L' ER OL ETNOGRAFIA 41

El blat de moro escairat RAMO VILADÉS 1 LLORENS

El costum de menjar blat de moro esca irat, per Nadal, al Bergueda, ha es­ dev in gut un a tradi ció, i enca ra que el consum ha minva t, mai no s'hav ia fet tanta propagand a, com ara, d'aquest pl at deli ciós. A I'hora de buscar les arrels d'aques t costum es pl antege n tot un seguit d'in ­ terrogants: ¿Quan, i per que, en un es zo nes de C atalunya, com el Bergueda, s'implanta aques t costum, i en altres no? ¿Per que, al nos tre país, es des tina, bas i­ ca ment, a I'alimentac ió e1 s animals de tir, i en ca nvi es desprec ia per a I'a li ­ mentac ió humana? És difícil de contestar aques tes pre­ gu ntes, ja que solam ent tenim notícies orals, i ens manq uen , en ca nvi , les esc ri ­ tes. A la doc umentac ió de les mas ies no hem tro bat mai cap refe rencia, ni del co nsum, ni deis escairadors, Per tant, tot Sial de moro a /'entrada del Molí de Macanen, el que podem dir són pures hipótes is, Una cosa és ev id ent, que s'implanta en zones més aviat muntanyoses; aixó ens de Catalunya de I'any 1887 hem trobat Nadal, se' l menj ave n per es morzar; al­ in dica que es desenvo lupa en 1I 0cs d'a­ una re ferencia del consum del bl at de gun es fa mílies ja se' l cruspien després gricultura pobra, i que teni en mancanca moro. Q uan I'excursioni sta Vicenc de la Missa del Gall . d'altres ce rea ls. Aquest consum, encara Pl antada i Fonolleda visita el castell de A Va ll ce bre, la nit de Nadal, a la av ui, és més fo n a l'AIt Bergueda que Broca, el masover li ex plica que per pl aca, de I'esglés ia, fan el foc de l 1/llel no pas al Baix Bergueda. A la zona de menj ar gas tave n molt poe. Di gué: «No (¿es refereix a la nuesa del Nen Jesús)), Ga rga ll a és, prac ti cament, desconeg ut; gaslém cada ápal més que uns cinch cén­ tant si pl ou, com si neva, i ge neralme nt, i en altres, com a Sagas i a Merl es , tot i tims per persona, quadant to ls molt tips. so l durar fin s el dia de St. Es teve, per­ que el coneixe n i n'hav ien menj at, no ha Per aixó agafém una olla d 'aqueixas, hi que se mpre hi ha algú que I'ati a, Els més restat com a tradi ció. La ge nt de Cas­ posém un quarlá de blal de moro, un ve ll s del pobl e diuen que aq ues t costum serres tampoc no se mbla que n'esti guin piCO lí de mongelas y un os de tocino per és molt antic; a més, els pastors ana\'en a ga ire entusias mats, El que sí és ce rt, que amaniment, y bull que bullo Ara, contin; adorar abillats amb la típ ica samarra i se 'n va fer un gran consum durant la ab aqueixa ollada i pá 'ns hi atipém enca ra barretinas, Ara, fa cosa de mitj a dotzena decada deis anys quaranta, a ca usa de que siguém una vintena" (1 ), d'anys, que l'Ajuntament i la Comi ss ió la ca resti a d'aliments. Al es hores es men­ N o podem contestar, de moment, pe r de Festes , des prés de la Missa del Ga ll, java també bl at escairat (so bretot, el for­ que a Catalunya i a la resta de la Penín­ repan eixe n uns bons pla ts de blat de ment), que el se rvien gui sa t com I'arrós sul a no s'empra per a I'alimentac ió hu­ moro, ca rn d'oll a, bo ti farL1, ;ll1i oli, a la cassola, o bé com I' escud ell a. Peró mana, atés que a Ameri ca, so bretot a vi, etc ... , i se'l menge n a la 1ll :1teiX;l P 1.1 <,';1, hem de tenir present que de blat esca irat Méx ic, enca ra av ui és un deis ce reals al vo ltant del foc, LH:i el telllps que taci, se n'hav ia menj at ja molt abans, seg ura­ que més es consumeix, preparat de dife­ En comptes de menj ar-se'l a u sa, lll.1ten ment des que exi steix en els escairadors, rents form es . el eue comunit.iri;lInent. En con\'ide n ;1 És més, la molinera del mo lí de Vil alta Al Bergueda era cos tum de menj ar-ne lotholll , grarui'ument. (Merl es) recorda que només hav ia esca i­ lOl I'hi ve rn, prineipalm ent quan Illata­ Des prés de tot, .1q uesl COS lum h.1 q ue ­ rat blat, i mai bl at de moro. ve n el pore. En al gun s indrets, el di a dal reduú a les tes tt's nad;1I enques , pero

Al Butlletí del Centre Exc ursion ista de la malan<,:a del porc, i talllbé el dia de cal no oblid;l l ' que nL1i no ha\·i;l es ut ------

42 ETNOGRAFIA L' EROL

ESQUEMES DEL MOlÍ ESCAIRADOR DE CASA EN COTS JOSEPNOVELLAS

ESQUEMA DEL MOLi ESCAIRADOH 12 DE CASA EN COTS 1 BASSA 10 2 ENG EGA DOR 3 PANY 4 TUB DE L' AIGUA (C ANAl) 5 EL TRULL 6 EL REMENADOR 7 LA MOLA 8 LA BOIXA 9 EL COLL-FERRO 10 L' ARBRE 11 EL RODET 12 EL CARCAU \ 13 RIAROL

DETALL DEL HODET :, i ; , '" ~ .. DET ALL DE LA PAHT IN FE HIOH 1 L' ARBRE 2 EL CANAL DE L' A HBHE 3 EL PANY 4 LES PALES DEL liODET I DAU ON BALLA L' A GULLA DETALL DEL COLLFEHHO 5 FALCA DE I-UST A 2 AGULLA 6 PASSADOHS 1 LA BOIXA 3 PASSADOH PEROUE NO BAIXI EL RODI:T 7 AGULLA 4 FALCA DE FUSTA PER FIXAR EL RODET A L' AHBR E 2 EL COLL-FERR O ti DAU 3 L' ARBRE 5 L' ARBRE L' ER OL ETNOGRAFIA 4 3

SECC IO DEL MOLi ESC A IHADOH FA(:ANA QUE DONA AL HIAHOL DE " CASA EN CO TS" 1 CARC AU 2 COLL-FERRO 1 BASSA 3 ARBRE 2 MOL! ESCAIRADOR 7 AHBRE 4 RODET J TRULL B RODET M;ULLA 5 DAU

I PLANT A DEL M o Lí ESC AIHADOH PLANTA DEL CAHCAU DE "CA SA EN COTS" I C ANAL I IIASSA 'L HODET 2 MOLÍ ESCAIH ADOH J ENGEGADOH 4 RE MENADOH 5 rHULL ti M OLA SO LERA 44 ETNOGRAFIA L'EROL

No he m de deixar de banda que el cul tiu extensiu del blat de moro, a Cata­ lunya , comenp ben entra t ja el segle XV IIJ. Tot plegat, dones, ens fa pensar que la gran difusió d'aquesta maquina es va donar en aq uesta ce ntú ria, pero no podem obli dar que també s'escairava molt blat, la qual cosa vo l dir que els escairadors no es va n construir només per al blat de moro; per ta nt, en algunes zones, poden .ser anteriors al XV IIJ.

Com és un escairador? l 'esca irador és una nüquina (no di em molí, car no serveix per a mo ldre), mo­ guda per for<;a hidraulica, i que se rve ix per pe lar alguns cereals. Cal remarcar que avui, ev identment, n'hi ha que fun ­ Montscrrat Posrils, el blal de moro cscairal a ,,[/ pIca de la pau", el blal de moro cscmral cionen a través d'un motor electric. Pages. K \" .-\!J" portal a rOl el ¡lIón per Miquel Márqul.'Z. El sistema de construcció és molt sen ­ tI [(,[ zill. Els escairadors hidraulic s es com­ ponen, en la seva pan inferior, del car­ una tradició solament d'aquests dies, mol í de Campalans, de Sobira, de l Tissoi, cau (5), on hi ha situat el rodet amb sinó, practicament, mentI'e fe ia fred. de Vi/arde!!, de la Farga i de Capdev ila pales, accionat per I'aigua que cau al seu Actualment, al Bergueda, hi ha cinc (Borreda); molí de Tarers (Capolat); damunt. Aquest rod et porta un arbre persones que escairen blat de moro. mol í de Banadas i del C irera (Casser­ -normalmen t de fusta- on, a la se\'a Són: Basili Casals i Casoli va, del molí de res); molí de l Puig i de l Posas (Cercs); part inferior hi ha co ll ada I'agul/a que Ma<;aners (Saldes); J oan Pons i Perarnau, molí de Monlanya (I'Espunyola); molí descansa sobre el dau. A pis superior hi de la Caseta del Graner (Berga); L1uís de l Foral (G isel areny); molí de Góso/ ha I'escairador, Aquest consta d'un reci ­ Armengou Hurtado, de la Validan (Ber­ (Gósol); molí de Riulort (Guardiola de pi ent cilíndric (com una pica o buga­ ga); Josep Puigpelat i Castell a, del molí Bergueda); molí de Vlla/ta i del Mas der), d' I,30 m de diametre per 35 cm de de Casa en Cots (Avia); i Josep Farras i (Merles); molí de la To (Montelar); molí fondaria; (ma lgrat que les mides són \';) ­ Farras, de I'Ametlla de CasselTes. No de can Félix (Montmajor); molí de la riables, no hi ha gaire diferecnia d'uns ens consta que n' hi hagi ca p més, Nou (La Nou); mo lí de la Vi/a (la PoblJ als altres). Al fons de IJ pica hi ha la de lill et); molí del Vi/aró (Puig- reig); pedra sotana, que és fix3, En alguns molí del Raurell i de les H eum (la escairadors s'ha aprofitat una mola de L'escairador Quar); mol í de Macanas, de les Flo n, molí fariner per a aquesta funció . Sobre No podem parlar del blat de moro es­ del Ferra i de la Farga (Saldes); molí de d'aquesta pedra fixa hi \'a un tmll de ca irat sense esmentar els escairadors. Can elles (Sagas); molí de Caballas, de forma conica, El trull es connecta a un Com ja hem dit suara, no tenim docu­ Terradellcs, de Picanyes i del Qu.irze (Sr. eix de ferro, perpendicular :1 I'arbre, del mentació que ens informi de la implan­ Jaume de Frontanya); molí de Va/lcebrc qual en surt un sego n eix que Í,¡ angle tació d'aq uestes maquines, gairebé en i de Busoms o Rialp (Va llcebre); molí de l recte amb el primer, i que s' introdueix vi es d'extinció. Boixader (V i lada); molí de Sanlamaria i dins el trull, j:1 que aqu es! és torad:1t de Al diccionari Alcover-Mo ll trobem de Vilajosana (Serrateix) . cap a cap. Aques! eix porra un petit que s'escalrava blat (no diu blat de Esperem que després de I'inventari dc rampi ll - rasc let o remenador- , que \ ' 01 - moro) a la Cerdanya, al Ripolles, al mo lin s fa riners que s'esta portant a ter­ ta ju ntament amb el trull, i que se n 'eix Moianes, al LI upnes i al Be rgueda (2). me podrem completar aq uesta Ili sta. per reman ar el cereal (6), El ralllp il l pot En canvi, en Jordi Bolos, autor delll ibre No sabem q ua n es van comen<;ar a ésse r de ferro o de fus!:l. Les pare!s de l fls molins fariners, en pa rl ar deis esca ira ­ utilitza r els escairadors, pero Pi erre Vi ­ recipient - mol tes són retetes- poden dors, hi afegeix l'Emporda, peró no es­ lar d iu que entre el 1700 i 1808, a Cata­ ser de pedra, d'obra o de cilllent; ,lnt ig.l ­ menta el Bergueda (3). Nosaltres n'hem lunya, fo ren construi'ts o reconstruús men! podien h:l\'er es tar de tUSLl. Re ­ localitzat tot un reg uitzell. És més, po­ molts molin s fariners (4). Podem supo­ cordem h:tve r vis t un escli!'.ldor, del dem assegurar que gairebé tots els mo­ sa r, dones, que en aq uesta epoca de fe ­ qual nOlll és se'n ,onsen·.l 1.1 pl'd!'.l sot.t­ lins farin ers ten ien escairador. Vegeu, bre constru ctora s' introduú'e n els eSCl i­ na, on hi h:l un pétit l·:ln.l l ,ircul.lr, qUé sinó, la Ili sta. Aquí es mentarem moli ns radors, ja que la fo rma de construcció, mol! bé pod i.l serv ir pl'l' t'nc lix.lr-hi 1.1 que ja han desa paregut, pero que sa bem sobretot quant a les mides de la ped ra fUSLl. de cen que n'hi hav ia, Tcni en, o ¡cnen so tana i de les parets del rec ipi ent, no es poss ible que pe r .1 1.1 const ru " ió encara, escairador, els molins segLie nts: poden ser ga ire :1I1 teriors, tot i que ens deis escli r:ldors, l' ls p.lgesos s'illS pirt's ­ Molí de Casa en Cols (Av ia) ; mo lí del in clin em a creure que ja al seg lc XVII sin l' n e1 s Ill olin s d'ol i, j.l qUl' l'l trull ¿s Culeri i del Casrí o de 7áradellcs (Baga); n'hi pod ia have r algun s. igual, Ilc v:tt de I:t gr:tn d:i ri :l i cll' l pes, Els L' EROL ETNOGRAFIA 45

trulls deis escairado rs són m o lt més lI eugers, car no ha n de xafar e ls cereals.

L'escairada

És en Bas ili C asals i Casoli va, del Molí de M ac;:a ners - antigam ent ano menat M o lí d'en Pere Jo u, i també del T os­ sall - , qui ens explica tot el procés. D esprés d ' have r collit i esp ell o fat el blat de m o ro, es pengen les pinyes en un 1I 0c sec, assolell at i airejat perq ué s'asse­ quin. A les masies so len pe nj ar-Ies a les eixides porxades i a les entrad es. U na vegad a sec, cal desgranar-les, a nü o a nü qull1a. Immediatament abans d 'escairar-Io es posa a estova r dura nt un quart d ' ho ra, poc m és O merry s. Seguidam ent, una quantitat de 30 o 40 quilos es tira a I'escairado r, i, no rmalment, amb mitja ho ra o tres qua rts, resta pela t. Es retira de I'escairad o r, es garbell a amb la criva o el po rgad o r perqué quedi net de peles /3 asili Casals esca irant blat de moro al rIl olf de Macanas. I \.J I(,I i grans trencats, i s'estén a terra per assecar-Io . Feta aquesta última o peració Parera: "El poso un o dies dies a estovar 2. AL COVE R-MOLL Diccionari ca tala, v a­ ja el te nim lI est per fe r-ne u n plat ben amb aigua calenta i ca rbona/.. Quan és lencia, balear. Ed. MolI, Barce lona, 1980, sucul ent. eslov al el fa ig bullir; després de la primera vo l. V, pa go 183. Antany, les d o nes el pelaven a nü, i bl.dlida canv io l'aigua, I el lomo afer 3. BOLOS i MESC LANS, Jordi. [/5 moh ns fm·ir/ers. Ketres Ed ito ra. Barcelona, 1983, encara avUl , a les contrades de po nent bullir fim q l~e s'esquebra lLa (6); total, unes pa go 40. del Bergueda empren aquest sIstema, cinc ha res. Mentre bull, cal remenar-lo 4. VILA R, Pierre. Catalunya dillS l 'Espanya car d iuen que d'aquesta m anera m arxa sov inl, ja que és molt perjudical d 'engan­ moderna . Ed . 62. Barce lona, 1986, vo l. 111 , I'ull del gra i és m és presentable. Per xar-se; una v egada m il, l'escorro i el guar­ pago 273. do per al moment oporlú. pelar-lo a m a, primeram ent s' ha d 'esto­ 5. La paraul a carcau és molt usada al Ber­ va r; es posa una caldera al foc, am b El dia q/.te en volem menjar, ja de bon gueda, en 1I 0c de la més corrent , carcav a. aigua, cendra i el blat de m o ro (a la malí, per allá a les 7, preparo el brou: hi 6. BOLOS i MESCLAN S, Jordi , Obr. cit. Po bla de Lillet també el feien estovar poso peu, orella i morro de porc, una bona pag o 40. amb carbur); es va rem enant fins que pilola de ca rn de porc i xal (diuen que el 7. És la primera veg ada que se ntim la pa rau ­ s'estova la pela. L1 avors en posen petites blat de moro vol ser ben po rq/~eja t), galli­ la esquebrallar, al Bergueda. Vol dir, qu e quantitats dintre una cistell a, i am b una na o ¿m ec, brol de pit de xal, braó, elc.. . el bl at s'obre, tal menr com una rosa. ped ra el van refregant contra els seus Tal aixó b/~ll fim a migdia. Així que el INFORMANTS costat, a I'ensem s que I'esba ndeixen brou és a punl, es treu tal el lall de l'olla i Agra'lm la informació que en s han donar les s'hi lira el blal de moro, I tal plegat ho amb forc;:a aigua. Alguns el freguen, persones seg üents: Josep Pui gpelat i Castell a símplem ent, amb les manso Q uan és ben faig bullir una hora m és; llavon hi poso (Avia ), Bas ili Casa ls i Casóliva (Ma<;a ners), net s'estén er. un po rgado r p erqué s'as­ trossels petils de tromfes, ca r h dóna molt Joa n Ribera i Fo rnell s (Guardiola de Bergue­ sequi. La rapidesa d 'aquest sistem a de­ bon gusto N o el falg ni massa espés ni da), Joa n Rosell i Pernau (Bagá), Ram on Co­ pén de si el blat de m o ro és vell o massa clar; m és av iat un x/c espesset. rominas i Camp (Berga), Clara Santamaria i novell. Al gú ha dit que estovat amb cen­ També heu de saber que és molt més bo Vil a (Ca polat), Vicen<: Apari cio i Gómez d ra agafa un gust especial, m o lt bo. l'endemá, ja el blat de moro s 'ha empapal (Vall cebre), Romu ald Freixa i Costa (Borre­ C al esm entar que es fa se rvir una es­ m és de brou». da ), Monr se rra t Postil s i Parera (Casser res) , pécie d e blat de m o ro , que és blanc, Bé, fin s aquí tot el que sabem d 'a­ Trini Bardolet i So ler (Sa gás), Jose p Casas i Riu (Montmajor), Isa bel Fo nt i Torner (la pero m o lts recorden d ' haver-ne menjar quest costum ancestral. Esperem que Pobla de Lill et-Pui g- re ig), Urbici S,lntalllaria del groc i rod ó; ho m assegura que el amb el temps tro barem al gun document i Cortés (Se rrateix). , groc és m és gustós, encara que no fa tan que ens info rmi d'algunes de les incog­ bo na impressió a la vi sta. nItes que encara tenim.

El plat de blat de moro escairat

Preparar un plat de bl at d e m o ro tal NOTES com cal, és tat un ritua l. Ens ho explica l. PLANTADA i FO NOLLEDA , Vi ce ns. la m estressa de can Bernadas, d e Sant Butlletí del Centre Exc ursioni sta de Cata­ Pau de Casserres, Mo ntserrat Postil s i lun ya, Ihrcelona, 1')87, pá¡.;. 28 4. Ramon Viladés Llorens