Lescha Davart Ils Fatgs Da Sepultura E Da Santeri Dalla Vischnaunca Ilanz/Glion (Lescha Da Sepultura; Lsep) Dils 30-09-2015 (Versiun Dils 01-01-2016)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Vischnaunca Ilanz/Glion 33.1 Lescha davart ils fatgs da sepultura e da santeri dalla vischnaunca Ilanz/Glion (Lescha da sepultura; LSep) dils 30-09-2015 (versiun dils 01-01-2016) Il parlament communal dad Ilanz/Glion, Il parlament communal dalla vischnaunca dad Ilanz/Glion, sebasond sin art. 35 lit. a dalla constituziun communala dad Ilanz/Glion (CC; LIG 11.1) sco era sin art. 12 al. 2 dalla lescha davart ils fatgs da sanadad dil cantun Grischun (DG 500.000), suenter envesta el messadi dalla suprastonza communala dils 24 d’uost 2015, concluda: I. Disposiziuns generalas 1. En general Art. 1 Object 1 Quella lescha reglescha ils fatgs da sepultura e da santeri sin il territori dalla vischnaunca dad Ilanz/Glion. Art. 2 Santeris en vischnaunca 1 Sco santeris publics dalla vischnaunca valan ils santeris communals a Castrisch, Duvin, Luven, Pigniu, Pitasch, Schnaus ed il santeri s.Martin a Glion. 2 Suandonts santeris valan medemamein sco santeris publics: a. santeri s.Giusep a Glion, en possess dalla pleiv catolica Glion; b. santeri a Ladir, en possess dalla fundaziun ecclesiastica Parvenda Ladir; c. santeri da Riein, en cumpossess dalla pleiv evangelica da Castrisch/ Riein/ Sevgein e dalla vischnaunca dad Ilanz/Glion; 1 * vgl. Änderungstabelle am Schluss des Erlasses 33.1 Vischnaunca Ilanz/Glion d. santeri da Rueun, en possess dalla fundaziun ecclesiastica s.Andriu; e. santeri da Ruschein, en possess dalla fundaziun ecclesiastica Baselgia s.Gieri; f. santeri da Sevgein, en possess dalla fundaziun ecclesiastica s. Tumasch; g. santeri da Siat, en possess dalla fundaziun ecclesiastica Baselgia s. Flurin. 3 Il santeri s.Dominicus a Glion, en possess digl Institut s.Giusep, vala sco santeri privat. Art. 3 Geners da fossas e sepulturas 1 Sin ils santeris publics ein tut ils geners da fossas e sepulturas tenor art. 10 lubi, aschinavon che las relaziuns giuridicas, edificialas e geologicas lubeschan els. Ei dat negin dretg sin in gener da fossa ni sepultura ch’ei buca previus sin il santeri corrispundent. 2 Sin ils santeris communals sa la vischnaunca preveder geners e camps da fossas specials sco era in’infrastructura adattada per minoritads religiusas ed etnicas. II. Fatgs da sepultura Art. 4 Sepulturas 1 Sin ils santeris publics vegnan satrai ils defuncts che havevan lur davos domicil legal en vischnaunca ni ch’ein vegni cattai morts sin il territori communal. 2 Defuncts che havevan buca lur davos domicil legal en vischnaunca san vegnir satrai sin ils santeris publics dalla vischnaunca, sut la cundiziun ch’ei ha avunda plaz e ch’els han giu ina relaziun speciala cun la vischnaunca, la pleiv ni convischins dalla vischnaunca. Art. 5 Preparaziun dalla sepultura 1 Ils confamigliars han da procurar ch’ils defuncts vegnan mess en vischi e transferi conformamein agl uorden. Ils cuosts che resulteschan en quei connex inclusiv eventuals cuosts da cremaziun ein da surprender dils confamigliars. Sch’il defunct ha negins confamigliars surpren la vischnaunca quella incumbensa. 2 Vischnaunca Ilanz/Glion 33.1 2 La vischnaunca pren tut las disposiziuns necessarias per la sepultura. Ils defuncts ein per regla da transferir en ina stanza da bara previda per quei intent. 3 La satrada ni cremaziun ha per regla da haver liug enteifer 5 dis suenter la mort. En cass giustificai sa la vischnaunca conceder ina prolungaziun dil termin. Art. 6 Realisaziun dalla sepultura 1 La vischnaunca salva la sepultura risguardond en moda commensurada ils giavischs dil defunct, en accord cun ils confamigliars e la pleiv respectiva. L’organisaziun dalla ceremonia religiusa ei incumbensa dils confamigliars. 2 La sepultura da persunas che havevan il davos domicil en vischnaunca ei gratuita. Art. 7 Liug da sepultura 1 Il santeri public sa da principi vegnir eligius libramein. Per motivs impurtonts sa la vischnaunca restrenscher la tscharna libra. Art. 8 Temps da sepultura 1 Las dumengias, da firaus sco era da firaus religius han per regla buca liug sepulturas. III. Uorden da santeri Art. 9 Ruaus ed uorden 1 Santeris ein loghens da ruaus per ils defuncts e loghens da regurdientscha. Visitaders ed interpresas che lavuran sin santeri ein obligai da prender risguard ed haver quitau particular. Igl ei da dar suatientscha allas directivas dallas persunas responsablas. 2 Per occurrenzas specialas sin santeris publics sco survetschs divins, concerts e teaters drov’ei ina lubientscha dalla vischnaunca, e per santeris tenor art. 2 al. 2 supplementarmein dalla proprietaria. 3 La suprastonza communala reglescha il traffic da vehichels ell’ordinaziun. 3 33.1 Vischnaunca Ilanz/Glion Art. 10 Geners da sepultura 1 La sepultura sa haver liug sco suonda: a. satrada ni deposiziun dall’urna ni dalla tschendra en ina fossa en retscha; b. deposiziun dall’urna ni dalla tschendra en ina fossa en retscha per urnas; c. deposiziun dall’urna ni dalla tschendra en ina fossa en retscha existenta; d. deposiziun dall‘urna en nischas per urnas; e. deposiziun dall’urna ni dalla tschendra ella fossa communabla. Art. 11 Vischals da sepultura 1 EIgl ei da duvrar vischals da morts ch’ein adattai per il transfer, per metter en bara e per la satrada ni cremaziun. 2 Las urnas han dad esser d‘in material decumponibel. Per la deposiziun en nischas per urnas ei denton da duvrar urnas che san buca sedecumponer il proxim temps. Art. 12 Installaziuns da fossa 1 Monuments e ramas da fossa astgan vegnir plazzai, midai ni allontanai mo cun lubientscha dalla vischnaunca. 2 Monuments ed autras installaziuns da fossa ein dad integrar harmonicamein el maletg cumplessiv dil santeri. Monuments han dad esser sempels e digns; els han dad esser modellai manualmein ed artisticamein cun quitau. 3 La vischnaunca reglescha en in’ordinaziun oravontut las relaziuns da distanza, las mesiras sco era la concepziun e la structura dil material dallas installaziuns da fossa dils santeris publics. Art. 13 Manteniment e tgira 1 Ils confamigliars dils defuncts ein responsabels da mantener las fossas ed ils monuments en in stadi cultivau. Els annunzian alla vischnaunca ina persuna da contact. 2 Vegn l’obligaziun da manteniment tralaschada, pren la vischnaunca, suenter haver admoniu duas gadas senza success, las mesiras necessarias sin cuost dallas persunas responsablas per il manteniment. 4 Vischnaunca Ilanz/Glion 33.1 3 La vischnaunca sa surprender il manteniment encunter indemnisaziun. 4 Mauncan ils obligai al manteniment ni ein tals senza mieds finanzials, surpren la vischnaunca ils cuosts per la tgira dalla fossa. Art. 14 Silenzi da fossa 1 Il silenzi da fossa per satradas cuoza silmeins 20 onns. L’exhumaziun avon la scadenza dil silenzi da fossa sedrezza tenor il dretg cantunal. 2 Il silenzi da fossa vegn buca prolunghius sch’ina urna ni tschendra vegn deponida pli tard ella fossa. 3 Fossas en retscha per urnas e nischas per urnas vegnan schligiadas respectivamein rumidas dalla vischnaunca il pli baul 20 onns suenter lur construcziun. La vischnaunca sa conceder ina schligiada ni rumida anticipada en cass da motivs impurtonts. Art. 15 Rumida dallas fossas 1 La vischnaunca decida a temps indicau la schligiada e rumida dalla retscha ni dalla part dil santeri corrispundent. La rumida vegn communicada publicamein silmeins sis meins avon il termin da rumida egl organ da publicaziun dalla vischnaunca. Ein vegnentssuenter enconuschents vegnan els informai en scret. 2 Dad installaziuns da fossa sco urnas, tablas da nischas per urnas e monuments da fossa ch’ein buca vegni retratgs sil termin fixau sa la vischnaunca disponer. 3 Ossa cavada si a caschun dalla rumida sco era la tschendra dad urnas che sedecumponan buca vegnan surdadas suenter la schligiada en in liug adattau directamein alla tiara. Art. 16 Register da fossas e plan da santeri 1 La vischnaunca meina in register da fossas per mintga santeri che cuntegn il numer dalla fossa, il num e prenum dil defunct satrau ed il datum da sepultura. Il numer dalla fossa astga pér vegnir allontanaus dalla fossa, cura ch’igl ei vegniu plazzau in monument che excluda finadin scumbegl. 2 L’organisaziun futura dils santeris vegn fixada en plans da santeri. 5 33.1 Vischnaunca Ilanz/Glion Art. 17 Responsabladad 1 La vischnaunca surpren negina responsabladad per donns da fossas, monuments da fossa, ramas, emplantaziuns, e.a.v. caschunai entras decadenza, influenzas dall’aura ni acts illegals da tiarzas persunas. Oravontut surpren la vischnaunca negina responsabladad per donns che vegnan caschunai entras fossas vischinas nuncultivadas. IV. Finanzas Art. 18 Taxas 1 Las persunas che fan diever d‘in survetsch dalla vischnaunca ein obligadas da pagar ina taxa. Sper il relasch stattan ils artavels dil defunct solidaricamein buns per las taxas. 2 Per persunas che havevan lur davos domicil en vischnaunca vegn incassau taxas per: a. construir e mantener nischas per urnas e fossas communablas tochen 2'000 francs; b. ulteriurs survetschs tochen 8'000 francs. 3 Per persunas che havevan buca lur davos domicil en vischnaunca vegn incassau taxas per: a. fossas en retscha, fossas en retscha per urnas, nischas per urnas e fossas communablas tochen 4'000 francs; b. sepulturas tochen 2'000 francs; c. construir e mantener nischas per urnas e fossas communablas tochen 2'000 francs; d. ulteriurs survetschs tochen 8'000 francs. 4 Sin damonda sa la suprastonza communala metter a pèr defuncts che han giu biars onns, denton buc il davos, lur domicil en vischnaunca cun defuncts che havevan lur davos domicil en vischnaunca. 5 La suprastonza communala relai ina tariffa da taxas. Igl ei da tener quen dils differents geners da fossa e dalla vegliadetgna dils defuncts. 6 Vischnaunca Ilanz/Glion 33.1 Art. 19 Cuosts da menaschi, da manteniment e d’investiziun 1 La vischnaunca surpren ils cuosts da menaschi, ils cuosts ordinaris da manteniment e las expensas per la renovaziun ni pigl engrondiment dils santeris publics. 2 La vischnaunca sa pagar contribuziuns per: a.