sign in sign up
<<
Home , Julio Caro Baroja

8 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38

Presentació Lluís Calvo Director de la REC (IMF-CSIC) De l’ahir, de l’avui i del demà d’un projecte antropològic i cultural: la Revista d’Etnologia de Catalunya

ls mals fats de la història contemporània gut durant dues dècades més enllà de qualsevol personalis- de Catalunya (dictadures, Guerra Civil me per l’esforç i el concurs generós de moltes persones tot espanyola...) han fet que molts projec- cercant la generació de noves iniciatives, fent articles inno- tes, de tot ordre, nascuts en el país hagin vadors i aconseguint traslladar aquests coneixements a am- tingut com una de les seves constants la plis sectors de la ciutadania en presentacions, conferències discontinuïtat i, a la vegada, una volun- i debats públics. tat expressa per recuperar-les. En aquest sentit, quan el 21E de juny de 2010 es va inaugurar en el Palau Moja de Estudiosos i professionals de diverses especialitats i trans- l’exposició «Del Plom al Dígit» com a reco- fons interdisciplinaris, associacions i museus han contribuït neixement a la tasca editorial del Servei de Publicacions a fer el que s’ha fet i això esdevé la clau de volta d’un pro- del Departament de Cultura de la Generalitat de Cata- jecte ben viu amb una projecció cada cop més forta i amb lunya en els darrers trenta anys, es va posar de manifest una capacitat manifesta d’afrontar desafiaments culturals que la continuïtat de la tasca esmentada ha estat la clau i científics. En aquest sentit, i tot cercant alguns exemples, de l’èxit assolit per les publicacions del Departament. La desafiaments com les noves configuracions socials de la fa- lliçó que se n’extreu és que assumir la història pròpia, a mília, l’impacte de les biotecnologies, les noves perspectives més d’honorar les persones, esdevé la clau de futur de del turisme, la transcendència d’expressions culturals com qualsevol projecte col·lectiu, ja sigui cultural, científic o el hip-hop o el grafit o, com en aquest volum 38, la creació de qualsevol mena. digital esdevenen un instrument de primer ordre per a la innovació social i cultural. Aquest fet té un relleu especial en el cas de la Revista d’Etno- logia de Catalunya (REC): des de la seva creació l’any 1992 En honor a la justícia, no es pot deixar d’esmentar dues ha tingut el privilegi de gaudir del suport, en tots els ordres, persones —i a redós d’elles, els seus equips humans— que dels diferents responsables del Departament de Cultura i han estat clau en fer de la REC el que avui és, persones que, del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional malauradament, avui no poden celebrar els vint anys de la Catalana. En un temps en què l’acceleració de la història publicació i la seva nova etapa en el món digital: Antoni és un dels diacrònics que marquen la nostra època, aquesta Anguela i Joan Llobet (epd), caps del Servei de Patrimo- continuïtat i aquest suport no és simplement una declara- ni Etnològic del CPCPTC i del Servei de Publicacions del ció d’intencions que navega en una sola direcció sinó el re- Departament de Cultura, respectivament. queriment per generar complicitats entre els contribuïdors que permetin conjuminar un ànim constant de superació L’Antoni Anguela(1), arran de l’èxit de la mostra «El Món de —la constància, el compromís, la confiança i la responsa- Joan Amades» el 1990(2), va acollir amb inusitada alegria la bilitat— amb una capacitat per vincular idees i projectes i proposta de creació de la revista l’any 1991: fou la persona fer-los viables. Aquest és el cas de la REC, que s’ha mantin- que sempre va ser-hi al darrere. L’Antoni Anguela i l’Eduard 9

Carbonell, aleshores director general de Patrimoni Cultu- Cardín sobre la necessitat de tenir sempre ben presents els ral, i en darrera instància, Joan Guitart com a conseller, van «interessos no tematitzats», la REC, des dels seus inicis, es creure en la iniciativa: el suport i la convicció permanent de va proposar combinar diversos interessos i crear espais en l’Antoni Anguela al llarg dels anys van ser un factor de pri- els quals el diàleg entre disciplines, estudiosos i entitats fos mer ordre per a la seva continuïtat. Ell va ser la persona que la clau de volta. va permetre que aquella proposta inicial anés creixent, any rere any, guanyant tant la confiança politico i La publicació va voler esdevenir una eina institucional com també la dels professionals de reflexió del coneixement científic i de la de l’antropologia i de l’etnologia catalana i construcció social i cultural de la realitat i, a d’arreu. Al seu costat cal esmentar i agrair la la vegada, va voler acollir-se al sentit més in- feina de Salvador Sorrosal, Dolors Vall, Ramon teractiu de l’aplicació i la intervenció d’acord Vilar, Josep M. Crivillé, Francesc d’Assís López amb les necessitats que, a principis de la dè- Sala, Judtih Coronado i, ja molt més recent- cada del 1990, eren ben presents en el món ment, de Verònica Guarch, Roger Costa i Cris- que s’anava globalitzant i en una ciutadania tina Farran, la persona que des del CPCPTC que requeria assentar i alhora enriquir els seus ha vetllat perquè la REC, editorialment, anés referents culturals. Aquesta raó última és la endavant amb un nou horitzó formal. Per la que explica el perquè de la línia editorial al seva banda, en Joan Llobet i el seu equip, de llarg de vint anys de la publicació. Per tot ai- manera especial Santi Pau i Joana Roch, van xò, un dels primers aspectes sobre el qual es fer que, des del primer volum, la REC tingués posà un més gran èmfasi des de l’inici fou la un to veritablement diferenciat en l’àmbit de necessitat de combinar en una mateixa pu- les publicacions etnològiques, la qual cosa es blicació els interessos i els sabers produïts en concretà en aspectes com el diàleg entre l’art el món acadèmic amb els generats des del català contemporani, tot concretant-se en les món associatiu: calia posar en comú totes les cobertes de la publicació. Gràcies al seu esforç, possibilitats que estaven presents i que, ma- saviesa i professionalitat es va superar una cer- lauradament, no havien tingut la possibilitat ta desconfiança inicial sobre si seria possible de tenir una plataforma comuna. Cercar les editar dos volums anuals. potencialitats entre aquests àmbits fou, i és, un dels desafiaments al qual la revista ha vol- La ferma creença i l’estímul decidit d’Anto- D’ençà el primer volum, la gut donar resposta des del convenciment que ni Anguela i Joan Llobet van fer que la revista REC ha volgut incardinar-se les sinergies entre ambdós móns són més que en el coneixement entre anés veient, any rere any, la llum: l’agraïment passat i present i entre positives, tal com s’ha posat de manifest a tra- no solament és personal, ja que, com va dir tradició i innovació. vés de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Agustí Pons en el funeral d’en Joan Llobet, Catalunya (IPEC). En aquest sentit, la revista aquests civil servants van contribuir, de manera ben sòli- ha estat també un portaveu de les actuacions d’estímul en da, a construir una «arquitectura institucional» cada cop l’àmbit etnològic que des del Departament de Cultura de més normalitzada: a ells i als seus equips, i a tots els autors i la Generalitat de Catalunya(4) s’han dut a terme: primer, a col·laboradors de la revista, sinceres gràcies. través del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura

La Revista d’Etnologia de Catalunya (1) Vegeu Calvo, L. «Antoni Anguela i Dotres. La passió per la cultura popu- com a projecte antropològic (3) lar i tradicional i el patrimonio etnològic de Catalunya». Revista d’Etnologia Una de les afirmacions que, d’una manera generalitzada, fa de Catalunya (Barcelona, 2010), 37, p. 192-194. anys que és present en el món antropològic és aquella que (2) Vegeu Calvo, L.; Mañà, J. (ed.). El món de Joan Amades. Barcelona: diu que «o l’antropologia s’aplica i es professionalitza o no Departament de Cultura, 1990. serà». Més enllà de les adhesions, o no, a aquesta sentència, (3) Per a una anàlisi sobre com i per què es va configurar la REC, vegeu Roma, Josefina. «La Revista d’Etnologia de Catalunya y la antropología». sí que hi ha un cert consens en el fet que l’antropologia, més Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, vol. LVII-1 (, enllà de ser una disciplina bàsica per al coneixement de les 2002), p. 259-270. estructures i dinàmiques socioculturals de les comunitats (4) Vegeu Calvo, L. «El patrimonio etnológico: perspectivas desde la expe- humanes, ha de replantejar el seu paper professional en el riencia de Cataluña». A: González Alcantud, J. A. (ed.) Patrimonio y plurali- dad: nuevas direcciones en antropología patrimonial. Granada: Diputación marc de les problemàtiques de la societat d’avui. Per aquesta Provincial de Granada, 2003, p. 271-294, i Català, M.; Costa, R.; Folch, R. raó, la REC es va plantejar no solament com una publica- «Balanç de catorze anys de l’IPEC». Revista d’Etnologia de Catalunya, 33 ció etnològica més: tenint ben present l’expressió d’Alberto (novembre de 2008), p. 118-141. 10 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38

Tradicional i Popular (CDRCTC) i, a partir del 1993, del Abordar temàtiques com les descrites ha significat, a la vega- Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional da, cercar la col·laboració de professionals propis i aliens, la Catalana (CPCPTC). De manera especial, la revista ha es- qual cosa ha permès que al llarg dels anys una munió d’estu- tat una eina per donar a conèixer la tasca que des del 1993 diosos, propis i forans, hagin col·laborat en la REC; cal es- està fent l’IPEC que, a hores d’ara, ja s’ha consolidat com mentar autors com Claude Lévi-Strauss, , un instrument cabdal per a l’anàlisi, la documentació i la Alan Dundes, Luca Cavalli-Sforza, Ramon Margalef, Néstor difusió de la cultura preindustrial, de les seves transicions García Canclini, Michel Wieviorka, Carmelo Lisón Tolosa- i també d’algunes de les realitats actuals de na, Claudi Esteva, Marc Abélés, Julian Pitt- Catalunya i d’arreu. Rivers o Julio Caro Baroja, entre molts altres. Autors com aquests, al costat de molts altres, Si aquests aspectes van ser importants en el són l’autèntic valor de la revista: compartir el moment de creació de la REC, potser el repte seu coneixement ha estat una de les virtuts de més destacat que es va haver d’afrontar, i al la publicació, i ha permès que els dossiers de la qual ha de respondre dia a dia la revista, ha es- REC hagin aportat noves perspectives. tat el d’oferir una eina que permeti conèixer, a partir de la recerca antropològica, què ha Una dimensió a la qual s’ha volgut donar una estat el país, com s’ha organitzat socialment, atenció especial és el fet que a més de dispo- culturalment o econòmicament, quines han sar de la més que inestimable col·laboració estat les estructures familiars, les formes d’ajut i participació dels professionals reconeguts, mutu, les creences, les músiques, en defini- s’ha volgut afavorir la participació de joves tiva, les formes de viure. Aquests aspectes, investigadors: aplegar voluntats i combinar però, no solament s’han vist en clau de pas- la saviesa dels professionals amb l’empenta sat sinó, sobretot, de present i de futur i tot dels joves estudiosos també ha estat una altra això des d’una perspectiva interdisciplinària, tasca de la REC. la qual cosa ha fet que antropòlegs, historia­ dors, psicòlegs, sociòlegs, músics, biòlegs i La Revista d’Etnologia molts altres especialistes, hagin participat de Catalunya i els reptes en els volums de la REC. Aplegar aquests socials del segle x x i esforços i voluntats era i és important per Arribar als vint anys és motiu de goig, però, explicar fenòmens com les migracions, les sobretot, d’estímul per continuar treballant, identitats, l’espai urbà, els sistemes polítics, tot cercant noves perspectives sobre les cir- els moviments socials, els sentits, el temps, cumstàncies que marquen l’avui de la nos- l’art, l’alimentació, les societats multicultu- tra societat, com és la doble tensió que es rals, les cultures populars en la societat de la genera entre el que significa la globalització informació i molts altres temes. i la recerca de la identitat pròpia. En aquest sentit, cal no oblidar que, a hores d’ara, hi Amb tot, ha estat necessari anar més enllà ha un seguit de fenòmens que marquen la per fer que l’oferta de la REC fos veritable- nostra època com són: ment un instrument al servei del coneixe- De dalt a baix: Julio Caro ment cultural, social i polític per a la Catalu- Baroja, Claudi Esteva, Carmelo n Una creixent anihilació de l’espai, és a dir, nya actual i la del futur. I per això s’havia de Lisón Tolosana, Claude Lévi- la distància és cada cop més petita entre els Strauss i Anthony Giddens, posar en valor la clau diferencial que aporta autors que han esdevingut nuclis de població, entre els centres de pro- l’etnologia: la comparació cultural. Aquesta referents dels estudis ducció o entre les mateixes persones, la qual és la raó per la qual ha volgut reflexionar i antropològics i sociològics, cosa comporta... han col·laborat en la REC, tot presentar estudis sobre la representació de fent d’ella un focus actual de la identitat al Japó, el multiculturalisme a reflexió i coneixement. n L’aparició de la multidimensionalitat en Suècia, la globalització a Zàmbia o Mon- les relacions polítiques, econòmiques i so- gòlia o sobre les conseqüències culturals i socials que han cioculturals, fet que està possibilitant el trencament de la tingut les transformacions polítiques a l’Europa de l’Est, clàssica dimensió euclidiana basada en la bipolaritat: es temes que, cal no oblidar-ho, s’han barrejat amb textos passa d’una dimensió binària a una de caràcter multidi- sobre les ermites al Montsant, els camins ramaders o les mensional: ara ja no es pot parlar solament d’un centre i feines tradicionals a Catalunya. una perifèria, plantejament que genera... 11

n La periferització del nucli, és a dir, la implosió de les pe- col·laterals que van més enllà dels valors científico-cultu- rifèries en els centres, situació que fa que les realitats de les rals de la publicació. En primer terme, el fet que sigui una perifèries cada cop s’insereixen més en la nostra realitat diària publicació editada íntegrament en català. Aquest aspecte com a conseqüència de les migracions, els mercats globals, resta, de vegades, amagat o és poc considerat sobre el que Internet, les xarxes socials o, fins i tot, els conflictes (Iraq, ha significat i està significant la REC en el panorama inte­ Afganistan...).(5) l·lectual i democràtic espanyol: normalitzar el català com a instrument de comunicació científica en altres comunitats n L’alteració de l’estructura social que va néixer amb la Revo- autònomes o més enllà, esdevé una contribució que, amb lució Industrial, alteració que es concreta en la dissolució de el temps, caldrà valorar de manera significativa. la classe obrera com a classe social com a conseqüència dels nivells de benestar assolits, difícilment imaginats en temps En segon terme, la revista ha estat quelcom més que una no gaire llunyans, situació que s’ha fet més palesa amb la ir- producció intel·lectual d’una comunitat professional: de rupció del low cost en molts àmbits de la nostra societat. manera modesta, però amb convicció profunda, la publi- cació ha volgut esdevenir una eina per fer Comunitat, per Aquestes realitats han tingut una resposta en una creixent aportar eines intel·lectuals, tan potents com sigui possible, afirmació de les identitats col·lectives i en el desenvolu- als estudiosos i als ciutadans, que propiciïn el coneixement i pament de nous àmbits d’estudi com el del patrimoni la reflexió contrastades tot fomentant un esperit crític infor- etnològic. Els nous escenaris socials, culturals, polítics i mat: a partir de l’experiència de l’Altre, propiciar el disseny econòmics generen nous reptes per als antropòlegs i els d’estratègies de reflexió i actuació col·lectives per afrontar estudiosos: avui, atès l’augment de les variables de tot or- els reptes de la globalització. Tal com deia Marc Augé en el dre, potser més que mai cal oferir eines per al foment de volum 12 de la revista, si no és així, els nostres patrimonis, polítiques actives ciutadanes, propiciant el diàleg interge- materials i immaterials, poden caure en les lògiques sim- neracional i intercultural, estimulant la confiança i la parti- plistes i banalitzadores de la societat de consum i en la més cipació social i democràtica i, en darrer terme, contribuint pura mercantilització. a un desenvolupament econòmic sostenible i global. En aquest sentit, el dossier d’aquest volum 38, coordinat per Una darrera precisió: l’any 2009 es va celebrar el 650è ani- Maria Jesús Buxó, és un reflex fidel d’aquests aspectes ja versari de la constitució de la Generalitat de Catalunya; que posa de manifest com l’etnografia pot esdevenir una aquest fet és, possiblement, un dels signes més visibles i fe- eina d’innovació econòmica. faents del que ha estat i és Catalunya al llarg del temps: una voluntat col·lectiva de fer-se present en el món en totes les Amb la intenció de donar respostes adients als nous escena- seves dimensions a partir del fet diferencial que signifiquen ris socioculturals, polítics i d’altres tipus, la revista, a partir un seguit de trets com són una llengua pròpia o un sistema del volum 36, va voler fer un pas endavant i fer un canvi sociojurídic específic històricament reconegut. En aquest formal —que ara s’ampliarà amb una més gran incidència sentit i amb relació al projecte de la Revista d’Etnologia de en el món digital. Es vol aprofundir i oferir noves perspec- Catalunya, tot seguint aquest exemple col·lectiu, cal repetir tives sobre noves problemàtiques, cercant de manera molt que sense el decidit i generós suport de moltes voluntats no més decidida la connexió amb la realitat del país i oferint s’hauria assolit aquesta petita fita històrica per a l’antropo- elements per tal que els ciutadans, a més de conèixer-les, logia i la cultura catalanes. també puguin construir de manera sòlida opinions ben fo- namentades. Tal com diu M. Jesús Buxó, la creació de lob- La Revista d’Etnologia de Catalunya al llarg dels darrers vint bies ciutadans en què els reclamants-ciutadans puguin par- anys ha volgut presentar a la societat catalana, però també ticipar en la definició i en la resolució dels problemes per d’arreu, aquella tensió, sempre necessària, que vertebra el tal de crear debats socialment informats esdevé un compro- futur de qualsevol societat i col·lectivitat: viure en la tradi- mís per a totes les institucions i, en concret, per a la Revista ció per projectar-se en el present i en el futur a través de la d’Etnologia de Catalunya. innovació des d’un territori i un país concret com és Ca- talunya. Potser la millor definició que es pot fer del que ha A mode de reflexió final estat i és la REC és aquella sentència de J. V. Foix que diu: Tal com s’ha dit, la REC és el resultat de moltes voluntats i «m’exalta el nou i m’enamora el vell». n esforços que, generosament, han volgut contribuir a fer-ne una publicació, en bona mesura, de referència tant a Cata- (5) Kearney, M. «The local and the global: the of Globalization lunya com a l’Estat i, encara que de manera incipient, en and Transnationalism». Annual Review of Anthropology, XXIV (1995), p. altres indrets. En aquest sentit, hi ha un seguit d’aspectes 550-554.