L' EROL LA MORT, EL CAMI DE LA VIDA 23 LA MORT AL BERGUEDA MEDIEVAL Rosa Serra Rotés Inventari de les necrópolis ¡ Enterraments I costums els tombes amades de la comarca primer segles medlevals Avia En aq ues ta epoca, s. V-X, el ritu fun era­ - Sr. Maní d'Aviá (in fo rmació oral ). ri consistia en rentar i embolcallar el - Necropoli de Sr. Vice nc; d'Obiols. di funt amb una pec,:a de roba per poder­ lo ense nya r al s ve'ins, i posteriorment es Berga proced ia a I'enterramenr. Aquest es feia - St. Joan de l3 erga. al cementiri parroquial, a la mateix a ll ar Castellar de N'Hug del difunt o prop de la ca sa, per ta l que - Necropo li de Sr. Vice n, de Ru s. I'esperit del difunt seguís protegint els parents. Aques t es el cas, p.e., de I'enter­ Cercs rament d'un nad ó col·loca t dins una - Sr. Q uir7.e de Ped rer. tomba de pl anta ova lada ex cavada a la - Sr. Sa lvador de la Vede ll a. roca i situada dava nt del graó de la por­ L'Espunyola ta d'entrada de I'habitatge fami li ar tro­ - Tomba pro p de I'a ctual ajunrament, bat al ' astell ot de Vi ve r (Viver i Serra­ perduda arran de I'a mpliac ió de la ca­ teix). Els cadáve rs dei s infants, els albats, rretera. eren considerats cossos sa nts i, com a ta ls, fe ien les mateixes fun cions que le s Gironella relí qui es deis sa nts. - Sr. Marc de cal I3 assacs. Vista general del Y/wl/cstir del Su// (Saldes). A partir del s. IX es va ge nera li tza r G uardiola de Bergueda I'e nterrament als cementiris de les esglé­ - Sr. Ll oren, prop Ba gá. sies i a I'interi or d'aquestes (a I' ábs is, al seria el cas de I'e nterrament núm. 66 del presb iteri , etc.). Quan el difunt era enter­ cementiri de Sr. Sebastiá del Sull, Sal­ Montclar de Bergueda rat al ce mentiri era acompanyat pels des) ; a vega des els difunts eren enterrats - Pro p de la mas ia de Santacreu. amb algun objecte ca ra cterísti c de la clergues amb els ciri s, I'ence nser i la Montll1ajor seva condi ció social (utillatge ag ríco la , creu akada; postc ri orm cnt cls parents i - M a l·tyril1n7 de Sorba. ami cs es reunien a casa del di funt per armes, etc.) , pero les tombes bergueda­ - Sta. Maria de Sorba. ce lebrar el "din ar deis morts", cos tum nes no só n ge ns riqu es en aquest tipus - Sepulcres de les I3 o'igues del Jusr. que a la nost ra comarca s'ha co nse rvar de tes tim oni s, i nomes podem es mentar fin s ben entrar el s. XX. la clau trobada en un a sepultura del Su ll Puig-reig La major part de les se pu ltures d';¡­ de fina ls del s. XII i el ca lze i la patena - Necrópoli de Santand reu de cal Pa­ qu es t període no contenen objectes de de peltre de fina ls del s. XII de la tomba lI or. va lor artístic; amb tot, les troba ll es de Sr. Salvador de la Vedella (Ce re s) . - Necropoli de Sr. Miquel de la Cor­ aporten fon;a informac ió so bre el tellla D'aquest període s'han trobat tombes tada. de la mon . Alguns objectes trobats al tipus cista (a la nec ropoli del Su ll o al - Tombes de I'esg lés ia de Periques. costat de les restes humanes perm ete n Martyrium de Sorba), pero el model mes - Necropoli de Sr. Maní de Pui g- rei g. asseg urar que es conse rvave n enca ra n tu s generalitza t i comú es el de les se pultu­ Sagas res excavades a la roca . Aquestes es tro­ paga ns; aquest és el cas de la moneda - Interior i ca p¡;alera de Sr. Andreu. d'or - un trient del rei vi sigótic Eg ica, de ben iso lades o ag rupades formant ce­ fin als del s. VII - trobada en una tomba mentiris, situ ades prop de les esgles ies o Sa ld es ova l de la nec rópoli de Sr. Vi ce n~' d'O­ de les cases. H i ha exem pi es am b la - N ec ropol i de Sr. Seb,lStiá del Su 11 . bi ols (Aviá) , que dev ia se r per pa ga r al capc,:a lera diferenciad a o no, i amb for­ St. Jaume de Frontanya ba rquer Caront el viatge al Paradís. Pe­ mes diferents pel que fa al cos (rectilí­ - Sepultures de l mur de migdia. tir, objecre s de cerám ica ( gc n'etc~ o un ­ nies o curvilíni es); gairebé se mpre est an gücntaris) dc vien co ntcnir aigua bcnci'da orientades d'est a oest per tal que el Sta. Maria de Merles o of renes ri tu als de blat, o li i vi (aq uest difunt pogués veure Terra Santa. ecropli de Sta. Maria de Pin ós. 24 LA MORT, EL CAMI DE LA VIDA L' EROL Vi ve r i Serrateix St. Pau de Casserres i a St. And reu de se va familia ; és per aix ó que els pocs - Necrópoli del Caste ll ot de Vivero cal Pal lot (Pui g- reig), ambdós co nser­ exemplars de sa rcófags i lápid es conser­ - Sr. Joa n de Mo ntd arn . vats «in situ ». Aques tes pintures mura ls va des i les res tes de pintura mura l es­ - Necrópoli del ma s Albesa. de transició entre el Roma ni c i el Gótic, mentades han de correspondre a enter­ - Sepultures de Sr. Fe liu de Vivero form a ve n part d'un s programes pictó• raments de personatges de la noblesa o - Sepultures del Pla de la Fossa. ri cs molt més ampli s. del clergat local, els únics que pod ien - Sepultures prop del mas Vi lajussa- El de Casserres, co nse rvat al Muse u enterrar-se a I'interi or de I'esglé sia i que, na . Diocesá i Comarcal de 50lsona, és un per tant, hav ien fet import ants dona­ - Sepultures properes al mas Forner. conjunt interessantissim que decorava un CIons. - Sepul tures de Puig Ventós. arcosoli amb un a temática del judici fi­ La doc umentació demos tra que bona - Sepultures del Quadre Blanc. nal. El de ca l Pall ot, del qual només se'n part de la noblesa loca l optava per enter­ conserven detall s, devia il· lu strar també rar-se als mones tirs forans; aquest és el un tema relac ionat amb el judici i la fi cas, p.e., de la fami lia vescomtal del Enterraments i manifestacions dei s tem ps. Bergueda. La vescomtessa Berenguera artístiques a l'epoca de l Romantic El tema de la psicós tasi presen ta a de cidi enterra r-se a Sta. Maria de Solso­ (s. XI·XII) I'arcá nge l Miquel, la má xim a je rarqui a na, segons consta en un doc um ent de Al Berguedá, les nec rópoli altmedievals angé li ca, com un ángel co neixedor de I'an y 11 75; el vescomte G uillem, el se u es va n aprofitar fins ben entrat el S. XII ; la justicia i de la ge nerosita t, que és marit, esc ul l sepu ltura a Poblet sego ns no és fins aquest seg le que trobem al­ I'enca rrega t de judica r les bones obres i el testament de I'a ny 11 83; el fill , el gun s exemples de is nous tipus d'enter­ les dolentes en el moment del judici trovador Guillem de Berguedá, també raments, els se pulcres de pedra en for­ fina l. St. Miquel és represe ntat amb les esc ull se pultura a Poblet i posteri or­ ma de ca ixa tapats amb lápides més o ba lances, on les ánim es dei s mon s són ment, en el se u testament de 1 187, es menys ornamentades . S'han conse rva t pesad es, vigil at pe l dimoni . A Casserres Iliura als frares templers. No és fin s a lapides se pulcrals i frag ments de sa rcó• nomé s es conse rva un fragment de I' es­ fin als de l s. X 11 o comencaments del fags encastats al mur de I'esglés ia de Sr. ce na , concretament el di able pressio­ XII I que la documentació enregi stra en­ Isc le i Sta. Victória de L1in ars de l'Ai­ nant amb la m<1 i al peu el pl at de les terraments als monestirs berguedans; a la guadora (Castellar del Riu) i als sa rcó• obres dolentes del difunt que és sotm és Portell a s'hi enterren Bernat de la Porte­ f ags de Sta. Maria de So rba, de Sr. M i­ al judi ci de la balanca, i un fra gment de Il a i els se us ge rm ans G uillem i Ramon. quel de Terradell es (Sta . Mari a de Mer­ I'ala de I'arcilnge l. A ca l Pall ot I'escena, La petita noblesa i c1 s pagesos benes­ lés), de la Bae ll s (Cercs), de St.