De La Traducció Literal a La Creació Literària : Estudis Filològics I Literaris
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
CURT WITTLIN DE LA TRADUCCIÓ LITERAL A LA CREACIÓ LITERÀRIA v 0* ^OI^' BIBLIOTECA SANCHIS GUARNER INSTITUT UNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA BIBLIOTECA MANUEL SANCHIS GUARNER VOLUMS DISPONIBLES 2. Narcís Vinyoles i la seua obra. A. Ferrando 3. Els orígens de la Renaixença valenciana. V. Simbor 5. Els inicis del teatre valencià modern (1845-1874). M. Sanchis Guamer 9. El gest poètic. Cap a una teoria del poema. V. Salvador 11. Epistolari de la València medieval. A. Rubio 13. El lèxic d'Antoni Canals. E. Casanova 14. Lírica trobadoresca del segle xv. P. Bohigas 15. La narrativa valenciana de pre-guerra. A. Bernal 16. Els fonaments de la literatura contemporània al País Valencià (1900-1939). V. Simbor 17. Els sistemes modals d'indicatiu i de subjuntiu. M. Pérez Saldanya 18. Llibres i problemes del Renaixement. /. Fuster 19. D'Eixemenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l'es tudi de la nostra cultura medieval. A. Hauf 20. Joan Vinyoli: estructura poètica i construcció imagi nària. F. Carbó 21. Les ordinacions de la costa marítima del Regne de València (1673). /. Martí (ed.) 22. Les oracions adversatives. Μ. Josep Cuenca Ordinyana 23. Problemes bàsics de la teoria sintàctica generativis- ta (1957-1986). Abelard Saragossà 24. Entre la poesia en prosa i el conte literari. Vicent Alonso 25. Tradició i modernitat als segles xrv i xv. Estudis de cul tura literària i lectures d'Ausiàs March. Lola Badia 26. Estudis de gramàtica històrica. Joseph Gulsoy 27. La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972). Ferran Carbó/Vicent Simbor 28. Literatura actual al País Valencià (1973-1992). Vicent Simbor/Ferran Carbó 29. Lectura de textos medievals i renaixentistes. /. Romeu i Figueras 30. El Libre de Antiquitats de la Seu de València. Vol. I. /. Martí (ed.) 31. El Libre de Antiquitats de la Seu de València. Vol. II. /. Martí (ed.) 32. València sota el règim franquista (1939-1951). S. Cortés Carreres 33. La trinxera literària (1974-1990) Josep Iborra Disseny coberta: Manuel Boix DE LA TRADUCCIÓ LITERAL A LA CREACIÓ LITERÀRIA DE LA TRADUCCIÓ LITERAL A LA CREACIÓ LITERÀRIA ESTUDIS FILOLÒGICS I LITERARIS SOBRE TEXTOS ANTICS CATALANS I VALENCIANS CURT WITTLIN Pròleg d'Albert G. Hauf \ INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA PUBLICACIONS DE L'ABADIA DE MONTSERRAT VALÈNCIA/BARCELONA, 1995 Amb la col·laboració de l'Excel·lentíssima Diputació Provincial de València i de la Universitat de Saskatchewan, Canadà. Primera edició, setembre 1995 ©CurtWittlin, 1995 ISBN 84-7826-668-2 Dipòsit legal: Β. 35213-1995 Imprès a Novagràfik, S.L. - Puigcerdà, 127 - 08019 Barcelona Index Pròleg IX Introducció 1 1. Observacions sobre el Psalteri de Joan Roís de Corella i d'altres traduccions dels salms 19 2. «Sens lima e correcció de dols estili»: Fra Nicolau Quilis traduint el llibre «De officiis» de Ciceró 49 3. Extrets d'obres d'Eiximenis copiats i amplificats per Jaquet de Marvilla en un manuscrit de Santes Creus 81 4. «Qualsevol qui de mi scriurà libre, Déu li perdonarà tots los pecats»: La traducció catalana ampliada de la Vida de sant Onofre allargada 103 5. De les Meditationes Vitae Christi de Ludolf el Cartoixà a la Con templació de la Passió de Francesc Prats 119 6. La revisió lingüística de l'antiga traducció catalana del De regi- mine principum d'Egidi Romà publicada el 1480 pel mestre Aleix de Barcelona 137 7. La «valenciana prosa» del traductor Bernardí Vallmanya 157 8. El manuscrit de la Catedral de Barcelona de la traducció catalana de les Històries troianes 181 9. La influència lingüística de la traducció catalana de les Histò• ries troianes sobre el Tirant lo Blanc 193 10. Dels manuscrits a l'edició: el Tirant, elaborat per Martorell el 1480 usant materials preexistents, revisat després en «valencia na prosa» per Galba 203 11. Especulacions psicoanalítiques sobre la sexualitat en el Tirant lo Blanc 225 Index nominum et rerum 245 Pròleg Aquests dies que la premsa nacional és plena, entre altres insistents amenitats, de comentaris i notes més o menys bel·licoses sobre l'àrdua qüestió de les pesqueres de Terranova i alguns patriotes enardits evoquen amb impotència i melangia heroiques la romàntica gesta del Sr. Méndez Núnez, fa bo de poder fixar l'atenció en una fita pacífica que d'altres potser també qualificaran d'igualment absurda i que té també el seu punt d'heroisme, com ara la d'una vida acadèmica de treball metòdic i rigorós, en bona part centrada en l'estudi d'un important vessant de la nostra cultura medieval: les traduccions. Si a hores d'ara comencem a tenir una sèrie d'estudis monogràfics que aprofundeixen, matisant-les, moltes de les idees avançades per Menéndez y Pelayo, el Grundriss de Gröber, i algunes de les apreciacions dels nostres crítics millor documentats com els Rubió, Riquer i d'altres, i apunta ja la florida d'una nova generació d'investigadors que s' interessa pel tema d'una manera més detinguda i puntual, ho hem d'agrair en més d'un sentit a la tasca eficaç i constant d'un deixeble suís de Germà Colon que professa de fa anys al Departament de Francès de la universitat canadenca de Saskatchewan: Curt Wittlin. La bibliografia que presenta Wittlin a les pp. 15-18 del present volum, sotmesa a Γ escrutini d'una crítica seriosa que per raons òbvies estalviaré als meus lectors, em guardarà de qualsevol sospita d'exageració piadosa. Crec que és el testimoni més fefaent de la veracitat d'un veredicte que no s'aparta, per motius de propaganda editorial o d'una vella amistat basada en interessos de fa temps compartits, del criteri d'obligada objectivitat que χ 1' Institut Interuni versitari de Filologia Valencia ha procurat que guiés la tria de les obres publicades en la Biblioteca Sanchis Guarner, en especial les d'autors estrangers o no vinculats a les universitats valencianes; tria que hom ha fet amb especial cura i sense perdre mai de vista els temes més directament relacionats amb la nostra història cultural. Si publiquem, doncs, ara i ací aquest volum és perquè el considerem representatiu del bo i millor de tota una obra dispersa que cal qualificar d'útil i rellevant per a una millor comprensió d'allò que constitueix una de les claus de la cultura medieval: el paper que tenen les traduccions i els traductors a l'hora d'estudiar i documentar el pas d'una literatura i d'uns textos fets a la mida de la minoria selecta que llegia el llatí, a unes obres redactades en romanç i per tant a 1' abast de la renovellada curiositat de capes cada vegada més àmplies de la societat. Es tracta d'un procés que no solament afecta aspectes no sempre massa controlats i/o valorats -llevat de conegudes i admirades excepcions- pels historiadors de la literatura, generalment massa proclius a fixar criteris de qualitat a partir dels autors selectes, considerats «clàssics». Uns clàssics proclamats com a tais d'acord amb modes o perspectives acostades a una sensibilitat moderna molt distant dels interessos reals dels nostres avantpassats, que no sembla que seleccionessin els seus best-sellers guiats perjudicis estètics massa formals , sinó més aviat pel seu interés pràctic o moral. Vet ací una de les pernicioses formes actuals de distorsió historiogràfica fa temps assenyalada per Keith Whinnom. Una altra distorsió, també denunciada pel malaguanyat col·lega britànic, és la causada pel desconeixement, cada vegada més patètic i evident, de l'existència i la continuïtat a nivell europeu d'un vast corpus medieval de textos en llatí escrits amb una intencionalitat cultural ambiciosa. Aquests textos, com bé ho han palesat Curtius i tants d'altres, són una de les nostres herències culturals més sòlides, que justifiquen amb escreix la vigència i pervi vencia dels estudis clàssics i la col·laboració dels medievalistes i romanistes europeus, ara mateix sembla que condemnats a la dispersió per uns cursos i programes acadèmics concebuts des d'una pretesa modernitat tan falsa com ignorant. XI Els treballs de Wittlin, no debades deixeble de Germà Colon i format en una excel·lent escola de romanística, ens ajuden a entendre millor aquesta nostra vella herència europea llatina, romànica i, agradi o no, cristiana, que ens vincula als corrents més actius del vell continent i a les llengües de les nacions més avançades. Permeten alhora documentar, no solament la reacció en cadena-una espècie de dominó cultural- que va fer possible la penetració de textos llatins ara poc o no gens coneguts, que sovint ens arribaren a partir de versions comentades ja existents en les llengües germanes. Tot plegat, i dit d'una altra manera, constitueix un testimoni de primera categoria de l'estimulant paper de pont que la llengua i la cultura catalanes van exercir damunt la cultura castellana, en un moment històric en què, per circumstàncies prou conegudes, vam avançar-nos a obrir les portes i finestres de bat en bat als aires europeus. D'altra banda les traduccions, tant en el seu vessant formal con pel que respecta al contingut, van tenir també una influència exemplar com a possibles models d'escriptura. Com bé ajuda a mostrar el llibre de Wittlin, serveixen per il·lustrar passa a passa el complex itinerari que va de l'aprenentatge mimètic, o mera imitatio mancada de numen creador, a l'aparició d'obres més importants que porten ja l'empremta de la genialitat, tot i basar-se en els mateixos supòsits de fluïdesa i de flexibilitat que regulen els textos medievals i d'un aprofitament sistemàtic dels materials precedents ara alié al nostre concepte de l'originalitat. L'estudi detingut, a un doble nivell lèxic i semàntic, de com s'articula aquesta tècnica de retallar, saquejar, acumular i recrear textos en forma de rapiarium o rosari antològic de fragments lligats pel cordill d'una nova intencionalitat, o mitjançant una amalgama de glosses, paràfrasis i afegitons de dubtosa originalitat, ajuda a entendre les diverses etapes d'aquesta complexa evolució, que implica un lent però constant renovellament de les velles idees i dels mots que les expressen, i explica també la rica intertextualitat medieval.