DOCSLIB.ORG

Mapa Pirineus CARA CAT-ANG.FH11

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

PIRINEUS / THE PYRENEES www.visitpirineus.com SENSACIONS PER A TOTHOM / SENSATIONS FOR ALL Sèish (Seix) Tarascon Canejan (Tarascon-sur-Ariège) Estany N-230 de Les Salses es de Luishon Bossòst 2880 s-de-Luchon) Tuc de Maubèrme Atsat (Axat) Eth Portilhon Vilamòs la VAL D’ARAN N Port de Salau Es Bòrdes o Acs Salardú g (Naut Aran) u (Ax-les-Thermes) A e Vielha rriu C-142b r (Vielha e Mijaran) C-28 Alòs d’Isil a Estany de Certascan Perpinyà Arties Tredòs C-147 P (Perpignan) a l Port de Isil l a Pica d’Estats la Bonaigua r es 3143 Pic d’Aneto Montardo a Tavascan la Tet 3404 2833 Illa 3010 Esterri d’Àneu s (Ille-sur-Tet) València d’Àneu ó V Tuc de Mulières a d Besiberri Nord a (Alt Àneu) Lladorre r l PARC NATURAL asque r Son a 3015 l s FRANÇA é Pantà d L-504 C DE L’ALT PIRINEU ás/Benasque) e v la Guingueta d’Àneu ’ de Cavallers À e Prada Elna a d Àreu Espot n (FRANCE) r u Caldes (Elne) e l r (Prades) u l a PARC NACIONAL Tor g de Boí LV-5004 Ribera a B D’AIGÜESTORTES I ESTANY V e o í DE SANT MAURICI de Cardós Alins Ordino ec d o (Vall de Cardós) a el T l N B 2983 L-510 er l rr Encamp a Boí Pic de Peguera Fe ANDORRA V a e Vall Cotlliure d Taüll Port d’Envalira Montlluís l 2789 el Voló (Collioure) ll Barruera Tírvia (Mont-louis) 2784 N-230 a Montsent de Pallars Pic de Salòria (le Boulou) V (la Vall de Boí) 2883 Llavorsí ANDORRA Pica de Canigó Vilaller L-500 Cabdella LA VELLA 2914 Puig Neulós ALTA PALLARS SOBIRÀ Puigpedrós 1257 RIBAGORÇA Civís C-13 a SER ERA c Llessui Meranges Llívia RA DE L’ALB s Rialp Sant Joan Sant Joan Bastiments Coll PARATGE NATURAL o GIV-4031 Cap de Cervera Bonansa la Torre Pujalt de l’Erm Fumat a Arcavell Puigcerdà 2881 del Pertús F D’INTERÈS NACIONAL r Roc de Frausa de Cabdella Sort 2439 i Pic d’Eina Costabona el Pont de Suert l l la Farga de Moles CERDANYA Prats de Molló 1446 DE L’ALBERA Portbou l 2786 2465 la Jonquera a Lles a a Torreta de l’Orri N-145 Bescaran Bolvir (Prats-de-Mollo) GI-501 V de Cerdanya Maçanet E-15/AP7 Colera Sarroca V r Castellbò Estamariu N-260 Puigmal GIV-5264 e Port del Cantó a Núria de Cabrenys de Bellera l 2910 Sant Climent L-503 u N-260 LV-4036 Alp Vall de Núria Agullana g Soriguera N-260 Aravell la Seu d’Urgell Setcases GI-503 Sescebes Rabós Cap de Creus el Ter Llançà N-260 o Bellver Coll d’Ares GI-602 Pantà d’Escales Peramea Aeroport de egre Martinet Queralbs N-260 S Arsèguel de Cerdanya Molló Pantà de Boadella ALT EMPORDÀ el Port N l Alàs la Seu d’Urgell e (Montellà Collada de Toses l GI-612 de la Selva Senterada Montcortès Gerri de la Sal Adrall i Martinet) la Molina GIV-5217 C-38 Biure a Mu a (Baix Pallars) N-260 1557 ga l Noves de Segre Vall de Camprodon Comanegra GI-511 PARC NATURAL Taús PARC NATURAL la Tosa Toses Pardines Beget Albanyà Peralada DEL CAP DE CREUS (les Valls d’Aguilar) DEL CADÍ-MOIXERÓ Planoles Camprodon GI-510 ARAGÓ Vulturó 2536 Ribes Terrades Llers Palau-saverdera Portlligat Congost de Collegats 2649 de Freser Vilabertran (ARAGÓN) Castellar de n’Hug GI-614 T ALT URGELL C A D el Freser Cadaqués UMOR L Í t RIPOLLÈS Sant Pau Cistella Figueres Castelló BO E a la Pobla de Segur E LV-4008 g la Pobla de Segúries d’Empúries D Cabó R a a Pedraforca Gisclareny e de Lillet Gombrèn Sant Joan de C-260/C-26 Roses A 2077 iu e l Vans C-563 l Llobr Lladó Vilafant RR d Gósol 2497 Bagà e B-402 les Abadesses Salàs de Pallars E Cap de Boumort E B-400 GI-401 Castellfollit Empuriabrava S T Tuixent Sant Julià de Cerdanyola Sant Joan Tortellà Beuda C-26 de la Roca Borrassà Organyà Fígols M (Josa i Tuixén) Saldes Guardiola Campdevànol N-260 les Fonts PN DELS AIGUAMOLLS Cap Norfeu O A-26 N-260 (Fígols i Alinyà) LV-4012 de Berguedà Navata DE L'EMPORDÀ Talarn C Vallcebre Ordis Vilamalla Pantà de Sant Antoni Ripoll N-260a C-31 Alinyà L E-9/C-16 Sant Jaume PN DE LA ZONA Sant Pere Pescador de Montanyana Tremp Coll de Nargó E la Coma Fígols Castell de Frontanyà Vallfogona C-66 Pontós Torroella C-1311 Abella de la Conca D la Pedra de Ripollès VOLCÀNICA DE Besalú e de Montañana) T de l’Areny Olot LA GARROTXA N-II de Fluvià Golf de Roses Coll OR BERGUEDÀ Sant Privat PALLARS JUSSÀ L P Sant Llorenç la Nou de Berguedà l'Armentera N-230 L-511 de Bóixols E Cercs d’en Bas GARROTXA Bàscara el Fluvià C-13 C-1412b/C-74 de Morunys Vilada les Llosses les Preses Estany L-401 Guixers Puigsacalm Santa Pau de Banyoles Viladamat Guàrdia Gavet Cambrils Odèn Pantà de la C-26 Borredà Vilaür Isona LV-4241 Castellar del Riu 1515 l’Escala de Tremp de la Conca Llosa del Cavall Pantà de la St. Esteve d’en Bas Mieres (Castell de Mur) (Isona i Conca Dellà) ada Baells (la Vall d’en Bas) Congost Pantà d’Oliana l r a BV-4241 a r Berga Banyoles e Hostalets de Mont-rebei Llimiana S Pantà de n O ’ Capolat la Quar d’en Bas Sant Feliu GI-632 SOLSONÈS e C-17 Terradets d Oliana a de Pallerols d r Vall Avià Coll de Comiols r a Olvan M e l’Espunyola Sagàs Sant Esteve de Llémena Pas de Terradets Peramola u d’Ora Torroella b a C-37 O i Lladurs g i COLLSACABRA (Sant Aniol de Finestres) de Montgrí N C-14 R C C-26 les Medes A BV-4131 C-145/C-62 l les Planes ’ T l Gironella e s/n e Àger S E C-26 Montclar d’Hostoles l Ter C Castellar u Bassella Olius i Montmajor Santa Maria de la Ribera Solsona R Casserres Manlleu de Merlès el Ter Pantà de Canelles Pantà Pinell de Navès Olost de Rialb C-31 Solsonès Pantà de Sant Ponç Puig-reig Girona la Bisbal Pantà de Clariana d’Empordà Camarasa Riner de Cardener E-9/C-16 Cap de Begur Llobera C-55 Serrateix C-451/C-75 el Miracle (Viver i Serrateix) Aeroport de Ponts Girona-Costa Brava Palafrugell Pantà de Santa Anna Artesa de Segre Cardona Vic N LV-3002 LES GAVARRES Distàncies quilomètriques LES GUILLERIES Camarasa Cassà Distances in kilometres Plana de Vic de la Selva Balsareny farràs Barcelona Barcelona e Aeroport de l Tona l Berga 97 Berga Lleida-Alguaire Biosca Santa Coloma a L de Farners © Institut0 Cartogràfic5 de Catalunya10 km Pinós Súria l Llagostera Palamós N Figueres 142 117 Figueres o o el Sió Aeroport Aeroport de b g Barcelona 103Balaguer97 42 de Reus r u Girona Girona Agramunt e Moià MONTSENY e g r Lleida 163 139 243 243 Lleida la Molsosa a Límit estatal En construcció a Guissona Turó de l’Home R Olot 112 71 46 46 201 Olot t 1706 State borderline Under construction ib Pla de Bages Límit de comunitat autònoma Sant FeliuFerrocarril. de Guíxols Cremallera el Pont de aSuert 195 177re 278 212 106 224 el Pont de Suert g g Autonomous community borderline Railway line. Narrow-gauge railway line Puigcerdào 143 e58 154 105 172 86 167 Puigcerdà C-25 Hostalricc r S Autopista. Autovia Tren de Gran Velocitat en construcció ç l Ripolla 109e 40 75 76 175 31 227 64 Ripoll Calaf Manresa Highway High speed train under construction n Linyola la Seu d'Urgella 147 73 165 144 132 114 120 47 85 la Seu d'Urgell Via preferent. Xarxa bàsica Cap de comarca Preferential road. Basic road Tossa de Mar Regional capital Solsona 102 40 Plana157 128 103 d’Urgell111 149 98 83 75 Solsona Sant Celoni Tordera Xarxa comarcal. Xarxa local Cap de municipi, altres entitats Sort 172 113 216 177 117 173 68 99 137 52Tàrrega110 Sort la Garriga Regional network.Lloret Local de network Mar Local capital, other entities Tremp 164 171 235 193 82 218 52 141 198 94 94 42 Tremp Cervera CarreteraBlanes desdoblada. Túnel Curs fluvial. Pantà. Pic Dual carriageway. Tunnel River course. Marsh. Peak Vielha 311 197 313 396 162 272 40 173 235 125 181 73 91 Vielha www.catalunya.com www20.gencat.cat/portal/site/ptop www.diba.cat/turisme www.lleidatur.com www.pirineugirona.org www.visitvaldaran.com Garona Parc Nacional / National Park 1 Val d'Aran / Val d'Aran 2 Esglésies romàniques la Vall de Boí 3 Parc Nacional d’Aigüestortes 4 Congost de Mont-rebei / Parcs Naturals / Naturals Parks Única vall atlàntica dels Pirineus, amb impressionants / Vall de Boí romanesque churches i Estany de Sant Maurici / Mont-rebei Gorge llacs d'origen glacial, quilòmetres de rutes per territoris Zones Lacustres de La Val d’Aran Màxim exponent del romànic català: conjunt de Aigüestortes i Estany de És l'únic gran congost de 1 5 PALLARS verges i una cultura i gastronomia singulars. Val d'Aran Lakes and Lake Zone 1 8 esglésies i 1 ermita Sant Maurici National Park Catalunya, només 1 romàniques Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici SOBIRÀ The only valley in the Catalan Pyrenees with an Atlantic L’únic Parc Nacional de Catalunya travessat per un camí de 2 VAL D’ARAN 1 declarades Patrimoni Aigüestortes and Lake Sant Maurici National Park 6 8 climate; breath-taking glacial lakes, kilometres of i la representació més genuïna de ferradura excavat a la de la Humanitat per l'alta muntanya.
Recommended publications
  • Curs 2019 - 2020

    Curs 2019 - 2020

    La formació professional a les comarques de Lleida Curs 2019 - 2020 Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Serveis Territorials a Lleida Presentació Els estudis de Formació Professional d’assegurar una major adequació de la capaciten l’alumnat per a l’exercici formació a les necessitats reals de les qualificat de diverses professions i empreses i una millora de la capacitació proporcionen la formació necessària per professional de l’alumnat. adquirir la competència professional i el coneixement propis de cada sector. El llibret que tens a les mans vol contribuir a ajudar-te en aquest procés La formació professional s’organitza per de descoberta i presa de decisions, famílies professionals que ordenen els tot mostrant-te l’oferta de formació ensenyaments en cicles de grau mitjà i professional actualitzada que s’imparteix de grau superior; amb la superació dels a les terres de Lleida. primers s’obté el títol de tècnic i amb la superació dels segons el de tècnic superior. Els centres imparteixen alguns dels seus estudis en diferents modalitats, com són l’alternança simple i la dual. La FP dual concreta un major nivell de compartició de responsabilitats entre els centres i les empreses en la formació dels futurs professionals. La finalitat del reforçament de la relació entre les empreses i els centres educatius ha 2 Índex 1. Ara és el moment de prendre decisions.............4 3.2 Programes de formació i inserció i programes de promoció professional 2. Itinerari formatiu ...................................................4 Programes de formació i inserció ......................28 i 29 3. Ensenyaments professionals ..............................5 Programes de promoció professional .......................30 Programes autoritzats de formació i inserció ..30 a 33 3.1 Famílies professionals i cicles formatius.
  • Roques Roiesnúm

    Roques Roiesnúm

    BUTLLETÍ MUNICIPAL DE LA POBLA DE SEGUR ROQUES ROIESNÚM. 18/ MAIG 2021 Autor foto portada: Marcel·lí Macaya MAIG 21/ 1 DESTAQUEM EN PORTADA NOTÍCIES El ple celebrat el passat 8 d’abril va aprovar els El Dia de la Dona, el Punt d’Assessorament Ju- pressupostos per a aquest 2021. En aquesta rídic d’Alba Jussà, el protocol d’actuació davant edició del Roques Roies els desgranem per expli- de casos de violència sexual en l’oci nocturn, la car-los amb tot detall. nova furgoneta de la Brigada... EL REPORTATGE EMPRENEDORIA Durant l’abril, el Molí de l’Oli ha acollit una expo- Parlem amb Jordi Beltran perquè ens expliqui sició que homenatjava el fotògraf Josep Gòmez què el va portar a obrir el Cau de l’Art i quins por- Vidal. A les pàgines 6 i 7 t’expliquem qui va ser. jectes li agradaria engegar a la Pobla de Segur. ASSOCIACIONISME Sabies que l’antiga Oficina de Turisme s’ha con- vertit en una botiga de llibres de segona mà? L’associació Alba Jussà ens ho explica. APUNT LITERARI Emma Bejarano ens porta la crítica de La noia invisible, de Blue Jeans ARA FA 100 ANYS... Com han anat canviant els noms dels carrers de la Pobla al llarg dels anys? Descobreix-ho. SUPO-SUPO POBLATÀ Conversem amb la poblatana Pilar Rius, que ha dedicat tota la seva vida a ser mestra. L’EQUIP Alba Alegret, Darío Albert, Emma Bejarano, Tomàs G.Espot, Ramon E. Guimó, Lluís Macaya Solanes, Montse Manrique, Associació Alba Jussà. Dipòsit legal Vols que la teva foto sigui la portada del L 62-2017 següent número de Roques Roies? Els conceptes i opinions expressats en els articles d’aquest butlletí no representen necessàriament l’opinió de l’equip redactor Envia’ns una foto de bona qualitat en format vertical a butlletí@lapobladesegur.cat MAIG 21/ 2 EN PORTADA Pressupost de cinc mi- lions i mig d’euros per DESTAQUEM al 2021 El 8 d’abril el ple municipal va aprovar el Pressupost General de l’Ajuntament de la Pobla de Segur, que presenta els següents re- sums dels capítols.
  • Potamogeton I Zannichellia a La Conca Mitjana Del Riu Llobregat (Catalunya, NE Península Ibèrica)

    Potamogeton I Zannichellia a La Conca Mitjana Del Riu Llobregat (Catalunya, NE Península Ibèrica)

    Orsis26,2012 57-89 View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Diposit Digital de Documents de la UAB PotamogetoniZannichelliaalaconcamitjanadel riuLlobregat(Catalunya,NEpenínsulaIbèrica) PereAymerich C/Barcelona,29.08600Berga [email protected] Manuscritrebutelsetembrede2011 Resum PresenteminformacióactualitzadasobreelsgèneresPotamogetoniZannichellia alaconca mitjanadelriuLlobregat(c.1800km2,alt.300-1300m),àreasubmediterràniasensemasses d’aiguaestancadanaturalsiambunaxarxafluvialconsiderablementalterada.S’hanlocalit- zat11espècies(8Potamogetoni3Zannichellia),quehabitensobretotenbassesartificials ialsdosriusprincipalsdelazona.LesespèciesmésfreqüentssónP. trichoides,alesbasses (presènciaenel32%),iP. pectinatus,queestrobasobretotalriuLlobregat;totesdues mostrenunadinàmicaexpansivaenelsdarrersanys.Destacalapresènciadetàxonsque regionalmentsónmoltrarsipocconeguts(P. schweinfurthiiiZ. contorta)id’unapoblació residuald’unaespècieamenaçadaaCatalunya(P. perfoliatus).Tambéésnotableeldesco- brimentdelaconcentraciómésimportantdepoblacionsdeP. natans aCatalunya,observat recentmenten19bassesiqueestàenexpansió.P. coloratus, Z. contorta iZ. peltatasón tàxonslligatssobretotaaigüesnetesicorrents,imostrenindicisderegressió. Paraules clau: hidròfits;regiómediterrània;NEpenínsulaIbèrica;riuLlobregat;basses artificials;Potamogeton; Zannichellia. Abstract. Potamogeton andZannichellia inthemiddlebasinofLlobregatriver(Catalonia, North-easternIberianPeninsula) WepresentupdatedinformationaboutPotamogeton andZannichellia
  • And Ordovician (Sardic) Felsic Magmatic Events in South-Western Europe: Underplating of Hot Mafic Magmas Linked to the Opening of the Rheic Ocean

    And Ordovician (Sardic) Felsic Magmatic Events in South-Western Europe: Underplating of Hot Mafic Magmas Linked to the Opening of the Rheic Ocean

    Solid Earth, 11, 2377–2409, 2020 https://doi.org/10.5194/se-11-2377-2020 © Author(s) 2020. This work is distributed under the Creative Commons Attribution 4.0 License. Comparative geochemical study on Furongian–earliest Ordovician (Toledanian) and Ordovician (Sardic) felsic magmatic events in south-western Europe: underplating of hot mafic magmas linked to the opening of the Rheic Ocean J. Javier Álvaro1, Teresa Sánchez-García2, Claudia Puddu3, Josep Maria Casas4, Alejandro Díez-Montes5, Montserrat Liesa6, and Giacomo Oggiano7 1Instituto de Geociencias (CSIC-UCM), Dr. Severo Ochoa 7, 28040 Madrid, Spain 2Instituto Geológico y Minero de España, Ríos Rosas 23, 28003 Madrid, Spain 3Dpt. Ciencias de la Tierra, Universidad de Zaragoza, 50009 Zaragoza, Spain 4Dpt. de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà, Universitat de Barcelona, Martí Franquès s/n, 08028 Barcelona, Spain 5Instituto Geológico y Minero de España, Plaza de la Constitución 1, 37001 Salamanca, Spain 6Dpt. de Mineralogia, Petrologia i Geologia aplicada, Universitat de Barcelona, Martí Franquès s/n, 08028 Barcelona, Spain 7Dipartimento di Scienze della Natura e del Territorio, 07100 Sassari, Italy Correspondence: J. Javier Álvaro ([email protected]) Received: 1 April 2020 – Discussion started: 20 April 2020 Revised: 14 October 2020 – Accepted: 19 October 2020 – Published: 11 December 2020 Abstract. A geochemical comparison of early Palaeo- neither metamorphism nor penetrative deformation; on the zoic felsic magmatic episodes throughout the south- contrary, their unconformities are associated with foliation- western European margin of Gondwana is made and in- free open folds subsequently affected by the Variscan defor- cludes (i) Furongian–Early Ordovician (Toledanian) activ- mation.
  • Las Agregaciones De Municipios En Las Áreas De Montaña: El Caso Del

    Las Agregaciones De Municipios En Las Áreas De Montaña: El Caso Del

    LAS AGRH%CtOXES DE MUI14TICIPIOS EN LAS AREAS DE MONTAll El caso del Alto Pirineo Catalán por Maite Arqué, Angela García, Xavier Mateu, del Grup d'Estudis de 1`Alt Pirineu Entre los años 1900 y 1977, 1 .086 municipios ricas, geográficas y económicas . También intenta- españoles han perdido su «autonomía» y han sido mos extraer algunas conclusiones del significado agregados a otros municipios mayores o fusiona- de las agregaciones en nuestra área de estudio y dos entre sí. Sólo en Cataluña han sido 139 los algunas perspectivas y directrices, sin pretender municipios que han corrido idéntica suerte en e l que éstas constituyan alternativas concretas y período 1940-1975 . únicas . Esta realidad nos Lleva a preguntarnos si hay Como anexo daremos una ojeada a la distribu- algún criterio que nos permita explicar qué tipo ción territorial de las agregaciones municipales e n de municipios han sido afectados por esta medid a el Estado Español por provincias, aunque este y cuales son las repercusiones a nivel funcional nivel de agregación, tan amplio, no permite ape- y político -entendido en el sentido más amplio- nas sacar conclusiones. que han traído consigo estas agregaciones de mu- nicipios . Y hablamos de sentido político amplio, EL MUNICIPIO TRADICIONAL Y LAS o quizás mejor, sentido social, porque sabemos AGREGACIONES EN EL MARCO DEL que en los pueblos pequeños donde las asociacio- CAPITALISMO nes culturales y sociales, partidos políticos, etc., El municipio que como institución jurídica se tienen muy poca implantación, el Ayuntamient o generaliza durante la revolución burguesa del siglo constituye la única institución viva, a cuyo amparo XIX, hereda la organización económica, social y se han de desarrollar las iniciativas dinamizadora s territorial propia del modo de producción feudal, de la vida social .
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals

    Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals

    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
  • Comarca Del Berguedà

    Comarca Del Berguedà

    Secció de Sòls Delegació Territorial de Catalunya Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016 Comarca del Berguedà Antoni Baltiérrez Moras 15 d’octubre de 2016 2 Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016: Comarca del Berguedà Autor: Antoni Baltiérrez Moras Col·laboradors: Carles Balasch Rosa M. Poch Miquel Aran Institució Catalana d’Estudis Agraris i Delegació Catalana de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo Barcelona, octubre de 2016 El contingut d’aquesta obra ha estat extret, en part, de la monografia “Cartografia d'unitats edafològiques de Catalunya a escala 1:250.000: Berguedà i Garrotxa, ED-004/14” editada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona, 394 p, elaborada pel mateix autor, i amb l’autorització de l’ICGC. 3 SÍNTESI DEL PROGRAMA - Cal Rosal. Terrasses del Llobregat - Queralt. Vistes del Baix Berguedà - Vallcebre. Sòls al·luvials. - Estudis hidrològics a les conques de Vallcebre. Carles Balasch - Estudi de sòls en àrees de restauració de mines a cel obert. Rosa M. Poch - Els sòls i les transformacions de la zona de coll de Pradell afectades per la mineria a cel obert. Miquel Aran - Saldes. Sòls sobre vessants col·luvials del Pedraforca. 4 1 Índex 2 Introducció ................................................................................................................ 6 2.1 Localització ........................................................................................................ 6 2.2 Usos del sòl .......................................................................................................
  • Bodegas Del Pallars Jussà

    Bodegas Del Pallars Jussà

    Para más información contactar con la oficina de turismo delEpicentre : BODEGAS DEL Passeig del Vall, 13. Tremp PALLARS JUSSÀ Tel.: 973 653 470 [email protected] www.pallarsjussa.net Del 24 de junio al 11 de septiembre al Pont de Suert De lunes a sábado: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h. N-260 Del 12 de septiembre al 23 de junio De lunes a jueves: de 10:00 a 14:00 h. Viernes y sábados: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. a Sort Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h N-260 Bodegas particulares visitables: Bodegas: La Pobla de Segur 1 El Pallars Jussà tiene una larga tradición vinícola que se traduce en una gran cantidad de bodegas en las casas particulares. Algunos propietarios se han ofrecido a mostrarlos. 1 Castell d'Encús Tremp 3 Es necesario concertar día y hora de visita. 2 Celler Vila Corona 3 Sauvella Vins 8 2 C-1311 4 1 - Casa Josep (Vilamolat) Josep Castells - Tel.: 609 721 563 4 Cal Borrech 5 Mas Garcia Muret 7 2 - Casa Pedro (Llimiana) Ajuntament de Llimiana - Tel.: 973 650 773 6 Celler Miquel Roca 7 Terrer de Pallars 5 3 - Casa Balart (Talarn) Ajuntament de Talarn - Tel.: 973 650 812 C-1412 8 El Vinyer 6 4 - Casa Cándido (Palau de Noguera) Jordi Pedra - Tel.: 973 652 211 - 650 950 272 C-13 Conjunto etnológico sobre el vino y la viña a Lleida a Barcelona www.pallarsjussa.net Visita'ns a 1 - Castell d'Encús 2 - Celler Vila Corona 3 - Sauvella Vins 4 - Cal Borrech Ctra.
  • L'avi No Va Anar a La Guerra

    L'avi No Va Anar a La Guerra

    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert DOSSIER DANI SALA I NÚRIA SALA L’avi no va anar a la guerra Els que avui tenim entre 30 i 40 xarxa de suport teixida per milers han esperat a fer-ho obertament tractada documentalment fins a anys hem crescut amb el mite que de masies, i sostinguda fonamen- fins als nostres dies. Hem pogut l’actualitat. L’obra, disponible al els nostres avis van anar a la guer- talment per les dones de pagès. conèixer el seu testimoni en el web de TV3 a la Carta, pretenia ra, i no és del tot veritat. Molts hi El Berguedà va ser una de les documental “Emboscats. Memòria oferir les múltiples motivacions i van anar, però molts altres la van comarques on més joves es van d’una geografia secreta” (E2S Pro- repercussions d’aquest fenomen patir d’una altra forma. emboscar, juntament amb el ductora, en coproducció amb TV3 que ha arribat tant de puntetes La dels emboscats no és una Solsonès, el Ripollès, la Garrot- i el Centre d’Estudis Lacetans), fins als nostres dies. història d’herois. Probablement xa, l’Empordà i altres zones de emès per Televisió de Catalunya Els primers a amagar-se per això, la història no ha fet jus- mitja muntanya. Afavorits per a principi de 2012. tícia al seu periple, probablement l’orografia d’aquest terreny poc El documental va sorgir arran L’inici de la guerra civil provocà un dels retrats més humans del poblat, per hiverns que no van d’un ampli projecte de recerca so- veritables disbarats a la Catalunya territori més extens de la guerra ser especialment freds i, sobretot, bre la rereguarda i la Guerra Civil rural, dins del context de l’ano- civil: la rereguarda.
  • ?Llimiana I Esterri D'àneu, Entre Les Deu Localitats Més Boniques De Lleida

    ?Llimiana I Esterri D'àneu, Entre Les Deu Localitats Més Boniques De Lleida

    Economia i turisme | Redacció | Actualitzat el 26/04/2016 a les 09:45 ?Llimiana i Esterri d'Àneu, entre les deu localitats més boniques de Lleida Diverses localitats de les Valls d'Àneu figuren en la llista que elabora la Cambra de Comerç Postal d'Esterri d'Àneu. Foto: Turisme Valls d'Àneu Llimiana i Esterri d'Àneu -aquest darrer en representació de les Valls d'Àneu- són dos dels municipis més bonics de la demarcació segons la Cambra de Comerç de Lleida, en un rànquing de localitats en les que també s'hi inclou Guimerà, Àger, Olius, Nalec, Sant Guim de la Plana, La Pobla de Cérvoles, Martinet de Cerdanya o Taüll (entre altres localitats de la Vall de Boí). Així ho publicava el passat diumenge el diari El País (http://elpais.com/) . L'Àrea de Turisme de la Cambra de Comerç singularitza en Esterri d'Àneu l'atractiu de les Valls d'Àneu, tot i que reconeix que és impossible triar entre els diversos pobles de les Valls, per tant Esterri és el municipi representatiu "ja que és el vertader centre social i cultural de les Valls". D'Esterri en destaca que és "un poble de tradició mil·lenària que data de l'any 839 i on és d'obligada visita l'antiga i l'actual església de Sant Vicenç, el pont romànic, el barri vell o l'ecomuseu de les Valls d'Àneu". "Les seves festes majors són el 22 de gener i el 8 de setembre i en totes dues festivitats encara es conserva el ball de l'esquerrana, una dansa popular que tan sols es balla a la localitat.
  • La Central Hidroeléctrica De Terradets (1932-1935)

    La Central Hidroeléctrica De Terradets (1932-1935)

    La electrificación y el territorio. Historia y futuro LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE TERRADETS (1932-1935) Jordi Solà i Mas Historiador i antropólogo Associació Pirineus.watt [email protected] Este trabajo de investigación es, en cierto modo, fruto del azar. En el año 2012, en la comarca del Pallars Jussà, conmemoramos el Centenario del inicio de las obras hidroeléctricas de las centrales de Sant Antoni y Capdella por parte de Riegos y Fuerza del Ebro (F.S. Pearson y Carlos Montañés) la primera, y Energía Eléctrica de Catalunya (Emili Riu) la segunda. Durante los trabajos de documentación para organizar los diversos actos del Centenario, localizamos el proyecto de obra de la Central de Terradets y otra documentación relativa a la misma en el archivo del Fondo Histórico de Endesa. Dicha central es la última obra de un proyecto global de F.S. Pearson y Carlos Montañés sobre una concesión de aguas en el río Noguera Pallaresa, desde Pobla de Segur hasta Camarasa, mediante la cual se pretendía dar un nuevo impulso a la electrificación de Cataluña. Las obras de dicha concesión se iniciaron en 1912 con la construcción de la central hidroeléctrica de Sant Antoni (1912-1916) y siguieron con la central hidroeléctrica de Camarasa (1917-1920), central hidroeléctrica de Gavet (1930- 1931) y, finalmente, la central hidroeléctrica de Terradets (1932-1935) en un proceso que duró veintitrés años. Así pues, con la documentación del Fondo Histórico de Endesa, la documentación de los dos principales municipios afectados, Llimiana y Guardia de Tremp, la documentación del Arxiu Comarcal del Pallars Jussà y la del Arxiu Històric de Lleida, fundamentalmente, planteamos la posibilidad de realizar un estudio que tuviera como objetivo general ver que había sucedido a lo largo de esos veintitrés años de presencia de la empresa Riegos y Fuerza del Ebro en el territorio y su relación con el mismo.
  • CAPOLAT Iglesia De Sant Martí

    CAPOLAT Iglesia De Sant Martí

    580 / CAPOLAT CAPOLAT Capolat es un municipio de gran extensión territorial y población muy diseminada. Se encuentra en la parte occidental de la comarca, a la sombra del Prepirineo. Recientemente el consistorio municipal impulsó unas investigaciones históricas y arqueológi- cas sobre su patrimonio que han permitido conocer mucho mejor su pasado y catalogar los nume- rosos vestigios conservados. Capolat cuenta con iglesias románicas (Sant Andreu de la Serreta) y otras que, pese a que sus orígenes se remontan a tiempos medievales, han sido sustancialmente modificadas en los siglos posteriores (Sant Serni de Terrers, Santuario dels Tossals, Sant Martí de Capolat, Coforb, Taravil). Al margen de la arquitectura religiosa, es preciso mencionar algunos ejemplos de arquitectura civil, como las torres de Terrers y Torneula (cuyos vestigios se habían confundido con los del monasterio de la Mata) y las masías de la Closa y la Coma. Iglesia de Sant Martí ARA LLEGAR A SANT MARTÍ DE CAPOLAT debemos tomar, en tas modificaciones y ampliaciones de época moderna sobre la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, el des- el antiguo edificio románico, del cual solo se conserva la Pvío a la izquierda que encontramos justo antes del túnel estructura de la nave y parte de la cubierta. En época moder- de la Mina. Transcurridos varios kilómetros, a la entrada de na se abrieron dos capillas laterales y se sustituyó la antigua la población de Capolat, veremos la iglesia a nuestra derecha. cabecera por otra recta. En el muro sur, junto al ángulo de la La primera referencia documental conocida de la iglesia añadida capilla, se puede apreciar –con cierta dificultad– un de Sant Martí de Capolat data de 1110, cuando recibe un vano cegado semicircular que podría quizás corresponder al legado piadoso.