LA MORT AL BERGUEDA MEDIEVAL Rosa Serra Rotés

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

LA MORT AL BERGUEDA MEDIEVAL Rosa Serra Rotés L' EROL LA MORT, EL CAMI DE LA VIDA 23 LA MORT AL BERGUEDA MEDIEVAL Rosa Serra Rotés Inventari de les necrópolis ¡ Enterraments I costums els tombes amades de la comarca primer segles medlevals Avia En aq ues ta epoca, s. V-X, el ritu fun era­ - Sr. Maní d'Aviá (in fo rmació oral ). ri consistia en rentar i embolcallar el - Necropoli de Sr. Vice nc; d'Obiols. di funt amb una pec,:a de roba per poder­ lo ense nya r al s ve'ins, i posteriorment es Berga proced ia a I'enterramenr. Aquest es feia - St. Joan de l3 erga. al cementiri parroquial, a la mateix a ll ar Castellar de N'Hug del difunt o prop de la ca sa, per ta l que - Necropo li de Sr. Vice n, de Ru s. I'esperit del difunt seguís protegint els parents. Aques t es el cas, p.e., de I'enter­ Cercs rament d'un nad ó col·loca t dins una - Sr. Q uir7.e de Ped rer. tomba de pl anta ova lada ex cavada a la - Sr. Sa lvador de la Vede ll a. roca i situada dava nt del graó de la por­ L'Espunyola ta d'entrada de I'habitatge fami li ar tro­ - Tomba pro p de I'a ctual ajunrament, bat al ' astell ot de Vi ve r (Viver i Serra­ perduda arran de I'a mpliac ió de la ca­ teix). Els cadáve rs dei s infants, els albats, rretera. eren considerats cossos sa nts i, com a ta ls, fe ien les mateixes fun cions que le s Gironella relí qui es deis sa nts. - Sr. Marc de cal I3 assacs. Vista general del Y/wl/cstir del Su// (Saldes). A partir del s. IX es va ge nera li tza r G uardiola de Bergueda I'e nterrament als cementiris de les esglé­ - Sr. Ll oren, prop Ba gá. sies i a I'interi or d'aquestes (a I' ábs is, al seria el cas de I'e nterrament núm. 66 del presb iteri , etc.). Quan el difunt era enter­ cementiri de Sr. Sebastiá del Sull, Sal­ Montclar de Bergueda rat al ce mentiri era acompanyat pels des) ; a vega des els difunts eren enterrats - Pro p de la mas ia de Santacreu. amb algun objecte ca ra cterísti c de la clergues amb els ciri s, I'ence nser i la Montll1ajor seva condi ció social (utillatge ag ríco la , creu akada; postc ri orm cnt cls parents i - M a l·tyril1n7 de Sorba. ami cs es reunien a casa del di funt per armes, etc.) , pero les tombes bergueda­ - Sta. Maria de Sorba. ce lebrar el "din ar deis morts", cos tum nes no só n ge ns riqu es en aquest tipus - Sepulcres de les I3 o'igues del Jusr. que a la nost ra comarca s'ha co nse rvar de tes tim oni s, i nomes podem es mentar fin s ben entrar el s. XX. la clau trobada en un a sepultura del Su ll Puig-reig La major part de les se pu ltures d';¡­ de fina ls del s. XII i el ca lze i la patena - Necrópoli de Santand reu de cal Pa­ qu es t període no contenen objectes de de peltre de fina ls del s. XII de la tomba lI or. va lor artístic; amb tot, les troba ll es de Sr. Salvador de la Vedella (Ce re s) . - Necropoli de Sr. Miquel de la Cor­ aporten fon;a informac ió so bre el tellla D'aquest període s'han trobat tombes tada. de la mon . Alguns objectes trobats al tipus cista (a la nec ropoli del Su ll o al - Tombes de I'esg lés ia de Periques. costat de les restes humanes perm ete n Martyrium de Sorba), pero el model mes - Necropoli de Sr. Maní de Pui g- rei g. asseg urar que es conse rvave n enca ra n tu s generalitza t i comú es el de les se pultu­ Sagas res excavades a la roca . Aquestes es tro­ paga ns; aquest és el cas de la moneda - Interior i ca p¡;alera de Sr. Andreu. d'or - un trient del rei vi sigótic Eg ica, de ben iso lades o ag rupades formant ce­ fin als del s. VII - trobada en una tomba mentiris, situ ades prop de les esgles ies o Sa ld es ova l de la nec rópoli de Sr. Vi ce n~' d'O­ de les cases. H i ha exem pi es am b la - N ec ropol i de Sr. Seb,lStiá del Su 11 . bi ols (Aviá) , que dev ia se r per pa ga r al capc,:a lera diferenciad a o no, i amb for­ St. Jaume de Frontanya ba rquer Caront el viatge al Paradís. Pe­ mes diferents pel que fa al cos (rectilí­ - Sepultures de l mur de migdia. tir, objecre s de cerám ica ( gc n'etc~ o un ­ nies o curvilíni es); gairebé se mpre est an gücntaris) dc vien co ntcnir aigua bcnci'da orientades d'est a oest per tal que el Sta. Maria de Merles o of renes ri tu als de blat, o li i vi (aq uest difunt pogués veure Terra Santa. ecropli de Sta. Maria de Pin ós. 24 LA MORT, EL CAMI DE LA VIDA L' EROL Vi ve r i Serrateix St. Pau de Casserres i a St. And reu de se va familia ; és per aix ó que els pocs - Necrópoli del Caste ll ot de Vivero cal Pal lot (Pui g- reig), ambdós co nser­ exemplars de sa rcófags i lápid es conser­ - Sr. Joa n de Mo ntd arn . vats «in situ ». Aques tes pintures mura ls va des i les res tes de pintura mura l es­ - Necrópoli del ma s Albesa. de transició entre el Roma ni c i el Gótic, mentades han de correspondre a enter­ - Sepultures de Sr. Fe liu de Vivero form a ve n part d'un s programes pictó• raments de personatges de la noblesa o - Sepultures del Pla de la Fossa. ri cs molt més ampli s. del clergat local, els únics que pod ien - Sepultures prop del mas Vi lajussa- El de Casserres, co nse rvat al Muse u enterrar-se a I'interi or de I'esglé sia i que, na . Diocesá i Comarcal de 50lsona, és un per tant, hav ien fet import ants dona­ - Sepultures properes al mas Forner. conjunt interessantissim que decorava un CIons. - Sepul tures de Puig Ventós. arcosoli amb un a temática del judici fi­ La doc umentació demos tra que bona - Sepultures del Quadre Blanc. nal. El de ca l Pall ot, del qual només se'n part de la noblesa loca l optava per enter­ conserven detall s, devia il· lu strar també rar-se als mones tirs forans; aquest és el un tema relac ionat amb el judici i la fi cas, p.e., de la fami lia vescomtal del Enterraments i manifestacions dei s tem ps. Bergueda. La vescomtessa Berenguera artístiques a l'epoca de l Romantic El tema de la psicós tasi presen ta a de cidi enterra r-se a Sta. Maria de Solso­ (s. XI·XII) I'arcá nge l Miquel, la má xim a je rarqui a na, segons consta en un doc um ent de Al Berguedá, les nec rópoli altmedievals angé li ca, com un ángel co neixedor de I'an y 11 75; el vescomte G uillem, el se u es va n aprofitar fins ben entrat el S. XII ; la justicia i de la ge nerosita t, que és marit, esc ul l sepu ltura a Poblet sego ns no és fins aquest seg le que trobem al­ I'enca rrega t de judica r les bones obres i el testament de I'a ny 11 83; el fill , el gun s exemples de is nous tipus d'enter­ les dolentes en el moment del judici trovador Guillem de Berguedá, també raments, els se pulcres de pedra en for­ fina l. St. Miquel és represe ntat amb les esc ull se pultura a Poblet i posteri or­ ma de ca ixa tapats amb lápides més o ba lances, on les ánim es dei s mon s són ment, en el se u testament de 1 187, es menys ornamentades . S'han conse rva t pesad es, vigil at pe l dimoni . A Casserres Iliura als frares templers. No és fin s a lapides se pulcrals i frag ments de sa rcó• nomé s es conse rva un fragment de I' es­ fin als de l s. X 11 o comencaments del fags encastats al mur de I'esglés ia de Sr. ce na , concretament el di able pressio­ XII I que la documentació enregi stra en­ Isc le i Sta. Victória de L1in ars de l'Ai­ nant amb la m<1 i al peu el pl at de les terraments als monestirs berguedans; a la guadora (Castellar del Riu) i als sa rcó• obres dolentes del difunt que és sotm és Portell a s'hi enterren Bernat de la Porte­ f ags de Sta. Maria de So rba, de Sr. M i­ al judi ci de la balanca, i un fra gment de Il a i els se us ge rm ans G uillem i Ramon. quel de Terradell es (Sta . Mari a de Mer­ I'ala de I'arcilnge l. A ca l Pall ot I'escena, La petita noblesa i c1 s pagesos benes­ lés), de la Bae ll s (Cercs), de St.
Recommended publications
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Collsuspina, Lluçà, Olost, Oristà, Prats De Lluçanès I Sant Martí D'albars
    1. Àmbit de la Catalunya Central Osona: Collsuspina, Lluçà, Olost, Oristà, Prats de Lluçanès i Sant Martí d’Albars. Anoia: els Prats del Rei i Sant Martí Sesgueioles. Bages: Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Cardona, Castellnou de Bages, l’Estany, Fonollosa, Gaià, Manresa, Moià, Navàs, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Santa Maria d’Oló, Santpedor i Súria. Berguedà: Avià, Berga, Casserres, l’Espunyola (excloent l’enclavament entre Navès i Montmajor), Gironella, Montclar, Montmajor (només l’enclavament entre Navàs i Viver i Serrateix), Olvan, Puig- Reig, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix. Solsonès: Clariana de Cardener, la Molsosa, Olius, Pinós, Riner i Solsona. En l’àmbit d’aquestes comarques de la Catalunya Central, els aqüífers corresponents són els associats als alluvials dels rius Cardener i Llobregat i el paleògens de la Depressió Central (Conca Llobregat). Amb aquesta designació, queda inclosa dins les zones vulnerables els alluvials de la Depressió Central i els aqüífers locals que, segons un estudi, es trobava en risc de no assolir els objectius ambientals marcats per al 2015. 2. Àmbit de les Terres de l’Ebre Baix Ebre: l’Aldea (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles), Aldover, l’Ampolla (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles, limitant a l’Est pel barranc del Furoner fins a la seva confluència amb el barranc de St. Pere i fins a mar), Camarles (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles), Roquetes, Tivenys, Tortosa (excloent els dos enclavaments occidentals, entre Alfara de Carles i Roquetes) i Xerta.
    [Show full text]
  • Codi Nom Oficial Via Nom Codificat 0005 Passeig Dels Abeuradors PG
    NOMENCLATURA DELS CARRERS DE BERGA • Aprovada pel Ple de l’Ajuntament de 11/01/2006 • Modificada pel Ple de l’Ajuntament de 04/09/2008 AJUNTAMENT DE BERGA • Modificada pel Ple de l’Ajuntament de 04/03/2010 • Modificada pel Ple de l’Ajuntament de 10/06/2010 Codi Nom Oficial Via Nom Codificat 0005 Passeig dels Abeuradors PG ABEURADORS 0010 Carrer de l'Agricultura C AGRICULTURA 0020 Carrer d'Isaac Albéniz C ALBÉNIZ 1061 Plaça d'Albert de Serratosa PL ALBERT DE SERRATOSA 0030 Carrer d'Alpens C ALPENS 0040 Carrer del Notari Altarriba i Godolà C ALTARRIBA I GODOLÀ 3100 Carrer d'Andreu Ros C ANDREU ROS 0050 Carrer de la Mare de Déu dels Àngels C ÀNGELS 9016 Carrer d'Antoni Sansalvador C ANTONI SANSALVADOR 0747 Passatge de l'Arquitecte Porta PTGE ARQUITECTE PORTA 0075 Carrer d'Aurora Bertrana C AURORA BERTRANA 0875 Baixada de la Ribera C BAIXADA RIBERA 0080 Carrer del Balç C BALÇ 0090 Travessera del Balç TRAV BALÇ 0100 Carrer de Jaume Balmes C BALMES 0110 Carrer dels Banys C BANYS 0120 Carrer de Barcelona C BARCELONA 0125 Carrer del Baró de Maldà C BARÓ DE MALDÀ 0126 Carrer de Barranquilla C BARRANQUILLA 3120 Carrer de Bernat Sala C BERNAT SALA 0127 Carrer de Bonaventura Ribera C BONAVENTURA RIBERA 0130 Carrer del Bonrepòs C BONREPÒS 0140 Carrer de Borredà C BORREDÀ 0145 Travessia de Borredà TRVS BORREDÀ 0150 Carrer del Bruc C BRUC 0155 Travessera del Bruc TRAV BRUC 0160 Carrer de Marcel·lí Buxadé C BUXADÉ 0128 Carrer de Cal Palleco C CAL PALLECO 3130 Callissot de la Gratella C CALLISSOT DE LA GRATELLA 3140 Callissot del Lledó C CALLISSOT DEL
    [Show full text]
  • Agenda Del Asegurado Plan 2014
    AGENDA DEL ASEGURADO: COMPENSACIÓN POR PÉRDIDA DE PASTOS PERIODO DE SUSCRIPCIÓN ÁMBITO OPCIONES INICIO SUSCRIPCIÓN FINAL SUSCRIPCIÓN Grupo 1 A, B y E 31/12/2014 A, C, D y E 31/12/2014 Grupo 2 B 31/10/2014 Grupo 3 A, B y E 30/11/2014 A, B y E 01/07/2014 31/08/2014 Grupo 4 C y D 31/10/2014 Grupo 5 A y B 31/08/2014 Grupo 6 A y B 31/10/2014 A, B y E 31/08/2014 Grupo 7 C 31/10/2014 ÁMBITO DE APLICACIÓN: Todo el territorio nacional excepto la C.A. de Canarias, dividido en los siguientes grupos de comarcas: GRUPO 1: PIRINEO PROVINCIA COMARCA TERMINO MUNICIPAL Baga, Berga, Borreda, Capolat, Castellar del Riu, Castellar de N’Hug, Castell de L’Areny, Bergada Espunyola, Figols, Gisclareny, Guardiola de Berga, Nou de Bergueda, Pobla de Lillet, Quar, Saldes, Sant Jaume de Frontanyá, Cercs, Vallcebre, Vilada, Sant Julia de Cerdanyola. Alpens, Calldetenes, Folgueroles, Lluça, Montesquiu, Oris, Perafita, Prats de Lluçanés, Pruit, Barcelona Roda de Ter, Rupit, Sant Agustí de Lluçanes, Sant Boi de Lluçanés, Sant Juliá de Vilatorta, Osona Sant Martí de D’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní D’Osormort, Santa María de Besora, Santa María de Corcó, Santa María de Merlés, Sant Vicenç de Torelló, Sobremunt, Sora, Tavérnoles, Travertet, Torelló, Vilanova de Sau. Cerdanya Todos los términos Ripollés Todos los términos Girona Agullana, Albanya, Vajol, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Cólera, Darnius, Espolla, Jonquera, Alt Emporda Llançá, Maçanet de Cabrenys, Portbou, Port de la Selva, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenc de la Muga, Selva de Mar, Vilamaniscle.
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]
  • El Cost Humà De La Guerra Civil Al Berguedà: Actualització De L’Estudi 2017- 2019 Martí Picas I Roser Valverde
    DOSSIER LA GUERRA CIVIL 80è aniversari El Cost Humà de la Guerra Civil al Berguedà: Actualització de l’estudi 2017- 2019 Martí Picas i Roser Valverde El projecte del Cost Humà de la Guerra Civil Vers el 1985, des de la direcció del Centre ri mediàtic. En aquesta fase, que coincidí fonen o fins i tot enganyen. Fer balanç de d’Història Contemporània de Catalunya més o menys temporalment vers el 2005, les pèrdues humanes de la Guerra Civil, (CHCC), l’historiador i mestre Josep Be- reiniciàvem el projecte des d’una actua- conèixer-ne el nom i les circumstàncies de net impulsava a tot Catalunya la recerca lització en clau qualitativa. Ens propo- la seva mort i/o desaparició com a conse- dels combatents d’un i altre bàndol morts sàvem acabar aquells municipis i comar- qüència directa o indirecta de la del con- en acció de guerra i de la població civil ques pendents d’elaboració amb especial flicte es troba en l’arrel i és objectiu alhora víctima d’accidents derivats de la guerra, atenció en la ciutat de Barcelona i iniciar del projecte que continua en curs, ara des sobretot per l’esclat accidental de bombes un camí de noves revisions comarcals que del Memorial Democràtic. És evident que abandonades pels exèrcits. Aquell estudi incorporessin noves dades sobre la vícti- fins que no coneguem el còmput exacte havia de ser complementari d’altres ante- ma i en revisessin la informació existent. amb nom i cognoms, de totes i cadascu- riors centrats en els deportats de la nació Al costat d’això, decidíem també abastar na de les morts com a conseqüència de la catalana morts als camps nazis, en les víc- tots els àmbits del cost humà fos quina Guerra Civil, no podrem saber amb exac- times de les dues repressions, així com les fos la causa de la mort, la procedència i/o titud la repercussió que tingué sobre la po- víctimes de bombardeigs, obra de Mont- condició; contemplàvem també ampliar la blació catalana de postguerra, i al difícil re- serrat Roig, Josep M.
    [Show full text]
  • Urbanism and Architecture Office OUA I Urbanism GENERAL PLANNING
    Urbanism and Architecture Office OUA I Urbanism GENERAL PLANNING MP POUM PMU4 POU PERDUT - MP PGOU PPU SANT JORDI II MP PGOU REGULATION USE PARC DE LES ARTS 1 VILANOVA I LA GELTRÚ WINE IN SNU SITGES VILANOVA I LA GELTRÚ YEAR I 2020 YEAR I 2020 YEAR I 2020 AREA I 137.012 m2s AREA I 136.810 m2s AREA I 717,76 Ha CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative MP PGM CAN CADENA AND CA MP NNSS GOLF COURSE IN SA- MP POUM OF PPU5 LA GRANJA II L’ESTEVE COUNTRY HOUSES LARDÚ SITGES ESPLUGUES DE LLOBREGAT SALARDÚ - NAUT ARAN YEAR I 2020 YEAR I 2020 YEAR I 2019 AREA I 8.911 m2s AREA I 5.914 m2s AREA I 70.109 m2s CLIENT I Public Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative MP PGM ON EQUIPMENT PIT- MP PGM CONFLUENCE ST. JORDI MP PGM LLOBREGOS-CAN MATEU CHES (7a and 7b) ST., VERGE DE GUADALUPE ST. BARCELONA ESPLUGUES DE LLOBREGAT AND RONDA DE DALT ESPLUGUES DE LLOBREGAT YEAR I 2019 YEAR I 2019 YEAR I 2019 AREA I 17.992 m2s AREA I 28.065 m2s AREA I 3.827 m2s CLIENT I Public Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Public Initiative and Private Initiative OUA I Urbanism MP PDU ARE MONTESA MP PGO TURO DE CAN MITJANS MP PGOU AREA EL PADRUELL ESPLUGUES DE LLOBREGAT VILADECAVALLS VILANOVA I LA GELTRÚ YEAR I 2019 YEAR I 2019 YEAR I 2019 AREA I 109.703 m2s AREA I 224.540 m2s AREA I 16.959 m2s CLIENT I Public Initiative and Private Initiative CLIENT I Public Initiative CLIENT I Public Initiative MP POUM PMU-2 MARQUES DE MP POUM PAU 19 ALLOCATIONS POUM OF MASQUEFA COMILLES LA PLANA MASQUEFA SITGES
    [Show full text]
  • Ampliació Del Sistema Tarifari Integrat Berguedà
    Setena corona tarifària al Berguedà: Sistema Guardiola de Berguedà tarifari Bagà Castellar de n'Hug Guardiola Gisclareny Bagà de Berguedà integrat Saldes Sant Julià de la Pobla de Lillet Gósol Cerdanyola Vallcebre Sant Jaume de Frontanyà 7B la Nou de Berguedà Fígols Castell de l'Areny Montmajor Cercs Vilada Borredà Castellar del Riu Berga la Quar Capolat Avià Olvan Montmajor l'Espunyola Montclar Gironella Sagàs Montclar Casserres 7A Santa Maria de Merlès Puig-reig Montmajor Viver i Serrateix Més informació: Ampliació del 902 42 22 42 www.alsa.es Sistema Tarifari Integrat Berguedà www.atm.cat 1 GENER 2015 ORI_2x_fullet_STI_BOR_operador_alsa_bergueda_200x210.indd 1 18/12/14 21:50 AMPLIACIÓ DEL Pack Berguedà-Bages 4 zones: SISTEMA TARIFARI INTEGRAT 34,45 € Títol multipersonal de 10 viatges integrats amb dret a ARA TAMBÉ AL BERGUEDÀ transbordament durant 1h. 15’ T-10 A partir de l’1 de gener de 2015 s’inicia l’aplicació de la integració tarifària 1 zona a la comarca del Berguedà. Sistema tarifari integrat Amb la integració tarifària els teus desplaçaments amb Alsina Graells fi ns a 2015 Barcelona seran més econòmics. A més a més, a Barcelona, podràs completar el teu viatge utilitzant altres Aquest Pack permet la utilització dels autobusos d’Alsina Graells fi ns a la co- modes de transport integrats (metro, autobús, ferrocarril o tramvia) efec- marca del Bages (zones 6D i 6E) i continuar el desplaçament amb la targeta tuant fi ns a tres transbordaments. integrada T-10 amb un altre mode de transport (autobús, ferrocarril) dins la Els títols de transport mateixa zona de destinació.
    [Show full text]
  • Iii El Monestir De Santa Maria De Valldaura
    III EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDAURA A. FUNDACIÓ DEL MONESTIR 1. Orígens de la comunitat cenobítica De l´espai i edificis que constituïen el monestir de Santa Maria de Valldaura, s´en poden veure encara avui alguna part. Consta d´una petita i senzilla església romànica i una masia reformada al costat, la de Valldaura. Estan situats al mig d´una petita vall boscosa, aïllada, a mig camí entre el poble d´Olvan i el de La Quar. S´hi arriba per camí tortuós d´uns 7 kms. des d´Olvan. L´ermita-església, ben conservada, té un petit espai davant, un replanet, la masia al costat i, molt a prop una font, molt semblant al lloc, en situació i elements, a l´ermita-església de Santa Margarida al bosc de Collserola, lloc i espai inicial del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona. L´església té una imatge gòtica la de "la Mare de Déu de Valldaura", datada del segle XIII. La masia de Valldaura està cedida des de fa uns anys com a casa de colónies per a nens de la parròquia de Valldaura de Manresa. Parròquia que correspon al lloc on es traslladà el monestir l´any 1399, i on han retrovat ara, després d´una sèrie de circumstàncies, un lligam entre la seva história i la del monestir. Potser aquest fet féu que el gran incendi al Berguedà el 4 de juliol de 1994, no afectés tan a l´entorn del monestir; hi havia un grup de nens de la dita parròquia de vacances que, d´alguna manera el defensaren.
    [Show full text]
  • Gisclareny Fa Inventari Del Seu Patrimoni Cultural
    Municipis | | Actualitzat el 01/08/2019 a les 19:03 Gisclareny fa inventari del seu patrimoni cultural Els mapes patrimonials són una eina de coneixement que pretén recollir exhaustivament el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural del municipi Municipi de Gisclareny | WikiCommons / Miki Pons El municipi de Gisclareny disposarà del seu patrimoni cultural inventariat gràcies al conveni entre l'ajuntament i la Diputació de Barcelona, a través de l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC). La recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural del municipi s'ha començat a realitzar durant el mes de juliol. Això és possible gràcies al conveni entre l'Ajuntament de Gisclareny i la Diputació de Barcelona, que ho han gestionat mitjançant l'oficina encarregada de la realització del mapa del patrimoni cultural del poble i de la promoció cultural local. L'Oficina de Patrimoni Cultural realitza des de fa més de 20 anys els inventaris del municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. Actualment, hi ha 173 municipis de la demarcació on ja s'ha elaborat el mapa, i diversos més es troben en diferents processos de realització. A la comarca hi ha una vintena de mapes fets. Es tracta d'Avià (203 elements), Bagà (123 elements), Berga (171 elements), Borredà (116 elements), Casserres (294 elements), Castell de L'Areny (183 elements), Castellar del Riu (156 elements), Cercs (210 elements), Gironella (206 elements), Guardiola de Berguedà (250 elements), La Pobla de Lillet (157 elements), L'Espunyola (180 elements), Montclar (191 elements), Montmajor (172 elements), Olvan (186 elements), Puig-reig (370 elements), Saldes (149 elements), Santa Maria de Merlès (258 elements), Vallcebre (295 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/17496/gisclareny-fa-inventari-seu-patrimoni-cultural Pagina 1 de 2 elements) i Vilada (208 elements).
    [Show full text]
  • GIMBERNAT 49-100-EDITORIAL.P65
    Gimbernat, 2008 (*), 49, 137-161 METGES I CIRURGIANS DEL BERGUEDÀ DURANT ELS SEGLES XVIII I XIX MASSONS i ESPLUGAS, Josep M. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya RESUM: S’aporten dades sobre metges i cirurgians, que exerciren en els segles XVIII i XIX a la comarca del Berguedà. Es coneixen principalment a partir de l’anàlisi de les inscripcions dels alumnes en el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Es diferencien els metges amb títol de Cervera i d’Osca i els formats al Reial Col·legi. Valoració del fracàs escolar i d’algunes nissagues, principalment els Storch, els Pedrals, els Molins i altres. Notícia més extensa sobre el cirurgià llatí Joseph Soler i Cosp. Paraules clau: Metges cirurgians; Berguedà; Segle XVIII; Segle XIX. RESUMEN: Se aportan datos sobre médicos y cirujanos que ejercieron en los siglos XVIII y XIX en la comarca del Berguedà. Se conocen principalmente a partir del estudio de las inscripciones de los alumnos del Real Colegio de Cirugía de Barcelona. Se diferencian los médicos con título obtenido en las universidades de Huesca y Cervera de los formados en el Colegio de Barcelona. Valoración del fracaso escolar y de grupos familiares duran- te varias generaciones, principalmente los Storch, Pedrals, Molins y otros. Noticia más extensa sobre el cirujano latino José Soler y Cosp. Palabras clave: Médicos cirujanos; Berguedà; Siglo XVIII; Siglo XIX. * El Berguedà és una comarca de Catalunya integrada pels següents nuclis de població: Avià*, Bagà*, Berga*, Borredà*, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny*, Castellar de n’Huc*, Castellar del Riu, Cercs, L’Espunyola, Figols Vell*, Gironella*, Gisclareny, Gósol*, Guardiola de Berguedà*, Montclar*, Montmajor, La Nou de Berguedà, Olvan, La Pobla de Lillet*, Sagàs, Saldes, Sant Julià de Cerdanyola, Santa Maria de Merlés*, Sant Quintí de Montclar*, Vallcebre*, Vilada* i Viver i Serrateix*.
    [Show full text]
  • 2,83€ 35,24% -0,88€ 20,35% -4,18€ 44,56% -1,98€ 27,58%
    BERGUEDÀ Adquisició dels Packs RIPOLLÈS Adquisició de Packs Sistema Els Packs “Berguedà-Barcelona” i “Berguedà-Bages” es vendran a S’integren els 19 municipis de la comarca en les condicions següents: Els Packs amb l’abonament de 10 viatges de Rodalies de Catalunya (Renfe) i S’integren els 31 municipis de la comarca en les condicions següents: tarifari l’Administració de Berga d’Alsina Graells i a l’Estació del Nord de Barcelona. la targeta integrada T-10 d’una zona es podran adquirir a les taquilles de les Els títols de transport estacions de Rodalies de la 1a corona tarifària, a Ripoll i Ribes de Freser i a integrat totes les màquines d’autovenda. Els títols de transport Desplaçaments interns Des de l’1 de gener de 2015 l’ATM posa a la teva disposició el Pack “Ripollès-Barcelona” de 7 zones (52,00 €). Els Packs amb la targeta recarregable de 10 viatges de TEISA i la targeta Des de l’1 de gener de 2015 l’ATM posa a la teva disposició dos Packs: Per als desplaçaments interns a la comarca, es disposa de targetes mono- integrada T-10 d’una zona es vendran a bord dels autobusos de TEISA i a les “Berguedà-Barcelona” de 7 zones (52,00 €) i “Berguedà-Bages” de 4 zones modals de 10 viatges a preus de T-10 integrada (d’1 o de 2 zones). Pack Ripollès-Barcelona 7 zones: ofi cines de TEISA a Camprodon, Ripoll i Barcelona. (34,45 €). 52,00€ Operadors Desplaçaments interns Pack Berguedà-Barcelona 7 zones: » Alsina Graells BNA-SANTS BONO MULTIPERSONAL Per als desplaçaments interns a la comarca, sense transbordaments, es dis- RIPOLL 01-GEN-15 fins a 28-FEC-16 52,00€ » Costa-Sagalés posa de targetes monomodals de 10 viatges a preus de T-10 integrada (d’1 REGOU25367107 PackRipollès CIV : 3327 » Autocars Mir 1234000021036 InclouT10 1Z **52.00EUR o de 2 zones).
    [Show full text]