Maquetación 1
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Barcelona Cultura Balanç08 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA Consell d’Administració BARCELONA CULTURA. BALANÇ 2008 President Direcció Carles Martí Montserrat Tort Vicepresidenta Pilar Roca Montserrat Ballarín Coordinació Vocals Assumpta Manils Jordi Martí Jaume Ciurana Redacció Ángeles Esteller Marta Pérez Ricard Gomà Carles Guerra Documentació David Albet Marta Pérez Josep M. Montaner Clàudia Alemany Carlota Subirós Mara Dierssen Indicadors Isaki Lacuesta Pere Casas Pius Alibek Isis Olba Carme Cazalla Josep Sánchez Coordinació editorial Barcelona Cultura Ana Álvarez Delegat de Cultura Jordi Martí Disseny gràfic Gerent Luz de la Mora Marta Clari Balanç Secretària Correcció de textos Lluïsa Pedrosa Rosa Chico Impressió SYL Creaciones gráficas y publicitarias, S.A. Palau de la Virreina Dipòsit legal: La Rambla, 99 08002 Barcelona © Edició 2009: Institut de Cultura www.bcn.cat/canalcultura de l’Ajuntament de Barcelona © Textos: els autors © Fotografies: Giannina Urmeneta Ottiker 08 NOTA A AQUESTA EDICIÓ Per elaborar aquest BALANÇ s’ha partit de la informació que han facilitat les entitats que hi apareixen, tant la que ha estat escrita expressament per a aquesta publicació com les dades que han fet públiques aquestes mateixes entitats a través de les seves pàgines web o altres mitjans de comunicació. Un cop recollit tot el material, s’ha dut a terme la tasca de redacció, resum i adaptació dels textos i les dades originals, amb l’objectiu de presentar la informació de la manera més clara i entenedora possible. Qualsevol desajust que s’hagi pogut produir durant aquest procés d’elaboració s’intentarà tenir en compte amb vista a futures edicions. D’altra banda, un recull d’aquesta mena obliga a prendre decisions respecte a l’estructura, l’ordenació, la selecció i la priorització dels continguts. En aquest sentit, el present BALANÇ és el resultat d’una de les moltes possibles maneres d’enfocar la mirada sobre l’activitat cultural de tot un any a la nostra ciutat. Evidentment, n’hi pot haver d’altres igualment vàlides. Finalment, agraïm la col·laboració de les entitats, organitzacions, associacions i institucions que apareixen en aquesta publicació, sense la qual aquest BALANÇ no hauria estat possible. El 2008 ha estat un any ric en iniciatives culturals fetes a Barcelona. Si creixem pel que fa a habitants, a comunitats que hi conviuen, a formes de mostrar-se i comunicar-se, o a infraestructures, també creix la capacitat de resposta cultural de la nostra ciutat. Poder recollir, poder fer memòria del que s’ha estat fent en aquest àmbit durant tot l’any és bàsic per saber on som i per construir un bon projecte de futur que sumi. La cultura ens mostra senyals inequívocs de qui som i de cap a on anem. No es tracta que aquest balanç respongui totes les preguntes, i és possible que hi faltin algunes iniciatives, però estem convençuts que esdevé una eina necessària perquè qualsevol ciutadà o ciutadana, agent cultural, artista, festival, biblioteca o museu pugui conèixer millor i implicar-se activament en allò que es fa a Barcelona. La nostra és una metròpoli mestra a crear xarxes, ponts de suport, associacions, vincles locals, nacionals i internacionals que la nodreixen i l’enforteixen. La commemoració de l’Any del Diàleg Intercultural el 2008 ha facilitat la visibilització d’un diàleg ja existent a la ciutat. Ha implicat també els actors culturals i socials de Barcelona al voltant de la reflexió sobre els nous reptes i oportunitats de la interculturalitat, entesa com a fusió cultural i viscuda amb la vocació de crear més espais de trobada. Els altres àmbits de la nostra cultura també es mostren àmpliament a BCNcultura08: les arts visuals i el disseny, la història i la memòria, les lletres i les biblioteques, les arts escèniques, la música, el sector audiovisual, el ric panorama de divulgació científica a través del programa Barcelona Ciència, els més de noranta festivals que se celebren a la ciutat, La Mercè i les tradicions de Barcelona, i les activitats culturals més destacades dels districtes configuren un mapa engrescador i amplíssim que consolida la nostra ciutat com a referent internacional. Jordi Hereu i Boher Alcalde de Barcelona Sumari 08 Barcelona Ciència 245 Mara Dierssen 00 Presentació 248 a. Activitats Barcelona Ciència 9 Jordi Martí i Grau 252 b. Museus i centres de ciències 01 Barcelona Diàleg Intercultural 09 Festivals de Barcelona 17 Jordi Sánchez 263 Juan Insua 21 Comença l’Any del Diàleg Intercultural 266 a. Grec. Festival de Barcelona 22 El programa pren volada 271 b. Més festivals a Barcelona 23 El diàleg troba música i lletra 272 Festivals d’arts visuals 24 El diàleg com a imperatiu 276 Festivals literaris 27 El diàleg no fa vacances 281 Festivals d’arts escèniques 27 Dialogar per conviure 286 Festivals de música 29 La tardor de la reflexió 316 Festivals d’audiovisuals 30 Barcelona i el món 333 Festivals multidisciplinaris 32 Educar en la interculturalitat 10 La Mercè i les tradicions de Barcelona 02 Arts visuals i disseny 339 Jordi Pablo 37 Carles Guerra 342 a. Festes d’àmbit de ciutat 40 a. Museus d’arts visuals i disseny 348 b. Altres festes a la ciutat 54 b. Centres d’arts visuals i disseny 354 c. Activitats i iniciatives diverses 69 c. Festivals i iniciatives diverses 11 BCN Internacional 03 Història i memòria 361 Jordi Pascual 75 Joan Roca 364 a. El món a Barcelona 78 a. Museus d’història, arqueologia i etnologia 376 b. Barcelona al món 90 b. Arxius històrics i centres d’estudi 96 c. Espais d’interès arquitectònic 12 Espai públic i proximitat 101 d. Activitats i iniciatives diverses 385 Josep Maria Montaner 388 Itziar González, regidora de Ciutat Vella 04 Lletres i biblioteques 388 Assumpta Escarp, regidora de l’Eixample 107 Assumpta Bailac 389 Imma Moraleda, regidora de Sants-Montjuïc 111 a. Biblioteques 390 Montserrat Sánchez, regidora de Les Corts 118 b. Barcelona i els llibres 391 Sara Jaurrieta, regidora de Sarrià - Sant Gervasi 127 c. Promoció i normalització de la llengua catalana 392 Guillem Espriu, regidor de Gràcia 130 d. Festivals, premis literaris i altres iniciatives 394 Elsa Blasco, regidora de Horta-Guinardó 396 Carmen Andrés, regidora de Nou Barris 05 Arts escèniques 397 Gemma Mumbrú, regidora de Sant Andreu 139 Begoña Barrena 399 Francesc Narváez, regidor de Sant Martí 142 a. Sales d’arts escèniques 164 b. Espais singulars i centres d’assaig 13 La cultura i l’actuació municipal 173 c. Les companyies d’arts escèniques 403 Marta Clari 176 d. Festivals i iniciatives diverses 406 El Consell de la Cultura de Barcelona 411 Suport a la creació 06 Música 414 Actuacions en l’àmbit del patrimoni 183 David Albet 416 Biblioteques 184 a. Grans equipaments musicals 416 Comunicació amb la ciutadania 193 b. Temporades i cicles musicals 417 Relació amb el sector privat 201 c. Sales de música en viu 418 Recursos per a la cultura 208 d. Festivals i iniciatives diverses 07 Audiovisuals 421 14 Taules annexes 217 Isaki Lacuesta 220 a. Rodatges a Barcelona 226 b. Barcelona-Catalunya Film Commission 231 c. El públic i les sales 234 d. Els premis i la presència a festivals internacionals 239 e. Indústries creatives, festivals audiovisuals i iniciatives diverses Presentació Jordi Martí i Grau Delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona L’any 2008 ha estat testimoni de l’esclat d’una crisi econòmica de la qual, encara avui, no sabem acabar de mesurar-ne les conseqüències ni la durada. De quina manera la baixada dels indicadors econòmics afecta la vida cultural de Barcelona? Si prenem, com a mesura, els indicadors de consum cultural podríem ser moderadament optimistes. En general, creix la demanda i, en alguns casos, amb índexs notables: en teatre, la temporada 2007-08 va tenir un 18 % de creixement respecte a l’anterior i va arribar a més de 2,6 milions d’entrades venudes; en els grans auditoris de música la demanda ha crescut un 10 %, i l’associació de sales de concerts de Catalunya manifestan que la música en viu als petits locals ha crescut més d’un 10 %. Fins i tot els museus, els més afectats per la baixada del turisme, han aguantat amb un lleuger creixement que ha generat més de vint milions de visites, una xifra que l’any 1997, fa poc més de deu anys, era de «només» cinc milions. Potser ens serà més fàcil entendre, en èpoques de «vaques magres», que és tan legítim —i potser més enriquidor— l’anhel de saber que l’afany de tenir. 10 Tanmateix, com que els indicadors quantitatius, en l’àmbit importants del nostre país. Potser l’edició de les cartes cultural, descriuen el moviment econòmic i comercial de les entre l’escriptora i Joan Sales, el seu editor, recopilades per activitats culturals però no ens assenyalen el grau de Montserrat Casals hagi estat una de les aportacions més desenvolupament de la cultura —aquest és molt més importants a la celebració. El 2008 ha estat l’any que ens complex, no es deixa domesticar en indicadors numèrics i ha deixat un altre dels més grans: Josep Palau i Fabre. sempre exigeix observació qualitativa—, es fa difícil saber I quan acabava l’any ens deia adéu Francisco Casavella, com impactarà la crisi en termes de producció i l’escriptor que ha sabut convertir Barcelona en una ciutat desenvolupament cultural. Una dada, però, no pot passar literària feta a mida dels herois de barri i les llegendes per alt: en plena crisi econòmica dels anys noranta, clandestines. a Barcelona neixen una bona colla de projectes El 2008 també ha estat l’Any Europeu del Diàleg independents que avui formen part del paisatge cultural de Intercultural. Centenars d’activitats de tota mena, la ciutat.