L' EROL LA MORT, EL CAMI DE LA VIDA 23

LA MORT AL BERGUEDA MEDIEVAL Rosa Serra Rotés

Inventari de les necrópolis ¡ Enterraments I costums els tombes amades de la comarca primer segles medlevals Avia En aq ues ta epoca, s. V-X, el ritu fun era­ - Sr. Maní d'Aviá (in fo rmació oral ). ri consistia en rentar i embolcallar el - Necropoli de Sr. Vice nc; d'Obiols. di funt amb una pec,:a de roba per poder­ lo ense nya r al s ve'ins, i posteriorment es Berga proced ia a I'enterramenr. Aquest es feia - St. Joan de l3 erga. al cementiri parroquial, a la mateix a ll ar Castellar de N'Hug del difunt o prop de la ca sa, per ta l que - Necropo li de Sr. Vice n, de Ru s. I'esperit del difunt seguís protegint els parents. Aques t es el cas, p.e., de I'enter­ Cercs rament d'un nad ó col·loca t dins una - Sr. Q uir7.e de Ped rer. tomba de pl anta ova lada ex cavada a la - Sr. Sa lvador de la Vede ll a. roca i situada dava nt del graó de la por­ L'Espunyola ta d'entrada de I'habitatge fami li ar tro­ - Tomba pro p de I'a ctual ajunrament, bat al ' astell ot de Vi ve r (Viver i Serra­ perduda arran de I'a mpliac ió de la ca­ teix). Els cadáve rs dei s infants, els albats, rretera. eren considerats cossos sa nts i, com a ta ls, fe ien les mateixes fun cions que le s Gironella relí qui es deis sa nts. - Sr. Marc de cal I3 assacs. Vista general del Y/wl/cstir del Su// (Saldes). A partir del s. IX es va ge nera li tza r G uardiola de Bergueda I'e nterrament als cementiris de les esglé­ - Sr. Ll oren, prop Ba gá. sies i a I'interi or d'aquestes (a I' ábs is, al seria el cas de I'e nterrament núm. 66 del presb iteri , etc.). Quan el difunt era enter­ cementiri de Sr. Sebastiá del Sull, Sal­ Montclar de Bergueda rat al ce mentiri era acompanyat pels des) ; a vega des els difunts eren enterrats - Pro p de la mas ia de Santacreu. amb algun objecte ca ra cterísti c de la clergues amb els ciri s, I'ence nser i la Montll1ajor seva condi ció social (utillatge ag ríco la , creu akada; postc ri orm cnt cls parents i - M a l·tyril1n7 de Sorba. ami cs es reunien a casa del di funt per armes, etc.) , pero les tombes bergueda­ - Sta. Maria de Sorba. ce lebrar el "din ar deis morts", cos tum nes no só n ge ns riqu es en aquest tipus - Sepulcres de les I3 o'igues del Jusr. que a la nost ra comarca s'ha co nse rvar de tes tim oni s, i nomes podem es mentar fin s ben entrar el s. XX. la clau trobada en un a sepultura del Su ll Puig-reig La major part de les se pu ltures d';¡­ de fina ls del s. XII i el ca lze i la patena - Necrópoli de Santand reu de cal Pa­ qu es t període no contenen objectes de de peltre de fina ls del s. XII de la tomba lI or. va lor artístic; amb tot, les troba ll es de Sr. Salvador de la Vedella (Ce re s) . - Necropoli de Sr. Miquel de la Cor­ aporten fon;a informac ió so bre el tellla D'aquest període s'han trobat tombes tada. de la mon . Alguns objectes trobats al tipus cista (a la nec ropoli del Su ll o al - Tombes de I'esg lés ia de Periques. costat de les restes humanes perm ete n Martyrium de Sorba), pero el model mes - Necropoli de Sr. Maní de Pui g- rei g. asseg urar que es conse rvave n enca ra n tu s generalitza t i comú es el de les se pultu­ Sagas res excavades a la roca . Aquestes es tro­ paga ns; aquest és el cas de la moneda - Interior i ca p¡;alera de Sr. Andreu. d'or - un trient del rei vi sigótic Eg ica, de ben iso lades o ag rupades formant ce­ fin als del s. VII - trobada en una tomba mentiris, situ ades prop de les esgles ies o Sa ld es ova l de la nec rópoli de Sr. Vi ce n~' d'O­ de les cases. H i ha exem pi es am b la - N ec ropol i de Sr. Seb,lStiá del Su 11 . bi ols (Aviá) , que dev ia se r per pa ga r al capc,:a lera diferenciad a o no, i amb for­ St. Jaume de Frontanya ba rquer Caront el viatge al Paradís. Pe­ mes diferents pel que fa al cos (rectilí­ - Sepultures de l mur de migdia. tir, objecre s de cerám ica ( gc n'etc~ o un ­ nies o curvilíni es); gairebé se mpre est an gücntaris) dc vien co ntcnir aigua bcnci'da orientades d'est a oest per tal que el Sta. Maria de Merles o of renes ri tu als de blat, o li i vi (aq uest difunt pogués veure Terra Santa. ecropli de Sta. Maria de Pin ós. 24 LA MORT, EL CAMI DE LA VIDA L' EROL

Vi ve r i Serrateix St. Pau de Casserres i a St. And reu de se va familia ; és per aix ó que els pocs - Necrópoli del Caste ll ot de Vivero cal Pal lot (Pui g- reig), ambdós co nser­ exemplars de sa rcófags i lápid es conser­ - Sr. Joa n de Mo ntd arn . vats «in situ ». Aques tes pintures mura ls va des i les res tes de pintura mura l es­ - Necrópoli del ma s Albesa. de transició entre el Roma ni c i el Gótic, mentades han de correspondre a enter­ - Sepultures de Sr. Fe liu de Vivero form a ve n part d'un s programes pictó• raments de personatges de la noblesa o - Sepultures del Pla de la Fossa. ri cs molt més ampli s. del clergat local, els únics que pod ien - Sepultures prop del mas Vi lajussa- El de Casserres, co nse rvat al Muse u enterrar-se a I'interi or de I'esglé sia i que, na . Diocesá i Comarcal de 50lsona, és un per tant, hav ien fet import ants dona­ - Sepultures properes al mas Forner. conjunt interessantissim que decorava un CIons. - Sepul tures de Puig Ventós. arcosoli amb un a temática del judici fi­ La doc umentació demos tra que bona - Sepultures del Quadre Blanc. nal. El de ca l Pall ot, del qual només se'n part de la noblesa loca l optava per enter­ conserven detall s, devia il· lu strar també rar-se als mones tirs forans; aquest és el un tema relac ionat amb el judici i la fi cas, p.e., de la fami lia vescomtal del Enterraments i manifestacions dei s tem ps. Bergueda. La vescomtessa Berenguera artístiques a l'epoca de l Romantic El tema de la psicós tasi presen ta a de cidi enterra r-se a Sta. Maria de Solso­ (s. XI·XII) I'arcá nge l Miquel, la má xim a je rarqui a na, segons consta en un doc um ent de Al Berguedá, les nec rópoli altmedievals angé li ca, com un ángel co neixedor de I'an y 11 75; el vescomte G uillem, el se u es va n aprofitar fins ben entrat el S. XII ; la justicia i de la ge nerosita t, que és marit, esc ul l sepu ltura a Poblet sego ns no és fins aquest seg le que trobem al­ I'enca rrega t de judica r les bones obres i el testament de I'a ny 11 83; el fill , el gun s exemples de is nous tipus d'enter­ les dolentes en el moment del judici trovador Guillem de Berguedá, també raments, els se pulcres de pedra en for­ fina l. St. Miquel és represe ntat amb les esc ull se pultura a Poblet i posteri or­ ma de ca ixa tapats amb lápides més o ba lances, on les ánim es dei s mon s són ment, en el se u testament de 1 187, es menys ornamentades . S'han conse rva t pesad es, vigil at pe l dimoni . A Casserres Iliura als frares templers. No és fin s a lapides se pulcrals i frag ments de sa rcó• nomé s es conse rva un fragment de I' es­ fin als de l s. X 11 o comencaments del fags encastats al mur de I'esglés ia de Sr. ce na , concretament el di able pressio­ XII I que la documentació enregi stra en­ Isc le i Sta. Victória de L1in ars de l'Ai­ nant amb la m<1 i al peu el pl at de les terraments als monestirs berguedans; a la guadora (Castellar del Riu) i als sa rcó• obres dolentes del difunt que és sotm és Portell a s'hi enterren Bernat de la Porte­ f ags de Sta. Maria de So rba, de Sr. M i­ al judi ci de la balanca, i un fra gment de Il a i els se us ge rm ans G uillem i Ramon. quel de Terradell es (Sta . Mari a de Mer­ I'ala de I'arcilnge l. A ca l Pall ot I'escena, La petita noblesa i c1 s pagesos benes­ lés), de la Bae ll s (Cercs), de St. L1 0renc tot i que molt es borrada, es co nserva tants só n els protago ni stes de múltiples prop Baga (G uardiola) o de Sr. Pere de completa; I'arcilngel i el dimoni, que dei xes (d i ners, terres, vi n )'es, cases, cera, Casse rres. intenta declinar la balanca a favo r se u, etc.) a favo r de les esglés ies que s'esta­ A part d'aquestes senzilles mostres són a banda i banda d'un a ba lanca on es ve n const ruint o reform ant, o bé per al ca l esmentar també la co nse rvac ió de pese n les ac ciones bones i les dolentes, seu mantenimenr. G rá cies a aq uestes do­ res tes de pintura mural que ens apro­ represe ntades res pec tiva ment per un an­ nac ions, se mpre fe tes per a remei de I'á ni­ pen al tema de la mort. Es tracta concre­ ge let i un ésser monstruós. ma de is donadors i deis seus fami lia rs, tame nt del tema de la psicóstasi represen­ El desti del cadáver depeni a se mpre és poss ible doc um entar bona pan de les tat als murs de migdia de les esg lés ies de de la situació social del difunt i de la esg lésies romániques berguedanes. En un a época de gran s dificultats económiqu es i de molta violencia, no­ més els pri vil eg iats tenien opció a un enterrament di gne; la resta de la pobla­ ció ha\'ia de conformar-s e amb un sim­ ple fo rat al ce mentiri parroqui:t1 i, si la se va situac ió económica li ho permitia, amb un grapat de misses . La mort, tot i la se\'a quotidi ane'itat, so btava i alterava sempre la familia i la petita comunitat, i era temuda i enalti­ da, sobretot des de la mateixa Esg lés ia. La presé ncia continua en la litúrgia i en I'a rt de I'época de la idea de la fi del mó n, de I'infern, de is cás ti gs i turments deis pecadors, de I' apocalipsi, no deixa­ va dubtes: la mort, benefactora per als bons cri sti ans ja que el seu premi és el goig del ce l, era cás ti g etern , mort sense esperanca per aquell s que no acceptaven la norma. A més del mi ssatge con tinuat d'a­ 1:.'1 M artyrium de Sorba ( /98 1). \1 I ' ll )1\1 "1 questa idea de s de la trona, l' Esg lés ia L' EROL LA MORT, EL CAMI DE LA VIDA 25

comptava, talllbé, amb un a arma podero­ sa, I'excomuni ó, que aplicava se nse vac il­ lació, sobretot contra els poderosos. Al mateix temps es timulava el culte a les relíquies (prese nts en totes les esglés ies comarcals guardades en petites lipsano­ teq ues) i les peleg rinacions als princi­ pal s ce ntres de devoc ió vin cul ats al culte de les relíquies ..

La mort a la Baixa Edat Mitjana Els ce mentiris parroquials deis s. XIII , XIV i XV, I'á mbit més comll d'enterra­ ment, va n experimentar un Import ant creix cment huit de I'a ugment demográ ­ fic de l s. XIII i de la pos teri or crisi del X I V provocada per la Pes ta Negra i els f1age ll s que I'acompanyaren (fam, ma­ lal ties epidcm iq ues, plagues, violén cia, cte.). Lapida sepulcral de Ui"ar; (Castellar del Riu ). A I'á mbit rural els cel1le ntiris tenien prou es pai per créixe r, pero als nu cli s al mones tir de la Portella, i Bernat Gui ­ bans (St. Franeesc, Sta. Maria de Mont­ urbans la situació era fo rca diferent. So­ lI em de la Portell a el 132 1 al mateix be net, Sta. Magda lena de Berga) , als \' int el mateix cementiri, la sagrera , és monestir), O fin s i tOt forans (Ramon hospitals de pobres i, sobretot, a aug­ I'es pai que ac ull i protegeix el petit nu­ d'Urtx, se nyor de Mataplana, és enterrat mentar les quantitats destinades a mi s­ cli urbá (és el cas de Caste ll ar de almonestir dei s Pred ieadors de Pui gce r­ ses i aniversaris de difunts i a les despe­ ' Hug) i, a redós deis foss ars neixe n les da I'a ny 129 7, Geralda de Berga, muller ses d'enterrament (nombre de ea pellans, comun itats urbanes. Una bul a papal de de Pere de Berga, esc ull sepultura a St. dinar de difunts, se pultura, cte.), molt s I'any 1095 fixa en 30 passes a parti r de Joan de I' Hos pital de Barce lona, I' any cops rec lamades amb insistcncia als I'esglés ia I' ambit de la sag rera. 12 80), marmessors testamentans. S' ha dit que les ciu tats medieva ls eren Al lI arg del s. XIII continuaren les El monestir de St. Francesc de Berga gega ntines fosses funerári es; aq ues ta de­ deixes pietoses a favor de les esglésies fo u «panleó d'una pila de lamílics de Ber­ \·ia ser, també, la ca ra cterística deis nu­ pero, mi ca a mi ca, els testadors s'acostu­ ga, noblcs algunes (I'elles, com ara les de cli s urbans de Bagá, la Pobla de Lill et, men afer deix es als nous monestirs ur- Gible, Graner, Torl, Marlí, Sellespleltl i Castellar de N'Hug, Berga i G ironell a, Boatella ... t'ls religiosos FanciscallS s'ellla­ nuclis closos dins les mura ll es, arrece­ "a ven en la sa la o cap ella del capílol, que rats prop de I'esglés ia. En tOtS aquests esta va en el claustre del Monestir. Gah'ebé casos, els ce mentiris medie\'als no han 101 el pav imenl de /'església v ella i n/O­ es tat aba nd onats fin s al s. X I X o co­ dema, principalment davanl les capelles men("aments del XX, alhora que s'e n­ na ocupal pa camas o lIocs de sepultu­ so rra\'en murall es i portals i es cons­ res» (1). tru'l'en nous ca rrers. Les confraries i els grel1li s f cien se r­ Del cementiri en quedaven exc losos ve is funerari s als se us as soc iats en el els jueus, que en tenien un de propi, i els moment de la mort: an i\'ersari s i misses excomunica ts i heretges. La resta deis de difunts, enterraments, supon econo­ 11l 0rta ls, homes i dones, hi tenien ca buda. mic a la fam íli a, etl'. Tot i b pre\'e nció En aquesta cpoca els cadivers eren que la societat \ll edie\'al tenia organitza­ amort all ats i traslladats al ce mentiri da entorn a la \llort (testaments, tlIto­ acom panyats de la familia en dolada; els ries, lIegats piadosos, sepu ltures, mi ss es, pobre s eren co l·l ocats en un a ea ixa co­ hospitals per a pobres i mJ lalts, cte. ), muna, i els més ri cs en un a tomba fa mi ­ ::tq uest::t fallava quan es produ'l'a ,ll gun li ar O en un sa reofag indi vidu al. L'hor­ fo rt desgave ll , ror a la deseo l1lposició del cos ex pli ca L'a ny 1348, amb I'arri ba da de la Pesta I'a lt va lo r que es dona a la in co rruptibi­ Negra, la situació fo u caotica; afectá a litat deis ca dávers i les preoc upae ions tOt hom, poderosos (moriren elllpest::tts que prenien els poderosos (amortall a­ I'ab::tt de la Port ell::t i el prior de Fron­ ments, un güents, sareofags, cte.). Llnyá, p, e,) i humil s, als nurli s urbans i Els nobles eontinuave n prcferint I'e n­ rurals, i fo u qualifi ca da com un «morla­ terrament als monestirs comarcals (Sibil­ LI di//lo"i de la Psiwsta si de SI. P,w de Cas- lilalum gerlaalium qyue v iguerunt altra la de la Portella és en terrada I'any 13 17 S('1'r('5. modl/m in Bn'guilano allllO / 348 el quasi 26 LA MDRT, EL CAMI DE LA VIDA L' ER OL

per totum mundum» (2). Els ccmentlrlS - Sarcófag de Sta . Maria de l'Antigui­ RIUS, Man uel. «Excavac ions arqueológiques s'ompliren de cadavers i els se rv eis nor­ ta t. a Sa nt a Ma ri a de So rba», Quadern d 'Es tu­ dis Medieva/s, Barcelona, any 11 , vo l. \, mals - reli giosos i públics- no donaven - Sa rcófag d ~ Sta . Mari a de Vall dau­ I'abas t; s'aca ba prescind int del ritual, ja ra . núm . 6, \98 \, p. 323 -34 4. SITJ ES i MOLl NS, Xavier. «Sarcó fags d'é­ que la pes ta provocava el dese ncadena­ - Sa rcofag de St. Maní de Pu ig- reig poca románi ca », CEro/, núm . 2\, Berga, ment de la por al contag io (Museu de Berga). tardor \987, p. 35-37. La mon també era el major castig per - Sarcófag del monestir de Serrateix SITJ ES i MOLlNS, Xav ier. «Sarcófags als que no s'ajustave n a la norm a. El (Museu Diocesa i Comarca l de Solso na1 anic óni cs d'epoca gó ti ca», CEro/, nú m. 24, tribu nal de la lnq ui sició actua amb con­ Berga, tard or \98 8, p. 3\-33. tundencia contra el s here tges ca tars ber­ SITJ ES i MO Ll NS, Xav ier. «Sarcófags amb guedans (la fa míl ia Bretós, p.e.); vio­ BIBLIOG RAFIA la im atge del di funt», C Ero /, núm . 27, Ber­ ga, tard or \989, p. 45-49. lencia i mon contra ca tars pero també BO LÓS, J. i PAGÉS, M. «Les se pu lt ures VIGUÉ, J. i BASTAR DES, A.: Monuments de contra els crim ina ls i Il ad rego ts. Els excavades a la roca ", Acta medi eva li a An ­ /a Ca ta/unya Románica. /. E/ Berguedá, ajusti ciaments públi cs a les places o al nex \, Barcelona, \98 \- \982, p. 59- \ 03. Barce lona, Artes tudi Eds., \987 peu deis ca mins més transitats se rvien Ca ta/unya Rom¿mica, X 1/. E/ Berguedá. Bar­ per all ic:o nar la poblac ió en moments ce lona, Fundac ió Enciclopedia Catalana, d'a ldaru ll s i revo ltes. \985. NOT ES C LARAMUNT, Sa lva dor «La muert e en la Edad Med ia. El mu ndo urba no", Acta his­ 1. SANAH UJA, Pe re. E/ Monestir de Frame­ Sarcófags d 'epoca gótica torica et archae%gica Mediaevalia, Barce­ non de Baga. Barce lona, Estudi s Francis­ lona, \986- \987, núm . 7-8, p. 205-2\8. ca ns, \93 \, p. 33 7. - Sa rcófag de Sta. Cec íl ia de Fígols. MITRE FE RN ÁNDEZ, Emilio. «La prepa­ 2. SANT AMRI A ROVIRA, Joa n: Memóries - Sa rcófags de St. Pere de la Pon ell a rac ión ante la Mu erte en to rn o al \300. de/ Monestir de San t Pere de /a Portella i de (co nsc rva ts a I'esglé sia de St. Maurici, la Algun os elementos co n figuradores del tot e/seu abacia t i baronia, 2a. ed ició, Giro­ Q uar). "ars moriend i" en Occid ente», Acta histori­ nell a, \985, pág. 96. - Sa rcófag de St. Pau de Casserrcs ca et archae%gica Mediaevali, Barcel ona (Mu seu d'An de Cata lun ya). \986- \987, nú m. 7-8, p. 2 \9-243. Rosa Serra i Rotés

Finques Queralt, s.l.

. COMPRA-VENDA IllOGUER DE PISOS NOUS I DE SEGONA MA lOCALS COMERCIAlS.

a la Playa Font del Ros ej. Lluís eompanys, (cantonada Pio Baroja)

DUPLE X DE 190 MTS2 - VIVENDES DE QUATRE HABITAe lO NS APARTAMENTS DE DUES HABITAeIONS - ESTUDIS D'UNA HABITAe lÓ AMB PARKING ALMATEIX EDIFlel

OFICINE5: [jo Uuis Companys, 12 {Font del RoS Te! B22 22 55 - 08500 BERGA