiment de l’aturada preses perquè entén que “existeix una confusió de patrimoni, plantilla i direc- ció”, arran de les actes d’infracció que contra l’apagada postal a Correus ha presentat la secció sindical a la Seguretat Social i a la Inspecció de Tre- ball. Segons les treballadores, l’em- Directa Girona del govern han tingut un seguiment sindicals, l’entrada d’empreses priva- personal de repartiment a les zones presa de manteniment “podria haver [email protected] ampli. Les concentracions que ha fet des ja ha comportat la pèrdua de prop rurals i la possibilitat de tancar les estafat 1,7 milions d’euros a la Se- la plantilla a Maó, Palma, València i de 7.000 llocs de treball durant els oficines de les poblacions de menys guretat Social” i “no haver abonat n 75% de la plantilla de Correus Barcelona han reunit prop de 1.500 últims anys. La liberalització total, de 5.000 habitants. Actualment, ja 600.000 euros de quotes a la plantilla”. va secundar la vaga per la via- persones i, a Girona, 300. Pels sindi- segons càlculs dels mateixos sindi- s’han iniciat polítiques de retallada Aquesta pràctica de l’empresari Ubilitat de l’empresa del dia 10 cats convocants, la mobilització ha cats, “implicaria perdre 18.000 llocs de personal i s’han establert desdo- Vicente Úbeda, segons les treballado- de juny. Les mobilitzacions que han estat molt positiva, sobretot tenint de treball més els pròxims anys”. blaments dels barris durant el perí- res, consisteix a declarar Maymo SA desembocat en aquesta vaga han estat en compte que una part de la planti- Una de les conseqüències princi- ode de vacances per evitar contracta- en procés concursal –altrament cone- convocades pels sindicats CGT, CCOO, lla també va seguir la convocatòria pals que provocaria la nova llei és cions noves. gut com a suspensió de pagaments–, CSI-F, ESK, Intersindical Valenciana i de vaga contra les retallades al ser- l’entrada d’operadores privades a les La majoria sindical també cri- mentre cedeix part de la plantilla de Sindicato Libre, que representen un vei públic del dia 8 de juny. grans ciutats on hi ha un gran volum tica altres articulats de la nova llei la primera empresa a la segona em- 70% de la sindicació de la plantilla. En Aquestes mobilitzacions tenen d’enviaments, sense cap contrapar- com l’obligació de Correus de cedir presa creada, Calderería y Manteni- aquest sentit, des del mes d’abril, com a objectiu frenar la nova llei pos- tida que obligui aquestes empreses a les seves infraestructures a les ope- miento Maymo SA. És a dir, en dos s’han convocat diverses aturades i tal impulsada per la Unió Europea, assumir les despeses de les zones radores privades, retallades de la anys, la primera ha vist reduïda la concentracions als diferents territoris que entrarà en servei el dia 1 de gener rurals. L’assumpció del servei postal inversió estatal d’un 50% o la pro- seva plantilla, que ha passat de 392 a de l’Estat espanyol. de 2011 i que significarà la liberalit- universal per part de Correus impli- posta de crear un sistema de copaga- 56 membres, mentre que Calderería y En l’àmbit dels Països Catalans, zació de tot el servei postal. Segons caria la impossibilitat de mantenir ment dels enviaments entre les Mantenimientos Maymo SA ha pas- la vaga de Correus ha aturat gran les representacions sindicals, “la llei la qualitat del repartiment i del man- usuàries i la clientela. La proposta sat de tenir sis treballadores a 175, part de les oficines i centres de clas- posa en joc la garantia d’un servei teniment de les oficines rurals, ja sindical per la viabilitat de l’empresa moltes d’elles contractades, també, el sificació –sobretot a València i Bar- postal públic i el manteniment dels que no tindria l’exclusiva a les grans és “mantenir Correus com a única desembre de 2009 i procedents de celona– i les manifestacions convo- 65.000 llocs de treball que té l’em- ciutats. El resultat d’aquesta política operadora amb titularitat pública al Maymo Tarragona SA. cades davant de les subdelegacions presa actualment”. Per les centrals acabaria suposant la reducció del 100%”. A FONS | REFLEXIONS SOBRE EL DRET I LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL 22 Massa cuiners espatllen el brou? La pressió de la gran indústria sobre els governs europeus ha portat a un enduriment de la legislació sobre els drets d’autor que amenaça la creació intel·lectual i artística. Contra aquesta tendència, s’han Quaderns d’Illacrua alçat tant iniciatives de denúncia de la privatització del coneixement, com alternatives basades en la necessitat de compartir-lo. A continuació, recollim les reflexions presentades per l’autor en el marc d’un acte sobre Dret i propietat intel·lectual organitzat el 29 d’abril a la Universitat de Barcelona, centrades en les anàlisis del pensament socialista sobre la creació i la propietat intel·lectual.

Àngel Ferrero reconstrucció, fins a l’oligopoli dels mit- [email protected] jans de comunicació. Però també els recels –raonables– de les partidàries d’aquestes L’actualitat del debat sobre la propietat in- idees cap a una esquerra massa a sovint tel·lectual és inqüestionable: no cal anar a ancorada en vells esquemes. la biblioteca ni a les hemeroteques per ve- No és menys cert que aquestes distàn- ure com, durant els últims anys, les notí- cies s’han anat acurtant els últims anys: cies relacionades amb els drets de propietat preneu Richard Stallman, per exemple: intel·lectual –o, més ben dit, amb la seva més de 12.000 instituts de Kerala, a l’Índia, presumpta violació– han augmentat als ja han abandonat totalment Windows per mitjans de comunicació. sistemes Linux gràcies a la seva col·labora- La pressió de la indústria cinematogrà- ció amb el Front Democràtic d’Esquerres fica, musical i del videojoc sobre els go- (una coalició de partits comunistes i socia- verns europeus –i molt especialment sobre listes) governant. El programari lliure el govern espanyol, no cal dir-ho– ha por- també avança als països de l’Alianza Boli- tat a un enduriment de la legislació que variana para los Pueblos de Nuestra Amé- amenaça seriosament la creació intel·lec- rica (ALBA). Les llicències Creative Com- tual i la investigació acadèmica. Els exemples de les traves a les quals s’enfronten - periòdicament escriptores, artistes i inves- tigadores han estat documentades vasta- La col·laboració de ment. Al Regne d’Espanya, l’arbitrarietat Richard Stallman amb el de les inspeccions de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) ha arribat a Front Democràtic cotes absurdes. d’Esquerres de l’Índia ha Aquesta ofensiva, però, ha trobat la re- permès que 12.000 instituts MIRALLS sistència de creadores, consumidores i organitzacions ciutadanes: des dels recursos de Kerala abandonessin Marcos Arruda: d’apel·lació a les denúncies de la SGAE re- solts en contra de l’entitat i a favor de les totalment Windows per “Economista persones denunciants, fins a la creació d’al- sistemes Linux ternatives com el programari lliure o les lli- - brasiler” cències Creative Commons. La credibilitat de totes aquestes iniciatives està fora de mons es fan servir a més de 50 països. Tot pàg. 4 i 5 dubte. Per mencionar únicament dues da- això són avanços significatius i apunten des recents: prop del 30% de les internau- que la bibliografia sobre aquest tema no tes de tot el món utilitza Firefox com a na- farà més que augmentar durant els prò- BON VIURE vegador (Público, 5 d’abril de 2010) i el 21% xims anys: l’Associació Internacional per a de la població alemanya fa servir OpenOf- l’Estudi dels Comuns –creada per la poli- Com sortir fice, una suite ofimàtica de codi obert i dis- tòloga nord-americana Elinor Ostrom, tribució gratuïta (Barrapunto, 3 de febrer de guardonada el 2009 amb el premi Nobel del gueto 2010). d’Economia– ha reunit una biblioteca digi- El que ja no és tan conegut són les a- tal amb 50.000 referències només relacio- pàg. 7 nàlisis d’aquest debat des d’una perspectiva nades amb la “tragèdia dels comuns” socialista. Evidentment, hi ha raons que ho (informació relacionada amb la gestió dels

DIRECTA 188 DIRECTA 16 de juny 2010 expliquen: des d’una esquerra que ha per- béns i recursos comuns) . dut els seus antics referents polítics (el Per desgràcia, molts cops, aquesta tasca comunisme soviètic, els moviments del sobrepassa les persones que ens hem dedi- Tercer Món i la socialdemocràcia i les seves cat en un moment o un altre a reflexionar centrals sindicals) i es troba en procés de sobre aquesta qüestió. La nostra precarietat pàg. 2 A FONS

acadèmica i econòmica no ajuda gaire a instruments o la sala de concerts per inter- abordar un tema especialment complex: pretar la partitura, els instruments o la sala per començar, l’estatut ontològic de l’obra de concerts sempre es podrien reconstruir, d’art (què és i què no és una obra d’art) i el però la situació contrària –que es destruís la seu valor econòmic són, encara avui, mo- partitura, però no els instruments– ho fa tiu de debat. (Si algú hi té interès, pot do- virtualment impossible: les partitures són nar una ullada a Hacia una crítica de la econo- úniques i irrepetibles. Això ens porta al mía política del arte, de José María Durán, on segon punt que cal tenir en compte en hi ha un capítol únicament dedicat a aquest aquest debat. tema.) En qualsevol cas, un debat en clau socialista sobre la qüestió dels drets de pro- La revolució digital pietat intel·lectual hauria de tenir present En aquest punt, no podem fer més que com a mínim dues coses. expressar el nostre deute cap a l’obra de Walter Benjamin. L’obra d’art, deia Benja- Un debat que ve de lluny min, sempre ha estat reproduïble. No no- La primera és refutar l’aparent novetat d’a- més han existit copistes des de temps im- quest debat. I dic aparent perquè dista de ser memorials, sinó que la producció artística nova: a moltes persones que es dediquen a ha anat caient des de fa segles al camp de la la investigació (ho podeu comprovar als socialització i la divisió del treball que articles de Peter Linebaugh a Sin Permiso) caracteritza la indústria moderna: a La Ide- no els ha passat per alt que aquesta forma ologia alemanya, Marx i Engels ens infor- d’expropiació capitalista té semblances men dels tallers pictòrics i de la producció amb les Bills for Inclosures of Commons (llei industrial de novel·les al París del II Imperi de tancat de les terres comunals) del Regne i, al Manifest Comunista, de com la burgesia Unit del segle XVI que descriu Marx al 27è ha ofegat les il·lusions romàntiques a “les capítol d’El Capital i que també va tenir aigües glaçades del càlcul egoista”. Penseu lloc, amb altres velocitats, a Alemanya (all- per un moment en la idea del geni creador: mende), França (communaux) i Espanya (eji- avui dia, un guió per cinema o televisió, dos). Aquestes expropiacions van ser, en habitualment, passa per les mans de fins a paraules de Marx: “Decrets pels quals els dotze persones o es redacten directament senyors feudals es regalen a si mateixos les en equip segons un pla i en col·laboració terres del poble com a propietat privada” i amb la resta de departaments de produc- “un cop d’Estat parlamentari per transfor- ció. Quin espai queda, aquí, per al geni? mar-les (les propietats comunals) en pro- Els nous mitjans de reproductibilitat pietat privada” (de tot això, n’ha parlat, per tècnica com la fotografia o el cinema supo- cert, Antoni Domènech a “Dominación, trencaclosques filosoficojurídics són fruit Manifestació aquesta definició és, encara avui, el fona- saven –no cal dir-ho– un canvi substancial derecho, propiedad y economía política de les contradiccions, cada cop més explo- davant la seu de la ment de la jurisprudència sobre propietat per les relacions socials vinculades al mer- popular”, Sin Permiso, 29 de novembre de sives, entre la socialització del treball SGAE a Barcelona intel·lectual. cat artístic, en permetre la reproducció vir- 2010). intel·lectual i l’apropiació privada d’idees, al març de 2008 El sociòleg nord-americà Howard tualment il·limitada d’una obra d’art. El Res d’això no hauria de ser nou per una per una banda; i entre el treball abstracte, contra el canon Becker ha parlat, pel contrari, de “xarxes caràcter únic i irrepetible de l’obra d’art del persona que es consideri socialista, però la que se suporta en la mesura mercantil, i el digital cooperatives”, sense les quals una obra qual he parlat quedava enrere per sempre situació de l’esquerra que abans he esmen- treball concret difícilment quantificable, - d’art no pot arribar a tenir lloc mai: “Per- més: ja no calia desplaçar-se al museu ni tat ens condueix a aquesta falsa percepció i que exerceix un rol creixent en el procés de Arxiu Nitgard què una orquestra simfònica faci un con- dependre de còpies imperfectes. L’aura de explica –com ha assenyalat Silvia Federici treball complex, per l’altra”. cert, per exemple, els instruments han de l’obra d’art, com l’anomenava Benjamin, el (“El trabajo precario desde un punto de Aquesta reducció a l’absurd que fa ser inventats, manufacturats i conservats, la seu hic et nunc (aquí i ara), es perdia. Però vista feminista”, Sin Permiso, 3 de gener de Bensaïd apunta a la línia de flotació del notació ha de ser concebuda i la música allò que es perdia es guanyava en la demo- 2010)– la popularitat de les teories autono- debat: la dificultat per atribuir l’autoria composada utilitzant aquesta notació, hi ha cratització de l’art. La reproductibilitat de mistes i el seu vocabulari entre una genera- d’una obra intel·lectual a partir de la causa- gent que ha après a llegir aquesta notació l’art només podia situar-se en el camp del ció d’activistes joves amb formació supe- litat i del principi d’apropiació original, un per tocar els instruments, temps i lloc per progrés, del socialisme. rior i treballs precaris a les diferents dels arguments preferits de la gent defen- als assaigs ha de ser proporcionat, els anun- La conclusió de L’obra d’art a l’època de la branques de la indústria cultural o a la sora de la propietat intel·lectual: si hom seva reproductibilitat tècnica –obra de la qual se indústria de producció del coneixement. mescla el treball propi amb un recurs sense - celebra, per cert, el seu 75è aniversari– pot El propi Karl Marx va escriure una propietari, es converteix en el seu propie- semblar-nos ingènua avui. És, emperò, sèrie d’articles, el 1842, sobre els debats de tari legítim. Ara bé, tal com sabem per la Els drets sobre propietat intel·lectual, una acusació injusta: Benjamin no va po- la Dieta Renana quan es debatia l’aprovació història, aquest sense propietari va ser, en rea- com a forma d’expropiació capitalista, der veure com l’esfondrament de l’esque- d’una llei sobre el furt de llenya, que no litat, propietat comuna i, en alguns casos, fins rra ens portava a una situació en què el buscava sinó la liquidació del dret consue- i tot propietat de la humanitat. I això és el que tenen una gran semblança amb la potencial democratitzador de la fotografia, tudinari. Sobre aquest debat, Daniel Ben- avui vivim en el terreny de la propietat privatització de les propietats comunals el cinema o la televisió ha estat limitat a saïd va escriure –al postfaci a Karl Marx, intel·lectual: una forma d’acumulació per causa del control capitalista dels mitjans de Los debates de la Dieta Renana (Gedisa, despossessió. A més, com que existeixen produïda des del segle XVI comunicació. Un exemple clar és el de la 2007)– que, avui, té una estranya actualitat les formes més variades d’alienar aquest - fotografia artística (i, ara, també la de perquè planteja el problema tractat al text , dret perquè les creadores rarament tenen premsa): es positiva un nombre de còpies és a dir, el de la distinció entre una relació control sobre la seva obra –que han de ven- cis i la publicitat del concert ha de ser orga- determinat abans de destruir el negatiu per social i la seva interpretació jurídica: “És dre a les empreses que controlen els canals nitzada, les entrades venudes i una audièn- evitar la seva reproducció i assegurar la seva possible privatitzar una idea, tenint en de difusió– i la propietat privada és una cia, d’alguna forma capaç d’entendre i valorització al mercat. compte que, en el fons, un programa forma de monopoli, la persona propietària donar resposta a l’actuació, ha de ser mobi- Però sembla que el temps retorna al informàtic no és més que un element de la d’una obra d’art pot excloure-la dels mu- litzada” (citat a José María Durán Me- text de Benjamin la seva validesa. La revo- lògica aplicada, és a dir, una parcel·la de tre- seus públics i fins i tot destruir-la. El jurista draño, Hacia una crítica de la economía política lució informàtica i les noves tecnologies ball intel·lectual mort acumulat? (...) La anglès William Blackstone ja va definir la del arte, Plaza y Valdés, 2008). digitals de la informació fins i tot van més socialització del treball intel·lectual co- propietat privada al segle XVIII com el Amb tot, l’exemple de Becker no és lluny, ja que permeten enviar arxius digita- mença des de la pràctica del llenguatge, el “domini exclusiu i despòtic que un home precís i es presta a objeccions, segons la litzats a usuàries que es troben a punts dis- qual constitueix, indiscutiblement i fins reivindica i exerceix sobre les coses exter- meva opinió: hom pot argumentar, per tants del planeta de manera immediata i que es demostri el contrari, un bé comú de nes del món, en total exclusió del dret de exemple, que el pes dels components de la relativament barata, fer indistingible en la humanitat no privatitzable. (...) Aquests qualsevol altre individu a tot l’univers”. I xarxa no és el mateix. Si es destruïssin els una obra creada digitalment qualsevol di- REFLEXIONS SOBRE EL DRET I LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL pàg. 3

Carta per la innovació, la creativitat i l’accés - al coneixement 2.0 El descobriment d’una cura efectiva contra l’Alzheimer està bloquejat per culpa de 50 A continuació, presentem un extracte de la cis i la seva autoritat en el control dels con- Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al tinguts, de les eines i dels canals de distri- propietàries de patents farmacèutiques coneixement, que reivindica els drets de la bució, amb la qual cosa es manté una eco- - ciutadania i les artistes a l’era digital. Es nomia de l’escassetat (...) La protecció tracta d’un document de síntesi redactat d’interessos privats no s’hauria de perme- ferència entre un original i la seva còpia i, Evitar la gentrificació del debat per més de 100 persones de vint països tre quan produeix un retard en el desenvo- fins i tot, eliminar les fronteres entre crea- En aquest article, no m’he estès amb els diferents i presentat com a conclusió a l’úl- lupament de la societat en general, sense dora i receptora i permetre que diverses exemples: a Internet, se’n troben de nous tim Fòrum de Cultura Lliure que es va tenir en compte l’interès públic. usuàries treballin simultàniament a un cada setmana. No he entrat, tampoc, en celebrar a Barcelona del 29 de novembre a - La cultura lliure potencia nous mo- mateix objecte (com passa amb la Viquipè- qüestions legals. M’he limitat a parlar de la l’1 de desembre de 2009. La carta com- dels d’implicació ciutadana en la provisió dia). Benjamin veia aquests avanços en la propietat intel·lectual en un sentit molt pleta, que es pot trobar a /fcforum.net/, està de béns públics i de serveis basats en el pa- premsa soviètica de l’època; i a El autor como ampli del terme i en relació, sobretot, a la publicada amb una llicència dual: Reconei- trimoni comú. El govern del patrimoni comú productor (Ítaca, 2004), una conferència lle- producció cultural, però la mateixa lògica xement-Compartir Igual 3.0 No adaptada fa referència a les regles i els límits necessa- gida el 1934 a l’Institut per a l’Estudi del la podeu trobar a les patents industrials, (http://creativecommons.org/licenses/by- ris i acordats per gestionar la producció Feixisme, escrivia: “En la mesura que la farmacèutiques i biotecnològiques, amb sa/3.0/deed.ca) i Llicència de documenta- col·lectiva i l’accés a recursos compartits literatura guanya en amplitud el que perd conseqüències molt més dramàtiques: el ció lliure de GNU (www.gnu.org/licen- (...) Entenem que l’economia social, junta- en profunditat, la distinció entre autor i descobriment d’una cura efectiva contra ses/fdl.txt). ment amb el mercat, constitueix una font públic, que la premsa burgesa manté de l’Alzheimer, per exemple, actualment està de valor important (...) La filosofia de la manera convencional, comença a desapa- bloquejat –com explica Michael Heller– - cultura lliure, heretada del programari lliu- rèixer a la premsa soviètica. La persona que per culpa de 50 propietàries de patents far- re, és la demostració empírica més gran del llegeix està preparada en tot moment per macèutiques (The Gridlock Economy. How La cultura lliure potencia nous models fet que una ètica nova i una empresa nova tornar-se una persona que escriu, és a dir, Too Much Ownership Wrecks Markets, Stops d’implicació ciutadana en la provisió són possibles. que descriu o que prescriu (...) La compe- Innovation and Costs Lives, Basic Books, - Els pagaments de drets d’autor, els tència literària no descansa ja en una edu- 2008). Aquests problemes no es resoldran de béns públics i de serveis basats en el royalties i altres incentius similars no han de cació especialitzada, sinó en una formació fins que totes aquestes reivindicacions s’e- patrimoni comú ser considerats un fi en si mateixos, sinó politècnica: es torna un bé comú (...) en el levin a una instància política. No convé com un mitjà de promoure l’interès públic cas de la premsa, de la premsa soviètica enganyar-se: ningú no vol ser l’últim ro- - (...) No és necessària l’autorització de l’au- com a mínim, és possible reconèixer que màntic que regala la seva obra mentre la - Nota introductòria important: els tor per la reproducció o difusió d’obres aquell immens procés de fusió del qual resta en treu beneficis. Cal evitar, com ha drets d’autor, les patents, els royalties i els artístiques, científiques o tècniques que ja parlava fa un moment no només passa per advertit Lawrence Liang (“El copyright en incentius a la creativitat similars de vega- hagin estat publicades, quan el propòsit sobre de les separacions convencionals blanco y negro (y gris)”, Sin Permiso, 11 de des s’anomenen propietat intel·lectual. A- sigui educatiu, científic, informatiu, satíric entre gèneres, entre escriptor i poeta, entre novembre de 2007), que el debat sobre els quest terme, com explica Richard Stall- o accessori al projecte creatiu principal. investigador i vulgaritzador, sinó que sot- drets d’autoria es gentrifiqui i es desenvo- man, és imprecís, distorsiona la realitat - Creadors i creadores o autors i auto- met a revisió fins i tot la separació entre lupi un lèxic (cognitariat, societat de la informa- física i és ontològicament inexacte. No res, com tots els treballadors i treballado- autor i lector”. ció, etcètera) allunyat d’altres lluites contra l’utilitzarem en aquesta Carta. Nosaltres res, haurien de rebre una compensació Les possibilitats creatives i científiques els moviments d’acumulació i concentra- només utilitzarem els termes com drets justa per la seva feina. En les feines creati- són enormes. Fins i tot per les empreses: el ció del capital que busquen l’extensió de la d’autor, patents, etc. ves per compte aliè en què no es puguin 2007, la indústria xinesa de la motocicleta, propietat privada a nous terrenys amb els - La societat de la informació i el nou cobrar drets d’autor en temps o quantitats basada en petits i mitjans tallers mecànics, quals està vinculat. Cal tenir les eines ana- context digital han significat una revolució raonables, s’hauria de garantir un salari. va aconseguir enfonsar la quota de mercat lítiques adequades per abordar-lo i la tradi- en la manera de crear coneixement i cul- L’objectiu ha de ser la creació d’una situa- de les marques japoneses fins al 30%, grà- ció socialista, amb la seva explicació dinà- tura i, sobretot, en la manera d’accedir-hi ció de feina estable per les persones que cies al fet que compartien entre si la infor- mica de la societat, ens les proporciona. (...) Ara, cada persona col·labora, participa i són autores o creadores no necessàriament mació de tot el procés de producció (The Cal convèncer les esquerres que canviïn decideix d’una manera més directa i demo- dependent dels alts i baixos dels pagaments Guardian, 5 de setembre de 2007). I podeu gradualment la legislació i incentivin les cràtica (...) Malgrat això, la indústria de de drets d’autor. trobar altres exemples a la majoria dels formes de cooperació intel·lectual. Només l’entreteniment, la majoria dels proveïdors - S’haurien d’abolir tots els cànons digi- rams industrials, no només a les indústries així es podrà detenir aquell “cop d’Estat IL·LUSTRACIONS: de serveis de comunicacions i els centres tals injustos que sancionen indiscriminada- culturals. parlamentari” del qual parlava Marx. Jordi Borràs de poder continuen basant els seus benefi- ment en nom de la “compensació dels i les artistes” i que tracten de penalitzar activitats que no són criminals de cap de les maneres. - Les societats de gestió són entitats privades que han d’administrar única i ex- clusivament els comptes dels seus membres, que mai no són la totalitat de la comunitat creativa (...) S’haurien d’abolir els mo- nopolis legals de societats de gestió. Autors i autores i editorials no haurien de ser representats per la mateixa institució, com passava en temps dels sindicats verticals.

Internet i drets fonamentals - El programari lliure permet (...) la transparència en processos d’intercanvi d’informació, assegura la competició i la innovació, proporciona independència d’interessos corporatius i fa créixer l’autonomia de la ciutadania. - Les institucions educatives haurien d’usar programari lliure com a eina d’aprenentatge, com a objectiu d’aprenentatge en si mateix i com a base per la seva estructura tecnològica. Tot el programari desenvolu- pat en un entorn educatiu i finançat amb fons públics ha de ser publicat amb una lli- cència lliure (...) Les universitats i els centres d’investigació haurien d’adoptar el model de lliure accés per la publicació de resultats d’investigacions. pàg. 4 MIRALLS

Marcos Arruda: “Fer real el que és p

Marcos Arruda és un veterà educador i economista brasiler, que fa molts anys que col·labora activament amb el moviment obrer i d’economia solidària del seu país. Va treballar a Guinea-Bissau amb Paulo Freire i ha estat assessor de governs locals i del Partit dels Treballadors. Actualment, coordina l’Institut de Políti- ques Alternatives per al Con Sud (PACS) i la Campanya Jubileu 2000 al Brasil. A mitjan mes de maig, després d’assistir al Tribunal dels Pobles de Madrid, que va condemnar l’FMI i el Banc Mundial per les seves polítiques neoliberals, va passar per Barcelona a presentar l’edició castellana del seu llibre ‘Hacer real lo posible’ (Icaria-Nordan-Xarxa d’Econo- mia Solidària), la segona obra d’una trilo- gia. La tercera i última, ‘Educació per a una economia de l’amor-Educació de la praxi i economia solidària’, l’havia presentada a Rio de Janeiro a penes dos mesos abans.

Jordi Garcia Jané [email protected]

Ara fa uns deu anys, va sorgir el moviment antiglobalit- zació o altermundista, articulat –sobretot– al voltant de les successives edicions del Fòrum Social Mundial. Quin balanç en fas? Els fòrums han estat una primera forma d’articulació global dels moviments que s’oposen al sistema de domini del capital i que busquen models alternatius. Al principi, el 1999, el moviment es va expressar amb una protesta molt eficaç i va trencar les negociacions de l’OMC. Va representar l’inici d’una nova era en què la gent s’organitza per mitjans electrònics i sense un cap visible. Aquesta va ser una primera manifestació d’unitat en la - contradiccions a l’interior mateix del FSM, on hi ha qui creu de desenvolupament basat en el creixement econòmic il·limitat, “Hem de construir alternatives reals des que el fòrum està superat, mentre d’altres –com jo– pensem que és desastrós per al planeta i les societats. Tot i que tenim paï- dels moviments socials en lloc d’esperar que cal preservar-lo, si bé canviant les formes. Hem de trobar sos on hi ha governs progressistes que fan –relativament– una camins que superin aquesta contradicció, plantejar propostes bona política exterior (per exemple Lula davant l’Amèrica Lla- que les solucions vinguin de l’Estat o de polítiques alternatives a la crisi civilitzatòria actual i, sobretot, tina o l’Orient Mitjà), en canvi segueixen una política interior les organitzacions multilaterals” construir-les a la pràctica des dels moviments, en comptes d’esperar que les solucions vinguin de l’Estat o de les organitzacions - - multilaterals. diversitat. Després, des de l’any 2001, vam començar a reunir- Per ara, a Europa –tret de Grècia– no hi ha mobilitzacions “Lula va col·locar alguns companys nos als fòrums i ja no hi havia tant aquest sentit d’oposició, sinó importants contra els plans d’ajustament estructural. Fins seus sindicalistes a llocs clau de decisió que més aviat es buscava discutir camins alternatius. Per això es i tot a l’Amèrica Llatina, que en aquests moments deu ser va canviar el nom per altermundista, per definir-nos com a la regió del planeta on la correlació de forces és més favo- i alguns d’aquests antics obrers, avui, moviment social i global, un moviment amb una diversitat i rable a les classes populars, observem un rearmament gestionen grans fons de pensions que pluralitat molt grans, però que comparteix el rebuig al capita- polític i ideològic de la dreta. Estic pensant en Hondures, lisme i vol reflexionar sobre les alternatives i les vies de col·labo- Xile o Colòmbia. Per tant, no és cert que els moviments inverteixen en la privatització ració internacional entre els moviments per aprofitar la inter- socials sorgits fa deu anys travessen una situació de reflux? d’empreses estatals!” connexió que ens proporcionen els mitjans tecnològics actuals De les pràctiques d’Amèrica Llatina, se’n poden extreure algu- i atènyer una globalització oposada a l’actual, una globalització nes lliçons importants. Durant aquesta dècada, hem fet un gran - solidària. Deu anys després, penso que hem creat un espai real pas endavant: els moviments antineoliberals han tingut prou de caràcter conservador amb un vernís de polítiques socials mundialment reconegut –el Fòrum Social Mundial (FSM)– i força per elegir els presidents a diversos països. Actualment, compensatòries. El mateix govern d’Hugo Chávez, a banda de que hem contraposat una visió del món alternativa a la que surt controlem l’Estat en alguns països americans, encara que no el la retòrica que gasta, està atrapat en aquest model i topa amb l’o- del fòrum dels rics de Davos. Mentre a Davos es reuneixen poder real, que continua en mans de les corporacions, que d’al- posició de diversos sectors, no només de dretes. Veneçuela està 2.000 persones, nosaltres n’aglutinem 150.000 o 200.000 i guna manera han privatitzat els estats i els utilitzen com a peons. travessant un moment molt crític per la baixada dels ingressos aquest és un pes que s’ha de respectar. D’aquest règim, en dic corporatocràcia, en lloc de democràcia. derivats del petroli, cosa que li genera molta inestabilitat. Per no És cert que els fòrums s’han ampliat i consolidat, però Amb tot, hem fet un avenç molt important, de manera que, parlar de la distància entre el carisma i la clarividència de Chá- també es diu que són una fórmula gastada i, segons algu- avui, tenim diversos països que es declaren més o menys pro- vez i la falta de lideratges intermedis amb capacitat de mobilit- nes persones, perquè no s’ha volgut o no s’ha sabut influir gressistes o fins i tot d’esquerres. zar i educar la societat. El Brasil constitueix un altre exemple: en els governs. Però les seves polítiques contradiuen les seves declara- l’any 2003, el treballador Lula guanya el poder i, en comptes de Malgrat els progressos que hem fet als fòrums, és cert que el sis- cions... complir els compromisos pels quals més 60 milions de perso- tema global del capital està més fort que mai i que, alhora, tenim Efectivament, són pocs els que s’oposen de debò a aquest model nes el van votar, s’acomoda al poder corporatiu i passa a adoptar ENTREVISTA pàg. 5 possible”

milions de milions de dòlars. El moviment social global treballa per superar l’opressió que representa el deute, un sistema feudal que treu tributs anuals dels països pobres per enriquir encara més els banquers i que actua com a arma política de sub- missió dels pobles. Un moviment molt important per lluitar- L’esperança hi en contra ha estat el de Jubileu Internacional –avui anomenat Jubileu Sud–, que es troba organitzat a l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina i compta amb la solidaritat de moviments del en temps Nord. Quins resultats ha obtingut fins ara? No hem pogut aturar el colonialisme del deute, tan sols hem convulsos obtingut petites victòries, com ara que l’Equador organitzés una auditoria integral sobre el seu deute extern, és a dir, una auditoria que incorpori el deute social, ecològic i històric i no només el financer. Això ha permès crear instruments tècnics –no Marcos Arruda transmet dues qualitats només polítics– per renegociar el deute i ha estat un precedent que necessitem en uns temps tan convul- molt important que obre el camí a d’altres països endeutats, sos com els que vivim: energia i espe- sobretot de l’Amèrica Llatina. Aquesta petita victòria s’ha cuinat rança. Per aquest brasiler, “patim de nor- als fòrums socials; fins i tot el primer ministre que va organit- mosi, una malaltia que ens fa veure zar l’auditoria a l’Equador era un coordinador de Jubileu Equa- aquesta economia depredadora, egoista i dor. En aquests moments, el moviment per l’abolició del deute immediatista com si fos normal tot i que, també està travessat per diferències internes, encara que són de fet, està sufocant l’autèntica naturalesa més tàctiques que altra cosa: uns diuen que s’ha de crear un tri- de les persones”. bunal de recursos perquè els països pobres negociïn el deute, Després d’anys d’investigació, Arruda mentre que d’altres –com jo mateix– pensem que és més està convençut que els humans som important començar a fer auditories nacionals per disposar dels constitutivament cooperadors i relacio- arguments a l’hora de negociar amb els creditors que no pas el nals i que necessitem els altres per ser tribunal. feliços. Per ell, la nostra diferència evolu- Parla’ns de les alternatives que ja s’estan generant dins tiva en relació amb les altres espècies i és, els moviments socials americans i que, al teu entendre, precisament, la sociabilitat: els humans contribuirien a aquest “altre món possible”. som naturalment solidaris els uns amb els Centrant-nos en l’Amèrica Llatina, països com Veneçuela, l’E- altres, amb la Terra i amb el cosmos. Ara, quador o Bolívia es troben a l’avantguarda dels que intenten el que cal és que hi optem conscientment crear innovacions. Per exemple, la nova constitució equatoriana i, per això, necessitem un canvi de para- reconeix una nova economia social i solidària del mateix rang digma. I rebla: “La civilització anglosa- que l’economia privada i l’estatal i afirma que el gran objectiu és xona està moribunda, en totes les seves construir una economia de cooperació i solidaritat. Aquest és dimensions: econòmica, social, ambien- un marc legal que obre grans espais per al desenvolupament de tal, psíquica i espiritual. Hem de cons- l’economia solidària. A través del banc central, el govern està truir una altra civilització que situï l’ésser convocant un fòrum per crear mecanismes de finançament de humà al centre. Però aquest canvi no el l’economia solidària, un fet que, a més de prometedor, segons farem real mentre no transformem radi- com, també pot ser un risc perquè pot acabar controlant i sub- calment la nostra manera de produir i de ordinant el que han de ser iniciatives socials, autònomes i auto- consumir. Els humans vam crear aquesta gestionades, no dependents de l’Estat. Per tant, és un pas enda- economia actual, que ens està matant; per vant, però –com sempre– hem d’estar preparats per afrontar tant, si l’hem creada nosaltres, ara també FOTOGRAFIES: en podem fer una altra. Aquest és el - Albert García repte: fer real el que és possible”. “Els humans vam crear aquesta economia actual, que ens està matant;

polítiques socials de caràcter simplement compensatori que no per tant, si l’hem creada nosaltres, ara remouen les causes que generen la pobresa, la desigualtat social també en podem fer una altra” i la destrucció ambiental. Aquesta situació provoca ruptures molt agudes entre la població i els moviments socials. Una part - dels moviments es conforma i diu: “Millor Lula que els presi- noves contradiccions. Pel que fa al Brasil, m’agradaria destacar dents anteriors; abans eren neoliberals, ara tenim un social-libe- el paper de l’Assemblea Popular, un moviment que el 2004 va ral, més val que no l’ataquem”. Aquesta és la posició de tota la articular moviments populars de tots els estats del país per dis- generació de sindicalistes que Lula va cooptar situant a llocs clau cutir un pla de polítiques públiques per al futur. El 2005, es va de decisió. Alguns d’aquests antics obrers, avui, gestionen grans fer una trobada nacional a Brasília, amb prop de 8.000 represen- fons de pensions que inverteixen en la privatització d’empreses tants de lluites i organitzacions populars, amb l’objectiu de estatals! Després de vuit anys de govern petista, tenim una donar la forma final al document titulat El Brasil que volem, que societat fragmentada, on costa moltíssim mobilitzar per causes vam presentar al govern de Lula per demostrar clarament que la fonamentals, estratègiques pel país; falta un procés de canvi i de societat sí que té propostes. Ara, cinc anys després, volem reac- desenvolupament endogen. Perquè et facis una idea: en el pres- tualitzar-lo amb la incorporació dels nous desafiaments –la supost de 2009, la partida d’educació representava el 2,8%, la de intensificació del canvi climàtic, per exemple– i les noves apor- salut el 4,8% i, per beneficiar uns 20 milions de pensionistes, a tacions –com la visió indígena de la terra o la perspectiva de més de les seves famílies, vam gastar el 27%. En canvi, saps drets– i per això estem preparant, pel mes de juny, la Segona quant vam regalar als creditors de deute públic, tant intern com Assemblea, que haurà de reforçar l’oposició no sols al capita- extern, que només són entre 15.000 i 20.000 persones? El 36% lisme, sinó també al productivisme. Entorn d’aquesta proposta, del pressupost! És un autèntic suïcidi econòmic i financer, el s’articula tota una visió de com reorganitzar el país prenent com que fa el govern de Lula! a eix els interessos populars, construint una política que no se El govern espanyol i d’altres europeus també ens estan centri en el lucre sinó en l’ésser humà i organitzant totes les ficant en l’espiral del deute que vosaltres esteu patint des polítiques –energètica, alimentària, tecnològica...– com a poble dels anys 80... que assumeix el seu propi desenvolupament en harmonia amb La crisi a Europa, que va començar a Grècia i ara va cap a vosal- la natura. Per últim, a Bolívia, malgrat les contradiccions inter- tres, cap a Portugal, cap a Irlanda, és una crisi d’endeutament. nes, s’estan duent a terme canvis històrics. I aquests processos De fet, la crisi de 2008 també era d’endeutament; va començar serveixen com a exemple per altres països de l’Amèrica Llatina: pels propietaris de cases que no podien pagar i va acabar afec- per exemple, és fonamental la política d’Evo Morales de contro- tant tots els nivells. Ens enfrontem, a més, amb una crisi gene- lar les riqueses naturals, així com els processos de democratitza- ralitzada al Tercer Món, que arrossega un deute de 2.500 ció que està impulsant. pàg. 6 PETJADES

Comarques centrals: alternatives ecològiques a les deixalles del capital

La pressió de diversos col·lectius va impedir, ara fa un any, que l’Ajuntament solsonenc de Pinós aprovés la construcció d’un abocador de residus al seu terme municipal. No obstant això, aquestes instal·lacions continuen castigant la vida i la cohesió social a les demar- cacions centrals del país, on el moviment ecologista reclama polítiques íntegrament sostenibles.

Àlex Romaguera l’entorn natural” de la zona; en particular, [email protected] els aqüífers, les fonts i les captacions im- prescindibles per abastir d’aigua el con- El model econòmic actual ha imposat junt de la població. formes de vida incompatibles amb l’equilibri social i mediambiental del planeta. La gran deixalleria Així ho confirmem els estudis presentats Pinós demostra que és possible frenar en ocasió de les cimeres de Kyoto i de aquesta voràgine predadora que, a l’inte- Copenhaguen, segons els quals el nivell rior de Catalunya, excedeix la seva quota de consum que practiquen els països rics, solidària. Així ho recordava la plataforma equivalent a 1,5 vegades la capacitat de la Salvem l’Anoia a mitjan de 2006, quan terra, provoca la destrucció i l’espoli dels aquesta comarca va rebutjar l’ampliació recursos disponibles. de l’abocador de Castellolí –considerat Lluny d’elevar els índexs de satisfac- un dels més perillosos del país– i el pro- ció, aquest cicle econòmic ens retorna jecte de construcció d’un altre abocador a convertit en conflictes i deixalles que ens Sant Martí de Sesgueioles, just al paratge Pintades contra el fan la vida encara més irrespirable. En on neix el riu Anoia. projecte lloc de proporcionar-nos una convivèn- Durant aquest període, també es va d’abocador a Pinós, cia harmònica dins la biosfera i la plena ampliar l’abocador de Can Mata, situat a al Solsonès felicitat social, el seu resultat es mesura l’altiplà des d’on es divisa la muntanya de en artefactes tan nocius com l’augment Montserrat. Una piràmide d’escombra- Visita de veïns a la de la violència, de les bosses de pobresa o ries que ja ha causat càncer de pulmó i nova planta de d’instal·lacions contaminants, entre elles, altres malalties respiratòries a desenes de compostatge de les centrals nuclears o els abocadors de veïns i veïnes de Can Gras (la urbanitza- Jorba, una de les residus. ció dels Hostalets de Pierola més propera alternatives a la a l’equipament), que diàriament engolei- zona - xen amiant, fibrociment i altres metalls letals per la salut. Panoràmica de Can L’abocador de Can Mata Però ni aquest greuge ni les 3.000 fir- Mata, la gran ha causat càncer de mes recollides en el curs de les protestes no deixalleria situada van evitar que Can Mata modifiqués els a Hostalets de pulmó i altres malalties seus usos. L’abocador s’ha reconvertit en Pierola respiratòries al veïnat una gran superfície de deixalles que també - absorbeix el material de l’abocador del FOTOGRAFIES: de Can Gras Garraf, una vegada aquest va ser clausurat. Arxiu - Al seu torn, també s’ha ampliat la su- perfície destinada a l’abocador de la Pobla Les entitats advoquen de Claramunt, on es dipositen tones de per impulsar campanyes plàstic barrejat amb cartró provinent dels hipermercats de Barcelona, mentre que, pel residu mínim i per a Argençola, s’ha desestimat el referèn- promoure pautes de dum amb què el veïnat pretenia manifestar el seu rebuig a la possible instal·lació consum responsable d’una deixalleria al municipi. Un focus - de controvèrsia davant el qual els col·lectius hereus de Salvem l’Anoia avantposen Les comarques centrals de Catalunya altres polítiques, orientades a la gestió pateixen especialment aquestes emprem- controlada dels residus quan aquesta no tes sorgides de l’ús abusiu i desaforat dels causa danys al medi i a la reutilització a recursos. En un radi de 80 quilòmetres, través d’ecoparcs. s’acumulen fins a cinc plantes de deixa- Dues mesures a les quals afegeixen lles tòxiques, que han obert grans cica- les campanyes pel residu mínim i altres trius a la fesomia i el desenvolupament de sistemes de recollida més eficients, sense la zona. oblidar que cal avançar cap a l’ús d’ener- Només en un cas, la pressió social ha gies netes i pautes de consum que tinguin avortat la presència d’un abocador. Ha en compte les necessitats socials i el res- estat a Pinós, al Solsonès, on –arran de pecte de l’ecosistema. Pels moviments nombroses protestes– l’any passat, el socials, els abocadors són les ferides la- consistori va descartar la instal·lació d’u- tents que recorden aquesta necessitat im- na planta que, segons les entitats, “hauria periosa de modificar el model econòmic perjudicat de forma irreversible la salut i actual. BON VIURE pàg. 7

Sortir del gueto Una de les preocupacions que planen sobre molts projectes i col·lectius és la necessitat de sortir dels cercles Per saber-ne militants i arribar a un ventall més ampli de gent. A continuació, presentem algunes idees per sortir del gueto militant, basades en les reflexions de Horst Stowasser i la pràctica del Projecte A, una experiència interessant més: de la ciutat alemanya de Neustadt. Si bé el Projecte A parteix de l’anarcosindicalisme, les propostes que sin- el Projecte tetitzem tot seguit pretenen ser d’utilitat per a qualsevol projecte amb voluntat emancipadora. A i Horst

Pau Casanellas Stowasser [email protected]

1. Una de les característiques del Projecte A finals dels anys 80, la ciutat ale- A és que integra persones convençudes, manya de Neustadt (al land de Renà- militants, i d’altres que no ho són. La clau nia-Palatinat) va veure néixer un teixit d’aquesta barreja és no exigir a ningú cap d’empreses autogestionàries, comuni- professió de fe ideològica, sinó, simple- tats de convivència i iniciatives políti- ment, esperar que totes les persones que ques i culturals inspirades en el llibre participen del projecte es puguin sentir Das Projekt A, de Horst Stowasser. La còmodes en una estructura horitzontal. pretensió del Projecte A era simple, Si és així, tard o d’hora, a partir de la pràc- però ambiciosa: sortir del gueto anar- tica quotidiana, toparan amb les arrels quista i tornar a plantar les idees lliber- ideològiques en què es basa el col·lectiu. tàries en el si de la vida quotidiana, per Cal evitar fer de missioneres i, sobretot, mitjà de la fusió dels àmbits econòmic no crear murs entre les persones mili- (guanyar-se el pa), privat (gaudir de la tants i les que no ho són. No es pot plan- vida) i polític (canviar la societat). tejar constantment la discussió ideològica Després de patir una forta crisi a i que les converses girin sempre sobre els mitjan anys 90 a causa de les disputes mateixos temes. Com deia Stowasser, el internes, darrerament, un grup de millor predicador és el que predica amb persones ha impulsat una Fase B del l’exemple. projecte: l’establiment a l’Eilhards- hof (un antic mas de Neustadt) d’u- 2. Aquest enfocament centrat en la praxi, na comunitat de convivència amb en la pràctica del dia a dia, ens porta a una gent de totes les edats, que doni una segona conclusió: l’antidogmatisme. Allò resposta humana al repte de viure u- important no és aplicar al peu de la lletra na vellesa amb dignitat i, alhora, posi unes idees que hem mamat a través dels en pràctica una alternativa de vida llibres, sinó procurar que aquestes idees social basada en la solidaritat i el su- funcionin a la pràctica. Perquè un pro- port mutu. jecte rutlli, ha de partir necessàriament meta del projecte és arribar a un punt en una dinàmica perversa que els fa perdre IL·LUSTRACIÓ: Horst Stowasser, el principal im- d’un enfocament pragmàtic: les teories què la nostra vida sigui un treball que capacitat transformadora. En canvi, quan, Pablo Soto pulsor del Projecte A, ha estat una de que són atractives sobre el paper no ser- vingui de gust fer i que ens permeti guan- evitant el xoc directe amb l’Estat, un pro- les persones que ha dedicat més a- veixen de res si no es poden aplicar. yar-nos el pa, però que, alhora, sigui una jecte es converteix en una realitat social, tenció a la renovació del pensament Convé defugir el purisme: vivim en un manera de canviar la societat i, per últim, guanya la capacitat d’atraure més gent i anarquista. Per bé que les seves idees món capitalista, és molt difícil viure’n també una font de felicitat i satisfacció. consciències: es converteix en el germen han estat molt lloades, gairebé no hi completament al marge i no “embrutar- Per bé que aquest estadi pot semblar molt d’un virus que s’estén poc a poc, però de ha traduccions dels seus llibres. Sto- se les mans”. llunyà i encara que treballar sobre aquests manera continuada. wasser, que va morir l’agost de 2009 tres àmbits simultàniament no sempre és als 58 anys, va mantenir un intens 3. Un dels problemes de molts projectes possible, cal tenir present la centralitat 6. Per últim, a l’hora de posar en marxa contacte amb col·lectius de Barce- és que exigeixen una dedicació molt gran, del treball en les nostres vides. Els projec- un projecte, resulta fonamental la “sim- lona i del barri de Sants. La seva úl- cosa que genera un desgast físic i mental tes que incideixen sobre el món econò- patia mútua” que es genera entre les per- tima visita a la ciutat va ser amb mo- notable a les persones que hi participen. mic (i, en especial, el productiu) tenen sones que hi participen. Més que no pas tiu de la Universitat Lliure d’Estiu de Això fa que, massa sovint, els projectes una gran capacitat transformadora. D’al- 2008. autogestionaris no siguin atractius. L’art tra banda, encara que procurem ser fru- - d’autogestionar-se no és quelcom que gals i no caure en el consumisme, cal caigui del cel, cal treballar-hi. A vegades, tenir en compte que tothom necessita Cal evitar fer de missioneres i, sobretot, MÉS INFORMACIÓ: cal saber delegar decisions de tipus tècnic guanyar-se la vida. no crear murs entre les persones a comissions o grups de treball, per evitar - Horst Stowasser: El Proyecto A. que les assembles siguin interminables. 5. Stowasser recalcava que és inútil plan- militants i les que no ho són Breve introducción y resumen de La confiança en les companyes és fona- tejar l’enfrontament amb el sistema en els - la situación actual. Autoeditat. mental: no podem debatre entre totes punts en què aquest és més fort i està més cada detall i convertir les assemblees en ben preparat: resulta idiota pretendre ata- la puresa teòrica o l’afinitat ideològica, és - Murray Bookchin, Domenico maratons a prova de resistència. car el sistema estatal-capitalista en un més important la predisposició de la gent: Liguri, Horst Stowasser: La utopía enfrontament obert. Per contra, és millor les persones frustrades, agressives o indi- es posible. Buenos Aires, Tupac, 4. Una de les pretensions centrals del vèncer l’Estat, primer, en les consciències ferents aporten poc. Així mateix, també 2007. Projecte A és la fusió dels àmbits econò- de la gent i, després, en les realitats és molt positiu aglutinar persones d’edat mic (guanyar-se el pa), privat (gaudir de socials. Molts projectes que prioritzen i gènere diferents, que aportin punts de - http://www.eilhardshof.de/ la vida) i polític (canviar la societat). La l’enfrontament amb el poder entren en vista complementaris. MÉS QUE MIL PARAULES

Mentre ells es podreixen Quaderns d’Illacrua Marta Salinas. Alba Gómez, Mar Carrera i Pau Casanellas. i Pau Alba Gómez, Mar Carrera A FONS: A FONS: BON VIURE:

FOTOGRAFIA: Xavi Martí

eien: “Vindrà la crisi” i la crisi va venir. Ho deien a siejar amb revoltes segures i victorioses i a estimar-nos sense Romaguera. Àlex les tertúlies de la ràdio i a les de les fàbriques. Uns que els de dalt ho sabessin. [email protected] cobraven per explicar-ho i els altres tremolaven de I a dalt, anaven maldades. Edificaven monuments a la bui- saber-ho. Fins que la crisi va arribar. La bombolla dor i ningú no els comprava, hi havia barris deserts, contrades d’il·lusions i cinisme va explotar-nos a la cara i una metralla de sense ànima, fonaments als quals mai no els tocaria d’aguantar i Carles Masià. Gemma Garcia D PETJADES:

realitat se’ns va enclastar pell endins. Era això, la crisi era això. res més enllà d’un castell de cartes a la deriva amb tremolor de CONTACTE: Vam inspeccionar-nos les butxaques i les flam o ionqui. vam trobar buides. Vam alçar les rajoles i no - Vam organitzar-nos als budells de la hi havia res. Vam anar a cal banc i es van Terra, érem un murmuri que s’escampava riure de nosaltres. Traurem el nas i les entre fems i deixalles. Ells no pensaven pas Encara ens restava la unitat, la mata de urpes, guanyarem els baixar-hi, preferien continuar amb les seves jonc que ningú no pot arrencar, i en festes carrers i la utopia i veritats de mentida, amb les seves ombres clandestines bevíem garnatxa en porró, però de xiprer, venent fum i motos, escrivint que • Gironès P. Roger quan aixecàrem els ulls cap al cel, vam des- explicarem als néts l’espetec econòmic era una oportunitat, que cobrir que no teníem teulada, només la que casa teva és casa els productes anticrisi tenien molta sortida,

lluna i les estrelles i la intuïció de la llibertat que tal dia farà un any i que més es va per- i Manuel Torres. Jordi Garcia en una nit estranya que ens guardava els meva dre a Cuba. secrets: el sistema és de nyigui-nyogui, una Però una nit sortirà el sol i, sense esperar taula de tres potes, una mosca sense caca, un - que el semàfor es posi verd, traurem el nas i DISSENY GRÀFIC: MIRALLS: rei amb sang vermella. les urpes, guanyarem els carrers i la utopia i, mentre ells es QUADERNS D’ILLACRUA: COORDINACIÓ Vam refugiar-nos a les clavegueres, ens partírem el pa amb podreixen sota feixos de bitllets obsolets, nosaltres explicarem els ratolins i l’aigua bruta i ens explicàrem històries de la llum als néts que casa teva és casa meva, si és que hi ha cases d’algú. del dia i de l’arc de Sant Martí i dels cossos nus a la platja. Vam aprendre a viure amagats, a xiuxiuejar-nos els somnis, a fanta- Roc Casagran DIRECTA 188 • 16 de juny de 2010 observatori dels mitjans • 13

, observatori dels mitjans [email protected]

PREMSA ESCRITA TELEVISIÓ Absolen dos periodistes de la DIRECTA Un reportatge de Cuatro criminalitza la revolució veneçolana ls dos periodistes del setmanari Directa que van ser jutjats el dia 20 persones són assassinades al dia a la República Bolivariana de Ede maig –sota l’observació del Grup de Periodistes Ramon Barnils– “42Veneçuela”. Sota aquest pretext, “Reporteros Cuatro” va presentar acusats de desobediència i ofenses a l’autoritat, van rebre la sentència l’últim gran reportatge dirigit per Jon Sistiaga, anomenat Los Guardianes de absolutòria amb data del 28 de maig. Cal recordar que els fets imputats Chávez. El reportatge va ser emès l’11 de juny a la nit al canal Cuatro i el 12 de van ocórrer a l’acabament d’una concentració contra la presentació de la juny al migdia i el 13 de juny a la nit a CNN+. El reporter David Beriain va pre- candidatura a la Generalitat de la formació xenòfoba Plataforma per sentar Caracas com el “bastió del chavisme radical”. També afirma que “se Catalunya (PxC), que ambdós periodistes estaven cobrint, quan un d’ells sacralitza la lluita armada, s’admira ETA i s’adoren les FARC”. Beriain va va dir a un mosso que “semblava un skin dels d’allà dins (en referència conviure amb la policia per seguir els qui anomena “guardians de la revolu- a PxC) més que un agent de la policia democràtica”. A la sentència, la jut- ció”, a qui titlla “d’exèrcits privats” i fins i tot els acusa de “llançar opera- gessa va donar suport als plantejaments defensats per l’advocat de la cions d’extermini contra narcotraficants”. Les reaccions no s’han fet espe- defensa Àlex Solà –membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Ad- rar. A la web Tercera Información, Gonzalo Sánchez va acusar els autors del documental “de convertir en notícia rumors que el vocats de Barcelona– i va reconèixer “l’indiscutible dret de la llibertat director és incapaç de demostrar, aportar dades fora de context i embolicar-ho amb un sensacionalisme barat”. Les plataformes d’expressió” (donat que els denunciats van presentar el treball publicat i assemblees de solidaritat amb Veneçuela titllen el documental “d’infame” i asseguren que “és coneguda l’animadversió de Prisa al setmanari) i “el dret de protestar davant una actuació policial amb la contra qualsevol procés popular”, així com “l’aposta per fiançar les relacions de domini a Amèrica”. MANU SIMARRO qual l’acusat no estava conforme”. MANU SIMARRO

PREMSA ESCRITA PREMSA ESCRITA PREMSA DIGITAL ‘El Mundo Deportivo’ censura els L’‘ADN’ contra la vaga de funcionaris ATTAC opta

comentaris a la seva pàgina web l director del diari gratuït ADN, Albert Montagut, el dia 8 de per la televisió Ejuny, va expressar la seva disconformitat amb les vagues i pro- l diari esportiu del Grup Godó El Mundo Deportivo, a la seva edició digital del 8 de testes com a forma de rebuig davant les mesures imposades per Associació per la Taxació de les Ejuny, va publicar una notícia sota el títol: “Del Val vuelve a la carga con el ‘caso Vila- l’executiu espanyol mitjançant La Carta del Director. El lector de L’Transaccions i per l’Ajuda als Ciuta- decans’”. La notícia feia referència a una roda de premsa que va convocar l’empresari per Castellbisbal Ismael Estévez va escriure una carta al diari sota el dans (ATTAC) ha optat per la televisió digi- demostrar que l’operació que el Barça havia dut a terme a Viladecans per construir el títol “La vaga dels funcionaris”, on afirmava que “la classe mit- tal com a mitjà per difondre continguts Barça Park “va ser un escàndol econòmic que va perjudicar els interessos econòmics del jana pagava l’especulació dels adinerats”, ja que –segons ell– “els que giren al voltant de les temàtiques que club”. Rere la citada roda de premsa, hi havia els interessos de la candidatura de Sandro funcionaris estaven pagant la crisi que van causar uns altres que treballen. L’associació altermundista a- Rosell per deslegitimar les candidatures continuistes afavorides per Laporta. A l’apar- es van endur els beneficis”. Albert Montagut va replicar aquesta posta per aquest mitjà a www.attac.tv on, tat de comentaris, un grup de lectores va reclamar que es parlés de la implicació del carta criticant la vaga de funcionaris perquè, segons va afirmar, sota el lema Una altra televisió és possible, número dos de Sandro Rosell, Jordi Cardoner, en l’afer de Viladecans, tal com va demos- “Espanya no es pot permetre ni un minut d’atur”. Tot i que el direc- trobem notícies sobre mobilitzacions o ci- trar el setmanari DIRECTA. El Mundo Deportivo va suprimir tots els comentaris d’aquesta tor del rotatiu del Grup Planeta afirmava “reconèixer la vaga com meres d’estats, entrevistes amb personat- índole i, davant l’allau de missatges, va acabar esborrant la notícia. Cal remarcar que el un dret”, va recalcar que “era l’hora dels esforços” i que “les protes- ges com Vicenç Navarro o Susan George i Grup Godó –que, entre d’altres, edita La Vanguardia i gestiona Rac 1 i 8tv– va donar tes s’havien d’emetre en forma de vot a les eleccions”. Va posar Ale- reportatges sobre la banca ètica o el Club suport a Sandro Rosell durant la campanya electoral. MANU SIMARRO manya com a exemple, on –segons ell– “tothom farà el que corres- Bildelberg. MANU SIMARRO pongui sense dir ni piu”. MANU SIMARRO

TELEVISIO Tv3 fa un seguiment exagerat de les eleccions del Barça V3 va tractar les eleccions a la presidència del Barça –una entitat privada– del diumenge 13 de juny com si fossin l’esdeveniment del segle. Durant la setmana anterior, a part dels abundants espais que s’hi van dedicar als Ttelenotícies migdia i vespre, el programa Esport Club va entrevistar cadascun dels candidats de dilluns a dijous i el divendres, en horari de prime time, Lluís Canut va moderar un debat entre tots quatre. El dia de les eleccions, el canal 3/24 va oferir una programació especial de seguiment i TV3 va tornar a modificar la seva programa- ció amb un especial Esport Club Eleccions. Cal destacar el seguiment personalitzat que la cadena va fer de tots quatre candidats, des de l’esmorzar a les seves llars fins a la reacció quan van saber els resultats, passant pel moment de la votació, el seguiment d’altres votants famosos o una enquesta a peu d’urna que va permetre saber els resultats dues hores abans que els oficials. La nit electoral –presentada per Bernat Soler– va comptar amb un sistema gràfic innovador, que es va veure sobreimpressionat a les graderies i la gespa del Camp Nou. El seguiment post-electoral també ha estat exhaustiu. Els Matins, Tvist, Divendres o l’especial de Crackòvia se’n van fer ressò per seguir els “primers moviments” de Rosell. En declaracions a aquest setmanari, el cap de comunicació de TV3, Jaume Peral, tot i que no ha volgut parlar dels costos d’aquest tractament, ha assegurat que aquest “s’ha ajustat al grau d’interès de la nostra audiència”, ja que –segons afirma– “el Barça és el club esportiu més important de Catalunya i l’únic club on el president pot ser triat pels socis”. MANU SIMARRO.

FREQÜÈNCIES LLIURES I POPULARS [RÀDIO I TELEVISIÓ] Ràdio Bronka 104.5FM (també 96.6FM de 00h. a 14h.) Àrea metropolitana de Barcelona www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.contrabanda.org | Ràdio Línea IV (només web) Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio RSK (només per internet) Barcelona www.rsk.cat | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell www.radiotrama.net | Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | Postscriptum Radio (només per internet) Terrassa www.pos- tscriptumradio.org | Ràdio Pinsania 90.6FM Berguedà www.radiopinsania.net | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radioklara.org | Radio Mal- va 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Radio Aktiva 107.6FM Alcoi www.radioaktivafm.blogspot.com | Radio Mistelera 100.8FM Dènia - La Xara www.lamistelera.org | La Tele 52UHF Gràcia (Barcelona) www.okupemlesones.org | Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org 14 • directa DIRECTA 188

, espai directa

SUBSCRIPTÒMETRE PUNTS DE VENDA: XERRADA DE LA DIRECTA BARCELONA. LES CORTS: Copisteria Facul- ORGANITZADA PER LA FAVBAIX tat de Biologia UB | Copisteria Facultat de Física i Química UB | Llibreria l’Economis- ta Facultat d’Economia UB. GRÀCIA: Llibrè- 1.500 21 DE JUNY A LES 18H. ria Aldarull • Martínez de la Rosa, 57 |Cap i Cua • Torrent de l’Olla, 99 | Infoespai • Plaça CENTRE CULTURAL J. GARCÍA NIETO del Sol, 19 |Taifa• Verdi, 12 | Distrivinyes • Or, 8 (plaça del Diamant) | Quiosc Punt i Co- 1.350 C. MOSSEN ANDREU 13, CORNELLÀ DE LLOBREGAT. ma • Guillem Tell, 29 | Estanc • Roselló amb Castillejos. EIXAMPLE: Quiosc Manu • Nà- pols-Roselló. CLOT: La Farinera • Gran Via, 1.213 837 | CSO La Revoltosa • Rogent, 82. SANT 1.200 ANDREU: Patapalo • Rubén Dario, 25 | Bar La Què és l’Objecció Fiscal? Lira • Coroleu, 14 | Quiosc Comerç • Plaça Co- merç | Quiosc Rambla • Fabra i Puig, 10 |Trè- vol • Portugal, 22. NOU BARRIS: Ateneu Popu- objecció de consciència a PER A TOTES AQUELLES lar de 9 Barris • Portlligat, 11-15 | Can Basté 1.050 les despeses militars o QUE VULGEU FER • Passeig Fabra i Puig, 274 | Casal de Joves de L’Objecció Fiscal és un ac- la Guineueta • Pl. ca n’Ensenya, 4. CIUTAT VE- te de desobediència civil, és la ne- L’OBJECCIÓ FISCAL LLA: AQUENI • Méndez Núñez, 1 principal | gació a col·laborar amb l’Estat en RECOLZANT A LA Xarxa Consum Solidari • Pl. Sant Agustí 900 la preparació de les guerres i en Vell, 15 | El Lokal • Cera, 1 bis | La Rosa de Foc el manteniment de l’estructura DIRECTA LES PASSES • Joaquín Costa, 34 | Quiosc Colom • Rambles militar. Es tradueix en desobe- | Quiosc Tallers • Rambles | Quiosc Canale- A SEGUIR SÓN: tes • Rambles | Quiosc Hospital • Rambles. diència activa en el moment de SANTS: Centre Social de Sants • Olzinelles, 750 realitzar la declaració de la ren- > Ingressar la quantitat a objec- 30 | Espai Obert • Violant d’Hongria, 71 |La da. tar al número de compte de l’As- Ciutat Invisible • Riego, 35 | Terra d’Escude- Tècnicament, consisteix a socació per la Difusió Sense Lí- lla • Premià, 20 | Teteria Malea • Riego, 16. separar una part de l’impost so- mits (3025-0001-11-1433309697, POBLENOU: Llibreria Etcétera • Llull, 203. 600 bre la renda, la part que corres- de la Caixa d’Enginyers) BELLATERRA: Quiosc de Ciències de la Co- pondria a la despesa militar i municació. BERGA: Llibreria La Mafalda • desviar-la cap a un projecte so- > S’ha d’especificar en el concep- Plaça Viladomat, 21. BISBAL D’EMPORDÀ: cial i solidari. També es pot sepa- te de l’ingrés: Ingrés provinent Ateneu Llibertari Paquita • Pg Marimón As- CARDEDEU: rar (i desviar) una quantitat fixa de l’objecció fiscal 2010 i cal prer, 16. Quiosc del Centre • 450 Ctra. de Cànoves, 4. CORBERA DE LLOBRE- i simbòlica. guardar el comprovant que l’enti- GAT: Llibreria el Llapis • Sant Antoni, 20 | L’Objecció Fiscal es basa en tat bancària ens facilita. Llibreria Corbera • Pg dels Arbres, 4. CORNE- la negació a acceptar que els conflictes s’hagin de resoldre per mitjans vio- LLÀ DE LLOBREGAT: CSO Banka Rota • Rubió 300 lents com les guerres. La negociació és l’únic mitjà per aconseguir la reso- > Omplir la carta d’objector/a fis- i Ors, 103. ESPARREGUERA: Taverna Catala- lució pacífica dels conflictes. Actualment, gairebé tots els estats opten per cal adreçada al ministre d’Hisen- na L’Esparracat • Feliu Munné, 18. ESPLU- les solucions bèl·liques, la qual cosa implica l’existència d’exèrcits. da, que s’adjuntarà a la declaració GUES DE LLOBREGAT: Quiosc Reine • Ctra. Aquesta militarització (efectius humans, infraestructures, investigació juntament amb el comprovant Cornellà amb Dr. Manuel Riera | Ubud Arte- 150 militar, etc.) requereix massa despesa pública, que s’hauria de destinar a d’ingrés. Pots descarregar-ne un sania • Mestre Joaquim Rosal, 22. GIRONA: despeses socials. L’Objeccció Fiscal, opta pel desarmament, per la resolu- model seguint aquest enllaç: Llibreria 22 • Hortes, 22 | Llibreria Les Vol- ció pacifica dels conflictes i té com a fi últim aconseguir un món sense www.objecciofiscal.org/images/st tes • Plaça del Vi, 2 | La Màquia • Vern, 15. GRANOLLERS: Llibreria La Gralla • Plaça guerres. on no tingui sentit l’existència d’exèrcits. ories/documentos/instanciaof.rtf dels Cabrits, 5 | Anònims • Miquel Ricomà, 0 57 | El Racó Ecològic • Roger de Flor, 85. LA Text extret de la pàgina web: www.objecciofiscal.org — Més informació: http://www.youtube.com/watch?v=2g1ToASdlKc PALMA DE CERVELLÓ: Estanc La Palma • Av. Catalunya, 31. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT: Quiosc Montserrat • Pl. Mare de Déu de Montserrat | Quiosc • Plaça del Repartidor | El setmanari Directa et convida al nou La Resistència • Rosalía de Castro, 92. LLEI- cicle del Centre Artesà Tradicionàrius DA: Ateneu La Maranya • Parc, 13 |La Falca- “Ventiladors” al C.A.T, un Cicle de rum- ta • La Panera, 2 | Quiosc Discom • Alfred Pe- ba catalana, amb actuacions de grups renya, 64 | Espai Funàtic • Pi i Margall s26. com Sabor de Gràcia, Chipén A Tempo MATARÓ: Llibreria Robafaves • Nou, 9. MAN- ... de rumba, Nuev@ Rumb@ o Xavi Ciu- RESA: Moe’s • Joc de la Pilota, 9 | Quiosc I ARA rans entre altres. El cicle també acull Arroniz • Avinguda de les Bases, 31. MOLINS DE REI: una exposició fotogràfica d’Àlex Car- Comerç Just • Mercat Municipal |Lli- ’NS A breria Barba • Rafael Casanova, 45 | La Bo- mona i una mostra de productes “rum- POSA degueta • Pintor Fortuny, 45. EL PRAT DE LLO- berus” a càrrec del col·lectiu d’aficio- BREGAT: Quiosc Piscis • Avinguda 1.500! nats de la Rumba Sant Gaudenci. Tot Montserrat, 45. REUS: Bat a Bat Kultur • això i molt més amb un 10% de des- Sant Elies, 29. RIBES DEL GARRAF: Llibreria compte presentant aquesta butlleta. Gabaldà • Plaça de la Font, 2. SANTA COLOMA DE GRAMENET: Associació Cultural Popular ✁ Aramateix • Montserrat 3 | La Krida • Sicília, 97 | Ateneu Julia Romera • Santa Rosa, 18 SANT BOI DE LLOBREGAT: Ateneu Santboià • Av. Maria Girona, 2. SANT FELIU DE LLOBRE- GAT: Teteria Índia • Jacint Verdaguer, 9 |Ate- neu Sanfeliuenc • Vidal i Ribas, 23. SANT JO- AN DESPÍ: Llibreria Recort • Major, 60. LA SEU D’URGELL: Llibreria La Llibreria • Sant Ot, 1. SOLSONA: Llibreria Cal Dach • Sant Mi- quel, 5. TARRAGONA: CGT Tarragona • Ram- bla Nova, 97-99, 2n pis. TERRASSA: L’Estape- ra • de Baix, 14. VALÈNCIA: Café Tendur • Historiadora Sílvia Romeu, 6 | Llibreria Sa- hiri • Danzas, 5 | Bar Terra • Baró de Sant Pe- trillo, 9 | Sodepau • Carnissers 8. VALLS: La Maria de Valls • Forn nou, 26. VIC: Llibreria La Tralla • Riera, 5. VILADECANS: CSO Els Timbres • Av. de la Generalitat, 27 | Llibreria Els Nou Rals • Sant Joan, 19. VILAFRANCA DEL PENEDÈS: La Fornal • Sant Julià, 20. DIRECTA 188 • 16 de juny de 2010 r0da el món • 15

, roda el món [email protected]

L’AFGANISTAN • ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ OCCIDENTALS COMPREN NOTÍCIES I EXCLUSIVES FALSES ALS PERIODISTES LOCALS Periodistes de ‘la guerra del terror’

Farooq Sulehria, periodista pakistanès Estocolm

es que l’Afganistan es troba immers en el caos, Peshawar Ds’ha convertit en la destinació preferida de les periodistes que arriben d’arreu del món per cobrir la guerra afganesa. La capital de la provín- cia fronterera del Pakistan, Peshawar, és la porta de l’Afganistan. Per arribar a la frontera, a Torkham, es triga un hora de cotxe per una carretera de corbes que transcorre entre muntan- yes. Des d’allà, hi ha unes tres hores fins a Kabul. Torkham, un lloc fasci- nant, envoltat de serralades seques i altes, cada dia rep milers de persones que arriben de l’Afganistan i del Pakistan. Centenars de camions, entre vehicles de subministraments de l’OTAN, fan cua a tots dos costats del tros de terra de ningú i esperen hores i hores els permisos dels seus carregaments. Els viatgers, però, no es molesten amb els controls de productes o de passaports. És una polí- tica de fets consumats, ningú no viatja amb el passaport ni cap visat a sobre, ni per entrar al Pakistan ni per arribar a l’Afganistan. Tots dos cos- El cap talibà Hakeemullah Mehsud participa en una sessió de fotos organitzada expressament pel gaudi de la premsa occidental tats de les fronteres pakistanesa i afganesa estan sota la influència de les escrigués les històries per ells. Deien que et faci de guia. I la majoria dels dos periodistes francesos que també estat seguint cadascun dels atacs d’a- tribus paixtus. Per tant, són fronteres que estaven massa espantats per sor- 250 membres del Peshawar Press van ser arrestats i immediatament vions espies des del seu inici. Per artificials, dibuixades per les autori- tir de l’hotel, però “molt disposats a Club gaudeixen de molt bones rela- posats en llibertat, ja que allò repre- exemple, la cadena explica que, cada tats britàniques quan encara contro- aconseguir exclusives”, em va dir cions amb els talibans. sentava un atac a la llibertat de vegada que hi ha un atac dels drone laven l’Índia; són tan absurdes com Shahid tot fent-me l’ullet. Prenem com a exemple el cas de premsa dels mitjans occidentals. (avions ultralleugers espies sense ho era el mur de Berlín. A tots dos cos- I hi ha casos pitjors. L’any passat, Hakeemullah Mehsud. Quan el co- Tot plegat encara es fa més peri- conductor), després, els talibans en- tats de la línia Durand, la cultura, la de cara a les eleccions generals del mandant talibà Baitullah Mehsud va llós quan els escriptors d’esquerres volten el poble i no deixen sortir ni llengua i la religió són molt similars i Pakistan, jo treballava com a intèr- ser assassinat per un avió espia l’a- benintencionats que treballen per entrar ningú fins que els cossos de les els costums i la geografia són idènti- pret de dos periodistes del Svenka gost de 2009, Hakeemullah Mehsud mitjans occidentals i alternatius tro- persones mortes no són retirats i, per ques. Aquesta proximitat ajuda les Dagbladet (SvD, un diari suec molt el va succeir. Durant uns dies, Hakee- ben arguments de pes als informes tant, no es pot saber amb exactitud periodistes occidentals arribades antic) a Rawalpindi. Josef El-Mehdi mullah omplia titulars arreu del món. publicats a mitjans pakistanesos en recentment al país i les que estan ins- treballava per SvD i es va mostrar La majoria de peces anaven acompan- llengua anglesa i van a parar a la gola content d’anar cap a Peshawar. El yades d’una foto on apareixia Hakee- del llop. Tots els reportatges meu company Ahmed Jan ens va aju- mullah somrient i aguantant una Un exemple, el trobem en la histò- Deien que estaven dar a arribar-hi. Ben entrada la nit, la LMG (una metralleta lleugera) que ria del periodista Amir Mir en relació sobre les conversa de després de sopar va girar qualsevol amb un mínim coneixe- a les missions dels avions espia sense massa espantats cap a la manera com els periodistes ment d’armes sap que no s’agafa com pilot dels EUA que buscaven talibans àrees tribals occidentals cobreixen la guerra del feia ell. El coronel Jafri, un entès, a les àrees tribals del Pakistan. Se- per sortir de l’hotel, terror. En molts casos, ens va dir gons Amir Mir, “de les 60 incursions estan fets des Ahmed Jan, els periodistes locals de predators dutes a terme des de les però “molt organitzen trobades falses entre occi- Les informacions bases americanes de l’Afganistan cap de Peshawar per dentals i falsos comandaments tali- al Pakistan entre el 14 de gener de disposats a bans: “Se’ls emporten en la foscor de no estan verificades 2006 i el 8 d’abril de 2009, només deu periodistes que la nit cap a un poble on coneixeran un van aconseguir tocar realment els aconseguir amic o cosí del guia. Aquest amic fa i la gent que edita seus objectius; van matar catorze tenen familiars o veure que és un gran talibà. I com que líders buscats d’Al-Qaida i, a més, 687 exclusives” els talibans no parlen anglès, no cal ni no es fa preguntes civils pakistanesos innocents. El per- amistats a la zona que s’aprengui un guió: el periodista centatge d’èxit no supera el 6%”. tal·lades a Peshawar a fer diner ràpid. pakistanès ja sap perfectament què mentre mirava la foto, em va dir: “La Ara, el reportatge no concreta qui qui ha mort. Això m’ho van explicar Me’n vaig adonar quan vaig visitar ha de dir als estrangers i què volen LMG no és exactament una metra- determina qui és civil i qui és militant els periodistes de Peshawar i els Peshawar el 2002 per escriure pel sentir. Neix una exclusiva”. lleta d’espatlla. A la foto, Hakeemu- d’Al-Qaida. Qüestionar aquest article companys del Partit del Treball que meu diari Internationalen, un setma- A vegades, però, no és tan superfi- llah dispara l’arma recolzant la culata no vol dir donar suport als atacs d’a- viuen a les àrees tribals, mentre els nari d’esquerres de base d’Estocolm. cial com explica Ahmed Jan. A Kabul, al cos. Deixa’m dir-te que aquesta és vions espia americans al Pakistan. corresponsals locals han fugit de la Alguns dels meus companys d’ofici de després de la sortida dels talibans, una actitud pròpia de sessió de fotos, Aquests atacs, igual que l’ocupació zona arran de les amenaces dels tali- Lahore s’havien traslladat a Pesha- per només 50 dòlars americans, po- per impressionar els periodistes que americana de l’Afganistan, són de bans. Tots els reportatges sobre les war per buscar feina. Dos d’ells treba- dies subornar una dona (que sovint no saben res sobre armes, amb el seu signe imperialista i violen el dret àrees tribals estan fets des de Pes- llaven d’assistents de periodistes su- trobaves caminant al costat de les poder i falta de llei”. internacional. Però la intenció, aquí, hawar per periodistes que tenen ecs, entre d’altres. Em vaig quedar carreteres) perquè es tragués el vel i Però això pot sembla innocent al és subratllar uns fets. L’article d’Amir familiars o amistats a la zona. A clavat a la cadira quan el meu com- poder-li fer una foto. Després, s’om- costat del que va publicar el diari en Mir va ser àmpliament citat a Inter- vegades, les reporteres també pre- pany Shahid em va explicar que dos plien les portades. Fins i tot es poden anglès del Pakistan, Dawn: “Un perio- net a pàgines com Counterpunch, gunten als serveis secrets. Aquestes periodistes suecs d’un dels diaris subornar comandants talibans –els de dista freelance va ser arrestat mentre Znet i Tomdispatch. Les col·laborado- informacions, però, no estan mai principals del país s’havien allotjat a veritat– per prendre les postures més feia un documental fals sobre els tali- res i intel·lectuals benintencionades verificades ni se citen les fons ni la la Casa sueca afganesa –situada al absurdes davant d’una càmera; no- bans per una televisió estrangera a que hi ha al darrere d’aquestes pàgi- gent que edita es fa preguntes una barri ric de la ciutat, Hyatabad– i ha- més et cal un periodista pakistanès Balochistan el 2004”. Aquest perio- nes potser no poden llegir pàgines en vegada arriben a les redaccions i a vien contractat el meu amic perquè amb bones relacions amb els talibans dista treballava com a assistent de urdú i no saben que la BBC en urdú ha les audiències. 16 • roda el món 16 de juny de 2010 • DIRECTA 188

, roda el món

EGIPTE • CORRUPCIÓ IRAN • LA CRISI POLÍTICA S’AGUDITZA UN ANY DESPRÉS DE LES DISPUTADES ELECCIONS La policia egípcia assassina un La repressió ofega la població iraniana jove que acusava ARXIU membres del cos de contraban de drogues

Marc Almodóvar Alexandria

haled El-Saïd, un jove alexan- drí de 28 anys, s’ha convertit en Kel darrer exemple de brutalitat policial a Egipte. Khaled va ser assassinat per les forces de seguretat egíp- cies després que un membre del cos s’acarnissés contra ell. Segons sembla, l’incident va tenir lloc en un ciber- cafè d’Alexandria la nit del diumenge 6 de juny. Els policies, de la central del districte de Sidi Gaber, haurien repri- mit el jove després d’una discussió sobre un escorcoll al local on es tro- bava el noi. Segons asseguren alguns testimonis, “la policia va demanar diners al jove”, que es va negar a donar-los-en, fet que va fer iniciar la baralla. Els policies, segons desta- quen diverses fonts, “després de bufe- tejar-lo, donar-li puntades de peu i estampar-li el cap contra una taula de mabre del local”, el van acabar de rematar “a terra entre els crits de pà- nic de les presents”. L’incident es va perllongar durant més de 20 minuts, cosa que, segons denuncien grups de La ‘Marea verda’ va tenyir els carrers de les ciutats d’Irán durant les eleccions celebrades el juny de l’any 2009

Laia Gordi sense garanties i amb confessions res dels Drets Humans, denuncia flux d’informació des de i cap a L’agressió s’allarga Redacció forçades. Centenars d’altres perso- HRW, “són perseguides per fer la mòbils iranians, Internet o via nes continuen a la presó, sense seva feina de recollir informació satèl·lit”. Quan el bloqueig de l’ac- més de 20 minuts, l govern de l’Iran esta estren- judici i amb accés limitat a la repre- sobre abusos i comunicar-ho, tant cés no ha estat suficient, diuen els yent la soga, assetjant, em- sentació legal o a les famílies. Dos dins com fora del país”. “Almenys informes de HRW, “les autoritats cosa que, segons Epresonant i fent ús de la vio- dissidents van ser executats el mes 37 periodistes són a la presó i dinou senzillament han vetat o alentit les lència contra la seva pròpia gent de gener i, recentment, les corts més es troben en llibertat amb connexions d’Internet i els senyals grups de Drets des de les disputades eleccions pre- d’apel·lació han confirmat les sen- càrrecs i esperant el judici”, segons de telecomunicacions”. sidencials de 2009 i el comença- tències de mort per sis persones el Comitè de Protecció dels Perio- Malgrat les nombroses crides Humans, “demostra ment de les grans manifestacions, més, acusades de participar a les distes. Un nombre encara més gran segons declaracions recents de Hu- manifestacions. de persones, periodistes, intel·lec- la voluntarietat man Rights Watch (HRW). tuals, etc., s’han exiliat a la veïna Human Rights L’organització ha fet públics els Turquia, on viuen com a refugia- de l’incident” informes de les seves col·laborado- Des del juny de des. Les forces de seguretat han Watch denuncia res a l’Iran, que denuncien que l’at- adquirit rutines d’assetjament i Drets Humans, “demostra la volunta- mosfera actual que es viu al país 2009, el govern arresten i detenen –sovint sense que “els tribunals rietat de l’incident”. La policia, que ha “és marcadament diferent” de la de càrrecs– membres del Comitè de dit que farà una autòpsia a la víctima, les imatges de protestes massives ha executat set reporters pels Drets Humans, del iranians no han assegura que el jove era “un drogoad- que van recórrer el món ara fa un Comitè d’estudiants per la defensa dicte”, tot i que nombrosos testimonis any. Les manifestacions públiques dissidents polítics dels presoners polítics i del Centre jutjat cap oficial refuten la versió que diu que va morir “han desaparegut completament” i de defensa dels Drets Humans. Al- perquè “havia consumit gran nombre “la dissidència ha passat a la clan- kurds, tots ells tres dissidents han patit batudes d’alt nivell del d’estupefaents durant la custòdia”. La destinitat des que les forces de dels serveis secrets i han d’afrontar família, però, denuncia que la mort seguretat han doblat la seva pre- acusats de crims càrrecs relacionats amb l’atemptat govern en relació als “no va ser gens aleatòria” i assegura sència a les principals ciutats del contra el govern via “guerra ciber- que, un mes abans, “Khaled havia país”, expliquen. vagament definits nètica”. múltiples abusos” aconseguit una gravació de vídeo que “Mentre la comunitat interna- D’altra banda, HRW destaca posava en evidència la participació de cional mira cap a les ambicions com a ‘moharebeh’ que, arran de les accions de les for- patits per la gent diversos policies en una xarxa de con- nuclears de l’Iran, Teheran ha cru- ces de seguretat, “el que era una traban de drogues”. Una suposada cificat metòdicament totes les for- o enemic de Déu campanya amb moltes veus i face- de la societat iraniana –i fins i tot de còpia d’aquest vídeo circula per Inter- mes de dissidència dins del país”, tes, ara es redueix a un flux d’infor- governs estrangers– que demanen net. Khaled El-Saïd ha estat batejat diu el director de HRW a l’Orient La revolta s’estén més enllà del mació alternativa via canals con- investigacions transparents i reals com el primer màrtir de la renovada Mitjà, Joe Stork . I afegeix: “Els pe- fet electoral en si, explica HRW. crets per lluitar contra l’ús massiu dels assassinats, les detencions, els llei d’emergència que regeix el país riodistes, els advocats i la societat Des del juny de 2009, el govern ha de telecomunicacions de la societat abusos i els arrestos de manifes- des de fa més de 30 anys, una llei que, mobilitzada, activistes que acostu- executat set dissidents polítics iraniana”, que utilitza mòbils, cor- tants i activistes, “els tribunals ira- per molta gent, és considerada la peça maven a parlar amb els mitjans kurds, tots ells acusats de crims reu electrònic i xarxes socials per nians no han jutjat cap oficial d’alt clau del sistema repressiu de Muba- estrangers i els grups defensors de vagament definits com a mohare- donar a conèixer fets concrets, es- nivell del govern en relació a a- rak. El mes de maig, el text legal va ser Drets Humans, ja no ho fan, tenen beh (enemic de Déu). Avui, més de deveniments postelectorals del car- quests abusos”, diu HRW. En una renovat, amb petits retocs que els por de parlar pel telèfon o d’utilit- dotze kurds esperen l’execució de rer. El govern ha respost indagant i roda de premsa celebrada el 10 de grups de Drets Humans consideren zar Internet”. sentències de mort. A més, dife- perseguint, també, aquests mit- juny a Ginebra, HRW va fer una cri- irrisoris. Tot plegat, suposadament, Segons dades de la justícia ira- rents membres de l’oposició, de la jans. Els informes de grups defen- da a la comunitat internacional per- per lluitar contra la droga i el terro- niana, 250 persones han estat pro- societat civil i de la dissidència que sors dels Drets Humans i de perio- què, davant la resposta inadequada risme. Diversos grups d’oposició polí- cessades per delictes relacionats no van participar directament a les distes alerten que “les autoritats del govern iranià en relació a la tica asseguren que “no hi ha res més amb les protestes electorals i mol- manifestacions han estat detingu- han apostat per un control molt revolta, exigeixi a les autoritats d’a- lluny de la realitat” i que, de fet, “la llei tes han acabat amb llargues con- des una vegada i una altra durant més sofisticat: filtren i introduei- quest país que donin explicacions serveix per perseguir la dissidència”. demnes de presó després de judicis l’any. Les periodistes i les defenso- xen tecnologies per destorbar el davant la seva societat. DIRECTA 188 • 16 de juny de 2010 roda el món • 17

, roda el món

MÈXIC • LA CARAVANA HUMANITÀRIA ‘BETY CARIÑO I JIRI JAAKKOLA’ NO ACONSEGUEIX ARRIBAR AL MUNICIPI AUTÒNOM DE OAXACA Continua el setge a San Juan Copala

Òscar Romero ÓSCAR ROMERO El Club –que posteriorment donaria Ciutat de Mèxic lloc al Moviment per la Unificació i la Lluita Triqui (MULT)–, que buscava a impunitat paramilitar conti- democratitzar el poder rescatant els nua regnant a San Juan Copala. usos i costums i defensar la terra i els LFa més de sis mesos que la po- recursos naturals. Amb els anys, blació d’aquest municipi, declarat aquesta organització va canviar el seu autònom el 2007 i on viuen prop de rumb polític, es va acostar a les insti- 800 indígenes triquis, no té accés a tucions i es va convertir en partit polí- aliments, aigua corrent, llum elèctrica tic. Això va provocar l’escissió d’una i assistència mèdica. Diversos grups part de la militància, que va crear el armats bloquegen la carretera d’accés MULT-Independent (MULTI). El MUL- i franctiradors amagats als turons TI es va integrar a l’Assemblea dels propers disparen contra les persones Pobles de Oaxaca (APPO) i, l’any 2006, que gosen sortir de les cases. va participar en el moviment autoor- Enmig d’una gran expectació me- ganitzat que demanava la dimissió del diàtica, el dia 8 de juny, una caravana governador Ulises Ruiz. Amb aquesta humanitària formada per sis autobu- experiència i el referent dels munici- sos amb persones d’organitzacions pis autònoms zapatistes, el 2007, el socials, mitjans de comunicació, ob- MULTI va impulsar el municipi autò- servadores internacionals i diputa- nom de San Juan Copala per reivindi- des, a més de dos camions amb 35 tocar l’autogovern, però, sobretot, la fi nes d’aliments, va fer un segon intent de la violència. Des de llavors, el muni- per trencar el setge, però no ho va cipi autònom ha denunciat el fustiga- aconseguir. ment i la persecució perpetrada pel Les autoritats del municipi autò- govern estatal per “evitar que la ini- nom, que van convocar i coordinar el ciativa s’estengui pel territori de desenvolupament de la caravana, Oaxaca”. van manifestar en una roda de La caravana va sortir el 7 de juny des de la plaça del Zócalo, a la ciutat de Mèxic DF premsa que havien hagut de fer Crida a la solidaritat marxa enrere perquè “el grup para- volia desviar la caravana o que es ments socials que demanaven la seva Un projecte d’autonomia Les 35 tones d’aliments que no va militar UBISORT, que actua amb la demanés permís per passar a UBI- dimissió–, tampoc “no hi va haver El poble triqui té una llarga història de poder entregar la caravana es van complicitat del govern estatal i fede- SORT, propostes que van ser rebutja- atac paramilitar a la primera cara- lluita i dominació. Se sap que, el segle emmagatzemar a la localitat de Hua- ral, barrava el pas a l’alçada de La des. Un integrant de la caravana i vana d’observadores internacionals”. XV, va ser sotmès per l’imperi asteca i, japan de León i es demanarà a la Creu Sabana”, el mateix lloc on va ser tiro- membre de La Otra Campaña va afir- Segons ell, es va tractar d’un “enfron- posteriorment, pels espanyols que van Roja Internacional que la faci arribar tejada la primera caravana del 27 d’a- mar que la procuradora “semblava la tament” on participaven estrangers arribar a terres americanes. El poble a la població de San Juan Copala. Si bril i on van resultar mortes les acti- portaveu d’UBISORT”. Les persones “de forma molt rara”. triqui va lluitar a favor de la indepen- l’entrega no fos possible, es convoca- vistes Bety Cariño i Jiri Jaakkola. del municipi autònom van declarar dència de Mèxic, però va ser traït per que “cap dels dos governs no ha detin- les forces guanyadores, que el van gut o castigat els assassins i, ara, fins Grups que treballen expulsar del seu territori. Això va fer “Cal continuar Des del municipi han i tot els protegeixen amb policia”. que el poble s’aixequés en armes con- pels drets indígenes tra les autoritats –l’anomenada re- portant el cas denunciat que “cap La invisibilitat promou la impunitat bel·lió d’Hilarión– però, després de set L’escalada de violència que s’ha vis- a Oaxaca han anys, la revolta va ser esclafada. L’any a instàncies dels dos governs no cut a Copala durant els últims cinc 1843, hi va haver una segona rebel·lió mesos ha deixat un balanç de 21 per- denunciat que “els triqui, en aquesta ocasió, l’Església internacionals; les ha detingut o castigat sones mortes. Organitzacions socials volia apropiar-se de les terres comu- i de Drets Humans de Mèxic i d’arreu grups paramilitars nals. La lluita es va estendre a altres vides de la població els assassins del món, les Nacions Unides i la Unió pobles de Oaxaca i va arribar a Gue- Europea, entre d’altres, han manifes- no només operen a rrero, fins que van ser sotmesos mili- de San Juan Copala i, ara, fins i tot tat la seva condemna als atacs ar- tarment. A principis del segle XX, hi va mats. Però la postura del govern esta- San Juan Copala” haver la revolució, on el poble triqui continuen en perill” els protegeixen tal de Oaxaca es manté invariable: no va participar molt activament. La treure importància al conflicte i ne- Per altra banda, organitzacions revolució va acabar, però els triquis ria una nova caravana humanitària amb policia” gar l’existència de paramilitars. Pocs que treballen en defensa dels drets van conservar l’armament i van co- per trencar el setge, en aquesta oca- dies abans de la sortida de la cara- indígenes a Oaxaca han denunciat mençar els conflictes interns. Als anys sió, només integrada per dones. El L’actuació dels governs estatal i vana, el secretari del govern estatal, que “els grups paramilitars no només 40, amb la introducció del cultiu de municipi autònom va fer una crida a federal va ser criticada durament pels Evencio Martínez, va declarar que operen a San Juan Copala, sinó també cafè a la zona, la situació es va agreu- les organitzacions socials mexicanes membres de la caravana perquè, “en “San Juan Copala no viu sota un setge a altres indrets de l’Estat”. El coordi- jar perquè els comerciants pagaven i internacionals perquè es mantin- lloc de garantir la seguretat de la mis- paramilitar, sinó sota les tensions nador de la Unión de Comunidades les collites amb alcohol i armes i fo- guin atentes al conflicte i continuïn sió, es van dedicar a dissuadir-los del pròpies de les seves pugnes internes”. Indígenas de la Zona Norte del Istmo mentaven la divisió del poble triqui. les accions per trencar el setge. Quan seu intent”. Els bloquejos policials i La procuradora estatal va afirmar que (UCIZONI) i participant a la caravana, Als anys 70, una representació del Par- la caravana va tornar, el seu coordina- les negociacions amb les autoritats l’interès del govern era que la cara- Carlos Beas, afirma que l’acció de tit Revolucionari Institucional (PRI) dor, Jorge Albino, va manifestar: “Cal estatals que es van personar al lloc vana “entri a la població, que vegin el grups paramilitars “correspon a una va arribar a la zona i va canviar l’orga- continuar denunciant, cal continuar dels fets van fer endarrerir la comi- que hi ha, que no estan incomuni- estratègia del govern estatal per nització política tradicional d’usos i portant el cas a instàncies internacio- tiva més de cinc hores sobre l’horari cats”. Per Ulises Ruiz –el governador generar un clima de violència i de por costums per l’elecció de càrrecs mit- nals, no hi ha una altra opció; les previst. La procuradora estatal de que, l’any 2006, va dirigir una dura entre la població en el context de les jançant vots. Llavors, les comunitats vides de les habitants de San Juan Oaxaca, María de la Luz Candelaria, campanya repressiva contra els movi- properes eleccions del 4 de juliol”. van crear l’organització independent Copala continuen en perill”. 18 • expressions 16 de juny de 2010 • DIRECTA 188

, expressions [email protected] Senzillament és mostrar-se El col·lectiu La Cosa es Mostra dinamitza l’escena de hip-hop ‘underground’ i l’art urbà a Manresa

Pau Llonch BRAZO DE HIERRO és el 15 de juny), del qual ja hem pogut [email protected] veure el videoclip del primer single “No hay control”. Sholo i Kiba acaba- embla que fos ahir que Los ran de completar el cartell dels repre- Chikos del Maiz, At Versaris i sentants del sempre polèmic, flashy i SRapapolvo van compartir una bling estil madrileny. tarima precària en un concert molt concorregut a la capital del Bages, on Fotografia urbana sobraven bones intencions i –per És evident que la vocació de La Cosa es culpa, segons l’organització, del Mostra no és estrictament musical i “passotisme consistorial”– manca- que fins i tot ultrapassa els límits de ven massa mitjans. Era l’any 2007 i les manifestacions pròpies de la cultu- aquell recital es convertia en l’em- ra hip-hop. Cal Manel, un bar d’entre- brió de La Cosa es Mostra. Precisa- pans a la carta entranyable on podem ment, el desenvolupament d’aquella degustar un “Chuck-D”, un “AtVersari” jornada va ser el que va dur la crew o unes patates “Leguayork” –per si organitzadora de l’esdeveniment a algú dubtava de la seva connexió amb adonar-se que calien noves aliances el món del rap–, també serà l’escenari per poder continuar mostrant que el permanent d’una exposició que pretén subsòl manresà supura ràbia i art de oferir una visió artística i crítica dels carrer. És per això que, després d’una carrers i les parets de la ciutat a través aturada d’un any, aquesta iniciativa de l’objectiu de quatre manresanes: dinamitzadora de l’escena del hip- Joan Blanco, Kelp Chinaski, Abel hop i l’art urbà de Manresa es va Padilla i Sergi Vila. posar a caminar de nou, amb tot el Preguntem a Berni –que casual- suport de la Casa de la Música ment també és cambrer de Cal Manel– Popular de la capital bagenca. quins són els plans de futur de La Cosa Fins ara, són tantes les activitats es Mostra i no tenim més remei que que ha preparat i prepara aquest constatar que la proposta gaudeix de projecte que no és fàcil d’ubicar-lo o molt bona salut: un fanzine accidental definir-lo. Bernat Sorinas, més “de pensament lliure escrit per rapers, conegut com a Berni, exmembre de parlant de tot menys de rap”, murals, la Rapapolvo i impulsor de la inicia- maqueta Manresa es queixa, nous tiva, la defineix, senzillament, com clips, més programació al Vermell, un “la realitat a Manresa”. Segons estiu d’intercanvis entre rapers a Sorinas, “són veus enfadades amb l’Ateneu Popular la Sèquia... “Sí, és clar l’ànim de construir una societat que tenim intenció d’anar per llarg... justa. És un autocar amb les portes no només amb el festival, sinó amb obertes que passeja per tots els totes les activitats. Volem consolidar- barris manresans que, com un diari, nos com un col·lectiu de hip-hop fa una fotografia d’allò que passa. És underground i donar veu a aquelles rap apropat a totes i tots”. El balanç bandes que ho necessitin”. Chapeau. del primer any d’activitats de la segona era de La Cosa es Mostra ha inclòs el Primer Cicle de Cine de LA COSA ES MOSTRA Barri a l’Ateneu Popular La Sèquia, laprimeraediciódelaCosaespicavacelebrar-sealVermell(brazodehierro).tif una programació mensual de rap al Divendres 18 de juny: mític bar manresà El Vermell, del rap”, diu Sorinas. Souk tancarà el El segell Uglyworkz i El Nota propi segell, prendrà part d’un recital El Vermell (C. Piques, 3. Manresa). l’enregistrament de La semilla concert que servirà de presentació de L’univers del hip-hop de la capital del que serà el punt culminant del cap de Dj Masfri + Manrussia Mcs Souk. –primera maqueta en solitari de La semilla, el seu primer treball en Bages ha mantingut una relació prolí- setmana. Dissabte 19 de juny: l’MC Souk, de La Mezcla– i la grava- solitari. fica amb les bandes del segell indepen- Al concert, també hi participarà La Plaça Sant Domènec. La Cosa es ció de diversos clips. El gruix d’activitats, però, se dent madrileny Uglyworkz des de la Cosa es Mostra Crew, El Nota –vence- Mostra crew (Manresa). Mitsu- celebraran el dissabte 19 de juny a la col·laboració dels desapareguts Attake dor del concurs de maquetes Sona9 de ruggy, Kiba, Latex, Sholo Rap i ‘freestyle’ plaça Sant Domènec. A partir de les 5 Direktto amb l’MC Mitsuruggy, ex- 2008 i que encara presenta el seu (Madrid). El nota (Cornellà de Berni serà un dels MC que sortiran a i durant tota la tarda, aquella gent membre del col·lectiu Latraga’M Show. treball Anem a fer-ho fàcil (Propa- Llobregat). E-bastards (El Bages). l’escenari el divendres 18 de juny, que vulgui gaudir d’una demostració La nit del dissabte 19 de juny serà ganda-pel-fet, 2009)– i el combo del Exposició permanent de fotogra- amb La Mezcla, Steelcapz, Klimha i de rap improvisat podrà assistir a la una bona oportunitat per comprovar- Bages de drum&bass E-Bastards. fia urbana a Cal Manel (Crta de Sayke, per representar La Cosa es segona edició de La cosa es pica, un ho. La pràctica totalitat dels membres Així, tot i que segurament el Cardona, 4): Joan Blanco Mostra Crew. Serà un festival per concurs de freestyle que, segons d’aquest col·lectiu de Madrid, que va concert més esperat serà el del princi- (www.fickr.com/photos/espacio- cloure les activitats de 2010 i comen- l’organització, pretén allunyar-se néixer per donar a conèixer artistes pal exponent d’Uglyworks, Mitsu- jotabe). Kelp Chinaski çarà la nit del divendres al Vermell, dels clixés associats a les anomena- underground –principalment de la ruggy, no serà l’únic militant del segell (www.fickr.com/photos/epider- amb Dj Masfri i amb Manrussia MCs, des batalles de galls i “on no hi ha capital espanyola– i que també disposa que –de ben segur– omplirà la plaça mika). Abel Padilla “un reguitzell de joves MC de la lloc per la humiliació i l’insult, sinó d’una secció a la seva web anomenada Sant Domènec: Làtex Diamond (www.fickr.com/photos/frea- ciutat que, durant aquest primer any, per la creativitat, la tècnica i la UglyTV on es poden trobar clips i presentarà el seu nou disc Piedra, kout_09). Sergi Vila. s’han començat a destapar en això demostració general de recursos”. entrevistes fetes pels membres del papel o tijera (la data oficial de sortida DIRECTA 188 • 16 de juny de 2010 expressions • 19

, expressions

ARTS ESCÈNIQUES EXPOSICIÓ “Pots decidir continuar sent El Cabanyal davant una persona grisa o decidir i darrere l’objectiu de veritat el que vols fer” Una mostra permet veure les fotografies fetes pel veïnat de l’emblemàtic barri valencià El jove clown Guillem Albà estrena ‘Flirt’ conjuntament amb l’Always Drinking Marching Band

Una de les fotografies de la mostra ‘Cabanyal: dos visions’

Helena Olcina i Amigó [email protected]

na mirada íntima i quotidiana es confronta amb Guillem Albà és un pallasso, en el sentit més professional de la paraula Què ha comportat creuar-te pel Ul’externa i passatgera d’un (o no). Com a tal, el 2008 va estrenar el seu primer espectacle de clown, camí amb un clown de la talla de mateix barri a la mostra fotogrà- Sketchofrenia, dirigit per Jango Edwards. Ara, dos anys després, ja es Jango Edwards i, a més, col·laborar- fica Cabanyal: dos visions. troba submergit en la producció d’un nou muntatge: Flirt, amb Jordi hi en el teu primer espectacle? La primera part ha estat un Puntí a la direcció. El Centre Cultural La Farinera del Clot ha acollit Ell va ser una manera de descobrir el treball de recerca en els arxius part del procés de creació, que culminarà amb una preestrena el dime- clown. Ja hi havia treballat una mica, fotogràfics del veïnat del Cabanyal. però encara no sabia com agafar-ho. I “Buscàvem la creació d’un àlbum cres 16 i el dijous 17 de juny. El debut oficial serà a la Fira del Teatre al llavors, amb el Jango, va ser: ”Ara sí de família com un exercici de Carrer de Tàrrega 2010, el proper mes de setembre. que ho entenc, això”. Fins i tot vaig recuperació de memòria gràfica del entendre perquè estava fent teatre. Jo barri”, apunta Ovidi Sambonet, un Roser Navarri banda sonora, de fons...) i també ho tenia claríssim, és una cosa que dels comissaris de la mostra. [email protected] forma part de la història o, directa- no m’he plantejat mai, però encara “Qualsevol fotografia que els veïns Cabanyal: ment, els músics fan de personatges. vaig rebre moltes més respostes. Vaig i veïnes pogueren aportar, ja foren Sketchofrenia, representaves A més, un dels punts forts de la trobar paraules per allò que en antigues o actuals, ens servia”, dos visions un home infeliç que buscava Drinking és que no són músics principi només feia per sentiment. El explica Sambonet. “Al cap i a la fi, Ala seva personalitat. En què normals, són boníssims i, a sobre, Jango va ser el que em va ajudar a són els seus habitants qui atorguen Fins el 30 de juny. et converteixes a Flirt? estan oberts a jugar a qualsevol cosa, muntar el projecte, qui va tirar del un valor identitari al territori que Espai Cultura Biblioteca Casa De fet, em converteixo en un dels a més de tocar. Fa molt de temps que carro per fer l’Sketchofrenia. El vam ocupen i fan que aquest es man- de la Reina i Bar La Paca. personatges que surt a l’Sketchofre- treballo amb ells fent de clown a escriure junts i ell el va dirigir. tinga viu”. València. nia. Allà en feia més de 30 i hem l’espectacle de carrer que tenen. Es neix clown? Amb aquesta finalitat, han agafat el que ens enamorava i atreia Sketchofrenia és el que va trencar Tots ho som quan naixem. Quan recollit més de 300 fotografies que, Més info: www.dosvisions.org. més la gent. És un noi que busca la barrera i et va fer llençar de ple a naixem, no tenim regles ni lleis ni dividides en tres grans panells, nòvia. A Flirt, munta tot un especta- l’aventura de fer de clown professio- pors ni tabús ni res. Tot això ho configuren la retícula del barri. cle, es gasta la pasta, és la seva nalment? anem adquirint a mesura que ens “Les imatges són reproduccions, no última oportunitat, la desesperació Sí, bàsicament va ser el primer fem grans. Que si xoques contra una originals, i el treball de recerca conceptual i espacial: la primera per aconseguir l’amor de la seva vida. espectacle de creació que vaig paret, que et diuen que això no ho consistí a parlar amb diferents part s’exposa a L’Espai Cultura En aquesta ocasió, t’acompanya preparar jo sol. Sempre havia fet toquis, que això no ho facis... Des- associacions i veïns i veïnes a Biblioteca Casa de La Reina i la l’Always Drinking Marching Band. petites coses, números de cabaret... prés, depèn de com ho cuidis. Pots nivell particular i escanejar les segona la podem trobar al bar La Què aporta a l’espectacle la incorpo- i havia treballat d’actor normal, anar oblidant la teva part de nen –les fotos que pogueren aportar”, Paca del carrer Rosari, des del ració d’una banda com ells i, sobre- però prefereixo fer d’altres histò- ganes de fer i de viure com vols– i et explica Sambonet. dimecres 16 de juny fins el 30 tot, de música en directe? ries com muntar alguna cosa des de pots tornar una persona grisa, com D’altra banda, la mirada d’aquest mateix mes. És un pro- La música té un paper molt impor- zero amb la meva pròpia compan- n’hi ha milions. Pots decidir conti- externa –i, altrament, complemen- jecte que naix com a iniciativa d’un tant a l’espectacle, ja que està compo- yia. Ho faig jo sol, però, al darrere, nuar sent una persona grisa o decidir tària– l’aporta Adán Liu, un fotò- grup estudiants del màster de sada per Víctor Bauza expressament hi ha un munt de gent i junts ho de veritat el que vols fer i quan ho graf saguntí d’origen xinès. La fotografia de la Universitat Politèc- per Flirt; agafa diferents plans (de tirem endavant. vols fer. divisió de Cabanyal: dos visions és nica de València. 20 • expressions 16 de juny de 2010 • DIRECTA 188

, expressions

LLIBRES LLIBRES Travessia per la Poesia contra rambla del Raval l’ecocidi El nou llibre de l’antropòleg Gerard Horta estudia la coreografia humana que transcorre en aquest espai de Barcelona

ARXIU

Joan-Andreu Moll [email protected]

esprés dels vessaments químics catastròfics que van Denverinar el riu Rin el novembre de 1986, el director general de SANDOZ va declarar: “Pensin el que passaria si no hi hagués química! La química és una part del nostre benestar. Una conseqüència del nostre benestar és la contaminació del medi ambient”. Un carrer del barri del Raval Han passat quasi quatre dèca- des des de la Cimera de la Terra Àlex Vila i Mei Vidal El Raval. Un espai al d’Estocolm de 1972 i de la celebració [email protected] marge (2006). Així, ja d’entrada, de la primera reunió del Programa se’ns mostra un barri que les classes de les Nacions Unides pel Medi l poeta i antropòleg Gerard dominants empren com a abocador Ambient, que marcava l’ecodesenvo- Entre la Horta (Barcelona, 1962) se social i es fa difícil no pensar en lupament com un objectiu priori- cantera y Esubmergeix en el que, des de fa aquells “barris que sobraven” des- tari. Però, malgrat tot, el biocidi anys, és el seu barri, el Raval, per crits amb duresa per Vázquez Mon- continua. 40 anys veient créixer el el jardín bastir el seu segon exercici d’antro- talbán. Un espai que, posteriorment, desert sense plantar arbres als seus pologia urbana i registrar en quina també va ser etiquetat de canalla marges, 40 anys de parlar per no fer mesura les persones s’apropien pels gustos d’oci de la classe mitjana. res. Riechmann ens diu que no hem Jorge Riechmann. quotidianament d’aquest espai. A Contrari a aquest adjectiu massa après res. La oveja roja (2010). Rambla del Raval de Barcelona (El alegre, Horta ens explica que, al A mig camí entre l’assaig i 154 pàg. Viejo Topo, 2010), Horta estudia la Raval, “se sintetitza no només l’antologia poètica, Jorge Riech- coreografia humana que transcorre l’obrerisme contemporani català, mann –poeta, traductor, assagista i la vida en una Rambla miserabilit- sinó l’inacabable espectre de les professor de filosofia– constata i Entre la cantera y el jardín zada, localització idònia per desenvo- formes de sociabilitat de les classes ens recorda que, avui dia, l’ecocidi recull articles, conferències i lupar un treball que retrata els subalternes”. Segons Horta, “aquí, és més viu que mai, de la mà d’un textos de nova creació on Riech- processos a què està sotmesa Barce- sentim els ecos patents dels proces- Rambla del Raval model de consum i de desenvolupa- mann fa servir la poesia –de Brech lona. L’antropòleg dota la seva obra sos de dominació, repressió i misera- ment humà insostenible que ens a Joan Maragall, de Nicanor Parra a d’un enfocament que visibilitza el bilització”. de Barcelona aboca a la destrucció i a l’anorrea- poemes propis, passant per la conflicte social, les actuacions Les notes d’aquesta segona ment de la diversitat i la riquesa poesia aborigen sioux– com a fil gentrificadores, els discursos estig- travessia van ser preses des de finals Gerard Horta genètica del planeta. conductor de les dades i les idees matitzadors i revitalitzadors i les de 2007 fins a principis de 2009. La (El Viejo Topo, 2010). Una destrucció que s’amaga a que exposa i explora la doble categoritzacions ètniques i no coincidència temporal fa que Horta les columnes humils, en blanc i dimensió –crítica i utòpica– de la socioeconòmiques. pugui parlar d’una de les estigmatit- negre, de les pàgines interiors de la funció poètica del llenguatge. La En un volum aquest cop escrit en zacions més evidents del barri: la que premsa diària, mentre les estrelles poesia com a element intrínseca- castellà, l’autor de De la mística a les aflora en tot l’espectacle mediàtic i copsar i registrar el xoc de la vida de Hollywood o el relleu a la presi- ment qüestionador, subversiu i barricades (2001) comparteix les policial sobre els hipotètics terroris- amb les regles (o al revés, si seguim dència de la multinacional espan- insurreccional que, amb recursos mateixes posicions crítiques amb el tes gihadistes detinguts el 2008, que la cita de Malinowsky que, significa- yola més internacional acaparen com la metonímia i especialment model de ciutat aparador que ha els mitjans van batejar com els 11 del tivament, obre el llibre). Però el els colors dels titulars i les planes la metàfora, és capaç d’establir exposat, entre d’altres, Manuel Raval. registre del que passa al carrer centrals. Aquest és l’autèntic ordre vincles nous, abans inexistents, Delgado a Elogi del vianant (2005). també serveix per donar peu a la de prioritats d’una societat que es que ens apropen a allò llunyà, que Delgado és, precisament, qui fa el Mercat cultural turístic crítica del model dominant, per pretén i s’autoanomena ecològica. connecten allò desconnectat i pròleg d’aquest nou llibre d’Horta. Un dels molts aspectes que també explicar la tradició llibertària del Per Riechman, ja no ens hem pertorben l’ordre de les categories Trobem una primera investigació s’aborda és la política d’instal·lar Xino o per donar veu a les associa- de capficar en les profecies de cap establertes. d’Horta com a etnògraf del ciment a equipaments culturals per crear un cions del barri. L’exercici de prendre Armaggedon final, avui l’apocalipsi Un altre món és possible –diu L’Espai clos. Fòrum 2004: notes mercat cultural turístic, que –tant notes per comprendre l’estranyesa de s’ha fet quotidiana. És avui que el Riechman–, abans que una con- d’una travessia pel no-res (2004): per Horta com per Delgado– són la normalitat al Raval (Horta recull dany a la biosfera i l’erosió quasi signa política, és una consigna aquest cop, el no-res és un dels barris pràctiques que serveixen al poder fragments de conversa entretallats, irreversible de l’autonomia poètica i es pregunta si la poesia, on la vida s’empetiteix més per la establert per invocar la promesa de sons, itineraris, patrulles policials) humana voregen l’abisme del punt potser, podrà proporcionar-nos simple supervivència. cultura (la de l’elit) com a forma de fa que, en alguns casos, el text de no retorn. Coneixíem les alter- algun recurs valuós en aquests protecció davant les classes empobri- prengui tons humorístics directa- natives que podrien dibuixar un temps difícils que ens ha tocat Una observació fructífera des. També s’aborda la invisibilitza- ment: “Un home madur assegut prop futur diferent, però el treball dels viure. La contextualització històrica amb la ció de la misèria i l’expulsió de les d’un mateix durant una estona se’n poders polítics i econòmics s’ha En qualsevol cas, recorda, el qual introdueix la investigació situa classes populars del veïnat que va. L’home mirava el quadern de encarregat de relegar-les a les temps s’acaba per nosaltres: la lectora al barri que, originalment, comporta l’aparició d’hotels de luxe i notes d’un mateix”. Assumint sem- llistes de bones intencions i “Buenas noticias: /la Tierra se estava ubicat extramurs de la ciutat; la terciarització de la zona. pre que l’un mateix és la persona paraules boniques que engruixei- recupera en un millón de años// una introducció que, entre d’altres La Rambla del Raval fa un observadora que, alhora, també és xen els calaixos oblidats de les Somos nosotros los que desapare- treballs, beu del llibre de Ferran Aisa exercici d’antropologia urbana per dins l’objecte d’estudi. polítiques ambientals i socials. cemos” (Nicanor Parra). DIRECTA 188 • 16 de juny de 2010 expressions • 21

, expressions

CINEMA . A LA CANTONADA Anticipació filosòfica d’un futur HISTÒRIA al servei de les empreses El dilema humanitari Es recupera en DVD una minisèrie de ciència-ficció de Rainer Werner Fassbinder

Roger Costa Puyal Laval no volia tenir el problema de les orfes vagant pels seus carrers i ls orígens immediats de les va demanar al führer que també organitzacions humanità- s’endugués les criatures; i Hitler, Eries actuals, els trobem a la sorprès, va acceptar. Segona Guerra Mundial, com els El mateix any 1940 va néixer el orígens de tantes altres coses. moviment dels Interns Voluntaris, L’ascens del feixisme i el gent que anava a viure als camps nazisme va provocar una sèrie de voluntàriament per ajudar en tot el desastres humanitaris a Europa. que pogués. Aquestes persones La Tercera República Francesa es procedien d’entitats caritatives va convertir en el destí de moltes cristianes –sobretot protestants–, de les persones perseguides. Les de la Creu Roja i d’altres organitza- primeres que van arribar fugien de cions. Però la tasca que hi podien Mussolini (1922) i de Primo de fer era molt minsa i topava amb Rivera (1923). Quan Hitler va l’oposició i les traves del govern Fotograma de ‘El mundo conectado’ accedir al poder, l’any 1933, van col·laboracionista. començar a arribar els primers L’any 1941, hi havia més de Ignasi Franch tarannà estrictament funcional amb alguns conceptes de la filosofia: les contingents del poble jueu ale- 52.000 persones internades en [email protected] alguna irrupció d’expressionisme i, paradoxes de Zenó, la caverna de many. Durant el període d’entre- camps. Això suposava una despesa sobretot, amb planificacions molt Plató, la impossibilitat d’afirmar el guerres, el degoteig de refugiades inassequible pel govern del maris- l mundo conectado es pot treballades que fan dansar la lliure arbitri propi davant la possibi- va ser constant, però baix. Quan cal Petain, que començava a notar considerar una de les crea- càmera al voltant de l’escena i litat que forces superiors inaprehen- Franco va guanyar la guerra, l’any els efectes de la crisi provocada per E cions més atípiques que va dimensionen la tasca dels intèr- sibles condicionin els nostres actes, 1939, va arribar la primera gran la submissió de l’economia fran- signar el cineasta alemany Rainer prets i l’espai en què es mouen. o –pel mateix motiu– la impossibili- onada. Milers i milers de persones cesa als interessos de Hitler. Així Werner Fassbinder durant la seva El nucli de la faula és l’existència tat de falsar la natura atzarosa de les van creuar els Pirineus per salvar doncs, Petain va oferir a les frenètica vida artística. Una minisè- d’una realitat virtual generada per casualitats. la vida. Aquestes persones van organitzacions humanitàries la rie televisiva que, 37 anys després ordinador, creada i controlada per un Per desplegar els suggeriments i inaugurar els camps del sud de possibilitat d’entrar als camps de d’haver estat emesa, s’està tornant a institut governamental alemany. les especulacions interessants de la França. forma oficial, amb el seu suport. difondre després d’un procés acurat Simulacron 3 és una comunitat novel·la de Daniel F. Galouye, Fass- L’any següent, Hitler va entrar Aleshores, aquestes organitza- de restauració. Ara, l’editora espan- d’intel·ligències artificials amb binder no va necessitar de grans a París. Els feixistes francesos van cions es van veure immerses en un yola Avalon ha apostat per comercia- personalitats individuals creada per desplegaments de verbositat a l’estil pactar un armistici que els va dilema que les obligava a prendre litzar-la en una edició de dos discos. servir de mirall de la realitat nacio- de Matrix i només li va caldre expli- permetre mantenir la independèn- una decisió: acceptar el pacte i nal. L’objectiu és experimentar les citar els dubtes metafísics d’Stiller cia de la part del país que no havia entrar als camps significava Un futur proper solucions davant de determinats en algunes escenes fita. El perso- estat ocupada, la meitat sud, on es acceptar la seva existència, en Fassbinder es va basar en una problemes socials, estructurals o natge també és, al seu torn, una trobaven els camps. El nou govern canvi, refusar el pacte significava novel·la pionera de l’exploració de tecnològics, encara que, en el rere- figura atípica, un heroi vulnerable, va néixer sota la condició de no poder entrar-hi l’ajut. Ningú no les possibilitats de la realitat fons, resten les possibilitats semien- decidit a fer front a les manipula- col·laborar amb el Tercer Reich. volia que existissin els camps, però virtual, Simulacron 3, adaptada més devinatòries derivades de la com- cions, però –alhora– quasi vençut pel Pierre Laval en va ser el principal tampoc podien restar amb els lliurement a Nivel 13 i que va deixar prensió d’aquest microcosmos amb vertigen existencial que li provoca inspirador i va aconseguir que el braços creuats. El que van decidir alguna petja en la cèlebre Matrix. A una certa vida autònoma, però enfrontar-se a la possibilitat de la mariscal Petain el nomenés va ser acceptar el pacte amb Petain les seves mans, el projecte es va oberta a intervencions demiúrgiques seva inexistència. El resultat és molt president del Consell de Ministres, i entrar als camps, però per buidar- allunyar de les concessions a l’acció, del seu operador. Després de la mort estimulant. el juliol de 1940. Va ser seva los, per ajudar la gent a evadir-se. pròpies del cinema fantàstic desti- del cap científic del projecte en un Després de fer que ens qüestio- aquesta frase: “Desitjo la victòria L’ajut humanitari va quedar en nat a un públic massiu. L’autor accident estrany, aquest és substituït nem la seguretat de ser amos dels d’Alemanya perquè, sense això, el segon pla davant l’objectiu princi- d’Effi Briest va construir una mena per Fred Stiller, que es malfiarà de la nostres actes i assumim les limita- bolxevisme s’apoderarà de tota pal de buidar els camps. Van de thriller dramàtic que combina un mort de qui el va precedir mentre cions de les nostres percepcions Europa”. Irònicament, l’any 1945, decidir utilitzar les escletxes cert laconisme expositiu amb bloqueja els intents corruptes de (podem estar segurs de viure real- Laval va ser detingut a Barcelona legals i el propi joc del sistema per esclats d’emotivitat purament posar la tecnologia al servei d’una ment, de no formar part d’una per la policia franquista i entregat marejar la perdiu mentre, en fassbinderians i va situar l’acció en empresa interessada a fer prospec- subrealitat controlada per éssers que a la França de De Gaulle. secret, organitzaven fugues un món retrofuturista, ben proper a cions de mercat. ens transcendeixen?), Fassbinder Amb l’arribada dels nazis, el massives. D’aquesta manera, van la contemporaneïtat de l’espectador resol la trama amb un final bellíssim, desastre humanitari als camps de aconseguir alliberar milers i de 1973. Les limitacions pressupos- Angoixa existencial completament humà i visceral concentració es va desbordar. El milers de refugiades. tàries semblaven exigir aquesta Un dels eixos de l’obra és la possible després de tants diàlegs enrarits per col·laboracionisme suposava El dilema humanitari, actual- concepció estètica; van posar fre a instrumentalització dels grans les sospites, un esclat de naturalitat perseguir i internar les persones ment, contiuna essent el mateix i la temptació d’hiperestilitzar avenços científics en benefici d’un que contagia la joia de viure. que fossin sindicalistes, homose- cal resoldre’l amb la mateixa l’escenografia i van incitar el Estat o de l’empresa privada, que xuals, gitanes... i jueves. Sobretot coherència i valentia. Gaza és, director a picar l’ullet a les tradi- propulsa una trama de vigilàncies les jueves. Hitler va exigir que les irònicament, un cas paradigmàtic. cions del noir i del cabaret. En la creuades, amenaces velades i mesu- jueves dels camps francesos fossin Cal enviar-hi ajut, però sobretot cal narrativa visual, Fassbinder també raments de força als despatxos. Però FILMOGRAFIA deportades cap als camps ale- acabar amb el bloqueig. Fer una va superar les restriccions monetà- sobretot, El mundo conectado acaba Rainer Werner Fassbinder: El manys i va pactar amb Laval la cosa sense intentar l’altra és ries: partint d’una realització sent una mirada simbòlica al verti- mundo conectado (Avalon, 1973). xifra de 38.000 deportades. Però acceptar la massacre. televisiva, va desbordar el seu gen existencial que provoquen 22 • agenda directa DIRECTA 188

, agenda directa

BADALONA Dijous 17 de juny Homenatge a les persones represaliades Acte sobre la realitat de la dona palestina Diumenge 20 de juny pel franquisme i en defensa de la ruptura L'acte té una finalitat de sensibilitzar La conya marinera, Badalona glosa! sobre la realitat de la dona palestina que Durant tot el dia, al barri del manresà de amb la dictadura, però contrari a Garzón viu dins d’Israel i la de la dona palestina Badalona, se celebraran activitats de glosa que viu als territoris ocupats. 18h. Federa- i cançó improvisada. A les 17:30h. Taller BARCELONA, 18 de juny ció Catalana d'ONGs. C. Tàpies, 1-3 d’iniciació, a càrrec del Brillant i el Nen de l passeig del Born de Barcelona Organitza: Grup de voluntàries per Pales- Cal Jeneta. A les 19:30h. Cantada de glosa serà l'escenari, el divendres 18 de tina de l'SCI-Catalunya. amb l’actuació del Follonero de Molins i la Ejuny a les 19:30h., d'un acte Quarta Carlinada; i tot seguit, el Primer públic d'homenatge a les persones Dijous 17 de juny Concurs de Glosadors Novells. represaliades pel franquisme i en Presentació del llibre ‘Crisis y utopia Totes les activitats tindràn lloc a la defensa de la ruptura amb la dictadura. en el iglo XXI’ de Félix Rodrigo Mora placeta del Manresà (c. Murillo/Occitània). L'acte neix a partir del debat actual, Després de la presentació, tapes i bona Organitzen: Badaglosa i AV Manresà amb arran del procés obert contra el jutge música a la Kafeta de la Plataforma Veïnal la col·laboració del Cor de Carxofa Garzón, sobre la impunitat dels crims de Trinitat Vella. de la dictadura franquista i es proposa 19h. CSO La Gordíssima. C. Pons i Gallarza, 10. BARCELONA posar l'accent sobre la necessitat de reconèixer i fer justícia a les més de Divendres 18 de juny Jornades Europees d’Okupació 130.000 persones que van ser víctimes Presentació del llibre Els debats de la trobada se celebraran al de desaparicions i execucions extraju- ‘La maza y la cantera, juventud vasca, Centre Social Okupat Laforsa situat a l’Av. dicials durant el règim de Franco. L'acte represión y solidaridad’ de la Fama de Cornellà de Llobregat també vol denunciar qüestions latents Intervindran: Julen Arzuaga, Mikel Soto, Dijous 17 de juny com el fet que l'anomenada transició i Carmel Mayoral i David Fernàndez 10h. Presentació de les jornades els governs que l'han continuada no 19:30h. Ateneu La Torna, C. Sant Pere 10:30h. Presentació de col·lectius partici- han impulsat les exigències que esta- Màrtir, 37. pants. Breu repàs de l'aparició de l'okupa- bleix el dret internacional en la investi- Organitza: Ateneu Independentista La ció com a eina de lluita a cada país, canvis gació i la persecució dels crims contra Torna legals i context polític, possibles contac- la humanitat. tes amb les institucions i situació actual. Un altre dels propòsits de la denún- Divendres 18 de juny 14h. Menjador popular cia és subratllar l'analogia que manté Teatre: ‘Apuntes para una Rosa’ 17h. Debat: Canvis legislatius i interacció l'actual Audiència Nacional espanyola, Un recorregut apassionat de l’actriu Anna amb el poder on precisament exercia Garzón, amb l'antic Tribunal d'Ordre Públic franquista, en la mesura Bitrià pels escrits polítics i la vida de Rosa Divendres 18 de juny que ambdós tribunals han estat constituïts amb l'objectiu de la persecució política, tal com Luxemburg. 10h. Casos de resistència: diferents demostra, per exemple, l'actuació repressiva contra el periòdic basc Egunkaria. 20h. Cotxeres de Sants. C. Sants, 79. opcions de plantejar un desallotjament, L'acte comptarà amb les intervencions de l'historiador Josep Fontana; l'expres polític del Organitza: Lluita Internacionalista conseqüències legals i valoració de la franquisme i víctima de la tortura Josep Maria Pi Janeras; Begoña Casado, de l'Associació trajectòria de Maintzer Strasse (Berlín), Memòria contra la Tortura; Ermengol Gassiot, arqueòleg que ha participat en l'exhumació de Dissabte 19 de juny Euskal jai (Iruña), Ungdomshuset (Copen- diverses fosses d'assassinats pel feixisme, i Diego Paredes Manot, germà de Txiki, un dels Mercat d’intercanvi de Gràcia haguen), Hamsa (Bcn),Ateneu de kny cinc últims afusellats pel franquisme, el 27 de setembre de 1975. D’11 a 18h. a la plaça de la Virreina (Bcn), KM (Bcn) i Casablanca (Madrid). Durant l'homenatge, es llegirà el manifest signat per les nombroses persones i entitats Més info: www.intercanvis.net/Gracia 14h.Menjador popular que convoquen l'acte, amb l'acompanyament musical de La Portàtil FM. Organitza: Xaingra 17h. Debat: Estratègies i conseqüències legals Més informació i recollida d’adhesions col·lectives i individuals al bloc: Dissabte 19 de juny Dissabte 19 de juny fiimpunitatfranquisme.wordpress.com Festa de presentació de la revista 10h. Esmorzar popular a Vallcarca ‘Les Males Herbes’ 12h. Manifestació Fem dels nostres espais A partir de les 21:30h., concert amb Comitè una veritable amenaça 14h. Menjador popular 17.30h. Informació sobre el cas de l’Alfonso de Salut Pública + Dj’s+ cerveses siderals. (al metro Vallcarca) 16h.Xerrada- debat: Nous mètodes d'identi- i debat antirepressiu. 19h. Concert amb Heliogàbal. C. Ramón i Cajal, 80. Entrada 15h. Menjador popular ficació, a càrrec de Laia Serra. l’actuació de Ramon Muns, la Banda de lliure. Més info: Lluites locals: l’okupació com a eina 19h. Conclusions de les jornades. Parcs i Jardins i Pablo Gil. Després del lesmalesherbes.blogspot.com 18h. Bloc antidesenvolupista: lluita contra 21:30h. Kafeta: concert amb cantautors concert, mojitada popular per recaptar el TAV; Cabanyal: barri en lluita. 00h. Fi de les jornades, ens trobem al fons pel Grup Suport a l’Alfonso. Tots els Dilluns 21 de juny 19h. Bloc anticarcerari: l’okupació a la carrer! actes se celebraran al locals de CGT, Via Mercat d’intercanvi a la Marina lluita contra les presons; Rescat. Laietana 18, 9a planta. De 18 a 21h. a la plaça Marina (al costat del 20:30h. Presentació del projecte Squat.net Dijous 17 de juny Més informació: pg. de la Zona Franca) Diumenge 20 de juny Jornada antirepressiva: alfonsolliure.blogspot.com Més informació: intercanvi@entitatsdela- 11h. Xerrada-debat: Sistemes de control Llibertat Alfonso, 3 anys de presó Organitzen: Males herbes i Secretaria de marina.org social, a càrrec de David Fernàndez. per defensar-se d’una agressió Formació F.L. de CGT Barcelona Organitza: Entitats de la Marina

> CANVIAR • COMPARTIR • PROJECTAR > EL TEMPS Envia’ns el teu anunci, màxim 15 paraules, amb el teu correu o contacte a: [email protected] DIJOUS 17 DIVENDRES 18 DISSABTE 19 Partits i patxangas futbole- classes de 3DMax amb Vray. CONTACTE: Almudena La zona Els vents del L’ambient ras: si us falta gent per ju- CONTACTE: Nil [email protected] d’inestabili- nord seran assolellat es gar, hem creat una comuni- [email protected] tat atmosfè- els predomi- consolidarà, tat per posar en contacte les Busquem persones interessa- rica que ens nants i els però les tem- persones aficionades. CON- Des de l'Associació Catalana des a crear un Food not ha afectat termòmetres peratures TACTE: www.falta1.com de Brigadistes hem iniciat Bombs a Gavà/Viladecans. durant els últims dies ja remuntaran durant les d’estiu encara no arribaran. una campanya de recollida Volem reciclar aliments s’allunya cap a Itàlia. hores diürnes. Les nits Les mínimes continuaran Canvi rentadora gairebé no- de llibres per Nicaragua, si vegans i servir-los gratis. Quedaran núvols al nord. continuaran fresques. per sota dels 20 graus. va per alguna cosa que em vols fer alguna aportació CONTACTE: pugui interessar. Barcelona. CONTACTE: [email protected] DIUMENGE 20 DILLUNS 21 DIMARTS 22 CONTACTE: Jose, 656 315 413 [email protected] L’anticicló a Durant les Durant el Projecte Lo Sbarco: viatge les Illes nits, a les migdia, el Ofereixo el meu estudi de Projecte educatiu Submarí amb vaixell de Barcelona a Britàniques fondalades mercuri grabació a Barcelona, Lila: busquem grups de músi- Gènova el 25 de juny per continuarà de les valls remuntarà serveis de tàcnic de so en ca i animació per col·laborar protestar per la situació empenyent pirinenques, una mica, mescla i mastering, o el 23 de juny (Sant Joan) en política i social a Itàlia i a aire fresc continental sobre la temperatura es pot però el valor dels 30 graus classes bàsiques sobre una festa de suport al projec- Europa. la mediterrània. Sol de dia i apropar als zero graus. de màxima serà difícil de l’esmentat, a canvi de te a Vinyols (Tarragona). CONTACTE: www.losbarco.org ambient fresc de nit. Costarà que arribi l’estiu. veure als punts més càlids.

Envieu les vostres convocatòries amb una setmana d’antelació • • 16 de juny de 2010 agenda directa • 23

, agenda directa

Dilluns 21 de juny + Up Yours + Sangre de Barrio Sopador vegà Jornades solidàries amb 23h. Cotton Club. Ctra Vall D'Aran Km 0,7 Sopador benèfic per a les encausades de la l'okupació forestal contra la MAT guerra social a Xile. Es mostraran vídeos i Dilluns 21 de juny hi haurà una xerrada sobre la situació GIRONA, 16 i 18 de juny i 2 de juliol Taula rodona: ‘La prohibició és el camí actual dels conflictes socials. cap a la llibertat de les dones ?’ 20:30h. CSO La Otra Carbonería a lluita contra la línia elèctrica Debat sobre la prohibició de l’ús del vel C. Urgell 30. de Molt Alta Tensió (MAT) integral (burca, nicab) als espais munici- Lcontinua després del desallotja- pals de Lleida Dimarts 22 de juny ment, el mes de març passat, del bosc 20h. La Maranya. C. Parc, 13. Acte inaugural de la 8a Escola ocupat a Sant Hilari Sacalm i després Organitza: CSA La Maranya d’Estiu d’Attac-Catalunya que nou persones hagin estat encau- a càrrec de Juan López Uralde sades per participar a l'acció. El 19h. Casa Elizalde. C. València, 302. dimecres 16 de juny, comencen unes jornades de solidaritat amb l'ocupa- Dimecres 23 de juny ció forestal al CSO Kan Kolmo i el Festa del solstici d'estiu a la plaça d'Osca CSO Kan Rusk de Girona. Revetlla popular a partir de les 21h. a la El dimecres 16, hi haurà una plaça d'Osca de Sants. Arribada de la xerrada de Félix Rodrigo Mora sobre flama del Canigó, sopar de revetlla, coca i industrialització i progrés i, després, cava, espectacle dels Diables de sants i un concert de la cantautora de punxadiscos. Girona Lakaste, música lleugera. El Organitza: Casal independentista de Sants divendres 18, també a Kan Kolomo, se Jaume Compte celebrarà un concert punk amb els grups Provisional i A Jako Pako. El divendres 2 de juliol, la jornada es MATARÓ trasllada a Kan Rusk, on es farà un xerrada de Miquel Amorós i un Dissabte, 19 de juny concert de Muerdo (Múrcia) i Folié a Mercat d'intercanvi Trois, grup de hip-hop de Madrid. A partir de les 17h. al pati de Can Marchal Pots trobar tota la informació de les Més informació: www.mercat.sopadepe- jornades al blog: dres.org desdelsboscos.blogspot.com Organitza: HackLab Nomada

Dimecres 23 dejuny REUS Revetlla popular a la Colònia Castells GRANOLLERS l'Hospitalet, creada recentment, convoca 20h. Sopar, música i foguera a fer concentracions cada dimarts a les Dimecres 23 de juny Carrer Entença Centenari de la CNT, 12h. davant l'Ajuntament de l'Hospitalet i Festes de les Barraques 2010 (entre Montnegre i Taquígraf Serra) cent anys de lluita obrera a celebrar assemblees. Concert amb Kayo Malayo + Che Sudaka + Dijous 24 de juny: De l’1 al 28 de juny, exposició Vivir la També cada dimarts, a les 18:30h. a Muyayo Riff + Xeic ! Actuacions del 21h. Cinema a la fresca amb el documen- utopia 1910-2010 l'Associació de Veïns i Veïnes Sant Josep festival Fes-Tour dintre de les festes de les tal: Morir de dia, de Laia Manresa i Sergi Dijous 17 de juny al carrer Ebre, núm. 18 Barraques 2010. De 21 a 7 de la matinada Dies (en homenatge a Joaquim Jordà). 21:30h. Concert Centenari CNT Free-Jazz (metro Can Serra). al Parc del Roquís. Més info: www.barra- Organitza: Assemblea Salvem La Colònia Session amb Albert Marques Trio, dins el Més info: [email protected] ques.org 20è Festival de Jazz de Granollers. Organitza: Coordinadora de Barraques de BLANES Dissabte 19 de juny Dissabte 19 de juny Reus 18h. Xerrada-debat: Pensament i movi- Concert amb Okambatá Dissabte 19 de juny ment llibertari avui, amb Miquel Amorós i Okambatá es una agrupació folklòrica RIPOLL Debat sobre participació ciutadana i Manel Aisa. cubana que fa un recorregut pels cants 20h. Casa de la Cultura. C. Anselm Clavé, 7 Tots els actes al Restautant-Llibreria yorubas corresponents a les tres variants Dissabte 19 de juny Organitza: CUP de Blanes Anònims, C. Miquel Ricomà, 57. Més info: de la rumba: Yambú, Columbia i Gua- Jornada ‘Anem al Riu 2010’ assllivo.blogspot.com guancó. A partir de les 11h., amb una baixada en EL MASNOU Organitza: Assemblea Llibertària Vallès 22:30h. Sala Salamandra 2. barques pel riu Ter, se celebrara aquesta Oriental Av. Carrilet, 301. jornada plena d’activitats. A les 13h. es Diumenge 20 de juny presentarà l’informe L’Estat dels rius del Mercat d'intercanvi L’HOSPITALET DE LLOBREGAT LLEIDA Ripollès i haurà un dinar popular. Més De 15 a 19h. Plaça Marcel·lina Monteys info: www.gdter.org Organitza: Grup de Consum Responsable Assemblea d'aturats i aturades Divendres 18 de juny Organitza: Grup de defensa del Ter i Cistella Verda L’Assemblea de d'aturats i aturades de Concert amb Oi! The Arrase entitats de la comarca

Concert per un Ateneu Llibertari a Sant Andreu > MANIFESTACIONS • CONVOCATÒRIES BARCELONA, Divendres 18 de juny 22h. La Farinera del Clot, Gran Via 837

l propòsit de crear un Ateneu Llibertari a ESant Andreu de Palomar continua amb iniciatives com el concert que el divendres 18 se celebrarà al Centre Cultural La Farinera del Clot. El rock and roll enèrgic serà el protagonista de la nit, amb l'actuació dels grups Tollen- do (myspace.com/tollendo) i Els Surfing Sirles (myspa- BARCELONA, Dissabte 19 de juny ce.com/surfingsirles). No t'ho pensis més, la Manifestació per la defensa dels espais alliberats bona música i la diversió estaran assegurades en aquesta vetllada, amb unes condicions 12h. Avinguda de Vallcarca, al costat de l’estació de metro. immillorables: tres eurets amb consumició inclosa. Visca l’Ateneu! Fem dels nostres espais una veritable amenaça!

• [email protected] LA INDIRECTA . L’ENTREVISTA . LA COLUMNA

Laua Arau VIDEOPERIODISTA I ACTIVISTA DE L’ONG CULTURA, PAZ Y SOLIDARIDAD Temptacions i contradiccions

“Tot i haver perdut nou Jaume Barrull i Castellví [email protected]

istòricament, el principi que companys, no els donarem el considera amic l’adversari de Hl’enemic ha guiat moltes estratègies polítiques. Un triangle d’amor i odi que construeix, massa gust de veure’ns esfondrats” sovint, aliances forçades abocades al fracàs. Els EUA van aplicar aquesta ALBERT GARCIA lògica durant la guerra freda i Hi ha més de 100.000 iranians l’esperit islàmic que van revifar per i iranianes disposades a viatjar parar els peus bolxevics s’ha conver- cap a Gaza per trencar el blo- tit en un incendi incontrolable que queig i, aquesta setmana, està parla d’arrasar l’Occident infidel. previst que dos vaixells carre- D’altra banda, els nord-americans ho gats d’ajuda humanitària es han aprofitat per ressuscitar la dirigeixin des de l’Iran cap a la teoria de l’enemic global i reforçar Franja. El govern israelià no ha les seves paranoies interessades. pogut evitar l’efecte dòmino de Però a mi, que sobre un mapamundi la solidaritat després de l’as- visc en l’oasi capitalista que té la salt de l’armada contra la Coca-Cola com a símbol de l’Oest Flotilla, que duia 500 activistes lliure (comentari irònic de Balowski i 10.000 tones d’ajuda humani- a la sèrie Els Joves), els comunistes i tària a bord. Laura Arau, junta- les seves revolucions caribenyes em ment amb Manuel Tapial, despertaven més solidaritat que els viatjava al ‘Mavi Marmara’, el barbuts integristes d’Al-Qaeda. Que vaixell que va patir l’atac i on siguin enemics de l’imperialisme van ser assassinades nou ianqui ja no és prou argument per activistes de Turquia. simpatitzar amb aquesta gent. Aquesta contradicció, en certa Gemma Garcia manera, és traduïble a les miserables [email protected] i perilloses disputes sobre el burca a casa nostra, on ajuntaments com el n quin moment vas decidir embarcar-te a la Flotilla de la Lli- Ebertat? lliteres i cadires de rodes fins a mate- gues d’aigua que intentava evitar que calia hauria d’haver obert el cas i no Hem de situar Va ser arran de participar a la Marxa rial hospitalari. Sento una impotència els militars s’hi enfilessin. Vam deci- ho ha fet. No és d’estranyar que no per la Llibertat de Gaza, a finals de bestial. dir pujar més amunt perquè crèiem hagin mogut un dit pel conflicte. els integristes, 2009. Allà, vam establir contactes El vostre material, també se’l van que era més segur, però van arribar els Ha calgut l’assassinat de nou activis- internacionals, com una parella truca quedar? helicòpters i van començar a baixar tes perquè l’atenció pública es fixés de creu o lluna, de l’organització Humanitarian Relief Sí, l’únic que s’ha salvat és el material soldats. Hi havia un grup de gent que en el que succeeix a Gaza i, tot i així, Foundation (IHH en anglès, Insani gravat fins a Antalya (Turquia), la resistia perquè ja havien perdut dos s’ha fet més cas a l’espectacularitat junts a l’altra banda Yardim Vakfi en turc), que ens va darrera parada del vaixell, perquè ho companys. Entenc que qualsevol per- de l’assalt que no pas al bloqueig que explicar que es volia trencar el blo- vam enviar. La resta, és a dir, cintes, la sona, davant d’uns fets com aquests, pateix Gaza. És decebedor? de la barricada queig per mar i ens van convidar a càmera de vídeo, la microfonia, l’ordi- pot respondre amagant l’ala o resis- Sí, però això és el que intenta Israel. viatjar amb la Flotilla. Com que ja nador i els dispositius que portàvem tint. No saps si vindran a matar tot- Hem trobat periodistes molt sensibles ideològica havíem estat gravant a la Marxa, ens per si fallava Internet, no ho hem hom i si seràs la propera. Gairebé no al tema, però trobem a faltar que es van demanar que hi anéssim amb la pogut recuperar. L’únic que hem recu- vam tenir temps ni de sentir por. Vam parli del conflicte. L’altre dia, vaig de Lleida ja n’han prohibit l’ús i han càmera. perat són les maletes de roba comple- decidir posar-nos a la sala de premsa anar a una ràdio local on hi havia una trencat un tabú de conseqüències Abans d’embarcar al Mavi Marmara, tament buides. A Istambul, vam arri- quan ja hi havia soldats dins el vaixell escola i els estudiants sabien què imprevisibles. No tinc gaire clar què vas contemplar la possibilitat d’un bar a veure càmeres completament i, pel camí, vam trobar ferits. Conti- m’havia passat, però no el perquè. Em s’hauria de fer, però quan vas pel atac com el que va dur a terme Israel? destrossades. Quan estàvem segres- nuaven disparant... va preocupar, més encara perquè tor- carrer a mig agost i veus una dona No, però abans de pujar al vaixell i con- tats a la Flotilla i vaig anar al lavabo, Després de la Flotilla, s’ha obert el nava d’una xerrada a un institut que tapada de dalt a baix i guants, amb la siderant les notícies del govern israe- vaig veure totes les maletes obertes, la pas de Rafah amb Egipte i el govern treballava amb llibres de l’editorial mirada amagada rere una reixa, us lià, que amenaçava d’atacar, el Manu roba tirada i soldats trepitjant càme- israelià ha anunciat que permetrà el Santillana on no apareix Palestina. prometo que provoca sentiments em va dir que fos conscient que podia res de fotos compactes. Un odi i una pas de galetes, sucs i refrescos. Creus Entre tots estem fent poc, però crec indefinibles. En tot cas, els més acabar malament, perquè les amena- maldat que em van impressionar. Ja que es tracta d’una mesura per alleu- que ha arribat el moment de mobilit- bel·ligerants amb aquesta qüestió ces eren clares. Vaig pensar que ens m’havia impressionat veure la gent gerir la pressió internacional des- zar-nos de veritat. Tot i la duresa d’ha- són aquells que ho aprofiten com a podien arribar a aturar o desviar el àrab i fosca de pell lligada amb brides prés de l’atac? ver perdut nou companys, no els dona- cavall troià per atacar tot el col·lectiu trajecte; contemplava el risc de deten- de plàstic a les mans i agenollada a Possiblement, siguin mesures per rem el gust de veure’ns esfondrats. Si d’immigrants àrabs i musulmans, ció tot i estar en aigües internacio- terra. Són imatges que no pots oblidar. suavitzar les accions comeses per els palestins han aguantat 62 anys i emparant-se cínicament en l’allibera- nals, però no em podia imaginar que Què recordes de l’assalt? Israel. Egipte ha obert Rafah i això deu encara no han caigut ni ho faran, ment de la dona. Una gent, la dreta arribarien a disparar i menys a matar Van passar dues hores fins que l’exèr- tenir relació amb la flota. Pels pales- nosaltres tampoc. Hem aconseguit política i el catolicisme ranci, que persones. cit no va aconseguir prendre el control tins, però, aquesta mesura no és im- obrir els ulls a la població civil i espe- s’han passat la vida regulant, repri- El que sí que contemplava la Flotilla del vaixell, però la sensació és de deu portant. L’important és que obrin les rem que, amb la pressió, els governs mint i condemnant, per exemple, les era poder resistir tres mesos a altra minuts. Va ser tot molt ràpid i ens fronteres, que els malalts puguin anar comencin a actuar. faldilles que deixen els genolls al mar. costa ordenar els esdeveniments. a operar-se fora... Nosaltres portàvem Quins són els propers passos? descobert. Ara bé, jo no penso posar- Sí, la Flotilla anava carregada amb Recordo que eren les 10 de la nit quan ciment per construir cases i escoles, Posarem totes les denúncies possibles me al costat de certs imams, els menjar per passar tres mesos al mar, vam divisar els tres vaixells de l’exèr- cadires de rodes, aparells de diàlisi... als màxims culpables de la massacre quals són a l’alçada de l’església més fet que indica que IHH no s’imaginava cit de lluny i tothom es va posar el sal- Els nostres governs han fet molt poc. al Mavi Mármara. La intenció és que, retrògrada, només perquè la dreta que poguessin atacar amb la violència vavides. En aquell moment, vam deci- Estem indignats amb el govern espan- des d’un port de l’Estat espanyol, a po- que sempre hem combatut els extrema amb què ho van fer. El que jo dir penjar un vídeo com a crit d’auxili, yol; se’ls va demanar intermediació der ser el de Barcelona, surti un vai- declara la guerra santa. No hem de contemplava, doncs, era estar tres pensant que tindria repercussions abans de marxar amb la Flotilla per- xell amb bandera espanyola per tren- caure al seu parany, perquè ens mesos a alta mar fins que ens deixes- diplomàtiques. Vaig tombar-me fins què les Nacions Unides revisessin els car el bloqueig a Gaza. Hem contactat abocarà a buscar aliances on només sin passar o hi intervenguessin els que vaig sentir les corredisses. Deien vaixells, ja que semblava que les mer- amb molta gent, fins i tot amb tripu- hi trobarem intolerància. Hem de governs. Finalment, tot el material i el que catorze llanxes ens envoltaven i hi caderies que dúiem eren el problema, i lants de vaixell que s’han ofert per situar els integristes, siguin de creu menjar que dúiem es troba al port havia helicòpters. Vam començar a el govern espanyol no va moure un dit. navegar amb nosaltres. També volem o lluna, junts a l’altra banda de la israelià d’Ashdod i he trobat fotogra- gravar i vam sentir trets que, primera- És més, hem tornat i no hem rebut ni continuar fent el que fèiem: treballar barricada ideològica perquè en el fies per Internet on es veia tota la ment, vam pensar que eren de fogueig. una trucada. Pel fet de ser ciutadans en cooperació amb els camps del refu- fons, aquests fanàtics, són tots càrrega destrossada per Israel. Des de A la planta, vam veure gent amb màne- espanyols i haver patit un atac, la fis- giats palestins del Líban. iguals.