País Basc: Punt I Seguit

80 Vint anys del ‘procés de pau’ Michael Albert Qui vol que no mori “Cal subvertir l’actual el conflicte palestí? divisió del treball” Quaderns d’Illacrua A FONS PÀGINES 1 a 3 MIRALLS | ENTREVISTA PÀGINES 4 i 5 SETMANARI DE COMUNICACIÓ d N247 26 d’octubre de 2011 DIRECTA www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros País Basc: punt i seguit ESTIRANT DEL FIL • PÀGINES 2 a 5 HISTÒRIC COMUNICAT D’ETA AVALAT PER LA COMUNITAT EL DIA DESPRÉS: RECONSTRUIR EL EL NEGOCI DE LA SEGURETAT ANUNCIANT “EL CESSAMENT INTERNACIONAL, S’OBRE UN NOU TEIXIT SOCIAL I LA MEMÒRIA RERE UN PRIVADA, VINCULAT ALS MAYOR DEFINITIU” DE LA LLUITA ARMADA TEMPS POLÍTIC I SOCIAL AL PAÍS BASC ENFRONTAMENT AMB 1.300 MORTS OREJA, TAMBÉ S’ACABA El 22 d’octubre desenes de milers de persones van sortir als carrers de Bilbao per exigir que en el nou escenari es legalitzi l’esquerra abertzale i s’acostin presos i preses al País Basc 260 famílies denuncien La lògica de la guerra La cançó necessària la manca a la revolta líbia arriba a Granollers RODA EL MÓN • PÀGINA 15 clarissin els crims de Gaddafi. EXPRESSIONS • PÀGINA 18 això es visualitzarà sobre un Vuit mesos després, el dictador escenari el 29 d’octubre dins el d’escoles na convocatòria de mani- va acabar demanant clemència ormen part d’un nou movi- Cicle de Cants i Autors. Són Ufestacions va obrir un nou durant la seva captura. La re- Fment musical que ha reno- Cesk Freixas, Meritxell Gené, bressol cicle a Líbia, el febrer de 2011. volta ha acabat atenent la lògi- vat la cançó protesta dels Països Andreu Valor, Jordi Montañez, Les protestes volien que s’a- ca d’una guerra. Catalans. Per primera vegada, Pau Alabajos i Josep Romeu. AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 9 2 • estirant del fil DIRECTA 247 • , estirant del fil PAÍS BASC • NOU CICLE POLÍTIC I SOCIAL CAP A UNA SOLUCIÓ JUSTA I DURADORA L’hora del País Basc ETA anuncia el cessament definitiu de la lluita armada en un comunicat històric David Fernàndez [email protected] maia da asiera. La vella dita e- uskalduna –el final és el prin- Acipi– anuncia, des de la set- mana passada, l’hora del País Basc. Un nou escenari que dóna per supe- rat un cicle de confrontació armada de 40 anys amb un balanç total de 1.300 víctimes mortals i que ha determinat la política basca i espanyola des de la fi de la dictadura. Els factors que han dut a aquest escenari, covat a foc lent des del col·lapse de l’any 2007, qualificat d’històric per la pràctica totalitat de les forces polítiques basques i que ha tingut un ampli ressò internacional, són múltiples. La implicació de la comunitat internacional per a una resolució pacífica i dialogada al País Basc, condensada el dilluns 24 d’octubre a la conferència que es va fer al Palau d’Aiete de Sant Sebastià, El nou procés resolutiu és el tercer intent negociador Milers de persones recorren Bilbao el 22 d’octubre per reclamar solucions per al País Basc dels darrers tretze tat i la irreversibilitat, es va materia- la Unió Europea i un escenari desco- Tercer intent negociador l’esquerra abertzale, sorgida d’un anys rere l’aposta litzar en la resolució Zutik Euskal negut fins ara. Un conflicte, però, on El nou procés resolutiu és el tercer llarg procés de debat intern entre les Herria. A aquests factors, cal afegir- el mapa dels sofriments –de tots els intent negociador dels darrers 8.000 persones que composen la de Lizarra-Garazi hi la mobilització i implicació de la sofriments– arrossega un balanç de tretze anys rere l’aposta de Liza- seva militància. Del debat de la majoria social basca, les noves con- 829 persones mortes, 2.596 perso- rra-Garazi (1998), les converses ponència Clarificant la fase política ha estat una peça clau. Una dinà- dicions generades i la col·laboració nes ferides i 3.391 accions per part fracassades amb l’executiu d’Az- i l’estratègia, en va sorgir la ponèn- mica d’internacionalització del con- entre diferents sensibilitats socio- d’ETA. I que deixa un altre balanç nar a Suïssa (2001) i el darrer pro- cia Zutik Euskal Herria, que recla- flicte a la qual cal afegir la tasca cab- polítiques. mortal, absolutament silenciat i cés de negociació frustrat amb l’e- mava l’activació popular com a dal del Grup de Contacte, coordinat Des del dijous 20 d’octubre, a- desconegut per a la majoria de la xecutiu socialista de Rodriguez motor del canvi polític i social per pel sud-africà Brian Currin, per veri- quests esforços i sinergies tenen un societat catalana i espanyola: les Zapatero durant l’any 2006, que va avançar cap a l’autodeterminació. ficar l’alto el foc d’ETA, malgrat el no comunicat històric d’ETA damunt la 474 persones de l’altre bàndol que a estar a punt d’esdevenir irrever- Aquella aposta es va traduir, pràcti- reconeixement del govern espanyol. taula, on l’organització, rere 53 anys van morir a conseqüència directa de sible en el marc de la Declaració cament de seguida, en els acords La declaració de la Conferència d’A- de lluita armada, anuncia “el cessa- les diferents fesomies de la violèn- d’Anoeta (2004) i les converses de Lortu Arte (acord preferent amb E- iete –que advoca per un diàleg reso- ment definitiu” de la seva activitat cia institucional. També s’hi han d’a- Loiola, que van asseure en una usko Alkartasuna per aglutinar un lutiu sobre les conseqüències del armada. Una decisió que amplia la fegir les 1.012 persones ferides, les mateixa taula PNB, PSE i Batasu- pol sobiranista) i en l’Acord de Ger- conflicte i s’ofereix per a una moni- suspensió d’activitats ofensives i de 1.037 accions de guerra bruta contra na a la recerca d’un acord. nika per un escenari de Pau i Solu- torització internacional– es retroali- cobrament de l’impost revolucio- l’esquerra abertzale i un saldo El fet diferencial determinant, cions Democràtiques. Un acord sig- menta directament amb l’aposta per nari vigent des del setembre de 2010 repressiu gebrador: 30.000 deten- singular i qualitatiu que ha marcat nat per diferents forces polítiques i les vies polítiques de l’esquerra i que han suposat el principi de la fi cions, 16.000 empresonaments i el procés actual ha estat, però, l’a- socials, que el dissabte 22 van reu- abertzale que, des de la unilaterali- del darrer conflicte armat en el si de 7.000 persones torturades. posta “unilateral i irreversible” de nir, a Bilbao, una de les manifesta- MORTS És el nombre de PER PART D’ETA MORTS És el balanç exhaustiu de Mapa persones mortes arran les persones assassinades per les 829de l’activitat armada d’E- 3.391 474forces i cossos policials de l’Estat (in)acabat TA des de la seva primera acció mortal, el ACCIONS ARMADES És el i per les trames de guerra bruta: 130 eren militants del sofriment 7 de juny de 1968, contra el guàrdia civil nombre d’atemptats i ac- d’organitzacions armades. De les dades, sobresur- José Pardines, fins a l’atemptat a Calvià 2.596 cions reivindicades per ten les morts causades per grups ultres parapoli- Violències i vulneracions del 30 de juliol de 2009, on van morir dos PERSONES FERIDES És el Euskadi ta Askatasuna, cials (en són 86 – i dues persones desaparegudes) i del dret a la vida i a la guàrdies civils. El març de 2010, en un nombre de gent ferida en el nom complet de la qual registrades en manifestacions (36) o en controls tiroteig fortuït, un agent de la gendarme- els atemptats comesos és Organització Socialis- de carretera (21). Durant el govern de Felipe Gonzá- integritat física i psíquica ria francesa va resultar mort. El 59% de per ETA durant 43 anys ta Revolucionària Basca lez, es van produir un terç de les morts i, de la xifra FONTS: Mapa inacabado del sufrimiento (Sabino Ormazabal), Ministeri de l’Interior, Govern Basc, Fundació Euskal les víctimes han estat militars i policies. de lluita armada. d’Alliberament Nacional. total, 119 van ser a mans de la Guàrdia Civil. Memòria, Aztiker i Torturaren Aurkako Taldea (TAT). • 26 d’octubre de 2011 estirant del fil • 3 > 20 d’octubre de 2011. Data per a l’hemeroteca. El comunicat d’ETA, remès als diaris bascos 'Gara' i Berria’ en for- mat usb, anunciava la decisió històrica de cessar en la lluita armada. El periodista basc Iñaki Lekuona, sintèticament, ha escrit que “el nus armat s’acaba de desllorigar i, amb ell, és d’esperar, el penitenciari; el polític es desfarà amb molta voluntat i el social necessitarà de molta veritat”. Sigui com sigui, un nou temps polític i social –fins ara desconegut– anuncia la fi del darrer conflicte armat en el si de la UE i d’una resolució dialogada en claus democràtiques. , estirant del fil cions més grans registrades a la PAÍS BASC • EL DARRER ESTAT D’EXCEPCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA capital biscaïna: milers i milers de persones –més de 50.000 segons el recompte efectuat per Gara– van El ‘forat negre’ de la dècada antiterrorista recórrer el centre de la ciutat per mostrar que Euskal Herria anhela Zapatero, Rubalcaba i Rajoy anuncien “la victòria d’un estat de dret” que es va esvair i una solució on la clau la tingui la ciutadania. deteriorar des de 1998 per combatre el projecte polític de l’esquerra ‘abertzale’ I molt més recentment, en l’è- David Fernàndez ARXIU PEDRO CARRERO comandament del museu dels hor- xit municipal de Bildu, esdevin- [email protected] rors d’Intxaurrondo: dels 75 anys guda primera força municipalista de presó a què va ser condemnat a la Comunitat Autònoma Basca.

Load more