L e s Contes d'Hoffmann GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada 89-90
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Les Contes d'Hoffmann
Òpera fantàstica en quatre actes Basada en el drama de]. Barbier i M. Carré Música de Jacques Offenbach
.. Funció de Gala PASSEIG OE f.jRÀC1A. �l TEL f: F O N
.. CARRER SANT PAU. 6 23 de 21 funció núm. torn e TEL f: F O N 3 I 7 32 46 Dissabte, juny, h., 89, 08001 BARCELONA de 21 funció núm. torn D .. Dimecres, 27 juny, h., 90, EL REGULADOR BAGUES RAMBLA DE LES 1 de 17 funció torn T FLORS. 105 Diumenge, juliol, h., núm. 91, TELf:FON JI7 1974 08002 BARCELONA Dijous, 5 de juliol, 21 h., funció núm. 92, torn A
•••••••••••••••• L e s e o fi t e sd' H o rr m a fi fi
Olympia Ruth Welting Giulietta Patrizia Orciani Antonia Judith Haddon Stella Montserrat Guallar Nicklausse Graciela Alperyn (19, 23 i 5) Itxaro Mentxaca (27 jI) Una veu Rosa Maria Ysàs Hoffmann Neil Shicoff Spalanzani Vicenç Esteve Nathanael Alfredo Heilbron Crespel Stefano Palatchi Luther Joan Tomàs Andrès Cochenille Pitichinaccio Frantz Georges Gautier Lindorf Coppélius Dapertutto Miracle José van Dam Hermann Jesús Castillón Schlemil Cristóbal Viñas
Director d' orquestra Eugene Kohn Director d'escena Giuseppe de Tommasi Escenògraf Ferruccio Villagrossi Assistent a la direcció d'escena Joseph Rochlitz Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Violí concertino Josep M. Alpiste Vestuari i sabateria Arrigo, Milà Perruqueria Audello, Torí Attrezzo: Rancati, Milà Servei de sabateria Valldeperas Servei de perruqueria Damaret Producció Gran Teatre del Liceu
ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU ®
Contingut argumental
Lloc de l'acció: algunes ciutats europees Època: primer terç del segle XIX
PRÒLEG
La taverna de Luther, a Nuremberg El conseller Lindorf -primera de les quatre encarnacions del mal que surten a l'obra- troba el criat Andrès, el qual du una carta de la cantant Stella (que ba arribat fa poc a la ciutat) per a l'escrip tor Hoffmann, amb el qual, en altres temps i en altres llocs, va viure un idil-li que ara vol reprendre. Lindorf, enamorat de Stella, com pra la carta al criat i resol utilitzar ell mateix la clau que la cantant tramet per facilitar la cita. Per decebre Stella serà suficient que vegi Hoffmann ebri del tot. Lindorf espera triomfar sense cap dificultat sobre el rival ((Dans les roles d'amoureux Iangoureux»). Un grup d'estudiants entra a la taverna i, poc després, bo fa Hoff mann, amb el seu amic Nicklausse. Els estudiants li demanen que canti alguna cosa alegre i ell entona la llegenda de Klein-Zach, un nan geperut (< ANTONIA A casa de Crespel, a Munic Antonia, filla del conseller Crespel, ha heretat de la seva mare, ja difunta, una veu ben bonica, però també una malaltia mortal. Hoff mann ha conegut la jove, sempre pàllida i melangiosa, la qual ara A e T E I I I GIULIETTA Galeria d'un palau que dóna al Gran Canal de Venècia L'acte comença amb la famosa barcarola ((Be!le nuit, 6 nuit d'amour»). Hoffmann, enamorat de Giulietta, una cortesana, no sos pita que aquesta és un instrument del diable, personificat aquí per Dapertutto. Giulietta lliura a aquest personatge les ànimes dels seus amants mitjançant un mirall que reté les imatges. Un seu amant, Schlemil, ha perdut ja la seva. Dapertutto demana la de Hoffmann davant e! mirall màgic (e Scíntílle, diamant»), Giulietta l'hi promet, i l'escriptor no triga massa a sucumbir davant e! seu encís ((O Dieu' de quelle ivresse»). En un due! amb Schlemil per l'amor de Giulietta, Hoffmann el mata gràcies a una espasa que li ha lliurat Dapertutto i, després, agafa la clau de les estances de Giulietta, però quan hi entra, ella ha mar xat i l'ha abandonat per un altre. Dapertutto ja posseeix el reflex de Hoffmann en e! mirall: la seva ànima. La barcarola s'extingeix poc a poc, mentre Hoffmann fuig amb Nicklausse, l'amic fidel. EPÍLEG La mateixa taverna del pròleg Els tres actes de l'òpera són les tres històries que l'escriptor ha narrat a la taverna. Hoffmann ha begut molt. Lindorf espera el triomf. Stella arriba. Hoffmann, ebri, no la veu i viu un somni en el qual se li apareix la musa que l'inspirarà i li donarà un autèntic sentit a la seva vida. Stella se'n va de! bracet amb Lindorf. desde 1842 Plaza San Gregorio Taumaturgo. 6-7 Tel. 93 - 2019666 Fax. 2012080 0802 I BARCELONA UNA NOCHE EN CASINOS ... Les Contes d'Hoffmann 1. Hoffmann, el primer dels romàntics ELNoVAMAS.Ilusión. fantasía. en espectáculo el paisaje. Wil en su del romanticisme Ernst Theodor auténtico placer gastronomía. Todo Figura fonamental alemany, en una noche. en las noches de helm Hoffmann (Konigsberg, 1776 - Berlín, 1822), poeta, escrip Casinos. y al amanecer. cuando tor i canvià el seu tercer nom d'Amadeus en homenatge - músic, pel la noche no va más. en su me Fill d'un ben aviat se de la moria despiertan los recuerdos a Mozart. magistrat que separà muller, para hacerle vivir. durante días. fou introduït al món de la música per un oncle matern mentre cur esa noche en Casinos. sava els estudis de Dret. S'inicià en la carrera política amb èxit ben migrat tota vegada que, demostrant un caràcter vivacíssim en cari de caturitzar es veié en un escàndol CdSiQos Catalunya personatges influents, implicat LA IMAGINACION EN .JUEGO que li valgué l'exili a la província polonesa, on es manifestà, en donar-se a la beguda, la irregularitat de la seva manera de viure. Fou en aquell període quan, ajudat per una muller carregada de paciència, pogué dedicar-se als estudis musicals predilectes, acti vitat en la qual, finalment, reconegué l'autèntic centre d'interès de la seva existència. De tornada a Varsòvia, hi dirigí una orquestra d'afeccionats i féu les primeres passes com a compositor. Quan Prússia hagué d'abandonar el territori polonès, Hoffmann començà la peregrinació per diverses ciutats alemanyes, tot encarregant-se, a de als teatres, de les feines més variades -fins i tot, arribà fer maquinista- fins que li arribà la mort, a Berlín, a l'edat de quaranta sis anys. Hoffmann personificà, en el seu eclecticisme, la unió de les arts -en la qualla música, hi regnava com a sobirana- que l'estètica del període proclamava. I malgrat això, no sembla que la carrera de Hoffmann com a director d'orquestra hagi deixat empremtes particulars ni, tampoc, que la seva activitat més directament crea una ins tiva en el camp musical, la de compositor, posi de relleu piració comparable a les seves capacitats literàries, curulles d'inven ció i de fantasia, com a presagi de les temàtiques romàntiques més afortunades. De les seves onze òperes (a les quals cal afegir una simfonia, una obertura i diverses peces corals i de cambra) des taca, com a obra mestra, Undine (1816) on, malgrat un cert esque matisme en els mòduls harmònics i un esquifit alè melòdic, pogué demostrar, un any abans del Freischütz weberià, la necessitat, típica de l'òpera romàntica alemanya, d'una presència menys accentuada del belcantisme en favor d'una teatralitat més reeixida. El mateix crítica, a la qual es dedicà amb entusiasme, col-laborant des de 1810 un deci Weber hi va reconèixer «tota aquella vida fonamental, els dolços a l' «Allgemeine Musikalische Zeitung», on assoliria paper tremolors i els horrors de la qual constitueixen l'element caracte siu en la història de la cultura; la seva anàlisi de la Cinquena Sim rístic d'allò fabulós». El talent de Hoffmann es manifesta plenament fonia de Beethoven enceta, i en queda com a exemple capdavan a mesura que ens allunyem del terreny estrictarnent musical, atès ter, els mòduls de la crítica romàntica. en la seva que les seves qualitats comencen ja a palesar-se en el camp de la La música ocupa, de fet, un lloc de relleu també pro ducció literària, que és la que expressa millor el geni hoffmannià. En la figura imaginària del Kapellmeister Johannes Kreisler, hi aplegà trets autobiogràfics i amb aquest nom, emprat com a pseu més fer-ne el dònim per firmar les crítiques musicals (a de prora gonista d'una sèrie de contes), arribà a una completa superposició de realitat i fantasia. De la mateixa manera, hom pot identificar fàcil ment Hoffmann amb Salvator Rosa (també poeta, músic i pintor) a la novel-la El senyor Formica, del recull Els germans de Serapiá, on, en una Roma fantàstica i poblada d'estranys personatges -entre els quals hi trobem el Pitichinaccio dels Contes d'Offenbach-, es descriu saborosament l'ambient del teatre musical. En la producció literària corresponent als darrers anys de la seva vida, la música torna a emergir amb potència, com ara en els Con tes fantàstics a la manera de Callat, inspirats en el cèlebre dibui xant francès. En un d'ells, que té per tema el mozartià Don Gio vanni, interpretat com un heroi empès per un impuls vital de caire absolut, podem trobar-hi la primera lectura en clau romàntica no solament d'aquesta òpera sinó, fins i tot, de l'última etapa mozar fins tiana sencera, i àdhuc de compositors com Beethoven, Gluck i el mateix Bach, músics, tots ells, en els quals Hoffmann veia clars precedents del Romanticisme. En els seus Contes hi conviuen allò visionari i allò fantàstic, i s'hi barregen somni, amor i mort, sem «medium» comunicar-se pre conhortats per la música, única per amb el món del «més enllà». Per a Hoffmann «la música obre a un té res en comú amb l'home un regne desconegut, món que no II el món exterior dels sentits que l'envolta i dins del qual cal aban � J .- donar tots els sentiments per lliurar-se només a una sensació d'inex ';¡'; pressable nostàlgia ( ... ). La música ha de brollar de la poesia d'una ' faisó immediata i necessària ... La música és la més romàntica de /;,;#1//(/(/1r. ( ). 1'..// , atès el seu domini }"('I. (({'/I 2-; totes les arts, l'única veritablement romàntica que �/./I/U(/, es en l'infinit». /r» . sols troba ,/t'1I :I. í r ./rl/(/�/,J / ,,' Ij '!_ Autoretrat d'E.T.A. Hoffmann ® ® 2. l'últim Offenbach, romàntic senzillesa aparent i el caràcter jovial que la caracteritzen. Home reservat, sabé mantenir una vida privada d'una certa placidesa que Nat a Colònia el de d'un 20 juny de 1819, fill cantor de la sinagoga endolciren la seva muller Herminie i els cinc fills; la seva existèn se si o atès en un (no sap Levy Eberscht, que, clima de renyides cia, però, conegué les amargors no només de les crítiques obtuses e! persecucions racials, cognom fou canviat pel, més neutre, "Offen dels collegues envers la seva música sinó també dels esdeveniments el bach»), joveníssim Jakob es traslladà a París en companyia del polítics. Tot això, acabà produint-li canvis evidents, agreujats per seu tot encetant pare que, elllarg anecdotari de la pintoresca bio l'empitjorament de la salut, compromesa per una forma aguda de convèncer e! del grafia offenbachiana, aconseguí Director Conser gota -ironia de la sort, perquè mai no havia estat un addicte als commòs so del vatorí, Luigi Cherubini, pel violoncel que li arribà plaers de la taula- que, a més de procurar-li sofriments indicibles, de l'altre costat de la acabava de porta que tancar-li als nassos, per el dugué a una fi prematura. tal que l'admetés com a alumne. A la tornada d'una triomfal «tournée» americana, l'any 1876, se sentí Només un més e! amb el a sensa any tard, 1834, ja nom traduït jacques, angoixat per una certesa que abans mai no havia tingut: la el en petit alemany (que, créixer, feia pensar, cada vegada més, en ció de no poder defugir la mort. A l'entorn d'aquest pensament, el seu instrument la se li per figura escardalenca), abandonava la glo que l'acompanyaria en els darrers anys de la seva vida, repre riosa haver-hi institució sense demostrar un particular interès. Entrà sentava sovint el passat i començaren a parlar-li somnis i desigs que a formar part de l'orquestra de l'Opéra-Comique, on començà a semblaven oblidats. Arribà a sentir la dolorosa sensació d'haver donar mostres la seva de extravagància musical, puix el seu vir viscut com una ombra i se sentí aclaparat en adonar-se que només tuosisme no solament es palesava en l'escrupolosa execució d'arpe romandria famós com a compositor d'operetes. Tot i amb aquesta gis, dobles cordes, tons aflau tats o altres proves d'habilitat, sinó disposició d'ànim, continuà -no tenia cap altre opció- compo també -i en molt especialment- les esplèndides irnitacions. el nent música lleugera, però l'esperit ja no era el d'abans. Ara l'atreia lament del sac de e! gemecs, terrabastall dels picarols o, fins i tot, un tema que no li era pas desconegut: e! drama. el refilar dels ocells. El «drame fantastique» Les Contes d'Hoffmann, unapièce de Jules Les primeres passes en e! camp de la composició foren, e! 1842, Barbier i Michel Carré, autors, entre d'altres coses, de!llibret de! unes chansonettes -malauradament perdudes- que parodiaven Faust de Charles Gounod, havia pujat a l'escena del Teatre Odéon les faules de La Fontaine i reberen la que repulsa gairebé unànime de París el 21 de març de 18 Sl. Inspirat en la prosa fantàstica de la crítica: aquell alegre vals que induïa e! públic a fer costat a d'E.T.A. Hoffmann (que suggeriria també la Kreisleriana de Schu la frívola en tot un fas cigala era, efecte, sacrilegi envers la venerable mann, inspirada en la figura del poeta dels Contes), el drama moral oficial. Així, el "pare de l'opereta» començà a vestir de notes cinà Offenbach, tot pessigollejant el seu humor malenconiós. No aquella saborosa Offenbacbiade que poblaria més de cent opere només l'atreien els orígens comuns amb el desventurat protago tes i que esdevindria el símbol de tot el Segon Imperi, tot evoçant rusta, sinó també l'aura d'aquell univers romàntic, e! neo-gòtic ale ne els les de de la protagonístes, estructures poder, les festes i, finalment, many, que aquí, però, era observat amb l'òptica deformant la dissolució. sensiblerie parisenca. Offenbach, malgrat e! caràcter voluble de jueu Offenbach se situa al bell mig d'aquell període perquè, mitjançant alemany perfectament adaptat a la vida de París, es reconegué a la música, expressa una sensibilitat excepcional envers l'estructura si mateix en el poeta colgat sota les voltes fosques i fumades de de la societat que l'envolta; les seves cançons no ho són, de profa la taverna berlinesa -que Barbier situaria a Nuremberg per ailli nacions, ans senzillament fan mofa d'aquelles coses que S'embol bret de l'òpera-, curulla d'esperits bàquics i monstruosos, de met callen amb de la sacralitat. carre l'aparença La figura d'Offenbach se'ns ges diabòlics que travessen les parets, d' objectes quotidians presenta, encara avui, coberta d'un boirim de misteri, malgrat la gats de poders màgics i d'entitats hostils que desapareixen per ® ressorgir sota formes noves i inesperades: un univers oníric sus pès entre el malson i la realitat, entre allò conegut i el món imagi nari. És a de Barbier l'obra i de Carré, més que no pas a l'original de l'alcoholitzat i mozartià Hoffmann, on rau la font inspiradora d'Offenbach, que, com diria Hanslick, «en els darrers anys, quan s'afanyava a compondre l'òpera, semblava haver-se convertit ell mateix en un d'aquells esperits de pàJ.lida transparència i de som riure melangiós sortits de la congregació dels germans de Serapíó». en el somni Immegit d'aquella angoixa, Offenbach s'adonà que compartia la sort amb l'heroi del drama, d'haver-se'n convertit en la contrafigura. Tal i com Hoffmann no pogué posseir les tres dones que estimà, Offenbach no havia pogut mai assolir l'objecte del seu amor: l'òpera. Tot aquell que tingui present l'estrany món d'E.T.A. Hoffmann, ies seves històries on es barregen el somni, l'amor i la mort, i escolti izféerie curulla d'imatges que Offenbach en tragué, haurà de reco nèixer com, amb mitjans senzillíssims, gairebé populars, però d'un gran poder de suggestió i de comunicació (recordem el motiu de tres notes de la Barcarola, citat per Hindemith a la Harmonien l'autor celebrat va tebreï, més del Segon Imperi saber, millor que no hauria pogut fer qualsevol altre, transportar Hoffmann a l'escena lírica i fer-ne reviure els personatges. Només Offenbach era capaç de destinar una exquisida quinta essència d'aquell món romàntic, vist sense pesadeses ni entenebraments, ans iHuminat per l'esperit sans-souci de la «Ville Lumière». La presència de París, que d'altra banda influiria, fins i tot, de manera subtil en el mateix Wagner, és ben evident en la música offenbachiana. Amb els vels i les escu mes, filtra, damunt les notes del pentagrama, el romanticisme hoff mannià, tot afegint màgia a la màgia i embolcallant-les amb una broma perlada, de plaer i d'irisat erotisme, on es reflecteixen els esplendors de la belle époque. Al pelegrí solitari, que s'aventurà pels marges del dérni-monde pari senc amb les càustiques sàtires La belle Hélène y Orpbée aux Enfers, la inspiració musical li donà també l'oportunitat de trametre'ns l'esgarrifança romàntica més autèntica, millor que no pogueren fer ha un Spohr a un Marschner. D'altra banda, no era la primera Els personatges de Les Contes d'Hoffmann (1881, Opéra-Comique) vegada que la invenció del músic recorria els camins d'allò fantàs tic: l'any 1857, de fet, havia compost Les trois baisers du Diable, una opereta "fantàstica», poc apreciada pel públic, tal i com el públic de modificar, àdhuc radicalment, les seves composicions després de Viena rebutjaria Die Rheinruxen, de la qual Les Contes d'Hoff de l'assaig general-, l'ànsia de copsar l'autèntic esperit de l'obra mann heretà la famosa barcarola. inacabada, de la qual potser només Adorno n'intuí l'essencialitat: Envellit i xacrós, Offenbach vivia obsessionat per un sol desig: aca "És ben palès, en aquesta òpera, que només va existir com a esbós, bar l'òpera que sentia seva més que no pas qualsevol altra criatura car es tracta d'una partitura escrita per a la intimitat, i si va quedar precedent. El degué colpir molt el personatge d'Antonià, condem incompleta no va ser només per la mort del mestre: la forma nada a morir si continuava cantant, tot recordant-li que ell mateix d'esbós és llei de la mateixa òpera.. havia caigut en la temptació de "cantar» de manera ben diversa de Lliurada pels familiars d'Offenbach a Ernest Guiraud, un bon artesà com hauria fer-ho. És rumiar a l'entorn dels pogut justament aquest de la música (la fiabilitat del qual era garantida per la composició remordiments envers la pròpia obra allò que ens fa imaginar que dels recitatius de la Carmen de Bizet), Les Contes d'Hoffmann veié entre els Contes i de la mort hi haver un lli l'apropament podia substituïts bona part dels diàlegs, previstos per l'autor en obsequi gam misteriós; que la mort veloç vers ells, com vers Anto cantats. corregués a l'estil opéra-comique, per recitatius Sembla, però, que nia, perquè era en Offenbach cantaria darrera aquesta òpera que per el mateix Offenbach ja tenia el propòsit de fer-ho per la possible vegada. avinentesa d'una representació de l'òpera al Théàtre Lyrique. El mor del cas és que, ateses les proporcions que l'obra adquirí per 3. La rondalla dels Contes nou procediment, el director Léon Carvalho decidí suprimir tot l'acte de Giulietta, canviar de lloc el d'Antonia, que passà a ser Són ben poques les òperes i rars els compositors sobre els quals l'últim i precedí l'Epíleg, tot recuperant la cèlebre barcarola i cedint s'hagin acumulat tants mals entesos i llegendes com en el cas de l'ària de Dapertutto a Coppélius, al primer acte, mentre el duet Les Contes d'Hoffmann i el seu autor. L'òpera pujà a l'escenari el Giulietta-Hoffmann lliscà també fins a raure a l'Epíleg. El quartet IOde febrer de 1881 i fou un grandiós èxit pòstum, que es per inicialment previst per a aquest, fou suprimit, però reaparegué pos llongà per més de cent representacions. El 7 de desembre del teriorment, orquestrat per una mà no massa hàbil, quan tornà a mateix any fou presentada al Ringhtheater de Viena i en fou l'única l'òpera l'acte de Giulietta: és allò que coneixem, des d'aleshores, representació vienesa, tota vegada que, poc abans de la segona, com a cèlebre septet. Arribat aquest punt, l'ària inicialment atri el teatre fou destruït per un violent incendi. Aquesta circumstàn buïda a Dapertutto no tornà al seu lloc, atès que Coppélius no en cia va contribuir a crear al voltant de l'òpera una certa fama demo tenia una de i fou substituïda, en l'ocasió de l'estrena a níaca (en el text, i amb noms diversos, el diable és evocat fins a pròpia, Monte-Carlo l'any 1904; per la famosa "Ària del Diamant», elabo vint-i-sis vegades!) i un cert ferum de sofre que s'afegí a allò que tema tret l' «Ouver rada també per mà desconeguda sobre un de ja De Musset havia flairat en l'autor i que, en qualsevol cas, no con ture. de dans la lurte de 1875. Als països de llen tribuí a dissipar l'incendi, l'any següent, de l'Opéra-Comique. Amb l'opereta Voyage on traduïda esdevingué ràpidament popular, el teatre cremaren els arxius on, amb tota seguretat, es conserva gua alemanya, l'òpera la versió 1907 per Choudens, i que també ven els manuscrits dels Contes, de tal manera que ha restat irrecu s'imposà publicada l'any i en la se sacrifica el perable la imatge original de l'òpera, afortunadament dotada d'una adopti Mahler, sense diàlegs parlats, qual per de La determinant el viatge tal riquesa interior que ha pogut resistir tOtes les manipulacions sonatge Musa, punt per emprendre pels indica el sentit a què ha estat sotmesa al llarg de més d'un segle. Contes amb la clau justa de lectura, tota vegada que de estima reflectida en les tres Començà així una llarga i mai resolta aventura que registra, fins del desdoblament l'home que Stella, la dona tan i tot, abans de l'escrúpol de retrobar la forma originària -escrúpol figures femenines, i el poeta que, a la fi, rebutja sospi molt del nostre temps i no pas adient amb el costum d'Offenbach rada per tal d'assolir un destí sublim. Les Contes d'Hoffmann, doncs, desmembrats i recompostos segons les hipòtesis més diverses i també per raons teatrals molt més con tingents, no han gaudit mai d'un instant de pau. Semblava que hi hauria, almenys, una treva quan, entre els anys 1977 i 1978, l'edi tora Alkor de Kassel presentà una reedició crítica a càrrec de Fritz Oeser i basada en un estudi aprofundit de les fonts existents, a les quals acabaven d'afegir-se 1660 pàgines de manuscrits diversos que Antonio de Almeida -que ja feia anys que treballava en la prepa ració de l'immens catàleg temàtic de la vastíssima obra offen DE bachiana- descobrí entre els papers dels hereus del compositor. SALA CONCIERTOS En Vidosa somos, desde siempre, especialistas en música. El camí seguit per Oeser, però, tot i que, per exemple, torna a posar Tenemos los mejores equipos Hi-Fi, las fabulosas de relleu el personatge de La Musa i restitueix l'acte de Giulietta cadenas SONY de Alta Gama para que, en su casa, se sienta como en la sala de conciertos. Algo fuera de serie. al seu lloc, suposa la reconstrucció d'un excés de música «origi nal» i ha suscitat molts dubtes entre els musicòlegs. Ara, les direc Venga y escúchelas en cions dels teatres tornen a tenir el problema ja intuït per Carvalho: l'òpera resulta massa llarga i la bellesa de les pàgines recuperades no justifica l'ensopiment del ritme narratiu, que posa en perilll'efi càcia teatral de l'obra. D'altra banda, la supressió de fragments de l'edició Choudens -que, apòcrifs i tot, formen ja part d'una «tra dició" perfectament consolidada- és força dolorosa. Finalment Almeida, en el curs de la seva incessant recerca, ha trobat encara, l'any 1985, uns centenars més de pàgines manuscrites ... És com si Offenbach, fins i tot avui, delegués en Les Contes d'Hoffmann el culte sarcàstic d'allò inaconseguible. Andrea Medi Hi-Fi SONY OIR PARA CREER I Jac q u e s Offenbach ( 1 8 1 9 1 8 8 O ) Jacques Offenbach neix a Colònia el 20 de juny de 1819. El seu nom autèntic és Jakob Eberst, però al seu pare ja li deien Offen bach, perquè allà (prop de Frankfurt) havia nascut. Aquest home, amb pocs recursos econòmics, era cantaire a la Sinagoga de Colò nia i el fill Jakob (amb els seus èxits a França traduiria el nom al francès) estudia el violí amb ell i, després, violoncel i piano. Als catorze anys ingressa al Conservatori de París, però no aguanta la JOYEROS disciplina acadèmica i, al cap d'un any, deixa la institució i esdevé músic professional; entra a formar part, com a violoncellista, de F. Pérez Cabrero, 4 Tel. 2013300 Barcelona-08021 (junto Tur6 Park) l'orquestra de I'Opéra-Cornique i, també, comença a ser conegut com a de i Fromental compositor valsos, polques masurques. supressions, transposicions, etc., l'obra es va poder estrenar, a l'Òpera Halévy, el famós autor de La Juive i futur sogre de Bizet, l'anima Còmica de París, el 10 de febrer de 1881 (sense l'acte de Venècia) i l'ajuda. amb un gran èxit, que féu que "Le Figaro» afirmés: Les Contes L'any 1839 estrena Pascal et Cbambord, la primera de les més de d'Hoffmann seran els Contes de les mil i una representacíons» (no cent del seu i el 1844 es converteix al catolicisme operetes catàleg, s'equivocà perquè, l'any 1966, el mateix teatre ja havia fet mil repre i es casa. De moment segueixen els èxits, però no guanya molts sentacions d'aquesta obra). Els intèrprets principals de l'estrena foren diners. El 1847 aconsegueix el càrrec de Director d'orquestra al Jean-Alexandre Talazac (Hoffmann), Adèle Isaac (Olympia i Anto i com a de la i Théátre-Français, però l'any següent conseqüència nia) Emile-Alexandre Taskin (Lindorf, Coppélius i Miracle). Els qua revolució i la caiguda de Lluís Felip, torna a Alemanya. No triga, tre primers anys de la seva existència, l'òpera es representà també però, a tornar a París, on estrena operetes i dirigeix l'orquestra al a Viena, Ginebra, Budapest, Hamburg, Nova York, Mèxic, Praga, petit teatre dels Champs-Élysées. Anvers, Lemberg i Berlín. Un incendi a l'Òpera Còmica destruí, l'any Durant l'any 1855 comença a gestionar l'activitat del Teatre Comte, 1887, les partitures emprades a l'estrena. Després, l'edició més habi al canvia el nom de on o des tot i ser a qual pel Bouffes-Parisiens, estrena, tual, discutible quant la fidelitat, ha estat l'editada per d'on moltes de les seves millors i on li arriba l'èxit Choudens. En data escriu, operetes recent, 1976, fou emprada per primera vegada, definitiu. aux La Belle Hélène La vie a una Orpbée enfers (1858), (1864), Viena, revisió molt important realitzada per Fritz Oeser. parisienne (1866), La Grande Ducbesse de Gerolstein (1867) i La Aquesta obra s'estrenà a Barcelona el mes d'abril de l'any 1905, Péricbole (1868) són les obres més conegudes d'aquest període, en però no arribà al Gran Teatre del Liceu fins alS de febrer de 1924, el qual esdevé l'encarnació de l'alegria parisenca durant el Segon amb Gabrielle Ritter-Ciampi, Antonin Trantoul i Marcel journet Imperi, com també ho és la diva del Bouffes-Parisiens, Hortense com a intèrprets principals i la direcció de Giulio Falconi. Alesho Schneider. Quan cau Napoleó III deixa una altra vegada França, pe res, la revista «Lyceum» digué sobre aquesta estrena: «Per ser ja rò també per poc temps. Quan hi torna dirigeix, de 1872 a 1875, el coneguda a Barcelona aquesta curiosa òpera còmica, més signifi no té la Teatre de la Gaieté, però amb la Tercera República mateixa cativa 'per l'esforç d'Offenbach d'apartar-se amb avantatge del sort que en l'època imperial i sofreix un gran daltabaix econòmic. gènere frívol de l'opereta, que pel seu valor real, ens limitarem a Aleshores ven una part dels seus béns i, per poder pagar els deu esmentar que l'èxit aconseguit s'ha degut, principalment -fóra tes, comença una «tournée» pels Estats Units, que coincideix amb millor dir únicament- a la tasca magnífica dels intèrprets. La Ritter el centenari de la nació americana: tretze espectacles i més de qua Ciampi en el paper triple de Nina-Julieta-Antonia, journet trans ranta concerts en dos mesos, amb èxits molt especials a Filadèlfia formant-se successivament de Lindorf en Coppélius, Dapertutto encara té i i a Nova York. Els darrers anys algun èxit, però, greu Doctor Miracle, i Trantoul encarnant el protagonísta, posaren ment malalt, mor a París, al seu domicili del Boulevard des Capu engatjament en donar interès constant a la partitura i un valor artístic cines, el 5 d'octubre de 1880, sense haver pogut enllestir el somni superior al que en realitat posseeix i ho aconseguirem amb escreix». que per ell significa la seva única òpera: Les Contes d'Hoffmann. Les Contes d'Hoffmann, després de l'estrena, no tornà a l'esce S'ha dit amb raó que la seva música és la més alegre, la més espiri nari del Liceu fins a la temporada 1979-80, amb Chantal Bastide, tual, la més brillant, la més acurada també, que mai no s'hagi escrit Helia T'Hezan, Elena Baggiore, Jean Brazzi, Louis Hagen-William, per al gènere de l'opereta. El foc, el desvergonyiment i la trucu Gian Koral i la direcció de Gianfranco Rivoli. Després, tot arribant lència no exclouen mai, en ella, la qualitat musical. Wagner ano a la xifra total de només nou representacions, s'oferí dins la tem menà Offenbach «el petit Mozart dels Champs-Élysées». porada 1985-86 (darrera vegada, el 12 de juny), amb Alfredo Kraus, La partitura de Les Contes d'Hoffmann fou enllestida per Ernest Enedina Lloris, Viorica Cortez, Lucy Peacock, Michael Devlin i la Guiraud, el qual també orquestrà tota l'obra. Amb molts problemes, direcció d'Enrique Ricci. EUGENE KOHN (Director d'orquestra) Va néixer a Nova York i, com Gioconda, La Bobèrne i Mada � a de Fausta Cleva, co me El debut europeu, protegit Butterfly. mençà la carrera acompanyant el realitzà l'any 1985 a Colònia recitals de cantants amb Tosca i, després, BBu&' prestigiosos com Ma ha dirigit també a Pa RESTAURANT ria Callas, Franco Ca rís, Roma, Nàpols, relli, Renata Tebaldi i Hamburg, Munic, Ber Luciano Pavarotti. lín i Viena. També ha També fou contractat fet cicles simfònics com a assistent de di de Beethoven recció a molts teatres Brahms i òperes de Strauss. El europeus i americans. Wagner i L'any 1976 debutà 1989 enregistrà la com a director al Worcester música del film de Zeffirelli El Festival i, el 1980, ho féu al Me jove Toscanini i un recital tropolitan de Nova York amb d'àries amb Plácido Domingo. La Gioconda. El Met el contrac En aquest Gran Teatre es pre direc tà com a Director resident i hi sentà fa pocs dies, amb la va romandre sis anys, dirigint ció del recital de la soprano moltes representacions de La Aprile Millo. GIUSEPPE DE TOMMASI (Director d'escena) San Nasqué a Milà l'any 1934. Des- Como, Bèrgam, Vicenza, Màn prés d'haver efectuat estudis Remo, Rovigo, Marsella, Pa clàssics, es llicencià en farmàcia. tua, Spoleto, Lecce, Munic, Es Seguí cursos al Con rís, Baden Baden, servatori de Milà i es sen, Nova York, Bari, diplomà com a direc Macerata, Gènova, tor escènic a l'Acadè Treviso, Parma, Savo mia d' Art Dramàtic. na, Ravenna, Martina Tel. (972) 25 76 51, Cala Montjoi as Bue - fou Franca, Apartado Correos 30, Roses Girona Primerament, Avinyó, sistent de Tatiana nos Aires, Niça, Bre Juliol, Agost i Setembre Pavlova, Enríquez i genz i Lisboa. Al Li obert cada dia Colonello, amb qui ceu debutà el gener col-laborà als teatres de 1969 amb Un bal italians més ímportants Entre lo in mascbera, i hi ha intervin d'altres ciutats, ha dirigit a gut en quinze temporades. RUTH ROMANO GANDOLFI (Director del cor) WELTING (Soprano: Olympia) al se Debutà als Es diplomà en composició i pia Trieste. Ha enregistrat per professionalment Salzburg, Hamburg, París i ha Decca la Petite Messe Solen vint-i-dos amb Die en no al Conservatori ele Parma i gell anys entfüb- col-laborat concerts amb la aus dem Serail amb la eles del 1983 és director elel nel!e ele Rossini amb Freni, rung Filharmònica de Nova York, les Pa New York Cor i consultor artís Valentini-Terrani, City Ope- simfòniques de Chi- i ra. Poc ac tic al Gran Teatre del varotti, Raimondi, després ja cago i de San Francis de Cambra de la tuà al de Liceu. Cor Metropolitan co, l'Orquestra de Fi i a la Fonit Nova York amb Ari De 1971 a 1983 havia Scala per ladèlfia, etc. Ha efec els Cors romàn adne a estat elirector del Cor Cetra auf Naxos, tuat enregistraments 12 Lieder de amb Les del Teatre de la Scala lies i Chicago per a CBS i Philips. Schubert amb Contes de Milà on paral-lela Popp, d'Hoffmann, Aquesta mateixa tem Cor de Cam Covent Garden de ment de se nvo lupà Palacio, porada ha interpretat bra i instrumentistes Londres amb It bar Les una important activi Contes d'Hoff la El 1988 hiere di Da mann tat com a director de Scala. Siviglia, (Olympia) al èxits i crí llas amb eI'orquestra. Ha dirigit òperes i obtingué sorollosos Mignon, Washington Metropolitan de Nova York. Al favera amb Lucia di i ha concerts simfònics a la Scala ele tiques extremadament Lammermoor, "Liceu ínterpretat, la tempo diverses Colón de Buenos Aires amb It rada Milà, Madriel, Buenos Aires, als bles al Brasil on dirigí 1983-84, La fille du régi i altres turca in Italia. Ha cantat tam EUA i als principals teatres ita òperes a Rio de Janeiro ment i, la temporada 1985-86, bé a Ottawa, San Don lians: Roma, Nàpols, Bolonya i ciutats. Francisco, Pasquale. VITTORIO SICURI (Director del Cor) PATRIZIA ORCIANI (Soprano: mun Giulietta) Inicià els seus estudis musicals Cor. Ha preparat estrenes Va néixer a Fano i es diplomà obres de concert com Carmina en dials moclernes a Parma i a Milà. 1975 d'òperes (entre en L'any cant al Conservatori de Bo Burana i Stabat Mater. Ha can aus Licht trà a formar de la Scala cie les quals Donnerstag part lonya amb Leone Magiera i, des tat a la Scala de Milà, l'Arena de i ha on durant tres cie Stockhausen) Milà, prés, seguí els cursos Verona, Macerata, en diverses exercí la seva dirigit anys de Rodolfo Celletti. El Bari, Jesi, Ravenna, activitat com a mes ocasions el Corale 1983 debutà aFano Bolonya, Palerm, Ca Des de la tre coJ.laborador, tre Scaligero. amb La Bobème (Mi tània, Savona, Florèn ballant també amb temporada 1982-83 mi) i, posteriorment, cia, Martina Franca, els mestres comparteix, junta registes ha interpretat, entre Madrid, Las Palmas i De ment amb Romano Strehler, Zeffirelli, altres obres, L 'elisir Stuttgart. També ha Ponnelle, Gandolfi, Ia responsa Filippo, d'amare, Don Pas enregistrat en disc etc. L'anv bilitat del Cor del Ronconi, quale, Turandot, obres de Cimarosa, Li a col Gran Teatre del 1977 començà Carmen, II barbiere Paisiello i Rossini. laborar amb Romano Gandolfi, ceu, que l'any 1986 aconseguí di Siuiglia, L 'esule di Roma, La Amb aquestes actuacions a Les en la seva com a en la tas un gran èxit primera primer ajudant Rondine, Les Contes d'Hoff Contes d'Hoffmann debuta al de la Sca sortida a (I! Corsaro ca de mestre del Cor l'estranger mann, Benvenuto Cellini i Gran Teatre del Liceu. la, i després com a mestre de aNimes). ® JUDITH HADDON (Soprano: Antonia) ITXARO MENTXACA (Mezzo-soprano: Nicklausse. Dies 27 i 1) Nasqué a Cincinnati i estudià gliacci. Debutà al Metropolitan Nasqué a Lekeitio (Biscaia) i co mació, la considerà un desco cant a la Universitat d'Illinois. la temporada 1985-86 amb la mençà una vocació musical al briment i li oferí ser solista de cantà Tot seguit ja papers im protagonista de [eruifa i, des cor ltxas-Soinua, on finalment la Missa de la Coronació de portants a La núvia prés, ha cantat Kho destacà com a solista. Mozart l'octubre de venuda i Rusalka vantxina (Emma), El 1983 es traslladà al 1989 a la Sala Pleyel amb l'American Ope Turandot (Liú), Han Conservatori de Bor de París. Ha perfec ra Center de la juí sel und Gretel (Gre deus, on estudià amb clonat estudis vocals lliard School. L'any tel), Pagliacci (Ned Monique Florence. amb Carmen Martí 1976 féu el debut da), Ievgueni Onie- Rebé alguns guardons nez Lluna i I'll d'oc operístic a Cincinnati ;¡ guin (Tatiana) i aques írnportants i col.labo tubre de l'any passat amb Carmen (Micae ta mateixa tempora rà amb l'Orquestra debutà en aquest la). A la New York da, La Bobèrne (Mimi) d'Euskadi, la Simfòni Gran Teatre amb la City Opera debutà i una altra vegada Tu ca de Bilbao, la Muni darrera representació amb Don Giovanni (Zerlina) i, randat. Ha cantat també a Seat- cipal de València, l'Orquestra de Cristóbal Colón, en el paper després, cantà L 'elisir d'amare tle, San Francisco, Detroit, de Bordeus i els Virtuosos de de Beatriz Enríquez. Després, a Pittsburgh, La Bobèrne a Da- Houston, Covent Garden de Moscou. Vladimir Spivakov, el ha ínterpretat en aquest escena- llas i La Traviata a Boston. A Londres, etc. Amb aquestes re- director d'aquesta darrera for- ri Casi fan tutte (Dorabella). la New York ha can- de Les Cantes City Opera presentacions NEIL SHICOFF (Tenor: Hoffmann) tat també Madama actua Butterfly, d'Hoffmann per primera Va néixer a Nova York, on féu dels artistes predilectes. Altres Turandot, La Bobème i Pa- al Liceu. vegada els estudis musicals a la Iuilliard grans èxits d'una carrera inter- GRACIELA ALPERYN (Mezzo-soprano: Nicklausse) School. Després del debut amb nacional molt important, els ha (Dies 19, 23 i 5) Salome (Narraboth) al aconseguits als mi- Va néixer a Buenos Aires, on passà al Teatre de Wiesbaden, Kennedy Center de llors teatres del món: on ha entre de féu els estudis musicals. Des interpretat, altres _j' Washington, segui- Òpera Viena, prés de guanyar premis impor papers, Sextus, Rosina, Charlot ren, com a primers Hamburg, Munic, Co- tants en concursos in te, Octavian, Carmen, contractes, Faust i. vent Garden de Lon- ternacionals de cant, Dorabella, Kompo Don Giovanni a dres, Comunale de debutà al Colón de la nist i Dalila. També Houston i Lucia di Florència, Festival seva ciutat i, en qua ha cantat, com a invi Lammermoor a De- d' Ais de Provença, tre anys, interpretà tada, a Hamburg, trait i Augusta. L'ac- Berlín, Chicago, fins a moltes obres dels re Frankfurt, Budapest, tuació a Cincinnati ser considerat com pertoris alemany, Düsseldorf, etc. El amb Ernani, sota la direcció de un dels tenors més importants francès, italià i rus. 1988 tornà al Colón James Levine l'any 1976, li per dels darrers anys. Entre els seus L'any 1984 es traslla- amb la Segona Simfo meté el debut al Metropolitan enregistraments poden ser des dà a Europa i debutà ¿ nia de Mahler. En de Nova York amb Gianni tacats Les Contes d'Hoffmann a Gelsenkirchen, on va acon guany debuta al Gran Teatre del Schicchi (Rinuccio), en un tea i Rigoletto. Enguany canta per seguir grans èxits. Després, Liceu. tre en el qual ha esdevingut un primera vegada a Barcelona. GEORGES GAUTIER (Tenor: Andrès, Cochenille, ROSA MARIA YSÀS VICENÇ ESTEVE Pitichinaccio i Frantz) (Una veu) (Spalanzani) Després d'aconseguir primers nerentola, etc. L'any 1980 en- premis al Conservatori de París, trà a formar part, com a mem debutà al Festival d'Ais de Pro bre estable, de l'Òpera de París. vença amb Le nozze Els anys 1985 i 1986 di Figaro (Don Cur cantà a Ais de Proven zio) l'any 1972. Tot ça A riadne auf Na seguit ingressà a 1'0- xas i L 'amor de les péra-studío de l'Òpe tres taronges. Recent ra Còmica de París. ment ha enregistrat Després, fou contrac e!s quatre criats de tat per l'Òpera de Lió, Les Contes d'Hoff on un re sota la direc interpretà mann, ALFREDO HEILBRON STEFANO PALATCHI molt ció de Tate. Es pertori ampli: Jeffrey (Nathanael) (Crespel) Lulu, Ciboulette, Le nozze di presentà al Liceu l'any 1989 Figaro, L 'elisir d 'arnore, La Ce- amb Ieogueni Onieguin (Triquet). JOSÉ VAN DAM (Baríton: Lindorf, Coppélius, Dapertutto i Miracle) Nasqué a Brusselles i estudià al Milà, al Covent Garden de Lon- Conservatori d'aquesta ciutat dres i al Metropolitan de Nova amb Anspach. Tot seguit fou York. El debut a Viena, e! féu contractat per l'Òpe amb Don Giovanni ra de París, on cantà (Leporello), que tam papers petits durant bé interpretà en e! un temps i Escamillo film de Losey. Amb el JESÚS CASTILLÓN CRISTÓBAL VIÑAS 1965. De 1965 a de Rolf Lieber l'any règim (Hermann) (Schlemil) 1967 cantà a Ginebra mann (1973) tornà a i, de 1967 a 1973, fou l'Òpera de París, en membre de la com un moment en e! qual panyia de l'Òpera de ja era considerat com Berlín, on es féu un a figura molt destaca nom com a especialista rnozar da de! panorama líric interna tià. El1968 debutà al Festival de cional. Ha enregistrat molts Salzburg on, posteriorment, ha discs i ha intervingut també en cantat sovint. Amb Carmen (Es alguns films. Enguany fa el de camillo) debutà a la Scala de but al Gran Teatre del Liceu. Contenido argumental Lugar de la acción: algunas ciudades europeas Época:, primer tercio del siglo XIX PRÓLOGO La taberna de Luther, en Nurenberg El consejero Lindorf -primera de las cuatro encarnaciones del mal que aparecen en la obra- encuentra al criado Andrès, que trae una carta de la cantante Stella (que ha llegado hace poco a la ciu dad) para el escritor Hoffmann, con el que, en otro tiempo yotros lugares, vivió un idilio que ahora quiere reanudar. Lindorf, ena morado de Stella, compra la carta al criado y resuelve utilizar él mismo la llave que la cantante envía para facilitar la cita. Para decep cionar a Stella será suficiente que vea a Hoffmann completamente ebrio. Lindorf espera triunfar sin dificultad alguna sobre el rival (< CONSELL DE CENT, 351 . XAMFRÀ PASSEIG DE GRACIA 08007 BARCELONA· TEL. 216 00 53 A e T o I Hoffmann ha conocido a la joven, siempre pálida y melancólica, que ahora canta, ante el clavecín, una triste melodía que expresa OLYMPIA nostalgia y su amor por Hoffmann (< ANTONIA En casa de Crespel, en Munich Antonia, hija del consejero Crespel, ha heredado de su madre, ya difunta, una voz muy bella, pero también una enfermedad mortal. ® A e T o I I I GIULIETTA Galería de un palacio que da al Gran Canal de Venecia El acto empieza con la famosa barcarola (<