Mirs E Microcosmos Ella Val Da Schluein
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
8SGLINDESDI, ILS 19 DA OCTOBER 2015 URSELVA La gruppa ch’ei separticipada al cuors da construir mirs schetgs ha empriu da dosar las forzas. Ina part dalla giuventetgna che ha prestau lavur cumina: Davontier las sadialas culla crappa da Schluein ch’ei FOTOS A. BELLI vegnida rutta, manizzada e mulada a colur. Mirs e microcosmos ella Val da Schluein La populaziun ha mussau interess pil Gi da Platta Pussenta (anr/abc) Sonda ha la populaziun da caglias. Aposta per saver luvrar efficient Dar peda als Schluein e dallas vischnauncas vischi entuorn il liung mir schetg surcarschiu ha animals pigns da scappar nontas giu caschun da separticipar ad vevan ils luvrers communals runcau col Jürg Paul Müller, il cussegliader ed accumpi in suentermiezgi d’informaziun ella Val lers, fraissens e spinatscha. gnader ecologic dalla fundaziun Platta Pus da Schluein. El center ei buca la situa senta, ha informau ils presents sin ina runda ziun dalla val stada, mobein singuls Mantener mirs schetgs fa senn entuorn ils mirs schetgs. Sch’ins reconstrue beins culturals ch’ei dat a Schluein. La Il Gi da Platta Pussenta ha giu liug per la schi e mantegni mirs schetgs seigi ei impur fundaziun Platta Pussenta ha organisau quarta gada. Uonn ein scazis ella cuntrada tont da buca disfar ils biotops da fauna e flo in dieta tier la tematica dils mirs schetgs culturala da Schluein stai el center. Fina ra. Mirs schetgs porschan spazi ad utschals, e dalla crappa. L’aura ei stada malsegira, mira eis ei stau da mussar quels e render at reptils ed insects, cheu san els sezuppar, cuar, l’entira jamna ei stada plitost freida e ble tent a lur valur. Biars porschan ozilgi cuors fan ignivs e van a catscha. Il biolog ha rendiu tscha. Havess ei pluiu, fuss ei stau pauc vid mirs schetgs, naven da Fläsch tochen attent ch’in mir senza maulta stoppi haver emperneivel dad ir tras la cuntrada e da star Müstair, Sumvitg e Val S. Pieder vegnan ruosnas e fessas. Quei s’accordi savens buca da cumpignia. Il comite d’organisaziun ha tals sanai e manteni. Daco pia buc era a culla tendenza dil perfecziunissem svizzer. Il buca seschau stermentar ed ha envidau la Schluein? Cheu han ils habitonts con specialist ha cussegliau da reconstruir in mir populaziun sil plaz da lenna sper la punt a struiu avon biars onns tals mirs sco cunfi schetg toc per toc en etappas, aschia sappien Mulin Sura. Cheu han ils commembers naziun da prau ed uaul, sustegn per rovens las creatiras s’adattar e «bardigliar» ad uras. dalla fundaziun Platta Pussenta beneven e sco seiv viventa. Mintga carpun ei ve Il liung mir schetg a CleusSchluein cunfineschala cultira cugl uaul. Sto ulteriura attracziun han ils participonts tau ils representants dallas autoritads da gnius muentaus zacu ed emplunaus. Buca saviu suandar il proprietari d’ina casa veglia Laax, Sagogn e Schluein che han priu pe schi leva lavur. sents udiu ch’ei fa tuttavia senn d’empren bein era crappa. Il menader dil workshop el vitg da Schluein. Sut la ruina da Löwen da per l’occurrenza. Aposta per quei gi ha Far mirs schetg seigi buc enzatgei spe der quei «artisanadi» d’emplunar crappa e ha rut crappa blaua, verda, beigebrina, co berg, ella streglia pittoresca dil vitg sura, ha el veva la suprastonza dall’uniun da giuven cial, ei seigi tuttavia buc art, mobein lavur far mir senza maulta. Tier in dils posts han tschna e grischa. Cun in mazzot ha el ma envidau l’entira gruppa en sia casa per ra tetgna envidau ses commembers ad in gi rurala dil funs, ha il menader dil cuors, ils participonts schizun saviu malegiar cun nizzau e mulau fin ella, mintgamai tenor quintar dil davos barun da Schluein e ses con da lavur cumina. Els havevan semtgau l’u Matthias Götsch da Vaduz, declarau. Ella colurs da crappa da Schluein. Urs A. Fur- colur dil crap. Igl interess entuorn quei nexs cun burgheis el Tirol, dil general De stria, han grillau ed ein segidai vid l’orga teoria po quei constar, ei drova denton in rer haveva rimnau crappa da differentas co stan da lavur ei staus gronds, pign e grond mont e dallas famiglias de MontLöwenberg. nisaziun generala. Ina gruppa da giuvens ei schign d’emplunar grevs carpuns in sin lurs a Schluein. Duront il gi han ils parti ha vuliu malegiar cun colurs originalas da Ina viseta sil grep dil casti vegl ch’ei barschaus stada en acziun igl entir gi cun manizzar l’auter. Al Gi da Platta Pussenta han ils pre ciponts buca mo manizzau caglias, mo Schluein. giu ils 1889 ha buca muncau. BALLAPEI Schluein Glion «In ferm segn da humanitad» havess saviu gudignar Il vischinadi da Rueras ha votau sur d’il niev center d’asil (anr) Sonda ha l’emprema squadra dad US Schluein Glion beneventau a casa DA MATIAS JACOMET / ANR Pér igl emprem pass ca clar sch’il cantun lessi insumma la scola. lientscha. Ins examineschi ussa ton pli l’equipa digl FC Vaduz. E gitg ha ei pa L’acceptanza e la beinvulientscha dil pievel Aschia ha Christian Rathgeb, cusseglier gu spert l’immobilia. riu ch’ils patruns dil plaz gudognien pu Laax, Schluein, Medel: En quels ed ein denton pér igl emprem pass digl entir vernativ e schef da giustia, segirtad e sana spei inagada suenter tschun giugs senza entgins auters loghens dil Grischun dat project. «La vischnaunca vegn beinspert a dad dil cantun Grischun, scret ella «Süd In ferm segn encunter anora victoria. Suenter la 62avla minuta fuva il ei gia centers per requirents d’asil. Dano contactar il cantun e tarmetter la proposta ostschweiz» dils 14 d’october ch’ins exami Buca mo il schef da giustia, segirtad e sana resultat 2:1 per Schluein. In siet deviau vamein stat era in niev center ella scola da midada d’utilisaziun per la scola veglia. neschi mintga purschida, ins prefereschi dad ha giu grond plascher dil resultat. Era cun artg dad Amadou Mbaye ella 93avla veglia da Rueras en discussiun. Il ba Lez vegn el proxim temps probabel a pren denton immobilias turisticas, cunquei Vigeli Giossi, cauvitg dil vischinadi da Rue minuta ha lu fatg finculs bials siemis. Il ghetg ei gia dapi in temps vits e cun en der en egl pli exact il baghetg e decider ch’ina midada d’utilisaziun seigi leu pli ras, ei fetg cuntents. «Ils habitonts da Rue siet ord ina distanza da 16 meters ha tginas midadas dall’infrastructura fuss ei sch’ins sa e less baghegiar in niev center per sempla. Vinavon enquer’ins ina localitad ras han mussau claramein ch’els lessen segi numnadamein tuc ella reit, senza ch’il pusseivel da puspei metter en funcziun requirents d’asil a Rueras», aschia Beat Ro- cun plaz per 100 persunas, la scola da Rue dar cun la glieud ch’ei en pitgira. Plinavon goli Hornacek havess giu schanzas da te el. Denton avon ch’ins prendi pli grondas eschlin, president communal da Tujetsch. ras hagi denton els davos onns dau albiert er’ins buca cuntents dad haver in tal bagetg ner la balla. Enstagl da treis ha ei dau de decisiuns ha la vischnaunca da Tujetsch La scola ha quater stanzas, duas combras a camps d’entuorn 70 persunas. Suenter la che vegn buca nezegiaus amiez il vitg ed plorablamein mo in punct, e quei encun schau votar il vischinadi da Rueras sur pli pintgas ed ina halla da gimnastica, ina votaziun ha Christian Rathgeb denton aschia han ins anflauina buna pusseivladad ter in adversari ch’ins havess senz’auter dil project. Gievgia vargada ein ils habi pintga cuschina, 12 duschas e sis tualettas detg ad RTR ch’el hagi grond plascher dil da sligiar quei problem», aschia Vigeli saviu dumignar. Schluein Glion ha dau tonts da Rueras serimnai per votar davart che fussen gia avon maun. Tuttina eis ei bu resultat e seigi surstaus da tonta beinvu Giossi. In argument ch’ei vegnius purtaus senza ils giugadurs Arpagaus, Livers, ina caussa delicata: Duei la casa da scola ve era denter auters quel ch’era ils Tu atschins Schwendt e Willimann. Tuts quater ein glia vegnir messa a disposiziun al cantun sco han inagada stuiu emigrar egl jester. Aschia blessai ni reconvalescents. Enviers ils da center da requirents d’asil ni buc? La deci ein amiez il 19avel tschentaner 105 persu vos giugs ha Schluein Glion denton siun ei denton curdada relativ spert e clara nas emigradas enteifer mo diesch onns mussau ina bia megliera prestaziun che mein: Cun 34 vuschs persuenter e tschun ell’America ed han anflau leu in niev daca tiels davos giugs, cunzun ord vesta dil abstenziuns ha il pievel da Rueras mussau sa. Era Beat Roeschlin ei loschs. «La decisiun cumbat per la balla. Perschuadiu han era ch’el ei promts da dar in suttetg a requirents dils habitonts da Rueras ei en mes egls in ils dus giugadurs reactivai Sandro De- d’asil. Malgrad la decisiun clara ein entgi grond segn da humanitad. Entras las da rungs e Jan Berni. Omisdus ein vegni en nas damondas tuttina aunc stadas avon mondas ch’ein vegnidas tschentadas duront acziun per l’emprema gada duront que maun. Danunder vegnessen ils requirents la serimnada han ins sefatg en che la glieud sta stagiun per lur squadra da casa. Jan d’asil? Fuss quei glieud giuvna ni glieud pli ei sefatschentada cun la proposta e ch’els han Berni che ha sittau igl 1:0 ha dil reminent passada? Famiglias ni singuls? Cunzun era priu cunscientamein ina decisiun.