Contes D'hoffmann GRAN TEATRE DEL LICEU
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
L e s Contes d'Hoffmann GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 89-90 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Les Contes d'Hoffmann Òpera fantàstica en quatre actes Basada en el drama de]. Barbier i M. Carré Música de Jacques Offenbach .. Funció de Gala PASSEIG OE f.jRÀC1A. �l TEL f: F O N <! I 6 O I 73 19 de 21 funció núm. torn B 08007 BARCELONA Dimarts, juny, h., 88, .. CARRER SANT PAU. 6 23 de 21 funció núm. torn e TEL f: F O N 3 I 7 32 46 Dissabte, juny, h., 89, 08001 BARCELONA de 21 funció núm. torn D .. Dimecres, 27 juny, h., 90, EL REGULADOR BAGUES RAMBLA DE LES 1 de 17 funció torn T FLORS. 105 Diumenge, juliol, h., núm. 91, TELf:FON JI7 1974 08002 BARCELONA Dijous, 5 de juliol, 21 h., funció núm. 92, torn A •••••••••••••••• L e s e o fi t e sd' H o rr m a fi fi Olympia Ruth Welting Giulietta Patrizia Orciani Antonia Judith Haddon Stella Montserrat Guallar Nicklausse Graciela Alperyn (19, 23 i 5) Itxaro Mentxaca (27 jI) Una veu Rosa Maria Ysàs Hoffmann Neil Shicoff Spalanzani Vicenç Esteve Nathanael Alfredo Heilbron Crespel Stefano Palatchi Luther Joan Tomàs Andrès Cochenille Pitichinaccio Frantz Georges Gautier Lindorf Coppélius Dapertutto Miracle José van Dam Hermann Jesús Castillón Schlemil Cristóbal Viñas Director d' orquestra Eugene Kohn Director d'escena Giuseppe de Tommasi Escenògraf Ferruccio Villagrossi Assistent a la direcció d'escena Joseph Rochlitz Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Violí concertino Josep M. Alpiste Vestuari i sabateria Arrigo, Milà Perruqueria Audello, Torí Attrezzo: Rancati, Milà Servei de sabateria Valldeperas Servei de perruqueria Damaret Producció Gran Teatre del Liceu ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU ® Contingut argumental Lloc de l'acció: algunes ciutats europees Època: primer terç del segle XIX PRÒLEG La taverna de Luther, a Nuremberg El conseller Lindorf -primera de les quatre encarnacions del mal que surten a l'obra- troba el criat Andrès, el qual du una carta de la cantant Stella (que ba arribat fa poc a la ciutat) per a l'escrip tor Hoffmann, amb el qual, en altres temps i en altres llocs, va viure un idil-li que ara vol reprendre. Lindorf, enamorat de Stella, com pra la carta al criat i resol utilitzar ell mateix la clau que la cantant tramet per facilitar la cita. Per decebre Stella serà suficient que vegi Hoffmann ebri del tot. Lindorf espera triomfar sense cap dificultat sobre el rival ((Dans les roles d'amoureux Iangoureux»). Un grup d'estudiants entra a la taverna i, poc després, bo fa Hoff mann, amb el seu amic Nicklausse. Els estudiants li demanen que canti alguna cosa alegre i ell entona la llegenda de Klein-Zach, un nan geperut (<<II était une fais à la cour d'Eysenach»). Tothom coreja la cançó, però els pensaments de Hoffmann volen en una altra direcció i comença a descriure una dona molt bella. Després, com si despertés d'un somni, segueix amb la llegenda de Klein-Zach. Ha sorgit, però, la curiositat de tots els que s'ban aplegat a la taverna durant l'interval entre els actes primer i segon del Don Giovanni de Mozart, que bam representa en un teatre proper i on Stella inter preta el personatge de Donna Anna. El taverner anuncia que la fun ció és a punt de recomençar, però ningú vol tornar al teatre. Sos piten que Hoffmann va a narrar quelcom extraordinari: la història de les seves aventures amoroses. L'escriptor, inspirat pel vi, comença amb la primera de les tres històries que es disposa a recor dar: «Le nom de la première était Olyrnpia!». A e T E I canta, davant el clavecí, una melodia trista que expressa nostàlgia i el seu amor per Hoffmann (<<Elle a fui, la tourterelle»). OLYMPIA Quan la jove acaba de cantar, cau esgotada sobre l'instrument. Arriba el seu pare i, preocupat per la salut de la noia, li demana A casa del professor Spalanzani que no torni a cantar; cada nota agreuja la tisi que pateix. Antonia El darrer pretès invent de Spalanzani consisteix en una nina mera promet que complirà la voluntat del pare, tot i que el cant és la vellosa que canta i balla, es mou i somriu amb tanta naturalitat que seva única alegria. Crespel, per impedir les visites de Hoffmann hom podria confondre-la amb una autèntica noia, sobretot si se (suposa que ell impulsa a cantar Antonia), ordena a Frantz, vell criat, la mira amb et unes ulleres que el professor lliura als concurrents. que no obri les portes a ningú. Quan el criat resta sol (<<Jour nuit, L'escriptor va veure la nina des del carrer i se n'enamorà, creient je me mets en quatre»), com que és sord, compleix l'ordre del seu que és la filla del professor. Quan entra a la casa, Nicklausse el vol amo a l'inrevés i obre la porta a Hoffmann. Aquest i Antonia par desenganyar (eUne poupée aux yeux d'érnaíl»), però Hoffmann ha len del seu amor (<<Ah! j'ai le bonheur dans l'áme!»). Antonia oblida vingut a declarar el seu amor envers Olympia, que és el nom que la prometença i, perquè Hoffmann la pugui escoltar, canta una bella Spalanzani ha donat a la nina, i es deixa convèncer per Coppélius, melodia (<<Cest une chanson d'amour qui s'envole»). Això agreuja que és qui en realitat ha construït la nina (<<Tai des yeux, des vrais el seu estat. Torna Crespel; la filla fuig a les seves habitacions i Hoff yeux»), al qual compra les ulleres màgiques. mann s'amaga a la sala. Des de l'amagatall pot presenciar l'arribada Entren els invitats i Spalanzani els presenta la seva «filla», que del doctor Miracle -una altra vegada, el dimoni- que espanta encanta tothom amb l'ària «Les oiseaux dans la charrnille». Quan Crespel, perquè fou aquest esperit qui s'endugué la seva muller. comença a afluixar la veu de la nina i perd el to, el criat Cochenille ¿No vindrà ara a endur-se la seva única filla? És imposible, però, li dóna corda. Tothom s'adona que es tracta d'un mecanisme, lle desfer-se del metge funest. Aquest no necessita la presència d'Anto vat de Hoffmann, que tot ho veu de color de rosa a través de les nia per interrogar-la, per prendre-li el pols, per ordenar-li que canti. ulleres que li ha venut Coppélius. És molt feliç quan balla amb Ja se sent la melodia de la jove des d'una altra habitació. Finalment, Olympia i creu endevinar, en el seu rostre, que l'ha enamorada, el pare, angoixat, aconsegueix fer fora l'esgarrifós personatge, però i en els repetits «oui» que el seu amor és correspost. El vals és cada aquest, com un fantasma, passa a través de les parets, retorna, vegada més ràpid, fins que les ulleres de Hoffmann cauen i es tren recepta begudes màgiques i, per fi, se'n va. En un altre diàleg amb quen. Al seu torn, Coppélius, ressentit amb Spalanzani perquè no Antonia, és Hoffmann qui ara li demana que deixi de cantar. Torna li ha pagat un deute, trosseja el mecanisme i Hoffmann, finalment, Miracle i incita la noia al cant, tot fent sorgir del retrat de la mare s'adona que ha estimat només una nina. una melodia a la qual Antonia ha d'unir la seva veu. El mateix Mira cle l'acompanya amb un violí i l'empenya continuar fins que les forces l'abandonen. Hoffmann i Crespel no arriben a temps per A e T E I I salvar la moribunda. ANTONIA A casa de Crespel, a Munic Antonia, filla del conseller Crespel, ha heretat de la seva mare, ja difunta, una veu ben bonica, però també una malaltia mortal. Hoff mann ha conegut la jove, sempre pàllida i melangiosa, la qual ara A e T E I I I GIULIETTA Galeria d'un palau que dóna al Gran Canal de Venècia L'acte comença amb la famosa barcarola ((Be!le nuit, 6 nuit d'amour»). Hoffmann, enamorat de Giulietta, una cortesana, no sos pita que aquesta és un instrument del diable, personificat aquí per Dapertutto. Giulietta lliura a aquest personatge les ànimes dels seus amants mitjançant un mirall que reté les imatges. Un seu amant, Schlemil, ha perdut ja la seva. Dapertutto demana la de Hoffmann davant e! mirall màgic (e Scíntílle, diamant»), Giulietta l'hi promet, i l'escriptor no triga massa a sucumbir davant e! seu encís ((O Dieu' de quelle ivresse»). En un due! amb Schlemil per l'amor de Giulietta, Hoffmann el mata gràcies a una espasa que li ha lliurat Dapertutto i, després, agafa la clau de les estances de Giulietta, però quan hi entra, ella ha mar xat i l'ha abandonat per un altre. Dapertutto ja posseeix el reflex de Hoffmann en e! mirall: la seva ànima. La barcarola s'extingeix poc a poc, mentre Hoffmann fuig amb Nicklausse, l'amic fidel. EPÍLEG La mateixa taverna del pròleg Els tres actes de l'òpera són les tres històries que l'escriptor ha narrat a la taverna. Hoffmann ha begut molt. Lindorf espera el triomf. Stella arriba. Hoffmann, ebri, no la veu i viu un somni en el qual se li apareix la musa que l'inspirarà i li donarà un autèntic sentit a la seva vida.