ARTICLES Notícia documental sobre la domus de la Coma de Farners (Capolat) (1411) Andreu Galera Pedrosa Un vell pergamí explica que el seu difunt pare, el comte Hug Un dels manuals de l’escrivania pública de II (1328-† 1400), havia concedida llicèn- la parròquia de Sant Vicenç del castell de cia a favor de Berenguer de la Coma, del Cardona guarda un secret a les seves co- terme de Capolat, per a reformar i fortifi- bertes, fetes amb un pergamí reciclat per a car la domus anomenada la Coma de Far- l’ocasió (vegeu figures 1 i 2).1 Es tracte del ners, situada en els límits septentrionals del volum corresponent a 1413 i 1414, a càrrec seu comtat (vegeu figura 3). I que d’aques- de Joan Pilòs, notari oriünd de Bellver de ta concessió havia estat feta carta a favor Cerdanya, que en els anys previs havia es- seu. Anys desprès, els homes de la parrò- tat també responsable de la notaria pública quia de Farners, integrada dins el terme de de la vila de Cardona. En aquest sentit, Capolat, sol·licitaven al seu senyor poder hem de recordar que la canònica de Sant cercar refugi en aquesta fortalesa per de- Vicenç i el castell comptaven amb una fensar-se dels seus enèmics i altres pobles parròquia pròpia, el termenat de la qual remots en temps de guerra, atès que aques- corresponia amb la muntanya sobre la qual ta oferia millors possibilitats enfront tots s’enlairaven la fortalesa, per diferenciar-se aquells que la volguessin assetjar i conque- de la parròquia de Sant Miquel de la vila. rir, valent-se per això de l’ajuda de ballestes, La seva administració anava a càrrec del bombardes i altres armes defensives. canonge sagristà, que cedia la gestió de Fig. 1-2. Coberta i interior del manual l’escrivania a un prevere beneficiat de la amb el pergamí protagonista d’aquest seva església o a un dels notaris de la vila treball. (A. GALERA, 2020). (A. Galera, 1994). El més interessant, però, és que aquesta petita notaria servia en ocasions per acabar de formalitzar els documents expedits pel secretari i notari de mà que acompanyava sempre el seguici del senyor del castell, atesa la proximitat a la seva residència (A. Galera, 2002). El privilegi de 1411 als homes de Farners El secret que s’amaga sota la coberta d’aquest manual és el document formalit- zat el 23 de setembre de 1411, a mans de Joan Abella, notari i secretari de Joan Ra- mon Folc I (1375-† 1441), segon comte de Cardona, en presència dels nobles Joan de Montbui, procurador general o governador del comtat, i Guillem de Pinós, de la casa del comte. En aquesta carta el comte de Cardona, a més de vescomte de Vilamur i almirall reial, L’EROL 51 Per això mateix, aquest dia el comte de L’altre, més al nord-est, sortia de Cardo- o camí que pujava en sentit sud-nord des Cardona concedia permís a Jaume de la na per creuar la riera de Navel i arribar al de Cardona, tot resseguint la riba dreta de Serra, Francesc Barons, Andreu de Solane- terme de Serrateix, des d’on es dirigia vers l’Aigua d’Ora i els termes de Sorba i Na- lles i Llorenç Cortics, els caps de casa del Sant Joan de Montdarn i Casserres, per ar- vès, en direcció a la Vall de Lord sobirana. terme de Farners per a que poguessin reco- ribar també a Berga (C.A. Torras, 1922; Des d’aquí i a través de Coll de Port i Tui- llir-se en temps de guerra o de regoart a la a. Galera, 1996). xén hom feia el pas vers Urgell (M. Riu, domus de la Coma de Farners, i restar aquí Fixem-nos, però, en el camí de Cardona 1985). Mentre que pel nord, el terme de amb tots els seus béns. A la vegada que els que arribava fins el terme del Cint. Com Capolat era vorejat pel camí de Berga a la eximia de haver de fer-ho a Castellserà o a hem dit, un cop aquí, sota els cingles de mateixa Vall de Lord sobirana a través dels qualsevol altre castell proper, amb expressa Capolat, el vial es bifurcava en dos. El pri- termes de Madrona, Espinalbet, Terçà, indicació, però, que la concessió feta pel se- mer, vers llevant, en direcció a Berga i la Llinars, Sant Iscle i Sisquer. nyor no comportés cap perjudici a les obres Cerdanya a través dels termes de Castell- La comunicació longitudinal a través a fer a les muralles d’aquests castells. A la serà, l’Espunyola, Clarà i Avià. Hom pot dels termes de Capolat i Coforb es realit- vegada que refermava l’obligació per part encara avui resseguir part del seu itinerari zava mitjançant cinc camins que possibi- del seu procurador general, així com del a través dels termes de Montmajor i l’Es- litaven l’enllaç en sentit sud-nord amb els batlle de la Vall de Lord inferior i de qual- punyola, tot just sota els cingles de Capo- grans eixos de comunicació que circumval- sevol altre oficial seu, a respectar la conces- lat i el Salt de Guillem. En l’extrem opo- laven els cingles de Capolat. D’aquests cinc sió feta als homes de Farners. sat i vers ponent, el segon camí creuava els vials, tres eren de primer ordre. El primer Els castell i terme de Capolat sota termes del Cint amb el Mercadal, la Mora és el camí que des d’Avià pujava a Coforb el domini dels Cardona i Vall d’Ora, sempre als peus i vorejant els a través del Grau, per enllaçar després amb cingles de Taravil, per dirigir-se al Pujol el camí d’Espinalbet a la Vall de Lord mit- L’antic castell de Capolat s’enlairava sobre d’Ora. Aquí, es trobava amb l’altra estrada jançant el pas del Portet. El segon, el que els Tossals, a una alçaria de 1.445 metres sobre el nivell del mar, i el seu termenat restava integrat per les parròquies de Sant Martí, a més de les de Sant Quintí de Ta- ravil i Sant Andreu de Farners. Les prime- res referències documentals al castell són del segle xi, quan ja el trobem esmentat amb uns termes jurisdiccionals definits i integrats dins la Vall de Lord i el comtat d’Urgell. Les confrontacions aportades aleshores ens permeten constatar que el territori sotmès a la seva jurisdicció cor- responia a grans trets amb l’actual terme municipal, llevat de Terrers i Coforb. La ubicació de la fortalesa sobre el ro- cam dels Tossals garantia un ampli domini visual sobre els termes circumveïns situats a peu de roques i per extensió als terri- toris limítrofs entre els comtats d’Urgell i Cerdanya-Berga amb una visió directe que s’estenia fins el mateix castell de Car- dona i la conca central del Cardener. A re- marcar que els cingles de Capolat i Taravil eren vorejats per dues grans vies de comu- nicació, conseqüència de la bifurcació que experimentava l’estrada de Cardona al seu pas per la parròquia del Cint. A l’acta de consagració de l’església de Sant Salvador de Mata atorgada l’any 899, se’ns assenya- la «illam strata de Cardona» com un dels límits del terme parroquial (C. Baraut, 1978, doc. 11). Aquesta era una de les dues estrades o camins rals que enllaçaven Car- dona i la seva sal amb Berga i la Cerdanya, i arribava en direcció sud-nord a la parrò- quia del Cint des dels termes de Cardona, Fig. 3. El comtat de Cardona i el castell Aguilar, Gargallà, Luelles, Coll d’Olzina, i terme de Capolat en el seu extrem Montmajor i Correà al seu pas per la Tor. septentrional. (A. GALERA, 2002) 52 L’EROL Fig. 4. Els Lavansa-Santa Fe- Portella, castlans de Capolat. (A. GALERA, 2002) anava mitjançant la riera de Clarà pels lí- remunta al segle xii. El motiu fou l’enllaç Per això mateix, el 13 de febrer de 1161, i mits dels termes de Capolat i Farners per matrimonial de Ramon Folc III (1151- en un acte solemne que va reunir la noble- anar a cercar el coll de Jou, per baixar des- †1176), el fill del difunt vescomte Ra- sa vinculada amb ambdós casals, el comte prés fins a Terrers, des d’on prenia direcció mon Folc II i de Guillelma de Melguelh, Ermengol VII (1154-†1184) i la seva es- vers la Vall de Lord. I el tercer, el que puja- amb Isabel, la filla del comte Ermengol posa Dolça de Foix donaven al seu cunyat va des de Castellserà fins al castell de Ca- VI d’Urgell (1102-†1154) i Arsenda de –potser per consumar-se aleshores el ma- polat. Mentre que els dos restants, eren de Cabrera (M. Casas, 1989). L’any 1153 se trimoni amb Isabel– el comtat de Berga, sí segon ordre. Això és, el camí que s’atansava signaven els capítols matrimonials entre és que ho podien aconseguir del comte de des del Cint i mitjançant el Salt de Sallent ambdós cònjuges i Isabel aportava per dot Barcelona. En cas contrari, rebrien la Vall fins el camí que des del Puig anava fins a els castells d’Ivorra i Olius, en franc i lliure de Lord amb tots els seus castells, a més Trasserra. I el que des del Mercadal pujava alou, a més d’altres predis a Lleida (F. Ro- d’Ivorra, Llobera i altres béns a Lleida (F.