Museu De La Ciència I De La Tècnica De Catalunya (Mnactec) (2015-2017) El Document AEC 10 (2019)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Avaluacions estratègiques CoNCA AEC 10 (2019) Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) (2015-2017) El document AEC 10 (2019). Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) (2015-2017) ha estat elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), en compliment del que estableix l’article 4.k de la Llei 6/2008, de 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Document aprovat pel Plenari del CoNCA el 25 de gener de 2019. Membres del Plenari Carles Duarte i Montserrat, president David Albet i Sunyer, vicepresident Mercè Gisbert i Cervera, vocal i secretària Pilar Parcerisas i Colomer, vocal Isona Passola i Vidal, vocal Directora Sílvia Muñoz d’Imbert Elaboració Jordi Auladell i Marquès Col·laboradors Anna Bellaubí Sánchez Gemma Carbó Ribugent Jordi Padró Werner Antoni Roca Rosell Get a Partner, S.L. Equip del CoNCA Jordi Auladell i Marquès, Lídia Benito Porté, Gemma Carbonell Jorquera, Ramon Castells Ros, Jesús Fernán- dez Acebal, Cèlia Garcia Trujillo, Àngels Giráldez González, Ana Cintya Loayza Martín, Lluïsa Sala i Tubert i Joan Torrent i Pérez. El document AEC 10 (2019) Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) (2015-2017), editat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), està subjecte a una llicència de Reconeixement- NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons. Se’n permet la còpia, la distribució i la comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi la font. Podeu descarregar la versió electrònica d’aquest informe a http://www.conca.cat. Barcelona, gener de 2019 Correcció lingüística: Tau Traduccions, S.L. Disseny i maquetació: www.vitaminadisseny.cat ÍNDEX Introducció 5 1. L’avaluació estratègica al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 7 1.1. Marc avaluador i fonts d’informació 12 2. Descripció i interpretació per eixos transversals 15 2.1. Governança i coordinació institucional 17 2.2. Economia, finançament i gestió de la despesa 32 2.3. Estructura organitzativa i interacció sectorial 46 2.4. Activitats i públics 54 2.5. Paradigma digital 62 2.6. Cohesió social 67 2.7. Educació 71 2.8. Internacionalització 75 2.9. Excel·lència 78 2.10. Context extern 82 3. Valoració de continguts per experts externs 93 3.1. Aplicació metodològica 95 3.2. Resultats de la valoració d’experts 97 4. Conclusions 107 4.1. De tipus organitzatiu 109 4.2. De tipus econòmic 111 4.3. Respecte de l’oferta i el contingut 112 5. Recomanacions finals 115 5.1. De tipus organitzatiu 117 5.2. De tipus econòmic 118 5.3. Respecte de l’oferta i el contingut 118 5.4. Reflexions finals 119 6. Seguiment 123 6.1. Autoavaluació. Model i periodització 125 Referències bibliogràfiques i documentació 129 Annex I: Taules d’indicadors 133 Annex II: Model d’informe d’experts per al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 143 Annex III: Model d’informe de seguiment per a l’autoavaluació 149 Versión en CASTELLANO (resumen) 155 INTRODUCCIÓ L’atractiu dels centres de producció està documentat a Europa des del segle XVI: les cerveseres i destil·leries o les mines, entre d’altres, han estat un punt d’interès per als forans que, encuriosits per entendre la transformació de la matèria primera en producte acabat, visitaven espais fabrils, fins llavors actius. Tanmateix, no serà fins entrat el segleXX que es porti a terme la transició de la visita a l’espai museístic de recreació d’una realitat industrial ja passada, la qual corres- pon, en molts casos, a la història viscuda per la societat de l’entorn. L’Ironbridge Gorge Museum serà el primer museu industrial d’Europa l’any 1967 i, a partir dels primers ecomuseus francesos com a espais d’integració de patrimoni material i immaterial, la seva evolució la marcarà la incorporació dels equipaments productius que formen part del mateix discurs, amb els quals es crearan xarxes territorials que expliquen el passat patrimonial i productiu. Altrament, a Catalunya la industrialització formava part de la quotidianitat ja durant el segle XIX. No fou fins a l’any 1979 que es va recuperar la idea d’un museu de la ciència i de la tècnica que, si bé havia estat previst per la Generalitat republicana, no s’havia arribat a materialitzar. Constituida l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya per part de l’Associació d’En- ginyers Industrials de Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat es feu càrrec del projecte i l’any 1983 adquirí per a aquest fi el Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa, que hauria de ser el futur espai museístic. El recinte s’obrí al públic poc després però no seria fins a la publicació de la Llei de museus de l’any 1990 que es constituiria el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya com a museu nacional. Amb la finalització de les obres de remodelació de l’antic espai fabril, l’any 1996, s’inauguraren les primeres mostres públiques. La concepció vigent sobre què és el patrimoni industrial no només es remet als llocs productius, sinó que també inclou tots aquells elements que, al seu moment, formaven part del conjunt industrial, tant els vinculats al procés fabril, els magat- zems o les instal·lacions auxiliars, com els relacionats amb els seus protagonistes, els habitatges d’obrers i patrons, i els espais comunitaris, escoles o ateneus, entre d’altres. 5 Altrament, perquè el relat sobre patrimoni industrial sigui contextualitzable li cal vincular els edificis i immobles amb la part moble, maquinària, productes i ob- jectes relacionats, però també necessita afegir allò immaterial, el que forma part de la interacció social i que identifica el canvi de vida i costums que significà la industrialització. En aquest sentit, els museus de temàtica tècnica i de patrimoni industrial s’entenen únicament si al discurs referent a la fàbrica s’hi inclou el relat de la societat que les impulsava i les explotava, la vida al seu voltant i les expressions del seu impacte. La rellevància del patrimoni industrial en el territori i la importància de la història de la producció en la identitat pròpia són una part preeminent dels continguts del mNAC- TEC: la seva conservació, la investigació i la seva difusió són tasques inalienables per a un museu que, com a equipament nacional específic del passat industrial, la ciència i la tècnica, és la institució capdavantera del país. Període 2015-2017 Període · Museu de la Ciència i Tècnica Catalunya (mNACTEC) (2019) · AEC 10 6 1. L’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA AL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA 1. L’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA AL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA En compliment de la normativa vigent,1 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha de centrar la seva missió a desenvolupar l’activitat cultural, col·laborar en l’ordenament de la política cultural pel que fa a la creació artística, intervenir en la política de suport a la creació artística i cultural i de promoció d’aquesta creació, i organitzar un sistema d’auditoria cultural dels equipaments. Fer una avaluació estratègica, com a expressió de l’auditoria cultural, implica el seguiment i la valoració de l’aplicació pràctica de les polítiques culturals que, defi- nides per les administracions públiques, es desenvolupen a través d’institucions a les quals es fa un encàrrec concret. Així mateix, es conforma com l’instrument que, en referència a les organitzacions objecte d’anàlisi, verifica la correcció de la proposta d’activitats i de la seva execució envers els objectius proposats i el sistema d’avaluació que s’hagi establert per fer-ne el seguiment, amb la finalitat central que les seves conclusions vehiculin les decisi- ons precises per a assolir una major quota de rellevància en els objectius, d’eficàcia en la seva consecució i d’eficiència en l’ús apropiat dels recursos disponibles. El CoNCA ha desenvolupat un model metodològic propi per a aplicar a l’anàlisi dels equipaments culturals 2 que centra el seu estudi en els aspectes següents: • L’acompliment dels objectius culturals i estratègics que la missió i l’interès públic determinin. • La gestió de les activitats i l’aprofitament econòmic que es deriva del finança- ment públic. • L’oferta de continguts i l’adequació al pla estratègic o programa corresponent. • L’estimació de l’impacte social i cultural de les accions i estratègies dutes a terme. 1 Llei 6/2008, de 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Llei 11/2011, de 29 de desembre, de rees- tructuració del sector públic per agilitzar l’activitat administrativa. 2 CoNCA (2014). Avaluació estratègica. Model teòric i aplicació. Informes CoNCA, 7, Barcelona [edició digital]. http://conca.gencat.cat/ca/detall/publicacio/pub_avaluacio_estrategica_model_teoric CoNCA (2015). Avaluació estratègica per als equipaments culturals. Guia d’aplicació, Barcelona [edició digital]. http://conca.gencat.cat/ca/detall/publicacio/pub_avaluacio_estrategica_equipaments 9 Definit el marc o context d’avaluació, les fases que articulen el desenvolupament de la metodologia són les següents: a) La sistematització de la informació, on s’inclouen els processos per a la seva obtenció i verificació. b) La parametrització de la informació sistematitzada, en la qual es relacionen els processos vinculats a la descripció de l’ens avaluat i a la interpretació de les dades prèviament obtingudes. c) L’avaluació dels resultats i interpretacions, on consta el grau d’assoliment dels objectius estratègics de l’entitat avaluada, així com les conclusions que s’extreuen de la parametrització prèvia.