dossier Ramon Felipó

La ruta de Verdaguer a , passant per Castellar del Riu i

Jacint Verdaguer coneixia molt bé el , un fenomen Borredà i la Nou, mes he tirat en- que us corona / guiau-nos a dalt.” Hi les muntanyes berguedanes,(1) arbori que a la comarca gaudia de davant fins a Queralt, a on passaria ha una variant del primer vers un exemple n’és el seu poema clares connotacions religioses …. Du- de bona gana una quinzenada, tan segons Cardona que diu “Bergue- l’Arpa quan parla del Pedraforca rant la segona quinzena del mateix encisat n’estic! Més ja que vols anar dana Estrella”(10). “ ...I al pondre’s damunt seu l’astre mes de setembre … es traslladà a Bac a Banyuls, baixaré a Berga dilluns Pocs anys més tard d’aquesta del dia, / corono d’or irradiant la de Collsacabara, una important ma- matí, i lo mateix dia arribaré a Bar- excursió L. Garcia del Real va flama, / engolir-se’l vegí l’alt Pe- sia del municipi de Pruit, … Segons celona, si Déu plau, a on t’esperaré. publicar a La Il·lustració Catalana, draforca / fent un Vesubi atapeït de Collell … compongué Lo Pi… durant […] Ja et parlaré d’aquest santuari número 301 de 31 de gener 1893: lava. / I, entre el floreig d’estrelles que aquesta estada al Bac..”.(8). Perla dels santuaris marians de Cata- “…arribàrem a Queralt i declaro que naixien / del vespre hermós entre les Des del santuari, el 2 de setem- lunya”(9). Durant aquesta estada val la ben be un viatge lo panorama fosques ales, / com aurora divina que bre va escriure una carta al seu al santuari queraltí va escriure que s’hi ovira per tots quatre cantons. em somreia / vegí en lo cel la Musa amic, el canonge vigatà Jaume aquets sentits versos: “ De Berga Jo no em sabia moure de la torre mi- Catalana.”(2). El professor Enric Collel: “He seguit tos passos per pastora,/ Verge de Queralt, / d’eix cel rador, per més que, sent ja avançada Bagué(3) explica que “Des de la la tarda, lo fred se deixava sentir. Damunt, en efecte, cap al juny hom Després de resar davant de la poètica veu pondre’s el sol per la banda de Imatge que inspira tanta devoció, i Pedraforca, i algun dia precisament d’admirar ses joies i altes penyores devers l’osca característica d’aquesta de fe i agraïment, anàrem a prendre muntanya de l’Alt Berguedà”. l’esmentada xocolata amb lo simpàtic El Pedraforca(4) ha esdevingut senyor rector qui, entre altres coses, amb el decurs dels anys una míti- nos digué que havia tingut dies per ca muntanya màgica de Catalu- hoste a mossèn Cinto Verdaguer”. nya. Picasso la va immortalitzar Arribà sol –afegí– “no em deia son a la seva pintura durant la seva nom; semblava el més humil dels estada a Gósol. Els qui hem po- sacerdots i sols vaig saber qui era, per gut veure les vistes des d’aquesta que casualment aquells dies pujà un ermita prop de hem que el coneixia i m’ho digué”. gaudit d’una de les millors vistes En Garcia del Real fa esment dels Pirineus i àdhuc del Bergue- que en aquest viatge per Berga el dà. Verdaguer té dues rondalles va acompanyar l’historiador ber- de temàtica berguedana, la d’Els guedà Jacint Vilardaga, I explica Savis Prudents de Piteus i la de la que va tastar el nèctar berguedà, Font de la Vedella(5). També va beguda gasosa, d’elaboració del fer un poema dedicat al General farmacèutic Josep Cardona del Manso de Borredà, heroi català carrer Sallagossa de Berga i pro- de la lluita contra el francès(6). ductes de l’empresa La Salsicho- nera Bergadana de Josep Bosch i Monegal, i diu que eren proveï- Les visites de mossèn Cinto dors d’embotits de la Casa Reial a Berga espanyola de Madrid (2). Algun Verdaguer va visitar Berga, com a dia caldrà fer un recull de totes mínim dues vegades. Una fou pel les descripcions que els viatgers setembre de 1887 segons explica forasters van deixar escrites sobre Josep Noguera (7); va residir al Santuari de Queralt, i per Ramon Pinyol “... A principis de setembre de 1887, Verdaguer recorregué alguns indrets del Berguedà, entre ells el san- El Pi de Campllong al tombant tuari de Queralt, i aprofità per visitar del segle XIX i XX. Arxiu de l’Erol

12 L’EROL Berga i comarca els segles XVIII, afirma “ …Jo pobre de mi, no em el llegendari Pi de les tres branques; Un cop passat el portal del cap XIX i principis de XX. se trobar cap mèrit als vostres ulls, visita a Madona de Corbera, amb d’amunt de la vila els excursio- Verdaguer tornaria uns anys sinó, i aqueix és ben petit, lo d’haver cant dels Goigs, i dinar al santuari; nistes forasters no paraven d’ala- més tard a Berga, del 23 al 25 sigut un dels primers en parlar del davallada cap al tard per les Garri- bar la bellesa dels encontorns de de juny de 1901 per presidir el vostre Pi de les Tres Branques. Fa gues, i sopar a la Font de Tagastet. Berga…; de primer els sorpren- Certamen literari de Sant Joan. uns setze anys vinguí expressament a El gran poeta se’n sentí ben agraït, gué trobar-se costes amunt amb Aquest certamen va ser convo- veure’l i resant i fantasiant a la seva i més d’una vegada, en el poc temps una fàbrica… tant important cat per l’Ajuntament berguedà ombra regalada, escriguí dos versos que sobrevisqué, va retreure’ns la com a cal Lluís Né (coneguda (7) a petició de totes les entitats afortunats, Preguem que sia aquest galania bergadana…”. per Villa Rosa, ara enderrocada locals que s’havien sumat a la Pi / l’arbre sagrat de la Pàtria”.. (8). També hi ha un article de Fo- (13) . Ells creien que la Berga idea del Foment Regionalista Mossèn Bonaventura Ribera, gueró Santjoanench que va es- industrial “l’havien deixat a sota..” Berguedà. La convocatòria havia va ser premiat per la seva mono- criure a Lo Pi de les Tres Branques Continua fent una descripció estat efectuada per l’alcalde Josep grafia del santuari de Queralt als 78, de 30 d’abril de 1902, sobre de la riera de Metge i els seus Cardona, la casa familiar del qual Jocs Florals de 1901, i fou autor l’excursió de Verdaguer. El nom voltants com l’Estret, el Gegant està a l’antic carrer de Sallagossa. del llibre Madona de Corbera de Fogueró, estaria inspirat en el … “Deixem a l’esquerra en deliciós Mossèn Cinto va pronunciar el discurs presidencial del certamen literari; (la seva transcripció es pot trobar a 2); el jurat estava integrat per Narcís Oller i Marià Vayreda; en fou secretari Àngel Selabert (que també ho era del jutjat de Berga) (7). La premsa barcelonina i ber- guedana es féu ressò de la visita de Verdaguer i de les seves activitats com de la missa que oficià al san- tuari de Queralt. El lliurament, per part del diputat del districte electoral de Berga Manuel Far- guell (dels Farguell de la plaça de sant Pere), de la bandera a la societat coral Unió Berguedana, conegut popularment pel –Coro-, que va beneir mossèn Cinto, i el concert d’aquesta mateixa entitat coral i la Nova Lira de . La reina de la festa literària fou Humbelina Blanxart i de For- tuny (7). Els guardonats van ser entre d’altres: Pere Claret Sebarroja, per la seva poesia, Berga, com- Mossèn Cinto a Berga el 24 de text del discurs de mossèn Cinto idil·li amb la font Negre, mentres pendi de la historia local (es juny de 1901 a la portalada de pel certamen literari de Berga nosaltres comencem amb molt delit Queralt, amb les banderes de la pot llegir sencera a 11), mossèn Unió Berguedana (el Coro) i la quan diu “…Vostre fogureó, oh una pujada esquerpa i seguida, que Bonaventura Ribera per la seva Nova Lira Gironellenca, amb els berguedans, és aqueix certamen amb lleugeres descensions i alterant monografia de Queralt, Antoni seus cantaires. Aquesta és una santjoanenc...” .La revista de Berga amb algunes esplanades ens ha de Sansalvador pel seu llibre de la de les darreres fotos de Verdaguer. Lo Pi el Fogueró diu “ … si be .. no conduir a la Creu de Campllong”. Arxiu de l’Erol. Patum, mossèn Espelt, Jacint tenia per a ell l’atractiu de la novetat, El 10 de juny de 1902, un any Vilardaga per Descripció de Berga es pot dir que el Pi que conegué primer més tard, mossèn Cinto moriria y sos encontorns, Joana Pons (era no era el mateix Pi que visitava ales- Vil·la Joana de Vallvidrera a Bar- l’esposa de l’antic batlle de Berga (santuari marià veí del de Que- hores. Aquell era un arbre portentós, celona, després del llarg calvari Ramon Pujol i Thomas) per un ralt) (12) on explica l’itinerari un monstre vegetal, un gegant de les que hagué de suportar als darrers estudi sobre les aigües. Les fotos que va fer mossèn Cinto per ter- boscúries, però no era com era ara anys de la seva vida, de solitud, ca- fetes a la plaça de Queralt són un res berguedanes l’endemà de la l’Arbre Sagrat d’un poble, el símbol lúmnies, enveges i incomprensió. dels darrers testimonis gràfics de celebració del certamen. Ribera d’una Pàtria… Mossèn Cinto en El seu enterrament fou sense cap Verdaguer. D’aquest certamen era un dels qui va acompanyar-lo aquesta excursió …. al veure onejar mena de dubte, un dels més po- literari sempre m’agrada destacar “…Per a complaure al genial poeta, en son robust brancam la senyera pulars i multitudinaris que mai hi que en va sortir la primera mo- Mossèn Jacint Verdaguer, li dedicà- catalana del Foment Regionalista de ha hagut a . Com els de nografia de la Patum com també rem, amb don Manuel Pla i altres Berga pogué contemplar realitzat lo l’arquitecte Gaudí o els presidents la primera història de Queralt en compatricis bergadans, una jornada seu pressentiment casi complerta sa de Catalunya Enric Prat de la Riba termes moderns. de vida camperola. Sortida de Berga, patriòtica profecia…; ja ben tocada i Francesc Macià. El berguedà En el discurs dels Jocs Florals, de bon matí, després de la missa en l’hora de sortida s’emprenia lo camí; Manuel Farguell de Maguerola va Verdaguer, parla del Pi com l’ar- l’altar de Sant Crist del Castell, en mossèn Cinto al davant, cavaller en ser un dels marmessors d’un dels bre de Gernika de Catalunya, i aquella parroquial; esmorzar sota superb matxo…”. seus dos darrers testaments; cal

L’EROL 13 dir que ni tant sols el van deixar manté encara, l’ única fortifica- Notes morir en pau (14). ció calina bastida ex novo i que no fou enderrocada després de (*) Podeu trobar la poesia complerta la primera de les carlinades, i La ruta Verdaguer del Pi a (2). L’arbre de Guernika, és tornar a entrar a Berga pel Por- de temps immemorial el símbol de 1. Sortida de Berga, des de la plaça tal de santa Magdalena. les llibertats basques, està a la Casa de Sant Pere, ara ja no es pot de Juntes de Bizkaia a Gernika. Per la anar a visitar el Sant Crist del guerra Civil de 1936 - 1939, els avions Conclusió alemanys de la Legió Còndor, unitat Castell que va ser salvatgement integrant de l’exercit franquista, la cremat el juliol de 1936 i que El Pi de les Tres Branques es un bombardejaria el 26 d’abril de 1937. era una de les imatges més símbol de diferents lectures, pels (2). Els primers versos del Gernikako venerades de Berga, la talla catòlics la forma més planera Arbola del poeta i músic basc José probablement seria romànica d’explicar el misteri de la San- Maria Ipaguirre són: Guernicaco o gòtica. tíssima Trinitat, pels patriotes Arbola / Da bedeincatuba / Euscal- dunen artean / Guztiz maitatuba. 2. Pujada pel carrer de Buxadé, significa la unitat de la llengua ca- La traducció al castellà en versió de antigament anomenat de les talana, una branca és Catalunya Mañé seria: El árbol de Guernica es (un Canals, cap al capdamunt de la País Valencià o les Illes Balears, símbolo) bendito, amado de corazón por Vila, passar pel Portal de Santa tal com Verdaguer explica al seu todos los vascongados. El parèntesis es Magdalena el darrer portal que poema. De sempre els qui vivien o d’en Mañé, però ajuda a entendre el Portada de la primera edició resta de les antigues muralles es movien per aquest indret li van vers. La versió actualitzada en euskera del llibre Pàtria, editat a l’any 1888. normatiu actual és: Gernikako arbola / berguedanes. Arxiu Ramon Felipó. trobar un significat religiós, però da bedeinkatua / euskaldunen artean / 3. Anar per darrera del Castell no fou fins al poema verdaguerià guztiz maitatua i la traducció catalana: de sant Ferran fins a l’església que va assolir el significat patriòtic L’ arbre de Guernika és (un símbol) de Queralt Xic o de l’Oratori, que avui té (2). Pels de Berga era beneit, estimat de cor per tots els avui, per desgràcia, convertida çava el camí del dret pet pujar un lloc natural de fer fontades bascos (2). en garatge particular. Aquesta a Queralt. i excursions. Des de l’aplec de església es va bastir per com- 7. Abans d’arribar al Hostal del 1921, fet per celebrar la victòria (1). Casacuberta, J.M., Excursions i memorar el fets que originaren Guiu es podia veure a la riera de de la Lliga en unes eleccions ha sojorns de Jacint Verdaguer a les contrades pirinenques, Barcelona, el vot del poble que es com- Metge. vora del riu, el Cul del esdevingut punt de trobada per 1953 memorar cada any a Berga per Gegant, una de les pedres que a commemoracions catalanista, (2). Felipó, R., Mossèn Cinto i el Pi de les sant Marc. tradicionalment tota la canalla el mateix Ventura Gassol –quan Tres Branques, Tarragona, 2003, i 4. Pujar per la carretera vella de berguedana fruïa de mirar. era de la Lliga – en aquest aplec va El Pi de les Tres Branques i Mn. Cinto Queralt vorejant la riera de 8. Creuar l’estret i el Moli del Guiu consagrar el Pi Jove com a símbol Verdaguer, a L’Erol núm. 72. Metge, anar per davant de l’an- –actualment és un restaurat, de la pervivència de la identitat (3). Bagué, E., Jacint Verdaguer, pàgi- tiga fàbrica de Cal Quico, veure passar prop de la roca coneguda nacional. nes autobiogràfiques, de la infantesa al sacerdoci, BARCELONA,1964. les poques runes de la destruïa del Gegant. Aquí hi ha les fonts En establir-se l’any 1980 un (4). Felipó, R., El Pedraforca. la màgica fàbrica de cal Lluís Ne o Villa del Guiu– la de l’aigua més nou aplec, aquest va fer-se sense muntanya mítica de Catalunya, a Rosa, –el bressol de la industria miraculosa de Berga, sobretot seguir la tradició de les festes L’Erol núm. 65. tèxtil catalana– on tradicional- la del doll de la dreta a la de d’abans, en les que hi havia (5). Verdaguer, J., Totes les rondalles, ment s’ha dit sempre que fou l’esquerra no s’ha valorat mai. molta gresca, menjars, música, Barcelona, 1995. inventada la Maixerina o Ber- Després ve la dels Segadors que sardanes .... i missa, però pocs, (6). Verdaguer, J., Pàtria, edició a cura de Narcís Garolera, Barce- guedana, passar sota el pot que commemora la Guerra del ma- molts pocs discursos i sempre de lona, 2002. era la canalització de l’aigua per teix nom segueix que a inspirat caire unitari. Però el que sobte, (7). Noguera, J, Les estades de Mos- fer anar les turbines de la fàbri- l’himne nacional català. La font es que amb l’afició que arreu hi sèn Cinto Verdaguer al Berguedà, ca esmentada. Mai no entendré Nostra o dels Capellans dita així ha a les caminades populars o L’Erol, nº 55. com va poder enderrocar-se un per que és diu que els estudiants marxes de muntanya a Berga, (8). Verdaguer, J., Pàtria, edició a monument com aquest. berguedans de seminaristes s’hi encara a ningú se li hagi acudit cura de Ramon Pinyol, , 2002 5. Passar davant de la casa fonda dedicaven a arrengar-la en les fer la “Caminada Verdaguer”. Està (9). Verdaguer, J., Epistolari de Jacint Verdaguer, Transcripció i notes de Cal Nen, –vorejant Fuma- més que documentada, seria un seves estrades estiuenques a per Josep Maria Casacuberta, nya– aquesta urbanització està Berga. La font Negra amb el seu bon reclam turístic i transcorre Barcelona 1959 - 1993. edificada en bona part sobre berenador –restaurant munici- per un dels més bells indrets (10).Cardona, O., Els Goigs i els les runes d’un bastió carlí de la pal, aquí cal seguir pel camí cap berguedans i catalans. De fet ni Càntics de Jacint Verdaguer, guerra de 1833-1840. a la font de Carort i anar pujant, tant sols hi ha un record perma- Barcelona, 1986. 6. Seguir davant de cal Cunill millor seguin la carretera fins el nent de la visita de Verdaguer al (11) Noguera, J., Visió històrica de la , Barcelona, 1992. (tradicionalment havien es- Pi de les Tres Branques. Visitar Berguedà a Queralt o a la ciutat patum de Berga (12) Ribera, B., Madona de Corbera, tat els guardians de les claus el vell Pi ja mort i anar a veure de Berga, com hi és a molts d’al- , 1926. de l’església de sant Pere de el Pi Jove de les Tres Branques tres indrets del país. Aquí llevat (13) Espunya. F., La riera de Metge, Madrona). Pujant a la dreta esplendorós i triomfant del monument que el batlle de en la industrialització de Berga, encara es poden veure com van 9. Des del Pi de Campllong pujar Castellar del Riu, Ramon Cabra, Berga, 2011 quedar destruïdes les fabriques a Espinalvet, i continuar fins al va fer instal·lar prop del vell Pi (14) Pereña, J., Els darrers dies de la cremades pels milicians a la santuari de Corbera. Des d’aquí de les Tres Branques res de res vida de Jacint Verdaguer, Barce- lona, 1955. retirada republicana del febrer per cap a la masia de santa i encara voldria remarcar que de 1939. Passar per davant del Maria de les Garrigues i baixar l’ajuntament de Castellar el fa restaurant de sant Marc i de la a la font de Tagastet, situada a retirar després de cada l’aplec per capelleta que indica on comen- sota de la Torre de la Petita, que evitar trinxerades de mal gust. Ramon Felipó Oriol

14 L’EROL