CAT 26 d’energia assequibles n’alenteix cotxes per a les classes mitjanes marques i fer grans inversions en la implantació. Si bé, en un primer americanes i dels utilitaris per als la cerca de nous mercats i d’una Les arrels de la indústria 1860-1900: moment, l’automoció aposta pel 1900-1939: 1945-1973: europeus i els japonesos. Mentre el 1974-1995: eficiència energètica més alta. transport comercial i pel transport mercat americà presenta models Les marques automobilístiques El sorgiment Del cavall col·lectiu, a la darreria del segle xix, La forja d’un Un món com el Ford Super Deluxe (1946) Eficiència i ajusten la producció a les de l’automòbil a l’interès pel transport privat ja o el Cadillac Coupe DeVille (1955), necessitats del mercat i dissenyen esdevé prioritari. Aquest és el a Europa circulen els Citroën 2CV, automòbils més funcionals, AUTOMÒBIL / al motor de període del naixement de les curses nou producte sobre rodes els Mini Austin Rover (1959), els robotització com ara els monovolums o els d’automòbils i de la fundació de les Trabant 601 (1960) o el Renault esportius compactes. D’aquest Si l’Europa industrial va ser el Acabada la Segona Guerra La crisi energètica del 1973 col·lapsa Un estendard BCN d’una indústria combustió primeres grans marques d’aquests niu tecnològic que va afavorir Mundial (1939-1945), els Estats 4 (1961). La crisi energètica del la indústria de l’automòbil. El període d’ajustament i d’inversions GUIA D’HISTÒRIA vehicles: Benz (1890), Peugeot el naixement de l’automòbil, Units esdevenen la gran potència 1973, però, ocasiona una recessió boom dels anys precedents i tecnològiques neix el procés de la segona revolució Són els inicis de l’era de l’automòbil. (1896), Opel, Renault (1898), FIAT d’ençà de la primeria del segle econòmica mundial. Després de econòmica global, que té una l’emergència de mercats als països de robotització a les indústries URBANA La indústria de l’automòbil ha evidenciat més Encara no hi ha grans empreses, industrial eficiència que altres sectors davant les crisis o la Buick. A Barcelona es crea la xx, els Estats Units n’encapçalen superar la primera postguerra, al incidència especial en el sector de de l’òrbita socialista i del Tercer Món del sector, amb una intensitat i el disseny de les màquines primera marca de cotxes espanyola, la indústria. Els nous jaciments món occidental, la indústria de l’automòbil. Espanya, tot i sumar-se s’alenteixen. Els costos de producció especial al Japó i a Corea del Sud. La segona revolució industrial es econòmiques que s’han patit des de l’inici de la el fan enginyers i científics en La Cuadra (1899). de petroli i la indústria química l’automòbil, reconvertida després al boom de l’automòbil, ho fa amb augmenten i els rendiments Som a l’avantsala de la revolució va viure amb intensitat a Barcelona segona revolució industrial. Les empreses capaces tallers. Són els anys dels invents van ser factors importants, de la crisi del 1929, viu una expansió retard, a partir de principis del 1960, econòmics baixen. Entre el 1979 i tecnològica de la primeria del i la seva perifèria. L’herència tecnològics i les solucions Notícies de pioners de l’automòbil de preservar estratègies d’escala òptimes i l’empatia però els factors determinants sense precedents, amb un mercat a causa de la Guerra Civil (1936- el 1983, les vendes es redueixen un segle xxi. transmesa –expertesa en l’ofici, pràctiques, temps de competència 1769. Nicolas-Joseph Cugnot construeix van ser el fet de disposar americà en franca recuperació, una 1939) i de l’autarquia econòmica del 30%. Per al fabricant i per a l’usuari, diligència empresarial i esperit vers les noves tecnologies s’han afermat i s’han dura entre els vaporistes, els el primer vehicle de vapor. d’un gran mercat, l’estratègia Europa voluntariosa i amb fortes franquisme. el cotxe resulta ara un producte innovador– va afavorir l’adopció erigit novament en pol d’atracció per a innombrables partidaris de l'electricitat i els 1839. Robert Anderson inventa el exportadora i fer del cotxe un inversions nord-americanes, i una de fer, de comprar i de conduir. La de les innovacions tecnològiques activitats econòmiques i socials. del motor de combustió. Com a primer vehicle elèctric. producte assequible gràcies Publicitat de la Ford al Saló de l’Automòbil, potència econòmica emergent, reacció de la indústria consisteix (motor d’explosió, química pautes tenen els carruatges i la 1886. Carl F. Benz crea el primer vehicle a la implantació de noves 1924. AGFB el Japó. Són els anys dels grans a reduir els costos de producció, orgànica) i l’ús de les noves fonts tecnologia del vapor. Màquines amb un motor de combustió interna. organitzacions de la producció deslocalitzar les fàbriques, fusionar d’energia (petroli, gas i electricitat). sorolloses comencen a rodar per 1889. L’Exposició Universal de París i del treball, com ara el La indústria de l’automoció és filla AFGB les ciutats, tot i que l’escassetat de presenta per primer cop l’automòbil al sistema de producció en línia d’aquest procés de diversificació públic. carreteres, de legislació i de fonts introduït per la Ford el 1913 industrial i internalització de o l’sloanisme, que permet a l’economia i del comerç. la General Motors oferir una gamma de models molt diversa a mitjans dels anys 1920. D’ençà del 1920, sorgeixen infinitat de marques arreu, tot i que hi ha tres que s’erigeixen Il·lustració d’una fàbrica, 1929. AGFB en patró: la Ford (1903), en l’estratègia del cotxe popular, la Rolls Royce (1906), com a marca Arriba l’automòbil de luxe, i la Bugatti (1909), com Barcelona va participar en el desenvolupament i la implantació de la a model de cotxe esportiu. La indústria mundial de l’automòbil des dels seus inicis, i contràriament a crisi del 1929, però, alenteix el d’altres sectors de l’economia, aquesta indústria va ser impulsada per sector, i això comporta la fusió empresaris i financers o la desaparició de marques, del país. A causa de l’adopció d’estratègies per Acudit d’en Cesc. l’escassetat de petroli abaratir costos i l’aposta per Arxiu Memorial SEAT i de gas, es va apostar mercats internacionals. (AMSEAT) per la producció Patent automòbil Benz, 1886 Cartell de l’Exposició Universal de París, Anunci d’Oldsmobile, 1938. AGFB FOIM, 1968. AGFB d’energia hidràulica, i 1889. AGFB els capitals estrangers van disposar de facilitats per invertir en sectors estratègics, com ara el Manifest químic. A més, l’òptima 1895 Groc. AGFB situació geogràfica de Als Estats Units la ciutat es va veure s’edita la revista de reforçada amb obres cotxes The Horseless d’infraestructures Age. Amb l’aparició dels 1964 relacionades amb automòbils, mor la Velocitat i tecnologia. carreteres, vies civilització del cavall. L’automòbil és el cavall ferroviàries i el port. New York Public Library de l’heroi dels nous Aquest esforç va NYPL westerns. donar els seus fruits: Barcelona i el seu Museu d’Història de Barcelona 1928 Matrícula de l’automòbil de James Bond, 1964. Alamy entorn es van consolidar Plaça del Rei, s/n. 08002 Barcelona 1914 El Manifest Groc, Stock Photo com un districte Atenció al públic: [email protected] El cinema i declaració surrealista industrial important de 93 256 21 22 l’automòbil esdevenen signada per Salvador 1934 1957 l’automòbil. barcelona.cat/museuhistoria 1904 el paradigma de la Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Els taxis han El SEAT 600 és L’escriptora i modernitat. Kid Auto Races at Gasch, menciona en un esdevingut emblema de el primer cotxe de facebook.com/barcelonacultura 1925 1955 sufragista Emilia Pardo Venice és la pel·lícula on Charlie dels seus punts el Saló de les ciutats. A Barcelona, són les classes populars twitter.com/bcncultura Governants i Els automòbils Acció de l’empresa Hispano Suiza, 1918 Bazán va pujar a un Chaplin va concebre el paper l’Automòbil. de color groc i negre des del d’Espanya. del seu personatge clàssic, magnats fan ús del 1934. s’erigeixen en GUIES D’HISTÒRIA URBANA DEL MUHBA automòbil per reivindicar la cotxe com a símbol del Automòbil Fletxa d’Or, patrons de tecnologia Família Prieto Rius, igualtat de gènere. el d’un sensesostre amb 1929. AGFB Taxi de la marca . Autor: 1960. Arxiu Francesc barret. poder. Enfo/ Wikicommons i funcionalitat, però Prieto Paradigma de la modernitat 1. BARCINO/BCN 14. INDIANES 1736-1847/BCN Sant Feliu de Codines, c. 1920. Rolls Royce Phantom (1925) també de bellesa. 2. GAUDÍ/BCN 15. REREGUARDA/BCN MMCX Sant Feliu de El 1901 Pere Romeu i Borràs, propietari d’Els Quatre Gats, reemplaça a Barcelona, 1929. Codines Citroën DS. AGFB de les parets del local el quadre del seu amic Ramon Casas que mostra 3. DIAGONAL/BCN 16. ROMÀNIC S. XI-XIII / BCN Autor: Bert. AGFB ambdós muntats en un tàndem per un altre que els retrata viatjant amb 4. PARCS/BCN 17. CALL/BCN cotxe a tota velocitat. És un senyal clar dels nous temps que corren. En una 5. GÒTIC/BCN 18. BALCONADA/BCN taverna, vesper d’artistes modernistes, els motors de combustió donen ales 6. AIGUA/BCN 19. INDIANS 1835-1888 / BCN 1982 al futur. 7. BARRAQUES/BCN 20. MACOSA/BCN 1917 Es generen 8. DEFENSA 1936-39 / BCN 21. II GUERRA MUNDIAL 1939-1945/BCN A les revolucions 1948 milers d’imatges 9. ORIENT/BCN 22. LA MAQUINISTA/BCN de Mèxic (1910) o de El cotxe es concep que preveuen com Rússia (1917), els vehicles com a espai privat i far 10. SEAT 1950-65/BCN 23. PUIG I CADAFALCH/BCN seran els automòbils del transporten idees i combat. de llibertat. L’escriptor futur. 11. POBLENOU/BCN 24. SEXUALITATS S.XX/BCN J. Kerouac comença a Dibuix infantil, Rússia 1917. Blade Runner, 1982. 12. TEATRES/BCN 25. AIGUA KM ZERO/BCN Museu Estatal d’Història de escriure la novel·la A la Warner Bros 13. COOPERATIVES 1842-1939/BCN Moscou carretera. Wikicommons © de l’edició MUHBA, 2019 1a edició: maig 2019 AUTORIA Marià Hispano Vilaseca REVISIÓ Tomàs Fernández de Sevilla Oldsmobile Mary Anderson els reptes de la globalització i con- La vitalitat de la indústria auxiliar de l’automoció COORDINACIÓ EDITORIAL Marta Iglesias i Ana Shelly presenta un El sector de l’automoció inventa l’eixugavidres nectar-se als mercats globals i a les Empreses constructores de vehicles i de la indústria auxiliar presents a la FOIM de l’any 1956 (Barcelona i Àrea Metropolitana). FOTOGRAFIA: Alamy Stock Photo, Arxiu Francesc Prieto, Arxiu General Un puntal de automòbil amb (1915) i les indústries auxiliars xarxes de producció internacionals. Si comptaquilòmetres El districte de l’automoció a Barcelona analitzem les dades de participació del Indústries de components i accessoris Empreses de la indústria de l’automoció de Fira de Barcelona (AGFB), Arxiu Memorial SEAT (AMSEAT), Arxiu Incorporació als (1901) L’empresa Packard es va covar a principis del segle xx i no sector de l’automoció a la Fira Oficial • Transmissions • Complements de • Autonacional, SA • Nacional Motor, SA EVYCSA Nacional de Catalunya (ANC), Arxiu Marià Hispano Vilaseca (AMHV), l’economia cotxes de sistemes de idea la disposició en H es va consolidar fins a finals dels anys i Internacional de Mostres (FOIM) de • Decoració motors (Biscuter) () • Motorhispania navegació per satèl·lit del canvi de marxes Arxiu mNACTEC, Bibliothèque Nationale de (BNF), Museu seixanta. Després de la Guerra Civil Barcelona del 1956, podrem copsar la • Tractament de • Construcciones • Motor Ibérica, SA GPS (1995) (1902) • Cablejat • Motores y Motos, Estatal d’Història de Moscou, Arxiu fotogràfic del Museu Municipal espanyola, tot i l’escassedat, el sector i importància del districte com a dina- • Columna de direcció superfícies Metálicas Clúa • Construcciones SA (Mymsa) L’automòbil, una Ramon Casas i Pere Romeu en un automóbil. Ramon Casas, 1901. MNAC • Revestiments • David Autos Metálicas Alfaro Can Xifreda (MMCX Sant Feliu de Codines), Museu Nacional d’Art de Carl F. Benz inventa les indústries afins van teixir una xarxa mitzador de l’economia: 18 empreses • Seients • Permanyer, SA suma de components Dupont crea Fabricación, SA Catalunya (MNAC), New York Public Library (NYPL), Warner Bros. el motor de combustió densa de petites empreses que, amb el constructores de vehicles a Barcelona • Tractament • Para-xocs • Industrias Dami (Montesa) la pintura en esprai L’automòbil com a producte (1886) temps, es van articular al voltant dels i àrea metropolitana i 257 empreses d’adhesius • Embalatge • Industrias • Industrias Narcla • Indústria Ciclista Foto coberta: Il·lustració de la VIa Fira de Mostres de Barcelona, 1933. d’assecament ràpid AGFB industrial és molt més que un grans productors finals. La fèrtil his- de la indústria auxiliar de l’automoció. • Serveis logístics • SEAT • Maquinaria Solá (Ducson) AGFB (1924) • Dipòsit 1912 1.000 Parc mòbil de la província de Barcelona vehicle amb motor i quatre L’empresa tòria del districte de l’automoció dota A més, cal afegir a aquestes últimes AGFB • Estampació • Taulers de control • Empresa Nacional Cinematográfica, • Viuda de Antonio de Autocamiones SA () Sitjes DISSENY, MAQUETACIÓ I PLANIMETRIA: Carlos Ortega i Jaume Palau rodes. Es compon d’una Osram presenta una Barcelona d’unes magnífiques eines moltes empreses d’altres sectors que • Matriceria i utilitats gran quantitat d’elements i làmpada per a llums L’empresa per poder vertebrar un potent clúster treballen amb l’automoció d’una ma- SA (ENASA) • Motocicletas 1922 10.000 llargues i curtes Robert Bosch GmbH innovador, capaç de proveir les empre- nera indirecta, com el químic, el tèxtil, accessoris, molts dels quals patenta el sistema ISSN: 2014-8879 | Dipòsit legal: B.24697-2011 (1924) el de maquinària i equips metàl·lics i 1930 20.000 són proveïts per les indústries antibloqueig de rodes ses que s’hi localitzen de l’avantatge auxiliars del sector. (ABS) (1936) competitiu imprescindible per afrontar elèctrics, o el del plàstic. empreses de components empreses d'automoció Es posen a la i accesoris representades representades a la FOIM 1936 30.000 venda cotxes amb 257 a la FOIM 18 frens a les quatre rodes J. B. Dunlop crea el 1969 100.000 (1910) pneumàtic amb cambra d’aire (1888) 1970 388.000 AEG inventa un Mercedes-Benz P. Tucker projecta 1980 704.000 encenedor elèctric de patenta l’airbag el cinturó de seguretat cigars per als cotxes com a sistema de per als cotxes (1948) 1992 1.000.000 Il·lustració: Andrés Hispano, 2019 (1906) seguretat passiu AGFB AGFB AGFB AGFB AGFB (1971) 1932. General Motors s’instal·la a l’automoció va esdevenir un En els seus inicis, cions del carrer de de Barcelona. L’altre gran espai àmbit pioner per a la reivin- la indústria de l’au- Floridablanca al industrial que es consolida a la Cronologia. Barcelona. La indústria de l’automòbil a Protagonistes dicació de gènere. La dona La fàbrica: tomòbil a Barcelona barri de la Sagrera. primera meitat del segle xx és S’inaugura el Circuit de Mont­ va lluitar per poder conduir s’instal·la en petits Són espais fabrils la Zona Franca de Barcelona. juïc. 12 de la història i també com a treballadora de l’Eixample tallers mecànics, planificats com a El 1953, la SEAT inaugura una De l’Exposició 1934. S’opta pel negre i el groc d’un sector on el moviment que, progressiva- grans tallers, molt fàbrica moderna al costat del com a colors del taxi de Barce- Tota història té els seus prota- Barcelona: un sector estratègic obrer es va implantar amb ment, aprofitaran allunyats encara de port i dins el districte industrial Universal lona. gonistes. La indústria i la cul- força a les grans fàbriques, a la Zona espais o edificis l’organització del del sector de l’automoció. Tam- tura de l’automòbil a Barcelona 1936. Amb la Guerra Civil espa- Des de finals del segle xix, Barcelona participa en el naixement de la indústria de i sovint es va erigir en refe- adjacents per anar treball en línia. Per bé s’hi instal·len altres empre- nyola, les indústries de l’automò- l’han bastit amb els anys homes rent social i polític. ampliant-se. Aquests la seva banda, Ford i ses, com Motor Ibérica o OSSA, al segle xxi l’automòbil des d’una modernitat creixent. No es mobilitzen únicament recursos i dones. Des d’una aliança Franca Rellotge de marcar horari bil són intervingudes i transfor- tallers i fàbriques de la SEAT, c. 1958, Arxiu General Motors, d’ar- de manera que s’hi constitueix mades en indústries de guerra. sòlida, visionaris, esportistes, Aquests homes i dones són . L’Exposició Universal empresarials, sinó també científics, tecnològics i culturals. No obstant això, la ocupen primer l’Ei- Francesc Prieto rel nord-americana, un veritable pol industrial de 1888 el principi i l’arrel d’una esdevé l’origen de la Barcelona 1937. Els bombardejos de l’exèr- Guerra Civil espanyola (1936-1939) truncarà tots aquests somnis i esforços. Tot i la científics i emprenedors van fer xample de Barcelona sí que racionalitzen l’automoció. Des de finals del possible els inicis d’aquesta activitat econòmica i d’una moderna. 1 cit franquista afecten les indús- i després els barris industrials les seves empreses per obtenir segle xx, més enllà de l’ús sec- postguerra, la repressió política i un règim econòmic autàrquic, Barcelona conservarà activitat. Eren empresaris com cultura que, després de tries del sector de l’automoció. una xarxa de petites i mitjanes indústries del metall que faran possible el renaixement 150 anys, segueix molt viva de Sants i Sant Martí. , una productivitat més gran. torial que es fa del territori, les Emilio de la Cuadra, Francesc instal·larà la seva gran fàbrica D’ençà dels anys 1920, tot un noves tecnologies de la comu- 1939. Amb la fi de la Guerra Batlló o els germans Armangué; i preserva per a Barcelona Civil, les empreses retornen als del sector de l’automoció quan el 1959 es liberalitzi l’economia, encara que va ser una de les capitalitats de la al passeig de Sant Joan, mentre seguit d’indústries auxiliars tei- nicació destaquen com l’eina l’establiment de SEAT (1950) el que va donar al districte industrial de l’automoció enginyers com Vilfred Ricart i que la Hispano Suiza, el 1906, xiran un districte industrial que imprescindible per a una pro- seus antics propietaris. Marc Birkigt o automobilistes indústria de l’automòbil del una dimensió suficient per a consolidar la seva existència. Les dificultats, però, hi Manifestació dels treballadors de SEAT, 1977. sud d’Europa. traslladarà les seves instal·la- englobarà l’àrea metropolitana ducció i un mercat globals. 1940. Protagonisme de la indús- com Paco Godia. Així mateix, Fons PSUC, ANC Planta de la fàbrica SEAT, 1968. Arxiu Francesc Prieto tria motociclista catalana a la apareixen un altre cop a mitjans dels anys 1970 a causa de la crisi energètica i la postguerra. Es funden les mar- internacionalització del sector. Una reconversió industrial dura, aportacions sindicals ques OSSA, Montesa, , Derbi i Mototrans. i la compra de marques nacionals deficitàries per multinacionals posicionen de 8 Plànol de l’Exposició Universal Barcelona 1888. AGFB 1941. Es constitueix l’Instituto nou la indústria de l’automòbil en condicions de competir en una economia global Nacional de Industria (INI), que i tecnològica. En la primeria del segle xxi, el sector de l’automoció torna a ser un 1889. Francesc Bonet i Dalmau reconverteix la indústria de l’au- construeix el primer vehicle naci- tomòbil. dels pilars econòmics de Barcelona i la seva àrea metropolitana: atrau inversions onal amb motor d’explosió. 35 1946. La Fira de Mostres de estrangeres, disposa de capacitat tecnològica i inverteix en desenvolupament científic, 1898. Emilio de la Cuadra funda 5 Barcelona torna a exhibir vehicles alhora que s’insereix a la xarxa de les indústries globals de l’automoció. a Barcelona la primera fàbrica estrangers. espanyola dedicada a construir automòbils. 1950. Es constitueix l’empresa SEAT. liberals, com ara la protecció aranzelària, els 1899. Se celebra a Barcelona la Visionaris (1888-1900) primera cursa de motocicletes, 1953. Es produeix el Biscúter, requeriments de producció domèstica o la SEAT (1950- ) Tot i l’escassetat de matèries primeres, Barce- 1993: Martorell AGFB automòbils i bicicletes de la paradigma dels microcotxes que limitació del nombre de llicències de produc- ENASA- (1946-1990) lona participa en la forja de la tecnologia i la AGFB península. 2 es fabriquen a Barcelona. ció afavoreixen la millora de la productivitat (1912-1930) 1946-1979: Parc indústria internacional de l’automòbil des del C. Aragó, 239-245 de la Pegaso 1899. Neix a Barcelona la revista 1954. Ford Motor Ibérica es con- industrial. La SEAT, filial de la FIAT, esdevé AGFB començament. El Automovilismo Ilustrado. verteix en empresa espanyola amb l’exponent màxim del «desarrollisme» econò- Hispano Suiza el nom de Motor Ibérica, SA. mic del país, i el seu model 600 és el cotxe (1904-1946) 1906. Es crea l’Automòbil Club de les classes populars. SEAT, FASA-Renault 1908-1946: de Barcelona. El 1910 passa a 1955. Barcelona té un índex de Parc de la Pegaso 23 turismes per cada mil habi- (1951) i Citroën Hispania (1958) motoritzen David (1914-1957) dir-se Reial Automòbil Club de 1931: C. Aribau / Catalunya (RACC). tants enfront dels 133 de París. Espanya. Trav. de Gràcia 1907. El primer vehicle matricu- 1957. Es comença a fabricar el SEAT 600. Ricart i Pérez (1922-1927) AMSEAT lat a Barcelona (B-1), de Ruperto C. Comte Borrell, 236-244 22 España (Fábrica Nacional García-Nogués, correspon a un 1959. Pla d’estabilització econò- de Automóviles F. Batlló, model de Berliet. Arxiu mNACTEC mica a Espanya. El país surt de Sociedad en Comandita) S’acorda la celebració de Sant (1917-1928) l’autarquia econòmica. Elizalde (1909-1951) Cristòfol com a patró dels auto- Sant Andreu del Palomar Pg. de Sant Joan, 149 mobilistes. 3 1961. La ciutat encara té censats General Motors Peninsular 1.341 carros de tracció animal. (1932-1939) L’Ajuntament crea un cos de la 23 18 32 Francesc Bonet, Barcelona 1890 C. Mallorca, 433 Guàrdia Urbana per ordenar el 1963. Es crea la taxa municipal trànsit. de circulació a Barcelona, la Diaz y Grilló (1913-1922) primera d’Espanya. C. Sicília, 141 i 143 / 1912. Martí Vidal Pedrola és el L'època d'or (1901-1935) Ptge. Pagès 13-15 primer taxista autònom de Barce- Paco Godia estableix el rècord de velocitat entre i Barcelo- És l’època d’or de la indústria de l’automòbil. Renault 4CV, 1957. AMHV 21 lona. 4 Marques com Hispano Suiza, Elizalde o David na en menys de cinc hores. 24 1914. El 24 de maig se celebra la fan vehicles de gran qualitat, tot i que tan Primera Copa Tibidabo. 5 1964. El carrer de la Portaferrissa sols les marques Cap a un mercat internacional 11 i l’avinguda del Portal de l’Àngel 28 1916. Lluís i Frederic Armangué americanes instal· La Cuadra (1898-1901) 27 s’habiliten per a vianants. 13 (1974-1986) C. Diputació / fan Barcelona-Madrid-Barcelona lades a Barcelona AGFB América Autos (1913-1922) 1965. Els terrenys de la Zona Pg. Sant Joan en poc més de 28 hores. (Ford i General Mo- Les polítiques liberals obren la porta a altres Arxiu Francesc Prieto 19 C. Consell de Cent, 605 Franca de Barcelona es transfor- marques estrangeres amb l’eliminació de les Es crea la Cambra Sindical de tors) aconsegueixen men en àrea industrial. 14 traves proteccionistes. Fàbriques com les de 25 l’Automòbil de Barcelona. produir en línia. 4 16 33 Es funda la Penya Rhin, un dels 1968. S’inaugura el primer apar- Ford (1976) o Opel (1982) s’erigeixen en ENASA-Pegaso 18 26 La falta de tecno- Matas y SRC (1917-1925) (1945-1953) cament soterrani de Barcelona, a models d’empresa d’un sector que internacio- (1946-1990) clubs més destacats de l’automo- logies, la minsa C. Sardenya, 287 C. Nàpols, 124 la plaça de Catalunya. 15 nalitza els seus mercats. Amb l’ingrés del país 1980-1990: 30 bilisme. 6 demanda interna i BNF a la Comunitat Econòmica Europea, tota la Motor Ibérica Zona Franca 17 1919. Se celebra el I Saló de 1971. A Espanya, per primer la falta de models (1954-1987) l’Automòbil de Barcelona, al cop, les exportacions de vehicles populars d’auto- indústria, també la de l’automoció de Barce- 1967: Zona Franca 6 15 superen les importacions. lona, es veu afectada per l’aplicació d’un dur palau de Belles Arts, al parc de mòbils són algunes la Ciutadella. 7 1973. L’augment del preu del pla de reconversió. Castro (1902-1903) David (1914-1957) de les causes de la Nissan Motor Ibérica 13 petroli genera una crisi energèti- 32 C. Floridablanca, 1914: Pallars, 71 14 (1986- ) 20 feblesa del sector. 54-64 13 Autonacional ca mundial. 34 35 36 Zona Franca 23 (Biscúter) (1953-1963) El 1927, Barcelona 9 10 AGFB 1974-1996. Internacionalització mou el 68% del Sant Adrià de Besós 12 del sector de l’automoció i pui- capital de la indús- SEAT (1950- ) Talleres Hereter (1905-1922) xança de l’automòbil asiàtic. Zona Franca 1 29 C. Independència / tria de l’automoció C. Almogàvers 3 1975. Mor ; a Espanya. AFGB 2 s’inicia la transició democràtica Hispano Suiza 7 a Espanya. 31 34 (1904-1946) Ford Motor Ibérica 1976-2010. Procés de desin- Motocicletes i microcotxes 1904-1907: (1923-1954) dustrialització a Catalunya i a (1936-1959) C. Diputació/ Av. Icària, 149 Espanya. Pg. Sant Joan La Guerra Civil espanyola trenca la dinàmica Motor Ibérica Cartell del 1r Saló de l’Automòbil 1984. SEAT fabrica el model (1954-1987) de Barcelona. AGFB Ibiza, el primer cotxe espanyol de ascendent de la indústria de l’automòbil. 1954-1966: Nacional Pescara AGFB gran producció. En una economia de postguerra, autàrquica Av. Icària, 149 1921. Se celebra el 1r Campionat Estand de la Ford, Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona, (1929-1932) i sense recursos, el sector deriva cap a la Internacional d’Automobilisme 1976. AGFB Final C. Padilla 1986. L’INI cedeix el control majo- construcció de camions i furgonetes, així Penya Rhin, al circuit de Vila- ritari de SEAT a . com de motocicletes i microcotxes. La cons- franca del Penedès. Adhesió d’Espanya a la CEE. titució de la SEAT, el 1950, hi obre noves Un futur tecnològic (1987-2000) AMDSEAT AGFB AGFB Cronologia Fàbriques d’automòbils 1922. Es crea la cursa Pujada a Neix Nissan Motor Ibérica. perspectives. la Rabassada. 8 Després de patir la crisi energètica del 1973 1990. compra ENASA. i la mundialització del mercat de l’automòbil, El Saló de l’Automòbil de Barce- el sector aposta per estratègies exportadores, lona es trasllada a Montjuïc. 9 1991. S’inaugura el Circuit de D’ençà de la revolució comer- Catalunya, a Montmeló. 1923. S’instal·la a Barcelona d’inversió en R+D i en la millora de la pro- cial de finals del seglexix , ductivitat a través de la robotització de les 1919-2019: 1919 1921 1935 1947 1955 l’empresa nord-americana Ford. l’augment del consum de béns Sector de la FOIM Sector de la FOIM empreses. La desaparició d’unes marques i ha anat acompanyat de plata- S’inaugura l’Autòdrom Interna- la integració d’unes altres en grups multina- formes de comunicació noves, cional de Terramar, a Sant Pere cent anys de Ribes. cionals faciliten aquesta reconversió. Així, com ara els salons monogrà- SEAT passa a formar part del Grup Volkswa- fics, la publicitat o el perio- 1927. Es consolida el districte gen (1986), Motor Ibèrica, de Nissan (1987), del Saló de disme especialitzat. El Saló industrial de l’automòbil de Bar- o Pegaso, d’Iveco (1990). de l’Automòbil de Barcelona celona. l'Automòbil. ha estat des dels seus inicis, 1929. Exposició Internacional el 1919, la principal galeria de Barcelona: els automòbils de barcelonina on poder copsar disseny futurista i els esportius meravellen el públic. Circuit de Catalunya de Montmeló, 1991. Indústria, l’automòbil des dels vessants 10 Wikicommons industrial, tecnològic i del dis- 1967 1970 1981 1999 2001 Es crea el Patronat d’Automòbils seny, projectant un espai de i Carreteres, que vetlla per la 1993. SEAT inaugura noves instal· comerç i qualitat de les calçades. lacions industrials a Martorell. Biscúter, 1967. MMCX Sant Feliu de Codines complicitat entre la indústria, el comerç i l’afició de la ciuta- S’instal·la el primer semàfor 1998. A Barcelona se signa el ciutadania dania al món del motor. a Barcelona, a l’encreuament Pacte per la Mobilitat, en què Els carrers s’omplen de cotxes dels carrers de Balmes i de participen diferents sectors (1960-1973) Provença. 11 socials i econòmics. 1931. L’Ajuntament de Barcelona 2002. Barcelona es consolida Quan, el 1959, el Govern franquista aprova el organitza la circulació i redacta com a centre tecnològic i del Pla d’estabilització econòmica, les polítiques Instal·lacions de la SEAT a Martorell, 1995 (Arxiu Memorial SEAT) els reglaments de trànsit. disseny de l’automòbil. AGFB AGFB