EMPRESA, TREBALL I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA DURANT EL FRANQUISME Modificar a Tesi Doctoral “Archivo – Configurar Lluís Virós I Pujolà Página”
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
NOTA: Exemple de portada en una impressió sense reducció en DinA4 amb un llom de EMPRESA, TREBALL I 1,65cm. INNOVACIÓ Aquest exemple fa TECNOLÒGICA DURANT 30,7cm EL FRANQUISME d’alçada (29,7cm del full DinA4 + 1cm de marge) EL DISTRICTE INDUSTRIAL i 44,65 cm DE MANRESA d’amplada 21cm d’amplada del Dina4 + 21cm d’amplada del Dina4 + 1cm de marge + llom Les mides es poden EMPRESA, TREBALL I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA DURANT EL FRANQUISME modificar a Tesi Doctoral “Archivo – Configurar Lluís Virós i Pujolà página” El fons es un Octubre de 2012 simple disseny prefabricat de Directora: Carmen Sarasúa García Powerpoint. irós i Pujolà (Es pot Departament d’Economia i Història Econòmica modificar a "Formato - Lluís V Universitat Autònoma de Barcelona Estilo diapositiva") Tesi doctoral EMPRESA, TREBALL I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA DURANT EL FRANQUISME: EL DISTRICTE INDUSTRIAL DE MANRESA Lluís Virós i Pujolà Directora: Dra. Carmen Sarasúa García Departament d’Economia i d’Història Econòmica Facultat d’Economia i Empresa Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, octubre de 2012 1 2 Agraïments Una tesi doctoral sempre representa una feina ingent al llarg de la qual l’autor queda en deute amb les motes persones que l’han ajudat, que cito a continuació amb el risc d’oblidar alguna col·laboració important. El primer agraïment és per a la Dra. Carmen Sarasúa, directora d’aquest treball a la que reconec la disponibilitat, la rigorositat en la discusió dels resultats, la quantitat ingent d’aportacions que ha fet i, més enllà dels aspectos tècnics, el compromís i la perseverancia amb la que ha aconseguit que la meva feina investigadora es convertís en una tesi doctoral al llarg dels darrers anys. La meva familia, l’Antoni, la Clara i la Raquel, que han patit massa sovint les desaparicions del pare i marit en virtut de la feina de la “tesi”, no tan sols ho han viscut amb resignació sinó que s’han convertit en una part activa a l’hora d’ajudar-me en tasques de revisió, buidatge o assessorament informàtic. Al llarg de la meva carrera investigadora hi ha tres persones que sempre han cregut en mi i que m’han animat a tirar endavant la recerca. La Dra. Àngels Solà m’ha motivat amb els seus ànims i amb els constants intercanvis intel·lectuals que tenim des de poc després d’acabar la meva llicenciature en història. La Dra. Cristina Borderías, que em va incloure en el seu grup de recerca quan no estava a la universitat, també m’ha animat a escriure la tesi i m’ha prestat col·laboracions puntals. Igual que el Dr. Josep M. Benaul, que havia dirigit els primers passos en la recerca en història econòmica i que harevisat algun dels textos de la tesi i del treball de recerca del DEA com a tribunal o com a relator de congrés. Agraeixo també al Dr. Dominique Barjot l’amable acollida que em va donar a París i les valuosíssimes orientacions i apreciacions que ha fet al meu treball. 3 Altres persones m’han prestat col·laboracions puntuals sense les que no es podria haver fet aqueta tesi, almenys en la seva forma actual. Agraeixo doncs les col·laboracions dels bons companys: Núria Mallorquí, Ismael Hernández Adell, Adoración Álvaro, Conchi Villar, Susana Martínez, Jordi Sardans i Blanca Ceceña. Diversos col·legueshan posat la seva feina a la meva disposició i m’ha aportat comentaris valuosos a diferents aspectes de la recerca, com Mar Cebrián, Margarita Vilar, José Luis García Ruiz i M. Jesús Espuny. Una llarga llista de persones han fet aportacions puntuals a la meva feina al llarg dels seminaris, congressos, trobades i procesos de publicació dels diferents treballs que integren la tesi. A risc d’oblidar alguns noms, puc citar: al conjunt d’avaluadors anònims de la Revista de Historia Industrial, de Investigaciones de historia Económica i de la Revue française d’histoire economique, Emanuele Felice, Anna Ma. Aubanell, Josep Pujol, Esteve Deu, Montserrat Llonch, Jordi Catalan, Rafa Castro, Esther Sánchez, Ricardo Hernández, Núria Puig, Eugenio torres, Javier Vidal, Paloma Fernández, Jesús Ma. Valdaliso, Santiago López, Patricio Sáiz, Francisco Comín, Carles Sudrià, Alicia Gil, Jerònia Pons, Gracia Dorel-Ferré, José Babiano i Carles Enrech. Algunes parts d’aquesta investigación s’han pogut finançar amb ajuts de l’Institut Ramon Muntaner, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, dels projectes finançats I+D HAR2009-11709/HIST y HAR2008-1998/HIST del Ministerio de Ciencia e Innovación i d’Álvaro Álvarez-Lipkau. Finalment, agraeixo el tracte rebut i l’interès pel meu treball als responsables dels arxius i institucions que he consultat: Arxiu Administratiu de Manresa, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Comarcal del Bages, archivo del INI, Arxiu del Govern Civil de Barcelona i Dipòsit d’Arxius de Cervera. 4 ÍNDEX ÍNDEX .................................................................................................................... 5 I. INTRODUCCIÓ................................................................................................. 7 II. CONTINGUTS ............................................................................................ 19 Dumpers españoles en el mundo. El proceso de internacionalización de Ausa (1956-2005) .................................................................................................................... 21 Empresa e innovación tecnológica en el distrito industrial de Manresa durante el franquismo. Entre la copia, la adaptación y la creatividad ........................................ 59 «AUSA, a Spanish manufacturer of materials for public works from the Second World War» .................................................................................................................... 91 Tecnologia i organització a les colònies industrials .......................................... 121 III. ANNEX: DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA ...................................... 141 «La Cambra durant el franquisme (1939-1968)»; «L’adaptació de la Cambra als canvis de l’entorn (1968-1991)», ................................................................................. 143 «El “problema de la vivienda” en una ciudad industrial catalana durante el franquismo: Manresa, 1939-1975» .............................................................................. 201 IV. CONCLUSIONS.............................................................................................. 221 5 V. RESUM .................................................................................................... 231 Resum ............................................................................................................... 233 Abstract ............................................................................................................. 237 Conclusions ....................................................................................................... 241 6 I. INTRODUCCIÓ 7 1.Presentació Aquesta tesi presenta alguns dels resultats de la meva investigació al llarg dels darrers anys en diversos àmbits de la historia econòmica, en particular els estudis sobre l’empresa, la innovació tecnològica, l’organització del treball i el paper de les institucions en l’economia local. En aquesta Presentació especifico l’evolució dels meus interessos investigadors, les preguntes que m’he anat fent, les conclusions a les que he arribat i les principals influències científiques de les que m’he beneficiat. Al final del treball, en l’apartat de Conclusions, explico les línies en què treballo actualment i que vull desenvolupar en el futur immediat. La meva trajectòria investigadora va començar tot just acabada la llicenciatura en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i l’he combinat gairebé sempre amb la docència a l’ensenyament secundari. Les meves primeres recerques, dirigides per la Dra. Àngels Solà, analitzaven estudis sobre l’ascens social i econòmic de la burgesia durant el segle XIX i van continuar amb diversos estudis sobre història local centrats en la comarca del Bages, en el centre de Catalunya. En aquell moment, el meu interès principal era conèixer els mecanismes que havien permès a la burgesia industrial catalana acumular un important patrimoni durant la crisi de l’Antic Règim, cosa que li permeté protagonitzar el canvi cap a la societat liberal del segle XIX. Aquestes recerques em van despertar l’interès en la història de l’empresa (i les relacions entre empresa i família i amb la burgesia com a grup social i econòmic) i la seva relació amb el territori. D’altra banda, vaig entrar en contacte amb la documentació notarial, fins al punt de participar en l’elaboració del Catàleg dels protocols notarials de Manresa, editat el 1993 per la Fundació Noguera. El fet de cursar el Màster en Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona al principi dels anys noranta va reorientar la meva recerca cap a diversos sectors industrials importants a nivell local, en aquesta ocasió sota la tutela del Dr. Josep Ma. Benaul, i vaig ampliar la cronologia de la meva recerca al final del segle XIX i el primer terç del XX. El sector en el que em vaig centrar, amb diversos articles publicats, 8 fou el de la cinteria i el teixit estret, un fet que em va orientar cap a l’estudi del desenvolupament local, amb els conceptes que s’imposaven en la historiografia europea com el de districte industrial, que em van portar a preguntar-me sobre la relació entre els factors que condicionen un territori i el seu desenvolupament econòmic. L’estudi sectorial, per altra banda, em va permetre entrar en dos camps que m’interessaven: la història de la tecnologia