LA FILLE DU RÉGIMENT DONIZETTI La fille du régiment s’esntrenà a l’Opéra Comique de París l’11 de febrer de 1840 Fitxa Consideracions 11 47 sobre el Do de pit Dr. Pedro Clarós Repartiment 12 Entrevista 55 a Javier Camarena Amb el teló abaixat 14 La fille du régiment al 63 Gran Teatre del Liceu 19 Argument Jaume Tribó Cronologia 29 English Synopsis 70 Jordi Fernández M. Sobre La fille Selecció d’enregistraments 37 du régiment 77 Javier Pérez Senz Laurent Pelly Biografies 1840: Monsieur Donizetti 80 39 “conquereix” París Josep Sobirà Temporada 2016/17 LA FILLE DU RÉGIMENT Opéra-comique en dos actes. Llibret de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges i Jean-François-Alfred Bayard. Música de Gaetano Donizetti Estrenes 11 de febrer de 1840: estrena absoluta a l´Opéra-Comique de París. 30 d´agost de 1844: estrena a Barcelona, Teatre Nou. 6 de novembre de 1850: estrena al Gran Teatre del Liceu 25 de març de 2010: Última representació al Liceu Total de representacions al Liceu: 35. Maig 2017 Torn Tarifa 16 20.00 h A 2 19 20.00 h E 3 21 17.00 h T 3 24 20.00 h D 3 27 20.00 h C 3 29* 20.00 h H 4 Durada total aproximada: 2h 40m (*): Amb audiodescripció Uneix-te a la conversa # L a F i l l e L i c e u liceubarcelona.cat facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona 12 pàg. Marie, jove òrfena adoptada pel 21è regiment de l’exèrcit francès Sabina Puértolas Marquesa de Berkenfield, mare de Marie Ewa Podleś Duquessa de Crakentorp Bibiana Fernández Tonio, un jove camperol Javier Camarena Sulpice, capità del regiment Simone Alberghini Hortensius, majordom de la Marquesa Isaac Galán Caporal Carlos Daza Notari Olivier Decriaud Repartiment 13 Direcció musical Giuseppe Finzi Direcció d’escena i vestuari Laurent Pelly Reposició Christian Räth Coreografia Laura Scozzi Escenografia Chantal Thomas Il·luminació Joël Adam Nous diàlegs Agathe Mélinand Assistent de la direcció d’escena Albert Estany Assistent del vestuari Jean-Jacques Delmotte Assistent de la coreografia Karine Girard Producció Gran Teatre del Liceu (basada en la coproducció original de The Metropolitan Opera de Nova York, Covent Garden de Londres i Wiener Staatsoper) Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Concertino Liviu Morna Assistència a la direcció musical Helena Bayo Assistents musicals Veronique Werklé, Rodrigo de Vera, Alfredo Abbati, Vanessa García i Jaume Tribó Sobretítols Glòria Nogué Anabel Alenda 14 pàg. AMB EL TELÓ ABAIXAT COMPOSITOR Gaetano Donizetti (1797-1848) va néixer a Bèrgam en un context pobre i sense antecedents musicals. Més tard, i ja com a deixeble de Simone Mayr, va continuar estudiant a Bolonya i amb vint-i-un anys va estrenar la seva primera òpera a Venècia. Atret per la seva precocitat, l’empresari Domenico Barbaja va encarregar-li entre el 1822 i el 1830 divuit òperes per al Teatro San Carlo de Nàpols, algunes a raó de quatre per any, fins que el 1830 Donizetti va poder estrenar, a La Scala de Milà, Anna Bolena, que li va obrir les portes a capitals europees com París o Viena. Tot i una vida pública amb més èxits que no pas fracassos, la vida p ersonal de Donizetti va estar marcada per la desgràcia: la mort dels tres fil ls i de la seva muller i una sífilis que va minar-li la raó fins a un final immers en la demència. Cinquanta anys d’activitat ininterrompuda van permetre al compositor italià 15 Muntatge de l’escenografia a l’escenari del Gran Teatre del Liceu llegar a la posteritat més de seixanta-cinc òperes, vinculades a subgèneres diversos, com ara òpera bufa, drama romàntic, opéra comique i grand opéra. Contemporani de Bellini i Rossini, Donizetti és un dels màxims exponents del bel canto tardà, amb inflexions romàntiques –especialment en òperes com Lucia di Lammermoor o les tres que integren la coneguda com a «trilogia Tudor»– que preparen l’adveniment de la gran personalitat de Giuseppe Verdi, que sempre va admirar sense pal·liatius el músic de Bèrgam. El 1838, desencisat per l’enfrontament amb el Conservatori de Nàpols i després d’haver perdut la dona i els fills, Gaetano Donizetti vamarxar de la ciutat per instal·lar-se a París, on el Théâtre des Italiens permetia estrenar òperes als músics procedents d’Itàlia. La fille du régiment es va estrenar, no obstant això, en forma d’opéra comique a la Sala de la Borsa del teatre que du el nom d’aquest subgènere operístic francès. 16 pàg. LLIBRET I LLIBRETISTES El llibret de l’òpera és de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges i Jean-Fran- çois-Alfred Bayard i es basa en una obra teatral de Gollmick. Després de l’es- trena parisenca, el llibret (originàriament en francès) va ser traduït a l’italià (La figlia del reggimento) per Calisto Bassi per a l’estrena a La Scala (3 d’octubre de 1840), per a la qual Donizetti va escriure recitatius que substit uïen les parts dialogades de la peça original. La història, molt senzilla, situa l’acció al Tirol i és una faula innocent sobre una jove òrfena, Marie, adoptada per un regiment francès durant la invasió austríaca, format per vint-i-un soldats capitanejats per Sulpice. Tonio, un rústec tirolès, s’enamorarà de la jove i s’allistarà al regiment per ser al seu cost at... ESTRENA La fille du régiment es va estrenar a l’Opéra Comique de París l’11 de febrer de 1840. La primera representació va constituir un fracàs estrepitós, entre altres raons pel mal estat vocal del tenor, i també per enveges de compositors italians rivals de Donizetti. L’estrena a Milà, en versió italiana, tampoc no va anar millor. De retorn a París (1848), l’òpera va assolir –ara sí– un gran èxit i va romandre en cartell durant vuitanta anys seguits. El patriotisme inherent a la peça, especialment el «Salut à la France», va fer que La fille du régiment es representés cada 14 de juliol a l’Opéra Comique. ESTRENA AL LICEU La fille du régiment es va poder veure i escoltar a Barcelona per primera vegada al Teatre Nou –situat a l’emplaçament de l’actual plaça Reial – el 30 d’agost de 1844. Al Liceu va arribar sis anys més tard, el 6 de novembre de 1850. Les vint-i-sis representacions programades al Teatre Nou, i d esprés les disset al Liceu, a més de la crítica d’Antoni Fargas Soler publicada a l Diario de Barce- lona el 1844, proven que la capital catalana va rebre amb entusias me la parti- tura d’un dels compositors aleshores predilectes dels barcelonins. Amb el teló abaixat 17 Diferents moments del muntatge de la producció de Laurent Pelly 18 pàg. La fille du régiment de Laurent Pelly torna al Gran Teatre del Liceu. (fotògraf Javier del Real) 19 ARGUMENT ACTE I Una esplanada a la vora d’un poble tirolès.1 Els vila- 1 L’obertura presenta un material melòdic que retrobarem a la cançó del regiment, inclosa al tans preguen pel final de la guerra davant la invasió primer i segon actes («Chacun le sait»), a mode de l’exèrcit napoleònic. La marquesa de Berkenfield, de leitmotiv, i que és, de fet, un record d’una ària acompanyada pel seu majordom Hortensius, fuig de del personatge de Noè, que pertany a l’òpera de l’exèrcit francès atemorida, tot i que el seu servent Donizetti Il diluvio universale (1830). intenta calmar-la. Tonio, un jove camperol, apareix per anunciar que l’exèrcit es retira, cosa que és rebuda amb gran alegria. La Marquesa recorda el seu rang i diu que espera ser respectada pels soldats2 en el seu viatge de 2 «Pour une femme de mon nom» és un número retorn al castell. escrit a mode de cuplets (és a dir, estrofa i tornada) i sembla preparar el camí que després explotaria Jacques Offenbach en les seves operetes. Es Fa entrada aleshores el 21è Regiment de l’exèrcit tracta d’un passatge còmic, que reforça el caràcter francès, capitanejat per Sulpice, que promet restablir ridícul i hiperbòlic del personatge. la pau i l’ordre en aquella contrada. Entre les seves files hi ha Marie, jove òrfena adoptada pel regiment i vene- rada pels soldats, que la tracten com a filla seva, tal com narra Sulpice.3 Marie explica a Sulpice que ha conegut 3 El duet entre Sulpice i Marie «Au bruit de la guerre» és una mostra extraordinària de la un jove tirolès que li ha salvat la vida en el moment en imaginació melòdica de Donizetti, a més del seu què ella estava a punt de caure per un precipici mentre domini de l’orquestració. El compositor, a més, collia flors. Intuint que la noia està enamorada del seu juga amb la gràcia onomatopeica del «Rataplan», segurament inspirat en una cançó de la soprano salvador, Sulpice recorda a Marie que tan sols es podrà i compositora Maria Malibran (1808-1836), molt casar amb un soldat membre del seu regiment. celebrada a París. 20 pàg. Uns soldats duen pres un jove que semblava estar xafardejant. Aquest no és altre que Tonio, i Marie el reconeix com el seu salvador. Tonio es queda «presoner», custodiat per Marie, i li confessa que se n’ha enamorat. Marie li fa saber que ella tan sols es podrà 4 El duet «De cet aveu si tendre» és un casar amb un soldat.4 passatge en què Donizetti, com ja havia fet en òperes còmiques anteriors, com L’elisir d’amore, mostra una clara inflexió cap a un Quan torna Sulpice, troba els dos joves en actitud romanticisme larmoyante.