DOCSLIB.ORG

A 14 Municipis Del Berguedà No Hi Va Haver Ni Un Sol «No»

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
A 14 Municipis Del Berguedà No Hi Va Haver Ni Un Sol «No» Política | Redacció | Actualitzat el 10/11/2014 a les 18:52 A 14 municipis del Berguedà no hi va haver ni un sol «no» A Catalunya, els municipis que no han registrat cap "no" han estat 110 El vot contra la independència no es va arribar ni a estrenar ahir en 110 dels municipis de Catalunya. Cap dels votants que van anar a les urnes va optar per marcar el solitari "no" a la papereta de participació/votació. Pel que fa al Berguedà, els municipis van ser 14: L'Espunyola, Vallcebre, Saldes, Viver i Serrateix, la Nou de Berguedà, Santa Maria de Merlès, Castellar del Riu, Montclar, Capolat, Castell de l'Areny, la Quar, Sant Jaume de Frontayà, Gisclareny i Fígols. En aquest llistat es poden comprovar quins han estat aquests 110 municipis catalans, amb els vots que, en canvi, sí que van respondre al "sí-sí", per tal de poder valorar amb més coneixement el significat d'aquesta extrema diferència en la consulta del 9 de novembre de 2014. MUNICIPI COMARCA SÍ-SÍ Torrefeta i Florejacs Segarra 274 Capçanes Priorat 249 Parlavà Baix Empordà 237 Campins Vallès Oriental https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 1 de 11 213 Esponellà Pla de l'Estany 209 Collsuspina Osona 187 Almatret Segrià 186 Rupit i Pruit Osona 184 Ordis Alt Empordà 182 Brunyola Selva 175 Bovera Garrigues 174 Garrigàs Alt Empordà 173 Lluçà Osona 160 L'Espunyola Berguedà 147 Vallcebre Berguedà 143 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 2 de 11 Alàs i Cerc Alt Urgell 142 Puiggròs Garrigues 142 Alins Pallars Sobirà 141 Santa Cecília de Voltregà Osona 140 Rocafort de Queralt Conca de Barberà 139 Saldes Berguedà 136 Bellmunt del Priorat Priorat 136 Pinós Solsonès 134 Navès Solsonès 132 Pontons Alt Penedès 129 Regencós Baix Empordà 126 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 3 de 11 Vilamacolum Alt Empordà 123 Fígols i Alinyà Alt Urgell 123 El Brull Osona 123 Llobera Solsonès 121 Serra de Daró Baix Empordà 113 Santa Maria de Besora Osona 113 Vilanova de l'Aguda Noguera 110 Pinell de Solsonès Solsonès 108 Viver i Serrateix Berguedà 107 Prullans Cerdanya 105 Isòvol Cerdanya 103 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 4 de 11 El Cogul Garrigues 101 Pujalt Anoia 100 Sant Guim de la Plana Segarra 100 Queralbs Ripollès 99 Les Piles Conca de Barberà 98 Sant Pere Sallavinera Anoia 96 Setcases Ripollès 96 Tarroja de Segarra Segarra 96 Oliola Noguera 95 La Nou de Berguedà Berguedà 93 Sant Andreu Salou Gironès 92 La Floresta https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 5 de 11 Garrigues 90 Gallifa Vallès Occidental 89 Pontós Alt Empordà 88 Pardines Ripollès 83 Das Cerdanya 82 Els Omells de na Gaia Urgell 82 Santa Maria de Merlès Berguedà 80 Orpí Anoia 77 Ivorra Segarra 77 Castellar del Riu Berguedà 75 Guixers Solsonès 75 Veciana Anoia https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 6 de 11 74 Fontanilles Baix Empordà 74 Siurana Alt Empordà 73 El Pont de Bar Alt Urgell 73 Foradada Noguera 73 Tavertet Osona 73 Albanyà Alt Empordà 71 Sant Martí d'Albars Osona 70 Les Oluges Segarra 68 Beuda Garrotxa 66 Campelles Ripollès 66 Santa Maria de Miralles Anoia 65 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 7 de 11 Alòs de Balaguer Noguera 65 Abella de la Conca Pallars Jussà 64 Toses Ripollès 63 Capafonts Baix Camp 62 Sales de Llierca Garrotxa 62 Sant Agustí de Lluçanès Osona 62 Margalef Priorat 61 La Figuera Priorat 57 Arbolí Baix Camp 55 Montclar Berguedà 54 Conesa Conca de Barberà 54 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 8 de 11 Senterada Pallars Jussà 54 Vallclara Conca de Barberà 53 Josa i Tuixén Alt Urgell 51 Sant Sadurní d'Osormort Osona 51 Sarroca de Bellera Pallars Jussà 51 Talamanca Bages 50 Sobremunt Osona 49 Nalec Urgell 48 Montornès de Segarra Segarra 44 Cabanabona Noguera 43 Llorac Conca de Barberà 41 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 9 de 11 Arsèguel Alt Urgell 38 Susqueda Selva 35 Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà 34 Capolat Berguedà 33 Castell de l'Areny Berguedà 30 Savallà del Comtat Conca de Barberà 30 Granera Vallès Oriental 32 La Quar Berguedà 24 Sant Jaume de Frontanyà Berguedà 21 Senan Conca de Barberà 21 Tiurana Noguera 21 La Febró https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 10 de 11 Baix Camp 18 Gisclareny Berguedà 18 Cava Alt Urgell 17 Forès Conca de Barberà 17 Fígols Berguedà 11 Arres Val d'Aran 8 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 11 de 11.
Load more

Recommended publications
  • Potamogeton I Zannichellia a La Conca Mitjana Del Riu Llobregat (Catalunya, NE Península Ibèrica)
    Orsis26,2012 57-89 View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Diposit Digital de Documents de la UAB PotamogetoniZannichelliaalaconcamitjanadel riuLlobregat(Catalunya,NEpenínsulaIbèrica) PereAymerich C/Barcelona,29.08600Berga [email protected] Manuscritrebutelsetembrede2011 Resum PresenteminformacióactualitzadasobreelsgèneresPotamogetoniZannichellia alaconca mitjanadelriuLlobregat(c.1800km2,alt.300-1300m),àreasubmediterràniasensemasses d’aiguaestancadanaturalsiambunaxarxafluvialconsiderablementalterada.S’hanlocalit- zat11espècies(8Potamogetoni3Zannichellia),quehabitensobretotenbassesartificials ialsdosriusprincipalsdelazona.LesespèciesmésfreqüentssónP. trichoides,alesbasses (presènciaenel32%),iP. pectinatus,queestrobasobretotalriuLlobregat;totesdues mostrenunadinàmicaexpansivaenelsdarrersanys.Destacalapresènciadetàxonsque regionalmentsónmoltrarsipocconeguts(P. schweinfurthiiiZ. contorta)id’unapoblació residuald’unaespècieamenaçadaaCatalunya(P. perfoliatus).Tambéésnotableeldesco- brimentdelaconcentraciómésimportantdepoblacionsdeP. natans aCatalunya,observat recentmenten19bassesiqueestàenexpansió.P. coloratus, Z. contorta iZ. peltatasón tàxonslligatssobretotaaigüesnetesicorrents,imostrenindicisderegressió. Paraules clau: hidròfits;regiómediterrània;NEpenínsulaIbèrica;riuLlobregat;basses artificials;Potamogeton; Zannichellia. Abstract. Potamogeton andZannichellia inthemiddlebasinofLlobregatriver(Catalonia, North-easternIberianPeninsula) WepresentupdatedinformationaboutPotamogeton andZannichellia
    [Show full text]
  • Comarca Del Berguedà
    Secció de Sòls Delegació Territorial de Catalunya Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016 Comarca del Berguedà Antoni Baltiérrez Moras 15 d’octubre de 2016 2 Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016: Comarca del Berguedà Autor: Antoni Baltiérrez Moras Col·laboradors: Carles Balasch Rosa M. Poch Miquel Aran Institució Catalana d’Estudis Agraris i Delegació Catalana de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo Barcelona, octubre de 2016 El contingut d’aquesta obra ha estat extret, en part, de la monografia “Cartografia d'unitats edafològiques de Catalunya a escala 1:250.000: Berguedà i Garrotxa, ED-004/14” editada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona, 394 p, elaborada pel mateix autor, i amb l’autorització de l’ICGC. 3 SÍNTESI DEL PROGRAMA - Cal Rosal. Terrasses del Llobregat - Queralt. Vistes del Baix Berguedà - Vallcebre. Sòls al·luvials. - Estudis hidrològics a les conques de Vallcebre. Carles Balasch - Estudi de sòls en àrees de restauració de mines a cel obert. Rosa M. Poch - Els sòls i les transformacions de la zona de coll de Pradell afectades per la mineria a cel obert. Miquel Aran - Saldes. Sòls sobre vessants col·luvials del Pedraforca. 4 1 Índex 2 Introducció ................................................................................................................ 6 2.1 Localització ........................................................................................................ 6 2.2 Usos del sòl .......................................................................................................
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Collsuspina, Lluçà, Olost, Oristà, Prats De Lluçanès I Sant Martí D'albars
    1. Àmbit de la Catalunya Central Osona: Collsuspina, Lluçà, Olost, Oristà, Prats de Lluçanès i Sant Martí d’Albars. Anoia: els Prats del Rei i Sant Martí Sesgueioles. Bages: Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Cardona, Castellnou de Bages, l’Estany, Fonollosa, Gaià, Manresa, Moià, Navàs, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Santa Maria d’Oló, Santpedor i Súria. Berguedà: Avià, Berga, Casserres, l’Espunyola (excloent l’enclavament entre Navès i Montmajor), Gironella, Montclar, Montmajor (només l’enclavament entre Navàs i Viver i Serrateix), Olvan, Puig- Reig, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix. Solsonès: Clariana de Cardener, la Molsosa, Olius, Pinós, Riner i Solsona. En l’àmbit d’aquestes comarques de la Catalunya Central, els aqüífers corresponents són els associats als alluvials dels rius Cardener i Llobregat i el paleògens de la Depressió Central (Conca Llobregat). Amb aquesta designació, queda inclosa dins les zones vulnerables els alluvials de la Depressió Central i els aqüífers locals que, segons un estudi, es trobava en risc de no assolir els objectius ambientals marcats per al 2015. 2. Àmbit de les Terres de l’Ebre Baix Ebre: l’Aldea (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles), Aldover, l’Ampolla (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles, limitant a l’Est pel barranc del Furoner fins a la seva confluència amb el barranc de St. Pere i fins a mar), Camarles (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles), Roquetes, Tivenys, Tortosa (excloent els dos enclavaments occidentals, entre Alfara de Carles i Roquetes) i Xerta.
    [Show full text]
  • CAPOLAT Iglesia De Sant Martí
    580 / CAPOLAT CAPOLAT Capolat es un municipio de gran extensión territorial y población muy diseminada. Se encuentra en la parte occidental de la comarca, a la sombra del Prepirineo. Recientemente el consistorio municipal impulsó unas investigaciones históricas y arqueológi- cas sobre su patrimonio que han permitido conocer mucho mejor su pasado y catalogar los nume- rosos vestigios conservados. Capolat cuenta con iglesias románicas (Sant Andreu de la Serreta) y otras que, pese a que sus orígenes se remontan a tiempos medievales, han sido sustancialmente modificadas en los siglos posteriores (Sant Serni de Terrers, Santuario dels Tossals, Sant Martí de Capolat, Coforb, Taravil). Al margen de la arquitectura religiosa, es preciso mencionar algunos ejemplos de arquitectura civil, como las torres de Terrers y Torneula (cuyos vestigios se habían confundido con los del monasterio de la Mata) y las masías de la Closa y la Coma. Iglesia de Sant Martí ARA LLEGAR A SANT MARTÍ DE CAPOLAT debemos tomar, en tas modificaciones y ampliaciones de época moderna sobre la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, el des- el antiguo edificio románico, del cual solo se conserva la Pvío a la izquierda que encontramos justo antes del túnel estructura de la nave y parte de la cubierta. En época moder- de la Mina. Transcurridos varios kilómetros, a la entrada de na se abrieron dos capillas laterales y se sustituyó la antigua la población de Capolat, veremos la iglesia a nuestra derecha. cabecera por otra recta. En el muro sur, junto al ángulo de la La primera referencia documental conocida de la iglesia añadida capilla, se puede apreciar –con cierta dificultad– un de Sant Martí de Capolat data de 1110, cuando recibe un vano cegado semicircular que podría quizás corresponder al legado piadoso.
    [Show full text]
  • Codi Nom Oficial Via Nom Codificat 0005 Passeig Dels Abeuradors PG
    NOMENCLATURA DELS CARRERS DE BERGA • Aprovada pel Ple de l’Ajuntament de 11/01/2006 • Modificada pel Ple de l’Ajuntament de 04/09/2008 AJUNTAMENT DE BERGA • Modificada pel Ple de l’Ajuntament de 04/03/2010 • Modificada pel Ple de l’Ajuntament de 10/06/2010 Codi Nom Oficial Via Nom Codificat 0005 Passeig dels Abeuradors PG ABEURADORS 0010 Carrer de l'Agricultura C AGRICULTURA 0020 Carrer d'Isaac Albéniz C ALBÉNIZ 1061 Plaça d'Albert de Serratosa PL ALBERT DE SERRATOSA 0030 Carrer d'Alpens C ALPENS 0040 Carrer del Notari Altarriba i Godolà C ALTARRIBA I GODOLÀ 3100 Carrer d'Andreu Ros C ANDREU ROS 0050 Carrer de la Mare de Déu dels Àngels C ÀNGELS 9016 Carrer d'Antoni Sansalvador C ANTONI SANSALVADOR 0747 Passatge de l'Arquitecte Porta PTGE ARQUITECTE PORTA 0075 Carrer d'Aurora Bertrana C AURORA BERTRANA 0875 Baixada de la Ribera C BAIXADA RIBERA 0080 Carrer del Balç C BALÇ 0090 Travessera del Balç TRAV BALÇ 0100 Carrer de Jaume Balmes C BALMES 0110 Carrer dels Banys C BANYS 0120 Carrer de Barcelona C BARCELONA 0125 Carrer del Baró de Maldà C BARÓ DE MALDÀ 0126 Carrer de Barranquilla C BARRANQUILLA 3120 Carrer de Bernat Sala C BERNAT SALA 0127 Carrer de Bonaventura Ribera C BONAVENTURA RIBERA 0130 Carrer del Bonrepòs C BONREPÒS 0140 Carrer de Borredà C BORREDÀ 0145 Travessia de Borredà TRVS BORREDÀ 0150 Carrer del Bruc C BRUC 0155 Travessera del Bruc TRAV BRUC 0160 Carrer de Marcel·lí Buxadé C BUXADÉ 0128 Carrer de Cal Palleco C CAL PALLECO 3130 Callissot de la Gratella C CALLISSOT DE LA GRATELLA 3140 Callissot del Lledó C CALLISSOT DEL
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]
  • Grado De Importancia 2
    Encuesta de Ocupación Hotelera 2010 Metodología INE. Instuto Nacional de Estadística 1 Índice 1. Presentación 2. Objetivos 3. Unidad estadística 4. Definiciones 5. Marco de la encuesta y diseño muestral 6. Estimadores 7. Recogida de la información 8. Difusión de la información INE. Instuto Nacional de Estadística 2 1. Presentación En esta publicación se presentan los resultados correspondientes a la Encuesta de Ocupación Hotelera (antigua Encuesta de Movimiento de Viajeros en Establecimientos Hoteleros). En los datos facilitados se refleja la doble vertiente que se considera en el estudio del turismo: del lado de la demanda, se ofrece información sobre viajeros, pernoctaciones y estancia media distribuidos por país de residencia de los viajeros y categoría de los establecimientos que ocupan o por Comunidad Autónoma de procedencia en el caso de los viajeros españoles; del lado de la oferta se proporciona el número de establecimientos abiertos estimados, plazas estimadas, grados de ocupación e información sobre el empleo en el sector, según la categoría del establecimiento. Esta información se ofrece mensualmente, a nivel nacional, de comunidad autónoma, provincial, de zona turística y de punto turístico. El Instituto Nacional de Estadística agradece a los Gerentes y Propietarios de los Establecimientos Hoteleros la ayuda prestada, ya que sin ella no hubiera podido realizarse esta publicación. INE. Instuto Nacional de Estadística 3 2. Objetivos El objetivo principal de la Encuesta de Ocupación Hotelera es conocer el comporta- miento de una serie de variables que permitan describir las características funda- mentales del sector hotelero. INE. Instuto Nacional de Estadística 4 3. Unidad estadística Esta encuesta tiene carácter mensual y los datos van referidos a la actividad desarro- llada por los establecimientos hoteleros situados en el territorio nacional.
    [Show full text]
  • El Cost Humà De La Guerra Civil Al Berguedà: Actualització De L’Estudi 2017- 2019 Martí Picas I Roser Valverde
    DOSSIER LA GUERRA CIVIL 80è aniversari El Cost Humà de la Guerra Civil al Berguedà: Actualització de l’estudi 2017- 2019 Martí Picas i Roser Valverde El projecte del Cost Humà de la Guerra Civil Vers el 1985, des de la direcció del Centre ri mediàtic. En aquesta fase, que coincidí fonen o fins i tot enganyen. Fer balanç de d’Història Contemporània de Catalunya més o menys temporalment vers el 2005, les pèrdues humanes de la Guerra Civil, (CHCC), l’historiador i mestre Josep Be- reiniciàvem el projecte des d’una actua- conèixer-ne el nom i les circumstàncies de net impulsava a tot Catalunya la recerca lització en clau qualitativa. Ens propo- la seva mort i/o desaparició com a conse- dels combatents d’un i altre bàndol morts sàvem acabar aquells municipis i comar- qüència directa o indirecta de la del con- en acció de guerra i de la població civil ques pendents d’elaboració amb especial flicte es troba en l’arrel i és objectiu alhora víctima d’accidents derivats de la guerra, atenció en la ciutat de Barcelona i iniciar del projecte que continua en curs, ara des sobretot per l’esclat accidental de bombes un camí de noves revisions comarcals que del Memorial Democràtic. És evident que abandonades pels exèrcits. Aquell estudi incorporessin noves dades sobre la vícti- fins que no coneguem el còmput exacte havia de ser complementari d’altres ante- ma i en revisessin la informació existent. amb nom i cognoms, de totes i cadascu- riors centrats en els deportats de la nació Al costat d’això, decidíem també abastar na de les morts com a conseqüència de la catalana morts als camps nazis, en les víc- tots els àmbits del cost humà fos quina Guerra Civil, no podrem saber amb exac- times de les dues repressions, així com les fos la causa de la mort, la procedència i/o titud la repercussió que tingué sobre la po- víctimes de bombardeigs, obra de Mont- condició; contemplàvem també ampliar la blació catalana de postguerra, i al difícil re- serrat Roig, Josep M.
    [Show full text]
  • Capolat, Gósol, Vallcebre I Saldes, Les Poblacions Del Berguedà Amb Més
    Societat | Redacció | Actualitzat el 26/08/2017 a les 06:00 Capolat, Gósol, Vallcebre i Saldes, les poblacions del Berguedà amb més bars per habitant Un estudi compta el nombre d'establiments que hi ha a cada ciutat i fa la mitjana per cada 1.000 habitants Imatge de la terrassa d'un bar | Adrià Costa El bar és un dels llocs de reunió més habitual. Arreu del país n'hi ha a centenars. Un estudi de la Federació Espanyola d'Hosteleria i Restauracióhttp://benditosbares.cocacolaespana.es/#map1 ( ) en col·laboració amb Coca-Cola ha comptat quants n'hi ha i quina és la ràtio per habitant. La mitjana espanyola és de 2,8 per cada 1.000 habitants, una xifra que no iguala cap de les quatre capitals catalanes: Barcelona en té 2,6; Tarragona, 2,5; Lleida, 2,4; i Girona, 2,3. En xifres absolutes, Barcelona és una de les poblacions espanyoles amb més bars, un total de 4.261. Molt lluny encara, però, de la ciutat que lidera aquest rànquing, que és Madrid, amb 6.758. Des d'una perspectiva percentual, Eivissa lidera la llista, amb 4,52 bars per cada 1.000 habitants, seguida de Salamanca, amb 4,22. Pel que fa al conjunt de Catalunya, els municipis que concentren un major nombre de bars per habitant solen ser poblacions petites i turístiques. En primer lloc, dues localitats que no són significatives: Tavertet, amb 26,79, però només amb 112 habitants; i Forés, a la Conca de Barbera, amb 21,28 i 47 habitants. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/10600/capolat-gosol-vallcebre-saldes-poblacions-bergueda-amb-mes-bars-habitant Pagina 1 de 2 On els resultats ja són més destacats és a la costa i al Pirineu.
    [Show full text]
  • GIMBERNAT 49-100-EDITORIAL.P65
    Gimbernat, 2008 (*), 49, 137-161 METGES I CIRURGIANS DEL BERGUEDÀ DURANT ELS SEGLES XVIII I XIX MASSONS i ESPLUGAS, Josep M. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya RESUM: S’aporten dades sobre metges i cirurgians, que exerciren en els segles XVIII i XIX a la comarca del Berguedà. Es coneixen principalment a partir de l’anàlisi de les inscripcions dels alumnes en el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Es diferencien els metges amb títol de Cervera i d’Osca i els formats al Reial Col·legi. Valoració del fracàs escolar i d’algunes nissagues, principalment els Storch, els Pedrals, els Molins i altres. Notícia més extensa sobre el cirurgià llatí Joseph Soler i Cosp. Paraules clau: Metges cirurgians; Berguedà; Segle XVIII; Segle XIX. RESUMEN: Se aportan datos sobre médicos y cirujanos que ejercieron en los siglos XVIII y XIX en la comarca del Berguedà. Se conocen principalmente a partir del estudio de las inscripciones de los alumnos del Real Colegio de Cirugía de Barcelona. Se diferencian los médicos con título obtenido en las universidades de Huesca y Cervera de los formados en el Colegio de Barcelona. Valoración del fracaso escolar y de grupos familiares duran- te varias generaciones, principalmente los Storch, Pedrals, Molins y otros. Noticia más extensa sobre el cirujano latino José Soler y Cosp. Palabras clave: Médicos cirujanos; Berguedà; Siglo XVIII; Siglo XIX. * El Berguedà és una comarca de Catalunya integrada pels següents nuclis de població: Avià*, Bagà*, Berga*, Borredà*, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny*, Castellar de n’Huc*, Castellar del Riu, Cercs, L’Espunyola, Figols Vell*, Gironella*, Gisclareny, Gósol*, Guardiola de Berguedà*, Montclar*, Montmajor, La Nou de Berguedà, Olvan, La Pobla de Lillet*, Sagàs, Saldes, Sant Julià de Cerdanyola, Santa Maria de Merlés*, Sant Quintí de Montclar*, Vallcebre*, Vilada* i Viver i Serrateix*.
    [Show full text]
  • Espai Domèstic I Cultura Material. Una Aproximació Històrica a Les Cases Rurals Del Berguedà
    ESPAI DOMÈSTIC I CULTURA MATERIAL. UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LES CASES RURALS DEL BERGUEDÀ. María del Agua Cortés Elía TESI DOCTORAL Directora: Paloma González Marcén PROGRAMA DE DOCTORAT EN ARQUEOLOGIA PREHISTÒRICA Departament de Prehistòria. Facultat de Filosofia i Lletres. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Gener de 2016 Volum 2. Annexes. VOLUM 2. ANNEXES. ESPAI DOMÈSTIC I CULTURA MATERIAL. UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LES CASES RURALS DEL BERGUEDÀ. María del Agua Cortés Elía ESPAI DOMÈSTIC I CULTURA MATERIAL. UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LES CASES RURALS DEL BERGUEDÀ 2 Se la forma scompare la sua radice è eterna. Gialal al-Din Rumi, poeta persa. Escultura en neó de Mario Merz. (Collezione Peggy Guggenheim. Venezia). ESPAI DOMÈSTIC I CULTURA MATERIAL. UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LES CASES RURALS DEL BERGUEDÀ 3 ÍNDEX DEL VOLUM 2 8. ANNEXES.................................................................................................................................... 5 8.1. ELEMENTS DOCUMENTATS (Les fonts principals) .............................................................. 6 8.1.1. LLISTAT DE CASES PER MUNICIPIS ............................................................................... 7 8.1.2. LLISTAT DE LES CASES SELECCIONADES AMB FOTOGRAFIA. ..................................... 13 8.1.3. MAPA D’UBICACIÓ GENERAL DE LES CASES SELECCIONADES. ................................. 43 8.2. IMATGES ........................................................................................................................... 44 8.2.1.
    [Show full text]