Gran Teatre Del Liceu
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
- I GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1986/87 A T B e lai CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya e Ajuntament de Barcelona A Ministerio de Cultura B Diputació de Barcelona T i Societat del Gran Teatre del Liceu DON QUICHUfTE Òpera en 2 actes Llibret d'Henri Cain segons la comèdia de J. Le Lorrain «Le chevalier de la longue figure», CASA en inspirat l'obra homònima de M. de Cervantes. Música de SMllA Jules Massenet Buenas ideàs en artículos para el hogar, la mujer y el recién nacido. Funció de Gala 6 Dijous, de novembre, a les 21 h., funció núm. 10, torn A Diumenge, 9 de novembre, a les 17 funció núm. torn T ZARAGOZA h., 11, EN BARCELONA DELEGACiÓN ÈN 12 Dimecres, de novembre, a les 21 h., funció núm. 12, torn B GRAN VIA CORTS CATALANES, 640 15 Dissabte, de novembre, a les 21 h., funció núm. 13, torn C TELÉFONO 318 24 98 éJa6pe 74 54 08007 BARCELONA ZURITA, 8 TEL. (976) 23 · ] ® DON QUICHOfTE Producció i Direcció d'escena Piero Faggioni Decoracions Teatro la Fenice, Venècia Vestuari Tirelli Costumi s.p.a. Roma Don Quichotte Ruggero Raimondi Dulcinée Martha Senn Sancho Gabriel Bacquier (dies 6, 9,12) Michel Trempont (dia 15) Pedro Isabel Aragón Garda Rosa M? Ysàs Rodríguez Pedro Gilabert Juan Josep Ruiz Criat Jesús Castillón Cap dels Bandits AIdo Bramante Primer ballarí Mariano Brancaccio Primera ballarina Margherita Veneruso Director d'Orquestra Alain Guingal Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Mestre ajudant del Cor Miguel Ortega Assistent a la Direcció escènica Valerio Ferrari Escultures Giovanni Gianese Coreògraf i ballad Mariano Brancaccio Assistent de llums: Mario del Vico Atrezzo E. Rancati (Roma) Violins concertinos Jaume Francesch Josep M? Alpiste ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU ® Contingut argumental Lloc de l'acció: Espanya. Època: segle XVI. Acte I. «Le Jour de la Feria» Resum breu: Una plaça pública. Hi ha un gran mo viment; hom balla i beu i alguns canten sota el balcó de Dulcinea. Arriben don Quixot i Sancho Panza. és de nit Quan ja el Cavaller, impressionat per Dul Ii una cinea, canta serenata, interrompuda per Juan. Gairebé es produeix un duel, la qual cosa és impedi da per Dulcinea, qui, finalment, promet correspon dre als desigs de don Quixot si aquest aconsegueix recobrar un collaret robat per uns bandits. L'acció s'enceta en una plaça pública, en un jorn de festa. Tot hom balla, tothom beu, davant d'un hostal i de la casa de Dul cinea, sota el balcó de la qual canten els seus admiradors Juan, Rodríguez, Garda i Pedro. Dulcinea apareix, tot agraint l'ho i també mostrant menatge la seva frivolitat. Poc després el po ble rep amb alegria i un xic d'ironia l'arribada de don Quixot i el seu fidel Sancho Panza, que distribueix entre la gent els pocs diners que en aquest moment tenen a la butxaca. Poder fer aquestes fa almoines, feliç don Quixot, qui, arribat el cap i vespre buida la plaça, canta una serenata a Dulcinea. Juan, gelós, el interromp Cavaller, discuteix amb ell i gairebé es pro dueix un duel, però Dulcinea ho evita dient, en veu baixa, a Juan que la deixi divertir-se. Resten sols don Quixot i Dulci nea i aquesta promet de correspondre als desigs del Cavaller si aquest aconsegueix de recobrar un collaret de perles fines que li robà el bandit Ténébrun. Don Quixot jura que ho farà i quan Dulcinea s'ha allunyat amb els seus admiradors el som niador Cavaller resta extasiat i curull d'esperança. Acte II. «Les moulins à vent» Resum breu: AI És l'aurora 1 la no I camp. boira per met veure els molins. Sancho vol que don Quixot cP:.'1'tl· .} .J no pensi més en els bandits i en el collaret de Dulci '�"'l(lf\ nea, però el seu amo només li amb un som c,J l o respon riure. la boira i 4 Tel. 2013300 Turó �orkl Desapareix es veuen els molins de M. Pélfl Cabrera, Barcelona-21 ¡¡Unto ® vent. Don Quixot creu que són uns gegants que li volen impedir el pas i els escomet, la qual cosa, lò gicament, té conseqüències poc agradables per al Ca valler. Sancho s'espanta, però don Quixot segueix pensant només en Dulcinea. Don Quixot i Sancho es troben al camp tot cercant els bandits de Dulcinea. És l'aurora i la boira que tenen el collaret de perles Costura vent hi ha en no permet de veure encara els molins de que aquest indret. Mentre don Quixot fa l'intent d'unes rimes de Boutique dicades a Dulcinea, Sancho vol que el seu amo deixi de pen no li'n fa sar en els bandits i en el collaret; però don Quixot diu cas i només respon amb un somriure, àdhuc quan Sancho «La dona és un dimoni viciós i maligne creat per a la desgrà cia del sexe masculí». veure els Poc a poc desapareix la boira i, finalment, es poden molins de vent. Don Quixot creu que són uns gegants terribles dels molins amb que li volen impedir el pas. Giren les aspes i, la desesperació de Sancho (<<Deu meu, quina follia»), don Qui xot escomet els «gegants». Sancho-espantat, crida, plora i de mana socors, però tot és inútil: don Quixot, sempre pensant molins. només en Dulcinea, és alçat enlaire per les aspes dels Acte III. «Dans la Sierra» Resum breu: Don Quixot continua a la recerca dels bandits. Sancho té por i vol tornar enrera amb el una brillant seu amo, el qual, però, li promet lluita i colossal. Quan arriben els bandits, don Quixot per met que Sancho s'amagui. El combat, lògicament, és breu, desigual i amb un final advers per a don Quixot, de qui els bandits fan mofa. L'actitud noble i serena del Cavaller commou finalment el li lliura cap dels bandits, que el deixa en llibertat i el collaret de Dulcinea. Don Un capvespre rogenc en uns indrets muntanyencs. Qui vol xot continua-recercant els bandits, mentre Sancho té por i es tornar enrera amb el seu amo. Aquest, però, promet al seu Don cuder un gran combat, digne dels «herois antics». Qui uns xot, mig endormiscat, somnia i murmura. Poc després, sorolls els desperten. Són els bandits. Per a don Quixot això Casanova, 270·08021 Barcelona suposa una gran felicitat, car finalment podrà lluitar per la seva Dulcinea. La por, però, domina Sancho, que té la sort de rebre permís per part de don Quixot per amagar-se. El Ca valler s'enfronta amb els bandits en una lluita que, lògicament, és breu, desigual i amb un final advers per a don Quixot, que, lligat, és maltractat i pateix la mofa dels bandits. Don Quixot, d'antuvi, resta en silenci i després prega amb uns accents molt nobles i serens, que commouen el cap dels bandits; també diu qui és i el que vol, aconsegueix deslligar-se i exigeix el lliura ment del collaret. Ja no hi ha mofes ni rialles. El cap dels ban dits, impressionat, lliura amb respecte el collaret a don Quixot, transfigurat per la joia d'una tan desitjada victòria, mentre Sancho surt del seu amagatall. Acte IV. «La Fête dans Ie Patio de la Belle Dulcinée» Resum breu: Dulcinea rebutja els seus admiradors, amb un fins ara desconegut tarannà somniador. Per allunyar la melangia canta i balla amb accents d'ale gria. Arriben don Quixot i Sancho. Dulcinea se'n burla, però resta commoguda quan veu que don Quixot li porta el seu collaret. El Cavaller demana la mà de Dulcinea i aquesta li diu que no és digna d'ell, tot descobrint la classe de dona que és en rea litat. La gent se'n riu, de don Quixot, i Sancho el defensa contra tots amb coratge i admiració ben sincera. Al bell mig d'una festa plena d'alegria, Dulcinea, pensívola, escolta amb avorriment els precs i els retrets dels seus admira dors, car li sembla voler un altre tipus d'amor. Per allunyar la melangia agafa una guitarra i canta i balla amb el seu ta rannà habitual. Quan tothom se'n va a sopar entra Sancho i fa anunciar l'arribada de don Quixot, el qual, diu, desitja re tre homenatge a la seva dama. Mentre esperen Dulcinea, San cho vol saber si llurs aventures han acabat i don Quixot li pre diu un repós ben proper, tot prometent-li una existència molt feliç en una illa encantada. Torna Dulcinea amb els seus con vidats i es burla del Cavaller, però quan veu que aquest li por ta el seu collaret resta commoguda i comprèn tot l'amor de don Quixot envers ella. Quan Dulcinea rep del Cavaller la pe tició de la seva mà i el seu cor, tots riuen i ella creu que ja és hora d'acabar la xanxa. Amb una franquesa prou brutal Ii ® diu que no és digna d'ell, car entén i practica l'amor amb un sentit molt diferent, la qual cosa l'allunya d'un ésser pur i no ble com ell. Don Quixot, desesperat, però encara enamorat, s'agenolla als peus de Dulcinea i aquesta el besa al front. Abans de sortir, Dulcinea diu a Juan que el Cavaller és un «foll su blim». Els presents, sense Dulcinea, insulten don Quixot i se'n riuen, la qual cosa provoca el furor de Sancho qui, amb un nou coratge, defensa el seu amo i el protegeix de tothom sense poder dissimular una gran emoció.