LA MORT AL BERGUEDA MEDIEVAL Rosa Serra Rotés
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
L' EROL LA MORT, EL CAMI DE LA VIDA 23 LA MORT AL BERGUEDA MEDIEVAL Rosa Serra Rotés Inventari de les necrópolis ¡ Enterraments I costums els tombes amades de la comarca primer segles medlevals Avia En aq ues ta epoca, s. V-X, el ritu fun era - Sr. Maní d'Aviá (in fo rmació oral ). ri consistia en rentar i embolcallar el - Necropoli de Sr. Vice nc; d'Obiols. di funt amb una pec,:a de roba per poder lo ense nya r al s ve'ins, i posteriorment es Berga proced ia a I'enterramenr. Aquest es feia - St. Joan de l3 erga. al cementiri parroquial, a la mateix a ll ar Castellar de N'Hug del difunt o prop de la ca sa, per ta l que - Necropo li de Sr. Vice n, de Ru s. I'esperit del difunt seguís protegint els parents. Aques t es el cas, p.e., de I'enter Cercs rament d'un nad ó col·loca t dins una - Sr. Q uir7.e de Ped rer. tomba de pl anta ova lada ex cavada a la - Sr. Sa lvador de la Vede ll a. roca i situada dava nt del graó de la por L'Espunyola ta d'entrada de I'habitatge fami li ar tro - Tomba pro p de I'a ctual ajunrament, bat al ' astell ot de Vi ve r (Viver i Serra perduda arran de I'a mpliac ió de la ca teix). Els cadáve rs dei s infants, els albats, rretera. eren considerats cossos sa nts i, com a ta ls, fe ien les mateixes fun cions que le s Gironella relí qui es deis sa nts. - Sr. Marc de cal I3 assacs. Vista general del Y/wl/cstir del Su// (Saldes). A partir del s. IX es va ge nera li tza r G uardiola de Bergueda I'e nterrament als cementiris de les esglé - Sr. Ll oren, prop Ba gá. sies i a I'interi or d'aquestes (a I' ábs is, al seria el cas de I'e nterrament núm. 66 del presb iteri , etc.). Quan el difunt era enter cementiri de Sr. Sebastiá del Sull, Sal Montclar de Bergueda rat al ce mentiri era acompanyat pels des) ; a vega des els difunts eren enterrats - Pro p de la mas ia de Santacreu. amb algun objecte ca ra cterísti c de la clergues amb els ciri s, I'ence nser i la Montll1ajor seva condi ció social (utillatge ag ríco la , creu akada; postc ri orm cnt cls parents i - M a l·tyril1n7 de Sorba. ami cs es reunien a casa del di funt per armes, etc.) , pero les tombes bergueda - Sta. Maria de Sorba. ce lebrar el "din ar deis morts", cos tum nes no só n ge ns riqu es en aquest tipus - Sepulcres de les I3 o'igues del Jusr. que a la nost ra comarca s'ha co nse rvar de tes tim oni s, i nomes podem es mentar fin s ben entrar el s. XX. la clau trobada en un a sepultura del Su ll Puig-reig La major part de les se pu ltures d';¡ de fina ls del s. XII i el ca lze i la patena - Necrópoli de Santand reu de cal Pa qu es t període no contenen objectes de de peltre de fina ls del s. XII de la tomba lI or. va lor artístic; amb tot, les troba ll es de Sr. Salvador de la Vedella (Ce re s) . - Necropoli de Sr. Miquel de la Cor aporten fon;a informac ió so bre el tellla D'aquest període s'han trobat tombes tada. de la mon . Alguns objectes trobats al tipus cista (a la nec ropoli del Su ll o al - Tombes de I'esg lés ia de Periques. costat de les restes humanes perm ete n Martyrium de Sorba), pero el model mes - Necropoli de Sr. Maní de Pui g- rei g. asseg urar que es conse rvave n enca ra n tu s generalitza t i comú es el de les se pultu Sagas res excavades a la roca . Aquestes es tro paga ns; aquest és el cas de la moneda - Interior i ca p¡;alera de Sr. Andreu. d'or - un trient del rei vi sigótic Eg ica, de ben iso lades o ag rupades formant ce fin als del s. VII - trobada en una tomba mentiris, situ ades prop de les esgles ies o Sa ld es ova l de la nec rópoli de Sr. Vi ce n~' d'O de les cases. H i ha exem pi es am b la - N ec ropol i de Sr. Seb,lStiá del Su 11 . bi ols (Aviá) , que dev ia se r per pa ga r al capc,:a lera diferenciad a o no, i amb for St. Jaume de Frontanya ba rquer Caront el viatge al Paradís. Pe mes diferents pel que fa al cos (rectilí - Sepultures de l mur de migdia. tir, objecre s de cerám ica ( gc n'etc~ o un nies o curvilíni es); gairebé se mpre est an gücntaris) dc vien co ntcnir aigua bcnci'da orientades d'est a oest per tal que el Sta. Maria de Merles o of renes ri tu als de blat, o li i vi (aq uest difunt pogués veure Terra Santa. ecropli de Sta. Maria de Pin ós. 24 LA MORT, EL CAMI DE LA VIDA L' EROL Vi ve r i Serrateix St. Pau de Casserres i a St. And reu de se va familia ; és per aix ó que els pocs - Necrópoli del Caste ll ot de Vivero cal Pal lot (Pui g- reig), ambdós co nser exemplars de sa rcófags i lápid es conser - Sr. Joa n de Mo ntd arn . vats «in situ ». Aques tes pintures mura ls va des i les res tes de pintura mura l es - Necrópoli del ma s Albesa. de transició entre el Roma ni c i el Gótic, mentades han de correspondre a enter - Sepultures de Sr. Fe liu de Vivero form a ve n part d'un s programes pictó• raments de personatges de la noblesa o - Sepultures del Pla de la Fossa. ri cs molt més ampli s. del clergat local, els únics que pod ien - Sepultures prop del mas Vi lajussa- El de Casserres, co nse rvat al Muse u enterrar-se a I'interi or de I'esglé sia i que, na . Diocesá i Comarcal de 50lsona, és un per tant, hav ien fet import ants dona - Sepultures properes al mas Forner. conjunt interessantissim que decorava un CIons. - Sepul tures de Puig Ventós. arcosoli amb un a temática del judici fi La doc umentació demos tra que bona - Sepultures del Quadre Blanc. nal. El de ca l Pall ot, del qual només se'n part de la noblesa loca l optava per enter conserven detall s, devia il· lu strar també rar-se als mones tirs forans; aquest és el un tema relac ionat amb el judici i la fi cas, p.e., de la fami lia vescomtal del Enterraments i manifestacions dei s tem ps. Bergueda. La vescomtessa Berenguera artístiques a l'epoca de l Romantic El tema de la psicós tasi presen ta a de cidi enterra r-se a Sta. Maria de Solso (s. XI·XII) I'arcá nge l Miquel, la má xim a je rarqui a na, segons consta en un doc um ent de Al Berguedá, les nec rópoli altmedievals angé li ca, com un ángel co neixedor de I'an y 11 75; el vescomte G uillem, el se u es va n aprofitar fins ben entrat el S. XII ; la justicia i de la ge nerosita t, que és marit, esc ul l sepu ltura a Poblet sego ns no és fins aquest seg le que trobem al I'enca rrega t de judica r les bones obres i el testament de I'a ny 11 83; el fill , el gun s exemples de is nous tipus d'enter les dolentes en el moment del judici trovador Guillem de Berguedá, també raments, els se pulcres de pedra en for fina l. St. Miquel és represe ntat amb les esc ull se pultura a Poblet i posteri or ma de ca ixa tapats amb lápides més o ba lances, on les ánim es dei s mon s són ment, en el se u testament de 1 187, es menys ornamentades . S'han conse rva t pesad es, vigil at pe l dimoni . A Casserres Iliura als frares templers. No és fin s a lapides se pulcrals i frag ments de sa rcó• nomé s es conse rva un fragment de I' es fin als de l s. X 11 o comencaments del fags encastats al mur de I'esglés ia de Sr. ce na , concretament el di able pressio XII I que la documentació enregi stra en Isc le i Sta. Victória de L1in ars de l'Ai nant amb la m<1 i al peu el pl at de les terraments als monestirs berguedans; a la guadora (Castellar del Riu) i als sa rcó• obres dolentes del difunt que és sotm és Portell a s'hi enterren Bernat de la Porte f ags de Sta. Maria de So rba, de Sr. M i al judi ci de la balanca, i un fra gment de Il a i els se us ge rm ans G uillem i Ramon. quel de Terradell es (Sta . Mari a de Mer I'ala de I'arcilnge l. A ca l Pall ot I'escena, La petita noblesa i c1 s pagesos benes lés), de la Bae ll s (Cercs), de St.