Iii El Monestir De Santa Maria De Valldaura
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
III EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDAURA A. FUNDACIÓ DEL MONESTIR 1. Orígens de la comunitat cenobítica De l´espai i edificis que constituïen el monestir de Santa Maria de Valldaura, s´en poden veure encara avui alguna part. Consta d´una petita i senzilla església romànica i una masia reformada al costat, la de Valldaura. Estan situats al mig d´una petita vall boscosa, aïllada, a mig camí entre el poble d´Olvan i el de La Quar. S´hi arriba per camí tortuós d´uns 7 kms. des d´Olvan. L´ermita-església, ben conservada, té un petit espai davant, un replanet, la masia al costat i, molt a prop una font, molt semblant al lloc, en situació i elements, a l´ermita-església de Santa Margarida al bosc de Collserola, lloc i espai inicial del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona. L´església té una imatge gòtica la de "la Mare de Déu de Valldaura", datada del segle XIII. La masia de Valldaura està cedida des de fa uns anys com a casa de colónies per a nens de la parròquia de Valldaura de Manresa. Parròquia que correspon al lloc on es traslladà el monestir l´any 1399, i on han retrovat ara, després d´una sèrie de circumstàncies, un lligam entre la seva história i la del monestir. Potser aquest fet féu que el gran incendi al Berguedà el 4 de juliol de 1994, no afectés tan a l´entorn del monestir; hi havia un grup de nens de la dita parròquia de vacances que, d´alguna manera el defensaren. Com diu el Goig Marià de Valldaura en el llibre “Goigs Marians del bisbat de Solsona” dels autors Climent Forner i Benigne Rafart, Abadia de Montserrat, 2001: “Vostres goigs ab veu alsada Cantarem Reyna y Señora: Siau la nostra advocada De Vall daura protectora. Des l´aurora que el sol daura fins que es fon l´últim estel: Verge i Mare de Valldaura pugeu nostres precs al cel”. Els orígens del monestir de Santa Maria de Valldaura són i tenen punts foscos i, a vegades, contradictoris. Potser han desaparegut, o no s´han trovat, documents essencials com l´escritura de la seva fundació per part de l´Orde cistercenca, així com notícies sobre l´existència de la petita comunitat de dones molts anys abans i dels llinatges fundadors, documents que potser no van existir mai. Tot plegat explicaria la diversitat de dades que la historiografia assigna en els seus orígens i fundació. E. Zaragoza1 en el seu catàleg de monestirs catalans comenta, com ja hem vist: "El monestir de Santa Maria de Valldaura, monestir de cistercenques situat dins el terme d´Olvan i 1.- ZARAGOZA, Ernest, Catàleg de monestirs catalans. Barcelona, 1997, p. 234 - 171 - parròquia de Sant Maurici. En aquest lloc hi havia ja una comunitat de dones l´any 1006, però arràn de l´edificació de la capella l´any 1231 pels germans Bernat i Geralda de la Portella, senyors del castell de la Portella, decidiren acceptar la regla benedictina. L´any 1237, amb llicència del papa Gregori IX, vingueren part de les monges del monestir de Santa Maria de la Bovera". A. Pladevall2 ens ho diu així tot parlant del monestir de La Bovera: "La comunitat d´una abadessa i dotze monges, va subsistir a la Bovera fins l´any 1237 en què fou decretat el seu trasllat a Vallsanta(...) Alhora que es feia el trasllat, una part de la comunitat va passar a endegar la vida i regularitat cistercenca al monestir de Valldaura del Berguedà, fundat aleshores; hi anaren, obeint un rescripte del papa Gregori IX, adreçat a l´abat de Poblet, que tenia la cura de vetllar per la vida i la disciplina de les monges cistercenques". El mateix Pladevall en parlar del monestir de Santa Maria de la Bovera, d´on procedien les monges de Santa Maria de Valldaura, comenta: "Santa Maria de la Bovera és encara avui un santuari marià... Era un indret de tradició eremítica, on el noble Pere de Tàrrega va fer possible, el 1195, l´establiment d´una comunitat bernardina3". Sanç Capdevila4, en parlar de la filiació dels monestirs cistercencs diu: "A Catalunya ja hi estaven arrelats els grans cenobis de Santes Creus i Poblet al temps que Dª. Oria de Ramírez aconsellada pel bisbe de Pamplona, passava de Santa María de la Caridad (Tulebras) a Sórboles per a fundar, juntament amb les deixebles de Ramon d´Anglesola, el reial monestir de Vallbona (1177). De Vallbona eixiren l´any 1190 les fundadores del convent de S. Hilari (Lleida) i devers el mateix any fou edificada la casa de la Bovera (Guimerà). Les religioses de la Bovera enviaran l´any 1231 a la parròquia de Olvan les fundadores de Valldaura i, de la Bovera també procedien les que implantaren l´any 1237 els estatuts de la carta de Caritat a Vallsanta, al qual monestir devallaren més avant totes les monges que havien quedat en aquella casa de la qual el nostre monestir era filial". El mateix Sanç Capdevila en parlar dels monestirs filials del convent de Nostra Senyora de la Bovera, ens resumeix la història de Valldaura: "La comunitat novament instituïda no tardà gaire temps a desplegar el seu zel de pietat, extenent la regla de S. Benet per altres comarques", afegint, "Conte el Sr. Mas i Cassas que el monestir del Cister de Valldaura de Manresa fundat l´any 1231 fou poblat per les monges de la Bovera. De allí foren al lloc de Favar, parròquia de Olvan, bisbat de Solsonès5. En 1336 els veins de Berga les persuadiren de transportar-se a dita vila i admesa la proposició per algunes religioses, se les eregí un monestir a expenses del rei n´Alfons III d´Aragó. A 23 de setembre de 1398 Bartomeu Amargós, ciutadà de Manresa feu donació a les monges que s´havien quedat a Valldaura de Olvan de una església amb cases i hortes anexes i en virtut de aital donació fou feta la transportació de aquelles a 15 d´agost de 13996". 2.- PLADEVALL, Antoni, Els monestirs catalans. Barcelona, 1968, p. 66 3.- PLADEVALL, A., Els monestirs catalans… p. 66 4.- SANÇ CAPDEVILA, J., El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta. Ms. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Tarragona,ps.1-8. 5.- Cal aclarir que el monestir de Santa Maria de Valldaurasempre depenguè del bisbat d´Urgell. El bisbat però èssubdividir i modificar al segle XVIII, en la creació delbisbat de Solsona. 6.- SANÇ CAPDEVILA, J., El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta... p. 3 i 3 bis. - 172 - J. Santamaria7, citant l´obra del pare Jaume Caresmar, Monasteriologia, comenta sobre el monestir de Santa Maria de Valldaura: "Tal fou l´indret escollit pels germans Bernat i Geralda de Portella per a l´expansió de la seva religiositat, la qual fou emportada a crear-hi un monestir de monges del Cistell. I certament, a 12 calendes d´abril de 1231, davant el prior de Ripoll, dotaven l´església que havien determinat construir en el lloc anomenat El Favar d´Olvan,...". Santamaria segueix dient, "Amb data de 5 calendes d´octubre de l´any 1233 el bisbe d´Urgell, Ponç, atorgava llicències als germans Portella esmentats per alsar-hi un oratori, on éll i llur família poguessin complir els preceptes de l´Església, sense però retenció de drets sobre la construcció i sobre el monestir, cas d´esser-hi aquest edificat". I encara afegeix, "Alguns anys després les aspiracions dels germans Portella eren totalment satisfetes. Cap el 1240 una comunitat de monges bernardes lloava a Déu en les selvatanes soletats de El Favar d´Olvan, des d´aquesta hora, Santa Maria de Valldaura. El Papa Gregori IX, per rescripte del 7 de març del 1237, havia manat a l´abat del Cister que traslladés les monges de la Bovera (Segarra) a Vallsanta, i una part de les mateixes les implantés a Valldaura del Berguedà, per a constituir-hi el monestir demanat pels germans Portella. A 6 calendes de setembre del 1241, l´esmentat bisbe d´Urgell, d´acord amb son Capítol, deixava formalment constiuït el monestir de Valldaura, facultant a madona Geralda de Portella i a totes les dames que desitgessin professar-hi l´Orde del Cistell la formació del mateix, amb autorització de posar-se i elegir-se abadessa, salvats en tot els drets del rector d´Olvan, no oposats a les concessions pontificies a la comunitat de Valldaura atorgades8". Les dades generals d´alguna manera coincideixen, potser fins i tot massa. No obstant hi ha dues dates bàsiques a destacar: l´any 1006 com inici d´una comunitat de dones lligades al monestir benedictí de Sant Pere de la Portella fundat tres anys abans, el 1003; i la data a partir de l´any 1231 fins 1241, en que s´inicien les relacions i lligams de filiació amb l´Orde cistercenca, per tal de reglar la comunitat de dones. Procés, per altra banda, força normal i llarg en l´època, com hem expossat, i ha demostrat Bernardette Barrière9 La relació de la família Portella amb el monestir benedictí d´homes de Sant Pere de la Portella, primer i, el monestir cistercenc de dones de Santa Maria de Valldaura d´Olvan, després, és evident i constant; ells foren els seus fundadors i protectors, els recolzaren sempre. Relació que és essencial per entendre el desenvolupament d´ambdues comunitats, potser inicialment d´homes, després potser mixta i finalment la fundació d´una comunitat específica a part, per a dones. L´any 1035, el 21 de setembre, té lloc la consagració de l´església del monestir de Sant Pere de la Portella feta per l´arquebisbe de Narbona, Guifré, i els bisbes Ermengol d´Urgell, Guifré de Carcassona i Guilabert de Barcelona, i els seus fundadors i protectors, Doda, el seu fill Guifré i la seva esposa Ermetrudis, segons consta en l´acta de la consagració: "Nos ergo iam dicti pontifices confirmamus supra dicto cenobio quicquid constructores, idest Wifredus et mater 7.- SANTAMARIA, Joan, Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella.