eixMuseu de la ciencia i de la tecnica de Catalunya 3

8€ Dossier Un museu nacional estès per tot el país la revolució mnactec.cat de l’automòbil l’enginy que va canviar els paisatges i les vides L’entrevista: Jordi Nadal, la història i la fàbrica Els camins de l’aigua i del ferro al Ripollès Isona Passola ens mostra el Museu de la Torneria de Torelló

AnunciSistema_17_03.indd 2 27/3/17 17:07 Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya

Si t’interessa el patrimoni industrial, científic i tècnic, aquesta és la teva associació!

Els nostres objectius

• Figurar com a aglutinant de la societat • Promocionar l’estudi i la divulgació de la civil entorn del Museu de la Ciència i de ciència i la tècnica a Catalunya, amb la la Tècnica de Catalunya, i continuar, des convocatòria anual dels Premis Bonaplata. d’aquesta perspectiva, donant el suport • Donar suport al món empresarial i a necessari. l’institucional per a la posada en valor • Posicionar-nos com una entitat dels seus patrimonis industrials, com capdavantera en la difusió, l’estudi i la a eina i com a valor afegit del seu preservació del patrimoni industrial de desenvolupament socioeconòmic, i com a Catalunya. oportunitat complementària de negoci per a la fidelització dels seus usuaris i clients.

PREMIS BONAPLATA

Seu social Secretaria de l’Associació www.amctaic.org Via Laietana, 39, 4t Rambla d’Ègara, 270 08003 08221 Tel.: 93 319 23 00 Tel.: 93 780 37 87 Fax: 93 310 06 81 Fax: 93 780 60 89 Internet [email protected] www.amctaic.org

Anunci A4.indd 1 11/3/16 13:14 Jaume Perarnau director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Museus i patrimoni de la societat industrial, avançant, potser, les tendències del futur? nguany, novament, els membres del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya superen amb escreix el més de mig milió de visitants. A aquest continuat E ritme de creixement dels visitants, del grau de satisfacció i de l’interès social, cal afegir-hi im- portants iniciatives que ens fan pensar que aquest patrimoni de la societat contemporània pot estar marcant unes tendències lligades estretament, per primera vegada, a una societat coetània que ha creat, utilitzat i conservat els seus propis elements patrimonials i museològics. ditorial Es tracta d’un destacat model de relació i vinculació social, de relació i vinculació territorial i de relació i vinculació identitària que l’aparten del vell concepte de museu del segle xix, selectiu, privatiu i allunyat

E de la majoria social. El patrimoni i la cultura científics, tècnics i industrials tenen una vinculació emotiva i directa amb la societat actual, on les vivències personals de totes les capes socials connecten amb aquest patrimoni sense que ningú els hagi de donar una explicació, lectura o interpretació indirecta. La capacitat d’interacció i participació a través de l’experimentació sobre l’objecte real, i no a partir d’aplica- cions tecnològiques indirectes, augmenten l’interès, la participació, la demanda i la satisfacció de l’usuari. Cal afegir que la no-unicitat d’uns objectes pensats per a l’ús i el funcionament, a diferència dels majoritaris, creats per al gaudi espiritual individual, permeten que aquest patrimoni tingui la capacitat i l’oportunitat de desmarcar-se de la rigidesa d’uns criteris i unes normatives desfasats. Els museus i el patrimoni de la societat industrial ja parlen i analitzen no només anacrònics indicadors de visitants, sinó també la incidència en el PIB, l’impacte econòmic, les interaccions amb les empreses, la producció indus- trial del propi centre, la comercialització del producte elaborat, la patrimonialització de la indústria viva, l’accessibilitat tecnològica, el turisme industrial, els museus corporatius, la identitat i marca, la comuni- cació científica, la creació tecnològica, la sostenibilitat energètica, la transversalitat departamental, etc. ¿És potser, també, aquesta interactivitat real i no postissa, aquesta efectiva capacitat de vinculació social, l’acceptació d’inexcusable recurs pedagògic, la voluntat de no caure en la falsa “modernitat”, la disposició a ser agosarat i no excloent en les programacions, activitats i plans d’actuació, amb una especial relació no restrictiva amb el jovent, sense encotillar-se en normatives desfasades, així com una visió en parlar sempre de patrimoni global (moble, immoble i immaterial), cap on la societat demana que han de dirigir els seus passos i les seves estratègies els museus del futur?

3 EIX / núm. 03 eix Cultura industrial, tècnica i científica Revista semestral. Núm. 3. Maig del 2017 Edita: Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i Sistema Territorial del mNACTEC 54 60

Direcció: Jaume Perarnau Coordinació: Eulàlia Palau Mirades Subscriptors i publicitat: Ad-lante Servicios de Marketing, S. L. Tel. 902 090 869 6 Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera [email protected] · www.mnactec.cat/eix Consell de redacció: Montse Armengol, 8 Construcció de les canonades de la Central Eulàlia Palau, Jaume Perarnau, Rosa Serra, Hidroelèctrica de Seira Alba Subirana, Ton Lloret, Gerard Verdaguer. Consell assessor: Miguel Ángel Álvarez (president TICCIH Espanya), Alba Boixader 10 Vestíbul de l’Estació de França (directora del Museu de les Mines de Cercs), Eusebi Casanelles (president d’honor del TICCIH, 22 48 exdirector del mNACTEC), Esteve Castanyer Perspectives (Universitat de Perpinyà), Salvador Claret (Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret), Gràcia 12 El camí del riu. un paisatge Dorel-Ferré (França, membre d’APIC-Universitat de Reims), Josep Espadalé (director del Museu 42 fluvial entre vinyes al Penedès La descoberta del Suro de Palafrugell), Josep Fernández (Arxiu Nacional de Catalunya), Llorenç Ferrer (Universitat de Barcelona), Carles Garcia 42 l’hospital de cartró (director del Museu del Ter), Carme Gilabert 16 L’ENGINYER FRANCESC MACIÀ (directora de l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries), Anna Mata (Xatic-Xarxa de Turisme Visita guiada Industrial de Catalunya), Joan Nogué (director 20 Un museu en xarxa. de l’Observatori del Paisatge de Catalunya), 48 Isona Passola: Josep Oliveras Samitier (Universitat Rovira i La singularitat europea del Virgili), Massimo Preite (Itàlia, membre de “Torelló feia olor de fusta, una olor l’AIPAI), Victòria Rabal (directora del Museu Molí Sistema Territorial del mNACTEC Paperer de Capellades), Antoni Roca-Rosell (Universitat Politècnica de Catalunya), Albert que jo associo a caliu, calidesa i afecte” Tulleuda (director del Museu de la Pell d’Igualada Entrevista i Comarcal de l’Anoia), Mark Watson (Escòcia, Patrimoni industrial català cap del Patrimoni Industrial del Govern escocès). 22 Jordi Nadal: Col·laboradors: César Barba, Ramon Blanch, 54 els tinglados del moll de costa Teresa Bori, Irene Carabia, Eusebi Casanelles, “porto la indústria a la sang” Salvador Claret, Fina Domenech, Carme Escales, Coia Escoda, Teresa Llordés, Enrique Marco, L’enginy Marc Martí, Jordi Nadal, Isona Passola, Sergi Dossier Ramis, Sígrid Remacha, Daniel Sancho, Rosa umari 56 El canó granífug, Serra, Gerard Verdaguer. Arxius i institucions: Ajuntament de Ribes de Freser, Arxiu Comarcal 28 la revolució un giny d’artilleria agrícola de l’Alt Penedès - Cristina Galofré, Arxiu del Port de Tarragona, Biblioteca de Catalunya, Centre de Documentació Vinseum - Jordina Escala, Centre

S de l’automòbil La col·lecció d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit, Centre Excursionista de Catalunya-Berenguer Vidal, 60 col·lecció Marc Martí. passió per la publicitat Consorci del Ter, Ferrocarrils de la Generalitat 28 - Cremallera Vall de Núria, Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, Museu Etnogràfic de Ripoll, Museu Nacional d’Art de La ruta Catalunya. 64 els camins de l’aigua i del ferro al Ripollès Realització: Sàpiens Publicacions (Sàpiens, SCCL). Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes · www.som.cat De viatge Director de l’àrea: Pere Romanillos [email protected] 70 mallorca, un tren cap al passat Edició: Montse Armengol Coordinació: Olivia Majó Disseny editorial: Enric J. Gisbert Agenda Cartografia: Andreu Grau Correcció lingüística: Gemma Garrigosa 76 Impressió: Gramagraf Dipòsit Legal: B-5615-2016 Abstracts ISSN: 2462-4470 Fotografia de portada: 79 Castellà 81 Anglès Ramon Casas, Auto-garage central. Foto cortesia del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

4 5 EIX / núm. 03 Mirades Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera La farinera de l’antic Sindicat Agrícola de Cervera (Segarra) va ser projectada per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell entre el 1920 i el 1922. A tocar de l’estació del ferrocarril, l’edifici principal està format per tres naus en for- ma d’U. La farinera està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i ha estat restaurada i reconvertida per a diferents usos socials i públics.

Foto Arxiu mNACTEC – Ramon Blanch, núm. 5.858

6 7 EIX / núm. 03 Mirades

construcció de les canonades de la central hidroelèctrica de Seira La central hidroelèctrica de Seira (Osca), al cos- tat del riu Ésera, va ser construïda entre el 1912 i el 1918 per Catalana de Gas y Electricidad per donar resposta a les necessitats d’abastament elèctric de la ciutat de Barcelona. La inauguració d’aquesta central va significar, en aquell mo- ment, la implementació a l’Estat espanyol de la línia d’alta tensió més llarga i potent d’Europa.

Foto Arxiu mNACTEC – Fons Catalana de Gas y Electricidad, núm. 31.950 (26.7.1917)

8 9 EIX / núm. 03 Mirades

Vestíbul de l’Estació de França El nom d’Estació de França, a Barcelona, ja era usat amb anterioritat a la construcció de l’actual edifici atès que era l’estació de sortida dels ferrocarrils que comunicaven directament amb França. L’actual estació va ser construïda per la Companyia de Ferrocarrils de a Saragossa i a Alacant, seguint el projecte de Pedro de Muguruza i de Ramon Duran i Reynals, i inaugurada l’any 1929 dins de les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona.

Foto Arxiu mNACTEC – Teresa Llordés, núm. 128.150

10 11 EIX / núm. 03 Perspectives

bb r El Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit narra la relació Treballadors del molí Escarrà, del riu amb el poble i fa un repàs de la trajectòria de la indústria paperera, de Sant Jaume Sesoliveres (terme que va ser molt important en aquest territori. de Piera), 1922. El molí produïa El camí del riu recorre els espais fluvials dels rius Mediona-Bitlles, Lavernó paper de barba a partir de draps. i Anoia, a la comarca de l’Alt Penedès, travessant paisatges de gran bellesa.

natura i patrimoni El camí del riu a l’entorn dels rius mediona-bitlles, anoia un paisatge i lavernó i el Centre d’Interpretació de fluvial l’Aigua de Torrelavit entre vinyes

text Gerència de Serveis de Turisme Sant Sadurní d’Anoia i Subirats. És al seu peu on el Pe- cabal constant per beure, per regar i per fer funcionar de la Diputació de Barcelona fotos Centre al Penedès nedès es mostra també com una terra de gran tradició molins bataners i paperers. Aquests últims es van con- d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit paperera, manufacturera i industrial, i és a Torrelavit on vertir, com el riu paperer de l’Anoia, en grans casals es pot conèixer aquesta tradició i la importància que el primer i en modernes fàbriques després d’una indústria a influència del sol i del mar Mediterrani han fet riu ha tingut en el passat i en el present del poble. que va donar feina, ofici i prestigi al paper del Riudebit- del Penedès un lloc privilegiat per al cultiu de la lles. Tot i que en temps reculat, quan no existien norma- vinya. La seva gent i la història han fet possible Un espai fluvial singular tives mediambientals ni consciència ecològica, també L la meravella d’un paisatge reconegut internacio- El Riudebitlles és un riu discret, que discorre auster i si- va ser un riu contaminat. nalment, una gran extensió de vinyes enmig de les quals lenciós enmig d’un ufanós paisatge de ribera, d’aquells L’estima que la gent del Riudebitlles té pel seu riu ha hi ha masies, pobles, esglésies i castells, i una munió de que canvien de color a cada estació. A l’hivern els arbres portat els ajuntaments de la conca a assumir el com- cellers i caves on es poden tastar els gustos de la tradició sense fulla deixen que el sol escalfi i il·lumini la ribera; promís de treballar de manera conjunta i coordinada i de la modernitat, de l’esforç i del plaer per la vida. a la primavera les fulles tendres broten amb força per per protegir, conservar i millorar els espais fluvials que El Penedès amaga, però, moltes sorpreses i una aconseguir un paisatge ombrívol i fresc al peu de l’ai- genera. Aquesta iniciativa compartida ha permès iden- d’aquestes és la petita vall fluvial que forma el Riude- gua, i és a la tardor on brilla amb tots els colors i esdevé, tificar els espais de més valor ecològic, ambiental, pai- bitlles, que neix amb el nom de Mediona i que desaigua com tots els paisatges de ribera, majestuós. satgístic i social, per seguidament definir les actuacions a l’Anoia, travessant els municipis de Mediona, Sant L’aigua del Riudebitlles, i dels rierols i torrents que per protegir, conservar i fer accessible a tothom aquest Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, l’alimenten, ha estat generosa perquè ha proporcionat patrimoni a partir d’un itinerari que, amb el senzill nom

12 13 EIX / núm. 03 Perspectives

d’El camí del riu, recorre 43 km que transcorren per El Riudebitlles és un paisatges de gran bellesa. dels eixos de la indústria“ Els molins paperers de Torrelavit paperera catalana des Al peu del Riudebitlles es conserven una vintena de xvii xviii molins paperers testimonis d’un passat industrial molt dels segles i potent; dotze d’aquests molins són al terme munici- pal de Torrelavit, i alguns han donat lloc a modernes fàbriques, avui dedicades al sector del cartronatge. Al costat dels majestuosos casals dels molins paperers i del Riudebitlles hi ha una gran varietat de construc- cions, molt més discretes, però que constitueixen un ca- N tàleg molt ric d’elements arquitectònics relacionats amb especialment des del segle xviii, molts tipus de paper. Plànol de la séquia de Terrassola del Penedès, l’aprofitament de l’aigua: canals, recs, rescloses, ponts, Paper de notari, paper d’estat, judicial, oficial, per als document del 1894 que indica els diferents recs palanques, passeres, guals, aqüeductes, safareigs, bas- temes que no es poden oblidar, els que han de quedar i les fàbriques que alimentava el riu. ses, pous i fonts que han servit per aprofitar, amb seny per sempre escrits. Paper moneda per comprar i vendre, i respecte, un bé de Déu, l’aigua. per deixar a deure o per pagar puntualment. També per Les fonts de Torrelavit, com a tot arreu, no són anò- escriure cartes, per explicar-nos el que passa a casa, nimes; estan envoltades d’històries personals i llegen- per comunicar notícies bones i dolentes, alegries i dis- des, de records de tardes d’estius, d’aplecs i xerinola, gustos. Paper per a diaris, revistes, còmics, llibres... Pa- Molins protegits de records bons i nostàlgics. Els recs tenen a Torrelavit per de cultura, i coneixement, ple de saber, de ciència, història documentada perquè des de fa segles els recs de tècnica, de poesia, de novel·la, de creació. Paper per L’Ajuntament de Torrelavit va aprovar, el del Comú de les Hortes de Terrassola, del Comú del Molí anunciar la festa, paper de fumar, etiquetes d’ampolles xix xx 2013, el Pla Especial Urbanístic de Protecció de Lavit i del Rieral, el de les Hortes el Forn, i d’altres, de vi i cava, i humils paperines. Paper per embolicar i Als segles i , dels Molins Paperers de Torrelavit per tal salvant desnivells amb ponts i saltants, reguen horts cartró per guardar, per transportar, per anar lluny. Milers els“ antics molins del que constitueixin un conjunt rellevant plens de fruites, verdures, llegums, hortalisses i tuber- i milers de papers i d’usos. d’edificacions dels inicis de la revolució cles per a l’autoconsum. A Torrelavit s’ha fet, durant molts anys, paper anò- Riudebitlles es transformen industrial a Catalunya, que en aquest Tot i que probablement el rec fou construït al segle nim. Els balaires de Torrelavit i de tot el Riudebitlles tre- en grans casals i en territori es va formular a través dels molins xvi, no és fins a l’any 1689 que es troba documentat. ballaven discretament a les ordres dels grans paperers paperers. Els molins protegits són: Molí d’en Aleshores, el batlle de Terrassola va nomenar dos pro- de l’Anoia. Milers de fulls de paper, endreçats i apilats fàbriques de paper Vinyals, Molí Xic, Molí Blanc, Molí d’en Roda, homs del terme per revisar des del Mas Bonastre de formant pilots de raimes a punt per ser venuts, escam- Molí Parellada, Molí del Mig, Molí del cover, Sant Pere de Riudebitlles, o Rec Comú de les Hortes, fins pats pel món, sortits de la vall del Riudebitlles, anònims, Molí de l’Esbert i Molí Pelleter. al Molí de Baix, o Rec Cumú del Molí de la Vid. però sempre producte de qualitat de les grans marques: Per saber-ne més L’any 1894 la Comunitat de Regants del terme de paper per fer paperines i paper de filtre, juntament El camí del riu Terrassola del Penedès va dotar-se d’un reglament amb paper per a aquarel·la, dibuix, gravat, litografia, www.elcamidelriu.cat per regular els drets d’ús de l’aigua, però també per serigrafia, disseny, publicitat i enquadernació són els r comprometre’s a mantenir en bon estat la resclosa, les papers que s’han fabricat als molins de Torrelavit. Centre d’Interpretació El molí del Cover es conserva en bon estat i es pot visitar. mines, els ponts, els bagants i la sèquia existents fins Els molins paperers es converteixen en grans casals de l’Aigua de Torrelavit aleshores i totes les obres que la Comunitat acordés de tres i quatre pisos per abastir una demanda crei- Tel. 635 553 295 fer. El reglament definia les competències de la junta xent de paper. Al segle xviii una dotzena de famílies, http://cdiaiguadetorrelavit.com general, i establia els dies estipulats per regar i un règim liderades pels Romaní, Guarro, Ferrer i Farreras, es van [email protected] de faltes i penes. convertir en els grans fabricants que controlaven tot el Dissabtes, diumenges i festius paper destinat a les colònies americanes. Feien treballar de 10.30 a 14.30 h. Visites guiades una espessa xarxa de balaires als quals contractaven Un bon paper a les 10.30, 12 i 13.30 h. Diderot i Alembert van escriure, a la famosa Encyclopé- quantitats, qualitats i terminis, i subministraven la ma- Entre setmana, visites concertades die (1751-1780), un emotiu elogi del paper al quali- tèria primera i els diners per pagar les setmanades i la per a grups. ficar-lo com una “meravellosa invenció, que és d’un manutenció dels treballadors. ús tan gran a la vida, que fixa la memòria dels fets, Tot aquest patrimoni vinculat a l’aigua i a l’ús de l’ai- Ajuntament de Torrelavit i immortalitza els homes”. No hi ha dubte que sobre gua del Riudebitlles, i especialment als molins paperers Tel. 938 995 002 el paper s’ha escrit i s’escriu la història i gairebé tot i la seva estreta relació amb l’aigua del Riudebitlles, es allò que succeeix als humans des que fou inventat a pot descobrir passejant per El camí del riu i visitant el Diputació de Barcelona la Xina fa mil·lennis. A la conca del Riudebitlles, a la Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit i un dels www.barcelonaesmoltmes.cat de l’Anoia i a altres zones de Catalunya, s’han fabricat, molins més ben conservats, el del Cover. [

14 15 EIX / núm. 03 Perspectives

EL DIPÒSIT L’ENGINYER DE PUIGVERD El dipòsit d’aigua de Puigverd (Segrià) és considerat la FRANCESC primera construcció en formigó armat que es va fer a tot l’estat espanyol. Va ser projectat per Francesc Macià MACIÀ i va acabar-se el desembre de, 1893. Té una capacitat de 1.000 m3, un diàmetre de Darrere la figura 25 m i un gruix de paret relativament petit: 6 cm. Aquest política de Macià, fet va propiciar que molta gent digués que aquell dipòsit hi ha la d’un gran no aguantaria la pressió del volum d’aigua, però el reforç enginyer que, de la malla de ferro dins del formigó, tal com plantejava entre altres mèrits, el Sistema Monier, va fer que estigués operatiu fins ben va introduir el bN entrat el segle XXI. el dipòsit és actualment formigó armat El dipòsit d’aigua de Puigverd la construcció més antiga en de Lleida és la primera i més antiga formigó armat que es conserva a l’estat espanyol construcció en formigó armat de l’Estat a l’estat i un monument espanyol. Foto: Arxiu mNACTEC, representatiu de l’època. Ramon Blanch.

text Jaume Perarnau i Llorens a Barcelona, Madrid, Guadalajara, Ceuta, Jaén, Girona, 1802 amb la creació de l’Escuela de Caminos, Canales y Tarragona, Reus, Lleida i Santoña, entre altres desti- Puertos i la Dirección General de Obras Públicas. nacions. Va casar-se amb Eugènia Lamarca, filla d’un En aquesta situació i pugna competencial, Francesc rancesc Macià i Llussà és conegut fonamental- d’estar al dia dels avenços que es produeixen, serà un destacat membre de la burgesia terratinent lleidatana Macià apostarà per ingressar a l’acadèmia d’enginyers ment per haver estat un dels polítics més pres- dels ferms promotors de la seva utilització, i realment i va ser, també, cunyat del polític i bibliòfil reusenc militars de Guadalajara, que en aquells moments era un tigiosos de la Catalunya del primer terç del se- serà el primer a utilitzar-lo en una obra pública, concre- Pau Font de Rubinat. El 31 de maig de 1907 li fou planter de formació de tècnics moderns i innovadors, i F gle xx i president de la Generalitat de Catalunya tament un dipòsit d’aigua al municipi de Puigverd de concedida la sol·licitud de baixa, a petició pròpia, de no pas a l’acadèmia de Toledo, una acadèmia predomi- entre el 1931 i el 1933. No obstant això, bona part de Lleida, el Segrià, l’any 1893. l’exèrcit espanyol pel ja conegut “cas Macià”. A partir nantment militar. la societat desconeix que darrere la seva admirable tra- d’aleshores l’activitat política serà el centre de la seva Les dificultats pressupostàries per mantenir un cos jectòria política hi ha la figura d’un destacat i innovador D’enginyer a polític vida i quedarà abandonada professionalment l’activitat d’enginyers militars propis complet i preparat, van com- professional tècnic que al llarg de més de 30 anys va Macià va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 de setembre d’enginyer. portar que els enginyers militars tinguessin una absolu- exercir la professió d’enginyer. de 1859. Va ingressar a l’Acadèmia Militar de Guada- ta permissivitat i tolerància per participar en projectes Entre les seves aportacions a la història de l’engi- lajara l’any 1876 gràcies a l’ajut del també vilanoví L’enginyeria a cavall dels segles xviii i XIX d’enginyeria privada o pública civil alhora que es creava nyeria catalana destaca la introducció que va fer du- Víctor Balaguer per tal de donar sortida a les seves A finals del segle xviii es crea el Cuerpo de Ingenieros la figura de l’enginyer militar en excedència o supernu- rant l’última dècada del segle xix d’un nou material: el inquietuds professionals vers l’enginyeria i la tecnolo- Militares com a braç executor de les obres públiques de merari. Els enginyers militars, doncs, al llarg del segle formigó armat. Un material que tindrà un paper molt gia, i com a opció eficaç, en aquella època, de formació la monarquia borbònica. L’any 1799, quan no existia cap xix es van anar “civilitzant” a la vegada que l’Estat ac- destacat en les noves construccions públiques del canvi cultural, ascens social i prestigi. Acabats els estudis, diferència entre les obres públiques civils i les militars, ceptava les sortides professionals dels seus enginyers de segle. Francesc Macià, pel seu esperit innovador i exercí durant més de 30 anys com a enginyer militar es crearà l’Escuela de Caminos, que es consolidarà l’any supernumeraris.

16 17 EIX / núm. 03 Perspectives

OBRES D’ENGINYERIA DE FRANCESC MACIÀ La trajectòria de Francesc Macià com a enginyer mili- tar és destacada. Era una persona inquieta, coneixe- dora de totes les innovacions que es feien contínua- r ment al món i mogut per poder-les implementar de seguida. Va treballar en telegrafia òptica i elèctrica, Catàleg dels productes Monier el mes d’agost del 1884. Es considera que és el sis- comporta que faci falta una ampliació de capital i, així, topografia, direcció i projectes de carreteres i ferro- en formigó armat de la societat Lecanda, tema més antic de construcció amb el nou material i l’agost de 1895 Batlle, Macià, Morelló i Monier dissolen carrils, dipòsits i abastament d’aigües, sanejament Maciá y Cia., ubicada a Barcelona. fa referència a la seva utilització en travesses de fer- l’antiga societat i en creen una de nova a la qual s’afe- públic, etc. rocarril, dipòsits d’aigua, canonades, bigues, cobertes, giran Eugènia Lamarca, esposa de Macià, i l’enginyer Dels molts projectes i obres en què va participar, paviments, etc. Teodosio Lecanda. destaquen: Probablement Macià va contactar amb Monier a El nom de la nova societat és Lecanda, Macià y Cia. • 1887: Aixecament topogràfic del plànol l’Exposició Nacional d’Indústries Artístiques, celebrada Macià passa a tenir el 31 % de la nova societat i Lecan- de Lleida. a Barcelona l’octubre del 1892, on tenia un estand. da n’és el gerent. L’any 1896 mort Lecanda i Francesc • 1888: Instal·lació d’un sistema de telegrafia Macià assumeix la gerència compartida amb Morelló òptica a la Seu d’Urgell. un enginyer dinàmic i Batlle, mentre que el seu germà Antoni és nomenat • 1889: Construcció de pavellons d’oficials Immediatament a la celebració d’aquesta fira de mos- administrador. La societat agafa volada i, arreu de l’Es- a la caserna de la Seu d’Urgell. tres a Barcelona, l’any 1893, Francesc Macià constitueix tat, construeix, instal·la o ven dipòsits per a aigua, vi, • 1889: Projecte de construcció de la carretera la Sociedad Batlle, Macià y Cia., que adquireix els drets alcohol i oli, safareigs, clavegueres, tubs, paviments, de Sort a Esterri d’Àneu. d’explotació de la patent de Monier per a “toda España ponts prefabricats, etc. • 1891: Projecte de fortificació de Tortosa. y sus colonias”. Les dificultats de control de les activitats empresa- • 1892: Defenses del projecte de Ferrocarril La societat era formada per Fortunat Batlle, Francesc rials per part de Francesc Macià pel fet d’estar destinat del Noguera Pallaresa. • 1893: Abastament d’aigua potable Macià, Enric Morelló i el mateix Joseph Monier. Les ofi- de manera gairebé permanent a la Comandància de a les Borges Blanques. cines i instal·lacions eren ubicades als baixos del carrer Lleida, van propiciar que a finals del 1898 l’explotació • 1895: Redacció del projecte de carretera Rosselló, 166. Aquella època i aquella activitat, la filla de la patent de Monier es faci a través de la nova so- de la Seu d’Urgell a Andorra. de Francesc Macià, Maria, la descriu així: “El pare, que cietat Claudio Duran, Sociedad en Comandita, liderada • 1896: Redacció del projecte de clavegueram a més de ser enginyer militar tenia el títol d’enginyer pel reconegut arquitecte Claudi Duran i Ventosa, a qui de Vilanova i la Geltrú. civil, es dedicava privadament a la construcció de di- Macià havia venut els drets de la patent Monier. Macià • 1897: Construcció de la carretera d’Esterri pòsits de ciment armat seguint un sistema importat de i la seva dona hi tenen només un 18 % del capital i hi a Vielha per la Bonaigua. França [...]. A Barcelona els pares van llogar una casa participen a través del seu cunyat Pau Font de Rubinat, • 1901: Redacció del projecte parcial al carrer del Rosselló. Vivien al primer pis, i als baixos que els fa d’apoderat. del clavegueram de Reus. hi treballaven els empleats. Cada matí el pare baixava Claudi Duran monopolitzarà el protagonisme de la • 1903: Planimetria de la delimitació territorial amb Andorra i França. a controlar la feina...”. nova societat. L’any 1907, Macià ja és diputat a Corts • 1903: Construcció de la carretera de Bellmunt Al cap de dos anys la societat ja havia executat gai- i, a contracor, abandona l’activitat d’empresari i d’engi- del Priorat al Molar. rebé una cinquantena d’obres en formigó armat a di- nyer per dedicar-se plenament a la tasca política. • 1907: Reforma i modernització del penal ferents localitats de Catalunya, a Saragossa, Almeria, L’any 1908 es constitueix la Sucesora Anónima Clau- de Santoña. Madrid i Múrcia. dio Duran, Construcciones Monier, on Macià ja no figura A banda de gairebé un centenar més de treballs, [ L’any 1894, juntament amb el seu germà Antoni, ni com a soci ni com a accionista. així com les gestions fetes, amb projecte seu, per patenta un sistema propi de construcció en formigó ar- perllongar i modificar el traçat original del canal mat anomenat Sistema Macià, que diferia ben poc del Jaume Perarnau i Llorens és doctor d’Aragó fins a Catalunya (1896-1909). de Monier. La idea era tenir una patent alternativa per, en Història de la Tècnica i director del mNACTEC. en moments i projectes determinats, evitar la patent Sorprèn de l’anàlisi de l’expedient militar de Francesc Monier i aplicar directament una imitació, com tantes Macià la gran quantitat de permisos i llicències sol·li- vegades s’havia fet a Catalunya en la majoria dels rams citats i concedits en aquells anys i la coincidència, en de l’activitat industrial. Per saber-ne més alguns casos, amb les dates de signatura i presentació La revista El Cemento Armado deia, l’any 1901: “Se- de projectes o de viatges a França per al coneixement i gún todos los datos hasta hoy conocidos, el primero • AA.DD. Catàleg de l’exposició El hormigón armado en España, 1893-1936, Madrid, 2010. negociació de l’obtenció de la patent del formigó armat, que en España se ocupó del cemento armado fue el • Jordi Ferrer i Pumareda, “El desideràtum del sanejament. El projecte de Francesc Macià i la lluita de Joan Ventosa per higienitzar com veurem més endavant. La conclusió, doncs, del seu Capitán de Ingenieros D. Francisco Maciá y Llusá, hacia Vilanova i la Geltrú (1894-1917)”, a Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, octubre del 2013. pas pel cos d’enginyers militars és que simultaniejava la 1893, que adquirió el derecho de explotar la patente • Ramon Garrabou, “Enginyers industrials, modernització econòmica i burgesia a Catalunya”, a L’Avenç, Barcelona, 1982. seva carrera militar amb la d’enginyer civil privat. de Monier y realizó grandes desembolsos para dar a • Helena Martín Nieva, “La introducción del hormigón armado en España: las primeras patentes registradas en este país”, aActas conocer el sistema y educar obreros especializados”. del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Construcción (Sevilla), 2000. El formigó, material multiús Els projectes, comercialització i execució van creixent La primera patent de sistemes constructius amb formigó i Macià els exerceix com a empresari (amb l’aportació i • Zeneida Sardà, Francesc Macià vist per la seva filla Maria, Editorial Destino, Barcelona, 1989. armat que arriba a l’Estat espanyol és la del Sistema avançament del llegat testamentari del seu sogre, • Albert Tubau Garcia, “L’enginyer Francesc Macià i Llussà”, a Del Penedès (Vilafranca del Penedès), núm. 21 (2009), p. 12-16. Monier (Joseph Monier, 1823-1906), que s’enregistra Agapito Lamarca) i com a enginyer. L’èxit de l’empresa

18 19 EIX / núm. 03 Perspectives

on hi ha un extens patrimoni miner, de foneries i de fà- Esparta; el Museu del Marbre, a Pirgos; el Museu Indus- text Eusebi Casanelles briques metal·lúrgiques. L’ecomuseu el formen 60 llocs trial de l’Oli, a Lesbos; el Museu de la Bòbila, a Vólos, i Un museu visitables, dos dels quals tenen l’estructura de museu. el Museu de la Tecnologia del Paper, a Tessalònica. l canvi econòmic, productiu i cultural de la so- Un salt a una altra dimensió són les xarxes de museus Un altre tipus de xarxa regional és la dels Musées des cietat després de la Segona Guerra Mundial va industrials implantades a regions administratives molt Techniques et Cultures Comtoises, una associació de mu- transformar tots els àmbits de la societat. Les més àmplies. La primera regió que va iniciar aquest pro- seus independents. Es va iniciar el 1978 i avui en formen en xarxa E transformacions van incidir, també, en el patri- cés va ser el land alemany de Renània del Nord-West- part 19 museus i llocs d’interès tecnològic i industrial. moni cultural i l’àmbit museístic, on els centres pa- fàlia, una de les regions més industrialitzades d’Europa Aquesta xarxa visualitza la història productiva tant del trimonials van millorar la seva pròpia interpretació i els gràcies a les seves mines de carbó i indústries del ferro. passat preindustrial com del present del Franche-Comté. La singularitat museus van incloure relats ben estructurats i actuacions La primera iniciativa de crear una xarxa es va implantar Un cas a part és l’organització territorial desenvolu- didàctiques específiques. A la vegada, apareix el con- a la regió de Westfàlia el 1979 amb la creació del Museu pada pel National Museum of Science and Industry, de cepte de patrimoni industrial i el desenvolupament de Industrial de Westfàlia en una antiga mina de carbó de Londres: el Science Museum Group. A diferència de les europea la idea del museu-territori. Dortmund amb l’objectiu de posar en valor la memòria anteriors xarxes, formades per llocs productius industrials del seu passat industrial. El museu es va estendre pel i preindustrials museïtzats, la xarxa de museus de Lon- ELS MUSEUS-TERRITORI territori amb la museïtzació de tres mines de carbó, un dres són museus tècnics l’objectiu dels quals és la preser- del Sistema La disciplina del patrimoni industrial es va iniciar al Reg- alt forn, un ascensor de vaixells en un canal, una fàbrica vació i la difusió dels objectes de la història de la tècnica. ne Unit a finals dels anys 1960. El 1967 diferents profes- tèxtil, una bòvila i una fàbrica de vidre. Territorial del sionals van promoure el primer gran museu industrial Una experiència similar es va fer el 1980 a la regió EL SISTEMA TERRITORIAL DEL mNACTEC d’Europa: l’Ironbridge Gorge Museum. En comptes d’ac- de la Renània, que va aplicar la mateixa política en sis Per acabar, esmentem la xarxa temàtica del Sistema Ter- tuar solament en el primer forn excavat, van creure que llocs d’interès patrimonial: la fàbrica de zinc d’Oberhau- ritorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica mNACTEC s’havia de dur a terme una actuació més global per fer sen, convertida en el Rheinisches Industriemuseum i de Catalunya (mNACTEC), que representa un nou model visible la complexitat productiva de tota la zona, preser- que actua com a centre de la xarxa; la fàbrica tèxtil de d’organització museística territorial a Europa. La singula- vant els elements històrics que havien estat actors del Cromford; una fàbrica museïtzada de tisores i ganivets ritat de la majoria dels seus museus és que són únics en procés industrial d’aquell territori. a Solingen; una fàbrica molí de paper a Bergisch Glad- la seva temàtica; de fet, cada un ells és un “museu nacio- amb l’adveniment de la El 1972 es va crear a França l’Écomusée de la Com- bach; una instal·lació energètica a Engelskirchen, i una nal“ especialitzat en un sector industrial o una temàtica. munauté le Creusot Montceau amb la missió d’inven- fàbrica tèxtil de llana a Euskirchen. Es tracta d’una xarxa estructurada en uns programes societat postindustrial, tariar, estudiar i posar en valor el patrimoni industrial Entre les dues regions anteriors hi ha la vall del Ruhr, transversals que confereixen una unitat dins de la com- d’aquesta comunitat. L’ecomuseu era una nova catego- centre de la mineria i de la siderúrgia alemanya, on es plexitat de cada centre. És un museu estès pel territori en la dècada de 1960, ria museística que unia el patrimoni material amb l’im- va decidir convertir les restes industrials en un enorme que s’ha constituït seguint un relat, i cada museu expli- material tot mostrant la manera de fer i viure d’aquella museu destinat al lleure i al turisme. L’any 1999 es creà ca una part concreta del discurs. Entre tots transmeten van aparèixer els museus societat. L’ecomuseu de Le Creusot va ser la primera la Ruta del Ruhr en un itinerari circular de 400 km on la complexitat de la societat industrial. Més que una iniciativa que va anar més enllà d’un espai local i es va es poden visitar 19 espais industrials, 6 museus, jardins xarxa de museus, és un museu en xarxa, però una xarxa industrials, molts dels estendre en un espai territorial més ampli, alhora que històrics i diferents cases històriques. estructurada i liderada per un museu nacional. [ quals han creat xarxes. també va admetre museus associats. A Grècia hi ha la xarxa de museus tecnològics del El tercer gran exemple de museus territorials és l’Eko- Museum Network Piraeus Bank Group, formada per set Eusebi Casanelles Rahola. Director del Museu Nacional museum Bergslagen, a Suècia, creat el 1986. Ocupa una museus: el Museu de la Seda, a Soufli; el Museu de l’Ai- de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya del 1983 al 2013. el mNACTEC és un referent franja de 72 km de llargada que pertany a set municipis, gua i l’Energia, a Dimitsana; el Museu de l’Oli d’Oliva, a

b b b Fàbrica de ganivets i tisores de Nans-sous-Sainte-Anne, dins del Sistema del Musée des Techniques et Cultures Comtoises (França). Foto: MTCC.

b b El gran Martell Piló, icona de l’Écomusée de le Creuseot (França). b Secció del transport del Science Museum Group (Anglaterra). Foto: SMG.

20 21 EIX / núm. 03 Entrevista

“ Jordi Nadal Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, i doctor honoris causa per“ les universitats de París XII, orto la indústria Pompeu Fabra i Girona, Jordi Nadal és el gran estudiós de la història econòmica a Catalunya i Espanya. Els seus llibres són de lectura obligada per a la sang” a tots els historiadors contemporanis d’avui dia. text Montse Armengol P fotos Enrique Marco

22 23 EIX / núm. 03 Entrevista

És una pauta que, històricament, no fallava, però avui passa al revés: les poblacions que creixen més, com l’Índia, són les més pobres. En una ocasió, li vaig dir al president Pujol: “President,“ Als anys setanta, però, es va decantar per la història salveu alguna colònia industrial. econòmica i, en especial, per la industrialització. D’on li va Perquè us dediqueu molt a venir aquest interès? l’arqueologia eclesiàstica, però Sóc fill d’una família de fabricants de taps de suro, i aquest toc indus- una colònia, quan no en tenim trial de la família em va marcar molt, ho porto a la sang. L’avi Oller, cap de ben explotada, valdria de Cassà de la Selva, era treballa- la pena conservar-la” dor en un taller de taps i va tenir l’audàcia de veure les possibilitats del tap de xampany. Aquest tap es podia vendre més i es va de- cidir a fabricar-lo a la Champagne, que és on es produeix el xampany, Anys a venir la família va El tèxtil ha estat important, reve- Sí, tot i que els processos són com- per acabar a Reims, el gran centre tornar a Espanya i, a la Facultat lador i decisiu per al tarannà de plexos i les explicacions no poden xampanyer. Aquí va tenir un pro- de Lletres, a Barcelona, va Catalunya. Si vostè recorre el curs ser úniques. Però, certament, la re- grés incessant. Més tard va tornar tenir com a professor Jaume del Llobregat i del Ter, trobarà mol- volució comercial i la revolució in- a Cassà de la Selva per muntar una Vicens Vives. Això també va tíssimes colònies tèxtils; el tèxtil va dustrial són els dos grans processos fàbrica ben a prop de les alzines su- tenir alguna cosa a veure amb tenir un paper dominant abassega- de la història de Catalunya dels dar- reres de les Gavarres. Així, la seva el seu interès per la història dor, ha estat l’única indústria que rers dos mil anys. En aquests dos indústria tenia dues seus: una a la econòmica i la industrialització. ha tingut un relleu generacional. mil anys, vivim més i millor, per regió productora de la matèria pri- Oi tant. Era un professor magnífic. Però efectivament també hi ha ha- tant la història té una tendència al- mera, i una altra al centre de la dis- El 1959 Vicens va publicar el pri- gut altres indústries, algunes amb cista, per bé que amb batzegades. tribució del producte. Es tractava de mer Manual de historia económica característiques importants que cal A l’edat mitjana, els van fer els taps al país on es fa el su- de España, que durant anys va ser tenir molt en compte quan parlem participar en el comerç de les espè- ro, i de vendre’ls allà on hi ha el un llibre de text fonamental a les de la industrialització del país. cies, competint amb els venecians, N N l degà de la industrialització i consum, a França. Produir i vendre: universitats de tot Espanya, i que La història de la meva família buscant les espècies a Alexandria El Centre de Documentació Fina Domènech, la seva mu- aquesta és la clau. I la indústria els americans van traduir a l’anglès. en representa una, la dels taps de i a Alep. Barcelona, tot i que en Jordi Nadal del mNACTEC ller, ens reben amablement m’ha interessat perquè l’he viscut. En aquest manual Vicens va dedi- suro, que és l’única indústria que menor mesura que Venècia, es disposa d’una biblioteca amb més E al seu pis de l’Eixample bar- car un capítol especial a la indús- és de debò exportadora. Aquest va convertir en un centre redistri- de 20.000 referències sobre ciència i celoní amb vistes a la Universitat. És I d’aquí ve també el seu vincle tria surera, cosa que aleshores va país té una balança comercial defi- buïdor d’espècies molt important. tècnica, una videoteca i fonoteca, ben bé que, a punt de fer 88 anys, amb França. sorprendre molt perquè era força citària: el que compra a l’estranger Després, la descoberta d’Amèrica i un arxiu fotogràfic amb més Jordi Nadal no vol perdre la pers- Vaig tenir la gran sort, quan va es- desconeguda i la gent no sabia que li costa més diners que els que en farà que la Mediterrània perdi la de 100.000 imatges. Foto: Arxiu pectiva de la casa a la qual es va clatar la Guerra Civil, que la famí- fos important. Vicens va ser molt treu de vendre productes fets aquí centralitat, però els catalans van mNACTEC. dedicar en cos i ànima des de l’es- lia es desplacés a França, primer generós d’oferir-me una col·labora- a l’estranger. Això és un fet històric, continuar implicats en el comerç, pecialitat d’història econòmica. a Reims i després a Perpinyà. Es ció en aquest llibre. i avui segueix sent així. La indústria ara a través de l’Atlàntic. parla sovint dels pobres nens de la dels taps de suro té la característica Inicialment es va dedicar guerra, però jo no en vaig ser una Des de sempre s’ha explicat diferencial que és exportadora. De les espècies vam passar a l’estudi de la demografia. víctima, sinó un privilegiat. Perquè la industrialització catalana a al comerç d’aiguardent. M’interessava la demografia perquè vaig tenir la sort d’estudiar a l’esco- partir del fenomen tèxtil, però Vostè apunta un canvi de Efectivament. Les preocupacions és el millor indicador de la situació la francesa, on encara avui s’impar- a vostè li devem una mirada a mentalitat que es va donar en fonamentals de l’ésser humà són d’un país. El contingent de població teixen uns estudis molt superiors altres indústries: la del paper, la algun moment del segle xviii, alimentar el cos i protegir-lo de les que habita un territori és molt reve- dels que tenim aquí. I aquesta dels vins, la de les conserves, quan es va passar de produir inclemències del temps. Sobretot lador: quan la població creix, les co- educació també va influir, després, la del cuir... En La cara oculta de per a l’autoconsum a produir per al nord d’Europa, on fa més fred, ses van bé, i quan la població perd en la meva manera d’entendre la la industrialización fa un repàs vendre, com un punt de partida hi havia un important consum d’ai- efectius, les coses van malament. història. d’aquests sectors menors. de la industrialització. guardent, el producte que servia de

24 25 EIX / núm. 03 Entrevista

La de la Hispano-Suiza “és una aventura prodigiosa i un tema que m’apassiona. Vam tenir a Barcelona la fàbrica que feia els millors cotxes del món

Un altre títol que no va agradar vostè sovint explica la història Els museus que tenim fan a Madrid és el de l’exposició que econòmica a partir de les un bon paper de divulgació vostè va comissariar l’any 1985 aventures dels emprenedors. del coneixement industrial? al Born, Catalunya, la fàbrica Ja ens ha parlat d’un self made Sí, i tant. Però cal invertir-hi diners. d’Espanya. man: l’avi Oller. El tema que Salvador Claret té una gran col·lecció Per portar-la a Madrid vam substi- l’ocupa ara és el de la Hispano- de cotxes a Sils que si pogués fer- tuir el títol per España, 200 años de Suiza d’automòbils, on també ne un museu seria el més impor- tecnología. Tot i que al meu parer, el factor humà va tenir un paper tant d’aquest tema a Catalunya i a hauria estat més escaient dir-ne fonamental. tot Espanya. Però no la pot mantenir N calefacció personal, que en francès D’entre la seva bibliografia, hi España, 200 años sin tecnología. És una aventura prodigiosa i un oberta perquè té un cost elevat. Capdavanter de l’estudi de la té també un nom molt eloqüent, ha un altre llibre de títol rotund, tema que m’apassiona. La Hispa- història industrial a Catalunya eau de vie, aigua de vida, perquè El fracaso de la Revolución Per què ha fracassat no-Suiza comença el 1904, fa els Troba important que es conservi i Espanya, Jordi Nadal continua el vi destil·lat, amb un component industrial en España, 1814- la industrialització? millors cotxes gràcies a l’associació el patrimoni industrial? investigant, actualment, entorn d’alcohol molt alt, escalfa molt. 1913, que és possiblement el La indústria té uns plantejaments entre un geni de la mecànica suís Trias Fargas em recordava moltes de la història de l‘automòbil. A finals del segle xviii hi ha escas- que ha tingut més repercussió. molt deficients. Si parlem del sec- i un empresari català molt llest, vegades que, en una ocasió, li vaig setat d’aiguardent a Europa, que El va publicar el 1975 i s’ha tor automobilístic, és cert que Es- Damià Mateu, i triomfa en l’època dir al president Pujol: “President, no arriba als països nòrdics per les reeditat sovint —la darrera panya és el vuitè país productor en què un cotxe és una tecnologia salveu alguna colònia industrial de guerres anglofranceses que blo- edició és del 2010—. Encara de cotxes i el cinquè exportador d’avantguarda i en què aquest país les que tenim. Perquè us dediqueu quegen el port de Bordeus, d’on sostè la tesi que hi exposa? del món, però no tenim un cotxe està endarrerit respecte dels altres. molt a l’arqueologia eclesiàstica, sortia el conyac francès. En aquest Sí, i el llibre encara és objecte de de marca espanyola. Tot i ser una S’instal·la a Barcelona una fàbrica i una capella més o menys no ve moment, un petit grup d’anglesos i polèmica. Encara que els madri- indústria madura, que comença a que farà els millors cotxes del món. d’aquí, però una colònia, quan no holandesos descobreixen que a Ca- lenys trobin que la paraula fracàs finals del xix, no ha creat una mar- I no només això, sinó que a la Pri- en tenim cap de ben explotada des talunya hi havia un excedent de vi és excessiva, jo sostinc la tesi que ca. Si parlem d’altres sectors, per mera Guerra Mundial la sucursal de del punt de vista històric, valdria la molt important, un vi que es podia la industrialització espanyola es va exemple, el químic, el trobem molt França, dirigida des de Barcelona, pena conservar-la”. Trias Fargas em destil·lar i convertir en aiguardent, aixecar sobre peus de fang, però colonitzat, amb predomini del ca- farà motors d’avió. I fabricarà els ca- va dir que això va causar un gran i es van instal·lar aquí, van comprar remarcant que Espanya és un con- pital i la tecnologia estrangers. No ces que actuen en el bàndol aliat, impacte al president. vinyes i van començar a produir ai- junt. I, en el conjunt d’Espanya, la tenim una indústria potent i cap- els millors caces del món, perquè guardent. La iniciativa, per tant, va part que hi té Catalunya és petita, davantera, no tenim un país plena- la Hispano-Suiza va desenvolupar Recomani’ns la visita a un espai ser estrangera, però la gent d’aquí i el que pesa és l’altra part, que té ment industrialitzat. uns motors lleugers que milloraven industrial català. de seguida va veure l’èxit de l’ai- un subdesenvolupament espantós. molt la potència de l’avió. La mei- La colònia Sedó, sens dubte: és im- guardent català, més barat que el Per això, analitzant-ho en el con- A falta de potencial tecnològic, tat dels caces que van combatre a pressionant. Visitin-la. Té la turbina francès, que triomfa als mercats del junt, la industrialització a Espanya en canvi, moltes indústries han la Primera Guerra Mundial van ser hidràulica més gran i més antiga de nord d’Europa. ha fracassat. reeixit pel potencial humà, i d’aquesta marca catalana. Catalunya. [

26 27 EIX / núm. 03 Dossier

7 Cotxe Hispano-Suiza al Tibidabo a principis del segle xx. Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya. Fons Josep Maria Co i de Triola.

la revolució catalunya va ser pionera en la indústria automobilística a la península ibèrica. del locomòbil de l’ al sis-cents, repassem la trajectòria apassionant del automòbil giny que va canviar els paisatges i les vides

28 29 EIX / núm. 03 Dossier

La gent es mostrava escèptica a la utilitat dels primers cotxes, poc desenvolupats,“ aparatosos, sorollosos i insegurs, i que van els pioners despertar moltes burles del cotxe

textos Redacció Eix

finals del segle xix, Barcelona era una ciutat bulliciosa, plena de vida, cosmopolita, que rebia les lloances de molts visitants. La plaça A Catalunya era una immensa extensió que se- parava els carrers estrets i insalubres de la ciutat vella del flamant Eixample, que enllaçava amb les viles dels voltants. El passeig de Gràcia era un bulevard senyorial flanquejat de palauets i amb nombrosos cafès i teatres reservats a la burgesia. Eren els anys de l’eclosió colo- rista del , de l’afició a les berenades i les fontades a l’aire lliure, dels balls d’envelat, dels parcs d’atraccions i dels hipòdroms, dels inicis dels esports. També era l’era industrial i de la confiança en el pro- grés, de la fascinació pels invents i les màquines. La passió per les novetats tenia les seves mostres i troba- des en les exposicions universals. Molts catalans em- prenedors van agafar el costum d’acudir a aquestes fires a l’estranger per adquirir tècniques i ginys, i després desenvolupar-los a casa i crear, a partir d’aquí, noves N patents. El 1888 l’Exposició Universal va tenir lloc a Bar- de 1880, van ser els capdavanters d’aquesta tecnologia Confluència de la Gran Via amb la rambla de Catalunya, d’artistes dels Quatre Gats, Santiago Rusiñol, Ramon celona, i un any després se celebrava a París. D’entre els que es va presentar a l’Exposició de París del 1889. l’any 1922. Els carruatges convivien amb els autobusos Casas i Pere Romeu, van ser grans aficionats des del artilugis que es presentaren a la fira francesa, aquesta Dos empresaris catalans, Francesc Bonet i Emilio de de la Compañía General de Autobuses, els tramvies i els primer moment a l’automobilisme, i també ho foren època començava una nova febre: la de l’automoció. la Cuadra, homes inquiets, van presenciar l’exposició cotxes de motor. Foto: Arxiu mNACTEC. industrials com Teodor Roviralta i Felip Batlló. La irrup- No havien passat gaires anys d’ençà que l’empresari parisenca i van quedar tan fascinats per l’invent que ció d’aquests vehicles de motor pels camins i carreteres alemany Karl Benz havia obtingut una patent per a un els va impulsar a fabricar els primers automòbils de catalans provocava el desconcert, discussions, ensurts vehicle amb motor de gas (1886), considerat el primer Catalunya —i de l’Estat espanyol. i més d’un accident, sobretot perquè els espetecs dels automòbil de la història. motors espantaven els cavalls i causaven el caos als L’automoció era, aleshores, una tècnica de transport ”carruatges moguts per si mateixos“ carrers polsegosos de Barcelona. incipient que no tenia gaires adeptes al món; de fet, En aquella època en què la paraula cotxe encara de- Tot i així, cada vegada els automòbils van estar més molta gent es mostrava escèptica pel que feia a la seva signava un vehicle mogut per cavalls, els “carruatges L’òmnibus fallit de moda i causaven un gran impacte social. utilitat i els primers invents, encara poc desenvolupats, moguts per si mateixos” de Bonet o de La Cuadra de l’Hotel Orient aparatosos, sorollosos, insegurs i poc eficaços, van des- causaven una gran sorpresa. Les revistes satíriques FRANCESC BONET, empresari tèxtil procedent de Valls, pertar moltes burles. Des de mitjan segle xix hi va haver com l’Esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia L’any 1900, l’Hotel Orient de la Rambla va va quedar entusiasmat amb els primers motors d’ex- temptatives de construir vehicles accionats amb màquina s’omplien d’acudits, perquè aquells primers cotxes eren encarregar a La Cuadra un òmnibus per recollir plosió fabricats per ser muntats sobre un automòbil de de vapor, el giny energètic d’aquell segle. Eren els ano- vistos com unes excentricitats de senyorets. El Tricicle els clients a l’estació de França, impulsat per quatre rodes: els de la casa alemanya Daimler. En tornar menats locomòbils, que l’empresa barcelonina El Nue- Bonet era incapaç d’enfilar el passeig de Gràcia a causa dos motors elèctrics i amb un grup electrogen a Barcelona, va construir i patentar, el 1890, el primer vo Vulcano, de la mà de l’enginyer Antoni Serrallarch, del pendent, i els ocupants havien de baixar-ne per per recarregar les bateries. Per a vehicle amb motor d’explosió català. El Tricicle Bonet va construir el 1857, i als quals seguiren molts d’altres. empènyer. Els prototipus de La Cuadra amb prou feines la presentació a la premsa estava previst que va ser el primer automòbil que va circular a la Penínsu- Però l’impuls el va donar el motor d’explosió, que en es desplaçaven uns metres amb autonomia. Però aviat fes un viatge de demostració per la carretera de la. D’aquesta manera, Bonet va esdevenir el pioner de pocs anys desplaçaria el vapor en tots els camps. Els ale- van arribar a Barcelona els cotxes alemanys Benz i els Barcelona a Vic. Però el vehicle va arrencar, va l’automobilisme a Espanya i un dels primers constructors manys Karl Benz i Gottlieb Daimler, a partir de la dècada francesos Panhard & Levassor i De Dion Bouton. El grup recórrer uns quants metres i es va aturar. d’automòbils d’Europa (vegeu Eix, núm. 2).

30 31 EIX / núm. 03 Dossier r Inicialment, els cotxes tenien el volant a la dreta i circulaven tant per la dreta com per l’esquerra de la carretera. Foto: Arxiu mNACTEC, fons Izard.

EMILIO DE LA CUADRA, militar i empresari valencià, va amb motor d’explosió, amb la construcció de sis cotxes quedar impressionat també per la mostra de l’Exposició que van causar una gran sensació; l’únic vehicle que Universal de París, però sobretot va ser arran d’assistir a es conserva participa encara avui en el ral·li de Sitges. la cursa París-Bordeus-París, el 1895, que es va decidir En paral·lel, La Cuadra va obtenir la representació a a vendre la central elèctrica que tenia a Lleida per Espanya de la marca Benz, però les vendes no funcio- fundar, el 1898, la primera fàbrica d’automòbils de la naven, ja que eren vehicles tècnicament complexos i península Ibèrica, la Compañía General Española de difícils de conduir. En definitiva, els projectes requerien Coches Automóviles E. de la Cuadra, Sociedad en Co- grans inversions i els beneficis eren escassos. Per això, mandita, situada a Barcelona, al carrer Diputació can- el 1901 l’empresa va fer fallida. Emilio de la Cuadra va tonada amb el passeig de Sant Joan. sol·licitar el reingrés a l’exèrcit i així va acabar la seva Atès que Bonet tenia la patent i l’exclusiva del motor singladura en el món automobilístic. d’explosió, inicialment La Cuadra va optar per la fabri- cació de vehicles amb propulsió elèctrica. Va fabricar r els prototipus d’un camió, un òmnibus i un cotxe, però La Sociedad Anónima de Motores Ricart-Pérez es va no va poder resoldre el problema de les bateries, que establir a Barcelona el 1920 de la mà dels enginyers Wifredo s’esgotaven de seguida pel pes dels vehicles. Aleshores, P. Ricart i Francisco Pérez, per a la fabricació de motors gràcies a la intervenció d’un jove i brillant enginyer suís, industrials. Poc després va fabricar automòbils de competició. Mark Birkigt, l’empresa va abandonar la idea del cotxe A la imatge, el pilot A. Gastón en una cursa a la carretera de elèctric i es va centrar en la construcció d’automòbils l’Arrabassada, 1923 Foto: Arxiu mNACTEC, fons Ricart.

Un any després, la marca presumia del fet que un predicador protestant, Federico Dixon Jones, havia anat empresaris i tornat de París amb un dels seus cotxes sense haver necessitat cap reparació pel camí; ni tan sols li havia calgut ajustar cap cargol. Ja el 1907, la marca llança el primer automòbil de 6 cilindres i d’una potència com- catalans presa entre els 60 i els 75 CV, que van posar a prova en el trajecte Perpinyà-París, que va completar en 22 hores. La proesa va tenir un gran ressò en els mitjans de comunicació de l’època, al mateix temps que la marca la Hispano-Suiza s’aventurava a construir cotxes esportius en el moment L’efímera successora de l’empresa de La Cuadra, J. àlgid del món de les curses. Castro, Fábrica Hispano-Suïssa de Automóviles, fou La Hispano-Suiza, en realitat, fabricava els xassís dels adquirida el 1904 per Damià Mateu i altres prohoms cotxes amb tots els components, que el client triava barcelonins i convertida en la Hispano-Suiza Fábrica de sobre catàleg, llevat de la carrosseria, que s’encarrega- Automóviles, empresa que és considerada la primera va pràcticament “a mida” a qualsevol dels nombrosos fàbrica automobilística d’Espanya i que aviat assolí un tallers de carrossers que hi havia a Barcelona. Aquests gran prestigi internacional. cotxes van arribar a ser comparats amb els Rolls Royce, La combinació de noms de la companyia s’explica per els Cadillac, els Panhard o els Mercedes Benz. El 1928, la presència del suís Mark Birkigt, que ja des de la seva el diari francès L’Illustration apuntava que “els Hispa- intervenció en l’empresa de La Cuadra va esdevenir una no-Suiza han de ser extensament lloats. El seu nom és figura crucial de l’automobilisme català. patent de gran luxe […] Representen l’aristocràcia”. El La mítica Hispano-Suiza, amb la fàbrica a la Sagrera disseny de les accions de l’empresa i de la publicitat de Barcelona, va fabricar cotxes de luxe que destacaven s’encarregava al pintor Ramon Casas, qui va incorporar per ser veloços, elegants i prestigiosos. El 20 de gener els cotxes Hispano-Suiza en alguns dels seus quadres. de 1905 es va fer la primera entrega d’un cotxe de tipus A més dels cotxes de luxe, la Hispano-Suiza va fa- Al principi, els projectes automobilístics requerien cuirassat amb sistema Birkigt, de 20 CV, amb motor de 4 bricar autoòmnibus que van significar la modernització “ cilindres de 100 x 120 que, oficialment cronometrat, va de les empreses de transport entre les poblacions ca- grans inversions i els beneficis eren escassos. assolir una velocitat de 87 km/h en terreny pla i de 50 talanes, i van deixar enrere l’era dels carreters. Així, va Per això moltes empreses van fer fallida km/h a la pujada de la Rabassada de Barcelona. crear, entre altres, les empreses la Hispano Aranesa, la

32 33 EIX / núm. 03 Dossier

r Automòbil Citroën c-14 del 1924 adaptat per fer de taxi. Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzat, i quan el propietari, el taxista Per a l’Exposició del Antoni Verge Eroles, el va poder recuperar, el va utilitzar com a furgoneta neix el reial de serveis per a la Generalitat Republicana. Foto: Arxiu mNACTEC. “ club automòbil 1929 l’Ajuntament de de catalunya Barcelona va marcar els A La Vanguardia del 26 taxis amb el color groc, d’abril de 1901 es publicava una nota en la qual es feia tal com els coneixem avui referència a la festa que havia tingut lloc al gran local dedicat a l’automobilisme que els senyors Truco i Masferrer tenien al carrer Consell de Cent de Barcelona. Fou durant aquest acte, al qual assistien els “príncipes de dicho sport”, quan es va parlar de la fundació a les quatre rodes, el 1918. Més tard, en el Saló de del Automóvil Club. Entre aquests “prínceps del París del 1921, va presentar el Tipo 48, que, motor” hi havia Josep Maria Rusiñol, Ramon amb 5,67 metres de longitud, era en aquell moment el Casas, Lluís de Baixeras, Josep Comas Solá, cotxe més gran del món. Només se’n van construir cinc Federic Casanovas, Josep L. Aguiló, unitats, amb una escassa sortida comercial pels elevats Pere Romeu, etc. costos de fabricació. Però el que va portar la marca a la Uns anys més tard, el 1906, aquests ruïna, entre altres raons de caire financer, va ser que va mateixos homes es van reunir a la Vaqueria esdevenir proveïdora de vehicles als taxistes de Barce- Suïssa del parc de la Ciutadella per fundar el lona. Un gran nombre de taxistes no va poder fer front primer club dedicat a fomentar aquest esport, al pagament dels vehicles, que es feia amb lletres, i les l’Automòbil Club de Barcelona, la llavor de devolucions van enfonsar l’empresa. l’actual Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Els taxis A principis del segle xx es van fer molt populars les curses de patinets de quatre rodes que es llançaven a gran ve- locitat per les baixades del Tibidabo. Els germans Arman- gué, aficionats a aquestes curses rudimentàries, van uti- litzar motors de quatre temps i amb canvi de velocitats esclatar la Primera Guerra Mundial es va especialitzar que van ser la base del prototipus del primer cotxe de en els motors d’avions. la marca David, que va sortir a la llum l’any 1913. L’em- La firma es va donar a conèixer el 1913 en la prime- presa es va dedicar a la fabricació de cotxes de curses, ra fira de cotxes que es va fer a Barcelona, antecedent i va assolir grans èxits en les competicions esportives. del Saló Internacional de l’Automòbil que encara avui se Tanmateix, el 1917 Josep Maria Armangué va morir segueix celebrant, i que aleshores, més que no pas una en un accident, i el control de l’empresa va passar als mostra d’enginyers i industrials, era més aviat una reunió germans Moré, que van decidir orientar-la cap al sector de l’alta burgesia catalana per exhibir els seus automò- del taxi. Així, els David van ser els primers taxis moto- bils luxosos i elitistes. Tot i això, Elizalde es va presentar ritzats de la ciutat, inicialment cotxes de lloguer de luxe Hispano Urgelense, la Hispano Balagueriense i l’encara Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial la produc- a la fira per presentar diverses peces per a automòbil i amb xofer uniformat, als quals després van afegir dues avui existent Hispano Igualadina. ció es va enfocar a la indústria bèl·lica, sobretot a la amortidors Telesco, dels quals era representant, així com gammes més de cotxes amb tarifes més baixes, que es Ara bé, el sistema de treball pràcticament artesanal construcció de motors d’aviació; a França en va vendre un prototipus d’automòbil, l’anomenat Tipo 11. distingien per mostrar diferents franges de colors en el feia que l’empresa fos molt vulnerable davant de la con- fins a 50.000 exemplars. La història de la Hispano-Suiza L’any següent van començar a circular els vehicles de lateral. Com que aquest sistema suposava un desgavell i flictivitat obrera. Una vaga, l’any 1910, en el si de la perviurà fins al 1946, any en què va passar a mans de la marca, i va ser notícia el fet que un dels seus cotxes una guerra de preus amb els nous autobusos, tramvies Setmana Tràgica va provocar l’anul·lació de nombroses l’Empresa Nacional de Autocamiones, S.A., de l’Estat. completés el trajecte Barcelona-Madrid en només 13 ho- i el metro, l’Ajuntament va unificar tots els taxis sota comandes nacionals i estrangeres, i la pèrdua de més res. Però el que va donar més prestigi a Elizalde va ser una única tarifa, la intermèdia, marcada amb una franja d’un terç de la producció. Arran d’això, es va obrir una Elizalde el fet que el rei Alfons XIII comprés el model T20 i s’hi de color groc, que és com encara avui reconeixem els nova fàbrica a prop de París que aviat superaria la pro- Entre el 1914 i el 1951, va funcionar una altra empresa passegés per Madrid, amb una gran expectació. taxis de la ciutat. Aquell any David ja disposava d’una ducció de la primera factoria barcelonina —val a dir que catalana d’automòbils destacada, Elizalde, a mans de Elizalde també va destacar molt pels cotxes esportius, flota de 1.000 taxis que lluïen, com a símbol, una petita en aquesta decisió també hi havia l’estratègia comercial l’empresari Arturo Elizalde Rouvier i dels seus descen- que van guanyar moltes curses; de fet, la marca comp- figura del David de Miquel Àngel a la part davantera. d’estar en el centre del món de l’automòbil—. De nou el dents. La marca tenia la planta de producció al passeig tava amb un potent equip de competició. Després de la Guerra Civil, David va tornar a la produc- 1919, en el marc de la vaga de La Canadenca, les ten- de Sant Joan de Barcelona i, com la Hispano-Suiza, va Una de les principals innovacions de la marca va ser ció de cotxes per a ús privat. Va fabricar el primer cotxe sions laborals van aturar l’activitat de la Hispano-Suiza. destacar pels automòbils de luxe i esportius, fins que en el llançament del primer cotxe català equipat amb frens elèctric i es va especialitzar en microcotxes.

34 35 EIX / núm. 03 Dossier

La burgesia, atreta per la modernitat i per tot allò que ve- botigues d’accessoris, tallers, el mercat del cotxe usat, nia de l’estranger, havia introduït el món del cotxe a Cata- publicacions especialitzades, etc. El cotxe canviava la una lunya, i l’havia convertit en un signe de distinció i posició vida dels ciutadans i la percepció de les distàncies. I, social a l’abast de pocs. L’any 1902, a Barcelona només gràcies a ell, naixia el turisme: el 1907 apareixen a la hi havia entre 25 i 30 cotxes, tots a mans de persones Costa Brava els primers turistes motoritzats. de la noblesa o de la burgesia industrial. El 1920 ja en En paral·lel, la novetat de l’automòbil era un tras- revolució serien 4.000. Sovint, l’adquisició d’un cotxe d’alta gamma torn important per als ciutadans i despertava moltes era tot un esdeveniment que s’anunciava als diaris. Eren suspicàcies, sobretot perquè comportava nous perills. conduïts per cotxers uniformats, la majoria francesos, que Els cotxes de principis de segle xx eren complicats de despertaven no poques burles, perquè el poble els consi- conduir, tenien nombrosos comandaments i manetes social derava lacais al servei de l’estament privilegiat. que no sempre responien a les ordres dels conductors Ràpidament Catalunya s’anava omplint d’aficionats amb poca experiència —si és que no es disposava d’un als automòbils i començava a sorgir tot un teixit comer- xofer prou hàbil—, i el risc d’accidents era alt. El 14 de cial i industrial al seu voltant: els primers concessionaris, juny del 1907, La Vanguardia publicava l’article “La nue-

L’automòbil canviava la vida dels“ ciutadans i la percepció de les distàncies. Amb ell, naixia el turisme

N El cotxe, signe de glamur. La primera dècada dels anys xx, la casa Old England va comercialitzar uns barrets amb vel per evitar que les dames s’empassessin la pols de les carreteres, en aquell temps sense asfaltar, així com faldilles de cuir per protegir-se del fred i cadires de jonc per seure còmodament. Cartell del Garage Central de Barcelona, il·lustrat per Ramon Casas.

b En els viatges en òmnibus es feien constants aturades. S’invocava sant Cristòfol, que, segons un acudit publicat en una revista satírica, va ser elegit el patró dels conductors perquè passava els rius a peu “y lo mateix hem de fer nosaltres quan las empreném per la carretera real de Barcelona á França”. Biblioteca de Catalunya, fons Salvany.

36 37 EIX / núm. 03 Dossier

va plaga”, on es parla del cotxe com l’instrument que “mata con rapidez fulminante y deja un rastro de hedor insoportable. Diríase que obra como las fuerzas ciegas de la naturaleza. Un momento antes de aparecer el azo- El permís de conduir te, la calle presenta un aspecto normal [...]. De pronto costava“ dues pessetes i tiemblan el suelo y los edificios, crujen las maderas y antes de que nadie haya podido darse cuenta de lo exigia un certificat de bona que sucede, pasa al ras del suelo una masa enorme, trepidante, humeante, mal oliente. Cuando uno quiera conducta que expedien darse cuenta de lo ocurrido, ya no ve la apocalíptica els ajuntaments aparición. Un humo azulado y nauseabundo y una o dos personas hechas picadillo indican que acaba de pasar un automóvil”. Els primers senyals Arran d’aquesta situació, els governs es van començar a plantejar la regulació del trànsit. El RACC va col·locar els primers senyals de trànsit: “baixada ràpida”, “virada a la dreta”, “ondulació brusca” o “mal empedrat”. A inicia- tiva de Puig i Cadafalch, el 1902 també es va iniciar la pavimentació, amb llambordes o amb asfalt, dels carrers i carreteres de Barcelona. El 1911 l’Ajuntament de Bar- celona va regular per primer cop els límits de velocitat (amb un màxim de 15 km/h) dins la ciutat, i s’obligava els automòbils a disposar d’un clàxon prou potent per- què es pogués escoltar en un radi d’un quilòmetre. Si bé, inicialment, l’únic requisit legal que hi havia per conduir era la tinença d’una “tablilla municipal”, al cap dels anys van sorgir la documentació obligatòria de l’automòbil i el permís de conduir, que es podia obtenir a partir dels divuit anys, que inicialment costava dues pessetes i que exigia un certificat de bona conducta que expedien els ajuntaments. Les dones només el podien obtenir amb autorització marital. Aviat van aparèixer també els registres de vehicles mitjançant les matrícules, plaques amb l’escut munici- pal, que el 1907 va ser substituït pel distintiu provincial. La matrícula B-1 va ser per al Berliet del banquer Rupert Garriga-Nogués Miranda. El primer cotxe matriculat a Lleida va ser un dels de la primera sèrie de La Cuadra, avui desaparegut.

7 A Catalunya, les curses són tan antigues com el cotxe mateix. S’hi posaven en joc tots els components de l’automobilisme: el prestigi, la velocitat, l’aventura, la competitivitat i l’anhel de superació. Foto: Arxiu mNACTEC, fons Ricart.

38 39 EIX / núm. 03 Dossier

b La Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret, a Sils, reuneix més de 300 peces entre cotxes, motocicletes, motors, velocípedes i material d’aviació.

per les mancances: faltaran els carburants, els compo- 1959, el franquisme abandonava el model autàrquic i nents i els materials, i les restriccions elèctriques im- obria una etapa de creixement industrial. possibilitaran el funcionament de les fàbriques. La Ford En realitat, el sector automobilístic no va veure la acabarà tancant la filial barcelonina, els carrers tornaran liberalització del mercat, cosa que hauria permès l’en- a omplir-se de carros de cavalls i en general s’endarrerirà trada de firmes estrangeres. En comptes d’això, el go- tot el que en altres països avançava de manera impara- vern va optar per l’opció intermèdia de crear, el 1950, ble: la “democratització” de l’automòbil. la primera empresa nacional de turismes en sèrie, amb capital de la FIAT italiana i de diversos bancs espanyols. , un somni fallit Aquesta empresa nacional era SEAT, Societat Espa- En els anys de l’autarquia, el 1945, un home de nego- nyola d’Automòbils de Turisme, que va ser la veritable cis català, Eusebi Cortès, va fundar a Barcelona la firma protagonista de la socialització del cotxe. L’INI va decidir Eucort per a la fabricació de vehicles en sèrie. Amb un ubicar la fàbrica a Barcelona pel bagatge industrial de la capital inicial de sis milions de pessetes, va adquirir ciutat i pels avantatges que oferia: mà d’obra especialit- un antic taller de carrosseries amb les seves màquines i zada, importants indústries auxiliars, bones comunica- el seu personal; amb tot plegat, els enginyers de Cortès cions amb el port i la xarxa ferroviària, etc. van dissenyar quatre prototipus de cotxe basats en el D. A la factoria de la Zona Franca, Seat va iniciar la pro- K. W. alemany. Però l’Instituto Nacional de Industria (INI) ducció el 1953 del model 1.400, i poc després es va fabri- avenç sense frens del govern franquista no va donar suport al que hauria car el Seat 600, que es va convertir en el primer vehicle pogut ser una indústria automobilística nacional dedica- d’ús massiu. El cotxe, amb un preu de 60.000 pessetes da al cotxe utilitari, amb punt de partença en els indus- l’any 1958, entrava en la vida de les persones com un Si l’any 1920 hi havia matriculats a Barcelona 4.000 cot- L’any 1927 es van dictar a Barcelona unes ordenances trials “artesanals” locals. Probablement això es devia a símbol de modernitat i dels nous temps juntament amb xes, a finals d’aquella dècada ja hi havia més de 20.000 pioneres en el camp de la regulació del trànsit. Desta- l’interès dels directius de l’INI perquè ningú interferís en la possibilitat de comprar un pis, de tenir nevera elèctrica, automòbils, entre cotxes, motos i camions. Salvades les ca l’obligació dels vianants de caminar per la vorera i els seus plans d’introduir la marca italiana Fiat a Espanya rentadora i televisor. El 600 va permetre, així mateix, suspicàcies inicials, el cotxe passava a veure’s com un a creuar el carrer “en línia recta i amb precaució”. Era i de crear una firma pròpia, i, més tard, Seat. l’expansió del turisme de sol i platja per a tothom, amb mitjà de transport avantatjós i, ara ja sí, a l’abast de la necessari apuntar-ho, perquè els conflictes i les baralles l’impacte econòmic que això suposà, i també un canvi classe mitjana —tot i que encara no dels treballadors—. eren constants entre els ciutadans que abominaven el Un cotxe de pel·lícula important en la mentalitat de la societat. En poc temps, Això va ser gràcies a l’arribada al Poblenou de les firmes trànsit rodat. Tota aquesta regulació va sortir d’un de- L’Estat franquista va decidir portar les regnes de la in- el cotxe esdevindria un article de consum massiu.[ nord-americanes Ford (1923) i General Motors (1932). partament pioner en un ajuntament, el Departament dústria automobilística per mitjà de l’INI. I la direcció de Aquestes dues marques van introduir una nova ma- Municipal de Circulació, a mans de l’enginyer municipal l’INI va confiar a l’enginyer Guifré Ricart l’encàrrec de re- nera de fabricar automòbils que les feia més produc- Jaume Vachier, que va ser el primer tècnic que va tractar construir la indústria d’automoció, partint de la Hispa- tives, i de retruc els seus cotxes ja no es consideraven els problemes del trànsit de manera rigorosa. Gràcies a no-Suiza. A càrrec de l’Empresa Nacional de Autocamio- Per saber-ne més tant elements de prestigi, com uns primers utilitaris. ell, l’any 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional, nes, que tenia la factoria a la Sagrera barcelonina, Ricart Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret Ja no construïen els automòbils de manera personalit- Barcelona estrenava el primer semàfor, en l’encreua- s’havia d’entregar a la producció de vehicles de transport Autovia A2, km. 698 (sortida 697). Sils. zada, sinó que s’aconseguien unitats idèntiques i més ment de Balmes i Provença: funcionava amb un apa- pesat. Però l’audaç enginyer va voler anar més enllà i Tel. 972 853 036 · www.casc.cat econòmiques. Així, si els elitistes Hispano-Suiza costa- rell de rellotgeria al qual calia donar corda cada dia. La amb el seu equip va formar el Centre d’Estudis Tècnics Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ven 30.000 pessetes o l’enorme Elizalde Super Cumbre, premsa en va anar plena una bona temporada. d’Automoció (CETA), per dissenyar nous productes. Rambla d’Ègara, 270. Terrassa 60.000 pessetes, per a un cotxe Ford de gamma mitjana Començava a plantejar-se també la necessitat de mi- El CETA va desenvolupar vehicles que es denominaven Tel. 937 368 966 · www.mnactec.cat n’hi havia prou amb 12.000 pessetes. llorar les carreteres, d’asfaltar-les i senyalitzar-les; apa- amb la lletra Z per similitud fonètica amb les sigles del Museu de l’Automoció Roda Roda reixien les estacions de servei i els tallers de reparació, centre, seguida per números identificatius: 100 per als C. Santa Cecília, 22. Lleida · Tel. 973 212 635 Semàfors i guàrdia urbana les benzineres, i els hotels i restaurants a peu de carre- cotxes, 200 per als camions, 700 per als tractors, etc. www.museudelautomociodelleida.cat El 1923 la Ciutat Comtal estrenava un cos especial de tera. També sorgien els garatges per guardar els cotxes Va destacar el desenvolupament d’uns cotxes esportius la Guàrdia Urbana, format per 25 homes armats amb amb serveis de manteniment i neteja; el primer de Bar- mítics, els Pegaso Z-102 i Z-103. Arco de Izco, J.: Història de l’automobilisme porres, encarregat de vetllar pel trànsit. L’any següent celona va ser el garatge Subirana, al carrer Diputació. a Catalunya, Planeta, Barcelona, 1990. s’aprovaven regulacions que, entre altres coses, diferen- Ara bé, la Guerra Civil aturarà tot el procés: algunes el cotxe per a tothom Ciuró, J.: Historia del automóvil en España, ciaven els carruatges i els automòbils. Els cotxes millo- fàbriques seran col·lectivitzades; d’altres, bombardeja- A Espanya, la veritable socialització de l’automòbil, és CEAC, Barcelona, 1970. raven les prestacions i s’elevava la velocitat màxima a des, i moltes deixaran la producció de vehicles per entre- a dir, la possibilitat que estigués a l’abast de la classe Perarnau, J.: “L’aparició dels primers automòbils 25 km/h. Es fixaven multes de fins a 250 pessetes per -ex gar-se a la indústria de guerra. La postguerra i l’aïllament treballadora, no es produirà fins a la dècada de 1960. a la Catalunya Central (1890-1912)”, a Dovella, cés de velocitat o per no tenir la documentació en regla. de les primeres dècades del franquisme estaran marcats Amb la promulgació del primer Pla d’estabilització, el núm. 45, Manresa, juliol del 1993.

40 41 EIX / núm. 03 La descoberta

conseqüència de la crisi del carbó de finals del segle xix, provocat per l’alt cost d’aquest recurs, els industrials catalans van començar a buscar noves fonts energètiques per impul- A xx sar les fàbriques. A principis del segle , i gràcies a la solució dels problemes del transport a grans distàncies, els centres productors de la zona metropolitana de Bar- celona van començar a desplaçar-se cap a zones més llunyanes, idònies per a l’obtenció d’energia elèctrica a partir dels recursos abundosos de les reserves hidràuli- ques i dels salts d’aigua. Així, ara fa més de 100 anys, més concretament l’any 1911, es van fundar a Catalunya dues grans empreses: Riegos y Fuerzas del Ebro (més coneguda com La Cana- denca) i Energía Eléctrica de Cataluña (EEC). Totes dues, impulsades amb capital estranger, tenien l’objectiu de generar energia hidroelèctrica a gran escala, aprofitant els desnivells i els recursos hidràulics dels Pirineus.1 l’hospital de CartRó Emili Riu, l’impuls a la indústria pallaresa Tot i que l’empresa Energía Eléctrica de Cataluña era de capital estranger, el seu origen es deu a Emili Riu i Periquet, oriünd de Sort i diputat al Congrés pel Partit Liberal per a la circumscripció de Sort-Vielha. Riu va ser una insòlita construcció de plafons de cartRó un defensor acèrrim de la modernització de la circums- cripció, que es trobava en aquell moment immersa en ha sobreviscut més d’un segle a l’abandó una greu crisi econòmica i en una situació d’aïllament per les escasses vies de comunicació que tenia. i a les inclemències pirinenques. l’hospital En un dels seus viatges a la Vall Fosca, Riu va reco- N nèixer en aquest territori el gran potencial per gene- de la central de capdella, obra de l’empresa L’avui i l’ahir de l’hospital de cartró de la rar energia elèctrica a causa dels grans desnivells i les Central de Capdella. A baix, el centre en funcionament grans reserves hidràuliques de la vall. Ràpidament, va alemanya Christoph & Unmack, és Una icona (foto cedida pel Museu Hidroelèctric de Capdella). encomanar l’elaboració d’un projecte de viabilitat per a A dalt, a la dreta, disseny de Johann Gerhard Clemens la construcció d’una central hidroelèctrica amb un sis- mundial de l’arquitectura prefabricada Doecker per a una caserna prefabricada (1885). tema de canalització dels llacs i un gran salt d’aigua de més de 800 metres de desnivell. El resultat favorable d’aquest estudi atorgà a Emili Riu l’eina necessària per poder demanar finançament. Malauradament, cap ins- titució financera del país no va voler invertir-hi capital, ja que se’l va considerar un projecte massa arriscat per text Sígrid Remacha Acebrón l’època. Malgrat la negativa en l’àmbit nacional, Riu va

42 43 EIX / núm. 03 La descoberta b Publicitat de l’empresa. Fullet publicat l’any 1907 per Christoph & Unmack amb motiu dels 25 anys provar de trobar finançament a París, on la Compagnie de les casernes Doecker. Générale d’Electricité va donar l’empenta final al pro- jecte.2 Així, el 18 de novembre de 1911, es va crear a Barcelona la companyia Energía Eléctrica de Cataluña. 7 Personal mèdic i malalts gaudien tot un complex en temps rècord d’un interior prou funcional Immediatament, a finals del 1911, s’inicien les obres a i espaiós. Fotografia cedida pel la Central de Capdella, a la Vall Fosca. La construcció del Museu Hidroelèctric de Capdella. complex es va dur a terme en un temps rècord, 23 me- sos, gràcies a la mà d’obra de 4.000 treballadors vinguts d’arreu del territori nacional i de l’estranger. Aquesta rapidesa es va deure a la clara competèn- cia de l’empresa Energía Eléctrica de Cataluña amb La Canadenca, en la lluita per arribar a ser la primera a subministrar electricitat al territori català.3 I si va poder ser construïda tan ràpidament va ser gràcies, en gran part, a l’èxit de les mesures constructives que es van dur a terme. La construcció de la majoria dels edificis com l’escola, els habitatges dels treballadors i l’hotel, entre d’altres, es va fer majoritàriament mitjançant materials prefabricats que arribaven a la colònia a punt per ser col·locats, amb la qual cosa guanyaven un temps preuat. una descoberta insòlita Fa pocs anys s’ha trobat, en l’emplaçament, l’origen d’un edifici amb un alt valor patrimonial dins l’àmbit de l’ar- quitectura industrial mundial. Es tracta de l’hospital de cartró construït per Christoph & Unmack. Aquesta em- presa alemanya va ser la més important d’Europa en la construcció d’edificis prefabricats a principis del seglexx . Va dissenyar importants construccions repartides per Europa per les quals va rebre un gran reconeixement i premis internacionals. Els inicis de la producció arquitectònica d’aquesta em- presa s’emmarquen dins del concurs internacional de N l’Exposició Universal del 1885 a Anvers, Bèlgica. Es bus- guts, com Hans Poelzig i Konrad Wachsmann, que va Fullet publicitari de Christoph & cava un edifici transportable, de construcció fàcil i eco- dissenyar la casa d’estiueig d’Albert Einstein a Caputh, una construcció senzilla i molt resistent Unmack (1895) que mostra l’ús de casernes nòmic, que fos una solució per als temps de guerra, com Alemanya.5 A principis del segle xx, i gràcies als seus L’edifici de Christoph & Unmack va ser construït com prefabricades com a hospitals militars. casernes i hospitals militars, però també pels temps de models d’edificis prefabricats, es va convertir en l’em- a hospital els primers anys de les obres de la Central pau, amb la construcció d’escoles o habitatges. El premi presa més important d’Europa en aquest camp. Presti- de Capdella, i correspon al model Doecker-normal-bar- el va guanyar Johann Gerhard Clemens Doecker, capità giosos arquitectes alemanys com Walter Gropius i Hans racken,9 un model econòmic, de col·locació fàcil i dura- de l’exèrcit danès,4 pel disseny d’una caserna. La patent Scharoun, a més dels ja esmentats, es van inspirar en bilitat alta. L’edifici és de construcció senzilla i simple. d’aquest edifici, anomenatDoecker-barracke , va ser ad- aquest sistema de prefabricació de Christoph & Unmack. Consta d’un entramat de fusta de 5 cm, on fan de paret quirida per l’empresa Christoph & Unmack, amb seu a Val a dir que, a part del seu reconeixement dins del uns panells prefabricats de cartró d’1 m x 2 cm de gruix, Copenhaguen, que buscava ser referència dins del camp camp de l’arquitectura prefabricada, l’empresa Christoph resistents a la intempèrie gràcies a un tractament espe- Per guanyar la competició de l’arquitectura prefabricada. Aquestes construccions & Unmack també tenia un gran prestigi en altres camps cífic amb pintures i vernissos. La teulada està feta amb “ es van convertir en les primeres que es feien comple- industrials, com ara en la fabricació de diversos tipus de els mateixos materials, fusta i cartró, coberta amb teu- per apropiar-se dels recursos tament en una fàbrica, amb un procés de muntatge i motors i vagons de tren.6 les de fibrociment. Al llarg de la teulada es distribueixen hídrics dels Pirineus, calia embalatge que permetia ser transportat per procedir a En esclatar la Segona Guerra Mundial, l’empresa es unes claraboies per tal de proporcionar lluminositat i la seva ràpida instal·lació allà on calgués. va alinear amb el nazisme, i es va implicar directament generar la ventilació de l’interior. construir la hidroelèctrica Dos anys més tard, l’empresa es va traslladar i es va en la producció quasi exclusiva d’hospitals de campanya L’hospital consta de dues ales diferenciades entre instal·lar a Niesky, Alemanya, on va establir la principal per a l’exèrcit alemany,7 així com malauradament tam- si. Una estava destinada a l’atenció i cura de malalts, en el menor temps possible. seu de producció de tot tipus de Doecker-barracken. bé en la construcció de barraques destinades a camps mentre que l’altra estava pensada per a petites inter- La construcció prefabricada Posteriorment, van començar a fabricar cases prefa- d’extermini. Amb la derrota d’Alemanya, la producció vencions i cirurgia en general. Ambdues ales queden bricades de fusta, treballant amb arquitectes recone- de Christoph & Unmack va veure la seva fi.8 separades per la cuina i els serveis. era la solució

44 45 EIX / núm. 03 La descoberta

N 7 Notes 1 Gangolells, B.: “Les empreses elèctriques i l’oferta d’energia: Estat actual de l’ala de cirurgia de l’hospital el cicle de la hidroelectricitat 1911-1935”. Barcelona Quaderns de la Central de Capdella. Foto: M. Remacha. Encara no s’ha trobat documentació històrica fia- amb un entramat de fusta i plafons de cartró, ha pogut d’Història, núm. 19, 2013. ble sobre l’any de la construcció de l’edifici, però es resistir les adversitats climatològiques pròpies d’un cli- 2 IDAPA, Generalitat de Catalunya. Departament de Política comencen a tenir certes evidències que indiquen que ma d’alta muntanya, afegides a l’abandó i al deteriora- Territorial i Obres Públiques, Ajuntament de Sort, Ajuntament de Torre de Capdella: El Diputat Riu, un pallarès visionari. Garisneu l’any 1913, l’hospital ja devia estar construït i operatiu, ment propi del pas dels anys. edicions, 2009. i cobria les necessitats mèdiques que podien sorgir en Els estudis que s’estan fent entorn de l’edifici indiquen 3 Boneta i Carrera, M.: La Vall Fosca: Els llacs de la llum. les obres de construcció o en la vida quotidiana de la que es tracta d’un cas singular, avui únic a Europa, que Ajuntament de la Torre de Capdella. Garisneu edicions, 2011. colònia. La data concreta d’inauguració és encara una té importància històrica no només pel que va significar 4 Fares K.: L’industrialisation du logement en France (1885-1970): De la construction légère et démontable à la construction lourde recerca oberta. en la construcció de la Central de Capdella, sinó també et architecturale. Architecture, aménagement de l’espace. per la història associada a l’empresa constructora. Conservatoire national des arts et métiers – CNAM, 2012. L’hospital de cartró, avui Es compta ja amb documents d’experts de prestigi 5 Wenzel, K.: Katalog zur Ausstellung. “Holzbauten der Moderne – Des del tancament definitiu, al voltant del 1940, l’edifici reconegut sobre el tema, on es constata que es tracta Die Entwicklung des industriellen Holzhausbau”. Museum Niesky Sorprèn com un edifici - Forum Konrad-Wachsmannhaus. Niesky, 2008. va caure en desús, i ha estat utilitzat fins avui com a de l’únic edifici de la companyia fet amb plafons de 6 Industriebibliothek: “Christoph & Unmack”. Magazine construït tan sols amb“ un magatzem de mals endreços pels veïns. Aquest mal ús cartró prefabricats que encara es conserva, per la qual Industriebibliothek, 1928. ha derivat en alguna modificació arquitectònica, però cosa ha esdevingut una icona de l’arquitectura industrial 7 Doßmann, A.; Wenzel, J.; Wenzel, K.: Architektur auf Zeit, entramat de fusta i cartró ha també molt possiblement ha estat la causa que s’hagi prefabricada. [ Barracken, Pavillons, Container. MetroZones, Berlín, 2006. 8 conservat dempeus durant més d’un segle. La paradoxa Wenzel, K.: Industriearchitektur als facette sächsischer pogut resistir les adversitats de Industriekultur: Industriedenkmale im Ortsbild. Landesstelle für és que, malgrat que el model de l’edifici de Christoph & Sígrid Remacha Acebrón és arquitecta tècnica. Museumswesen Freistaat Sachsen, 2012. 9 Unmack va gaudir d’esplendor i reconeixement en un MA en Rehabilitació, Restauració i Gestió Integral del Christoph & Unmack: “Transportables Baracken-Lazareth” l’alta muntanya, afegides a (prospecte). Christoph & Unmack. Alemanya, 1895. passat, actualment es troba en estat de ruïna i aban- Patrimoni Construït i de les Construccions Existents. l’abandó i al pas dels anys dó. Sorprèn com un edifici prefabricat, construït tan sols

46 47 EIX / núm. 03 Visita guiada

isona passola, DIRECTORA, PRODUCTORA i GUIONISTA DE CINEMA, TORNA A LA FÀBRICA FAMILIAR, AVUI MUSEU DE LA TORNERIA de torelló

Jugant amb rodets de fil, un dia, bufant pel forat d’un d’ells va sortir volant una menudíssima caputxeta vermella. La Isona i els seus companys de joc gairebé ni van poder veure on va anar a parar la figureta, però sí que sabien d’on venia. Com les baldufes i els cavalls, torres, alfils i peons d’escacs, la caputxeta havia sortit de la “ torneria dels Vidal, allà on la fusta prenia cos. Era la fàbrica de la família materna de la productora de orelló feia olor de fusta, cinema Isona Passola Vidal. Passola retorna a l’abans-d’ahir, quan la llenya alimentava la caldera, una olor que jo associo a l’avi supervisava un centenar de treballadors i la mare duia els T comptes del negoci familiar. caliu, calidesa i afecte”

text Carme Escales fotos Enrique Marco

48 49 EIX / núm. 03 Visita guiada

ELS SEUS RACONS PREFERITS ELS ESPAIS DE LA FÀBRICA QUE FAN QUE LA cineasta ISONA PASSOLA ES RETROBI amb LA SEVA INFÀNCIA: 1 L’EXTERIOR DE LA FÀBRICA, “AQUELL LATERAL ON VAIG APRENDRE A ANAR AMB BICICLETA ÉS EL QUE MÉS RECORDO. I AL COSTAT de la torneria HI HAVIA LA CASA DE LA MEVA MARE, QUE ELS AIGUATS del 1940 VAN MALMETRE”. 2 ELS coves. “M’AGRADEN MOLT, M’ENCANTEN”. SÓN LES CISTELLES DE VÍMET QUE RECOLLIEN LES PECES QUE S’ANAVEN ACABANT. 3 LA CALDERA. MÉS QUE PREFERIR-La, “EM La seva mare, Rosa Vidal, va ser l’única FEIA MOLTA POR”, DIU, PERQUÈ LI SONAva “ QUE ALGUNA VEGADA HI HAVIA CAIGUT treballadora de la fàbrica. Portava els comptes. ALGÚ. PERÒ QUAN HO EXPLICAVA, ELS Una dona treballant al costat de 108 homes GRANS LI DEIEN: “NO DIGUIS BESTIESES, TU SEMPRE FENT-TE PEL·LÍCULES!”. 4 EL CARRO. “recordo el carro que feien anar amunt i avall, carregant sacs amb peces d’escacs o pals de criquet com els que fèiem servir per jugar”.

ixa’t en l’arquitectura exterior, en el teulat amb i personalitat. I molt intel·ligent”, explica la directora, fusta, una olor de fusta que jo associo a caliu, calidesa i forma de casa. M’agrada molt”. Així, fixant-s’hi guionista i productora de cinema. I encara afegeix: “Te- afecte”, afegeix la directora de L’endemà. Mentre ella i fent que ens hi fixem, la Isona Passola Vidal nia molt de talent, per portar la comptabilitat i tot el i els seus germans jugaven al criquet, o a fer rodar bal- F no deixa escapar un sol detall. Amb els ulls ben que hagués volgut. Però, en haver tingut set fills, fins dufes, l’estufa de casa cremava a tot drap. “Totes les oberts i curiosos, entra a l’antiga fàbrica dels Vidal, la als 50 anys no va poder exercir, i ho va fer obrint la seva peces que a la fàbrica sortien defectuoses, les dúiem torneria que van portar, fins que va tancar l’any 1964, empresa de correcció i traducció”. a casa, per escalfar-nos”, explica. Enmig de munts de el seu besavi matern, Francesc Vidal, l’avi Joan Vidal i llenya, de boix, d’avellaner, de bedoll o de freixe, ella l’oncle, Ramon Vidal. EL REBOST I LA BRASA s’organitzava el seu circuit per rodar en bicicleta. “A L’empresa familiar arrencava, però, l’any 1854. Havia La Isona va néixer a Barcelona, al carrer del Duc, al bell l’exterior de la fàbrica, en un lateral on hi havia la fusta nascut per fabricar tots els estris de fusta que empraven mig del barri Gòtic. Era la segona de set germans, tres amuntegada, els meus germans i jo vam aprendre a les fàbriques tèxtils de les contrades veïnes. Eren moltes. noies i quatre nois. “Em sento profundament barceloni- anar amb bicicleta”, explica amb nostàlgia. Quan Passola torna Però, de torners com els Vidal, no n’eren tants. “Tothom na, sóc del barri on s’origina Barcelona, on hi ha l’ànima De fusta, no en faltava. Els avis d’Isona Passola tenien “ pensa en el fil i en la roba, en les filatures i l’estampació, de la ciutat”, expressa Passola. “Però a Torelló hi pujà- boscos. “Els boscos eren el rebost de casa”, diu. La fusta a la fàbrica familiar, però tot allò necessitava les eines que feia la indústria de vem molt”, precisa. “Des d’abans de Nadal fins per allà cremava a les estufes de tot Torelló, quan la nit del 17 la torneria: bitlles de teler, tubs de les contínues, rodets Reis, hi érem. També per Setmana Santa, per la festa al 18 d’octubre de 1940 l’aigua va apagar tots els focs. avui visitable com a Museu d’ordidor, tubs o canons de metxera... Sense ells, les in- major, i als estius. I tots són bons records els que guardo Va ploure massa per poder-ho comptar. A les nou del dústries del tèxtil no podien funcionar”, apunta la Isona. de Torelló”. Si tanca els ulls, i es concentra en les olors vespre, la gent se’n van anar a dormir perquè semblava de la Torneria, afloren al seu La seva mare, Rosa Vidal, va ser l’única treballadora i la temperatura dels hiverns allà, encara avui pot re- que la tempesta s’havia cansat, que el riu ja no pujaria a la fàbrica. La resta eren tot homes. En el seu moment viure sensacions de la infància. “A Barcelona passàvem més. Però, de matinada, molts van haver de sortir de record aventures, malifetes, més fructífer, 108 treballadors, entre aprenents i em- un fred horrorós; a Torelló feia més fred, però sempre casa sorpresos per l’aigua, que, ja feta un gran riu, ne- i l’exigència espartana que pleats, hi feien feina. Una dona treballant amb 108 ho- hi havia l’escalfor de la fusta i la imatge que jo tinc és gava el poble i arrossegava amb ell tot el que trobava. mes. “La meva mare és una dona amb molt caràcter molt acollidora”, destaca. “Torelló feia tan bona olor de A la vora de la fàbrica, “des de casa dels avis, van veure la seva mare els inculcà

50 51 EIX / núm. 03 Visita guiada

Passola és ben conscient“ que trepitjant el terra de la fàbrica familiar posa els peus en un bocí de la història d’aquest país, “de la història de la seva industrialització, que és la que va aixecar Catalunya

la masovera que era al pati, i des del balcó li van tirar un que hi podia haver, i per les figures de pessebre de que, enllaçant com en una trena l’amor per Catalunya llençol per poder-la salvar, però un tronc arrossegat per mida natural. Les guardaven allà”, recorda. i per la seva estimada, han deixat testimoni del clam Bitlles de teler, tubs de les l’aigua li va colpejar el cap i, en caure a terra, l’aigua se llibertari del país català. “Estimadíssima Amèlia, [...] “ contínues, rodets d’ordidor, la va endur”, rememora. Avui, en entrar al Museu de la malifetes a la torneria Són ànsies de llibertat, de justícia, les que en aquests Torneria, una foto gegant de Torelló mostra el després Quan ara Isona Passola Vidal torna a caminar per l’inte- moments històrics repercuteixen per tota l’amplitud de canons de metxera... Sense de l’aiguat. “Imagina’t, s’acabava la guerra, amb tota rior de la torneria familiar, des del 2013 visitable com la terra catalana, és el ‘ser o no ser’ de Shakespeare, la misèria i morts que va deixar, ve la riuada i deixà 62 a Museu de la Torneria de Torelló, afloren al seu record Hamlet. O demà s’ensorrarà tot un règim, o Catalunya ells, les indústries del tèxtil morts i el poble arrasat. Fins i tot el molí de la Malianta totes aquelles aventures, malifetes, i l’exigència espar- haurà de seguir encara anys i anys engrillonada a les l’aigua se’l va emportar”. tana que la seva mare els inculcà. “Em fa molta il·lusió rodes del carro espanyol”, escrivia des de Torelló el tiet no podien funcionar Aleshores, els amos de la torneria, la seva família, tornar aquí. Hi estic descobrint moltes coses. D’altres, al avi de la productora de cine el 17 de juliol de 1917, es traslladaren a viure a l’edifici del Casino, al costat del poble, ja no hi són. L’any 78 o 79, quan feia classes a vigília de l’Assemblea Parlamentària. cine-teatre Cirvianum, que havia fet construir el besavi la Universitat de Vic, vaig entrar un dia a Torelló i vaig Passola és ben conscient que trepitjant el terra de la per al poble. “Des del lavabo del Casino, que va ser la veure com intentaven arrencar els balcons de la que fàbrica familiar posa els peus en un bocí de la història casa on ens allotjaríem en endavant, es veia un tros de havia estat la casa de la meva àvia. S’enduien les tor- d’aquest país, “de la història de la seva industrialització, Museu de la Torneria la pantalla de cine”, comenta la Isona. ratxes blaves i blanques que feien tan bonics els seus que és la que va aixecar Catalunya, i el que li ha donat C. de la Pau, 12-14. 08570 Torelló El seu besavi havia construït el Casino al lloc més balcons. Havia vist passar els encaputxats tants cops des el seu caràcter modern i l’ha situada a Europa, gràcies Tel. 938 596 476 · [email protected] cèntric de Torelló. I, en les seves estades, Passola s’en- d’allà...”, explica des de la nostàlgia i la incomprensió al tèxtil, sobretot”. També que allò que ho feia possible www.museudelatorneria.cat tretenia mirant la plaça del poble a través dels vidres per la desfeta de la façana que li era tan familiar. Sí que en gran part, la torneria, el torn, el modelat de la fusta, De dilluns a divendres, de 9 a 13 h. de colors; així, segons per quin d’ells la mirés, la plaça roman encara la farmàcia modernista dels seus cosins és un dels primers invents de la humanitat. [ Dilluns i dimecres, de 15 a 19 h. canviava de color. Quan no estava fent això, o bé feia Vergés, “una meravella”, diu. El farmacèutic, un oncle Caps de setmana amb reserva prèvia o visites programades. entremaliadures o era castigada. “Em castigaven a les avi —sogre de la seva tia— que va ser alcalde, Francesc Carme Escales és periodista. Entrada general: 5 €; visita guiada en grup: 60 €. golfes i jo allà tenia molta por. Sentia horror per les rates Xavier Vergés, és l’autor de les cartes independentistes

52 53 EIX / núm. 03

atrimoni industrial català 567 567 567 567 567 567 567 567 567 567 567 567 567P 567 567 567 567 567 567 567 567 567 567 567

adjudicatària fou la Sociedad de Construcciones Metáli- b r cas Chávarri, Petrement y Cª de Bilbao, que es va com- A l’esplanada del moll de Costa, davant del prometre a executar les obres dels dos tinglados en un ELS Tinglados tinglado 1, desenes de bocois de vi esperen ser carregats termini de quatre mesos per la quantitat de 125.367 l’any 1920. Foto: Chinchilla. A l’esquerra, el tinglado 2 pessetes, tot i que aquest preu inicial s’incrementà per en l’actualitat. Foto: Manel Caro. unes reformes que s’allargaren fins a l’octubre del 1913. DEL MOLL DE COSTA En la memòria del projecte presentat per Petrement, argumentà al seu favor haver construït els dipòsits co- mercials dels ports de Vigo, Almeria i Cartagena. Quant a l’obra de Tarragona, especificà que “hemos elegido el sistema de armaduras de hierro del tipo inglés apoya- das sobre columnas de acero dulce las cuales al propio tiempo dejan el encaje necesario a la fábrica de ladrillo”. una obra de durada faraònica Sembla que la construcció dels dos tinglados va enso- pegar amb un seguit d’entrebancs, cosa que justifica la durada faraònica de les obres; la primera pròrroga al contractista se li concedí l’agost del 1911 “por la escasez habida de obreros especiales”, la segona el desembre del mateix any per la crisi siderúrgica ocasionada per les vagues a les zones productores de carbó; la tercera, el juny del 1913, se sol·licità perquè el trànsit del moll “había impedido la construcción simultánea de los tin- glados y la huelga general ferroviaria y las de obreros en la región retrasaron el primero de dichos tinglados”; l’última pròrroga s’atorgà per Reial ordre el 28 d’agost de 1913, a causa de la fallida de l’empresa Montajes Metálicos. L’acta de recepció de l’obra data del 28 de El Port de Tarragona maig de 1915 i la liquidació del 29 de juliol de 1916. Una de les curiositats que envolten aquestes cons- conserva uns insòlits truccions és que entre els anys 1922 i 1924 es van tras- lladar els edificis més antics, el 2 i el 3, per alinear-los magatzems centenaris l moll de Costa del port de Tarragona va ser todavía bajo los cobertizos, con los gastos y molestias amb l’1 i el 4, i d’aquesta manera donar cabuda a les construït entre els anys 1885 i 1888 seguint el consiguientes, las lonas impermeables con que antes vies de les grues elèctriques. Es desmuntaren pedra a que s’han posat al projecte de l’enginyer Saturnino Bellido. Va ser cubría las mercancías...”. Sembla que la vigilància de pedra i es col·locaren en el nou emplaçament. E el primer moll que es construí al port de Tarra- les mercaderies, com ara blat, bacallà i sacs d’ametlla i Amb els anys, la construcció de noves superfícies i servei de la ciutadania gona; fins aleshores, els vaixells s’havien vist obligats a avellana, no resultava gaire efectiva, per la qual cosa es l’expansió de la infraestructura portuària, el moll de Cos- atracar de punta al dic de Llevant. decidí dur a terme el tancament dels coberts. El projecte ta restà obsolet per al trànsit comercial, per la qual cosa El 1893 l’enginyer Ramon Gironza Figueras redactà el el va redactar l’enginyer Fausto Elio Vidarte el 1898, amb es decidí aprofitar aquella vasta zona per a l’apropament projecte d’urbanització del moll de Costa, en el qual pre- un pressupost total de 44.815,68 pessetes. a la ciutat. Així, a partir del 1986, s’hi han fet tota mena text Coia Escoda Múrria veia la construcció de quatre tinglados, dos de coberts Els altres dos tinglados no es van construir fins al d’actes: exposicions, cantades d’havaneres, mítings po- fotos Arxiu del Port de Tarragona i dos de descoberts. Els primers tinglados construïts, el 1905, de la mà de l’enginyer Manuel Maese Peña. Jus- lítics, concerts, carnaval, curses i maratons, etc. 2 i el 3, no eren sinó una superfície amb columnes de tificà l’obra dient que en els últims temps els dos que hi El de Tarragona és dels pocs ports estatals que ha sa- ferro colat o forjat i recoberts per una teulada. Tenien la havia “han estado casi siempre llenos de mercancías a but conservar aquestes construccions tan singulars que funció de protegir les mercaderies dels agents atmos- causa de la considerable cantidad de trigo importada”. formen part del patrimoni portuari i arquitectònic. [ fèrics, facilitar-ne la custòdia i evitar que destorbessin Proposà construir-hi set portes en lloc de les quatre que el trànsit de vehicles i persones. tenien els antics. La coberta havia de suportar qualsevol Coia Escoda Múrria Un cop acabats de construir, però, es va veure la in- fenomen meteorològic, fins i tot es contemplava la neu: és directora de l’Arxiu del Port de Tarragona. suficiència de l’obra: “Se ha visto que los dos primeros y “es aquí un fenómeno extraordinario; pero además, no casi principales objetos solo se consiguen de una mane- puede coincidir con tan fuerte viento...”. ra muy imperfecta e incompleta no satisfaciendo las as- El projecte es va aprovar el 20 de febrer de 1908 i 567 567 567piraciones 567 del Comercio, que se verá forzado 567 a emplear 567les obres se subhastaren 567 el 3 de novembre. L’empresa 567 567 567 567 567 54 55 EIX / núm. 03 L’enginy

ls fruits de l’agricultura sempre han tingut di- versos problemes que la humanitat ha intentat evitar, controlar i eradicar. No tan sols es tracta El canó E d’insectes o fongs, sinó que tot sovint la clima- tologia afecta greument les collites i, en el cas de la viti- cultura, el raïm, que sovint es fa malbé amb les gelades, les pedregades i els vents. Per tal de preveure les afec- tacions de la climatologia, es van inventar tota una sèrie granífug, d’aparells per controlar i conèixer el temps, com el ter- mòmetre, l’higròmetre, el pluviòmetre, l’anemòmetre i el nefoscopi, entre d’altres. Un dels majors problemes d’afectació de la vinya són un giny les pedregades, sobretot durant els mesos d’estiu, que és quan el fruit, el raïm, està crescut i a punt de ser madur. La pedra pot arribar a provocar greus problemes a tot el cep, des de les vergues fins als pàmpols i el d’artilleria raïm. Per tal d’evitar la caiguda de la pedra es van idear diversos ginys d’artilleria agrícola, com el parallamps, els tubs llançacoets, les bombes hidròfugues, els coets agrícola expulsats amb llançamines i el canó granífug. L’invent del canó granífug Aquest invent, ideat per lluitar contra les pedregades, té forma de canó i se’n van idear diversos models. Els més coneguts van ser el Trombolon, el Maggiora i el Per tal de protegir Perras. El primer estava format per un canó, el suport i el detonador, que podia funcionar amb pólvora i gas. les collites de les El canó Maggiora, de quatre metres d’alçada, s’acompa- nyava d’una cambra d’explosió en forma de caseta de pedregades, al segle xix fusta amb un aparell d’acetilè que servia per encendre el canó i que provocava un xiulet al llarg de 20 segons. es crea un giny insòlit: El canó Perras estava format pel canó, un con i el peu, on es col·locava un cartutx sobre el pany i s’encenia el canó granífug. per mitjà d’una palanca que s’accionava amb la mà o amb una corda. El seu ús va arrelar El canó granífug i les pedregades va ser motiu d’un congrés que es va celebrar a Pàdua (Itàlia) el novembre a l’Alt Penedès per del 1900. L’enòleg francès Pierre Andrieu va escriure que disparar contra la pedra era un èxit sempre que l’ope- preservar els ceps ració es fes amb previsió i de manera continuada fins al final de la tempesta. Prova d’això eren les 1.600 es- tacions de tir de canons granífugs que hi havia a les text Daniel Sancho París regions del Piemont, la Llombardia i el Vèneto, al nord d’Itàlia, l’any 1901. Segons un article escrit pel marquès de Camps l’agost del 1900 i publicat a Vilafranca del Penedès, les detonacions a Itàlia arribaven als 2.500 metres d’altura i un únic canó abastava fins a 25 hectàrees. Al text, comentava que en països com Àustria i Itàlia s’havien creat estacions granífugues d’un abast impor- tant. Per exemple, Ístria, aleshores a l'Imperi Austríac —actualment Croàcia—, comptava amb 271 estacions granífugues; el Piemont, 440; la Llombardia, 515, i el Vèneto, 565. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès 56 57 EIX / núm. 03 L’enginy

Els inicis del canó granífug b a l’Alt Penedès Canó granífug instal·lat Les primeres referències escrites de les experiències del en una vinya. Foto: Centre canó granífug a l’Alt Penedès van ser a la revista quinze- de Documentació de Vinseum nal El Labriego, editada pel Centre Agrícola del Penedès, (fons INCAVI). el 15 d’agost de 1900. L’aparició d’aquest article tenia intencionalitat. El 4 d’agost, l’alcalde de Vilafranca, Al- bert Moliner, havia convocat una reunió amb els socis del Centre Agrícola i de la Cambra Agrícola i els alcaldes de l’Alt Penedès per tal de parlar dels canons granífugs. Per aquelles dates, el president del Centre Agrícola ha- via rebut una carta del francès M. F. Hondeille, professor Alfons Bori, constructor de Meteorologia de l’Escola Nacional d’Agricultura de Montpeller, que va ser publicada a El Labriego, entorn de canons granífugs dels seus estudis sobre les calamarses i els canons gra- Alfons Bori i Vilar, propietari agrícola nífugs i la seva experiència a Itàlia. Hondeille explica- de Lavit del Penedès, actualment Torrelavit, va que els canons emprats a Itàlia eren fets a mà, i va crear un nou canó granífug que patentà desestimava els fets de fosa perquè podien explotar el 1901. Era un canó de doble efecte, fàcilment i provocar accidents. També va ressaltar que que feia dues explosions. Aquest les experiències havien estat positives perquè havien canó va ser exposat al congrés celebrat evitat la caiguda de pedra i, fins i tot, provocat nevades a Lió a finals del mateix any, conjuntament a Brescia i a Breganze. amb altres canons fabricats arreu El 25 d’agost de 1900, es va fer a la rambla de Nos- d’Europa. Al maig del 1902 el canó Bori tra Senyora de Vilafranca del Penedès, possiblement va ser exposat a l’Exposició Internacional davant de la seu del Centre Agrícola, una demostració d’Avicultura, als jardins del Buen Retiro de d’un canó granífug que havia comprat el viticultor Jaume Madrid, i un any més tard, a l’exposició de Sabaté Herms, propietari de l’empresa Centre Vitícola canons i coets granífugs de València. del Penedès, al viticultor aragonès i constructor de ca- fotografies cortesia de Teresa Bori Mestres, nons granífugs José Cameo, que tenia una patent per en barraques de pagès, amb un abast de 2.777 hectà- besnéta del matrimoni Bori-Parellada. fabricar-los a Espanya. A la premsa es va assenyalar que rees plantades de vinya als termes municipals del Pla 7 Vilafranca va ser la primera població catalana a provar del Penedès i de Puigdàlber, i algunes parts dels ter- Publicitat del un canó granífug. mes municipals de Font-rubí, Terrassola, Lavit i Subirats. canó Bori de El pressupost de la instal·lació va fregar les 11.000 i les doble explosió, el L’estació granífuga del Pla del Penedès 12.500 pessetes. canó patentat per un Diversos propietaris agrícoles amb terres al municipi Les característiques tècniques dels canons adquirits propietari agrícola del Pla del Penedès es van reunir el maig del 1901 eren l’expulsió d’aire calent després de la detonació de penedesenc. per tal d’estudiar la possibilitat d’instal·lar canons la pólvora que arribava, suposadament, als 2.500-3.000 granífugs a les seves propietats, car la darrera pe - metres d’alçada, tot emetent un xiulet que trencava la dregada els havia fet malbé bona part de les vinyes. tensió elèctrica de l’atmosfera. Amb cada canó hi havia A principis de juny, el diputat provincial Marc Mir Cape- dos artillers encarregats de fer anar els canons que ha- lla, que era també propietari agrícola de Sant Sadurní vien estat ensenyats per José Cameo. d’Anoia, va impartir una conferència sobre els canons El 2 de setembre de 1901, el ministre d’Agricultura granífugs. A continuació de la seva exposició, Jaume Miguel Villanueva, acompanyat pel governador civil de Sabaté Herms va presentar als assistents José Cameo, Barcelona i altres autoritats, van visitar l’estació gra- que va fer algunes demostracions de l’ús del canó. Va nífuga del Pla del Penedès. El ministre va observar el Per saber-ne més anar tan bé que en compraren deu en un primer mo- funcionament dels canons de la casa Cameo, així com • Andrieu, P.: La viticulture, ses procédés et son matériel. ment. D’aquesta manera es va crear a Espanya la pri- uns de la casa Mas de Barcelona. L’alcalde del Pla va Masson et Cie, éditeurs, París, 1901. mera xarxa de canons granífugs, a imatge de les que rebre la concessió de la medalla de la comanda d’Isabel • Brunet, R.: Material Vitícola. hi havia en d’altres països europeus. El preu unitari del la Catòlica, i Isidor Aguiló, enginyer agrònom, i Caietà Casa Editorial P. Salvat, Barcelona, 1920. canó era de 200 pessetes, i la compra va ser sufragada Fontrodona, president del Centre Agrícola, van ser de- • García Borona, F.: Pararrayos y paragranizos: artillería pels mateixos propietaris, amb l’ajut de 1.800 pessetes signats delegats pel Ministeri d’Agricultura a un congrés agrícola. Imprenta de Joaquín López, Madrid, 1900. del Ministeri d’Agricultura. a Lió sobre hibridació de la vinya i la calamarsa. [ • Sancho París, D.: “El canó granífug a l’Alt Penedès a L’estació granífuga del Pla del Penedès va tenir fi- principis del segle xx” a Del Penedès, núm. 31, Institut nalment 35 canons, 19 dels quals estaven instal·lats Daniel Sancho París és historiador. d’Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès, 2015. en masies, 12 en casetes construïdes expressament i 4

58 59 EIX / núm. 03 La col·lecció

col·lecció Marc Martí passió per la publicitat l’empresari d’arts gràfiques conserva prop d’un milió de cartells i nombrosos objectes publicitaris

text Montse Armengol fotos Irene Carabia

ora una vintena de motoristes recorren Barce- que una immensa col·lecció d’elements publicitaris for- lona cada dia amb un calaix al darrere ple de men un veritable museu amagat al Poblenou barceloní. pòsters i l’anagrama MM, blanc, roig i negre, Efectivament, en una de les seves seus, Marc Martí V ben visible. Però si la flota de l’empresa de guarda amb zel els objectes que ha anat recollint al cartelleria de Marc Martí forma part del paisatge urbà llarg de pràcticament tota la seva vida, ja que el col·lec- gairebé tant com la publicitat que distribueix —Marc cionisme és una afició que li ve de família i que conrea Martí és el principal responsable de la gran quantitat de des de la infància, quan acompanyava el seu pare a cartells, banderoles, pancartes, etc., que folren la ciu- comprar monedes i segells a la plaça Reial o al mercat tat—, el seu amo, en contrapartida, porta amb discreció dominical de Sant Antoni. El que té al Poblenou amb un una altra faceta, la del col·leccionisme. Poca gent sap ordre i una cura extraordinaris és una col·lecció privada, b N r Els cartells, un pont entre la comunicació i l’obra d’art, són les peces fonamentals de la col·lecció de Marc Martí. A banda de guardar exemplars de r tots els que l’empresa distribueix, també n’adquireix d’antics, dels quals destaquen El col·leccionisme és, ja des de la infantesa, els modernistes, signats per artistes com Ramon Casas o Santiago Rusiñol. la gran afició de l’empresari Marc Martí.

60 61 EIX / núm. 03 La col·lecció

però l’obre i l’explica gustosament a totes les persones propaganda franquista i, en paral·lel, els pamflets de la que hi estiguin interessades. Especialment els estu- lluita clandestina. Són documents d’època que aquí es diants de disseny gràfic hi troben una mina per a l’estudi conserven en perfectes condicions, que mostren una i la inspiració. evolució de les arts gràfiques al nostre país i que cedei- xen a tots els investigadors que hi mostrin interès, així icones del disseny gràfic com a publicacions, i han estat exposats arreu del món. Com no pot ser d’una altra manera, atès que són l’objec- El local exhibeix també rètols comercials de totes les te fonamental de l’empresa, més d’un milió de cartells èpoques, alguns d’immensos —com el de Calisay, que, —bàsicament litografies—, acuradament conservats per les seves dimensions colossals, l’han hagut d’ins- i classificats, formen la base de la col·lecció. Els més tal·lar a la façana, o el de Vinçon, recentment recupe- antics són del segle xviii, però la joia de Marc Martí és rat—, i infinitat d’objectes de tota mena que restauren el cartell d’Anís del Mono fet per Ramon Casas el 1889, i preserven en condicions òptimes. De fet, observant del qual conserva fins i tot les proves d’impressió. “La atentament les vitrines d’aquest museu personal ocult Revolució Industrial va comportar que Barcelona fos un al Poblenou ens adonem que qualsevol objecte pot ser nucli de generació i d’impressió de publicitat des de ben un suport publicitari, des d’una capsa de mistos fins a d’hora, a l’avantguarda a Europa, amb la participació una nina, passant per cromos, targetes i cendrers. “Cada d’artistes reconeguts i amb impressors de gran qualitat”, peça té la seva història”, assegura Gerard Martí. Cer- explica el col·leccionista. Però, de cartells, no només n’hi tament, tots ens hi podríem passar hores descobrint ha de comercials; Gerard Martí, nebot de l’empresari i curiositats i records entranyables. [ responsable del manteniment de la col·lecció, ens mos- tra també calaixos plens de propaganda política, amb Montse Armengol és historiadora. els magnífics cartells de la República i la Guerra Civil,

7 7 Entranyables Els ninos de goma capsetes de llauna van marcar una època. o de cartró, per a Eren una manera de crear N r pastilles, de mistos... una imatge simpàtica i propera La col·lecció reuneix infinitat de rètols comercials, plaques esmaltades, miralls i molts altres elements recuperats Marc Martí en té per a una marca. de comerços que tanquen i que, si no fos per la tasca del col·leccionista, de ben segur que s’haurien perdut. vitrines plenes.

b Els cromos van ser una estratègia publicitària tradicional de moltes empreses d’alimentació, sobretot de xocolata.

62 63 EIX / núm. 03 La ruta

N7 El Freser vertebra la ruta industrial pel Ripollès. Les seves aigües accionaven la Farga Palau (a l’esquerra, foto de El Ripollès ha estat l’Arxiu mNACTEC), així com la Central Hidroelèctrica un dels bressols de d’El Molí, a dalt (foto de César Barba). els camins la industrialització de Catalunya. Els vestigis industrials que conserva de l’aigua a primera parada en aquesta ruta d’antics oficis gues es van veure obligades a plegar, vençudes pels és la Farga Palau de Ripoll, un dels darrers exem- nous sistemes siderúrgics, encara que algunes, com la permeten traslladar-se ples d’una indústria històrica, la del ferro, que Farga Palau, van canviar el ferro per l’aram per tal de en el temps i reconèixer va tenir un paper important al desenvolupament subsistir, fet que li va permetre seguir en funcionament L xvii xviii industrial del país durant els segles i . És l’única fins al 1978. i del ferro farga completa que es conserva avui a Catalunya, amb L’altra visita imprescindible a la ciutat és el Museu una transformació les trompes d’aigua, els malls, la carbonera, el forn i la Etnogràfic, fundat l’any 1929 i que el 2011 va inaugurar fornal. Separades de l’obrador hi ha la roda hidràulica una nova i moderna seu. D’una manera entretinguda, cabdal del territori que, amb la força de l’aigua del riu Freser, generava el aquest museu ens proposa descobrir el passat recent i al Ripollès i de la societat corrent d’aire continu que caracteritza el mètode de la la identitat d’un territori a partir del seu patrimoni ma- farga catalana. El que més crida l’atenció són els dos terial i immaterial, del qual destaquen les col·leccions grans martinets, amb coixinets metàl·lics, mànec d’om relacionades amb els pastors, els oficis, la religiositat i mall d’acer, utilitzats per a la fabricació dels lingots popular, la farga catalana i, especialment, les armes text César Barba de ferro. A la primera meitat del segle passat, les far- de foc portàtils ripolleses. Efectivament, armes com

64 65 EIX / núm. 03 La ruta

7 Exposició del Cremallera, a l’estació dels ferrocarrils de Ribes de Freser, acull cotxes i màquines antigues. Foto de Cremallera Vall de Núria.

r El Museu Etnogràfic de Ripoll acull una important col·lecció d’armes, fruit de la important especialització que es va desenvolupar al voltant de les nombroses fargues de la comarca.

Ruta de les Centrals Hidroelèctriques del Freser Aquest itinerari permet descobrir l’interès cultural i patrimonial de N l’energia hidràulica desenvolupada a l’alta conca del riu Freser. La ruta La Central Hidroelèctrica dels Filats enllaça Ribes de Freser amb Queralbs i i del Carbur produïa la força per moure recorre les instal·lacions de vuit centrals els embarrats de l’antiga fàbrica tèxtil de Recolons. les escopetes, els trabucs, els pedrenyals i les pistoles posteriors. De la fàbrica, construïda amb pedra de riu i hidroelèctriques. El camí, d’uns nou Foto: Ajuntament de Ribes de Freser. fabricats als tallers de Ripoll són el producte que ha columnes de ferro colat, cal destacar l’ús de l’arc com a quilòmetres, recuperat el 2013 per fer a peu, donat més fama internacional a la indústria fargaire de element estructural, que emmarca les galeries a mane- passa per les centrals de Daió, Ielles, la comarca i constitueixen un reflex de l’altíssim conei- ra de l’eixida dels masos tradicionals. La Farga, la presa del Molí, central del Molí, xement tècnic i de la sensibilitat artística dels artesans Des de Ripoll continuem el recorregut cap al nord, Rialb, Filats i del Carbur i CI Vall de Ribes. Un Cremallera de Vall de Núria, que permet endinsar-se en ripollesos dels metalls, de la fusta, de les guarnicions i vorejant el riu Freser per l’N-260 fins a arribar a Ribes dels punts emblemàtics, la central de Daió, la seva història accedint a les locomotores més antigues, dels mecanismes de precisió que componen una arma de Freser, on s’ubica l’estació del Cremallera de Núria, va ser la primera central hidroelèctrica com la Geperuda i l’Elèctrica E-3, i també al cotxe saló, de foc. A banda de les armes que es destinaven a sa- que és i sempre ha estat l’únic mitjà de transport per de Catalunya que va transportar l’energia tot un luxe decorat amb materials nobles, i que encara tisfer les comandes dels exèrcits de l’època, el museu arribar a aquesta vall, unint Ribes de Freser amb Que- a llarga distància, fins a la ciutat de Vic. circula en ocasions especials. també exposa models únics per a ús civil, creats com a ralbs i el santuari de Núria. Inaugurat l’any 1931, el tren El camí s’ha senyalitzat amb fites de fusta, A prop de l’estació, per la carretera de Queralbs, tro- elements de distinció i de luxe. cremallera de Núria té un recorregut de 12,5 km, en els s’han instal·lat cartells informatius bem una altra de les colònies construïdes a la vora del La història industrial de Ripoll ens porta ara al sud del quals supera més de 1.000 metres de desnivell, traves- a les sortides i arribades, i ofereix unes riu, la colònia Recolons. Fundada a finals del seglexix , va nucli urbà, entre la carretera C-17 i el riu, on s’aixeca la sant racons de gran bellesa natural a través d’un seguit fitxes tècniques a cada central. funcionar fins a la dècada de 1980, i està formada per la colònia Agafallops, una de les més ben conservades de de túnels, ponts i altres ginys i solucions ferroviàries fàbrica tèxtil, la central hidroelèctrica i un destacat xalet tot Catalunya. La fàbrica de filats està documentada el que li permeten grimpar per la muntanya. L’estació de modernista. Al seu voltant van créixer els habitatges 1862 i formada per quatre naus i una filera d’habitatges Ribes-Vila té, a més, l’al·licient afegit de l’Exposició del dels obrers, que consten de planta baixa i dos pisos

66 67 EIX / núm. 03 La ruta b El Pont Vell és un emblema de Sant Joan de les Abadesses. Foto: César Barba. 7 Edifici modernista de la colònia tèxtil Recolons, a Ribes de Freser. Foto: Consorci del Ter.

r La Ruta del Ferro i del Carbó fa al·lusió a la tradició de la farga al Ripollès i a l’extracció de carbó a les mines d’Ogassa. Recorre indrets de gran bellesa natural. Foto: César Barba.

Dades pràctiques

h Farga Palau h Ruta del Ferro i del Carbó Passeig de la Farga Catalana, 14/16. Ripoll. Tel. 972 702 351. Centre d’Acollida Turística (CAT) i Centre d’Interpretació d’altura. En els seus millors moments va arribar a donar una autèntica revolució minera que va actuar com a mo- • De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h; diumenges i festius, de les Vies Verdes. Can Guetes. Carretera C-26, km 126. feina a un miler de treballadors. tor d’un moviment industrial essencial per al creixement de 10 a 14 h. Ripoll. Tel. 972 718 001. Tornem a Ripoll per posar rumb a Sant Joan de les de Catalunya. Les grans companyies mineres van arribar http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/ http://cat.fundaciomap.org/ruta-del-ferro Abadesses seguint ara el curs del riu Ter, bé per la car- l’any 1838, i l’explotació del carbó s’allarga fins que el farga-palau h Ruta de les Centrals Hidroelèctriques del Freser retera N-260 o bé per la Ruta del Ferro i del Carbó, una 1967 es va tancar l’última mina en funcionament. El po- h Museu Etnogràfic de Ripoll www.vallderibes.cat/ca/serveis/turisme-actiu/item/ via verda que ressegueix el trajecte que feia el tren que ble conserva encara avui les característiques d’un poble Plaça de l’Abat Oliba s/n. Ripoll. Tel. 972 703 144. l-energia-de-la-vall portava el carbó de les mines d’Ogassa. Els 15 km de via miner, on destaquen les mines de la Dolça, el Pinter i la • De dimarts a dissabte, de 10 a 13.30 i de 16 a 18 h. h Visites guiades a la mina d’Ogassa són ideals per fer en família, a peu o en bicicleta. Surt Gallina, així com els plans inclinats per on baixaven les Diumenges i festius, de 10 a 14 h. Carretera local GIV-5211. Passat el poble d’Ogassa, de Ripoll, del Centre d’Acollida Turística, on es poden llo- vagonetes plenes i, pel seu pes, feien pujar les buides; • Setmana Santa, juliol i agost: de 10 a 13.30 i de 16 a 19 h. a tocar de Sant Martí de Surroca. Entrada general: 4 €. www.museuderipoll.org gar bicicletes, arriba a Sant Joan de les Abadesses i des el cable aeri de ca l’Armengol, un edifici inaugurat el • Dissabtes, diumenges i festius, dues sortides: d’aquí es pot continuar fins a Ogassa. Tot el traçat està 1940 com a nova solució per al transport del carbó, h Exposició del Cremallera de Núria 10 i 12.30 h. asfaltat i flanquejat per vegetació, fet que ens permet i l’estació o la fàbrica de pans de carbó, recentment Estació de Ribes-Vila. Ribes de Freser. Tel. 972 732 020. • Durant el mes d’agost es pot concertar cita entre setmana gaudir del paisatge al mateix temps que ens recorda el rehabilitada. [ • Obert cada dia de 8.30 a 20 h. Entrada gratuïta. per grups als telèfons 676 052 372 i 972 720 380. passat industrial de la regió. www.valldenuria.cat/hivern/cremallera/exposicio-cremallera http://webspobles2.ddgi.cat/ogassa En arribar a Ogassa trobareu un petit poble de poc César Barba és periodista especialitzat en natura i viatges. més de 200 habitants que, a mitjan segle xix, va viure

68 69 EIX / núm. 03 De viatge

mallorca, un tren cap al passat des de fars a trens venerables, passant per molins i cases de neu, La major de les balears té un patrimoni industrial tan ric com poc conegut N El far de Portopí, a Palma, acull una exposició d’equips de senyals marítims text i fotos Sergi Ramis en desús recollits dels fars de les Balears.

ues torres medievals vi- gilen el port de Portopí, a Palma. Quan s’unien D amb una cadena, tanca- ven el pas d’embarcacions a recer d’aquesta zona sud de la capital mentats per oli d’oliva —els més petroli Change fetes a Anglaterra, Totes les òptiques que s’hi exhibei- mallorquina. La torre meridional antics—, petroli o acetilè. Veurem les màquines de rotació que funcio- xen han estat en servei i bàsica- acull el tercer far en funcionament senyals que giren mentre les lents naven de manera semblant a un ment procedeixen de torres de les més antic del món —després de són fixes, altres que tenen les òp- rellotge de corda, o l’avanç que va Balears. la Torre d’Hèrcules de la Corunya i tiques en moviment mentre la significar el sistema d’acumulació de la Llanterna de Gènova—, docu- flama està aturada, i fins i tot de de gas acetilè ideat pel suec Gus- Un tren entranyable mentat ja al segle xiv. A dins del far, combinades, així com altres amb tav Dalen, premi Nobel de Física. Una manera ideal de connectar una sensacional exposició de sen- plafons opacs, que eren els que L’exposició de Portopí conté un Palma amb la serra de Tramunta- yals marítims ens informa de com feien la sensació d’ocultació. valuós arxiu sobre els fars de les na és pujant al tren de Sóller que ha avançat aquest món en els dar- A més de la història del far de Balears —encara en funcionen 34— surt de la plaça d’Espanya. Dalt N rers segles. Portopí, l’exposició explica les in- i la història del cos de faroners o dels vagons de fusta que ens bres- El trajecte en tren entre Palma de Mallorca i Sóller La col·lecció d’òptiques és l’as- novacions tecnològiques que van tècnics mecànics de senyals ma- solaran per alguns dels paisatges és de 27,3 km i discorre entre paratges de gran bellesa. pecte més destacat, amb llums ali- suposar les làmpades de vapor de rítims, com es diuen oficialment. més pintorescos de l’illa tindrem la

70 71 EIX / núm. 03 De viatge

N El tren de Sóller entre Palma i Sóller dóna servei de manera ininterrompuda des del 1912.

les Cases de neu a la Serra de Tramuntana trobem nombroses Construccions de pedra en sec amb teulada de càrritx o teula i paviment empedrat, que servien per guardar la neu de l’hivern. Colles d’homes N7 carregaven la neu acabada de caure amb cistells i la llançaven El Museu del Calçat i la Pell d’Inca a l’interior fosc de la casa de neu. La compactaven amb masses i exposa peces i maquinària de producció de calçat picons, i fins i tot trepitjant-la. La construcció conservava la neu que funcionava a la primera meitat del segle xx. convertida en glaç coberta per una bona capa de càrritx fins que a l’estiu es baixava en mules a Ciutat per fer-ne gelats. Hi ha una bona colla de cases de neu escampades per tota la Serra en estats de conservació diversos. Si voleu veure’n una d’accés fàcil, s’exhibeix al Parc Etnològic de Caimari, al terme municipal de Selva.

sensació de remuntar-nos al 1912, ta, amb una amplada de 914 mm de dos milions de passatgers que niques de diferents tasques utilitza- quan el servei es va inaugurar per (iarda anglesa). A principis del se- mouen regularment cada any. des fins a mitjan seglexx . unir totes dues localitats. Ho va fer gle xx, quan es va construir, el rep- Baixant de la serra de Tramunta- La donació de persones i mar- amb unes locomotores construïdes te d’enginyeria va ser important, na al pla interior mallorquí trobem ques relacionades amb la producció a La Maquinista Terrestre i Marítima ja que supera la serra d’Alfàbia en la localitat d’Inca, feu tradicional de de calçat, així com alguns dipòsits de Barcelona el mateix dia que en set quilòmetres amb un desnivell les fàbriques de calçat —en va arri- temporals, han fet possible aquest aigües de l’Atlàntic nord s’enfon- de 199 m, fent servir tretze túnels, bar a tenir 200, comptant els tallers projecte museístic en fase encara un vaixell gegant anomenat diversos ponts i el viaducte dels auxiliars—, que ara ret homenatge de concreció, ja que té espai per Titanic. Cinc Ponts. a aquesta activitat tradicional de la créixer, està elaborant el seu dis- La línia es va electrificar el 1929 Per arribar a la zona del port comarca del Raiguer amb el Museu curs i recollint testimonis de les i des de llavors tant les estacions de Sóller funciona un tramvia que del Calçat i la Pell. Aprofitant una moltes persones encara vives que com els combois romanen pràctica- també és en servei des del 1913. part de les antigues casernes del han estat laboralment i vital lliga- ment inalterats, la qual cosa permet A més d’un gran atractiu turís- poble ara convertides en equipa- des a la producció de sabates a l’illa als viatgers no només un trasllat en tic, totes dues línies ferroviàries ments culturals, des de l’any 2010 de Mallorca. Gairebé totes les mà- l’espai sinó també en el temps. El continuen sent un eficaç transport ofereix al públic la recreació d’una quines que s’hi exhibeixen són del ferrocarril de Sóller és de via estre- públic, com ho demostren els més fàbrica de calçat amb eines mecà- segle xx —per bé que hi ha ginys

72 73 EIX / núm. 03 De viatge b La majoria dels molins de Manacor estan destinats a nous usos molt diferents de l’original. L’imponent molí d’en Polit, per exemple, és la seu d’una associació cultural. 7 El molí d’en Beió conserva la maquinària per a la mòlta de l’ordi.

r El molí d’en Fraret és la seu de la secció etnogràfica dels molins de Manacor.

artesanals de més antiguitat—, i les d’una casa tradicional. Hi ha una Un tercer molí recuperat, el d’en més recents es van fer servir fins a exposició permanent lligada al pas Polit, és ara la seu social de l’as- Dades pràctiques la dècada de 1970. de les estacions i a les tasques que sociació de Glosadors de Mallorca i Far de Portopí. C. Moll Vell, 5. 07012 Palma de Mallorca. Museu del Calçat i de la Pell d’Inca. s’hi havien de fer, i una altra, al pis no es visita, però se’n pot admirar Tel. 971 402 175. h Només amb visites concertades: Av. General Luque, 223. 07300 Inca. Tel. 971 911 642. Els molins fariners inferior, sobre les feines quotidia- l’edifici per fora. Una altra particula- [email protected], www.portsdebalears.com h Obert de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16.30 Gairebé a l’extrem oposat de l’illa nes de la llar. Al molí d’en Beió la ritat dels molins fariners recuperats www.farsdebalears.com. a 20 h. Dissabtes, de 10 a 13 h. de Mallorca, a la façana oriental, el peculiaritat és que s’han recuperat a Manacor és que tots tres són dins http://museu.incaciutat.com · [email protected]. Tren de Sóller. Pl. Espanya, 6. 07100 Sóller. Museu d’Història de Manacor cus- la maquinària i els estris d’una fà- del nucli urbà, testimoniant un ti- Tel. 971 630 130. h D’abril a octubre surten 6 combois Parc Etnològic de Caimari. Camí de Ses Deveres. todia tres molins fariners que han brica de farina, l’única salvada de pus de construcció encara molt al dia des de Palma i 5 des de Sóller. La resta de l’any, 07314 Caimari. h Espai d’accés lliure. www.ajselva.net. estat rehabilitats. El molí d’en Fraret l’illa amb les moles de pedres i els viva, ja que al poble en queden una 4 en cada direcció. Els mesos d’hivern el servei es pot conserva la seva mitja dotzena de mecanismes d’emmagatzematge. vintena llarga destinats a diversos interrompre per tasques de manteniment. Museu d’Història de Manacor. Ctra. Cales de Mallorca, pales de fusta, antigament revesti- Fins i tot encara queden estris que usos. [ [email protected] · www.trendesoller.com. km 1,5. 07500 Manacor. Tel. 971 843 065. des de veles de cotó. A l’interior de estan per restaurar, com el carro h El tramvia entre Sóller i Port de Sóller funciona entre h Consulteu els horaris de visita als molins i la farinera. les 8 i les 19.30 h cada dia. [email protected] i http://museu.manacor.org. l’edifici del segle xvii una col·lecció que es feia servir per aplegar el Sergi Ramis és periodista d’objectes recorden la tradició pa- cereal i batre’l abans de portar-lo especialitzat en viatges. gesa del poble, i el funcionament a moldre.

74 75 EIX / núm. 03 Agenda Congressos i Exposicions Notícies Empordà industrial Un recorregut pels jornades diferents paisatges de l’Empordà i per les 517.000 visitants al Sistema Territorial del mNACTEC el 2016 indústries que se’n Els 28 museus industrials del Sistema Territorial del Museu expliquen el procés i la història de la industrialització a ECSITE Annual Conference deriven ja des del Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya han re- Catalunya, mitjançant les seves col·leccions, les seves ex- Del 15 al 17 de juny de 2017. Porto (Portugal) segle xviii. gistrat 517.217 visitants l’any 2016, un 3,15 % més que l’any posicions i la museïtzació in situ de les diferents activitats Organitza: ECSITE Ecomuseu-Farinera anterior. Des del 2011, els museus del Sistema han acumulat productives que han existit. www.ecsite.eu de Castelló d’Empúries. més de 2,5 milions de visites. Enguany s’ha aprovat la incorporació al Sistema Territorial Fins al setembre El Sistema Territorial del mNACTEC està integrat per del mNACTEC del Museu de l’Oli de Catalunya, a la Granadella de 2017. 28 museus i llocs d’interès patrimonial d’arreu del país que (Garrigues). VII Congreso TICCIH España Del 5 al 8 de juliol de 2017 www.ecomuseu- As Pontes de García Rodríguez (A Coruña) farinera.org gaudim can sedó Organitza: TICCIH-Espanya [email protected] Els propers dies 26, 27 i 28 de maig es desenvoluparan les veses, food trucks, etc. Igualment, en el decurs d’aquestes jornades Gaudim Can Sedó, que volen donar a conèixer, Jornades es presentarà la proposta de creació dels “Amics de XVII Congreso Internacional sobre impulsar i posar en valor l’interès patrimonial del conjunt la Sedó” amb la finalitat de presentar diferents actuacions patrimonio geológico y minero industrial de la Colònia Sedó (Esparreguera). Amb l’organit- futures tendents a incentivar la recuperació i posada en valor Del 21 al 24 de setembre de 2017 zació del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de patrimonial del conjunt de la Colònia Sedó. Almadén (Ciudad Real) Catalunya i la col·laboració de l’ajuntament d’Esparreguera i Organitza: SEDPGYM la Comunitat de Propietaris del Polígon Industrial Can Sedó, Més informació: http://eventos.uclm.es/6175/detail/xvii-congre- al llarg d’aquells dies es realitzaran diferents activitats que MUSEU DE LA COLÒNIA CAN SEDÓ combinen el coneixement cultural, històric i patrimonial amb Àrea Industrial Can Sedó. Contínues, s/n so-internacional-sobre-patrimonio-geologico-y- activitats de lleure i esbarjo com ara teatre, actuacions mu- 08292 Esparreguera minero.html sicals, gimcanes, visites teatralitzades, concerts, tast de cer- Tel. 937 892 244. XIX Jornadas Internacionales de Patrimonio Industrial La moto. Societat, indústria i competició Del 27 al 30 de setembre de 2017. Gijón (Asturias) Fins al 31 de desembre del 2017. Organitza: INCUNA Museu de la Moto de Barcelona. http://incuna.es/2017/03 www.museumoto.com

El Govern concedeix la Novetats Creu de Sant Jordi a Eusebi editorials Casanelles El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Núria Armengol i Jordi a Eusebi Casanelles, que va ser director del Clàudia De Puig, Museu Nacional de la Ciencia i de la Tècnica de La Catalunya Industrial. Catalunya entre 1982 i el 2013. La Creu de Sant Ed. Comanegra, Jordi és un dels màxims reconeixements que pot Barcelona, 2016 rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció se li ha atorgat en reconeixement “per la seva concepció innovadora del projecte Miquel Gutiérrez-Poch, museogràfic, traduïda en la creació del Museu Tradición, conocimiento y de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i en modernidad. Las claves del la constitució de la xarxa de museus associats, éxito de Miquel y Costas & distribuïts arreu del país. El seu impuls i el seu Miquel, S.A. siglos xviii-xxi. mestratge han estat decisius per a la incorpora- Universitat de Barcelona, 2016 ció dels béns industrials al patrimoni cultural”.

76 77 EIX / núm. 03 Subscriu-t’hi

Descobreix els secrets del noeixstre patrimoni industrial Subscriu-t’hi ara i rep la REVISTA a casa

Subscripció anual12 € (dos números):

MAIG 2016 Informa-te’n: eixMUSEU DE LA CIENCIA I DE LA 1

TECNICA bre 2016 www.mnactec.cat/eix DE CATALUNYA noveM 2 Tel. 937 368 966 eixMuseu de la ciencia i de la tecnica de catalunya 3 [email protected]

eixMuseu de la ciencia i de la tecnicacatalunya de

Segueix el Museu de

8€ la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a les xarxes Dossier socials: Facebook, Twitter i Instagram. 8€ LA DONADossier A LA FÀBRICA , Escòcia: la colòniaNI ideal DossierNew LanarkucIóIMO ARL LOGIAELS I PAT AR LIMENTS Rutes de patrimoni, TECNO industrial: de l’Empordà a Enkarterri SABER s I LEs vIDEs ONSVisitaERV guiada al mNACTECMòb deTgE laIL mà de Francesc Mauri 8€ C o Isa T a el patrimoni Catalunya flotant Nord La REvoR ELs P L’entrevista: vSantiIa Vila, conseller de Cultura Vaixells emblemàtics, DE L ’auva caN INRutay qu delsE vestigis industrials de la L’ENg L’entrevista: Jordi Nadal, la història i la fàbrica Els camins de l’aigua i del ferro al Ripollès

Isona Passola ens mostra el Museu de la Torneria de Torelló Abstracts

directamente con Francia. La estación actual fue construida por la Compañía PERSPECTIVAS de Ferrocarriles de Madrid a y a Alicante, siguiendo el proyecto Un museo en red. de Pedro de Muguruza y de Ramon La singularidad Castellano Duran i Reynals. Se inauguró en 1929 en el marco de las obras de la europea del Sistema Exposición Internacional de Barcelona. Territorial del mNACTEC Eusebi Casanelles págs. 20-21 MIRADAS Redacción Eix PERSPECTIVAS Con el advenimiento de la sociedad págs. 6-11 El camino del río. postindustrial, en la década de 1960, surgió el patrimonio industrial como Harinera del sindicato un paisaje fluvial entre un nuevo concepto de patrimonio, agrícola de cervera viñas En el Penedès y, con él, nacieron los museos de la industria y de la técnica. En las La fábrica harinera del antiguo Gerència de Serveis de Turisme últimas décadas, en diversas regiones Sindicato Agrícola de Cervera (Segarra) de la Diputació de Barcelona europeas se han creado redes de fue proyectada por el arquitecto págs. 12-15 museos industriales como sistemas Cèsar Martinell entre los años 1920 El río Riudebitlles, que nace con el capaces de explicar la complejidad y 1922. Muy cerca de la estación del nombre de Mediona y que desemboca de la industrialización en un territorio ferrocarril, su edificio principal está en el Anoia, atraviesa los municipios determinado. Por su estructura y por formado por tres naves en forma de Mediona, Sant Quintí de Mediona, su relato, el Sistema Territorial del de U. El complejo, considerado Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, mNACTEC emerge como un referente un Bien Cultural de Interés Nacional, Sant Sadurní d’Anoia y Subirats. El entre todos ellos. ha sido restaurado y reconvertido camino turístico que discurre a lo para diversos usos públicos. largo de este recorrido fluvial nos muestra un Penedès desconocido, construcción puesto que más allá de sus viñas, nos ENTREVISTA descubre una tierra de gran tradición jordi nadal: de las cañerías de la papelera, manufacturera e industrial. “llevo la industria central hidroelÉctrica Entre sus puntos de interés destacan numerosos molinos papeleros. en la sangre” de Seira Montse Armengol La central hidroeléctrica de Seira págs. 22-27 (Huesca), junto al río Esera, fue PERSPECTIVAS Catedrático emérito de la Universitat construida entre los años 1912 y 1918 el inGeNiERo de Barcelona, y doctor honoris causa por Catalana de Gas y Electricidad con por las universidades de Paris XII, el fin de abastecer de electricidad a la FRANCESC MACIÀ Pompeu Fabra y Girona, Jordi Nadal ciudad de Barcelona. Su inauguración Jaume Perarnau es el gran experto de la historia significó la implementación en el págs. 16-19 económica contemporánea en Estado español de la línea de alta Tras la figura política de Macià, Cataluña y España. Sus libros abordan tensión más larga y potente de Europa. presidente de la Generalitat de tesis polémicas, como el fracaso de Catalunya entre los años 1931 y 1933, la industrialización en España. En la Vestíbulo de la Estación se halla otra cara del personaje mucho actualidad prepara un trabajo sobre menos conocida, la de un brillante la historia de la mítica empresa de Francia ingeniero que, entre otros méritos, fue automovilística Hispano-Suiza. La denominación ‘Estación de el introductor del uso del hormigón Francia’, en Barcelona, ya se utilizaba armado en el Estado español. Entre con anterioridad a la construcción sus obras destaca el depósito de agua del edificio actual, dado que se de Puigverd, en Lleida, puesto que es trataba de la estación de salida de la primera construcción que se realizó los ferrocarriles que comunicaban con este material.

79 EIX / núm. 03 Abstracts

que yo asocio a calor, the station of the railroads that concrete in . Among his DOSIER calidez y afecto” LA colección communicated directly with works, the water tank at Puigverd, La revolución colección Marc Martí. France. The current station was in Lleida, should be highlighted, Carme Escales built by the Ferrocarriles de as it is the first construction to be del automóvil págs. 48-53 pasión por la publicidad Madrid a Zaragoza y Alicante, performed with this material. Redacción Eix La cineasta Isona Passola regresa a la Montse Armengol English following the project of Pedro págs. 28-41 fábrica familiar de Torelló, la tornería págs. 60-63 de Muguruza and Ramon Duran Cataluña fue pionera en la industria de Can Vidal, donde rememora su Marc Martí, empresario barcelonés i Reynals. It was inaugurated PERSPECTIVeS automovilística en la península niñez envuelta en los aromas de la del sector de las artes gráficas y in 1929 in the framework of A NETWORKED MUSEUM: ibérica. De los locomóviles, vehículos madera recién tallada.Las instalaciones la comunicación, es también un viewpointS the works of the International accionados por máquinas de vapor, fabriles han sido reconvertidas en coleccionista apasionado de todo tipo Eix editors Exhibition of Barcelona. THE EUROPEAN al primer coche considerado utilitario, el Museu de la Torneria de Torelló, de reclamos publicitarios. En una de pages 6-11 UNIQUENESS OF THE el Seat 600, el dosier repasa la que narra el paso de un oficio artesano las sedes de su empresa, ubicada trayectoria apasionante del artilugio a la producción fabril. en el Poblenou de Barcelona, exhibe FLOUR MILL OF THE PERSPECTIVeS MNACTEC TERRITORIAL que cambió los paisajes y las vidas de su extensa colección. Destacan los AGRICULTURAL UNION THE RIVER PATH: A RIVER SYSTEM las personas. Los inventores pioneros carteles, expresión de la cultura Eusebi Casanelles y las empresas que, a principios del gráfica de todas las épocas. OF CERVERA LANDSCAPE AMONG PATRIMONIO INDUSTRIAL CATALÁN pages 20-21 siglo xx, apostaron por el automóvil The flour mill of the former los tinglados VINEYARDS IN THE With the advent of postindustrial pasaron por grandes dificultades, Agricultural Union of Cervera (Segarra) society in the 1960s, the industrial puesto que los proyectos requerían del muelle de costa LA RUTA was designed by modernist architect PENEDÈS REGION heritage emerged as a new concept grandes inversiones e innovaciones Coia Escoda Cèsar Martinell between 1920 and Gerència de Serveis de Turisme los caminos del agua y of heritage and, alongside it, industry técnicas y los beneficios eran escasos. págs. 54-55 1922. Very close to the railway de la Diputació de Barcelona and technology museums were born. Aun así, marcas catalanas como El puerto de Tarragona conserva unos del hierro en el Ripollès station, the main building consists of pages 12-15 In recent decades, in various European Hispano-Suiza se ganaron un gran peculiares almacenes de mercancías César Barba three U-shaped halls. The complex, The Riudebitlles River, which is born regions, networks of industrial prestigio internacional. que fueron construidos a principios págs. 64-69 which is considered a Cultural Asset of with the name of Mediona and flows museums have been created as del siglo pasado. Al quedar obsoletos La ruta recorre una selección de los National Interest, has been beautifully into the Anoia, crosses the towns of systems that are capable of explaining por la expansión de la infraestructura vestigios que todavía se conservan en restored for various public uses. Mediona, Sant Quintí de Mediona, the complexity of industrialisation in DESCUBRIMOS portuaria, los tinglados se han la comarca del Ripollès de los tiempos Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, a given territory. Due to its structure reconvertido en espacios de cultura de la primera industrialización, PIPING CONSTRUCTION Sant Sadurní d’Anoia and Subirats. The el hospital de Cartón and history, the mNACTEC Territorial y ocio al servicio de la ciudadanía. como las fraguas y las explotaciones tourist path running along this river Sígrid Remacha mineras. También se visitan las FOR THE SEIRA tour shows us an unknown Penedès System emerges as a reference point págs. 42-47 centrales hidroeléctricas, colonias HYDROELECTRIC region, since, beyond its vineyards, among them. A pesar de las inclemencias del medio EL INVENTO industriales y la línea del cremallera, it reveals a land of great paper, pirenaico, una insólita construcción así como el Museu Etnogràfic de Ripoll. POWER PLANT manufacturing and industrial tradition. hecha a base de paneles de cartón El cañón granífugo, Seira’s (Osca) hydroelectric power Its attractions include numerous paper interview ha conseguido sobrevivir más de un un artilugio de plant along the Esera River was mills. JORDI NADAL: “INDUSTRY siglo en el más completo abandono. artillería agrícola DE VIAJE built between 1912 and 1918 IS IN MY BLOOD” El antiguo hospital que atendía mallorca, un tren by Catalana de Gas y Electricidad a los trabajadores de la Central Daniel Sancho in order to supply electricity to PERSPECTIVeS Montse Armengol Hidroeléctrica de Capdella fue obra págs. 56-59 hacia el pasado the city of Barcelona. Its opening THE ENGINEER pages 22-27 de la empresa alemana Christoph Con el fin de proteger las cosechas Sergi Ramis marked the implementation in Professor Emeritus of the University & Unmack, que ofrecía soluciones del granizo, a principios del siglo xx págs. 70-75 Spain of the longest and most FRANCESC MACIÀ of Barcelona and doctor honoris causa constructivas económicas, rápidas y se popularizó un invento insólito: La mayor isla de las Baleares reúne un powerful high-voltage line in Jaume Perarnau from the universities of Paris XII, funcionales. Hoy en día, el “Hospital el cañón granífugo. Se creía que sus rico patrimonio industrial. El itinerario Europe. pages 16-19 Pompeu Fabra and Girona, Jordi Nadal de Cartón” es un icono mundial de la detonaciones eran capaces de disolver muestra el faro de Portopí y nos lleva Behind the political figure of is the great expert of contemporary arquitectura prefabricada. los temporales y, de este modo, evitar en el tren de Sóller hacia la sierra Hall of the Station Macià, president of the Regional economic history in sus daños. El uso del cañón arraigó en de Tramuntana, donde se descubren Government of Catalonia between and Spain. His books address la comarca catalana del Alt Penedès unas rústicas construcciones para la of France 1931 and 1933, another much controversial theses, like the failure VISITA GUIADA para preservar las viñas. En 1901, en conservación del hielo. En Inca se The name ‘Estació de França’, less known face of this character of industrialisation in Spain. He is isona passola: “Torelló Lavit del Penedès —actual Torrelavit—, visita el Museu del Calçat i de la Pell. in Barcelona, was already used is that of a brilliant engineer currently preparing a paper on the Alfons Bori patentó su propio cañón Y en Manacor, tres molinos harineros prior to the construction of the who, among other achievements, history of the legendary car company olía a madera, un olor granífugo de doble explosión. exquisitamente rehabilitados. current building, since it was introduced the use of reinforced Hispano-Suiza.

80 81 EIX / núm. 03 Abstracts

Isona Passola, a director, producer Montse Armengol DOSSIER and screenwriter, returns to the pages 60-63 THE AUTOMOBILE family factory of Torelló, the Can Marc Martí, a Barcelona entrepreneur Vidal turnery, where she recalls her in the graphic arts and communication REVOLUTION childhood enveloped in the aromas of sector, is also a passionate collector of Eix editors freshly carved wood. At present, the all kinds of advertising claims. In one pages 28-41 manufacturing facilities have been of his company headquarters, located Catalonia was a pioneer in the turned into a museum, the Museu de in Barcelona’s Poblenou district, he on the Iberian la Torneria de Torelló, which narrates showcases his extensive collection. Peninsula. From locomobiles, driven the passage from an artisan craft to Its posters are noteworthy, as they are by steam engines, to the first car to factory production. an expression of the graphic culture be considered a passenger vehicle, of all ages. the Seat 600, the dossier reviews the exciting track record of the device catalan industrial heritage that changed the landscape and lives the trail of people. The pioneering inventors THE COAST DOCK SHEDS Coia Escoda and companies that, in the early THE WATER AND IRON pages 54-55 twentieth century, pushed for the car PATHS IN THE RIPOLLÈS went through great difficulties, since The port of Tarragona retains peculiar projects required large investments warehouses that were built at the REGION César Barba and benefits were scarce. Still, Catalan beginning of the last century. After pages 64-69 brands like Hispano-Suiza earned an becoming obsolete due to the The Pyrenean Ripollès region was one international reputation. construction of new areas, the sheds have been turned into culture and of the cradles of industrialisation in leisure spaces at the service of citizens. Catalonia. The route covers a selection discovery of the vestiges that still remain from the time of early industrialisation, THE CARDBOARD HOSPITAL the invention such as the forges and mining sites, Sígrid Remacha as well as visits to hydroelectric pages 42-47 THE HAIL CANNON, power plants, industrial colonies and Despite the harshness of the Pyrenean AN AGRICULTURAL the rack railway line. You will also environment, an unusual construction visit the Ripoll Museu Etnogràfic. made from cardboard panels has ARTILLERY DEVICE survived for more than a century in Daniel Sancho the most complete abandonment. The pages 56-59 the travel former hospital attending to workers of In order to protect crops from hail, MALLORCA, the Capdella Hydroelectric Power Plant in the early twentieth century an was the work of the German company unusual invention became popular: A TRAIN TO THE PAST Christoph & Unmack, offering cheap, the hail cannon. It was believed that Sergi Ramis fast and functional building solutions. its detonations were able to dissolve pages 70-75 Today, the “Cardboard Hospital” is a thunderstorms and thus avoid their The largest island of the Balearics global icon of prefab architecture. damage. The use of the cannon took boasts a rich industrial heritage that root in the Catalan Alt Penedès region is largely unknown. The itinerary to preserve the vines. In 1901, at Lavit through Mallorca shows the Portopí guided tour del Penedès – nowadays, Torrelavit –, lighthouse and its optical exhibition, ISONA PASSOLA: “TORELLÓ Alfons Bori patented his own double- and takes us on the train from Sóller blast hail cannon. to the Tramuntana mountains, SMELLED OF WOOD, A SMELL where many snow houses can be I ASSOCIATE WITH HEAT, discovered, rustic dry stone buildings THE COLLECTION for preserving ice. At Inca, visit the WARMTH AND AFFECTION” MARC MARTÍ COLLECTION: Museu del Calçat i de la Pell. And, in Carme Escales Manacor, three exquisitely restored pages 48-53 PASSION FOR ADVERTISING flour mills.

82 mnactec-150elements-210x297.indd 1 5/4/16 15:53 Un museu nacional estès per tot el país

mnactec.cat

AnunciSistema_17_03.indd 2 27/3/17 17:07