DOCSLIB.ORG

La Revolució DE L'automòbil

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Revolució DE L'automòbil eixMUSEU DE LA CIENCIA I DE LA TECNICA DE CATALUNYA 3 8€ Dossier Un museu nacional estès per tot el país La REvoLucIó mnactec.cat DE L’auToMòbIL L’ENgINy quE va caNvIaR ELs PaIsaTgEs I LEs vIDEs L’entrevista: Jordi Nadal, la història i la fàbrica Els camins de l’aigua i del ferro al Ripollès Isona Passola ens mostra el Museu de la Torneria de Torelló AnunciSistema_17_03.indd 2 27/3/17 17:07 Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya Si t’interessa el patrimoni industrial, científic i tècnic, aquesta és la teva associació! Els nostres objectius • Figurar com a aglutinant de la societat • Promocionar l’estudi i la divulgació de la civil entorn del Museu de la Ciència i de ciència i la tècnica a Catalunya, amb la la Tècnica de Catalunya, i continuar, des convocatòria anual dels Premis Bonaplata. d’aquesta perspectiva, donant el suport • Donar suport al món empresarial i a necessari. l’institucional per a la posada en valor • Posicionar-nos com una entitat dels seus patrimonis industrials, com capdavantera en la difusió, l’estudi i la a eina i com a valor afegit del seu preservació del patrimoni industrial de desenvolupament socioeconòmic, i com a Catalunya. oportunitat complementària de negoci per a la fidelització dels seus usuaris i clients. PREMIS BONAPLATA Seu social Secretaria de l’Associació www.amctaic.org Via Laietana, 39, 4t Rambla d’Ègara, 270 08003 Barcelona 08221 Terrassa Tel.: 93 319 23 00 Tel.: 93 780 37 87 Fax: 93 310 06 81 Fax: 93 780 60 89 Internet [email protected] www.amctaic.org Anunci A4.indd 1 11/3/16 13:14 Jaume Perarnau director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Museus i patrimoni de la societat industrial, avançant, potser, les tendències del futur? nguany, novament, els membres del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya superen amb escreix el més de mig milió de visitants. A aquest continuat E ritme de creixement dels visitants, del grau de satisfacció i de l’interès social, cal afegir-hi im- portants iniciatives que ens fan pensar que aquest patrimoni de la societat contemporània pot estar marcant unes tendències lligades estretament, per primera vegada, a una societat coetània que ha creat, utilitzat i conservat els seus propis elements patrimonials i museològics. ditorial Es tracta d’un destacat model de relació i vinculació social, de relació i vinculació territorial i de relació i vinculació identitària que l’aparten del vell concepte de museu del segle xix, selectiu, privatiu i allunyat E de la majoria social. El patrimoni i la cultura científics, tècnics i industrials tenen una vinculació emotiva i directa amb la societat actual, on les vivències personals de totes les capes socials connecten amb aquest patrimoni sense que ningú els hagi de donar una explicació, lectura o interpretació indirecta. La capacitat d’interacció i participació a través de l’experimentació sobre l’objecte real, i no a partir d’aplica- cions tecnològiques indirectes, augmenten l’interès, la participació, la demanda i la satisfacció de l’usuari. Cal afegir que la no-unicitat d’uns objectes pensats per a l’ús i el funcionament, a diferència dels majoritaris, creats per al gaudi espiritual individual, permeten que aquest patrimoni tingui la capacitat i l’oportunitat de desmarcar-se de la rigidesa d’uns criteris i unes normatives desfasats. Els museus i el patrimoni de la societat industrial ja parlen i analitzen no només anacrònics indicadors de visitants, sinó també la incidència en el PIB, l’impacte econòmic, les interaccions amb les empreses, la producció indus- trial del propi centre, la comercialització del producte elaborat, la patrimonialització de la indústria viva, l’accessibilitat tecnològica, el turisme industrial, els museus corporatius, la identitat i marca, la comuni- cació científica, la creació tecnològica, la sostenibilitat energètica, la transversalitat departamental, etc. ¿És potser, també, aquesta interactivitat real i no postissa, aquesta efectiva capacitat de vinculació social, l’acceptació d’inexcusable recurs pedagògic, la voluntat de no caure en la falsa “modernitat”, la disposició a ser agosarat i no excloent en les programacions, activitats i plans d’actuació, amb una especial relació no restrictiva amb el jovent, sense encotillar-se en normatives desfasades, així com una visió en parlar sempre de patrimoni global (moble, immoble i immaterial), cap on la societat demana que han de dirigir els seus passos i les seves estratègies els museus del futur? 3 EIX / núm. 03 eix Cultura industrial, tècnica i científica Revista semestral. Núm. 3. Maig del 2017 Edita: Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i Sistema Territorial del mNACTEC 54 60 Direcció: Jaume Perarnau Coordinació: Eulàlia Palau Mirades Subscriptors i publicitat: Ad-lante Servicios de Marketing, S. L. Tel. 902 090 869 6 Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera [email protected] · www.mnactec.cat/eix Consell de redacció: Montse Armengol, 8 Construcció de les canonades de la Central Eulàlia Palau, Jaume Perarnau, Rosa Serra, Hidroelèctrica de Seira Alba Subirana, Ton Lloret, Gerard Verdaguer. Consell assessor: Miguel Ángel Álvarez (president TICCIH Espanya), Alba Boixader 10 Vestíbul de l’Estació de França (directora del Museu de les Mines de Cercs), Eusebi Casanelles (president d’honor del TICCIH, 22 48 exdirector del mNACTEC), Esteve Castanyer Perspectives (Universitat de Perpinyà), Salvador Claret (Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret), Gràcia 12 El camí dEl riu. un pAiSAtgE Dorel-Ferré (França, membre d’APIC-Universitat de Reims), Josep Espadalé (director del Museu 42 FluViAl EntrE VinyES Al pEnEdèS La descoberta del Suro de Palafrugell), Josep Fernández (Arxiu Nacional de Catalunya), Llorenç Ferrer (Universitat de Barcelona), Carles Garcia 42 l’HoSpitAl dE cartró (director del Museu del Ter), Carme Gilabert 16 l’EnginyEr FrAnCESC MACiÀ (directora de l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries), Anna Mata (Xatic-Xarxa de Turisme Visita guiada Industrial de Catalunya), Joan Nogué (director 20 Un MuSEu En xArxA. de l’Observatori del Paisatge de Catalunya), 48 Isona passola: Josep Oliveras Samitier (Universitat Rovira i lA SingulAritAt Europea dEl Virgili), Massimo Preite (Itàlia, membre de “torElló FEiA olor dE FuStA, unA olor l’AIPAI), Victòria Rabal (directora del Museu Molí SiStEMA tErritoriAl dEl mnACtEC Paperer de Capellades), Antoni Roca-Rosell (Universitat Politècnica de Catalunya), Albert quE Jo ASSoCio A caliu, calidESA i afectE” Tulleuda (director del Museu de la Pell d’Igualada Entrevista i Comarcal de l’Anoia), Mark Watson (Escòcia, Patrimoni industrial català cap del Patrimoni Industrial del Govern escocès). 22 Jordi nadal: Col·laboradors: César Barba, Ramon Blanch, 54 elS tinglAdoS dEl Moll dE CoStA Teresa Bori, Irene Carabia, Eusebi Casanelles, “porto lA indúStriA A lA SAng” Salvador Claret, Fina Domenech, Carme Escales, Coia Escoda, Teresa Llordés, Enrique Marco, L’enginy Marc Martí, Jordi Nadal, Isona Passola, Sergi Dossier Ramis, Sígrid Remacha, Daniel Sancho, Rosa umari 56 El canó grAníFug, Serra, Gerard Verdaguer. Arxius i institucions: Ajuntament de Ribes de Freser, Arxiu Comarcal 28 lA rEVoluCió un giny d’ArtillEriA AgríColA de l’Alt Penedès - Cristina Galofré, Arxiu del Port de Tarragona, Biblioteca de Catalunya, Centre de Documentació Vinseum - Jordina Escala, Centre S dE l’AutoMòbil La col·lecció d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit, Centre Excursionista de Catalunya-Berenguer Vidal, 60 col·lecció MArC MArtí. pASSió pEr lA publiCitAt Consorci del Ter, Ferrocarrils de la Generalitat 28 - Cremallera Vall de Núria, Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, Museu Etnogràfic de Ripoll, Museu Nacional d’Art de La ruta Catalunya. 64 elS caminS dE l’AiguA i dEl FErro Al ripollèS Realització: Sàpiens Publicacions (Sàpiens, SCCL). Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes · www.som.cat De viatge Director de l’àrea: Pere Romanillos [email protected] 70 mallorca, un trEn cap Al pASSAt Edició: Montse Armengol Coordinació: Olivia Majó Disseny editorial: Enric J. Gisbert Agenda Cartografia: Andreu Grau Correcció lingüística: Gemma Garrigosa 76 Impressió: Gramagraf Dipòsit Legal: B-5615-2016 Abstracts ISSN: 2462-4470 Fotografia de portada: 79 Castellà 81 Anglès Ramon Casas, Auto-garage central. Foto cortesia del Museu Nacional d’Art de Catalunya. 4 5 EIX / núm. 03 mirades FArinErA dEl Sindicat AgríColA dE CErVErA La farinera de l’antic Sindicat Agrícola de Cervera (Segarra) va ser projectada per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell entre el 1920 i el 1922. A tocar de l’estació del ferrocarril, l’edifici principal està format per tres naus en for- ma d’U. La farinera està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i ha estat restaurada i reconvertida per a diferents usos socials i públics. Foto Arxiu mNACTEC – Ramon Blanch, núm. 5.858 6 7 EiX / núm. 03 mirades ConStrucció dE lES canonAdES dE lA CEntrAl HidroElèCtrica dE SEirA La central hidroelèctrica de Seira (Osca), al cos- tat del riu Ésera, va ser construïda entre el 1912 i el 1918 per Catalana de Gas y Electricidad per donar resposta a les necessitats d’abastament elèctric de la ciutat de Barcelona. La inauguració d’aquesta central va significar, en aquell mo- ment, la implementació a l’Estat espanyol de la línia d’alta tensió més llarga i potent d’Europa. Foto Arxiu mNACTEC – Fons Catalana de Gas y Electricidad, núm. 31.950 (26.7.1917) 8 9 EIX / núm. 03 mirades VEStíbul dE l’EStació dE FrAnçA El nom d’Estació de França, a Barcelona, ja era usat amb anterioritat a la construcció de l’actual edifici atès que era l’estació de sortida dels ferrocarrils que comunicaven directament amb França. L’actual estació va ser construïda per la Companyia de Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant, seguint el projecte de Pedro de Muguruza i de Ramon Duran i Reynals, i inaugurada l’any 1929 dins de les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona.
Load more

Recommended publications
  • N E W S L E T T
    NEWSLETTER Molina Center for Energy and the Environment Fall 2006 From the Editor: Welcome to the first issue of the Newsletter of the Molina Center, which we hope to use as a means of communication with our col- leagues and friends about the activities of the Center and interesting news and stories of our participants and collaborators. This first issue is devoted to the MCMA-2006 Campaign, one of the components of MILAGRO (Megacity Initiative: Local and Global Research Observations), which was successfully com- pleted in March 2006. The Campaign brought together an in- ternational research team of hundreds of scientists and students to the Mexico City Metropolitan Area, where they have col- Inauguration of the MILAGRO Poster Exhibit (March 2, 2006 laborated with a large group of Mexican investigators and gov- at Universum). From left to right: Julia Tagüeña (UNAM), ernment agencies in both scientific and educational activities. Sasha Madronich (NCAR), Luisa T. Molina (MCE2), Carlos Gay (UNAM), Jeffrey Gaffney (UALR). We are grateful to the many Mexican institutions and agencies for their support in the planning and operation of MILAGRO which In This Issue was instrumental in the success of the Campaign. Overview .............................. 2 Single Particles ................... 17 Toxic Pollutants ................... 5 Balloon Measurements ........ 18 We would like to thank the contributors of the articles and photos T0 Measurement ............ 5 PM Speciation ..................... 18 in this issue. We plan to have a follow-up issue in spring 2007. If Forecasting ........................... 6 Mercury ....................................... 19 MILAGRO participants did not have a chance to send in your con- Open Path DOAS ................. 7 Industrial Stacks ........................
    [Show full text]
  • Spain and the United States: So Close, Yet So Far
    Spain and the United States: So Close, Yet So Far William Chislett Working Paper (WP) 23/2006 25/9/2006 Area: US & Transatlantic Dialogue – WP 23/2006 September 2006 Spain and the United States: So Close, Yet So Far1 William Chislett * For Antonio Muñoz Molina and Elvira Lindo, citizens of Madrid and New York Summary: This Paper updates the author’s book Spain and United States: The Quest for Mutual Rediscovery (www.realinstitutoelcano.org/publicaciones/libros/ChislettEsp-EEUU- ingles.pdf), published by Elcano in November 2005, in a much abbreviated form. It incorporates the latest figures and material regarding trade, investment, political and cultural relations and other areas. Contents Historical Overview Political Relations US Investment in Spain Spanish Investment in the United States Foreign Trade The Hispanic Community in the United States Cultural Relations Anti-Americanism in Spain Conclusion Appendix Bibliography Historical Overview Spain’s involvement in the United States stretches back to 1513 when Juan Ponce de León landed on the east coast of what is today the state of Florida and claimed it for the Spanish crown.2 Within three decades of his landing, the Spanish became the first Europeans to reach the Appalachians, the Mississippi, the Grand Canyon and the Great Plains. Spanish ships sailed along the East Coast, reaching present-day Bangor, Maine, and up the Pacific Coast as far as Oregon. In all, Spaniards probed half of today’s lower * Former correspondent for The Times in Spain (1975-78) and the Financial Times in Mexico (1978-84). 1 This Paper updates the author’s book Spain and United States: The Quest for Mutual Rediscovery (www.realinstitutoelcano.org/publicaciones/libros/ChislettEsp-EEUU-ingles.pdf), published in November 2005 by the Elcano Royal Institute, in a much abbreviated form.
    [Show full text]
  • The Life-Cycle of the Barcelona Automobile-Industry Cluster, 1889-20151
    The Life-Cycle of the Barcelona Automobile-Industry Cluster, 1889-20151 • JORDI CATALAN Universitat de Barcelona The life cycle of a cluster: some hypotheses Authors such as G. M. P. Swann and E. Bergman have defended the hy- pothesis that clusters have a life cycle.2 During their early history, clusters ben- efit from positive feedback such as strong local suppliers and customers, a pool of specialized labor, shared infrastructures and information externali- ties. However, as clusters mature, they face growing competition in input mar- kets such as real estate and labor, congestion in the use of infrastructures, and some sclerosis in innovation. These advantages and disadvantages combine to create the long-term cycle. In the automobile industry, this interpretation can explain the rise and decline of clusters such as Detroit in the United States or the West Midlands in Britain.3 The objective of this paper is to analyze the life cycle of the Barcelona au- tomobile- industry cluster from its origins at the end of the nineteenth centu- ry to today. The Barcelona district remained at the top of the Iberian auto- mobile clusters for a century. In 2000, when Spain had reached sixth position 1. Earlier versions of this paper were presented at the International Conference of Au- tomotive History (Philadelphia 2012), the 16th World Economic History Congress (Stellen- bosch 2012), and the 3rd Economic History Congress of Latin America (Bariloche 2012). I would like to thank the participants in the former meetings for their comments and sugges- tions. This research benefitted from the financial support of the Spanish Ministry of Econo- my (MINECO) and the European Regional Development Fund (ERDF) through the projects HAR2012-33298 (Cycles and industrial development in the economic history of Spain) and HAR2015-64769-P (Industrial crisis and productive recovery in the Spanish history).
    [Show full text]
  • Viimeinen Päivitys 8
    Versio 20.10.2012 (222 siv.). HÖYRY-, TEOLLISUUS- JA LIIKENNEHISTORIAA MAAILMALLA. INDUSTRIAL AND TRANSPORTATION HERITAGE IN THE WORLD. (http://www.steamengine.fi/) Suomen Höyrykoneyhdistys ry. The Steam Engine Society of Finland. © Erkki Härö [email protected] Sisältöryhmitys: Index: 1.A. Höyry-yhdistykset, verkostot. Societies, Associations, Networks related to the Steam Heritage. 1.B. Höyrymuseot. Steam Museums. 2. Teollisuusperinneyhdistykset ja verkostot. Industrial Heritage Associations and Networks. 3. Laajat teollisuusmuseot, tiedekeskukset. Main Industrial Museums, Science Centres. 4. Energiantuotanto, voimalat. Energy, Power Stations. 5.A. Paperi ja pahvi. Yhdistykset ja verkostot. Paper and Cardboard History. Associations and Networks. 5.B. Paperi ja pahvi. Museot. Paper and Cardboard. Museums. 6. Puusepänteollisuus, sahat ja uitto jne. Sawmills, Timber Floating, Woodworking, Carpentry etc. 7.A. Metalliruukit, metalliteollisuus. Yhdistykset ja verkostot. Ironworks, Metallurgy. Associations and Networks. 7.B. Ruukki- ja metalliteollisuusmuseot. Ironworks, Metallurgy. Museums. 1 8. Konepajateollisuus, koneet. Yhdistykset ja museot. Mechanical Works, Machinery. Associations and Museums. 9.A. Kaivokset ja louhokset (metallit, savi, kivi, kalkki). Yhdistykset ja verkostot. Mining, Quarrying, Peat etc. Associations and Networks. 9.B. Kaivosmuseot. Mining Museums. 10. Tiiliteollisuus. Brick Industry. 11. Lasiteollisuus, keramiikka. Glass, Clayware etc. 12.A. Tekstiiliteollisuus, nahka. Verkostot. Textile Industry, Leather. Networks.
    [Show full text]
  • El Sorgiment D'una Indústria
    CAT 26 d’energia assequibles n’alenteix cotxes per a les classes mitjanes marques i fer grans inversions en la implantació. Si bé, en un primer americanes i dels utilitaris per als la cerca de nous mercats i d’una Les arrels de la indústria 1860-1900: moment, l’automoció aposta pel 1900-1939: 1945-1973: europeus i els japonesos. Mentre el 1974-1995: eficiència energètica més alta. transport comercial i pel transport mercat americà presenta models Les marques automobilístiques El sorgiment Del cavall col·lectiu, a la darreria del segle xix, La forja d’un Un món com el Ford Super Deluxe (1946) Eficiència i ajusten la producció a les de l’automòbil a Barcelona l’interès pel transport privat ja o el Cadillac Coupe DeVille (1955), necessitats del mercat i dissenyen esdevé prioritari. Aquest és el a Europa circulen els Citroën 2CV, automòbils més funcionals, AUTOMÒBIL / al motor de període del naixement de les curses nou producte sobre rodes els Mini Austin Rover (1959), els robotització com ara els monovolums o els d’automòbils i de la fundació de les Trabant 601 (1960) o el Renault esportius compactes. D’aquest Si l’Europa industrial va ser el Acabada la Segona Guerra La crisi energètica del 1973 col·lapsa Un estendard BCN d’una indústria combustió primeres grans marques d’aquests niu tecnològic que va afavorir Mundial (1939-1945), els Estats 4 (1961). La crisi energètica del la indústria de l’automòbil. El període d’ajustament i d’inversions GUIA D’HISTÒRIA vehicles: Benz (1890), Peugeot el naixement de l’automòbil, Units esdevenen la gran potència 1973, però, ocasiona una recessió boom dels anys precedents i tecnològiques neix el procés de la segona revolució Són els inicis de l’era de l’automòbil.
    [Show full text]
  • Chapter 11 CORINTHIAN COLLEGES, INC., Et Al. Case
    Case 15-10952-KJC Doc 712 Filed 08/05/15 Page 1 of 2014 IN THE UNITED STATES BANKRUPTCY COURT FOR THE DISTRICT OF DELAWARE In re: Chapter 11 CORINTHIAN COLLEGES, INC., et al.1 Case No. 15-10952-CSS Debtor. AFFIDAVIT OF SERVICE STATE OF CALIFORNIA } } ss.: COUNTY OF LOS ANGELES } SCOTT M. EWING, being duly sworn, deposes and says: 1. I am employed by Rust Consulting/Omni Bankruptcy, located at 5955 DeSoto Avenue, Suite 100, Woodland Hills, CA 91367. I am over the age of eighteen years and am not a party to the above-captioned action. 2. On July 30, 2015, I caused to be served the: a) Notice of (I) Deadline for Casting Votes to Accept or Reject the Debtors’ Plan of Liquidation, (II) The Hearing to Consider Confirmation of the Combined Plan and Disclosure Statement and (III) Certain Related Matters, (the “Confirmation Hearing Notice”), b) Debtors’ Second Amended and Modified Combined Disclosure Statement and Chapter 11 Plan of Liquidation, (the “Combined Disclosure Statement/Plan”), c) Class 1 Ballot for Accepting or Rejecting Debtors’ Chapter 11 Plan of Liquidation, (the “Class 1 Ballot”), d) Class 4 Ballot for Accepting or Rejecting Debtors’ Chapter 11 Plan of Liquidation, (the “Class 4 Ballot”), e) Class 5 Ballot for Accepting or Rejecting Debtors’ Chapter 11 Plan of Liquidation, (the “Class 5 Ballot”), f) Class 4 Letter from Brown Rudnick LLP, (the “Class 4 Letter”), ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1 The Debtors in these cases, along with the last four digits of each Debtor’s federal tax identification number, are: Corinthian Colleges, Inc.
    [Show full text]
  • Creativech D4.2 Local-Showcases Report
    [Local CreativeCH showcases – mobilization and implementation 2] The CreativeCH project is funded with support from the European Commission. This publication reflects the views only of the authors, and the European Commission cannot be held responsible for any use which may be made of the information contained therein. [ LOCAL CREATIVE-CH SHOWCASES – MOBILIZATION & IMPLEMENTATION 2 ] FP7-SCIENCE-IN-SOCIETY-2011-1 Grant Agreement No. 289076 Page| 2 CreativeCH Creative Cooperation in Cultural Heritage Theme SiS.2011.1.3.4-1: Clusters of cities of scientific culture for innovation. Local CreativeCH showcases – mobilization and implementation 2 Deliverable number: D4.2 Dissemination level: Public Delivery date: 31 August 2013 Status: Final Deliverable Authors: Gisela Gonzalo (mNACTEC) Carme Prats (mNACTEC) Guntram Geser (SRFG) Andreas Strasser (SRFG) Sorin Hermon (UVT) Ion Imbrescu (UVT) Franco Niccolucci (PIN) Stephanie Williams (PIN) Sara Trindade (UoC) www.creative-heritage.eu | MFG | mNACTEC | PIN | SRFG | UoC | UVT [ LOCAL CREATIVE-CH SHOWCASES – MOBILIZATION & IMPLEMENTATION 2 ] DELIVERABLE / DOCUMENT INFORMATION: Deliverable nr. / title: D4.2 Local CreativeCH showcases – mobilization and Page| 3 implementation 2 Document title: CreativeCH_D4.2_Local-Showcases_2_final _30082013.pdf Author(s): Gisela Gonzalo (mNACTEC), Carme Prats (mNACTEC), Guntram Geser (SRFG), Andreas Strasser (SRFG), Sorin Hermon (UVT), Ion Imbrescu (UVT), Franco Niccolucci (PIN), Stephanie Williams (PIN), Sara Trindade (UoC) Dissemination level / Public distribution DOCUMENT REVISION HISTORY: Version / Date: Changes / approval: Author / approved by: v0.1 / 23.07.2013 First draft of structure and content G. Gonzalo (mNACTEC) v0.2 / 03.08.2013 Detailed drafts of different sections G. Geser (SRFG) v0.3 / 09.08.2013 Chapter Training & Working with Students S. Trindade (UoC) Full documentation of the implementation of v0.4 / 22.08.2013 Authors of all partners the four showcases G.
    [Show full text]
  • Spanish Women's Poetry of the 1980S and 1990S
    PERIPHERAL VISIONS: SPANISH WOMEN’S POETRY OF THE 1980S AND 1990S DISSERTATION Presented in Partial Fulfillment of the Requirements for the Degree Doctor of Philosophy in the Graduate School of The Ohio State University By Tracy Manning Muñoz, B.A., M.A. ***** The Ohio State University 2006 Dissertation Committee: Professor Stephen J. Summerhill, Adviser Approved by Professor Rebecca Haidt _____________________________ Adviser Professor Elizabeth Davis Graduate Program in Spanish and Portuguese Copyright by Tracy Manning Muñoz 2006 ABSTRACT This dissertation examines the use of vision (the sense of sight) and visuality (social seeing) in four women poets of the 1980s and 1990s in Spain: Ana Rossetti, Maria- Mercè Marçal, Aurora Luque, and Montserrat Abelló. All four combine the use of vision and visuality with questions of gender performance and identity as a challenge to normative and culturally constructed gender(ed) behavior. The very fact that the majority of the lyric voices in their poems does not have a defined gender, as many of the people that they view do not, permits them to move from subjectivation to subjectification. Through the manifestation of gender “difference,” the various lyric voices leave behind their status as marginalized members of Western gendered culture. Although not all of the lyric voices are ungendered or ambiguously gendered, sufficient questions of, and challenges to normative gendered behavior exist to warrant including these four poets in the same study, despite their ostensible differences. The theoretical framework for this study focuses on Freudian ideas of voyeurism and exhibitionism as well as pleasurable and unpleasurable looking (scopophilia and scopophobia), Foucauldian ideas of power, and Lacanian ideas of the mirror stage and subjectivity.
    [Show full text]
  • El Proceso De Internacionalización Del Sector Auxiliar De Automoción En España
    El proceso de internacionalización del sector auxiliar de automoción en España. Estudio de dos casos MAISA y FICOSA. Tesis Doctoral - 1 - ABSTRACT El análisis de la evolución de dos empresas en su dinámica de adaptación a las transformaciones del sector de automoción en España y muy específicamente de su industria auxiliar es el objetivo de esta tesis. El trabajo se ha planteado en cinco capítulos: en primer lugar una aproximación metodologica en donde se valoran los análisis de Chandler y el paradigma Estructura-Conducta-Resultados como forma de aproximación al tema; posteriormente se analiza el marco de referencia como es la economía española desde 1950 hasta finales del siglo XX y en este contexto la funcionalidad de la industria de automoción y su sector auxiliar. En el capitulo tercero y cuarto se da paso al estudio de la adaptación de MAISA y FICOSA en esta realidad, dos empresas creadas a principios de los años cincuenta y que han tenido un papel importante en la dinámica del sector. Se ha estudiado su adaptación a las diferentes etapas en que se ha analizado la industria, centrándose en su fase de desarrollo en función del impulso del mercado interior y posteriormente en su dinámica de internacionalización; ambas empresas han seguido una línea diferente para convertirse en suministradores principales en el sector de automoción. MAISA-UTA fue absorbida el año 1998 por Lear Corporation y FICOSA continúa con su estructura accionarial inicial. En un capitulo de conclusiones se valora este proceso de adaptación de las mismas a partir de resaltar la importancia de las consideraciones de Chandler en el desarrollo de la empresa.
    [Show full text]
  • Crossroads of Heritage: the Material Culture of Science and Technology in Universities1
    ZESZYTY NAUKOWE UNIWERSYTETU JAGIELLOŃSKIEGO MCCCXIII OPUSCULA MUSEALIA Z. 18 2010 JAUME VALENTINES-ÁLVAREZ Universitat Politècnica de Catalunya Crossroads of Heritage: The material culture of science and technology in universities1 University paths and heritage paths Heritage is a contingent concept defi ned according to identity, power and culture transformations. At the same time, heritage encompasses historical elements that reveal these transformations, whether in an entire society or in a small institution. In every agora, citizens participate in the ‘double construction’ of their heritage and negotiate the narrative of their history2. As small but well-structured and heterogeneous societies, universities have their own codes and confl icts to create and to manage their specifi c heritage3. Furthermore, historically universities are centres for constructing knowledge to produce objects and for constructing objects to (re)produce knowledge. Therefore, the paths of universities and the paths of the material culture of science follow a somehow parallel course and university heritage is a valuable source for understanding the past, present and future of science and technology. Scientifi c instruments and machines enable historians to study not only academic experimentation and didactics, but also the power- 1 A former version of this paper was presented at the Universeum Network Meeting 2009 (Toulouse, 11–13 June 2009) with Santiago Vallmitjana (Faculty of Physics, University of Barcelona) Two interesting university collections in Barcelona: Common projects. This study has been partially supported by the Spanish Ministerio de Ciencia e Innovacion (HAR2008-02580-E project). Another version was presented at the Inter- national Course on Scientifi c, Technical, and Industrial Heritage within the Erasmus Mundus Master Course Techniques, Patrimoines et Territoires de l’Industrie (TPTI) (Terrassa–Barcelona, 14–24 September 2009).
    [Show full text]
  • Hierarchical Clusters: Emergence and Success of the Automotive Districts of Barcelona and São Paulo
    Hierarchical Clusters: Emergence and Success of the Automotive Districts of Barcelona and São Paulo JORDI CATALAN TOMÀS FERNÁNDEZ-DE-SEVILLA This article analyzes the causes for the long-term success of the Barcelona (Spain) and São Paulo (Brazil) automobile industry clus- ters. Comparative evidence suggests that both clusters emerged in the early twentieth century through the formation of Marshallian external economies. Nevertheless, neither Barcelona nor São Paulo reached mass automobile production before 1950. The consolida- tion of the clusters required the adoption of strategic industrial policy during the golden age of capitalism. This policy succeeded in encouraging a few hub firms to undertake mass production by using domestic parts. The strategic policy also favored these leading corporations transferring their technical, organizational, and distri- bution capabilities, which in turn amplified the advantages of the clusters. Local institutions did not make a significant contribution. © The Author(s), 2020. Published by Cambridge University Press on behalf of the Business History Conference. This is an Open Access article, distributed under the terms of the Creative Commons Attribution licence (http:// creativecommons.org/licenses/by/4.0/), which permits unrestricted re-use, distribution, and reproduction in any medium, provided the original work is properly cited. doi:10.1017/eso.2019.27 Published online February 4, 2020 JORDI CATALAN is full professor of Economic History at the University of Barcelona. Contact information: Department of Economic History, Faculty of Economics, Universitat de Barcelona, Diagonal 690, 08034 Barcelona (Catalonia), Spain. E-mail: [email protected]. TOMÀS FERNÁNDEZ-DE-SEVILLA is the Kurgan-van Hentenryk Postdoctoral Fellow in Business History at the Solvay Brussels School of Economics and Management.
    [Show full text]
  • Dumpers Españoles En El Mundo. El Proceso De Internacionalización De Ausa (1956-2005)
    Lluís Virós Dumpers españoles en el mundo. El proceso de internacionalización de Ausa (1956-2005) LLUÍS VIRÓS Universitat• Autònoma de Barcelona Introducción1 La progresiva globalización de la economía ha reavivado desde hace un par de décadas el estudio de la internacionalización económica, es decir, de la evo- lución del intercambio mundial de bienes, servicios y capitales, el desarrollo de las multinacionales o la transferencia de tecnología2. El esfuerzo académico por ampliar el conocimiento de los procesos de internacionalización ha sido notable en España, especialmente desde los años ochenta con la integración en la Comunidad Económica Europea (CEE)3. La cronología aceptada sobre el grado de apertura de la economía española4 1. Este artículo procede de una comunicación presentada en la sesión «La internacionaliza- ción de la empresa española en perspectiva histórica» (coordinada por Eugenio Torres y Núria Puig) del IX Congreso de la Asociación Española de Historia Económica, celebrado en Murcia en septiembre de 2008. El autor agradece los comentarios de Carmen Sarasúa, Josep M. Benaul, José Luis García Ruiz y los de los informantes anónimos de la RHI. También agradece al personal, dirección y propiedad de Ausa las facilidades dadas para la consulta de la documentación de la empresa y las atenciones recibidas durante la realización de las entrevistas que han documentado este trabajo, así como su autorización para presentarlo en público. Ni que decir tiene que los erro- res que contenga son responsabilidad del autor. 2. Las inversiones directas en el extranjero (IDE) en relación al PIB se consideran el princi- pal indicador de internacionalización de una economía (Guillén, 2006).
    [Show full text]