DOCSLIB.ORG

K:\ATCA\ATCA2000\3 Bibliografia\19

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
K:\ATCA\ATCA2000\3 Bibliografia\19 NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES OBRES GENERALS I BIBLIOGRAFIES «Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya». Volum I. A-C, Barcelona, Generalitat de Ca- talunya i Editorial Claret, 1998, XXIV i 668 pp. Joan Garrabou, Presència catalana a les Filipines (Biblioteca Serra d’Or, 213), Barcelona, Publi- cacions de l’Abadia de Montserrat 1998, 116 pp. El ròdol geogràfic que posa límits a la primera obra els fa coincidir amb els que en algun mo- ment de la seva història ha tingut la Província Eclesiàstica Tarraconense, després d’ésser establer- tes les províncies eclesiàstiques de Saragossa i de València; engloba, per tant, tot Catalunya (Principat i Comtats) i aquelles zones de València i de l’Aragó des de la reconquesta pertanyents als bisbats de Tortosa i de Lleida. L’abast cronològic va des de les primeres manifestacions del cristianisme en les notres terres fins als dies actuals. La informació sobre la realitat anterior al se- gle XIX té dos nuclis: les parròquies o altres institucions dels dits territoris, a cada una de les quals és dedicada la pròpia entrada i per a cada una de les quals hom fa constar l’any de la primera compareixença documentada; i les persones o els esdeveniments capdals anteriors al segle XIX, amb informació de les obres escrites, en el cas d’autors literaris. D’acord amb la primera de les premisses, l’entrada Arxiu diocesà, comuna a tots els dels bisbats, també integra el d’Elna-Perpi- nyà (147), i no manca el de la catedral de Sant Joan de la mateixa vila al costat d’Arxiu capitular de les altres seus catalanes (147-152); els mateixos editors criden l’atenció d’articles globals com els dedicats a «arqueologia cristiana, arquitectura, escultura i pintura religioses, Concilis Provin- cials Tarraconenses [on, per cert, manca el de Lleida del 1303, conegut per Arnau de Vilanova: 591-608] Cisma d’Occident, ordes militars, Il·lustració, maçoneria, anticlericalisme, arxius, bi- blioteques i museus, edicions i autors de catecismes, edicions del Kempis, sants, beats, cardenals, etc.» (XXII). Els autors d’obres escrites abans del primer de gener del 1801, dels i de les quals aquestes pàgines informen són els següents: Abad, Bonaventura (1), Abad i Lasierra Agustín Iñi- go, i Manuel (1-2), Abat, Antoni (2-3), Abat, Josep Ignasi (3), Abella, Baltasar (4), Adrià, Ignasi (5), Acevedo, Antoni (16); Agustí i Albanell, Antoni i Pere (29-30), Aimeric, Mateu (33-34), Ai- xalà i Gassol, Jaume (34), Alabau, Antoni (35), Alamany, Joan (35), Albalat, Pere d’ (38), Alberch, Josep (40), Alberch i Ferrament, Pere (40-41), Albert, Jaume; Albert, Pere (42), Albes- pí, Benet (43), Aldomar, Guillem; Aldomar, Pere Joan (49), Alegret, Antoni (50), Alfaig, Anto- ni (53), Aliaga, Isidoro (56), Almúnia, Andreu (61), Alonso de Burgos, Pere (61), Alsinellas, Francesc (64), Alsinet, Mateu (64), Amada i Torregrossa, Josep Fèlix (67), Amat i de Palou, Fèlix (69-70), Amer, Pere d’ (70), Amich i Aranda, Josep (73), Andreu, Antoni (78), Àngel de Mas de Perpinyà (81-82), Anglesell i de Cortada, Marià (83), Anglès, Pere Màrtir (83), Antoni de Girona (90), Antoni de Sant Jeroni (90-91), Antoni de Sant Maties (91), Aragó, Joan d’ (96-97), Aragó, Pere d’ (97-98), Arajol, Joan Bta. (99-100), Arañés, Joan (100), Arbolí, Joaquim (102), Arc i Santromà, Francesc (103), Arcàngel d’Alarcón de Tordesillas (103), Area, Ramon (106), Argany, Gabriel (108), Argemir i Mitjà, Miquel dels Sants, sant (109), Argeric, Benet (110), Armanyà i Font, Francesc (113-114), Armengol, Bernat (114), Arnaldus de Monte (116), Arnau d’Estanyol (117), Arnau, Pere Nicolau (118), Arquer, Segimon (127), Artal, Joan; Artalejo, Antonio M. de (136), Artimbau, Tomàs (138), Asprer i Folcrà, Jaume (154), Astorch, Isabel (156), Astorch, Ma- ria Àngela (157), Astruch de Cortielles, Ramon (157), Atanasi de Barcelona (158), Auger, Tomàs (160), Auther, Sever Tomàs (163), Aznar, Pau (168), Bach, Bernat; Bach, Francesc (170), Badia, Marià; Badia, Oleguer (173), Bafarull, Tomàs (175), Ballester, Josep (184), Ballot i To- rres, Josep Pau (184-185), Bancal, Ramon; Bancs, Benet (190), Banyuls i de Forcada, Antoni de (192), Bardaxí, Josep de (234), Barnola, Manuel (237), Barrelles, Esteve; Barrera, Salvador; Ba- rrera i Barnils, Joan (238), Bartomeu, Jaume (241), Bassols, Joan (245), Bastero i Lledó, Antoni 738 NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES 739 de (245), Bastero i Lledó, Baltasar (246), Batlle, Josep (248), Batlle, Martí (Martín Baylo) (248), «Dictionnaire d’Histoire et de Géographie Ecclésiastiques». Tome XXVI: Iriberri - Jean E..., Pa- Baucells, Francesc (251), Baylón Yubero, Pasqual (253), Beatus (258), Beltran i Rius, Josep (260), rís, Letouzey et Ané 1997, VIII i 1512 cols. Bell(s), Pau; Bell i Lleopard, Francesc (261), Bellvitges, Josep (268), Benejam, Pere (275), Benessat [Els tres primers fascicles d’aquest volum ja foren presentats dins ATCA, XVII (1998), 670, Masjoana, Martí; Benet, Cebrià (275), Berard, Serapi; Berart, Ramon (280); Berenger Bernat (282), núm. 12556]. Els dos darrers fascicles d’aquest volum (els 154 i 155) ofereixen els articles se- Berga, Marc (284), Bernadí de Manlleu (286), Bernat de Jesús Maria (288), Bertrans, Jacint; Besa- güents: Ponç de Jardí, d’Ernest Zaragoza (1044-1045); Játiva, d’A. Linage Conde (1102-1103); lú, Ramon (294), Bianco, Pere (299), Biclarum, Joan de (308); Birotteau, Josep (310), Bisbe i Vi- Jau, St. Andreu i Sta. Maria de la (monestir d’Elna), d’Ernest Zaragoza (1103-1105: entre els dal, Fructuós (312), Blanch, Josep (314), Blasco de Lanuza, Francesc (318), Boada, Joan (319), abats comendataris del segle XVIII hi ha Josep Xaupí); Jaume d’Aragon (1111-1112); Jaume Boada i Parellada, Francesc (320), Boixadors i Lluc, Aleix; Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Marquilles (1114), Jaume de Montjuïc (1115-1116), i Jaume de Vivers (1115-1116), del ma- Tomàs de (324), Bolló, Damià (326), Bolquera, Capellà de (327), Bonaura, Pere (329), Bonaventu- teix; Jean de Alcoy, de Vicent Cárcel Ortí (1207); Joan Alou, de C. Longo (1319-1320); Jean ra de Manresa; Bonet, Joan (330; cf. 349), Bonet, Nicolau (330-331), Bonhom (334), Bòria i de Lli- d’Aragon, d’Ernest Zaragoza (1242-1243); Jean Ballester, de Roger Aubert (1265); Jean de Bí- nars, Domènec Ignasi de (337), Borja, Francesc de (338-339), Borràs, Josep (340), Borràs i Grisola, clar, d’A. Linaje Conde (1302-1303); Jean Borgia sr. i Jean Borgia, jr (1323-1324); Jean Bur- Joan (341), Borrull, Francesc (343); Bosc de Centelles i Cardona, Baltasar; Bosch, Andreu (343); gundi / Burgunyó, de José Goñi Gaztambide (1350-1351); Jean de Casanova (1381); Jean le Bosch, Rafael (343 i 344), Bosch, Ramon; Bosch i Magnet, Francesc (344-345), Bovets, Gregori Chanoine / Marbres, de Roger Aubert (1400); i Jean, évêque d’Elne / Joannes Illicitanus, (349), Brenach, Antoni (352), Brial, Miquel (354-355), Broquetes, Francesc (355), Bru, Francesc; d’Ernest Zaragoza (1496-1497.– J. P. E. [14.340 Bru i Descatllar, Melcior de (356), Brudieu, Joan (357-358); Bruguera, Romeu de (358); Bruguer i Moreras, Joan Bta. (359), Buart, Vicenç (361), Buenacasa, Pedro Mártir de (362), Burgès, Domè- nec (363), Burgos, Pedro de (363-364), Burgos, Pedro Alfonso de; Burgos i Valle, Pere de (364), Francesco ISforza - Gabbi Busa, Gabriel (365), Cabrera, Pere; Cabrera, Ramon de (374), Caçador, Guillem (376), Caixal, «Dizionario Biografico degli Italiani». L. , Roma, Istituto della Enciclo- Antoni (379), Calassanç i Gastó, Josep de (382-383), Calderó, Joan; Calderó, Miquel de (385), Ca- pedia Italiana 1998, XX i 828 pp. Entren d’alguna manera en el nostre camp les biografies dels personatges següents: Francesco I mós, Narcís; Camós i Requesens, Marc Antoni (393), Campcerver, Ignasi (399), Campllong, Joan Sforza, duca di Milano de (400), Campserver, Ignasi (404-405), Canals, Antoni (405), Canals, Bartomeu de (406), Càncer, , d’Antonio Mennitti Ippolito, per haver estat capitost militar al servei de Giovanna II de Nàpols i dels seus aliats contra Alfons dit el Magnànim tant entorn el 1423 com Jaume; Càncer, Joan de (407), Cano, Alonso (411), Cant de la Sibil·la (413-414), Canyelles, Vidal entorn el 1443 (1-15); Francesco Maria Idella Rovere, duca di Urbino , de Gino Benzoni, implicat en de (415-416), Capella, Andreu (419), Capellades, Josep (421), Caralps, Manuel (427), Carbonell, afers d’Alexandre VI i sobretot en batalles amb Cèsar Borja (47-55); Franzesi, Albizzo, detto Biccio Ponç (428), Cardona, Joan Bta. (433); Cardona, Pere de (433-434), Cardona, Pere de (434), Cares- (Biche), d’Antonella Astorri, es trobà implicat en les lluites entorn la possessió de l’illa de Sicília mar Alemany, Jaume (438), Carmelo, Miquel Jeroni; Carmig, Francesc (447), Carreres, Josep en temps de Bonifaci VIII i de Frederic d’Aragó, rei de Trinàcria, car era responsable del tribut (452), Carús i Mitjavila, Agustí (455), Casadevall, Silvestre (457), Casafages, Gabriel (458), Casa- imposat al Comtat Venessí, destinat a la financiació de les dites guerres (259-262); amb Fregoso nova, Joan de (441), Casanovas, Josep (461-462), Casaus i Torres, Andreu (466), Casellas i Geno- (Campofregoso), Abramo, de Luca Amelotti i d’altres, comença una llarga corrua d’articles dedicats vart, Jaume (467), Cassany, Josep; Cassany, Rafael; Cassanyes, Iu (469), Cassañas, Francesc als membres d’aquella família genovesa, en els quals es repeteixen els mateixos episodis: defensa (469-470), Castellar, Jaume; Castellar, Tomàs de (474), Castellet, Francesc-Domènec (477-478), de Còrsega contra Alfons dit el Magnànim el 1423; batusses navals amb els ,pirati catalani’, que Castrovol, Pere de (487), Català, Josep; Català, Onofre (488), Cendrós, Llorenç (504), Cenena, feien la vida impossible als estols genovesos en la Mediterrània occidental; i jocs interminables Antoni Pau (506), Cerdà, Tomàs (515-516), Cerdà i de Lloscos, Antoni (517), Chaves, Pere de d’acords i traïcions amb el mateix rei Alfons o amb els seus aliats o contraris, entorn el reialme de (525), Cirarench, Josep (527), Cirvés, Francesc (529), Cisneros, García Jiménez de (531), Cisteller, Nàpols en el marc d’aquella tan liqüescent situació política italiana de mitjan segle XV o del Dídac (532), Ciuró, Honorat (533-534), Clariana, Josep (540), Clarís, Francesc (541), Clascar, Pau temps dels Borja (p.
Load more

Recommended publications
  • Mallorca, Su Presidente, Jeró- Nimo Alberti Pertenece a Este Manuel Pérez Ramos, Presidente De UM-Palma
    GIOSIC=F SABADO, 9 DE JULIO DE 1983 (3a. EPOCA) Depósito Legal: P.M. 280-1958. Núm.: 5025. PRECIO: 25 PTAS. nMMI (Reproducimos de El Día) LA RADIO PRESENT En la asamblea comarcal celebrada el viernes A CAN MM. QL Manuel Pérez Ramos y Jaime Riera elegidos presidente y secretario de UM En la asamblea comarcal partido 'político, así como formada por antiguos miem- de Unión Mallorquina, cele- otros tres consellers a los que bros de la desaparecida UCD brada el pasado viernes en el hay que sumar, a efectos de y por independientes sin mili- Auditorio, tuvo lugar la elec- votación, a los dos represen- tancia previa es en los ayun- tantes por el Partido Demó- ción de los cargos de presi- tamientos de los pueblos, dente y secretario del partido crata Liberal que forman, en esta institución, coalición con donde 142 concejales militan en Palma y la designación de en su partido, y donde ha los miembros de la asamblea UM. conseguido el gobierno de la comarcal. Donde mayor implanta- ción tiene Unión Mallorquina, El nombramiento de pre- alcaldía en 19 municipios. sidente de UM-Palma recayó en el actual secretario del Ayuntamiento de Sóller y ex- director general de la cense- Hería de Interior, Manuel Pé- rez Ramos. Para el cargo de secretario resultó elegido Jai- me Riera. La asamblea comarcal está formada por ocho comi- tés locales, que corresponden a los ocho distritos de Palma. Estos comités locales forma- rán a su vez los treinta y dos equipas dé'irábajci, -. 9.ir1b'por cada barriada. La asamblea comarcal designó también a Malgrat el descens del Sóller a Primera Regional, pHdein ami) los veinticinco miembros que satisfaccio que el jut bol a Srjlle.r l'any qui ce teHdra informarlo directa a componen el comité co- marcal.
    [Show full text]
  • By Francesc Moner, a Catalan Writer of the Late Fifteenth Century
    STUDIA MEDIAEVALIA CUrT WITTLIN DICATA MEDIAEVAL STUDIES IN HoNoUr CUrT WITTLIN Estudis Medievals en HomenatgE A CUrT Wittlin ENTITATS COL·LABORADORES Grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya SGR 2014-119 (2014-2016): «Cultura i literatura a la baixa edat mitjana» (NARPAN) Grup de recerca de literatura catalana medieval de la Universitat d’Alacant (LICATMED) Grup d’investigació de la Universitat d’Alacant «EXPLANAT: Recerques de llengua i literatura catalanes» Projecte de recerca FFI2013-45931-P del Ministerio de Economía y Competitividad: «La cultura literària medieval i moderna en la tradició manuscrita i impresa» (V). Projecte de recerca FFI2014-52380-C2-2 del Ministerio de Economía y Competitividad: «El contexto literario de las poesías de Ausiàs March» Fundació Carulla Institució de les Lletres Catalanes. Generalitat de Catalunya University of Saskatchewan. College of Arts and Science Universitat de València. Departament de Filologia Catalana STUDIA MEDIAEVALIA CUrT WITTLIN DICATA MEDIAEVAL STUDIES IN HoNoUr CUrT WITTLIN Estudis Medievals en HomenatgE A CUrT Wittlin Edició a cura de Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA «SYMPOSIA PHILOLOGICA», 25 Alacant, 2015 Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata = Mediaeval studies in honour Curt Wittlin = Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin / edició a cura de Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf. – Alacant : Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2015. – 366 p. ; 23 x 17 cm. – («Symposia Philologica» ; 25) Textos en català, castellà i anglés. – Inclou referències bibliogràfiques ISBN: 978-84-606-8839-6 D.L. A 505–2015 1. Wittlin, Curt – Discursos, assaigs, conferències. 2. Literatura catalana – Anterior a 1500 – Història i crítica.
    [Show full text]
  • Abrir Segunda Parte 1
    ABRIR SEGUNDA PARTE 1 TERCERA PARTE LA TRADICION DIRECTA E INDIRECTA DE TITO LIVIO EN CASTELLANO u CAPITULO VII TRAPICION DIRECTA PRINERAS TRADUCCIONES CASTELLANAS DE LA OBRA DE TITO LIVIO Desde que a finales del siglo XIV, el autor de .Rirnado de Palacio, Pero López de Ayala, llevara a cabo por primera vez en Castilla la versión de la Historia de Tito Livio en castellano, las traducciones han sido múltiples, Son también numerosos los manuscritos que se han conservado, basta el día de hoy, en las diferentes bibliotecas españolas, especialmente en la Real Biblioteca de El Escorial y en Biblioteca Nacional, Aparece la primera edición castellana en 1497, a la que se van incorporando los nuevos hallazgos que tienen lugar durante los siglos XV y XVI, hasta que Arnoldo Byrcman, librero de Amberes, en casa de Agustín Frisio a la enseña de la “gallina gorda” publica, a mediados del siglo XVI <1550), la traducción castellana de todo el texto conocido hasta entonces. La mayoría de las versiones están dedicadas y patroci- nadas por los monarcas de la época, así la de Pero L, de Ayala, por ejemplo, fue realizada bajo el mecenazgo de del rey Enrique III, Igualmente la traduccióon de 1520 de Fray Pedro de Vega y las de 1552, 1553 de Francisco de Enzinas, están dedicadas a los reyes Carlos V y a Felipe II respectivamente —33 1— ¡SAS IJEGADAS DE PERO LOPEZ DE AYALA Y SUS CODICES. Parto de una nota de D.José Pellicer de Tovar y Osua, al “Arbol de la Casa de Ayala”, tal y como se lee.
    [Show full text]
  • ATCA 001-004 Primeres
    Josep PERARNAU I ESPELT BEGUINS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS DAVANT EL TRIBUNAL D’INQUISICIÓ (1345-1346) DE CAPTAIRES A BANQUERS? A la Universitat de Barcelona, que em premià aquest treball i ara m’atorga doctorat honoris causa: sincerament agraït INTRODUCCIÓ Presentació Les pàgines que segueixen tenen dues parts molt desiguals: la primera i principal és la tesi de llicenciatura presentada al final del curs 1979-1980 a la Facultat de Geografia i Història i més en concret al Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona sota el títol Anàlisi textual i recons- trucció del procés inquisitorial contra els beguins de Vilafranca del Penedès (1345- 1346), amb la conformitat del director de la mateixa, l’Il·lm. prof. Dr. Ma- nuel Riu i Riu, al qual, una vegada més, m’és grat de manifestar el deute d’agraïment per les nombroses atencions que en vaig rebre tant en aquella ocasió com en tantes d’anteriors i de posteriors; he procurat de transcriure-la, amb molt poques excepcions, al peu de la lletra; les excepcions són, per exem- ple: les referències a les línies són ja al número que cada una d’elles té en l’ac- tual edició; salvada sempre la tendència humana a l’error, la transcripció del text és més fidel al manuscrit, també en la diferència entre ,u/v’, tot i que el manus- crit no seguís una norma unitària; la introducció parla de dos altres capítols, un segon i un terç, que raons diverses han desaconsellat d’elaborar en aquest moment; la raó primera és la publicació —finalment!— de la tesi doctoral de l’amic Josep BAUCELLS I REIG, Vivir en la edad media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1334).
    [Show full text]
  • Enforcing Contracts for Valencian Commerce: the Institutional Foundations of International Trade in the First Half of the Fifteenth Century
    Enforcing contracts for Valencian commerce: The institutional foundations of international trade in the first half of the fifteenth century. Víctor Olcina Pita Student number: s1720716 [email protected] C/ Virgen del Socorro 85, 2º A, 03002 (Alicante, Spain). MA History: specialization Europe 1000-1800. Institute for History. Supervisor: prof. dr. Louis Sicking. 1 INTRODUCTION 3 PART I. THE MERCHANT’S PERSPECTIVE 8 I.1. The merchant’s business 8 I.2. The merchants for themselves: the role of informal institutions 13 PART II. FORMAL INSTITUTIONS AND CONTRACT ENFORCEMENT 18 II.1. The city of Valencia, her Consolat de Mar and the overseas consulates 18 Valencia and her Consolat de Mar 18 Settling conflicts between fellow Catalans 20 The consular network of information and punishment 21 The Catalano-Aragonese citizenship: a valuable asset? 23 Enforcing cross-national contracts 25 Valencia within the consular network of Barcelona 26 II.2. Valencia and its sphere of influence 27 Valencians and Mallorcans in Barbaria 28 Valencians in the kingdom of Granada 38 II.3. The Valencian case compared 43 Barcelona 44 The Italian republics: Genoa, Venice and Florence 45 CONCLUSION 48 BIBLIOGRAPHY 50 A. Primary sources 51 B. Source publications 51 C. Secondary literature 52 2 Introduction In the late fifteenth century, the German traveller Hieronymus Münzer referred to Valencia as the largest and richest city in the Iberian Peninsula, noting the fact that it had even outstripped Barcelona as the head of the Crown of Aragon1. Whether this sorpasso actually happened and to what extent is still a matter of discussion, yet this century was no doubt a period of extraordinary economic and commercial development for Valencia.
    [Show full text]
  • Philology As Cultural History on Recent Editions of Oid Catalan Texts Curt Wittlin
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Philology as Cultural History on Recent Editions of OId Catalan Texts Curt Wittlin Catalan Review, Vol. III, number 2 (1989), p. 191-207 PHILOLOGY AS CULTURAL HISTORY ON RECENT EDITIONS OF OLD CATALAN TEXTS CURT WITTLIN It is fascinating to observe how the history of a nation is reflected even in the way it treats its literary heritage. The redis­ covery, during the period of Romanticism, of Catalonia's in­ dependent cultural past lead to an admiration for its medieval writers which was shared by all speakers of Catalan.
    [Show full text]
  • BIBLIOGRAPHY Estudis Medievals En Homenatge a Curt Wittlin Badia
    Ressenyes 115 BIBLIOGRAPHY BERTOLETTI (2014): Nello Bertoletti, Un’antica versione italiana dell’alba di Giraut de Borneil, Rome: Edizioni di Storia e Letteratura. DI GIROLAMO (2015): Costanzo Di Girolamo, «L’alba ambrosiana», Medioevo ro- manzo, 39, ps. 404-418. KAY (2013): Sarah Kay, Parrots and Nightingales. Troubadour Quotations and the Development of European Poetry, Philadelphia: University of Pennsylvania Press. PADEN (1995): William D. Paden, «Manuscripts», F. R. P. Akehurst and Judith M. Davis, A Handbook of the Troubadours, Berkeley - Los Angeles - London: Uni- versity of California Press, ps. 307-333. Estudis Medievals en Homenatge a Curt Wittlin PHILIP D. RASICO Vanderbilt University (Nashville, Tennessee, EUA) [email protected] BADIA, CASANOVA & HAUF (2015): Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf (eds.), Studia Mediaevalia Curt Wittlin Dicata / Mediaeval Studies in Ho- nour [of ] Curt Wittlin / Estudis Medievals en Homenatge a Curt Wittlin, Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; «Symposia Philo- logica», 25. Amb aquesta miscel·lània d’estudis tant els editors com els autors dels treballs que constitueixen el volum han volgut retre homenatge a un dels més distingits i més prolífics romanistes de la segona meitat del segle XX i de la primera dècada del XXI, la investigació del qual està enfocada principalment en temes literaris, lin- güístics i culturals medievals corresponents a les terres de llengua catalana penin- sulars. Curt J. Wittlin (Reinach, Suïssa 1941), el nom del qual s’escrivia Kurt ante- riorment a la seva emigració a l’Amèrica del Nord l’any 1965, el mateix any en què va doctorar-se a la Universitat de Basilea en filologia iberoromànica, lingüís- tica francesa i literatura italiana amb una tesi, dirigida per Germà Colón, sobre la traducció catalana realitzada per Guillem de Copons del Libre del tresor de Bru- netto Latini.
    [Show full text]
  • L'escriptura I El Llibre a La Catalunya Central Als
    L’ESCRIPTURA I EL LLIBRE A LA CATALUNYA CENTRAL ALS SEGLES XIII I XIV Professor: JESÚS ALTURO I PERUCHO Doctorand: MIQUEL TORRAS I CORTINA Seminari de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona “Hi ha dos llibres que Déu ens ha donat: el llibre de la totalitat de la creació, és a dir, el llibre de la naturalesa, i l’altre és el llibre de l’Escriptura Sagrada. El primer llibre ha estat donat a l’home al principi, quan la totalitat de les criatures fou creada. Cada criatura és una lletra escrita pel dit de Déu. I a partir de moltes criatures, com a partir de moltes lletres, es forma un sol llibre anomenat llibre de les criatures. En aquest llibre també hi ha l’home i és una lletra d’aquest llibre de manera principal. I tal com les lletres i les diccions, fetes de lletres, comporten i enclouen una ciència i diverses significacions i sentències admirables, de la mateixa manera les criatures, conjuntament i comparades entre elles, comporten i signifiquen significacions diverses i sentències, i contenen la ciència que és necessària per a l’home. El segon llibre, l’Escriptura, ha estat donat a l’home en un segon moment, i això en defecte del primer llibre, perquè l’home no hi sabia llegir, car era cec”. Ramon Sibiuda. Liber creaturarum Agraïments La redacció d’aquest estudi ha estat una tasca no exempta de problemes, no només per les dificultats inherents, de caràcter intel·lectual, que suposa tota investigació científica (i més encara quan es tracta justament de la primera), sinó també per la necessitat de subvenir les necessitats materials i disposar del suficient temps per a la recerca.
    [Show full text]
  • STUDIA MEDIAEVALIA Curt WITTLIN DICATA MEDIAEVAL STUDIES IN
    STUDIA MEDIAEVALIA CUrT WITTLIN DICATA MEDIAEVAL STUDIES IN HoNoUr CUrT WITTLIN Estudis Medievals en HomenatgE A CUrT Wittlin ENTITATS COL·LABORADORES Grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya SGR 2014-119 (2014-2016): «Cultura i literatura a la baixa edat mitjana» (NARPAN) Grup de recerca de literatura catalana medieval de la Universitat d’Alacant (LICATMED) Grup d’investigació de la Universitat d’Alacant «EXPLANAT: Recerques de llengua i literatura catalanes» Projecte de recerca FFI2013-45931-P del Ministerio de Economía y Competitividad: «La cultura literària medieval i moderna en la tradició manuscrita i impresa» (V). Projecte de recerca FFI2014-52380-C2-2 del Ministerio de Economía y Competitividad: «El contexto literario de las poesías de Ausiàs March» Fundació Carulla Institució de les Lletres Catalanes. Generalitat de Catalunya University of Saskatchewan. College of Arts and Science Universitat de València. Departament de Filologia Catalana STUDIA MEDIAEVALIA CUrT WITTLIN DICATA MEDIAEVAL STUDIES IN HoNoUr CUrT WITTLIN Estudis Medievals en HomenatgE A CUrT Wittlin Edició a cura de Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA «SYMPOSIA PHILOLOGICA», 25 Alacant, 2015 Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata = Mediaeval studies in honour Curt Wittlin = Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin / edició a cura de Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf. – Alacant : Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2015. – 366 p. ; 23 x 17 cm. – («Symposia Philologica» ; 25) Textos en català, castellà i anglés. – Inclou referències bibliogràfiques ISBN: 978-84-606-8839-6 D.L. A 505–2015 1. Wittlin, Curt – Discursos, assaigs, conferències. 2. Literatura catalana – Anterior a 1500 – Història i crítica.
    [Show full text]
  • Mesa Dos Sentidos & Sentidos Da Mesa
    Série Diaita Scripta & Realia ISSN: 2183-6523 REF. 20000???? REF. Destina-se esta coleção a publicar textos resultantes da investigação de membros da Carmen Soares rede transnacional DIAITA: Património Alimentar da Lusofonia. As obras consistem Bruno Laurioux Mesa dos Sentidos & em estudos aprofundados e, na maioria das vezes, de carácter interdisciplinar sobre Anny Jackeline Torres Silveira Torres Anny Jackeline uma temática fundamental para o desenhar de um património e identidade culturais Sentidos da Mesa comuns à população falante da língua portuguesa: a história e as culturas da alimentação. A pesquisa incide numa análise científica das fontes, sejam elas escritas, materiais ou iconográficas. Daí denominar-se a série DIAITA de Scripta - numa alusão tanto à tradução, Volume i ao estudo e à publicação de fontes (quer inéditas quer indisponíveis em português, caso OBRA PUBLICADA dos textos clássicos, gregos e latinos, matriciais para o conhecimento do padrão alimentar COM A COORDENAÇÃO mediterrânico), como a monografias. O subtítulo Realia, por seu lado, cobre publicações Na sua mais ampla aceção, a mesa remete para universos onde interagem produtos, CIENTÍFICA elaboradas na sequência de estudos sobre as “materialidades” que permitem conhecer a pessoas e ideias. Espaço de sobrevivência, mas também de deleite, de formação, de história e as culturas da alimentação. culto e de sociabilidade; cada mesa retrata mentalidades, serve de metáfora de valores, • abre lugar à transformação de quem nela interage e participa. A mesa constitui-se, Carmen Soares é Professora Catedrática da Universidade de Coimbra (Faculdade assim, como espaço de sentidos quer fisiológicos quer intelectivos. Da experiência Sentidos da Mesa Mesa dos Sentidos & sinestésica proporcionada pelos bens alimentares e ambientes que os envolvem nasce de Letras).
    [Show full text]
  • Curt Wittlin († 2019) in Memoriam Lluís Brines (València)
    Curt Wittlin († 2019) in memoriam Lluís Brines (València) Seinors, audir e entendre devem Nostre Senior per la Sancta Scriptura, e com nos apelà dolzament: Tornad-vos a mi, zo dix Nostre Séiner, ab tot lo vostre cor e ab tota vostra pensa. No dix mica ab la meitad del cor, mas ab tot lo cor; per què quar del cor ixen totes les obres que són feites. [Meine Herren, wir sollen Unseren Herrn durch die Heilige Schrift hören und verstehen, da Er uns in lieblicher Weise angesprochen hat: Kommt zu mir, sagte Unser Herr, mit ganzem Herzen und allen Gedanken. Er sagte nicht mit der Hälfte des Herzens, sondern mit dem ganzen Herzen, denn aus dem Herzen kommen alle Taten]. Homilies d’Organyà (erstes literarisches Werk auf Katalanisch, anonym, Ende 12. / Anfang 13. Jahrhundert) Curt Joseph Wittlin wurde am 13. April 1941 in Reinach (Kanton Basel- Landschaft, Schweiz) geboren. Er studierte Romanistik an der Universität Basel. Er wurde graduiert und promovierte 1965 mit einer von Germà Colon betreuten Dissertation über die katalanische Übersetzung von Brunetto Latinis Livre du Trésor. Das Buch stammt aus dem 13. Jahrhundert, und seine Übersetzung ins Katalanische wurde von dem valencianischen Ritter Guillem de Copons am Anfang des 15. Jahrhunderts unternommen. Witt- lins Edition dieser mittelalterlichen Übersetzung erschien in der Reihe Els Nostres Clàssics im Verlag Barcino in 4 Bänden (1971, 1976, 1986 und 1989). Sein valencianischer Lehrer Germà Colon, gebürtig aus Castelló de la Plana, regte Wittlins bleibende Neigung zur katalanischen Sprache und Kultur an. Von da an widmete sich Wittlin besonders der katalanischen mittelalterlichen Kultur.
    [Show full text]
  • Notas Sobre El Derecho Canónico Y Las Fuentes Eclesiásticas En El
    NOTAS SOBRE EL DERECHO CANONICO Y LAS FUENTES ECLESIÁSTICAS EN EL PENSAMIENTO DE FRANCESC EIXIMENIS MANUEL J. PELÁEZ Universidad de Málaga La obra de Francese Eiximenis, quien contaba con una preparación filosófica y teológica que tuvo oportunidad de ampliar en la Universidad de Toulouse, presenta, sin embargo multitud de referencias al Derecho Canónico como derecho de la Iglesia', y una familiarización con las obras 'Dedicamos estas breves páginas a Regina Sáinz de la Maza Lasoli. No hemos querido estar ausentes en su homenaje, siendo persona con la que tuvimos oportunidad de convivir en aquel fecundo Departamento de Estudios Medievales de la Institució Mila i Fontanals del Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Barcelona bajo la tutela del prof. Emilio Sáez Sánchez, igualmente desaparecido de triste forma. Mucha gente no sabe en España la deuda de gratitud que la investigación histórica tiene con ese hombre, en la organización, en la promoción, en la animación, en la financiación y en muchas otras cosas. Pero volviendo a Regina, me permito recoger alguna idea por la vía de anecdotario. Era una persona seria. No le oi nunca hacer bromas, ni comentarios jocosos, ni con las personas a cuenta de la ciencia o las investigaciones que se llevaban a cabo en el CSIC. No era mordaz, ni ácida con las investigaciones ajenas. Presumo que sería católica, y no sólo por su contacto directo con las instituciones eclesiásticas como tema de investigación permanente, sino por algo que sucedió con ocasión del fallecimiento de Albino Luciani, hasta entonces felizmente reinante como pontífice Juan Pablo L Llegó al Consejo aquella mañana dolorida.
    [Show full text]