Giuseppe Verdi: Aida
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Full informatiu Núm. 69 19 de novembre de 2007 Són molts els impediments –enemistats entre famílies, conflictes d’Egipte enamorada de Radamès, i és capaç també de de conviccions o d’interessos, odi entre pobles– que, en el drama superar l’engany amb què Aida traeix Radamès al forçar- romàntic italià, es poden interposar entre dos enamorats, però lo a confessar els seus plans militars contra els etíops. Això habitualment el seu sentit sempre és el mateix: mostrar la força comporta que Radamès sigui condemnat pels egipcis a d’un amor que no pot ser vençut per res ni per ningú. Aquest ser enterrat viu, però l’amor d’Aida serà més fort que és el cas dels protagonistes d’aquesta òpera: Aida, la princesa aquesta sentència i preferirà compartir la tomba amb ell etíop convertida pels egipcis en una esclava, i Radamés, el que acceptar que la mort els separi. victoriós general que sotmet els etíops. Aida va ser un encàrrec del govern egipci a Verdi per ser Aida se situa a Egipte –a «l’època de poder dels faraons», diu estrenada (1871) a l’Òpera del Caire, inaugurada de poc. vagament el llibret– dins el marc d’una campanya militar dels Per això, a Aida hi ha també una voluntat, molt pròpia egipcis contra els etíops que amenacen envair-los i que acaba del segle XIX , de fer d’aquesta òpera un gran espectacle que amb la victòria egípcia i la captivitat del rei etíop Amonasro. rememorés la glòria i l’esplendor de l’antic Egipte: la marxa En aquest context, se situa l’amor del cap militar egipci triomfal respon a aquest designi. Però Aida és, molt més –R adamès – i de l’esclava etíop Aida, filla d’Amonasro. Es tracta, encara, una òpera intimista dedicada a expressar doncs, d’un amor que aconsegueix superar l’odi dels vençuts sentiments d’amor, de gelosia, de nostàlgia o d’humiliació pels vencedors i la diferència de posició social que separa els que els personatges viuen en intrigues d’alcova, emparades enamorats a la cort egípcia. Però el seu amor, encara, és més per la nit o ofegades entre les pedres de la seva pròpia fort que les amenaces i les seduccions d’Amneris, la filla del rei tomba. GIUSEPPE VERDI : Aida Representacions Fitxa artística Aida: Fiorenza Cedolins / Micaela Carosi / Rei: Giorgio Giuseppini / Prèvies Hasmik Papian / Norma Fantini Stefano Palatchi Tres quarts d’hora abans de 19, 22, 23, 26, 27, Direcció musical: Daniele Callegari Amneris: Elisabetta Fiorillo / Sacerdotessa: Begoña Alberdi l’espectacle, s’ofereix al Foyer una 28 i 29 de Direcció d’escena: José Antonio Gutiérrez Marianne Cornetti / Larissa Diadkova / Missatger: Josep Fadó sessió informativa sobre l’òpera. novembre, 1 de N Escenografia: Josep Mestres Cabanes Dolora Zajick OU HORARI desembre i 9, DE LES (restaurada i adaptada per Jordi Castells) Radamès: Roberto Alagna / Conferències Llibres 10, 12, 15, 16 i FUN Vestuari: Franca Squarciapino Marco Berti / Piero Giuliacci CIONS DE N IT Amonasro: Joan Pons / Conferència de Pau Nadal. Organitzada Isidre Bravo: L’escenografia catalana. 19 de gener, a 20 hores Coreografia: Ramon Oller les 20 h. (Companyia Metros) Ambrogio Maestri / per Amics del Liceu. Sala del Cor del Diputació de Barcelona, 1986. 25 de novembre, Il·luminació: Albert Faura Alberto Mastromarino Gran Teatre del Liceu, 14 de novembre, a Giuseppe Verdi: Aida. «L’Avant-Scène a les 18 h; 2 de Coproducció: Gran Teatre del Liceu / Ramfis: Carlo Colombara / les 19.30 h. Opéra», 4. París: Éditions Premières desembre, a les 17 h. Festival Internacional de Santander Andrea Papi / Giorgio Giuseppini Loges. 1993. L L I F O B I N O T N A : S O T O F © Fotografies: Aida al Gran Teatre del Liceu la temporada 2002-03. D E LA HISTÒRIA : Josep Mestres Cabanes (1898–1990) començà a treballar en esceno - grafia teatral (1919) a l’Estudi d’Escenografia de Salvador Alarma, fou professor d’Escenografia de l’Institut del Teatre de Barcelona (1927) i de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1957). El 1942 va D EL’ ESPECTACLE : ser nomenat escenògraf del Gran Teatre del Liceu. Publicà un im- portant Tratado de perspectiva (1964) en què sistematitzà el seus co- «La escenografía de Mestres Cabanes es una obra maestra de la neixements sobre la matèria i del qual publiquem un breu fragment. perspectiva, tan esclava de su tiempo y conmovedora como la pobre Aida: las dos persiguen un sueño. La heroína lucha por el «Cuando un pintor escenógrafo recibe el encargo de una obra, lo amor de Radamés y planta cara al poder de Amneris con la fuerza primero que debe hacer es leer el libreto para formarse una idea de sus sentimientos. Mestres Cabanes planta cara a la miseria de del lugar de la escena, de la época en que transcurre y del momen - la época, a la Barcelona de los señoritos y las cartillas de racio- to u hora en que se desarrolla la acción y estudiar, luego, todos namiento, soñando un Egipto imposible en humildes tiras de papel» los movimientos de la obra para poder crear el croquis o boceto. Javier Pérez Senz: Asumir el pasado «El País», 20 de juliol de 2003 Una vez compenetrado el escenógrafo con el ambiente y clima de «La producción de Mestres Cabanes suscita admiración por la la obra, dará libre campo a su fantasía para idear el correspon - labor del último gran pintor de la escuela escenográfica catalana. diente croquis sin someterse, claro está, a precepto alguno de Su presencia en escena presta la necesaria variedad a la vida perspectiva o a cualquier otro problema que pudiera frenar su escénica del Liceu» imaginación creadora. En estos momentos sólo debe tener una Roger Alier: Retornó Aida vencedora «La Vanguardia», 20 de juliol de 2003 preocupación: la de dar vida a la imagen que le haya podido suge - rir la lectura de la obra, aunque siempre, como es natural, dentro «…un lujo de producción que transporta a la mejor época de la de las exigencias escénicas, que se impondrán en la realidad. escuela catalana de escenografía, ahora extinguida, con verosími - les ambientes de simples telones pintados» Tras delinear el croquis de lo que deberá ser el boceto plano, Pablo Meléndez-Haddad: Arqueología operística de lujo «ABC», 20 de juliol de 2003 viene la corrección de la perspectiva por medio del “ángulo del pintor y del escultor”. Seguidamente se fijarán los puntos y se «Una vez más me quedo boquiabierto ante este trabajo tan hará la corrección correspondiente del proyecto. magnífico de Mestres Cabanes, que ha recuperado muy bien Jordi Castells. Resulta increíble lo que se puede hacer con telones pin - Hecho el boceto, se procede a la plantación, con la transformación tados en cuanto a movilidad, profundidad y sentido de la pers - de aquel en decoración a gran fondo. Y seguidamente el despiezo pectiva. Un genio pictórico como Mestres, no existe hoy en los de toda la maqueta corpórea o teatrillo, según el plano escénico. teatros y, si lo hubiera, no tendría precio» El pintor escenógrafo presenta entonces al director de escena, al Gonzalo Alonso: Aida a la antigua usanza «La Razon», 21 de juliol de 2003 empresario y al jefe de maquinaria el proyecto en cuestión para su aceptación definitiva o para introducir en él las reformas o «Los decorados de Mestres Cabanes sorprendieron nuevamente modificaciones que se consideren necesarias. Una vez obtenida por su capacidad de perspectiva» la aprobación, el decorado estará a punto para empezar su fase Albert Vilardell: La renovación «El Mundo», 21 de juliol de 2003 de realización». Aida, un homenatge a Mestres Cabanes Un dels grans atractius d’aquesta producció d’ Aida és l’escenografia de Josep Mestres Cabanes restaurada per Jordi Castells. El Liceu vol retre així un homenatge a un dels millors exponents de «l’escola d’escenografia catalana», que ha comptat amb mestres de la catego - ria de Francesc Soler i Rovirosa, Maurici Vilomara, Oleguer Junyent, Josep Castells o Salvador Alarma. Ells van crear l’espai amb què es van identificar moltes òpe - res del repertori i fixaren la iconografia d’alguns títols Fiorenza Cedolins: « Aida és que es va perpetuar en el transcurs del segle XIX i de la primera meitat del XX . I és gràcies a ells que la vita - una obra mestra de maduresa litat i la creativitat dels actuals escenògrafs catalans continua tenint una qualitat i un prestigi dignes dels qui els precediren. Josep Mestres Cabanes realitzà que conserva, però, una certa les seves millors obres per a les òperes del Liceu – sin - gularment, moltes de les de Wagner– i el 1942 va ser nomenat pintor escenògraf del Gran Teatre del Liceu. ingenuïtat. Per això és tan L’art de Mestres Cabanes s’adscriu a una estètica rea - lista a la qual aplica, amb una voluntat historicista, popular» una gran densitat compositiva plena de detalls i de complements decoratius que subratllen l’efectisme i la sumptuositat escèniques. Però, alhora, el seu notable orquestració i fer-se sentir en els grans rigor constructiu i els seus grans coneixements de l’art concertants, però que ha de conservar de la perspectiva –és autor del millor tractat de pers - la ductilitat suficient per poder integrar pectiva de la seva època– creen efectes de llum i de pro - la diversitat de colors sensuals i vellutats funditat prodigiosos, i doten el conjunt d’una harmo - que calen en les escenes més íntimes, nia bellíssima. com en les del tercer i el quart actes. El Mestres Cabanes valorà molt aquesta Aida estrena - cas d’Aida és ben peculiar respecte d’al - da el 1945, en què treballà durant vuit anys.