Women, Slavery, and Community on the Island of Mallorca, Ca. 1360-1390

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Women, Slavery, and Community on the Island of Mallorca, Ca. 1360-1390 Women, Slavery, and Community on the Island of Mallorca, ca. 1360-1390 A Dissertation SUBMITTED TO THE FACULTY OF THE UNIVERSITY OF UNIVERSITY OF MINNESOTA BY Kevin D. Mummey IN PARTIAL FULFILLMENT OF THE REQUIREMENTS FOR THE DEGREE OF DOCTOR OF PHILOSOPHY Ruth Mazo Karras and Kathryn Reyerson, advisers December 11, 2013 © Copyright 2013 by Kevin D. Mummey. All rights reserved. Acknowledgements Very little that is truly important is done alone, and this dissertation would never have been started, much less finished, without the help of many teachers, colleagues, and friends. My advisers, Kathryn Reyerson and Ruth Karras, have inspired me with the excellence of their work, and gifted me with their time, patience, expertise, and generosity. William Phillips, Jr., opened my eyes to the world of Mediterranean slavery and the Catalan language. John Watkins provided me with timely advice and support for the project, as has Giancarlo Casale, Michael Lower, Daniel Schroeter, Carla Phillips, and Maggie Ragnow. My gratitude also goes out to my undergraduate mentors, Jarbel Rodriguez and Fred Astren, who transformed me from a casual student to an aspiring professional historian. The staff at the Arxiu del regne de Mallorca was incredibly helpful in guiding me through the vast notarial holdings there. Special thanks to Pere Fullana i Puigserver and Juan Rubi at the Archivo Capitular de Mallorca, who not only opened their collection, but introduced me to local scholars. Jorge Maiz Chacón extended his personal hospitality and shared his recent work on the medieval Jewish community of la Ciutat. Many friends and colleagues read and commented on portions of this dissertation, including Matthias Falter, Verena Stern, Thomas Farmer, Melanie Huska, Justin Biel, Gabriel Hill, Ann Zimo, and Tiffany van Sprecher. Kira Robison, Donald Leach, Tim Smith, Jeff Hartmann, Phillip Grace, and Liz Swedo all offered terrific help to me during my graduate career. Mollie Madden prepared the bibliography and edited the footnotes with characteristic precision, and Sharon Park proofread the chapters. Dan Pinkerton helped format the illustrations. Klaas Van der Sanden, interim director of the Center for Austrian Studies, has given me the time and space I needed to finish the project. Financial support came from the University of Minnesota’s Department of History, the University of Minnesota’s Center for Early Modern History, the Mellon Foundation, the Elka Klein Memorial Fund, and the Center for Austrian Studies, University of Minnesota. Finally, I want to thank my partner, Lynn Slobodien, and our son, Cecil Slobodien Mummey, without whose love and support none of this would have been possible, or fun. i Abstract In Women, Slavery, and Community on the Island of Mallorca, ca. 1360-1390, I contend that Mallorcan women, through their participation in the slavery business, extended their reach beyond that of the traditional women’s sphere and contributed to the social and commercial structure of the medieval City. Using notarial protocols in the Mallorcan state and capitular archives, I trace how women and slaves affected the nature of literal spaces like public ovens, city streets, and domestic quarters, and impacted the worlds of finance, commercial transactions, and personal interactions. I argue that the social and economic facility of Mallorcan women, while possibly heightened by the epidemiological and anthropomorphic crises of the late fourteenth century, was not an anomaly, but represented a practical way of assessing and living with the possible. My research contributes to three distinct, but interrelated fields of inquiry. First, it contributes to the historiography of medieval slavery by moving beyond the commonly studied enslaved women to study women slaveholders. Secondly, by focusing on an understudied segment of social relation it contributes to a more nuanced portrait of a medieval urban environment. Lastly, my research fills a void in scholarship concerning medieval Mallorcan women, about who almost nothing has been written. ii Table of Contents Abstract………………………………………………………………………….. i Acknowledgements……………………………………………………………… ii Table of Contents………………………………………………………………... iii List of Illustrations and Maps…………………………………………………… iv List of Abbreviations……………………………………………………………. v Part I Slavery and Community Prelude…………………………………………………………………………...1 Chapter I: An Island in the Path of Ambitions…………………………………. 24 Chapter II: The Mallorcan Slave Population…………………………………… 49 Part II Women, Slavery, and Community Chapter III: Women and Slaves in Private………………………………………121 Chapter IV: Women and Slaves in Public……………………………………….152 Chapter V: The Financial Realm—Women, Slavery and the Notarial Page…….196 Conclusion………………………………………………………………………. 229 Appendices……………………………………………………………………… 240 Bibliography…………………………………………………………………….. 268 iii List of Illustrations and Maps Cover: A window of La Llotja (photo author) P.1 A protocol of the notary Pere de Cumba 23 1.1 The division of la Ciutat by Sa Riera 28 1.2 The arco de la calle Almudaina 29 1.3 Madinah Mayurqah, according to Riera i Frau 34 1.4 Madinah Mayurqah, according to Garcia Delgado 35 1.5 Map of la Ciutat, Antonio Garau, 1644 36 1.6 The partition of la Ciutat 38 4.1 A segment of la Ciutat from the Garau map 167 4.2 Women producing bread, from the Vidal Mayor 171 4.3 Location map of the fountains of la Ciutat 179 4.4 The Font del Sepulcre 179 4.5 The Font del Gall 180 4.6 The Monastery of Santo Domingo from the Garau map 182 4.7 The Gate of Sant Antoni from the Garau map 183 iv List of Abbreviations BSAL El bolletí de la societat arqueológica Lul.liana CHCA Congreso de Historia de la Corona de Aragón CSIC Consell Superior d'Investigacions Científiques DELL De l'esclavitud a la llibertat: esclaus i lliberts a l'Edat Mitjana : actes del Col·loqui Internacional celebrat a Barcelona del 27 al 29 de maig de 1999. Edited by María Teresa Ferrer i Mallol and Josefa Mutgé Vives. Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institució Milà i Fontanals, Departament d'Estudis Medievals, 2000. IEB Institut d'Estudis Baleàrics Sta. C Els Pergamins de l’Arxiú Parroquial de Santa Creu, Vol. 1. Edited by Joan Roselló Lliteras. Palma: Consell Insular de Mallorca, 2000. Sta. E Els Pergamins de l Arxiú Parroquial de Santa Eulàlia. Edited by Joan Roselló Lliteras. Palma: Consell Insular de Mallorca, 2000. v Women, Slavery and Community on the Island of Mallorca, ca. 1360- 1390 Part I Slavery and Community Prelude In the streets, narrow, winding, and secluded, here and there buildings arise, on whose fronts are arched doorways and slender-columned windows. Catalans, Sardinians, Italians, Greeks, Arabs, Jews and others from many walks of life…walk at their desired pace, slowly or quickly. It is not unusual, also, to hear conversations in the most colorful variety of languages, or witness the parade of eye-catching fashions of every color and flavor.1 Antonio Pons, Libre del Mostassaf de Mallorca While Antonio Pons layered his description of medieval Mallorca with language reminiscent of a picaresque novel, underneath the colorful prose is a fundamental truth about la Ciutat. The streets of la Ciutat (modern-day Palma de Mallorca) —choked with building materials, transport, and domestic animals, living and dead—as well as its plazas, workshops, and homes were colored by the bump and jostle of Catalans, foreigners, and the enslaved.2 The latter were brought to the island from the greater Mediterranean world, as far away as the plains of central Asia, as nearby as Sardinia, Sicily, and the coasts of North Africa. Disembarked into the hands of auctioneers and 1 Antonio Pons, Libre del Mostassaf de Mallorca (Mallorca: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Escuela de Estudios Medievales, 1949): XII. En las calles, estrechas, tortuosas y recoletas, a trechos levantábanse edificios en cuyas fachadas abríanse portales de medio punto y esbeltas finestres coronelles.Catalanes, sardos, italianos, griegos, árabes, judios y otras personas de diversa 2 Margalida Bernat i Roca pointed out the character of Mallorca’s choked streets in her discussion of the maintenance of public health in the fourteenth and fifiteenth centuries, “El Manteniment de la salubritat pública a Ciutat de Mallorca (segles XIV-XV),” Acta historica et archaeologica mediaevalia (1998): 92- 125. I use the term la Ciutat, or its English equivalent “the City,” for modern-day Palma de Mallorca, in keeping with medieval usage. La Ciutat was changed to Palma as part of the Bourbon reforms of the early eighteenth century, though modern-day locals use the medieval term. 1 middlemen or sold directly to merchants, artisans, and a variety of middling and upper- status Mallorcans, the enslaved could be found everywhere in and around the medieval Ciutat. They toiled in gardens and fields on the outskirts, helped build the churches, baked bread at the ovens, cleaned homes, nursed children, drew water, carted wood, quarried stone. The public presence of slaves was made possible by the private business of the dominant population, among them women—widows, wives, and daughters—who bought, sold, leased, and borrowed human property. Women utilized slave labor in public and private spaces, in homes, fields, and workshops. They used the enslaved as investment properties, gave them away in testimonial bequests, committed them to years of service and manumitted them, unconditionally and after fulfillment of work-release contracts. Their relationships to their slaves ranged from exploitative to familial. Occasionally enslaved women themselves entered into freed status and faced many of the same decisions as their former masters. Through the system of slavery, women were able to extend their economic resources and personal authority throughout the Ciutat, while others were trapped within it. This dissertation is an exercise in imagining a specific place in a specific time— the late-fourteenth century Ciutat of Mallorca.3 The means by which I have a chosen to imagine it is through an analysis of the slavery system, and the role that women of all statuses played in it.
Recommended publications
  • BOE 005 De 05/01/2008 Sec 5 Pag 136 A
    136 Sábado 5 enero 2008 BOE núm. 5 395/08. Resolución de la Delegación del Gobierno ocupación a los efectos del artículo 52 de la Ley de Ex- sobre los bienes afectados, deberán acudir personalmente en la Comunitat Valenciana por la que se convoca propiación Forzosa, de 16 de diciembre de 1954. o representados por persona debidamente autorizada, el levantamiento de actas previas a la ocupación de En su virtud, esta Delegación del Gobierno, en cum- aportando los documentos acreditativos de su titularidad las fincas afectadas por el proyecto denominado plimiento con lo dispuesto en el precitado artículo 52 de y el último recibo de la contribución, pudiéndose acom- Gasoducto «Montesa-Denia», su Addenda 1 y la Ley de Expropiación Forzosa, ha resuelto convocar a pañar de sus Peritos y su Notario, si lo estiman oportuno, sus instalaciones auxiliares, en la provincia de los titulares de bienes y derechos para que comparezcan con gastos a su costa. en el Ayuntamiento donde radican las fincas afectadas, El orden del levantamiento de actas figurará en el ta- Valencia. Exp. 05-16988; 27-06-05; 06-28739; blón de edictos de los ayuntamientos afectados y se co- 26-07-06. como punto de reunión para, de conformidad con el pro- cedimiento que establece en el precitado artículo, llevar a municará a cada interesado mediante la oportuna cédula de citación significándose que esta publicación se reali- Por Resolución de 25 de julio de 2007, de la Dirección cabo el levantamiento de actas previas a la ocupación y, za, igualmente, a los efectos que determina el artículo 59 General de Política Energética y Minas, del Ministerio de si procediera, el de las de ocupación definitiva.
    [Show full text]
  • Mallorca, Su Presidente, Jeró- Nimo Alberti Pertenece a Este Manuel Pérez Ramos, Presidente De UM-Palma
    GIOSIC=F SABADO, 9 DE JULIO DE 1983 (3a. EPOCA) Depósito Legal: P.M. 280-1958. Núm.: 5025. PRECIO: 25 PTAS. nMMI (Reproducimos de El Día) LA RADIO PRESENT En la asamblea comarcal celebrada el viernes A CAN MM. QL Manuel Pérez Ramos y Jaime Riera elegidos presidente y secretario de UM En la asamblea comarcal partido 'político, así como formada por antiguos miem- de Unión Mallorquina, cele- otros tres consellers a los que bros de la desaparecida UCD brada el pasado viernes en el hay que sumar, a efectos de y por independientes sin mili- Auditorio, tuvo lugar la elec- votación, a los dos represen- tancia previa es en los ayun- tantes por el Partido Demó- ción de los cargos de presi- tamientos de los pueblos, dente y secretario del partido crata Liberal que forman, en esta institución, coalición con donde 142 concejales militan en Palma y la designación de en su partido, y donde ha los miembros de la asamblea UM. conseguido el gobierno de la comarcal. Donde mayor implanta- ción tiene Unión Mallorquina, El nombramiento de pre- alcaldía en 19 municipios. sidente de UM-Palma recayó en el actual secretario del Ayuntamiento de Sóller y ex- director general de la cense- Hería de Interior, Manuel Pé- rez Ramos. Para el cargo de secretario resultó elegido Jai- me Riera. La asamblea comarcal está formada por ocho comi- tés locales, que corresponden a los ocho distritos de Palma. Estos comités locales forma- rán a su vez los treinta y dos equipas dé'irábajci, -. 9.ir1b'por cada barriada. La asamblea comarcal designó también a Malgrat el descens del Sóller a Primera Regional, pHdein ami) los veinticinco miembros que satisfaccio que el jut bol a Srjlle.r l'any qui ce teHdra informarlo directa a componen el comité co- marcal.
    [Show full text]
  • Culturaleresa 29 DISSABTE 19.30 H 2On Torn Del Festival D’Estiu De Dansa a Càrrec Dels Alumnes De L’Associació Cultural
    SEGURETAT I PERSONES MAJORS 27 DIJOUS 17.00 h Al Centre Social, reunió informativa per a persones majors, per parlar de seguretat a casa, al carrer, al banc, de viatje. A càrrec de la Guàrdia Civil i la Policia Local. En acabar hi ha berenar. JUNY • 2019 XXXII EDICIÓ FESTIVAL DE DANSA xCULTURALeresa 29 DISSABTE 19.30 h 2on torn del Festival d’estiu de Dansa a càrrec dels alumnes de l’Associació Cultural. A la Casa de la Cultura. CONCERT INTERCANVI DE BANDES 29 DISSABTE v20.00 h Al local de la música Concert intercanvi de bandes entre Benifairó de la Valldigna i Xeresa. 1 DISSABTE Al pati del col·legi Sant Antoni de Pàdua. TEATRE Des de les 9.00 h a 13.30 nivells 1, 2 i 3 i 30 DIUMENGE 20.00 h entrega de trofeus. De 15.00 a 21.15 h, nivells Pep Ivars, Vicent Altur, Imma 4, 5, 6 i categories. Entrega de trofeus. Gorrita, Trini Sales, Maria Roig, Representació teatral de l’obra Despreni- Pep Moscardó, M. J. Soler, ment de rutina, a càrrec del grup Xeresa M.J. Roselló, Chelo Gironés, 25 ANNIVERSARI DE L’AGERMANAMENT XERESA-FRONTON Buffalo Bill Theatre Company. A la Casa de la Cultura. 1 DISSABTE 11.00 h A l’Ajuntament, acte de celebració del 25 anniversari de l’Ager- 2 Rutes al dia + gastronomia + manament de Xeresa-Fronton. En acabar els Grups de Ball detall de benvinguda = 5€/persona Racó de la Ferradura de Xeresa i el grup Quadrille Occitane de Totes les rutes començaran a les Fronton ens oferiran un espectacle de balls populars.
    [Show full text]
  • Directions to the Body Camp Mallorca
    DIRECTIONS TO THE BODY CAMP MALLORCA IMPORTANT: OUR HOTEL IS LOCATED OUTSIDE THE TOWN OF SENCELLES CTRA PALMA - SINEU (MA-3011), KM 22,5, CAMI NA MIQUELA, 07140 SENCELLES, MALLORCA FOR TAXI DRIVER: CTRA VIEJA DE SINEU (PALMA-SINEU, MA-3011), KM 22,5, CAMI NA MIQUELA The fastest route to The Body Camp Mallorca is via Ma-3011. By car or taxi, the journey will take approximately 26 minutes. The distance is 27.1 km from Palma de Mallorca Airport (PMI.) From Palma Airport (PMI) head east on Carreterra de l’Aeroport towards Disseminat Aeropuerto son Sant Jo. Keep right at the fork and follow the signs for Palma then merge into Ma-19. Take Exit 6 for Ma-30 towards Inca. The sign appears more quickly than you think. The turnoff is a clump of trees with a large Aldi sign. At the first small roundabout, take the third exit onto Ma-30. At the second small roundabout take the second exit and stay on Ma-30. Stay on Ma-30 until you see a sign for the slip road saying Sineu and Son Ferriol. Follow the slip road to the big roundabout and bear right on the first exit onto Ma-3011. Stay on the Ma-3011 for about 20 km until you see the signpost for Son Xotano and The Body Camp to the right, KM 22,5 off the road MA-3011. FOR THE GOOGLE MAP APP IT IS THE BODY CAMP MALLORCA, NOT THE BODY CAMP SENCELLES. Phone your welcome team if you need assistance Vicky +44 7522 354184 (WHATSAPP ONLY) OR Attila +34 635 163100 CÓMO LLEGAR A THE BODY CAMP MALLORCA CTRA PALMA - SINEU (MA-3011), KM 22,5, CAMI NA MIQUELA, 07140 SENCELLES La ruta más rápida hacia The Body Camp Mallorca es por la Ma -3011 En coche o taxi, el trayecto dura aproximadamente 26 minutos.
    [Show full text]
  • MOMENTUM-DOSSIER-ENG.Pdf
    This document is for information and guidance only and does not imply any contractual relationship, only for strictly commercial purposes, it could be changed in the logical evolution of marketing project 1 Melia Hotels International is the leading hotel á chain in Spain and third in Europe. li Meliá turns 60 in 2016. The Group, born in Mallorca in 1956, has a strong international e presence, with 80% of its operating profit generated outside of Spain, retaining a strong attachment and commitment to Mallorca, the island where it was born, thanks to the vision and the entrepreneurial drive of its M current Chairman, Gabriel Escarrer. With more than 370 hotels and 90,000 rooms in 40 countries, the Group also occupies the 16th position in the international ranking His asociation with the pretigious group Avenue Capital means a new boost to the national and international Retail inversion plans. Avenue Capital Group is a global inversion firm founded in 1995, it manages aproximately 11.300 million dolars in real estate assets on may 31th 2016. Avenue has proved its trust in Spain during the last years having About investments in a variety of assets and sectors, like hotels, shopping centres, oil stations and financial sector, mainly. Meliá in Calviá recovering leadership Meliá Hotels International retains a special bond with Magaluf, a winning destination where Escarrer opened its first large resort hotels, back in the 60's and 70's. Today it maintains 11 hotels with over 3,800 rooms, where improving quality and positioning have become a priority for the group.
    [Show full text]
  • The Balearics
    The Balearics 7 D a y S a m p l e I t i n e r a r y 7 Day Sample Itinerary Day 1 Palma de Mallorca Day 2 Palma de Mallorca > Puerto d’Andratx Day 3 Puerto d’Andratx > Ibiza, Talamanca Bay Day 4 Talamanca Bay > Ibiza Town > Formentera Day 5 Ibiza > Bays of Cala Jondal > Ses Salines & Poroig Day 6 Ibiza > Ponent Nature Reserve > Mallorca Day 7 Mallorca > Palma de Mallorca Why choose the Balearics? There are plenty of reasons why the Balearics are such a hit with holiday makers, just off Spain’s east coast, these islands serve up everything from lively beaches and world-class clubs to prehistoric ruins and picturesque countryside. The Islands One can discover each of the four islands of the archipelago in a few days. Mallorca, the senior island, combining spectacular mountain scenery and hiking through to the standard sea ‘n’ sun seaside fun. Ibiza, famous for its dance music but also its relaxing and welcoming spirituality. The famous hippy market is a great place for a different view on local life. Menorca, a heaven of tranquility and tiny Formentera a chill-out island, where people can lose themselves for the entire summer, needing little more to keep them happy than white beaches and sunset parties. Day 1 - Palma de Mallorca Fly to Palma de Mallorca to begin your cruise through the Balearic Islands. Cosmopolitan Palma is Mallorca’s capital city and largest port. Its Moorish and European architecture is dominated by the Gothic cathedral, La Seu while the fascinating “old town” or central area, offers numerous narrow streets, hidden behind the high walls of ancient buildings.
    [Show full text]
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • Artesania I Mercats a Mallorca
    Mercats Mercats MARKETS, MERCADOS, WOCHENMÄRKTE MARKETS, MERCADOS, WOCHENMÄRKTE CAIMARI S’ARENAL CALVIÀ Dilluns ARIANY LLORET Monday CAMPOS MANACOR Lunes CONSELL Dijous MANCOR DE LA VALL Montag DEIÀ (Son Marroig-Artesanal) Thursday MONTUÏRI INCA Jueves PLATJA DE MURO PÒRTOL Donnerstag SANT JOAN SANT LLORENÇ ALCÚDIA SES SALINES ARTÀ Dimarts CAMPANET Tuesday LLUBÍ Martes ALGAIDA PORRERES Dienstag BINISSALEM Divendres SANTA MARGALIDA CAN PICAFORT Friday LLUCMAJOR Viernes MARIA DE LA SALUT Freitag ANDRATX SON SERVERA SA CABANETA CAPDEPERA LLUCMAJOR Dimecres ALARÓ PETRA Wednesday CAMPOS PORT DE POLLENÇA Miércoles BUNYOLA SANTANYÍ Mittwoch BÚGER SELVA CALA RATJADA SENCELLES Dissabte COSTITX Saturday SINEU LLOSETA VILAFRANCA Sábados LLUCMAJOR Samstag PALMA (Antigüedades) SANTA EUGÈNIA SANTA MARGALIDA Dimecres horabaixa SANTANYÍ Wednesday afternoon SÓLLER COLÒNIA DE SANT JORDI Miércoles tarde Mittwoch nachmittag ALCÚDIA CONSELL (Antigüedades) Dimecres horabaixa DL: PM 1835-07 BINISSALEM (Arte) FI-11 (maig a octubre) FELANITX Diumenge Wednesday afternoon MURO Sunday (may to october) POLLENÇA Domingo SA COMA Artesania i Mercats Miércoles tarde PORTO CRISTO Sonntag (mayo a octubre) SA POBLA a Mallorca Mittwoch nachmittag SANTA MARIA (Mai bis Oktober) VALLDEMOSSA HANDICRAFTS AND MARKETS / ARTESANIA Y MERCADOS / HANDWERK UND WOCHENMÄRKTE infomallorca.net Antiguitats Ceràmica artística Mobles Siurells ANTIGÜEDADES, ANTIQUES, ANTIQUITÄTEN ARTISTIC CERAMIC, CERÁMICA ARTÍSTICA, ARTISTISCHE KERAMIK FURNITURE, MUEBLES, MÖBEL MANACOR MANACOR ES SÒTIL. Francesc Gomila, 8. Tel. 971 550 591 ARTA INCA MUEBLERÍA MANACOR. Plaça de la Indústria, 11. Tel. 971 550 627 BONAVENTURA ALBONS. Argentina, 25. Tel. 971 835 940 SINEU FRANCISCA TRUYOLS. Torrent de can Tabou, 24. Tel. 971 504 723 LA CASA DE LOS RECUERDOS. Tavernes, 1. Tel. 971 855 142 POLLENÇA FELANITX PACO MOBLES Artesans.
    [Show full text]
  • Avalots Antixuetes a Porreres I a Felanitx En El Segle XIX
    BSAL 56 (2000). 383-396. Avalots antixuetes a Porreres i a Felanitx en el segle XIX FRANCESC RIERA I MONTSERRAT És prou sabut que a Mallorca, en cl segle XIX, hi hagué aldarulls antixuetes, aldarulls que sempre estaven un funció de les giragonses polítiques del moment. Quan cl panorama de la res publica s'ennuvolava, tan si era a escala nacional com local, cs podia donar per segur que cl ruixat, prest o tard, cauria damunt els xuctes, que, alhora, servien de boc expiatori i vàlvula d'escapament al reaccionarisme dels cacics de torn.1 Quan després de la guerra contra Napolcó, comença el regnat de Ferran VII (1814¬ 1833), amb les seves allcrnàncics de governs liberals i absolutistes, llavors s'inicia per als xucles un període particularment difícil, perquè queden a mercè de la bona o mala voluntat dels qui regien la política insular o local. És amb aquest rerafons polític que cal contemplar els enranous aniixuctcs d'aquell temps. Com a regla general, pol dir-sc que cn els breus lapses dc governs constitucionals, els xuctes gaudiren d'una certa bonança social, però no és una regla sense excepcions, perquè, com veurem més avall, també amb els governs constitucionals patiren extorsions greus per part d'clcmcnls incontrolats que no foren degudament punits per les autoritats competents. Els processos incoats es feien pro formula, sense cap gana d'arribar al fons de la qüestió,2 Els anys mes costeruts foren els que van del 1823 al 1833, amb la represa de l'absolutisme de vell encuny. A algunes viles de la part forana, on el caciquisme rcialista feia matx a l'ampara del absolutisme imperant que assegurava la impunitat, els xuetes patiren tota mena d'ultratges, si bé s'ha dc dir que només tenim notícies documentades d'alguns pobles; d'altres, fins ara, no s'ha trobat cl corresponen! expedient.
    [Show full text]
  • Estims I Cadastres
    INVENTARI DEL ESTIMS I CADASTRES Arxiu del Regne de Mallorca Maria J. Massot Ramis d’Ayreflor 1998 1 ESTIMS. Es feren dos estims -no cadastres- a Mallorca, un el 1578, que es redactà definitivament el 1590 i altre el 1685, que fou acabat el 1695. Ambdós incloïen els béns immobles i els mobles (drets -alous- i censals). ESTIMS GENERALS DE 1578 Es començaren el 1576. Es repartí el territori de Mallorca entre una sèrie de persones elegides pel General Consell (dos cavallers o donzells, 2 ciutadans, un mercader i un menestral) i pel Sindicat de Fora (tres pagesos) i un notari per autenticar. - Palma: Estimadors de la Ciutat: . Ramon Gual Desmur, donzell . Joanot Gual, donzell . Francesc Serralta, ciutadà . Joanot Sunyer, ciutadà . Joan Garcies, mercader . Bartomeu Estelrich, paraire Estimadors de la part forana: . Guillem Socies de Bunyola . Bartomeu Fullana de Campos . Pere Roig d'Alcúdia Notari: Miquel Pelegrí - Terme de la Ciutat, Esporles, Andratx, Marratxí, Calvià, Puigpunyent, Valldemossa, Alcúdia i Pollença1 Estimadors de la Ciutat . Nicolau Malferit, donzell . Joanot Gual, donzell . Francesc Serralta, ciutadà 1 - Els estimadors elegits figuren per al terme de Ciutat, però no es pot assegurar que també estimassin els altres pobles omclosos dins aquest grup. 2 . Joanot Sunyer, ciutadà . Joan Garcies, mercader . Joanot Palou, assaurador Estimadors de la part forana . Pere Fullana . Pere Roig . Guillem Socies Notari: Antoni Poquet - Sencelles, Santa Maria, Alaró, Bunyola, Sóller Estimadors de la Ciutat . Pere Joan Forteza, donzell . Rafel Oleza, donzell . Gaspar Rossinyol, ciutadà . Onofre Garcia, ciutadà . Miquel garau, mercader . Pere Joan Basset, forner Estimadors de la part forana . Pere Ferrà, álies Petit, de Sóller .
    [Show full text]
  • Revisión Del Plan General De Ordenación Urbana De Calvià Plan De Adaptación Al Cambio Climático
    REVISIÓN DEL PLAN GENERAL DE ORDENACIÓN URBANA DE CALVIÀ PLAN DE ADAPTACIÓN AL CAMBIO CLIMÁTICO Barcelona, marzo de 2019 REVISIÓN DEL PLAN GENERAL DE ORDENACIÓN URBANA DE CALVIÀ – Plan de Adaptación al Cambio Climático 1 INTRODUCCIÓN ..................................................................................................................... 5 1.1 OBJETO DEL ESTUDIO Y METODOLOGÍA ............................................................................................................. 6 1.2 INSTRUMENTOS NORMATIVOS Y DE PLANIFICACIÓN RELACIONADOS ............................................................ 7 1.2.1 PLAN NACIONAL DE ADAPTACIÓN AL CAMBIO CLIMÁTICO ............................................................................................... 7 1.2.2 ESTRATEGIA BALEAR DE CAMBIO CLIMÁTICO 2013-2020 ............................................................................................. 8 1.2.3 LEY DE CAMBIO CLIMÁTICO Y TRANSICIÓN ENERGÉTICA DE LAS ILLES BALEARS ......................................................... 9 1.2.4 HOJA DE RUTA PARA LA ADAPTACIÓN AL CAMBIO CLIMÁTICO EN LAS ILLES BALEARS (2016).................................. 10 1.2.5 ESTRATEGIA CALVIÀ POR EL CLIMA – PAES 2013-2020 .............................................................................................. 10 1.2.6 ESTUDIO SOBRE VULNERABILIDAD DE LOS MUNICIPIOS BALEARES FRENTE A LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO 11 1.2.7 OTROS INSTRUMENTOS RELACIONADOS .......................................................................................................................
    [Show full text]