eixMUSEU DE LA CIENCIA I DE LA TECNICA DE CATALUNYA 3 8€ Dossier Un museu nacional estès per tot el país La REvoLucIó mnactec.cat DE L’auToMòbIL L’ENgINy quE va caNvIaR ELs PaIsaTgEs I LEs vIDEs L’entrevista: Jordi Nadal, la història i la fàbrica Els camins de l’aigua i del ferro al Ripollès Isona Passola ens mostra el Museu de la Torneria de Torelló AnunciSistema_17_03.indd 2 27/3/17 17:07 Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya Si t’interessa el patrimoni industrial, científic i tècnic, aquesta és la teva associació! Els nostres objectius • Figurar com a aglutinant de la societat • Promocionar l’estudi i la divulgació de la civil entorn del Museu de la Ciència i de ciència i la tècnica a Catalunya, amb la la Tècnica de Catalunya, i continuar, des convocatòria anual dels Premis Bonaplata. d’aquesta perspectiva, donant el suport • Donar suport al món empresarial i a necessari. l’institucional per a la posada en valor • Posicionar-nos com una entitat dels seus patrimonis industrials, com capdavantera en la difusió, l’estudi i la a eina i com a valor afegit del seu preservació del patrimoni industrial de desenvolupament socioeconòmic, i com a Catalunya. oportunitat complementària de negoci per a la fidelització dels seus usuaris i clients. PREMIS BONAPLATA Seu social Secretaria de l’Associació www.amctaic.org Via Laietana, 39, 4t Rambla d’Ègara, 270 08003 Barcelona 08221 Terrassa Tel.: 93 319 23 00 Tel.: 93 780 37 87 Fax: 93 310 06 81 Fax: 93 780 60 89 Internet [email protected] www.amctaic.org Anunci A4.indd 1 11/3/16 13:14 Jaume Perarnau director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Museus i patrimoni de la societat industrial, avançant, potser, les tendències del futur? nguany, novament, els membres del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya superen amb escreix el més de mig milió de visitants. A aquest continuat E ritme de creixement dels visitants, del grau de satisfacció i de l’interès social, cal afegir-hi im- portants iniciatives que ens fan pensar que aquest patrimoni de la societat contemporània pot estar marcant unes tendències lligades estretament, per primera vegada, a una societat coetània que ha creat, utilitzat i conservat els seus propis elements patrimonials i museològics. ditorial Es tracta d’un destacat model de relació i vinculació social, de relació i vinculació territorial i de relació i vinculació identitària que l’aparten del vell concepte de museu del segle xix, selectiu, privatiu i allunyat E de la majoria social. El patrimoni i la cultura científics, tècnics i industrials tenen una vinculació emotiva i directa amb la societat actual, on les vivències personals de totes les capes socials connecten amb aquest patrimoni sense que ningú els hagi de donar una explicació, lectura o interpretació indirecta. La capacitat d’interacció i participació a través de l’experimentació sobre l’objecte real, i no a partir d’aplica- cions tecnològiques indirectes, augmenten l’interès, la participació, la demanda i la satisfacció de l’usuari. Cal afegir que la no-unicitat d’uns objectes pensats per a l’ús i el funcionament, a diferència dels majoritaris, creats per al gaudi espiritual individual, permeten que aquest patrimoni tingui la capacitat i l’oportunitat de desmarcar-se de la rigidesa d’uns criteris i unes normatives desfasats. Els museus i el patrimoni de la societat industrial ja parlen i analitzen no només anacrònics indicadors de visitants, sinó també la incidència en el PIB, l’impacte econòmic, les interaccions amb les empreses, la producció indus- trial del propi centre, la comercialització del producte elaborat, la patrimonialització de la indústria viva, l’accessibilitat tecnològica, el turisme industrial, els museus corporatius, la identitat i marca, la comuni- cació científica, la creació tecnològica, la sostenibilitat energètica, la transversalitat departamental, etc. ¿És potser, també, aquesta interactivitat real i no postissa, aquesta efectiva capacitat de vinculació social, l’acceptació d’inexcusable recurs pedagògic, la voluntat de no caure en la falsa “modernitat”, la disposició a ser agosarat i no excloent en les programacions, activitats i plans d’actuació, amb una especial relació no restrictiva amb el jovent, sense encotillar-se en normatives desfasades, així com una visió en parlar sempre de patrimoni global (moble, immoble i immaterial), cap on la societat demana que han de dirigir els seus passos i les seves estratègies els museus del futur? 3 EIX / núm. 03 eix Cultura industrial, tècnica i científica Revista semestral. Núm. 3. Maig del 2017 Edita: Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i Sistema Territorial del mNACTEC 54 60 Direcció: Jaume Perarnau Coordinació: Eulàlia Palau Mirades Subscriptors i publicitat: Ad-lante Servicios de Marketing, S. L. Tel. 902 090 869 6 Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera [email protected] · www.mnactec.cat/eix Consell de redacció: Montse Armengol, 8 Construcció de les canonades de la Central Eulàlia Palau, Jaume Perarnau, Rosa Serra, Hidroelèctrica de Seira Alba Subirana, Ton Lloret, Gerard Verdaguer. Consell assessor: Miguel Ángel Álvarez (president TICCIH Espanya), Alba Boixader 10 Vestíbul de l’Estació de França (directora del Museu de les Mines de Cercs), Eusebi Casanelles (president d’honor del TICCIH, 22 48 exdirector del mNACTEC), Esteve Castanyer Perspectives (Universitat de Perpinyà), Salvador Claret (Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret), Gràcia 12 El camí dEl riu. un pAiSAtgE Dorel-Ferré (França, membre d’APIC-Universitat de Reims), Josep Espadalé (director del Museu 42 FluViAl EntrE VinyES Al pEnEdèS La descoberta del Suro de Palafrugell), Josep Fernández (Arxiu Nacional de Catalunya), Llorenç Ferrer (Universitat de Barcelona), Carles Garcia 42 l’HoSpitAl dE cartró (director del Museu del Ter), Carme Gilabert 16 l’EnginyEr FrAnCESC MACiÀ (directora de l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries), Anna Mata (Xatic-Xarxa de Turisme Visita guiada Industrial de Catalunya), Joan Nogué (director 20 Un MuSEu En xArxA. de l’Observatori del Paisatge de Catalunya), 48 Isona passola: Josep Oliveras Samitier (Universitat Rovira i lA SingulAritAt Europea dEl Virgili), Massimo Preite (Itàlia, membre de “torElló FEiA olor dE FuStA, unA olor l’AIPAI), Victòria Rabal (directora del Museu Molí SiStEMA tErritoriAl dEl mnACtEC Paperer de Capellades), Antoni Roca-Rosell (Universitat Politècnica de Catalunya), Albert quE Jo ASSoCio A caliu, calidESA i afectE” Tulleuda (director del Museu de la Pell d’Igualada Entrevista i Comarcal de l’Anoia), Mark Watson (Escòcia, Patrimoni industrial català cap del Patrimoni Industrial del Govern escocès). 22 Jordi nadal: Col·laboradors: César Barba, Ramon Blanch, 54 elS tinglAdoS dEl Moll dE CoStA Teresa Bori, Irene Carabia, Eusebi Casanelles, “porto lA indúStriA A lA SAng” Salvador Claret, Fina Domenech, Carme Escales, Coia Escoda, Teresa Llordés, Enrique Marco, L’enginy Marc Martí, Jordi Nadal, Isona Passola, Sergi Dossier Ramis, Sígrid Remacha, Daniel Sancho, Rosa umari 56 El canó grAníFug, Serra, Gerard Verdaguer. Arxius i institucions: Ajuntament de Ribes de Freser, Arxiu Comarcal 28 lA rEVoluCió un giny d’ArtillEriA AgríColA de l’Alt Penedès - Cristina Galofré, Arxiu del Port de Tarragona, Biblioteca de Catalunya, Centre de Documentació Vinseum - Jordina Escala, Centre S dE l’AutoMòbil La col·lecció d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit, Centre Excursionista de Catalunya-Berenguer Vidal, 60 col·lecció MArC MArtí. pASSió pEr lA publiCitAt Consorci del Ter, Ferrocarrils de la Generalitat 28 - Cremallera Vall de Núria, Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, Museu Etnogràfic de Ripoll, Museu Nacional d’Art de La ruta Catalunya. 64 elS caminS dE l’AiguA i dEl FErro Al ripollèS Realització: Sàpiens Publicacions (Sàpiens, SCCL). Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes · www.som.cat De viatge Director de l’àrea: Pere Romanillos [email protected] 70 mallorca, un trEn cap Al pASSAt Edició: Montse Armengol Coordinació: Olivia Majó Disseny editorial: Enric J. Gisbert Agenda Cartografia: Andreu Grau Correcció lingüística: Gemma Garrigosa 76 Impressió: Gramagraf Dipòsit Legal: B-5615-2016 Abstracts ISSN: 2462-4470 Fotografia de portada: 79 Castellà 81 Anglès Ramon Casas, Auto-garage central. Foto cortesia del Museu Nacional d’Art de Catalunya. 4 5 EIX / núm. 03 mirades FArinErA dEl Sindicat AgríColA dE CErVErA La farinera de l’antic Sindicat Agrícola de Cervera (Segarra) va ser projectada per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell entre el 1920 i el 1922. A tocar de l’estació del ferrocarril, l’edifici principal està format per tres naus en for- ma d’U. La farinera està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i ha estat restaurada i reconvertida per a diferents usos socials i públics. Foto Arxiu mNACTEC – Ramon Blanch, núm. 5.858 6 7 EiX / núm. 03 mirades ConStrucció dE lES canonAdES dE lA CEntrAl HidroElèCtrica dE SEirA La central hidroelèctrica de Seira (Osca), al cos- tat del riu Ésera, va ser construïda entre el 1912 i el 1918 per Catalana de Gas y Electricidad per donar resposta a les necessitats d’abastament elèctric de la ciutat de Barcelona. La inauguració d’aquesta central va significar, en aquell mo- ment, la implementació a l’Estat espanyol de la línia d’alta tensió més llarga i potent d’Europa. Foto Arxiu mNACTEC – Fons Catalana de Gas y Electricidad, núm. 31.950 (26.7.1917) 8 9 EIX / núm. 03 mirades VEStíbul dE l’EStació dE FrAnçA El nom d’Estació de França, a Barcelona, ja era usat amb anterioritat a la construcció de l’actual edifici atès que era l’estació de sortida dels ferrocarrils que comunicaven directament amb França. L’actual estació va ser construïda per la Companyia de Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant, seguint el projecte de Pedro de Muguruza i de Ramon Duran i Reynals, i inaugurada l’any 1929 dins de les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona.