La Recepció D'alphonse Daudet En Llengua Catalana. Traduccions En
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
UNIVERSITAT DE LLEIDA FACULTAT DE LLETRES DEPARTAMENT DE FILOLOGIA CLÀSSICA, FRANCESA I HISPÀNICA LA RECEPCIÓ D’ALPHONSE DAUDET EN LLENGUA CATALANA. TRADUCCIONS EN VOLUM Àngels RIBES DE DIOS Tesi doctoral dirigida per la Dra Marta GINÉ JANER Any 2003 LA RECEPCIÓ D’ALPHONSE DAUDET EN LLENGUA CATALANA. TRADUCCIONS EN VOLUM 2 Fer la recerca de la recepció d’Alphonse Daudet en català ha estat un treball dur i difícil però apassionant, per tant, voldria agrair a totes les institucions i persones el seu ajut per dur a terme la realització d’aquesta tesi doctoral. He rebut, en general, tota mena de facilitats i un tracte afable. Recordo les hores passades als arxius, biblioteques i hemeroteques: l’Arxiu històric de la ciutat de Barcelona, l’Institut del Teatre de Barcelona, la Universitat de Lleida, etc. També l’estada a les biblioteques de París: Bibliothèque Nationale de France, Centre Beaubourg, Sainte Geneviève i el Colegio de España, gràcies a l’ajut de l’Ajuntament de Lleida que financiava el grup de recerca de la Universitat de Lleida “La recepción de la literatura francesa desde la revolución y hasta nuestros días, en las letras hispánicas del siglo XX”. El meu agraïment a l’associació Amis d’Alphonse Daudet i a la revista Le Petit Chose - ambdues presidides per Roger Ripoll - per tota la informació rebuda i per tot el treball que fan per mantenir viva la memòria i l’obra de Daudet. La meva gratitud a Christian Chelebourg que em va invitar a participar al col·loqui "Alphonse Daudet, pluriel et singulier”, celebrat al Centre Culturel International de Cérisy-la-Salle (França) del 14 al 21 d’agost de 2002. Alli vaig poder conèixer i parlar amb els grans estudiosos de Daudet com Anne- Simone Dufief, autora de Alphonse Daudet romancier; Roger Ripoll, autor de l’edició crítica de l’obra de Daudet feta per a la “Bibliothèque la Pléiade”; Bernard Urbani, Pierre Dufief, entre d’altres. Agraeixo també el suport dels amics i amigues i de la família. Finalment aquest treball no hauria estat possible sense el mestratge de la Dra Marta Giné, directora de tesi i amiga. Els seus comentaris, la seva paciència i els ànims durant el procés d’elaboració de la tesi han estat la més valuosa ajuda. 3 ÍNDEX 4 1. INTRODUCCIÓ 8 1.1. Objectius i metodologia 9 1.2. Alphonse Daudet : de l’edició original a l’edició traduïda al català 28 2. LES TRADUCCIONS DE DAUDET EN VOLUM AL CATALÀ 62 2.1. Les traduccions de la trilogia Tartarin 63 2.1.1. Santiago Rusiñol, traductor de la trilogia Tartarin 64 2.1.2. Anàlisi de la traducció Tartarín de Tarascó : paratext, text 77 2.1.3. Influència de Tartarí sobre L’auca del senyor Esteve, de Rusiñol 90 2.1.4. Anàlisi de la traducció En Tartarí als Alps : paratext, text 93 2.1.5. Anàlisi de la traducció Port-Tarascó : paratext, text 101 2.1.6. Conclusió de Tartarín de Tarascó, En Tartarín als Alps i Port- Tarascó 111 2.1.7. Recepció de Tartarín de Tarascó, En Tartarín als Alps i Port- Tarascó 115 2.2. Les traduccions de L’Arlésienne 121 2.2.1. Gustau Violet, traductor de L’Arlesiana (1910) 122 2.2.2. Anàlisi de la traducció L’Arlesiana : paratext, text. Conclusió 124 2.2.3. Recepció de L’Arlesiana 134 2.2.4. Salvador Vilaregut, traductor de L’Arlesiana (1919) 137 2.2.5. Anàlisi de la traducció L’Arlesiana : paratext, text. Conclusió 143 2.2.6. Recepció de L’Arlesiana 156 2.3. La traducció Lletres del meu molí 158 2.3.1. Lluís Bertran i Carles Soldevila, traductors de Lletres del meu molí 159 2.3.2. Anàlisi de la traducció Lletres del meu molí : paratext, text. Conclusió 167 2.3.3. Recepció de Lletres del meu molí 179 2.4. La traducció Fromont i Risler 182 2.4.1. Emili Vallès, traductor de Fromont i Risler 183 2.4.2. Anàlisi de la traducció Fromont i Risler : paratext, text. Conclusió 189 2.4.3. Recepció de Fromont i Risler 202 5 2.5. La traducció Poqueta Cosa 206 2.5.1. Llorenç Riber, traductor de Poqueta Cosa 207 2.5.2. Anàlisi de la traducció Poqueta Cosa : paratext, text. Conclusió 215 2.5.3. Recepció de Poqueta Cosa 231 2.6. La traducció Safo 233 2.6.1. Joan Arús, traductor de Safo 234 2.6.2. Anàlisi de la traducció Safo : paratext, text. Conclusió 238 2.6.3. Recepció de Safo 251 2.7. Les traduccions Tartarí de Tarascó i Tartarí als Alps 254 2.7.1. Ramon Folch i Camarasa, traductor de Tartarí de Tarascó 255 2.7.2. Pere Calders, traductor de Tartarí als Alps 258 2.7.3. Anàlisi de les traduccions Tartarí de Tarascó i Tartarí als Alps 263 2.7.3.1. Paratext de Tartarí de Tarascó i Tartarí als Alps 264 2.7.3.2. Tartarí de Tarascó : text. Conclusió 269 2.7.3.3. Tartarí als Alps : text. Conclusió 273 2.7.4. Recepció de Tartarí de Tarascó i Tartarí als Alps 280 2.8. La traducció El rector de Cucunyan 283 2.8.1. Anàlisi de la traducció El rector de Cucunyan : paratext, text. Conclusió 284 2.8.2. Recepció d’ El rector de Cucunyan 291 2.9. La traducció Tartarí de Tarascó 294 2.9.1. Pasqual Alapont, traductor de Tartarí de Tarascó 295 2.9.2. Anàlisi de la traducció Tartarí de Tarascó : paratext, text. Conclusió 299 2.9.3. Recepció de Tartarí de Tarascó 311 2.10. La traducció Cartes del molí estant 314 2.10.1. Anna Mª Corredor, traductora de Cartes del molí estant 315 2.10.2. Anàlisi de la traducció Cartes del molí estant : paratext, text. Conclusió 319 2.10.3. Recepció de Cartes del molí estant 329 3. CONCLUSIÓ GENERAL 333 4. BIBLIOGRAFIA 349 4.1. Obres d’Alphonse Daudet 350 4.1.1. Edicions originals en volum 351 6 4.1.2. Obres completes 354 4.1.3. Obres modernes comentades 356 4.1.4. Obres traduïdes al català 359 4.2. Estudis sobre Alphonse Daudet 363 4.2.1. Llibres 364 4.2.2. Articles i capítols de llibres 367 4.3. Obres generals sobre la literatura contemporània d’Alphonse Daudet 374 4.4. Bibliografia sobre els traductors 377 4.5. Obres generals sobre la literatura catalana en el període de les traduccions 382 4.5.1. Llibres 383 4.5.2. Articles i capítols de llibres 386 4.6. Metodologia 388 4.6.1. Llibres 389 4.6.2. Articles i capítols de llibres 394 7 1. INTRODUCCIÓ 8 1. 1. OBJECTIUS I METODOLOGIA 9 El treball que aquí es presenta voldria ésser la resposta al repte que va fer Mme S. Saillard, de la Universitat Lumière-Lyon II, quan va acabar la seva ponència La réception de Daudet en Espagne durant el col·loqui Permanence d’Alphonse Daudet?: estudiar les traduccions de Daudet en llengua catalana fetes, la majoria, per escriptors catalans de prestigi: Encore faudrait-il analyser les évolutions, depuis les années 1920 où les éditeurs de Barcelone s’étaient lancés dans une série de traductions catalanes confiées, par exemple, à un écrivain aussi prestigieux que Santiago Rusiñol, jusqu’à la période du franquisme où Daudet semble avoir beaucoup moins souffert que Zola des censures et même des autofadés. Mais c’est encore un autre sujet qui dépasse notre propos et que nous laisserons aux chercheurs futurs1. A més d’un repte, aquesta recerca m’oferia la possibilitat d’estudiar la recepció a les lletres catalanes d’Alphonse Daudet, un autor que forma part dels meus records d’estudiant de francès i del legendari popular de la meva generació o immediates posteriors perquè: qui no coneix els contes de la cabra de M. Seguin, del mossèn de Cucunyan o les aventures de Tartarí? A més a més, si he triat Alphonse Daudet, a part les raons personals suara esmentades, és també perquè he captat en l’ambient actual cultural una certa noció de considerar Daudet un escriptor menor i que no interessa gaire, marginal en una època plena de monstres literaris (Zola, Maupassant, Flaubert,...). Ara bé, Daudet no és un démodé com podrien pensar alguns sinó 1 Simone SAILLARD, “La réception de Daudet en Espagne”, Permanence d’Alphonse Daudet?, actes du colloque des 20-21-22 mars 97, Université Paris X (Cahiers Ritm), Paris, 1997, p. 275. 10 un autor que em sembla vigent, tant per les seves idees estètiques com pel seu missatge, i així ho intentaré demostrar al llarg de la tesi. Pel costat francès, m’ha estat fàcil copsar un cert interès renovat per Daudet en els darrers anys; així la Universitat de París X va celebrar, el mes de març de 1997, el col·loqui ja esmentat amb el títol: Permanence d’Alphonse Daudet?, amb motiu del centenari de la seva mort. El mateix any 1997, l’editor H. Champion de París va editar Alphonse Daudet, romancier, un excel·lent treball sobre l’autor d’A. S. Dufief, que s’afegeix a l’excel·lent edició crítica de l’obra de Daudet, feta per R. Ripoll per a l’editorial Gallimard, dins la seva col·lecció “Bibliothèque de la Pléiade” (1986, 1990 i 1994)2. Aquestes manifestacions anaven precedides per les diverses edicions comentades de la seva obra tant en edició universitària com popular al llarg del segle XX i la publicació, des de 1978, de la revista semestral i monogràfica Le Petit Chose, editada per l’Association des Amis d’Alphonse Daudet, sota la direcció de R.