DOCSLIB.ORG

Theknos Col·Legi D’Enginyers Tècnics Industrials De Barcelona N ÚM ERO 178 Novembre–Desembre 2013

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Theknos Col·Legi D’Enginyers Tècnics Industrials De Barcelona N ÚM ERO 178 Novembre–Desembre 2013 178 ERO Theknos Col·legi d’enginyers tèCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA ÚM N novembre–desembre 2013 El món dels clústers i la innovació a l’empresa “Cal un nou model de consum alimentari” Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari Amate Electroacústica, SL Tecnologia al servei dels melòmans Com tu, 7.000 enginyers tècnics industrials llegeixen aquest anunci Enginyers BCN disposa de canals de comunicació directa als col·legiats, a l’abast de les empreses i institucions que vulguin difondre els seus productes, serveis, solucions tècniques, activitats i coneixements. Contacte: Ricard Piqué – [email protected] – Tel. 93 2478722 www.enginyersbcn.cat Consell de Cent, 365-08009 Barcelona Tel: 934 96 14 20 - [email protected] artfinal_7000enginyers.indd 1 05/02/13 17:06 OBSERVATORI Miquel Darnés i Cirera l Degà [email protected] Comunicar-nos i participar és fer Col·legi Un dels punts del nostre pro- tots nosaltres. Com a degà Perquè una grama electoral feia referèn- he tingut trobades amb els cia a millorar la comunicació presidents de les comissions corporació com amb els col·legiats i a estimu- del Col·legi que, a més d’un la nostra sigui lar la participació en les acti- intercanvi d’impressions, vitats col·legials, a fi de tenir m’han servit per conèixer de participativa, un col·legi més viu i més de primera mà la feina que fa cal una bona tothom. Ara s’acosta un perí- cadascuna, així com els seus ode en el qual hi haurà tot un desitjos i necessitats futures. comunicació seguit d’actes i esdeveniments També hi ha dos membres entre els per fer-ho possible. Durant els de la Junta, la Laia Liébana mesos de desembre i gener i en Sergi Bolea, que actuen col·legiats i la tindreu ocasió, si en teniu ga- de coordinadors amb les Junta de Govern Unes, d’apropar-vos al Col·legi comissions perquè la Junta per tal de conèixer-nos tots estigui sempre ben informa- plegats una mica més. Pen- da. També procurem estar Així doncs, fem una crida a sem que, perquè les corpo- sempre atents als neguits i la participació en la Junta racions com la nostra siguin les inquietuds que van apa- General del dia 19 de desem- participatives, cal una bona reixent a les llistes de distri- bre, on presentarem els pres- 3 comunicació entre les bases i bució. No oblideu que sempre supostos, que s’han elaborat els dirigents, en aquest cas, hem dit que les comissions partint de la realitat actual entre col·legiats i Junta de Go- han de ser el cor del Col·legi però pensant en el demà. vern. A nosaltres, com a Jun- i veiem que aquest cor cada Si veniu escoltareu la nostra ta, ens interessen molt les vos- cop batega amb més força. visió de cap a on ha d’anar el tres opinions i comentaris de També estem satisfets de la Col·legi a partir del Pla es- com millorar la nostra gestió, participació que hi ha hagut tratègic que estem elaborant. així com propostes de noves en l’Any de les Smart Cities En acabat, ens prendrem uns idees i projectes. I pensem que i de la que hi va haver en el torrons i una copa de cava a vosaltres, com a col·legiats, Dia del Col·legi. per començar a acomiadar també us interessa conèixer l’any. L’endemà, celebrarem quines són les nostres preocu- Però hem d’anar més enllà. el ja tradicional concert de pacions, els nostres projectes No pot ser que ens costi omplir Nadal a l’església de la Con- i, en definitiva, com gestionem les butaques de la Diada de la cepció i, finalment, per tan- el Col·legi. Professió i no pot ser que a car aquest cicle, el dia 3 de les juntes generals sempre gener es farà, com cada any, I cal dir que fins ara estem siguem els mateixos, sense l’habitual festa de Reis a la força satisfets de la comuni- omplir la Sala d’Actes, només Sala d’Actes. Us hi esperem. cació que s’ha establert entre per posar dos exemples. Fem Col·legi! n Theknos NÚMERO 178 NOVEMBRE DESEMBRE 2013 COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA EN PORTADA: El concepte de networking –creació de xarxes– inspira els clústers. Estan formats per grups d’empreses que, amb un mateix repte estratègic, impulsen la innovació com a principal eina per competir. El món dels clústers i la innovació a l’empresa “Cal un nou model de consum alimentari” Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari Amate Electroacústica, SL Tecnologia al servei dels melòmans THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 SUMARI 06 07 08 OPINIÓ EN SEGONS INFORMACIÓ El 2014, l’any de la inflexió La “teoria de la innovació” COL·LEGIAL Notícies d’Enginyers BCN 11 22 23 COMISSIONS retrat PROFESSIONAL innovaciÓ Funció Pública Miquel Sánchez Big Data: el gran gestor de dades 24 26 30 SOSTENIBILitat articLE TÈCNIC INFORMACIÓ Economia verda, Diagnòstic de les xarxes de PROFESSIONAL un nou motor d’activitat sanejament: noves solucions Notícies d’interès sectorial El món dels clústers Xavier Montagut, 12 i la innovació 18 president de la Xarxa EN PORTADA a l’empresa ENTREVISTA de Consum Solidari R STE U avierre CL J S d’ ARC KI M Catalunya té una economia oberta, competitiva i sostenible. En moments d’incertesa econòmica, les sensibilitats es des- Amb una indústria formada principalment per pimes perten i busquen una major implicació i complicitat amb els (88,8 %) i en un entorn marcat per la competència global, congèneres. Existeix una creixent preocupació per conèixer la col·laboració i interacció empresarial són la clau de l’èxit. les injustícies que queden amagades rere la publicitat de Ho demostra el creixent nombre de clústers al territori grans marques comercials. El resultat de tot plegat és el català, grups d’empreses amb un mateix repte estratègic naixement lent d’un nou model de consum i, al capdavall, i la innovació com a principal avantatge. d’un nou model de viure. Es tracta del consum solidari. Consell editorial: Jordi Artiga, Jèssica Casulà, Miquel Darnés, Marta Martí, Ricard Nogués i M. Cinta Pastor. Coordinació i realització editorial: Sàpiens Publicacions (Sàpiens, s.c.c.l.), www.sapienspublicacions.cat. Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes, director de l’Àrea: Gerard Birbe, gbirbe@sapienspublicacions. cat. Tel.: 936 347 612. Col·laboracions en aquest número: Laura Alonso, Jordi Artiga, Jordi Barril, Anna Carrió, Jèssica Casulà, Sonia Contreras Ruiz de la Prada, DiR, Joaquim Elcacho, Juliana Eslava, Jordi Garriga, Jordi Goula, Ma Cinta Pastor, David Roman, Josep Maria Sarri, Carles Torras. Imatges: Xavier Corbella, CETEMMSA, Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Marc Javierre, Kid’s Cluster, Oriol Nin, Arxiu Miguel Pascual / Pere Nubiola, Sàpiens, Seat Media Center, Sofrel. Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué), Bailèn, 68 - 08009 Barcelona. Tel.: 932 725 430, [email protected]. Impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL. Edita: Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona. Tel.: 934 961 420, fax: 932 152 081, [email protected]. DL: B-35390-67. ISBN: 1137-0017 © Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col·legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment i de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El Col·legi no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducció dels continguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que estiguéssiu interessat en una autorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (PEFC) de 100 grams i de 171 grams per a la coberta. AGENDA GEN. 34 36 FEB. EXPOELÈCTRIC PREGUNTES FÓRMULA-E FREQÜENTS 20 de gener Exhibició i punt de trobada Com actuar en de la mobilitat sostenible instal·lacions industrials AutoCAD 2012 per a no dibuixants L’objectiu principal del curs és l’obtenció dels coneixements elementals per poder utilitzar el programa de dibuix en dues dimensions. L’aprenentatge és bàsicament pràctic: es 40 43 compaginen les explicacions teòriques amb EMPRESA INDÚSTRIA.CAT exercicis per anar assimilant els coneixements Amate Electroacústica, SL Automóviles Eucort, SA explicats. Formació en línia. Àudio professional Un somni motoritzat 27 de gener Eficiència energètica 44 46 en instal·lacions de climatització L’abast del curs és capacitar l’alumne dels MANAGEMENT ESTIGUES AL DIA PER A ENGINYERS coneixements necessaris per plantejar estratègies Els business angels donen ales SALUT I MÉS que millorin l’eficiència energètica dels edificis. als emprenedors Té una durada de 12 hores repartides en tres sessions, els dies 27, 28 i 29 de gener, al Tecnoespai (Bailèn, 68). L’ENQUESTA DEL WEB 30 de gener Penseu comprar-vos un cotxe elèctric en els propers anys? “Estratègia de la marca personal. Personal Branding” El 61 % dels enquestats no aposta per la compra d’aquests vehi- Destinada a tots els col·legiats que volen millorar cles. El 46 % la supedita a la millora del sistema de recàrrega. la seva situació professional i necessiten eines per avançar en aquest procés (autoconeixement, negoci, estratègia, màrqueting, tangibles, 15 % comunicació, etc.). Aquesta conferència donarà a conèixer les eines que aporta l’estratègia 46% de marca personal per assolir els objectius 18 % professionals.
Load more

Recommended publications
  • The Life-Cycle of the Barcelona Automobile-Industry Cluster, 1889-20151
    The Life-Cycle of the Barcelona Automobile-Industry Cluster, 1889-20151 • JORDI CATALAN Universitat de Barcelona The life cycle of a cluster: some hypotheses Authors such as G. M. P. Swann and E. Bergman have defended the hy- pothesis that clusters have a life cycle.2 During their early history, clusters ben- efit from positive feedback such as strong local suppliers and customers, a pool of specialized labor, shared infrastructures and information externali- ties. However, as clusters mature, they face growing competition in input mar- kets such as real estate and labor, congestion in the use of infrastructures, and some sclerosis in innovation. These advantages and disadvantages combine to create the long-term cycle. In the automobile industry, this interpretation can explain the rise and decline of clusters such as Detroit in the United States or the West Midlands in Britain.3 The objective of this paper is to analyze the life cycle of the Barcelona au- tomobile- industry cluster from its origins at the end of the nineteenth centu- ry to today. The Barcelona district remained at the top of the Iberian auto- mobile clusters for a century. In 2000, when Spain had reached sixth position 1. Earlier versions of this paper were presented at the International Conference of Au- tomotive History (Philadelphia 2012), the 16th World Economic History Congress (Stellen- bosch 2012), and the 3rd Economic History Congress of Latin America (Bariloche 2012). I would like to thank the participants in the former meetings for their comments and sugges- tions. This research benefitted from the financial support of the Spanish Ministry of Econo- my (MINECO) and the European Regional Development Fund (ERDF) through the projects HAR2012-33298 (Cycles and industrial development in the economic history of Spain) and HAR2015-64769-P (Industrial crisis and productive recovery in the Spanish history).
    [Show full text]
  • Hierarchical Clusters: Emergence and Success of the Automotive Districts of Barcelona and São Paulo
    Hierarchical Clusters: Emergence and Success of the Automotive Districts of Barcelona and São Paulo JORDI CATALAN TOMÀS FERNÁNDEZ-DE-SEVILLA This article analyzes the causes for the long-term success of the Barcelona (Spain) and São Paulo (Brazil) automobile industry clus- ters. Comparative evidence suggests that both clusters emerged in the early twentieth century through the formation of Marshallian external economies. Nevertheless, neither Barcelona nor São Paulo reached mass automobile production before 1950. The consolida- tion of the clusters required the adoption of strategic industrial policy during the golden age of capitalism. This policy succeeded in encouraging a few hub firms to undertake mass production by using domestic parts. The strategic policy also favored these leading corporations transferring their technical, organizational, and distri- bution capabilities, which in turn amplified the advantages of the clusters. Local institutions did not make a significant contribution. © The Author(s), 2020. Published by Cambridge University Press on behalf of the Business History Conference. This is an Open Access article, distributed under the terms of the Creative Commons Attribution licence (http:// creativecommons.org/licenses/by/4.0/), which permits unrestricted re-use, distribution, and reproduction in any medium, provided the original work is properly cited. doi:10.1017/eso.2019.27 Published online February 4, 2020 JORDI CATALAN is full professor of Economic History at the University of Barcelona. Contact information: Department of Economic History, Faculty of Economics, Universitat de Barcelona, Diagonal 690, 08034 Barcelona (Catalonia), Spain. E-mail: [email protected]. TOMÀS FERNÁNDEZ-DE-SEVILLA is the Kurgan-van Hentenryk Postdoctoral Fellow in Business History at the Solvay Brussels School of Economics and Management.
    [Show full text]
  • Dumpers Españoles En El Mundo. El Proceso De Internacionalización De Ausa (1956-2005)
    Lluís Virós Dumpers españoles en el mundo. El proceso de internacionalización de Ausa (1956-2005) LLUÍS VIRÓS Universitat• Autònoma de Barcelona Introducción1 La progresiva globalización de la economía ha reavivado desde hace un par de décadas el estudio de la internacionalización económica, es decir, de la evo- lución del intercambio mundial de bienes, servicios y capitales, el desarrollo de las multinacionales o la transferencia de tecnología2. El esfuerzo académico por ampliar el conocimiento de los procesos de internacionalización ha sido notable en España, especialmente desde los años ochenta con la integración en la Comunidad Económica Europea (CEE)3. La cronología aceptada sobre el grado de apertura de la economía española4 1. Este artículo procede de una comunicación presentada en la sesión «La internacionaliza- ción de la empresa española en perspectiva histórica» (coordinada por Eugenio Torres y Núria Puig) del IX Congreso de la Asociación Española de Historia Económica, celebrado en Murcia en septiembre de 2008. El autor agradece los comentarios de Carmen Sarasúa, Josep M. Benaul, José Luis García Ruiz y los de los informantes anónimos de la RHI. También agradece al personal, dirección y propiedad de Ausa las facilidades dadas para la consulta de la documentación de la empresa y las atenciones recibidas durante la realización de las entrevistas que han documentado este trabajo, así como su autorización para presentarlo en público. Ni que decir tiene que los erro- res que contenga son responsabilidad del autor. 2. Las inversiones directas en el extranjero (IDE) en relación al PIB se consideran el princi- pal indicador de internacionalización de una economía (Guillén, 2006).
    [Show full text]
  • La Vanguardia 06-6-53
    SÁBADO 6 DE JUNIO DE 1953 LA VANGUARDIA ESPAÑOLA SS tssam L OS E P O R TES f 1 ~' """' ' r-r*-i*—T*~ ' i i i ÉIMI •! f 11 mu» Éf^n n i ii iii MIII i IB i •[ ii ^tiin i mu ni i n niif i'iniiinii i -n— i—~——-- ~-~*-~ . ..— .—.^_—._ .. l ^.^ . i —i • — t M , eix Campeonato ád mundo ¿e Hockey sobre patines, en Ginebra EL I TROFEO CONDE DE GODO En los segundos encuentros de la serie fina!, ayer El Concurso Internacional del Real Club de perdió España contra Portugal, e Italia gané a Suiza Tenis Barcelona, prosiguió ayer en Peáraflbes Interesante jornada de semüinales para esta tarde Hoy, españoleseitalíanosse enfrentarán en un partido decisivo para el título .'...... Ginebrái 5. (Crónica telefónica de: nuestro enviado especial) Seixas-Buser y Bergelín- LOS TRES FACTORES t>E LA DERROTA ¡ OTRO TRIUNFO AVASALLADOR DE ITALIA^ Morea, paridos de calidad Una trascendental semi- Tres motivos han decidido el encuentro en favor de En el primer encuentro de esta noche, correspondiente El orden de juego previsto para esta Portugal y en contra de España. En primer lugar, los juga- a la serie final, Italia en otro alarde de velocidad ha supe- tarde en las pistas del Real Barcelona, en final de Tenis, a las cua- dores espano.es han puesto en la lid menos nervio que en j rado en este aspecto, que es precisamente el punto fuerte de Pedraflbas, ofrece insuperables alicientes en la continuación del importante torneo tro de .la...tarde- de hoy otras ocasiones. En segundo término,, han influido los erro- Suiza, venciendo a ésta por 4-2.
    [Show full text]
  • Col·Lecció D'automòbils Salvador Claret Clara Lopez Basanta 2012
    Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret Propuesta para una nueva presentación AGRADECIMIENTOS Dra. Rosa M. Creixell, tutora de este proyecto, por encauzarlo una y otra vez y llevarlo a buen puerto. Salvador Claret i Sargatal, director de la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret, por la oportunidad que me ha brindado de poder profundizar en una colección tan magnífica. Crisitna Soler (Fundació Museu de la Moto) y Cristina Mayoral (Museu de Joguets i Autòmats de Verdú), por el tiempo dedicado a mis dudas y consultas. Albert Puy Subirada, arquitecto técnico, por su inestimable ayuda con los aspectos técnicos del proyecto. Miquel Sabaté Serrano, Coordinador del Servei Educatiu del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, por transmitirme su forma de enfocar la educación en los museos. Albert Casadó Fernández, por aportar claridad en los momentos necesarios. A todos aquellos que en algún momento u otro han aportado su pequeño granito de arena. “Lo cierto es que el mundo ha tenido que aprender a vivir con el automóvil, porque no puede prescindir de él, algo que resultó evidente desde el momento de su nacimiento, hace más de un siglo. Desde entonces, la historia del automóvil ha sido una lucha constante entre la pasión y la consciencia, aderezada con velocidad, diseño y personalidades extraordinarias” Cars. The early years Fotografia: Nicolae Ionescu, 1923 Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret: propuesta para una nueva presentación 3 CONTENIDOS PRESENTACIÓN 5 PARTE I: LA COL·LECCIÓ D’AUTOMÒBILS SALVADOR CLARET PARTE II: ANÁLISIS INTERNO DE LA COLECCIÓN 1. CONTEXTO TERRITORIAL 10 4. SITUACIÓN ACTUAL DE LA COLECCIÓN 34 1.1.
    [Show full text]
  • Acronimos Automotriz
    ACRONIMOS AUTOMOTRIZ 0LEV 1AX 1BBL 1BC 1DOF 1HP 1MR 1OHC 1SR 1STR 1TT 1WD 1ZYL 12HOS 2AT 2AV 2AX 2BBL 2BC 2CAM 2CE 2CEO 2CO 2CT 2CV 2CVC 2CW 2DFB 2DH 2DOF 2DP 2DR 2DS 2DV 2DW 2F2F 2GR 2K1 2LH 2LR 2MH 2MHEV 2NH 2OHC 2OHV 2RA 2RM 2RV 2SE 2SF 2SLB 2SO 2SPD 2SR 2SRB 2STR 2TBO 2TP 2TT 2VPC 2WB 2WD 2WLTL 2WS 2WTL 2WV 2ZYL 24HLM 24HN 24HOD 24HRS 3AV 3AX 3BL 3CC 3CE 3CV 3DCC 3DD 3DHB 3DOF 3DR 3DS 3DV 3DW 3GR 3GT 3LH 3LR 3MA 3PB 3PH 3PSB 3PT 3SK 3ST 3STR 3TBO 3VPC 3WC 3WCC 3WD 3WEV 3WH 3WP 3WS 3WT 3WV 3ZYL 4ABS 4ADT 4AT 4AV 4AX 4BBL 4CE 4CL 4CLT 4CV 4DC 4DH 4DR 4DS 4DSC 4DV 4DW 4EAT 4ECT 4ETC 4ETS 4EW 4FV 4GA 4GR 4HLC 4LF 4LH 4LLC 4LR 4LS 4MT 4RA 4RD 4RM 4RT 4SE 4SLB 4SPD 4SRB 4SS 4ST 4STR 4TB 4VPC 4WA 4WABS 4WAL 4WAS 4WB 4WC 4WD 4WDA 4WDB 4WDC 4WDO 4WDR 4WIS 4WOTY 4WS 4WV 4WW 4X2 4X4 4ZYL 5AT 5DHB 5DR 5DS 5DSB 5DV 5DW 5GA 5GR 5MAN 5MT 5SS 5ST 5STR 5VPC 5WC 5WD 5WH 5ZYL 6AT 6CE 6CL 6CM 6DOF 6DR 6GA 6HSP 6MAN 6MT 6RDS 6SS 6ST 6STR 6WD 6WH 6WV 6X6 6ZYL 7SS 7STR 8CL 8CLT 8CM 8CTF 8WD 8X8 8ZYL 9STR A&E A&F A&J A1GP A4K A4WD A5K A7C AAA AAAA AAAFTS AAAM AAAS AAB AABC AABS AAC AACA AACC AACET AACF AACN AAD AADA AADF AADT AADTT AAE AAF AAFEA AAFLS AAFRSR AAG AAGT AAHF AAI AAIA AAITF AAIW AAK AAL AALA AALM AAM AAMA AAMVA AAN AAOL AAP AAPAC AAPC AAPEC AAPEX AAPS AAPTS AAR AARA AARDA AARN AARS AAS AASA AASHTO AASP AASRV AAT AATA AATC AAV AAV8 AAW AAWDC AAWF AAWT AAZ ABA ABAG ABAN ABARS ABB ABC ABCA ABCV ABD ABDC ABE ABEIVA ABFD ABG ABH ABHP ABI ABIAUTO ABK ABL ABLS ABM ABN ABO ABOT ABP ABPV ABR ABRAVE ABRN ABRS ABS ABSA ABSBSC ABSL ABSS ABSSL ABSV ABT ABTT
    [Show full text]
  • Descarrega El
    CAST 26 decanta por el transporte comercial coches para las clases medias reaccionará reduciendo los costes y por el colectivo, a finales del americanas y de los utilitarios para de producción, deslocalizando Las raíces de la industria 1860-1900: del siglo xix, el interés por el transporte 1900-1939: 1945-1973: un europeos y japoneses. Mientras 1974-1995: las fábricas, fusionando marcas y privado es ya prioritario. En el mercado americano presenta realizando grandes inversiones en El surgimiento caballo al motor este periodo nacen las carreras la forja de un mundo sobre modelos como el Ford Super Deluxe eficiencia y la búsqueda de nuevos mercados y del automóvil a Barcelona automovilísticas y se fundan (1946) o el Cadillac Coupe DeVille de mayor eficiencia energética. Las las primeras grandes marcas de (1955), en Europa circulan los marcas automovilísticas ajustan su AUTOMÓVIL / de combustión automóviles: Benz (1890), Peugeot nuevo producto ruedas Citroën 2CV, los Mini Austin Rover robotización producción a las necesidades del (1896), Opel, Renault (1898), FIAT, (1959), los Trabant 601 (1960) o mercado y diseñan automóviles Se inicia la era del automóvil. No Si la Europa industrial fue el Tras la Segunda Guerra Mundial La crisis energética de 1973 colap- Un estandarte de la BCN de una industria existen todavía grandes empresas, Buick. En Barcelona se crea la nido tecnológico que favoreció (1939-1945), los Estados Unidos los Renault 4 (1961). No obstante, sa la industria automovilística. El más funcionales, como los GUÍA DE HISTORIA y el diseño de las máquinas es primera marca de coches española, el nacimiento del automóvil, se convierten en la gran potencia la crisis energética de 1973 genera boom de los años precedentes y monovolúmenes o los deportivos segunda revolución URBANA La industria del automóvil en Barcelona ha eviden- realizado en talleres por ingenieros La Cuadra (1899).
    [Show full text]
  • Saves
    \. ^ * J* ^ttflieHlrr gpenttig Iferato MONDAY. OCTOBER 16. t t w l Know the Truth! For Peace of Mind^^Get a Chest In (ha Saturday account of the Offlcara of Manctaaatar Aaaam- bly. No. 18, Order Of Rainbow for ffioutTow n mother-daughter banquet at the Exchange Club to Donate | Slow in F ilin g .For Your Individually South Methodist ,ehuKh . Friday Oirla, are rmnihdad of the import­ Alarm Clocks Average Odly Net Press Ron The Weather evening the names of the accoih- ant rehearaal for tomorrow after­ ~ Desianed Spitella roreoaol of 0. ■. Wtother Bunsu . Mr. and U n . Bart Schlttningrr. panlst for the entire program, and noon at three o'clock In the Ma­ Ekctric or Wind ‘ F«w tha Wosk M t a g PA, o( B Oak Place, who left for Call- of the chairman of the make-up sonic Temple. All of the officers Freedom Shrine to Town iillection Data Foundations — C^all October li. 1S8S Arthur Drug Stores Today, fair sod oameiwhat wum- ■ fomia In Aufust. are now located committee for the entertainment ate expected to be preaent. Mrs. Elsie Minicucei ert hlgheot temperature near t$: tn Paaadena where Mr. Schlemin- were Inadvertently omitted. Mrs. The Manchester Exchange club fthat Is the basis for the Exchange AH Fully Guaranteed 10,055 tenlgfet, fair, not m eool; loweot - « r la 'enroHed-aa-a -atudeht- at HaasehMunsiewas the aei?onrtpa»lat: -A local, woman ..who. wiahea her Town (Clerk Nbtes Delay Phone 7737 Is golng^ to donate to the towms- Ixlub'a proJecL-.... .............. ...... ........ Member af the Audit neat 44t Wedaeeday fair and eeme- Paaadena CoUege.
    [Show full text]
  • EMPRESA, TREBALL I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA DURANT EL FRANQUISME Modificar a Tesi Doctoral “Archivo – Configurar Lluís Virós I Pujolà Página”
    NOTA: Exemple de portada en una impressió sense reducció en DinA4 amb un llom de EMPRESA, TREBALL I 1,65cm. INNOVACIÓ Aquest exemple fa TECNOLÒGICA DURANT 30,7cm EL FRANQUISME d’alçada (29,7cm del full DinA4 + 1cm de marge) EL DISTRICTE INDUSTRIAL i 44,65 cm DE MANRESA d’amplada 21cm d’amplada del Dina4 + 21cm d’amplada del Dina4 + 1cm de marge + llom Les mides es poden EMPRESA, TREBALL I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA DURANT EL FRANQUISME modificar a Tesi Doctoral “Archivo – Configurar Lluís Virós i Pujolà página” El fons es un Octubre de 2012 simple disseny prefabricat de Directora: Carmen Sarasúa García Powerpoint. irós i Pujolà (Es pot Departament d’Economia i Història Econòmica modificar a "Formato - Lluís V Universitat Autònoma de Barcelona Estilo diapositiva") Tesi doctoral EMPRESA, TREBALL I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA DURANT EL FRANQUISME: EL DISTRICTE INDUSTRIAL DE MANRESA Lluís Virós i Pujolà Directora: Dra. Carmen Sarasúa García Departament d’Economia i d’Història Econòmica Facultat d’Economia i Empresa Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, octubre de 2012 1 2 Agraïments Una tesi doctoral sempre representa una feina ingent al llarg de la qual l’autor queda en deute amb les motes persones que l’han ajudat, que cito a continuació amb el risc d’oblidar alguna col·laboració important. El primer agraïment és per a la Dra. Carmen Sarasúa, directora d’aquest treball a la que reconec la disponibilitat, la rigorositat en la discusió dels resultats, la quantitat ingent d’aportacions que ha fet i, més enllà dels aspectos tècnics, el compromís i la perseverancia amb la que ha aconseguit que la meva feina investigadora es convertís en una tesi doctoral al llarg dels darrers anys.
    [Show full text]
  • La Creación De La Ventaja Comparativa En La Industria Automovilistica Española, 1898-1996
    Jordi Catalan La creación de la ventaja comparativa en la industria automovilistica española, 1898-1996 JORDICATALAN* Universitat de Barcelona A finales del siglo XX, la fabricación de automóviles en España alcanzaba el billón de pesetas de supéravit comercial (cuatro veces más que el calzado o la cerimica, las siguientes industrias más exitosas en el exterior). Este trabajo ana- liza las causas teóricas y las evidencias empíricas que explican la formación de la actual ventaja comparativa en la automoción. Parte del estudio de 10s procesos de relocalización internacional de la industria del motor e inscribe el caso espa- Bol en las grandes etapas de desarrollo de dicha actividad. Arranque del automóvil estandarizado e inicios de la industria en España, 1898-1928 En 1928 España ocupaba el décimoquinto lugar del ranking mundial en número de automóviles construidos (Cuadro I), rango bastante peor que el de su PIB per capita (décimosegunda posición)'. El dato sugiere un diagnóstico mode- radamente pesimista de la experiencia hispana al inicio de la estandarización de la industria. No obstante, el pesimismo debe ser matizado habida cuenta del redu- cido número de paises productores (s610 diecisiete) y el carácter periférico del proceso de industrialización español. Este trabajo se ha beneficiado del apoyo financiero de la Dirección General de Investigación del Ministeri0 de Ciencia y Tecnologia (proyecto PB98-1187) y de la Fundación Eduardo Barreiros. Agradezco ayuda y sugerencias de Antonio M. Bernal, Luis M. Bilbao, José Luis Garcia Ruiz, Antonio Gómez Mendoza, Juan Hernández Andreu, José Luis Hernández Marco, Miguel Angel Martinez Sevilla, S6nia Monteagudo, Jordi Nadal, Pere Pascual, Manuel Santos, Elena San Romhn, Carles Sudria y dos evaluadores de la Revista de Historia Industrial.
    [Show full text]
  • La Evolución De La Industria Automovilistica Española, 1946-1999: Una Perspectiva Comparada
    José Luis Garcia Ruiz La evolución de la industria automovilistica española, 1946-1999: una perspectiva comparada JosÉ LUISGARCIA RLTIZ* Universidad Complutense de Madrid Hoy dia el sector de la automoción constituye una pieza hndamental de la industria españolal. Con datos del Anuario del Instituto Nacional de Estadística (INE), la automoción ocupa una destacada segunda plaza en producción, tras ali- mentación, bebidas y tabaco, y la primera por saldo net0 positivo exportador, que supera el billón de pesetas. Según la Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones (ANFAC), España produce hoy casi tantos turismos como Francia y lleva años siendo el primer productor y exportador de la Union Europea en vehiculos industriales. Sin embargo, esto no ha sido siempre asi. Cuando acabo la fase autarquica del fianquismo, España era todavia un país con indices de motorización muy bajos y una balbuciente industria automovilistica de incierto futuro2. El gran salto adelante tuvo lugar en 10s años sesenta, momento * Este articulo forma parte de una investigación financiada por la Comunidad de Madrid (Proyecto de Investigación CAM-06/0070/1999) y la Fundación Barreiros, y se ha beneficiado de las sugerencias del profesor Dr. Antonio Gómez Mendoza, dos evaluadores anónimos y 10s parti- cipantes en el encuentro ((50 años de industrialización española)),celebrado el 21 de junio de 2000 en la Universidad de Barcelona. Los posibles errores siguen siendo responsabilidad exclusiva del autor. 1. El sector industrial automovilístico esta formado por varios segmentos: 1) La industria principal, que fabrica turismos, vehiculos industriales (a veces llamados vehiculos comerciales) (carniones -incluyendo vehiculos todo terreno o TT-, furgonetas, autobuses, tractores industria- les y vehiculos especiales), vehiculos de tres ruedas (en desuso), motocicletas y tractores agrico- las; 2) La industria auxiliar, que proporciona componentes a la anterior.
    [Show full text]
  • and LEEDS Gini|AL Idviitiseil
    ¦ ' " ' ' * V - . - - . ' JSOM oft lOEIKm C0ME8- ^^^ _ _ - s- . iJ?" SRJi 1 118 iahibitants of Kir k- P03FMNT . WMM *i*j«B«eOTent^ *^ of thePenn yPostage gas^^ JDeenttuwwra niQ - W©daesday%vening, Jan, 22, a rexy curiou s position. Be- Half-past Six. 4ebvered *e lattjrs in that district fuBed to charge A Tery few hours had elapsed, after the dispatch *» jhei distancero f-tw* or thre eMles from Huddera- of my last onnmuiiication, in the past week, when «eW 4d., whichi after the reAJ etion in the postage a droomstwiee occurred ia the district «f Bethnal J& ^'.fe^SgW-Mj before tbe inha ^tante Green, which has ever since kept the of the conntrj yfi£#*will have to pay for those metropolis in who^re morefortuM*e to live in a -railed £ate of agitatioa, according to tie degret the town; inquiry WM made at the Post Office , and the answer of ioibrmafie& possessed by tbe parties who read or mm was, bear of the that Greenwood did not belong to iffair. The daily papers will hare made; AND LEEDS GINi|AL IDViiTISEIL the General Post Office : but at thn •>«»<> t;».« ^w you friij gUttamtedwkh the transactions that hare theletters to deliver for that district. Inquiry is tak«a ptoK a public ; bat, as there are always "two aboutjtp be mail*whether it is consistent that they ri*e»to» 1 Id. more the qnerti^," it will be a« well to remind yon;l YOL. III. Re 115. SATURDAY , JAfpRF 25, 1840. should be charg^ after reduction, than thatta the very first communication to the Northern "" ^ SgfJ ^ T ' " was paid befori.
    [Show full text]