DOCSLIB.ORG

Títol Del Document

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Títol Del Document ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE CAPOLAT EL DIA 25 DE MARÇ DE 2021. A Capolat el dia vint-i-cinc de març de dos mil vint-i-un. Essent les 11:35 hores, prèvia la convocatòria oportuna i sota la presidència del senyor Alcalde, el Sr. Josep Maria Mosoll Sant. Es reuní l’Ajuntament a la Casa Consistorial, per a celebrar sessió extraordinària. Assisteix a l’acte la regidora Neus Martínez Vilarrasa i excusa la seva assistència la senyora Mireia Besora Sans perquè té d’assistir ala sessió plenària que està celebrant la Diputació de Barcelona. Actua com a secretària la Sra. Susanna Espelt i Piqué. Comprovat que el quòrum d’assistència compleix allò que disposa l’article 98 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya juntament amb l’article 46.2 de la LRBRL. El Sr. Alcalde obre la sessió, amb subjecció a l’ordre del dia de la convocatòria: 1. Bases convocatòria personal de brigada municipal 2. Plantilla de personal i relació de llocs de treball 3. Modificació dedicació alcalde 4. Modificació de crèdit 02/2021 5. Rectificació errada proposta d’acord d’integració de l’Ajuntament de Capolat en l’Agrupació 1.- BASES CONVOCATÒRIA PERSONAL DE BRIGADA MUNICIPAL L’Alcalde llegeix la proposta que es transcriu a continuació: CODI DE L’EXPEDIENT: 44 NOM DE L’EXPEDIENT: 2021_44_PLE EXTRAORDINARI 25.03.2021 PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LES BASES DE SELECCIÓ PER PERSONAL LABORAL TEMPORAL D’OPERARI/A BRIGADA- PER A L’AJUNTAMENT DE CAPOLAT FINANÇATS PEL FONS DE PRESTACIÓ DEL “PLA DE REACTIVACIÓ DE L’OCUPACIÓ”, DEL CATÀLEG DE LA XARXA DE GOVERNS LOCALS DE L’ANY 2020 DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA . Atès que la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, en data 17/12/2020, va adoptar un acord (núm. reg. 683/2020) sobre "44. Dictamen pel qual es proposa, per delegació de la Presidència, l'aprovació de la concessió del fons de prestació "Pla de reactivació de l'ocupació" per al 2021, en el marc del Catàleg de la Xarxa de Governs Locals de l'any 2020." Atès que per tal de poder convocar el procés de selecció és necessari l’aprovació de les bases de selecció redactades per l’Ajuntament de Capolta. Per aquest motiu es proposa, En Ple ACORDA: PRIMER.- Aprovar les bases de selecció per personal laboral temporal d’operari/a brigada –per l’Ajuntament de Capolat finançats pel Fons de Prestació del “Pla de reactivació de l’ocupació”, del catàleg de la Xarxa de Governs Locals de l’any 2020 de la Diputació de Barcelona. SEGON.-. Convocar el procés selectiu. No obstant això, la Corporació acordarà el que estimi pertinent. L’ Alcalde sotmet a votació la proposta la qual s’aprova amb 2 vots a favor del Grup Polític Municipal ENDAVANT PER CAPOLAT. 2.-PLANTILLA DE PERSONAL I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL L’Alcalde llegeix la proposta que es transcriu a continuació: PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’AJUNTAMENT DE CAPOLAT CODI DE L’EXPEDIENT: 44 NOM DE L’EXPEDIENT: 2021_44_PLE EXTRAORDINARI 25.03.2021 Atès que l’Ajuntament de Capolat l’any 2019 va realitzar l’encàrrec a la Gerència de Serveis d’Assistència al Govern Local de la Diputació de Barcelona, l’elaboració de la carta de serveis per a la creació relació de llocs de treball de l’Ajuntament. Vist l’estudi presentat per la Diputació de Barcelona amb data 10 de gener de 2020. Considerant la proposta de Relació de Llocs de treball que es detalla a continuació: CODI DE L’EXPEDIENT: 44 NOM DE L’EXPEDIENT: 2021_44_PLE EXTRAORDINARI 25.03.2021 CODI DE L’EXPEDIENT: 44 NOM DE L’EXPEDIENT: 2021_44_PLE EXTRAORDINARI 25.03.2021 Considerant que vist el pressupost municipal vigent, queda acreditat l’existència de consignacions suficient i adequada per atendre les obligacions econòmiques que es deriven de la Relació de Llocs de treball. En Ple ACORDA: PRIMER.- Aprovar inicialment la Relació de Llocs de treball de l’Ajuntament de Capolat. SEGON.- Exposar al públic l’esmentada relació, durant el termini de quinze dies hàbils a comptar des del següent al de la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, durant els quals els interessats podran examinar-la i presentar reclamacions davant el Ple. La relació es considerarà definitivament aprovada si durant el citat termini no s’haguessin presentat reclamacions; en cas contrari, el Ple disposarà del termini d’un mes per resoldre-les. TERCER.- Una vegada aprovada definitivament, la Relació de Llocs de treball es publicarà íntegrament en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, remetent-se una còpia de la mateixa a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, en el termini de trenta dies. No obstant això, la Corporació acordarà el que estimi pertinent L’ Alcalde sotmet a votació la proposta la qual s’aprova amb 2 vots a favor del Grup Polític Municipal ENDAVANT PER CAPOLAT. 3.- MODIFICACIÓ DEDICACIÓ ALCALDE CODI DE L’EXPEDIENT: 44 NOM DE L’EXPEDIENT: 2021_44_PLE EXTRAORDINARI 25.03.2021 L’Alcalde llegeix la proposta que es transcriu a continuació: RECTIFICACIÓ D’ERRADES PROPOSTA D’ACORD MODIFICACIÓ RETRIBUCIONS CÀRRECS ELÈCTES I SECRETÀRIA INTERVENTORA. Rectificació d’errades materials de la proposta d’acord de modificació de retribucions de càrrecs electes i secretària interventora, aprovada pel ple ordinari del dia 23 de desembre de 2020. On diu “Primer.- Disposar que el Sr. Josep Maria Mosoll Sant, es reduirà el sou i la dedicació passant a partir del dia 1 de gener de 2021 a percebre una retribució per un import de 800,00 € bruts i mensuals amb 14 pagues, en règim de dedicació parcial al 25%, i pel fet d’ostentar el càrrec d’alcaldia i la gestió d’assumptes, en concret, d’Urbanisme, Serveis Socials, Educació, Esports i Agricultura.” A de dir: “Primer.- Disposar que el Sr. Josep Maria Mosoll Sant, es reduirà el sou i la dedicació passant a partir del dia 1 de gener de 2021 a percebre una retribució per un import de 800,00 € bruts i mensuals amb 14 pagues, en règim de dedicació parcial al 75%, i pel fet d’ostentar el càrrec d’alcaldia i la gestió d’assumptes, en concret, d’Urbanisme, Serveis Socials, Educació, Esports i Agricultura.” Aquesta modificació de dedicació tindrà efectes a 1 d’abril de 2021. L’ Alcalde sotmet a votació la proposta la qual s’aprova amb 2 vots a favor del Grup Polític Municipal ENDAVANT PER CAPOLAT. 4.-MODIFICACIÓ DE CRÈDIT 02/2021 L’Alcalde llegeix la proposta que es transcriu a continuació: PROPOSTA D’APROVACIÓ CODI DE L’EXPEDIENT: 44 NOM DE L’EXPEDIENT: 2021_44_PLE EXTRAORDINARI 25.03.2021 Vist l'informe emès pel Secretari-Interventor d'aquest Ajuntament, de data 16 de març de 2021 i tenint en compte la necessitat i urgència de les despeses a realitzar. Atès que aquest expedient de modificació de crèdits 02/2021, dins el vigent pressupost general únic per a l'any 2021, està finançat per noves previsions d’ingressos. Per tot això, PROPOSO PRIMER: Aprovar PROVISIONALMENT l'expedient núm. 02/2021, de modificació de crèdits del Pressupost Únic Vigent per a l'any 2021, de conformitat amb allò que disposa l'article 177 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en els següents termes: DESPESA: CRÈDIT EXTRAORDINARI 920/46600 Agrupació de municipis 6.401,94€ TOTAL AUGMENTS 6.401,94€ FINANÇAMENT: TRANSFERÈNCIA NEGATIVA 920/12000 Retribucions bàsiques funcionari A1 6.401,94€ TOTAL FINANÇAMENT 6.401,94€ SEGON: Exposar al públic el present expedient 01/2021, durant un termini de quinze dies, previ anunci al Butlletí Oficial de la Província, per poder presentar, per escrit, les reclamacions o suggeriments que es creguin necessaris. TERCER: Transcorregut el termini d'exposició pública sense que es presentin al·legacions o suggeriments, s'entendrà que l'expedient queda aprovat definitivament, sense necessitat de nou acord. CODI DE L’EXPEDIENT: 44 NOM DE L’EXPEDIENT: 2021_44_PLE EXTRAORDINARI 25.03.2021 QUART: En el cas que aquest expedient 02/2021 de modificació de crèdits del vigent pressupost resulti aprovat definitivament, les consignacions per capítols del pressupost quedaran de la següent manera: Pressupost de despeses: C.1 68.228,01 € C.2 31.562,90 € C.3 4.698,04 € C.4 12.719,09 € C.6 32.182,09 € C.9 25.464,03 € Total 174.854,16 € Pressupost d'ingressos: C.1 46.926,18 € C.2 162,76 € C.3 15.180,05 € C.4 80.401,08 € C.5 1,00 € C.7 32.183,09 € Total 174.854,16 € No obstant això, el Ple de la Corporació acordarà el que cregui més adient. L’ Alcalde sotmet a votació la proposta la qual s’aprova amb 2 vots a favor del Grup Polític Municipal ENDAVANT PER CAPOLAT. 5.-RECTIFICACIÓ ERRADA PROPOSTA D’ACORD D’INTEGRACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE CAPOLAT EN L’AGRUPACIÓ L’Alcalde llegeix la proposta que es transcriu a continuació: RECTIFICACIÓ D’ERRADES PROPOSTA D’ACORD D’INTEGRACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE CAPOLAT EN L’AGRUPACIÓ CONSTITUIDA PELS AJUNTAMENTS DE VALLCEBRE, FÍGOLS, GISCLARENY, CASTELL DEL’ARENY I MONTCLAR, PER AL SOSTENIMENT EN COMÚ DEL LLOC CODI DE L’EXPEDIENT: 44 NOM DE L’EXPEDIENT: 2021_44_PLE EXTRAORDINARI 25.03.2021 DE TREBALL DE SECRETÀRIA INTERVENCIÓ.
Load more

Recommended publications
  • Potamogeton I Zannichellia a La Conca Mitjana Del Riu Llobregat (Catalunya, NE Península Ibèrica)
    Orsis26,2012 57-89 View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Diposit Digital de Documents de la UAB PotamogetoniZannichelliaalaconcamitjanadel riuLlobregat(Catalunya,NEpenínsulaIbèrica) PereAymerich C/Barcelona,29.08600Berga [email protected] Manuscritrebutelsetembrede2011 Resum PresenteminformacióactualitzadasobreelsgèneresPotamogetoniZannichellia alaconca mitjanadelriuLlobregat(c.1800km2,alt.300-1300m),àreasubmediterràniasensemasses d’aiguaestancadanaturalsiambunaxarxafluvialconsiderablementalterada.S’hanlocalit- zat11espècies(8Potamogetoni3Zannichellia),quehabitensobretotenbassesartificials ialsdosriusprincipalsdelazona.LesespèciesmésfreqüentssónP. trichoides,alesbasses (presènciaenel32%),iP. pectinatus,queestrobasobretotalriuLlobregat;totesdues mostrenunadinàmicaexpansivaenelsdarrersanys.Destacalapresènciadetàxonsque regionalmentsónmoltrarsipocconeguts(P. schweinfurthiiiZ. contorta)id’unapoblació residuald’unaespècieamenaçadaaCatalunya(P. perfoliatus).Tambéésnotableeldesco- brimentdelaconcentraciómésimportantdepoblacionsdeP. natans aCatalunya,observat recentmenten19bassesiqueestàenexpansió.P. coloratus, Z. contorta iZ. peltatasón tàxonslligatssobretotaaigüesnetesicorrents,imostrenindicisderegressió. Paraules clau: hidròfits;regiómediterrània;NEpenínsulaIbèrica;riuLlobregat;basses artificials;Potamogeton; Zannichellia. Abstract. Potamogeton andZannichellia inthemiddlebasinofLlobregatriver(Catalonia, North-easternIberianPeninsula) WepresentupdatedinformationaboutPotamogeton andZannichellia
    [Show full text]
  • Comarca Del Berguedà
    Secció de Sòls Delegació Territorial de Catalunya Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016 Comarca del Berguedà Antoni Baltiérrez Moras 15 d’octubre de 2016 2 Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016: Comarca del Berguedà Autor: Antoni Baltiérrez Moras Col·laboradors: Carles Balasch Rosa M. Poch Miquel Aran Institució Catalana d’Estudis Agraris i Delegació Catalana de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo Barcelona, octubre de 2016 El contingut d’aquesta obra ha estat extret, en part, de la monografia “Cartografia d'unitats edafològiques de Catalunya a escala 1:250.000: Berguedà i Garrotxa, ED-004/14” editada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona, 394 p, elaborada pel mateix autor, i amb l’autorització de l’ICGC. 3 SÍNTESI DEL PROGRAMA - Cal Rosal. Terrasses del Llobregat - Queralt. Vistes del Baix Berguedà - Vallcebre. Sòls al·luvials. - Estudis hidrològics a les conques de Vallcebre. Carles Balasch - Estudi de sòls en àrees de restauració de mines a cel obert. Rosa M. Poch - Els sòls i les transformacions de la zona de coll de Pradell afectades per la mineria a cel obert. Miquel Aran - Saldes. Sòls sobre vessants col·luvials del Pedraforca. 4 1 Índex 2 Introducció ................................................................................................................ 6 2.1 Localització ........................................................................................................ 6 2.2 Usos del sòl .......................................................................................................
    [Show full text]
  • CAPOLAT Iglesia De Sant Martí
    580 / CAPOLAT CAPOLAT Capolat es un municipio de gran extensión territorial y población muy diseminada. Se encuentra en la parte occidental de la comarca, a la sombra del Prepirineo. Recientemente el consistorio municipal impulsó unas investigaciones históricas y arqueológi- cas sobre su patrimonio que han permitido conocer mucho mejor su pasado y catalogar los nume- rosos vestigios conservados. Capolat cuenta con iglesias románicas (Sant Andreu de la Serreta) y otras que, pese a que sus orígenes se remontan a tiempos medievales, han sido sustancialmente modificadas en los siglos posteriores (Sant Serni de Terrers, Santuario dels Tossals, Sant Martí de Capolat, Coforb, Taravil). Al margen de la arquitectura religiosa, es preciso mencionar algunos ejemplos de arquitectura civil, como las torres de Terrers y Torneula (cuyos vestigios se habían confundido con los del monasterio de la Mata) y las masías de la Closa y la Coma. Iglesia de Sant Martí ARA LLEGAR A SANT MARTÍ DE CAPOLAT debemos tomar, en tas modificaciones y ampliaciones de época moderna sobre la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, el des- el antiguo edificio románico, del cual solo se conserva la Pvío a la izquierda que encontramos justo antes del túnel estructura de la nave y parte de la cubierta. En época moder- de la Mina. Transcurridos varios kilómetros, a la entrada de na se abrieron dos capillas laterales y se sustituyó la antigua la población de Capolat, veremos la iglesia a nuestra derecha. cabecera por otra recta. En el muro sur, junto al ángulo de la La primera referencia documental conocida de la iglesia añadida capilla, se puede apreciar –con cierta dificultad– un de Sant Martí de Capolat data de 1110, cuando recibe un vano cegado semicircular que podría quizás corresponder al legado piadoso.
    [Show full text]
  • Codi Nom Oficial Via Nom Codificat 0005 Passeig Dels Abeuradors PG
    NOMENCLATURA DELS CARRERS DE BERGA • Aprovada pel Ple de l’Ajuntament de 11/01/2006 • Modificada pel Ple de l’Ajuntament de 04/09/2008 AJUNTAMENT DE BERGA • Modificada pel Ple de l’Ajuntament de 04/03/2010 • Modificada pel Ple de l’Ajuntament de 10/06/2010 Codi Nom Oficial Via Nom Codificat 0005 Passeig dels Abeuradors PG ABEURADORS 0010 Carrer de l'Agricultura C AGRICULTURA 0020 Carrer d'Isaac Albéniz C ALBÉNIZ 1061 Plaça d'Albert de Serratosa PL ALBERT DE SERRATOSA 0030 Carrer d'Alpens C ALPENS 0040 Carrer del Notari Altarriba i Godolà C ALTARRIBA I GODOLÀ 3100 Carrer d'Andreu Ros C ANDREU ROS 0050 Carrer de la Mare de Déu dels Àngels C ÀNGELS 9016 Carrer d'Antoni Sansalvador C ANTONI SANSALVADOR 0747 Passatge de l'Arquitecte Porta PTGE ARQUITECTE PORTA 0075 Carrer d'Aurora Bertrana C AURORA BERTRANA 0875 Baixada de la Ribera C BAIXADA RIBERA 0080 Carrer del Balç C BALÇ 0090 Travessera del Balç TRAV BALÇ 0100 Carrer de Jaume Balmes C BALMES 0110 Carrer dels Banys C BANYS 0120 Carrer de Barcelona C BARCELONA 0125 Carrer del Baró de Maldà C BARÓ DE MALDÀ 0126 Carrer de Barranquilla C BARRANQUILLA 3120 Carrer de Bernat Sala C BERNAT SALA 0127 Carrer de Bonaventura Ribera C BONAVENTURA RIBERA 0130 Carrer del Bonrepòs C BONREPÒS 0140 Carrer de Borredà C BORREDÀ 0145 Travessia de Borredà TRVS BORREDÀ 0150 Carrer del Bruc C BRUC 0155 Travessera del Bruc TRAV BRUC 0160 Carrer de Marcel·lí Buxadé C BUXADÉ 0128 Carrer de Cal Palleco C CAL PALLECO 3130 Callissot de la Gratella C CALLISSOT DE LA GRATELLA 3140 Callissot del Lledó C CALLISSOT DEL
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]
  • Grado De Importancia 2
    Encuesta de Ocupación Hotelera 2010 Metodología INE. Instuto Nacional de Estadística 1 Índice 1. Presentación 2. Objetivos 3. Unidad estadística 4. Definiciones 5. Marco de la encuesta y diseño muestral 6. Estimadores 7. Recogida de la información 8. Difusión de la información INE. Instuto Nacional de Estadística 2 1. Presentación En esta publicación se presentan los resultados correspondientes a la Encuesta de Ocupación Hotelera (antigua Encuesta de Movimiento de Viajeros en Establecimientos Hoteleros). En los datos facilitados se refleja la doble vertiente que se considera en el estudio del turismo: del lado de la demanda, se ofrece información sobre viajeros, pernoctaciones y estancia media distribuidos por país de residencia de los viajeros y categoría de los establecimientos que ocupan o por Comunidad Autónoma de procedencia en el caso de los viajeros españoles; del lado de la oferta se proporciona el número de establecimientos abiertos estimados, plazas estimadas, grados de ocupación e información sobre el empleo en el sector, según la categoría del establecimiento. Esta información se ofrece mensualmente, a nivel nacional, de comunidad autónoma, provincial, de zona turística y de punto turístico. El Instituto Nacional de Estadística agradece a los Gerentes y Propietarios de los Establecimientos Hoteleros la ayuda prestada, ya que sin ella no hubiera podido realizarse esta publicación. INE. Instuto Nacional de Estadística 3 2. Objetivos El objetivo principal de la Encuesta de Ocupación Hotelera es conocer el comporta- miento de una serie de variables que permitan describir las características funda- mentales del sector hotelero. INE. Instuto Nacional de Estadística 4 3. Unidad estadística Esta encuesta tiene carácter mensual y los datos van referidos a la actividad desarro- llada por los establecimientos hoteleros situados en el territorio nacional.
    [Show full text]
  • El Cost Humà De La Guerra Civil Al Berguedà: Actualització De L’Estudi 2017- 2019 Martí Picas I Roser Valverde
    DOSSIER LA GUERRA CIVIL 80è aniversari El Cost Humà de la Guerra Civil al Berguedà: Actualització de l’estudi 2017- 2019 Martí Picas i Roser Valverde El projecte del Cost Humà de la Guerra Civil Vers el 1985, des de la direcció del Centre ri mediàtic. En aquesta fase, que coincidí fonen o fins i tot enganyen. Fer balanç de d’Història Contemporània de Catalunya més o menys temporalment vers el 2005, les pèrdues humanes de la Guerra Civil, (CHCC), l’historiador i mestre Josep Be- reiniciàvem el projecte des d’una actua- conèixer-ne el nom i les circumstàncies de net impulsava a tot Catalunya la recerca lització en clau qualitativa. Ens propo- la seva mort i/o desaparició com a conse- dels combatents d’un i altre bàndol morts sàvem acabar aquells municipis i comar- qüència directa o indirecta de la del con- en acció de guerra i de la població civil ques pendents d’elaboració amb especial flicte es troba en l’arrel i és objectiu alhora víctima d’accidents derivats de la guerra, atenció en la ciutat de Barcelona i iniciar del projecte que continua en curs, ara des sobretot per l’esclat accidental de bombes un camí de noves revisions comarcals que del Memorial Democràtic. És evident que abandonades pels exèrcits. Aquell estudi incorporessin noves dades sobre la vícti- fins que no coneguem el còmput exacte havia de ser complementari d’altres ante- ma i en revisessin la informació existent. amb nom i cognoms, de totes i cadascu- riors centrats en els deportats de la nació Al costat d’això, decidíem també abastar na de les morts com a conseqüència de la catalana morts als camps nazis, en les víc- tots els àmbits del cost humà fos quina Guerra Civil, no podrem saber amb exac- times de les dues repressions, així com les fos la causa de la mort, la procedència i/o titud la repercussió que tingué sobre la po- víctimes de bombardeigs, obra de Mont- condició; contemplàvem també ampliar la blació catalana de postguerra, i al difícil re- serrat Roig, Josep M.
    [Show full text]
  • Capolat, Gósol, Vallcebre I Saldes, Les Poblacions Del Berguedà Amb Més
    Societat | Redacció | Actualitzat el 26/08/2017 a les 06:00 Capolat, Gósol, Vallcebre i Saldes, les poblacions del Berguedà amb més bars per habitant Un estudi compta el nombre d'establiments que hi ha a cada ciutat i fa la mitjana per cada 1.000 habitants Imatge de la terrassa d'un bar | Adrià Costa El bar és un dels llocs de reunió més habitual. Arreu del país n'hi ha a centenars. Un estudi de la Federació Espanyola d'Hosteleria i Restauracióhttp://benditosbares.cocacolaespana.es/#map1 ( ) en col·laboració amb Coca-Cola ha comptat quants n'hi ha i quina és la ràtio per habitant. La mitjana espanyola és de 2,8 per cada 1.000 habitants, una xifra que no iguala cap de les quatre capitals catalanes: Barcelona en té 2,6; Tarragona, 2,5; Lleida, 2,4; i Girona, 2,3. En xifres absolutes, Barcelona és una de les poblacions espanyoles amb més bars, un total de 4.261. Molt lluny encara, però, de la ciutat que lidera aquest rànquing, que és Madrid, amb 6.758. Des d'una perspectiva percentual, Eivissa lidera la llista, amb 4,52 bars per cada 1.000 habitants, seguida de Salamanca, amb 4,22. Pel que fa al conjunt de Catalunya, els municipis que concentren un major nombre de bars per habitant solen ser poblacions petites i turístiques. En primer lloc, dues localitats que no són significatives: Tavertet, amb 26,79, però només amb 112 habitants; i Forés, a la Conca de Barbera, amb 21,28 i 47 habitants. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/10600/capolat-gosol-vallcebre-saldes-poblacions-bergueda-amb-mes-bars-habitant Pagina 1 de 2 On els resultats ja són més destacats és a la costa i al Pirineu.
    [Show full text]
  • Espai Domèstic I Cultura Material. Una Aproximació Històrica a Les Cases Rurals Del Berguedà
    ESPAI DOMÈSTIC I CULTURA MATERIAL. UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LES CASES RURALS DEL BERGUEDÀ. María del Agua Cortés Elía TESI DOCTORAL Directora: Paloma González Marcén PROGRAMA DE DOCTORAT EN ARQUEOLOGIA PREHISTÒRICA Departament de Prehistòria. Facultat de Filosofia i Lletres. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Gener de 2016 Volum 2. Annexes. VOLUM 2. ANNEXES. ESPAI DOMÈSTIC I CULTURA MATERIAL. UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LES CASES RURALS DEL BERGUEDÀ. María del Agua Cortés Elía ESPAI DOMÈSTIC I CULTURA MATERIAL. UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LES CASES RURALS DEL BERGUEDÀ 2 Se la forma scompare la sua radice è eterna. Gialal al-Din Rumi, poeta persa. Escultura en neó de Mario Merz. (Collezione Peggy Guggenheim. Venezia). ESPAI DOMÈSTIC I CULTURA MATERIAL. UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LES CASES RURALS DEL BERGUEDÀ 3 ÍNDEX DEL VOLUM 2 8. ANNEXES.................................................................................................................................... 5 8.1. ELEMENTS DOCUMENTATS (Les fonts principals) .............................................................. 6 8.1.1. LLISTAT DE CASES PER MUNICIPIS ............................................................................... 7 8.1.2. LLISTAT DE LES CASES SELECCIONADES AMB FOTOGRAFIA. ..................................... 13 8.1.3. MAPA D’UBICACIÓ GENERAL DE LES CASES SELECCIONADES. ................................. 43 8.2. IMATGES ........................................................................................................................... 44 8.2.1.
    [Show full text]
  • INVENTARI DE CAMINS RAMADERS DEL BERGUEDÀ Berga, 2007 Grup
    INVENTARI DE CAMINS RAMADERS DEL BERGUEDÀ Berga, 2007 Grup de Defensa de la Natura del Berguedà Parc Natural del Cadí-Moixeró – Berguedà Iniciatives SD, SL GDNB - Inventari de camins ramaders del Berguedà INVENTARI DE CAMINS RAMADERS DEL BERGUEDÀ Grup de Defensa de la Natura del Berguedà Parc Natural del Cadí-Moixeró – Berguedà Iniciatives SD, SL Direcció: Dr. Xavier Campillo i Besses Realització: Alba Escriche i Rius Xavier Campillo i Besses Enquestadors: Noèlia Arco i Casals Karina Behar i Murillas Xavier Campillo i Besses Mª del Agua Cortés i Elía Alba Escriche i Rius Roger Gavaldà i Palacín Finançament: Leader Plus Parc Natural del Cadí-Moixeró 2007 2 GDNB - Inventari de camins ramaders del Berguedà ÍNDEX Presentació Informadors i fonts documentals Mapa dels camins ramaders del Berguedà Els camins ramaders Característiques i resultats de l’inventari Vocabulari Fitxes dels camins ramaders inventariats Annex: Mapes Taules Fitxes de camp 2007 3 GDNB - Inventari de camins ramaders del Berguedà PRESENTACIÓ Els camins ramaders són un bé públic d’interès econòmic social i ambiental. Llur coneixement i llur conservació i valorització social i econòmica són una contribució a la preservació del patrimoni natural del Berguedà i poden ser també un factor de desenvolupament local de la comarca amb criteris de sostenibilitat. És per això que el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB), d’acord amb les finalitats de l’entitat, que recullen els seus estatuts, ha realitzat l’inventari de camins ramaders del Berguedà. El Berguedà és una comarca de muntanya de tradició ramadera. Aquest fet ha comportat històricament la creació d’una xarxa de camins ramaders que servia per permetre el pas dels ramats transhumants que provinents de la plana i la costa es dirigien a les pastures dels Pirineus.
    [Show full text]
  • Replans Del Berguedà
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 19: Replans del Berguedà Replans del Berguedà COMARQUES: Bages, Berguedà, Osona i Solsonès SUPERFÍCIE: 52.591 ha MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Avinyó, Avià, Balsareny, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castellar del Riu, Cercs, Gaià, Gironella, la Quar, l’Espunyola, Lluçà, Montclar, Montmajor, Navàs, Olvan, Puig- reig, Sagàs, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren gran part dels ESPECIAL: paisatge d’atenció especial dels «Mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès» i parcialment el de les «Colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter». Figura 19.1 La ciutat de Berga i parcialment els Replans del Berguedà des del Santuari de Queralt. Trets distintius - El riu Llobregat travessa la unitat de nord a sud - Les zones de relleu més elevat, com la Quar i Queralt, destaquen pels seus vessants encinglerats i esdevenen els fons escènics de la unitat i de part de les Comarques Centrals. - El replans de la unitat perden altitud de nord a sud, des de Berga fins a Navàs - L’eix del Llobregat o C-16 és la principal via de comunicació, condiciona la distribució de les diverses - Diverses poblacions se situen a prop del Llobregat, com Gironella, Puig-reig i Navàs. àrees industrials dels Replans del Berguedà i també fa que aquest paisatge sigui de pas, en direcció als Pirineus pel túnel del Cadí. - Existència de colònies fabrils al llarg del riu, algunes de les quals han donat origen a nuclis de població, com l’Ametlla de Merola.
    [Show full text]
  • A 14 Municipis Del Berguedà No Hi Va Haver Ni Un Sol «No»
    Política | Redacció | Actualitzat el 10/11/2014 a les 18:52 A 14 municipis del Berguedà no hi va haver ni un sol «no» A Catalunya, els municipis que no han registrat cap "no" han estat 110 El vot contra la independència no es va arribar ni a estrenar ahir en 110 dels municipis de Catalunya. Cap dels votants que van anar a les urnes va optar per marcar el solitari "no" a la papereta de participació/votació. Pel que fa al Berguedà, els municipis van ser 14: L'Espunyola, Vallcebre, Saldes, Viver i Serrateix, la Nou de Berguedà, Santa Maria de Merlès, Castellar del Riu, Montclar, Capolat, Castell de l'Areny, la Quar, Sant Jaume de Frontayà, Gisclareny i Fígols. En aquest llistat es poden comprovar quins han estat aquests 110 municipis catalans, amb els vots que, en canvi, sí que van respondre al "sí-sí", per tal de poder valorar amb més coneixement el significat d'aquesta extrema diferència en la consulta del 9 de novembre de 2014. MUNICIPI COMARCA SÍ-SÍ Torrefeta i Florejacs Segarra 274 Capçanes Priorat 249 Parlavà Baix Empordà 237 Campins Vallès Oriental https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 1 de 11 213 Esponellà Pla de l'Estany 209 Collsuspina Osona 187 Almatret Segrià 186 Rupit i Pruit Osona 184 Ordis Alt Empordà 182 Brunyola Selva 175 Bovera Garrigues 174 Garrigàs Alt Empordà 173 Lluçà Osona 160 L'Espunyola Berguedà 147 Vallcebre Berguedà 143 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/1064/14-municipis-bergueda-no-va-haver-ni-sol-no Pagina 2 de 11 Alàs i Cerc Alt Urgell
    [Show full text]