2017-07-12 LQ Visetas Guidadas a Sagogn.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
2SMESEMNA, ILS 12 DA FANADUR 2017 URSELVA Roschadas e midadas Mutaziuns els uffecis da baghegiar da Laax tochen Tu jetsch DAD AUGUSTIN BEELI / ANR lu al niev collaboratur Marco Tomaschett. Era ella vischnaunca culla pli gronda zo Ils davos meins ein diversas mida na da commerci e mistregn en Surselva das els uffecis da baghegiar dallas s’accumulescha la lavur digl uffeci da vischnauncas sursilvanas dadas en baghegiar. Il president communal da egl. Roschadas constatesch’ins a Schluein confirma quei e gi: «Nus essan Laax, Ilanz/Glion e Tujetsch, ina vidlunder d’encurir ina sligiaziun co cumpletaziun a Mustér. En Lumnezia migliurar quei squetsch.» Bruno Wel- perencunter ha ei dau mo in’emprova linger declara ch’els examineschien pliras per ina midada. A Laax dat ei dapi varga variantas, en damonda vegnien ina reor 40 onns in uffeci da baghegiar. Gia els ganisaziun interna, ina surdada externa onns siatonta han las autoritads da quel da lavurs administrativas ni ch’ins discu la vischnaunca stuiu scaffir ina plazza teschi forsa era d’ina collaboraziun cun cumpleina per dumignar la lavur. Aunc vischnauncas vischinontas. avon che Toni Cadruvi ha surpriu ils 1975 quei uffeci havev’ins pladiu ina per Roschada ad Ilanz/Glion suna pils fatgs da baghegiar. Igl uffeci ha e Tujetsch Cadruvi tgamunau tochen la fin da scha Ina vischnaunca vischinonta ei Ilanz/ ner 2017, lu eis el ius ella pensiun bein Glion. Leu ha il departament d’infra meritada. Cun el ha el priu ina enorma structura lavur tut a dubel ed ei vegness savida professiunala rimnada en quels probabel strusch en damonda da sur decennis. La suprastonza ha giu la clara prender incumbensas externas. Ils 2 strategia da garantir la cuntinuitad. Per d’uost, pia en cuort, dat ei dil reminent quei han ins beneventau da tuttas varts ina roschada a Sedrun ed Ilanz/Glion. Lu l’elecziun dad Augustin Calivers sco niev entscheiva Andreas Pfister sia nova plazza menader. El ei staus substitut biars onns, sco schef dalla partiziun infrastructura enconuscha menaschi, glieud e territori. dalla vischnaunca Ilanz/Glion. El rem Per Laax ina situaziun optimala en vesta plazza Marco Caminada che ha bandu ch’igl Uffeci da baghegiar da Laax ha pro Menar in uffeci da baghegiar ei ina lavur pretensiusa. Leger plans ei la pli pintga premissa (la foto muossa in plazzal da baghegiar sin nau siu post suenter strusch treis onns. jects e lavurs pir che mai. Marcel Albin, il territori da Laax). FOTO A. BEELI Il post a Sedrun da menadra digl uffe niev collaboratur, ei entraus en plazza gia ci da baghegiar dalla vischnaunca Tu igl atun vargau, el cumpletescha la squa cumissiun da baghegiar las damondas, sill’entschatta settember 2017 ina plazza Mustér ha anflau jetsch surpren Paula Jacomet-Deplazes. dra da quei impurtont uffeci. quella controllescha sche plans, dimensi cumpleina. Cun inserat han ins encuretg sligiaziun Andreas Pfister daventa ad Ilanz/Glion uns e mesiras dils projects corrispundan in menader ni ina menadra digl uffeci da A Mustér han ins perencunter vuliu far commember dil directori e surpren ina En Lumnezia semida nuot allas leschas. Il schef da ressort presta bia baghegiar. Candidatas e candidats han guotas cun tgau. Dapi ch’ins ha introdu pulita responsabladad. El meina ils res L’ impurtonza da quei uffeci sutvaletescha lavur operativa. Malgrad ch’il temps dal saviu s’annunziar tochen la fin da matg ciu il model dalla direcziun communala sorts construcziun aulta e bassa, mena la populaziun meinsvart. Ils funcziunaris la construcziun d’habitaziuns secundaras 2017. Dapi lu ei in meins e miez vargaus ha il menader dils survetschs tecnics giu schis tecnics, rumien, forestalesser, pro lavuran davos las culissas, els ein confrun ei vargaus cuora fetg bia els uffecis da ba ed igl ei da supponer che l’elecziun ei fa ina funcziun dubla. Ervin Maissen ei vediment d’aua e Bogn Fontanivas. tai cun pretensiuns ed administraziun ghegiar. En vischnauncas grondas han ils tga. «Nus levan restructurar la canzlia, commember dil directori, el meina quei En in auter uffeci – in regiunal ch’ei che creschan ad in crescher. Per dumignar uffecis cun glieud dil fatg quell’incarica, mo havein buc anflau ina persuna adat survetsch tecnic e vitier eis el menader domiciliaus a Glion – enquer’ins pil mu tut unfreschan els era seras, fins d’jamna aschia a Flem, Laax, Mustér, Ilanz/Glion, tada. Ussa havein nus ina soluziun inter digl uffeci da baghegiar. La carschen ad ment aunc la persuna adattada. Igl Uffe e temps liber. Gliez ei oravontut il cass Tu jetsch. En Lumnezia ei la dimensiun na cul canzlist che meina vinavon quella ministrativs cuntinuada cun leschas, ci da construcziun bassa dil Grischun ha nua ch’il gerau eligiu dil pievel ha da me dalla lavur carschida talmein ch’il gerau e funcziun sco tochen dacheu», rispunda il normas e directivas pretenda dabia d’in gia publicau treis gadas igl inserat per an nar igl uffeci da baghegiar. En Surselva ei cau dil departament dat strusch pli da president communal Duri Blumenthal la funcziunari, tonpli che quel ha buca mo flar il successur da Marcus Valaulta. Il quei il cass en vischnauncas nua ch’ei mogn a quella. Siu temps liber unfrescha damonda corrispundenta. La finamira d’administrar projects, mobein era da schef dil district Surselva va la fin da no marscha bia en fatgs da baghegiar. A el per ir d’in plazzal a l’auter, collaudar, da scaffir in uffeci da baghegiar e pladir menar 15 persunas. Igl 1. da settember vember 2017 en pensiun. Sco ei para eis Breil, Sursaissa Mundaun, Tr un, Falera, controllar, administrar. Perquei ha la su ina persuna dil fatg ei pia buca conton 2017 vegn el descargaus, l’administra ei buc aschi sempel d’anflar la dretga per Schluein, Sagogn e Lumnezia regla ina prastonza communala decidiu da scaffir schida. ziun digl uffeci da baghegiar sa el surdar suna per quei post. Visetas guidadas «PIOGNS» – REVISTA MEDELINA a Sagogn «500 onns Reformaziun» – entschatta e derasaziun (cp) Il vitg da Sagogn ha ina fetg in schinumnada sala dils giunchers vegn ad teressanta historia culturala e biars esser in punct culminont dallas fetg inte (anr/gc) La Reformaziun ha entschiet mein era stedi en La Quotidiana. El ca let ina miracla pudess aunc midar la si cantuns zuppai e nischas nunenconu ressantas guidadas. Ellas san vegnir recu avon 500 onns. Bein eis ella sesplega richescha – enqualgadas dètg satirica tuaziun, e miraclas seigien scartas.» schentas. La Pro Sagogn less mussar mandadas buca mo a hosps, mobein era da lunsch naven da Medel. Mo per sur mein e murdentamein – «sia clientella». Quest onn ei il nivel dall’aua dil lag quels scazis ed organisescha duas ad indigens. Partenza allas 16.30 sil par Giusep Venzin eisi tuttina stau in tema Ella revista medelina presenta el denton da fermada a S. Maria sil Lucmagn guidadas cul historicher local Augu cadi dalla scola da Sagogn, fin circa allas da s’occupar en cuntinuaziun cun era bials portrets: Quella ga davart siu tschessaus taluisa ch’ins ha saviu con stin Beeli. Sonda, ils 15 da fenadur e 19.30. l’entschatta, il svilup e la derasaziun convischin Vigeli Lutz, da Drual a Mus templar la veglia punt giufuns. Quella ei vendergis, ils 28 da fenadur 2017 muos da quella en la novissima numera dils tér, sco «Igl entagliader el zuppau» che fa aunc, suenter ver viu biars onns normal sa el differents secrets e pèdras da Sagogn Las guidadas vegnan menadas atras da tutt’au «Piogns». L’emprema part ei cumparida daveras bialas caussas. – Sur Martin mein mo pèschs a senudond, en in bien e declara ils fatgs historics. Il Casti Asper ra. S’annunziar ei buca necessari. Cuosts per en l’ ediziun precedenta. El ha dau vasta Bearth porta «fablas» che relatan bein stan, schegie ch’ella datescha dils onns carschi: frs. 15.– per persuna, commembers mont arva specialmein per quellas guida dalla Pro Sagogn frs. 5.–, affons gratuit. survesta davart quell’epoca muentada – d’animals ed autras creatiras, mane 1880 cu il stradun sul Lucmagn ei ve das sias portas. La viseta el casti cun la Ulteriuras informaziuns: www.prosagogn.ch naven da si’entschatta tras Martin Luther giond denton adina ils carstgauns cun gnius construius – sco Ciprian Giger re si en Tiaratudestga, sur Zwingli da Turitg lur varts suleglivas ed umbrivaunas. lata. ano en Svizra ed era si el Grischun – to Puspei inagada ha Linus Beeli fatg va Beneventau fetg vegn che Medel ha chen giudem la Surselva, la Foppa, da stas retschercas per saver descriver in’en puspei ina stizun a Curaglia, schizun cun ventada per part da priedi. tira retscha da famiglias che vivevan an il bi num Prima e che vegn menada dad Igl autur ha descret e commentau las truras a Curaglia, enumeradas pil pli sut Anna Acton. Ella ei buca nunenconu enormas midadas che la Reformaziun ha nums collectivs sco «Ils Bistgauns», las schenta ella Val, essend stada 2003 l’ini purtau sil camp ecclesiastic ed era politic/ «Roccas» eav. – quei ch’era pli baul da zianta dil stan ella «Curva» sut Curaglia statal cun grevas consequenzas, sentiblas cattar aunc en biaras vischnauncas. Per nua ch’ella fageva amogna products in per part tochen oz. Encunter veglia, sez las famiglias presentadas eisi ina preziu digens. Ed ella quenta vinavon cun bien da Luther, ha la Reformaziun menau al sa genealogia cun notificar era tgei tut sustegn e risguard tras la populaziun dal la gronda separaziun dalla baselgia cri che tgi ha mintgamai prestau. la Val. stiana ell’Europa – e suro. Igl ei stau in Ina contribuziun remarcabla deriva Giubilar ei quella gada Pauli Pally, da capetel fetg dolorus cun nauschas ten dalla presidenta Rita Venzin-Deflorin da Mutschnengia, cun 80 onns.