La Ruta De Verdaguer a Berga, Passant Per Castellar Del Riu I Cercs
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
DOSSIER RAMON FELIPÓ La ruta de Verdaguer a Berga, passant per Castellar del Riu i Cercs Jacint Verdaguer coneixia molt bé el Pi de les tres Branques, un fenomen Borredà i la Nou, mes he tirat en- que us corona / guiau-nos a dalt.” Hi les muntanyes berguedanes,(1) arbori que a la comarca gaudia de davant fins a Queralt, a on passaria ha una variant del primer vers un exemple n’és el seu poema clares connotacions religioses …. Du- de bona gana una quinzenada, tan segons Cardona que diu “Bergue- l’Arpa quan parla del Pedraforca rant la segona quinzena del mateix encisat n’estic! Més ja que vols anar dana Estrella”(10). “ ...I al pondre’s damunt seu l’astre mes de setembre … es traslladà a Bac a Banyuls, baixaré a Berga dilluns Pocs anys més tard d’aquesta del dia, / corono d’or irradiant la de Collsacabara, una important ma- matí, i lo mateix dia arribaré a Bar- excursió L. Garcia del Real va flama, / engolir-se’l vegí l’alt Pe- sia del municipi de Pruit, … Segons celona, si Déu plau, a on t’esperaré. publicar a La Il·lustració Catalana, draforca / fent un Vesubi atapeït de Collell … compongué Lo Pi… durant […] Ja et parlaré d’aquest santuari número 301 de 31 de gener 1893: lava. / I, entre el floreig d’estrelles que aquesta estada al Bac..”.(8). Perla dels santuaris marians de Cata- “…arribàrem a Queralt i declaro que naixien / del vespre hermós entre les Des del santuari, el 2 de setem- lunya”(9). Durant aquesta estada val la ben be un viatge lo panorama fosques ales, / com aurora divina que bre va escriure una carta al seu al santuari queraltí va escriure que s’hi ovira per tots quatre cantons. em somreia / vegí en lo cel la Musa amic, el canonge vigatà Jaume aquets sentits versos: “ De Berga Jo no em sabia moure de la torre mi- Catalana.”(2). El professor Enric Collel: “He seguit tos passos per pastora,/ Verge de Queralt, / d’eix cel rador, per més que, sent ja avançada Bagué(3) explica que “Des de la la tarda, lo fred se deixava sentir. Damunt, en efecte, cap al juny hom Després de resar davant de la poètica veu pondre’s el sol per la banda de Imatge que inspira tanta devoció, i Pedraforca, i algun dia precisament d’admirar ses joies i altes penyores devers l’osca característica d’aquesta de fe i agraïment, anàrem a prendre muntanya de l’Alt Berguedà”. l’esmentada xocolata amb lo simpàtic El Pedraforca(4) ha esdevingut senyor rector qui, entre altres coses, amb el decurs dels anys una míti- nos digué que havia tingut dies per ca muntanya màgica de Catalu- hoste a mossèn Cinto Verdaguer”. nya. Picasso la va immortalitzar Arribà sol –afegí– “no em deia son a la seva pintura durant la seva nom; semblava el més humil dels estada a Gósol. Els qui hem po- sacerdots i sols vaig saber qui era, per gut veure les vistes des d’aquesta que casualment aquells dies pujà un ermita prop de Folgueroles hem que el coneixia i m’ho digué”. gaudit d’una de les millors vistes En Garcia del Real fa esment dels Pirineus i àdhuc del Bergue- que en aquest viatge per Berga el dà. Verdaguer té dues rondalles va acompanyar l’historiador ber- de temàtica berguedana, la d’Els guedà Jacint Vilardaga, I explica Savis Prudents de Piteus i la de la que va tastar el nèctar berguedà, Font de la Vedella(5). També va beguda gasosa, d’elaboració del fer un poema dedicat al General farmacèutic Josep Cardona del Manso de Borredà, heroi català carrer Sallagossa de Berga i pro- de la lluita contra el francès(6). ductes de l’empresa La Salsicho- nera Bergadana de Josep Bosch i Monegal, i diu que eren proveï- Les visites de mossèn Cinto dors d’embotits de la Casa Reial a Berga espanyola de Madrid (2). Algun Verdaguer va visitar Berga, com a dia caldrà fer un recull de totes mínim dues vegades. Una fou pel les descripcions que els viatgers setembre de 1887 segons explica forasters van deixar escrites sobre Josep Noguera (7); va residir al Santuari de Queralt, i per Ramon Pinyol “... A principis de setembre de 1887, Verdaguer recorregué alguns indrets del Berguedà, entre ells el san- El Pi de Campllong al tombant tuari de Queralt, i aprofità per visitar del segle XIX i XX. ARXIU DE L’EROL 12 L’EROL Berga i comarca els segles XVIII, afirma “ …Jo pobre de mi, no em el llegendari Pi de les tres branques; Un cop passat el portal del cap XIX i principis de XX. se trobar cap mèrit als vostres ulls, visita a Madona de Corbera, amb d’amunt de la vila els excursio- Verdaguer tornaria uns anys sinó, i aqueix és ben petit, lo d’haver cant dels Goigs, i dinar al santuari; nistes forasters no paraven d’ala- més tard a Berga, del 23 al 25 sigut un dels primers en parlar del davallada cap al tard per les Garri- bar la bellesa dels encontorns de de juny de 1901 per presidir el vostre Pi de les Tres Branques. Fa gues, i sopar a la Font de Tagastet. Berga…; de primer els sorpren- Certamen literari de Sant Joan. uns setze anys vinguí expressament a El gran poeta se’n sentí ben agraït, gué trobar-se costes amunt amb Aquest certamen va ser convo- veure’l i resant i fantasiant a la seva i més d’una vegada, en el poc temps una fàbrica… tant important cat per l’Ajuntament berguedà ombra regalada, escriguí dos versos que sobrevisqué, va retreure’ns la com a cal Lluís Né (coneguda (7) a petició de totes les entitats afortunats, Preguem que sia aquest galania bergadana…”. per Villa Rosa, ara enderrocada locals que s’havien sumat a la Pi / l’arbre sagrat de la Pàtria”.. (8). També hi ha un article de Fo- (13) . Ells creien que la Berga idea del Foment Regionalista Mossèn Bonaventura Ribera, gueró Santjoanench que va es- industrial “l’havien deixat a sota..” Berguedà. La convocatòria havia va ser premiat per la seva mono- criure a Lo Pi de les Tres Branques Continua fent una descripció estat efectuada per l’alcalde Josep grafia del santuari de Queralt als 78, de 30 d’abril de 1902, sobre de la riera de Metge i els seus Cardona, la casa familiar del qual Jocs Florals de 1901, i fou autor l’excursió de Verdaguer. El nom voltants com l’Estret, el Gegant està a l’antic carrer de Sallagossa. del llibre Madona de Corbera de Fogueró, estaria inspirat en el … “Deixem a l’esquerra en deliciós Mossèn Cinto va pronunciar el discurs presidencial del certamen literari; (la seva transcripció es pot trobar a 2); el jurat estava integrat per Narcís Oller i Marià Vayreda; en fou secretari Àngel Selabert (que també ho era del jutjat de Berga) (7). La premsa barcelonina i ber- guedana es féu ressò de la visita de Verdaguer i de les seves activitats com de la missa que oficià al san- tuari de Queralt. El lliurament, per part del diputat del districte electoral de Berga Manuel Far- guell (dels Farguell de la plaça de sant Pere), de la bandera a la societat coral Unió Berguedana, conegut popularment pel –Coro-, que va beneir mossèn Cinto, i el concert d’aquesta mateixa entitat coral i la Nova Lira de Gironella. La reina de la festa literària fou Humbelina Blanxart i de For- tuny (7). Els guardonats van ser entre d’altres: Pere Claret Sebarroja, per la seva poesia, Berga, com- Mossèn Cinto a Berga el 24 de text del discurs de mossèn Cinto idil·li amb la font Negre, mentres pendi de la historia local (es juny de 1901 a la portalada de pel certamen literari de Berga nosaltres comencem amb molt delit Queralt, amb les banderes de la pot llegir sencera a 11), mossèn Unió Berguedana (el Coro) i la quan diu “…Vostre fogureó, oh una pujada esquerpa i seguida, que Bonaventura Ribera per la seva Nova Lira Gironellenca, amb els berguedans, és aqueix certamen amb lleugeres descensions i alterant monografia de Queralt, Antoni seus cantaires. Aquesta és una santjoanenc...” .La revista de Berga amb algunes esplanades ens ha de Sansalvador pel seu llibre de la de les darreres fotos de Verdaguer. Lo Pi el Fogueró diu “ … si be .. no conduir a la Creu de Campllong”. ARXIU DE L’EROL. Patum, mossèn Espelt, Jacint tenia per a ell l’atractiu de la novetat, El 10 de juny de 1902, un any Vilardaga per Descripció de Berga es pot dir que el Pi que conegué primer més tard, mossèn Cinto moriria y sos encontorns, Joana Pons (era no era el mateix Pi que visitava ales- Vil·la Joana de Vallvidrera a Bar- l’esposa de l’antic batlle de Berga (santuari marià veí del de Que- hores. Aquell era un arbre portentós, celona, després del llarg calvari Ramon Pujol i Thomas) per un ralt) (12) on explica l’itinerari un monstre vegetal, un gegant de les que hagué de suportar als darrers estudi sobre les aigües. Les fotos que va fer mossèn Cinto per ter- boscúries, però no era com era ara anys de la seva vida, de solitud, ca- fetes a la plaça de Queralt són un res berguedanes l’endemà de la l’Arbre Sagrat d’un poble, el símbol lúmnies, enveges i incomprensió. dels darrers testimonis gràfics de celebració del certamen. Ribera d’una Pàtria… Mossèn Cinto en El seu enterrament fou sense cap Verdaguer.