País Basc: Punt I Seguit

80 Vint anys del ‘procés de pau’ Michael Albert Qui vol que no mori “Cal subvertir l’actual el conflicte palestí? divisió del treball” Quaderns d’Illacrua A FONS PÀGINES 1 a 3 MIRALLS | ENTREVISTA PÀGINES 4 i 5

SETMANARI DE COMUNICACIÓ

d N247 26 d’octubre de 2011 DIRECTA www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros País Basc: punt i seguit ESTIRANT DEL FIL • PÀGINES 2 a 5 HISTÒRIC COMUNICAT D’ETA AVALAT PER LA COMUNITAT EL DIA DESPRÉS: RECONSTRUIR EL EL NEGOCI DE LA SEGURETAT ANUNCIANT “EL CESSAMENT INTERNACIONAL, S’OBRE UN NOU TEIXIT SOCIAL I LA MEMÒRIA RERE UN PRIVADA, VINCULAT ALS MAYOR DEFINITIU” DE LA LLUITA ARMADA TEMPS POLÍTIC I SOCIAL AL PAÍS BASC ENFRONTAMENT AMB 1.300 MORTS OREJA, TAMBÉ S’ACABA

El 22 d’octubre desenes de milers de persones van sortir als carrers de Bilbao per exigir que en el nou escenari es legalitzi l’esquerra abertzale i s’acostin presos i preses al País Basc

260 famílies denuncien La lògica de la guerra La cançó necessària la manca a la revolta líbia arriba a Granollers RODA EL MÓN • PÀGINA 15 clarissin els crims de Gaddafi. EXPRESSIONS • PÀGINA 18 això es visualitzarà sobre un Vuit mesos després, el dictador escenari el 29 d’octubre dins el d’escoles na convocatòria de mani- va acabar demanant clemència ormen part d’un nou movi- Cicle de Cants i Autors. Són Ufestacions va obrir un nou durant la seva captura. La re- Fment musical que ha reno- Cesk Freixas, Meritxell Gené, bressol cicle a Líbia, el febrer de 2011. volta ha acabat atenent la lògi- vat la cançó protesta dels Països Andreu Valor, Jordi Montañez, Les protestes volien que s’a- ca d’una guerra. Catalans. Per primera vegada, Pau Alabajos i Josep Romeu. AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 9 2 • estirant del fil DIRECTA 247 •

, estirant del fil

PAÍS BASC • NOU CICLE POLÍTIC I SOCIAL CAP A UNA SOLUCIÓ JUSTA I DURADORA L’hora del País Basc ETA anuncia el cessament definitiu de la lluita armada en un comunicat històric David Fernàndez [email protected]

maia da asiera. La vella dita e- uskalduna –el final és el prin- Acipi– anuncia, des de la setmana passada, l’hora del País Basc. Un nou escenari que dóna per superat un cicle de confrontació armada de 40 anys amb un balanç total de 1.300 víctimes mortals i que ha determinat la política basca i espanyola des de la fi de la dictadura. Els factors que han dut a aquest escenari, covat a foc lent des del col·lapse de l’any 2007, qualificat d’històric per la pràctica totalitat de les forces polítiques basques i que ha tingut un ampli ressò internacional, són múltiples. La implicació de la comunitat internacional per a una resolució pacífica i dialogada al País Basc, condensada el dilluns 24 d’octubre a la conferència que es va fer al Palau d’Aiete de Sant Sebastià, El nou procés resolutiu és el tercer intent negociador Milers de persones recorren Bilbao el 22 d’octubre per reclamar solucions per al País Basc dels darrers tretze tat i la irreversibilitat, es va materia- la Unió Europea i un escenari desco- Tercer intent negociador l’esquerra abertzale, sorgida d’un anys rere l’aposta litzar en la resolució Zutik Euskal negut fins ara. Un conflicte, però, on El nou procés resolutiu és el tercer llarg procés de debat intern entre les Herria. A aquests factors, cal afegir- el mapa dels sofriments –de tots els intent negociador dels darrers 8.000 persones que composen la de Lizarra-Garazi hi la mobilització i implicació de la sofriments– arrossega un balanç de tretze anys rere l’aposta de Liza- seva militància. Del debat de la majoria social basca, les noves con- 829 persones mortes, 2.596 perso- rra-Garazi (1998), les converses ponència Clarificant la fase política ha estat una peça clau. Una dinà- dicions generades i la col·laboració nes ferides i 3.391 accions per part fracassades amb l’executiu d’Az- i l’estratègia, en va sorgir la ponèn- mica d’internacionalització del con- entre diferents sensibilitats socio- d’ETA. I que deixa un altre balanç nar a Suïssa (2001) i el darrer pro- cia Zutik Euskal Herria, que recla- flicte a la qual cal afegir la tasca cab- polítiques. mortal, absolutament silenciat i cés de negociació frustrat amb l’e- mava l’activació popular com a dal del Grup de Contacte, coordinat Des del dijous 20 d’octubre, a- desconegut per a la majoria de la xecutiu socialista de Rodriguez motor del canvi polític i social per pel sud-africà Brian Currin, per veri- quests esforços i sinergies tenen un societat catalana i espanyola: les Zapatero durant l’any 2006, que va avançar cap a l’autodeterminació. ficar l’alto el foc d’ETA, malgrat el no comunicat històric d’ETA damunt la 474 persones de l’altre bàndol que a estar a punt d’esdevenir irrever- Aquella aposta es va traduir, pràcti- reconeixement del govern espanyol. taula, on l’organització, rere 53 anys van morir a conseqüència directa de sible en el marc de la Declaració cament de seguida, en els acords La declaració de la Conferència d’A- de lluita armada, anuncia “el cessa- les diferents fesomies de la violèn- d’Anoeta (2004) i les converses de Lortu Arte (acord preferent amb E- iete –que advoca per un diàleg reso- ment definitiu” de la seva activitat cia institucional. També s’hi han d’a- Loiola, que van asseure en una usko Alkartasuna per aglutinar un lutiu sobre les conseqüències del armada. Una decisió que amplia la fegir les 1.012 persones ferides, les mateixa taula PNB, PSE i Batasu- pol sobiranista) i en l’Acord de Ger- conflicte i s’ofereix per a una moni- suspensió d’activitats ofensives i de 1.037 accions de guerra bruta contra na a la recerca d’un acord. nika per un escenari de Pau i Solu- torització internacional– es retroali- cobrament de l’impost revolucio- l’esquerra abertzale i un saldo El fet diferencial determinant, cions Democràtiques. Un acord sig- menta directament amb l’aposta per nari vigent des del setembre de 2010 repressiu gebrador: 30.000 deten- singular i qualitatiu que ha marcat nat per diferents forces polítiques i les vies polítiques de l’esquerra i que han suposat el principi de la fi cions, 16.000 empresonaments i el procés actual ha estat, però, l’a- socials, que el dissabte 22 van reu- abertzale que, des de la unilaterali- del darrer conflicte armat en el si de 7.000 persones torturades. posta “unilateral i irreversible” de nir, a Bilbao, una de les manifesta-

MORTS És el nombre de PER PART D’ETA MORTS És el balanç exhaustiu de Mapa persones mortes arran les persones assassinades per les 829de l’activitat armada d’E- 3.391 474forces i cossos policials de l’Estat (in)acabat TA des de la seva primera acció mortal, el ACCIONS ARMADES És el i per les trames de guerra bruta: 130 eren militants del sofriment 7 de juny de 1968, contra el guàrdia civil nombre d’atemptats i ac- d’organitzacions armades. De les dades, sobresur- José Pardines, fins a l’atemptat a Calvià 2.596 cions reivindicades per ten les morts causades per grups ultres parapoli- Violències i vulneracions del 30 de juliol de 2009, on van morir dos PERSONES FERIDES És el Euskadi ta Askatasuna, cials (en són 86 – i dues persones desaparegudes) i del dret a la vida i a la guàrdies civils. El març de 2010, en un nombre de gent ferida en el nom complet de la qual registrades en manifestacions (36) o en controls tiroteig fortuït, un agent de la gendarme- els atemptats comesos és Organització Socialis- de carretera (21). Durant el govern de Felipe Gonzá- integritat física i psíquica ria francesa va resultar mort. El 59% de per ETA durant 43 anys ta Revolucionària Basca lez, es van produir un terç de les morts i, de la xifra FONTS: Mapa inacabado del sufrimiento (Sabino Ormazabal), Ministeri de l’Interior, Govern Basc, Fundació Euskal les víctimes han estat militars i policies. de lluita armada. d’Alliberament Nacional. total, 119 van ser a mans de la Guàrdia Civil. Memòria, Aztiker i Torturaren Aurkako Taldea (TAT). • 26 d’octubre de 2011 estirant del fil • 3

> 20 d’octubre de 2011. Data per a l’hemeroteca. El comunicat d’ETA, remès als diaris bascos 'Gara' i Berria’ en format usb, anunciava la decisió històrica de cessar en la lluita armada. El periodista basc Iñaki Lekuona, sintèticament, ha escrit que “el nus armat s’acaba de desllorigar i, amb ell, és d’esperar, el penitenciari; el polític es desfarà amb molta voluntat i el social necessitarà de molta veritat”. Sigui com sigui, un nou temps polític i social –fins ara desconegut– anuncia la fi del darrer conflicte armat en el si de la UE i d’una resolució dialogada en claus democràtiques. , estirant del fil

cions més grans registrades a la PAÍS BASC • EL DARRER ESTAT D’EXCEPCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA capital biscaïna: milers i milers de persones –més de 50.000 segons el recompte efectuat per Gara– van El ‘forat negre’ de la dècada antiterrorista recórrer el centre de la ciutat per mostrar que Euskal Herria anhela Zapatero, Rubalcaba i Rajoy anuncien “la victòria d’un estat de dret” que es va esvair i una solució on la clau la tingui la ciutadania. deteriorar des de 1998 per combatre el projecte polític de l’esquerra ‘abertzale’ I molt més recentment, en l’è- David Fernàndez ARXIU PEDRO CARRERO comandament del museu dels hor- xit municipal de Bildu, esdevin- [email protected] rors d’Intxaurrondo: dels 75 anys guda primera força municipalista de presó a què va ser condemnat a la Comunitat Autònoma Basca. l juny de 2008, Martin Schei- per l’assassinat en calç viva dels Una coalició que el proper 20 de nin, relator especial de l’O- refugiats Joxean Lasa i Joxi Zabala, novembre concorre, juntament ENU pels drets humans en la només n’ha complert efectivament amb Aralar, sota les candidatures lluita contra el terrorisme, va aler- un 5%. El delegat del govern a Gui- d’Amaiur i a la qual determinades tar de la deriva inquietant del sis- púscoa del PSOE, Julen Elgorriaga, projeccions ja situen com la hipo- tema jurídic espanyol i va consta- va tenir més sort. Condemnat pel tètica primera força política bas- tar que es qualificaven com a mateix cas a 23.375 dies de presó, ca. A Navarra, pura política d’Es- terrorisme, “amb definicions va- només n’ha complert 663 (un 2,42% tat, l’arrelament i il·lusió generada gues i àmplies”, fets que no ho eren. de la pena imposada). pels nous temps ha provocat l’im- Scheinin advertia que, “quan es cau pensable: que UPN i PP, rere una per aquest pendent, es corre el risc escissió traumàtica, concorrin ple- de conculcar molts drets”. Sis anys el pres polític basc gats novament. Per conjurar que abans, el llunyà 2002, el Financial Amaiur esdevingui la primera for- Times –capçalera britànica poc sos- Jon Bilbao va sortir ça electoral navarresa. pitosa d’estar a l’esquerra de Déu– Esquivant els entrebancs, l’a- va denunciar el rebrot d’una mena de la presó amb posta política de l’esquerra abert- GAL jurídic: no executava gent opo- Rodríguez Galindo i el seu advocat a l’entrada de l’Audiència Nacional, l’any 1996 un rècord històric: zale ha reeixit. Malgrat la no sitora ni soterrava en calç viva ni legalització de Sortu, malgrat la segrestava, però esmicolava drets provació de la llei de partits: “Per fi Ardi Beltza, Kale Gorria i Euskal- 12.467 dies de pervivència de la cadena perpètua civils, clausurava diaris impune- tenim dret penal d’enemic”. Dret dunon Egunkaria–, proscripció del que suposa la doctrina Parot –pen- ment, decretava l’apartheid electo- penal d’enemic, que és jutjar les moviment juvenil basc –amb les presó complerts dent de revisió al Constitucional–, ral, excepcionalitzava la dissidèn- persones pel que són, no pas pel il·legalitzacions de Jarrai, Haika i malgrat el sever revés de la sentèn- cia i, d’aquesta manera, expandia que fan. Conseqüència sil·logís- Segi–, l’acarnissament amb el mu- Rebobinem la metàfora. La tar- cia pel cas Bateragune que manté els efectes multiplicadors de la por tica: des de 1998, el País Basc s’ha nicipalisme basc sobiranista (Udal- dor de l’any passat, el pres polític empresonats Arnaldo Otegi i Rafa i l’arbitrarietat. Només el veterà convertit en el darrer estat d’excep- biltza), la persecució de la solidari- basc Jon Bilbao va sortir de la presó Díez –impulsors d’aquesta estratè- reporter català José Martí se’n va ció de la Unió Europea, allà on tat amb preses i presos –amb amb un rècord històric: 12.467 dies gia–, l’aposta irreversible i unilate- fer ressò en un racó de La Vanguar- sucumbien drets civils, llibertats l’eradicació de les històriques Ges- de presó complerts íntegrament. ral de l’esquerra abertzale no s’ha fonamentals i garanties jurídiques toras Pro-Amnistia–, la criminalit- L’altre rècord, paral·lel, és el de la aturat i ha contribuït a configurar en nom de l’antiterrorisme. La zació de la desobediència civil impunitat. José Barrionuevo, Rafa- un nou temps polític i social per a La fal·lera il·legalització de deu formacions (Fundació Joxemi Zumalane) o de la el Vera, Miguel Planchuelo, Julián tota la societat basca. Un nou temps polítiques i l’apartheid electoral al solidaritat internacionalista (ope- Sancristóbal i Ricardo García Dam- que s’haurà de dilucidar, amb un antiterrorista qual està sotmesa –encara avui– ració contra Askapena). Resum borenea van ingressar a la presó el previsible govern de Mariano Rajoy embogida va l’esquerra abertzale n’és la prova electoralista: 40.000 persones a la 30 de maig de 2001, condemnats a la Moncloa, a partir del 20N i amb més fefaent. La fal·lera antiterro- llista negra, vetades de sufragi pas- pel segrest de Segundo Marey, la un executiu basc –Patxi Lopez amb arrencar sota el rista embogida va arrencar sota el siu. En l’absurd, mixtura de Kafka i primera acció dels GAL. Van entrar el suport del PP– nascut de l’apar- primer govern d’Aznar: el 1997 es Ionescu, ja que Garzón va arribar a el 30 de maig de 2001 a complir deu theid electoral. primer govern d’Aznar va empresonar la Mesa Nacional empresonar reconeguts activistes anys de presó i van sortir només Asiera da amaia, doncs. Finals i d’Herri Batasuna i, el juliol de pacifistes. Una realitat que va des- deu hores després. Deu anys bes- principis. Res no serà com abans. dia. Després de conversar amb un 1998, 300 policies espanyols, sota bordar les observadores internacio- canviats per deu hores a les clave- L’hora del País Basc és a tocar i, responsable antiterrorista, Martí les ordres de Baltasar Garzón, van nals del macrosumari 18/98 contra gueres de l’Estat: 600 minuts de amb ella, la fi del darrer conflicte va escriure: “Del que es parla, em irrompre a la seu de l’històric diari 56 militants de l’esquerra abertzale calvari penitenciari. Només dos armat a Europa, d’ara endavant diu, és d’un GAL judicial molt més Egin per clausurar-lo. política: “Crèiem que veníem a un mesos després d’aquella excarcera- traslladat a l’arena política i so- intel·ligent i sofisticat. Què és? És judici sense proves i ens hem tro- ció exprés, l’agost de 2001, la seva cial. La fi d’un conflicte que també el vist-i-plau que alguns jutges Del ‘A por ellos’ al ‘tot és ETA’ bat amb un judici sense delictes”. víctima, Segundo Marey, va morir a anuncia, anomalia espanyola, la fi donen als atestats procedents de la Després, la metàstasi del tot és Baiona, afectada per un mal crònic del darrer estat d’excepció en el si policia i que s’empren per dictar ETA, alenada pel metafalangista A De l’excepció a la impunitat i un desànim permanent. Que algú de la Unió Europea. En donava fe, unes resolucions que condemnen por ellos, va començar a tancar A l’altra cara de la moneda de l’ex- ho expliqui, avui, a Rubalcaba, a la setmana passada, des de la sense proves. És greu. S’està vulne- espais comunicatius, a vetar la par- cepció processal, penal i peniten- Zapatero, a Patxi López, a Rajoy o al dimensió informativa, una piulada rant l’estat de dret”. ticipació política i a perseguir ini- ciària, s’hi ubica l’horror de la món sencer. No van consolidar l’es- al Twitter: “Pena no poder llegir Vulnerar l’estat de dret en nom ciatives socials. Resum demodràs- impunitat del terrorisme d’Estat. tat de dret... se’l van carregar, víc- demà la notícia ni a #egin ni a de l’Estat de dretes. Dit i fet. Ja ho va tic: tancament de cinc mitjans de La icona d’aquesta impunitat és el tima –també– de la sinistra dècada #egunkaria”. aclarir Ángel Acebes arran de l’a- comunicació –Egin, Egin Irratia, general Rodríguez Galindo, màxim antiterrorista que ara clou.

DADES REPRESSIVES DEL CONFLICTE BASC PER PART DE L’ESTAT I LES PERSONES TORTU- TRAMES DE GUERRA BRUTA EMPRESONAMENTS És el nombre de 7.000RADES És el nom- 1.037 30.000 16.000persones que han estat empreso- bre de persones que, sota custò- ACCIONS DE GUERRA BRUTA La DETENCIONS És el nom- nades. 16 persones preses polítiques basques han dia policial, han sofert tortures, FERIDES És el majoria sense reivindicar i la bre de persones detingu- mort a les presons espanyoles i 16 familiars han per- maltractaments i càstigs inhu- nombre de per- resta vindicades per l’amal- des per motius polítics dut la vida en els 400 accidents de trànsit registrats mans o degradants mentre esta- 1.012sones ferides gama de sigles del Batallón durant les quatre dèca- els darrers 22 anys, des que s’aplica la política de dis- ven detingudes. 13 d’elles no van en el transcurs de mobilitzacions, va- Vasco Español (34 morts), ATE des llargues de conflicte persió penitenciària. Cada setmana, les familiars de recuperar mai la llibertat per- gues generals o parcials o accions de o els GAL (27 morts) i connec- armat, ja sigui en mobi- presos i preses recorren 529.485 quilòmetres per què van morir durant els interro- grups parapolicials, on també s’inclouen tades sempre amb les termi- litzacions o sota la le- visitar les 704 persones que continuen empresona- gatoris. El 2010, 63 ciutadanes catorze violacions a dones. nals de la claveguera estatal. gislació antiterrorista. des: 564 a presons espanyoles i 140 a l’Estat francès. van tornar a denunciar tortures. 4 • estirant del fil DIRECTA 247 •

estirant del fil ,

PAÍS BASC • PER AVANÇAR CAP A LA PAU CAL TRENCAR LA POLARITZACIÓ, LA NEGACIÓ I LA SIMPLIFICACIÓ Després del comunicat d’ETA Amnistia Internacional considera que l'escenari actual és una oportunitat perquè l’Estat espanyol rendeixi comptes per les vulneracions de drets humans

Gemma Garcia i Iolanda Parra cació han intentat invisibilitzar [email protected] unes idees polítiques que formen part de la societat basca i que fa l director del diari Berria i dècades que exigeixen el dret de exdirector del clausurat E- decidir. Per una altra banda, l'ab- Egunkaria, Martxelo Ota- sència de violències comporta més mendi, va respondre a les declara- seguretat i llibertat de moviment cions de Rodríguez Zapatero –“La per les membres de diverses insti- nostra serà una democràcia sense tucions polítiques. Experiències terrorisme, però no sense memò- com les de Líban posen de mani- ria”– insistint que allò que cal és fest que una mala reconstrucció de “memòria completa”. La mare del les institucions, en aquest cas en guàrdia civil Diego Salvá (mort en clau sectària, deriva en una forta el darrer atemptat mortal d'ETA a inestabilitat per al país i una socie- Mallorca el juliol de 2009), Montse tat vertical estructurada novament Lezaun, afirma: “Des del primer a partir de lògiques de comparti- moment, la decisió de perdonar mentació estanca i confrontació. m'ha fet bé. No guardo rancor, però és una decisió que he de renovar Reconciliació cada matí”. La filla d'Ernest Lluch, La reconciliació passa per recons- assassinat per ETA el 2000, adme- truir les relacions socials fractura- tia que les víctimes no poden de- des per la violència i té diversos terminar políticament en el procés significats per a cada societat i per i que “han de ser generoses”. Am- a cada individu. Per possibilitar la nistia Internacional, en un comu- reconstrucció social i la reparació, nicat emès el dijous 20 d'octubre, cal reconèixer que el sofriment ha considerava: “Aquesta és, també, estat múltiple i no jerarquitzar-lo una oportunitat perquè el govern en funció dels agents. Sovint, el espanyol garanteixi la rendició de perdó s'inclou com a procés neces- comptes amb les violacions de sari per a la reconciliació, però, drets humans comeses per mem- El ‘Correo Vasco’ parla de l’assistència de dues vídues a l’homenatge que se li va dedicar al dirigent de l’esquerra ‘abertzale’ com puntualitza l'excap d'opinió bres de les forces de seguretat i d'Egin i activista ecopacisfista reformi la legislació i les pràcti- contundència enfront d'ETA passa cació. Ens és igual de qui sigui, múltiples conflictes a països llati- Sabino Ormazábal, en un article ques antiterroristes, que han cau- per romandre cecs davant d'altres d'ETA, dels GAL... Això és el que noamericans com El Salvador, on publicat a Lokarri: “No hi ha d'ha- sat aquelles violacions o hi han vulneracions de drets i retallades menys importa”. No hi ha una ú- el procés de pau va afavorir la des- ver ni oblit ni perdó obligat. El contribuït”. de llibertats i per assumir que l'ú- nica recepta per a un procés de pau mobilització de les forces guerri- perdó significa coses diferents per nica estratègia és la tolerància 0. i cada context té les seves particu- lleres i la seva incorporació a la Qualsevol postura crítica amb laritats socials, culturals i políti- vida política del país, fins al punt Lokarri: “Qualsevol aquest plantejament és sospitosa ques, però sí que hi ha diversos que l'antiga guerrilla salvadorenya Les víctimes del GAL de justificació o comprensió de la eixos en els quals coincideixen les –el Frente Farabundo Martí para la crítica a la ‘tolerància violència”. Alhora, el patiment i el expertes en estudis de pau i resolu- Liberación Nacional (FMLN)– va i de tortures en 0’ és sospitosa de dolor és immesurable i el reconei- ció de conflictes. aconseguir arribar a la presidèn- xement mutu de totes les víctimes, cia del país el 2009. A Europa, mans de la policia justificació de la imprescindible. l'IRA va trigar set anys des de la també poden desitjar Anteriorment, lluny de les in- A Europa, l’Exèrcit signatura dels Acords de Pau de violència” terferències mediàtiques, ja s'ha- 1998 fins que va lliurar les armes. una petició oficial vien produït trobades entre preses Republicà Irlandès Fins al setembre de 2008, el go- Abans que ETA declarés el ces- i presos d'ETA i víctimes. També vern del Regne Unit no va conside- de perdó sament definitiu de la lluita ar- prèviament al comunicat de l'orga- (IRA) va trigar set rar desmantellada definitivament mada, responsables polítics, vícti- nització armada, s'han produït l'organització armada irlandesa. a cadascú. En canvi, sí que s'ha de mes i organitzacions civils han gestos tan significatius com el de anys des de la fomentar la cultura del perdó”. escrit i explorat els termes que dei- Rosa Rodero i Cristina Sagarzazu signatura dels Acords Reconstrucció d'institucions Algunes associacions de víctimes xen entreveure el complex procés –vídues dels comandaments de i resolució d'ETA s'han apressat a denunciar que s'engega quan un dels agents l'Ertzaintza Joseba Goikoetxea i de Pau de 1998 fins A banda de la garantia del final de que l'organització no hagi dema- del conflicte atura la violència di- Montxo Doral, assassinats per ETA la violència directa en qualsevol de nat perdó, però l'IRA no ho va fer recta. Desarmament, veritat, justí- el 1993 i 1996 respectivament–, que que va lliurar les les seves expressions, és necessà- fins quatre anys després dels cia o reparació són alguns desafia- el 2010 van assistir a l'homenatge ria la reconstrucció de les institu- acords i sota la fórmula del reco- ments principals en el camí cap a que l’esquerra abertzale rendeix armes cions polítiques i la recerca de l’a- neixement del sofriment que ha- la pau i la reconciliació. Caminar anualment, el 20 de novembre, a nomenada resolució que, segons el vien generat. Respecte la violència en aquesta direcció requereix tren- Santi Brouard i Josu Muguruza, Desmilitarització politòleg noruec Johan Galtung, institucional, hi ha exemples de car la polarització, la negació i la assassinats per la guerra bruta. Tan bon punt s'ha fet públic l'a- “consisteix a explorar les causes i governs de l'Amèrica Llatina que simplificació, com explica el coor- Rodero sintetitzava la necessitat nunci d'ETA, s'ha posat sobre la solucionar l'arrel del conflicte”. La han fet peticions oficials de perdó dinador de l'associació per la pau de reconeixement a totes les vícti- taula l'entrega d'armes. La desmili- llei de partits, l'empresonament pels crims comesos per les dicta- al País Basc Lokarri, Paul Rios: “A mes: “El sofriment és igual per a tarització ha estat necessària, pe- d'agents polítics clau de l'esquerra dures del seu país. Xile ho va fer el Euskadi, s'ha estès el missatge que tots els que hem perdut persones rò mai immediata, i s'ha dut a abertzale com Arnaldo Otegi i el 2000 i l'Argentina, el 2004. Ale- la vertadera deslegitimació i la properes per causes sense justifi- terme amb més o menys èxit en tancament de mitjans de comuni- manya també va demanar perdó • 26 d’octubre de 2011 estirant del fil • 5

, estirant del fil

pels crims del nazisme. En aquest PAÍS BASC • AMB EL CONFLICTE VA SORGIR UNA FONT DE BENEFICI, LA SEGURETAT PRIVADA sentit, les víctimes del GAL i de tortures en mans dels cossos policials també poden desitjar una petició La pau acabarà amb el negoci dels escortes, oficial de perdó i garanties de no repetició. que suposa 250 milions d’euros anuals Justícia i reparació La majoria social basca també exi- Empreses com Prosegur o EULEN, vinculades directament a la família Mayor Oreja, geix justícia i la rehabilitació dels s’han beneficiat de la situació social i política que es vivia i es viu al País Basc drets civils i polítics davant la il·legalització de formacions polí- seu germà José María ha estat que la seva moral integrista catò- tiques, el tancament de mitjans de president, conseller, administra- lica –en una ocasió va afirmar que comunicació i l’empresonament de dor o soci de diverses empreses de “l'avortament és propi de bolxe- desenes de persones sota el pre- seguretat privada que s'emporta- vics”– no ha estat incompatible text del tot és ETA. L'apropament ven part del pastís, com Securo- amb els seus tripijocs. Els negocis dels presos i les preses al País Basc tec, Protecsa i Prosegur, en algu- bruts són tota una tradició a la també és una peça clau per a la nes de les quals també tenien família Mayor Oreja. El seu pare, interessos altres càrrecs del PP. el ginecòleg José María Mayor La trama es va destapar el 2002 Lizarbe, va estar implicat en una La majoria social arran d'unes declaracions de Xa- trama de venda de nadons, en la bier Arzalluz, que va denunciar la qual prop de 200 criatures van ser basca exigeix justícia privatització progressiva de la robades a diferents hospitals de seguretat que havia impulsat Ma- Gipuzkoa entre el 1949 i el 1993, i la rehabilitació dels yor Oreja com a ministre de l'Inte- mentre s'informava les progenito- rior per lucrar-se ell i la seva res que el seu fill o filla havia drets civils i polítics família. Els germans Oreja van davant la demandar Arzalluz, però els tri- bunals van confirmar la veracitat Els negocis bruts il·legalització de les afirmacions del líder nacionalista. Durant el seu mandat, són una tradició de partits o el l'exministre va repartir escortes i cotxes blindats amb xofer a tort i entre els Mayor tancament de a dret entre càrrecs menors del partit i periodistes afins. Oreja: el pare del mitjans i diaris polític del PP va Es nega a condemnar resolució del conflicte basc. O l’e- el franquisme estar implicat en xistència d’espais d’impunitat e- Fill de la burgesia carlina basca, fectiva en relació als crims come- Jaime Mayor Oreja es va introduir una trama de sos pels GAL. Cal destacar que els en el món de la política de la mà relators de les Nacions Unides con- del seu oncle, Marcelino Oreja, venda de nadons tra la Tortura han denunciat reite- El polític del PP Jaime Mayor Oreja s’ha beneficiat del negoci dels escortes ministre d'Afers Exteriors amb la radament aquesta pràctica a l'Estat UCD. Un cop dissolt el partit que mort. La consolidació de la pau espanyol i la manca de diligència Marc Rude que el govern basc paga 6.000 eu- va rebatejar un nacionalcatoli- acabarà, també, amb els negocis judicial per esclarir les denúncies. [email protected] ros mensuals per escorta a les em- cisme tardà com a democratacris- de guerra d’alguna gent. Les ma- A més dels mecanismes judicials preses de seguretat, el sindicat tià, el 1989 va ser reclutat pel PP teixes persones que van fer de més convencionals, com la investi- avant el nou escenari con- independent USETI denuncia les de Manuel Fraga. El 2007, Mayor l'explotació electoralista del con- gació, els processos judicials o les firmat la setmana passa- males condicion, ja que, d'aquest Oreja –representant del sector flicte basc –que tradicionalment sentències penals, la justícia tran- Dda, el Departament d'Inte- import, només els n'arriba un sa- més nostàlgic del partit– es va beneficia el PP– un estri per ins- sicional contempla altres iniciati- rior basc ha anunciat que reduirà lari base de 876 euros que, amb negar a condemnar un franquis- taurar la por –“salvar la pàtria del ves, com les comissions de la veri- l'escorta privada d'aquelles perso- els plusos i les dietes, difícilment me que “moltes famílies van viure perill separatista”– entre la pobla- tat i els programes de reparació. La nalitats que es consideraven ame- arriba als 1.500 euros. amb normalitat i naturalitat” i ció i justificar polítiques autorità- reparació pot ser tant material com naçades per ETA. Durant els úl- que “representava un sector molt ries mentre, alhora, s’omplien les simbòlica; pot incloure commemo- tims mesos, ja s'han eliminat 500 Li interessa la fi d’ETA? ampli dels espanyols”. Sembla butxaques. racions, memòria i disculpes públi- de les 2.700 places d'escorta exis- Entre les reaccions més hostils i ques. Un exemple recurrent d’en- tents, que suposen una despesa desconfiades respecte a la nova frontament amb el passat sense pública de 250 milions d'euros a- situació, trobem les de Jaime intervenció de la justícia conven- nuals. Mayor Oreja, exministre de l'Inte- > Multinacionals amb connexió ultra cional, però alhora controvertit rior amb el govern Aznar i home per l’oferta d’amnistia als autors fort del PP al País Basc. L'actual l grup EULEN és un conglomerat empresarial enorme que fac- de violacions de drets humans El popular Jaime portaveu popular del Parlament tura més de 1.000 milions d'euros anuals. Propietat d'una de durant l’apartheid, és la Comissió Europeu va declarar: “ETA tor- Eles famílies més poderoses del capitalisme basc, és present a de la Veritat i la Reconciliació de Mayor Oreja ha narà a fer de les seves si les coses sectors tan diversos com la seguretat, la neteja o l'explotació viní- Sud-àfrica, presidida per Desmond no li surten bé”. També ha mani- cola, a través de les Bodegas Vega Sicilia. El seu patriarca octoge- Tutu. Per la seva banda, la Comi- declarat: “ETA festat que la Conferència Interna- nari, David Álvarez, manté una estreta amistat amb Jaime Mayor sión para el Esclarecimiento Histó- tornarà a fer de les cional de Pau de Donosti ha estat Oreja i José María Aznar. Un altra de les empreses adjudicatàries és rico (CEH) de Guatemala va investi- “un regal” a l'organització arma- Prosegur, multinacional fundada durant els anys 70 per antics alts gar les violacions comeses durant seves si les coses da per part del govern del PSOE. càrrecs de les dictadures argentina i espanyola i que, als 80, va ser la guerra i el 1999 va presentar l’in- La nissaga Mayor Oreja, però, té investigada per evasió d’impostos i vincles amb el narcotràfic. El forme final Memoria del silencio, no li surten bé” interessos particulars dins el sec- 1976 es va crear la filial espanyola de l'empresa, on van participar on es denunciava el genocidi cau- tor de la seguretat privada. des de la Banca March fins a dirigents de la UCD, com Rodolfo Mar- sat per l’exèrcit. A més, l’Església Les declaracions no s'han fet El jutjat de primera instància tín Villa. El 1979 va absorbir la Sociedad Anónima de Servicios de va impulsar el Proyecto Interdioce- esperar. L'Associació d'Escortes número 5 de Vitòria va considerar Seguridad, propietat de José Lopez Rega, fundador de la sinistra sano de Recuperación de la Memo- en Actiu del País Basc veu amb provada la participació directa de Alianza Anticomunista Argentina (Triple A). Amb contractes milio- ria Histórica, considerada una de escepticisme el nou procés i la Mayor Oreja al grup empresarial naris amb l’administració, la crisi no l'afecta pas: entre el 2007 i el les comissions de la veritat més pressió patronal anuncia que de- EULEN, un dels principals adjudi- 2010, l'empresa va experimentar un creixement del 40%. M.R. ambicioses de la història. manarà baixes voluntàries. Tot i cataris dels serveis d'escorta. El 6 • impressions 26 d’octubre de 2011 • DIRECTA 247

, impressions

Sergi Solà • Membre del Grup de Defensa del Ter [email protected] Aeroport d’Osona: zero euros

BOLD Seguint un ritus similar al del Ecològicament, matar 24.000 projecte d’aeroport d’Osona, fa uns porcs més al dia en una comarca dies l’Ajuntament de Vic va emetre que ja és líder en la contaminació una nota per informar que ja es de nitrats dels aqüífers subterranis disposava de la llicència ambiental no és cap bona notícia. A més de per tirar endavant el desdoblament l’increment del trànsit de camions i de l’illa càrnia a Osona, al polígon la despesa energètica associada, del Bruguer de Vic. caldrà gestionar milers de vísceres Sobre aquest projecte, el dis- i tones de purins més dels que ja es curs oficial diu que Osona serà líder produeixen actualment. Apostar europeu de l’abatiment de porcs per un sector que competeix en el (només en aquestes noves instal·la- marc de l’economia internacional cions en podrem matar 600 cada suposa una elevada pressió i un risc hora i obtenir 1.920 tones de canals per al medi: per tal de reduir els de porc netes diàries). Com en el cas costos de producció es pressionarà dels aeroports, la retòrica de la per abaixar el llistó del requisits competitivitat global, el fals pro- ambientals (o directament s’incom- grés i la creació de llocs de treball pliran). Tant l’engreix de bestiar són els arguments públics. Real- intensiu com la indústria càrnia ment, el que hi ha és un capital in- consumeixen moltíssima aigua en versor privat que veu una oportuni- el seu procés productiu i de neteja. tat per treure’n profit econòmic a Cosa que pressionarà encara més curt termini; amb la complicitat de els cada cop més escassos recursos l’administració i la despesa pública d’aigua potable existents. Social- que li aplana el camí. En canvi, gai- ment, la indústria càrnia s’ha ca- rebé sempre es passen per alt les re- racteritzat per produir en unes percussions a llarg termini i la ne- condicions laborals precàries, amb l Telenotícies Migdia de Per amanir-ho s’ha comptat d’un laboriós estudi d’enginyeria. cessitat i l’interès real del projecte. llocs de treball de poca qualificació TV3 del 3 d’octubre obria amb la complicitat de polítics de En aquesta mateixa roda de prem- L’illa càrnia? Tant en la conjun- i amb salaris baixos. Construir la Eels titulars del dia repas- tots els colors, que tenen imprès al sa, quatre joves esvalotats varen tura actual de crisi, com en la segona illa càrnia vol dir que no sant una sèrie d’aeroports cata- seu ADN el gust per promoure desplegar una pancarta que deia d’excessos de fa cinc anys, cal que hem après res d’aquests anys d’ex- lans i espanyols acabats de cons- obres mastodòntiques (per allò de “Toquem de peus a terra” i varen ens la qüestionem. cessos i que no es tenen idees per truir, que han costat un dineral i poder estrenar alguna cosa sota el intervenir al torn de preguntes Econòmicament no té futur posar-hi remei. Ans al contrari, ens que, a dia d’avui, estan en desús i mandat de govern) i un atrofiat qüestionant la necessitat del que un territori posi tots els ous ensorra encara més en les causes pràcticament abandonats. Entre sentit comú; i sovint els ciutadans projecte; cosa que no va agradar (o la majoria) al mateix cistell... i profundes de la crisi. El desenvolu- altres, apareixia l’aeroport d’Al- infantilment els hi aplaudim. gaire els polítics protagonistes de els vulgui anar a vendre a fora! pament del sentit comú ens diu que guaire (Lleida) que ha costat 95 Ara fa un parell d’anys, el l’acte. Si a dia d’avui matem i transfor- cal enfortir les economies locals, milions públics, el de Castelló, Consell Comarcal d’Osona, encegat Gràcies a la mobilització social mem en aliments gairebé tots els fomentar la producció i venda a que ha costat 105 milions d’euros pel que entenia com a “progrés, i veïnal i a la campanya en favor del porcs d’Europa al millor preu, en pocs quilòmetres a la rodona, públics, el d’Osca-Pirineus, les oportunitats de negoci i creació de sentit comú que es va empènyer des una economia global d’aquí uns promoure el treball digne i d’acord obres del qual han costat 40 llocs de treball”, volia apostar fort i del GDT, aquest projecte d’aeroport anys qualsevol altre país perifè- amb les possibilitats del territori. I milions d’euros públics, i el va presentar en roda de premsa un a Osona no va tirar endavant i, per ric segur que ens passarà al així, ser menys dependents del summum dels despropòsits: projecte d’aeroport per a jets tant, no va costar ni un euro. Una davant i aquest sector no trigarà petroli i dels mercats internacio- l’aeroport de Ciudad Real, que ha privats a la comarca osonenca, en petita victòria, que reflecteix la gaire en fer les maletes. El tèxtil nals i especuladors. Que ho tin- costat 1.100 milions d’euros, això concret a Taradell. Es va presentar importància i coherència dels de fa uns anys va patir una guem ben clar: No volem, ni ens sí, d’inversos privats. amb tota la pompa acompanyat moviments socials. situació similar. convé, ser l’escorxador d’Europa.

Daniela Grau • Mestra a Elna [email protected] Catalunya del Nord robablement heu constatat Els rètols tipus Gérone Nomenclàtor de la Catalunya del considerem que un sector, per de blaverisme tant de dreta com que la denominació Cata- instal·lats pel Conseil Général a Nord (2007). Per a ells aquesta més nacionalista que sigui, pot, d’esquerra. Plunya Nord tendeix a Perpinyà fa pocs anys testimo- denominació és un marcador ben entès, continuar a dir i Des de la Catalunya del Nord generalitzar-se als mitjans de nien clarament la seva voluntat ideològic “progressista”, perquè escriure el que vol i com vol, però us agrairíem, doncs, que respec- comunicació, tot i que no tots els política de no potenciar al Rosse- el van crear. La prova n’és que no atorgar-se el dret d’imposar téssiu les normes de l’IEC també catalans del Nord hi estem d’a- lló el coneixement i l’ús de la alguns fins i tot no dubten en als mitjans de comunicació una per a topònims que afecten les cord per una raó ben senzilla i denominació catalana oficial propagar que Catalunya del Nord denominació gramaticalment comarques del nord del Principat, evident: Catalunya Nord és inco- Girona. seria el fruit d’una imposició de incorrecta perquè l’avalin ideolò- o sigui, les dels antics comtats. Si rrecte en català, com ho ha fet Hi ha un grup de militants Barcelona. A tall de justificació gicament; ni tampoc fonamentar no es respecta la normativa saber el secretariat de l’Institut catalanistes al Nord que va propi- prefereixen insinuar un imperia- implícitament un qüestionament unitària de la nostra llengua, a d’Estudis Catalans (IEC). Hem de ciar aquest terme i perpetua lisme barceloní que tant de mal sobre les intencions de l’IEC i més de fer una absurda demostra- ser conscients que els topònims voluntàriament aquesta errada pot fer al procés de consciencia- propiciar el seu desprestigi, ció d’ignorància, s’obren les no són senzills marcadors territo- gramatical. Fa uns 40 anys potser ció i fusió nacional al nord. quan tantes generacions han portes a iniciar un procés de rials sinó també símbols polítics, no sabien que l’era, però ara no es Hem esperat quatre anys lluitat per aconseguir la unitat patuïtzació per al qual ben segur perquè són senyals inconfusibles pot ignorar més, d’ençà que l’IEC després de la publicació del de la llengua que fa la força de la que hi ha sempre, mentre no d’identitat respectada o manipu- va publicar i presentar a la Casa Nomenclàtor, per tal de deixar- nació catalana al segle XXI. Hem tenim l’Estat català, molts volun- lada. de la Generalitat a Perpinyà el los temps de rectificar, però ara de contrarestar qualsevol forma taris i molts recursos. DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 impressions • 7

, impressions

Esther Vivas • Membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la UPF [email protected] . CARTES Envieu les vostres cartes a: [email protected] per correu postal a: Riego 37, bxos esquerra. 08014 Barcelona. L’extensió màxima de les cartes és de 1.000 caràcters La cara oculta de la fam a l’Àfrica (amb espais) i han de portar signatura, localitat i contacte.

a situació de fam a la NEGRESCOLOR de productes subvencionats, Banya d’Àfrica no és com l’arròs i el blat, de multi- Lnovetat. Somàlia viu una nacionals agroindustrials Fura dels Baus: bufons situació d’inseguretat alimen- nord-americanes i europees, tària des de fa 20 anys. Periò- que van començar a vendre els de Putin dicament, els mitjans de seus productes per sota del comunicació ens recorden preu de cost, fent competència Albert Martínez i Uribe l’impacte dramàtic de la fam. deslleial als productors autòc- El 1984, gairebé un milió de tons. Les devaluacions periòdi- l 5 d’octubre passat Kadírov, el president persones moriren a Etiòpia; el ques de la moneda somali van titella de Txetxènia, celebrava el seu 1992, 300.000 somalis van generar també l’alça del preu Eaniversari i engalanava Grozni. morir a causa de la fam; el de les entrades i el foment Fa cinc anys Putin li va regalar el cadàver 2005, gairebé 5 milions a la d’una política de monocultius de la periodista Anna Politkòvskaia. Per a ell, vora de la mort a Malawi, per per a l’exportació va forçar, era la millor manera d’amagar el genocidi i citar-ne uns exemples. mica en mica, l’abandonament avançar en l’oblit. Bastia el silenci per sotmetre Però la fam no és una del camp. Txetxènia. Ara s’ha obligat Grozni a vestir-se fatalitat inevitable que afecta La pujada del preu de de festa en honor del sàtrapa i, entre d’altres determinats països. Les causes cereals bàsics és un altre dels bufons, hi han actuat La Fura dels Baus. Segu- de la fam són polítiques. Qui elements assenyalats com a rament l’actuació de la companyia catalana són els que controlen els detonant de la fam a la Banya hagi sorprès Kadírov per l’avantguardisme i recursos naturals (terra, aigua, d’Àfrica. A Somàlia, el preu del l’esteticisme que ja els hi coneixem. També deu llavors) que permeten la pro- blat de moro i el sorgo vermell haver satisfet els propòsits de Putin de presen- ducció de menjar? A qui benefi- van augmentar un 106% i un tar una ciutat normalitzada i pacificada. Una cien les polítiques agrícoles i 180% respectivament en tan vegada més s’evidencia el poder dels diners i alimentàries? De fet, avui es sols un any. A Etiòpia, el cost l’amnèsia que generen. Que no es parli de produeix menjar per a 12.000 del blat va pujar un 85% amb Txetxènia i que no hi hagi guerra, no vol dir milions de persones, segons relació a l’any anterior. Un alça que no hi hagi violència. La memòria d’Anna dades de l’Organització de les que ha convertit aquests Politkòvskaia i el poble txetxè no mereixien la Nacions Unides per l’Agricultu- aliments en inaccessibles. complicitat de La Fura dels Baus. ra i l’Alimentació (FAO), quan al Però, quines són les raons de planeta n’habiten 7.000 mi- l’escalada dels preus? Diversos lions. Aleshores, per què una de indicis apunten a l’especulació cada set persones al món passa financera amb les matèries gana? Els aliments s’han primeres alimentàries com convertit en una mercaderia i suficients per explicar-ne les rrents, va ser un país autosufi- una de les causes principals. la seva funció principal, ali- causes. cient en la producció d’ali- Si volem acabar amb la Els desnonaments i el mentar-nos, ha quedat en un Pel que fa a la producció ments fins a finals dels setan- fam al món és urgent apostar capitalisme salvatge segon pla. d’aliments, el control dels ta. La seva sobirania alimentà- per d’altres polítiques agríco- S’assenyala la sequera, recursos naturals és clau per ria va ser arrabassada en les i alimentàries que col·lo- Josep M. Loste Romero, Portbou amb la consegüent pèrdua de entendre qui i per què es dècades posteriors. A partir quin en el seu centre les collites i bestiar, com un dels produeix. En molts països de la dels vuitanta, les polítiques persones, les seves necessi- es fredes estadístiques assenyalen que 50 principals desencadenants Banya d’Àfrica, l’accés a la imposades per l’FMI i el Banc tats, a aquells que treballen la famílies al dia es queden sense casa a de la fam a la Banya d’Àfrica, terra és un bé escàs. La compra Mundial per a que el país terra i a l’ecosistema. Desem- LCatalunya, com a conseqüència de desno- però com s’explica que massiva de sòl fèrtil per part pagués el seu deute amb el mascarar la cara oculta de la naments o execució d’hipoteques per part de països com els Estats Units o d’inversors estrangers (agroin- Club de París, van forçar fam, les seves causes políti- les entitats financeres. El pitjor de tots aquests Austràlia, que pateixen dústria, governs, fons especula- l’aplicació d’un conjunt de ques, i apostar per allò que el clars atemptats contra la dignitat humana és periòdicament sequeres tius…) ha provocat l’expulsió de mesures d’ajustament. Pel que moviment internacional de La que una gran quantitat de famílies es queda en severes, no pateixin fam milers de camperols de les fa a l’agricultura, aquestes van Via Camperola anomena la situació d’exclusió social dura i pura, en ser el extremes? Evidentment, els seves terres, disminuint la implicar una política de “sobirania alimentària”, seu únic habitatge habitual. Abans que s’arribi fenòmens meteorològics capacitat per autoabastir-se. liberalització comercial i recuperar la capacitat de a produir un desnonament s’haurien esgotar poden agreujar els proble- Cal recordar que Somàlia, d’obertura dels seus mercats, decidir sobre allò que men- tots els mitjans de diàleg entre les parts a mes alimentaris, però no són malgrat les sequeres recu- permetent l’entrada massiva gem. través de la concessió d’una moratòria, la negociació extrajudicial del préstec hipotecari i, fins i tot, a través de la mediació social amb la intervenció dels propis serveis municipals i la Generalitat. . EN CALENT D’altra banda, la solidaritat social es fa cada vegada més necessària en aquests casos i, en la majoria de les ocasions, no existeix. Així, “La vida diària ls treballadors del grup Comunica- estat un fet puntual o no, ja que tota la alguns individus de pocs escrúpols s’aprofiten ció21 hem viscut immersos en una plantilla estava afectada. Vam poder esbri- per especular amb els habitatges embargats, de l’empresa ha Egran mentida. Periodistes, comercials, nar que la causa havia estat l’elevat deute per llogar-los, o bé vendre’ls, al preu que sigui, administratius, compaginadors i distribuï- (més de 139.000 euros) contret amb la Segu- aconseguint així un enriquiment lícit, però estat envoltada dors ens sentim enganyats per l’editor, retat Social. El mateix passa amb Hisenda, moralment menyspreable. Resulta que les de maniobres per David Centol Lozano, qui en deu anys ha proveïdors i amb els anunciants que van entitats financeres són, ara i aquí, les grans aixecat un grup de comunicació servint-se pagar per una publicitat que ja no es farà. immobiliàries; a més, els preus d’aquests no pagar els de la professionalitat i el compromís perso- Ara sabem que la normalitat de la vida diària habitatges, que procedeixen d’execucions nal de la plantilla. A més de la muntanya de de l’empresa ha estat envoltada de manio- hipotecàries, estan molt per sota del seu cost treballadors” diners que ha gestionat: una part procedent bres per no pagar els treballadors –o pagar- real. Ramon Vila és un dels treballa- de la publicitat de les diferents capçaleres los poc a poc i segons el seu criteri personal, dors de Comunicació21 acomia- (denominació genèrica “Línia”) i una altra amb comptagotes, mitjançant xecs de petita dats de manera improcedent en procedent de subvencions públiques. El 10 quantia. Als treballadors acomiadats no un procés de tancament de d’octubre, vam saber que la Seguretat Social només ens ha decebut, sinó que ens ha l’empresa ple d’irregularitats, ens havia donat de baixa d’ofici per impaga- deixat al carrer. Ens preguntem, a la vista factures impagades i de projec- ment. Les senyals d’alarma es van encendre i del resultat de la seva gestió com a empresa- tes fantasma. ens vam mobilitzar per saber si allò havia ri, si s’avergonyeix del tot. 8 • la línia 26 d’octubre de 2011 • DIRECTA 247

. EDITORIAL . PENSEM, DONCS EXISTIM Llums i taquígrafs al País Basc De vides en llibertat

l nou cicle obert al País Basc, Silenci, negació i propaganda han Lèlia Becana Velasco d’estar amb la teva gent i te la et poden retornar a la presó si on l’anunci històric d’ETA és caminat plegades. I com la realitat [email protected] canvien per l’angoixa diària de si fracasses en l’intent? Obvien, per Euna passa més cap al princi- és sempre la primera víctima de sortiràs o no sortiràs, de si serà una banda, la manca de feina al pi de la fi del darrer conflicte armat tota guerra, s’ha viscut d’esquenes a presó ens queda lluny, tan demà o demà passat, amb el mercat laboral i, per l’altra, no en el si de la UE, albira temps de als altres 474 morts, als 7.000 lluny que de vegades ens pertinent xantatge de passar per tenen en compte l’alt nivell de diàleg, solucions i acords en claus torturats, als 30.000 detinguts. A Lpermetem el luxe de no l’adreçador per recuperar la desestructuració de la persona en democràtiques. Deixem enrere 40 les lògiques d’excepció, apartheid i pensar-hi, però cada cop se’ns llibertat segrestada. aquesta situació. anys de confrontació oberta nascu- impunitat que han definit també el apropa més, de manera vertigino- Quina mena de reinserció I, per si això no fos prou, a un da de la crueltat de la dictadura darrer estat d’excepció de la UE que sa i, tot i així, encara provem de ofereixen aquells i aquelles que mes i mig del final de la condem- franquista i superem una perllon- és, encara avui, el País Basc. En un mirar cap a una altra banda, són gestionen la justícia i les presons? na, li arriba una notificació des gada guerra de baixa intensitat on exercici sobrer de cinisme conti- tants els fronts oberts! Cap ni una. Davant la inconscièn- de dos jutjats diferents que li el dolor acumulat –que no coneix nuat, els executius espanyols, més Mentrestant, però, la presó cia de saber que treballen amb reclama una responsabilitat civil de bàndols ni ideologies– ha definit enllà de l’esmena parcial, ètica o continua amb les seves injustícies, persones, amb necessitats concre- impagada; en total, 2.000 euros. una radiografia del sofriment moral, han emprat la violència la seva suposada reinserció, la tes, amb mancances, gent que viu Una fortuna per a qui no té res inenarrable. Múltiples violències política d’ETA com ariet polític. insuficient –per massificada i sota una tensió acumulada només més que incerteses. I una única d’arrel política de les que només Les lliçons per extreure són mas- desorientada– atenció als presos i ofereixen burocràcia i normatives. certesa, que tornarà a la presó ens han volgut mostrar una, amb la ses com per encabir-les en una preses, però sobretot continuen el Al Manel, després d’haver per no poder pagar aquests batalla per la llibertat política del editorial. 50 anys després, cal silenci i la indiferència. L’aïlla- pagat una condemna de set anys i 2.000 euros. poble basc com a rerefons. Durant seguir vindicant que deixin en pau ment funciona de primera, segura- a només quatre mesos de finalit- Un sistema penitenciari anys, denunciar les altres violèn- el País Basc: són ells, només ells, ment és el que millor funciona, zar-la, el van passar a secció ronyós, incapaç de posar-se a la cies era titllat de “complicitat”. Ben els únics que poden decidir l’abast mai no falla: si no t’aïllen els murs oberta, amb l’exigència de trobar pell de les persones, fent que la malauradament, en el periodisme de la seva llibertat. El dolorós és de pedra, t’aïllen el teu abatiment una feina. I qui és capaç de trobar burocràcia passi per davant del sobre el conflicte basc, no hem que no calia un preu col·ectiu tan o la mala bava dels carcellers i una feina digna de manera imme- sentit comú i en el que, de nou, si tingut Anna Politkovskayas. alt per certificar-ho. carcelleres. Et roben la il·lusió diata i amb la pressió afegida que tens diners, te’n pots lliurar.

. COM S’HA FET . EL RACÓ IL·LUSTRAT

FEL questa setmana hem de tornar a demanar ajut un cop més. Potser algú deu pensar que som unes pesades, però es tracta d’això, no?, Ad’ajudar les altres i demanar un cop de mà quan ens cal. D’una banda, seguim necessitant gent que tingui temps lliure els dimecres al matí per ajudar-nos a etiquetar les Directes que s’han d’enviar a Correus. És una feina mecànica i avorrida, però queda compensada amb la conversa amena i interessant que ofereixen les persones de la DIRECTA que fan aquesta feina cada setmana. A més, permet que puguis ser una de les primeres persones en llegir la DIRECTA i, fins i tot, endurse’n una. D’altra banda, necessitem ordinadors i tècnics informàtics que no els faci molta basarda solucionar els problemes que tenim de Windows. Sabem que el sistema operatiu de Bill Gates és nefast i convidem a programadors i hackers a crear els programes que necessitem en software lliure. Men- trestant,, necessitem ajut amb el finestres. Els ordinadors de correció i difusió s’han espatllat. Han viscut prou, uns tres anys, però ara ja estan mig morts. Així que l’últim que us demanarem aquesta setmana és alguna torre no massa vella que tingueu parada al vostre local. Gràcies. Fins la setmana que ve. Salut! . FE D’ERRADES

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) Dipòsit Legal: GI-1528-2005 • Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. C. Riego núm. 37 baixos esquerra, 08014 Barcelona • El setmanari DIRECTA no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. www.setmanaridirecta.info — [email protected] Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 ÀREES DE TREBALL DE LA DIRECTA Corresponsalies LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS [email protected] — [email protected] — [email protected] Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 BAIX LLOBREGAT: [email protected] [email protected] — [email protected] BERGUEDÀ: [email protected] Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: [email protected] — [email protected] BARCELONÈS NORD: [email protected] RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la [email protected] — [email protected] EL CAMP: [email protected] manera especificada per l’autor o el llicenciador. GIRONA: [email protected] NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obra L’HORTA: [email protected] amb finalitats comercials. Qui Som MANRESA: [email protected] SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generar REDACCIÓ: Estirant del fil | David Fernàndez Impressions | Lèlia Becana Així està el pati | MARESME: [email protected] una obra derivada d’aquesta obra. MENORCA: [email protected] - Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de Jesús Rodríguez Quaderns d’Illacrua | [email protected] Roda el món la seva llicència. | Laia Gordi i Ana Paola Van Dalen Observatori dels mitjans | Marc Torras Expressions | OSONA: [email protected] - Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís Manel Ros i Anna Pujol Reig Agenda directa | Arnau Galí i Muriel Comas La indirecta RIPOLLÈS: [email protected] del titular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualsevol altra | Oriol Andrés FOTOGRAFIA: Robert Bonet IL·LUSTRACIÓ: Eulàlia Corbella i Alba Teixidor SABADELL: [email protected] limitació reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior. CORRECCIÓ: Laia Bragulat EDICIÓ: Xavi Martí COMPAGINACIÓ: Roger Costa Puyal SOLSONÈS: [email protected] Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution- PUBLICITAT: Tània Miró DIFUSIÓ: Blai Lindström DISTRIBUCIÓ: Lèlia Becana TERRASSA: [email protected] NoDerivs- NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu SUBSCRIPCIONS: Lèlia Becana ADMINISTRACIÓ: Jordi Raymond i Estel Barbé TERRES DE L’EBRE: [email protected] http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA TERRES DE PONENT: [email protected] AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 25 VALLÈS ORIENTAL: [email protected] DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 així està el pati • 9

, així està el pati

CiU aposta per la privatització Una obra que pot malmetre el L’estafen i li embarguen el Hormipresa, relacionada amb de la sanitat | PÀG. 10 ;;;port de Sóller | PÀG. 11 seu salari | PÀG. 12 el PP i el PSOE | PÀG. 12

FEL

BARCELONA • L’AJUNTAMENT ATURA LA CONSTRUCCIÓ DE TRES CENTRES I EN SUSPÈN UN ALTRE 260 famílies protesten per la manca de places d’oferta pública a les escoles bressol El nou regidor d’Educació, Gerard Ardanuy (CiU), opta per augmentar els concerts tot i que l’oferta pública només cobreix la meitat de la demanda Sílvia Abadía ALBERT GARCIA tot, la compensació econòmica de [email protected] la diferència de cost de les places a una guarderia privada. Segons grup de famílies, que arri- l’advocat de les famílies, Matias ben a les 260, exigeixen so- Griful, “és inadmissible que l’Ajun- Ulucions a l’Ajuntament de tament no assumeixi el contracte Barcelona davant l’adjudicació que ja hi havia amb l’altre Ajunta- d’unes places inexistents, ja que ment”. De moment, les famílies les escoles bressol on s’ubicaven estan a l’espera que la institució encara no han obert. Les famílies doni solucions. Si no és així, les afectades tenien previst portar les afectades no dubten que empren- criatures a tres escoles de nova dran accions legals contra la insti- construcció, que havien d’entrar tució municipal, ja sigui de forma en funcionament el febrer de 2012. individual mitjançant demandes o Tanmateix, davant la manca de de manera col·lectiva. Sigui com pressupost públic, l’Ajuntament de sigui, les famílies asseguren: “No Barcelona va aturar les obres de abandonarem la lluita fins que aconseguim una solució al problema”. L’Ajuntament ha Privatització: la aturat les obres nova política d’Ardanuy Gairebé la meitat de les criatures d’escoles situades a barcelonines es queden sense pla- ça a les escoles bressol (un 47,25% Gràcia i Sant Martí i de les demandants). La deficiència les famílies han vist Primera assemblea de coordinació del professorat d’escoles bressol celebrada a les portes de l’IMEB el 30 de setembre en serveis educatius públics per a la canalla és prou evident i suposa com es quedaven a organitzar-se. “No ens coneixíem de pares i mares afectades va op- donar “cap informació”. Un cop les un problema per a moltes famílies, i ens vam començar a trobar a tra- tar per rebre l’assessorament del famílies van poder parlar amb l’A- que desconfien de la qualitat de les sense places per vés del boca-orella”, explica Eva Col·lectiu Ronda (una coopera- juntament, el responsable va dir- escoles privades o, simplement, no Rodríguez, una de les mares mobi- tiva que treballa en l’àmbit labo- los que “la manca de places” era se les poden permetre. L’aposta del la mainada litzades. La lluita va començar en- ral i legal) i l’ajuda de l’advocat “competència de l’antic equip de nou regidor d’Educació i Universi- tre tres o quatre famílies, que no Matias Griful. govern”, encapçalat pel socialista tats, Gerard Ardanuy (CiU), és cla- les escoles Jaén i Caspolino (amb- van trigar a respondre a l’Ajunta- A hores d’ara, l’Ajuntament en- Jordi Hereu. ra. En la línia de les privatitza- dues a Gràcia) i Patufets (a Sant ment. “Vam començar a penjar cara no s’ha pronunciat. De fet, Les mobilitzades no han per- cions impulsades pel govern de la Martí). Lluny de donar explicaci- cartells pel barri, a fer una adreça fins al 16 de setembre, les famílies dut el temps i ja han entregat sis Generalitat als sectors educatiu i ons o solucions, el consistori va de correu, una pàgina al Facebook no van rebre cap avís sobre les pla- propostes a l’Ajuntament com a sanitari, el nou equip de govern enviar una carta a les famílies just i un bloc (www.senseescolabres- ces que ja tenien assignades, tot i possibles solucions temporals per –encapçalat per Xavier Trias (CiU)– tres dies després de l’inici del curs sol.blogspot.com) i van aparèixer l’evidència de l’estat de les obres poder portar a escola la seva mai- optarà pels concerts a les escoles escolar i els va informar que, si noves famílies afectades”, relata. de les noves escoles. Rodríguez ex- nada. Entre elles, trobem l’am- bressols, tal com va admetre Arda- volien mantenir la plaça per al curs Ara, moltes famílies s’han afegit a plica, en una entrevista, que ella es pliació de places, la utilització nuy a mitjans de setembre. Les següent, haurien d’omplir una ins- la lluita. Segons Rodríguez, porten va intentar posar en contacte amb d’antigues instal·lacions de llars conseqüències d’aquesta mesura tància. des de principis d’octubre reu- diferents institucions per dema- d’infants que ara estan en desús ja s’estan fent notar i el consistori Davant d’aquesta situació, ma- nint-se setmanalment i treballant nar explicacions sobre el futur però en bones condicions (com ha suspès la construcció de l’Es- res i pares afectades no van dubtar en comissions. A més, el col·lectiu dels centres, però ningú no li va l’Escola Platero, a Gràcia) o, fins i cola Bressol Front Marítim. 10 • així està el pati 26 d’octubre de 2011 • DIRECTA 247

, així està el pati

CATALUNYA • PRIVATITZAR LA SANITAT COMPORTARIA MÉS DESIGUALTATS DEPENENT DE L’EDAT O LA UBICACIÓ GEOGRÀFICA Catalunya inverteix menys en sanitat que la resta de l’Estat o la Unió Europea

Nico Lupo Sonnabend ROBERT BONET que representa el sector sanitari. [email protected] Addueixen que, si no es redueix el pressupost, la sanitat pública es a filtració del document so- veurà “abocada a la fallida”. Però bre la governança de l’Insti- les dades demostren que Catalun- Ltut Català de la Salut (ICS) ha ya gasta menys que la resta de zo- marcat un punt d’inflexió en el nes de l’Estat i que el conjunt de rumb de les polítiques del govern països de la Unió Europea dels 27. en matèria de sanitat. Aquest do- La despesa en matèria de sanitat a cument, que va ser enviat al diari Catalunya representa el 5,86% del El País per algú que treballa a l’ICS pressupost (dades de 2009). En i que porta per títol La governança canvi, aquesta dada és del 6,7% al de l’ICS, planeja trossejar l’empre- conjunt de l’Estat, mentre que la sa pública en una vintena de socie- mitjana de la Unió Europea se si- tats, finançades en part per capital tua al 7,4% del PIB. Tot i això, Cata- privat. Un dels objectius és que la lunya té un sector sanitari recone- sanitat pública tingui superàvit. gut per la seva qualitat, tant a El president Artur Mas va assegu- nivell públic com privat. rar que el govern no ha volgut privatitzar l’ICS “en cap moment”, El professor de però les expertes consultades no entenen aquests canvis si no és Teoria Econòmica que hi ha “una línia de privatitza- ció al darrere”, ja sigui a través de de la UB, Agustí l’entrada de capital privat o mit- jançant la col·laboració amb al- Colom, constata tres entitats. L’aplicació d’aquestes línies de treball es duria a ROBERT BONET que “no hi ha cap terme en un període d’entre “tres més rellevància és la creació d’un i cinc anys”. holding per gestionar la vintena de informe que digui societats en què es dividiria l’ICS. quins són els Cadascun dels vuit hospitals de La llei Òmnibus titularitat pública estaria gestio- problemes de gestió nat per una societat. Els més de canviarà l’estatus 200 ambulatoris, en canvi, s’agru- a l’ICS” parien en societats que controla- de l’ICS, que ha rien entre quinze i 25 d’aquest cen- “S’emparen en el fet que hi ha- estat de titularitat tres. “El problema rau en el fet que via una mala gestió per part de les els diners que s’invertiran en un pròpies institucions per justificar pública des que es hospital en concret podrien ser que es trossegi l’ICS i sembla que molt superiors als diners que s’in- les usuàries i el personal en siguin va crear, l’any 1983 vertirien en un altre, depenent de les responsables”, denuncia la por- la ubicació geogràfica”, indica Co- taveu del sector sanitari de la In- El document, que El País no ha lom. Els sectors contraris a la me- tersindical Alternativa de Cata- volgut fer públic tot i ser l’únic Concentració celebrada a les portes del Departament de Salut el dia 20 d’octubre sura, com els sindicats, creuen que lunya, Marcela Güell. El professor mitjà que hi té accés, troba les “es valorarien els ingressos de la Agustí Colom constata que “no hi seves arrels en la llei Òmnibus que l’augment de les desigualtats a població, l’edat, la qualitat de vida ha cap informe que digui quins són va aprovar el Parlament el mes de Més rendibilitat i menys qualitat causa de les diferències d’inversió (que en part vindria dictaminada els problemes de gestió a l’ICS”. juliol d’enguany amb el suport del “El problema de l’entrada de capi- als centres sanitaris”, constata per l’entorn laboral)...” a l’hora de Explica que, els últims anys, s’ha PP i el PSC. Aquesta llei, que en- tal privat és que es buscarà princi- Colom. “Una persona gran difícil- decidir la inversió en matèria de millorat la centralització adminis- trarà en vigor d’aquí poc més de palment la rendibilitat a costa de ment podria accedir a una pròtesi sanitat. trativa i, d’aquesta manera, s’ha dos mesos, canviarà l’estatus de la qualitat del servei”, assegura el de genoll que milloraria la seva reduït una part important de les l’ICS, que ha estat de titularitat professor de Teoria Econòmica de qualitat de vida perquè representa- Per sota de la mitjana internacional despeses que es generaven a nivell pública des que es va crear, l’any la UB i analista de la gestió de la ria una despesa que els inversors El govern, amb els consellers d’E- burocràtic: “Si volen reduir la des- 1983. Alhora, permetrà l’entrada sanitat, Agustí Colom. En matèria privats no voldrien acceptar”, asse- conomia i Salut al capdavant, Mas- pesa, que expliquin perquè la in- de capital privat a l’empresa de sanitat, això es traduiria en gura el professor. Colell i Boi Ruiz respectivament, versió en la construcció d’una obra pública més gran de Catalunya “una reducció d’aquelles opera- A més de l’entrada de capital està remarcant que la Generalitat pública es duplica entre el projecte (41.000 treballadores). cions que no són rendibles o en privat, una de les mesures que té “no pot assumir” l’enorme despesa inicial i el cost final”.

> Boi Ruiz declara que “la salut és un bé privat que depèn d’un mateix, no de l’Estat”

l nomenament del conseller claració d’intencions per part del 2010, va ser president de la Unió despeses i de la cartera de serveis Ruiz va assegurar que “l’any 2012 Boi Ruiz, només conèixer- nou govern d’Artur Mas. Catalana d’Hospitals, que agrupa que ofereix la sanitat pública. Boi no hi hauria més retallades”, però Ese, va generar rebuig entre Ruiz té una experiència dila- gairebé un centenar de centres Ruiz és vocal al consell de direcció la conselleria i els càrrecs diri- la majoria de professionals de la tada en la gestió sanitària, però sociosanitaris privats i concertats. del CatSalut en representació del gents de l’ICS no van voler firmar sanitat pública, que van criticar sempre des del sector privat. Tam- En realitat és un lobby de pressió sector empresarial i té el mateix aquestes garanties amb els sindi- durament la seva elecció perquè bé ha format part dels consells de que ha demanat que s’estudiï “la càrrec a la Junta Directiva del Fo- cats del sector sanitari durant les afectava un dels pilars de l’estat les organitzacions patronals més incorporació de mecanismes de ment del Treball Nacional, la prin- negociacions que van mantenir del benestar i, alhora, era una de- importants. Entre els anys 2008 i copagament” i la reducció de les cipal organització catalana. Boi fins el 3 d’octubre. DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 així està el pati • 11

, així està el pati

MALLORCA • EL GRUP D’ORNITOLOGIA BALEAR I EL COL·LECTIU ALBAÏNA HAN ALERTAT SOBRE L’IMPACTE MEDIAMBIENTAL DE L’OBRA L’ampliació del port de Sóller crea polèmica entre els grups ecologistes

Irene Jaume [email protected]

entorn del port de Sóller ha canviat molt darrerament. El L’ creixement de la construcció d’habitatges i hotels al llarg dels anys ha tingut una de les conse- qüències més visibles al port esportiu, que ha experimentat molts canvis i s’ha anat fent cada vegada més gran, amb l’allargament d’un dels molls i la construcció d’un de nou. L’esbucament de la llonja i la tala d’arbres per substituir-los per paste- res també han fet canviar la fesomia del passeig. Ara, el Grup d’Ornitolo- L’ampliació de la platja del port de Sóller ja havia estat prevista per Jaume Matas quan era ministre d’Aznar gia Balear (GOB) i el col·lectiu Al- baïna denuncien la intenció d’una altra obra: l’ampliació de la platja del port de Sóller, que ja havia estat prevista per Jaume Matas quan era ministre de Medi Ambient al govern L’entorn del port de Sóller ha canviat substancialment durant els darrers anys espanyol de José María Aznar. serra de Tramuntana) i un gran dic Eliminació del dic com el GOB, però, van continuar, ja ‘Manca de transparència’ Matas ho impulsa a partir de 2001 submergit de 100 metres paral·lel a L’any 2005, es va produir una modi- que asseguraven que la platja es feia El GOB i el col·lectiu Albaïna han El Projecte de Desenvolupament In- la línia de la costa. En aquell mo- ficació del projecte, que substituïa el “créixer de manera artificial i no es manifestat la seva disconformitat tegral de la Badia de Sóller va ser ment, el GOB va mostrar el seu re- dic de 100 metres per la construcció restaurava”. Segons denuncien, “el amb el projecte perquè “inclou un redactat l’any 2001 per TYPSA, un buig per l’impacte que suposaria el d’uns espigons transversals. Tot i creixement artificial implica moltes dic”, perquè “no ha passat els trà- conjunt d’empreses de l’àmbit de dic en el fons marí i en la qualitat de així, la modificació no preveia dei- conseqüències negatives sobre l’e- mits ordinaris” –com podria ser l’enginyeria, l’arquitectura i la con- l’aigua del port i pel perjudici que xar de fer el recreixement de la cosistema marí, com l’alteració de la una exposició pública (pròpia d’a- sultoria, a petició de la Demarcació patiria el fons marí de Banyalbufar platja amb arena de Banyalbufar. dinàmica litoral o el soterrament de quests processos)– i perquè “res- de Costes del ministeri encapçalat amb l’extracció d’arena. El col·lectiu El setembre de 2006, però, una nova les praderies de posidònia”. pon a la tirania dels megaprojec- per Matas. El projecte preveia l’am- ecologista també va presentar al·le- modificació va incloure canvis al tes”. Un membre del col·lectiu pliació del passeig marítim, el re- gacions al projecte, algunes de les projecte i es va establir que l’arena Un dic de 68 metres? Albaïna, Marc Carriquí, afirma que creixement de la platja amb arena de quals es van acceptar a la segona seria de pedrera i no de Banyalbufar. Arran de la publicació d’unes infor- “hi ha hagut una manca de trans- Banyalbufar (poble costaner de la versió del projecte d’ampliació. Les alertes dels grups ecologistes macions al Setmanari Sóller basa- parència absoluta perquè no s’han des en comunicats de premsa del complert els passos correctes”. Ministeri de Medi Ambient, el pro- Carriquí explica que els estudis jecte va canviar. El gener de 2009 es ambientals s’han fet “per separat” > Exclouen el GOB del Consell Econòmic i Social va licitar per 3,24 milions d’euros i el (per una banda, la platja i, per l’al- desembre del mateix any, per 4,3. El tra, la zona del dic) i pensa que l Consell Econòmic i Social tor. A la darrera reunió del consell cions i associacions representa- projecte afegia un dic perpendicular “s’haurien d’haver fet conjunta- (CES) és un òrgan col·legiat de govern es va decidir el cessa- tives d’interessos econòmics i a la costa de 68 metres als espigons ment, ja que l’impacte de l’amplia- Ede caràcter consultiu de ment de Blàzquez per nomenar socials”. A més, han lamentat la transversals existents. A més, con- ció pot ser molt gran i global”. A participació, estudi, deliberació, Lluís Vallcaneras sense consultar decisió perquè consideren que cretava els metres cúbics d’arena més, declara que els estudis “han assessorament i proposta en ma- cap entitat, associació o organit- “l’eliminació d’una vertadera necessaris (7.800), el desplaçament quedat obsolets perquè el port tèria econòmica i social de les zació social rellevant en la matè- oposició representada per l’eco- de la via del tren, la necessitat de esportiu ha estat molt ampliat des- Illes. L’integren 37 membres, en- ria. logisme al CES empobreix els més amplada per a una via de tràn- prés dels informes, fet que influeix tre els quals hi havia Macià Blàz- Des del GOB han volgut de- òrgans democràtics de represen- sit rodat restringit i cinc accessos a molt en l’estat del port”. quez (expresident del GOB) com a nunciar la “manca de capacitat tació ciutadana”. la mar. Finalment, el projecte d’Am- Ambdós col·lectius presentaran representant de les associacions i de diàleg” i l’incompliment de la Blàzquez havia presentat que- pliació de desenvolupament inte- una petició urgent a l’Ajuntament i organitzacions a favor del medi llei del CES on s’estableix que és ixes per la manca de transparèn- gral de la Badia de Sóller va aparèi- a la Direcció General de Sostenibili- ambient. Aquest càrrec, segons “un deure dels poders públics cia del govern del socialista Fran- xer publicat al B.O.E. el 13 de tat de la Costa i el Mar (abans estableix la llei 10/2000 del CES, facilitar instruments i reforçar cesc Antich per no possibilitar la novembre de 2010. L’execució del Demarcació de Costes) “perquè és designat pel Govern, després institucionalment les vies de tasca supervisora del CES davant projecte es va adjudicar a l’empresa s’informi al poble sobre quin és el d’haver consultat les diferents comunicació i participació dels lleis i decrets-llei d’importància Llabrés Feliu per un import de 2,9 projecte perquè no ho sabem del entitats de rellevància en el sec- ciutadans a través d’organitza- territorial. milions d’euros. Tot i això, les obres cert”. Marc Carriquí insisteix que encara no han començat. la gent del poble “vol informació”. 12 • així està el pati 26 d’octubre de 2011 • DIRECTA 247

, així està el pati

BAIX LLOBREGAT • L’HOME ES NEGA A PAGAR EL DARRER TERMINI D’UNES OBRES PERQUÈ L’EMPRESA HA INCOMPLERT EL CONTRACTE Hormipresa estafa un veí de Corbera de Llobregat i la ‘justícia’ li embarga el sou

Xavi Miquel MIRTA [email protected]

l veí de Corbera de Llobregat M.L.M. fa més de set anys Eque lluita contra l’empresa de construcció Hormipresa, arran d’un litigi per les obres de cons- trucció de casa seva. El propietari es va negar a pagar el darrer termini perquè considera que no se li han prestat els serveis que s’havien pactat al contracte. La situa- ció va fer que Hormipresa denun- ciés el propietari i que el jutjat de primera instància número 3 de Vilanova i la Geltrú el condemnés a pagar un total de 62.623,17 euros (48.171,67 euros del darrer pagament més 14.451,50 euros Des del febrer de 2009, el veí de Corbera ha de pagar 829 euros mensuals; la situació s’allargarà fins el 2016 d’interessos pel retard). Davant la impossibilitat de pagament, des Seu de la constructora Hormipresa al carrer Lleó XIII número 24 de Barcelona del febrer de 2009, el veí corberenc ha de pagar 829,20 euros mensu- Un llarg periple des. El contracte que van signar seguretat. Després d’un any i de M.L, a la qual s’han d’afegir els als fins l’any 2016. Conseqüent- La història comença l’any 2004, l’empresa i M.L establia que la l’incompliment de l’acord verbal, 1.150 euros mensuals que paga a la ment, la casa no té el certificat quan M.L vivia en un pis cedit al constructora s’encarregava de l’es- l’estructura de la casa es va acabar, Caixa pel préstec per fer obres. La d’obra i, per tant, no gaudeix de Garraf. En aquells moments M.L tructura exterior i la teulada, men- però la situació personal que vivia situació de M.L, doncs, arriba a la cèdula d’habitabilitat, situació que estava en tràmits per l’adopció tre que el propietari es comprome- M.L va impossibilitar que els inte- precarietat més absoluta. El pro- genera noves problemàtiques, com d’un nen i, de cara a l’Institut Ca- tia a fer tots els interiors. En aquell riors estiguessin acabats (família pietari també denuncia que ni l’A- el fet de no poder renegociar la talà de l’Adopció, necessitava una contracte, no hi figurava cap data monoparental amb cinc criatures, juntament de Corbera ni l’Agència hipoteca, que estigui pagant els residència estable el més aviat d’acabament de les obres, tot i que, desplaçaments del Garraf fins a Catalana de l’Habitatge ni la Dipu- contractes de llum i aigua com a possible. Tenia un terreny a Cor- de paraula, l’empresa havia asse- l’escola de Corbera cada dia...) fins tació de Barcelona no han fet res contractes d’obra (molt més cars; bera i va contactar amb l’empresa gurat que estaria enllestida en al setembre de 2005. Un cop aca- per resoldre la situació; més enca- l’empresa Endesa ja li ha tallat la de formigó prefabricat Hormipre- pocs mesos. També hi figurava que bada l’estructura externa de la ra, la Diputació exigeix que pagui llum dues vegades) i que, oficial- sa, que segons la publicitat garan- s’havia d’acceptar l’arquitecte de casa, l’arquitecta i l’aparelladora tots els impostos, tot i que la situa- ment, ell i els seus fills visquin en teix una màxima rapidesa en la l’empresa pels exteriors i els inte- van desaparèixer de les obres, tot i ció rocambolesca manté que l’ha- un terreny. construcció de cases prefabrica- riors i també per les mesures de bitatge és un terreny. Endesa li va retirar el comptador de llum, ja que L’arquitecta i es troba en situació de provisiona- litat i l’empresa elèctrica li exigeix > Una empresa relacionada amb el PP i el PSOE l’aparelladora que ho reguli. No obstant això, l’A- van incomplir el gència Catalana de Consum ho ha ormipresa és una empresa me Aubià Marimon, va tenir càr- ficiar el polígon propietat d’Hor- qualificat com a il·legal, ja que del sector de la construc- recs importants als governs es- mipresa, on es troba una de les contracte, ja que van s’han pagat tots els rebuts i hi ha Hció prefabricada ubicada a panyols del PP i del PSOE i també seves fàbriques de producció. una queixa que exposa la situació Santa Coloma de Queralt (Conca dins la Generalitat. A més, és pre- Entre els projectes d’Hormipre- abandonar les obres al registre d’Endesa. de Barberà), que treballa per per- sident executiu del grup MED (el sa, hi ha la participació en l’em- Per si això fos poc, M.L també sones a nivell individual i també grup d’empreses del Col·legi de presa encarregada de fer el port que, segons el contracte, havien de ha tingut conflictes amb l’Agència per grans empreses o administra- Metges de Barcelona). L’empre- esportiu per iots de luxe Vila- continuar supervisant l’obra. Per Tributària. El veí té cinc infants cions, com l’encàrrec de la cons- sa va ser acusada del vessament nova Grand Marina. A més, Hor- això, quan tocava abonar la quota adoptats (dos d’ells encara sense trucció del parc logístic d’IKEA o de llots de formigó sense depu- mipresa compra tot el ciment corresponent a la direcció tècnica, papers) i, tot i que al començament Carrefour. rar al riu Gaià pel Grup d’Estudi per fabricar el formigó a l’em- M.L es va negar a pagar, ja que con- Hisenda li retornava diners perquè Tot i que va començar com una i Protecció dels Ecosistemes presa Uniland, immersa en la siderava que no havien fet la seva reconeixia tota la mainada, ara empresa familiar, amb el creixe- Catalans (GEPEC), que també va polèmica sobre la crema de llots feina (no havien fet un pla de segu- només reconeix els dos més grans ment, s’ha anat guanyant un pes denunciar, a les al·legacions al de depuradora a les cimenteres, retat ni havien inscrit un llibre de i li han exigit que retorni tots els important dins els cercles polí- Pla Territorial del Pla de Tarra- que han estat denunciades per visites) i, a més, hi havia deficièn- diners de les declaracions ante- tics, especialment en relació a gona, que l’autovia A-27 passa- diferents associacions veïnals i cies en l’estructura externa, gote- riors. En aquest sentit, el defensor CiU. Un dels seus consellers, Jau- ria pel poble en qüestió per bene- moviments ecologistes. res a la teulada. Amb tot, va arribar del poble espanyol ha acceptat la sentència condemnatòria contra obrir una investigació sobre el cas. A FONS | VINT ANYS DE ‘PROCÉS DE PAU’ AL PRÒXIM ORIENT 0

MIRALLS Un Estat Michael Albert “A la Parecon es produei- palestí? xen i consumeixen coses d’acord amb les necessitats Vint anys després de l’inici, a Madrid, de l’anomenat pro- cés de pau entre els pobles israelià i palestí, la política de les persones” de colonització d’Israel s’ha consolidat de tal manera pàg. 4 i 5 que, avui dia, la població palestina és víctima d’un autèntic apartheid. D’altra banda, la posició de força TRANSFORMACIONS d’Israel fa que el centre del conflicte no se situï entre Presons extrapenals i discri- israelianes i palestines, sinó entre les mateixes elits israelianes, que es beneficien de la perpetuació del con- minatòries a l’Estat espanyol flicte. La proposta de reconeixement d’un Estat palestí a pàg. 6 i 7 les Nacions Unides intenta forçar Obama a pressionar Quaderns d’Illacrua 8 Israel perquè, finalment, aquest accepti negociar. Però la hipotètica constitució d’un Estat palestí comportaria l’oblit dels cinc milions de persones refugiades palestines que van haver d’abandonar les seves llars el 1948, arran de la constitució de l’Estat d’Israel.

Ferran Izquierdo Brichs població palestina. L’autoritat real conti- [email protected] nua estant en mans de les israelianes, que quan volen paralitzen totalment la Enguany fa vint anys de l’inici del que es vida dins els territoris cisjordans i impe- va anomenar procés de pau entre les co- deixen que la gent es mogui entre les munitats àrab i israeliana. En realitat, ciutats. Un cop més, les ciutats i els po- aquest procés es va convertir en algunes bles es converteixen en presons dins paus signades per dictadors àrabs en d’un altre gran camp de concentració. contra de la voluntat popular dels països La població palestina de Jerusalem Est, respectius i, al mateix temps, en l’accele- on la creació de nous assentaments jue- ració de la colonització israeliana dels us és més greu que enlloc, està aïllada de territoris ocupats palestins. la resta de Cisjordània, rodejada pel mur i per check points que la separen de la vida Un vertader ‘apartheid’ palestina. La pregunta que s’imposa, Al llarg d’aquests vint anys, el nombre doncs, és clara: com és possible que vint de colones israelianes a Cisjordània i anys de procés de pau hagin conduït a a- Jerusalem Est s’ha doblat i l’ocupació quest horror? del territori s’ha convertit en un càncer A les palestines, cap de les fórmules que penetra tot el teixit territorial i de- intentades per solucionar el conflicte mogràfic. I, sobretot, la colonització –ni la negociació ni la lluita armada ni la s’ha estat fent d’una forma cada cop lluita pacífica ni el terrorisme– no els ha més definitiva, amb carreteres, infraes- resultat útil. Ara plantegen la demanda tructures, colònies, espais, serveis i tot de reconeixement de l’Estat palestí a un entramat separat, al qual només pot l’ONU, però segurament el resultat se- accedir la població israeliana: un autèn- rà el mateix. Per arribar a la pau, abans, tic sistema d’apartheid. cal buscar una explicació a aquest fracàs. La retirada unilateral (sense cap ne- gociació) de les colones israelianes a la El fort no negocia amb el dèbil Franja de Gaza no va suposar cap mil- Un dels principis bàsics que ens en- lora en les condicions de vida de la gent senya la història i l’anàlisi dels conflictes palestina que hi viu. Al contrari, el blo- és que el fort no negocia amb el dèbil. queig israelià, amb el suport de les po- No ho ha fet mai i no ho farà mai, per la tències occidentals –amb els Estats U- simple raó que no ho necessita. En el cas nits i els països de la Unió Europea de la relació entre israelianes i palesti- (UE) al capdavant–, ha conduït a una nes, és evident que hi ha una part infi- crisi humanitària que ha estat denun- nitament més forta que l’altra. Les ciada per totes les ONG i agències de israelianes són carcelleres i les palesti- l’Organització de les Nacions Unides nes presoneres: és difícil trobar més (ONU) que treballen a la zona. Actual- diferència de poder en cap altre con- ment, la Franja de Gaza és un enorme flicte internacional. camp de concentració on tota la pobla- Llavors, si el fort no negocia amb el ció és presonera: s’ha aplicat un càstig dèbil i si, per participar en una negocia- col·lectiu a tota la gent que hi viu. Per ció, cal tenir cartes a la mà en forma d’al- primera vegada a la història moderna, es gun tipus de poder, com és possible que castiga la víctima i s’ajuda el botxí que ja faci vint anys que estem parlant de comet crims de guerra i contra la huma- procés de negociacions? La teoria sobre nitat. resolució de conflictes i l’experiència A Cisjordània, la situació és una mi- històrica ens diuen que no és possible.

DIRECTA 247 DIRECTA 26 d’octubre de 2011 ca millor, però sempre està sotmesa als Al mateix temps, els canvis sobre el ter- canvis que operi la política israeliana. reny ens mostren que hi està havent una L’Autoritat Nacional Palestina no és un negociació. Però qui està negociant amb govern, sinó una autoritat delegada que qui, si les palestines no tenen força per pot administrar algunes polítiques i que negociar amb les israelianes? Per poder- té com a funció principal controlar la ho analitzar i comprendre, cal observar pàg. 2 DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 A FONS

les actores que tenen poder, aquelles que poden modificar les dinàmiques i el que està passant sobre el terreny. I el poder no es troba en mans de les actores palestines, sinó en les de les israelianes.

La lògica de l’ocupació L’anàlisi de les posicions dels sectors enfrontats en el conflicte a Palestina es fa cada cop més difícil. Ja fa molt de temps que ens enfrontem a unes dinà- miques, sobretot les lligades a les decisions dels governs israelians, que són incomprensibles des de la lògica d’un conflicte entre israelianes i palestines. Per començar, quina lògica té avui dia un projecte colonial, com continua sent el sionisme, a Palestina? Aquesta és la pregunta essencial que cal respondre per comprendre la situa- ció a la zona. El problema és que, a primer cop d’ull, no és fàcil veure cap raó per mantenir l’ocupació de la Franja de Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est: no hi ha riqueses; el control dels pocs recursos valuosos, com l’aigua, ja està en mans israelianes; no hi ha una amenaça creïble, ja que la diferència de poder entre israelianes i palestines és abismal (al contrari, la població palestina és la que està amenaçada permanentment); el colonialisme en un món globalitzat no té sentit i ja no és necessari pels interessos del capital, i la població israeliana també està pagant un preu alt en vides humanes i en diners per l’ocupació. Finalment, és clar que l’ocupació israe- poder. La competició pel poder, a Israel, Una dona crida el govern de Kadima i el Partit Laborista curs colonial que els permet guanyar liana dels territoris palestins no fa altra té molt poca cosa per buscar als territo- contra la presència es recuperessin fins a fer desaparèixer vots. I en últim lloc –i de forma relle- cosa que alimentar les accions dels ris palestins. Els recursos de poder es del mur l’avantatge que tenia el partit Likud a les vant–, també cal tenir en compte el capi- grups armats, la inseguretat i la inestabi- troben a un altre lloc, no a la misèria de - enquestes. Pocs dies després de l’atac tal lligat a la indústria militar, que evi- litat a Palestina, a Israel, a l’Orient Mitjà la Franja de Gaza ni a la pobresa de Cis- Arxiu Raul militar, Kadima va guanyar les eleccions dentment hi perdria molt, amb la fi del i al món. jordània o dels barris de Jerusalem Est. Gallego i el ministre de Defensa, el laborista Ba- conflicte. Per comprendre els objectius dels Els recursos de poder es troben al ma- rak, en comptes de desaparèixer de la governs israelians que porten a terme teix Israel i als països desenvolupats, política, tal com pronosticaven les en- La posició palestina aquestes polítiques, cal analitzar les divi- començant per la potència nord-ameri- questes, va poder pactar amb l’ultradretà La posició palestina, des de l’extrema sions de la societat israeliana i de les elits cana. Per a les elits israelianes, els terri- Likud i mantenir el seu lloc de ministre debilitat, és terriblement difícil i impo- que competeixen per l’acumulació de toris palestins no tenen cap valor. de Defensa. La relació amb la població tent. Les palestines s’han vist obligades a poder i de capital. Una premissa neces- En canvi, el que sí que té valor per si palestina de la Franja no va canviar en anar modificant els seus objectius a me- sària per a l’anàlisi és recordar que la mateix és el conflicte. La tensió perma- absolut, però la carrera política d’algu- sura que creixia la seva debilitat en rela- funció de les elits és l’acumulació de ponent i la violència permeten la militarit- nes elits israelianes s’havia decidit amb ció a Israel i han anat quedant cada vega- der i de capital com un recurs més de zació de la vida política israeliana i el l’atac contra la població presonera en el da més marginades del mateix procés poder. Aquesta acumulació mai no és control de l’Estat, l’economia i la socie- bloqueig de Gaza. del conflicte per la poca influència que absoluta, sinó relativa, ja que es pro- tat israelianes per part de les elits lligades poden exercir sobre ell. dueix en un marc competitiu i la mesura al complex militar-industrial. Les políti- - Pel que fa als objectius, la meta ini- del poder/capital propi sempre és en ques que fan carrera amb el discurs cial palestina de permanència a la seva comparació amb el que posseeixen ultranacionalista també estan interessa- Els darrers vint anys, la colonització terra i d’independència política, amb la altres. des que el conflicte no acabi i, per tant, s’ha estat fent d’una forma cada cop construcció d’un Estat no confessional i Partint d’aquesta base, és fàcil apre- alimenten el discurs colonial, el de la no ètnic, s’ha vist reduïda al projecte de ciar que, a Israel, els principals recursos seguretat i el de la colonització, en alian- més definitiva, amb infraestructures, creació d’un Estat ètnic palestí en el 20% en termes de poder/capital no s’han de ça amb els grups de colones. Avui dia, el espais i serveis als quals només pot del territori on vivien. La renúncia pa- buscar als territoris ocupats palestins, vot del mig milió de colones a Cisjordà- accedir la població israeliana: un lestina va ser forçada per la debilitat i pel sinó al propi Israel i en el sistema inter- nia i Jerusalem Est pot decidir governs; pragmatisme. Aquesta renúncia impli- nacional globalitzat. Per tant, la princi- per tant, són poques les polítiques dis- vertader sistema d’‘apartheid’ ca, a més, la pèrdua del dret de milions pal competició –sempre pel poder– es posades a enfrontar-s’hi i les que ho fan, - de refugiades al retorn a les seves cases i produirà entre les actores israelianes en l’actualitat, estan perdent les elec- a les terres que van perdre l’any 1948. I, dins la mateixa societat israeliana, per cions i, per tant, no són decisives. I És veritat que hi ha alguns sectors encara més, també suposa el reconeixe- controlar els recursos interiors i exte- aquest és un conflicte d’israelianes amb israelians que estan interessats a posar fi ment explícit del dret de conquesta de riors que els permeten acumular poder. israelianes, no d’israelianes amb palesti- al conflicte, però, ara mateix, tenen poca les sionistes que les van expulsar d’a- Per tant, en l’actualitat, el conflicte de les nes. força. D’altra banda, el complex militar- questes terres. israelianes amb les palestines és un L’ocupació dels territoris palestins i industrial hi perdria, i molt, amb la pau. Israel va néixer amb la violència de la àmbit més, molt important, però no l’ú- el projecte colonial a Cisjordània i Jeru- Sense el conflicte, les elits militars que neteja ètnica de la major part de la nic –ni de bon tros– en la competició salem Est no són altra cosa que instru- ocupen els principals càrrecs polítics i població palestina que vivia a les terres dels diferents sectors de la societat israe- ments en mans de les elits israelianes en institucionals quedarien en evidència conquerides pels militars sionistes. liana que es disputen el poder/capital. un conflicte pel poder entre elles matei- com una terrible amenaça per a la demo- Aquestes refugiades (800.000 llavors, xes. Les palestines són objectes, no sub- cràcia. Què pensaríem a Catalunya o a més de cinc milions de persones actual- Un conflicte entre elits israelianes jectes, d’aquest conflicte i el poble israe- l’Estat espanyol si, repetidament, pri- ment) reclamen el seu dret de tornar a El conflicte de les israelianes amb les lià també. Per exemple, l’atac israelià a la mers ministres, ministres i alts càrrecs les seves cases i terres o a ser indemnit- palestines ja fa molt que va acabar. Des Franja de Gaza del gener de 2009, que va fossin exmilitars d’alta graduació? O si zades –un dret reconegut repetidament de la creació de l’Estat d’Israel, les elits causar catorze morts israelianes i 1.400 molts directius del sector privat també per l’ONU–, però el poder d’Israel ho israelianes van deixar de necessitar el palestines (la immensa majoria població fossin exgenerals? Els partits nacionalis- ha impedit fins ara. El procés de nego- que podien oferir les palestines o les civil), va ser un episodi dins la campanya tes també necessiten el conflicte per ciació obert a Madrid fa vint anys, cen- seves terres com a recursos en termes de electoral israeliana que va permetre que continuar venent una ideologia i un dis- trat en la premissa de “terra per pau”, VINT ANYS DE ‘PROCÉS DE PAU’ AL PRÒXIM ORIENT DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 • pàg. 3

Cinc milions de oblidava la població refugiada i els seus reconeixement de l’Estat palestí a les blema que molesta de tant en tant i, fins refugiades, drets. Moltes palestines creuen que la Nacions Unides, al-Fatah està intentant que aquest problema no tingui reper- demanda de reconeixement de l’Estat forçar un canvi en la dinàmica interna- cussions electorals en les seves carreres palestí per part de l’ONU és l’accepta- cional. El que espera Mahmud Abbas és polítiques, es limitaran a fer seguidisme en l’oblit ció definitiva que el problema de les que el govern d’Obama, per tal de man- del govern nord-americà o, molt de tant refugiades l’haurà de solucionar un tenir l’aliança amb els estats àrabs en en tant, a fer alguna declaració quan els futur Estat palestí –si mai arriba a exis- aquests moments de canvis i revoltes, es crims israelians siguin massa evidents, Oblidades per tothom, queden més de tir– i que, per tant, mai no podran tornar vegi obligat a pressionar Israel perquè com durant l’atac a la Franja de Gaza del cinc milions de refugiades palestines. a casa seva. Per part de l’Autoritat Pales- finalment negociï. gener de 2009. Però mai no exerceixen Com afecta aquestes persones la possi- tina, això no és més que un exercici de pressions reals sobre les elits israelianes. ble proclamació d’un Estat palestí? pragmatisme. - Això és el que escriu una amiga des de El punt de partida per a les negocia- Esperances de pau? Beirut: cions sobre el reconeixement d’un Estat L’ocupació dels territoris Llavors, si els governs no fan res, com es “Ahir va ploure a Xatil·la, una tem- palestí és la resolució 242 del Consell de palestins i el projecte pot fer avançar la pau? Hem d’abando- pesta de tardor va cobrir l’asfalt des- Seguretat de l’ONU (retirada de l’exèr- nar l’esperança en la pau? Segur que no, igual amb una espècie de fang de color cit israelià de les terres ocupades el juny colonial a Cisjordània i però hem de ser realistes i, per apropar- negre, negre relliscós... Ens vam refu- de 1967). Això implica acceptar que Jerusalem Est són nos a la fi del conflicte, cal tenir clar de giar en una botiga minúscula, l’amo de l’Estat palestí es construirà en menys del qui és la responsabilitat i qui té la capa- la qual s’apressa a oferir-me la cadira 20% del territori històric de les palesti- instruments en mans de citat d’obrir la porta a la pau. La clau, de plàstic marró on estava assegut. Par- nes: una renúncia terrible per als cinc les elits israelianes en un com en tots els conflictes, està en mans lem de la seva feina, com a botiguer milions de població refugiada. No obs- conflicte pel poder entre de les més poderoses. I és evident que per obligació, i de la seva passió per tant això, el que ens mostra la realitat és aquestes no són les palestines, sinó les escriure ‘per recrear altres vides’. Da- que el realisme palestí d’acceptar els fets elles mateixes israelianes i els governs nord-americà i vant nostre, passen dos canals de tele- consumats israelians, la pèrdua del 80% - europeu. visió i alguns periodistes, seguits d’un de Palestina i del dret de retorn de les Cal ajudar els sectors israelians que grup considerable de nens. Alhora, persones refugiades no és suficient. Tal Amb tota probabilitat, es tracta d’un volen posar fi a la colonització i, per una anciana se’ns apropa i pregunta, com diuen moltes organitzacions de la nou error de càlcul de les elits palesti- fer-ho, cal fer pressió sobre la societat curiosa: societat civil palestina –i algunes de la nes. Els polítics nord-americans depe- israeliana perquè obligui el seu govern —Què ha passat avui, que vénen israeliana–, si no hi ha pressions reals nen massa del lobby proisraelià –sobretot a respectar els drets humans de les tantes persones de la premsa? sobre les israelianes, aquestes no es reti- quan hi ha eleccions properes– i és molt palestines i el dret internacional. Cal —És per això de Palestina —li res- raran. difícil que s’atreveixin a enfrontar-se als impedir que, a Israel, on es troben les pon un altre curiós. governs d’Israel. El vet al Consell de poderoses i les responsables del con- —Què ha passat a Palestina — Per què la demanda de reconeixement Seguretat davant de qualsevol resolució flicte, ningú pugui continuar benefi- insisteix l’anciana. de l’Estat palestí? contrària a Israel, inclosa la del reconei- ciant-se de l’ocupació i la colonització. —Doncs que diuen que crearan un Mahmud Abbas, des de l’Autoritat Na- xement de l’Estat palestí, n’és una mos- Cal rebutjar l’apartheid i la neteja ètnica. Estat... —li respon. cional Palestina, sap que només hi ha tra. I segurament, la demostració més Diversos governs i societats occidentals —Què m’estàs dient, que podré dues maneres per guanyar força i poder dolorosa per a les palestines que Was- es van mobilitzar contra l’apartheid a tornar a Masdelkurum (Acre, dins negociar amb Israel: una revolta popular hington sempre està al costat dels go- Sud-àfrica i també contra la neteja d’Israel)? i pacífica com la primera intifada, o bé la verns israelians és que permet que la ètnica a Bòsnia i Kosovo. Per què no —Dona... És una Palestina per a la pressió internacional. Una nova revolta colonització continuï i que els fets con- contra els delictes israelians? També és gent de Gaza i Cisjordània... Que no armada contra l’ocupació està demos- sumats israelians facin cada dia més difí- responsabilitat nostra aconseguir-ho. t’assabentes de res... trant que fa més forts els sectors més cil la retirada israeliana i la creació de dos Ara mateix, des de la no-violència, la Es fa un silenci d’alguns segons. durs dins d’Israel i que és totalment estats i, per tant, una solució pacífica a campanya del boicot, desinversió i san- Mural de Yasser Després, la dona tanca la conversa: contraproduent per a l’alliberament dels l’ocupació. cions (http://www.bdsmovement.net/), Arafat —Me’n vaig a casa, no sigui que territoris ocupats. El problema és que, I els governs europeus? Per a la que segueix l’exemple de la lluita contra - torni a ploure... He deixat la porta en l’actualitat, una revolta popular no majoria de la classe política europea, les l’apartheid sud-africà, segurament és la Xarxa d’Enllaç oberta. tindria cap efecte real sobre les israelia- palestines no són res més que un pro- més prometedora. amb Palestina nes, ja que la majoria de la població palestina està sota el control de l’Autori- tat Palestina. Quan hi ha protestes, l’e- xèrcit israelià només ha de tancar les portes de les ciutats palestines amb els check points, aïllar-les entre elles i tot el que passi dins de cada un dels guetos en què viu la població palestina els és indiferent. L’única solució seria que l’Auto- ritat Nacional Palestina renunciés a l’ad- ministració i control de la població i que se n’hagués d’encarregar Israel o bé la comunitat internacional i que fossin aquests els que s’enfrontessin a la nova intifada. Però això no volen fer-ho ni Mahmud Abbas ni les elits palestines ni tan sols les de Hamàs, ja que implicaria perdre el poc poder de què disposen i cedir-lo a les líders més joves de les revoltes, tal com va passar durant la primera intifada. L’única sortida que els queda, per tant, és aconseguir que la comunitat internacional faci pressió sobre Israel. Durant els vint anys del procés de pau, al-Fatah i l’Autoritat Nacional Pa- lestina, primer amb Arafat i després amb Mahmud Abbas, han estat esperant que els Estats Units i Europa forcessin Israel a negociar realment amb les palestines. Finalment han hagut d’acceptar el que moltes altres palestines deien des del principi: els Estats Units mai no dona- ran suport a les palestines davant d’Is- rael. Així doncs, portant la demanda de pàg. 4 DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 MIRALLS

Michael Albert: “Cal subvertir l’actual divisió empresarial del treball”

Michael Albert (EUA, 1947) és economista i la classe coordinadora –el 20% de la població– se situa entre el ria que gestiona decideix que això de la igualtat salarial és ridí- impulsor del grup de comunicació alterna- treball i el capital. En canvi, la Parecon intenta descriure les cul i que s’apujarà el sou. Així doncs, a poc a poc, reapareixen institucions fonamentals bàsiques d’una vertadera economia les característiques del sistema anterior perquè s’ha comès l’e- tiva Z Communications. Juntament amb sense classes, en què es produeixen i consumeixen coses d’a- rror de no reequilibrar les tasques. Llavors, tornem al principi: Robin Hahnel, ha desenvolupat la teoria de cord amb les necessitats de les persones i el seu potencial de si establim una bona combinació de tasques, quan els treballa- desenvolupament. dors assisteixin a l’assemblea, tindran les condicions adients l’economia participativa (Parecon), un per participar-hi i s’evitarà la divisió de classes. Si no fem això, model no jeràrquic que promou l’autoges- - en relativament poc temps, tindrem problemes. Posaré un exemple de l’Argentina, on em vaig reunir amb membres tió de les necessitats mitjançant consells “Sovint, l’escola prepara una part de d’una cinquantena de fàbriques ocupades. Van començar de productores i consumidores. Amb ell, la població per suportar l’avorriment i explicant les seves experiències i, al final, tothom estava força deprimit, perquè tot i explicar com havien ocupat la fàbrica i parlem d’aquesta proposta d’inspiració acatar ordres... i es perd la creativitat” havien aplicat mesures d’igualtat, la dinàmica anterior reapa- anarquista i d’altres experiències econòmi- - reixia. Casos com aquest expliquen perquè és tan important ques que hi estan relacionades. subvertir l’actual divisió empresarial del treball. La Parecon també introdueix elements d’igualtat i repartiment de tasques en el treball. A la pràctica, com Podem parlar d’altres experiències relacionades amb Carles Masià pot avançar cap a l’autogestió una empresa? l’economia participativa portada a la pràctica a una [email protected] Suposem que muntem una cooperativa de 50 treballadors escala més gran? que fabrica bicicletes i apliquem la democràcia, l’autogestió i Ara mateix, a Veneçuela, s’estan creant els anomenats centres de Podríem definir l’economia participativa com una me- la igualtat salarial, però, en canvi, mantenim l’antiga divisió treball socialistes, que no només es basen en els paràmetres des- na de tercera via entre el capitalisme i el socialisme? del treball: és a dir, una persona fa de gerent, una altra porta la crits anteriorment, sinó que estan intentant resoldre el tema Si l’entenem com una alternativa a aquests dos sistemes sí, comptabilitat, una altra dissenya els productes... En definitiva, del mercat. Per tant, en comptes de fer que els productors però això no vol dir que sigui equidistant. En el capitalisme, tenim un 20% dedicat a la feina empoderadora, mentre que la interactuïn amb els consumidors en un mercat, han comen- hi ha un sector que controla els recursos i exerceix l’acumula- resta s’encarrega de les tasques feixugues i repetitives. Amb el çat a negociar cooperativament per trobar una taxa d’inter- ció, mentre que, en els règims comunistes clàssics, una mino- temps, deu persones són les que sempre parlen i acaben mar- canvi més raonable en lloc d’obeir les regles de la lliure com- ria de la població també dominava sobre la resta. Per tant, el cant les prioritats, mentre que les altres 40 tendeixen a l’alie- petència. També hi ha altres experiències, com el cas del Grup que entenem per socialisme ho anomenaria coordinarisme, ja que nació i no assisteixen a les assemblees. Més endavant, la mino- Mondragon al País Basc, tot i que no ha trencat amb l’antiga ENTREVISTA DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 pàg. 5

L’economia participativa divisió del treball ni ha aplicat la igualtat salarial. Amb tot, és clar que és millor que molts altres sistemes, de manera que en quatre punts seria com un experiment parcial d’economia participativa.

La Parecon es basa en una doble faceta, com a consu- L’economia participativa (en anglès, de recompensar per això. Si resulta de treballadors i productors amb un midores i com a productores que es reuneixen per participatory economics o Parecon) pro- que la genètica m’ha atorgat una veu 20% que ho sap tot i un 80% que no conèixer les necessitats (demanda) i ajustar-les a la pugnada per Albert se centra en qua- com la de Frank Sinatra, llavors, pro- sap res, un sector conscient del que producció (oferta). Això pot funcionar bé en teoria, tre propostes fonamentals o compro- duiré cançons que la gent valora molt fa, amb aptituds socials, i un altre però creus que, a la pràctica, com a persones, estem misos, allunyats del poder regulador i tindré més renda, per tant, no crec majoritari d’anorreat, bàsicament preparades i tenim la capacitat de decidir què volem del mercat capitalista, però també de que hagis de guanyar més per haver alienat per culpa d’haver de fer tas- consumir a llarg termini? la planificació centralitzada típica del tingut sort en la loteria de la genètica ques repetitives contínuament. Per Sí, si saps què has consumit l’any passat no és gaire difícil fer comunisme del segle XX. o per posseir unes eines millors. Per a això cal un repartiment equilibrat de una planificació aproximada. En altres paraules, si durant un mi, la remuneració de la gent hauria les tasques: una part de treball empo- any has gastat quatre camises, potser el proper en necessitaràs 1. Consells autogestionats de tre- de dependre de la durada, la duresa i derador i una part que no ho és tant. tres o cinc. La planificació participativa no implica entrar al balladores i consumidores. les condicions del treball, cosa radi- Amb una nova divisió del treball, màxim detall, no cal estar pensant què faràs cada dia durant tot “Els consells apleguen aquests dos calment diferent del que tenim ara”. tothom parteix d’una bona posició un any, significa intentar esbrinar quin pressupost tens i apli- grups i els permeten aplicar les deci- per participar i contribuir econòmi- car unes línies bàsiques, sobretot pel que fa a béns col·lectius. sions que prenen a les assemblees”. 3. Nova divisió del treball. cament a la societat”. En aquest sentit, té en compte tots els costos i beneficis socials “L’actual divisió empresarial del tre- i ecològics, cosa que el mercat no fa. En definitiva, hi ha coses 2. Remuneració equitativa. ball desvirtua l’autogestió. Existeix un 4. Planificació participativa. que ens afecten a tots i s’haurien de resoldre mitjançant pro- “Molts socialistes afirmen que una sector del 20% de la població que acu- “Si volem una economia alliberadora, cessos que permetessin l’autogestió de les persones. No es persona s’ha de quedar l’equivalent mula recursos i coneixements (di- hem de canviar el sistema d’assigna- poden decidir temes col·lectius sense les aportacions de les del valor que produeix, però jo no hi rectius, advocats, metges, engin- ció de recursos i avançar cap a una persones afectades. estic d’acord. El valor del que pro- yers...), que els ofereixen aspiracions, planificació participativa. Ni el mer- dueixes té moltes variables, si sóc mentre que la gran majoria de la cat ni la planificació centralitzada no Una de les altres crítiques que es fa a la Parecon és que prou afortunat i tinc eines millors, població –l’altre 80%– fa tasques molt poden fer funcionar l’autogestió, cal –fent una referència a la cita d’Oscar Wilde referida al seré capaç de produir més valor que poc empoderadores. Així doncs, no una negociació cooperativa entre els socialisme de finals del segle XIX– ens passaríem massa una altra persona i no m’haurien pas es pot anar a una reunió del consell consumidors i els productors”. temps reunides. Penso que planificar la vida forma part de l’ésser humà. Ara, perdem més temps preparant la declaració de la renda, fent gestions burocràtiques, evitant la repressió o treballant per produir porqueria. Potser podríem dedicar més temps per prendre les decisions que ens afecten i això no ens privaria de fer el que ens agrada, perquè alliberaríem més temps d’una altra banda. Estic d’acord que no és gaire positiu passar-te molta estona fent debats estèrils, però les reunions breus i els debats que tenen a veure amb necessitats col·lectives –per exemple, en un barri– són molt positius. Per tant, val la pena dedicar-hi temps.

En quina mesura el sistema educatiu té relació amb l’actual divisió empresarial de les tasques productives? Molta. Una economia que es basa en un 20% de persones que pren les decisions importants necessita un sistema educatiu que prepari la resta de la població per suportar l’avorriment i acatar ordres i és el que sovint passa a l’escola. Aquest sistema d’ensenyament provoca que la majoria de la població deixi de banda la seva creativitat i iniciativa. Per contra, hi ha escoles que eduquen les minories que manaran demà. Als EUA, durant la dècada de 1960, l’educació va experimentar alguns canvis positius, per això, després, hi va haver persones que es van rebel·lar contra el treball assalariat convencional, el busi- ness as usual, que vol dir fer el de sempre. - “Hi ha coses que ens afecten a tots i s’haurien de resoldre mitjançant processos que permetessin l’autogestió contemplen aplicar polítiques que permetessin sortir de la prop de 300 alcaldes, potser ara només uns cinc són com de les persones” crisi amb criteris de justícia social. Parlo de plena ocupació, aquest. I crec que l’anàlisi correcta és que els alcaldes no volen - redistribució de la riquesa, retallar el pressupost militar, cedir el seu poder, ni els governadors, és clar. I en canvi, des ampliar les polítiques socials i moltes coses més. de Miraflores, s’està intentant canviar això. D’altra banda, hi Parlant d’aquestes minories dominants, has teoritzat ha molts obstacles. Per exemple, si el govern vol construir sobre com les elits prenen les decisions importants que, Per acabar, parafrasejant Heinz Dieterich, creus que el habitatge social, ha de demanar una quantitat determinada de de retruc, tenen grans conseqüències per la gran majo- socialisme del segle XXI veneçolà és un bon exemple de ciment a la fàbrica, però els amos d’aquestes fàbriques el rete- ria de la població. Creus que la crisi actual és un exem- polítiques redistributives, tenint en compte el context nen perquè diuen que el vendran als francesos. Per la seva ple extrem de tot això? americà? banda, llavors, la premsa culpa Chávez de la manca d’habi- L’any 2007, milers de persones morien per culpa de la malnu- Chávez se situa entre Veneçuela i la guerra civil, ja que els tatge. És clar que els capitalistes del ciment no volen cases per trició, però no es parlava de crisi. I cada dia milions de perso- militars confien en ell i, per a mi, aquesta és la qüestió més als pobres, però el moviment bolivarià no desitja una guerra nes es veuen obligades a fer feines que no els ofereixen cap important, a banda que guanya totes les eleccions. Això no vol civil, vol agafar un camí diferent. La premsa de Veneçuela és mena de perspectiva i atempten contra la seva dignitat; això és dir que tot sigui un èxit: Veneçuela té molts problemes, però la més hostil amb Chávez –per davant de la dels EUA i la normalitat. Llavors, què ha passat ara? D’acord, les coses crec que la gent hauria d’anar molt amb compte a l’hora de Espanya–, perquè gran part dels mitjans de comunicació han empitjorat per a molta gent, però el que ha fet que els mit- creure’s tot el que diuen els mitjans de comunicació. Vene- encara pertanyen a grups capitalistes; és sorprenent veure la jans de comunicació massius parlin de crisi és que també çuela està treballant a partir d’una proposta per crear un con- gran quantitat d’atacs a Chávez que duen a terme. Estic molt s’han vist afectades les elits. En aquest sentit, les polítiques de sell a cada barri del país i comunitats regionals que restarien compromès amb la participació en l’economia, però crec que retallades socials que estan emergint no són l’única manera de poder i privilegis als alcaldes i, al final, també al mateix govern. no tindria la seva paciència, a vegades penso que els faria fora sortir de la crisi, serveixen per sortir de la crisi si l’objectiu és De fet, vaig parlar amb un dels alcaldes bolivarians que hi i miraria d’enfocar d’una altra manera els mitjans de comuni- que els rics tinguin més poder i la majoria de la població es estava més d’acord i em va explicar com funcionaven i com cació. Si el govern no ho fa, és perquè potser no vol donar una debiliti i s’empobreixi. En canvi, les classes dominants no havia d’intentar aplicar el que li demanava la gent. Si hi ha excusa als EUA perquè intervinguin al país. pàg. 6 DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 TRANSFORMACIONS

En lluita contra els centres d’internament d’estrangers Més de 100 persones procedents d’uns 30 col·lectius de l’Estat compartir les seves experiències de lluita contra els centres d’inter- s’han reunit a València el cap de setmana del 21 al 23 d’octubre per nament d’estrangers (CIE) i intentar generar estratègies comunes.

Cristina Fernández, Marta Ollé i Carla Alsina i Muro [email protected]

Els centres d’internament d’estrangers (CIE) són espais de privació de llibertat que es configuren com a peça clau de les polítiques migratòries de la Unió Europea (UE). A l’Estat espanyol, n’hi ha deu repartits arreu del territori: tres a les illes Canàries, un a Múrcia, un a València, un a Madrid, un a Barcelona i dos a Andalusia. Le- galment, els CIE són definits com a establiments públics de caràcter no penitenciari destinats a la detenció, cus- tòdia i posada a disposició judicial de les persones estrangeres subjectes a un expedient d’expulsió, amb la finalitat de garantir la seva presència durant la tramitació de l’expedient i l’execució de l’expulsió. El termini màxim d’es- tada en aquests centres és de 60 dies i, una vegada transcorregut aquest ter- Concentració a mini, les persones internades que no València en el marc hagin estat expulsades hauran de ser de la Primera deixades en llibertat. A la pràctica, es Trobada Estatal de tracta de presons extrapenals total- Col·lectius en lluita ment discriminatòries, ja que estan contra els CIE concebudes exclusivament per al tancament de persones migrades. conòmic per adaptar-se a les necessi- Centre La legalitat dels CIE s’ha qüestio- tats del control de fronteres i de l’ordre d’internament per nat des dels seus orígens, però, tot i públic dels estats. Si bé en el període estrangers a la l’ambigüitat de la normativa que els de desenvolupament econòmic de Zona Franca de regula i la manca de garantia dels drets l’Estat espanyol servien, sobretot, per Barcelona de les persones internades (tantes ve- gestionar la mà d’obra barata, en les - gades denunciada per diferents insti- circumstàncies actuals de crisi econò- Arxiu Robert tucions i entitats socials), la Sentència mica, la seva funció cada vegada està Bonet 115/1987 del Tribunal Constitucional més lligada a la gestió de l’ordre públic va convalidar la mesura. Més enda- i la penalitat. Durant els anys que, cada vant, la Directiva de Retorn de la Unió dia, arribaven desenes de cayucos i pas- Europea (2008) –més coneguda com a teres a les costes de les illes Canàries i Directiva de la vergonya– va consolidar el d’Andalusia, els CIE servien –princi- model de gestió de la immigració basat palment– per retornar les migrants al en les expulsions i, per aquesta via, va legitimar la figura dels CIE a tots els - il·legal) apareix cada vegada més vincu- Debats i reflexions sobre els CIE: països de la UE. lada a la delinqüència i es presenta com taules de treball Els motius pels quals una persona Si en el període de desenvolupament a boc expiatori davant la crisi. En Quan parlem de centres d’interna- pot ser privada de llibertat i internada econòmic servien, sobretot, per gestionar aquest context, els CIE també fan la ment, cal tenir en compte diferents en un CIE són diversos. D’una banda, seva funció. Tot i que el nombre de àmbits sobre els quals cal reflexionar. els centres s’utilitzen per confinar i la mà d’obra barata, ara, en plena crisi migrants que arriben a l’Estat espanyol A la trobada estatal CIE NO celebrada gestionar el retorn de les persones mi- econòmica, s’utilitzen per gestionar ha caigut un 80% durant la darrera a València el penúltim cap de setmana grades interceptades mitjançant els dècada, els CIE continuen plens i es d’octubre, es van tractar alguns d’a- controls marítims prefronteres i les l’ordre públic i la penalitat continuen expulsant persones. En a- quests aspectes en diferents grups de que arriben al territori espanyol sense - quest cas, però, no són les que han treball, on es van compartir les expe- complir els requisits legals per traves- arribat recentment, sinó sobretot les riències i problemàtiques que es viuen sar les fronteres als seus països d’ori- seu país d’origen, en cas de que fos que fa anys que viuen aquí: aquelles als diferents territoris i d’on van sorgir gen. D’altra banda, també s’utilitzen possible, però també per organitzar que, també arran de la crisi, s’han que- algunes propostes i reflexions. per internar aquelles persones a les trasllats a d’altres llocs de la Península, dat sense contractes laborals i no han Les conseqüències que una per- quals se’ls ha incoat un procediment on aquestes persones s’incorporaven al pogut renovar els papers, aquelles que sona sigui internada en un CIE van d’expulsió, a l’espera que aquesta es mercat de treball informal com a mà han estat acusades de cometre algun més enllà de les problemàtiques jurí- dugui a terme, ja sigui perquè es tro- d’obra precària i privada de drets i, d’a- delicte o han estat condemnades a ca- diques. Sovint, el fet de l’internament ben en situació irregular (expulsió ad- questa manera, contribuïen al ràpid usa dels processos de criminalització i suposa una experiència traumàtica tant ministrativa) o per haver estat con- creixement econòmic viscut a l’Estat també aquelles que, després de com- per les persones que finalment són demnades o simplement acusades de espanyol. plir una pena de presó, pateixen una expulsades com per les que no i també cometre un delicte (expulsió penal). En canvi, en el moment actual doble condemna i són detingudes a les per la seva gent més propera. La priva- La funció principal dels CIE va d’increment de l’atur, retallades de portes dels centres penitenciaris per ció de llibertat els impedeix gaudir dels mutant al llarg del temps i en funció de drets socials, augment dels discursos ser expulsades per un motiu tan arbi- seus drets fonamentals, les posa en les circumstàncies del context socioe- xenòfobs, la immigració (sobretot la trari com és la nacionalitat. situació de vulnerabilitat i suposa in- TRANSFORMACIONS DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 pàg. 7

Experiències i aportacions de tots els colors

certesa sobre el seu futur. Això genera una sèrie de necessitats psicosocials que es van tractar en un dels grups de treball, on es van plantejar algunes eines i estratègies, com ara fomentar la sensibilització i fer un acompanya- ment social i emocional de les persones internades durant i després d’a- questa experiència. En ocasions, durant aquest període de privació de llibertat, algunes persones han patit maltractaments i fins i tot tortures. Un segon grup va enfocar el seu treball en les formes de fer-hi front, de recollir informació i de plantejar denúncies. Es vol fer una recollida de casos d’àmbit estatal per denunciar la impunitat que envolta aquestes situacions. Un tercer grup va recollir les diferents experiències dels territoris pel que fa als aspectes jurídics, l’assessorament legal i el règim intern dels CIE. Es van evidenciar les diferències que hi ha en la vigilància dels CIE per part dels jutges, ja que només els CIE de València i Madrid tenen assignats uns jutjats concrets de vigilància, la resta haurien de ser vigilats pels jutjats de Una trentena de col·lectius, entitats i pacte psicosocial del internament, mit- presència al carrer per intentar – mitjan- guàrdia, cosa que vol dir que, a la pràc- associacions de tot l’Estat hem confluït a jançant l’establiment d’espais de con- çant diversos criteris– aturar les batudes tica, ningú no fa una vigilància con- València en una trobada per exigir el fiança a través de l’escolta activa i l’ex- i reapropiar-se de l’espai públic. El seu creta. tancament dels CIE. Les aportacions pressió d’emocions, l’enfortiment de les treball es veu potenciat, actualment, per La situació de les dones i el col·lec- dels diversos col·lectius per a la lluita capacitats i la identificació dels recursos l’organització social a partir d’assem- tiu LGTB als CIE reuneix especifici- contra els centres d’internament d’es- propis de resistència davant l’interna- blees de barri, on es volen fer tallers de tats que no sempre es tenen en comp- trangers han estat variadíssimes. Les es- ment i per afrontar situacions futures. formació i fomentar la creació d’una te. Aquestes qüestions es van tractar en tratègies d’acció i les accions dutes a xarxa activa i solidària contra el racisme un altre grup, que va destacar la im- terme a cada territori han ocupat una Madrid institucional. portància de les violacions del dret de part important de la trobada, que ha Els diversos col·lectius i entitats van fer la salut durant l’internament (medi- estat un gran espai per compartir eines i una valoració positiva del treball dut a Andalusia cina hormonal, obstetrícia, interrup- teixir aliances. Tenint en compte algu- terme els últims cinc anys, moment en En territori andalús, Sevilla i Màlaga van cions voluntàries dels embarassos), la nes de les característiques del territori què van començar a treballar de manera explicar les diverses estratègies de treball tortura sexual, les possibles víctimes català, com pot ser l’augment d’una po- coordinada. Les estratègies desenvolu- desenvolupades. A Sevilla, com que no de tràfic de blanques, l’asil en relació al larització social amb base xenòfoba i pades s’emmarquen en la denúncia de hi ha CIE, es busca treballar en conjunt gènere, la discriminació en l’ús dels racista, l’imaginari social de les persones les situacions de vulneració de drets amb altres entitats per fer un seguiment espais, etc. migrants arran de la suposada crisi, la mitjançant les visites al CIE d’Aluche, de casos de vulneració de drets, tenint L’internament no és un fet aïllat, invisibilitat del CIE, agreujat per la seva superant la visió quantitativa i més enllà en compte que, sovint, l’internament en sinó que forma part de la maquinària localització a la Zona Franca, etc. No de la demanda de millores en les condi- un CIE implica dispersió. repressiva d’expulsió dissenyada per obstant això, les aportacions següents cions de l’internament. Aquestes estra- De Màlaga, van venir la Plataforma les polítiques migratòries de la Unió podrien ser replicades en els nostres tègies s’entenen en un marc més ampli de Solidaridad con lxs Inmigrantes i la Europea, per tant, aquest és un aspecte espais de lluita i quotidianitat. d’oposició a la política d’estrangeria, que Coordinadora de Inmigrantes. Amb- que cal tenir en compte quan ens refe- vigilen i possibiliten el lliure moviment dues entitats treballen juntes des de rim als CIE. El grup de treball que ho València de les persones. l’any 2005, tot i que mantenen especifi- va tractar va reflexionar sobre l’exter- La campanya CIE NO! de València fun- En aquest sentit, les Brigadas Veci- citats en el posicionament i en les línies nalització de les fronteres, la seva mili- ciona des de fa quatre anys. Hi partici- nales de Observación de Derechos Hu- d’actuació. La Coordinadora va explicar tarització, les polítiques de visats, etc. pen més de 30 col·lectius, associacions i manos, després de la tasca feta durant que, respectant les diferents òptiques, També es va parlar sobre el control entitats arrelades a la societat valenciana anys, presenten l’Informe sobre los controles treballen pel tancament dels CIE i social i la criminalització que pateixen que treballen amb un objectiu comú: de identidad racistas en Madrid. El treball defensen que aquesta lluita no ha d’estar les persones migrants, especialment que l’Estat espanyol desmantelli tota denuncia els controls sistemàtics duts a aïllada de la resta de lluites, sinó aliada als controls d’identitat racistes. Es van forma de repressió contra les persones terme per ordre del Ministeri de l’Inte- amb elles. És per això que entenen que compartir experiències de les diferents migrades, concretament, els CIE. Tre- rior per la identificació de persones, l’objectiu dels CIE no només és l’expul- formes que estan prenent aquestes ballen a partir de diverses línies d’acció, determinats per l’aparença i seguint cri- sió, sinó que, com a mesura cautelar, batudes a les diferents ciutats i que su- que organitzen a partir de grups de tre- teris discriminatoris, racistes i xenòfobs. contribueix a una política de la por que posen una continuació de la lògica re- ball. La seva vinculació estreta amb el La presència policial i els controls deter- el que pretén es la immobilització i la pressiva dels controls fronterers. Centre d’Internament d’Estrangers de minen pràctiques que tracten de recon- desarticulació socials. En aquest sentit, La voluntat dels diferents col·lec- València ha fet que aconsegueixin que figurar l’espai públic i convertir-lo en plantegen un debat interessant al voltant tius participants de comunicar la reali- les organitzacions socials tinguin una un espai de trànsit protagonitzat per la de la vinculació de la seva estratègia amb tat que suposen els CIE i de com tenir via d’accés directe al CIE per poder preocupació per la seguretat. D’aquesta el context polític propiciat pel 15-M, ja incidència política i social es va discu- mostrar la presència i vigilar les actua- manera, es retallen llibertats i es prio- que, a Màlaga, aquest vincle ha permès tir en dos grups de treball que van trac- cions policials i judicials. Un dels punts ritza la vigilància, cosa que reforça la la materialització de respostes concretes tar sobre formes de difusió, sensibilit- forts de la campanya és el seguiment de interiorització de les fronteres. Es per i coordinades contra el CIE durant els zació i mobilització sobre el tancament situacions que permetin valorar l’im- això que la seva actuació parteix de la últims mesos. dels CIE. MÉS QUE MIL PARAULES DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 En línia (proposem Rizoma) Quaderns d’Illacrua Alba Gómez, Mar Carrera i Pau Casanellas. i Pau Alba Gómez, Mar Carrera FOTOGRAFIA: Carlos Castro A FONS: A FONS: Àlex Romaguera, Marta Romaguera, Salinas i Oriol Agulló. Àlex espai que separa xarxa i laberint és minúscul. La decidir-ne el grau de perillositat. Hem construït la xarxa de xarxa comunica, endreça i, pels mateixos ca- xarxes, Internet, i estem en procés de delegar-li tota la me- nals, controla. Si donades les condicions ac- mòria de la humanitat. El monopoli total de la informació tuals de creixement demogràfic exponencial a- esfereeix, la desmemòria és plaga i cada cop estem més a ugmentes l’entramat de la xarxa per encabir prop els uns dels altres –a sis graus de separació, diuen. L’tothom, el canvi cap a laberint pot donar-se en qualsevol Les Parques (n’Antònia, la Raquel i la Maria Rosa –o el moment –si no és que ja hi som. Només cal un gir a l’es- Sabadell tèxtil i les seves desinències: en Trabal, en Pere

caire de les rectes perquè es torcin (de la suma de cruïlles a Quart i l’Albert Pla), el contrapoder –per primer cop, la tèc- [email protected] l’esvàstica), una petita desviació en els angles tanca l’enrei- nica ajuda els no-poderosos: els hackers (Anonymous contra TRANSFORMACIONS: xat i impossibilita la sortida: reclou l’individu en lloc de l’exhibicionisme exacerbat de les xarxes socials) o wikileaks

regir-lo, el dirigeix en comptes d’orientar-lo. O més aviat, li (contra els compartiments hermètics i secretistes del po- i Carles Masià. Gemma Garcia ofereix una única direcció cega: resseguir les parets del cap- der...). Proposem rizoma en lloc de xarxa. Una estructura tiveri sense adonar-se’n. La llibertat acaba essent un mi- descentrada on cada punt es comunica amb tots els punts, CONTACTE: ratge, un laberint de sobreinformació on el brogit de fons un cúmul de línies que es desplacen. Desjerarquia del sura a primer pla i es fa impossible separar el gra de la palla. poder. El tot a cada part: fractal. Contra el punt impertèrrit, La possibilitat constant de fugues instantànies i, alhora, més la línia trànsfuga! Les porcions infinitesimals en moviment immobilitat que mai. anorrearan el poder. Impossibilitaran el mapa o la frontera En un passat no gaire llunyà, el món era nodal, de múl- –el control. Tot es mou, res es tanca. “L’ebrietat com a

tiples nuclis autosuficients, un total no mapejat, no connec- irrupció triomfal de la planta en nosaltres”. Explorem els • Gironès P. Roger tat. (La Conxita fila que fila: la jove que espera). Ara, una límits de la xarxa, les zones on no arriba el googlemaps. Ins- xarxa sobredimensionada i omnipresent estructura el món, tal·lem-nos-hi. Generem una nova topografia que desba-

pesca i atrapa en nom d’una ultra-comunicació que captiva, llesti el laberint. Bagué. i Edurne Buenaventura Mireia encanta i subjuga (amics virtuals, retransmissió de la teva A les estacions on sigui, que tothom faci nusos amb el vida a l’instant, generació d’una quantitat ingent d’informa- que tingui. ció inútil). Hem conquerit cada centímetre quadrat d’a- DISSENY GRÀFIC: MIRALLS: quest planeta i l’hem trossejat per mesurar-lo, estudiar-lo i Martí Sales QUADERNS D’ILLACRUA: COORDINACIÓ DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 observatori dels mitjans • 13

, observatori dels mitjans [email protected]

TELEVISIÓ I PREMSA TELEVISIÓ “Preferiries un La premsa espanyola reacciona fill homosexual, amb bel·ligerància davant la fi d’ETA negre o

anunci d’ETA del cessa- Razón, ja que es va optar per restar web sobre la qüestió: “Creus que català?” ment definitiu de l’activi- credibilitat a l’anunci i van adver- aquest és el final definitiu d’ETA?”. elecinco no va presentar L’ tat armada no sembla una tir: “ETA cesa su actividad armada Curiosament, només oferia la pos- cap impediment a l’hora bona notícia si es tenen en compte sin entregar las armas”. De fet, sibilitat de respondre en negatiu, Tde difondre una pregunta bona part dels mitjans de comuni- sembla que només El País va cre- ja que es podia escollir entre “No, de caràcter homòfob, racista i cació espanyols. Un dels exemples ure en el comunicat i va optar per és una estratègia” o “Fins que no anticatalà al programa Muje- més clars és El Mundo. El dia des- titular “Fin del terror”. Ara bé, qui entreguin les armes, no”. Una mul- res y hombres. La web de la ca- prés del comunicat, el rotatiu de P. va emprendre l’ofensiva més desta- titud de crítiques a Twitter va pro- dena presenta un espai que per- J. Ramírez va irrompre amb una cada en contra del procés de pau va vocar que, prop d’una hora més met que el públic espectador ser l’ABC. Primerament, el diari tard, incorporessin l’opció “Sí, a- faci preguntes a les concur- El rotatiu madrileny madrileny va pugnar fort amb una questa és la definitiva”. Com era sants; des d’aquí, es va qüestio- portada dedicada a la conferència d’esperar, la portada de l’endemà nar al concursant José Luís: “Si ‘ABC’ és qui ha internacional de pau i, en comptes tampoc no va mostrar cap entu- tinguessis un fill, què preferi- de subratllar la petició de la fi de la siasme: “ETA ni se disuelve ni en- ries que fos, homosexual, negre protagonitzat lluita armada, va mostrar una foto trega las armas”. o català?”. A més, la resposta va dels principals ponents (entre ells, donar per fet que les tres coses l’ofensiva més Kofi Annan) sota el títol “Al servi- Se centren en la nova són una anomalia. “Mentre ell i destacada en contra cio de ETA”. Masia del Barça jo fóssim feliços, tant em fa- TV3 va optar per no tocar la progra- retransmissió de la nova Masia del ria”, va contestar el concur- del procés de pau Pregunta amb resposta obligada mació el dia que ETA va anunciar Barça, tal com estava previst. Mo- sant. Almenys cinc dies des- Però l’escalada en contra del pro- que deixava les armes i això va negal, Clapés o molts espectadors prés, encara es podia llegir portada prou sorprenent: “ETA cés de pau va anar augmentant a generar multitud de reaccions. La van mostrar el seu desacord amb el perfectament l’entrevista amb alardea de sus asesinatos y empla- mesura que passaven les hores. Un cadena pública va voler tractar la tractament d’aquest afer històric a aquest fragment inclòs a la za el gobierno a negociar”. Menys cop fet oficial l’anunci, l’ABC va qüestió de forma especial i conti- través de les xarxes socials. MARC pàgina web de Telecinco. M. T. agressius es van mostrar els de La proposar una pregunta a la seva nuada al canal 3/24 i mantenir la TORRAS

INTERNET Productora de Comunicación Social: un projecte xilè que s’acosta a conèixer el #15M

n col·lectiu anarquista de di- nèixer de més a prop l’esclat de pro- aprofundir en el debat sobre les ini- fusió audiovisual està visi- ‘Sin(A)psis’ inclourà testa i acció dels últims mesos. Així ciatives d’organització popular ar- Utant les nostres ciutats per doncs, la propera edició de Sin(A)- reu del món. D’aquesta manera, la conèixer els processos de transfor- psis inclourà un reportatge sobre visita des de Xile adopta una mació social posats en marxa arran un reportatge sobre els diferents moviments socials de forma bidireccional: “Volem en- de l’onada reivindicativa i assem- els moviments diverses ciutats de l’Estat. Alhora, tendre, a través d’entrevistes, com bleària del 15-M, amb l’interès d’ob- la Productora de Comunicación operen certes lògiques pròpies de servar com es conjuga amb els socials de diverses Social difon el seu projecte a través l’anarquisme com l’assemblea- espais polítics i socials de més tra- de xerrades i exposicions del seu risme i l’autogestió en l’esclat jectòria. Sin(A)psis és una vídeore- ciutats de l’Estat material a espais com La Kasa de la d’indignació dels últims mesos”, vista del col·lectiu que sorgeix per Muntanya (Barcelona) o el CSA La explica un membre de la produc- cobrir realitats concretes de diver- tora llatinoamericana entren en Mekànica (Sabadell). En aquestes tora xilena, Sebastián Contreras ses lluites i formes d’autogestió contacte amb diferents moviments trobades, s’ha pogut conèixer l’es- (http://bit.ly/rqkEwi). JÚLIA VA- col·lectiva. Activistes de la produc- socials del nostre territori per co- tat de la lluita estudiantil a Xile i LÈNCIA

Ràdio Bronka 104.5FM (també 96.6FM de 00h. a 14h.) Àrea metropolitana de Barcelona Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Sants TV http://sants.tv www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.con- Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org trabanda.org | Ràdio Línea IV (només web) Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio RSK 107,1FM Nou Barris Selecció d’alguns programes de LaTele. Podeu consultar la graella sencera o veure (Barcelona) www.radiorsk.info | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell www.radiotrama.net | tots els videos a www.latele.cat. Emetem des de Plaça Espanya fins a Sant Pol Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | Postscriptum Radio (només per de Mar al CANAL 37 DE LA TDT. Resintoniza la teva tele per trobar-nos! internet) Terrassa www.postscriptumradio.org | Ràdio Pinsania 90.6FM Berguedà www.radiopinsa- CADA NIT A PARTIR DE LES 20H30 NOUS PROGRAMES! nia.wordpress.com | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radio- DILLUNS: 22h. L’Entrevista DIJOUS: 22h.Y tu qué miras gilipollas? klara.org | Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Radio Aktiva 107.6FM Alcoi DIMARTS: 22h. Docu…mental&Gènere El programa de punk de LaTele DISSABTE: 21h. La Xerrada FREQÜÈNCIES LLIURES www.radioaktivafm.blogspot.com | Radio Mistelera 100.8FM Dènia - La Xara www.lamistelera.org DIMECRES: 21:30h. Programa d’Horitzo TV DIVENDRES: 21h. Programa de l’aigua DIUMENGE: 23h. Zienzia i Zpiritu. 14 • directa DIRECTA 247

, espai directa

SUBSCRIPTÒMETRE El Setmanari DIRECTA ha fet un salt endavant PUNTS DE VENDA: BARCELONA. GRÀCIA: Llibreria Aldarull • aquest 3 d'octubre i s'ha introduït de ple al Martínez de la Rosa, 57 |Cap i Cua• Torrent de l’Olla, 99 | Infoespai • Plaça del Sol, 19 | Taifa • Verdi, 12 | Papereria Cercles • Bailen 1.500 món de la informació a la xarxa 201 | Quiosc Punt i Coma • Guillem Tell, 29 | Estanc • Roselló amb Castillejos. EIXAMPLE: Quiosc Manu • Nàpols-Rosselló. CLOT: El 1.351 Brot (La Farinera) • Gran Via, 837 |CSOLa 1.350 Revoltosa • Rogent, 82. SANT ANDREU: Bar La Lira • Coroleu, 15 | Quiosc Comerç • Plaça Comerç | Quiosc Rambla • Fabra i Puig, 10 | Ateneu Llibertari del Palomar • Coroleu, 1.200 82. NOU BARRIS: Ateneu Popular de 9 Barris • Portlligat, 11-15 | Can Basté • Pas- seig Fabra i Puig, 274 | Casal de Barri de Prosperitat • Pl. Ángel Pestaña, 4. CIUTAT 1.050 VELLA: AQUENI • Méndez Núñez, 1 principal | Xarxa Consum Solidari • Pl. Sant Agustí Vell, 15 | El Lokal • Cera, 1 bis | La Rosa de Foc • Joaquín Costa, 34 | Quiosc Colom • 900 Rambles | Quiosc Tallers • Rambles | Quiosc Canaletes • Rambles. SANTS: Centre Social de Sants • Olzinelles, 30 | Espai Obert • Vio- lant d’Hongria, 71 | La Ciutat Invisible • Riego, 35 | Terra d’Escudella • Premià, 20 | 750 Teteria Malea • Riego, 16 | Quiosc • Plaça del Setge de 1714. POBLENOU: Llibreria Etcétera • Llull, 203. BELLATERRA: Quiosc de Ciències de la Comunicació. BERGA: Llibre- 600 ria La Mafalda • Plaça Viladomat, 21. CAL- ATENCIÓ DES DE MONTBUI: Centre Ateneu Democrà- tic i Progressista • Corredossos de baix, 1 | Quiosc del Caprabo • Av. Pi i Margall, 183 | 450 Papereria Can Rosell • Av. Josep Fontcu- ls ritmes de la comunicació s'han accelerat des de fa una dècada i han arribat al seu punt àlgid amb berta, 118. CARDEDEU: Quiosc del Centre • l'aparició de les xarxes socials digitals. Això ha multiplicat les possibilitats d'accés a la informació, Ctra. de Cànoves, 4. CORBERA DE LLOBRE- tot i que la certesa de saber si allò que s'hi explica ha estat verificat ha minvat. La feina que ens GAT: Llibreria el Llapis • Sant Antoni, 20 | E Llibreria Corbera • Pg dels Arbres, 4. 300 proposem dur a terme, amb perseverança i humilitat, és aquesta. ESPLUGUES DE LLOBREGAT: Ubud Artesania El nostre propòsit és desgranar la informació, contrastar-la i penjar-la a la web quasi en temps real. Per • Mestre Joaquim Rosal, 22. GIRONA: Llibre- fer això, necessitarem la vostra col·laboració, a través de xarxes socials com Twitter o Facebook, però també ria Les Voltes • Plaça del Vi, 2 | Quiosc • 150 per vies com el correu electrònic, el telèfon i les altres xarxes que no depenen de grans corporacions medià- Plaça Catalunya. GRANOLLERS: Llibreria La tiques, com N-1 i Identi.ca, concebudes des de la intel·ligència col·lectiva i l'horitzontalitat. Gralla • Plaça dels Cabrits, 5 | Anònims • Aquest nou repte ens ha dut, alhora, a reforçar els continguts del setmanari Directa en format paper. Miquel Ricomà, 57 | El Racó Ecològic • Volem dotar el paper de més profunditat i anàlisi, amb reportatges i entrevistes, i deixar la immediatesa de Roger de Flor, 85. L’HOSPITALET DE LLOBRE- l'actualitat econòmica, social i política per a la web. GAT: Quiosc Montserrat • Pl. Mare de Déu 0 de Montserrat | Quiosc • Plaça del Reparti- Emprenem aquest camí amb fermesa, però sabent que les nostres decisions són fruit d'un replanteja- dor. IGUALADA: Llibreria Llegim • Ptg. ment continuat de la tasca que emprenem diàriament. Per tant, estem obertes a totes les crítiques, aporta- Capità Galí, 4. LLEIDA: Ateneu La Maranya • cions i col·laboracions que ens ajudin a créixer i a fer-ho millor. Som tot ulls i orelles! Parc, 13 | Espai Funàtic • Pi i Margall, 26. MATARÓ: Llibreria Robafaves • Nou, 9. MAN- Ens trobareua les diferents xarxes socials a: RESA: Moe’s • Joc de la Pilota, 9 | Quiosc — twitter: @la_directa — N-1: setmanari_directa Arroniz • Avinguda de les Bases, 31. MOLINS — Identi.ca : ladirecta — facebook: http://www.facebook.com/Directa DE REI: Llibreria Barba • Rafael Casanova, 45. LA PALMA DE CERVELLÓ: Estanc La ... ✁ Palma • Av. Catalunya, 31. PALMA DE I ARA MALLORCA: Bar Es Pinzell • Caputxines 13. EL PRAT DE LLOBREGAT: Quiosc Piscis • ’NS A Avinguda Montserrat, 45. RIBES DEL GAR- POSA RAF: Llibreria Gabaldà • Plaça de la Font, 2. RIPOLLET: El Local • Monturiol, 32. SABA- 1.500! DELL: Can Capablanca • Comte Jofre 30. SANTA COLOMA DE GRAMENET: Associació Cultural Popular Aramateix • Montserrat 3. | La Krida • Sicília, 97. | Llibreria Distri- vinyes • Sant Ramon, 22. SANT BOI DE LLO- BREGAT: Ateneu Santboià • Av. Maria Avancem juntes!! Girona, 2. SANT FELIU DE LLOBREGAT: Tete- ria Índia • Jacint Verdaguer, 9 | Ateneu San- feliuenc • Vidal i Ribas, 23. SANT JOAN DESPÍ: Kiosk Dot • Pg. Canal s/n amb Av. Barcelona. LA SEU D’URGELL: Llibreria La Llibreria • Sant Ot, 1. SOLSONA: Llibreria Cal Dach • Sant Miquel, 5. TARRAGONA: CGT Tarragona • Rambla Nova, 97-99, 2n pis. TÀRREGA: Fem cadena • Av. Raval del Carme, 81. TERRASSA: L’Estapera • de Baix, 14. VALÈNCIA: Café Tendur • Historiadora Sílvia Romeu, 6 | Llibreria Sahiri • Danzas, 5 | Bar Terra • Baró de Sant Petrillo, 9 | Sodepau • Carnissers 8. VILADECANS: CSO Els Tim- bres • Av. de la Generalitat, 27 | Llibreria Els Nou Rals • Sant Joan, 19. VILAFRANCA DEL PENEDÈS: La Fornal • Sant Julià, 20. DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 r0da el món • 15

, roda el món [email protected]

LÍBIA • L’EXECUCIÓ DE GADDAFI CONFIRMA LA LÒGICA DE CONFLICTE ARMAT QUE HA VISCUT I VIU EL PAÍS Quan la guerra dirigeix la revolta

Sergi Franch Segarrès La coalició militar occidental SERGI GRAU Líbia anava escombrant ciutats mentre els rebels seguien el pas. Al Jafra, na convocatòria de manifes- Zuara, Zawuiya, Zliten... anaven tacions va obrir un nou cicle patint la preparació de l’entrada de Ua Líbia, el febrer de 2011. Les les tropes rebels a ciutats desertes protestes impulsades per defenso- de soldats gaddafistes, que havien res dels drets humans volien que fugit a posicions més segures. Com s’aclarissin els crims de Gaddafi al més via feien les ordres de bombar- llarg dels 42 anys de règim. Vuit dejos, més ràpid podien avançar els mesos després, el sàtrapa va acabar grups rebels. demanant clemència als seus captu- Però, malgrat el paper de predo- radors. La revolta ha acabat atenent mini, la intervenció de l’OTAN no es la lògica d’una guerra. L’agost de considerava transcendental a ulls 2011, després de sis mesos de guerra dels libis i líbies. Entre imatges de civil, les novetats sobre el front manifestacions populars i accions corren en un loop televisiu a l’edició heroiques del jovent del front, Al-Ja- líbia d’Al-Jazira. El coronel Ahmed zira posava poc entusiasme per Omar Bani, portaveu de les forces explicar la mort de 85 persones a rebels, ofereix una conferència de Zliten, suposadament a causa d’una premsa en un dels hotels de Ben- operació aèria. La televisió governamental mostrava, sense discussió, els efectes de la guerra arbitrada per La coalició militar l’aire: imatges de mainada i dones enfarinades de pols i llençades so- occidental bre les runes dels edificis i fotogra- mes d’un ministre de Gaddafi que No es van poder fer caricatures de Gaddafi durant dècades ha escombrat dóna el condol a les famílies i visita ciutats mentre la gent ferida a l’hospital. Una ceri- pel fet d’acollir els darrers soldats SERGI GRAU mònia de guerra més. fidels a Gaddafi. Han estat precisa- els rebels seguien L’octubre de 2011, una setmana ment voluntaris de Misrata els qui abans de l’execució de Gaddafi a han liderat l’entrada a Beni Walid i el pas: Al Jafra, Sirte i vuit mesos després de l’inici Sirte, possiblement els soldats que de la guerra, la resolució 1.973 de van patir més les conseqüències Zuara, Zliten... l’ONU ja s’havia adaptat perfecta- del setge a la seva ciutat. ment a les necessitats del govern A la guerra posterior a la revolta, gasi. Hi ha hagut novetats als fronts provisional sorgit de la revolta. Les hi ha hagut de tot: manifestacions de Brega, nascut a les muntanyes de operacions aèries, justificades per emmirallades en els pobles tunisià i Nafusa properes a Tunísia i s’ha aca- protegir la població, van anar acom- egipci; resposta brutal d’un govern bat el setge de Misrata. Comença un panyant els rebels en el seu objectiu instal·lat al poder durant 42 anys i nou episodi. El coronel Bani se situ- de fer caure Trípoli i Gaddafi. Un cop decidit a no fer ni mig comentari so- a darrere el faristol lluint l’unifor- acomplerta la missió a Trípoli, el dis- bre els motius de les protestes; ocu- me de les forces aèries, amb un dis- positiu es va traslladar a Beni Walid pació dels quarters militars –relle- tintiu improvisat de la bandera de per remenar tots els calaixos de la vant el d’Al-Qatiba– amb màrtirs la nova Líbia. Forma part del grup ciutat on, presumiblement, s’ama- fent esclatar cotxes de dinamita de comandaments que es van enro- gava el dictador. contra els murs; la resolució 1.973 de SERGI GRAU lar amb els grups rebels quan va co- l’ONU que decretava l’establiment mençar la revolta. És més afortunat de zona d’exclusió aèria i l’autoritza- que els pilots que es van negar a La població de ció per a la defensa de la població bombardejar Bengasi i van ser exe- civil; la baixa voluntària dels Estats cutats sense discussió per les forces Líbia, que ha viscut Units per participar en un assumpte rebels i erigits com a màrtirs. Una interpretava que era més propi dels bandera tricolor senyoreja la tarima 42 anys sota europeus; l’estrena de Sarkozy i Ca- des d’on comença una al·locució que Gaddafi, ha meron per defensar ordenances de es vol tan oficial com sigui possible, l’ONU; prop de 20.000 operacions plena d’entusiasme i agraïments a suportat 20.000 aèries; retrets dels comandaments les periodistes. El coronel, diu: “Vos- militars del Consell Nacional de tès hauran pogut veure a través operacions aèries Transició (CNT) a l’OTAN per no d’Al-Jazira que Brega es troba en complir totes les demandes de des- fase de control i properament que- Fracassada l’operació, el con- trucció d’arsenals i centres d’opera- darà dins la Líbia lliure”. I conti- tingent va repetir –a Sirte– un pro- cions; míssils Scut llençats des de nua dient: “Els periodistes d’Al- cediment que bé podria haver justi- Trípoli i Sirte en direcció al front de Jazira han estat testimonis de com, ficat una altra resolució de l’ONU, Brega, i queixes dels caps d’Estat Prop de la plaça dels Jutjats de Bengasi, un edifici s'ha convertit en museu improvitzat després de tres mesos de combats però, aquest cop, contra les tropes europeus, que insinuen falta de deci- durs, Misrata ha trencat el setge”. rebels, que van assetjar la ciutat sió i combativitat per part del volun- va convertir l’adhesió voluntària en missió que s’ha anat executant, pe- Finalment, torna a posar Al-Jazira amb bombardejos des de terra i tariat... De tot. por, sospites i persecució de suposa- rò, amb extremada crueltat. Caldrà com a testimoni per reflexionar aire, van tallar l’aigua i l’electrici- El règim de Gaddafi ha caigut des enemigues. Crims paranoics di- veure quines han estat les ferides sobre el front oest, que és el més tat i va establir ferms controls per pel seu propi pes en quedar-se en fícils de pair, fins i tot pels exminis- obertes sobre les ciutats per poder actiu i determinant: “Allà, ens tro- tancar els punts de fugida. Un set- solitari dirigint una densa xarxa tres que ara lideren la transició des passar pàgina. La revolta nascuda a bem amb una conciliació difícil ge que ha recordat el que va patir d’interessos en un país ric de pe- del CNT. Avui, la població líbia ha Bengasi ha acabat en guerra a Sirte. entre els bombardejos de l’OTAN i Misrata per part de les forces gad- troli. La revolució verda va quedar superat l’estat de terror per comen- I això, per moltes líbies, no serà els nostres avenços”. dafistes. Un càstig col·lectiu a Sirte òrfena dels seus comitès populars i çar a dibuixar un nou Estat. Una debades. 16 • roda el món 26 d’octubre de 2011 • DIRECTA 247

, roda el món

XILE • EL MODEL D’ENSENYAMENT ACTUAL ÉS HERÈNCIA DEL RÈGIM DEL DICTADOR PINOCHET I S’HA CONSOLIDAT ENTRE 1990 I 2010 La crisi del sistema educatiu xilè

Rodrigo Araya Gómez RODRIGO ARAYA GÓMEZ en el sistema educatiu. El fracàs Santiago de Xile dels pingüins va servir de lliçó al moviment estudiantil, que ha rees de fa més de cinc mesos, butjat la possibilitat d’aturar les la societat xilena s’ha vist mobilitzacions i, al mateix temps, Dsacsejada per les mobilitza- ha posat en evidència la falta de re- cions més importants des del retorn presentativitat de les institucions de la democràcia. El motiu fona- polítiques. mental, la crisi del sistema d’educa- El govern del conservador Se- ció xilè, heretat de la dictadura bastián Piñera, en un primer mo- militar i consolidat durant els go- ment, va negar el problema, amb verns de la Concentración, la coali- l’ajuda dels mitjans de comunica- ció de partits d’esquerres i centre ció oficials. Posteriorment, va in- que va governar Xile des de 1990 tentar criminalitzar el moviment fins a 2010. El moviment estudian- vinculant-lo a accions violentes. til se centra en l’acció mancomu- Fruit de la pressió estudiantil i el nada d’estudiants de secundària i suport majoritari que aquest re- de la universitat, amb el suport del bia de la població –al voltant del Col·legi de Professors i altres orga- 80%–, el govern es va veure obli- nitzacions. La demanda central es gat a crear una taula de negocia- podria resumir en l’exigència d’un ció amb estudiants i professorat, sistema d’educació pública, gra- que va fracassar per la negativa tuïta, de qualitat i sense ànim de governamental d’acceptar la peti- lucre. L’estudiantat també ha plan- ció d’educació gratuïta. Ben al tejat la necessitat d’una reforma contrari, el govern ha aprofundit tributària i la renacionalització Manifestació estudiantil celebrada el dia 19 d'octubre a Santiago de Xile en la seva política repressiva i del coure com una eina per finan- considera que el conflicte estu- çar els canvis en el model educatiu. RODRIGO ARAYA GÓMEZ diantil és un problema d’ordre A la vegada, reclamen la convoca- públic. De moment, ja s’ha cobrat tòria d’una assemblea constituent un mort, el jove Manuel Gutié- per reemplaçar l’actual constitu- rrez, assassinat per una bala de ció –dictada durant el règim de Pi- nochet– de cara a garantir una sè- rie de drets socials i polítics. És a La societat civil ha fet dir, el moviment estudiantil plan- teja un canvi radical a les bases un referèndum sobre que sustenten l’actual model neoliberal xilè. Davant d’això, cal que el canvi al sistema ens preguntem: ens trobem davant d’un canvi de cicle, d’un esgota- educatiu ment del model expressat en les demandes de l’estudiantat? que ha comptat amb la participació El règim feixista va d’un milió i mig imposar el criteri de de persones l’autofinançament a la policia. Així doncs, la lluita les universitats i, estudiantil es troba en un punt això, ha obligat els mort per la incapacitat del Ja fa cinc mesos que els actes de protesta són constants al país govern i els agents polítics de centres a operar comprendre la magnitud de les gregat per classes socials. Pel que Aquest punt ofereix una de les El moviment estudiantil univer- demandes i el qüestionament de sota criteris fa a l’educació universitària, el rè- claus per entendre el qüestiona- sitari ha denunciat contínuament les polítiques desenvolupades. gim va imposar el criteri de l’auto- ment del sistema polític que es els problemes de finançament, però Per superar l’atzucac, diverses or- empresarials finançament. Això va obligar les u- troba darrere les demandes estu- no ha obtingut cap resultat. L’any ganitzacions socials han proposat niversitats a operar sota criteris diantils. La Concentración –coali- 2006, durant el govern de Michelle la celebració d’un referèndum so- El sistema d’educació vigent a empresarials i en un marc de com- ció de partits d’esquerres i centre Bachelet, es va desencadenar el bre el canvi al sistema educatiu, Xile també és producte dels canvis petència desregularitzada amb que va governar Xile de 1990 a moviment dels pingüins (estu- però aquest mecanisme no està desenvolupats pel règim militar i el universitats privades. Així doncs, 2010– no va modificar substancial- diants de secundària), que exigien contemplat a la constitució. No seu pensament neoliberal. Fruit d’a- la principal font de finançament ment el model pinochetista; més el canvi de model educatiu i plante- obstant això, alguns sectors de la questes polítiques, el sistema es va de les universitats prové de les a- aviat es va preocupar d’estendre la javen la fi del lucre en l’educació i societat civil van organitzar un re- dividir en tres branques: una de portacions de les famílies, que pa- cobertura en educació i resoldre de la municipalització de l’ensenya- ferèndum nacional per compte caràcter municipal, segons la qual guen aranzels. A més, l’Estat va problemes puntuals. Tanmateix, ment. El moviment es va mantenir propi els dies 7 i 8 d’octubre. Hi van els antics liceus estatals depenen implementar un sistema de crèdits va perdurar la idea base del finan- gairebé tres mesos i va finalitzar participar prop d’un milió i mig de dels ajuntaments; una altra privada i beques per l’estudiantat amb çament de l’educació a partir de les quan les estudiants van acceptar persones, el 90% de les quals van subvencionada, és a dir, amb aporta- menys recursos, que a la vegada va aportacions de les famílies. D’a- participar en un Consell Assessor donar suport als canvis en educa- cions de l’Estat via subsidis, i una implicar un endeutament de les questa manera, segons xifres de Presidencial. No obstant això, les ció. Les estudiants parlen d’una tercera, completament privada. Tot estudiants i les seves famílies. Cap l’OCDE, la despesa mitjana de les seves demandes no es van tenir en lluita ideològica, de dos models això, en un marc legal basat en la lli- al final de la dictadura militar, es famílies és la més elevada dels paï- compte, tal com va evidenciar la de societat enfrontats. Després bertat d’ensenyament, entesa com la va dictar la Llei Orgànica Constitu- sos membres de l’organització, substitució de la LOCE per la Llei de vint anys d’inèrcia, la societat llibertat de l’empresa a nivell educa- cional d’Ensenyament (LOCE), que mentre l’aportació estatal en l’àm- General d’Educació (LGE), fruit de civil xilena es qüestiona i plan- tiu. Aquests canvis es van traduir en va consagrar el model d’educació bit universitari només cobreix un l’acord entre la Concentración i la teja alternatives al model neoli- un sistema desigual i altament se- construït pel règim. 15% del cost total. dreta, contrària a qualsevol canvi beral. DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 roda el món • 17

, roda el món

ITÀLIA • MANIFESTANTS DEL 15-O ENVIEN IMATGES DELS “VIOLENTS” A LA POLICIA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PER IDENTIFICAR-LOS La població italiana haurà de pagar per a manifestar-se

Nadia Fortuna pensar en els sectors socials que Roma s’empobreixen sense alternativa. Els partits de l’oposició no són mil- ls dies posteriors al 15 d’oc- lors, no n’hi ha prou de mostrar-se tubre, després que més de disposats a escoltar les paraules de E200.000 persones indigna- les indignades o de les precàries, cades sortissin al carrer a Roma i la len propostes concretes. marxa acabés amb enfrontaments La solució davant la injustícia violents, una part de l’oposició (des social segurament no comença amb d’Antonio Di Pietro a l’Italia dei la destrucció casual de cotxes, apa- Valori) va tornar a defensar la neces- radors i furgonetes de la policia sitat d’aplicar la Llei Real, una le- (com vam poder veure als carrers de gislació dels anys 70 –context d’an- Roma el 15-O), però perseguir la titerrorisme a Itàlia– sobre l’ordre ràbia de les que van donar suport al públic que nega àmpliament drets jovent a la plaça San Giovanni, en constitucionals i llibertats fona- lloc d’aplaudir “la caça al black mentals de la població. El ministre bloc”, com han publicitat els grans de l’Interior, de la Lega Nord, de se- mitjans de comunicació, és, segons guida va escoltar la proposta i es va diverses persones, un gran “error animar a ampliar-la amb arrestos polític”. Moltes manifestants es van preventius, enduriment de les pe- posar de la part dels sectors durs i es nes per les persones detingudes en van unir als avalots, d’altres van pre- avalots, la possibilitat d’advertir el ferir informar la policia i posar-se públic de no participar en certes del costat de la crítica mediàtica marxes i, sobretot, l’obligació de fotografiant i filmant els avalots presentar garanties patrimonials Una furgoneta de la policia crema durant els enfrontaments violents registrats el 15 d’octubre amb la intenció de donar el material per obtenir l’autorització per mani- a la policia. Abans i tot que els mit- festar-se i l’obligació d’assegurar u- però des que l’empresa Trenitalia ha jans comencessin a parlar de bons i na cobertura econòmica per pagar estat privatitzada (tot i que continua dolents, ho va fer una part de les els desperfectes. I no només això, un sota control estatal), l’única opció és manifestants. El resultat és que la dies després, va anunciar la voluntat pagar tot un comboi, cosa impossi- dada més important del 15-O italià, d’introduir la impossibilitat de con- ble per un moviment fraccionat com la participació enorme, ha passat a demnar a presó els agents de les for- l’italià. Una fragmentació calidoscò- ces de l’ordre, per permetre que “tre- pica que es reflecteix en la manera ballin amb més serenitat al carrer, com la gent va interpretar la convo- Moltes manifestants cosa impossible per ells després de catòria a manifestar-se i que ha des- Gènova”. En aquest sentit, cal dir fet el model de marxa que preveu un s’han posat que durant la celebració del G-8 a començament i un final. La marxa de la part dels Gènova, l’any 2001, un agent de la de Roma, de fet, estava formada per policia va disparar i matar Carlo desenes de fraccions, cadascuna sectors ‘durs’ Giuliani, un jove manifestant de 21 amb el seu centenar o miler de se- anys. guidores. L’esquema tradicional ha un segon terme per deixar espai a El ‘black bloc’ ha rebut crítiques dels mitjans i d’algunes manifestants saltat i cadascú ha corregut a donar discussions interminables sobre “la la culpa a algú altre. L’anomenat violència del black bloc”. La violèn- L’alcalde de Roma estat les treballadores de la FIOM, precàries, migrants, estudiats i per- black bloc ha servit de cap de turc. cia de la crisi econòmica, en canvi, que haurien volgut desfilar el dia 21 sones a títol individual van sortir al Les persones que van sortir als no troba espais a les anàlisis gene- ha prohibit que se per denunciar la crisi de la indústria carrer. Una imatge simbòlica del carrers de Roma viuen, majoritària- rals, que prefereixen el melodrama i nacional, amb grans delegacions de fragmentat –i sovint ranci– moviment, en una dimensió de precarie- la criminalització de qualsevol for- celebri cap tipus de la Fiat i de Fincantieri. L’Ajunta- ment social italià. Els sindicats van tat que sobrepassa la dimensió ma de dissidència. La necessitat de manifestació a la ment ha decidit consentir-los només preparar els seus autocars, els grups laboral i abraça l’esfera social i e- la reforma de l’estat del benestar assegudes en places concretes. A polítics –esponsoritzats per l’esque- xistencial de la vida. Una situació reclamada per les treballadores a ciutat durant un mes moltes veus benpensants, els ha rra extraparlamentària– van omplir que fa que molta gent no tingui cap través del moviment de San Preca- agradat aquesta forma inerta i silen- els seus i la resta va arribar a Roma perspectiva de futur, amb la conse- rio, la reivindicació d’una renda Des de l’Ajuntament de Roma, ciosa de protesta i s’han afanyat ha com va poder. Fa anys, hauria estat qüent càrrega de frustració i ràbia. mínima garantida o del dret a la l’alcalde Gianni Alemanno, exfei- dir que es podria fer sempre així. Els normal demanar que la xarxa ferro- Itàlia viu enfonsada en una crisi insolvència continuen sense ser es- xista reconvertit en postfeixista, ha moviments socials, fins ara, dividits viària de l’Estat organitzés trens econòmica des de fa anys i és gover- coltats als palaus de poder. Sembla prohibit que se celebri cap tipus de i perseguits, han callat. especials per a aquestes manifesta- nada per una classe política inerta, que és molt més fàcil reprimir i ar- manifestació a la ciutat durant un El 15 d’octubre, a Roma, indigna- cions polítiques –com es fa amb les incapaç i corrupta, però, sobretot, restar que escoltar les raons d’una mes. Les primeres afectades han des, societat civil de diversos tipus, ocasions religioses i esportives–, que no té cap voluntat ni intenció de generació sense futur.

c/Escorial 33 Barcelona Telèfon 932 840 904 [email protected] 18 • expressions 26 d’octubre de 2011 • DIRECTA 247

, expressions [email protected] La revolució també serà cantada El festival ‘La cançó necessària’ reuneix el més representatiu de la música d’autoria en català preguntes i trobar algunes respos- Són conscients que formen part tes. És un element de debat, de d’un nou moviment musical que presa de consciència. ha renovat la cançó protesta dels J.M.: Ho és tant com la necessitat Països Catalans, encara que no d’escoltar música o la necessitat estigui articulat com a tal. Ara, de transformar la societat. per primera vegada, aquest M.G.: Totalment. La cançó és un paradigma es visualitzarà sobre canal per expressar un missatge o un escenari el 29 d’octubre a els nostres sentiments; en molts ARXIU CESK FREIXAS Granollers, dins el Cicle de Cants moments ens acompanya, ens i Autors del CP L’Esquerda. Són relaxa, ens revolta, ens fa estimar; Cesk Freixas, Meritxell Gené, en definitiva, ens aporta humani- Andreu Valor, Jordi Montañez, tat i tendresa. Pau Alabajos i Josep Romeu. Són Pau Alabajos: Són necessàries La cançó necessària. moltes cançons d’autor. La cançó d’autor és una manera d’entendre Juanjo Nora la música com una expressió [email protected] artística, com un vehicle d’idees, molt lluny de la concepció de n quina situació es troba la mercaderia, mainstream. La cançó d’autoria actual- qüestió és que la cançó d’autor Ement? exigeix la participació activa del Cesk Freixas: La cançó d’autor no públic, l’objectiu és no deixar GEMMA BOADA ho sé, però la cançó de protesta es indiferent i fer pensar o sentir. troba en la seminormalitat dins A.V.: És una gran ferramenta els circuits culturals que pro- SERGI PALAU d’esperança. La gent comença a mouen els moviments socials i en patir en carn viva el desastre la plena marginació en els circuits social que ens està tocant viure. institucionals. Ens hem convertit en titelles Meritxell Gené: Hi ha una gran productives, veiem que sols som varietat de propostes de qualitat i vàlids per aportar producció, la una gran diversitat d’estils i resta no importa. Quan la gent es gèneres. Actualment, ressorgeix veu sola, enganyada, manipulada, una certa inquietud cultural i controlada... d’una manera tan musical i un compromís polític i, evident, la seua estima cau a terra per altra banda, també existeix la i no sempre té on aferrar-se. Sé reivindicació personal davant del JOSEP TOMÀS que la música aconsegueix estar món inestable on vivim, que es pot al costat de qui la necessita, per fer palès en el camp dels senti- tant, jo diria que si que ho és.

ments i les emocions. ARXIU ANDREU VALOR En el sentit de les agulles del rellotge, podem veure a Cesc Freixas, Meritxell Gené, Jordi Montañez, Andreu Valor i Pau Alabajos Cesk Freixas diu: Andreu Valor d’estima musical, sentiments i que fem cançó protesta, però hi ha la vida que et toca viure. Ara, temàtiques per estar prop de la altres propostes que també fan cansats de tant d’abús, és lògic “Els interessen assegura que gent i demostrar o, més aviat, cançó d’autor. També afegeixo, per que torne a existir una aflorament altres propostes “la cançó d’autor animar a no perdre l’esperança. la meva condició de dona cantau- de gent disposada a aportar el seu Tota cançó d’autoria és reivindi- tora, una altra reivindicació: la gra de sorra. musicals que torna a tenir el cativa? nostra manera de fer i dir, no des Josep Romeu: No. Hi ha molts Jordi Montañez: Sí. Tot i que no de la debilitat, sinó des de la artistes que fan cançó d’autor i en no diguin res mateix significat sigui una reivindicació clarament fortalesa. cap cas és reivindicativa. Tot i política o social, tots els cantau- A.V.: No ho ha de ser necessària- això, també és cert que hi ha i que ajudin que en èpoques tors –o la majoria– reivindiquem ment. Hem tingut èpoques en què molts exemples d’artistes que fan un tipus d’estètica musical, una la situació social ha estat més o han fet cançó d’autor reivindica- a alienar-se” franquistes” manera d’entendre, fer i interpre- tranquil·la i la creença del poble tiva en el contingut –més enllà de tar les cançons. ha confiat en eixe canvi desitjat, les formes– i potser per això J.R.: Ara més que mai. La cançó Andreu Valor: Arran de la necessi- M.G.: Sí, tothom reivindica alguna cosa que ha fet que els autors sempre existeix aquesta associa- d’autor és una de les maneres de tat d’expressar-nos com a poble, la cosa, personal o col·lectivament. dedicaren més el seu instint a ció inevitable. transmetre allò que sents sense cançó d’autor torna a tenir el Ara bé, el compromís polític que temàtiques més col·loquials i no a És necessària una cançó d’autoria? obstacles entremig, on la lletra –el mateix significat que en èpoques adquireix cadascú i la seva mane- tenir la necessitat d’enfocar-la en C.F.: És necessària la cançó de missatge– pren un pes molt impor- franquistes. Som un grup de gent ra d’entendre el món ja és una un àmbit reivindicatiu. Tot i que protesta perquè és una eina que tant. En un context on la majoria que ha volgut vincular la barreja altra cosa. Nosaltres podríem dir depèn molt del lloc on t’ubiques i ha d’ajudar el poble a plantejar-se d’estils de música que tenen un DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 expressions • 19

, expressions

cert ressò als mitjans de comuni- L’Esquerda ha plantejat el festi- mereixen i, com a lleidatana, vull cació no solen tractar temes Cicle Cants i Autors: val La cançó necessària com una reivindicar el pes dels músics de socials ni reivindicatius, la cançó manera de reconèixer les autores Ponent, sovint oblidats. d’autor es fa més necessària que la cultura com una situades fora dels circuits més P.A.: A nivell creatiu, estem en un mai. comercials i, fins a cert punt, moment boníssim. El ventall La cançó d’autoria incideix en la marginades de l’establishment estilístic és amplíssim i la qualitat societat? eina de lluita pel musical. És així en el vostre cas? de les produccions es més alta que C.F.: Incidim tan poc i restem tan J.M.: Sí, totalment. És curiós que la mai. El problema, com sempre, és apartats dels canals de difusió canvi social i nacional majoria de nosaltres –els que la indústria, l’explotació comercial convencionals que dubto que la participem a La cançó necessària– dels grups i solistes. Quan una gent estigui informada de l’actual l Cicle Cants i Autors especialment en aquests estiguem fent els mateixos o més proposta artística destaca comer- escena de la cançó d’autor en va néixer de la volun- moments de crisi sistèmica, concerts que altres propostes cialment una miqueta per damunt català. Ara, culturalment, els Etat de la gent que on l’oci compromès i crític musicals. Però sembla ser que de les altres i té més incidència de interessen altres coses, altres integra L’Esquerda de donar ha de ser més present que nosaltres no tenim el mateix ressò. públic, ja no existeix res més. propostes musicals que no diguin una visió eclèctica de la mai. D’aquest caldo de cul- P.A.: La nostra aparició en circuits Aquesta manera d’entendre econò- res i que ajudin a alienar-se. Per música d’autoria contempo- tiu, neix el festival La cançó comercials és puntual i esporàdi- micament la música és napalm per això ens costa tant, perquè propo- rània en català. Un festival necessària, la primera vega- ca. Supose que no fer música per a a les altres propostes. sem un model d’oci basat en humil, però ample de mires, da que sis de les principals tots els públics fa que els circuits l’intercanvi d’opinions i no en el sorgit des de la base i amb protagonistes de la nova comercials no et vegen rendible consum d’alcohol i perquè donem voluntat transformadora, en cançó protesta en català es econòmicament, tot i tindre una Jordi Montañez moltíssima importància al dis- consonància amb la idea del trobaran juntes sobre un legió de seguidors superior a la de curs. I això, a dia d’avui, és cami- que ha de ser la cultura de la escenari per donar testimoni molts grups de l’establishment manifesta que, nar a contracorrent. gent de L’Esquerda: una eina de la renovació, l’actualitza- musical, que inunden diàriament J.M. : La cançó d’autor té molta més per assolir uns Països ció i el futur de la música radiofórmules i revistes especia- “com va dir incidència en els moviments Catalans lliures i una socie- d’autoria catalana compro- litzades. socials, en col·lectius i organitza- tat més justa i igualitària, mesa. A.V.: Al País Valencià, no tenim Serrahima, avui cions que treballen perquè un dret de difusió de la nostra músi- dia encara ens altre món sigui possible. També ca als canals informatius més en les persones que escolten importants, RTVV. Aquí ja tens la calen ‘cançons música que els digui coses, que primera dificultat. Quan et mulles parli dels mateixos anhels i per dir certes coses, vas vinculant d’ara’” preocupacions que tenen elles. la teua música a una part de la M.G.: La cançó pot esdevenir un societat que acceptarà de bona Què necessita la cançó d’autoria mitjà alternatiu de masses, una manera el teu missatge i desvin- als Països Catalans? manera d’arribar a la gent. La culant-te d’una altra. En certa C.F.: Orelles. música pot incidir en la conscièn- manera, la marginació existeix, J.M.: Com va dir Serrahima en el cia social i ser motor de canvi. La però cada dia són més els llocs on seu temps, avui dia encara ens nostra tasca és despertar cons- necessiten d’un sentiment com el calen “cançons d’ara”. ciències i la unió amb l’univers que cantem. M.G.: Veus persistents i esperança- poètic també pot ser un camí. Crec dores, que s’atreveixin a somniar. que aquelles veus que surten del P.A.: Més orelles actives! cor i arriben a la col·lectivitat són Meritxell Gené A.V.: Normalitat més enllà de les les que arriben a tenir incidència. nostres fronteres. creu que “hi ha J.R.: Una de les coses que necessita és una aposta cultural clara des Pau Alabajos propostes d’una de les institucions, que potenciï la música en general i que permeti afirma: “No fer gran qualitat que els artistes de tots els camps que no reben puguin tirar endavant el seu ‘música per a projecte. tots els públics’ el suport que es mereixen” fa que els circuits Cicle Cants comercials no et Què en penseu, de la situació i Autors 2011 general de la música en català als vegin rendible Països Catalans? Organitza: Casal Popular J.M.: La situació musical a Cata- L’Esquerda (Enric Prat de econòmicament” lunya és un reflex de la societat la Riba, 31, Granollers). que ens ha tocat viure. La música De l’1 al 29 d’octubre de 2011. P.A.: Evidentment, l’escassa és considerada com un bé de +INFO: www.cantsiautors.cat. incidència de la cançó d’autor a consum –una simple diversió– i, nivell mediàtic es deu al fet que és El treball de les cantautores i treball té el reconeixement per tant, quelcom totalment CONCERTS un tipus de música amb espines, cantautors té reconeixement popular, però no l’institucional. prescindible. Estudiar música i Joan Monegre amb arestes. Diu coses incòmodes als Països Catalans o només és M.G.: És agraït, però cal treba- formar-te és un privilegi. Tanma- 28 d’octubre, 23h. per al poder i, aleshores, entre la una moda? llar i tenir molta perseverança. teix, és curiós, perquè la música C.P L’Esquerda -C. Enric Prat censura tàcita i l’autocensura, C.F.: No ho sé. Una moda no crec Hi ha certs moments, com quan és –i en això no hi ha discrepàn- de la Riba, 31, Granollers. l’arribada de les nostres cançons que ho sigui, sinó ja podríem fas concerts, que et carregues cies– una necessitat de tothom, La cançó necessària al gran públic es complica. plegar veles. Tindrà reconeixe- d’energies positives i perceps la com ho pot ser el transport, la Cesk Freixas, Pau Alabajos, J.R.: Poca o molta, la té. Segura- ment el dia que nosaltres no calidesa i el suport del públic. sanitat o l’educació. Qui no escol- Meritxell Gené, Jordi Montañez, ment, moltes vegades no s’acaba haguem de cridar “Visca la terra” Tot plegat ens ajuda a evolucio- ta música ni en consumeix? Andreu Valor i Josep Romeu. d’entendre el sentit d’aquest i qui ho cridi sigui el públic. De nar, aprendre i créixer com a M.G.: La música en català està 29 d’octubre, 23h. gènere musical, potser simple- moment, ho continuem intentant. músics i com a persones. vivint un moment molt dolç. Mai Casa Cultura Sant Francesc. ment perquè no és un estil majori- J.M.: És una feina de formigues. P.A.: Té un reconeixement clarís- com fins ara hi havia hagut tants C. Espí i Grau,1, Granollers. tari. A nivell de mitjans de comu- Un treball diari i constant, de sim: una gran quantitat d’ate- grups que cantessin en català sense PREUS CONCERTS: nicació, valorant la cançó d’autor picar molta pedra, que se’n diu. neus populars, entitats cíviques, la necessitat de cenyir-se a un estil Casal Popular: Sòcies (Esquer- en general, penso que no té gaire Però és agraït i encoratjador associacions en defensa de la determinat. D’altra banda, valoro da, DIRECTA, AC, tr3sC): 1 euro. incidència. En canvi, a nivell més saber que hi ha tanta gent que terra, etc. ens conviden a actuar molt els grups que se saben mante- No sòcies: 3 euros. Casa Cultura micro, disc a disc, concert a aposta pel que fas. I fins i tot, en dins de les seues programacions nir i que fidelitzen el seu públic Sant Francesc: Socis (Esquerda, concert, cada cop hi ha més perso- molts casos, tenir la sensació i la de cultura alternativa i els espec- més enllà d’una moda passatgera. DIRECTA, AC, tr3sC): 5 euros. No nes que se sorprenen i que desco- responsabilitat de saber que ets tadors agraeixen moltíssim la Hi ha propostes d’una gran qualitat sòcies: 8 euros. breixen aquestes propostes. un altaveu per a molts. El nostre proximitat. que no reben el suport que es 20 • expressions 26 d’octubre de 2011 • DIRECTA 247

, expressions

JORNADES GERARD SUGRANYES Una llengua apàtrida per unir totes les cultures La política lingüística a Europa, la poesia, el cant coral i la música dels Països Catalans i d’Occitània són els eixos del trenta-cinquè Congrés Català d’Esperanto

PRATS I CAMPS Al món, segons la UNESCO, hi ha, actualment, un total de 6.000 llengües parlades. De tota aquesta gran riquesa lingüísti- ca, els idiomes més utilitzats Parada centrada en l’esperanto a la mostra d'Entitats dels Països Catalans són vuit, encara que només n’hi hagin d’utilitzar l’anglès per poder- ha un que s’hagi imposat –una se entendre; i si en la mateixa parla que ni tan sols és la prime- conversa hi ha una interlocutora 35è Congrés ra més utilitzada sinó la sego- anglosaxona, automàticament té Català d’Esperanto na–, l’anglès. Però ja fa molt un poder de paraula per sobre de les temps que hi ha una alternativa altres arran del seu domini de Del 28 al 31 d’octubre a Barce- molt més justa per la resta de l’idioma. Per tant, l’anglès, com a lona. Diferents espais. Es pot persones del món no anglosaxo- llengua global a tot el planeta, no consultar el programa a nes i que faria molt més fàcil la deixa de ser una imposició i, alhora, www.esperanto.cat. comunicació, l’esperanto. una injustícia pels altres milions de persones del món que no són Anna Pujol Reig Acte de presentació del congrés nadiues. Per aquesta raó, per poder- [email protected] nos comunicar totes a un mateix organitzacions a Romania. Contrà- Manresa, Mataró, Prada de Con- ser una llengua oberta a les modifi- nivell i per igualar les persones i riament, sí que es va estendre a la Associació Catalana d’Espe- flent, Sabadell, València, Cassà de cacions i que es pogués anar enri- pobles, l’esperanto fa temps (o República Popular de la Xina de ranto (ACE), fundada el la Selva i Lleida. Així mateix, la quint, va fer que s’imposés per dècades) que es perfila com la Mao, on la gent va comprendre la L’ 1982, ha reprès el fil deixat seva pàgina web mostra tot el que sobre d’altres intents de llengües solució més encertada. Si tots els necessitat de l’esperanto i va anar per la Federació Esperantista cal saber sobre aquesta llengua pont com va ser, per exemple, el pobles adoptessin l’esperanto com guanyant adeptes. Així doncs, Catalana, que ja existia abans de la auxiliar, totes les publicacions que volapük. De seguida es van anar la seva segona llengua, gràcies a la l’esperanto ha estat durament guerra. Aquesta associació ha podem trobar en esperanto i els incorporant paraules noves i la seva facilitat d’ús i d’aprenentatge castigat i ha tingut infinitat d’ene- promogut el trenta-cinquè Congrés pioners de l’idioma al nostre país: comunitat d’esperanto va anar (en un any es pot dominar), en una mics, però, no obstant això, mai no Català d’Esperanto, que se celebra- Andreu Nin, Carles Riba, Delfí creixent. Fins i tot es van traduir conversa com la que s’ha descrit s’ha pogut acabar amb aquesta rà els dies 28, 29, 30 i 31 d’octubre i Dalmau, Joan Amades, Francesc Pi i obres de la literatura universal com abans, ningú no tindria superiori- llengua que té com a única ideolo- inclourà diferents actes, entre ells, Maragall, Ferrer i Guardià o Mercè Hamlet (de Shakespeare), El Petit tat retòrica, independentment de la gia la pau, l’amor a la humanitat i jornades en esperantista sobre els Rodoreda. Príncep (d’Antoine de Saint-Exu- seva procedència. Aquesta és la l’anhel de la comunicació interna- drets lingüístics a la Unió Europea i péry) o llibres religiosos com gran vàlua de l’esperanto. cional per sobre de tota frontera la diversitat lingüística a la UE. ‘El que té esperança’ l’Alcorà o la Bíblia. Actualment, els lingüística o impediment polític. També es plantejaran els reptes de L’any 1887, un oculista polonès diccionaris d’Esperanto tenen entre Resisteix tot i la repressió Justament, a l’Estat espanyol, l’any l’ensenyament actual de l’esperanto anomenat L.L. Zamenhof va publi- 15.000 i 20.000 arrels, amb les L’esperanto ha estat una llengua 1934, el Grup Laborista Esperantis- (amb congressistes d’arreu) i es car la primera gramàtica d’una quals es poden formar més de perseguida al llarg de tota la histò- ta va organitzar el XIV Congrés de la faran tallers, activitats per la llengua que, més tard, passaria a 150.000 paraules. ria. El nazisme va considerar que Sennacieca Asocio Tutmonda, mainada, concerts, una vetllada dir-se esperanto, un nom que l’esperanto era una conspiració Associació Mundial Anacional poètica i un acte d’homenatge a les significa el que té esperança. Per la comunicació entre pobles jueva a escala internacional. Stalin (SAT), on van participar 400 perso- Aquest no era un cas aïllat; ante- Actualment, qui no sap anglès té la va equiparar a una “llengua nes de tretze països diferents i es va riorment, ja hi havia hagut altres molts problemes per poder-se d’espies” i va assassinar tots els promoure l’anomenat anacionalis- L’ACE fa cursos intents de crear una llengua neutral comunicar fora del seu àmbit membres de l’Associació Soviètica me, un corrent de pensament que servís per igual a totes les lingüístic. Així doncs, sovint es d’Esperanto. Joseph McCarthy, des promogut en el si del moviment d’aquesta llengua parlants del planeta, independent- viuen situacions paradoxals com de l’altre cantó de l’oceà, la conside- esperantista que no accepta l’exis- ment de quina fos la seva llengua estar en una conversa amb una rava una llengua comunista i també tència de les nacions definides com a vuit ciutats i materna. El fet de ser molt més persona senegalesa, una argentina, la va reprimir i, Ceaucescu, va fer a tals i pretén un cosmopolitisme edita ‘Kataluna completa i pràctica i, sobretot, de una japonesa i una sueca i que perseguir les seves parlants i radical. Esperantisto’ persones que van ser brigadistes > Per saber més de forma ràpida i amena internacionals al Fossar de la Pedrera. Mitjançant aquesta troba- l col·lectiu Comú, de diferents comunitats lingüísti- Por qué tus hijos da, es volen donar a conèixer i Castelló de la Plana, un ques. D’una manera molt ente- deberian comer reivindicar els objectius de l’ACE i Eprojecte de distribució, nedora, entretinguda i amb tocs els seus valors, com el dret de la edició i contrainformació, ha d’humor àcid, l’autor fa un más coliflores y comunicació plena entre persones publicat el llibre Por qué tus repàs àgil des dels inicis de la de llengües diferents o els drets hijos deberian comer más coli- llengua a l’actualitat. I de mica aprender un poco lingüístics indissolubles dels drets flores y aprender un poco de en mica, de manera completa- de esperanto humans, entre altres. esperanto. El llibre de Joan ment justificada i lògica, ens Actualment, aquesta associació Català Piñón ens explica la anem adonant que l’esperanto Autor: Joan Català Piñón tira endavant el butlletí Kataluna transcendència de l’esperanto podria fer variar l’hegemonia 213 pàgines Esperantisto, els congressos i els com a llengua auxiliar, ja que econòmica mundial que tenen Editorial: Comú. Jocs Florals Internacionals, a part amb el seu ús es podria avançar els països anglosaxons, com els www.kreanto.com. d’ensenyar l’esperanto mitjançant molt en la comunicació entre EUA o el Regne Unit. Any edició: 2011. cursos presencials a Barcelona, DIRECTA 247 • 26 d’octubre de 2011 expressions • 21

, expressions

CAMPANYES . ZONA LLIURE

Tres dies per investigar la EL REBOST sexologia humana de forma crítica Bolets de secà La Universitat de Barcelona acull les jornades ‘Crítica a la raó sexològica. Etnografies entorn els cossos, els gèneres i les sexualitats’

Joan-Andreu Moll de carn més magra i poc abun- [email protected] dant són les més indicades: trompetes de la mort, cama- ue mai no plou a gust de secs, rossinyols i camagrocs; tothom és una veritat però també es poden assecar Qque, aquestes primeres els de carn més generosa com setmanes de tardor, s’ha fet els ceps i fins i tot els rove- especialment feridora si ens llons. Per fer-ne un tast, la havíem fet a la idea de sortir a recepta d’avui és un risotto caçar bolets algun dia. Mentre molt senzill, però per llepar- els xiringuitos de platja allarga- se’n els dits. ven la temporada interminable- Marxa trans celebrada a la Via Laietana de la ciutat de Barcelona ment –aliats amb el sol i la ‘Risotto’ de ceps al vi blanc temperatura del mar–, els Necessitem ben poca cosa a Aida I. de Prada subverteixen el model hegemò- cistells, les botes i els imperme- part de l’arròs. En tindrem [email protected] nic, cal proposar i visualitzar ables es pansien al fons de prou amb una ceba, un got de alternatives que dinamitin els l’armari amb l’esperança estèril vi blanc, un litre de brou, l teu cos és un camp de seus fonaments. Durant les que l’arribada de les primeres formatge ratllat –és clar que el batalla va ser l’eslògan jornades, també s’exploraran pluges els rescataria de la parmesà seria el més indicat, E corejat per activistes noves pràctiques i representa- indolència d’una espera infruc- però ens en sortirem amb feministes que va utilitzar cions, nous espais de relació i tuosa, alhora que nosaltres, qualsevol formatge una mica l’artista Barbara Kruger en una noves lògiques identitàries. amants apassionats i incondi- curat i sec– i un bon grapat de de les seves obres. Camp de L’acadèmia dóna respostes, cionals d’aquests meravellosos ceps assecats. batalla i també arxiu orgànic, on però sempre estan determinades fruits del bosc, quedàvem orfes Per començar, deixarem els cristal·litzen els discursos per les preguntes. Des d’on podem del plaer d’assaborir la tardor. ceps en remull en un got de vi hegemònics i dissidents sobre el formular preguntes que qüestio- Per això, avui, tot i que sembla blanc durant mitja horeta, pel genere i la sexualitat, on lliuren nin l’actual sistema dominant? cap baix, de manera que que- la seva batalla les tecles de la Una possibilitat seria des dels din ben hidratats. màquina d’escriure del sistema Els bolets Per fer el rissoto, sofregi- sexe-gènere. Cossos fluids, rem la ceba ben picada en oli mutants, reinventats, reinscrits, S’exploraran assecats es d’oliva i a foc lent fins que posthumans, fronterers, en Crítica a la raó comenci a agafar color. Lla- constant transformació. Cossos noves pràctiques sexològica. conserven vors, apugem el foc i hi afegim construïts, ficcions produïdes i representacions, Etnografies entorn els perfectament l’arròs. El remenem amb la per la família, l’escola, la medici- cossos, els gèneres i les ceba un parell de minuts, na, l’art, l’esport... i l’acadèmia. sexualitats i en podem sense que s’arribi a torrar. Hi Per això és important que, també noves lògiques incorporem els ceps i el vi. Ho des de l’àmbit acadèmic, es identitàries i nous Organitza: Grup de Recerca en gaudir tot l’any remenem i ho deixem reduir qüestioni i es reflexioni crítica- Exclusió i Control Social una mica. Podem fer servir el ment sobre els paradigmes espais de relació (GRECS). 2, 3 i 4 de novembre a que el panorama meteorològic mateix vi on hem remullat els actuals i els discursos diversos la Facultat de Geografia i ha de canviar –ara mateix ceps, però hem de tenir en al voltant del sistema sexe- feminismes (en plural), també Història de la Universitat de sembla que vol ploure– i que compte que, llavors, l’arròs gènere. Un espai que ofereixen silenciats i estigmatitzats en Barcelona. potser encara serem a temps de tindrà un sabor més fort –això les properes jornades d’investi- l’àmbit acadèmic, i que moltes ww.ub.edu/grecs. salvar la temporada, és un bon va a gustos, no us queda més gació Crítica a la raó sexològica. vegades es substitueixen per la [email protected]. moment per posar en pràctica remei que provar-ho. Etnografies entorn els cossos, dissipada perspectiva de gènere, un recurs que sempre tenim a D’aquí en endavant, anirem els gèneres i les sexualitats. que sovint es limita merament a l’abast i de resultats sorpre- afegint el brou de mica en mica Les etnografies corporals allò descriptiu. Des de posicions nents, els bolets assecats. sense deixar de remenar fins prometen lectures més comple- que reconeguin els cossos com a L’assecat dels bolets con- que l’arròs sigui cuit. En total, xes sobre el gènere i la sexuali- construccions socials, però també blocs temàtics que s’abordaran sisteix a deshidratar-los fins un quart d’hora. Per acabar, ho tat perquè permeten evidenciar i com a productors de coneixement durant els tres dies són: In- que han perdut tota l’aigua que retirem del foc, ho salpebrem i qüestionar les normes i conven- i, per tant, agents de canvi. corporacions i resistències més contenen. D’aquesta manera, hi afegim el formatge. També cions que no sempre s’enuncien. L’antropòleg Manuel Delgado enllà de les fronteres del gènere; es conserven perfectament i, hi ha qui hi posa mantega per Però, a més de problematitzar obrirà les jornades, que compta- Mirades antropològiques entorn tot i que els bolets ens oferei- fer-lo més melós. Deixem que s’imposi l’heterosexualitat ran amb la participació d’autores les ‘pràctiques de risc’ i la pato- xen els seus atributs màxims reposar l’arròs uns minuts com a universal i totes les seves tan destacades i crítiques com logització i medicalització de la quan són frescos, en podem tapat i ja podrem seure a taula. normes, o que es patologitzin les Mariluz Esteban, José Antonio sexualitat, i Sexualitats espai gaudir tot l’any. Les varietats Bon profit. pràctiques i els cossos que Nieto o Elvira Burgos. Els tres públic i control social. 22 • agenda directa DIRECTA 247 •

, agenda directa

BARCELONA Crítica a la raó sexològica. Etnografies entorn CANTALLOPS Jornades per l’alliberament animal Dissabte 29 d’octubre Divendres 28 d’octubre els cossos, els gèneres i les sexualitats Sortida a l’Albera: estanys 19h Xerrada: com buscar informació i dólmens de Canadal sobre empreses d’explotació animal BARCELONA 2, 3 i 4 de Novembre 9h a l’entrada del poble Dissabte 29 d’octubre Inscripcions: al telèfon 972670531, 12h Primers auxilis per animals salvat- s proposa una reflexió crítica de l’actual places limitades. ges episteme sexològica. La naturalització de Organitza: IAEDEN 14h Dinar vegà Ela sexualitat, l’essencialització de les Més informació: www.iaeden.cat 16h Taller d’escriptura a preses identitats, l’heteronormativitat o la patologitza- 17h La situació dels mars ció dels cossos i pràctiques dissidents són els CASTELLÓ DE LA PLANA 19h Experimentació animal: preses de la principals postulats que sostenen una raó ciència sexològica presentada com quelcom universal. Dijous 27 d’octubre 21h Sopador vegà Des de la problematització d’aquest model Tertúlies del Casal Diumenge 30 d’octubre hegemònic, s’intenten explorar noves pràcti- 20h Espai de debat, intercanvi i refle- 12h Experiència en la caça de la guineu ques i representacions corporals i sexuals, nous xió col·lectiva al voltant de temes anglesa espais de relació, noves lògiques identitàries... d’actualitat, en un ambient distès i 14h Dinar vegà amable. 16h Taller d’escriptura a preses Dimecres 2 de novembre: 17h-17.30h. Obertura 22h Concert de Monegre 17h Actualització de preses de les jornades a càrrec de Manuel Delgado Lloc: Casal Popular de Castelló Dilluns 31 d’octubre Ruiz, coordinador del Grup de Recerca en C. d’Amunt, 167. 17h Xerrada: campanya sobre el centre Exclusió i Control Social (GRECS), Universitat de cria de Beagles Green Hill a Itàlia de Barcelona. 17:30h-19:30h Incorporacions i Dissabte 29 d’octubre 19h Castanyada amb concurs de pane- resistències més enllà de les fronteres del gènere, a càrrec de Mari Luz Esteban Galarza Introducció a la filosofia llets vegans (Euskal Herriko Unibertsitateak), Elvira Burgos Díaz (Universidad de Zaragoza), Alba 12h Casal Popular de Castelló Dimarts 1 de novembre Barbé i Serra (Universitat de Barcelona), Caterina Canyelles i Gamundí (Universitat de C. d’Amunt, 167. 17h Taller de seguretat informàtica Barcelona). Dijous 3 de novembre: 11h-13:30h Mirades antropològiques al voltant de les Organitza: Rebost de Sabers 19h Estratègies de lluita contra la caça ‘pràctiques de risc’, a càrrec d’Oriol Romaní Alfonso (Universitat Rovira i Virgili), Lloc: CSO La Teixidora Fernando Villaamil Pérez (Universidad Complutense de Madrid), Noemí Elvira Marín Dilluns 31 d’octubre C. Marià Aguiló, 35 (Universitat de Barcelona), Ana Pérez Declercq (Universidad de Barcelona). 17h-19:30h Taller de dansa del ventre Més informació: www.encuentroporlali- La patologització i medicalització de les sexualitats, a càrrec de José Antonio Nieto 20h Casal Popular de Castelló beracionanimal.wordpress.com Piñeroba (Universitat Nacional d’Educació a Distància), Núria Gregori Flor (Universitat C. d’Amunt, 167. de València), Gerard Coll-Planas (Universitat de Vic), Jordi Mas i Grau (Universitat de Organitza: Rebost de Sabers Dijous 27 d’octubre Barcelona). Divendres 4 de novembre: 17h-19:30h Sexualitats, espai públic i control Sopador Contrabandista a RAI social, a càrrec d’Òscar Guasch i Andreu (Universitat de Barcelona), Julieta Vartabedian GIRONA 20:30h Associació Rai (Universitat de Barcelona), Jose Antonio Langarita Adiego (Universitat de Barcelona). C. Carders 12, principal. Lloc: Sala Gran, Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. C. Divendres 28 d’octubre Menú del dia Montalegre, 6. Organitza: Grup de Recerca en Exclusió i Control Social (GRECS) Presentació de la campanya de 20:30h Las cuentacuentistas: el mundo l’Agenda Llatinoamericana 2012 al revés Més informació: www.ub.edu/grecs 19:30h Centre Cultural La Mercè 21:30h Sopador per l’autogestió de Pujada de la Mercè, 12. Contrabanda FM Amb el lema Bon viure, bon conviure i Més informació: www.contrabanda.org 20h La Torna Organitza: La Trinxera-Assemblea de a càrrec de Josep Manel Busqueta, C. Sant Pere Màrtir, 37. Joves de La Sagrera i Sant Andreu (CAJEI) membre de Taifa i analista de la revo- Dijous 27 d’octubre Amb Pepe Nieto, coordinador de projec- Més informació: lució Bolivariana. Tot seguit, actuació Obra de teatre: ‘Ella’ tes al Magreb de SODEPAU. http://latrinxera.ppcc.cat musical a càrrec de Paula Grande i 20h Farinera del Clot Emilio Sánchez i la projecció del DVD Gran Via, 837. Divendres 28 d’octubre Dilluns 1 de novembre de la campanya i les paraules de Pere A càrrec de la gent de Radio Nikosia Castanyada Jove a Festa de Tots Sants Casaldàliga. Més informació: www.radionikosia.org Sant Andreu de Palomar 19h Local Social Ecoconcern Lloc: Centre Cultural La Mercè (Giro- CSA La Gordíssima C. Mare de Déu del Pilar, 15, principal. na) Divendres 28 d’octubre 20h.Taller i tast de panellets Celebració de la castanyada tradicional Organitza: Comissió de l’Agenda Xerrada: ‘El Magreb: 22:30h Concert d’Asterix in Jamaica Més informació: Llatinoamericana amb el suport de la Marroc, Algèria i Tunísia’ PD’s Bullangues http://www.pangea.org/ecoconcern Coordinadora d’ONG Solidàries

> CANVIAR • COMPARTIR • PROJECTAR > EL TEMPS Envia’ns el teu anunci, màxim 15 paraules, amb el teu correu o contacte a: [email protected] DIJOUS 27 DIVENDRES 28 DISSABTE 29 Busquem casa de pagès Ateneu Popular de Vall- El col·lectiu Reciclem- Dia d’inici Les tempes- Les pluges per arranjar i anar-hi a carca: lloguem bucs Reutilitzant ofereix d’un gran tes poden ser aniran viure al voltant del Vallès d’assaig musical per espai gratuït a la seva temporal de especialment remetent Central. Contacte: Ares, bandes a preus populars web a totes les persones pluges amb violentes a però encara 680 45 49 83. al barri de Valldaura. que vulguin anunciar les vents de Llevant. Llamps, les comarques de Girona i seran intenses a la costa Contacte: Jordi, 660 96 seves propostes d’inter- trons i acumulacions Barcelona. Inundacions a central durant el matí. Al Projecte de cooperativa 42 01. canvi. Contacte: d’aigua importants. la conca del Ter i el Fluvià. País Valencià temporal. alimentària del Barcelo- www.reutil.net. nès necessita un conge- Ateneu cerca pissarra, DIUMENGE 30 DILLUNS 31 DIMARTS 1 lador. Es prefereix l’in- preferentment de retola- S’ofereixen gossos en S’obriran Els vents de Tornaran a tercanvi o la donació, dors, per impartir cursos adopció per tancament moltes gregal i augmentar però també s’hi poden diversos. La venim a de gossera. És urgent, clarianes a tramuntana els núvols de posar diners. Contacte: buscar. Contacte: aresar- poden sacrificar-los. les comar- faran baixar ponent a Roger, 663 463 204. [email protected]. Contacte: Mónica, 629 ques interiors. Núvols a la les temperatures i les llevant. Els ruixats seran 278 238. costa i encara pluges pluges ja seran història. puntuals i dèbils, ja no inteses a les Balears. Fred de nit, suau de dia. parlarem de temporal.

Envieu les vostres convocatòries amb una setmana d’antelació • • 26 d’expressions de 2011 agenda directa • 23

, agenda directa

GRANOLLERS Gran Gala dels Oxcars l’Ateneu i recorrerà el centre de la vila. Dissabte 29 d’octubre Finalitzarà a la plaça del Carme, al Pati, La cançó necessària BARCELONA 27, 28 i 29 d’octubre on hi haurà una xocolatada i un especta- 23h Casa de Cultura Sant Francesc cle infantil del grup d’animació Alber C. Antoni Espí i Grau, 3. Quarta edició de l’esdeveniment de cultura Show. 23h Concert al local social de Amb Pau Alabajos, Cesk Freixas, Jordi lliure més important de tots els temps l’Ateneu amb Pepet i Marieta i el grup Montañez, Meritxell Gené, Andreu Minimal 21. Diumenge 30 d’octubre Valor i Josep Romeu. Dijous 27b d’octubre: 20:30h Sala Apolo: A mig matí, caminada fins al Castell del Organitza: Setmanari Directa i Casal Oxcars The Show. Divendres 28 d’ctubre: Mor, on s’hissarà una senyera. Abans i Popular l’Esquerda Models sostenibles per a la creació en l’era després de l’excursió, es podrà esmorzar Més informació: www.cantsiautors.cat digital. 11:30-14:30h Situació de l’oferta de i fer el vermut. A la tarda, al Casal Popu- cinema a Internet a l’Estat, amb Álex de la lar El Rostoll, la música i les paraules LLEIDA Iglesia, Juan Carlos Tous, Amparo Peiró, seran les protagonistes perquè s’hi farà Eudald Domènech i Josep Jover. 16h Les el Concurs de Garrotins, cant típic de les Divendres 28 d’octubre empreses del procomú, amb Jesús Encinar, comarques del Pla de Lleida. Concert d’HC/Punk Daniel Granados, Kayros Transmedia, Kollec- Dilluns 31 d’octubre 23h CSO La Chispa tor; Què es cou a la SGAE?, amb Lluís Cabre- 19:30h Coincidint amb la celebració de la Amb Dissapte, Autistapunk i els ra. 19h Debat i recomanacions. Fila 0: Cels Piñol, Gonzalo Martín, Juan Branco, Pedro castanyada, es farà un correbars i un Adherits, Cruje. Jiménez de Zemos98, Pia Mazuela, Stéphane Grueso, Nadia Plesner. Dissabte 29 d’oc- sopar popular a la plaça Sant Antoni i, en tubre: Reptes i eines de defensa d’Internet i del compartir. A la Rambla. Vermut i paella acabat, començarà el IV Concurs de MOLINS DE REI a càrrec del projecte ArròsMovie. 10:30h #batuda: presentació d’Antonio Delgado, amb Porronaires. David Bravo i Isaac Hacksimov. 12:30h La Quadrature du Net. 12:55h Geraldine Juárez. 00h A l’espai MerCAT, concert amb els Dilluns 31 d’octubre 13:20h John Perry Barlow. Fila 0: Carlos Sánchez Almeida, Joan Subirats, John Postill, joves ponentins Kinton Cloud, els mares- Castanyada 2011 Manje, DIRECTA, Diagonal, #bookcamping. Eines en el marc de la ‘globalrevolution’. 16h mencs Ebri Knight, el grup local de La 21h Casal Autogestionat La Mola Introducció: Per què Internet i les noves eines han estat motor del 15M?, per X.net i Terrasseta de Preixens i els cerverins C. Canal de la Infanta, s/n. Communia.org. Infraestructures d’autoorganització de xarxes i moviments. Exemples Pànic. Sopar; concurs de sobretaula amb de projectes i xarxes. 16:25h Lorea: Eines per a la participació, decisió i organització preguntes i proves al voltant de cas- col·lectiva i federada. 16:45h N-1: la xarxa social lliure més utilitzada pel 15M. 17h VALÈNCIA tanyada; actuació musical de sobre- RedDry: xarxa social lliure de Democràcia Real Ja. 17:15h Preguntes i debat. 17:30h taula del grup de folk Riu i Moscate- Pausa. Estratègies hackers i eines per donar un salt qualitatiu en l’acció col·lectiva i Dissabte 29 d’octubre llada; música de taverna, de cançoner comunicativa. Presentació de projectes, d’eines i d’estratègies. 17:45h 15Hack: La presó com a maltracte i els i improvisada. http://stopdesahucios.tomalaplaza.net/ i altres eines. 18:15h Eines d’Internet col·lecti- maltractaments a la presó Més informació: va. 18:45h Eines de Comunes: Kune, red social colaborativa; Move Commons i altres 18h Arte&Facto www.racocatala.cat/mulei eines. 19:05h Preguntes, debat, avenços. 19:25 Pausa. 19:40h Richard Stallman. 20:15h C. Peu de la Creu, 8. Preguntes. 20:30h Debat. 21h Tancament. Diumenge 30 d’octubre: 12h Tancament i A càrrec d’un membre de Salhaketa PALMA recomanacions. Organitza: Free Culture Forum i R-Evolució. Bizkaia

Dijous 27 d’octubre Més informació i espais: http://www.2011.fcforum.net/topics/ Sopar vegà en benefici Conferència ‘Els grans ‘lobbies’ de la Iniciativa Dàhlia alimentaris: supermercats versus 21:30h Proyecto Mayhem cooperatives de consum agroecològic’ RUBÍ Tota la informació sobre el taller a: C. Pavia, 91 (Cabanyal) 19h Ateneu Popular de Palma Dissabte 29 d’octubre http://ateneutgn.ourproject.org/?p=1103 Els diners aniran destinats a l’autoges- C. Missió, 19. Sisè Gran Cabaret Organitza: Ateneu Llibertari Alomà tió d’una nova publicació a València i a 21:30h CSO La Fàbrica l’Ateneu Llibertari del Cabanyal. Divendres 28 d’octubre Av. de la Plana, 109. TÀRREGA Conferència ‘La cara oculta del I després, primer any de Fabri-K2 VILADRAU model agroalimentari actual. Què Actes del Correllengua 2011 podem fer? Alternatives anticapita- TARRAGONA Divendres 2 d’octubre Dimarts 1 de novembre listes’ Xerrada a càrrec del col·lectiu Som Onzena fira d’intercanvi de l’ecoxarxa 12h Aula de Graus de l’Edifici Ramon 28, 29 i 30 d’octubre Escola sobre la immersió, al local de Montseny a Viladrau Llull Taller de Teatre de l’Oprimit l’Associació Guixanet. Dissabte 29 Al carrer Pare Claret Universitat de les Illes Balears a Tarragona d’octubre (al costat de la plaça Major) Més informació: http://revoltamallor- Ateneu Llibertari Alomà 17h Cercavila reivindicativa de cultura D’’11h a 16h ca.wordpress.com/ C. Misser Sitges, 9. popular. Començarà als Jardins de Organitza: Ecoxarxa Montseny

Presentació del llibre > MANIFESTACIONS • CONVOCATÒRIES ‘Memòria Llibertària: TERRASSA SANT ESTEVE SESROVIRES 100 anys de moviment Dijous 27 d’octubre Dissabte 29 d’octubre llibertari a Ponent’ Contra la Concentració LLEIDA, 28 d’octubre privatització Presó = Tortura 19:30h Sala d’Actes de la Biblioteca Pública de Lleida 11h CP Brians 1 de la sanitat Carretera de Martorell a Capellades, libre resultant del projecte de recerca km 23. dut a terme per la CGT de Lleida 18h Ldurant l’any 2010. La publicació Lloc: Plaça Dr. Robert (davant de l’Hospi- recull la història del moviment llibertari a tal Universitari de Mútua de Terrassa) les comarques de Ponent i ha consistit en Convoca: Grups de Treball d’Educació i una síntesi bibliogràfica, un recull de Sanitat Acampada Terrassa testimonis orals i petites incursions d’arxiu. Una pedra més en la investigació d’aquesta part de la història.

• [email protected] LA INDIRECTA . L’ENTREVISTA . LA COLUMNA

Ander Izagirre PERIODISTA Lliçons

Ricard Vilaregut [email protected]

“Cal relatar les històries n una mateixa setmana tres lliçons que demostren el Evalor d’allò col·lectiu, d’allò comú. La primera, a Euskadi, amb quotidianes de coratge l’escenificació final d’un llarg procés que en clau de moviment és un exemple a seguir. Parlo de la decisió de l’esquerra abertzale de i esperança” canviar l’estratègia que combina- ROBERT BONET va l’acció política amb l’armada, De la Patagònia al veí Monte deixant de banda la darrera i Ulía, de Groenlàndia a Djibuti. Ander Izagirre (Donosti, 1976) apostant exclusivament per la ha viatjat per mig món relatant primera. Sense rebaixar objectius històries d’injustícia, rebel·lia i però encarant-los d’una altra superació. Ara, després de manera. Tots els que coneixen la rebre el Premi de Periodisme realitat d’aquest moviment saben Solidari Joan Gomis, torna a que no era fàcil fer-ho, i que Bolívia per recuperar i enriquir l’opció d’avançar més a poc a poc, la història dels infants miners convencent barri a barri les bases, que hi va deixar. ha estat fonamental. Es podia haver tirat pel dret –el risc que Jordi de Miguel Capell una derrota militar portés a la [email protected] derrota política era ben real– però no: s’ha fet sense deixar-se ningú uè va ser primer, el viatge pel camí, amb temps i una canya. o el periodisme? L’èxit de Bildu i la conferència de QEl cuquet de viatjar ja el Sant Sebastià han estat la cirereta tenia, però hi va haver un moment d’un pastís, en que la massa, els clau en què vaig veure que les du- condiments i l’artesania s’ha anat es coses quadraven i es retroali- fet els darrers tres o quatre anys. mentaven. Quan tenia 24 anys, Això confirma que la millor vaig participar en un viatge de decisió és sempre el consens. I nou mesos als punts més baixos que les estratègies, els paradig- de cada continent. Havia d’escriu- mes i les paraules fetitxe, siguin re una crònica cada setmana per a quines siguin, no tenen perquè ser un setmanari en èuscar i aquell va La teva sèrie de reportatges sobre el lector acaba adquirint un punt que no pas dient. I això només ho eternes. ser el meu màster. els infants miners de Bolívia ha de vista paternalista i convertint aconsegueixes dedicant-hi temps. A aquella edat, apuntaves a doc- acabat esdevenint un projecte sola gent en un clixé i ens resignem. Suposo que per això també sóc Les diferents tor en periodisme, oi? cial de suport a l’única escola del De la immensa majoria de països, autònom. Si tens un cap que t’o- Sí, en crònica esportiva i gèneres Cerro Rico. Hauria de tendir a a- no en sabem res; hi ha un perio- bliga a la rendibilitat del temps... dinàmiques periodístics. Un dia a la biblio- ixò el periodisme social? disme a fer i a mi em ve molt de No se t’haurà escapat cap recrea- teca, estava fotocopiant uns atles, Crec que el periodisme no ha d’a- gust fer-lo. Per exemple, tinc pen- ció d’aquestes que s’atribueixen generades han va entrar el cap del meu departa- rribar i dur la salvació a ningú. Ha dent una sèrie de reportatges so- a Kapuscinski... ment –que devia pensar que foto- d’explicar les coses, el que passa bre el ciclisme africà. Jo procuro no fer-ho, primer per demostrat que copiava llibres de gèneres perio- és que, al final, sempre tens dub- Partir sempre d’històries perso- honradesa i després per pura efi- dístics–, em van caure els mapes i tes de perquè serveix, si realment nals no pot restar al context i càcia i credibilitat. En el moment és possible la em va mirar amb una cara... A- mou alguna cosa... i aquest dubte ratllar el sensacionalisme? que es dubta d’un detall del teu quell mateix migdia, vaig rebre no me’l puc treure de sobre. Sem- La frontera és lliscosa, cal buscar relat, la història cau i et poden participació una trucada del viatger Josu Iz- pre cito una frase de l’escriptor l’equilibri. Un reportatge ha de te- llegir amb sospita. Si dediques tueta preguntant-me si em volia Cees Nooteboom: “No sé si és mil- nir una bona anàlisi, però les his- temps a les històries i te les treba- responsable unir al viatge pels sis continents. lor cavar una claveguera o escriu- tòries humanes són un bon recurs lles, és menys necessari perquè La segona lliçó, l’assembla de Mai en la vida no he pres una deci- re deu reportatges”. En el cas dels narratiu, representen exemples i, funcionen per si soles. Coop57 celebrada aquest mateix sió tan ràpidament. infants miners, dubtes de si real- al final, la credibilitat i l’interès Hi ha poques dones periodistes de cap de setmana a Cotxeres de ment és el que hauries de fer, si és es guanyen amb el detall. Jo, en viatges o les ignorem els homes? Sants, en el que és una de les assistencialisme i si no seria mil- part, torno a Bolívia perquè em va És cert que n’hi ha poques, crec experiències de transformació “Explicar només el lor pressionar el govern perquè quedar coixa aquesta part d’anà- que té relació amb qüestions d’e- social més il·lusionants que ha actuï. Em sembla que hem fet bé i lisi: Per què ara hi ha nens treba- go... Nosaltres som més vanitosos parit la xarxa crítica de casa drama és amputar està funcionant, però és un pas llant a les mines i fa 25 anys gairebé i tenim menys pudor, que en a- nostra. Les diferents dinàmiques més enllà del periodisme que crec no n’hi havia? Potser un reportatge quest cas és un avantatge. Conec generades han demostrat que és la realitat” que no s’ha d’exigir. no dóna per a tant, per això escric dones periodistes brillants, però possible la participació responsa- Però, sense sortir de l’obra perio- un llibre. després miro la llista de blocaires ble, ordenada, i amb resultats El bon periodisme de viatges ha dística, es pot ser més proposi- En què ha canviat la teva manera enllaçats al meu bloc i molt po- tangibles. I fer-ho amb més de 250 de ser periodisme social? tiu, destacar projectes socials... d’enfocar els reportatges en a- ques són dones. Em deia una ami- persones –pel cap baix– vingudes Jo dic que sóc periodista i punt. A Sens dubte, cal fer-ho. Anar a ex- quests anys? ga que potser encara tenen por d’arreu de l’estat, en una mostra partir d’aquí, em costa explicar-ho. plicar només el drama és amputar Amb els anys, he après a estar més de ser jutjades més que els ho- d’internacionalisme entès a la Tampoc sé molt bé què és el perio- la realitat. Surts fet pols després amb la gent que protagonitza els mes. Potser hi ha quelcom d’això perfecció. Les abraçades finals disme social. Relato històries que, de copsar les condicions en què vi- reportatges. Al principi, no ho fas també. així ho confirmaven. Ambdues a vegades, són una mica dures, pe- uen els miners a Bolívia, però des- tant, per timidesa o perquè no Explicarien altres coses? experiències tenen un denomina- rò no les vaig a buscar expressa- prés veus els xavals reunint-se en vols ser invasiu amb la vida dels Tampoc ho tinc tan clar. Viatjar dor comú: persones entrenades en ment. Al final, la base de tots els assemblees, redactant cartes per demés. Deia Kapuscinski que ell sola a determinats països pot la pràctica col·lectiva que no meus reportatges són les diferents als diaris, organitzant-se... i això no tenia dret d’escriure sobre la ser complicat, però també et pot tenen por, conscients que el futur maneres de viure, del pastor africà s’ha d’explicar. Cal relatar les his- vida d’algú amb qui no hagués donar accés a espais vetats als ho- depèn exclusivament d’ells i elles. de Djibuti a l’esquilador de la Pata- tòries quotidianes de coratge, es- compartit com a mínim una part mes. Potser veuríem altres mane- I aquesta és la tercera lliçó i la gònia, passant pel jubilat del Mon- perança i alegria, explicar el que la de la seva vida. I té cert sentit. La res d’escriure, no tan presump- més important. Definitivament, te Ulía, al costat de casa... gent és capaç de fer, perquè si no, gent diu més de si mateixa fent tuoses. Seria millor per a tothom. una gran setmana.