L' ER OL ETNOGRAFIA 41 El blat de moro escairat RAMO VILADÉS 1 LLORENS El costum de menjar blat de moro esca irat, per Nadal, al Bergueda, ha es­ dev in gut un a tradi ció, i enca ra que el consum ha minva t, mai no s'hav ia fet tanta propagand a, com ara, d'aquest pl at deli ciós. A I'hora de buscar les arrels d'aques t costum es pl antege n tot un seguit d'in ­ terrogants: ¿Quan, i per que, en un es zo nes de C atalunya, com el Bergueda, s'implanta aques t costum, i en altres no? ¿Per que, al nos tre país, es des tina, bas i­ ca ment, a I'alimentac ió e1 s animals de tir, i en ca nvi es desprec ia per a I'a li ­ mentac ió humana? És difícil de contestar aques tes pre­ gu ntes, ja que solam ent tenim notícies orals, i ens manq uen , en ca nvi , les esc ri ­ tes. A la doc umentac ió de les mas ies no hem tro bat mai cap refe rencia, ni del co nsum, ni deis escairadors, Per tant, tot Sial de moro a /'entrada del Molí de Macanen, el que podem dir són pures hipótes is, Una cosa és ev id ent, que s'implanta en zones més aviat muntanyoses; aixó ens de Catalunya de I'any 1887 hem trobat Nadal, se' l menj ave n per es morzar; al­ in dica que es desenvo lupa en 1I 0cs d'a­ una re ferencia del consum del bl at de gun es fa mílies ja se' l cruspien després gricultura pobra, i que teni en mancanca moro. Q uan I'excursioni sta Vicenc de la Missa del Gall . d'altres ce rea ls. Aquest consum, encara Pl antada i Fonolleda visita el castell de A Va ll ce bre, la nit de Nadal, a la av ui, és més fo n a l'AIt Bergueda que Broca, el masover li ex plica que per pl aca, de I'esglés ia, fan el foc de l 1/llel no pas al Baix Bergueda. A la zona de menj ar gas tave n molt poe. Di gué: «No (¿es refereix a la nuesa del Nen Jesús)), Ga rga ll a és, prac ti cament, desconeg ut; gaslém cada ápal més que uns cinch cén­ tant si pl ou, com si neva, i ge neralme nt, i en altres, com a Sagas i a Merl es , tot i tims per persona, quadant to ls molt tips. so l durar fin s el dia de St. Es teve, per­ que el coneixe n i n'hav ien menj at, no ha Per aixó agafém una olla d 'aqueixas, hi que se mpre hi ha algú que I'ati a, Els més restat com a tradi ció. La ge nt de Cas­ posém un quarlá de blal de moro, un ve ll s del pobl e diuen que aq ues t costum serres tampoc no se mbla que n'esti guin piCO lí de mongelas y un os de tocino per és molt antic; a més, els pastors ana\'en a ga ire entusias mats, El que sí és ce rt, que amaniment, y bull que bullo Ara, contin; adorar abillats amb la típ ica samarra i se 'n va fer un gran consum durant la ab aqueixa ollada i pá 'ns hi atipém enca ra barretinas, Ara, fa cosa de mitj a dotzena decada deis anys quaranta, a ca usa de que siguém una vintena" (1 ), d'anys, que l'Ajuntament i la Comi ss ió la ca resti a d'aliments. Al es hores es men­ N o podem contestar, de moment, pe r de Festes , des prés de la Missa del Ga ll, java també bl at escairat (so bretot, el for­ que a Catalunya i a la resta de la Penín­ repan eixe n uns bons pla ts de blat de ment), que el se rvien gui sa t com I'arrós sul a no s'empra per a I'alimentac ió hu­ moro, ca rn d'oll a, bo ti farL1, ;ll1i oli, a la cassola, o bé com I' escud ell a. Peró mana, atés que a Ameri ca, so bretot a vi, etc ... , i se'l menge n a la 1ll :1teiX;l P 1.1 <,';1, hem de tenir present que de blat esca irat Méx ic, enca ra av ui és un deis ce reals al vo ltant del foc, LH:i el telllps que taci, se n'hav ia menj at ja molt abans, seg ura­ que més es consumeix, preparat de dife­ En comptes de menj ar-se'l a u sa, lll.1ten ment des que exi steix en els escairadors, rents form es . el eue comunit.iri;lInent. En con\'ide n ;1 És més, la molinera del mo lí de Vil alta Al Bergueda era cos tum de menj ar-ne lotholll , grarui'ument. (Merl es) recorda que només hav ia esca i­ lOl I'hi ve rn, prineipalm ent quan Illata­ Des prés de tot, .1q uesl COS lum h.1 q ue ­ rat blat, i mai bl at de moro. ve n el pore. En al gun s indrets, el di a dal reduú a les tes tt's nad;1I enques , pero Al Butlletí del Centre Exc ursion ista de la malan<,:a del porc, i talllbé el dia de cal no oblid;l l ' que nL1i no ha\·i;l es ut --- ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 42 ETNOGRAFIA L' EROL ESQUEMES DEL MOlÍ ESCAIRADOR DE CASA EN COTS JOSEPNOVELLAS ESQUEMA DEL MOLi ESCAIRADOH 12 DE CASA EN COTS 1 BASSA 10 2 ENG EGA DOR 3 PANY 4 TUB DE L' AIGUA (C ANAl) 5 EL TRULL 6 EL REMENADOR 7 LA MOLA 8 LA BOIXA 9 EL COLL-FERRO 10 L' ARBRE 11 EL RODET 12 EL CARCAU \ 13 RIAROL DETALL DEL HODET :, i ; , '" ~ .. DET ALL DE LA PAHT IN FE HIOH 1 L' ARBRE 2 EL CANAL DE L' A HBHE 3 EL PANY 4 LES PALES DEL liODET I DAU ON BALLA L' A GULLA DETALL DEL COLLFEHHO 5 FALCA DE I-UST A 2 AGULLA 6 PASSADOHS 1 LA BOIXA 3 PASSADOH PEROUE NO BAIXI EL RODI:T 7 AGULLA 4 FALCA DE FUSTA PER FIXAR EL RODET A L' AHBR E 2 EL COLL-FERR O ti DAU 3 L' ARBRE 5 L' ARBRE L' ER OL ETNOGRAFIA 4 3 SECC IO DEL MOLi ESC A IHADOH FA(:ANA QUE DONA AL HIAHOL DE " CASA EN CO TS" 1 CARC AU 2 COLL-FERRO 1 BASSA 3 ARBRE 2 MOL! ESCAIRADOR 7 AHBRE 4 RODET J TRULL B RODET M;ULLA 5 DAU <l HEMENADOH 9 6 CANAL 5 MOLA SOLERA 10 D AU 6 COLL -FE RRO 11 CANAL I PLANT A DEL M o Lí ESC AIHADOH PLANTA DEL CAHCAU DE "CA SA EN COTS" I C ANAL I IIASSA 'L HODET 2 MOLÍ ESCAIH ADOH J ENGEGADOH 4 RE MENADOH 5 rHULL ti M OLA SO LERA 44 ETNOGRAFIA L'EROL No he m de deixar de banda que el cul tiu extensiu del blat de moro, a Cata­ lunya , comenp ben entra t ja el segle XV IIJ. Tot plegat, dones, ens fa pensar que la gran difusió d'aquesta maquina es va donar en aq uesta ce ntú ria, pero no podem obli dar que també s'escairava molt blat, la qual cosa vo l dir que els escairadors no es va n construir només per al blat de moro; per ta nt, en algunes zones, poden .ser anteriors al XV IIJ. Com és un escairador? l 'esca irador és una nüquina (no di em molí, car no serveix per a mo ldre), mo­ guda per for<;a hidraulica, i que se rve ix per pe lar alguns cereals. Cal remarcar que avui, ev identment, n'hi ha que fun ­ Montscrrat Posrils, el blal de moro cscairal a ,,[/ pIca de la pau", el blal de moro cscmral cionen a través d'un motor electric. Pages. K \" .-\!J" portal a rOl el ¡lIón per Miquel Márqul.'Z. El sistema de construcció és molt sen ­ tI [(,[ zill. Els escairadors hidraulic s es com­ ponen, en la seva pan inferior, del car­ una tradició solament d'aquests dies, mol í de Campalans, de Sobira, de l Tissoi, cau (5), on hi ha situat el rodet amb sinó, practicament, mentI'e fe ia fred. de Vi/arde!!, de la Farga i de Capdev ila pales, accionat per I'aigua que cau al seu Actualment, al Bergueda, hi ha cinc (Borreda); molí de Tarers (Capolat); damunt. Aquest rod et porta un arbre persones que escairen blat de moro. mol í de Banadas i del C irera (Casser­ -normalmen t de fusta- on, a la se\'a Són: Basili Casals i Casoli va, del molí de res); molí de l Puig i de l Posas (Cercs); part inferior hi ha co ll ada I'agul/a que Ma<;aners (Saldes); J oan Pons i Perarnau, molí de Monlanya (I'Espunyola); molí descansa sobre el dau. A pis superior hi de la Caseta del Graner (Berga); L1uís de l Foral (G isel areny); molí de Góso/ ha I'escairador, Aquest consta d'un reci ­ Armengou Hurtado, de la Validan (Ber­ (Gósol); molí de Riulort (Guardiola de pi ent cilíndric (com una pica o buga­ ga); Josep Puigpelat i Castell a, del molí Bergueda); molí de Vlla/ta i del Mas der), d' I,30 m de diametre per 35 cm de de Casa en Cots (Avia); i Josep Farras i (Merles); molí de la To (Montelar); molí fondaria; (ma lgrat que les mides són \';) ­ Farras, de I'Ametlla de CasselTes.