L'escriptura I El Llibre a La Catalunya Central Als
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
L’ESCRIPTURA I EL LLIBRE A LA CATALUNYA CENTRAL ALS SEGLES XIII I XIV Professor: JESÚS ALTURO I PERUCHO Doctorand: MIQUEL TORRAS I CORTINA Seminari de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona “Hi ha dos llibres que Déu ens ha donat: el llibre de la totalitat de la creació, és a dir, el llibre de la naturalesa, i l’altre és el llibre de l’Escriptura Sagrada. El primer llibre ha estat donat a l’home al principi, quan la totalitat de les criatures fou creada. Cada criatura és una lletra escrita pel dit de Déu. I a partir de moltes criatures, com a partir de moltes lletres, es forma un sol llibre anomenat llibre de les criatures. En aquest llibre també hi ha l’home i és una lletra d’aquest llibre de manera principal. I tal com les lletres i les diccions, fetes de lletres, comporten i enclouen una ciència i diverses significacions i sentències admirables, de la mateixa manera les criatures, conjuntament i comparades entre elles, comporten i signifiquen significacions diverses i sentències, i contenen la ciència que és necessària per a l’home. El segon llibre, l’Escriptura, ha estat donat a l’home en un segon moment, i això en defecte del primer llibre, perquè l’home no hi sabia llegir, car era cec”. Ramon Sibiuda. Liber creaturarum Agraïments La redacció d’aquest estudi ha estat una tasca no exempta de problemes, no només per les dificultats inherents, de caràcter intel·lectual, que suposa tota investigació científica (i més encara quan es tracta justament de la primera), sinó també per la necessitat de subvenir les necessitats materials i disposar del suficient temps per a la recerca. A aquest farcell que duem a sobre els que fem ciència, i amb el qual aprenem a créixer, cal ajuntar-hi, és clar!, els problemes propis de tota existència humana. Sense la insistència, suport i il·lusió incondicionals del meu pare, el Nuri, aquesta investigació no s’hauria pogut fer; un suport constant, àdhuc en els moments, per a tots, més difícils. En l’escalf humà del meu director de tesi, el dr. Jesús Alturo, i del professor Joaquim. Maristany m’he refet quan treball i vida m’esgotaven. I quan no podia veure-hi més enllà, mossèn Josep Escós, amb les seves paraules, m’obria un nou horitzó que reunia els sovint dispersos fragments de la meva persona. Els meus amics Jordi i Ramon, i, com no, la Paquita, amb gran paciència han escoltat, massa sovint, els meus planys. Vull agrair també, amb tot el cor, les dues beques que em va concedir l’Arxiu Històric de Sabadell per a treballar amb els arxivers del centre en els seus fons històrics, i a la Fundació Noguera, que m’oferí la possibilitat de treballar en una de les seves publicacions; aquestes feines han constituït el suport econòmic –totalment imprescindible– per a aquesta investigació. Faig especial esment dels arxivers de l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa, en Marc Torras i Serra i en Jordi Torner i Planell, per la seva paciència i col·laboració, com també de J. Mª Gasol, historiador i cronista de la ciutat de Manresa, pels seus valuosos comentaris. Agraeïxo també al dr. Sebastià Solé i Cot, professor, a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’Història del Dret i de les Institucions, la seva ajuda a l’hora d’orientar-me en la bibliografia d’aquesta disciplina. I no m’atreveixo a donar cap més nom, ja que és segur que seria injust amb algun oblit. Tots ells també estan satisfets de veure aquest estudi acabat, i jo en soc feliç. ÍNDEX Presentació 11 Introducció 14 Context històric general 14 La documentació 24 Estudi analític de la documentació: 29 La circulació del còdex 29 El còdex en situació estàtica 47 Les biblioteques dels jurisperits, notaris i escrivans: 59 Jurisperits 59 Notaris 122 Escrivans 131 Jurisperits i estudiants de dret no manresans 135 Funcionaris reials 138 Conclusions 140 Les biblioteques d’eclesiàstics: 143 La Seu: 143 La biblioteca de la Seu 147 El Textus Argenteus 180 Sant Cristòfol i Santa Caterina 184 Conclusions 186 El clergat secular: 189 Les esglésies de la ciutat 189 Els preveres 192 El clergat secular en altres poblacions 202 Jurisperits eclesiàstics d’altres poblacions 207 Conclusions 211 L’orde benedictí: 213 Santa Maria de Ripoll i Santa Maria de Montserrat 213 Santa Cecília de Montserrat 219 Francesc Albesa, monjo i cambrer de Sant Benet de Bages 220 Conclusions 223 Els ordes mendicants a Manresa: 225 El monestir de Sant Blai i de Sant Llàtzer 225 El convent de Predicadors 234 L’orde del Carme 239 Bernat Oller 244 Un robatori a la biblioteca 290 Conclusions 291 Altres esglésies i monestirs 295 Les biblioteques dels metges i apotecaris: 301 Introducció. La medicina a Manresa 301 Els metges 304 Bernat de Figuerola (senior) i Bernat de Figuerola (junior) 304 La biblioteca 306 Un metge jueu 325 Els apotecaris 327 El receptari de Manresa 332 Conclusions 333 Les biblioteques d’altres laics: 337 Els menestrals i mercaders 337 Els oficis no menestrals 346 Els ciutadans 348 Els habitants 353 Conclusions 355 Les biblioteques de la noblesa 359 Algunes referències a les biblioteques dels jueus 369 Conclusions generals 373 Fonts arxivístiques i Bibliografia 381 Fonts Arxivístiques 383 Bibliografia 389 Documentació 409 Índexs de la documentació 865 Índex d’autors i d’obres 867 Índex d’incipits i explicits 903 Índex onomàstic 945 Facsímils 1025 PRESENTACIÓ Aquesta recerca s’ha basat principalment sobre la ciutat de Manresa i les seves rodalies. És clar que la ciutat de Manresa no fou l’únic nucli de població important a la Catalunya Central, i penso en Vic i en Igualada, ambdos amb uns fons notarials importants sobre els que es poden realitzar sengles estudis sobre l’escriptura i el llibre baixmedievals. Per tant caldrà esperar aquests estudis per tal que l’esforç investigador que demana aquest títol, L’escriptura i el llibre a la Catalunya Central als segles XIII i XIV, tingui el ple sentit en el seu enunciat. Aquesta investigació és, en conseqüència, un estudi parcial però amb un resultats que, penso, s’han revelat fonamentals al respecte. El pla d’estudi d’aquesta tesi seguirà aquest ordre: prèviament, i com a introducció, donaré una síntesi, amb caràcter general, del context històric per a Catalunya i Manresa als segles XIII i XIV. Seguiran unes breus consideracions sobre la naturalesa de la documentació emprada per a la investigació. Pel que fa als resultats pròpiament dits, els dono en dos grans apartats: en primer lloc faig un estudi de caràcter analític de la documentació on aquesta és quantificada, separada per tipologies i on s’analitzen els títols dels llibres i els seus preus. Això per als 305 documents del diplomatari que constitueixen la base documental d’aquest estudi. Al respecte cal tenir en compte que els segles XIII i XIV són, –correctament– considerats preestadístics. Els resultats ho confirmen i per això parlo d’estudi analític i no estadístic, i per tant aquest tractament de les dades tan sols permet una orientació. En conseqüència ha estat necessari tenir present que rera la documentació hi havia situacions humanes concretes, i aquesta manera personalitzada d’interpretar els documents ha constituït la base de la investigació, i constitueix el segon gran apartat d’aquest treball. L’orde amb què he procedit en l’estudi de les biblioteques és el següent: jurisperits, notaris i escrivans; en segon lloc les eclesiàstiques: comunitats religioses, parròquies i preveres; en tercer lloc les dels metges i apotecaris; en quart lloc les de la noblesa; finalment dono algunes referències sobre les dels jueus. Per acabar, ofereixo les conclusions generals que he extret de l’estudi, en referència a l’estat actual dels coneixements sobre la història del llibre a Catalunya. De fet aquest ordre ha estat triat en funció del contingut dels llibres. El llibre constituïa una eina de treball per a qui el llegia, més que una font de plaer. Per això els llibres que circularen bàsicament foren els llibres de contingut jurídic i els de contingut litúrgic, devocional i teològic. Per tant, l’ús efectiu del llibre, és a dir, la lectura, anava lligada a la professió del lector: jurista, religiós o metge. Només s’han escapat mínimament d’aquesta hipòtesi d’estudi molts pocs lectors, els que avui considerariem “millors” per tenir biblioteques selectes, però fins i tot en alguns d’ells força pràctics a l’hora escollir les seves lectures, hom pot observar certes tendències professionals. Però tot i aquests matissos, els llibres circularen de major a menor nombre per l’ordre indicat. D’una manera general, aquest mètode ha estat possible gràcies a que la recerca de la documentació s’ha centrat, amb la petita excepció d’una consulta a l’Arxiu de la Catedral de Vic, exclusivament a l’Arxiu Històric de Protocols de Manresa i l’Arxiu de la Seu de Manresa, dels quals s’ha fet un buidatge exhaustiu d’uns 790 protocols corresponents a la cronologia en qüestió. Això ha permès trobar una variada tipologia documental sobre les diverses persones o institucions; així, per exemple, el capítol sobre la Seu de Manresa aplega l’estudi de 47 documents amb mencions libràries referents a la canònica, esparsos per diversos i insospitats lligalls dels arxius. D’aquesta manera molt sovint he pogut escapar d’una història del llibre estàtica, basada exclusivament en els tradicionals inventaris de béns relictes i testaments. Pel que fa als títols i autors dels llibres, al llarg del comentari he volgut donar-ne alguna relació bàsica, especialment pel que fa a la seva escola i el contingut del llibre en qüestió.