Full informatiu

Núm. 69 19 de novembre de 2007

Són molts els impediments –enemistats entre famílies, conflictes d’Egipte enamorada de Radamès, i és capaç també de de conviccions o d’interessos, odi entre pobles– que, en el drama superar l’engany amb què Aida traeix Radamès al forçar- romàntic italià, es poden interposar entre dos enamorats, però lo a confessar els seus plans militars contra els etíops. Això habitualment el seu sentit sempre és el mateix: mostrar la força comporta que Radamès sigui condemnat pels egipcis a d’un amor que no pot ser vençut per res ni per ningú. Aquest ser enterrat viu, però l’amor d’Aida serà més fort que és el cas dels protagonistes d’aquesta òpera: Aida, la princesa aquesta sentència i preferirà compartir la tomba amb ell etíop convertida pels egipcis en una esclava, i Radamés, el que acceptar que la mort els separi. victoriós general que sotmet els etíops. Aida va ser un encàrrec del govern egipci a Verdi per ser Aida se situa a Egipte –a «l’època de poder dels faraons», diu estrenada (1871) a l’Òpera del Caire, inaugurada de poc. vagament el llibret– dins el marc d’una campanya militar dels Per això, a Aida hi ha també una voluntat, molt pròpia egipcis contra els etíops que amenacen envair-los i que acaba del segle XIX , de fer d’aquesta òpera un gran espectacle que amb la victòria egípcia i la captivitat del rei etíop Amonasro. rememorés la glòria i l’esplendor de l’antic Egipte: la marxa En aquest context, se situa l’amor del cap militar egipci triomfal respon a aquest designi. Però Aida és, molt més –R adamès – i de l’esclava etíop Aida, filla d’Amonasro. Es tracta, encara, una òpera intimista dedicada a expressar doncs, d’un amor que aconsegueix superar l’odi dels vençuts sentiments d’amor, de gelosia, de nostàlgia o d’humiliació pels vencedors i la diferència de posició social que separa els que els personatges viuen en intrigues d’alcova, emparades enamorats a la cort egípcia. Però el seu amor, encara, és més per la nit o ofegades entre les pedres de la seva pròpia fort que les amenaces i les seduccions d’Amneris, la filla del rei tomba.

GIUSEPPE VERDI : Aida

Representacions Fitxa artística Aida: Fiorenza Cedolins / Micaela Carosi / Rei: Giorgio Giuseppini / Prèvies Hasmik Papian / Norma Fantini Stefano Palatchi Tres quarts d’hora abans de 19, 22, 23, 26, 27, Direcció musical: Daniele Callegari Amneris: Elisabetta Fiorillo / Sacerdotessa: Begoña Alberdi l’espectacle, s’ofereix al Foyer una 28 i 29 de Direcció d’escena: José Antonio Gutiérrez Marianne Cornetti / Larissa Diadkova / Missatger: Josep Fadó sessió informativa sobre l’òpera. novembre, 1 de N Escenografia: Josep Mestres Cabanes Dolora Zajick OU HORARI desembre i 9, DE LES (restaurada i adaptada per Jordi Castells) Radamès: Roberto Alagna / Conferències Llibres 10, 12, 15, 16 i FUN Vestuari: Franca Squarciapino Marco Berti / Piero Giuliacci CIONS DE N IT Amonasro: Joan Pons / Conferència de Pau Nadal. Organitzada Isidre Bravo: L’escenografia catalana. 19 de gener, a 20 hores Coreografia: Ramon Oller les 20 h. (Companyia Metros) Ambrogio Maestri / per Amics del Liceu. Sala del Cor del Diputació de Barcelona, 1986. 25 de novembre, Il·luminació: Albert Faura Alberto Mastromarino Gran Teatre del Liceu, 14 de novembre, a Giuseppe Verdi: Aida. «L’Avant-Scène a les 18 h; 2 de Coproducció: Gran Teatre del Liceu / Ramfis: Carlo Colombara / les 19.30 h. Opéra», 4. París: Éditions Premières desembre, a les 17 h. Festival Internacional de Santander Andrea Papi / Giorgio Giuseppini Loges. 1993. p e t a t o c i f í n g a m e t s a C n de la persctiva, pobre amor a l e b l A « G « Po l b a « R « Ja «La e e l e S p n u … a L é c s s o L a n U e u c s r e g o amiento, n o r e i v . a v i t c e u r o o r t a s s o d r o b époc D su o l a z e r p s e t n e i b m a rt u s a c i n escnograf p EL dd a H :- d z a e d n é l e M z e r é P i l A d a r o c e d . s l l a l n ó i c c u d o r Vr a l i z e v d s n e l e d Aida: o j u l a i c n e s s c :o s n o l A e a, ’ y, r e ent C A T C E P S E i c a p a a n a l a t a c n U Radmés o t n a u c a t l u s e R l e d : a s á m i s ú :l l e d :z n e S soñ ó n r o t e R e d i e d i t l l mientos. i n e g o l a l tan »u e c i L as o m s o d i A n e d a d s e r t s e M ando Barcel n ó i c c u d o r p a L e m e d i b u h r i m u s A í a dos o e d a esclav e d a a n e c s e e r d i A r g r c n i s e l p m i s e d de a d e u q o c i r ó t c i p e d nó i c a v o n , d a d i l i v o m EL y n a , a r e a l un M s e r t s e M a a í g o l o re A u q per plan ona Mestr , a í f a r g o n e c s e l e Mes : n e v »a v i t c e p s r e p s e n a l b í e , s e n a b a C t n i p od a s a p Eg o siguen s e r t a u g i t o n ar o d e c s e r p de tres de ta o t r e i b a i u q o b ipto e s e n o l e t l E « e u q r o a í r d n e t o l car su los s e n a b a C o m o c az n a s u s e n a b a C a t l E « Cabnes Cabnes , » o d n u M e d imposible L « e u q i t s í r e p o d i d n u f o r p un tiempo s n a r t a l s , » s í a P a e u q eñ a l al Vi rd a u g n a sueño. i r a s e c e n d a t n i p s e r t s e M e s a L « r o h a orits e r p pod a c e u c s r o p h 1 2 e d e u p 0 2 e r p r o s u s »o i c e , » n o z a R a e d es y plant e t n a er e d a e d e p u c e r a t i c s a t conmvedra en oj u l d a »s o a l u La y u g n i t x e , » a j de , i l u j l u na a a las humildes n c s e l o i y e c a h r e i d n , » C B A « e t s e heroí a l e i r a v 0 2 o l o 1 2 Amneris a obra t n e s car e d t s i x e cart n ó i c a r i m d n e e d d a r e d e d r o j e m 30 0 2 r r t 30 0 2 d i r g o j n o d a d na j d i l o i l u l u n o c o o j a b a ilas 0 2 a maestr , a e l o i o y u m c i f á la lucha tiras y o h e d u n o c e d e d con a c o p é e d com s e n o l e t mis l u j d a l n v e a 30 0 2 30 0 2 a l e na t n e i b e l o i r o p v .a n a l a t a c de e m a la n ad i v o racio eria a í s o r e por sr e p de e d so l la e d fuerza papel» al 0 0 2 o J ni p et n la el de - - l im id r a 3 - - J s g f « n l p p d U p ( d l i p t d r v T e E s p l h m d H d d ) 7 2 9 1 u o a s o n ó i c a n i g a m o a er r i s o u a i f a r a u C e n e i o i r a s e r p m s a r eix or e o r e m i r r e e t n e i l e : n ó i c a p u c o e r r o t n i r a e e e l a n o h c e s e n o i c a c i f i d o D , a r b o u , n ó i c a b o r p a r o t n i p n ó i c a t p e c a s a l a d o t l e u q a r p e a l p s tan á s o t n e i m i v o m nomeat r a g u l r p .» n ó i c a z i l a e E emnts a r o h z e v r a e n i l e d o d n a l a v i t c e c e l a l s e r t s e M r o s s e f o AL g i x e l a r t a e t i y s i u q o r c l e i c c e r r o c Tratdo a l e d á r a d n ó i c c e r r o c t e n e p m o c l e d r u t e u q n e A I R Ò T S I H , o t e c o b n u e d g ó n e c s e n e n e t e u q a m E ’ l a sobre y o o c e d ” r o t l u c s e a l escnògraf r o t n i p u q s a i c e b e d . a r o d a e r c d l a e r b i l ) 9 1 9 1 ( a i f a r g o n e c s E ’ d a a l o c s l e a C i f e d e l n i s s e l e e a l a u c e u q ó d e f e j a l s i u q o r c n ó i c a r e d s e n a b e s e n e s , a n e c , s a c i n é c s e o f a r e d o d a r o c e d la a o d a r i n r e c a h : , e s r e t e m o s persctiva t n e i d n o p s e r r o c o p m a c , a r b o o f a r g ó n e c s e l o r r a s e d e d d e d e c o r p a l a e r ó p r o c r e i u q e s matèri i t e d r a d a e . a v t n e s e r p i d u t s E ’ l a r b o i u g e S a l s e l l e B n e r e d i s n o c e d n E i u q a m l e ) 0 9 9 1 – 8 9 8 1 ( del a e d a d i v o s e e u q n u a t c e p s r e p n a r g o f a r g ó n e c s e o r t o a l a a r a p s o t s e Gran r e e l o l á r a t s e a r a p u q a l n e m a d u s i a a c o p é e d s t r A o a a del o r a l c i r a n (1964) e u q a l e l l b o r p s E ’ d . o d n o f f , o l l i r t a e t c n o t n e a l a t n i l e s a t n a i c e r m s I ’ l t n a l p Teatr r e d o p e n ó i c c a i s q a v i n e g a m i e d e m o a b i l e a i r a s e c e n á r e b e d i t s n r i c u d o r ual n á r d n o p m i m e e t n e r g o n e c , á t s e e b l e l e d u p à ç n e m o c m e en o t e r t n a S a í e s r o p , e r p Y e s e , n ó i c a q t u t n t c e y o r p p n o c o t n l e a e u r a e r c s o t q del ubliqem .o t c e y o r p a r a p t n e m a d i u g e s n á r a j i f y ú g e s l a a uè e u q o g r a c n e m a r a p l e d e u q a i f a r e s s e r o J o c s n a r t o t p e c e r p l e a r a p n e . s a o l ó s i d Liceu. i d e sitemazà i d u t o m n o c m a i n r o t c e r i d T l e i d u p l e l é a o r a e d e l a n U e d o n e t a e f t T F l e s o l l a b e r t emporad n e e s r a m r o e r r u c e b e d q o r c r a z e p m e ) 7 5 9 1 ( ea o t e c o b otgra l t n e i b ra , l e d e a y a h s a a l d a v l a S s o n a l p l e r un d tre Publicà a r e a t s e u c z e v a n l e s o t n u p e u l t s a m r o f e r e d o n u g l a i l a e r l u g n á “ e d nó i c a m r o f s n a r s i u del e a n u b t fies: e no p s e r r o c a r u t r a l , o g e y o d i d o p r e n e r a n e r f reu . l e b o , a n e c s e y , o n a l p l e c r a B l e d l E Liceu n ó i i n é c s e o el r o 20-3. u a d a m i l c s e d n e Aida u s a d i n e t , a r b o , l a n b fragment. s o d o t un 2 4 9 1 y seu o ,a m r a l A a n u ne m o m . o t e c o . d e d e d p on e c s e e s a f e s oz e i p le d l us ae d i a r a o al a im eg u s an o or t n . o c la ed ol co Gran - av - - - - -

© F OTOS : A NTONI BOFILL Aida, un homenatge a Mestres Cabanes

Un dels grans atractius d’aquesta producció d’ Aida és l’escenografia de Josep Mestres Cabanes restaurada per Jordi Castells. El Liceu vol retre així un homenatge a un dels millors exponents de «l’escola d’escenografia catalana», que ha comptat amb mestres de la catego - ria de Francesc Soler i Rovirosa, Maurici Vilomara, Oleguer Junyent, Josep Castells o Salvador Alarma. Ells van crear l’espai amb què es van identificar moltes òpe - res del repertori i fixaren la iconografia d’alguns títols Fiorenza Cedolins: « Aida és que es va perpetuar en el transcurs del segle XIX i de la primera meitat del XX . I és gràcies a ells que la vita - una obra mestra de maduresa litat i la creativitat dels actuals escenògrafs catalans continua tenint una qualitat i un prestigi dignes dels qui els precediren. Josep Mestres Cabanes realitzà que conserva, però, una certa les seves millors obres per a les òperes del Liceu – sin - gularment, moltes de les de Wagner– i el 1942 va ser nomenat pintor escenògraf del Gran Teatre del Liceu. ingenuïtat. Per això és tan L’art de Mestres Cabanes s’adscriu a una estètica rea - lista a la qual aplica, amb una voluntat historicista, popular» una gran densitat compositiva plena de detalls i de complements decoratius que subratllen l’efectisme i la sumptuositat escèniques. Però, alhora, el seu notable orquestració i fer-se sentir en els grans rigor constructiu i els seus grans coneixements de l’art concertants, però que ha de conservar de la perspectiva –és autor del millor tractat de pers - la ductilitat suficient per poder integrar pectiva de la seva època– creen efectes de llum i de pro - la diversitat de colors sensuals i vellutats funditat prodigiosos, i doten el conjunt d’una harmo - que calen en les escenes més íntimes, nia bellíssima. com en les del tercer i el quart actes. El Mestres Cabanes valorà molt aquesta Aida estrena - cas d’Aida és ben peculiar respecte d’al - da el 1945, en què treballà durant vuit anys. i a la qual tres heroïnes verdianes, com ara Violetta fa referència com a model del seu concepte «d’angle Valery. Mentre que en La Traviata Verdi mestre» en el seu Tratado de perspectiva publicat el demana a la soprano una evolució des 1964. Per això, l’estudiós de l’escenografia catalana d’un lirisme extrem fins a una escriptu - Isidre Bravo pogué escriure que «L’escenografia d’ Ai - GTL– Aida és l’òpera més represen - ra gairebé dramàtica al final de l’obra, da representa, pel que fa a la reproducció arquitectò - tada al Liceu. I no només al Liceu. Aida reclama, en canvi, una veu més nica, un dels cims de tota la creació escenogràfica de Per què creu que ha esdevingut tan dramàtica en els primers dos actes, Mestres Cabanes». «popular»? mentre que en els dos darrers fa falta F. C.– Sovint es parla de l’espectacula - fer marxa enrere i trobar colors lírics. ritat d’ Aida com un dels motius princi - Aquesta evolució a l’inrevés és més pals de la seva popularitat, però altres difícil del que sembla... obres de Verdi tenen escenes tant o més espectaculars i no han tingut la mateixa GTL– Creu que aquestes característi - acceptació popular. Més que això el que ques vocals van lligades a la psicolo - té Aida és un equilibri perfecte entre gia del personatge? melodisme, refinament en l’orques - F. C.– Sens dubte. Els accents dramà - tració, espontaneïtat, inspiració, tics de les primeres escenes dibuixen un simplicitat i maduresa característica personatge fort. És una esclava, però no d’un compositor en la seva plenitud. un personatge dèbil ni que se sent infe - Altres obres de Verdi com ara Don Car - rior. Aquestes exigències dramàtiques los o Otello són igual de denses i madu - que Verdi fa a Aida en els dos primers res, però són peces més intel·lectuals actes aconsegueixen que, quan en el i que demanen, respecte d’ Aida, un tercer acte esclata el seu conflicte intern espectador més preparat. Un pot arribar d’escollir entre l’home que estima o a disfrutar d’ Aida d’una manera molt servir al seu país, la seva decisió no la més intuïtiva perquè es tracta d’una vegem com a fruit de la debilitat del obra que, malgrat ser complexa en la personatge, sinó com a conseqüència de seva orquestració i escriptura, conserva la seva força moral. Actua com ho fa per una certa ingenuïtat. coherència, per dignitat, per fortalesa. És per això que em sembla lògic que GTL– Quines són les característiques Verdi insisteixi a dibuixar, d’entrada, de la vocalitat d’aquest personatge? un personatge fort que més endavant F. C.– L’escriptura del rol d’Aida és ben serà capaç, això sí, de fer un gran sacri - característica del segon període de la fici pel seu poble. Confio que tot això es vocalitat verdiana. És germana de la faci evident en la interpretació d’aquest part de soprano solista de la Missa de immens rol que em fa una il·lusió inex - Requiem i exigeix un tipus de soprano pressable poder cantar al Gran Teatre que podríem qualificar de grand lirique: del Liceu. una veu prou extensa i important en volum i potència per superar la forta Damià Carbonell Sessions «golfes» Full informatiu De Babelsberg a Beverly Hills

Núm. 69 19 de novembre de 2007 Angela Denoke en recital Obres del repertori de Marlene Dietrich: Tal Balshai, Friedrich Hollaender, Peter Kreuder, Theo Mackeben, Kurt Weill i altres . Maria Callas & Swarovski Angela Denoke soprano Tal Balshai piano Exposició «Joies en escena» Michael Griener percussió Jan Roder contrabaix El Gran Teatre del Liceu acull l’exposició de joieria d’escenari que va crear el cone - Desembre de 2007 gut Taller Marangoni de Milà per a la Dia 14 a les 22 h i dia 16 a les 18 h Venda de localitats soprano Maria Callas, ara que es complei - xen trenta anys de la seva mort. Fundat el 1940, el Taller Marangoni es va fer ràpidament famós durant el període de la postguerra gràcies a les seves crea - E NREGISTRAMENTS DEL L ICEU : cions per a l’escenari i el cinema. El fun - dador, Ennio Marino Marangoni, exigia sempre els cristalls i perles d’imitació més Emporta’t l’ Aida a casa subtils per a les seves creacions, subministrades per Swarovski. Marangoni va crear peces per a Maria Callas i altres cantants d’òpera, Coincidint amb les representacions d’ Aida , el com ara Renata Tebaldi, Giuletta Simionato, Mario Del Monaco, Giusep - Liceu ofereix la possibilitat d’adquirir el DVD pe di Stefano i, més recentment, Luciano Pavarotti, Plácido Domingo i d’aquesta òpera a un preu extraordinari. Joan Sutherland. L’any 1999, el Taller Marangoni va passar a formar Enregistrament d’ Aida de Giuseppe Verdi al part del Grup Swarovski. Liceu (juliol de 2003) amb l’escenografia de OFER TA DVD Josep Mestres Cabanes i amb un repartiment L’exposició, ideada per Rinaldo Albanesi, es va exposar per primer cop I PROGRAMA DE l’any 2003 a Verona i s’ha presentat recentment a l’Òpera de Viena, MÀ D’AIDA: excepcional Daniela Dessì, Elisabetta Fiorillo, Salzburg, Covent Garden de Londres, Teatro Colón de Buenos Aires, i al 25 € Fabio Armiliato, Joan Pons i Roberto Scan - Metropolitan de Nova York, entre d’altres. diuzzi. El públic assistent als espectacles del Teatre podrà gaudir de l’exposició Promoció limitada fins al 20 de gener de 2008 o fins a exhaurir existències. des del 29 de novembre fins al 20 de gener (des de l’obertura de portes Podeu adquirir aquesta promoció especial als punts de una hora abans de la funció i durant els entreactes) al vestíbul històric, venda habituals del Teatre i a Laie-Liceu. € Saló dels Miralls, Foyer i Balcó Foyer del Teatre. (PVP habitual del DVD: 45,95 )

Per a horari de visites, també podeu trucar al telèfon 93 485 99 14 i consultar a www.liceubarcelona.com A LTRES COL · LABORACIONS :

Anella Cultural El Petit Liceu El dilluns 8 d’octubre, el Teatre Bartrina de Reus va ser l’escenari de la primera experiència que es realitza en el marc de Els músics de Bremen l’Anella Cultural. Es va retransmetre en directe i des del Gran Teatre del Liceu, Aquest espectacle de dansa reelabora el l’òpera Andrea Chénier d’Umberto Gior - conte infantil Els músics de Bremen , la dano. L'Anella Cultural és un projecte història d’uns animals domèstics mal - de recerca, desenvolupament i innovació tractats pels seus amos que es rebel·len en el terreny cultural que vol intercon - contra aquesta situació i que amb el seu nectar, en banda ampla, diversos centres enginy i la seva unió hi troben una sortida. culturals de Catalunya mitjançant Internet 2. Aquest projecte rep el su- port de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i del Novembre de 2007 (Al Gran Teatre del Liceu) Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio, entre d’altres institucions Dies 24 i 25 Desembre de 2007 (Al Gran Teatre del Liceu) Dies 1 i 2 Premi a Renée Fleming Abril de 2008 (A L’Auditori de Cornellà) El passat mes d’octubre el grup de liceistes del 4t i 5è pis del Gran Tea - Dies 5 i 6 tre del Liceu van decidir atorgar el premi a la millor cantant de la tem - Venda de localitats Preu únic: 11 € porada 2006-07 a la soprano nord-americana Renée Fleming, per la seva interpretació en l’òpera Thaïs de Jules Massenet, que es representà al Gran Teatre del Liceu el dies 5 i 8 de juliol de 2007.

ABANTIA - ACCENTURE - AGFA · GEVAERT - ALMIRALL - ATOS ORIGIN - AUTOPISTAS, AUCAT, IBERPISTAS, SABA - AXIMA - BANKPIME - BTV, BARCELONA TELEVISIÓ - BON PREU - BORSA DE BARCELONA - CESPA · FERROVIAL - COBEGA · FUNDACIÓN COCA·COLA ESPAÑA - COLONIAL - COPCISA - CULLELL ASSOCIATS - DANONE - EL PUNT - ENAGAS - EPSON IBÉRICA - ERCROS - ESPAIS PROMOCIONS IMMOBILIÀRIES - EUROMADI - FCC, CONSTRUCCIÓN - FERRERO IBÉRICA - FIATC, ASSEGURANCES - FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN CULTURAL BANESTO - GEBIRA - GENERAL CABLE - GETRONICS ICT - GFT IBERIA SOLUTIONS - GRAFOS - GRAN CASINO DE BARCELONA, GRUP PERALADA - GVC - INDRA - LABORATORIOS INIBSA - LABORATORIOS ORDESA - LICO CORPORACIÓN - MEDIA MARKT - MERCK GENÉRICOS - MICROSOFT IBÉRICA - MÚTUA MADRILEÑA - OCASO - OCE ESPAÑA - ORGANON - PEPSICO - PHILIPS IBÉRICA - PORT DE BARCELONA - PRICEWATERHOUSECOOPERS - SACRESA - SACYR VALLEHERMOSO - SAGA MOTORS - SANOFI · AVENTIS - SAP - SERVIRED - SOLVAY IBÉRICA - TRANSPORTS PADROSA - UNIDAD EDITORIAL