9 788493 534219

Redacció: Meritxell Díaz Maquetació: DeBarris, sccl

Fotografies: Arxiu STAC i Meritxell Díaz

www.sindicatdeltaxi.org amb el suport de:

Edita: c/ La Perla, 31 baixos 08012 [email protected] www.debarris.com

Dipòsit Legal: B-52.821-2006 ISBN:978-84-935342-1-9

9 788493 534219

Imprimeix: Zukoy Meritxell Díaz

La història del sindicalisme al taxi La mirada progressista 4 PresentacióPresentació 6 El sector del taxi compta amb prop de 100 anys d’història al nostre país. Aquesta llarga trajectòria li ha permès presenciar la pràctica totalitat del segle XX amb el privilegi, i també la duresa, de qui recorre els carrers de les nostres ciutats dia rere dia amb la voluntat i la funció d’oferir un servei públic.

Així doncs el llibre que teniu a les mans permet, en primer lloc, fer un repàs per aquesta trajectòria, des dels modestos inicis a principis del segle passat, els canvis viscuts amb la República, les dificultats de la guerra i la postguerra, els tripijocs amb l’estraperlo, la recuperació del sector a partir dels anys 50, l’enfrontament al Sindicat Vertical i l’origen dels primers sindicats lliures, les principals reivindicacions dels Joan Saura Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i finals de la dictadura i les noves demandes, guanys i frustracions, Participació de la Generalitat de Catalunya arribada la democràcia. D’aquesta manera ens apropem als mo- ments cabdals de la nostra història recent, especialment dels darrers 50 anys, des d’una perspectiva diferent però amb un contacte tan estret i continu a la realitat quotidiana com el que aporta el taxista.

Però a més, aquest llibre ens mostra en particular el moviment sindi- <> llora de la qualitat de vida. La seva situació majoritàriament com a autònoms poc els diferenciava de la situació laboral i de les revindicacions dels altres treballadors de les grans empreses espa- nyoles: millora de les tarifes (com dels salaris), aconseguir dies de

7 festa setmanals, trencar el corporativisme reaccionari del sindicat vertical, les dificultats per assolir les llicències dels arrendataris... No en va molts d’ells compartien militància política en els partits i sindicats d’oposició antifranquista. En particular la creació del Sindicat del Taxi d’Autònoms de Catalunya suposa l’organització d’aquestes demandes i un instrument de lluita sense el qual no haguessin estat possibles moltes de les millores aconseguides.

I no només cal ressaltar el treball de l’STAC, i de tants i tants taxistes, en l’àmbit laboral. Aquest llibre també posa de manifest la implicació política d’aquest col·lectiu en els moments més compromesos i perillosos de la lluita contra la dictadura. En aquest sentit segurament són més conegudes les vagues i manifestacions dels treballadors de la SEAT, o de les mogudes estudiantils. Però també el sector del taxi compta amb una important i destacable trajectòria progressista, la d’aquells qui van treballar per l’enderrocament de la dictadura i per l’assoliment de les llibertats socials, polítiques i nacionals de Catalunya. En aquest sentit, doncs, aquest llibre representa també la reivindicació d’aquest compromís i un exercici necessari de recuperació de la memòria històrica democràtica.

És per totes aquestes raons que el Govern de la Generalitat ha volgut donar suport, a través del Programa per al Memorial Democràtic, a la seva publicació. Aquest Govern ha considerat sempre una prioritat l’impuls d’una política pública que mantingui viu i present el record de la lluita per les llibertats i per la democràcia al nostre país. Estem convençuts que aquesta és la millor manera de refermar els valors democràtics i de traslladar aquest compromís a les generacions futures front a qualsevol intent de doblegar-los.

En un moment de grans reptes i canvis a nivell local, nacional i internacional, l’aparició d’aquest llibre no només ens aporta un coneixement històric. També contribueix a mantenir viu el valor de la implicació i del compromís progressista, dins el sector del taxi i en el conjunt de la societat, per a l’avenç social i democràtic del nostre país, com va fer l’STAC aleshores i com sabem que continuarà fent en el futur.

8 No es podia perdre, amb la voracitat del pas del temps, el valuós testimoni dels taxistes que van lluitar per les llibertats democràtiques en els anys més foscos de la nostra història recent i que van impulsar el sindicalisme en el taxi des d’una perspectiva renovadora i progres- sista. La publicació d’aquest llibre és un fet significatiu perquè, per primera vegada, es recobra la memòria històrica del taxi i perquè neix des de la iniciativa dels professionals del taxi que van estar al capdavant d’aquells moviments sindicals que van fer possible avan- çar en la modernització i l’actualització del sector.

La història del sindicalisme al taxi – La mirada progressista és, sens dub- te, un llegat molt important per a les noves generacions d’homes i Francesc Narváez dones taxistes que ara s’incorporen al sector. A través de les seves President de l’Institut Metropolità del Taxi pàgines, els lectors podran conèixer de primera mà el treball i la lluita dels taxistes veterans per consolidar un model d’associacionisme efec- tiu per tal d’ajudar a definir les bases i la reglamentació del sector del taxi de l’àrea metropolitana de Barcelona. El llibre ens porta a moments importants de la dècada dels vuitanta i noranta i ve a omplir un buit evident. A partir d’aquesta anàlisi, és <> aquelles persones que saben que la història d’un país l’escriu la seva gent, els homes i dones que des de diferents àmbits lluiten per les seves llibertats i pels seus ideals.

9 10 Nota de l’autora

La història del sindicalisme en el taxi. La mirada progressista és un relat sobre el moviment sindical en el sector a través d’una sèrie de testimonis que als anys 70 van crear aquesta lluita, que hi van participar i que van ajudar a consolidar-la. Es tracta d’una aproximació subjectiva ja que té origen en el testimoni d’un grup de professionals progressistes que desgranen els seus records capítol rere capítol. Aquesta història és el relat a través d’unes veus i uns ulls concrets que van participar en els episodis clau de la història del taxi de Catalunya i de l’Estat espanyol.

La història del sindicalisme en el taxi. La mirada progressista és també un homenatge als profes- sionals que van crear l’STAC i la CTE i que han mantingut l’esperit de la lluita en un sector difícil. Són moltes les persones que de forma anònima han donat suport a les reivindicacions col·lectives i que amb el seu esforç han contribuït a millorar la situació del taxi. Per això, val la pena recordar que malgrat en aquest llibre hi figuren els noms de professionals que van tirar endavant el moviment sindical, són molts els noms que no apareixen. L’obra és també un homenatge a tots ells i elles. D’altra banda, agrair als professionals que han col·laborat amb el seu testimoni, perquè gràcies a ells hem pogut reconstruir aquesta història que si no seria oblidada.

Meritxell Díaz (Barcelona, 1982) és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. És redactora en cap de la revista Taxi Libre, de la Confederación del Taxi de España, i del setmanari L’Independent de Gràcia.

11 12 ElEl taxitaxi dede lala BarcelonaBarcelona dede principisprincipis deldel seglesegle XXXX Capítol I

14 Introducció

1. Les primeres dècades i, com a conseqüència, l’exercici ria les bases per a l’agremiació i de la professió. les condicions d’organització dels L’inici del segle XX va suposar un taxistes autònoms. El servei que bon punt de partida pel taxi de Els efectes de la Primera Guerra s’oferia a la dècada dels 20 era Barcelona. L’any 1915 hi havia un Mundial també es van deixar sen- de luxe, només a l’abast de les total de deu empreses diferents tir a Barcelona, tot provocant una classes més altes de la ciutat, per en el sector. Els models més co- escassetat dels carburants. Per això el treball que hi havia no era muns eren els de les cases esta- combatre aquest i altres proble- excessiu. tals España, Ideals i , i de mes, el sector va decidir profes- les franceses, Peugeot i Delahaye. sionalitzar-se i va constituir la El número de socis de la La seva expansió es pot datar i Federación de arrendadores de Federación de arrendadores de xifrar ja que l’any 1920 es matri- automóviles. Aquest col·lectiu fixa- automóviles va créixer de forma culaven 233 automòbils a la ciu- tat comtal que es destinarien al servei del taxi.

La Primera Guerra Mundial va devastar el comerç del taxi a les principals capitals europees. La major part de professionals del sector van ser cridats als fronts i van haver de renunciar a la seva feina. La producció de vehicles es va aturar. El problema va conti- nuar més enllà de la Primera Guerra Mundial, no hi havia di- ners per adquirir els nous models que apareixien al mercat. La crisi impedia l’adquisició dels vehicles

15 Capítol I

notable ja que es va reconèixer la història del taxi barceloní. Els que l’associació era l’única ma- seus automòbils es fabricaven en nera de fer front a les companyi- un taller del carrer Borrell i es fe- es privades. A partir d’aquell ien pel mètode artesanal. Eren moment, tots els integrants de la cotxes petits de tan sols dues pla- federació eren reconeguts fàcil- ces i transmissió per corretja. ment perquè portaven un taxíme- L’any 1924 va adoptar pels seus tre al vehicle i una franja groga serveis el Citroën francès tipus per fer-los més visibles. B.12. Poc a poc aniria incorpo- rant nous models que serien de L’Exposició Internacional de l’any gran interès pels conductors. 1929 va suposar un auge pel sec- tor: gairebé 4.000 taxis circula- Entre els diversos accionistes de ven pels carrers de Barcelona. Va la Societat Anònima hi fi- ser llavors quan es van multipli- guren membres de la burgesia ca- el nombre de companyies pri- talana com els Batlló, Miquel Ma- vades. La vida d’aquestes, però, teu, Josep Rocamora i els Bertran no va ser gaire llarga: la princi- i Serra. pal companyia de Barcelona, la David, va engegar una sèrie d’es- En l’època de major esplendor la tratègies per oferir els millors companyia va arribar a tenir més preus i el millor servei. La resta de 400 cotxes. de companyies no van poder competir-hi. Per selecció natural, Tot aquell que volia entrar-hi a tre- el nombre de taxis a la ciutat es ballar, ho feia a través de certes va anar reduint. influències o contactes. Va ser la David qui va començar a implan- La Societat Anònima David va tar l’uniforme com a element de marcar un abans i un després en treball.

16 Introducció

La David va caure amb l’arribada port públic i això li oferia la ca- de la Segona República, ja que pacitat de regular-lo. Les pro- es va imposar que els assalariats postes municipals afavorien els tinguessin dret a un sou fix a ban- autònoms, les cooperatives i les da d’un tant per cent de la liqui- petites societats. Per contra, les dació. grans companyies es veien per- judicades i consideraven que En aquell període, el sector ne- l’Ajuntament estava envaint el cessitava d’una important regu- seu terreny. Les ordenances mu- lació. Tot i això, l’Ajuntament no- nicipals van anar entrant en vi- més es va atrevir a introduir unes gor de forma palatina: primer reformes que es van titllar de tí- van ser les regulacions sobre les mides que no van tenir grans con- tarifes, després les festes setma- seqüències: per poder optar a nals i, en darrer lloc, la revisió una llicència els conductors havi- dels taxis. Existia consciència sin- en de tenir dos anys d’experièn- dical però era difícil exercir-la. cia i la tarifa es fixava en 0,60 pes- Així ho explica el taxista Josep setes per quilòmetre. Soler i Grau: “El 1931 amb l’ar-

2. La Segona República

El 14 d’abril de 1931 es procla- mava la Segona República espa- nyola. A partir d’aquest moment, la circulació urbana i els trans- ports van ser elements cabdals de debat en l’àmbit polític. L’Ajuntament passava a conside- rar el taxi com un mitjà de trans-

17 Capítol I

ribada de la República els sindi- aplicar de forma definitiva els cats van exigir un sou fix, però acords aprovats per l’Ajunta- les empreses es van mostrar molt ment. remises i finalment van accedir a vendre als taxistes el dret sobre Es van crear diverses associaci- el vehicle, les taxes i la llicència. ons de taxistes, la Condal, Alian- Tot això tenia un cost de 8.059 ça, Royal, Goliat i Barcelona. Cada pessetes, que es podien pagar en vehicle lluïa a les seves portes a terminis de 250 pessetes al mes”1. quina associació pertanyia. D’al- tra banda, es va començar a uti- Durant aquest període va co- litzar el cartell de “lliure” al vidre mençar la denominada Guerra de l’interior dels cotxes. Un dels dels taxis, que alhora represen- problemes que es va afegir a tava un enfrontament entre les l’època va ser la creació d’una forces polítiques. nova societat, els taxis Fortuna, que van establir un preu fix d’una No seria fins la visita del minis- pesseta la carrera. Aquesta deci- tre de Justícia republicà, Marcel·lí sió va provocar noves divisions en Domingo(*), que es va decidir un sector prou dividit.

1 Taxi Libre 53. Primera revista del taxi d’Espanya. Juny del 1988 (*) Marcel·lí Domingo (Tarragona, 1884 – França, 1939) va ser escollit conse- ller de l’Ajuntament de Tortosa l’any 1909. El 1911 esdevindria membre del Consell General de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Arrel d’això, la seva popularitat a nivell del partit i en l’àmbit republicà va anar creixent, i això el portaria a esdevenir diputat a les Corts l’any 1914. Va ser líder del Partit Repu- blicà Radical Socialista i va fundar l’any 1934, junt amb Manuel Azaña, Victoria Kent i Santiago Casares Quiroga el partit Izquierda Republicana.

18 Introducció

A partir de l’any 1934, arriba l’es- dels assalariats. En paraules del frontera de la demarcació de tabilitat al sector del taxi. La majo- taxista Josep Soler, “es van esta- Barcelona) perquè sortia més ba- ria dels vehicles adopten el color blir parades fixes a les quals es- rata. El preu del litre de benzina groc, es renoven les flotes, el movi- tàvem obligats a tornar després era força similar al preu de bai- ment cooperatiu es fiança i es ga- de cada viatge. La meva concre- xada de bandera, que es troba- ranteix el treball pels professionals, tament estava situada a la con- va en els 60 cèntims. El quilòme- entre d’altres. L’artífex d’aquestes fluència del carrer Muntaner i el tre i l’hora d’espera valien el ma- unificacions va ser el conseller de carrer Platón. L’altra estava a teix. Així vam estar fins que va Transports de l’Ajuntament de Casp/Bailèn”. esclatar la guerra”. Barcelona, Jaume Vachier. La memòria dels taxistes de l’èpo- 3. La Guerra Civil espanyola Malgrat aquestes mesures van ca encara guarda detalls i anèc- i la Segona Guerra Mundial ser efectives, al cap de pocs me- dotes de com es vivia la situació. sos hi havia més oferta que de- Entre d’altres, dades referents als El 17 de juliol de 1936 marca l’inici manda i es van crear tres torns: preus de la benzina. Soler i Grau de la Guerra Civil. Els generals de 8 a 14 hores, de 14 a 22 ho- explica que “el litre ens costava José Sanjurjo, Emilio Mola i res i de 22 hores a 8 del matí. El 62 cèntims, però nosaltres l’anà- Francisco Franco es van reunir al darrer torn quedava en mans vem a buscar fora de Burots (la departament cartogràfic de

19 Capítol I

Melilla. El 18 de juliol la sublevació la història del taxi. Es van confis- zar i molts de nosaltres ens vam es generalitza a gairebé tot l’Es- car les dues cooperatives princi- quedar sense treball. La Gene- tat espanyol i el dia 19 ja és ge- pals. L’aplicació de la col·- ralitat ens va oferir un sou, sem- neral. La Guerra Civil espanyola lectivització es va fer efectiva el pre i quan ens afiliéssim al sindi- ha estat considerada com un pre- 23 de juliol del 1936. La CNT va cat. Va ser llavors quan vaig in- àmbul de la Segona Guerra Mun- confiscar la majoria dels vehicles, gressar a la Federació de Trans- dial, atès que va servir com un la resta van quedar en mans de ports de la UGT, situada al nú- camp de proves per a les potèn- la UGT. Els primers els van pintar mero 78 del Passeig de Gràcia”. cies de l’Eix i la Unió Soviètica. A de negre i vermell i els segons, més, va ser una confrontació cla- de gris. La mesura no va comp- L’oficina central de la Gran Via ra entre les ideologies polítiques tar amb gaire suport popular: els distribuïa els torns i els taxis, però que convivien en l’Europa d’aque- taxistes passaven a convertir-se els professionals del sector no lla època: la democràcia de tra- en treballadors assalariats del entenien que els vehicles oferis- dició liberal, el feixisme i els diver- sindicat i de la Generalitat, se’ls sin serveis ininterromputs de 24 sos moviments revolucionaris. hi va assignar un sou i una jor- hores. L’escassetat del combus- nada laboral. Soler i Grau ex- tible va determinar la mort La Guerra Civil espanyola va su- pressa aquesta insatisfacció ge- d’aquesta iniciativa i els taxis van posar un nou punt d’inflexió en neral: “Ningú ens va indemnit- ser retornats als seus propieta-

20 Introducció

ris, en aquells casos que aquests molta perícia per arribar a bon nous vehicles i, fins i tot, alguns van poder ser localitzats. Molts port”. van decidir tornar a treure al car- cotxes van ser dipositats a uns rer els cotxes de cavall. locals situats a l’avinguda Maria A Europa, l’inici de la Segona Cristina. Allà romandrien durant Guerra Mundial va tornar a en- Comença així el període de la mesos. fonsar el sector del taxi. Alguns postguerra espanyola, caracterit- dels conductors professionals zat per una profunda crisi. Molts dels taxistes van reconvertir van morir al front. Això va pro- la seva professió. Alguns, per vocar que, acabada la guerra, exemple, van esdevenir conduc- hi haguessin pocs conductors tors de camió. Aquest va ser el vius i la majoria d’ells fossin gent cas de Soler i Grau. “Vaig ser un gran –els que no havien comba- dels voluntaris destinats al Quar- tut al front. Els efectes de la Se- ter General d’Albacete. Ens de- gona Guerra Mundial també es dicàvem a recollir material mòbil van deixar sentir a Barcelona. Les destinat a les Brigades Interna- restriccions de combustible van cionals. Anàvem per carreteres empobrir el servei dels taxis. Els interiors sense asfaltar i calia professionals no podien comprar

21 22 AntecedentsAntecedents deldel sectorsector deldel taxitaxi Capítol II

24 Introducció

1. La postguerra que per bé ens dedicaven els cor- núpetes amb els qui forçosament L’1 d’abril del 1939 el general ens vèiem obligats a conviure. I, Franco declarava oficialment el fi- a més, quan alguns d’ells es con- nal de la Guerra Civil. És l’inici d’un vertien en usuaris dels nostres dels períodes més negatius de la serveis podien ser perillosos com nostra història recent. Si bé la res- a elements que es dedicaven a ta de països europeus es va anar provocar-nos intencionadament, recuperant d’una manera més o per tal que, segons quina fos la menys ràpida de la Segona Guer- nostra reacció, poguessin acar- ra Mundial, la recuperació nissar-se de bon grat. No vull dir postbèl·lica espanyola va ser més amb això que tot aquell qui tenia lenta. L’Estat espanyol es va sumir un càrrec obrés d’aquesta mane- en una crisi profunda i es va tro- ra, però sí hi havia un alt percen- bar en una situació d’aïllament in- tatge (segurament aquells als qui ternacional; les potències demo- la nova jaqueta els hi anava mas- cràtiques van mostrar la seva hos- sa ampla per a la seva moral), tilitat vers el règim franquista. amb unes ànsies excessives d’es- tar per sobre, amb la qual cosa La dècada dels 40 representa un en un moment donat podien con- punt d’estancament econòmic per vertir-se en un risc manifest”, ex- a l’Estat espanyol, sobretot com plica Bartomeu Serra, un veterà a conseqüència dels greus errors del Sindicat del Taxi de Catalunya. de la política econòmica dels go- verns de Franco. Aquells taxistes que volien que els hi retornessin els vehicles que els “Els taxistes, com qualsevol altre hi havien sostret durant la Guer- col·lectiu popular, no vam estar ra Civil havien de signar el següent exemptes de rebre les cornades document:

25 Capítol II

Norma 8ª: Para la devolución de los Confederación de la Industria del vehículos a sus propietarios en el caso Taxi, acreditativa de que dicho de que estos opten por hacer las vehículo prestaba servicio público en reparaciones necesarias por cuenta dicha fecha. propia, deberán los interesados pre- sentar una instancia dirigida al Excmo. El taxista Josep Soler va estar llui- Sr. Alcalde de Barcelona, ante el tant a la Guerra Civil i en acabar Negociado de Circulación, en la cual el conflicte, va passar a un camp al solicitar la devolución del vehículo de concentració, el de Sant de su pertenencia, harán constar que Ciprià (França). Després de tres se comprometen a presentar a nuevo mesos allà, va ser traslladat al reconocimiento dicho vehículo una vez camp de Le Barcarès. Per tornar reparado para ponerlo nuevamente a a l’Estat espanyol li va caldre prestar servicio de auto-taxi. l’aval de dues persones adeptes Acompañarán a dicha instancia los al règim. En tornar, va anar a siguientes documentos: buscar el seu taxi. “Tots els vehi- cles confiscats els havien expo- 1.- Permiso de circulación expedido sat en el palau de la Comunica- por la Jefatura de Obras Públicas de ció. El vaig trobar allà, en una la Provincia en el que figure inscrito el situació deplorable. Vaig haver vehículo y en el que conste que el de posar rodes noves i un taxí- mismo pertenecía al reclamante en la metre. Per aconseguir el carnet fecha del 18 de julio de 1936. professional que concedia la Pre- fectura Superior de Policia vaig 2.- Certificado de adhesión al haver de passar la depuració Glorioso Movimiento Nacional, policial. Després de jurar fideli- expedido por las Autoridades u tat al règim, em van concedir la Organismos competentes, licencia llicència i vaig començar a treba- municipal o certificado de la llar”.

26 Introducció

Bartomeu Serra recorda que en sari posar cadires. Els tallers de cresta de l’onada política, que el període de la postguerra el reparació tiraven endavant a podien fer miracles per arreglar principal problema va ser aques- base d’enginy per superar les di- documentacions i trobar recanvis ta manca de vehicles. “Es tracta- ficultats i per posar a punt cotxes que, naturalment, treien d’altres va d’automòbils recuperats de la que en realitat eren quincalles. Els vehicles que a la seva vegada es- guerra. Hi havia qui anava de ciu- mecànics es passaven els dies fent taven esperant els seus propieta- tat en ciutat a la recerca de vehi- viatges als cementiris d’automò- ris. Tot era qüestió de despullar cles que es trobessin en bones bils per trobar peces que estigues- un sant per vestir-ne un altre. condicions. Els portaven d’indrets sin en bon ús i que es poguessin Aquell era el dia a dia de la tan llunyans com Valladolid i adaptar al cotxe que estaven re- Barcelona de penúries i raciona- Burgos. Era sobretot a les petites parant. Un cop s’arreglaven els ment”. poblacions on es trobaven les vehicles, els oferien a aquells ta- millors oportunitats de compra, xistes que havien perdut la seva Els taxistes que no van recuperar amb el resultat d’un mercat es- eina de treball. Era una veritable el seu vehicle, i que tampoc podi- peculatiu que s’explotava a cons- fira de mostres en què es venia i en adquirir-ne un de nou perquè ciència. Els intermediaris es des- es comprava de tot. el mercat no en disposava, van plaçaven, portaven el cotxe fins a adreçar-se al tinent de l’Alcaldia Barcelona i el deixaven al mecà- Sortien a la llum, ningú sabia ben Delegada de Transports en nic. Uns necessitaven planxa, al- bé d’on, exemplars que ja llavors aquesta carta: guns reparacions del motor, al- eren veritables dinosaures, com tres havien d’allargar-se... Els ve- algun De Dion Bouton, amb rodes Los abajo firmantes, unos nien remodelats i a punt per tre- de radis de fusta o algun model propietarios de autotaxis que todavía ballar. Hi havia una dificultat afe- de Ford, més aspirant a peça de no han podido recuperar el auto de gida en aquesta situació: s’havi- museu que a rodar pels carrers. su propiedad, y otros dependientes en de recuperar automòbils que de la industria del taxi, todos ellos es poguessin adaptar com a ta- Val a dir que la picaresca era con la licencia municipal, a V.S. xis; no tots servien. Hi havia al- constant, afavorida per unes cir- exponen que, ante las circunstancias guns, com el Citröen Rosalie, que cumstàncies de privilegi que teni- presentes de no existir el trabajo eren curts i, per tant, era neces- en les noves castes, llavors a la deseado, se dirigen a V.S para

27 Capítol II

exponerle que si tal sucede es, por coche; o sea, como primera idea, de otro parte, esta ciudad estaría bien una parte, por falta de voluntad y por 6 mañana a 13 tarde; de esta misma atendida en este servicio. no querer sacrificarse en pro de los hora, a las 19 noche, y otro de esa parados, pues hay varios propietarios misma hora a las 6 mañana. Y ello El tinent de l’Alcaldia Delegada de autos a los que Dios otorgó la los adjuntos firmantes están de Tranports de Barcelona va re- suerte de poderlo adquirir de nuevo, convencidos que reportaría trabajo metre aquesta carta a la Delega- que trabajan infinidad de horas, sin para todos los que hoy esperan con ció de Treball de Barcelona en acordarse de ayudar a un resignación, con orgullo español, a considerar que es tractava d’un compañero, cediendo un turno –que esperar el día de mañana, Dios assumpte d’interès. ello le proporcionaría gran consuelo, mediante, encontrar lo que tanto se tanto para unos como para la anhela para llevar el consuelo a su 2. El Rosalie, el cotxe del dependencia de la industria, ya que familia. Esperando de V.S., preste la moment es el único medio que poseen para máxima atención a la presente el sustento de la vida. Suplican que proposición, por ser a nuestro El Citröen Rosalie era el cotxe de se digne estudiar, si ello cree que criterio de justicia, por cuanto ello moda d’aquell moment. Existien sería factible, en bien de todos, resolvería nuestra situación y sería dos models sota aquest nom: el disponer que en los autotaxi que hoy la clave de que en esta industria no petit Rosalie de 8 cavalls, més están en circulación, unos turnos por existiese personal sin trabajo y, por abundant i conegut, i el gran de

28 Introducció

10 cavalls, del qual hi havia es- ajustar el motor, i en segon lloc casses unitats. El model del 10 per allargar la carrosseria per cavalls en realitat era un híbrid, adaptar-hi les dues cadires. de caixa petita i motor gran. El Aquesta operació era, si més no, dipòsit de benzina estava situat curiosa. Bartomeu Serra la des- dins de l’habitacle del motor. La criu de la següent manera: caixa de canvi de velocitats era “Consistia en tallar la caixa per de ferro, amb les clàssiques mar- darrere de la porta posterior i, xes endavant i enrere. La major una vegada separat aquest tros part dels taxistes adquirien el d’habitacle, se’l feia retrocedir model Rosalie. Era un cotxe d’ús uns 30 centímetres, es fixava el particular, per això no duia les xasis i pràcticament ja només que- dues cadires addicionals –cone- dava recobrir amb planxa el fo- gudes com traspontinas2- i im- rat per unir els dos trossos de la prescindibles per completar els carrosseria. El maleter exterior cinc seients reglamentaris. De propi del model original s’elimi- fet, no és que només no les por- nava i la roda de recanvi que tessin, sinó que tampoc hi havia anava junt amb aquest, s’adap- l’espai necessari per ubicar-les. tava directament per sota del vi- Un dels avantatges, però, és que dre posterior. Els darrers retocs duia quatre portes. Per tant, venien de la mà del tapisser i el aquells professionals que com- pintor. Llavors ja teníem el nou praven el Rosalie per fer-lo servir Rosalie disposat a menjar-se el com a taxi, en primer lloc l’havi- món”. en de portar al taller per arre- glar els desperfectes de la xapa i Un altre problema pels professi- onals de l’època era el preu dels 2 Tal i com defineix el diccionari de la Real Academia Española, el traspontín automòbils. Com ja s’ha apuntat, o traspuntín és el seient suplementari i plegadís que hi ha alguns cotxes.

29 Capítol II

la situació econòmica de la post- tava perdut, com tants d’altres. tots els taxistes. Va ser llavors quan guerra era nefasta. La Guerra Ell no va ser dels qui el va retro- molts començaren a utilitzar el Civil va suposar una veritable ca- bar. Tenia la llicència però no gasogen. tàstrofe econòmica: la renda na- podia exercir i tampoc tenia di- cional i la renda per càpita no re- ners per comprar un taxi nou. La reorganització del servei dels cuperaria el nivell de 1936 fins la La seva situació era la de molts taxis va començar per iniciativa dècada dels 50. Així, la majoria companys del sector. Vaig tornar d’antics membres de les coope- de les famílies tenien dificultats en del servei militar i, tot fent un gran ratives de l’any 1936. Aquests arribar a final de mes. L’oligarquia sacrifici i un esforç econòmic, vaig van decidir reorganitzar la terratinent, industrial i financera decidir comprar-me un Citröen Confederación de la Industria del va recuperar l’hegemonia econò- Rosalie. Només el cotxe em va cos- Taxi. Per la seva banda, l’Ajun- mica i social, mentre que els tre- tar 70.000 pessetes. Sort que ja te- tament també va aprovar unes balladors van perdre tots els drets níem la llicència a casa, la del pare. bases per a la reorganització del adquirits. No recordo quin preu tenien en servei d’auto-taxis, un reglament aquella època; no crec que l’ha- per ordenar el moviment de lli- Abans de la Guerra Civil, el preu gués poguda pagar. cències3. Es van reconèixer aque- d’un Citröen o un Ford estava lles que havien estat atorgades al voltant de les 14.000 pesse- Amb el Rosalie, vaig estar circu- durant la República, no sense tes. Aquesta xifra va augmen- lant pels carrers de Barcelona al prèvia revisió. tar considerablement en tan sols llarg de deu anys. Llavors vaig uns anys. Serra va pagar 70.000 decidir vendre’l per 30.000 pes- La postguerra va ser una època pessetes per un Citröen Rosalie setes per poder-me comprar un complicada. La professió no es- l’any 1947, vell d’abans de la de nou, el SEAT 1400". tava ben reconeguda i les tarifes guerra però restaurat. “El meu eren eminentment polítiques. El pare havia estat taxista abans En la immediata postguerra es va taxi era un veritable transport de la Guerra Civil. L’any 39 no establir una quantitat fixa de li- públic en uns anys en què els sabia on estava el seu cotxe, es- tres de combustible al mes per a tramvies no funcionaven correc- tament i només existien dues líni- 3 MESTRE, J. Historia del taxi de Barcelona. Imprés Layetana. es de metro. Els treballadors es

30 Introducció

reunien en grups de cinc per tal postguerra. Es va crear la cartilla que els trajectes no els hi sortis- de racionament. La Comisaría Ge- sin gaire : pagaven una mica neral de Abastecimientos y Trans- més que el preu del bitllet d’au- portes, coneguda popularment tobús i anaven més ràpids i tran- com Comisaría de Abastos, segons quils. Tot i que pels obrers la tari- alguns documents de l’època, fi- fa del taxi podia semblar eleva- xava que la ració diària d’un adult da, en realitat la feina de taxista eren 400 grams de pa, 250 estava mal remunerada i calia tre- grams de patates, 100 grams de ballar moltes hores per tenir un llegums seques o arròs, llenties, sou decent. La baixada de ban- cigrons o mongetes, cinc decilitres dera i cada fracció d’un quilòme- d’oli, 10 grams de cafè, 30 grams tre posterior tenien un preu de de sucre, 125 grams de carn, 25 0,80 pessetes l’any 1940, men- grams de cansalada, 75 grams tre que l’hora d’espera tenia un de bacallà i 200 grams de peix cost de 5 pessetes. Tres anys més fresc. Però aquestes previsions no tard les tarifes van augmentar fins es van arribar a complir mai i la a les 1,20 pessetes la baixada de població va partir la fam, sobre- bandera i les 12 pessetes l’hora tot al camp. Hi havia una dita po- d’espera. pular que reflectia el malestar del moment: Cuando Negrín, billetes a 3. L’estraperlo mil; con Franco, ni cerillas en los estancos. L’estraperlo(*) es va co- Per aquest motiu, molts taxistes mençar a fer més freqüent. L’oli de l’època feien “activitats com- d’oliva, per exemple, es venia per plementàries” i participaven de cullerades. Les inspeccions als l’estraperlo de la ciutat. La cares- trens eren constants, per revisar tia d’aliments i l’escassetat van ser si a les seves maletes els passat- dues de les característiques de la gers duien productes per a l’es-

31 Capítol II

traperlo. Per això, moltes perso- “A vegades, en pujar un individu, una placa d’un Cos d’Ordre Pú- nes llençaven per la finestra els tota la salutació que podíem re- blic, mentre repetia: Tira p’alante, sacs amb allò que havien com- bre era un Tira p’alante carregat te he dicho. Amb la ràbia de la im- prat abans d’arribar a l’estació, d’odi. Al girar-nos per comprovar potència continguda, intentàvem per por que al baixar algun ins- amb quina classe de personatge aclarir quina era la ruta que volia pector els hi obrís la maleta. o possible atracador recent sortit seguir, però tota la resposta que d’algun banc amb el botí encara aconseguíem era: Tira p’alante. I Hi havia taxistes que participaven a les mans ens les havíem de veu- doncs clar, a tirar p’alante. Tremo- d’aquest estraperlo. Anaven a les re, ja teníem l’energumen incor- làvem quan arribàvem a una can- estacions de tren i recollien a les porat des del fons del seient cap tonada, esperant que en el dar- persones que anaven carregades endavant, refregant-nos pels ulls rer segon ens digués en el to ha- amb els sacs. Estaven col·laborant amb una persona que duia a ter- me una activitat il·legal, és a dir, esdevenien còmplices. Els taxistes feien pagar el seu silenci: si el re- corregut marcava 10 pessetes, els hi cobraven 40. D’aquesta ma- nera, també obtenien un benefici del comerç il·legal de productes. Ambdós estaven actuant fora de la llei. L’estraperlo, però, no era una pràctica generalitzada en el sector del taxi.

A part dels clients estraperlistes, pujaven al taxi altres ciutadans. Els professionals de l’època recorden també els casos més vexatoris.

32 Introducció

bitual derecha o izquierda. I pobre experimentat, només quedava el racionament va establir-se en 120 de tu si et passaves d’encreuament recurs de dedicar-los un serial de litres mensuals l’any 1946, una perquè t’havia avisat massa tard. pensaments poc piadosos en com- quantitat que servia per fer el torn Sort que llavors hi havia poc tràn- panyia de tota la seva família, que complert durant dues setmanes. sit, malgrat tot i això et jugaves el probablement serien tots uns Hi havia temporades en què no físic a cada maniobra. Quan sen- sants i santes. Però alguna cosa hi havia benzina i els taxistes ha- ties ¡Para!, esbroncada si avança- calia fer per no esclatar”, recorda vien de fer hores i hores de cua ves uns metres de més per no des- Bartomeu Serra. per aconseguir omplir el seu di- torbar el vehicle que et seguia. pòsit. Els professionals esperaven Quan els deixàvem, en trista i mí- La benzina es va convertir en un l’arribada del camió que submi- sera compensació al mal moment altre mal de cap pels taxistes. El nistrava la benzina.

(*) L’origen de la paraula estraperlo prové d’un escàndol polític durant la Segona República espanyola, produït com a conseqüència de la introducció d’un joc de ruleta elèctrica de marca “Stra-Perlo”, nom derivat de Strauss i Perlowitz, que van ser els seus promotors. Per tal que s’autoritzés la seva instal·lació al Casino de San Sebastián (Guipúscoa), van subornar l’any 1934 a alts càrrecs del Govern, entre ells a Aurelio Lerroux, nebot d’Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, en aquelles dates en coalició amb la CEDA de José María Gil-Robles, o el ministre de Governació, Rafael Salazar Alonso, del mateix partit. El joc va ser prohibit per la policia en demostrar-se que era fraudulent, fet que no va impedir que funcionés també a Formentor (Mallorca), encara que després també va ser clausurat. La revelació del cas de corrupció té lloc com a conseqüència d’una denúncia formulada pel propi Daniel Strauss davant el President de la República Alcalá Zamora, una vegada que Lerroux es va negar a pagar la indemnització que Strauss li exigia per la prohibició del joc. L’escàndol va suposar l’enderrocament del Partit Radical, tot quedant en el centre polític sense representació i potenciant els extremistes d’esquerres i de dreta. La polarització que aquest escàndol va provocar va ser una de les vàries causes que van precipitar el final de la República i l’inici de la Guerra Civil espanyola. A partir d’aquest escàndol, la paraula estraperlo ha quedat com a sinònim d’intriga o negoci fraudulent. Així, per extensió, es va denominar també estraperlo al comerç il·legal (mercat negre) d’articles intervinguts per l’Estat o subjectes a racionament durant la postguerra. Aquells qui es dedicaven a aquest comerç van rebre el nom d’estraperlistes. L’estraperlo va suposar l’aparició de noves fortunes aconseguides a través de la venda il·legal de productes.

33 Capítol II

4. La revisió i la inspecció tipus de “personatges” que les 5. El ‘Sindicato vertical’ tècnica efectuaven. Al sector, els denomi- naven el ros, l’andalús i el gallec. La Confederación de la Industria Els taxistes que van viure l’època El ros es reconeixia pel seu color del Taxi va tenir els dies comp- dels anys 40 i 50 recorden que de cabell. Actuava de forma dura, tats. Tan aviat es va organitzar les revisions d’aquell moment es com a funcionari inspector al ser- el Sindicato de Transportes y feien d’una manera molt peculi- vei de les revisions de l’Ajunta- Comunicaciones, Sección Taxis, la ar. Quan calia anar a fer la revi- ment. Se sentia molest si el taxis- Confederación va desaparèixer. sió tant del vehicle com del taxí- ta duia la sahariana amb una Aquest sindicat vertical estava metre, es podien identificar tres màniga un xic doblegada, perquè constituït per persones de fora de aquest petit detall trencava la Catalunya i que, per tant, des- norma. L’andalús pertanyia a la coneixen la problemàtica delegació d’Indústria. Taxistes barcelonina. Van accedir a la cre- com Bartomeu Serra, recorden ació de la Cooperativa de la In- “que eren persones que estaven dustria del Taxi, que es constituïa de mal humor de manera cròni- definitivament el 20 de gener del ca”. Acostumaven a fer aixecar la 1942. A partir d’aquest moment culata per mesurar el cubicatge es creava un triumvirat en què a qualsevol taxi que li pogués in- cada una de les tres potes tenia fondre qualsevol tipus de mania. la seva funció assignada: l’Ajun- En darrer lloc, estava el gallec. tament s’encarregava de la re- També depenia de la Delegació glamentació; el Sindicato de d’Indústria. Es podia reconèixer Transportes y Comunicaciones, de pel seu bigoti i el seu barret d’ala l’orientació, i la Cooperativa de la dura. A diferència dels altres dos, Industria del Taxi (CIT), assumia passava per alt algunes petites la gestió amb un esperit coope- faltes que pogués observar i par- rativista hereu del període repu- lava sempre amb educació. Tot i blicà4. Totes les empreses muni- això, tenia fama de terrible. cipals i sindicals reconeixien la

34 Introducció

cooperativa i tots els taxistes de l’època estaven obligats a per- tànyer-hi. La seu de la coopera- tiva estava a la plaça Letamendi. Els Estatuts de la CIT fixaven que l’entitat treballaria per “mejorar la condición social y económica de sus asociados, lograr un mejoramiento y mayor rendimiento en la producción o trabajo realizado en común, sin la intención de obtener lucro de ninguna especie y colaborar con las instituciones económicas de carácter oficial, para todo cuanto redunde en beneficio de la economía nacional”.

La quota d’entrada a la CIT esta- a) Con una cantidad fija de 50 6. Vehicles i uniforme va recollida també als Estatuts: pesetas. b) Sobre el cociente que resulte de dividir el saldo de la En aquella època, corria l’any Los que aspiren a ingresar en la cuenta del Fondo Social por el nú- 1947, la dificultat d’accedir a un Sociedad con el carácter de socios, mero de asociados, y c) Sobre el cotxe seguia estant vigent. Per deberán satisfacer una cuota de en- cociente que resulte de dividir la això, una de les propostes més trada, cuya cuantía deberá ser suma del saldo de las cuentas de populars va ser la creació d’una establecida en relación a la suma reserva y obras sociales por el nú- indústria autòctona. Automóviles de los conceptos siguientes: mero de asociados. Eucort S.A. es va especialitzar en la producció de vehicles que po- 4 Op.cit. 3

35 Capítol II

guessin ser fàcilment adaptables Un element polèmic del període com a taxis. També, a través de va ser l’uniforme dels taxistes. convenis i gestions entre el minis- Bartomeu Serra recorda aquest teri de Comerç, l’Ajuntament i la capítol amb una dolçor amarga: Cooperativa es va aconseguir que “Per a nosaltres, el principi no va arribessin a l’Estat 35 unitats del ser el verb sinó el guardapols model Fiat. A partir de la dècada gris. Aquella espècie de sotana dels 50, el sector del taxi es troba laica que dúiem amb major o en molt bon estat de salut. De menor resignació cristiana. Ens forma palatina va creixent el nú- feien nosa els faldons, eren mero de llicències. Al 1953 s’arri- antiestètics. Tot i això, el costum ba a la xifra de 3.400, una quan- i els horitzons imposats per la titat que es considera ideal per a postguerra ens feien més supor- la ciutat de Barcelona. Les bones table el seu ús”. Més endavant, relacions amb l’Ajuntament de cap als 50 s’imposaria la l’època contrastaven amb la co- sahariana blava, una peça de municació tan tibant que existia roba més moderna que no duia amb el Sindicato vertical. L’orga- faldilla i que va comptar amb una nisme oficial havia perdut prota- millor acceptació per part dels gonisme per la bona gestió de la professionals. L’element de la dis- Cooperativa i això no agradava còrdia era la gorra, “aquell odi- als seus representants. La cara vi- at cobrecaps, nyap del diable sible de la Cooperativa era que com una maleïda guinda de Luciano Ortega, que aquell ma- pastís rematava el nostre unifor- teix 1953 va ser reelegit president. me”, matisa Serra. Els taxistes es- Una de les seves accions més im- taven obligats a dur-la en circu- portants va ser la signatura d’un lació. La seva acceptació variava acord amb la SEAT per convertir en funció de l’edat. Pels més ve- 500 cotxes en taxi. terans, no constituïa cap proble-

36 Introducció

ma, fins i tot es podria dir que se sentien bé amb ella. Per contra, els joves mostraven aversió i ar- güien que la gorra disminuïa els seus reflexes al volant. Els guàr- dies urbans eren els encarregats de fer complir la norma. Els ta- xistes que no la duien posada es- taven obligats a pagar un multa de 25 pessetes, una quantitat que equivalia a tres carreres. El col·lectiu havia enginyat les ma- neres més divertides de no dur gorra i passar desapercebut. Així, per exemple, hi havia molts conductors que es col·locaven un coixí al seient perquè el cap que- dés camuflat pel marc de la por- ta i fos més difícil descobrir si el Art. 657 I. El uniforme reglamentario pal. Las características de estas placas taxista duia la gorra o no. Altres, de los conductores de auto-taxis serán fijadas por la Tenencia de havien utilitzat imperdibles per consistirá en gorra de plato y chaqueta Alcaldía delegada de Servicios subjectar la gorra al sostre del de conformidad con el modelo oficial municipales. cotxe; si veien un guàrdia pro- y distintivos que señale el Ayunta- per, estiraven el coll i encaixaven miento. Es obligatorio el uso del uni- Art. 658 I. El aseo y el buen aspecto el cap dins la gorra. forme durante el servicio. del conductor debe ser motivo de or- gullo profesional, y a dicho fin se Les ordenances municipals de 2. En la gorra y sobre el lado izquierdo presentará siempre bien afeitado y l’any 1957 codificaven així el re- del pecho, ostentarán sendas placas con indumentaria limpia y en buen glament sobre l’uniforme: con el número de su carnet munici- uso.

37 Capítol II

2. Deberá comportarse en todo 6. Les visites de Franco va experimentar Barcelona per ser momento dentro de las más seu d’aquella trobada. estrictas reglas morales y su con- Un dels esdeveniments impor- ducta debe constituir un ejemplo de tants del període va ser el Con- “Amb motiu de la celebració del perfecta ciudadanía. grés Eucarístic del 1952. Josep Congrés Eucarístic, Porcioles va Maria de Porcioles, futur alcalde arreglar els carrers de la ciutat Les ordenances del 65 servirien de Barcelona, va ser el secretari amb sorra mullada. Recordo que per posar fi a la polèmica ja que del patronat d’habitatges abans que engegués el Con- l’obligatorietat de dur gorra en d’aquest congrés. Bartomeu Ser- grés, la sorra estava totalment circulació quedaria eliminada. ra recorda la transformació que aixecada i Barcelona se submer- gia en aquella boira. No va ser una bona idea, no va tenir gran acollida entre els taxistes. Els cot- xes que portàvem no eren una gran meravella. Si arribàvem al garatge a la nit sense ni una rascada i sense haver ferit cap vianant, ja ens podíem sentir afortunats”.

38 Introducció

El gran esdeveniment religiós va gués cap autoritat que ens ve- portar Franco a Barcelona. No iés. Són anècdotes de la pica- seria ni el primer ni l’últim cop. resca d’aquell moment. Pels qui Entre les visites més destacades, no crèiem en el dictador, aque- recordem la de febrer del 1939 lla època intentàvem arreglar- quan una desfilada de 80.000 nos-les per sobreviure en aquell soldats espanyols i italians va règim. Ens feien anar ben drets”, servir per rebre el dictador. El recorda Bartomeu Serra. 1947 tornava per assistir a un festival de danses populars, en 7. El període desarrollista companyia d’Evita Perón. El Generalísimo i la seva esposa, Durant la dècada dels 60, Carmen Polo, van venir a l’Ajuntament de Barcelona va Barcelona al 55 per visitar la decidir centrar la política de Casa de la Maternitat. transport públic en el metro i l’autobús. La xarxa de tramvies “Un dels cops que va venir havia anat deteriorant-se du- Franco a la ciutat, si passaves rant la postguerra i no es va per la Cooperativa de Berlín, et voler invertir per millorar-la. feien aturar el taxi i et posaven Això, va provocar una deficièn- una enganxina amb la cara de cia de transports públics pels Franco al vidre. Com és lògic, barcelonins. El taxi va ajudar a ningú es podia negar. Pobre de donar resposta a aquesta es- tu que diguessis que no. El que cassetat. Però com el servei que passa és que feta la llei, feta la oferia no deixava de ser limitat, trampa. A la primera travessia el consistori va optar per unes baixaves del cotxe i treies noves mesures: ampliar el nom- l’enganxina. Miràvem sempre bre de llicències i mantenir les de fer-ho en un lloc on no hi ha- tarifes baixes. Només d’aques-

39 Capítol II

ta manera es podia mantenir el interessos del sindicat i de la co- taxi com un servei competitiu en operativa quedarien, a partir l’àmbit. d’aquell moment, totalment lli- gats. La Cooperativa de la Industria del Taxi també va experimentar can- L’any 1961 la CIT es va traslla- vis. Esteve Giró va entrar com a dar al carrer Berlín. Allà es tro- president de l’organització i va barien també el Subgrupo sindi- decidir ampliar les perspectives. cal de Auto-taxi, el Gremio, la Entre d’altres, va decidir millo- Mútua i les asseguradores La In- rar els tallers, preparar un ser- tercontinental. El director de to- vei d’atenció telefònica i orga- tes les entitats era José María nitzar una petició d’increment de Tormo. La seva candidatura va tarifes a l’Ajuntament. Una al- aconseguir la majoria de vots en tra de les previsions era trans- les eleccions de gener del 1962. formar la cooperativa en una D’aquesta manera es confirma- entitat econòmica i financera. va el domini absolut de Tormo Això va suposar que s’exigia Magrans. Una de les iniciatives una major puntualitat en el pa- plantejades per Esteve Giró, la gament de les quotes als asso- del servei telefònic, va fer-se re- ciats. Era un salt qualitatiu per- alitat l’any 1962, quan s’instal·- què aquests diners van servir laven 38 postes telefònics per la perquè la cooperativa ampliés el ciutat. ventall i la qualitat dels serveis. Aquesta empenta quedaria rà- 8. Un primer reglament pidament aturada: el Sindicato Vertical va constituir el Subgrupo El Reglamento de los Servicios de sindical de Auto-taxis, que passa- Transporte en Auto-taxi y demás ria a presidir la cooperativa. Els vehículos de alquiler de Barcelona

40 Introducció

va ser aprovat l’any 1965. El do- cument contenia un capítol de- dicat íntegrament a les llicènci- es, en el qual s’especificava que l’Ajuntament tenia totes les com- petències i atribucions per con- cedir i traspassar les llicències. En aquella època, la premsa va començar a treure a la llum una problemàtica dintre del sector: la insuficiència de taxis venia de- terminada pel fet que s’adquiri- en moltes llicències que no eren explotades directament pel titu- lar. Moltes s’arrenden, un pràc- tica que llavors era il·legal. Els bancat pel propi Tormo, va de- homes com Marcelino problemes de circulació a la ciu- cidir crear una nova mútua, sota Barriendos i Dionisio Gracia. A tat i el descontrol en el torn de el nom de Mutua Nacional de principis del 1973, neix la Coo- serveis són només altres qüesti- Previsión (MUNAPRE), integrada perativa Barcelonesa del Taxi. ons que descriuen la situació per taxistes contraris a la políti- Aquesta cooperativa i la mútua d’aquells anys. L’expansionisme ca de Tormo. Ben aviat, la compartien local i la rivalitat en- que havia experimentat la Coo- MUNAPRE englobaria altres col·- tre els membres era una cons- perativa es desaccelera. A més, lectius de taxistes. La MUNAPRE tant. Es va decidir fer un canvi és d’ençà de finals de la dèca- es dissoldria. A partir d’aquest d’espai físic. Es crea llavors una da dels 60 que es comença a moment es crearien i es dissol- nova cooperativa, la Unión de estructurar un moviment d’opo- drien mútues atenent més a ra- Industriales Taxistes. La CIT, però, sició a la Cooperativa. Quan el ons polítiques que a altre tipus es mantenia com a opció majo- president de la Mutua Nacional de pugnes. Primer va ser la ritària entre els professionals de del Taxi, J. Calderón, va ser des- Mutua Barcelonesa del Taxi, amb la ciutat.

41 42 ElsEls movimentsmoviments sindicalssindicals delsdels anysanys 7070 Capítol III

44 Introducció

1. El ‘Sindicato vertical’ i la de la mateixa manera tots perta- 2. La ‘Coordinadora de ‘Cooperativa Industrial del nyien a la Cooperativa Industrial Trabajadores Autónomos del Taxi’ del Taxi. El sindicat era l’entitat Taxi de España’ política i la cooperativa, l’econò- El Sindicato vertical va ser una ins- mica. La cooperativa s’encarrega- Els anys 70 vénen marcats per un titució creada per la dictadura va de fer els serveis de venda, re- gran moviment en el món del coo- franquista l’any 1938, d’afiliació canvis, tallers i planxes. El fet que perativisme del taxi. Es creaven i es obligatòria per a empresaris i tre- hi hagués aquesta divisió entre la desfeien les mútues, les unions i les balladors, perquè es tractava part política i l’econòmica servia cooperatives, i el motiu no acostu- d’una organització de caràcter per gestionar millor el sector. mava a ser altre que el polític. feixista. Era l’única organització sindical reconeguda de forma ofi- cial. Els “representants dels tre- balladors” a les empreses rebi- en el nom d’”enllaços i jurats” i eren escollits a dit pels buròcra- tes del Sindicato vertical, en con- nivència amb els patrons, que eren els qui s’encarregaven de proposar als chivatos i elements més reaccionaris.

El taxi, com tots els sectors, tam- bé té el seu sindicat vertical. La seu del de Barcelona estava situ- ada al carrer Berlín. Al mateix lo- cal s’ubicava la Cooperativa In- dustrial del Taxi. Tots els taxistes pertanyien al Sindicato vertical, i

45 Capítol III

En aquella època els taxistes del PSUC creien que era difícil arri- PSUC. Segons recorda, “feia el Partit Socialista Unificat de bar als companys del sector nai- que feia, em mobilitzava i cridava Catalunya (PSUC) estaven afiliats xent com una branca de Comis- a la lluita, pel meu caràcter rebel. a les Federacions de Transport de sions Obreres. En paraules de El PSUC em va intentar captar per CCOO. El sindicat del taxi, extern Miguel Tomás, un dels pares del aquest motiu, perquè jo en aque- al vertical, encara no estava le- Sindicat del Taxi de Catalunya, lla època no militava a cap partit. galitzat i, tot i que es movia en la “corríem el risc que ens etiquetes- Sempre em convidaven a les reu- clandestinitat, era un moviment sin com a comunistes; en un sec- nions que celebraven però jo no que estava funcionant. En aquell tor tan reaccionari i tan de dretes hi assistia per por a comprome- moment no existia cap mena de com el nostre, això era condem- tre’m”. Finalment, Miguel Tomás moviment d’autònoms del taxi fora nar-nos a què tan sols s’afilies- va assistir a una assemblea que de les línies marcades pel sin els comunistes i els amics dels es va celebrar a l’església de Sant Sindicato vertical, per això els pro- comunistes. Nosaltres volíem cre- Ramon Nonat, a Collblanc. Allà fessionals del sector van analit- ar un moviment potent, no només va conèixer més membres del zar la situació i van valorar que d’una minoria”. PSUC i ja en aquella primera reu- no podien generar un moviment nió el van nomenar responsable progressista dins de CCOO. D’al- En realitat, Miguel Tomás Romero de la cèl·lula del taxi. “En realitat guna manera, els taxistes del no havia estat membre històric del crec que ho van fer perquè era l’única manera de captar-me”. El grup estava format per Marcelino Barriendos, Miguel Tomás, Rafael Carmona, Carlos Ruiz, Antonio Peláez, Antonio Murillo, Francisco Murillo, José del Toro, José Álvarez, Juan ‘El Barbas’, José Campos, Manuel Orihuela, Miguel Paz, Justo Rodríguez, Juan Antonio Gallardo i Antonio Corbacho, entre d’altres.

46 Introducció

Com a responsable de la cèl·- lula del taxi del PSUC, el Partido “Vam trencar amb el Comunista de España (PCE) va corporativisme convocar a Miguel Tomás a una gremialista” reunió que se celebrava a Madrid on es reunirien els res- Félix Cañego (Mota del ponsables del taxi de tot l’Estat Cuervo, Cuenca, 1942) va en- espanyol. “Recordo que érem trar a treballar al taxi a la ciu- gent de Madrid, Sevilla, Galícia tat València l’any 1968. Allà i València, un o dos represen- va començar a organitzar el tants com a màxim per ciutat o sector per tal d’enderrocar el comunitat”. Després d’aquesta Sindicato vertical. En plena reunió a la capital de l’Estat, en clandestinitat va muntar la vindrien d’altres, a Barcelona i Coordinadora del Taxi de a València. De forma paral·lela Valencia. Cañego va crear la els professionals del sector de Federación Sindical de cada ciutat celebraven reunions Valencia, de la qual ha estat president al llarg de divuit anys. de caràcter intern. L’objectiu de També ha estat president de la Confederación de Autónomos les diferents trobades a nivell de la Comunidad Valenciana, que va néixer al 1998. estatal era la redacció d’un do- cument polític, l’únic que existeix Des d’un primer moment, s’implica en el moviment de crea- de les seves característiques, en ció d’una coordinadora de taxistes a nivell estatal. què demanàvem de forma explí- cita la llibertat sindical, la demo- La coordinadora comença crear-se sobre l’any 1973. El grup esta- cratització dels ajuntaments i va constituït per autònoms i també per assalariats. En aquell mo- totes les reivindicacions que els ment, jo era assalariat del taxi i començaria com a autònom més comunistes creien imprescindi- tard. Una de les peculiaritats d’aquella coordinadora era, per tant, bles per fer aconseguir l’Estat de la seva capacitat d’integrar diversos col·lectius. I el més important: dret.

47 Capítol III

En aquestes reunions es continua 3. La Coordinadora de Tre- considerar una organització a reflexionant sobre la necessitat de balladors Autònoms del Taxi nivell formal. El seu primer secre- crear un grup d’autònoms que no de Catalunya tari va ser Marcelino Barriendos, estigués vinculat a CCOO. Es va que agafava el càrrec al 74. acordar crear una organització De forma paral·lela a la creació específica d’autònoms amb una a la Coordinadora de Trabajadores La Coordinadora de Treballadors nova orientació, i aquesta idea va Autónomos del Taxi de España, es Autònoms del Taxi de Catalunya quedar reflectida en el document van anar configurant les platafor- neix després de la darrera conces- polític. Així s’origina la Coordina- mes de taxistes de cada ciutat o sió de llicències i s’elimina els con- dora de Trabajadores Autónomos província. En la majoria dels ca- ductors que no són assalariats. del Taxi de España. Miguel Tomàs sos se’ls anomenava coordinado- Aquesta és la conjuntura en què matisa que “no teníem ni Estatuts ra. A Catalunya, va ser la Coor- un grup de taxistes progressistes ni res, era tan sols una manera dinadora de Treballadors Autò- comença a revelar-se contra el de donar-nos un nom. Així, si noms del Taxi de Catalunya, que Sindicato vertical. Aquests arrenda- algú ens coneixia, que com a mí- s’originava l’any 1972. Era un taris de llicències van anar tren- nim poguessin saber qui érem i moviment que no tenia estatuts, cant amb el poder establert. En d’on veníem”. amb la qual cosa no es podia realitat, aquesta Coordinadora era la llavor del Sindicat del Taxi d’Autònoms de Catalunya (STAC), que es legalitzaria l’any 1977, ja mort Francisco Franco.

4. Les coordinadores arreu de l’Estat

“La xarxa de coordinadores de treballadors del taxi va anar crei- xent. Entràvem en contacte amb la resta de ciutats a través de la

48 Introducció

gent del partit que fos taxista. A arribar a crear una lluita comuna. Vam ser capaços de trobar el través d’aquests companys inten- consens de cara a les reivindicacions generals. Fins aquell moment, tàvem convocar una assemblea o el nostre sector havia estat massa gremialista i corporativista. una reunió en què es parlaria sobre els temes que ens preocu- Així, fan possible que neixi una nova filosofia? paven en aquell moment. Per exemple, una de les qüestions que Sí, una manera de pensar solidària. Hi havia un alt nivell de com- tractàvem eren les tarifes, llavors promís. Vam trencar amb el corporativisme gremialista que defen- es revisaven cada quatre o cinc saven els representants del Sindicato vertical del taxi. anys”, explica Miguel Tomás. L’ob- jectiu de les diverses ciutats i mu- Una dificultat important amb què es trobaven tots els sindi- nicipis d’arreu era crear una al- cats i moviments emergents contraris al règim és la necessi- ternativa al Sindicato vertical. tat de moure’s en la clandestinitat. Les reunions que se celebraven a Quan es convocava una reunió era a través del telèfon i també per Madrid es feien als despatxos mitjà d’una sèrie de cartes que s’havien de llegir entre línies: “Demà d’un grup d’advocats laboralistes quedem per dinar; demà quedem per fer una visita turística; comunistes sindicats a CCOO demà...”. Era l’única forma per tal d’evitar que la brigada político- que portava els assumptes del social, la policia secreta del franquisme, ens pogués seguir les pas- taxi. El despatx estava situat al ses. Tenia el seu risc, alhora que era estimulant perquè estàvem segon pis del número 55 del car- trencant amb la tradició verticalista de 40 anys de franquisme. En rer d’Atocha. L’any 1977 van de- el nostre ànim estava l’esperit d’una obertura cap a la llibertat i la cidir muntar una mena de tour per democràcia, i cap a una vida millor pels taxistes. les diferents ciutats de l’Estat per anar presentant la Coordinadora En què es concretava aquesta millor vida pels taxistes? de Trabajadores Autónomos del Taxi de España entre els professionals. Les reivindicacions eres moltes. La principal era trencar amb el règim La ruta va ser Madrid, Saragossa, de concessió de llicències. Els tres grups –empresaris, excombatents i Barcelona, València i Sevilla.

49 Capítol III

Madrid va ser l’escenari de la pri- excautius, i conductors lliures- havien de desaparèixer. Volíem que les mera assemblea. El grup de taxis- llicències fossin per qui les treballessin. D’aquí que quan el reglament tes que impulsaven aquesta troba- del 79 va incloure aquesta reivindicació en el seu article 11 ens vam da es van reunir a la seva seu ha- poder sentir satisfets. A banda, altra de les nostres demandes era bitual, als despatxos d’Atocha, per aconseguir entrar dintre de la Seguretat Social. acabar d’ultimar els darrers detalls. El 24 de gener de 1977, mitja hora Per fer arribar aquest missatge arreu de l’Estat espanyol, més tard que un grup de taxistes munten una comitiva que es va desplaçant de ciutat en ciutat abandonés els locals després d’una per explicar els objectius de la coordinadora. reunió amb el líder de CCOO Joaquín Navarro, nou persones Volem difondre la nostra lluita al major nombre de ciutats possibles serien ametrallades en aquell des- i aquí comencen els nostres viatges per tota la geografia espanyola. patx, cinc d’elles van morir, un crim brutal que va marcar la transició Una de les visites més accidentades va ser la de València. democràtica del país. Aquests fets van ser coneguts com la matança L’assemblea es va convocar a la Fira de Mostres. Vam demanar d’Atocha(*). L’assemblea de taxis- que hi poguessin intervenir dos dels representants a nivell nacio- tes se celebraria el mateix dia de nal, Luis Fernández i Miguel Tomás . Volíem que donessin a conèi- l’enterrament de les persones as- xer amb més pèls i senyals les reivindicacions de la coordinadora a sassinades, el 26 de gener de nivell estatal. No va ser possible... A l’assemblea estava la direcció 1977, a la Casa de Camp de del Sindicato vertical que va estar cridant per fer-nos fora. Vam Madrid, al Palacio de Cristal. haver de sortir gairebé d’amagades. S’havien congregat tots els elements radicals, d’extrema dreta. No hi van faltar les amenaces. Recorda Miguel Tomás que van L’assemblea havia estat convocada per la direcció del Sindicato ver- estar valorant la possibilitat tical i no volien que nosaltres difonguéssim les nostres idees. d’anul·lar l’assemblea. “Caminant pels carrers de Madrid podies Com havia estat possible que entressin doncs dins d’aquell percebre la por. Hi havia un am- espai? bient colpista. La gent passejava

50 Introducció

tranquil·lament amb camises bla- ves. Malgrat tot, vam decidir tirar A València, teníem representació provincial del sector del taxi i endavant la convocatòria i va ser això ens permetia tenir força incidència entre alguns companys tot un èxit”. L’assemblea va comp- autònoms que eren titulars de llicència. Per aquest motiu ens van tar amb un gran suport dels pro- permetre anar a l’assemblea. Curiosament, després vam haver de fessionals del sector i es va crear sortir com vam poder. la Coordinadora de Trabajadores Autónomos del Taxi de Madrid. Dins A part de la de València, va haver-hi moltes altres reunions. del nucli fort d’aquesta coordina- dora es trobava Luis Fernández La primera va ser a Barcelona. Partíem d’una base, ja que cadas- Santos en l’actualitat diputat al cuna de les persones que va anar a aquesta convocatòria en la Congrés dels Diputats. clandestinitat estava lluitant al sindicat de transports de la seva ciutat. Coneixia CCOO, es movia al Sindicato vertical del transport... El tour va continuar en direcció a Ens vam anar passant telèfons de gent que estava a la lluita. I es Saragossa. “Semblàvem una co- va convocar la primera reunió, a Barcelona, a una església. Allà missió de titellaires, organitzant va ser on es va decidir quina seria l’estratègia a seguir a nivell assemblees i reunions. Hi anà- estatal. I també on es va acordar quines serien les ciutats que vem dos companys de Sevilla, dos visitaríem. de Madrid, dos de València i jo (Miguel Tomás), de Barcelona”. El València, en aquesta assemblea accidentada que comenta- Palacio Ferial de Saragossa va va, Madrid, Sevilla, Saragossa... Quina percepció tenien i acollir aquesta segona assem- com creu que els taxistes els rebien? blea i es va omplir de gom a gom. A la reunió també hi van assistir Es veia que Franco anava a morir, no podia durar tota la vida i taxistes del Sindicato vertical, que això feia que la gent tingués expectatives i esperances de canvi. volien rebentar l’acte. “S’alçaven, Quan es va veure que a Portugal, després de la Revolució dels prenien la paraula i començaven Clavells, s’instaurava una democràcia, es va començar a percebre a llençar acusacions. A mi, per que aquesta era l’evolució lògica: un cop mort Franco, ens havia exemple, m’acusaven de ser un d’arribar la democràcia. Ens estàvem preparant per a una lliber-

51 Capítol III

agitador polític i asseguraven que tat sindical i començàvem a formar aquesta organització a nivell el Partit Comunista em pagava estatal. Però havíem de guardar encara les aparences. 30.000 pessetes mensuals per fer aquesta tasca d’agitació política”, Davant de qui? explica Miguel Tomás. De les forces de seguretat del règim. El nom de coordinadora, De Saragossa van posar rumb a alhora, buscava ser el més abstracte possible. Què coordina? Ens Barcelona, on l’assemblea va ce- estem coordinant. Era un nom que s’ajustava a la realitat i que lebrar-se a l’antic cinema Prince- evitava qualsevol mena de malentès, perquè dins del nostre sector sa. La següent ciutat en el recor- hi havia molt falangista, policia local o nacional, guàrdia civil... No regut va ser València, on van volíem despertar sospites i tampoc volíem dir-nos sindicat, encara produir-se incidents que no s’es- pesava massa el nom del Sindicato vertical. peraven. Quan vau adoptar el nom? L’assemblea de València va ser convocada pel Sindicato vertical. A aquella primera reunió de Barcelona. Una coordinadora, coor- Miguel Tomás relata els fets: “A dina. Què coordinàvem? Les eleccions. Coordinàvem la creació nosaltres ens van col·locar a la d’un grup que pogués presentar candidatura a les eleccions del primera filera, però no ens van Sindicato vertical. Coordinàvem les reunions, els missatges... Ens deixar parlar perquè anàvem de presentaríem com a grup unitari, un nom que no fos gaire sospi- convidats. Ens van insultar i ens tós de tendències progressistes. van faltar el respecte, van des- merèixer la tasca que estàvem Malgrat el nom no pogués aixecar sospites, anaven sempre fent, i no vam tenir dret a rèpli- amb les precaucions necessàries. ca. Realment va ser un dia molt negre. Els únics que van poder Minimitzàvem riscos. Les primeres reunions se celebraven dins de parlar van ser dos companys ta- taxis. Després a locals o a cases, en petits grups. Si arribava algun xistes d’allà. Aquella assemblea familiar, tallàvem la reunió i parlàvem de futbol o de toros. Més va ser una mostra clara del fei-

52 Introducció

xisme en el seu estat més pur. Un endavant el nombre d’assistents augmentaria. Quan arribàvem a de nosaltres, un dels taxistes que ser 17 o 18 taxistes en una reunió de la coordinadora era tot un estava organitzant el tour, va te- èxit. Hem de tenir en compte que es feien reunions a tot l’Estat i nir una desagradable sorpresa: que eren molts quilòmetres a recórrer, amb els cotxes de llavors i quan va anar als serveis li van les carreteres en mal estat. treure una pistola. El sector pro- gressista de València va mostrar- No hi havia la por que es colés algú? se molt afectat per com havien succeït els fets; com a desgreu- Eren trobades massa clandestines i massa tancades. Els taxistes ge van convidar-nos a sopar. En no deixàvem de ser una gran família. Ens passàvem moltes hores aquell bar vam poder explicar- a les parades xerrant amb uns i altres i ja sabies de quin peu los tot allò que no havíem pogut calçaven. Era complicat que un feixista convençut pogués passar explicar-los durant l’assemblea. per comunista, era complicat amagar la ideologia. En acabar el sopar, havíem de marxar cap a Andalusia. Ens van La coordinadora buscava el major benestar possible pel sec- avisar que alguns membres del tor del taxi de totes les comunitats, però és provable que Sindicato vertical ens estaven es- cadascuna avancés al seu ritme. Es feien comparacions entre perant a la sortida de la ciutat. comunitats? Els companys de València ens van haver d’acompanyar i vam Mai s’ha tingut en compte. Cada zona aportava les qüestions que sortir per carreteres secundàri- considerava més avançades i que creia que seria bo que s’incor- es”. poressin a la resta de regions. Així si s’han fet comparacions, sem- pre ha estat amb un objectiu: fer que les millores s’implementessin La darrera assemblea es va cele- a altres territoris. Si avui en dia els taxistes tenen dos dies festius a brar a Sevilla. A la capital la setmana és perquè una ciutat espanyola va ser pionera en aques- hispalense no es va produir cap ta idea i aquest projecte. La resta de ciutats i localitats van estudiar mena d’incident, ja que els taxis- si la idea es podia aplicar a la seva zona i així es va anar incorpo- tes del PCE estaven a la junta del rant de forma palatina. Sindicato vertical.

53 (*)La matança d’Atocha va ser un atemptat terrorista tardofranquista d’extrema dreta comès a Madrid la nit del 24 de gener del 1977. L’autodenominat comando Roberto Hugo Sosa de l’Aliança Apostòlica Anticomunista va entrar a un despatx d’advocats laboralistes vinculats a CCOO i al PCE, situat al número 55 del carrer Atocha. El grup armat buscava al dirigent comunista Joaquín Navarro, cap del Sindicat de Transports de CCOO. Eren aproximadament les 22.30 i els advocats acabaven de finalitzar una reunió sobre una vaga recent de transports. Van picar al timbre. Van disparar a Rodríguez Leal, que va obrir la porta. Van registrar el pis a la recerca de Navarro, que havia marxat després de la reunió. A una de les sales del despatx van trobar a vuit advocats laboralistes i els van agrupar al rebedor del pis per afusellar-los. Van disparar. Aquella nit van morir els advocats Enrique Valdevira, Luis Javier Benavides i Francico Javier Sauquillo; l’estudiant de Dret, Serafín Holgado, i l’administratiu Ángel Rodríguez. Van resultar greument ferits Miguel Sarabia, Alejandro Ruiz, Luis Ramos i Dolores Gonzáles (vídua de Sauquillo), que estava embarassada i també va perdre el seu fill. Les reaccions davant la Matança d’Atocha no es van fer esperar: va haver una aturada nacional dels treballadors i la primera manifestació massiva de l’esquerra espanyola després del franquisme.

54 El problema de les llicències Capítol IV

56 Introducció

1. “Ni carne ni pescado” - per aquells taxistes que ja te- El grup de llicències de lliure dis- nien llicència posició va ser objecte de múltiples A la Barcelona de l’any 1972 el tractes de favor. “El que es co- sector del taxi estava dividit en con- - i les de lliure disposició, que mentava en l’època era que s’es- ductors assalariats, propietaris i l’Ajuntament podia concedir a taven atorgant llicències a amants arrendataris de llicències, que llo- qui volgués. de regidors de l’Ajuntament i gaven les llicències als seus titu- d’altres persones que no tenien lars tot pagant una quantitat fixa. Aquest sistema de concessió no res a veure amb el món del taxi”. El lloguer estava establert en era gaire aplaudit entre els pro- L’arquebisbe Modrego era titular aquell moment entre les 5.000 i les fessionals del sector. de 20 llicències. Malgrat que es- 6.000 pessetes al mes. Els arren- tava prohibit pel reglament, les dataris pagaven aquesta quanti- “El president del Sindicato vertical arrendava. tat a militars, vídues de militars, va decidir eliminar els arrenda- cures i policies, fonamentalment, taris de l’apartat de taxistes que Els arrendataris es van mostrar dis- que eren titulars de les llicències no tenien llicència. Així, només conformes amb la decisió de Tor- però no podien treballar-les. Els entraven a sorteig els qui eren mo Magrans. Sobretot, perquè tro- arrendataris passaven a ser au- conductors assalariats i els qui baven injust que s’adjudiquessin tònoms i corrien amb totes les des- no eren arrendataris. Els arren- llicències a persones alienes a la peses. Per altra banda, la conces- dataris van protestar”, explica professió i que, per contra, ells se sió de llicències es feia segons el Miguel Tomás. Va ser en aquest n’haguessin de quedar sense. Ar- reglament de l’any 1964, l’únic re- moment que el president del rel d’aquest problema comença a glament nacional que s’havia fet Sindicato vertical i de la Coopera- crear-se un moviment que acaba- durant l’època de la Dictadura. tiva Industrial del Taxi, José María ria generant el Sindicat del Treba- Tormo Magrans, per justificar la lladors Autònoms de Catalunya. Les llicències es concedien en tres decisió que havia pres, va pro- blocs: nunciar la que ha esdevingut fa- 2. Malestar en el sector mosa frase en el sector: “Los - per aquells taxistes que no arrendatarios no son ni carne ni Eren molts els arrendataris que tenien llicència pescado”. havien estat treballant al llarg de

57 Capítol IV

25 anys com a taxistes i que ve- organitzar-se i a buscar un ad- ien que no tenien accés a una lli- vocat que els pugui defensar. La cència. És el grup anomenat dels lluita l’encapçala el taxista 500 arrendataris. “Aquella deci- Marcelino Barriendos. Fins aquell sió que havien pres no tenia ni moment, ell havia estat vinculat a volta ni solta. La Cooperativa In- CCOO. Barriendos estava al càr- dustrial del Taxi havia estat preci- rec de l’edició d’octavetes per a sament la qui s’havia encarregat aquelles fàbriques que vivien pro- de fer els contractes d’arrenda- blemes laborals. Però ell era ta- ment. I sense que ningú ho espe- xista, per això des de CCOO el rés, des de la presidència de la van animar a centrar la seva llui- Cooperativa es pren aquesta ini- ta en el sector del taxi que estava ciativa de denegar el dret als ar- molt mogut. rendataris a accedir a una llicèn- cia”, explica Miguel Tomás. La res- Barriendos localitza, a través del posta per part dels arrendataris PSUC –on ell també hi milita-, a no es va fer esperar: comencen a Josep Solé i Barberà(*), membre

(*)Josep Solé i Barberà va ser un polític i advocat català nascut a Llívia l’any 1913 de manera casual, ja que la seva família era de Reus. Fou membre del Bloc Obrer i Camperol –una organització política comunista fundada a Barcelona l’any 1930 com l’organització de masses que resultava de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB). Al 36, va ingressar al PSUC. Durant el període de la Guerra Civil va ser jutge de primera instància a Reus i poc després comissari polític de batalló. El mes de febrer del 1939 va ser capturat pels rebels i condemnat a mort. Solé i Barberà va ser indultat i alliberat l’any 1944. Malgrat tot, el règim el va inhabilitar per exercir d’advocat. Aquesta inhabilitació va ser aixecada passats els anys. Així, va poder participar com a defensor en el procés de Burgos i va esdevenir portaveu del PSUC fins a la legalització del partit l’any 1977. Va ser el cap de llista per la província de Tarragona del PSUC a les primeres eleccions generals en temps de democràcia i fou escollit. A les segones eleccions va ser reelegit. Va ser membre de la ponència que va redactar l’Estatut de Sau. Josep Solé i Barberà va morir el 4 de gener del 1988.

58 Introducció

del comitè executiu del partit en “Les nostres accions la clandestinitat. Era l’home pú- blic del PSUC. Mentre tots es mo- van comportar-nos el vien en la clandestinitat, Solé i nom de ‘tupamaros’” Barberà estava en una situació paral·legal dins del sistema. S’ini- Marcelino Barriendos (Chi- cien uns processos jurídics per prana, Saragossa, 1930) va part dels arrendataris contra els endinsar-se al món del taxi titulars de llicència d’aquella èpo- a través del PSUC, partit al ca per reivindicar la concessió de qual va vincular-se a la ciu- llicències. tat francesa de Toulousse. Va protagonitzar la lluita inici- Barriendos va dirigir una carta al per aconseguir la conces- adreçada a tots els taxistes afec- sió de llicències de taxis a ar- tats en què demanava la col·- rendataris. Barriendos va ser laboració econòmica ja que l’ac- un dels fundadors de l’STAC tuació judicial de Solé Barberà i el seu primer secretari. També va ser un dels integrants de suposava un cost de 3.000 pes- la candidatura que va guanyar les eleccions a la Coopera- setes per demanda en la seva tiva de l’any 1977. primera fase de conciliació. Així, acabava la carta demanant: “Te Quan entra dins del moviment del taxi? rogamos te sirvas presentarte a la mayor brevedad posible en el lugar La meva primera època va començar a Tolousse. Allà vaig co- habitual (El Álamo) para normalizar mençar a moure’m en l’ambient del PSUC a través de familiars i todas estas gestiones y seguir las ac- amics. Corria l’any 65. Vaig entrar dins de CCOO, però encara tuaciones de tu caso”. Aquest bar no en el sector del taxi. Editava octavetes amb el ciclostil que era propietat de Marcelino Bar- després repartíem entre els treballadors. I va ser llavors quan em riendos i era l’espai de trobada van comentar que el sector del taxi estava molt revolucionat. diària dels taxistes de la ciutat.

59 Capítol IV

Marcelino Barriendos va escriure Entra a formar part d’alguna associació o col·lectiu? una carta adreçada al procura- dor en Corts de representació fa- Anava a les assemblees i em vaig fer soci de Munat. Es tractava miliar per la província de d’una mútua que es va constituir pel tema del butà als taxis. Lla- Barcelona, Eduardo Tarragona. vors havíem de donar sempre una comissió de 1.000 pessetes al En el document, Barriendos de- mes a l’empresa de butà. Un mes es va renunciar a aquelles 1.000 nunciava la situació en què es tro- pessetes per constituir una mútua. Als pocs mesos Tormo li va pren- baven els arrendataris de llicèn- dre la presidència a Calderón. La Munat, com a mútua, tenia uns cies. “Cada tarda anava a la pla- tallers de reparació al carrer Castellers. De forma paral·lela, els ça Espanya a parlar amb els germans Pinin van constituir la Mútua Barcelonesa del Taxi. Part meus companys, allà els anima- del grup que estàvem a Munat vam marxar cap aquesta nova va a què s’involucressin en la llui- mútua. ta. Els hi facilitava una còpia de la carta i els hi demanava que sig- Al llarg de tota aquest període, quina era la seva situació? nessin l’escrit si hi estaven d’acord. Volia aconseguir el ma- No era encara titular d’una llicència, encara era arrendatari. Per jor recolzament possible per fer això, no podia aparèixer gaire de manera pública... Dins de la arribar la carta a Eduardo Tarra- Mútua Barcelonesa es va donar origen a la Mutua Barcelonesa del gona”, explica Barriendos. Taxi. Per tant, ja hi havia quatre entitats: la cooperativa història del Sindicat Vertical, la Munat, la Mútua Barcelonesa i la Cooperativa A don Eduardo Tarragona Corbella, Barcelonesa. procurador en Cortes de represen- tación familiar por la provincia de Va lluitar de forma molt activa per la concessió de llicències Barcelona. a arrendataris, fins al punt d’enviar una carta al procurador (...) en Corts, Eduardo Tarragona.

En la Cooperativa de la Industria del Vaig estar repartint una carta de queixa a la plaça d’Espanya. La Taxi de Barcelona, se vienen haciendo donava a tots els taxistes perquè poguessin saber la injustícia que unos contratos privados, llamados de

60 Introducció

sociedad, –bajo la supervisión del s’estava cometent. Llavors, sabia que Eduardo Tarragona era una letrado de la Cooperativa– que re- persona molt aficionada a sortir pels mitjans de comunicació i que presenta un arrendamiento sin podíem fer confluir el nostre interès amb el seu interès. ninguna garantía de continuidad. Una parte aporta la licencia, y cobra de Va funcionar? tres mil quinientas a cinco mil pesetas mensuales, y tiene todos los derechos Sí. Una comissió de taxistes es va presentar per exposar-li la situa- sobre nosotros, los que trabajamos ció i ell va redactar una carta a les Corts franquistes. La jugada aportamos el coche y el taxímetro, y ens va sortir bé. Estava en contacte amb l’advocat del PSUC Solé i además toda las obligaciones, Barberà. Ell ja sabia de què anava el tema i estava disposat a tirar- pagamos los impuestos Municipales lo endavant. y Hacienda, los seguros de responsabilidad civil y del coche, Va augmentar la xarxa de contactes? pagamos la seguridad social en régimen de autónomos por nuestra Bé, teníem periodistes que estaven en la nostra línia i que publica- cuenta en la misma Cooperativa, ven el màxim d’informació possible sobre el que estava succeint. médicos, medicamentos, multas, ges- Rafael Prades, al Correo Catalán, i Joan Castelló Rovira, a Ràdio tor, revisiones, toda clase de Barcelona. Solé va anar un parell de cops a l’emissora per fer reparaciones, y la cantidad acorda- alguna entrevista. da al propietario de la licencia, todo recae sobre nuestras espaldas. He- A banda d’aquesta lluita de caràcter judicial, vau empren- mos comprado el coche ya viejo al dre algun altre tipus d’acció? propietario de la licencia, la mayoría por precios excesivamente abusivos. Històries a tall anecdòtic, com un dia que vam acorralar a Tormo Magrans al seu despatx. Es va agafar a una taula molt gran per- La duración de dichos contratos què vam amenaçar de tirar-lo finestra avall. Lògicament, va ser suele ser de tres a cinco años, lo impossible. Per aquesta mena d’accions va ser que ens van co- que proporciona al dueño de la mençar a dir els tupamaros. Solé m’avisava moltes vegades que licencia mayores y mejores

61 Capítol IV

ventajas, ya que cuando termina la no dormís a casa perquè vindrien a per mi. I així era. Anaven i es duración el contrato pide, nos piden trobaven amb la meva dona que els hi explicava que jo estava de cantidades que oscilan entre viatge. setenta mil y cien mil pesetas a fon- do perdido, o en todo caso el pago Van intentar fer-se amb la cooperativa a unes eleccions. de una mayor cantidad mensual, condiciones que solemos aceptar I les vam perdre. Van ser les eleccions del 23 d’octubre del 75. ya que de no ser así nos quedamos Però ja es començava a veure que ens tenien por. El més important con un coche y un taxímetro viejos, va ser que ens vam presentar en una candidatura tota aquella que pagamos de 80 a 180 mil gent que ja havíem aconseguit la llicència però que volíem conti- pesetas, y si lo vendemos en el nuar lluitant per aquells qui no la tenien. mercado de ocasión nos pueden pagar de 10 a 15 mil pesetas. Tot i que d’alguna manera deixa d’encapçalar la lluita, no és així? Por todas estas obligaciones, más la de mantener a nuestras familias, No ha d’interpretar-se com que els vam deixar a un costat. Gràci- nos vemos obligados a hacer es a la llei dels cinc anys, un grup d’arrendataris vam passar a ser jornadas por encima de las catorce titulars de llicències, però quedaven 150 que no encara no la teni- horas diarias. en. Així que vam optar per recolzar-los i donar-los el major suport (...) possible però sempre des d’una distància. Llavors ja teníem els Nos hemos dirigido ya al Excmo locals del sindicat al carrer Francisco Aranda. Uns locals que vam Sr. Alcalde de Barcelona, sin aconseguir pagar gràcies a la loteria de Nadal d’aquell any. Ens obtener respuesta, lo que quiere va tocar un duro per pesseta i entre la venda i el que la gent no va decir que nosotros taxistas de venir a cobrar, vam liquidar el crèdit. profesión y con muchos años de experiencia, -habiendo entrado en Durant anys va ser propietari d’un bar que va esdevenir el sorteos anteriores, sin haber sido punt de trobada dels taxistes de Barcelona. Què hi feien al agraciados, ni ser propietarios de local? licencia alguna, y por el único deli-

62 Introducció

to de ser arrendatarios de licencias, Sí, era el bar El Álamo. Ens reuníem allà cada dia. De fet, ens van hemos sido excluídos del sorteo de multar nombroses vegades per abandonament del servei perquè licencias. els nostres horaris de feina estaven penjats al parabrises del cot- (...) xe. La Guàrdia Urbana comprovava la fitxa i si veia que a aquella Barcelona, 1 de septiembre de hora havies d’estar treballant, et feia pagar la multa correspo- 1972 nent. Allà, al bar, ens organitzàvem, parlàvem dels temes que ens preocupaven, que ens afectaven i contra els que havíem de fer En aquest escrit, Marcelino plan- alguna cosa. tejava que l’única solució viable que existia era rebre la titularitat Va ser així que es va anar consolidant un grup que s’aniria de les llicències que estaven ex- presentant com a candidatura a les diverses eleccions? plotant. Estàvem junts en la lluita. Al 77, vam presentar una candidatura En aquell moment, el president que va guanyar les eleccions a la Cooperativa, la vam assaltar. del sindicat provincial del Taxi era Vaig estar fent la campanya amb el meu R12. Anava cridant: “Vo- Tormo Magrans i Rodolfo Martín teu per una cooperativa d’esquerres, voteu als comunistes!” Ignacio Villa (*) presidia el Sindicato pro- Cuevas va entrar a la candidatura amb l’acord d’estar durant un vincial vertical. El moviment va any. Però les coses no van acabar de sortir bé. aglutinant cada vegada més gent, es va fer la recollida d’ad- Per què? hesions amb taxistes que també

(*) Rodolfo Martín Villa va néixer al municipi de Santa María del Páramo, León. Va cursar estudis d’enginyeria industrial i va esdevenir secretari general de l’Organització Sindical durant el període 1969-73; membre de les Corts espanyoles des del 66; governador de Barcelona en el període 1974-75, i ministre de Relacions Sindicals amb la monarquia del 1975 al 76. L’any 1977 va ser escollit senador per UCD, partit en què militava. Com a responsable d’organització d’aquest partit, al llarg del govern de Suárez va ocupar els ministeris de Governació, Interior i Administració Territorial, i la vice-presidència per a assumptes polítics.

63 Capítol IV

hi estaven d’acord amb la mobi- No vam acabar de controlar la junta. Cuevas no va voler dimitir. lització contra la decisió de Tor- S’havia acostumat al poder, li va agradar massa. D’altra banda, mo Magrans. vam fer una auditoria i es va comprovar que els membres de la junta anterior [verticalista] havien estafat diners. Volíem denunci- L’escrit de Marcelino Barriendos i ar-los però Ignacio Cuevas va dir que abans de portar algú a la signatura de tots els afectats presó ens ho havíem de pensar dues vegades. Estava de part seva per aquella exclusió al sorteig de i volia impedir que féssim qualsevol pas en fals. Llavors va arribar llicències va arribar a Eduardo el moment de les noves eleccions. Ignacio Cuevas va demanar un Tarragona, que va decidir mediar vot de confiança per continuar i va rebre el recolzament dels mem- a favor dels taxistes. Així, el pro- bres de la junta anterior. curador en Corts per representa- ció familiar de Barcelona va pre- Va dimitir la resta de la junta? sentar un greuge a les Corts es- panyoles. Sí, per coherència. Un a un vam anar presentant la dimissió. Final- ment vam decidir enviar un comunicat als mitjans de comunicació explicant el perquè havíem sortit de la junta.

Alguns membres de l’STAC van tenir càrrecs importants a la cooperativa de Taulat. Com va anar aquesta inserció en aquesta cooperativa?

Ens vam fer amb ella. Així, podíem fer la competència al radiotaxi del carrer Berlín, que pertanyia a la UNALT. De fet, l’escut de la cooperativa de Taulat el va portar Miguel Tomás. Sent president de la CTE, va anar a l’illa de Mallorca. Allà li van donar una imatge d’un taxi antic, com a regal o reconeixement. El vam pintar dels colors dels nostres taxis. Encara conservo el número 10 d’aquella cooperativa.

64 Introducció

Ante las dudas y el malestar que Els taxistes van tenir un paper fonamental durant la transi- suscita en los interesados una ció i els inicis de la democràcia. El col·lectiu participava tots situación tan ambigua, y a petición els dies de la Diada. de los mismos, este procurador se permite formular a V.E. el siguiente La cèl·lula del taxi del PSUC ens organitzava per cantonades. Ca- ruego y pregunta: dascun dels dirigents que participava a la manifestació sabia on estava ubicat el seu taxi, així, quan l’ambient començava a calde- 1. ¿Cómo han obtenido la licencia jar-se venien corrent cap a “la seva cantonada”. para la explotación de uno o varios taxis los Srs que no son El pas dels anys, ha debilitat la lluita del sector? profesionales del “taxi”, ni pagan contribución como industriales? Ha canviat. No existeix el fervor de llavors, com tampoc la necessi- tat de fer modificacions novedoses. Sembla que tot s’ha calmat, Que se haga pública la lista . que tothom està més d’acord amb la situació actual. La nostra va Les persones que havien format ser una època de gran efervescència en què volíem no només el millor pel sector sinó que anhelàvem poder enderrocar el règim i part de la División Azul, els excombatents i aquells qui havi- les seves conseqüències. en prestat serveis assenyalats a la pàtria tenien preferència el sor- consistori reconsiderés la forma en ellas nuestro desengaño, el teig lliure del tercer grup de llicèn- d’aquella adjudicació. desengaño de los más de ochocientos cies. que lo hemos pedido y de los quizás (...)Las adjudicaciones de nuevas cuatro mil que se hallan en nuestra Els taxistes no es van aturar aquí licencias son para todos nosotros, si situación, sería tan grande que en nada i el 30 de novembre de 1972 van no la seguridad, porque no hay para habría que beneficiar a la prestación presentar al·legacions a l’Ajunta- todos, sí la esperanza o, en su caso, la del servicio público que es, en definiti- ment de Barcelona contra el pro- recompensa por el largo tiempo de va, a lo que servimos y para el que lo cés d’adjudicació de llicències. soportar nuestra situación y al vernos más conveniente y justo sería la total L’objectiu era aconseguir que el privados en esta ocasión de participar desaparición de estas fórmulas híbridas

65 Capítol IV

que se han comentado, totalmente ció que no es lliuraria als socis que (...) ilegales y contrarias al espíritu de lo no estaven al corrent de paga- que son las licencias. ments. Just en aquell moment, com Amigo taxista, todos a la Asamblea a protesta per les seves polítiques, sin tarjeta de asistencia. 3. Un bloc contra Tormo els taxistes contraris a Tormo ha- vien optat per no pagar la quota. Entre d’altres, van signar el docu- El sector del taxi estava revolucio- Així, serien ells els qui no rebrien ment els taxistes José Cayuela, nat. Els arrendataris havien obert la invitació. Va començar a córrer Miguel Jodar, Francisco Cantó, un foc permanent contra les pro- una crida de mà en mà. Jaime Martí, José Clau, Juan postes de Tormo. Per això les as- Vellber, Juan Bernabeu, Alfonso semblees de la Cooperativa s’ha- Amigos taxistas y socios. Todos los vien convertit en un escenari de socios de la cooperativa, estén o tensió. Tormo volia evitar incidents no al corriente de pago, sean desagradables. Per això, per as- nuevos o antiguos, tienen derecho sistir a l’assemblea del 30 d’octu- –y obligación– a asistir a las bre del 1973 era necessari pas- asambleas. Lo dicen los estatutos. sar a recollir una invitació, invita- Lo afirma el reglamento de cooperación. Lo manda la ley de cooperación promulgada por el jefe de Estado. Lo afirmamos nosotros y lo confirma el director provincial de la obra sindical de Cooperación.

¡Camaradas! Todos a la Asamblea para defender nuestros derechos. Para demostrarle al señor Tormo que la Cooperativa somos nosotros, los socios, y no él y su junta rectora.

66 Introducció

Mera, Antonio Pérez, Justo Rodrí- guez, José Vizcaya, Manuel “L’excés de llicències Orihuela, Ignacio Cuevas, José d’avui en dia és herèn- Espelta i Avelino Mera. cia d’aquella època”

4. Les 1.600 llicències Juan Cañas (Montoro, Còrdova, 1945) arriba a Barcelona l’any Finalment, l’any 1974 es va pu- 62 i al 1968 comença a treballar blicar una ordre ministerial d’àm- al sector del taxi. Va constituir el bit estatal que deia que s’havia grup per a la defensa de les lli- de concedir una llicència a tots els cències. Avui té la llicència 9515 taxistes que portessin cinc anys del grup d’arrendataris i és l’afi- treballant en el sector. Així, al 74 liat 373 de l’STAC. un nou grup de taxistes accedeix a les llicència. A la ciutat de Com a arrendatari de llicència, com va viure el problema? Barcelona se n’atorguen 1.600. El grup d’arrendataris, però, no es En aquella època, vam sentir que s’anaven a concedir 333 llicènci- conforma amb aquesta ordre mi- es amb ràdio-telèfon, distribuïdes en tres grups: dependents, pro- nisterial i denuncia que allò que pietaris i a sobre tancat. Els arrendataris vam presentar la nostra no s’està controlant és que la documentació per entrar al sorteig de dependents. La nostra sor- gent estigui donada d’alta a la presa arriba quan José María Tormo Magrans, president de la co- Seguretat Social ni que tingues- operativa, ens diu que no tenim dret a entrar en el sorteig. Llavors sin contracte d’arrendament, sinó pronuncia la famosa frase coneguda per tot el sector: que nosal- que simplement es mirava que tin- tres no érem ni carn ni peix. guessin cinc anys d’antiguitat i el carnet de taxista. “El problema és Quina és la reacció immediata? que aquesta ordre genera noves irregularitats. Es concedeixen lli- Un grup de companys que esmorzaven cada matí en un bar del cències a policies, guàrdies ur-

67 Capítol IV

bans, bombers... persones que carrer San Fructuoso, El Álamo, propietat de Marcelino Barriendos no havien fet el taxi en la seva –també taxista arrendatari–, vam començar a parlar sobre la in- vida”, matisa Miguel Tomás. El justícia de què érem víctimes. Barriendos ens va comentar que co- moviment d’arrendataris denun- neixia un advocat laboralista, Josep Solé i Barberà. Vam anar a cia i impugna la concessió de les visitar-lo al seu despatx, al número 111 del carrer Enric Granados. 1.600 llicències i demana que s’elimini a aquestes persones de Quina era l’opinió de Solé i Barberà sobre el cas? la convocatòria. Però això no es va fer, es va tirar endavant la con- Ens va demanar els contractes d’arrendament i les llicències, es va cessió. Una concessió que no no- llegir els articles i ens va dir que amb aquells contractes, aquelles més va suposar les 1.600 llicèn- llicències haurien d’anul·lar-se. Per començar la lluita i aconseguir cies de Barcelona, sinó que al- anul·lar les llicències o fer reconèixer els nostres drets, havíem de tres milers a la resta de ciutats reunir els taxistes que es trobessin en la nostra situació. de l’Estat espanyol. A Madrid, per exemple, van ser 5.500, que es I així van començar a organitzar-se. van sumar a les 10.000 que ja existien. Vam començar a recollir signatures per les parades de taxis. Les nostres reunions se celebraven al bar El Álamo. Al grup estàvem Així, es pot dir que els problemes Marcelino Barriendos, Alfonso Madrid, Cristóbal Mesa, José Blan- d’excés de llicències que s’han ca, Antonio Peláez i Rafael Carmona, entre d’altres. Al poc temps anat arrossegant al llarg de finals va entrar Miguel Tomàs Romero i ens vam adonar que tenia caràc- del segle XX i començaments del ter per liderar la causa. XXI troben el seu origen en l’or- dre ministerial de l’any 1974. Què va passar amb les denúncies d’arrendament contra els titulars de llicències? Tot aquell qui tenia un carnet de taxista va fer-se amb una llicèn- Els jutjats de Barcelona ens donen la raó en algunes de les denún- cia. Del grup dels 500 arrenda- cies, però en altres, no. Alguns jutges, fins i tot, van embargar els taris l’aconsegueixen 350. Se-

68 Introducció

gons explica Miguel Tomás, “el cotxes que eren propietat dels arrendataris. En aquest moment problema per a alguns va ser que arrenca una lluita molt forta entre la cooperativa del taxi i els ar- no portaven cinc anys treballant rendataris. Solé i Barberà ens recomana que deixem de pagar als en el sector. Per a d’altres, i això titulars de les llicències. Va ser al despatx de Solé i Barberà, on un encara és més greu, és que havi- dia vam viure una situació curiosa. en treballat més de vint anys però a Badalona, l’Hospitalet, Santa Expliqui. Coloma o qualsevol altra ciutat de les rodalies i, per tant, no compli- Estàvem allà reunits i va arribar un noi jove i alt amb un maletí. Era en el requisit fixat per l’ordre mi- l’advocat de la cooperativa del taxi. Va començar a parlar amb nisterial de ser taxista de Barce- Solé i Barberà. Per cortesia, just anava a sortir del despatx, quan lona”. Solé em va dir: “No, no et moguis, si dóna igual que tu estiguis aquí”. Havia vingut a comprar a Solé, a solucionar el problema de El grup de professionals que va les llicències amb diners. Recordo exactament les paraules de Josep quedar fora d’aquesta concessió Solé: “Faci vostè el favor de tancar aquest maletí i surti del meu de llicències va seguir organitzat despatx immediatament perquè si no li donaré un cop de peu al i, conjuntament amb Josep Solé i cul que sortirà disparat per la porta”. L’home portava onze milions Barberà, van continuar reivindi- de pessetes al maletí. cant el seu dret a poder tenir una llicència. La proposta concreta Com va evolucionar la situació de les llicències? que llençava aquest grup de ta- xistes no era ampliar el nombre Es van fer una sèrie de reunions al Col·legi d’Advocats. Nosaltres de llicències que ja hi havia al decidim que el nostre representant sigui Miguel Tomás Romero. mercat, sinó comprar la llicència L’alcalde de Barcelona era llavors Enric Masó, que primer seria que tenien arrendada a un pro- substituït per Joaquim Viola i aquest, per Josep Maria Socias pietari. Així se substituïen uns ti- Humbert. Aquests nous mandataris permeten que les coses canvi- tulars per uns altres. L’objectiu era ïn. Després de vàries reunions, es pacten compromisos per resol- un: evitar que el problema de les dre aquells problemes. Hauríem d’esperar anys, però. llicències empitjorés.

69 Capítol IV

Finalment, el mateix any 1974, La resta de l’Estat vivia una situació similar? l’administració va creure que era traumàtic atemptar contra els El problema de les llicències afectava a totes les comunitats. A drets dels titulars i va optar per Barcelona vam ser els primers en mobilitzar-nos. La nova normati- concedir noves llicències. va afavoriria tot l’Estat. De totes maneres podem dir que sí, que D’aquesta manera, es va saturar vam cometre un error pel sector. Tot aquest problema de les llicèn- el mercat. cies va desembocar en un augment del nombre de llicències a la ciutat fins a 11.500. La ciutat en necessitaria només 8.000 i això El problema de la concessió de lli- provoca un desfasament important. cències, però, no quedaria tan- cat encara. El problema d’avui en dia s’arrossega des de llavors? 5. L’assemblea sobre la re- Sí, en part sí. Per això crec que potser no vam saber trobar la millor tirada de carnets solució. L’excés de llicències és herència de llavors.

Mig miler de professionals del Solé i Barberà va tenir un gran pes en la seva lluita. transport va assistir el juliol del 1975 a una assemblea a Sindi- Sí.Solé i Barberà era un home de cats, convocada per l’oposició grans ideals. L’any 73 el van engan- democràtica de la Cooperativa xar reunit a una església i el van tan- del Taxi, per tractar la intervenció car a la presó. Entre tot el grup de de carnets de conduir per part de taxistes vam fer una col·lecta, perquè Trànsit. Aquesta mesura queda- demanaven 200.000 pessetes de fi- va regulada en l’article 291 del ança. No va voler que la paguéssim, Codi de la Circulació que deia que perquè això hagués estat donar-los es retiraria el permís sempre que la raó. Solé estava convençut que l’havien empresonat sense mo- es pogués demostrar que el titu- tiu. Amb els diners vam comprar-li un pernil. Es va passar quinze lar no havia respectat les normes dies allà. de conducció. En una carta del

70 Introducció

coronel Linares, cap de Trànsit de Com va ser la lluita sindical des de la clandestinitat? Barcelona, explicava que “la medida se aplica indiscrimi- Complicada. Recordo capítols que es repetien una i altra vegada. nadamente a todas aquellas Algun de nosaltres va haver de dormir alguna nit a la comissaria. personas que han resultado Era tan senzill com que quatre o cinc companys anéssim caminant implicadas en accidentes de tráfico per Via Laietana –tot just després d’una reunió en la clandestini- y a todas aquellas de las cuales tat–, que ens agafessin i cap a dintre, per haver fet escàndol al existen fundadas sospechas de que carrer. han perdido sus condiciones técnicas, físicas o psíquicas para Així, qualsevol invenció passava a ser una veritat vàlida per conducir. Referente al Gremio de engarjolar-los. Taxistas, al que he mirado y miro con la mayor simpatía reconocedor Corria l’any 73, un dia que baixava per Via Laietana amb un com- de su sufrida y abnegada labor en pany que es deia Juan. Veníem de plaça de Sant Jaume, de parlar el cometido social que desarrollan amb l’alcalde, Enric Masó. Llavors, una parella de policies ens va debo precisar que desde el 19 de conduir a punta de pistola a una porteria i li van preguntar a enero de 1974 hasta el 14 de julio Juan: “¿Usted de dónde es? –Yo soy de Granada. –En Granada del año actual han sido intervenidos hay muchos hijos de puta. –Mire usted, en Granada como en todos 19 permisos, es decir, uno por los sitios”. La tensió creixia per moments. Vaig treure el carnet de mes”. taxista i li va explicar als policies que tot just veníem de parlar amb l’alcalde per un problema de llicències. El policia va canviar el ta- La carta de Linares, però, no va lant: “Ah, ¿ustedes son taxistas? Pues por ahí se van a escapar...” arribar a ser llegida a l’assemblea, I ens van deixar marxar. una assemblea en què es van trac- tar temes molt diversos i en què Els temps han canviat. el president de la Cooperativa de la Industria del Taxi i de l’Agru- Sí, cap a millor. Però la lluita i les reivindicacions en el món del taxi pació Sindical Provincial Autòno- sempre hi estaran presents. ma d’Auto-Taxi va assegurar que

71 Capítol IV

“l’administració està jugant amb Les intervencions més destaca- Els professionals del sector van nosaltres; m’adhereixo a la pro- des van radicar en l’exigència de complir: com que les solucions per posta formulada anteriorment per fixar una jornada laboral de vuit part de l’administració no van ar- un company d’anar a una vaga hores diàries i en la demanda ribar, van deixar Barcelona sense total si en vuit dies no tenim una d’una major ductilitat dels poli- taxis durant cinc dies. resposta convincent a les nostres cies a l’hora d’aplicar l’article peticions”. 291 del Codi de Circulació, per L’acció sindical no va tenir cap evitar les nombroses multes efecte. Les multes van continuar, per motius que els taxistes consi- En aquella assemblea de dues deraven que cada vegada tenien hores i mitja de durada es va menys sentit. acordar atorgar un termini d’una setmana per tal que José “Cada matí, els taxistes es reuni- María Tormo fes les gestions en davant del meu bar, al carrer oportunes davant les autoritats. San Fructuoso, per fer el cafè. En Si les solucions no arribaven, es aquella època cada vehicle duia convocaria la vaga. al parabrises l’horari que havia

72 Introducció

de complir. Si veien que en el situació. Vam col·lapsar Bar- moment que el taxi estava aturat celona. El governador va venir-me davant del bar, hauria d’estar en a buscar i ens va rebre l’alcalde, servei, el multaven. El motiu que Enric Masó. Va mostrar una pos- argüien era abandono del tura coherent i dialogant. Masó servicio”, explica Marcelino va dir-me que guardés totes les Barriendos.

Els taxistes no podien afrontar to- tes aquelles multes. Per això, van decidir tornar a l’acció: uns 200 taxistes es van concentrar a Les Rambles, van deixar els cotxes tan- cats i van anar a peu a la plaça Sant Jaume, a l’Ajuntament de Barcelona. “Volíem parlar amb l’alcalde per fer-li arribar quina era la nostra

73 Capítol IV

multes dels taxistes i que no en i les altres 1.250 fora del grup, 150 taxistes que s’havien quedat pagaríem cap. I així va ser”, re- l’alcalde de la ciutat era Joaquim sense ella. De forma paral·lela, corda Marcelino Barriendos. Viola i Sauret, que va entrar al els afectats estaven movent fils a consistori el setembre del 1975. Madrid. Així, Miguel Tomás va vi- 6. Les 150 llicències atjar a la capital en qualitat de Viola va adquirir un compromís portaveu del grup de taxistes sen- En el moment de la concessió de conjunt amb l’advocat Josep Solé se llicència per reunir-se amb el les 350 llicències als arrendataris i Barberà: s’atorgaria llicència als secretari del Sindicat Nacional de Transport, Francisco Albaladejo.

De forma inesperada va sorgir un contratemps: Adolfo Suárez va anomenar Joaquim Viola director general d’Administracions Locals el desembre del 1976. Viola abandona l’Ajuntament de Barcelona i marxa a Madrid. El col·lectiu de taxistes es queda sen- se interlocutor per resoldre la qüestió de les llicències i, el que més greu, el compromís entre Vi- ola i Solé no pren forma abans que aquest marxi a la capital. El relleva a l’alcaldia Josep Maria Socias i Humbert.

Davant d’aquest contratemps, dos taxistes del col·lectiu d’afec- tats, Miguel Tomás Romero i José

74 Introducció

del Toro, decideixen tornar a vi- i el guardaespatlles va venir a so- Josep Solé i Barberà. Entre els atjar a Madrid per trobar-se amb bre seu. “Vaig cridar en català ‘Vi- dos taxistes li van recordar els Joaquim Viola i seguir debatent ola! Viola! Que sóc en Miquel ets i uts de la situació. En aque- com dur a terme la concessió de Tomás! Que volem parlar amb tu!’ lla reunió Viola els hi va garan- les darreres 150 llicències. Mal- I ens va concedir hora de despatx tir de paraula que els compro- auradament, no els hi concedei- a les 12 del migdia perquè mar- misos que tenia els mantindria i xen entrevista. Així, decideixen xava cap a una reunió”. que establiria el mecanisme per esperar-lo a les portes del minis- tal que Josep Maria Socias ho teri de l’Interior. L’objectiu de la trobada era pla- fes possible. nificar quines passes donar per Tomás recorda que quan va veu- dur a terme la concessió de les Haurien de passar encara uns re sortir del ministeri a Joaquim darreres 150 llicències, tal i com mesos fins que els 150 arrenda- Viola, es van abalançar sobre ell s’havia compromès a fer amb taris obtinguessin la llicència.

75 76 LaLa legalitzaciólegalització deldel SindicatSindicat dede TreballadorsTreballadors AutònomsAutònoms deldel TaxiTaxi dede CatalunyaCatalunya Capítol V

78 Introducció

1. Les eleccions del 1975 nopoli i l’obríem a tots aquells pro- con ingresos dignos y equiparados fessionals que desitjaven un can- al servicio y responsabilidad L’any 1975 l’Agrupació Provincial vi”, explica Miguel Tomás. contraída y jubilación a los sesenta d’Auto-Taxis va celebrar les seves años. eleccions. El grup dels 500 arren- El diari Telexprés analitzava el 17 dataris, un grup dels quals encara d’octubre del 1975 cadascuna de Candidatura de la unidad y continuava sense llicència, va vo- les quatre candidatures que es democracia. ler presentar el seu candidat a presentaven a aquelles eleccions: aquestes eleccions, i van escollir Encabezada por Marcelino posar al capdavant a Marcelino Candidatura con hombres Barriendos, para la defensa de las Barriendos, que era considerat nuevos. decisiones democráticas de todos los entre els seus “l’home culte del taxi taxistas. Propone –tras los últimos del PSUC”. La seva candidatura Corresponde a la encabezada por sorteos de licencias– un control de s’enfrontava a la de José María don José María Tormo Magrans, su explotación para evitar intru- Tormo Magrans, en aquell moment que se puede denominar como sismos, arrendamientos, coches pa- president del Sindicato; a Juan “continuista”, a falta de saberse el rados. Bernabeu, i a l’equip de Solano. programa electoral. Candidatura del grupo La candidatura de Marcelino Candidatura de Juan Berna- Solano. Barriendos aglutinava totes aque- beu. lles persones que s’oposaven a l’or- A falta del recurso presentado por dre establert en aquell moment. Hi Que antes encabezaba el llamado Solano tras su cese como havia militants del PSUC, però tam- grupo de la “oposición” y que –tras presidente de la agrupación, se bé hi havia taxistes progressistes pasar por censura su programa– se sabe que profesionales de su grupo que s’emmarcaven sota altres si- resume en un folio. (...) Su progra- van a presentar candidaturas para gles polítiques. “El que nosaltres ma se basa en la creación de un los grupos de pequeña y mediana volíem era carregar-nos el poder Fondo de Previsión con el dinero empresa, aunque por el momento establert, per això renunciàvem a del Servicio Comercial (butano), desconocemos el contenido del fer de la candidatura el nostre mo- jornada obligatoria de ocho horas programa”.

79 Capítol V

El Mundo Diario resumia la línia de cada grup amb una única paraula:

Tormistas:continuidad. Oposición:reforma. Arrendatarios: cambio. Solanistas: posibilismo.

Rafael Solano va ser exclòs de les llistes electorals en virtut de la nor- ma que impedia la presentació de tots aquells candidats que ha- guessin dimitit del seu càrrec sin- dical en el període anterior. Solano havia dimitit del seu càrrec de l’Agrupació Nacional d’Auto-Taxis. Per això, el va substituir a les llis- tes Sugrañes. Molts van creure, er- ròniament, que amb aquest canvi de darrera hora les opcions a sor- carrils bus-taxi, revisar les tarifes hora d’aquestes eleccions i el seu tir escollits es veurien reduïdes. d’acord amb les necessitats del desenvolupament. Així, el Correo sector i no donar cap pas enda- Catalán titulava “Todos contra Tor- El programa de Barriendos se cen- vant sense haver reunit en assem- mo” i Mundo Diario, “Los taxistas trava en una pauta concreta de blea els taxistes. siguen con el frente ‘Anti-Tormo’”. treball: aconseguir la incompati- bilitat de la presidència de la Co- Es vivia un període d’agitació en el El dia 23 d’octubre del 1975 es operativa amb la del Grup Sindi- món del taxi. Els periòdics de Barce- van celebrar les eleccions del taxi. cal, sol·licitar un major nombre de lona publicaven a diari l’última Sugrañes, el dofí de Solano, va

80 Introducció

sortir escollit com a representant sindical. Els resultats finals van ser: “L’STAC és l’únic sindicat que pertany de debò Sugrañes ...... 1.415 als taxistes” Tormo ...... 571 Bernabeu ...... 510 Tomás Marín és un dels mem- Barriendos ...... 355 bres històrics de l’STAC, que va estar implicat en el movi- Les eleccions van tenir un escàs ment progressista des dels percentatge de votants, d’un 30 seus inicis. per cent. Van transcórrer amb gairebé total normalitat, a excep- On trobem la llavor de ció d’un incident protagonitzat pels l’STAC? antics arrendataris que ja havien aconseguit la llicència. El president En gran part, al PSUC. A la dè- de la mesa electoral no els volia cada dels 60 hi havia associaci- deixar votar per ser antics arren- ons a Collblanc, Sants, La Bor- dataris i no acabar de tenir “els deta, Poble Nou, Nou Barris... Un col·lectiu de taxistes vam decidir papers en regla”. Finalment, el que dins del propi partit del PSUC podíem crear un grup específic. president de la mesa va trobar la I així va ser com d’alguna manera vam començar a reunir-nos la solució: podrien votar sempre i gent del sector a Les Corts, on érem gairebé 70 persones. El cert quan els quatre candidats signes- és que llavors vestia molt tenir un carnet del PSUC. Hi havia fins i sin un document conforme es com- tot guàrdies urbans, gent que treballava a la RENFE i altres que prometien a no impugnar el resul- van demanar una excedència a les seves feines, es van posar a fer tat. Sugrañes i Barriendos el van de taxistes gràcies a la seva militància al PSUC. Molts d’aquests, firmar. Bernabeu també ho va fer un cop van aconseguir la llicència, van desaparèixer. No hi havien mentre deia que “el document no entrat per ideologia. Ens trobàvem davant d’un veritable proble- tindria cap sentit perquè Tormo es ma, gent que accedia a la llicència sent d’altres sectors, quan com- negarà a signar-lo”. Així va ser.

81 Capítol V

Els antics arrendataris el van in- crepar i deien si ara volia que no panys de professió no la podien aconseguir. Neix la idea de crear el votessin, després de tota la pro- el sindicat. paganda electoral que havien re- but signada amb el segell oficial Comencen les reunions. del president del Sindicat Provinci- al de Transports. Tormo va reunir- Si no recordo malament, la primera es va celebrar a l’església de se amb els seus assessors de re- La Bordeta. Em sembla que es diu església de Sant Medir. Allà vam lacions públiques. Minuts més acordar formar una junta. La següent trobada va tenir lloc a l’es- tard, signava el document. glésia de Sants, on estava la cotxera dels tramvies. Va ser en aques- ta reunió on va sortir el nom de l’STAC. Molts dels qui allà ens Dins de l’Agrupació Sindical, trobàvem érem autònoms, no pertanyíem a flotes. S’apuntaven Carlos Brillas és escollit vocal pro- idees de noms com Sindicat del Taxi Industrial i altres noms. Vaig vincial i més endavant president. expressar la meva opinió; vaig dir: “Mireu, jo crec que sent propie- Els taxistes partidaris de Barriendos tari com sóc, autònom, simplement tinc una llicència, no em puc consideren que tant Brillas com la considerar industrial perquè a allò màxim que puc aspirar és a resta dels membres de la junta han tenir un dependent i crear una indústria amb dos treballadors. Per estat escollits sense seguir cap això no crec que puguem parlar d’industrials. Un bon nom seria mena de criteris democràtics. Fan Sindicat de Treballadors Autònoms del Taxi de Catalunya”. arribar un escrit en què qüestio- nen un per un el fet que determi- I així va quedar. nades persones figurin com a membres de la junta. Sí. A l’església de Sants vam decidir el nom del nostre sindicat. El primer local que vam tenir es trobava al carrer Francisco Aranda, 2. Les assemblees de la Co- era un espai molt petit. En aquella primera època vaig ser mem- operativa bre de la junta de l’STAC, però no vaig voler tenir un càrrec. Feia el treball com sentia que havia de fer-lo, avantposant l’honrade- La Cooperativa Industrial del Taxi sa. Vam tenir l’oportunitat d’entrar en la cooperativa. celebrava assemblees de mane-

82 Introducció

ra regular. La tensió i la crispació entre els professionals que es con- Com creu que va anar l’experiència? gregaven eren notes constants d’aquestes reunions. Molta gent volia aconseguir un càrrec fos com fos. És el cas d’Ignacio Cuevas, que es va convertir en el president. A mi em Dies abans de la celebració de van donar el càrrec d’interventor de comptes. Volia fer una audi- l’assemblea de la cooperativa, que toria per veure en quina situació es trobava la cooperativa i volia va tenir lloc el 28 de novembre del demanar-li a un amic que la fes. Si no també estava l’opció de 1975 al Palau d’Esports, els diaris què la fes el meu fill. La meva proposta va ser denegada en junta. anaven plens de cartes en què els Un altre dia que Cuevas em va demanar sobre la situació dels taxistes descrivien l’estat de la comptes, li vaig tornar a plantejar la meva idea. La resposta va qüestió. És el cas de Mundo Diario, ser clara: “Això, ni t’ho plantegis. Ets un reaccionari, trotskista, que publicava un escrit de J. Bestué maoista i anarquista. Aquí el president sóc jo. Pots fer el que titulat: “Rumor: Solano prepara un vulguis però aquí qui dóna les ordres sóc jo”. Immediatament ‘golpe teatral’. Su dimisión-sorpresa vaig presentar el meu escrit de renúncia i em vaig deslligar. no sería aceptada por aclamación”. Va continuar vinculat al sindicat?

Sí. De fet, ara fa quinze anys que em vaig jubilar però continuo pagant la quota honorífica de l’STAC.

Així, encara creu en els objectius de l’STAC?

Va sorgir del no res. El fet de què encara avui sigui sent l’únic sindicat que pertany als taxistes i no a cap magnat capitalista de flota, ni agregat al govern, és de valorar. Ha complert i con- tinua complint els seus objectius. A més ha aconseguit obrir-se camí davant d’altres agrupacions sindicals i tenir una bona aco-

83 Capítol V

En l’article expressava les expec- tatives que el sector del taxi tenia llida social. Amb tots els obstacles que ha tingut en el seu camí, posades en el canvi. l’STAC ha sabut tirar endavant. Tots els diners que s’han recollit dels socis han estat per millorar la situació del taxi. “Ya las elecciones sindicales pasaron, y con ellas toda la expectativa y emoción Com recorda el sector els anys que estava en actiu? que motivaron. Don Rafel Solano y el señor Tormo perdieron sus cargos, y Tot era molt diferent. Els taxistes no teníem dret a dies de festa. se eligió nuevo presidente provincial al Les tarifes podien quedar-se congelades durant tres o quatre industrial que posee la flota mayor, don anys sense que ningú les toqués per a res. Estaves obligat a fer Carlos Brillas Quílez. En la junta allò que tothom et manava. Més endavant ja van arribar els continúan cuatro de los mismos dies de festa. La lluita més gran que podem dir que s’ha tirat hombres, Soria, Fuster, Sugrañes y endavant des de l’STAC és la lluita per les tarifes. Molts professi- Martínez Oliete, pero la mayoría son onals treballaven de nit perquè existien els meublés i els taxistes nuevos y podemos hablar por tanto, eren qui portaven els empresaris amb les seves noies a aquelles casi de renovación. Esperamos que esa cases perquè els hi pagaven bé la carrera. No vaig entrar en renovación se haga notar por el interés aquest joc per mantenir fermes les meves idees. que pongan en su gestión y los éxitos que consigan, contando con el respaldo La situació acompanyava sovint a intentar treure benefici de la clase. de determinades situacions.

En la problemática taxista quedan Sobre l’any 60 van arribar els americans amb els portaavions. muchos escollos que salvar en el Puc assegurar que no em vaig aprofitar d’ells en cap moment. terreno cooperativo. Obstáculos Però recordo amics que m’explicaven que havien cobrat 100 dò- fuertes y difíciles de superar para la lars a clients americans que es desplaçaven des de les Golondrines junta rectora, y en especial para su fins a la plaça del teatre, un preu molt elevat per a un recorre- presidente Solano, que, a pesar de los gut molt curt. Mai em va agradar estafar, ni mentir sobre les votos conseguidos por sus compa- meves idees. ñeros, quedó apeado de aquella

84 Introducció

competición, como se diría en términos deportivos. J. Bestué”. Havia de ser difícil durant la Dictadura.

S’exigien canvis notables, d’aquí la La Falange estava en tota la seva eufòria i als qui no combregà- tibantor de moltes reunions. “Una vem amb les seves idees ens era força complicat viure. Als 70 em de les imatges que segur tothom van empresonar, just l’any que em va tocar la llicència de taxi. El recorda és la del taxista Carlos Ruiz policia que em va fer l’interrogatori em va dir: “Amb la de perso- amb una ampolla a la mà inten- nes honrades que hi ha que podrien tenir la llicència, que li hagi tant agredir un altre taxista”, expli- de tocar a un comunista d’aquests...”. Estaven enrabiats perquè ca Miguel Tomás. Es tracta d’una eren molts els policies que volien entrar també en els sorteigs de fotografia que plasma el malestar llicències. d’aquelles assemblees. Aquella Un altre policia em va dir: “Com vostè és comunista, el que podrí- s’estava celebrant al Palau d’Es- em fer és partir-nos el taxi”. Vaig ser valent i vaig respondre: “Si ports. Els membres de la junta de amb una camisa ens hem de vestir tres, jo crec que serà més fàcil la Cooperativa havien acudit a la que ens fem tres camises que no que cadascú s’endugui una reunió amb guardaespatlles per màniga”. por a què res els hi passés. De fet, l’oposició havia previst assaltar l’es- Per què el van empresonar? tadi. Carlos Ruiz, membre de la Co- ordinadora de Taxistes Autònoms Estava en la lluita clandestina, repartint propaganda. Feia de bús- del Taxi, duia una ampolla a la mà, tia, d’estafeta. Em donaven les cartes de Sevilla. Van agafar un preparat per allò que pogués pas- grup de nou, vuit de Madrid i a mi de Barcelona. Em van comen- sar. La premsa estava allà i les çar a fer preguntes: “Diu vostè que és clarament comunista?” càmeres van captar aquella instan- Vaig contestar-li: “Si ara negués ser-ho, la primera traïció seria tània, que l’endemà seria fotogra- cap a mi. Si ser comunista és un pecat, què li farem, he pecat”. El fia de nombrosos diaris. policia em va donar un copet a l’espatlla i em va felicitar. Em va sobtar. “El felicito perquè no és vostè com els seus camarades, Podria haver estat una anècdota, que tots vénen i resulta que cap és comunista”. però va acabar als jutjats, així ho

85 Capítol V

explica Miguel Tomás: “El vam ha- molt ressò gràcies a la cobertura Cada vegada que se celebrava una ver d’agafar entre uns quants i en- que li van donar nombrosos mit- assemblea sorgien problemes. El dur-nos-el a casa. Per la nit va ve- jans de comunicació. El tema cen- principal era que no donaven la nir la policia a buscar-lo”. Josep tral que es tractava eren els comp- paraula als taxistes de l’oposició. Solé i Barberà va presentar-se com tes de la cooperativa. Aquest, a advocat de Carlos Ruiz. però, era un tema reiteratiu, del 3. Les primeres reivindica- qual se’n parlava assemblea rere cions al Rei Aquella assemblea va ser una de assemblea ja que mai quedava les més sonades perquè va tenir resolt. L’arribada de la democràcia obri- ria les portes a la legalització de partits i sindicats.

Joan Carles I va ser proclamat rei de l’Estat espanyol el 22 de no- vembre del 1975. El primer go- vern de la monarquia va ser pre- sidit per Arias Navarro, que no va aconseguir trencar amb les estructures franquistes i instaurar la democràcia. L’oposició va unir les seves forces i va crear la PlataJunta, on s’unien Junta Democrática i la Plataforma de Convergencia Democrática. La seva activitat es va centrar en fer una forta oposició al govern d’Arias Navarro. Això, sumat a les importants mobilitzacions popu- lars de l’època, va fer que

86 Introducció

Navarro dimitís el juliol del 76 i es precedents d’aquest tipus de canvi 1. Segurida social en régimen espe- nomenés Adolfo Suárez com a i, d’altra banda, creien que no es cial. Jubilación a los 60 años y president del Govern. donaven les condicions democrà- pensión que permita hacer una vida tiques mínimes per a la celebració digna (...). El gran repte que el rei li va pro- del referèndum. Malgrat tot, el posar a Adolfo Suárez va ser que desembre de l’any 1976 un 77 per 3. Reglamentación, organización y conduís la transició cap a la de- cent del cens va votar en aquell planificación del trabajo en el taxi, mocràcia. Va jurar el seu càrrec el referèndum per una Llei de Refor- para conseguir una jornada justa y 5 de juliol del 1976 i va engegar ma Política. El sí va guanyar per humana. les negociacions amb les forces de un 94 per cent dels vots. l’oposició i va promulgar una am- 4. Reducción de precios en los com- nistia parcial. Aquestes van ser Així, s’iniciava el procés de legalit- bustibles al igual que para los mesures d’urgència, però llavors zació de partits i sindicats. Entre campesinos, flotas pesqueras, etc. E es presentaria un projecte de re- aquests, el Sindicat de Treballadors instalación en los vehículos de forma política novedós, que con- Autònoms del Taxi de Catalunya. depósitos de butano, ya que es el templava l’abolició del Tribunal combustible más usado por los taxis d’Ordre Públic, la legalització dels Aquell mateix any 1976, però, els (...). partits polítics, la supressió del taxistes encara no constituïts le- Movimiento, la legalització de les galment en sindicat ni en confe- 7. Paradas con teléfono en las centrals sindicals i el restabliment deració ja s’havien adreçat al rei principales vías y barrios extremos de les relacions diplomàtiques Joan Carles I per donar-li a co- de Barcelona y poblaciones con amb Mèxic i la URSS, entre d’al- nèixer les seves reivindicacions de convenio (...). tres. Va convocar un referèndum caràcter estatal. per aprovar la reforma política. 10. Revisión de todos los L’esquerra va dur a terme una Los taxistas de Barcelona, de expedientes mediante los cuales el campanya activa a favor del no o acuerdo con los taxistas de las Ayuntamiento de Barcelona, de l’abstenció. El motiu era que no diferentes capitales del Estado aplicando la O.M. del 17/5/1974 confiaven en la viabilitat d’aques- español y para dar salida a esta concedió las últimas 1.700 ta reforma pel fet que no hi havia situación reivindican: licencias y anulación de todas

87 Capítol V

aquellas licencias que no Cooperativa valorat en 80 milions, correspondan a profesionales es trobés registrat a nom d’una taxistas. Medida esta encaminada entitat presidida per Tormo. Tam- a eliminar a los “intrusos o piratas” bé es denunciava l’existència que diariamente reducen nuestro d’una lletra contra la Cooperati- trabajo y nuestra recaudación. (...) va per valor de 15 milions de pes- setes, de la qual els socis no en 14. Derecho de reunión, expresión tenien cap coneixement. y asociación. 4. Incidents en el sector 15. Elecciones libres, urgentes y democrácticas, en el Ayun- La secció de successos de Mundo tamiento, Agrupación Sindical y Diario del 10 d’octubre de 1976 Cooperativa del Gremio. Medida recollia la següent notícia: “Solano, indispensable para la solución de en el dispensario. El presidente de todos los problemas del Gremio. la entidad resultó con heridas de pronóstico reservado tras una Barcelona, septiembre de 1976 discusión con varios taxistas”.

A banda, els membres de l’oposi- Els arrendataris consideraven que ció democràtica de la junta recto- l’arrendament no s’ajustava a la ra de la Cooperativa del Taxi van Llei i per això es negaven a pagar presentar una querella criminal la quantitat pactada amb el titu- per estafa, que va ser acceptada lar mitjançant un contracte privat. pel Jutjat d’Instrucció número 12 Aquesta pràctica va fer que a un el 20 de setembre del 1976. S’hi taxista li embarguessin el seu ve- denunciaven una sèrie d’irregula- hicle. La resta d’arrendataris va ritats com el fet que el principal voler denunciar el fet i va prendre’s capital de l’entitat, l’immoble de la la justícia per la mà: van anar als

88 Introducció

locals de la Cooperativa i allà van va esdevenir el primer secretari. de partidos y Administración y de iniciar una conversa acalorada. “Sempre recordaré que el primer Clase, en el sentido que se Just en aquells dies, Rafael Solano viatge que vaig fer en avió va ser solidarizará y mantendrá estrechas y havia estat denunciat perquè de Barcelona a Madrid per pre- cordiales relaciones con las centrales 742.000 pessetes procedents de sentar els Estatuts al ministeri. Fins sindicales obreras”. La cuota que fue bonificacions de la Seat no havi- aquell moment la nostra lluita ha- fijada por votación se concentró en en arribat a l’Agrupació Sindical via estat del tot clandestina, mai 50 ptas. mensuales y se informó que d’Auto-Taxis. La tensió va anar ens havíem pogut moure ni per les pronto se contaría con un local, creixent en aquella sala i el grup carreteres normals, de fet sempre asesoría jurídica y otros servicios d’arrendataris va arribar a les viatjàvem per secundàries perquè necesarios para los taxistas. mans amb Solano. ningú ens descobrís”, explica Marcelino Barriendos. Un dels objectius que es va mar- 5. La legalització de l’STAC car l’STAC era presentar-se a les L’edició de Mundo Diario de l’en- eleccions de la Cooperativa. En el El projecte d’estatuts de l’STAC es demà de presentar-se els Estatuts moment en què va néixer, l’STAC va redactar al despatx laboralista deia: no tenia una cooperativa associ- d’Albert Fina, que també va redac- ada. Per això, els taxistes funda- tar l’Estatut de la Unió de Page- Ayer quedó formada la Junta Promo- dors de l’STAC van pensar que sos. Van firmar els Estatuts de tora Provisional del primer sindicato una solució era aconseguir estar l’STAC Marcelino Barriendos, Sal- del taxi constituido fuera del al capdavant de la Cooperativa vador Tamayo, Carlos Ruiz, sindicalismo vertical. Esta junta fue Industrial del Taxi. En paraules de Manuel Orihuela i Miguel Tomás. propuesta en una asamblea en Miguel Tomás, “la Cooperativa te- Els estatuts es va presentar a Sindicatos en la que participaron nia un gran patrimoni a Poble Nou Madrid, al ministeri de Relacions unos 500 taxistas y que había sido i volíem recuperar-lo. Tallers de Sindicals, el 4 d’abril de 1977, pocs convocada por la coordinadora pro- planxa, tallers de mecànica... La dies després de publicar-se la Llei motora de dicho sindicato. (...) El nostra intenció era recuperar tot de Llibertat Sindical. L’STAC és el STAC se define como un “sindicato allò que pogués ser d’utilitat pels primer sindicat del taxi legal a l’Es- de unidad, a conseguir, entre todos, taxistes, millorar-ne les condicions tat espanyol. Marcelino Barriendos los T.A.T, democrático, independiente i posar-ho al servei de tots els pro-

89 Capítol V

fessionals del sector. Fins al mo- de la Constitució. El 12 de novem- ven que en els pocs mesos de ges- ment s’havia fet una molt mala bre del 1977 se celebra el primer tió, el sindicat taxista havia acon- gestió i tothom mirava de treure’n congrés de l’STAC al cinema Prin- seguit la Seguretat Social pels tre- profit. Des de l’STAC havíem pre- cesa, en què Miguel Tomás és no- balladors autònoms del taxi. vist sanejar la Cooperativa per tal menat secretari general de l’STAC; de convertir-la de forma veritable Carlos Ruiz, secretari administratiu; 6. La protesta a l’aeroport en un servei col·lectiu”. Rafael Carmona, tresorer, i Antonio Gamez, comptador. La junta pro- La flota groga –els taxis de La primera acció pública que rea- motora, de la qual formava part Barcelona– i la flota blava –els ta- litzaria el Sindicat de Taxistes Autò- Marcelino Barriendos, va dimitir en xis del Prat de Llobregat– van veu- noms de Catalunya va ser oposar- aquell congrés. A l’acte hi van as- re’s enfrontades al llarg de l’any se a la vaga política convocada pel sistir 700 afiliats representants de 1976. Els taxistes barcelonins es Sindicat Provincial del Taxi, una 32 municipis de la província i 8 co- queixaven de no poder encotxar acció que es va aconseguir coordi- marques. El nombre d’afiliats al sin- a l’aeroport, atesa l’exclusivitat nar a tot l’Estat i que va coincidir dicat en aquell moment era de d’aquest servei als professionals amb la celebració del referèndum 1.156 taxistes. Els diaris recorda- del sector al Prat. La flota groga demanava la fi d’aquest monopoli per facilitar el servei a l’usuari.

Les accions de protesta van arri- bar. Els taxis de Barcelona van decidir no anar a l’aeroport en 24 hores. També es van celebrar innumerables reunions als ajun- taments de Barcelona i del Prat.

La solució arribaria al setembre quan es va decidir que els taxis- tes treballarien dins l’àrea metro-

90 Introducció

politana i no es faria distinció de DEL TAXI de carácter general que colors, tots els vehicles passarien sean comunes a todas las organi- a ser grocs i negres. zaciones afiliadas. 2. La gestión de los intereses comu- 7. Els sindicats i la ‘Confe- nes a las organizaciones afiliadas deración Sindical de Traba- que sean susceptibles de ello. jadores Autónomos del Taxi 3. El contacto y la colaboración con de España’ otras organizaciones sindicales españolas, extranjeras, afines en su Arreu de l’Estat es van anar lega- ideología y finalidad, para litzant els diversos sindicats del sec- establecer las relaciones y los tor del taxi. A més, el juliol del 1977 acuerdos de cooperación que se es va constituir la Confederación Sin- estimen convenientes. dical de Trabajadores Autónomos del 4. Formular propuestas a la Taxi de España. Els seus fundadors administración sobre acciones, van ser la Federació Valenciana, la reformas o medidas para el Federació de Madrid, l’STAC i una desarrollo y mejora de las associació de Cartagena. actividades del taxi. 5. La realización de todo tipo de Segons els primers estatuts de estudios que afecten a la industria l’organització aquesta s’havia del Taxi. constituït amb algunes de les se- 6. Será igualmente función de la güents finalitats. CONFEDERACIÓN el llevar al efecto cualesquiera otra finalidad Artículo 7.- Constituye los fines de no señalizada en los anteriores la Confederación: enunciados, siempre y cuando 1. La representación, defensa y supongan o completen la defensa promoción de los intereses de los de los intereses de la CONFEDE- TRABAJADORES AUTÓNOMOS RACIÓN, así como formular o lle-

91 Capítol V

var a cabo programas de acción operativa Industrial del Taxi la pogués treure benefici personal. para el cumplimento de sus fines. publicació dels balanços econò- mics des del 72. La manca de La Cooperativa Industrial del Taxi Una de les primeres fites que es transparència havia estat una va celebrar les seves eleccions el 8 va aconseguir des de la Confede- constant al llarg de tota aquella de novembre del 1977. La presi- ración de Autónomos va ser el dret època i ara, amb la democràcia, dència de la cooperativa del carrer dels autònoms a la Seguretat So- es demanava que tots els comp- Berlín era la més important en el cial. Fins aquell moment, els au- tes fossin clars i que ningú en sector del taxi. Un grup d’autò- tònoms tenien dret a la jubilació, noms progressistes va presentar però no tenien dret ni a l’assis- una candidatura unitària, anome- tència sanitària ni a la baixa per nada Unitat Progressista. Tal i com malaltia. s’havia fet a les eleccions del 1975 es va evitar crear un monopoli i Aquest va ser un pas molt impor- tancar el grup a tan sols taxistes tant: aquestes noves condicions afiliats al PSUC. Des de dintre es socials i d’assistència sanitària no descriu la plataforma com un grup només s’assolien pel col·lectiu del de taxistes dissidents de tendència taxi sinó que es feien extensibles anarquista. Es va proposar que a tots els autònoms, fossin dels Ignacio Cuevas fos la cara visible, sector professional que fossin. el candidat a la presidència. Era d’esquerres, progressista i autò- 8. L’assalt de la Cooperativa nom. De fet, una de les caracterís- tiques que va ser determinant per El 31 de maig del 1977 es va ce- triar-lo a ell va ser la seva condició lebrar una assemblea al local de d’autònom. Miguel Tomás justifica Sindicats a la ciutat de Barcelona, el motiu, “la majoria dels altres ve- situat a la Via Laietana. En el níem del moviment d’arrendataris transcurs d’aquesta, els represen- i teníem molta gent en contra, men- tants de l’STAC exigeixen a la Co- tre que ell tenia un gran prestigi al

92 Introducció

sector i això ens podia ser molt útil els 383, de Rafael Solano, i els 201, bava dintre de la Cooperativa, a l’hora de guanyar les eleccions”. de Mediavilla Navarro. però els plans no van sortir tal i com s’esperava. Així ho relata Els integrants d’aquesta platafor- Els titulars dels diaris van parlar Miguel Tomás: “L’error va ser nos- ma unitària havien assistit a al- sobre la victòria titulant la notícia tre, va fallar la nostra gent. gunes de les reunions convoca- d’aquesta manera: “Los tupamaros Ignacio Cuevas es va fer amo i des pel PSUC del taxi. Se celebra- han ganado las elecciones a la coo- senyor de la Cooperativa. Potser ven a l’església d’Hostafrancs, en perativa”, “Los tupamaros, al poder” hauríem hagut de col·locar algú la clandestinitat. Aquestes troba- o “Vencieron los tupamaros”.(*) El del PSUC al capdavant de la pla- des conjuntes havien de servir per nom dels tupamaros era el nom taforma, però consideràvem que apropar postures. amb què es coneixia els taxistes ell tenia molt més pes i que la de l’època pel seu caràcter revo- majoria dels nostres estaven pre- La candidatura de Cuevas va gua- lucionari. Havien organitzat ma- parats per estar a l’oposició però nyar les eleccions del 1977, les pri- nifestacions, havien dut cartells re- no per governar. Ignacio Cuevas meres que se celebraven en demo- ivindicatius enganxats a l’exterior va anar movent fils dintre de la cràcia, enfront de la candidatura dels seus vehicles i així, amb Cooperativa i va anar captant, que apadrinava Solano. La victò- aquestes accions, s’havien gua- fins i tot, a taxistes que tenien el ria es va obtenir per 780 vots, en- nyat la fama de revolucionaris. nostre pensament. Ens era molt front els 601, de Juan Bernabeu; La plataforma unitària ja es tro- complicat oposar-nos als seus

(*) El grup revolucionari dels tupamaros o Moviment d’Alliberació Nacional va ser fundat l’any 1963 per resoldre els problemes econòmics que patia l’Uruguai. La guerra de Corea havia provocat una disminució de la demanda de les exportacions principals i això va comportar atur i inflació. Aquest grup va utilitzar tàctiques de la lluita armada com els segrests polítics, la propaganda i la intimidació del cos de policia. No tenia cap vinculació amb els partits polítics que existien en aquella època. Els seus membres provenien de diverses corrents de pensament, tot i que predominava entre ells una visió marxista de la realitat històrica. Entre les accions més destacades dels tupamaros destaca el segrest i ajusticiament l’any 1971 del funcionari estadounidense Dan Mitrione. Aquest havia estat enviat com assessor per instruir a la policia i als militars en com fer un ús més eficaç i racional de la tortura.

93 Capítol V

plans. Per exemple, una de les del PSUC que formaven part de torals posteriors ja que van veure propostes que consideràvem ur- la Cooperativa Industrial del Taxi que era una organització inviable. gents era que es fes una audito- van decidir dimitir. Van acabar-se ria. Després de 40 anys, volíem les bones relacions entre la CIT i La Cooperativa Industrial del Taxi saber quina era la veritable situ- l’STAC. “La nostra intenció no era va tancar les seves portes a co- ació de la Cooperativa. A més, vo- imposar les nostres idees però sí mençaments del segle XXI per deu- líem que la Cooperativa tingués que fossin escoltades i conside- tes amb la Seguretat Social i Hi- un gerent perquè volíem rades, i amb Ignacio Cuevas al senda. “Estava moribunda”, ma- professionalitzar-la i evitar qual- capdavant de la Cooperativa no tisa Miguel Tomás, “l’acumulació sevol mena d’irregularitat. Però podíem fer ni això”. Els membres Ignacio Cuevas es va oposar a del PSUC que pertanyien a la junta aquestes iniciatives: ell va esde- i que s’havien mantingut en la lí- venir gerent i va voler fer-se càr- nia del partit van dimitir. Va ser el rec, tot passava per les seves cas de Tomás Marín, que llavors mans”. era censor de comptes; Marcelino Barriendos i Leo Muñoz, el res- Quan va guanyar les eleccions, ponsable polític de la cèl·lula del Ignacio Cuevas va explicar que taxi. D’altres, però, com José els plans de la candidatura de Tamayo, no la van presentar per- concentració era posar en ordre què s’havien tornat molt propers la Cooperativa i dimitir als sis me- a Ignacio Cuevas. sos. Així, esdevindrien una junta gestora encarregada d’activar els La decisió es va argumentar en no- diversos serveis i realitzar un pro- tes de premsa en què també es jecte d’Estatuts. Però aquestes denunciava la situació interna que promeses no es van complir: pas- vivia la Cooperativa. Cuevas va se- sats els sis mesos, Ignacio Cuevas guir al front d’aquesta i la gent del continuava a la Cooperativa. PSUC es va desvincular totalment. Després d’any i mig, els membres Fins i tot de cara als processos elec-

94 Introducció

de deutes va fer que l’Estat inter- vingués i subhastés l’edifici del car- rer Berlín, un gran local que du- rant molts anys va ser la seu de la CIT i del Sindicato vertical”.

9. La concessió de les 150 llicències

La concessió de llicències és un problema que el sector del taxi arrossega al llarg de tota la dè- cada dels 70. Quan es legalitza reunir la directiva de la Coope- cació no es fes efectiva, els taxis- l’STAC, encara hi ha un grup de rativa i els seus opositors. És el tes no volien deixar de fer sentir 150 arrendataris treballant sen- cas de la celebrada el 12 d’abril la seva veu. se llicència. Es crea una comissió del 1976, en rebuig a un expe- d’afectats que s’organitza per dient de la Comissió Municipal El col·lectiu acostumava a reunir- continuar reivindicant-les. Miguel Executiva que hauria d’haver ser- se al bar El Álamo, del carrer San Tomás forma part d’aquesta co- vit per aprovar la concessió de Fructuoso. En una d’aquestes tro- missió; en aquell moment es tro- les 150 llicències. bades, al març del 1977, van de- ba en una situació curiosa ja que cidir fer una tancada a una esglé- és vocal del sindicat però encara En una reunió celebrada a sia. “Sempre he tingut un caràc- no té llicència i, per tant, no és Madrid entre Joaquim Viola i dos ter rebel. I aquest cop no va ser taxista de ple dret. Els anys 1975 dels arrendataris afectats s’ha- menys: vaig dir que no em tanca- i 1976 s’havien celebrat diverses via refermat el compromís d’ator- ria a una església, sinó a la cate- reunions i els grups de taxistes gar la llicència als 150 professi- dral”, recorda Miguel Tomás. El havien convocat aturades totals onals que havien anat quedant van seguir tots. Els afectats es van de servei a la ciutat de Barcelona. exclosos en les diferents conces- tancar a la catedral; la policia els Algunes vagues van aconseguir sions. Però fins que la reivindi- va fer fora.

95 Capítol V

L’actuació policial no els va fer de- darreres 150 llicències que els ar- PSUC o al sindicato comunista de los sistir: van plantar les seves tendes rendataris reclamaven. taxistas (STATC)”. d’acampada a la plaça Sant Jaume, just davant de l’Ajunta- Malgrat tot, va haver-hi sectors En un comunicat al mateix diari, ment de Barcelona i de la Gene- que van continuar criticant la ma- els membres del comitè del taxi del ralitat de Catalunya. Aquell acte nera com s’havia fet la concessió. PSUC contestaven a les acusaci- reivindicatiu va estar protagonit- L’edició de Mundo Diario del 16 de ons: “La reciente concesión de zat per gairebé la totalitat dels 150 juliol del 77 explicava que “los licencias es resultado de un proceso taxistes que encara no tenien lli- taxistas de la CNT acusan a los de larga lucha iniciado por un grupo cència pròpia. Van ser tres dies i comunistas del PSUC de clientelismo de arrendatarios y dependientes en quatre nits, a la porta de les insti- político y sindical en la concesión de el año 1972. (...) Ante estos hechos tucions esperant que Socías licencias de taxis en Barcelona. (...) los militantes del PSUC puntualizan: Humbert sortís a rebre’ls. “Sense En un primer momento se acordó 1) Esta lucha de las licencias y la cap mena d’intenció d’ofendre nin- que estas licencias se darían por corrupción del taxi la han gú, semblàvem un campament de riguroso orden de antigüedad, lo cual encabezado desde siempre los gitanos”, explica Miguel Tomás. no ha sido respetado, hasta el punto comunistas. 2) De las 150 licencias “Fins que un dia surt l’alcalde, que existen taxistas que esperan 70 han recaído en taxistas que no Socías Humbert, en el seu cotxe desde hace 20 años dicha licencia y pertenecen al grupo que potenció oficial i em planto davant del vehi- se han quedado sin ella, mientras que su concesión. 3) La CNT que en es- cle. Va baixar el xofer. També la han obtenido otros que llevan 7 tos últimos años no ha protago- Socías Humbert, que ja em conei- años en la profesión. Según la CNT nizado ninguna lucha reivindicativa xia. Ens va citar per l’endemà”. Era la causa de esta arbitraria concesión en el sector del taxi, acusa a los juliol de l’any 1977. Aquesta reu- de licencias es que existe un acuerdo comunistas de clientelismo y nió va servir per resoldre de ma- entre el diputado comunista, Solé extrañamente se olvida de denun- nera definitiva el llarg i angoixant Barberà, y el Ayuntamiento, y de las ciar a los auténticos culpables del capítol de les llicències: l’alcalde 150 licencias concedidas la mayoría arrendamiento: la Agrupación Sin- Socías Humbert va concedir les de sus propietarios son afiliados al dical y el propio Ayuntamiento”.

96 LaLa primeraprimera accióacció públicapública dede l’STACl’STAC Capítol VI

98 Introducció

1. La vaga del 78 “La Confederació va ser L’any del referèndum de la Consti- sempre independent de tució espanyola, l’any 1978, el partits i patronal” Sindicato Provincial del Taxi va con- vocar una vaga coordinada a tot Félix Cañego (Mota del l’Estat. Malgrat no es va dir en cap Cuervo, Cuenca, 1942) va en- moment que la vaga estigués con- trar a treballar al taxi a la ciu- vocada contra la Constitució, tat València l’any 1968. aquest era el missatge que es des- prenia. Des del Sindicato Provincial El juliol del 1977 es constitu- del Taxi, però, es va insistir que era eix la Confederación Sindical una acte de protesta per temes que de Trabajadores Autónomos afectaven el sector del taxi. del Taxi de España. La Fede- ració Valenciana n’és un dels Els membres de l’STAC conside- fundadors. Com viu aquell ren que se senten obligats a re- moment? bentar la vaga perquè es tracta d’un acte antidemocràtic, organit- És un moment important per a la història del taxi i també per a la zat per un sector franquista de història d’Espanya. Es comencen a legalitzar els sindicats i les fe- professionals que miren amb nos- deracions provincials i acaba legalitzant-se la coordinadora, que tàlgia el règim anterior. A més, el es converteix en confederació. Tant en el seu postulat, com en els PCE i el PSUC havien optat pel sí seus estatuts, com en la seva plataforma reivindicativa trencava a la Constitució, per la qual cosa totalment amb el sindicalisme vertical. políticament també era una con- signa per la qual treballar. En què es posava de manifest?

La convocatòria de la vaga va Es convocaven assemblees a la llum del dia. Es feien juntes direc- voler ser un moviment desesta-

99 Capítol VI

bilitzador per fer boicot al refe- tives tal i com calia, on tothom tenia veu i vot, i podia ser votat i rèndum. votant. Va ser un avenç important el poder eliminar el Sindicato vertical, tant en el camp laboral com en el social. La Confederació “Des de Barcelona vam fer una va aconseguir anar ocupant una parcel·la de poder en el sector i rèplica organitzada contra la així, palatinament, es va anar enderrocant aquell sindicat reminis- vaga del Sindicato. En aquell mo- cència del règim. ment comptàvem amb la col·- laboració d’una periodista que Va ser molta la gent que va fer el salt del Sindicato vertical a era militant del PSUC, Regina la Confederació? Farré, i treballava a Mundo Diario. Així cada dia sortien notícies en En tant que fa a les direccions, no. És cert, però, que quan es va què els taxistes de l’STAC criticà- desfer el Sindicato vertical per donar lloc a la UNALT, molts taxistes es vem el Sindicato Provincial. Els tit- van quedar pensant cap a on anar. Els qui ja havien estat organit- llàvem de feixistes i reaccionaris. zats en la clandestinitat no van tenir cap dubte. La resta van acabar Recordo que estàvem obligats a d’optar. Molts van venir cap a la Confederació pel nostre programa. anar a les assemblees del cine- ma Princesa convocades pel Quina relació s’estableix entre la Confederació i els partits Sindicato i havíem d’escortar a la polítics del moment? periodista perquè la volien pegar. Com a acte de protesta crema- Des de la creació de la Confederació entenem que havíem de ser ven els diaris davant seu”, expli- una organització totalment independent dels partits polítics, dels ca Miguel Tomás. sindicats de classe i de la patronal. Som un sector interclassista, molt heterogeni, no som empresaris, El president del Sindicato d’aquell no explotem ningú. Per això políticament no ens interessava estar moment era Carlos Brillas. Des de a cap partit polític per no haver de posar límit a les nostres reivin- l’STAC es volia desconvocar aque- dicacions. De la manera com es va constituir la Confederació d’Es- lla vaga i els seus representants panya, vam entendre que no havíem d’introduir-nos en paràme- van seure a negociar amb el de- tres polítics. legat del Govern a Catalunya. El

100 Introducció

problema era que hi havia una Una bona estratègia. eterna contradicció entre la deci- sió que es prenia a la Delegació Que cada taxista militi allà on vulgui. El cert és que les nostres de Govern i la que es transmetia reivindicacions són pròpies d’un sector amb unes característiques un cop a l’assemblea del cinema molt específiques. Princesa. De tendència... La vaga començaria el dia 1 de juny i duraria fins al dia 8, quan ...progressista. Evidentment no som apolítics, senzillament no ens l’STAC, CCOO, UGT i CNT van casem amb cap partit. I ser progressista vol dir que treballem per trencar amb la vaga i els profes- aconseguir unes millors tarifes pels taxistes, perquè visquin més sionals van decidir tornar a la fei- còmodament, per uns horaris dignes. Ens allunyem del corporati- na. Segons els càlculs que es van visme, del gremialisme i del conservadurisme. fer en aquell moment, les pèrdu- es d’aquells dies van arribar als Com es va viure la primera etapa de la transició? 300 milions de pessetes. Inicialment vam lluitar contra la UCD i vam aconseguir qüestions El dia 8 de juny, els membres de importants amb ells. Les dues més importants: el Reglament Naci- l’STAC, els assalariats de CCOO i onal del Taxi, amb la signatura de Rodolfo Martín Villa –que llavors els taxistes de la CNT van arribar era el ministre de l’Interior–, i que els autònoms tinguéssim Segu- a l’assemblea decidits a descon- retat Social. La Confederació érem la veu cantant en el món del vocar aquella vaga. Miguel Tomás taxi. El reglament és un document que inclou plantejaments pro- va situar-se davant del micròfon gressistes molt solidaris. I això no ho direm mai amb la boca peti- per anunciar la decisió. “Em van ta, al contrari. Vam ser la llavor que va donar com a fruit la llibertat estar xiulant durant uns vint mi- dins del sector. Durant el verticalisme la gent no era lliure per triar, nuts, no em volien deixar parlar. dir, expressar o opinar. I jo els hi anava dient: ’No em can- saré, si no em deixeu parlar, no El reglament va suposar un salt qualitatiu pel sector? tinc cap pressa, així que m’espe-

101 Capítol VI

raré’”. Finalment, Miguel Tomás Ha estat la transformació més important que hi ha hagut al taxi en va aconseguir desconvocar la els darrers anys. Per exemple, el fet que la plena i exclusiva dedica- vaga i l’assemblea va trencar en ció es reflecteixi al reglament, el fet que el document assenyali que aplaudiments. totes les concessions de llicències han d’anar als assalariats per compte aliena dels empresaris de la classe A i B, que les transfe- De forma paral·lela la vaga es va rències de llicències han d’anar als treballadors assalariats i no als desmuntar a la resta de ciutats de empresaris, que no es poden crear persones jurídiques al sector... l’Estat espanyol. tot són avenços cabdals. 2. L’STAC creix Així, recull grans canvis.

La voluntat del sindicat era no ser Materialitza un bon nombre de les reivindicacions dels últims anys. una simple organització local, sinó Marca un abans i un després. que els seus membres volien que l’STAC anés creixent per esdeve- Neix formalment la Confederació i se celebren eleccions. nir una veritable organització en l’àmbit de Catalunya. Així, per El primer president que vam tenir va ser Luis Fernández Santos, un exemple, a través d’un taxista mi- company taxista de Madrid, que alhora era president de la Fede- litant d’Esquerra Republicana de ració del Taxi de Madrid. Era el nostre conseller. Era molt hàbil en Catalunya (ERC) de Manlleu, les negociacions. El seu pas per la Confederació va ser molt posi- Jaume Amat, l’STAC va poder ar- tiu. El segon president de la CTE va ser Miguel Tomás Romero. Ha ribar a la comarca d’Osona. El cobert una etapa principal del sector del taxi. Tomás ha aconse- paper d’aquest taxista no va ser guit donar-li a la Confederació una personalitat a nivell estatal tan sols el d’obrir una porta a una que anys enrere hagués estat impensable, no tan sols pel seu ca- nova comarca, sinó que també el ràcter seriós i reivindicatiu, sinó pels seus amplis coneixements del de trencar amb la idea que l’STAC món del taxi. Som l’associació de caràcter estatal que compta amb era el sindicat del PSUC. “La nos- més afiliats, així que les dades ho demostren. Ara ha pres el relleu tra ambició era treballar pels drets José Artemio Ardura. dels taxistes, sense importar el seu

102 Introducció

color polític. Volíem ser un sindi- Què es va viure en aquella època? cat plural, per això el fet que s’hi afiliessin professionals que milita- Una vaga molt important, la del 80, com a protesta per la pujada ven en altres partits ens ajudava de preu del butà. Va costar molt sacrifici perquè es disposava de a aconseguir el nostre propòsit. pocs recursos. Ha estat l’única vaga en què hi hem participat tots A més, això donava peu a que els taxistes. La Confederació va tenir la capacitat d’unificar totes més taxistes se sindiquessin amb les associacions contra allò que es considerava una injustícia. nosaltres”, explica Miguel Tomás. Malgrat tot, no es va aconseguir cap objectiu. 3. Un reglament de la Dic- tadura De la reivindicació, no. Hem de dir que sí es va aconseguir unir més a la Confederació i apropar determinades associacions. Vam Quan va arribar la democràcia el guanyar en calor, en solidaritat i en reputació. reglament que seguia vigent en el sector del taxi era el que data- Es va tractar d’un cop dur? va de l’any 1964, l’únic que va fer-se durant l’època de la Dicta- Acabar aconseguint poc sempre dóna amargor de boca. Sobretot dura. Es tractava d’un reglament per l’esforç que havíem fet. Va haver-hi de tot: manifestacions, de contingut polèmic ja que va ser concentracions, grans assemblees... Jo estava a València i mante- aquell en què es decidia que les nia les vagues d’allà, d’Alacant i de Castelló. llicències es podien concedir a tres grups i que excloïa el grup d’ar- A la vaga del 80, li van seguir altres accions? rendataris. Per això, els professi- onals i les organitzacions van Tant pròpies com alienes, és a dir, vagues en què vam participar obrir un debat sobre el tema. Es tot i que no ens hi jugàvem qüestions específiques nostres. Hem considerava que s’havia fet un estat allà on hem cregut que s’hi reflectien interessos o temàtiques salt prou important a nivell polític que ens podien afectar. Mai ens hem quedat enrere. Més aviat com perquè el reglament del taxi hem donat un pas i mig, quan només calia fer-ne un. també introduís canvis.

103 Capítol VI

En aquell moment, el Sindicato vertical ja no existia. Per tal de La CTE segueix reunint-se cada quatre anys. Què s’hi debat? poder seguir existint, l’any 1977 s’havia adaptat a la nova llei i Cap congrés és igual que altre. Cadascun té les seves particulari- s’havia transformat en una gre- tats pels temes que es discuteixen. Congrés rere congrés es millora mial. Es creen gremials a les di- en quantitat i en qualitat. verses comunitats i províncies de l’Estat espanyol. D’altra banda, Creu que la situació actual hagués estat diferent si no s’ha- aquestes organitzacions rees- gués tirat endavant la lluita durant la Transició? criuen els seus Estatuts per po- der estar dins el nou marc legal. N’estic convençut. Si no hagués estat per la Coordinadora, en un A nivell de l’Estat el Sindicato ver- primer moment, i per la Confederació, més endavant, el sector tical es redibuixa en la Unión Na- d’autònoms del taxi seria diferent. Sobretot pel reglament del 79, cional de Asociaciones Libres del Taxi és un document que crea les bases de la solidaritat perquè a partir (UNALT). de la concessió de llicències s’estableixen els principis d’igualtat. Hem mantingut la nostra lluita al llarg de més de 25 anys i volem Els diversos sindicats d’arreu de continuar. Hem impregnat una filosofia en el sector, en les associ- l’Estat legalitzats l’any 77 i les gre- acions i en els taxistes. mials comencen a treballar en la definició d’un nou reglament.

4. Un reglament històric El reglament del 79 és considerat en el sector com un reglament his- tòric, capaç de transformar tot el sector. Els punts d’aquest docu- ment es negociaven al ministeri de l’Interior de Madrid. En aquell moment, Vicente Capdevila(*) era

104 Introducció

el director general del ministeri de que s’havia de dir no a les perso- assemblees per donar a conèixer l’Administració Territorial. Cap- nes jurídiques i que no podia ha- els motius de la vaga i la necessi- devila havia estat el darrer alcal- ver-hi empreses. L’objectiu que tat de secundar-la. de franquista de l’Ajuntament de perseguia la CTE era sempre - l’Hospitalet i era un home que te- vorir el treball de l’autònom. Dos dies abans de la vaga, el mi- nia certa relació amb el president Aquests elements de divergència nistre d’Interior, Rodolfo Martín de l’STAC, Miguel Tomás. feien que les negociacions no Villa, convoca el sector i adqui- poguessin avançar del tot per reix el compromís de tirar enda- En el transcurs de les negociaci- bon camí i que el reglament no vant el nou reglament nacional ons, va haver-hi temes en què la acabés de veure la llum. del taxi. Davant d’això, el sector CTE i la UNALT estaven d’acord, no té cap altra sortida que però també molts d’altres en què Des de la CTE es va decidir convo- desconvocar la vaga. Tot i que a les opinions eren divergents. Al- car una vaga a nivell nacional pel moltes ciutats de l’Estat l’acció no guns dels punts sobre els quals 31 d’agost d’aquell any, tot coin- té lloc, a Catalunya són molts els les postures eren del tot diferen- cidint amb la tornada de les va- professionals que mantenen la ciades van ser la plena i exclusiva cances. Al llarg d’aquell mes tant seva intenció i la tiren endavant. dedicació del professional del taxi Miguel Tomás com Antonio Rivera, El reglament del 1979 acaba per i l’acumulació de llicències. Res- membre de l’agrupació de Madrid, veure la llum. Els membres de la pecte aquest darrer punt, la CTE havien recorregut els quatre punts CTE consideren que el 99 per cent es mantenia ferma en la creença cardinals de l’Estat tot convocant del contingut respon a les seves

(*) Vicente Capdevila va ser director de la filial d’una companyia d’assegurances i assessor del gremi local de la construc- ció. Vinculat a l’Opus Dei i format a Deusto, va ser regidor pel terç corporatiu el 1964 i va treballar com a tinent d’alcalde de Cultura fins l’any 71. Va ser vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona i diputat provincial. L’any 1977 va ser escollit diputat al Congrés en el lloc número 4 de la candidatura d’UCD. Va ser director general del ministeri de l’Administració Territorial. Font: MARIN, M. Els Ajuntaments franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Lleida. Pagès Editors. Col·lecció Seminari, 12.

105 Capítol VI

peticions. El reglament fixa que Com a conseqüència del regla- cap persona física pugui tenir més ment del 79, s’ha generat un im- d’una llicència, com també deter- portant cos d’autònoms a l’Estat mina que hi hagi plena i exclusi- espanyol. El sector del taxi va ser va dedicació. Tot i això, el regla- el primer que va aconseguir la ment del 79 permetia que aque- plena i exclusiva dedicació. Miguel lles persones que previ a aques- Tomás valora que aquesta fita va ta data tenien més d’una llicèn- ser fruit del treball de la cia les poguessin mantenir però Confederación del Taxi de no poguessin adquirir-ne de no- España. ves. Es tractava, com en la majo- ria dels casos, d’una llei que no podia ser retroactiva. Precisament és aquest l’1 per cent que des de la CTE consideren que no van as- solir, donar-li al nou reglament un caràcter retroactiu.

106 LaLa vagavaga delsdels hidrocarburshidrocarburs Capítol VII

108 Introducció

1. El preu dels carburants resposta del sector no es va fer De forma paral·lela a aquesta esperar: el mateix dia que es va vaga que atura el servei de taxis L’any 1979 el món va viure la se- donar a conèixer la notícia, el 9 a totes les ciutats i pobles de l’Es- gona crisi del petroli, una crisi que de gener del 1980, els taxistes tat, el sector convoca una con- va fer que les economies afecta- van convocar una vaga general. centració a la plaça de Colón, al des implementessin polítiques fis- costat de la seu del ministeri cals expansives per tractar de su- 2. La vaga nacional de d’Economia. Tot Madrid va que- avitzar els efectes negatius sobre l’any 80 dar col·lapsat. A banda, els pro- l’atur i la producció. Com a con- fessionals sortien al carrer per seqüència, van augmentar els El nucli dirigent de la CTE es tro- demanar una baixada de preus dèficits públics alhora que es va bava a València quan es va del combustible i les vies madrile- reduir l’estalvi de les economies anunciar que s’efectuaria una nyes es van convertir en l’escenari industrialitzades. El preu dels car- pujada del preu del butà. L’aug- d’una gran reivindicació. burants va experimentar una for- ment es concretava en un aug- ta pujada, que va afectar en gran ment del 23 per cent del gas-oil i Les revistes del sector del taxi del mesura a tots els professionals més del 52 per cent del butà. Van gener de 1980, com Amat en que utilitzaven vehicles com a ins- decidir desplaçar-se a Madrid marcha, presentaven la situació i trument de feina. per intentar, un cop allà, nego- resumien l’acció de la següent ciar amb el ministre d’Economia, manera: “La subida de los combus- El 80 per cent dels taxistes tot i que ja des de València havi- tibles ha sido la gota que ha d’aquella època, però, utilitzaven en enviat un comunicat per con- colmado el vaso de la paciencia de el butà com a principal carburant vocar la vaga a nivell estatal. “El los taxistas. El abandono que por dels cotxes. Per nodrir el cotxe, es ministre no es va voler rebre al parte de la administración viene col·locaven les bombones de butà seu despatx, estava allà tancat sufriendo el sector se ha visto una dins del vehicle. mentre al carrer se celebrava una vez más explícitamente, cuando la vaga nacional del sector del taxi”, subida de los combustibles no ha L’any 80 el Govern espanyol va recorda Miguel Tomás. Era la traído consigo subvenciones para apujar el preu de les bombones primera vaga d’àmbit estatal que este servicio público. La respuesta entre un 50 i un 54 per cent. La convocava un sector. del taxi ha sido una huelga general

109 Capítol VII

en todo el país, con una duración del sector ha sido la característica Miguel Tomás estava present a de seis días y la negativa del principal de la misma, a pesar de l’escenari de Madrid i recorda Gobierno a conceder el principal su resultado”. com van anar succeint els fets. punto de la tabla reivindicativa: la “Estàvem esperant a les portes subvención del combustible. Frente El dia 9 de gener de 1980 les del ministeri d’Economia. Sabíem a la actitud cerril de la adminis- diverses ciutats espanyoles es que no ens obririen, sabíem que tración los taxistas se han mantenido despertaven sense taxis oferint el ministre no ens convocaria a firmes en sus exigencias y la unidad servei als seus carrers. cap reunió. Però allà vam seguir. Érem una petita comissió que vo- líem seure a renegociar. De cop, ens van avisar que la policia es- tava carregant contra els taxis- tes a la plaça Colón. Com sem- pre he estat un revolucionari, deixo al grup que estàvem allà i vaig corrent cap a Colón. A una banda, estaven els taxistes amb les seves pancartes. A l’altra, els policies preparats per carregar. Vaig al costat on estaven els ta- xistes, vaig a un cotxe, trec la bombona de butà, la poso a ter- ra, obro la bombona i agafo un encenedor a la mà. Col·loco la bombona de butà als meus peus. Davant meu estava el ca- pità de la policia. I li vaig dir: ‘Si tienes cojones de tirar una pelota, abro la espita’. Allà ja em van fit-

110 Introducció

xar. En aquest punt de Madrid el moviment es tranquil·litza, quan ens avisen que estaven detenint un grup de taxistes. Vaig anar corrent cap al lloc on s’estaven produint les detencions. Estaven ficant ja a diversos companys dins la furgona. Els qui estaven allà m’expliquen que ja han de- tingut a uns quants i se’ls han endut a la comissaria de la Puerta del Sol. Vaig intentar par- lar amb un dels capitans de la policia, de fet, vam discutir i vaig aconseguir que algun dels taxis- tes que estaven obligant a en- trar a la furgona pogués sortir. Però no tots.”

La ciutat de Madrid continuava cops amb la porra i em va fer en- totes les normes. Primer em va vi- aturada i amb grans aglomera- trar dins un dels seus cotxes. Sen- sitar un metge i jo li assenyalava cions de taxistes al centre de la tia com cridaven ‘a éste, a éste, a on em feia mal. Després d’aquest ciutat. éste’. Em van asseure entre dos paripé rutinari, ens van fer baixar policies i vaig rebre cops de puny al calabós. No havia estat mai a “De nou diuen que estan carre- per un costat i per l’altre. El cotxe un calabós... Ens van reunir a tots gant contra els taxis i torno a des- va desplaçar-se ràpidament cap al mateix calabós on hi havia tam- plaçar-me cap a l’altre punt. Allà, a la comissaria de la Puerta del bé un grup de prostitutes. Jo ana- un policia em va enganxar de la Sol. Allà hi havia una dotzena de va cridant: ‘¡No somos delin- camisa, em va donar uns quants companys detinguts. Van seguir cuentes! ¡No somos delincuentes!’

111 Capítol VII

Els motius pels quals ens van de- Els que estaven al carrer dema- Ens van tenir detinguts al llarg de tenir eren clars: a mi, per revolu- naven que ens alliberessin. Em 48 hores. Només ens van donar cionari, i a la resta, com a forma van deixar fer una trucada, a mi i codony per menjar”. de fer xantatge per desconvocar a tots els qui allí estàvem. Vaig Tot i que el gruix de la vaga es la vaga. I així intentaven negoci- trucar a l’STAC: ‘Companys, que trobava a Madrid, la resta de ciu- ar amb els taxistes que estaven em tenen aquí tancat’. Es va con- tats també secundaven l’acció. A fora. Els hi asseguraven que si la vocar una marxa sobre Madrid. Barcelona, per exemple, dia rere vaga quedava desconvocada, dia se celebraven assemblees al ens deixarien en llibertat. Fan sor- Els policies em van interrogar i em Palau d’Esports del carrer Lleida. tir a les prostitutes del nostre ca- van preguntar què feia jo sent de El secretari general de l’STAC labós i ens porten a una altra cel·- Barcelona a Madrid. Em van acu- mantenia un contacte diari amb la molt gran. Ens demanen que sar de ser un agitador polític. Jo Miguel Tomás per explicar-li qui- ens despullem i ens fan anar cap insistia en què jo no era cap agi- na era la situació que es vivia a a les dutxes. tador, sinó un taxista de l’STAC. la ciutat.

112 Introducció

“Cada assemblea que se celebra- fessionals del sector sortissin al unir-se amb un conseller del PSUC va gaudia d’un èxit rotund. Veni- carrer per reivindicar la baixada a qui van assegurar que si no els en els afiliats a l’STAC d’arreu de del preu dels hidrocarburs. hi concedien el Palau d’Esports es Catalunya. Fins i tot s’organitza- reunirien a la plaça Sant Jaume. ven autocars per facilitar el des- Antonio Gámez era llavors el se- Hi van acabar accedint. plaçament de tots aquests pro- cretari general de Barcelona de fessionals”. l’STAC. “Amb un únic flash a Rà- Antonio Gámez es comunicava dio Barcelona, vam aconseguir amb Tomás per donar-li comptes A Barcelona, la UNALT intentava convocar 3.000 taxistes a l’avin- de la situació. “Teníem els telèfons desconvocar la vaga perquè es guda Icària. La resta d’organit- intervinguts per evitar contactes mostrava totalment contrària a zacions intentaven frenar la vaga. amb la gent de Madrid. Així que aquesta acció reivindicativa. Però Ignacio Cuevas i Dionisio Gracia vam haver-ho de fer a través de des de l’STAC se seguia mante- es van adherir perquè creien que familiars de taxistes a Madrid”, nint l’esperit de fer que els pro- era el que havien de fer, tot i les afegeix. seves reticències”, explica Gámez. El col·lectiu de taxistes es va en- Quan es van començar les nego- trevistar amb representants de ciacions per demanar el local on tots els partits polítics catalans per reunir-se, es van trobar amb les plantejar el greuge i demanar la dificultats i els obstacles de l’ad- baixada del preu del butà. Van ministració. “Narcís Serra era l’al- recriminar-li a Josep Verde Aldea, calde de la ciutat. Vam estar par- del PSC, que els socialistes ha- lant amb el seu regidor i mà dre- guessin votat a favor de la retira- ta, Lluís Reverter, perquè ens dei- da de la subvenció del butà, una xessin celebrar les assemblees al decisió que havia tingut uns efec- Palau d’Esports. Ens ho van de- tes molt perjudicials pel sector. negar perquè tenien por que fés- També es van reunir amb repre- sim malbé el parquet”, recorda sentants del PSUC, CiU i Fuerza Gámez. El següent pas va ser re- Nueva.

113 Capítol VII

A Madrid continuava l’agitació. cia. Obligaven els vehicles a tor- nar enrere. Van bloquejar les car- “El president de la CTE, Luis reteres. Uns van haver de despla- Fernández Santos, demana l’alli- çar-se en cotxes particulars i al- berament dels tretze detinguts que tres van optar per fer-ho en tren”. ens trobàvem a Madrid. Com a La junta de la CTE va celebrar un contrapartida, es va acordar ple per planificar com sortir desconvocar la vaga. Ens allibe- d’aquella situació. Molts creien ren i anem directes al Palacio de que ens trobàvem en un carreró Cristal a la Casa de Campo de sense sortida. Hi havia diverses Madrid. Hi havia un total de 7.000 províncies que s’havien començat taxistes reunits. Recordo que tot- a despenjar de la vaga perquè hom estava aplaudint. Era un creien que ja no tenia un objectiu moment de gran emoció general, clar i que les pèrdues econòmi- just acabàvem de sortir del cala- ques superaven els beneficis que bós. Vaig aixecar el puny, fent el es poguessin aconseguir amb gest comunista. Els congregats aquella acció sindical. van continuar aplaudint. Em va to- car pujar a parlar. En comptes de “Jo li insistia a Fernández Santos desconvocar la vaga, vaig animar que havíem de desconvocar si a tots els professionals reunits allà volíem tenir una sortida digna. No que continuessin l’acció i que fés- podia ser que una vaga estigués sim sentir la nostra veu arreu”. en actiu i que alhora els taxistes estiguessin treballant al carrer. Efectius de la Guàrdia Civil es van Allò era un contrasentit. Final- situar a les sortides de les grans ment, el president de la CTE va ciutats per evitar que els taxistes estar d’acord. Vam fer una reu- sortissin en direcció a Madrid o a nió de l’executiva que va ser tele- d’altres gran capitals de provín- visada en què anunciàvem que a

114 Introducció

partir d’aquell moment la vaga nir, s’havia de convocar des de la quedava anul·lada. Els mitjans de federació madrilenya”. comunicació es van fer ressò de la notícia perquè durant dies ha- Amb la dimissió de Fernández via afectat els ciutadans de tot Santos del càrrec de president de l’Estat. la CTE, Miguel Tomás va ser es- collit president provisional de l’or- Un cop desconvocada, l’executi- ganisme. El seu càrrec va ser ra- va va a l’assemblea de Madrid. tificat en el primer congrés de la El president de la CTE, Luis Fer- CTE que es va celebrar. nández, va anar a fer una crida perquè els professionals de la 4. Multes a 379 taxistes capital comencessin a treballar. L’ambient de la sala, però, era Una nota feta pública pel Govern de mantenir la vaga. Per aquest civil de Madrid va anunciar que motiu, en comptes de desconvo- els participants a la vaga dels hi- car-la, tal i com s’havia decidit drocarburs serien multats. en l’executiva, anima els taxistes identificación de los componentes a què continuïn l’acció. Fernán- Cada uno de los titulares de los del grupo, que, al parecer, amenazó dez Santos va dimitir del seu càr- 366 taxis implicados en los públicamente con utilizar las rec tot dient “antes es ser taxista incidentes del pasado viernes, frente bombonas de butano para producir de Madrid que presidente de la a la Castellana, 3, han sido explosiones e incendios parciales Confederación”. sancionados con 100.000 pesetas. a quienes, aparte de serles Los trece detenidos durante la aplicadas inmediatamente las Va ser el llavors secretari de la concentración, que fueron puestos medidas previstas en la legislación CTE, Antonio Rivera, qui va pujar en libertad el sábado, han sido antiterrorista, puede serle per anunciar que ell com a Con- multados con 500.000 pesetas. (...) congelado el suministro de butano federació desconvocava la vaga i Además, la Policia continúa las de prosperar las instrucciones ya que si a Madrid es volia mante- investigaciones encaminadas a la cursadas.

115 Capítol VII

tuació estaven al costat de la llui- ta de l’STAC, mentre que els que es veien desafavorits per la lluita que emprenia el sindicat es mos- traven contraris. L’STAC va acon- seguir que s’abolissin totes les si- tuacions de privilegi. Es va fer una lluita molt compromesa des de ciutats com Sabadell, Mataró i Terrassa.

El sindicat també va impulsar les companyies de radio taxi. Barcelona era l’única ciutat de Catalunya on existia un radio taxi, creat pel Sindicato vertical. “Aques- 5. Altres lluites de l’època podien aturar-se a la parada que ta gent era comissionista i tenien assignada i això repercu- ubicava els radio taxis allà on cre- La vaga dels hidrocarburs no va tia en els seus guanys ja que la ia que podia obtenir comissions. ser l’única reivindicació de l’STAC ubicació de la parada es traduïa També obtenien diners d’acords i de la CTE durant la dècada dels en tenir major o menor nombre que havien pactat amb les empre- 80. Es van obrir diversos fronts de trajectes. L’STAC perseguia la ses de butà. Així, per cada factu- amb l’objectiu d’aconseguir el socialització del taxi; es volien tren- ra que es cobrava el Sindicato ver- màxim de millores pel professio- car estructures i acabar amb to- tical obtenia una comissió. Per nal del taxi. tes aquelles situacions de privile- aquesta via van aconseguir mil gi que hi pogués haver al sector. milions de pessetes anuals. Des En aquella època, fora de Bar- Miguel Tomás explica que tots de l’STAC vam denunciar jurídi- celona el taxi estava organitzat aquells taxistes que es trobaven cament aquestes irregularitats. per parades. Els vehicles només a les parades amb una mala si- Quan el Sindicato vertical va ple-

116 Introducció

gar, vam reclamar per via judicial formació de les bombones de el dipòsit de diners que s’havia butà en dipòsits de granel. obtingut en butà. No va haver manera de recuperar-lo. En aque- 6. La guerra dels mòduls lla època la justícia no estava del tot democratitzada”. Els taxis que portaven un mòdul instal·lat van ser atacats l’any “Cada tema que denunciàvem era 1982. El 19 de gener un grup de un escàndol. També van sortir a més d’un centenar de taxistes de- la llum una sèrie de fraus come- cideixen fer una mobilització des sos per José María Tormo. Vam de l’aeroport de Barcelona, on hi publicar la imatge de Tormo do- havia inspectors controlant, fins a nant de menjar a les piranyes. El la plaça Lesseps. L’endemà, l’STAC vam denunciar gràcies a uns do- convoca una vaga pacífica a fa- cuments que vam aconseguir i dels vor dels mòduls, que compta amb quals vam poder fer fotocòpies”. el recolzament de la UGT. Finalment, la Corporació Metro- Des de l’STAC s’aconsegueix la politana de Barcelona (CMB) opta integració de l’aeroport pels ta- per obligar els taxistes a dur el xistes de Barcelona amb la crea- mòdul reglamentari. ció de l’àrea metropolitana, així com també la creació dels primers carrils taxi-bus de la ciutat. En aquest darrer cas, els mateixos taxistes van decidir sortir al car- rer per pintar els carrils a l’asfalt. Gràcies a les negociacions de l’STAC es va eliminar la taxa me- tropolitana per revisió i la trans-

117 Capítol VII

118 Introducció

Tres visions de la vaga del 1980

“Em vaig sentir culpable pel fracàs d’aquella acció i vaig dimitir”

Luis Fernández (Madrid, 1930) va ser fundador i president de la Federació del Taxi de Madrid, com també de la Confederació del Treballadors Autònoms del Taxi d’Espanya. L’any 53 va en- gegar una cooperativa de treballadors autò- noms del taxi anomenada La butanera. Ocupa el càrrec de secretari d’Organització de Jubi- lats i Pensionistes de la UGT-Madrid des de l’any 1997. Fernández és membre del Comitè Regio- nal del PSOE.

La vaga del 1980 va suposar la seva dimissió com a president de la Confederación del Taxi de España. Què el va portar a prendre aquella decisió?

Ara, quan miro enrere sempre penso que podria haver actuat de manera diferent. Amb el pas del temps, les coses es veuen amb una altra òptica. Em vaig sentir culpable pel fracàs d’aquella vaga. Quan un polític fracassa sempre ha de posar el seu càr- rec a disposició i això és el que vaig fer.

119 Capítol VII

Va viure la vaga dels hidrocarburs com un fra- grup, va néixer la Confederació, no va sorgir com càs personal? una flor silvestre. Va néixer, va créixer i va funcio- nar. Hi treballàvem un equip unit i amb ganes de En certa manera. Per això vaig retirar-me. Em vaig millorar la situació del taxi. veure amb l’obligació de renunciar. Després vaig estar sis mesos sabàtics, reflexionant sobre el partit A més, vostè va ser un dels pioners a l’hora en què jo havia estat militant, el PCE; sobre la Fe- d’engegar tot el moviment reivindicatiu a deració i la CTE. Llavors em van trucar de la UGT. Madrid. Vaig rebre pressions del PCE, però vaig decidir sor- tir-me del partit i començar a treballar per a la UGT. La primera rebel·lió va ser quan Carlos Arias Navarro era alcalde. Ens feien anar vestits amb Quin sentiment experimenta en aquella situació? gorra, vestit blau i corbata, igual que els falangis- tes. Una nit, un grup dels mateixos que estàvem a Em sentia orfe. Tot militant amb el PCE, sempre totes les mogudes vam anar a la Cibeles. M’hi vaig m’havia sentit més proper a la ideologia del PSOE pujar amb una gorra i la vaig lligar a la Cibeles. El per la meva pròpia idiosincràsia i perquè tinc una matí següent tots els taxistes que passaven per tendència força àcrata. No estava d’acord amb aquest emblemàtic punt de Madrid llençaven la gor- Stalin ni m’agradava la idea que estàvem venent ra. Es van llençar milers de gorres. Vam acabar amb d’un comunisme d’estar per casa. A la gent no li l’uniforme. Era l’any 68. Arias Navarro havia mar- podíem dir que calia trencar les cadenes, ja havia xat uns dies fora. La fotografia va passejar per tot passat aquell discurs. Ens trobàvem en el si d’una Europa i es deia que els espanyols començaven a societat globalitzada. reaccionar contra el sistema.

Se’n penedeix de la seva lluita? La primera vaga arribaria sis anys més tard.

No. Només que el fer-te gran et fa adonar-te’n de Teníem a Franco encara calent, quan vam convo- determinats aspectes. Em sento orgullós del movi- car una vaga. Va ser el 20 de desembre del 74. La ment que vam organitzar. Primer vaig ser president primera vaga que es va fer en aquest Estat després de la Federació del Taxi de Madrid. I arrel d’aquest de la mort de Franco va ser la nostra. El resultat va

120 Introducció

ser molt positiu: es van apujar les tarifes en un 70%. la vam pintar amb un esprai. Tot això, cal recordar- ho, només un mes després que hagués mort Franco. Les vagues es convocaven per motius relacionats amb el sector però, què hi havia al darrera? Seria un cop dur...

Utilitzàvem les tarifes com una excusa qualsevol. Es va nomenar un comitè de vaga del qual jo n’era L’objectiu era poder organitzar mogudes dins de la el portaveu. Ens va convocar Manuel Fraga a una moguda general. Sabíem que convèncer la gent per- reunió per discutir quin era l’objectiu de la vaga. què sortís al carrer per reivindicar qüestions políti- Vam entrar al seu despatx. La reunió va durar cinc ques encara era complicat. Per tant, movíem a la minuts, no ens va deixar ni seure, amb la seva acti- gent per l’estómac. I la qüestió econòmica sempre tud poc dialogant. Em va donar vuit hores per és polèmica i d’interès per a tothom. desconvocar la vaga; si no, m’enviava a la policia.

Què vau al·legar com a motiu? Va seguir les instruccions que li havien donat?

A banda de les tarifes, els grans turismes, els ano- Per descomptat que no. Vaig anar a l’assemblea i menats classe B que no eren més que taxis sense vaig explicar què havia passat. Vam mantenir l’ac- comptador. Va ser una acció valenta. No feia ni un ció. Llavors, el nostre interlocutor va passar a ser mes que Franco havia mort. La vam organitzar de Rodolfo Martín Villa. Villa ja sabia el que s’apropa- forma conjunta amb el Sindicat Unitari i amb CCOO. va per això es va reunir amb nosaltres i va mostrar- Recordo bé aquell dia. se molt més mediador. Va quallar. Ens van aug- mentar les tarifes. A més, ens va servir per guanyar Com va anar? Es va produir cap mena d’inci- credibilitat dins del sector. En realitat vam ser un dent al llarg de la jornada? banc de proves per perdre la por al govern.

Vam tenir una reunió que es va convocar al mateix En quin sentit ho diu? edifici del Sindicat Vertical. Vam fer fora a l’executi- va i vam fer-nos amb l’edifici. Al local hi havia una A la setmana d’acabar la nostra vaga, els treballa- estàtua de Francisco Franco. La vam tirar a terra i dors del metro també van encetar una vaga. Pot-

121 Capítol VII

ser, si no haguéssim donat el tret de sortida no l’ha- hi ficaven mà els membres del Sindicato vertical i les guessin tirada endavant. Encara es vivia en una mutualitats. Guardo molt bon record de dues reu- situació de temor. nions que vam mantenir amb Adolfo Suárez. Con- tra el consell que li van donar la resta de ministres, Estar en la clandestinitat, com també després Juan Rovira Tarazona no només ens va concedir sortir-se’n, ha de marcar la persona. l’alta a la Seguretat Social com a membres de ple dret, sinó que també ens va concedir la incapacitat Em van retenir tres cops a la comissaria de Puerta laboral transitòria. del Sol. Un cop va ser a una reunió al carrer Silva, a uns locals del bisbat de Madrid, del cardenal Un moment dramàtic en la història de Madrid va Tarancón, Vicente Enrique Tarancón, van arribar i ser la Matanza de Atocha. Els hi va tocar de prop. ens van agafar. En aquella trobada estàvem pre- parant una vaga estatal a nivell de totes les bran- Mitja hora abans que tingués lloc l’ametrallament, ques de la indústria. Van tallar la Gran Via madrile- havíem estat reunits al despatx del carrer Atocha nya. Van esperar, això sí, a què sortissin Marcelino amb Joaquín Navarro, cap de transports de CCOO. Camacho i Nicolás Redondo. Allà vam caure Si hagués entrat el secretari provincial del Sindicat Francisco Esteban i jo, entre molts d’altres. Van Vertical de transport, Francisco Albaladejo, ens ha- entrar pistola en mà.

Amb el govern de la UCD van aconseguir en- trar dins el règim de la Seguretat Social.

Llavors ni tan sols era obligatòria. Bé, ho era però hi havia qui estava donat d’alta i qui no.

Com funcionava?

A través del 18 de juliol, on es donaven d’alta els autònoms. Era una espècie de Seguretat Social on

122 Introducció

gués reconegut. El dia de l’enterrament dels assas- transmetre-les aquells qui portessin més d’un any sinats havíem convocat l’assemblea constituent de al sector. L’objectiu és que el taxi fos pels treballa- la Confederació. dors autònoms. El taxi és una eina de treball no un mitjà d’explotació. L’ambient enrarit feia recomanable que la re- unió es posposés. Per què no van voler fer cas? Un dels punts més importants sempre que es parla del reglament és la concessió de llicènci- Vam creure oportú tirar-la endavant, malgrat tot- es. Qui les tenia per una mala concessió? hom insistia en suspendre-la. Va ser tot un èxit. I aquí va néixer la idea de començar a viatjar de ciu- Com es donaven a cop de favor, les monges del tat en ciutat per donar a conèixer la confederació. carrer Santa Isabel o Ozores, l’actor.

La CTE es va legalitzar i va poder destapar l’olla Des d’aquell reglament, hi ha hagut intents de del Sindicat Vertical, què hi van trobar? crear-ne de nous?

Que el Sindicato vertical es quedava amb 5,25 pes- Hagués estat molt positiu fer-ne un, adaptat als setes de cada ampolla de butà. Les utilitzava pel seu nous temps i general per a tot l’Estat. Però no s’ha propi benefici. Era una font d’ingressos enorme per- fet. I sembla que ara la tendència és fer-ho per co- què el 80% dels taxis de l’època anaven amb bom- munitats. No s’ha de segregar, s’han d’unir forces. bones de butà. Organitzaven convencions a grans Només així es poden unificar criteris i fites. hotels, per exemple. Si hagués revertit en el sector... Què queda avui en dia de tot allò? L’any 1979 marca un abans i un després en la història del taxi. Quina acollida té el reglament Poc. Hem canviat molt. Ara, al Congrés dels Dipu- del 79? tats ens han retirat el cotxe oficial perquè ha baixat la pressió d’ETA. Ens han donat una targeta per Immillorable. És el reglament de la democràcia. A viatjar en taxi. Cada matí em treu de polleguera partir d’aquell document el taxi és per a qui el tre- pujar al taxi i que em posin la COPE. S’ha fet una balli. Només podien accedir a noves llicències o marxa enrere. S’ha perdut l’esperit lluitador.

123 Capítol VII

Tres visions de la vaga del 1980

“Una vaga no és començar-la, és saber-la acabar a temps”

Antonio Rivera (Zafra, 1941) va anar a viure a Madrid el 1960, on quatre anys més tard co- mençaria a treballar com a taxista. El 1966 va començar a militar al Partit Comunista de for- ma clandestina. Rivera, junt amb Luis Fernández Santos, va ser fundador de la Fede- ració del Taxi de Madrid. Quan la Confedera- ció del Taxi d’Espanya es va crear, va ser pri- mer vocal i més endavant vicepresident. El 1981 va deixar d’exercir com a taxista i el van recla- mar del sector d’autònoms de la UGT. Rivera també va ser fundador de Mutaxi, vocal en la seva primera junta directiva i vicepresident en la segona. Fins l’any 2003, data en què es va jubilar, ha estat president d’UNIATRANC-UGT a nivell estatal.

Reviure ara la vaga del 1980, què li provoca?

El record d’una acció que va acabar com una der- rota: no vam aconseguir ni tan sols un dels punts

124 Introducció

pels quals s’havia convocat la vaga. Aquella atura- ser una aturada total i absoluta. Un dels proble- da de sis dies va portar greus conseqüències pel mes que crec que hi va haver va ser que des del sector, fins i tot es recorden avui en dia. Govern es va veure que només calia esperar i aque- lla vaga aniria avall. Fernando Abril Martorell va Ho diu del cert? apostar fort. La gent podia passar sense taxis, es van acostumar ràpid a agafar l’autobús. Així que Fa pocs anys, vaig anar a Barcelona. En arribar a no hi havia cap pressió social per accelerar la fi de l’aeroport la meva esposa i jo vam agafar un taxi. la vaga. Per parlar una mica amb el conductor li vam dema- nar com estava la situació del taxi a la ciutat. No va Com mantenien l’ambient vaguista? dubtar-ho: “Fa uns anys van venir dos de la CTE a convocar la vaga, viatge cap a Madrid, viatge cap A Madrid era més senzill perquè era on es trobava a Barcelona, assemblea aquí i allà, i des de llavors tota la moguda. En canvi, a Barcelona era un pèl que no hem aixecat elcap”. més complicat. Miguel Tomás va estar molts dies a Madrid i això feia que allà no hi hagués un cap visi- Retrocedim a aquell any 1980. Com se n’assa- ble que seguís animant els taxistes. Per això, la junta benta vostè de la vaga? directiva de la CTE vam pensar que el més oportú seria anar a Barcelona i convocar assemblees. Luis Fernández estava a València. Miguel Tomás, a Barcelona. Es va donar a conèixer la notícia que el L’estratègia va funcionar tal i com esperaven? butà augmentava i Fernández va trucar-me perquè em posés en contacte amb els assalariats per veure Va anar bé. A més, vam magnificar la detenció de si hi havia bones condicions per convocar aquella Tomás. Arribàvem i explicàvem que en contra del vaga. Vam creure que sí; la vam tirar endavant. que deia el Govern calia mantenir l’acció perquè l’alliberessin i perquè el Govern cedís davant les La resposta del sector va ser unànime en un nostres reivindicacions. El governador civil de principi. Madrid d’aquell moment, Juan José Rosón, va pro- hibir-li a Luis Fernández sortir de la ciutat. Ell se Aquella pujada ens afectava. Els primers dies va saltava la norma i anàvem junts a Barcelona.

125 Capítol VII

Però poc a poc comencen a despenjar-se ciu- bre. Hauria d’haver aturat l’acció aquell mateix dia tats, quina és la seva resposta? perquè així s’havia decidit.

Eren massa dies sense treballar. Els professionals Una derrota, però, no desllueix el gran nom- no podien mantenir aquell ritme si volien arribar a bre de victòries que van tenir. final de mes. Una vaga no és començar-la és sa- ber-la acabar a temps. La junta ja volia acabar-la i La nostra filosofia ha estat sempre progressista. El Luis Fernández volia continuar-la. Cada vegada, a moviment va néixer de militants del PCE, que des- més localitats, els taxis tornen a sortir al carrer. prés hem anat evolucionant o endarrerint, depèn de com es miri. Vam tenir un debat important als La junta es reuneix en algun moment per pren- nostres inicis sobre si constituir-nos com una força dre alguna determinació? nova per entrar al Sindicato vertical o anar a CCOO, d’on proveníem la majoria. Sí. Decidim, després de sis dies, aturar la vaga. Però quan Fernández va pujar per desconvocar-la, va Ben aviat, van començar a difondre el missat- fer el contrari: “Yo antes que ser presidente de la ge de la creació d’aquesta nova coordinadora Confederación, soy madrileño y taxista y digo que la que defensava els interessos dels taxistes. huelga tiene que continuar”. Podríem dir que es va produir la ruptura de la Confederació, va ser una D’una ciutat cap a una altra. Viatjàvem com podí- situació crítica per a nosaltres. La marxa de em, dormíem on podíem, menjàvem el que ens do- Fernández de la CTE no va deixar-nos orfes però sí naven. La situació era complicada però la nostra que vam estar en una situació difícil. lluita ens importava molt. Deixàvem de treballar, abandonàvem a la nostra família durant dies... I Creu que Luis Fernández hauria d’haver actu- les federacions o sindicats no teníem locals. at d’altra manera? Quin era el vostre punt de trobada? Em sembla que es va equivocar. Ningú el va discutir mai com a secretari general. A la vaga del 80, hau- Allà on es podia. A Madrid vam llogar una guarderia. ria d’haver fet cas a la junta de la qual n’era mem- La vam posar en condicions entre tots. Un pintava,

126 Introducció

l’altre portava una cadira, el mostrador el vam com- Quines són les fites de les quals se sent més prar al Rastro, un altre feia la instal·lació elèctrica... orgullós? Aquesta situació no només es vivia a Madrid, era a tot arreu. Celebràvem les assemblees allà on ens deixa- De les moltes modificacions que vam anar introduint ven un espai, com per exemple als camps de futbol. al sector. Vam aconseguir canviar el color dels taxis d’arreu, excepte el de Barcelona que es va voler Té especial bon record d’alguna d’aquestes re- mantenir com a signe d’identitat. Els taxis eren ne- unions? gres amb ratlles vermelles, com la bandera del rè- gim. No volíem ser ni portadors ni difusors del seu Al País Basc teníem molt bona acollida. Era una zona missatge, per això vam unificar el color. molt castigada: segrestaven els taxis per després matar a gent. Sempre passava més desapercebut Quins altres canvis van arribar? cometre un atemptat amb un taxi que amb un cotxe. I després d’anècdotes, n’han passat centenars. Volíem dignificar la figura del taxista. Vam crear la figura de l’autònom, excepte a Catalunya que va Expliqui’n alguna. haver-hi una major resistència. Vam crear mútues d’assegurances. Jo, per exemple, vaig ser funda- Recordo una de les reunions. L’havíem convocat a dor de Mutaxi. I allò que aconseguíem, intentàvem València. Allà vam anar a dormir a casa de Félix estendre-ho a la resta de branques. Volíem trencar Cañego. Per la nit, de cop i volta, comencem a sen- amb el corporativisme. tir cotxes que derrapen. Pensàvem que hi havia hagut un xivatazo. Estàvem tots espantats, mig El dia lliure va ser una altra de les conquestes amagats i esperant que pugessin a dir-nos alguna de l’època. cosa. Però no va aparèixer ningú. Falsa alarma, però l’ensurt ja l’havíem tingut. A Fernández Santos Vam celebrar fins i tot un referèndum per decidir si i a mi era a qui més assemblees ens tocava anar es volia o no, i el vam guanyar els del sí. Els taxis- perquè érem els qui estàvem al centre d’Espanya i tes volíem tenir un dia lliure. La federació de Madrid això feia que tinguéssim més mobilitat i més proxi- es va unir al Sindicat Unitari en aquesta demanda, mitat a tots els punts de l’Estat. era la manera de fer-nos forts: ser el màxim de

127 Capítol VII

professionals amb un mateix objectiu perquè la els guàrdies civils. Som un risc per a tercers. Es po- reivindicació fos més forta. dria introduir un índex corrector dins la llei per tal de poder arribar a la jubilació amb el 100%. Com es van desenvolupar les negociacions amb els partits polítics de l’època? En què més està pensant?

A l’època de la UCD vam tenir sempre les portes En la possibilitat de fer taxis anticontaminants. No obertes per parlar de tot. El PSOE es va oblidar dels estem adaptats, no ens trobem dins de cap directi- autònoms. Va fixar l’UGT, CCOO i les patronals com va europea. a interlocutors. Va oblidar-se totalment de nosal- tres. L’esquerra mai ha entès els autònoms. La pura Com és això? realitat, tot i que em pesi dir-ho, és que el PSOE no ens va donar la resposta que esperàvem. No vam Massa sovint es creu que no hi ha relació entre tenir cap ajuda de ningú. països. El taxi d’Espanya no ha de tenir res a veure amb el de Suècia. I potser aquest seria un element Van sentir-se més a prop de la dreta? comú molt important. Una de les antigues baralles, que hauríem de recuperar, és el taxi únic. I si pot No, ideològicament no. Però és cert que la dreta va ser a nivell europeu, millor. I que a més sigui fer més per nosaltres. CiU, un partit de la burgesia anticontaminant. Podem utilitzar gas i gas liquat. catalana, va ser qui va proposar aplicar la liquida- També hi ha l’opció del motor híbrid. ció de l’actiu. Ara que ja està retirat de la professió, si li do- S’han donat passes molt grans, encara que- nessin l’opció de tornar enrere, què faria? den per donar-ne? Tornaria a ser taxista després de 38 anys d’activi- Sempre hi ha objectius i millores pels quals lluitar. tat. La professió m’ha aportat molt. És una càte- Un repte és que els sectors amb alt índex de peri- dra de psicologia social. Vaig sortir-me de l’exèrcit llositat, com camioners, autobusos i taxis, pogués- i vaig entrar al món del taxi. Aquí va ser on em sim jubilar-nos als 55, com fan la policia armada o vaig educar.

128 Introducció

Tres visions de la vaga del 1980

“L’administració sabia que hi havia dues vies de negociació, només calia esperar”

Francisco Esteban (Madrid, 1946), fill de pare represaliat, va entrar en el moviment del taxi de la mà de Felipe Domingo Casas. Al llarg de la seva vida com a taxista ha pres part de totes les batalles importants del sector, com les va- gues que es van celebrar a Madrid els anys 1975 i 1980. Esteban va ser membre de l’ORT i del Sindicat Unitari. L’any 1979 va constituir l’Associació Madrilenya d’Autònoms del Taxi (AMAT). Dos anys més tard, després de la vaga del 80, es desvincularia del taxi, sector al qual tornaria l’any 2001. És el fundador d’AGETAXI.

Mirant ara enrere, com valora la vaga dels hi- drocarburs de l’any 1980?

La vaga del 80 ha marcat un abans i un després en el sector del taxi. La vaga va deixar enfonsada a molta gent, sobretot professionals que no estaven

129 Capítol VII

acostumats a aquest tipus d’accions reivindicatives Era una actitud esperada. Si més no, en aquella i que, a més, van veure que la vaga no va donar època tots érem encara massa sectaris. Es va crear cap fruit. Va ser una terrible derrota. una comissió negociadora, que s’encarregava de negociar des del sector del taxi, però després, per Per què creu que l’administració no va cedir ni altra banda, el PCE també negociava com a part. un mínim? L’administració va copsar ràpidament la situació, va veure que hi havia dos canals i que allò, tard o L’any 80 el Partit Comunista estava més interessat d’hora, s’acabaria trencant. Per això no va tenir en les negociacions globals de l’Estat, que en allò pressa. Només calia esperar. que podien ser reivindicacions parcials d’un sector. El taxi va ser una moneda de canvi en les pròpies On es trobava vostè quan es va convocar la vaga? negociacions que el PCE estava mantenint a nivell estatal. Em va trucar un periodista de l’agència EFE amb qui tenia una certa relació i em va comentar que Però va ser el mateix Luis Fernández qui va con- acabava d’arribar un teletip de València, signat per vocar l’acció... Luis Fernández Santos, que convocava un vaga general. No en tenia ni idea. Ni jo, ni Antonio Rivera, Fernández Santos era en aquell moment president que també era membre de la junta de la CTE. La de la Confederación del Taxi de España però el PCE veritat és que les formes no van ser les correctes. ja l’havia descavalcat del seu càrrec de president Fernández hauria d’haver esperat a arribar a de la Federación del Taxi de Madrid. D’alguna ma- Madrid, convocar una reunió i que allà tots digues- nera va actuar influït per un cúmul de circumstàn- sin la seva. cies. Quan es va donar a conèixer la pujada de les tarifes del butà, Fernández Santos estava a Valèn- L’ambient, però, era favorable per a la vaga. cia. No volia que la Organización Revolucionaria del Trabajo (ORT) pogués sumar-se un tant convocant Nosaltres, que llavors funcionàvem ja com a una vaga i ho va voler fer ell. Asociación Madrileña de Autónomos del Taxi (AMAT), vam donar-li recolzament. Vam estar allà, mentre Creu que va ser una actitud adequada? ells negociaven a les nostres esquenes. Vicente però

130 Introducció

Capdevila, director general de l’Administració Lo- dre la notícia, tots els taxis van tornar a la feina. A cal, ens deia que no hi havia res a fer. Bé, sabia Madrid es va fer una mica més de resistència per- perquè ho deia. què hi havia interès en mantenir la vaga, però tam- bé va caure. Va ser un gran desastre pel sector. Va haver-hi disputa per la bandera? Entenc. Senzillament ningú s’hi volia quedar fora. Si la vaga era un èxit, tothom volia haver-hi estat dins. Fins i Al 81 vaig marxar del món del taxi. La situació esta- tot la UNALT. Van anar a la vaga obligats. No podi- va molt malament. en dir que no hi prenien part. Si s’aconseguia quel- com, ells hi havien estat; si no, sempre podien dir A banda d’aquesta vaga que qualifica de “de- que els vermells els hi havien fet seguir el camí de la sastre”, el taxi ha fet accions exitoses? perdició. I tant. I Luis Fernández hi va jugar un paper impor- L’acció va tenir gran ressò en el dia a dia dels tant. Des dels inicis, Fernández va estar creant el espanyols. germen de la Confederació per fer front al Sindicato vertical. El desembre del 74 va haver-hi una vaga a Sí, era una aposta forta. Tots els taxis de totes les Madrid on es va aconseguir que s’apugessin les ciutats i municipis van aturar el seu servei. Les tele- tarifes un 70 per cent. Arrel d’aquesta acció es va visions europees van estar informant sobre el des- entrar dins del règim de la Seguretat Social. envolupament de l’acció. Curiosament, TVE no en va donar cap de notícia. Només el dia que es va Quina era doncs la vostra situació fins aquell desconvocar. moment?

Per què va ser així? No existia el règim especial d’autònoms. Hi havia allò que anomenàvem el 18 de juliol. Per això va No es van atrevir a desconvocar la vaga davant ser una conquesta tan important la Seguretat So- dels taxistes. Ho van fer a través de TVE, del cial. Llavors jo era representant dels assalariats. telenotícies de les 14.30 hores. Quan es va difon- Xocava amb algunes de les idees de Fernández,

131 Capítol VII

compartíem moltes d’altres. Sempre li insistia que Ningú sospitava de vosaltres? lluités pels seus interessos contra el govern, no- més així ens tindrien de cara. Si trepitjaven els Ningú podia demostrar res. També transportàvem assalariats, ens tindrien amb una espasa els pamflets. Corríem un risc menor; sempre podí- puntxant-los. em dir que no sabíem qui ens havia fet l’encàrrec ni què portàvem a les capses. Hi ha hagut centenars Va ser una època d’efervescència. de persones sense nom que han jugat un paper cabdal. És el cas de Constantino Cuevas, Carlos Des de l’any 70 fins al 81 és quan més s’ha fet en Zarapiellas, Fermín Macarro i altres persones molt el sector. S’ha de trencar amb el mite que el taxi és lluitadores. Des del sector del taxi vam exportar gent un sector conservador. Sí que hi ha una part que a d’altres sectors del transports. ho és però també una altra que va lluitar per la reforma. Les primeres llicències de taxi es concedi- Per què? en a empresaris que ja tenien llicències, també a falangistes, gent del moviment i excombatents. Això Per imprimir-hi força. Alguns dels nostres van ser genera que hi hagi molts adeptes al règim treba- líders de les plataformes unitàries de l’Empresa Mu- llant al sector. nicipal de Transports (EMT), que mesos més tard de la nostra primera vaga, també en van convocar una. Així, hi ha dos extrems. Amb qui més ha comptat el sector del taxi? Sí, els de molt de dretes. I els de molt d’esquerres, com Francisco Rebato o Paco Moreno, gent hones- Amb molts capellans obrers que es negaven a ta i de grans conviccions. Els taxistes teníem un guanyar un sou d’aquell estat dictatorial i opta- paper important durant la dictadura. La nostra fei- ven per treballar el taxi. El més conegut és Felipe na es desenvolupa al carrer i això ens permetia Domingo Casas; de fet va ser ell qui em va agafar les matrícules dels vehicles de la brigada introduir en el moviment clandestí. Però també hi político-social. El llistat es passava a les universi- ha d’altres persones com Juan Porcid, Mariano tats, a les fàbriques i a tota aquella gent que treba- Gamo, Enrique de Castro i Jiménez de Parga, el llava des de la clandestinitat. capellà de Vallecas.

132 Introducció

Van estar presents a molts episodis de la Dic- a Barcelona. Vaig tornar-me a implicar en el movi- tadura. ment sindical.

Per exemple als últims cinc assassinats del règim Quan un ho porta a la sang, no pot fer-hi més. franquista, al judici de Madrid. Se’ns va encarregar passar a buscar els advocats i portar-los a la ca- Fill de pare represaliat, he desenvolupat gran part serna del Goloso. de la meva activitat al món del taxi. He estat a totes les batalles importants. He tingut la sort d’estar en- Qui els recolzava en les seves lluites? voltat d’un gran equip de gent que no ha deixat de lluitar. Podríem destacar el despatx Lista 43, on hi treba- llaven les advocades Paca Sauquillo i Elvira Posa- Quina situació està vivint en l’actualitat? da. Eren advocades laboralistes, molt combatives, molt lluitadores. Gràcies a elles vam aconseguir Hem constituït una federació a Madrid, AGETAXI, modificar les ordenances municipals. S’han produ- que està integrada en la CTE. No podíem deixar a ït molt canvis des de llavors, moltes millores a base Madrid sense la lluita. d’una reivindicació contínua.

De la Dictadura a la Transició i d’aquesta, a la democràcia. Molts canvis i moltes hores d’esforç.

Al 81 vaig abandonar el món del taxi. Hi vaig tor- nar al 2001. Llavors, vaig estar callat durant un temps, era una promesa que li havia fet a la meva família. Veia que hi havia moltes injustícies que con- tinuaven, que determinades qüestions es podien mi- llorar... No podia quedar-me de braços creuats sen- se fer res. Era un dels darrers reductes que conti- nuava en actiu en el sector, junt amb Miguel Tomás

133 134 LaLa nitnit deldel copcop d’Estatd’Estat Capítol VIII

136 Introducció

1. El context dat a la presidència Leopoldo Cal- El llavors ministre de Defensa en vo Sotelo. El grup estava encap- funcions, Gutiérrez Mellado, va L’any 1981 els membres de çalat pel tinent coronel Antonio ordenar als guàrdies civils que es l’STAC havien engegat una cam- Tejero que, des de la tribuna, va desarmessin. Va ser agredit pels panya d’afiliació al sindicat. ordenar que tothom s’estigués militars. Després, va haver-hi una L’STAC seguia amb la seva políti- quiet i que esperessin l’arribada ràfega de metralleta llençada cap ca de fer arribar els seus avan- de l’autoritat competent, que se- al sostre de l’hemicicle. L’objectiu tatges al major nombre possible ria un militar. d’aquell assalt era segrestar els de professionals del sector. D’al- tra banda s’estava impulsant un canvi en el color dels vehicles. Els taxistes d’aquella època estaven farts del groc i el negre, per això van decidir pintar un cotxe de color blanc i col·locar la senyera a la porta.

2. El cop d’Estat

El dia 23 de febrer de 1981 van coincidir diverses trames colpistes que estaven operant des de l’ini- ci de la transició. Es va tractar d’una acció coordinada. Un grup de desenes de guàrdies civils ar- mats amb metralletes va irrompre al Congrés dels Diputats a dos quarts de set de la tarda, mentre se celebrava la votació del candi-

137 Capítol VIII

poders executiu i legislatiu, per tensió d’ocupar els punts estra- sonals. Poc abans de les deu de aconseguir el denominat buit de tègics de la capital, entre d’altres la nit, el president de la Generali- poder, sobre el qual podien la seu de Ràdio i Televisió, des tat de Catalunya, Jordi Pujol, construir un nou poder polític. d’on es volia oferir un comunicat transmetia per les emissores de detallant l’èxit del cop. Radio Nacional i Radio Exterior De forma gairebé immediata, el una crida a la calma. Les negoci- capità general de la III Regió Mili- El cop, però, es va avortar al llarg acions van continuar fins a l’una tar, Jaime Milans de Bosch, es va de la nit. El Rei no es va mostrar de la matinada. El govern d’ur- sublevar a la ciutat de València i disposat a recolzar-lo i es va as- gència hi va participar en aques- va treure els tancs al carrer. Així, segurar a través de gestions per- tes reunions. va decretar l’estat d’excepció i va intentar convèncer a altres mili- tars de secundar l’acció.

A les nou de la nit, arribava un comunicat del ministeri de l’Inte- rior que informava de la consti- tució d’un govern provisional amb subsecretaris de diferents instàncies ministerials, sota les instruccions del rei Joan Carles I, per assegurar la governació de l’Estat.

Altre general colpista, Torres Rojas, intentava, malgrat va fra- cassar, suplantar al general Juste en la División Acorazada Brunete. Aquest fracàs va avortar la pre-

138 Introducció

No seria fins a l’una de la mati- dins l’edifici o desplaçar-se a nada del 24 de febrer, que tots Barcelona. Els taxistes van optar els espanyols veurien aparèixer el per anar cap a Barcelona. Rei a les seves pantalles de televi- Miguel Tomás va trucar llavors al sió per defensar la Constitució i Comitè Central del PSUC, que es desautoritzar a Milans de Bosch. trobava al carrer Ciutat, per pre- El cop es donava per fracassat. guntar què és el que estava Tejero resistiria fins al migdia del succeint. La gent del Comitè Cen- dia 24, malgrat els diputats van tral estava molt nerviosa i agita- ser alliberats al llarg d’aquell matí. da pels esdeveniments. Tomás va que els taxistes estaven repartits comunicar que immediatament per diferents casernes per obser- El mateix dia del cop d’Estat, a la convocaria a tots els membres del var qualsevol tipus de moviment ciutat de Barcelona i a tota l’àrea PSUC que fossin taxistes a les por- que es pogués produir i que es metropolitana s’estava duent a tes del local, al carrer Francisco mantindria una comunicació terme una campanya d’afiliació a Aranda. Aquella convocatòria no constant en cas que passés qual- l’STAC. Dos dels taxistes encarre- va ser necessària ja que tots els sevol cosa. gats, Rafel Carmona i Juan José militants s’havien autoconvocat i Campaña, estaven circulant per allà estaven reunits. Hores més tard, cap a les 20 ho- Santa Coloma de Gramanet quan res del vespre, Tomás va tornar a va passar un cotxe i va fer alguns El president de l’STAC va distribuir trucar al Comitè Central per co- trets a l’aire. L’Ajuntament de San- els taxistes per diferents zones de nèixer més detalls de la situació. ta Coloma va tancar les seves por- la ciutat de Barcelona. A un l’en- Ja no hi havia ningú a la seu del tes i la parada de taxis de la ciu- via al quarter de Pedralbes; a un PSUC. tat es trobava precisament davant altre, al quarter de la Guàrdia Ci- de l’edifici del consistori. Al cap- vil al carrer Navas de Tolosa; a A les 22 hores d’aquell 23 de fe- davant d’aquell Ajuntament esta- un altre, a la Travessera de Grà- brer de 1981 Miguel Tomás va va el PSUC. Tant els taxistes com cia; a un altre, al quarter de Sant trobar-se amb altres taxistes a la els treballadors de l’Ajuntament Andreu... Immediatament va tru- seu de la cooperativa de l’STAC tenien dues opcions: tancar-se car al Comitè Central per avisar per endur-se tota la documenta-

139 Capítol VIII

ció del sindicat. Barcelona no vi- Coloma, on tenia les obres com- La major part dels militants del via cap mena de moviment, però plertes de Lenin i les van recollir. PSUC havien trencat els seus car- se sabia que a València, Milans Volien eliminar qualsevol mena de nets per por a què el cop d’Estat de Bosch havia tret els tancs al prova incriminatòria. La coordina- tirés endavant i els seus domicilis carrer i que encara no s’havia su- ció amb els companys de Vic es- fossin escorcollats. Així, els dies perat el risc. Miguel Tomás va tru- tava ja tancada perquè en cas posteriors al cop d’Estat frustrat, car a casa seva. Li havien acon- que es consolidés el Cop d’Estat, molts militants passaven pel Co- sellat que no passés pel seu do- Tomás pogués arribar a Vic i mitè Central del PSUC, al carrer micili perquè podia estar contro- d’allà pogués passar a França. Ciutat, per demanar un carnet lat i això va ser el que va explicar- Ja en aquell moment, Miguel nou. També va haver qui va deci- li a la família. Tomás va trucar a Tomás sabia que estava a la llis- dir posar-se del costat dels un company militant d’ERC a la ta negra. colpistes aquella mateixa nit. És comarca de Vic, Jaume Amat, que el cas del secretari general de per les seves vivències durant la A Faldas del Montseny van estar l’STAC a Sabadell que va anar a Guerra Civil i per la lluita en la asseguts davant del televisor per la caserna de la Guàrdia Civil de clandestinitat coneixia els camins conèixer minut a minut les darre- la localitat amb una pistola i es per passar a França. Tomás volia res informacions que poguessin va posar a les ordres del cos assegurar-se que li podia garan- arribar. policial. tir la seva fugida. Així, Miguel Tomás i altres tres companys de A la una de la matinada el Rei va Anys més tard, la revista Interviu l’STAC militants del PSUC, Antonio emetre un missatge televisat per publicaria un reportatge amb la Gámez, Carlos Ruiz i Rafael oposar-se al cop d’Estat, defen- llista de persones a qui s’hagués Carmona, van anar a una casa sar la Constitució Espanyola i des- anat a buscar en cas que el Cop que la mare de Tomás tenia a la autoritzar a Milans de Bosch. El d’Estat s’hagués consolidat. El localitat de Cardedeu, a Faldas cop es dóna per fracassat. Al matí nom de Miguel Tomás es trobava del Montseny. Van passar per la següent, Miguel Tomás i els seus en aquesta llista. casa d’Antonio Gámez, a Santa companys van tornar a Barcelona.

140 AnnexesAnnexes Annexes

142 Introducció

El naixement de la Confederació Europea del Taxi

1. Un nou moviment a ni- un principi havia de ser una pri- La CTE és membre fundador de vell europeu mera presa de contacte, una pri- la Confederació Europea del mera reunió, ja va esdevenir el pri- Taxi, associació de la qual for- L’actual president de la Federa- mer congrés constituent de la Con- men part França, Itàlia, Portugal, ció de Taxis Independents de federació Europea del Taxi. Grècia, Xipre, Bèlgica, Angla- França, Jean-Claude Françon, va terra, Irlanda i els Països Baixos. ser l’impulsor d’un moviment del Existia en aquell moment una or- Al llarg de la seva primera tem- taxi a nivell europeu. Françon va ganització molt potent del trans- porada, Miguel Tomás va ser es- anar entrant en contacte amb els port, l’IRU, que monopolitzava el collit president de la Confedera- diversos ajuntaments de les grans moviment internacional del trans- ció. L’executiva celebrava reuni- ciutats europees. Així, li va pas- port. Una de les seves seccions ons anuals a Lyon i els congres- sar l’encàrrec a l’Institut Metro- era la del taxi. sos tenien arreu dels països in- polità del Taxi de convidar els sin- tegrants. Així, Barcelona, Roma, dicats i la CTE a formar part Però amb el pas dels anys havia Brusel·les, Atenes, Xipre i San d’aquesta iniciativa. anat quedant oblidada i eren molt Sebastián són algunes de les ciu- poques les accions que es tiraven tats que van ser seus d’aquests L’any 1989 una delegació de la CTE endavant dins d’aquest àmbit. Per congressos. Barcelona va ser es va desplaçar a la ciutat de Lyon això, el projecte de la Confedera- l’encarregada d’acollir el II Con- per conèixer de prop el projecte que ció Europea del Taxi va reactivar grés, els dies 12, 13 i 14 del s’estava desenvolupant. El que en l’associacionisme interestatal. 1990.

143 Annexes

2. Les propostes i els objec- ficar les tarifes, sinó el sistema. aquesta ha esdevingut una com- tius de la Confederació Eu- També es perseguia l’exclusivitat petència estatal i això ha fet que ropea del Taxi (CET) de la paraula taxi i la seva defi- pogués decidir-se amb major ce- nició com a vehicle de quatre ro- leritat. En el cas de l’Estat espa- Un dels principals reptes de la des que tingués un taxímetre i nyol, les subvencions arriben al Confederació Europea del Taxi menys de deu places. La forma- 50 per cent del volum total de era unificar el sistema tarifari a ció contínua dels professionals, despeses que tingui el propietari nivell europeu. No es volien uni- la seguretat als cotxes i la crea- per adaptar el taxi. ció de normes i d’ajudes per a l’adaptació de vehicles a perso- Miguel Tomás va estar al front de nes amb discapacitats. la CET com a president els anys 1990 i 1991. De nou, va ser es- El gasoli professional va ser un collit president l’any 1998 i enca- altre dels elements pels quals la ra continua en el càrrec. CET va lluitar. L’any 1994 l’execu- tiva de la Confederació va tenir L’activitat actual de la Confedera- una reunió amb la Comissió de ció Europea del Taxi és un orga- Transports de la Unió Europea a nisme majoritàriament virtual. Brussel·les. Cap Estat vol deslligar-s’hi i tam- poc es vol fer desaparèixer per la Els taxistes creuen que encara importància que té que el sector queda molt camí per recórrer en del taxi pugui estar organitzat a aquest sentit. Ara existeix una nivell europeu. Des de fa uns Directiva Europea sobre el gasoli anys, però, s’han deixat de cele- professional que està per fer. Els brar els congressos anuals i els diversos estats membres de la CET membres es reuneixen de forma han aconseguit ajudes per adap- bilateral o trilateral. tar els seus vehicles a les perso- nes amb mobilitat reduïda perquè

144 Introducció

L’amortització de les llicències del 1996

1. Les Olimpíades de reflotar la construcció, podria fer Barcelona el mateix amb el taxi. Malaurada- ment, els professionals van patir L’aspiració de la ciutat de una gran frustració. L’organització Barcelona a ser seu de les Olimpí- va posar en circulació 2.000 vehi- ades data de l’any 1924. També cles Seat Toledo de color blanc que va presentar la seva candidatura van fer el servei de trasllat de per- els anys 1936 i 1972. No seria, sones d’un costat cap a l’altre i que però, fins l’any 1992 que es con- van reduir el volum de trajectes que vertiria en ciutat olímpica. els taxistes esperaven tenir.

Aquest esdeveniment internacional 2. La crisi del sector havia de ser una gran oportunitat pel sector del taxi. S’esperava que L’any 1992 marca l’inici d’una crisi arribessin milions de persones vin- molt aguda pel sector. gudes d’arreu del món i que mol- tes d’aquestes utilitzessin el taxi per L’STAC celebra el seu V Congrés desplaçar-se. Així, el sector confia- els dies 27 i 28 de novembre va que de la mateixa manera que d’aquell any. És en aquesta tro- les Olimpíades havien servit per bada que s’institucionalitza el

145 Annexes

nom de STAC. Se suprimeix la “t” La crisi econòmica força la situa- Cada professional, tal i com s’ha- que fins ara havia figurat al nom ció i es convoquen les segones via estipulat, rebia, inicialment, STATC. eleccions en el taxi de Barcelona. 5,5 milions. Ja més endavant es La data és el 17 de maig de 1994. pagarien fins al 6,5 milions. El sector havia fet un esforç impor- L’Associació Catalana del Taxi D’aquesta manera el taxista re- tant de renovació de flotes i va (ACT) va ser l’opció més votada, bia els diners que no cobrava per veure que no quedava recompen- seguida amb només dinou vots la venda de la llicència. sat per com s’havia desenvolupat de diferència per l’STAC. el gran esdeveniment del Jocs. La disposició contemplava, entre Tot aquest moviment que es va d’altres mesures, suspendre al- L’STAC encapçala un moviment de generar de protestes i aturades guns articles del reglament me- totes les organitzacions del taxi va provocar que se celebressin tropolità i reduir un mínim de que hi havia en aquell moment i diverses reunions entre les asso- 1.215 llicències en un termini es convoquen aturades de 6 a 14 ciacions del taxi i l’administració, màxim de cinc anys. hores. La problemàtica central que van concloure amb la redac- era aconseguir la reconversió del ció d’un pla de viabilitat, acordat El Pla de Viabilitat i Modernitza- taxi: un taxi, un conductor, i la llui- per l’ACT, l’STAC i el Gremio ció s’aprovaria de forma definiti- ta contra l’intrusisme. Cada quin- Unión de Taxistas (GUT). El pla va el 12 de febrer del 96. Malgrat ze dies se celebrava una aturada recollia tres punts fonamentals que es considerava positiu pel sec- que era secundada pràcticament que havien centrat les reivindica- tor, també es van poder sentir per la totalitat dels professionals cions: l’amortització de llicències; veus discordants al respecte. És de la ciutat. També es van fer una la lluita contra l’intrusisme, i un el cas del Gremi de Taxistes Inde- manifestació que va engegar el taxi, un conductor. pendents, que considerava que seu recorregut a passeig de Grà- aquests diners per amortitzar les cia i va acabar a la plaça de Una disposició transitòria va per- llicències no havien de sortir dels l’Ajuntament. Entre 4.000 i 5.000 metre retirar un total de 426 lli- taxistes, tal i com es feia. Per això, persones van assistir a les dues cències l’any 1996. Es van amor- el GTI va denunciar el pla de via- assemblees que van tenir lloc al titzar els taxis d’aquells professi- bilitat al contenciós administratiu Poliesportiu de Sant Adrià. onals que es van anar jubilant. i va guanyar la sentència.

146 Introducció

El taxi del segle XXI

1. Mirant enrere de l’STAC també s’ha promogut sempre l’interès per millorar la Quan els taxistes que van co- formació del taxista i per això s’ha mençar a treballar al sector a fet el major nombre de cursos pel mitjans del segle XX miren enre- reciclatge dels conductors. re, veuen que de llavors ençà s’han produït gran nombre Però són molts els canvis i les mi- d’avenços i conquestes socials. llores que s’han experimentat. Tot Entre aquestes, hi destaquen els gràcies a una lluita dels sindicats dos dies setmanals de festa, la di- del sector. Malgrat tot, les reivin- visió d’horaris i la seguretat soci- dicacions no s’aturen, com tam- al. En aquests 30 anys de sindi- poc la il·lusió per aconseguir no- calisme s’han fet campanyes de ves fites que interessin els profes- promoció del transport públic i sionals. Ara, els sindicats inver- s’ha equiparat el taxi amb teixen grans esforços en les se- aquests. S’ha eliminat la taxa de ves negociacions amb l’adminis- drets reals en les transferències tració per tal de tenir ajudes per de llicència, i els ingressos per instal·lar sistemes de seguretat venda de llicència, així com la als vehicles o per comprar cotxes baixa a partir del tercer dia. Des híbrids que redueixin la contami-

147 Annexes

nació. Les preocupacions han tres països”, explica Tomás. La idea ció Catalana d’Empreses de Ràdio canviat, com també ho han fet els es va anar madurant i gràcies a Taxi (ACERTAX), el Sindicat de Ta- temps. Senzillament, les reivindi- una trobada entre Miguel Tomás i xistes Autònoms de Barcelona cacions s’han adaptat a una OTAC, organitzador oficial de fires, (STAB), l’Associació Barcelonesa nova època. es va creure que era el moment de d’Empresaris Autònoms del Taxi tirar-la endavant. (ABEAT), el Gremio Unión de 2. Firataxi Taxistas (GUT) i el Grup de Taxis- El temps d’organització ha estat tes Independents (GTI) s’han co- El taxi de Barcelona i de tot l’Estat rècord; en només un any i dos ordinat per fer possible Firataxi. espanyol ha viscut el seu moment mesos s’ha aconseguit fer arribar dolç l’any 2006, amb la celebra- la convocatòria als expositors i als El palau número 4 del recinte fe- ció de Firataxi, el Primer Saló Na- taxistes d’arreu. A més, s’ha rial de Montjuïc va obrir les seves cional del Professional del Taxi. comptat amb el suport de l’admi- portes els dies 8 i 9 d’abril del L’organització d’aquest esdeveni- nistració pública, que ha confiat 2006 per acollir la visita de més ment ha estat tot un repte. Miguel en el sector. de 20.000 persones que van acu- Tomás, president de l’STAC, per- dir a la cita. Es va tractar de 5.000 seguia la idea des de finals de la Al llarg dels dotze mesos la totali- metres quadrats dedicats al taxi. dècada dels 90. tat de sindicats i organitzacions del Els organitzadors no havien mar- sector han anat reunint-se per de- cat cap previsió, atès que no hi “Volíem que Barcelona pogués aco- finir quines havien de ser les ca- havia cap mena de referent que llir una fira on es mostressin les racterístiques de Firataxi. Una de servís per marcar el llistó. Però les darreres novetats del sector, com les majors sorpreses ha estat la expectatives es van superar amb els GPRS o les mampares de segu- capacitat de totes les organitzaci- escreix, ningú esperava que s’ar- retat, alhora que se celebressin ons per treballar un projecte de ribés a la xifra de 20.000 visitants conferències de diversos actors re- forma conjunta, deixant enrera les entre els dos dies. lacionats amb el món del taxi i tin- divergències en d’altres temes. guéssim un marc de trobada entre Així, l’STAC, la Federació Catala- La primera jornada va tenir un els professionals de totes les comu- na del Taxi (FCT), l’Asociación Em- cartell fonamentalment de confe- nitats autònomes i els taxistes d’al- presarial del Taxi (AET), l’Associa- rències, amb xerrades sobre les

148 Introducció

noves tecnologies en el sector, la Un total de 65 expositors van par- les expectatives dels expositors seguretat en el sector i l’afectació ticipar en la primera edició de són més elevades d’allò que pot de l’entrada en vigor del nou car- Firataxi. Segons les dades recolli- acabar oferint el saló. Afortuna- net per punts –que entraria en vi- des pel grup OTAC, va haver-hi dament aquest no ha estat el nos- gor el juliol del 2006. El diumen- un 99,5 per cent de satisfacció. tre cas i els resultats de les en- ge 9 va celebrar-se una trobada “El percentatge de satisfacció questes han donat un sorprenent de radioemissores del taxi de tot acostuma a ser més baix, sobre- 99,5 per cent de satisfacció”, ex- l’Estat espanyol, així com també tot en una primera edició en què plica Miguel Sábada, director de es van reunir les administracions se solen cometre errors i en què Firataxi i membre del grup OTAC. municipals estatals del sector.

Firataxi va aconseguir superar la fira de Colònia (Alemanya), una fira experimentada que en el edi- cions prèvies al saló de Barcelona havia arribat a comptar amb 10.000 visitants. Una altra fira de característiques similars té lloc a París (França), però aquesta té menor acollida. Per això, un cop celebrat Firataxi i vist l’èxit que va despertar, les autoritats i el sec- tor es van estar plantejant d’es- tablir dues trobades de referèn- cia europea: la de Barcelona i la de Colònia, que passarien a co- nèixer-se com Fira del Sud d’Europa i Fira del Nord d’Euro- pa, respectivament.

149 Annexes

S’han sentit moltes veus que con- Pels estands del palau número 4, Aquests són només alguns dels firmen que Firataxi ha servit per van passejar-se també autoritats noms de representants polítics demostrar el grau de maduresa polítiques com el llavors conseller que van voler estar amb el sector del sector, capaç d’unificar esfor- de Política Territorial de la Gene- el dia de la seva gran festa, una ços per tirar endavant el saló. Una ralitat, Joaquim Nadal; el llavors cita que també va comptar el su- de les curiositats que van apuntar alcalde de Barcelona, Joan Clos; port de la Generalitat de els visitants de la fira va ser que el llavors director de l’Àrea de Catalunya i l’Ajuntament de estaven acostumats a ser ells qui Promoció Econòmica de l’Ajunta- Barcelona. desplacen a persones que assis- ment, Miquel Mateu, i el llavors teixen a congressos i que, per pri- conseller de Mobilitat, que als Una de les zones més visitades del mera vegada, anaven a la seva pocs mesos esdevindria alcalde recinte, va ser l’exposició històrica pròpia fira. de Barcelona, Jordi Hereu. organitzada per l’STAC. En aques- ta s’hi podien veure documents antics, fotografies i taxis de jogui- na, entre d’altres.

Ningú posa en dubte l’èxit del I Saló Nacional del Professional del Taxi, una gran fita que no hagués estat possible si el sector no ha- gués decidit treballar a una.

3. Els nous reptes

El taxi és i serà un sector en movi- ment. A més, Firataxi ha servit per demostrar que els professionals tenen la capacitat d’organitzar grans esdeveniments. Ara el tre-

150 Introducció

ball continua i s’estan posant so- bre la taula nous temes de debat i noves propostes innovadores.

Un dels projectes sobre els que s’estava treballant a les darreries de l’any 2006 és la creació de la Ciutat del Taxi, una iniciativa que en realitat és una vella reclamació per part de sindicats com l’STAC. Els primers documents que s’han presentat parlen sobre un espai d’entre cinc mil i deu mil metres quadrats en els quals s’ubicarien serveis destinats als professionals a preus més assequibles. En aquesta Ciutat del Taxi es podran canviar les rodes, anar de visita al metge, dinar o passar la ITV. L’Ins- Un altre repte que es planteja ció de llibres i la programació d’al- titut Metropolità del Taxi participa- l’STAC és la creació d’una Fun- tres activitats culturals. rà d’aquesta iniciativa i preveu dació del Taxi. En l’actualitat no instal·lar un punt d’atenció al ta- existeix cap organisme d’aquest 4. Passat i futur del sindica- xista dins del recinte. tipus. L’objectiu és que des de la lisme fundació es puguin organitzar Els sindicats i les organitzacions vo- conferències, majoritàriament de L’aportació del col·lectiu progres- len mostrar-se capaces de decidir l’àmbit del taxi però també d’al- sista al sector del taxi va ser el les línies generals de la futura Ciu- tres temes que puguin interessar germen del moviment sindical tat del Taxi sense el tutelatge de les els taxistes i el gruix de la societat dels anys 70. Per això, fer un re- administracions. catalana. Altre funció seria l’edi- corregut històric a través de les

151 Annexes

veus de diversos professionals El sector del taxi sempre s’ha mos- conquestes que es poden recor- que van formar part d’aquella trat valent i ha tingut la capacitat dar, que d’altra manera potser no època permet fer una aproxima- de mobilitzar el conjunt de pro- s’haguessin assolit. Aquell col·- ció realista i vivencial. El punt de fessionals. Des de les cartes lectiu defensava els interessos partida del moviment sindicalis- adreçades a Eduardo Tarrago- dels treballadors, en concret dels ta al taxi va ser la problemàtica na, a les concentracions de taxis autònoms, per dignificar la clas- de la concessió de les llicències enmig de les Rambles i les reuni- se obrera i assegurar tota una sè- als arrendataris. Aquesta era ons amb els diversos alcaldes de rie de drets fonamentals. fruit d’una concessió que afavo- la ciutat de Barcelona. Els taxis- ria els adeptes al règim i a les per- tes no han parat de reinventar Els temps canvien i les necessitats sones amb influència durant el maneres de demostrar la seva també ho fan. Per això, l’STAC període franquista. Per això, el aversió al règim i de continuar tre- segueix traçant noves línies de tre- moviment sindical del taxi va ser ballant per la millora del sector. ball, sempre encaminades a mi- alhora un moviment en contra del Per això, un cop mort Franco, no llorar les condicions dels autò- règim i en contra de Franco, una van parar sinó que van configu- noms del taxi i a respondre les in- lluita contra el Sindicato vertical i rar-se com a sindicat, en el cas quietuds del moment. El cert és contra la manca de llibertat d’ide- de Catalunya, i com a federaci- que d’aquella arrel progressista es, una oposició a la repressió ons a altres regions de l’Estat. avui es poden veure els fruits i injustificada. Aquell grupúscul del També es crearia la Confedera- també les llavors que s’han anat PSUC va engegar una croada ció per donar un caràcter gene- plantant. L’esperit progressista particular per enderrocar el sis- ral a les reivindicacions. dins del sector continua més viu tema establert, com tants altres que mai, preparat per afrontar els col·lectius ho van fer en aquella Han estat més de trenta anys de nous reptes de la democràcia. època. No es tractava tan sols de lluita continuada dins d’una ma- la lluita pels interessos sectorials teixa línia. El cert és que el sector sinó que es perseguien una sè- del taxi seria un altre si aquella rie d’objectius que anaven molt cèl·lula del PSUC no hagués de- més enllà, tenien un fort rerafons cidit tirar endavant tota una sèrie polític. d’accions. Avui són moltes les

152 Introducció

“En aquest país no s’ha fet gairebé res en el sector del taxi que no hagi estat per iniciativa de l’STAC”

Miguel Tomás (Barcelona, 1943) és un dels fun- dadors de l’STAC i de la Confederació del Taxi d’Espanya i d’ambdós és i ha estat president. Va començar a militar al PSUC de jove. El seu caràcter rebel el va portar a protagonitzar la major part dels esdeveniments més importants de la història del taxi de Catalunya, entre els quals destaca la lluita per la concessió de les 150 llicències a arrendataris. També ha estat president de la Confederació Europea del Taxi. Al capdavant del Sindicat del Taxi ha aconseguit nombroses fites, com la Seguretat Social pels autònoms, els dos dies festius o la creació del carril bus-taxi.

Ha estat secretari general de l’STAC des de l’any 1977. Què significa per vostè que el sindicat hagi arribat més reforçat al segle XXI?

Que hem sabut adaptar-nos a les noves necessitats i respondre sempre als interessos dels taxistes i que alhora hem estat capaços de seguir un procés de consolidació arreu de Catalunya. En la nostra trentena d’anys de lluita, hem demostrat honestedat i rigor, per això els professionals han confiat en nosaltres. Avui en dia el sindicat té un total de 3.000 afiliats, una xifra no gens menyspreable.

L’adaptació als nous temps, per quines propostes passa?

Les que hem presentat al VIII Congrés de l’STAC, entre les que hi figura la informatització i la introducció de les noves tecnologies. Des del sindicat sempre hem apostat per aconseguir que el taxista disposi de les

153 Annexes

garanties per oferir el millor servei. Això, en l’actualitat, es concreta en mampares de se- guretat o GPS.

A més, a aquest VIII Congrés han parlat de la possible creació d’una Fundació del taxi.

S’ha facultat a l’executiva perquè estudiï les possibilitats de constituir-la. La fundació es convertiria en un motor de divulgació. Ens interessa, sobretot, per programar conferèn- cies i editar bibliografia.

Tendim a parlar dels èxits, però quines són les mancances de l’STAC en aquests anys?

Hi ha serveis que no han evolucionat prou i hem de posar l’èmfasi en aquests. Un dels principals problemes és que els serveis estan centralitzats a Barcelona i Girona, on tenim més afiliats. Volem expandir-nos. A més, començarem a oferir més prestacions: més serveis jurídics i gestió del taxista.

Aquestes mesures es troben en l’àmbit pràctic, què hi ha de la línia políticosindical?

Seguim en la línia que va donar origen al sindicat. Al Congrés s’ha definit la voluntat de desenvolupar el reglament del taxi. Fa tres anys que es va aprovar la Llei del Taxi i des de llavors no s’ha fet res. En aquest reglament volem incloure característiques com que les emissores de radiotaxi es facin responsa- bles subsidiàries dels incidents, no com ara passa, que la responsabilitat recau sobre el taxista.

154 Introducció

Les tarifes han estat sempre al centre de la vostra lluita, com a símbol de l’augment de la qualitat de vida del taxista. Hi continuen estant?

Volem fer una reestructuració i fixar la multitarifa. És una idea pionera, que en el fons ens l’ofereixen els propis taxímetres. Els aparells permeten tenir en memòria fins a deu sistemes tarifes, fins i tot fer la divisió per temporades. Per què no podem fer diverses tarifes? És també la manera que hi hagi taxis treballant de nit.

Al Congrés dels Diputats s’està discutint l’esborrany de l’Estatut del Treballador Autònom.

Fa molts anys que portem reivindicant-la. Aquell qui no era assalariat era empresari. No hi havia un intermig, no existia. En canvi l’autònom sí que notava les diferències en la fiscalitat, en la Seguretat Social... Apostem perquè aquest Estatut tiri endavant i de la millor manera.

Sembla que els trenta anys de lluita van donant el seu fruit.

L’ha anat donant. Vivim una època de les de major bonança econòmica i això és el resultat d’un camí.

Un camí en el qual s’ha comptat amb la participació de molts professionals.

Sí. Sempre hi ha noms que cal recordar, com el de Marcelino Barriendos, primer secretari general, i els de Antonio Gamez, José del Toro, Josep Santacreu i Luis Berbel, secretaris generals de la intercomarcal de Barcelona. Però també el de molts altres companys que han participat de manera anònima en introduir les seves idees progressistes en el sector.

Què seria del món del taxi si l’STAC no hagués existit?

El sector del taxi seria un altre.

155 Annexes

Molt diferent?

En aquest país no s’ha fet gairebé res en l’àmbit del taxi que no hagi estat per iniciativa de l’STAC. La gran dificultat que hem hagut d’afrontar és que som un sindicat d’esquerres en un sector de dretes. L’autònom és una persona de perfil conservador. El major balast que hem hagut d’arrossegar ha estat que fóssim comunistes.

Ha estat una etiqueta que ha servit per recriminar?

En gran mesura. És cert que l’STAC té la seva arrel en el PSUC. És cert que la gran majoria érem comunistes. Però també és cert que no érem un sindicat tancat, mai ha estat la nostra voluntat. Sempre hem volgut aplegar el major nombre de professionals, sense mirar el color polític. A nosaltres se’ns ha recriminat el fet de ser comunistes i això ha estat un obstacle per a la nostra expansió.

Encara se segueix fent aquesta caracterització de l’STAC?

No tant, però roman en l’imaginari dels taxistes. Vam néixer en el marc d’una sèrie d’organitzacions fascistoides. Érem revolucionaris i estàvem disposats a trencar amb tot. Poc a poc ens vam anar convertint en la primera organització del taxi a Catalunya i ara encara ho som.

Tot i les etiquetes i les crítiques, el sector us respecta.

Fonamentalment per la honestedat. Mai ens hem embutxacat cap pesseta. Tots els diners han estat sempre per a l’afiliat. Això dóna una credibilitat. A la vegada això ens honra, perquè vol dir que alguna cosa hem fet bé.

156 Bibliografia

- MESTRE, J. Història del taxi de Barcelona. Imprès Layetana - Mundo Diario - Telexprés - Revista Taxi Libre, de la Confederación del Taxi de España - Revista Amat en marcha, d’Amat - Wikipèdia

Índex

- Presentació ...... 5

- El taxi de la Barcelona de principis del segle XX ...... 13

- Antecedents del sector del taxi ...... 23

- Els moviments sindicals dels anys 70...... 43

- El problema de les llicències ...... 55 - La legalització del Sindicat de Treballadors Autònoms del Taxi de Catalunya ...... 77 - La primera acció pública de l’STAC...... 97

- La vaga dels hidrocarburs ...... 107

- La nit del cop d’Estat ...... 135

- Annexes ...... 141

- Bibliografia ...... 157

9 788493 534219