Theknos Col·legi d’enginyers tècnics industrials de N ÚM ERO 178 novembre–desembre 2013

El món dels

clústers i la innovació a l’empresa

“Cal un nou model de consum alimentari” Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari

Amate Electroacústica, SL Tecnologia al servei dels melòmans Com tu, 7.000 enginyers tècnics industrials llegeixen aquest anunci

Enginyers BCN disposa de canals de comunicació directa als col·legiats, a l’abast de les empreses i institucions que vulguin difondre els seus productes, serveis, solucions tècniques, activitats i coneixements.

Contacte: Ricard Piqué – [email protected] – Tel. 93 2478722

www.enginyersbcn.cat Consell de Cent, 365-08009 Barcelona Tel: 934 96 14 20 - [email protected]

artfinal_7000enginyers.indd 1 05/02/13 17:06 OBSERVATORI Miquel Darnés i Cirera l Degà [email protected] Comunicar-nos i participar és fer Col·legi

Un dels punts del nostre pro- tots nosaltres. Com a degà Perquè una grama electoral feia referèn- he tingut trobades amb els cia a millorar la comunicació presidents de les comissions corporació com amb els col·legiats i a estimu- del Col·legi que, a més d’un la nostra sigui lar la participació en les acti- intercanvi d’impressions, vitats col·legials, a fi de tenir m’han servit per conèixer de participativa, un col·legi més viu i més de primera mà la feina que fa cal una bona tothom. Ara s’acosta un perí- cadascuna, així com els seus ode en el qual hi haurà tot un desitjos i necessitats futures. comunicació seguit d’actes i esdeveniments També hi ha dos membres entre els per fer-ho possible. Durant els de la Junta, la Laia Liébana mesos de desembre i gener i en Sergi Bolea, que actuen col·legiats i la tindreu ocasió, si en teniu ga- de coordinadors amb les Junta de Govern Unes, d’apropar-vos al Col·legi comissions perquè la Junta per tal de conèixer-nos tots estigui sempre ben informa- plegats una mica més. Pen- da. També procurem estar Així doncs, fem una crida a sem que, perquè les corpo- sempre atents als neguits i la participació en la Junta racions com la nostra siguin les inquietuds que van apa- General del dia 19 de desem- participatives, cal una bona reixent a les llistes de distri- bre, on presentarem els pres- 3 comunicació entre les bases i bució. No oblideu que sempre supostos, que s’han elaborat els dirigents, en aquest cas, hem dit que les comissions partint de la realitat actual entre col·legiats i Junta de Go- han de ser el cor del Col·legi però pensant en el demà. vern. A nosaltres, com a Jun- i veiem que aquest cor cada Si veniu escoltareu la nostra ta, ens interessen molt les vos- cop batega amb més força. visió de cap a on ha d’anar el tres opinions i comentaris de També estem satisfets de la Col·legi a partir del Pla es- com millorar la nostra gestió, participació que hi ha hagut tratègic que estem elaborant. així com propostes de noves en l’Any de les Smart Cities En acabat, ens prendrem uns idees i projectes. I pensem que i de la que hi va haver en el torrons i una copa de cava a vosaltres, com a col·legiats, Dia del Col·legi. per començar a acomiadar també us interessa conèixer l’any. L’endemà, celebrarem quines són les nostres preocu- Però hem d’anar més enllà. el ja tradicional concert de pacions, els nostres projectes No pot ser que ens costi omplir Nadal a l’església de la Con- i, en definitiva, com gestionem les butaques de la Diada de la cepció i, finalment, per tan- el Col·legi. Professió i no pot ser que a aquest cicle, el dia 3 de les juntes generals sempre gener es farà, com cada any, I cal dir que fins ara estem siguem els mateixos, sense l’habitual festa de Reis a la força satisfets de la comuni- omplir la Sala d’Actes, només Sala d’Actes. Us hi esperem. cació que s’ha establert entre per posar dos exemples. Fem Col·legi! n

Theknos

NÚMERO 178 NOVEMBRE DESEMBRE 2013 COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA EN PORTADA: El concepte de networking –creació de xarxes– inspira els clústers. Estan formats per grups d’empreses que, amb un mateix repte estratègic, impulsen la innovació com a principal eina per competir. El món dels clústers i la innovació a l’empresa

“Cal un nou model de consum alimentari” Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari

Amate Electroacústica, SL Tecnologia al servei dels melòmans THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 SUMARI 06 07 08 OPINIÓ EN SEGONS INFORMACIÓ El 2014, l’any de la inflexió La “teoria de la innovació” COL·LEGIAL Notícies d’Enginyers BCN 11 22 23 Comissions retrat professional innovació Funció Pública Miquel Sánchez Big Data: el gran gestor de dades 24 26 30 sostenibilitat article tècnic Informació Economia verda, Diagnòstic de les xarxes de Professional un nou motor d’activitat sanejament: noves solucions Notícies d’interès sectorial

El món dels clústers Xavier Montagut, 12 i la innovació 18 president de la Xarxa EN PORTADA a l’empresa ENTREVISTA de Consum Solidari ki d’ s cl U ste r M arc J avierre Catalunya té una economia oberta, competitiva i sostenible. En moments d’incertesa econòmica, les sensibilitats es des- Amb una indústria formada principalment per pimes perten i busquen una major implicació i complicitat amb els (88,8 %) i en un entorn marcat per la competència global, congèneres. Existeix una creixent preocupació per conèixer la col·laboració i interacció empresarial són la clau de l’èxit. les injustícies que queden amagades rere la publicitat de Ho demostra el creixent nombre de clústers al territori grans marques comercials. El resultat de tot plegat és el català, grups d’empreses amb un mateix repte estratègic naixement lent d’un nou model de consum i, al capdavall, i la innovació com a principal avantatge. d’un nou model de viure. Es tracta del consum solidari.

Consell editorial: Jordi Artiga, Jèssica Casulà, Miquel Darnés, Marta Martí, Ricard Nogués i M. Cinta Pastor. Coordinació i realització editorial: Sàpiens Publicacions (Sàpiens, s.c.c.l.), www.sapienspublicacions.cat. Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes, director de l’Àrea: Gerard Birbe, gbirbe@sapienspublicacions. cat. Tel.: 936 347 612. Col·laboracions en aquest número: Laura Alonso, Jordi Artiga, Jordi Barril, Anna Carrió, Jèssica Casulà, Sonia Contreras Ruiz de la Prada, DiR, Joaquim Elcacho, Juliana Eslava, Jordi Garriga, Jordi Goula, Ma Cinta Pastor, Roman, Josep Maria Sarri, Carles Torras. Imatges: Xavier Corbella, CETEMMSA, Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Marc Javierre, Kid’s Cluster, Oriol Nin, Arxiu Miguel Pascual / Pere Nubiola, Sàpiens, Seat Media Center, Sofrel. Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué), Bailèn, 68 - 08009 Barcelona. Tel.: 932 725 430, [email protected]. Impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL. Edita: Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona. Tel.: 934 961 420, fax: 932 152 081, [email protected]. DL: B-35390-67. ISBN: 1137-0017 © Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col·legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment i de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El Col·legi no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducció dels continguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que estiguéssiu interessat en una autorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (PEFC) de 100 grams i de 171 grams per a la coberta. AGENDA GEN. 34 36 feb. expoelèctric Preguntes fÓrmula-e Freqüents 20 de gener Exhibició i punt de trobada Com actuar en de la mobilitat sostenible instal·lacions industrials AutoCAD 2012 per a no dibuixants L’objectiu principal del curs és l’obtenció dels coneixements elementals per poder utilitzar el programa de dibuix en dues dimensions. L’aprenentatge és bàsicament pràctic: es 40 43 compaginen les explicacions teòriques amb Empresa InDÚSTRIA.CAT exercicis per anar assimilant els coneixements Amate Electroacústica, SL Automóviles Eucort, SA explicats. Formació en línia. Àudio professional Un somni motoritzat 27 de gener Eficiència energètica 44 46 en instal·lacions de climatització L’abast del curs és capacitar l’alumne dels management Estigues al dia per a enginyers coneixements necessaris per plantejar estratègies Els business angels donen ales Salut i més que millorin l’eficiència energètica dels edificis. als emprenedors Té una durada de 12 hores repartides en tres sessions, els dies 27, 28 i 29 de gener, al Tecnoespai (Bailèn, 68). L’ENQUESTA DEL WEB 30 de gener Penseu comprar-vos un cotxe elèctric en els propers anys? “Estratègia de la marca personal. Personal Branding” El 61 % dels enquestats no aposta per la compra d’aquests vehi- Destinada a tots els col·legiats que volen millorar cles. El 46 % la supedita a la millora del sistema de recàrrega. la seva situació professional i necessiten eines per avançar en aquest procés (autoconeixement, 15 % negoci, estratègia, màrqueting, tangibles, comunicació, etc.). Aquesta conferència donarà a conèixer les eines que aporta l’estratègia 46% de marca personal per assolir els objectius 18 % professionals. Tindrà lloc el dia 30 de gener, a les 19 h, al Tecnoespai (Bailèn, 68).

4 de febrer 21 % TOTAL de VOTS: 94 Plans d’autoprotecció àmbit 18 % Sí, és més sostenible i a la llarga més econòmic. local (bàsic) Aquest curs té l’objectiu de dotar dels 21 % Sí, però híbrid, ja que garanteix més autonomia. coneixements necessaris per elaborar plans d’autoprotecció i per obtenir l’acreditació com 15 % No, malgrat l’estalvi de combustible la diferència de preu a personal tècnic competent en l’elaboració de no compensa. plans d’autoprotecció per a les activitats i centres d’interès per a la protecció civil local, d’acord amb 46 % No, caldria clarificar abans el sistema de recàrrega als el Decret 82/2010, de 29 de juny. S’impartirà habitatges i crear una xarxa potent de punts de recàrrega o del 4 de febrer al 10 d’abril, a l’aula de l’EUETIB d’intercanvi de bateries. (Comte d’Urgell, 187).

Consulteu l’agenda d’activitats completa a La pregunta del mes www.enginyersbcn.cat/agenda Sou optimistes amb vistes al 2014?

Opineu a www.enginyersbcn.cat

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 OPINIÓ Jordi Goula l Economista @jordigoula El 2014, l’any de la inflexió orio l nin

Les dades que es van conei- També les institucions inter- de pujada de les vendes, i An- 6 xent a mesura que s’acosta nacionals milloren les seves ged, la patronal de la gran l’any nou semblen anar en la previsions per a la nostra eco- distribució, preveu un repunt bona direcció. L’economia ha nomia i els mercats donen el important de cara a les festes sortit en el tercer trimestre de seu assentiment amb la forta nadalenques i assegura notar la recessió tècnica —després pujada de la borsa i amb la un cert repunt del consum. de dos trimestres de creixe- col·locació de la rendibilitat Infojobs, el portal d’ocupa- ment negatiu—, l’evolució de del bo a 10 anys per sota del ció, afirma que des de fa tres l’ocupació ha estat en aquest 4 %, amb la prima de risc a mesos nota més moviment. període millor de l’esperat, se- la baixa. Tot, doncs, sembla L’Institut de l’Empresa Fami- gons l’EPA; els indicadors de configurar una situació d’ini- liar donava la campanada en confiança, tant d’empresaris ci del 2014 com no teníem des la seva reunió anual en asse- com de consumidors, van gi- que va començar la crisi. gurar que el 72 % dels seus rant cap a terreny positiu, tot Amb tot, potser el més es- associats preveu invertir a Li que encara els queda molt perançador són les dades no Espanya el proper any. I el recorregut; la inversió es- oficials. Així, Comertia, que consens de panelistes de PVC trangera directa s’ha duplicat té com a socis els comerços anava una mica més lluny fins a l’agost i l’endeutament familiars més importants de en preveure per al 2014 un de les famílies ha caigut a ni- Barcelona, diu que a l’octu- increment de l’ocupació, del vells per sota dels del 2007. bre es compleix el quart mes consum de les famílies i de la inversió productiva. Aques- tes afirmacions, en llocs di- Serà lent, però per primera ferents, les acceptaven, per vegada en molts anys, l’horitzó exemple, el president de Te- lefónica i el conseller delegat comença –només comença– del Banc Popular. I, molt més a aclarir-se a prop, era el Fòrum Empre-

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 sarial del Llobregat, el que apuntava que a l’Hospitalet EN SEGONS i al Baix Llobregat, durant el tercer trimestre, ha millo- La “teoria de la innovació” rat la contractació i notaven un cert repunt en la compra- venda d’habitatges. Per cert, La teoria de l’evolució de podem trobar diferents mo- sobre el sector immobiliari, Darwin diu que les espècies dels col·laboratius per apli- malgrat l’atonia, són ja molts que no evolucionen i s’adap- car, cadascun amb els seus els inversors estrangers ten al seu entorn acaben de- avantatges i inconvenients: que truquen a la porta. Qües- sapareixent. Amb un sentit consorcis, societats, associa- tió de preu. Vol això dir que similar, podríem parlar de cions, Unió Temporal d’Em- l’any vinent notarem una re- la “teoria de la innovació”, preses (UTE), clústers, etc. cuperació en tota regla? La que diria quelcom semblant La tria dependrà dels objec- resposta és que no, perquè hi a: “les empreses que no tius que vulguem assolir i continua havent obstacles im- innoven i no s’adapten rà- dels recursos de què dispo- portants. El més gran de tots, pidament a les exigències sem. El clúster és un dels sense cap dubte, per a l’em- canviants dels seus clients models que impulsa més la presa, serà la falta de crèdit, tendeixen a desaparèixer”. innovació, ja que relaciona ja que els bancs continuaran La velocitat a la qual empreses i serveis instituci- desendeutant-se i hauran de s’han d’adaptar les empre- onals, dins d’un àmbit terri- complir unes normes cada ses fa que moltes, princi- torial concret. Els beneficis vegada més estrictes. Tampoc palment les pimes, no tin- dels clústers sobre la com- el consum no recuperarà el to guin els recursos suficients petitivitat es poden agrupar perdut, però sí que hi haurà per afrontar amb garanties en tres grans grups: 1) in- més gent disposada a gastar, d’èxit un projecte d’inno- crement de la productivitat una vegada es vagi perdent la vació. És aquí on apareix i eficàcia de les empreses por a perdre la feina. I proba- la força de la col·laboració, que pertanyen a un mateix blement serà així, d’acord amb ja que si innovem en grup sector, 2) increment de la un estudi de l’ETT interna- sempre obtindrem millors capacitat d’innovar, gràcies cional Randstad, presentat a resultats que si ho fem in- a tenir més recursos, i 3) 7 primers de novembre, en què dividualment. Col·laborant creació de noves empreses, s’assegura que “augmenta la estem creant l’oportunitat gràcies a noves oportunitats confiança dels treballadors per ser més competitius, que es generen. joves ocupats a trobar una gràcies a la major crea- Per obtenir el màxim ren- feina millor”. ció de valor, tant per a les diment d’un clúster, aquest Però tot serà lent; no hem empreses que participen hauria de néixer del conven- d’oblidar que estarem encara com per als seus clients. ciment de les empreses par- en plena “deflació competiti- Un procés col·laboratiu ticipants que la col·laboració va”, és a dir, substituint els ha d’iniciar-se sempre a entre elles és la clau per mi- efectes d’una devaluació de partir d’unes necessitats co- llorar la seva competitivitat. la moneda, per la baixada in- munes (investigació, indus- A partir d’aquí, sí que cal terna de rendes, amb la qual trialització, comercialitza- una acció clara i convincent cosa el poder adquisitiu mi- ció, internacionalització...) per part de les administra- llorarà poc. Les empreses que i, sobretot, d’un compromís cions públiques, definint exportin són les que millor i una confiança plena de polítiques de suport i línies ho tenen, com ja ha succeït al les empreses/entitats que d’ajuts específiques. Fer-ho 2013. Per això es mantindrà la hi participin. A partir de d’una altra manera és comen- dualitat entre els qui puguin les premisses anteriors, çar la casa per la teulada. n vendre fora i els que no, en- cara que per a aquests últims la situació també millorarà. Carles Torras En definitiva, per primera ve- Soci consultor de vintecpro gada en molts anys, l’horitzó Membre de la Comissió de Qualitat i Innovació comença —només comença— Col·legiat núm. 12.256 a aclarir-se. n

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Actuacions contra la mala praxi en els certificats d’eficiència energètica

La darrera actuació del Col· el client qui subministra les la corresponent a l’edifici o a legi ha estat formular dues dades i fotografies de l’edifici alguna part d’aquest”. denúncies per aquestes o de la part que hagi de ser A més a més, aquesta pràc- pràctiques, tant a l’Institut objecte de la certificació. tica estaria situant indeguda- Català d’Energia com al Col· En aquest sentit, l’ar- ment el client en la condició de legi Oficial d’Arquitectes de ticle 5.5 del procediment tècnic ajudant del tècnic com- Madrid, per la presumpta bàsic aprovat pel Reial de- petent emissor del certificat, col·laboració d’un arquitecte cret 235/2013, de 5 d’abril, previst a l’article 8 del Reial en aquestes pràctiques. expressament exigeix que decret 235/2013, de 5 d’abril. “durant el procés de certifi- Igualment, el Consell Ge- El Col·legi d’Enginyers Tèc- cació, el tècnic competent ha neral de l’Enginyeria Tècni- nics Industrials de Barcelo- de dur a terme les proves i ca Industrial (COGITI) tam- na està detectant presumptes comprovacions necessàries, bé ha denunciat, davant les infraccions que vulnerarien amb la finalitat d’establir la corresponents conselleries de la normativa aplicable, atès conformitat que la informa- les comunitats autònomes, que s’està constatant publici- ció continguda en el certificat quatre empreses per infracci- tat d’aquest servei en què és d’eficiència energètica sigui ons similars. n

8 La presidenta del Parlament rep la Junta de Govern

La Junta va expressar a la pre- La Junta de sidenta del Parlament, Núria Govern amb la presidenta de Gispert, el seu suport a la del Parlament, feina d’aquesta institució i li Núria de Gispert, en un va agrair la resolució aprova- moment de la da el 27 de setembre passat a visita guiada a l’hemicicle. favor dels col·legis. Durant l’audiència, la pre- sidenta es va interessar per la composició de la nova Junta i es va congratular que hi ha- guessin tres dones. La Junta va obsequiar-la amb un recull de fotos de la inauguració de la seu col·legial l’any 1996, un exemplar del llibre Els recordar que és la tercera ve- en la qual Núria de Gispert últims invents de Ramon Sa- gada que la Junta del Col·legi va ser present com a conselle- batés, editat pel Col·legi. A el visita. La primera va ser du- ra de Justícia, acompanyant continuació, la Junta va fer rant el mandat del degà Anto- l’aleshores president, Jordi una visita guiada per les de- ni Carrillo i la segona durant Pujol. També se li va lliurar pendències del Parlament. Cal el mandat de Joan Ribó. n

THEKNOS 178 NOVEMBRE-desembre DE 2013 Guia de professionals: la nova campanya de promoció inclou el disseny industrial

El Col·legi inicia una nova tància d’informar d’aquest un enginyer tècnic industrial campanya de difusió de la servei, engega una campanya col·legiat per realitzar els certi- Guia de professionals. La de difusió encartant un fullet ficats energètics d’edificis. promoció incorpora la cate· informatiu a diferents revis- La campanya de la Guia de goria “disseny de producte” tes especialitzades i sectori- professionals s’engloba dins i també informa sobre el cer· als, com és el cas de Món Ju- les diferents accions de co- tificat energètic d’edificis. rídic, El Gestor, El Instalador municació que periòdicament o Electra, entre d’altres. llança Enginyers BCN amb La Guia de professionals del Aquesta nova promoció, l’objectiu de promocionar la Col·legi aplega col·legiats de que es fa anualment, inclou professió de l’enginyer i els l’àmbit territorial del Col·legi enguany el camp “disseny de serveis que el Col·legi ofereix, i ofereix informació a parti- producte”, una categoria que publicant anuncis a El Punt culars o empreses que neces- engloba el treball dels engi- Avui, l’Econòmic, El Periódi- sitin contractar els serveis nyers tècnics en disseny in- co de Catalunya o l’Ara. d’un enginyer. S’hi apleguen dustrial. A més, s’ha dedicat En aquesta edició del 900 professionals, repartits la contraportada del fullet al Theknos trobareu el díptic de en 139 municipis, per fer 600 certificat d’eficiència energèti- la Guia de professionals que feines diferents. Enginyers ca, on s’explica la importància s’ha encartat en les publicaci- BCN, conscient de la impor- i els avantatges de contractar ons esmentades. n 9

Barcelona acull la reunió del comitè europeu CEN 405 sobre expertise services

El Col·legi d’Enginyers Tèc· s’aplicaria a tot tipus de co- nics Industrials de Barce· neixements (investigació so- lona ha estat l’amfitrió de bre la causa del dany, l’ava- la sisena reunió del comitè luació de riscos, l’avaluació Foto de grup europeu CEN/PC 405 sobre dels valors, béns...) i que se- del comitè europeu expertise services (serveis ria portada a terme per un CEN/PC 405. de peritatge). expert individual, per un grup El comitè d’AENOR CTN d’experts o bé per una agèn- 197 “Informes y actuaciones cia d’experiència. periciales”, juntament amb Amb aquest projecte es altres organismes normalit- pretén elevar la qualitat de zadors de països europeus les perícies a tots els estats com AFNOR a França, DIN d’Enginyers BCN, amb l’ob- membres, proporcionant una a Alemanya, ASI a Àustria, jectiu de crear una norma metodologia harmonitzada, NBN a Bèlgica, SFS a Fin- europea on s’especifiquin les augmentant així la confiança làndia o NEN a Holanda, han metodologies i els requisits mútua europea i facilitant la estat reunits, els dies 17 i 18 necessaris per dur a terme cooperació entre els òrgans d’octubre a la seu col·legial una perícia en general, que jurisdiccionals. n

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Noves oportunitats de negoci: Smart mobility: imprimir intel·ligència als sistemes vostres productes intel·ligents de transport

Immersos en la velocitat tec- realitat. L’electrònica impre- L’ús de les tecnologies de la nològica som capaços d’intuir sa té 4 avantatges: flexibili- informació i la comunicació que alguns avenços suposen tat, robustesa, baix consum (TIC) facilita molts aspectes de salts realment significatius energètic i respecte pel la mobilitat. Totes les seves eta- en l’economia, la societat i, medi ambient. pes, des de la planificació fins per tant, també en les opor- Tecnocampus vol liderar a l’arribada al destí, poden ser tunitats de negoci. Aquest és aquest repte de la mà d’em- controlades per diferents sis- el cas del Printed Electronics, prenedors i empreses amb ga- temes tecnològics que es recu- que consisteix en la impres- nes d’apostar per l’electrònica llen en aquest postgrau sobre sió de dispositius electrònics impresa. Els projectes dins smart mobility, impartit per la i fotònics utilitzant tècniques del programa InnoEmprèn Universitat Politècnica de Ca- característiques de les arts inclouran recursos especialit- talunya (UPC). Es tracta d’una gràfiques, en suports flexi- zats com mentors tecnològics formació pionera i sense ante- bles com podrien ser teixits, i de negoci, disseny industri- cedents al nostre país, però que plàstics o el cartró. Aques- al, protecció industrial, mo- ha esdevingut absolutament ta tècnica permet imprimir dels de negoci contrastats, necessària per tal de millorar qualsevol tipologia de compo- estratègies de màrqueting la gestió de la mobilitat, un ele- nents electrònics, ofereix un que funcionen i planteja- ment indispensable en la nova 10 ventall d’aplicacions inimagi- ments econòmics i financers concepció de les smart cities. nable i crea dispositius molt que acrediten la viabilitat El curs és una actualitza- prims, lleugers, flexibles i, de l’aposta de futur... Us ho ció del postgrau en Planifica- sobretot, barats. perdreu? n ció i Direcció de la Mobilitat, i Ens podem imaginar pan- revisarà les novetats tecnolò- talles flexibles? Envasos intel· Informeu-vos-en a giques en el terreny del trans- ligents? Roba interactiva? www.tecnocampus.cat/ca/ port en tots els seus àmbits: innoempren-printed-electronics Teixits il·luminats? És ja una el cotxe, el ferrocarril, el me- tro o la bicicleta. Està format per professionals del sector, Pantalles que ja treballen en empreses flexibles, teixits operadores, i els participants il·luminats poden visitar companyies o roba interactiva capdavanteres, a més de te- són alguns nir accés a dos esdeveniments dels productes que es poden fonamentals en l’àmbit de la crear amb la mobilitat intel·ligent: les Jor- tècnica de l’electrònica nades ITS Catalunya i el Con- impresa. grés Espanyol sobre Sistemes Intel·ligents de Transport. Aquest postgrau ofereix als seus participants la possi- bilitat de realitzar pràctiques professionals en empreses i entitats del sector. n C etemmsa Més informació a www.talent.upc.edu/professionals

THEKNOS 178 NOVEMBRE-desembre DE 2013 COMISSIONS

Les comissions són el cor del Col·legi; organitzen activitats, visites, proposen conferències... Els col·legiats poden tractar-hi les qüestions professionals, a més de ser un lloc de trobada d’enginyers. Trobareu més informació de cada comissió i el formulari d’inscripció a www.enginyersbcn.cat/comissions

Comissió de Funció Pública: vetllar pels interessos dels col·legiats vinculats a les administracions públiques

La Comissió de Funció Públi- les novetats que sorgeixen ca és una de les comissions en aquest terreny, proposar de treball de caràcter profes- activitats formatives adients sional en les quals està orga- per als tècnics de l’Adminis- nitzat el Col·legi i que, com tració i, en definitiva, vet- les altres, té l’objectiu d’enri- llar pels interessos dels col· quir professionalment i soci- legiats vinculats a l’àmbit de alment els col·legiats. Va co- la funció pública. mençar la seva activitat l’any Per això, des d’aquí ani- 1998 i avui està formada per mem a tots els enginyers que 44 membres, sobretot tècnics treballen en una administra- municipals de la Generalitat ció a entrar al web, per poder de Catalunya i de la Diputa- participar més activament i ció de Barcelona. informar-se sobre aquestes La Comissió es reuneix qüestions. És així com po- quan sorgeixen temes d’ac- drem crear una comunicació tualitat de funció pública i fluida i convertir la Comissió temes relacionats amb la pro- en un fòrum de debat real fessió en el si de les adminis- sobre els temes que afecten tracions. Realitza els estudis aquest col·lectiu, en un lloc i dictàmens que li encarrega de trobada on compartir ex- nics, la seva responsabilitat D’esquerra a la Junta de Govern i elabora periències i inquietuds. i el seu servei a la ciutada- dreta, Albert iniciatives i propostes. Així mateix, una de les nia, per tal de reconduir la Martínez (president) i La seva voluntat és la fites d’aquesta comissió és la percepció que la societat té Josep Manuel d’analitzar i informar sobre de divulgar la tasca dels tèc- d’aquests professionals. n García (vicepresident).

ACTIVITATS

Si penses exportar, evita errors “Per què el convertidor de freqüència és el producte estrella de l’eficiència En un moment crític per a l’economia de les nostres energètica?” empreses, la solució per millorar-la passa ineludible- ment per incrementar vendes, i l’exportació és una L’eficiència energètica és un tema que desperta gran de les solucions més efectives. La conferència “Si interés entre els col·legiats. Per aquest motiu, i pro- penses exportar, evitar errors”, celebrada el passat 14 posada per la Comissió de Medi Ambient, Energia i d’octubre al Tecnoespai, va ajudar els assistents a fer Seguretat, el passat 15 d’octubre es va oferir aquesta un repàs del que cal tenir en compte a l’hora d’ex- conferència al Tecnoespai. Va tractar sobre el conver- portar i del que cal evitar, aportant solucions. Aquesta tidor de freqüència i el seu funcionament, els casos activitat ha estat proposada per la Comissió de Vincu- d’èxit dels convertidors i les aplicacions ideals en el lats a Empresa. camp de l’eficiència energètica.

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 El món dels

clústers

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 C onso r ci d e la z ona f anca ba celona La proximitat geogràfica entre empreses afavoreix la creació de clústers, el que converteix les 600 hectàrees de la Zona Franca en un hàbitat ideal.

El món dels

clústers i la innovació a l’empresa Anna Carrió l Text JULIANA ESLAVA l Infografia

Catalunya té una economia oberta, competitiva i sostenible. Amb una indústria formada principalment per pimes (88,8 %) i en un entorn marcat per la competència global, la col·laboració i interacció empresarial són la clau de l’èxit. El creixent nombre de clústers al territori català ho demostra, grups d’empreses amb un mateix repte estratègic i la innovació com a principal avantatge.

13 Risc i imaginació són dos Identificar oportunitats, Generalitat de Catalunya conceptes molt lligats quan analitzar la viabilitat de va crear la figura de l’asses- es tracta d’aconseguir les idees, detectar les neces- sor tecnològic. La idea era aportar valor mitjançant sitats tecnològiques, gesti- fomentar la innovació a les la implementació d’idees onar projectes innovadors, empreses, la transferència creatives. Innovar no està proporcionar eines per de tecnologia i la comuni- directament relacionat amb trobar finançament o as- cació universitat-empresa. l’augment o no dels pres- senyalar aquelles línies Es tractava d’un servei gra- supostos en recerca, des- d’ajuda que poden ser útils tuït que va tenir una bona envolupament i innovació són algunes de les tasques acollida. Ara bé, “la cultura (R+D+i); innovar és aconse- d’un consultor en innovació, o el tarannà català no està guir ser competitius, dife- una figura que va agafant massa orientat al treball en renciar-se de la competència força, tot i que encara és vis- equip i a la col·laboració, i el mitjançant el coneixement i ta amb reticència per moltes sector de la consultoria en la voluntat de les persones. empreses, que prefereixen innovació és molt dur”, ex- R“Hi ha diferents magnituds buscar solucions de manera plica Carles Torras. d’innovació i totes les empre- interna. El consultor en in- El teixit empresarial ca- ses poden avançar en aquest novació o “facilitador de re- talà ha de mirar indiscuti- sentit”, ens explica Carles cursos perquè les empreses blement cap a la innovació, Torras, consultor en innova- innovin”, així és com es de- com una roda en moviment ció a vintecpro; “cal innovar fineix Torras, no és d’ara ni continu que cal anar alimen- perquè innovar és la manera fruit del context econòmic tant amb recursos i idees, de continuar avançant i ser actual. L’any 2001-2002, el superant obstacles com la competitiu i no quedar-se en- Centre d’Innovació i Desen- gran competència existent a darrerit”, afirma. volupament (CIDEM) de la causa de la globalització.

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 EN PORTADA

Els clústers de Catalunya Competència global En un entorn marcat per la nutrició foodservice carni porcí i salut suro gourmet competència global, sorgei- xen reptes que exigeixen un nou posicionament competi- clúster 29 innovacc ains 19 aecork catalonia tiu en l’àmbit internacional alimentari 47 42 gourmet 24 barcelona Ha creat la marca d'alimentació per a la indústria catalana, Catalonia Gourmet, amb presència formada majoritàriament Ha impulsat el foodservice de Catalunya, en la distribució. igual al 25 % del sector alimentari català. per pimes amb un nivell energia eficiència aqüicultura packaging solar energètica aigua mitjà de productivitat i amb poca presència de sectors de nivell tecnològic alt. “Cata- aqüicat60 packaging 37 solartys 114 ceec 103 catalan 23 cluster water lunya és un país de base in- partnership dustrial, formada per pimes Sistema Territorial d’Innovació de les Projecte d’R+D+i (88,8 %) i amb una indús- Terres de l’Ebre Water.cat de millora materials òptica i maquinària del posicionament tria molt diversificada (cap avançats fotònica agrícola béns d’equip d’empreses i centres de recerca branca té un pes superior vers Europa. al 20 % del volum de nego- ci total)”, afirma Antoni M. clúster secpho femac.cat cequip Grau, director general d’In- mav 57 51 48 26 dústria de la Generalitat de Projecte MiDeProMI Europa ha escollit per a la millora del Catalunya, quan li pregun- Graphene Flagship desenvolupament de com un dels dos productes mecatrònics. tem pel perfil industrial del projectes insígnia automoció motocicletes ferroviari nostre territori. També ex- a desenvolupar en els propers 10 anys. plica que Catalunya dispo- sa d’una economia oberta, ciac cluster railgrup 49 moto 56 71 competitiva i sostenible, que combina talent, creativitat i Ha impulsat el Centre de Formació Integrat de Catalunya. un sistema propi de recerca productes d’excel·lència, gràcies a una esport bellesa infantils societat dinàmica, emprene- dora i inclusiva. En aquest ecosistema conviuen multi- indescat 43 beauty 86 kid’s 50 clúster cluster nacionals, empreses locals, barcelona sectors consolidats amb li- Ha creat la marca Barcelona Recentment ha fet una activitat amb el Global Sports Management. Barcelona Centre de Disseny orientada deratge internacional i sec- a donar suport i visibilitat a la innovació. tèxtil tors tecnològics cada cop llar i moda Format pels clústers del més emergents. moble (Cenfim), il·luminació L’Administració ofereix (CICAT) i domòtica (domotys). eines i assessorament a les clúster actm 99 empreses per tal de mante- Nombre d’empreses hàbitat 99 nir el grau de competitivi- Alimentació Ha creat la plataforma www.clickonfashion.cat, tat, però no són els únics. Aigua i energia ideada per a la venda en salut línia d'articles. Empreses privades també Sistemes industrials ofereixen els seus serveis en aquest camp. Però, quina Mobilitat és la diferència? “Les eines Transversals clúster tecnologies són similars; la diferència Manufactures del disseny sanitàries és que qualsevol organis-

Salut *Font: ACCIÓ me públic, per temes de

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 La raó de ser dels clústers L’eficiència energètica radica en la en el punt de mira proximitat, la col·laboració El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) impulsa la innovació col·laborativa i refor· i la interacció ça la competitivitat de les empreses del sector. dels seus “Més de 100 empreses formen part actualment del nos- components tre clúster”, explica Isabel Tejero, presidenta del CEEC. És inevitable que entre tants socis no hi hagi compe- tidors, però aquí és “on entra en joc la màgia de la competència, et pot dir què innovació col·laborativa que des del CEEC impulsem”, s’ha de fer, però nosaltres assegura. Networking, jornades sectorials i reunions ho portem a la pràctica. As- dels grups de treball són algunes de les activitats que sessorem i executem, acom- permeten trobar sinergies entre les empreses d’aquest panyem l’empresa en tot el clúster, centrat a reforçar la competitivitat de les em- procés de dur a terme el seu preses del sector de l’eficiència energètica. projecte innovador”, matisa Els clústers es basen en la competitivitat d’una em- Carles Torras. presa, que depèn de la seva estratègia individual i de Les pimes són les com- la qualitat de l’entorn on competeix. Això permet iden- panyies que més aprofiten tificar els reptes compartits i treballar en aquest sentit aquestes eines externes, per millorar-los amb projectes concrets. “Les iniciati- 15 ja que tenen menys recur- ves clúster aporten intel·ligència de mercat (què haig sos per dedicar a aquests de fer en el meu negoci?), socis de viatge per compartir temes, no com una gran em- sinergies (networking) i una plataforma de projectes presa, que habitualment té que probablement no podria impulsar una única em- els mecanismes suficients presa”, explica Joan Martí Estévez, gerent de Dinamit- per dedicar-se a la recer- zació de Clústers a ACCIÓ. ca de recursos econòmics i “El CEEC va néixer gràcies a la necessitat d’impul- tecnològics. sar el sector de l’eficiència energètica i, en aquest sen- tit, podem dir que estem molt satisfets del que hem El naixement dels aconseguit fins ara”, comenta Isabel Tejero. L’any clústers 2008 i per iniciativa de l’ICAEN, deu companyies van “Clúster: raïm, penjoll, ram impulsar aquest projecte amb el suport de l’Institut de ramell, aglomeració, gra- Recerca en Energia de Catalunya (IREC), ACCIÓ i la pat, grup / conjunt d’uni- Fundació b_TEC. El suport de les empreses ha servit tats funcionals interconnec- per donar fiabilitat i solidesa als projectes dels clús- tades per mitjà d’una xarxa ters com el CEEC, el Catalan Water Partnership o el que actuen com una sola Clúster de Maquinària Agrícola (FEMAC), entre d’al- unitat”, segons el diccio- tres, que aglutinen la major part de l’activitat de cada nari. L’any 1990, Michael sector promovent projectes i treballant per esdevenir Porter, un dels autors més referents en els seus camps i poder participar en pro- coneguts en matèria de clús- grames formatius o elaborant posicionaments norma- ters, va proposar un model tius. “No ens equivoquem en afirmar que actualment per determinar els factors de ja som un referent en el sector de l’eficiència energèti- la competitivitat mitjançant ca, i no només a Catalunya”, conclou Isabel Tejero. n la seva obra The Competitive

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 EN PORTADA

Advantage of the Nations, Sessió de on considerava una regió treball entre com una empresa. Aquest empreses de Kid’s Cluster, va ser el primer pas per de- el clúster de senvolupar els clústers, que productes infantils de troben la seva raó de ser en Catalunya la proximitat, la col·laboració, que aplega cinquanta la interacció i l’actitud empreses crítica dels seus compo- de diversos sectors nents. El naixement dels d’activitat. clústers, com a grup d’em- preses amb un mateix repte estratègic i amb la innovació com a principal avantatge competitiu, ha propiciat la creació d’escenaris que -

ki d’ s cl U ste r voreixen la comunicació em- presarial. El replantejament estratègic, la millora en la Catalunya Clústers, capacitat d’innovació tecno- lògica i l’avenç en altres tipus denominació d’origen d’innovació són punts impor- tants per a un bon posiciona- A partir del mes de gener de 2014, la Generalitat re- ment competitiu. Antoni M. gularà la formació de clústers amb l’aplicació del nou Grau comenta que en el nou 16 segell Catalunya Clústers, segons declaracions del di- context industrial, “el clús- rector general d’Indústria, Antoni M. Grau, recollides ter ha esdevingut un element en un article publicat al setmanari L’Econòmic. Catalu- clau per entendre la posició nya Clústers és un segell de garantia que, mitjançant competitiva de la indústria, i el compliment d’una sèrie de requisits, distingirà les per dissenyar i implementar agrupacions empresarials “genuïnes” —i, per tant, me- polítiques de reforçament de reixedores de definir-se com a clúster—, de les que no ho la competitivitat en àmbits són. D’acord amb aquest segell, la Generalitat prioritza- com la innovació o la inter- rà les pimes que pertanyin a un clúster amb segell com nacionalització”. a receptores de les seves accions de suport a la innovació Però, quin és l’entorn o la internacionalització. Aquesta iniciativa reguladora adequat per a la creació d’un és un indicatiu que l’interès empresarial per la creació clúster? Joan Martí Estévez, de clústers és una dinàmica creixent a Catalunya i un gerent de Dinamització de intent per part de l’Administració de recuperar la inici- Clústers a ACCIÓ, determina ativa institucional en aquest àmbit. que aquestes iniciatives per- Tot i que a Catalunya es comença a implementar una meten treballar amb empre- política industrial basada en el model de clústers des del ses que tenen els mateixos 1993, el gran salt evolutiu es produeix al 2003, quan desafiaments estratègics, i s’identifica la competència com un “agent” global i no són aplicables a qualsevol local. S’amplia l’àmbit geogràfic d’acció, que passa a ser sector i tipus d’empresa. tot Catalunya. Aquesta evolució també modifica l’enfo- “Els factors d’èxit són ana- cament estratègic: es passa d’empreses agrupades al litzar molt bé els reptes de voltant d’un mateix producte a empreses amb un focus negoci, impulsar processos similar en el mercat, els anomenats clústers transversals de canvi estratègic d’acord (Kid’s Cluster, Indescat o Beauty Cluster Barcelona). n amb els reptes, garantir la governança amb un liderat-

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 Tota la cadena de valor de l’aigua en un clúster

El Clúster Català de l’Aigua transversalitat s’ha acu- en l’ús de l’aigua, com el (Catalan Water Partners- mulat un ampli coneixe- carni, o sectors que han hip-CWP) es va formar per- ment en el tractament i la de tractar aigües residuals què consultors, centres de gestió de tot el cicle de l’ai- complexes, com el químic. coneixement, enginyeries gua. “El clúster és un espai “A vegades, els projectes i altres entitats relaciona- d’innovació per millorar la serveixen per disposar de des amb el cicle de l’aigua qualitat i un entorn que millor coneixement del poguessin dur a terme ac- permet fer networking”, mercat”, assegura. cions de manera conjunta comenta Amores. En En R+D+i, està priorit- i aportar solucions innova- aquest sentit, “s’han creat zant des d’iniciatives com dores a les diverses neces- noves empreses en línies Water.cat, de millora del sitats actuals. “El nostre de negoci emergents com posicionament d’empreses principal actiu és disposar l’aqüicultura, o oportuni- i centres de recerca cata- de tota la cadena de valor tats en nous mercats exte- lans vers els programes en una sola organitza- riors”, afegeix. “El clúster europeus, fins a d’altres de ció”, explica Xavier Amo- treballa en l’impuls de pro- pilot en el sector turístic o res, cluster manager del jectes per accedir a sectors en la recuperació de nutri- CWP. Gràcies a aquesta industrials molt intensius ents en aigües residuals. n

17 ge privat enfocat a trencar Per poder l’Administració”, assenya- el saber convencional del la. Però “els clústers són un sector, treballar en equip i competir instrument extraordinari disposar d’un clúster mana- cal millorar per modificar el diàleg entre ger capaç i motivat que exe- empreses i Administració, cuti les accions amb solvèn- la capacitat centrant-lo en reptes compe- cia.” Els clústers acostumen d’innovació titius per a les empreses, a a partir d’un impuls públic treballar plegats per explo- per consolidar-se amb el li- tecnològica tar oportunitats i no pas en deratge privat. “El rol de la típica relació administra- l’Administració, en aquest ció-administrat, basada en cas de la Generalitat de Ca- pontània? És a dir, que les el lobby”, culmina Estévez. talunya, és liderar la polí- empreses s’agrupin i s’apor- I destaca la tasca del clús- tica de clústers, definir-ne tin valor, i a la vegada impli- ter, que permet detectar les principals característi- quin les administracions i els reptes i interessos d’un ques i dotar-la amb recur- les universitats? “Això sen- grup d’empreses del mateix sos humans especialitzats i se dubte implicaria una cul- negoci i impulsa actuacions econòmics per tirar-la enda- tura de col·laboració oberta que millorin la competiti- vant”, explica Estévez. Però i de confiança”, explica Car- vitat de les empreses mit- és compatible aquest procés les Torras. “A Catalunya hi jançant accions d’innovació de creació per part de l’Ad- ha molt bones iniciatives, en els seus models de nego- ministració amb la idea que s’han creat molts clústers, ci, internacionalització de el naixement d’un clúster però no per la necessitat de mercats, formació directiva ha de provenir en primera les empreses que han vist o d’altres que es puguin instància per generació es- una oportunitat, sinó des de requerir. n

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013

Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari “ Si continuem consumint com fins ara... hi ha futur?”

Jordi Garriga l Text Marc Javierre l Fotografia Tot sovint, en moments d’incertesa i dificultat econòmiques, les sensibilitats es desperten i es canalitzen tot buscant una major implicació i complicitat amb els congèneres. Així mateix, existeix una creixent preocupació per conèixer les injustícies que queden amagades rere el cicló de la publicitat de les grans marques comercials. I el resultat de tot plegat és que, a poc a poc, va sorgint un nou model de consum que, al capdavall, significa un nou model de viure. Es tracta del consum solidari. En parlem amb l’economista Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari.

Què vol dir consum solidari? tem centrats, sobretot, en te- quiladores, explotació in· Per a nosaltres, el consum so- mes agrícoles, que és un dels fantil, etc.). Com ens en po· 19 lidari és donar suport, com a terrenys on es poden fer més dem protegir realment els ciutadans més que no pas com avenços. És curiós, perquè jo, consumidors? a consumidors, a qüestions que sóc economista, encara El primer, és veure’ns com que tenen a veure amb la preo- recordo quan ens deien que a ciutadans i no com a mers cupació per la societat que ens per avançar calia passar de consumidors. En tot cas, envolta, la natura i la redistri- l’economia basada en l’agri- quan parlem de les injustíci- bució del treball i del consum. cultura a l’economia indus- es que hi ha rere determina- Vol dir estar preocupat per allò trial i d’aquí a l’economia dels des marques —la majoria de que hi ha al darrere de l’acte de serveis… Però la realitat és grans marques comercials—, compra d’un producte. que la natura, l’agricultura i estem parlant d’una sola re- el menjar són la nostra base alitat i és el fet que aquestes Com s’organitza la Xarxa de i, també, un dels camps on marques, en portar la pro- Consum Solidari? poder avançar més, no només ducció en un o altre indret del La Xarxa de Consum Solida- pel que fa a justícia social, món, el que fan és saltar-se ri és una entitat que es diu sinó també quant a la salut. normatives internacionals de Qxarxa perquè així és com tre- Ara sabem que bona part de seguretat en el treball, segu- ballem. Treballem per a un les malalties que avui estem retat mediambiental, etc. Se consum solidari preocupat. desenvolupant són per culpa salten la llei. D’entrada, no- Donem suport a productors de l’alimentació. O canviem el més caldria que els governs del Tercer Món, ajudem a model de consum alimentari, apliquessin la llei. Però, per comercialitzar i també realit- o patirem! part nostra també hi ha coses zem activitats que promouen a fer. Podem comprar d’altres el consum solidari, com ara Rere la major part de grans maneres. En el tema alimen- l’organització de mercats de marques comercials, hi ha tari, per exemple, si comprem proximitat. Ara mateix es- una injustícia social (ma· peres a un pagès local o a una

THEKNOS 178 NOVEMBRE-desembre DE 2013 ENTREVISTA

més ecològic, aporta més sa- ment. Qualsevol cosa que in- lut i és energèticament més quieta la societat, les grans sostenible? Quant al tema de marques ho converteixen en l’explotació infantil, i mirat producte per ser venut. La des d’un altre punt de vista, realitat és que s’utilitza la ter- a mi m’indigna la publicitat minologia, però no és real. infantil, en especial la de l’ali- mentació. Com es pot perme- I quines mesures o meca· tre la publicitat de productes nismes de control es duen a alimentaris per a nens que terme per assegurar que els se sap que sanitàriament són treballadors de la producció una aberració? de comerç just cobren un sa· lari just i treballen en unes Realment, quin impacte té condicions adequades? avui el nostre comporta· El mecanisme, el segell, ja he ment com a consumidors? explicat quines mancances té. Té un impacte relatiu… No Té molta més garantia la Xar- canviarem el món, però és xa de Consum Solidari com a cert que podem fer coses. S’ha tal, ja que es basa en relacions de produir d’una altra mane- directes. Fora del microespai ra, però també hem d’enten- del consum solidari, s’ha de dre, en el cas de l’agricultura, vigilar i exigir que es complei- que no podem pretendre tenir xi la llei internacional. Tots de tot durant tot l’any. El can- sabem que totes les empreses vi ha de ser de producció, de de l’Ibex tenen sucursal en 20 consum i de legislació. algun paradís financer… Tot i així, hi ha coses que funci- Com s’han de llegir les eti· onen diferent. La banca ètica, quetes per evitar comprar per exemple. Però mentre uns botiga de proximitat, en lloc productes que, en el procés de lluiten i treballen per crear es- de comprar-les de Xile, ja es- fabricació, perpetuen la po· pais ètics de relació i consum, tem fent un pas. Una pera és bresa, les injustícies socials també veiem com hem ajudat gairebé tot aigua, de manera o els desequilibris ecològics? la banca…, i per què? La ban- que el que estem fent és por- És realment difícil. Avui, les ca ètica i aquestes iniciatives tar aigua de Xile... Portar etiquetes són instruments de estan molt bé, però el que cal aquest fruit des de Xile és evi- publicitat i amaguen infor- és vigilar de veritat. dent que és energèticament mació. La qüestió, per tant, molt poc sostenible. és poder tenir un bon vene- Així mateix, a quins con· dor que et sàpiga informar trols tecnicosanitaris se Així, quines preguntes ens bé. Hi ha codis i etiquetes que hem de fer per ser responsa· et poden donar pistes, però el bles amb el nostre consum? millor és obviar la gran su- “Una pera és N’hi ha moltes. Per exem- perfície i anar a la botiga de ple, en el tema energètic: per proximitat. gairebé tot aigua, què avui s’està impedint el de manera que creixement de les energies Avui, però, veiem com grans portar aquest renovables? O pel que fa als multinacionals com Nestlé o fruit des de Xile supermercats: per què s’es- Starbucks venen productes tan potenciant des de l’Ad- com a productes de consum és evident que ministració quan sabem que solidari. Què n’opineu? energèticament el consum de proximitat és Nosaltres ho veiem mala- és poc sostenible”

THEKNOS 178 NOVEMBRE-desembre DE 2013 “Tornem a veure LA PREGUNTA DEL DEGÀ pagesos de vocació Quins productes poden dur el segell de productes de amb estudis comerç just a Catalunya? Quines condicions tècni· d’enginyeria” ques han de reunir? El segell està pensat per a grans cadenes multinacio- nals, per garantir que es paga una mica més al produc- seria un gran avenç. En gene- tor. Però per a nosaltres el consum solidari és més que ral, però, si parlem d’allò que això. Implica tota una relació de dalt a baix i de baix a dalt. pot aportar el consum solida- Mercadona, per exemple, com pot afirmar que fa comerç just ri en aquests temps de crisi, amb els sous que paga? Altra cosa són segells com el Bio, podríem apuntar una visió que té a veure amb els mètodes de producció i, en principi, més completa de l’alimenta- aquests sí que són fiables. n ció, l’agricultura ecològica com una forma de refredar el planeta en lloc d’escalfar-lo, sotmeten els productes de gesos vocacionals que tenen i pel que fa a la feina, tornar comerç just, sobretot si par· estudis d’enginyeria o ambi- a entendre l’agricultura com lem de productes alimenta· entals amb projectes interes- a factor generador de treball. ris? Aspectes com la traça· sants. La crisi obliga a noves L’Administració ha de tornar bilitat, per exemple, estan solucions. Hem d’aconseguir a entendre que sense l’agri- prou garantits? alternatives a nivell econòmic, cultura no hi ha futur. Però El comerç just és com qual- mediambiental i energètic. tot plegat depèn del model de sevol altre en aquest sentit, desenvolupament. però afegeix el valor de la Invertint la qüestió, el con· preocupació per l’entorn so- sum solidari, quines opor· El futur del consum és el 21 cial, laboral i mediambiental. tunitats ofereix per pal·liar consum solidari? Una altra cosa és que molta els efectes de la crisi? Si continuem consumint com part de la legislació està pen- El primer, el que dèiem dels fins ara, no hi ha futur. Si sada per a la gran producció problemes de salut quan vé- els xinesos agafen el nostre industrial, i nosaltres som tot nen de l’alimentació. Si als ritme de consum, el planeta el contrari. Caldria establir hospitals o als menjadors es- no aguanta. Si no consumim algun tipus de bones pràc- colars s’apostés per una ali- menys i de manera diferent, el tiques adequades a la petita mentació més d’acord amb els planeta, tal com el coneixem producció i a la producció de preceptes del consum solidari ara, no té futur. n proximitat.

La crisi econòmica és una Qüestionari oportunitat o un entrebanc per al consum solidari? El repte en la recerca científica i tecnològica del segle xxi? Buf! Com tot, té les dues Tornar a produir i viure respectant les lleis de la natura. cares. La gent té menys ca- pacitat de compra, però per El personatge de la ciència i la tècnica més inspirador? altra banda és més ecològica. Dins l’economia, Karl Polanyi, per la seva visió social i eco- Està creixent l’agricultura nòmica en la crítica de l’economia de mercat. També citaria ecològica i el consum compro- Charles Chaplin. mès amb això. Això fa, entre d’altres coses, que els ajunta- El gran avenç tècnic de la humanitat? ments puguin cedir més fàcil- La impremta, l’electricitat, la màquina de vapor… Són molts ment terrenys per fer horts. els invents que ens han fet avançar! n També tornem a veure pa-

THEKNOS 178 NOVEMBRE-desembre DE 2013 retrat professional L’enginyer tècnic que estimava la història i les matemàtiques Miquel Sánchez, enginyer tècnic industrial i doctor en Història

Anna Carrió l Text

Ciències i lletres

Perfeccionista, apassionat i amb moltes inquietuds, poques persones poden presumir d’haver determinat una fórmula matemàtica, haver treballat durant 50 anys en un mateix sector, haver estat Cerdanyolenc de l’Any i, a més, haver desenvolupat la seva afició sense marcar-se cap límit. La seva dedicació ha fet de Miquel Sánchez un privilegiat. n

Als 15 anys va començar a com de director comercial. reconstrucció de la història treballar d’adjunt del cap de El seu interès per les ma- de la vida pagesa d’un poble producció d’Uralita, SA, una temàtiques i la seva dedica- o uns pobles que ja no són empresa del sector dels fel- ció van fer que arribés a de- de pagès. La seva dedica- tres paperers de Cerdanyola terminar una fórmula que ció a la reconstrucció de la del Vallès, el seu poble natal. durant 35 anys ha ajudat a història de Cerdanyola i la re- El contacte amb l’enginyeria calcular quina era la quan- cuperació de la toponímia van va ser immediat, ja que “en titat d’aire o d’aigua que fer que l’any 1993 i l’any 22 el procés de creació d’un tei- treu un teixit amb una per- 2005 fos escollit Cerdanyo- xit entraven en joc diverses meabilitat, un temps i una lenc de l’Any. disciplines com la hidràu- superfície determinats. In- En Miquel no va comen- lica, la termodinàmica, la geniería del fieltro papelero çar a escriure en català fins tracció i la física”. I mentre (1987) és la prova que, des a l’any 1973 i ho va fer de aprenia tots els secrets de la de sempre, Miquel Sánchez manera autodidacta. La te- professió, compaginava la ha combinat les lletres i la sina de llicenciatura, La Se- feina amb els estudis d’En- tècnica. Es tracta del llibre gona República i la Guerra ginyeria Tècnica, a l’Escola més important vinculat al Civil a Cerdanyola, 1931- d’Enginyeria de Terrassa. món de l’enginyeria que 1939, publicada l’any 1993, Tot i que 25 anys més tard ha escrit perquè “em va do- va aconseguir un efecte de va canviar d’empresa per nar a conèixer de cara als síntesi molt important so- incorporar-se a Voith, una clients”. bre el seu estil literari. Però multinacional proveïdora Fa cinc anys, el Miquel “el llibre més important que de la indústria paperera, es va jubilar i es va descon- he fet és Can Fatjó dels Xi- va seguir vincultat al món nectar dels 50 anys d’engi- prers. Nou segles de vida del paper 25 anys més i va nyeria aplicada al món del pagesa a Cerdanyola”, a ocupar els càrrecs de cap de paper. Llavors va decidir través del qual va desenvo- Fabricació, d’Investigació dedicar-se en cos i ànima a lupar un “perfeccionisme i d’Assitència Tècnica, així una de les seves aficions: la bestial”. L’any 1998 va es- criure Camins. Excursions per Collserola, que va supo- Una vida dedicada a la reconstrucció sar fer un important recull toponímic amb una setante- de la història de Cerdanyola i a la na d’excursions a Collserola recuperació de la toponímia sortint de Cerdanyola. n

THEKNOS 178 NOVEMBRE-desembre DE 2013 INNOVACIÓ

L’enginyer tècnic que estimava Amb la participació de: la història i les matemàtiques I la col·laboració de: Miquel Sánchez, enginyer tècnic industrial i doctor en Història Big Data: el gran gestor de dades

Gestionar una smart city és el repte de moltes empreses d’enginyeria i telecomunicacions, empreses que treballen per oferir sistemes de gestió de les infraestructures de les ciutats intel·ligents des d’un punt de vista social, econòmic i mediambiental.

Anna Carrió l Text

Mobilitat, gestió de residus, en la prestació de serveis i tots els àmbits. La gestió qualitat ambiental, eficièn- la coordinació dels recursos de dades de les smart citi- cia energètica, sostenibi- disponibles, i oferir eines es és una oportunitat per litat, manteniment de les d’anàlisi. Algunes d’aques- als gestors públics i permet zones verdes, seguretat i tes plataformes utilitzen la una presa de decisions més protecció, participació ciu- tecnologia SOFIA (Smart eficient, tot i que encara hi tadana... Controlar i uti- Objects For Intelligent Ap- ha moltes divergències res- litzar la informació esdevé plications); equips de me- pecte a la visibilitat, l’accés, un pas ineludible per a la surament i sensorització la propietat i l’organització gestió de les smart cities. instal·lats per tota la ciutat d’aquesta informació en Recollir, emmagatzemar, que s’encarreguen de re- base de dades. En aquest 23 buscar, analitzar i visua- collir informació en temps context, el Big Data també litzar l’anomenat Big Data real; mòduls de gestió de pren importància per als és el nou escenari d’acció serveis que intercanvien in- ajuntaments, que el veuen i d’oportunitats si tenim formació per oferir soluci- com un aliat en pro del des- en compte que cada dia es ons, i sistemes d’anàlisi que envolupament de les ciutats generen 2,5 quintillons ordenen les dades per com- intel·ligents. n de bytes, és a dir, que, se- pletar la gestió. gons alguns estudis —fets Un informe de les

per grans empreses del Nacions Unides de l’any Th inc k stoc sector—, el 90% de les da- 2011 sobre els assentaments des que es generen al món humans estimava que el s’han creat en els últims dos 70 % de la població viurà anys. Diverses empreses en ciutats l’any 2050. han interioritzat la necessi- Una dada que, tot i tat d’entendre tota aquesta que és una estima- informació i l’han transfor- ció, posa de mani- mat en projectes d’R+D+i so- fest la necessitat bre una plataforma urbana de replantejar d’interoperabilitat (UOIP). els models Aquesta plataforma basa la urbans exis- seva operativitat a intercon- tents i dema- nectar els diferents sistemes na urgent- de TIC per obtenir la gestió ment la integrada de tots els serveis presència de de la ciutat, més eficiència les TIC en SOSTENIBILITAT Economia verda, un nou motor d’activitat El sector podria generar un milió de llocs de treball

Unes 60.000 empreses de l’Estat espanyol es dediquen a la denominada economia verda. Un sector que, segons dades del 2010, dóna feina a més de 400.000 persones. Les energi- es renovables, el tractament de residus o la rehabilitació energètica d’edificis es configuren com una alternativa real per combatre els efectes de la crisi.

Joaquim Elcacho l comunicaciencia.cat

ten per una reconversió eco- La nova planta solar que SEAT nòmica que tingui més en ha instal·lat a consideració els valors del la seva fàbrica de Martorell, medi ambient i la qualitat de amb 53.000 vida. Aquest estudi va ser panells. elaborat per Sustainlabour —una fundació internaci- onal promoguda per orga- nitzacions sindicals—, amb 24 la contribució tècnica del Programa d’Ocupació Verda de l’Organització Internaci- onal del Treball (OIT).

SEAT L’OIT defineix ocupació verda com els llocs de treball Les activitats principals aquestes activitats suposa- que contribueixen a reduir que desenvolupen les prop ven el 2,2 % de l’ocupació i el consum d’energia i ma- de 60.000 empreses dedi- el 2,4 % del PIB de l’Estat. tèries primeres, limitar les cades a l’economia verda Abans del 2020, aquest sec- emissions de gasos d’efecte que hi ha a l’Estat espanyol tor econòmic relacionat amb d’hivernacle, minimitzar la són serveis empresarials o el medi ambient podria ge- producció de residus, redu- productes relacionats amb nerar fins a 1 milió de llocs ir la contaminació i protegir el manteniment o millora de treball nous. L’informe els ecosistemes. En aquest del medi ambient. Els es- Ocupacions verdes per al sentit, l’ocupació verda su- tudis elaborats al 2010 per desenvolupament sosteni- posa una alternativa real l’Escola d’Organització In- ble, el cas espanyol, publicat per a sectors greument afec- dustrial, l’Observatori de la l’estiu del 2012, calcula que tats per la crisi econòmica. Sostenibilitat a Espanya i entre 1998 i 2009 va créixer la Fundación Biodiversidad en un 235 % el nombre de 25 milions d’habitat· calculaven que l’economia llocs de treball en empreses ges per rehabilitar verda dóna feina a 407.200 de l’economia verda i —més L’estudi elaborat per Sus- persones i genera una pro- important encara— apunta tainlabour calcula que la ducció per valor de gaire- que aquest creixement es rehabilitació de 25 milions bé 52.700 milions d’euros podria mantenir en el temps d’habitatges a tot l’Estat, anuals. En dades del 2009, si les administracions apos- amb l’objectiu de millorar-ne

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 l’aïllament i l’ús eficient de l’energia, generaria fins a Un programa d’ajuts 1,37 milions de llocs de tre- ball durant aquesta dècada. amb recursos d’Europa La promoció del transport sostenible podria suposar Una de les iniciatives més consolidades de l’Estat espa- un increment de 770.000 nyol en la formació professional i la promoció de llocs llocs de treball fins al 2020. de treball relacionats amb la protecció ambiental és el La gestió de residus, programa Empleaverde, promogut per la Fundación que ara dóna feina a uns Biodiversidad (adscrita al Ministeri d’Agricultura, Ali- 110.000 treballadors, po- mentació i Medi Ambient). El programa gestiona els dria sumar 27.850 llocs recursos assignats a l’Estat espanyol pel Fons Europeu de treball per al 2020, i les de Cohesió (Programa Operatiu Adaptabilitat i Ocupa- energies renovables, més de ció) i disposa d’un pressupost de 44,1 milions d’euros 125.265, un increment d’un per al període 2007-2013. 81,5 % en relació amb les La convocatòria d’ajuts del programa Empleaverde dades actuals. Per aconse- va rebre l’any passat més de 600 propostes d’entitats, guir aquest objectiu, l’infor- organitzacions no governamentals i empreses; 91 de me destaca que l’Estat espa- les quals han estat aprovades en forma de convenis per nyol hauria de reprendre la a la promoció de l’ocupació, la formació i l’emprenedo- política de suport a les ener- ria en temes ambientals, segons les dades presentades gies renovables i fer realitat el passat mes de juliol per la directora de la Fundación la proposta europea d’asso- Biodiversidad, Sonia Castañeda, i els ministres Miguel lir un 20 % de la producció Arias Cañete i Fátima Báñez. d’energia primària que pro- Entre les entitats de Catalunya que rebran aquest vingui de fonts renovables any ajudes del programa Empleaverde hi ha el Gre- en l’horitzó del 2020. Però mi de la Recuperació de Catalunya (amb una inicia- les permanents retallades a tiva de gestió de residus d’aparells elèctrics i electrò- 25 les renovables per part del nics) i la Fundación Empresa & Clima (amb el projecte ministre d’Indústria dificul- Ceco2Pyme, de càlcul d’emissions de CO2 i la seva re- ten aquest objectiu. n ducció en el sector empresarial). n

I a més La nova reglamentació elèctrica amenaça el futur de les renovables

Les energies renovables aquesta indústria dóna fei- conjunt d’Espanya. En un —i en especial l’eòlica i la na a unes 30.000 persones informe presentat el passat solar— ocupen un lloc des- i aporta 2.984 milions d’eu- mes d’agost, l’AEE afirma- tacat en les expectatives de ros al PIB. va que si el projecte de nor- creixement de les inver- La modificació de la mativa segueix endavant sions i l’ocupació a escala regulació sobre les reno- sense canvis “l’impacte po- mundial. En el cas d’Espa- vables en vigor des del dria ser desproporcionat i nya, l’estudi macroeconò- 2012 i el projecte de nova el sector eòlic podria patir mic de l’impacte del sector reglamentació presentat una cascada de problemes eòlic publicat al 2012 per aquest estiu pel Ministe- financers, nous tanca- l’Asociación Empresarial ri d’Indústria suposa un ments de fàbriques i des- Eolica (AEE) indicava que daltabaix per al sector al trucció d’ocupació”. n

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 ARTICLE TÈCNIC

Diagnòstic de les xarxes de sanejament: noves solucions

El nou equip LT-US desenvolupat per Sofrel integra un sensor de mesurament d’ultrasons que permet la vigilància i el diagnòstic permanent de les xarxes d’aigües residuals. A més, disminueix els costos que genera l’anàlisi d’aquestes instal·lacions. Sonia Contreras Ruiz de la Prada l Departament Técnic de Preventa

El control del funciona- ment òptim de la xarxa de sanejament és fonamental per conèixer la contamina- ció derivada d’abocaments incontrolats al medi ambi- ent, i indispensable per com- plir la normativa vigent. 26 Aquesta normativa obliga els explotadors de xarxes de sanejament a controlar les seves, amb l’objectiu de preservar el medi natural i que els efluents rebin un tractament adequat abans En les xarxes que s’aboquin. A més, per de sanejament existeixen als explotadors és fonamen- una sèrie de tal detectar els abocaments condicionants que dificulten en el medi natural i estimar i encareixen la els cabals d’aigua que circu- monitorització i el control. len per la xarxa. Els mètodes clàssics de control de cabals de xarxes de sanejament tenen un cost És necessari complir la dels municipis limítrofs, els elevat i, en molts casos, no directiva europea (91/271/ abocaments industrials de es controlen de forma auto- CE) i per això és obligatori la xarxa, detectar les aigües màtica a les xarxes, sinó a fer un diagnòstic perma- netes paràsites, avaluar la través de revisions periòdi- nent a la xarxa. Això s’acon- periodicitat de neteja d’al- ques de les instal·lacions. seguirà instal·lant punts de guns col·lectors, anticipar Això comporta retards en mesurament i instrumenta- les avaluacions de les càrre- la detecció de les anomalies ció per conèixer-ne millor el gues o identificar les insufi- de la xarxa i ineficàcia en la funcionament. Aquestes da- ciències hidràuliques. gestió derivada de l’absèn- des contribuiran a avaluar i És cert que actualment a cia d’informació. interpretar les aportacions Espanya s’han dut a terme

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 jament, a diferència de les d’abastament, no treballen El control permanent habitualment en càrrega i de la xarxa poden passar de cabals molt requereix baixos a cabals enormes en instal·lar punts de pocs minuts. Això és especi- mesurament i alment important quan no instrumentació hi ha xarxes separades per per conèixer- ne millor el a aigües pluvials, que sol funcionament. ser en la majoria dels casos. En definitiva, la conjun- ció de condicionants tècnics i econòmics, i la falta de visió de conjunt de les xar- xes de sanejament fan que en l’actualitat no n’existei- xi una monitorització i un control adequats.

EQUIPS adaptats DE TELEGESTIÓ actuacions importants per torització d’aquest tipus de En el nostre país, el sector al compliment de les nor- xarxes, però també perquè de l’aigua ha estat cobrint mes sobre el tractament de des del punt de vista de la els seus desafiaments tec- les aigües residuals, però gestió no existeix general- nològics de forma gradual 27 encara queda molt camí ment una visió de conjunt i esglaonada. Així doncs, per recórrer i s’ha endarre- de la xarxa com un sistema de la mateixa manera que rit la implantació de trac- integral i no s’ha prestat a s’ha generalitzat el telecon- taments més rigorosos en la gestió de xarxes de sane- trol com a eina fonamental les aglomeracions urbanes. jament l’atenció necessària en els abastaments d’aigua, Aquests endarreriments És evident que en les xarxes en les xarxes de sanejament comporten expedients san- de sanejament existeixen no està tan desenvolupat. cionadors per part de la UE una sèrie de condicionants Aquestes noves solucions dels incompliments exis- que en fan més difícil, i facilitaran el coneixement tents, fet que indica que per tant més cara, la mo- del funcionament de la l’assumpte d’aquesta expo- nitorització i el control. El xarxa, cabals transportats, sició és actual. principal condicionant és fractura, alleujament, etc. la mateixa naturalesa dels i aportaran dades per a fu- Situació actual fluids que circulen per la turs desenvolupaments o Tot i que al llarg dels últims xarxa i que, a causa de les adequacions. A més, perme- anys s’han anat realitzant seves característiques cor- tran la incorporació en un importants obres en depu- rosives a l’emissió de ga- sistema centralitzat de la ració d’aigües residuals, pel sos i a l’arrossegament de gestió de les instal·lacions que fa a la monitorització i sòlids, calen equipaments complexes: bombejos, sobre- control de les xarxes de sa- especials, tant per al me- eixidors, comportes, etc., i nejament, lamentablement, surament de cabals o parà- facilitaran l’optimització del no s’ha avançat gaire. Això metres de qualitat com per funcionament de les estaci- és així principalment pels al control. A més, un altre ons depuradores, fet que condicionants tècnics i eco- condicionant important és revertirà en instal·lacions nòmics que implica la moni- el fet que les xarxes de sane- més eficients i costos més

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 ARTICLE TÈCNIC

ria, podem estimar de ma- bilitat de deportar una an- A Espanya, nera bastant acceptable el tena externa en casos molt el telecontrol cabal que transita i, a més, complicats). Totalment in- detectar baixades o incre- tegrat a l’LT-US, el sensor com a eina ments significatius en la d’ultrasons està alimentat no està prou càrrega del col·lector. directament per la bateria Per tal de donar solució del data logger. Associat desenvolupat a aquest problema, Sofrel a un captador de detecció en les xarxes ha desenvolupat el nou data d’abocaments i gràcies als logger GPRS LT US per al seus períodes d’arxiu vari- de sanejament mesurament de cabals, la ables (per exemple, cada 30 vigilància i el diagnòstic minuts, en període normal, permanent de les xarxes i després, cada minut du- baixos. Això s’aconsegui- d’aigües residuals. En inte- rant els abocaments), l’LT- rà mitjançant la implanta- grar un sensor de mesura US pot tenir una autonomia ció d’equips de telegestió d’ultrasons, l’equip Sofrel de funcionament de 8 anys. adaptats que permetin di- LT-US fa possible: La posada en marxa del agnosticar les xarxes resi- — el mesurament en conti- data logger i la calibració duals i pluvials que propor- nu del nivell dels efluents del seu sensor d’ultrasons cionen les dades relatives al que circulen pels col· són molt senzills gràcies seu control. lectors, a una interfície gràfica En aquest article volem — la detecció d’abocaments SOFTOOLS i a través d’una destacar que és determinant en els sobreeixidors de comunicació Bluetooth. per al diagnòstic de la xar- tempesta, xa de sanejament conèixer — el càlcul dels cabals i vo- diagnòstic, control i 28 el cabal que transita per un lum dels abocaments en vigilància col·lector i l’avaluació dels el medi natural, La instal·lació del sensor seus canvis. Normalment, — el diagnòstic permanent i d’ultrasons (fins a 5 m) al la determinació d’aquests la vigilància de la xarxa. més a prop possible dels cabals està unida a una cos- efluents que cal mesurar tosa obra civil, a la instal· S’instal·la en arquetes en- permet mantenir el data log- L’equip Sofrel lació de sistemes complexos terrades, a vegades inunda- ger en la zona de recepció LT-US integra de mesura atesa la situ- des, sense alimentació GSM més favorable (punt de un eficaç ació dels col·lectors i elèctrica. El Sofrel LT- vista més elevat). sensor de mesurament l’electrificació del punt US supera totes aques- En proposar 4 entrades d’ultrasons. de control. Tot i així, tes dificultats gràcies digitals (DI) per a la senyalit- coneixent l’altura de a la seva caixa i al zació d’esdeveniments (ober- la làmina d’aigua i seu sensor d’ultra- tura tapa, detecció d’abo- les dimensions i el sons, robust i total- cament, etc.) i 2 entrades pendent de l’artè- ment estanc IP68 analògiques (AI) opcionals (es garanteixen (connexió de captadors 4-20 100 dies sota 1 m mA), el Sofrel LT-US ofereix d’aigua), la seva nombroses funcions neces- bateria interna de sàries per al diagnòstic, el llarga durada (fins control i la vigilància de les a 8 anys d’autono- xarxes d’aigua residuals. mia), la seva ante- Per exemple, el cabal pot na GSM/GPRS inte- calcular-se directament en grada, d’altes prestacions, funció del nivell mitjà grà- especialment estudiada per cies a les taules de conver- a un ús subterrani (possi- sió integrades en l’LT-US.

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 D’aquest càlcul de cabal es el diagnòstic i control per- dedueix un balanç diari. Es manent de les xarxes de sa- poden configurar llindars nejament serà necessari dis- d’alerta a partir de valors posar d’equips de telegestió d’alçada o de cabal. i instrumentació adaptats Encara que la cobertu- a les complexes situacions ra GSM sigui globalment presents en aquest tipus molt correcta en superfície, d’instal·lacions. Robustos, el grau de recepció dismi- estancs, autònoms, hauran nueix considerablement en de tenir funcions integra- les instal·lacions subterrà- des específiques en el tracta- nies. L’LT-US transmet di- ment de les dades, com per àriament en GPRS els seus exemple l’adquisició i arxi- valors històrics i balanços a vament de les informacions, centrals, supervisor, servi- càlculs i algoritmes interns dor OPC o servidor WEB LS. (com són el cabal i el vo- Es poden enviar SMS d’aler- lum), transmissió d’alarmes en la instal·lació. Per esco- L’LT-US té ta per superació de llindar o (per SMS, per correu elec- llir el suport de comunica- una gran canvi d’estat. L’LT-US té una trònic), transmissió de va- ció per transmetre les dades autonomia i gran autonomia i un mode lors històrics... s’ha de valorar que ha de ser un mode de comunicació de comunicació òptim. econòmic, fiable i eficaç. Per òptim. Aquestes funcions aporten transmissió de dades això, la xarxa GSM/GPRS es una resposta eficaç a les ne- La instrumentació connec- converteix en un suport ide- cessitats de telegestió i vigi- tada haurà de ser idònia al per transmetre les dades lància de les xarxes residu- per obtenir mesures fia- al lloc central i les alarmes als i pluvials. bles en aquests entorns tan als diferents destinataris. 29 Com a conclusió, podem agressius; captadors per La centralització de la dir que per poder realitzar detectar els desbordaments totalitat de les informaci- de tecnologia capacitativa, ons dels equips permetrà captadors que faciliten la realitzar una anàlisi de les Es necessiten mesura de nivell de tecno- dades, mitjançant diferents logia d’ultrasons o radar, o eines: taules, edicions auto- equips adaptats de quadralímetres d’efecte màtiques d’informes d’ex- a les situacions doppler... Cal que siguin es- plotació, gràfics sinòptics, tancs (IP68) amb consums variables calculades, traçats complexes d’energia mínims i que pu- de corbes, accés web per a d’aquestes guin ser alimentats per les altres usuaris, etc. n estacions remotes o data instal·lacions logger, per reduir els costos Per saber-ne més: www.sofrel.es INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Sistemes d’acreditació de professionals i la seva competència

M. Cinta Pastor – Laura Alonso l Enginyers BCN

Des de l’any 2010, el Col·legi ha estudiat els diferents tació professional, aquest havia d’estar acreditat per sistemes d’acreditació de la competència professional l’ENAC. Això s’ha demos- dels enginyers. trat encertat, ja que en el redactat de l’Avantprojecte de llei de serveis i col·legis L’objectiu de l’acreditació o l’Entitat Nacional d’Acredi- professionals d’aquest mes de la certificació per a un tació (ENAC) fins a l’Asocia- d’agost —al qual hem pre- professional és poder fa- ción Española de la Calidad, sentat al·legacions—, es cilitar la mobilitat per Eu- a Madrid. Darrerament, està diu textualment: “Els con- ropa i arreu del món amb realitzant un dels cursos de sells generals dels col·legis unes qualificacions recone- l’acreditació PMP. hauran de tenir un sistema gudes de la seva aptitud i En primer lloc, i molt de certificació de professio- competència professional. important, cal aclarir la di- nals, en el termini d’un any, Per tant, el títol universi- ferència entre els conceptes i els col·legis s’han d’ha- 30 tari, acompanyat d’aquest ‘acreditació’ i ‘certificació’. ver constituït com a enti- segon certificat de forma- Una entitat pot tenir un sis- tats de certificació, segons ció contínua i d’experièn- tema propi o inspirat en una la norma UNE-EN ISO/IEC cia professional, ha de ser norma internacional, però 17024 Requisits generals un document apreciat pel només podrà exercir a Espa- per als organismes que mercat i que li faciliti la in- nya com a acreditador si està duen a terme certificació corporació. Actualment, no sotmès a un procés d’acredi- de persones”. detectem aquesta valoració tació i disposa d’un certificat a Espanya de cara a obtenir emès per l’ENAC. Per tant, sistemes existents una feina d’enginyer. Algu- no es pot utilitzar aquest El Consejo General de nes certificacions, com la de qualificatiu en tots els casos, Ingenieros Técnicos In· Direcció de Projectes, sí que i sí que es pot fer servir el de dustriales (COGITI) ha són apreciades internacio- ‘certificació’. creat un sistema, al qual nalment. Des del nostre Ser- Cada estat europeu no- ja estem acollits, anome- vei de Selecció Professional més disposa d’una entitat nat Desarrollo profesio· (SSP) estem molt atents per d’acreditació (menys Alema- nal continuo (DPC), amb detectar si aquestes valora- nya, fruit de l’antiga divisió normativa pròpia, no acre- cions van en augment. de l’estat). Aquest conveni ditat per l’ENAC (tot i que Durant aquests quasi es va aprovar per consens ens informen que ho volen tres anys, una enginyera amb l’objectiu d’unificar cri- aconseguir). El nostre Col· tècnica del Col·legi, Lau- teris d’exigència a tota la legi ja té la Mesa acreditada ra Alonso, s’ha encarregat UE i maneres d’auditar. i la seva tasca consisteix a: d’aprofundir en aquest tema El nostre Col·legi va tenir informar el col·legiat de la d’interès, visitant in situ molt clar des de l’inici que documentació necessària; aquelles entitats involucra- si implantàvem o ens aco- revisar-la; corregir el qües- des en aquest tema, des de llíem a un sistema d’acredi- tionari de puntuació, i com-

THEKNOS 178 NOVEMBRE-desembre DE 2013 pulsar tota la documenta- La tercera és la que ha S’entén, doncs, que el pro- ció. Es convoca la Mesa i constituït l’Enginyeria In- cés sigui més car. s’emet l’acta d’acreditació dustrial Catalana, al mar- Què les diferencia, personal del col·legiat, on ge de la del seu Consejo, doncs? El cost, que varia es proposa el nivell de cer- amb normativa pròpia i no segons la categoria que de- tificació. S’envia al Consejo, acreditada per l’ENAC. Es mani el professional, però que el ratifica o no, i aquest tracta de l’Agency for Qua· que, malgrat tot, es mou emet el diploma i la targe- lification of Professional entre els 100 i els 1.000 €; ta acreditativa. Atorga di- Engineers (AQPE), consti- el grau d’avaluació, que ferents nivells: Júnior, Sè- tuïda inicialment per diver- pot incloure un examen, nior, Advance i Expertise. sos col·legis d’enginyeries. i el grau d’especialització No acredita l’especialitat Defensen un sistema basat que s’assoleix. del professional. El cost és en el model anglosaxó i la A Espanya tenim l’Aso· baix, ja que el Consejo cobra ISO 17024. Per formar-ne ciación Española de la Ca· l’import global i en retorna part, cal pertànyer a la fun- lidad (AEC), de la qual som una part al Col·legi per la dació Agència de Qualifi· socis, i que té una antigui- tasca realitzada, part que no cació dels Professionals tat en aquesta activitat de cobreix la feina, però que de l’Enginyeria. Aquesta 15 anys. Ofereix certifica- es considera un servei al pertinença suposa un cost cions de gestors i auditors col·legiat. Una altra segona important per al Col·legi, en l’àmbit de la qualitat, realitat és la desenvolupada així com unes puntuacions el medi ambient i la segu- pel Consejo de Ingenieros referents a la nostra titula- retat alimentària. Algu- Industriales (a Madrid), ció amb les quals no estem nes d’aquestes certificaci- anomenada IPr o ingenie- gaire d’acord. Està molt ori- ons estan acreditades per ros profesionales registra- entada a l’especialització, en l’ENAC i totes per un estàn- dos, també amb normativa l’actualitat 54 àmbits. Tam- dard europeu, l’European 31 pròpia i no acreditat per bé consta d’una avaluació Organization for Quality l’ENAC, amb quatre especi- curricular i el que la dife- (EOQ), del qual són els alitats: naval, generalista, rencia marcadament és que únics representants a Espa- mecànica i ambiental. En el professional està valorat nya. Recentment, han creat aquesta, no hi participa el per un Comitè Competent de l’especialitat d’auditor ener- Col·legi d’Enginyers Indus- Qualificació Professional, gètic en edificació. Aquesta trials de Catalunya. que emet la qualificació. darrera ha estat protoco-

Estàndards d’acreditacions de persones

Acreditacions reconegudes Espanya en management AEC (ISO 17024) Asociación Española de la Calidad PRINCE2 (Estàndard d’EOQ_European Organization Quality)

PMP (Norma ANSI) Col·legis Professionals_acreditacions de professionals (normativa pròpia): Agile Project Management DPC (COGITI) AQPE Agència IPr Ingenieros AEIPRO (IPMA) (ISO 17024) Consejo General de de Qualificació Industriales de la Ingeniería Professional de España TI–ITIL Técnica Industrial l’Enginyeria

UNE-ISO 21500/ 2012

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 INFORMACIÓ PROFESSIONAL

laritzada amb experts del València). Acreditat per d’acreditació, tant nacio- sector, ja que no han trobat l’ENAC, és un sistema molt nals com internacionals, un estàndard satisfactori de complet i exigent (potser és tenir uns comitès d’ex- referència i ho han fet amb el que ho és més dels que perts tan específics. Ho l’Asociación de Empresas de hem estudiat) que valora podem confirmar els que Eficiencia Energética. competències tècniques i hem viscut els principis també habilitats d’actitud i de l’ENAC i en coneixem àmbit internacional direcció. Té 250 acreditats a la problemàtica inicial, En l’àmbit internacional, Espanya. Atorga 4 nivells. que al llarg del temps ha i gràcies a la necessitat de Encara n’hi ha d’altres com: anat corregint. professionals amb habili- PRojects IN Controlled — Ha estat una desagrada- tats molt específiques de Environment (PRINCE2), ble sorpresa veure com management o direcció de anglosaxona (Commonwe- el Projecte de llei de col· projecte, hi ha les següents: alth), inicialment orientada legis ens exigeix aquesta Project Management a concursos públics de tele- activitat, malgrat que Institute (PMI), 1983, que comunicacions. Les Agile és voluntària per al col· prové dels Estats Units, Project Management i la legiat i que pot transfor- amb presència a 135 països Biblioteca de la Infraes· mar-se en discriminatò- arreu del món i amb més tructura de la Informació, ria en el mercat laboral. de 350.000 certificats. A ITIL, Infrastructure Li- Barcelona tenim l’anome- brary, orientades també a Els col·legis sempre hem nat PMI Barcelona Chap- les TIC. Aquestes no afecten format els nostres profes- ter, diferents institucions tan directament el nostre sionals en les noves activi- que ofereixen cursos de sector, però sí que ens afec- tats que la societat demana formació per presentar-se a ten com a usuaris d’aques- a l’enginyer, sovint d’acord l’examen (entre les quals La tes tecnologies. amb l’Administració, i ara 32 Salle - Universitat Ramon haurem de ser examinats Llull). El seu certificat PMP Conclusions sobre les nostres activi- té un reconegut prestigi en Davant aquest complex tats. Cal reflexionar on ens l’àmbit mundial. No estan panorama, el Col·legi fa pot portar aquest camí. Si acreditats per l’ENAC. No aquestes reflexions: bé fins ara la titulació fa- té nivells sinó diferents cer- — La despesa per a qual- cilitava moltes activitats tificacions, de manera que sevol col·lectiu (conse- professionals segons les fins i tot un recent titulat jos, consells o col·legis) atribucions, ara cada nova sense experiència profes- que vulgui implantar oportunitat de feina hau- sional pot assolir-ne una. aquests sistemes és ele- rà de ser examinada per Han experimentat un fort vada i cal valorar si apor- entitats superiors certifi- creixement de certificats ta valor suficient als seus cadores, que pot ser força gràcies a l’interès dels nos- col·legiats. La demanda limitativa i discriminatò- tres professionals de sortir del mercat és la que ho ria. Finalment, sigui qui- a l’estranger. El seu siste- demostrarà o ho exigirà. na sigui la decisió final, te- ma és de referència i així ho — L’avaluació de la certifi- nim molt clar que no hem demostra el fet que la Nor- cació de professionals en de perdre l’autonomia com ma UNE- ISO 21500/ 2012, tasques específiques sem- a Col·legi o Consell en la orientació sobre gestió de pre necessitarà organis- certificació de persones, projectes, s’ha inspirat en mes experts en aquestes i que ja n’oferim una, la el seu estàndard. especialitats. Fins ara, DPC del COGITI. Internacional Project els col·legis érem consi- El nostre coneixement Management Associati· derats els especialistes també pot oferir als col· on (IPMA), 1999. AEIPRO en allò que fan els nos- legiats orientació sobre les és la seva representació a tres col·legiats. El que existents perquè triïn la Espanya (Universitat de costa en els organismes més adequada. n

THEKNOS 178 NOVEMBRE-desembre DE 2013 Es graduen a la UPC les primeres promocions d’Enginyeria Biomèdica i d’Enginyeria de l’Energia de l’Estat

El passat 8 de novembre es va celebrar l’acte de Miquel Darnés, degà graduació de la promo· d’Enginyers ció 2012-2013 a l’Escola BCN, va lliurar el Universitària d’Enginye· premi al millor ria Tècnica Industrial de expedient acadèmic de Barcelona (EUETIB). Mi· la promoció quel Darnés, degà d’Engi· a Juan José nyers BCN, va lliurar el Corral. premi al millor expedient acadèmic de la promoció a Juan José Corral. L’acte va acollir 191 nous engi· nyers, entre els quals s’in· cloïen 18 graduats en En· ginyeria Biomèdica i 22 en Enginyeria de l’Energia, els primers en aquestes titulacions. Pel que fa als graduats tiques d’estalvi energètic i en Enginyeria de l’Ener- projectes relacionats amb Els estudiants d’Enginyeria gia, es tracta de professio- les energies convencio- 33 Biomèdica reben una for- nals amb competències per nals i renovables. Es tracta mació que els prepara per dirigir i gestionar projec- d’una formació molt trans- desenvolupar feines en el tes relacionats amb el pro- versal que dóna accés a sector sanitari i hospitalari. cés de generació, transport feines relacionades amb la Dirigir i gestionar projec- i distribució d’energia, de recerca i la innovació per tes d’enginyeria relacionats l’eficiència i l’estalvi ener- a l’edificació, la mobilitat, amb el disseny d’equips bio- gètic. Entre les funcions els serveis públics, el sec- mèdics i sistemes d’informa- que poden desenvolupar tor agrícola i la indústria ció i comunicació, telemedi- trobem el disseny de polí- en general. n cina, monitorització remota i control d’equips són al- gunes de les competènci- Altres noves titulacions en graus es professionals d’aquests graduats, així com l’elec- El curs 2009-2010, en el marc de la reforma de Bolonya, la tromedicina cardiovascular, Universitat Politècnica de Catalunya va començar a impar- la neurocirurgia i el tracta- tir els graus en Enginyeria de l’Energia i en Enginyeria ment del dolor, els implants Biomèdica. L’EUETIB, centre adscrit a la UPC, és el primer per a cirurgia i traumatolo- de l’Estat espanyol que ha començat a impartir aquests gia i els productes sanitaris graus. En la mateixa línia, altres escoles universitàries d’un sol ús. Aquests estudis ubicades a la província de Barcelona han introduït noves inclouen les pràctiques en titulacions en els seus plans d’estudis, com són, per exem- empresa obligatòries, que ple, el grau en Organització Industrial, el grau en Me- els estudiants desenvolupen catrònica, el grau en Materials i el grau en Tecnologies en hospitals i empreses del Industrials. n sector sanitari.

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 INFORMACIÓ PROFESSIONAL

EXPOelèctric Fórmula-e conclou amb més de 10.000 visitants i 500 proves de vehicles elèctrics

Enginyers BCN ha impulsat l’organització dels e-Col·loquis, un punt de trobada on els ciutadans han pogut conèixer i resoldre totes aquelles qüestions relacionades amb el bon ús del vehicle elèctric. Durant els e-Col·loquis, celebrats el 16 i 17 de novembre a Barcelona en el marc de la 3a edició d’EXPOelèctric Fórmula-e, s’han presentat novetats comercials en mobilitat sostenible i s’han tractat temes com els preus, el manteniment o el consum dels vehicles elèctrics.

Els visitants han pogut conduir els últims models de zero emissions del mercat i provar algunes de les novetats del sector com el Nissan LEAF, el nou BMW i3, el Renault ZOE, el e-up! o el GreenGo iCar0. Una de les novetats d’aquesta edició ha estat l’EV Large Scale Demonstration, una demostració única a Europa de com seria una ciutat 100 % elèctrica amb comparatives sonores, de qualitat de l’aire i emissions tèrmiques.

Foto de grup durant la inauguració. D’esquerra a dreta, conseller director general de Nissan Iberia, Marco Toro; director d’EXPOelèctric Fórmula-e EVS27, Ramon Caus; president de Weva, Avere i Avele, Angel Aghili; directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Maite Masià; tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens; diputada adjunta de Medi Ambient de l’Àrea Territorial i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, Mercè Rius, i degà d’Enginyers BCN, Miquel Darnés. PREGUNTES FREQÜENTS SERVEI D’ASSESSORAMENT TÈCNIC

Quin és el procediment per actuar com a instal·lador o operador d’instal·lacions industrials?

Al març de 2012, la Direcció General d’Ener- tèrmiques en edificis, instal·lacions de gia, Mines i Seguretat Industrial (DGEMSI) climatització i instal·lacions de calefacció va publicar una circular interpretativa sobre i aigua calenta sanitària. l’expedició dels carnets d’instal·lador o ope- — Operador de grua torre i grua mòbil au- rador d’instal·lacions industrials, els quals topropulsada. estan regulats en el Decret 30/2010, de 2 de març. Aquest decret aprova el Reglament Pel que fa als carnets existents abans de de desplegament de la Llei 12/2008, de 31 l’aprovació de la circular, s’establia que de juliol, de seguretat industrial, i inclou el mantenien la validesa i els efectes. règim jurídic dels operadors que actuen en Per tant, i a partir de març de 2012, la matèria de seguretat industrial. En aques- competència d’aquells professionals que ta circular, entre d’altres, s’establien els se- vulguin actuar com a instal·ladors es pot güents criteris interpretatius: acreditar mitjançant una titulació que li re- conegui de forma directa aquesta capacitat. Eliminació de l’expedició dels següents La titulació d’Enginyer Tècnic Industrial carnets per part de l’Oficina de Gestió Em· (sense consideració de l’especialitat) és una presarial (OGE): de les que proporciona aquest reconeixe- 36 — Instal·lador elèctric (categories bàsica i ment. especialista). Així doncs, per tal d’actuar com a empre- — Instal·lador de gas (categories A, B i C). sa instal·ladora (dins els tipus de format de — Instal·lador d’aigua. persones jurídiques admissibles) i poder in- — Instal·lador, conservador i reparador fri- tervenir en la instal·lació, el manteniment, gorista. la reparació i/o l’operació d’instal·lacions i — Instal·lador, reparador d’instal·lacions productes industrials, caldrà que aquestes petrolieres (IP-1, IP-2 i RP). activitats estiguin degudament donades — Operador industrial de calderes. d’alta al Registre d’Agents de la Seguretat Industrial de Catalunya (RASIC) i que com- Així mateix, la circular indicava que man· pleixin, entre d’altres, el requisit de tenir tenien vigent l’expedició dels carnets: un professional competent en l’àmbit d’ac- — Instal·lador / mantenidor d’instal·lacions tuació en el qual es vulgui intervenir. n

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Assessorament Tècnic d’Enginyers BCN a www.enginyersbcn.cat la nostra Estic tranquil amb una assegurança de salut de qualitat. raó de ser ets tu assistència sanitària | indemnització salut | vida i accidents

Tuset, 5-11 - 08006 Barcelona - Tel. 93 414 36 00 - www.mgc.es | e-mail: [email protected] Granollers | Igualada | Mataró | Sabadell | Sant Cugat del Vallès | Terrassa | Vic | Girona | Lleida | Tarragona | Palma de Mallorca PUBLIREPORTATGE

Gestió i control intel·ligent de l’energia, smart network i aplicacions fotovoltaiques d’autoconsum de la mà d’Schneider Electric

Un any més, Schneider Electric ha celebrat el seu semina· generació, fora dels centres ri tecnològic al Col·legi, un espai de debat i networking de consum, fet que provoca per als professionals del sector, que va incloure tres con· la necessitat de transpor- ferències de contingut altament especialitzat i tecnològic. tar-la mitjançant xarxes AT amb les conseqüents pèrdu- es i saturació a les xarxes de transport i distribució— ha de donar pas a un model de generació distribuïda on l’autoconsum adoptarà una posició rellevant. En aquesta mateixa lí- nia, José María Delgado, Solar Application Engine- er d’Schneider Electric, va presentar les diferents apli- 37 cacions d’autoconsum amb José Luis Gordo, Building necessiten un sistema d’ad- balanç net i back-up total, Projects Activity Manager ministració de costos fiable així com una nova i com- d’Schneider Electric, va rea- i econòmic que permeti as- pleta gamma de productes litzar la primera ponència de signar les despeses energè- per a instal·lacions foto- la jornada titulada “Conegui tiques entre els diferents voltaiques d’autoconsum la seva instal·lació i optimitzi departaments o centres de residencial, comercial i sis- les seves operacions”, on va cost. Posteriorment, la tro- temes aïllats. exposar les últimes novetats bada va centrar-se en les El seminari va concloure en equipaments de mesura aplicacions fotovoltaiques amb la intervenció de Fran- i la importància que tenen d’autoconsum. En un con- cesc Íñiguez, Energy Busi- per aconseguir una gestió text on les ciutats estan ness Developer d’Schneider i un control intel·ligent de absorbint un volum crei- Electric, que va explicar l’energia. En aquesta línia, xent de la població mundi- les característiques i els va presentar el quadre de al i, per tant, del consum avantatges de les noves baixa tensió intel·ligent per d’energia, les diferents cel·les Flusarc36, una nova a la gestió i el control de aplicacions d’autoconsum gamma orientada al mer- l’energia, que permet reduir es presenten com una opció cat de centres de transfor- els costos d’energia incorpo- destacada per fer front al mació en xarxes de 36 KV. rant les noves tecnologies al repte energètic del present Íñiguez també va dedicar la quadre tradicional de dis- i el futur. El model actual seva conferència a parlar tribució elèctrica. També va de generació centralitzada sobre SISCET 7.0, un pro- presentar la nova gamma de —on pràcticament la tota- gramari d’ajuda a la confec- centrals de mesura PM500, litat de l’energia produïda ció de projectes de centres destinada als usuaris que es fa en grans plantes de de transformació. n

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 Transair: Xarxes innovadores > Aire comprimit > Buit per a fluids industrials > Gasos inerts > Aigua industrial

Instal.lació i utilització molt simple, que permet estalvi de temps !

> El sistema Transair és conegut per la rapidesa d’instal.lació, flexibilitat, resistència i prestacions en matèria de caudal. Transair pot satisfer les diferents necessitats dels instal.ladors, enginyeries i usuaris finals de xarxes d’aire comprimit i buit.

Gamma d’alumini: Gamma d’acer inoxidable: Canonades de aluminio calibradas Canonades d’acer inoxidable Pintura Qualicoat AISI 304 ó 316L Diàmetres (en mm) Diàmetres (en mm) 16,5 - 25 - 40 - 63 - 76 - 100 -168 22 - 28 - 42 - 60 - 76 -100 Varis colors Disponible en blau - gris - verd Altres colors, prèvia consulta. Pressió màxima de treball Pressió màxima de treball 16 bar (de -20ºC a +45ºC) - fins 100 mm 10 bar (de -10ºC a +60ºC) tots els diàmetres 13 bar (de -20ºC a +85ºC) tots els diàmetres 7 bar (de -10ºC a +90ºC) tots els diàmetres Nivell de buit 98,7% (13 mbar de pressió absoluta) Temperatura de servei Temperatura de servei -20°C a 85°C -10°C a 90°C Juntes NBR Juntes EPDM o FKM Compatibilitats Compatibilitats Aire comprimit lubricat o sense oli, Aigua de refrigeració, aigua industrial amb buit industrial, nitrògen, gasos inerts. additius, oli lubricant, aire comprimit, gasos inerts.

L’equip Parker Transair Espanya, calcularà i confeccionarà els seus projectes sense cap cost. Contacte: Bosco Lladó - mail:[email protected]

Ad Colegios Catalan.indd 1 21/11/2013 09:31:10 Adéu a les malles electrosoldades i reforços metàl·lics en la construcció de soleres de formigó i en la majoria dels prefabricats

L’homogènia distribució  L’ús de fibres d’aquestes fibres està garan- en formigons tida gràcies a la seva densi- ha millorat molt, i ha tat, molt similar a la del for- eliminat els migó. La seva resistència a inconvenients 2 de les seves tracció és de 1.620 N/mm , antecessores, que comparat amb els 900- de polipropilè i d’acer. 1.200 N/mm2 de l’acer, les fa immillorables en la seva categoria. Per a soleres amb ma- Fibratec ha presentat recent- sos provocats en les bombes jors exigències, es propo- ment al Col·legi d’Enginyers per la formació d’”eriçons”. sen les fibres sintètiques Tècnics Industrials de Bar- A més, s’acumulen a la part FIBROFOR i CONCRIX, celona una gamma de fibres baixa de la solera a causa del fabricades a Suïssa. Amb de reforç revolucionari. L’ús seu pes específic. Les puntes aquestes fibres podem acon- de fibres en formigons no d’acer que sobresurten de la seguir enormes càrregues 39 és una tecnologia nova. No superfície obliguen a acabar sense els inconvenients de obstant això, aquestes fibres la solera amb una capa de l’acer. L’aeroport de Milà s’han millorat notablement: rodadora per cobrir-les. Tot es va construir només amb s’han eliminat els inconveni- això té un gran impacte en 1 kg de FIBROFOR HG, ents que generaven les seves els costos. amb una solera de 28 cm antecessores, les de polipro- Es proposa, per tant, l’ús d’espessor. Les macrofibres pilè i les d’acer. de les fibres de vidre àlcali bicomponents CONCRIX Les fibres de polipropi- resistents, FIBRATEC V12- són excel·lents en la fabrica- lè multifilament, que habi- AM, amb el major contingut ció de peces prefabricades, tualment es dosifiquen en de zirconi en l’àmbit mundi- així com en la construcció 600g/m3 de formigó, són al (19,1 %), fet que garanteix de piscines gunitades, ja capaces de substituir una la immunitat als atacs de que eliminen tot tipus de re- armadura, com els seus fa- l’àlcali de formigó. Aques- forços metàl·lics. bricants reconeixen. Només ta fibra, dosificada en 2 o La major part dels tú- són útils per evitar les mi- 3 kg/m3 aconsegueix elimi- nels de Suïssa i d’altres pa- crofisures externes en formi- nar els reforços metàl·lics en ïsos han estat reforçats amb gó fresc. Les fibres d’acer te- soleres per a ús de vianants CONCRIX. Aquesta fibra, nen diferents inconvenients, i pàrquings per a vehicles. dosificada entre 3 i 6 kg/m3, com ara que en dosificacions És a dir, per a substitució ha aconseguit substituir les de menys de 20 kg/m3 no de malles 5,6 i 8. No deixen armadures en la construc- produeixen gairebé cap mi- cap rastre en la superfí- ció de la base de les vies llora en les propietats de la cie, de manera que aquesta ferroviàries en nombroses solera. El seu ús requereix es pot imprimir o polir di- obres a Europa i ara prete- l’addicció de superfluïdifi- rectament com a capa final nem que facin el mateix en cants per evitar els embus- o de rodadora. el nostre país. n

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 EMPRESA Tecnologia al servei dels melòmans Amate Electroacústica, SL

Mirem de recordar un nom: Master Audio. Quan assistim a concerts, esdeveniments o con- ferències, fixem-nos en l’equip de so: és molt possible que algun dels components llueixi aquesta marca, produïda per la terrassenca Amate Electroacústica, firma de primera línia europea dedicada a l’àudio professional. David Roman i Xavi Corbella l eltecnigraf.wordpress.com

Joan Amate, cap del departament d’R+D d’Amate Electroacústica, en la cambra anecoica, on es proven els bafles amb un equip de primer nivell tecnològic.

40

“Abans d’entrar en matèria, (realitzada en l’amplificador) més altaveus muntats en la cal explicar alguns concep- i, finalment, la reproducció caixa, el contenidor que té tes per poder parlar amb del so (en els bafles, que són una influència decisiva en la propietat.” Amb aquesta els transductors on s’esdevé qualitat final del so.” intenció d’expressar-se de el canvi de medi, d’elèctric forma precisa, Joan Amate, a acústic)”. I continua acla- Creatius i productius cap del departament d’R+D rint conceptes: “Respecte als Tot i ser fabricant de produc- d’Amate Electroacústica, bafles, sovint es confonen te propi amb control directe defineix els conceptes ele- alguns termes: l’’altaveu’ és sobre totes les fases del pro- mentals d’una disciplina en el dispositiu electroacústic cés, Amate Electroacústica general tan desconeguda on es transformen les oscil· té en el departament d’R+D, com quotidiana. “L’electro- lacions elèctriques en ones dinàmic, motivat i experi- acústica està formada pel sonores, l’electroimant i la mentat, un dels principals processament del senyal membrana que tots conei- actius. En l’espaiosa estan- (que fa, per exemple, un xem. La ‘caixa acústica’ o ça, on treballen els 5 tècnics equalitzador), l’amplificació ‘bafle’ és el conjunt d’un o de la casa, tot delata una

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 Les caixes line array

Les caixes acústiques del tipus line array són la darrera tendència en electroacústica. La disposició alineada en columnes de múltiples fonts de so genera un front d’ona pla, amb millor difusió que un front d’ona esfèric tradicional. Això és especialment interessant per a les altes freqüències, que són les que més s’atenuen amb la distàn- cia. Dins la gamma Xcellence, els line array de Master Audio són el buc insígnia de la casa: un sistema versàtil, compacte i potent. Amb accessoris per al muntatge, transport i fixació, estan pensats tant per a gires com per a instal·lacions permanents. n

intensa activitat. Taules i que permet posicionar la optimitzar la caixa i l’alta- lleixes són plenes de compo- font sonora en qualsevol po- veu i predir amb precisió el nents, cables, circuits impre- sició”, desenvolupat en col· mapa sonor d’auditoris, lo- sos i prototips, mostres d’un laboració amb la Universitat cals, etc., i així aconseguir producte que combina dues Politècnica de Catalunya instal·lacions amb la millor disciplines tan aparentment (UPC) sota la coordinació del qualitat sonora”. allunyades com l’electrònica Centre de Disseny d’Equips i la fusteria. En aquest espai, Industrials. En la cambra es Salt endavant on es couen i maduren totes poden fer assaigs complets per deixar enrere les novetats de la firma ter- que, un cop processades les la crisi 41 rassenca, trobem un equip dades obtingudes en un pro- L’exportació dels productes de primer nivell tecnològic: gramari especialitzat, defi- Master Audio començà, tí- la cambra anecoica, on es neixen un mapa en 3D del so midament, al 1989. Llavors, proven i posen a punt els ba- en les diferents freqüències. el mercat era tradicional- A l’espaiosa estança de fles, una sofisticada i costosa “Aquestes dades avui en dia ment local, però vint-i-cinc treball, l’equip instal·lació, operativa des del són imprescindibles per al anys després han canviat les tècnic realitza el muntatge 2008, que va rebre el premi procés de disseny”, remar- tornes i el mercat exterior dels bafles. de la Cambra de Comerç a la ca Natàlia, “ja que permeten suposa el 90 % de la produc- Innovació, Recerca i Desen- volupament. Natàlia Milan, responsa- ble de disseny acústic, en re- sumeix les característiques i utilitat: “La cambra disposa d’un condicionament format per unes 3.000 cunyes d’es- cuma sintètica d’alta densi- tat, dissenyades per trencar l’ona de so i, d’aquesta mane- ra, simular el camp lliure, el so pur, sense rebots ni ecos”. En l’interior hi ha l’equip de mesura, explica, “que consta d’un micròfon que es despla- ça per un carril i d’un robot

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 EMPRESA

L’empresa L’intens té en el departament treball en d’R+D, dinàmic, motivat i R+D els va experimentat, un dels seus permetre principals actius. renovar quasi el 100 % del producte de la marca en només 5 anys

ció, amb distribuïdors con- del producte de la marca, quatre dècades centrats a Europa i el sud- gràcies a un intens treball d’experiència est asiàtic. L’estranger ha en R+D, i la col·laboració Nascuda el 1972 de l’afició estat vital per neutralitzar amb altres empreses per in- de Joan Amate (pare) per la caiguda del mercat inte- tegrar noves tecnologies. l’electrònica i la música, rior deguda a la crisi. “Hem Amate sintetitza, orgullós, l’empresa egarenca ja acu- 42 exportat i hem creat produc- la feina feta: “Hem hagut de mula quatre dècades d’expe- tes nous per arribar a nous moure’ns molt. La gamma riència amb producte propi clients. Així hem pogut fer de productes actual suposa que funciona en tot tipus front a uns anys difícils”, ex- una estandardització inter- d’instal·lacions, des de mo- plica Amate. Es tracta d’una na, però no externa. És a dir, destes festes locals a disco- aposta per la renovació en que és una base que es pot teques, auditoris, teatres i moments d’incertesa que su- adaptar fàcilment a les ne- estadis d’arreu del món. El posà el naixement de les pla- cessitats del client i, alhora, tarannà inquiet d’Amate taformes Xcellence, al 2010, en facilita la fabricació grà- Electroacústica, responsable i Joker, al 2012. En 5 anys cies a la mateixa estructura d’un grapat d’innovacions es renovà gairebé el 100 % del producte”. i fites tècniques, l’empeny a experimentar en diverses direccions i fa preveure l’en- Fitxa de l’empresa trada a noves solucions i tèc- Amate Electroacústica, SL niques, com ara l’àudio so- Activitat: empresa dedicada al disseny i producció bre IP, per rebre el senyal en de sistemes d’àudio professional (caixes acústiques, xarxa, o els sistemes intel· amplificadors, processadors de senyal i accessoris), per a ús ligents d’equalització. “Tenim moltes idees, ens en gires o instal·lacions permanents. falten recursos per dur-les Any de fundació: 1972 a terme!”, explica amb vehe- Empleats: 28 mència Amate. “Ens cal es- tar a l’aguait quan es tracta

Perpinyà, 25 de noves tecnologies; ni el Polígon Industrial Nord www.master-audio.com mercat ni la competència ens 08226 Terrassa [email protected] deixen descansar.” n

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013

Arran de la signatura del Pacte en defensa de la indústria a Catalunya, des de finals de l’any 2012, Theknos publica una secció mensual sobre la indústria catalana, les grans companyies del passat i les fites del disseny industrial. INDÚSTRIA.CAT Automóviles Eucort, SA Un somni motoritzat

La barcelonina Automóviles Eu- cort, SA, inicià la producció el 1947. Nascuts de la iniciativa de l’inquiet tarragoní Eusebi Cortés, els Eucort aviat es guanyaren una merescuda fama de problemàtics, a causa d’un embragatge i una re- frigeració deficients: “Si vols patir del cor, compra’t un Eucort”, arri- baren a dir els entesos de l’època. Aviat, Eucort amplià la gamma amb nous models i un nou motor de tres cilindres, però les dificul- tats financeres, la manca de su- port per part de l’Administració i l’escassa capacitat tècnica i in- dustrial de la firma causaren la renúncia a la fabricació d’autos el 1950. Denegada la compensació estatal que hauria permès reori- entar la producció cap als vehicles de dues rodes, Eucort tancà i li- 43 quidà els béns aquell mateix any. La fàbrica, situada al carrer Nà- pols, encara es manté dempeus. n

Text de David Roman Fotografies: Arxiu Miguel Pascual / Pere Nubiola + Per saber-ne més:

n Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret. Ctra. N-II, km 698, 17410 Sils (Girona). La col·lecció, que inclou un Eucort que Tot i les serví com a taxi a Barcelona, està formada expectatives per automòbils nacionals i estrangers, que generava el cartell material d’aviació, motocicletes, anunciador, velocípedes i motos. la fàbrica de cotxes només n Microcoches españoles. Miguel Pascual va durar tres Laborda. Ed. Benzina, 2003. anys.

n Revista Clásicos Exclusivos, núm. 52, juliol de 2010. La publicació de MC Ediciones Fabricació dedicada als cotxes clàssics conté un i disseny complet article d’Antonio Palacín Sainz nacionals: tot un repte sobre la història i el palmarès esportiu en plena d’Eucort. postguerra.

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 MMANAGEMENTaNagement PERper Aa ENGINYERSenginyers MANAGEMENT PER A ENGINYERS

Els business angels donen ales als emprenedors

Berta Roig l @BertaRoig

Recórrer als business angels o inversors privats no només la porta del capital de risc és és una opció interessant per als emprenedors que busquen que els business angels són molt més que socis finan- finançament en fases inicials, sinó que avui dia, amb les cers. En general, aquests in- entitats financeres que donen l’esquena al crèdit i les ad- versors són directius d’em- ministracions collades pels plans d’austeritat, és una de les preses —ja sigui en actiu o jubilats—, i quan entren en poques portes que queda oberta. un projecte més enllà d’ofe- rir una injecció de capital posen a disposició de l’em- Fa una dècada eren uns to- l’esclat de la bombolla im- prenedor la seva expertesa i tals desconeguts al mercat mobiliària ha fet que molt la seva xarxa de contactes. espanyol, però avui els bu- del diner que abans s’inver- A més, els business angels siness angels (BA) són una tia en ‘totxo’ ara s’inverteixi solen entrar en fases molt alternativa ja consolidada, en nous mercats. Així, no inicials, quan els projectes que no ha parat de créixer sorprèn tant que els 27 as- encara no són atractius als 44 durant aquests darrers anys sociats a l’AEBAN rebessin fons de capital de risc, i so- de crisi. Segons les dades de l’any passat 2.106 projectes len plantejar inversions més l’Associació Espanyola de a la recerca de finançament, petites però més a llarg ter- Business Angels (AEBAN), davant dels 1.613 del 2010 mini i menys invasives en el el passat 2012 les xarxes que —el primer any que consten control accionarial. hi estan associades van tan- dades agregades de l’Asso- Ara bé, tot i aquests avan- car 86 operacions d’inversió, ciació—, ni que el nombre tatges, no tots els projec- amb un volum total de 17,7 d’inversors hagi passat, en tes són susceptibles de ser milions d’euros. Dos anys aquest temps, dels 690 als atractius per als business abans, al 2010, i segons les 2.169. Recollint aquesta angels i l’emprenedor ha de mateixes dades de l’AEBAN, tendència i la pressió crei- tenir sempre en compte al- el nombre d’operacions ha- xent d’aquest sector per ob- guns elements clau a l’ho- via estat tan sols de 58. tenir un marc normatiu més ra de negociar amb aquests La crisi ha estat un ele- idoni, la nova Llei de l’em- inversors. D’entrada, és im- ment dinamitzador de les prenedor ha aprovat alguns portant seleccionar bé el mo- operacions dels business avantatges per a aquests ment. Molts emprenedors angels i els motius són di- inversors, bàsicament bo- cometen l’error de recórrer versos. D’una banda, el nificacions en l’IRPF i als business angels quan bloqueig de les vies tradi- l’exempció de les plusvàlues estan desesperats i amb el cionals de finançament ha quan es reinverteixin en un finançament esgotat i, per obligat els emprenedors a nou projecte. tant, en una posició molt fe- buscar alternatives. A més, ble de negociació. Tot i que la manca d’oportunitats al MOLT MÉS QUE DINERS molts inversors reconeixen mercat laboral ha generat Des del punt de vista dels que el caràcter i el lideratge un increment considerable emprenedors, l’avantatge de l’equip emprenedor són de la taxa emprenedora i més evident respecte a picar l’element definitori a l’hora

THEKNOS 178 novembre-desembre DE 2013 de tancar una operació, és evident que el pla de negocis AVANÇANT EN LA COINVERSIÓ també pesarà molt. Per això, és important que l’emprene- Tot i que en els darrers anys l’activitat dels business dor faci previsions de factu- angels no ha parat de créixer, el cert és que la crisi s’ha ració i de creixement realis- notat en l’import mitjà de les operacions, que ha caigut tes. Un altre error habitual del mig milió d’euros als 200.000 euros en els darrers dels emprenedors a l’hora dos anys, segons les dades de l’AEBAN. Els inversors de buscar inversor, sobretot tenen menys liquiditat perquè la crisi complica les quan això es fa en fases molt desinversions d’altres projectes i, alhora, volen diver- inicials, és pensar que apor- sificar molt les seves inversions per reduir els riscos. tant la idea o el producte ja Per això, des de les xarxes de business angels es vol n’hi ha prou, i que tot el risc posar l’accent en la coinversió com a via per guanyar . econòmic l’ha d’assumir el volum. A més, des de les administracions també s’està business angel. potenciant la coinversió, per exemple a Catalunya l’Ins- titut Català de Finances (ICF) té una línia específica de LES 7 XARXES coinversió amb business angels, a la qual destinarà un CATALANES DE BA volum de 10 milions d’euros fins al 2015. n Un cop l’emprenedor ha pres la decisió de recórrer a aquesta via, el millor per Radiografia del sector delsbusiness angels entrar en contacte amb els a l’Estat espanyol business angels és adre- çar-se a alguna de les xarxes Nombre de Total d’inversors Nombre projectes associats a les d’operacions registrades. A Catalunya, 45 presentats a les xarxes de BA tancades les principals actuen sota el xarxes de BA paraigua de la Generalitat a través de les Xarxes d’In- versors Privats (XIP), i en 2010 2010 2010 són set: la xarxa d’inversors 1.613 690 58 de l’IESE, Business An· gels Network Catalunya (vinculada a la patronal CE- COT), ESADE BAN, Barce· Inversió total: 32.264.943,00 € lona Business Angels, Eix Technova (La Salle), Kei· retsu Forum Barcelona i la 2011 2011 2011 xarxa SeedRocket. Algunes 1.982 1.325 86 d’aquestes xarxes estan més especialitzades en start-up tecnològiques (SeedRocket i Technova), però la resta Inversió total: 17.733.555,00 € tenen un perfil més obert a projectes de tots els sectors. La majoria organitzen fò- 2012 2012 2012 rums d’inversió periòdics, 2.106 2.169 86 on els projectes prèviament seleccionats tenen l’oportu- nitat de presentar-se davant els inversors associats. n Inversió total: 17.770.298,00 € FONT: AEBAN

THEKNOS 178 novembre-desembre DE 2013 ESTIGUES AL DIA

Llibres Exposicions Teatre Sostenibilitat: el nou “invents. idees Dralion motor de la innovació que canvien vides” Cirque du Soleil Del 18 al 29 de desembre Ariadna Benet i Anna Buxaderas CaixaForum

Editorial UOC, S.L. (2013) Fins al 23 de febrer

Us preguntareu si cal llegir un altre llibre Una incubadora que pot salvar en cinc El Palau Sant Jordi serà l’escenari d’un que insisteix en el tema de la sostenibili- anys un milió de nadons. Una bomba de nou espectacle del Cirque du Soleil. Dra- tat. Actualment, la sostenibilitat s’observa bambú a pedals que permet obtenir ai- lion és la fusió de 3.000 anys de tradició com un motor d’innovació i millora em- gua fins a set metres de profunditat. Una de les arts acrobàtiques xineses amb un presarial. Per això, en comptes de parlar nevera que permet conservar els ali- enfocament multidisciplinari molt propi de les conseqüències negatives del model ments al desert. Són alguns dels invents d’aquest circ tan peculiar d’origen ca- socioeconòmic, aquest llibre incideix que salven vides de milers de persones nadenc. S’inspira en la filosofia oriental i en les oportunitats que resulten de la en països de l’Àfrica, l’Àsia i Llatinoa- la seva recerca incessant de l’harmonia transició empresarial cap a la sosteni- mèrica. L’Obra Social “la Caixa” els ha entre els éssers humans i la natura. No bilitat. Els nou casos de pimes catala- reunit en una exposició que es pot visitar és casualitat que el nom d’aquest es- nes exposats il·lustren les etapes del al CaixaForum de Barcelona. La mostra pectacle es degui a dues de les criatures procés de transformació, les dificultats recull 14 prototips que proporcionen més emblemàtiques d’aquesta natura i els beneficis obtinguts, i ofereixen ei- solucions a les poblacions més vulne- xinesa: el drac, que simbolitza l’est, i el nes concretes als empresaris perquè rables dels països en desenvolupament. lleó, l’oest. El preu de les entrades oscil·la puguin comprendre i adaptar-se al nou L’objectiu és acostar la realitat d’aquests entre 29 i 76 €. Els nens d’entre 2 i 12 paradigma emergent. indrets a tots els visitants. anys tenen un 20 % de descompte.

Segurament us preguntareu si no s'ha parlat prou de 5 Títols de la col·lecció sostenibilitat i si cal llegir un altre llibre que, tot i ser breu, "El concepte de sostenibilitat ha marcat 1. Emprendimiento innovador y microempresas insisteix en el tema. Però la sostenibilitat ja s’observa com a un abans i un després en la història en red Diez ideas para salir de la crisis motor d’innovació i millora empresarial. Per això aquest llibre contemporània. Un abans on els impactes Joan Torrent-Sellens incideix en les oportunitats que resulten de la transició ambientals i socials de les activitats empresarial cap a la sostenibilitat —el nou paradigma humanes, tant industrials com quotidianes, 2. Reiniciar. Fotografies de la crisi econòmica empresarial—, en comptes de centrar-se en les conseqüències eren ignorats. Un després, on es fan paleses Joan Miquel Piqué- socio-ambientals negatives del model econòmic actual i la les conseqüències del creixement necessitat d’adoptar pràctiques més sostenibles. demogràfic accelerat i del modus operandi 3. Emprendre en clau de competències de les societats més desenvolupades.” El perfil emprenedor La introducció demostra com la transformació cap a la Marta Zaragoza Domingo sostenibilitat permet que les empreses passin a funcionar com a part d’un sistema tancat, la biosfera, i alhora creïn valor i Ariadna Benet i Mònico 4. Las empresas y el sector público Anna Buxaderas i Rierola Cómo vender a los ayuntamientos obtinguin beneficis econòmics de solucionar problemes reals. Jordi Mabras Granell Els nou casos de Pimes catalanes exposats il·lustren les etapes del procés de transformació, les dificultats i els beneficis obtinguts, i ofereixen eines concretes i efectives als empresaris perquè puguin comprendre i adaptar-se al nou paradigma Podeu consultar el nostre catàleg a emergent, el qual té la potencialitat d’afavorir els que s’hi www.editorialuoc.cat apuntin i d’esborrar del mapa els que l’ignorin. Esperem que Sostenibilitat: us inspiri!

Ariadna Benet Mònico el nou motor Consultora en sostenibilitat i desenvolupament internacional, col·labora habitualment amb la UOC. Anna Buxaderas Rierola de la innovació Consultora i formadora en sostenibilitat i responsabilitat empresarial, lideratge i gestió d’equips. Nou casos de 46 Pimes catalanes Ariadna Benet i Mònico Anna Buxaderas i Rierola Sostenibilitat: el nou motor de la innovació Sostenibilitat:

SALUT I MÉS La zumba, posar-se en forma ballant Cada cop més persones es fan el propòsit de fer exercici per dur una vida saludable. Però, per no desistir, és fonamental trobar una activitat que motivi i enganxi de seguida.

Una opció excel·lent són les classes de zumba, que, en pocs anys, s’ha convertit en tot un fenomen arreu del món. La zumba aporta molts beneficis i és d’allò més divertida. Amb l’eslògan “Que no pare la fiesta”, s’introdueix els alumnes en la música llatina, amb passos senzills de diferents estils i un sistema d’ensenyament basat en la repetició, que en facilita l’aprenentatge. Apta per a tots els públics, no requereix cap experiència prèvia en dansa o fitnes. Amb la zumba es millora el sistema cardiovascular, es cremen moltes calories, es re- ferma la musculatura, s’augmenta la coordinació, es millora l’autoestima i s’incrementen els nivells d’endorfines (que esti- mulen el bon humor), dopamina i serotonina (que estimulen la relaxació). Tot avantatges! Per això, a tots els clubs DiR s’han incorporat sessions de zumba. n

Continguts cedits per DiR.

THEKNOS 178 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2013 Per compartir, per treballar, per avanar

Tecnoworking, el teu despatx al Passeig de Grˆcia La zumba, posar-se en forma ballant Continuem innovant Fa mŽs de 50 anys que Enginyers BCN aposta per la innovaci— i aix˜ ens ha perms ser un referent en el m—n de l'enginyeria.

Ara volem oferir un espai per compartir feina, projectes i ilálusions, al bell mig de Barcelona. Disposem de 300 m2 totalment equipats perqu pugueu dur a terme la vostra activitat professional amb les millors condicions.

www.tecnoworking.cat Perqu amb iniciatives com aquesta entre tots farem que el pa’s avanci.