ATCA 001-004 Primeres
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Josep PERARNAU I ESPELT BEGUINS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS DAVANT EL TRIBUNAL D’INQUISICIÓ (1345-1346) DE CAPTAIRES A BANQUERS? A la Universitat de Barcelona, que em premià aquest treball i ara m’atorga doctorat honoris causa: sincerament agraït INTRODUCCIÓ Presentació Les pàgines que segueixen tenen dues parts molt desiguals: la primera i principal és la tesi de llicenciatura presentada al final del curs 1979-1980 a la Facultat de Geografia i Història i més en concret al Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona sota el títol Anàlisi textual i recons- trucció del procés inquisitorial contra els beguins de Vilafranca del Penedès (1345- 1346), amb la conformitat del director de la mateixa, l’Il·lm. prof. Dr. Ma- nuel Riu i Riu, al qual, una vegada més, m’és grat de manifestar el deute d’agraïment per les nombroses atencions que en vaig rebre tant en aquella ocasió com en tantes d’anteriors i de posteriors; he procurat de transcriure-la, amb molt poques excepcions, al peu de la lletra; les excepcions són, per exem- ple: les referències a les línies són ja al número que cada una d’elles té en l’ac- tual edició; salvada sempre la tendència humana a l’error, la transcripció del text és més fidel al manuscrit, també en la diferència entre ,u/v’, tot i que el manus- crit no seguís una norma unitària; la introducció parla de dos altres capítols, un segon i un terç, que raons diverses han desaconsellat d’elaborar en aquest moment; la raó primera és la publicació —finalment!— de la tesi doctoral de l’amic Josep BAUCELLS I REIG, Vivir en la edad media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1334). Volumen I-II-III-IV (Anejos del «Anuario de Estu- dios Medievales», 56, 57, 63, 64), Barcelona, Consejo Superior de Investiga- ciones Científicas 2004-2007, que amb els seus quatre volums i 3316 pàgi- nes (sobre els quals em permeto de remetre a la recensió d’ATCA, XXVII (2008), 555-559), dóna una visió de conjunt de la vida cristiana i de la cura pastoral del bisbat de Barcelona els anys anteriors al nostre procés, de molta major amplitud i abast del que podria cabre en aquestes pàgines; Arxiu de Textos Catalans Antics [Institut d’Estudis Catalans / Facultat de Teologia de Catalunya] DOI: 10.2436/20.3000.01.14 Vol. 28 (2009), p. 7-210 8 JOSEP PERARNAU I ESPELT la segona és que els documents que eren prevists per als capítols terç i quart, durant aquests anys han anat eixint en publicacions diverses, com és ara: Documents de tema inquisitorial del bisbe de Barcelona fra Ferrer d’Abella (1334-1344), dins «Revista Catalana de Teologia», 5 (1980), 443-478, els vint documents del qual ens porten a l’entrada del nostre procés; El bisbe de Barcelona fra Bernat Oliver (1345-1346) i els framenors de Vila- franca del Penedès, dins «Estudios Franciscanos», 83 (1982), 277-306, els catorze documents del qual ens introdueixen a una discussió entre bisbat de Barcelona i framenors de Vilafranca, que de fet repercutí en el nostre procés, com veurem en algun moment de la primera declaració, i en el qual pregun- to pel possible influx de la posició personal del bisbe en tot l’afer de la pobre- sa franciscana, també amb referència a El sermó de Climent VI amb la fórmula de canonització de sant Iu (1347), dins «Estudios Franciscanos», 82 (1981), 117- 123; Una altra carta de Guiu Terrena sobre el procés inquisitorial contra el franciscà fra Bernat Fuster, dins «Estudios Franciscanos», 82 (1981), 383-392. La topada de la catedral i els framenors de Vic (1347) vista pel bisbe de Girona, Arnau de Mont-rodon, dins «Revista Catalana de Teologia», 6 (1981), 379- 392, els tres documents del qual refereixen un fet paral·lel vist entre Vic i Girona; i Noves dades sobre beguins de Girona, dins «Annals de l’Institut d’Estudis Gironins», XXV-I (1979-1980 = Homenatge a Lluís Batlle i Prats), 237- 248, amb dos documents sobre beguines de Girona, habitants de Narbona, amb els corresponents resums de llurs processos inquisitorials, de París, BN, Collection Doat, XXVIII, ff. 203v-205r i 224v-226v (pp. 245-248, de l’arti- cle). La segona part porta per títol Trenta anys després i conté les consideracions tant fàctiques com interpretatives amb què cal completar el tema justos tren- ta anys després de la seva elaboració i presentació a l’esmentat departament. És ocasió que aprofito amb molt de gust per a remeciar els encarregats tant del l’ADB com de la documentació escrita del aleshores Museu del Vi (ara a l’Arxiu Històric Comarcal) de Vilafranca del Penedès, als quals he d’agrair en especial l’absoluta comfiança amb què em facilitaren el treball. Friburg de Suïssa, Sant Agustí 2008 BEGUINS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS DAVANT EL TRIBUNAL D’INQUISICIÓ (1345-1346) 9 Primera part ANÀLISI TEXTUAL I RECONSTRUCCIÓ DEL PROCÉS INQUISITORIAL CONTRA ELS BEGUINS DE VILAFANCA DE PENEDÈS (1344-1345) Introducció a la primera part Del grup beguí de Vilafranca del Penedès només en fou conegut durant segles allò que en diu aquell paràgraf del Directorium Inquisitorum de Nicolau Eimeric, del qual ens ocuparem en el capítol segon. Però l’estudi de l’Alia Informatio Beguinorum d’Arnau de Vilanova no sols permeté de conèixer una (o potser dues) comunitats de beguins a Barcelona, ans encara proporcionà unes primeres notícies sobre alguns personatges concrets del beguinatge vilafran- quí: Gerald (o Guerau) Pere i Bernat Fuster, les dues figures justament (sobre- tot el segon), que, tal com resultarà de l’estudi que ara encetem, sintetitzen tota la trajectòria del grup beguí de Vilafranca del Penedès durant la prime- ra meitat del segle XIV. És, doncs, explicable que la troballa i identificació en el fons de Processos, 3, de l’ADB d’uns plecs amb actes del procés inquisitorial contra els beguins de Vilafranca del Penedès obligués d’alguna manera e emprendre’n immedia- tament la transcripció i l’estudi, car des de diversos punts de vista el seu interès sembla ésser considerable. Ho és perquè fa emergir de la penombra tot un grup beguí, el qual havia prosseguit pacíficament la seva vida durant les successives maltempsades pro- duïdes per la política dels papes Joan XXII, Benet XII i Climent VI, i sem- bla que hauria continuat de manera idèntica si una circumstància fortuïta i un excés de confiança no haguessin provocat la catàstrofe del procés inquisitorial; ho és perquè fins ara no teníem, a la Catalunya estricta, cap acta de procés con- tra beguins dels decennis anteriors a la Pesta Negra —el d’Adhemar de Mos- set, rossellonès, havia estat fet per la inquisició del Regne de Mallorca— i perquè en tot Europa les actes d’aquesta naturalesa posteriors a la fúria anti- beguina pròpia dels primers processos fets a Occitània entorn el 1320 i ante- riors a la Pesta Negra no deuen passar de set o vuit. Hi ha, encara, la raó com- plementària de constituir un episodi que caldrà tenir en compte a l’hora d’intentar una història de la nostra Inquisició medieval. Però les dades del nostre procés no es limiten a Vilafranca del Penedès ni als anys 1345-1346, ans repercuteixen en tot el territori del bisbat de Barce- lona i àdhuc més enllà, fins a Valls (i potser a València) d’una banda, i a Giro- na, Castelló d’Empúries i Argelers, ja al Rosselló, de l’altra (i fins a Nàpols), pel que fa a la geografia i es remunten fins als anys 1325 en la dimensió diacrònica. Era, doncs, natural que hom intentés de completar amb docu- 10 JOSEP PERARNAU I ESPELT mentació procedent d’arxius tant de Barcelona com de Vilafranca del Penedès el coneixement que ens és possible d’assolir entorn del moviment beguí al bis- bat de Barcelona abans del 1348. La relativament abundant documentació recollida en el capítol segon demostra que la recerca s’ho valia i que ella ens permetrà un coneixement de les comunitats beguines a l’antic bisbat de Bar- celona durant la primera meitat del segle XIV incomparablement més rica i precisa que la que podíem tenir fins ara. Resultarà, encara, més escairada la reconstrucció del grup beguí de Vilafranca del Penedès, car no sols en conei- xerem d’altres components que no apareixen en el procés i sabrem més detalls d’alguns d’ells —del framenor Bernat Fuster, per exemple— ans descobrirem una sèrie de dades d’autèntica transcendència cultural, com és ara una repeti- da actuació del personatge esmentat en el sentit definit per Arnau de Vilano- va en el seu De helemosina et sacrificio en les ocasions en què hom li confià mar- messories i, sobretot, la prova de la presència de llibres de fra Pèire Joan (Oliu), de ,frare’ Ramon Llull, i del ja esmentat Arnau de Vilanova en el beguinatge vilafranquí de la primera meitat del segle XIV. I així, aquestes pàgines també seran, esperem-ho, una primera aproximació i incitació al coneixement d’una població catalana —Vilafranca del Penedès— durant el període que ens ocupa. L’estudi, doncs, entorn del procés inquisitorial té com dos pols: d’una banda, els textos processals dels anys 1345-1346, i de l’altra l’aplec de docu- mentació sobre beguins del bisbat de Barcelona anterior al 1348. És natural, doncs, que àdhuc l’estructura del volum reflecteixi aquesta bipolaritat. El pri- mer capítol descriu els quaderns del procés, en transcriu els textos, n’il·lustra amb una sèrie de notes tant les variants textuals com sobretot els elements històrics que es van presentant en les declaracions.