setembre 2021 programa 09 núm. 113

Signoret i Montand Sally Potter Choreoscope Cinema romanès actual Marquès de Wavrin L3 (Liceu)

Biblioteca de Celebrem els centenaris de Simone Catalunya 02 c/ de l’Hospital Signoret i , la il·lustre Plaça de Signoret i Sant Augustí i compromesa parella francesa dins i Montand: Gran fora de la pantalla, i el de l’escriptor complicitats Teatre del Plaça Liceu Reial polonès Stanislaw Lem, mestre de la La Rambla c/ d’En Robador ciència-ficció. Revisem la filmografia 14

c/ de la Unió de Sally Potter, la cineasta britàni- Sally Potter c/ de Sant Pau c/ Espalter ca que ens va seduir amb Orlando i Rambla del Raval dona lliçons de tango. La dansa tam- 20 bé serà present en una nova edició Choreoscope de Choreoscope i la música de Manel 25 c/ del Marqués de Barberà Camp ens arriba amb algunes de les c/ Nou de la Rambla seves composicions per al cinema Cinema romanès català. Rebem Ángela Molina, Goya actual d’Honor d’aquest any, i revisem el ci- nema romanès actual. Participem en 29 l’homenatge a l’Havana, ciutat con- Marquès vidada de La Mercè, amb tres films de Wavrin Con- servatori de Fernando Pérez, i viatgem al gel Liceu de Spitsbergen amb el film en 16 mm 32 L2 i L3 (Paral·lel) d’Ignacio Benedeti i a l’Amazones Centenari de dels anys vint amb el metratge del Stanislaw Lem Filmoteca de Catalunya L2 (Paral·lel) Marquès de Wavrin restaurat per la 39 L3 (Liceu i Paral·lel) cinemateca belga. Dues sales de cinema Sessions Exposicions 21, 59, 88, 91 especials Biblioteca especialitzada D20, D50 Esteve Riambau Llibreria V11, V13, H14 Director Bar-restaurant Plaça de Salvador Seguí, 1-9 08001 Barcelona T 93 567 10 70

ISSN edició impresa: 2013-2743 ISSN edició electrònica: 2013-2662 D.L. B-38.546-81 Disseny i maquetació: Studio Aparte Impressió: www.uan-tu-tri.com i Yves Montand són 04 Signoret una de les parelles més cèlebres de la Casque d’Or i Montand: història del cinema. Autèntics emble- Thérèse Raquin mes de la cultura francesa, van néixer 05 complicitats fa cent anys, curiosament, fora del Les diaboliques país: ella a Alemanya (Wiesbaden) i ell Le salaire de la peur a Itàlia (Toscana). Amb arrels jueves i 06 en el si de famílies antifeixistes, van La mort en ce jardin haver d’emigrar a França. L’ocupació Les sorcières de Salem nazi referma les conviccions políti- 07 ques de la futura parella, que ratifica- L’aveu ran posteriorment amb un activisme Compartiment tueurs infatigable a favor de les causes que 08 consideraven justes. Room at the Top Abans que els seus camins es creuin Let’s Make Love el 1949, ell triomfa com a cantant de Ship of Fools music-hall gràcies a la seva descobri- 09 dora i amant Édith Piaf, mentre que Tout va bien ella es dona a conèixer a través del seu L’armée des ombres primer marit, el director Yves Allégret, 10 amb personatges tan sensuals com Le cercle rouge sòrdids, que seran l’avantsala de grans Police Python 357 interpretacions. A la pantalla van co- 11 incidir poques vegades, però quan ho César et Rosalie van fer es va notar: amb la metàfora del La solitude du maccarthisme que és Les sorcières de chanteur de fond Mémoires Salem es van barrar el pas a Hollywood pour Simone durant un temps, i L’aveu, una crítica 12 a l’estalinisme, tindria el mateix efec- L’adolescente Amb la col·laboració de te als països soviètics. Costa-Gavras, Rude journée que ja els havia dirigit a Compartiment pour la reine tueurs, presenta aquest homenatge. 13 Les routes du sud Trois places pour le 26 Signoret i Montand: complicitats

Dimecres 1 / 16.30 h Casque d’Or París, bajos fondos Les diaboliques Les diabòliques Dijous 2 / 17.00 h Sala Laya JACQUES BECKER, 1952. Int.: Simone Signoret, Serge Reggiani, Claude Dauphin, HENRI-GEORGES CLOUZOT, 1955. Int.: Simone Signoret, Véra Clouzot, Paul Sala Chomón Dissabte 4 / 20.00 h Gaston Modot, Raymond Bussières. França. VOSE. 98’. Blu-ray. Meurisse, Charles Vanel, Jean Brochard, Michel Serrault. França. VOSC. 117’. DCP. Diumenge 5 / 19.30 h Sala Chomón Una obra mestra ambientada al París de l’inici de Un clàssic del cinema de suspens, adaptació d’una Sala Laya segle, on diferents homes s’enfronten fins a arribar novel·la policíaca de Pierre Boileau i Thomas Narce- Diumenge 19 / 19.30 h al crim per l’amor d’una prostituta coneguda amb jac (autors també de la història en què es basa Vertigo), Sala Laya el sobrenom de Casque d’Or, una dona molt sensual que va ser tot un èxit de taquilla en gran part gràcies que és interpretada per una Simone Signoret abso- a la seva promoció, ja que la pel·lícula va ser objecte lutament captivadora. Un melodrama passional i d’un rigorós secretisme per mantenir el suspens del tràgic que uneix una encertada descripció social de seu argument. La publicitat aconsellava que els ma- l’època amb un romanticisme exacerbat. A París, lalts del cor no la visionessin i l’Església també hi va bajos fondos, nom amb què es va estrenar al nostre posar el seu granet de sorra qualificant-la de “greu- país, Becker dona vida a una galeria de personatges ment perillosa”. Es va prohibir l’accés dels periodis- l’exactitud psicològica dels quals s’imposa constant- tes al rodatge, hi havia ordre de tancar les portes una ment al component folklòric. vegada s’iniciava la projecció i, per últim, un avís al final de la pel·lícula demanava als espectadors que no Dimecres 1 / 20.00 h Thérèse Raquin en revelessin el desenllaç. Un conte tenebrós i cruel Sala Chomón MARCEL CARNÉ, 1953. Int.: Simone Signoret, Raf Vallone, Roland Lesaffre, sobre la coneguda teoria del crim perfecte i en el qual Jacques Duby, Maria Pia Casilio, Marcel André. Itàlia-França. VOSC. 102’. DCP. Dijous 2 / 16.30 h una Simone Signoret sensacional es revenja del seu Sala Laya Una dona desgraciada en el seu matrimoni ofega el marit despòtic. marit amb l’ajut del seu amant. Després, però, el re- mordiment i el sentit de culpabilitat arriben a fer-se-li Le salaire de la peur El salari de la por intolerables. Aquesta adaptació de la novel·la d’Émile HENRI GEORGES CLOUZOT, 1953. Int.: Yves Montand, Charles Vanel, Vera Divendres 3 / 20.00 h Zola va motivar el retorn de Simone Signoret al cine- Clouzot, Peter Van Eyck, Folco Lulli, William Tubbs. França. VOSC. 148’. DCP. Sala Chomón ma després d’haver-se’n retirat en casar-se amb Yves En un poblet decrèpit d’Amèrica del Sud una em- Dimarts 7 / 16.30 h Montand. Marcel Carné va obtenir el Lleó de Plata a presa nord-americana contracta quatre homes per Sala Laya la millor direcció a la Mostra de Venècia amb aquest transportar un carregament de nitroglicerina al treball considerat el millor en la seva etapa posterior llarg de 500 km de camins en mal estat. Una obra a Jacques Prévert, i en el qual el realisme poètic de mestra del cinema d’aventures, d’una tensió gairebé la seva gran època s’integra amb autenticitat en un insuportable. Una crítica al colonialisme occidental context sociohistòric reactualitzat. i el capitalisme que és també un relat honest sobre la lleialtat i la covardia quan s’està cara a cara amb la mort. Amb aquest film Montand demostra per pri- mera vegada que és un actor descomunal i, de cop, la seva carrera s’internacionalitza.

4 5 Signoret i Montand: complicitats

Dissabte 4 / 16.30 h La mort en ce jardin La mort en aquest jardí L’aveu La confesió Dimecres 8 / 20.00 h Sala Chomón LUIS BUÑUEL, 1956. Int.: Simone Signoret, Georges Marchal, Charles Vanel, CONSTANTIN COSTA-GAVRAS, 1970. Int.: Yves Montand, Simone Signoret, Sala Chomón Michel Piccoli, Tito Junco, Michèle Girardon. Mèxic-França. VOSC. 104’. DCP. Michel Vitold, Antoine Vitez, Gabriele Ferzetti. Itàlia-França. VOSC. 139’. DCP. Divendres 10 / 17.00 h Diumenge 19 / 16.30 h Sala Chomón Un guió escrit entre Luis Buñuel, Luis Alcoriza i Memòries del dirigent comunista txec Artur London Sala Chomón Raymond Queneau és el primer avís de la riquesa que (amb nom fictici en el film), que va patir els efectes Dimecres 22 / 17.00 h hom pot trobar en una pel·lícula d’aventures senzilla terribles de la depuració política infligida pel règim Sala Chomón plena d’un humor força subtil. En el personatge que estalinista. En el guió, tot i estar basat en la novel·la encarna Piccoli, Buñuel va veure-hi un esborrany del autobiogràfica de London, és impossible no trobar futur Nazarín. Rodat a Mèxic, és el primer film en co- similituds amb Jorge Semprún. “Montand va portar lor que va protagonitzar Simone Signoret, qui, segons a terme la identificació amb el seu personatge a ex- Buñuel, trobava a faltar tant Yves Montand que “de trems difícils d’assolir. Gairebé fins a l’alienació. Si- camí a Mèxic va introduir alguns documents comu- mone Signoret, en canvi, havia d’interpretar un dels nistes al seu passaport amb l’esperança que la Immi- pocs –si no l’únic– papers amb què és incapaç d’iden- gració estatunidenca no la deixés passar”. tificar-se: el d’una dona que no només creu en la cul- pabilitat del seu marit, sinó que la proclama en veu Dimarts 7 / 17.00 h Les sorcières de Salem alta” (Jorge Semprún). Sala Chomón Les bruixes de Salem Presentació a càrrec de Costa-Gavras el dimecres 8. Diumenge 12 / 16.30 h RAYMOND ROULEAU, 1957. Int.: Simone Signoret, Yves Montand, Mylène Demongeot, Alfred Adam, Michel Piccoli. França. VOSC. 145’. DCP. Sala Chomón Dijous 9 / 17.00 h Simone Signoret i Yves Montand van debutar com a pa- Compartiment tueurs Compartiment letal CONSTANTIN COSTA-GAVRAS, 1965. Int.: Cathérine Allegret, Jacques Perrin, Sala Chomón rella teatral en el muntatge escènic de l’obra que Art- Simone Signoret, Michel Piccoli. França. VOSC. 95’. DCP. Dissabte 18 / 20.00 h hur Miller va escriure com a reacció al maccarthisme, En el seu debut com a director Costa-Gavras adapta Sala Chomón Les bruixes de Salem. Tres anys més tard, també sota la la novel·la policíaca homònima de Sébastien Japrisot, direcció de Raymond Rouleau i amb guió de Jean-Paul amb clares referències al cinema policíac francès de Sartre, la parella protagonitza aquesta versió fílmica Clouzot o Melville. Al tren que fa la línia Marsella- l’exhibició de la qual va ser bloquejada, gairebé durant París hi ha hagut un assassinat; tots els passatgers del seixanta anys, pel mateix Miller, que, segons les males darrer compartiment en són sospitosos. “D’aquest ro- llengües, es va venjar així de l’afer amorós que Mon- datge neix la meva veritable vocació. La meva autèn- tand havia tingut amb la seva esposa, Marilyn Monroe. tica i absoluta entrega al cinema. Fins aleshores feia “Simone i jo teníem ganes d’interpretar aquesta obra una mica de cinema com a aficionat. I, de sobte, amb perquè és una requisitòria contra la intolerància, con- Costa-Gavras, passa alguna cosa. Va resultar, més tra totes les intoleràncies” (Yves Montand). que un director, un company, que havia descobert la meva personalitat autèntica” (Yves Montand). Es va estrenar amb el títol Los raíles del crimen. Presentació a càrrec de Costa-Gavras el dijous 9.

6 7 Signoret i Montand: complicitats

Divendres 10 / 20.00 h Room at the Top Un lugar en la cumbre Tout va bien Tot va bé Dimarts 21 / 16.30 h Sala Chomón JACK CLAYTON, 1959. Int.: Laurence Harvey, Simone Signoret, Heather Sears, JEAN-LUC GODARD, JEAN-PIERRE GORIN, 1972. Int.: Yves Montand, Jane Sala Laya Divendres 17 / 19.30 h Donald Wolfit, Ambrosine Phillpotts. Gran Bretanya. VOSE. 115’. 35mm. Fonda, Vittorio Caprioli, Jean Pignol. Itàlia-França. VOSC. 95’. DCP Diumenge 26 / 20.00 h Sala Laya És una mirada acurada sobre la rigidesa de les classes “En l’actualitat, prendre l’ofensiva consisteix a realitzar Sala Chomón Dimecres 22 / 16.30 h socials a Anglaterra, que parteix dels desitjos d’ascen- Love Story, però de manera diversa. Consisteix a dir: Sala Laya sió social, costi el que costi, d’un funcionari. El seu veureu un film d’amor amb les vostres estrelles prefe- realisme ha fet que s’inclogui dins el Free Cinema. rides. S’estimen i es barallen com en tots els films, però Simone Signoret va guanyar l’Oscar, el BAFTA i el el que els separa o els uneix nosaltres ho anomenem premi a la millor actriu al Festival de Cannes. “El per- lluita de classes. El motiu pel qual Jane Fonda, periodis- sonatge d’Alice és intel·ligent, generós, comprensiu, ta, o Yves Montand, cineasta, passin de ‘t’estimo’ a ‘ja maternal, sexualment alliberat, sense prejudicis so- no t’estimo’ i, després, a un altre ‘t’estimo’, es basa en el cials… Era un caramel. Què dic, un caramel…! Era fet que entre ambdós ‘t’estimo’ hi ha quaranta minuts un pastís enorme com poques vegades es troba a la en què els protagonistes són segrestats en una fàbrica. carrera d’una actriu” (Simone Signoret). (…) Per parlar dels altres cal la modèstia i l’honestedat de parlar d’un mateix. La novetat no consisteix a parlar Dissabte 11 / 20.00 h Let’s Make Love El multimillonario d’un mateix en si, sinó a dialogar sobre les pròpies con- Sala Chomón GEORGE CUKOR, 1960. Int.: Marilyn Monroe, Yves Montand, Tony Randall, dicions socials d’existència i de les idees que se’n deri- Dimecres 15 / 16.30 h Frankie Vaughan, Wilfrid Hyde-White, David Burns. EUA. VOSE. 119’. 35mm. ven. Parlar d’un mateix sí, però per escoltar millor els Sala Laya Un milionari es fa passar per actor i s’introdueix en altres” (Jean-Luc Godard). una companyia teatral, on s’enamora d’una de les co- ristes. Yves Montand, que no sabia anglès, va qualifi- L’armée des ombres L’exèrcit de les ombres Dijous 23 / 16.30 h car l’experiència d’aterridora i va haver de pronunciar JEAN-PIERRE MELVILLE, 1969. Int.: , Paul Meurisse, Simone Sala Laya el seu diàleg fonèticament. L’actor va tenir un afer Signoret, Jean-Pierre Cassel, Serge Reggiani. Itàlia-França. VOSC. 145’. DCP. Dissabte 25 / 20.00 h amorós amb Marilyn Monroe durant el rodatge. Jean-Pierre Melville va tocar amb aquesta pel·lícula Sala Chomón un dels seus temes preferits: l’ocupació de França i Dissabte 18 / 16.30 h Ship of Fools El vaixell dels bojos l’organització de la resistència enfront dels nazis. El Sala Chomón STANLEY KRAMER, 1965. Int.: Vivien Leigh, Simone Signoret, José Ferrer, Lee mateix tema ja apareixia en el seu primer llargme- Marvin, Oskar Werner, Elizabeth Ashley, George Segal. EUA. VOSC. 149’. 35mm. Dimarts 21 / 19.30 h tratge, Le silence de la mer, i en Léon Morin, prêtre, Sala Laya El 1933 un vaixell deixa el port de Veracruz per diri- rodat el 1960. És una adaptació bastant fidel d’una gir-se a Europa. Els viatgers formen un microcosmos novel·la de Joseph Kessel i Melville hi va abocar tam- de diferents orígens i classes socials. Al rerefons veiem bé alguns records autobiogràfics. El film també re- l’avanç del feixisme. El film és una típica producció de crea l’etapa vital en la qual Simone Signoret –que va Kramer (exposició de temes de gran rellevància amb haver de canviar el seu cognom patern, Kaminker, molts actors coneguts), que, després de Judgment at per ocultar als nazis les seves arrels jueves– adqui- Nuremberg, tornava a acostar-se al tema del nazisme. reix una forta consciència social i política. Simone Signoret va ser nominada a l’Oscar.

8 9 Signoret i Montand: complicitats

Dijous 23 / 20.00 h Le cercle rouge El cercle vermell César et Rosalie César i Rosalie Divendres 24 / 19.30 h Sala Chomón JEAN-PIERRE MELVILLE, 1970. Int.: Alain Delon, Bourvil, Gian Maria Volonté, CLAUDE SAUTET, 1972. Int.: Yves Montand, Romy Schneider, Sami Frey, Umberto Sala Laya Yves Montand, Paul Crauchet, Paul Amiot. Itàlia-França. VOSC. 140’. DCP. Orsini, Eva Maria Meineke, . RFA-Itàlia-França. VOSC. 111’. DCP. Dimarts 28 / 16.30 h Dissabte 25 / 16.30 h Sala Laya Una obra imprescindible del cinema polar. Melville La vida d’una mare divorciada es trasbalsa quan ha Sala Chomón plasma el seu sentit tràgic i fatalista del thriller amb d’escollir entre dos homes. “Sempre m’ha commogut una sobrietat, elegància i precisió admirables. El el costat particularment vulnerable de Montand, en film narra el robatori a una joieria comès per dos de- contradicció amb la seva estatura i serietat. És la seva linqüents units pel destí amb la complicitat d’un ex- consciència professional la que li ha atorgat l’èxit, policia i que estan en el punt de mira d’un comissari però el secret d’Yves és la seva frescor infantil. Si implacable de París. És un film absorbent que també s’aconsegueix aquesta frescor infantil aliada a la seva destaca per les seves implicacions morals, gairebé consciència, s’assoleix la sublimitat. Quan li vaig ofe- metafísiques, que sorgeixen a través de l’acció i que rir el paper de César, el vaig fer sortir dels seus papers giren entorn de conceptes com la decadència, la so- habituals, i em va costar fer-li entendre que, com més lidaritat, la soledat o el mateix sentit de l’existència. inculte fos, més emocionant resultaria. Tenia por de Yves Montand interpreta, un policia expulsat del cos ser ridícul i de no acabar de comprendre el personat- i alcohòlic, mitjançant el qual Melville volia repro- ge. Però una vegada ho va captar, l’eufòria va presidir duir les crisis d’alcoholisme a la manera de Faulkner el rodatge. Vaig tenir la impressió que s’estava desco- o Hemingway. brint, que es desbloquejava d’un munt de rigideses a les quals estava sotmès a la seva vida anterior” (Clau- Divendres 24 / 17.00 h Police Python 357 de Sautet). Es va estrenar amb el títol Ella, yo y el otro. Sala Chomón ALAIN CORNEAU, 1976. Int.: Yves Montand, François Périer, Simone Signoret, Stefania Sandrelli, Mathieu Carrière. RFA-França. VOSE. 122’. 16mm. Sessió doble Diumenge 26 / 19.30 h El comissari en cap de la policia d’Orleans deu la La solitude du chanteur de fond Sala Laya seva posició social a la seva influent esposa, que fa La soledad del cantante de fondo anys que va en cadira de rodes. Paral·lelament té una CHRIS MARKER, 1974. Int.: Yves Montand. França. VOSE. 60’. Arxiu digital. amant amb antecedents delictius, que apareix assas- El febrer del 1974 Yves Montand fa un concert benè- sinada. Un inspector que va estar enamorat d’ella fic a l’Olympia de París a favor dels refugiats xilens comença a investigar… Alain Corenau va escriure a França. el guió amb Daniel Boulanger pensant en la parella Signoret-Montand, que van actuar plegats per quarta Mémoires pour Simone i última vegada. “Simone Signoret feia el paper d’una Records per a Simone burgesa empolainada i amb abrics de pell. No volia CHRIS MARKER, 1986. França. VOSC. 61’. Arxiu digital. oferir una imatge endolcida. Tenia rostre i el cos força inflats. La veu se li anava afluixant, amb prou feines Un homenatge a Simone Signoret en ocasió de l’ani- se la sentia, la qual cosa conferia a l’escena una inten- versari de la seva mort. És un recorregut no cronològic sitat peculiar” (Alain Corneau). pels seus films i les entrevistes, mitjançant les quals evoca la seva vida i la seva manera d’estar al món.

10 11 Signoret i Montand: complicitats

Dimarts 28 / 19.30 h L’adolescente L’adolescent Les routes du sud Les rutes del sud Dijous 30 / 17.00 h Sala Laya , 1978. Int.: Simone Signoret, Laetitia Chauveau, Francis Huster, , 1978. Int.: Yves Montand, Miou-Miou, José Luis Gómez, Jeannine Sala Chomón Édith Clever, Jacques Weber. França-Alemanya. VOSC. 93’. DCP. Mestre, Laurent Malet, France Lambiotte. França-Espanya. VOSC. 95’. 35mm. 1939. La transició de la infància a l’adolescència d’una Larrea és un espanyol, fill d’exiliats, que ha assolit un noia durant les seves vacances d’estiu. Una anàlisi de èxit notable a França com a escriptor i guionista cinema- caràcter psicològic, amb els primers anuncis de la Se- togràfic. Al seu torn manté una relació tensa amb el seu gona Guerra Mundial de fons. Va ser la segona pel· fill, que s’agreuja amb la mort de la seva muller en una lícula com a directora de Jeanne Moreau, que, a més missió clandestina a favor dels comunistes catalans. A la a més, posa la veu en off al film. Simone Signoret està seva tragèdia s’hi uneix el desencant de veure el dicta- magnífica en el paper d’àvia que guia la neta en les dor Franco morir al llit amb poder absolut. A partir d’un seves primeres passes en l’amor. guió de Jorge Semprún ambientat a Barcelona, el film es pot considerar com la continuació del film d’Alain Dimecres 29 / 16.30 h Rude journée pour la reine Resnais La guerre est finie. Yves Montand ve a ser l’alter Sala Laya Dura jornada per una reina ego de Semprún, un militant comunista cada cop més RENÉ ALLIO, 1973. Int.: Simone Signoret, Jacques Debary, Olivier Perrier, Orane desencisat amb les consignes del seu partit. Demazis, Christiane Rorato, Gérard Depardieu. França. VOSC. 105’. DCP. Una dona de fer feines empra la fantasia per evadir-se Trois places pour le 26 Dijous 30 / 20.00 h d’una realitat mediocre que transcorre entre pares Tres entrades per al 26 Sala Chomón maniàtics, una sogra insuportable, un marit autorita- , 1988. Int.: Yves Montand, Mathilda May, Françoise Fabian, ri i un fill que, després de sortir de la presó, li dema- Patrick Fierry, Catriona MacColl. França. VOSC. 106’. DCP. na ajuda per poder fugir amb la seva xicota i el seu Un antic projecte de Demy i Montand que, amb els fill. “Simone Signoret és una gran actriu i, per tant, anys, va anar adquirint la seva configuració defi- una magnífica fabricant de somnis que interpreta nitiva. Una comèdia musical en la qual Montand el seu personatge amb la màxima sensibilitat i intel· interpreta Montand, que recupera els moments ligència. La resta del repartiment contribueix molt bé més significatius de la seva vida amb al·lusions a a crear aquesta il·lusió de vida que dona el cinema i relacions amoroses que va mantenir amb Édith de la qual se serveix René Allio per, paradoxalment, Piaf, Simone Signoret i Marilyn Monroe. Però el lluitar-hi en contra” (Robert Chazal). fil narratiu principal inclou una relació totalment fictícia amb una prostituta de Marsella, amb qui va tenir una filla que ell mai va saber que existia i que va acabar coprotagonitzant la seva revista musical i tenint relacions sexuals amb ell.

12 13 A finals dels setanta, un curtmetrat- 16 Sally Potter ge experimental en blanc i negre, Orlando filmat en 16 mm i titulat Thriller, va Sessió de captar l’atenció de la crítica espe- curtmetratges cialitzada, que li va dedicar cente- nars d’articles. Aquest film era una 17 relectura de l’òpera La bohème i es The Gold Diggers va convertir instantàniament en un I Am an Ox, clàssic del cinema feminista. Aques- I Am a Horse, ta desconstrucció de la representa- I Am a Man, I Am a Woman ció convencional de les dones com a víctimes romàntiques va permetre a la seva autora, Sally Potter, fer el salt 18 The Tango al llargmetratge i esdevenir una de Lesson les cineastes amb més prestigi de la Ginger & Rosa Gran Bretanya. 19 Al llarg de la seva trajectòria Potter The Party ha seguit expandint la sensibilitat The Man transgressora i l’estilització formal Who Cried dels seus inicis, obrint pas a les seves inquietuds socials, culturals i identi- tàries, situant les dones al centre de la seva obra i explorant el concepte de transformació. La cineasta, que nodreix el seu corpus fílmic amb els seus coneixements de coreògrafa, ballarina i música, també treballa ele- ments com el guió, el disseny de so, la interpretació, l’edició o la producció. Sally Potter

Dimarts 7 / 20.30 h Orlando The Gold Diggers Els buscadors d’or Dijous 9 / 19.30 h Sala Chomón SALLY POTTER, 1992. Int.: Tilda Swinton, Billy Zane, Lothaire Bluteau, Quentin SALLY POTTER, 1983. Int.: Julie Christie, Colette Laffont, Hilary Westlake, David Sala Laya Crisp. Rússia-Països Baixos-Itàlia-Gran Bretanya-França. VOSC. 92’. DCP. Gale, Tom Osborn, Jacky Lansley. Gran Bretanya. VOSC. 89’. Blu-ray. Diumenge 12 / 19.30 h Dimarts 14 / 17.00 h Sala Laya Orlando és una criatura melancòlica i independent, Una empleada de banc que comença a sentir-se atreta Sala Chomón Dissabte 18 / 19.30 h un ésser ambigu i immortal que amb el pas dels segles per la relació entre poder i or, i una enigmàtica estre- Sala Laya passa d’home a dona, mentre es capbussa en els mis- lla de cinema a la recerca de la seva veritable identitat, teris de la vida, l’art i la passió. Un drama de gènere descobreixen juntes que pot haver-hi una relació en- fantàstic amb una posada en escena i un vestuari de tre la lluita masculina pel poder econòmic i l’ideal fe- gran barroquisme que adapta el popular llibre de Vir- mení de bellesa misteriosa però impotent. La primera ginia Woolf. Orlando va donar a conèixer Sally Potter obra de ficció de la directora d’Orlando posa en escena al gran públic. Millor film al Festival de Sitges i premi la relació entre dues dones ben diferents, personifica- del públic al Festival de Venècia. cions, alhora, de dos arquetips: la dona objecte i la que es revolta contra el sistema. Dimecres 8 / 16.30 h Sessió de curtmetratges Sala Laya SALLY POTTER, 1969-1986. Gran Bretanya. SD / VOSC. 66’. Arxiu digital. I Am an Ox, I Am a Horse, Dissabte 11 / 16.30 h Divendres 10 / 21.00 h Jerk (1969). El primer film experimental de Sally Pot- I Am a Man, I Am a Woman Sala Chomón Sala Laya ter; Play (1970). Un film a doble pantalla en què sis Sóc un bou, sóc un cavall, sóc un home, sóc una dona Dijous 16 / 16.30 h nens (tres parells de bessons) juguen al carrer. Filmat SALLY POTTER, 1988. Gran Bretanya. VOSC. 60’. Betacam digital. Sala Laya amb dues càmeres contigües, una amb pel·lícula de Un assaig documental que incorpora imatges de pel· color i l’altra en blanc i negre; Hours d’ouvres (1970). lícules de la dècada del 1920 fins a la dècada del 1980 Potter projecta imatges en 8mm de ballarins que re- analitza la història de les dones en el cinema rus a tra- alitzen, cadascun d’ells, un sol moviment a una pan- vés dels ulls de directores, actrius i guionistes russes. talla de vidre esmerilat, i ho torna a filmar en 16 mm El títol de la pel·lícula es refereix a un eslògan de la per crear noves seqüències en capes; Thriller (1979). Segona Guerra Mundial sobre dones que fan la feina Aquest film sorgit del zeitgeist del punk, la protesta d’homes absents, al camp i a casa. “El títol del docu- i la teoria feminista, talla La Boheme de Puccini i la mental suggereix la identitat múltiple d’Orlando, i partitura de Psycho per preguntar perquè les dones les entrevistades parlen de ser dones en termes que sempre han de morir; The London Story (1986). Una van molt més enllà del feminisme angloamericà de dona misteriosa contracta a un porter i a un exfun- la dècada del 1980, fet que va influir en el desenvolu- cionari descontents, per organitzar un complot que pament de la posició de Potter sobre el concepte de enderroqui al govern britànic. gènere” (Sophie Mayer).

16 17 Sally Potter

Divendres 17 / 16.30 h The Tango Lesson La lliçó de tango The Party Dijous 23 / 17.00 h Sala Laya SALLY POTTER, 1997. Int.: Sally Potter, Pablo Verón, Morgane Maugran, SALLY POTTER, 2017. Int.: Timothy Spall, Patricia Clarkson, Bruno Ganz, Cherry Sala Chomón Diumenge 19 / 20.00 h Géraldine Maillet, David Toole, Katerina Mechera. Gran Bretanya. VOSC. 102’ Jones, Emily Mortimer, Kristin Scott Thomas. Gran Bretanya. VOSE. 71’. DCP. Diumenge 26 / 16.30 h Sala Chomón Una noia de Londres coneix a París un ballarí de tan- Una dona celebra el seu nomenament com a ministra Sala Chomón gos que li dona classes fins que ha de marxar de la de Sanitat del govern britànic organitzant una festa ciutat per qüestions de feina. Més tard visita Buenos amb algunes de les seves amistats. Tanmateix la ce- Aires i coneix amics del seu professor abans de retro- lebració acaba adquirint un caire dramàtic. “És una bar-se amb ell. La pel·lícula, protagonitzada per la comèdia política, però amb una mirada lluminosa i mateixa Sally Potter i el famós ballarí de tango Pablo plena d’amor a l’Estat d’Anglaterra, que d’alguna ma- Verón, va guanyar el premi al millor film al Festival nera és una Anglaterra trencada. Però, sobretot, el de Mar del Plata. film és una reflexió sobre un tema, perquè la política és a tot arreu, particularment en les relacions huma- nes. El que és primordial és el llenguatge de la veritat Dimarts 21 / 17.00 h Ginger & Rosa Sala Chomón SALLY POTTER, 2012. Int.: Elle Fanning, Alice Englert, Christina Hendricks, i el poder curatiu de l’amor per superar les tragèdies, Annette Bening, Alessandro Nivola, Oliver Platt. Gran Bretanya. VOSC. 90’ tot i que s’ha de parar esment en el fet que no hi hagi Dissabte 25 / 19.30 h Sala Laya Londres, 1962. Ginger i Rosa són dues amigues ado- cap pistola carregada amagada al cubell de la roba lescents inseparables. Juntes fan campana, parlen bruta” (Sally Potter). d’amor, religió i política, i somnien en una vida més emocionant que la de les seves mares. Però, al mateix The Man Who Cried Vidas furtivas Divendres 24 / 20.00 h temps que irromp la revolució sexual, la guerra freda SALLY POTTER, 2001. Int.: Christina Ricci, Johnny Depp, Cate Blanchett, John Sala Chomón i l’amenaça nuclear, projecten una ombra sobre el seu Turturro, Harry Dean Stanton. Gran Bretanya-França. VOSE. 100’. 35mm. Dimarts 28 / 17.00 h futur. Ginger se sent atreta per la poesia i per la pro- Un camperol jueu d’orígen rus emigra a Amèrica amb Sala Chomón testa política, mentre que Rosa li ensenya a fumar, a la intenció d’endur-se a la seva mare i a la seva filla besar els nois i a pregar. Les dues es rebel·len contra un cop s’instal·li. Poc després, la seva filla emprèn un les seves mares respectives. viatge per buscar-lo, però acaba en un vaixell que es dirigeix a Anglaterra, on es acollida per una família i adopta el nom de Suzie. Al cap d’uns anys, gràcies al seu talent per cantar i ballar participa en un espectacle a París, on coneix Cesar, un atractiu genet gitano. La seva vida apacible es veu alterada per l’ocupació nazi.

18 19 El moviment és l’ingredient essencial 22 Choreoscope amb què el món continua, o sobreviu. Malditos Quan el moviment del cos es fusiona amb el cinematogràfic, neix un dels 23 gèneres més autèntics: el cinema de Moving Cities: dansa. Mentre que les paraules poden Barcelona enganyar, el llenguatge corporal no. Moving Stories Selecció Oficial de El cinema no coneix fronteres. La Curtmetratges 1: dansa no coneix fronteres. Hi ha un “Y, sin embargo, se mueve!” llenguatge comú que els uneix: el llenguatge universal del moviment. Selecció Oficial de Curtmetratges 2: Choreoscope Barcelona és el festival “Y aquellos que de cinema de dansa dels qui continu- fueron vistos bailando, fueron en, es mouen, evolucionen. considerados locos por quienes no podían escuchar la música” 24 The Last Words Here After Selecció Oficial de Curtmetratges 3: Focus Àsia Galloping Mind

D.: Direcció C.: Coreografia Choreoscope

Dimarts 14 / 20.00 h Malditos Sessió doble Dimecres 15 / 17.00 h Sala Chomón D.: ELENA GOATELLI, ANGEL ESTEBAN. C.: COMPAÑÍA MALDITOS, 2020. Moving Cities: Barcelona Sala Chomón Int.: Alberto Velasco, Ana Talenti. Itàlia-Espanya. VE. 77’. Arxiu digital. D. i C.: JEVAN CHOWDHURY, LAURA OBIOLS, 2021. Gran Bretanya. SD. 6’ Un grup d’actors i actrius posen en marxa un especta- Narrada per l’actor Pep Munné, és la vuitena pel· cle de teatre concebut com una marató de ball. Inspira- lícula de Jevan Chowdhury, que captura una ciutat da lliurement en la pel·lícula de Sydney Pollack They del món com a escenari per a la dansa. Abans de Bar- Shoot Horses, Don’t They? (1969), es tracta d’una com- celona ha retratat Londres, París, Brussel·les, Dallas, petició real i en directe que explora el concepte de ma- Praga, Erevan i Atenes. cabre cabaret de les maratons de ball americanes durant la Gran Depressió a finals dels anys vint. Durant més Moving Stories de 80 actuacions i en el curs de tres anys, el grup s’en- D.: ROB FRUCHTMAN, CORNELIA RAVENAL, MIKAEL SÖDERSTEN, WENDY fronta a l’esgotament físic i psicològic, que dona lloc a SAX. C.: BATTERY DANCE COMPANY, 2018. Irak-Romania-Índia-EUA-Corea del fortes tensions internes. Els directors proposen al grup Sud. VOSC. 85’. DCP. enregistrar la seva vida quotidiana, i durant tres anys Sis ballarins de l’aclamada companyia Battery Dance recullen i arxiven els materials de vídeo i àudio, fins viatgen a l’Índia, Romania, Corea del Sud i l’Iraq per al moment en què decideixen convocar la companyia treballar amb joves que han experimentat la guerra, per gravar una última actuació. A partir del concepte la pobresa, els prejudicis, l’explotació sexual i el fort de reality show, transformat en narrativa documental, trauma com a refugiats. La pel·lícula captura la lluita, explorant el binomi persona-personatge i individu en- la frustració, la determinació i la transformació tant front de col·lectiu, Malditos mostra la deriva del grup, dels estudiants com dels mestres. Estrena a Espanya. entre èxit, fracàs, fama i competició, entrellaçant ele- Presentació a càrrec de Laura Obiols. ments del cinema del real amb la representació escèni- ca, en un ball frenètic en el qual ficció i realitat acaben Selecció Oficial de Curtmetratges 1: Dimecres 15 / 19.30 h col·lapsant. Estrena a Catalunya. “Y, sin embargo, se mueve!” Sala Laya Presentació a càrrec dels cineastes. VOSE. 84’. Arxiu digital. Premi Retrat d’una Generació Choreoscope 2021. Un taller de cotxes a Egipte, un amor segellat per un petó etern, la zona de confort a l’homòfoba Geòrgia i el discurs racista en una de les pel·lícules més impor- tants de la història del cinema: The Birth of a Nation.

Selecció Oficial de Curtmetratges 2: Dijous 16 / 17.00 h “Y aquellos que fueron vistos bailando, Sala Chomón fueron considerados locos por quienes no podían escuchar la música” VOSE. 79’. Arxiu digital. De mare només n’hi ha una. De Terra també. Quan els tancs ballen cancan, és millor fer un trio. 22 23 Choreoscope

Dijous 16 / 20.00 h Sessió doble Sala Chomón The Last Words Cinema D. i C.: WIM VANDEKEYBUS, 1999. Bèlgica. VOSC. 20’. Arxiu digital. Un venedor de crits ven a un tirà les seves últimes pa- romanès raules. S’inspira en dues històries de Julio Cortázar, i originalment formava part de l’espectacle In Spite of actual Wishing and Wanting (1999). Estrena a Espanya.

Here After D. i C.: WIM VANDEKEYBUS, 2007. Bèlgica. VOSC. 64’. Arxiu digital. La història d’una comunitat aïllada en la qual un tirà boig pel poder ordena un infanticidi. En les escenes ballades veiem com els personatges reviuen els seus records en el més-enllà, com si les seves emocions i els seus traumes estiguessin capturats en la memòria dels seus cossos. La pel·lícula mostra el terror i el seu efecte destructor en una comunitat. Estrena a Espanya.

Divendres 17 / 17.00 h Selecció Oficial de Curtmetratges 3: Sala Chomón Focus Asia VOSE. 87’. Arxiu digital. Una cuina tradicional índia, un centre de reclutament militar a Corea del Sud, un reproductor de cassets del 1989, un almirall eunuc a Hong Kong i molt de Dalí…

Divendres 17 / 20.00 h Galloping Mind Sala Chomón WIM VANDEKEYBUS, 2015. Int.: Matt Devere, Natali Broods, Jerry Killick, Orsi Tóth, Zsófia Rea, Rebeka Rea, Izabella Rea. Bèlgica-Hongria. VOSC. 120’. DCP. Dos bessons són separats quan neixen. Dotze anys després els seus camins es creuen de nou i comença la recerca de les seves arrels i la seva independència. El primer llargmetratge escrit i dirigit pel director i coreògraf Wim Vandekeybus –autor d’una extensa filmografia de pel·lícules de dansa– és un drama ro- dat a Hongria que té la particularitat de no ser una pel·lícula de dansa.

24 Cinema romanès actual Cinema romanès actual

Amb la col·laboració de La Mostra de Cinema Romanès reu- Cardinalul The Cardinal Divendres 3 / 17.00 h neix obres de cineastes consagrats NICOLAE MARGINEANU, 2019. Int.: Radu Botar, Ioan Andrei Ionescu, Richard Sala Chomón Bovnoczki, Cristi Iacob, Mircea Andreescu. Romania. VOSE. 100’. Blu-ray. com Radu Jude –presència habitual Dissabte 11 / 19.30 h 1953. Sighet, la presó dels capellans. Un heroi de la Sala Laya de la mostra i guanyador de l’Os d’Or resistència grecocatòlica cara a cara amb un tortura- a la darrera edició del Festival de dor insòlit. Una única sortida: conversió o mort. Una Berlin– o Cristi Puiu –autèntic punta pel·lícula basada en la història real de Iuliu Hossu, el de llança de la Nova Onada Romane- sacerdot dissident que es va oposar als camps de con- sa–, i d’altres de no tan coneguts a centració romanesos i a l’abraçada forçada del pla po- casa nostra, però amb una dilatada lític estalinista per a Romania a principis de la dècada dels cinquanta. experiència professional, com és el cas de Nicolae Margineanu, o que han cridat l’atenció mundial amb Între chin si amin Between Pain and Amen Dissabte 4 / 19.30 h TOMA ENACHE, 2019. Int.: Constantin Cotimanis, Vali V. Popescu , Ana Parvu, Sala Laya obres primerenques i multipremia- Kira Hagi , Ciprian Nicula. Romania. VOSE. 125’. Blu-ray. Dimarts 14 / 16.30 h des, com Toma Enache. Un jove compositor i virtuós del contrabaix és detin- Sala Laya gut per la policia política a Romania quan torna de Dijous 2 / 20.00 h Uppercase Print Viena, poc després de prometre’s amb la seva xicota. Sala Chomón RADU JUDE, 2020. Int.: Serban Pavlu, Alexandru Potocean, Ioana Iacob, S’encomana a la seva devoció per Déu per sobreviure Constantin Dogioiu, Silvian Vâlcu, Bogdan Zamfir. Romania. VOSE. 128’. Blu-ray. Dijous 9 / 16.30 h a la presó de Pitesti, on es porta a terme un experi- Sala Laya Romania, 1981. El tirà Nicolae Ceausescu lidera una ment, extret del model soviètic, de rentat de cervell i Romania comunista i dicta la història oficial amb tortura. “En record dels presoners que van ser tortu- l’ajut de la televisió nacional. Mugur Calinescu, un rats i assassinats en aquest lloc, i en honor dels super- adolescent de setze anys, escriu, amb guix i en ma- vivents, vaig haver d’explicar la veritat, malgrat que júscules, una altra història a les parets, amb missatges per a alguns sigui insuportable. El fet de ser consci- de protesta contra el règim. Les seves accions es reco- ents de rodar en una presó comunista real, on gent in- pilen en un arxiu voluminós que manté la policia se- nocent va ser torturada i assassinada, va ser un repte creta (Securitate), que l’observa, l’agafa i l’interroga. emocional per a tot l’equip” (Toma Enache). La directora de teatre Gianina Carbunariu va crear una obra documental basada en aquest cas. Radu Jude posa en escena la història i també utilitza imatges d’arxiu de la televisió romanesa de l’època. Aquest muntatge dialèctic es recolza en l’entreteniment po- pular autoritzat pel règim dictatorial per reflectir i desemmascarar aquest estat policial. Presentació per videoconferència a càrrec de Radu Jude. Amb la presència de Maria Floarea Pop (directora de l’Instituto Cultural Rumano de Madrid). 26 27 Cinema romanès actual

Diumenge 5 / 20.00 h Malmkrog Sala Chomón CRISTI PUIU, 2019. Int.: Agathe Bosch, Ugo Broussot, Marina Palii. República de Marquès Divendres 10 / 16.30 h Macedònia-Sèrbia-Romania-Bòsnia-Herzegovina-Suïssa. VOSE. 201’. Blu-ray. Sala Laya A les acaballes del segle xix, un grup d’aristòcrates es de Wavrin reuneix a una mansió on passen el dia discutint so- bre moral, política, religió, cultura, Europa, la mort, l’amor o la guerra des d’una dialèctica profunda i al- hora serena. Un film seriós, intel·lectual i exigent que adapta un text del segle xix escrit pel filòsof i poeta rus Vladímir Soloviov. Les converses són en francès, tal com era habitual en l’alta societat russa de l’època.

Dimecres 8 / 17.00 h Carturan Sala Chomón LIVIU SANDULESCU, 2019. Int.: Teodor Corban, Dana Dogaru, Cristina Flutur, Marcel Cobzariu, Adrian Titieni, Iulia Lumânare. Romania-Suècia. VOSE. 90’. Blu-ray. Diumenge 12 / 20.00 h Sala Chomón En el poc temps que li queda de vida, Carturan, un exminer de seixanta anys, intenta arreglar els aspec- tes més importants de la seva vida i, sobretot, orga- nitzar el seu enterrament i vetllar pel futur del seu net. L’òpera prima de Liviu Sandulescu “és una re- flexió entorn dels principis de la moralitat introduïts per les creences. Hi ha un conflicte més visible entre les tradicions i el dogmatisme de la religió, però és sempre el costat humà de la història el que domina la pel·lícula. No hi ha maniqueisme, ja que és una qüestió d’humanitat. Perquè tots tenim bones in- tencions, però també tenim principis als quals no volem renunciar” (Liviu Sandulescu).

28 Marquès de Wavrin

Amb la col·laboració de A més de ser el més gran explorador Au Pays du Scalp Al país del cuir cabellut Dijous 30 / 16.30 h belga del seu temps, el marquès de MARQUIS DE WAVRIN, 1931. França-Bèlgica. Muda, amb rètols en català. 72’. DCP. Sala Laya Wavrin també va ser un fotògraf i ci- El film amb què el marquès de Wavrin es va do- neasta de gran talent que va dedicar nar a conèixer al gran públic. Alberto Cavalcanti es va encarregar del muntatge a partir dels 20.000 25 anys de la seva vida a capturar amb metres de negatius filmats en un viatge de quatre la càmera formes de vida i paisatges anys (del 1926 al 1930) que portaria Wavrin des de condemnats a desaparèixer. Guayaquil i les illes Galápagos fins als territoris Pioner en el coneixement d’Amèrica dels indis amazònics dels ocaina, dels bora, dels del Sud, va conviure i va fer amistad napo, dels jívaros i dels piro. amb moltes tribus indígenes, i va dei- Presentació a càrrec de Sonia Kerfa i Grace Winter xar un tresor excepcional, un testimoni (Cinemateca Reial de Bèlgica). únic que ara us convidem a descobrir

amb films seus acabats de restaurar Sessió doble Dijous 30 / 19.30 h per la Cinemateca belga i un magnífic Venezuela, petite Venise Sala Laya documental sobre la seva figura. Veneçuela, petita Venècia MARQUIS DE WAVRIN, 1937. Bèlgica. Muda, amb rètols en català. 53’. DCP. Dimecres 29 / 19.30 h Marquis de Wavrin. El marquès de Wavrin inicia un viatge pel riu Orino- Sala Laya Du manoir à la jungle co per arribar al seu naixement, encara per descobrir. Marquès de Wavrin. Del castell a la selva La pel·lícula també es coneix amb el títol Venezuela, GRACE WINTER, LUC PLANTIER, 2017. Bèlgica. VOSC. 85’. DCP. ses hommes et ses paysages i es va presentar a Brussel· Narra la història del marquès de Wavrin i de la seva les el 1937, en presència del rei Leopold III. trobada amb els indígenes de l’Amazònia mitjançant imatges dels anys vint i trenta. És també una pel· Chez les Indiens Sorciers lícula sobre el paper patrimonial de les filmoteques Amb els indis fetillers que mostra el personatge com un dels pioners de l’an- MARQUIS DE WAVRIN, 1934. Bèlgica. Muda, amb rètols en català. 31’. DCP. tropologia visual, un home fascinat per les tribus indí- Durant un viatge a Colòmbia entre 1932 i 1933, el genes i la seva humanitat i dignitat. Tot el contrari de marquès de Wavrin va conèixer moltes ètnies d’in- l’esperit imperant de molts missioners i colonitzadors dis. Una de les tribus és un grup de pigmeus l’exis- de l’època, que buscaven sotmetre-les i explotar-les. tència dels quals es desconeixia. Arriba a filmar ri- Presentació a càrrec de Sonia Kerfa i Grace Winter tuals mai presenciats per estrangers. Els indígenes (Cinemateca Reial de Bèlgica). consumeixen licor o yopo (una mena de cocaïna), que els porta a un estat d’embriaguesa necessari per als seus rituals de curació. Presentació a càrrec de Sonia Kerfa i Grace Winter (Cinemateca Reial de Bèlgica).

30 31 L’escriptor i filòsof polonès Stanis- Organitzat per: Centenari de law Lem és considerat un els grans Stanislaw Lem genis de la ciència-ficció. Les seves obres més recordades qüestionen el

paper de l’ésser humà enfront de les Amb el suport de: noves tecnologies i van vaticinar in- vents que ja formen part de la nostra realitat, com els smartphones, o la realitat virtual. Un projecte realitzat

amb el suport de l’Institut Polonès Patrocini honorífic: de Cinema de Varsòvia, col·laborador principal del projecte Mostra Cine- POLSKA: Univers Lem. .

Sessió doble Dimarts 14 / 19.30 h Conferència a càrrec de Salvador Sala Laya Bayarri: “La filosofia de Stanislaw Lem portada a la pantalla”

Przekladaniec Pastel de capas , 1968. Int.: Bogumil Kobiela, Anna Prucnal, Jerzy Zelnik, Piotr Wysocki, Andrzej Zaorski, Tadeusz Plucinski. Polònia. VOSE. 35’. Arxiu digital. Un pilot de carreres se sotmet a tants transplanta- ments que queda irreconeixible. Un problema que, a més, li comporta entrebancs legals, econòmics i, fins i tot, de personalitat. L’única obra de ciència-ficció d’Andrzej Wajda és aquesta adaptació del conte de Stanislaw Lem, Czy pan istnieje, Mr. Johns? (traduït a l’anglès com Are you There, Mr.Jones?). L’escriptor polonès considerava aquest film la millor adaptació cinematogràfica d’una obra seva. Presentació a càrrec de sra. Miroslawa Kubas- Paradowska (Directora de l’Institut Polonès de Cultura a Madrid)i de la sra. Karolina Cemka (Cònsul General de la República de Polònia a Barcelona.

33 Centenari de Stanislaw Lem

Dimecres 22 / 19.30 h Test pilota Pirxa Test al piloto Pirx Solaris Dimecres 29 / 20.00 h Sala Laya MAREK PIESTRAK, 1978. Int.: Sergei Desnitsky, Aleksandr Kaidanovsky, Vladimir STEVEN SODERBERGH, 2002. Int.: George Clooney, Natasha Mcelhone, Jeremy Sala Chomón Ivashov, Tõnu Saar, Aleksandr Belyavsky. URSS-Polònia. VOSE. 104’. Arxiu digital. Davies, Viola Davis, Ulrich Tukur. EUA. VOSC. 99’. DCP. El pilot espacial Pirx s’encarrega d’avaluar l’aptitud Soderbergh opta per prescindir del referent de l’an- d’androides destinats a missions galàctiques a l’hora terior versió de Tarkovski i fa una nova lectura del de conviure amb humans. Quan una de les expedi- relat de Stanislaw Lem. El film acaba sent un sor- cions a Saturn acaba en tragèdia, Pirx és severament prenent drama conjugal de ciència-ficció que plan- examinat per determinar el seu grau de responsabili- teja dubtes fascinants sobre l’amor: estimem l’altre tat en el sinistre. El director polonès Marek Piestrak, o la imatge que ens fem de l’altre? És un dels films especialitzat en el gènere de la ciència-ficció, adapta més experimentals que ha produït Hollywood en els el relat de Stanislaw Lem El proceso, inclòs a Relatos darrers anys i, com diu el seu director, “és una metà- del piloto Pirx (1968). Avançant-se un any a Alien i tres fora meravellosa sobre tot el que no comprenem. El a Blade Runner, és el primer film a introduir la idea dilema de l’heroïna és no poder comunicar-se amb d’humanoides indistingibles dels humans. La banda l’entitat que l’ha creat, fet que reflecteix la condició sonora és d’Arvo Pärt. de tots nosaltres, però ella ho viu amb una angoixa extremada. El sentiment que tots compartim que Dimarts 28 / 20.00 h Soliaris Solaris mai no es pot conèixer l’altre com un es coneix a si Sala Chomón ANDREI TARKOVSKI, 1972. Int.: Natalia Bondartchouk, Donatas Banionis, Youri mateix, és presentat de manera molt dramàtica en Yarvet, Anatoli Solonitsin. URSS. VOSC. 166’. DCP. Dimecres 29 / 17.00 h la història de Lem, perquè aquesta dona que sorgeix Sala Chomón Un psiquiatre és enviat a l’estació espacial que explora de la memòria d’algú altre, que és la manifestació el planeta Solaris –en realitat, un immens oceà amb física d’un record, i que ha de patir tota classe de dis- pensament– per tal de decidir si val la pena continu- torsions, n’és perfectament conscient. Tots dos han ar amb la investigació. L’adaptació més famosa d’una de decidir si són capaços de viure en aquestes condi- novel·la de Stanislaw Lem va ser considerada instinti- cions. Això exigeix un acte de fe. El desafiament per vament, en el moment de la seva estrena, com la rèpli- a mi era trobar el mitjà per traduir visualment al- ca soviètica de 2001: A Space Odyssey malgrat les seves gunes d’aquestes emocions i no només verbalment. diferències òbvies. Els meus moments preferits del film són aquells que estan més a prop del cinema pur”. Presentació a càrrec de Tamara Djermanovic (escriptora) el dimarts 28.

34 35 L’Havana és la ciutat convidada a Amb la col·laboració de: L’Havana les festes de La Mercè. Ens afegim de Fernando a aquesta iniciativa amb la projecció de tres títols emblemàtics de Fer- Pérez nando Pérez, considerat per molts el millor cronista actual de la capi- tal de Cuba en el pla cinematogràfic. Les tres pel·lícules presentades per la seva filla exemplifiquen la voluntat del cineasta de moure’s en estils di- ferents, de fugir dels tòpics i preju- dicis establerts entorn de la realitat cubana i d’expressar grans esdeveni- ments a través de les individualitats i el retrat de personatges complexos.

La vida es silbar Dimarts 21 / 20.00 h FERNANDO PÉREZ, 1998. Int.: Luis Alberto García, Coralia Veloz, Claudia Rojas, Sala Chomón Bebé Pérez, Isabel Santos, Rolando Brito. Espanya-Cuba. VE. 106’. Betacam. “La vida es silbar és una pel·lícula sobre el tema de la felicitat en clau d’absurd. És també un film sobre la meva ciutat, l’Havana, en aquest final de segle, en què l’absurd i el meravellós formen part de la quoti- dianitat. He volgut explicar la recerca de la felicitat avui dia a Cuba, mostrar d’una manera senzilla però simbòlica els meus punts de vista sobre la felicitat, un concepte que com millor es defineix és en la seva re- cerca” (Fernando Pérez). Presentació a càrrec de la cineasta Bebé Pérez.

37 L’Havana de Fernando Pérez

Dimecres 22 / 20.00 h Suite Habana Sala Chomón FERNANDO PÉREZ, 2003. Espanya-Cuba. SD. 84’. Betacam. Sessions Divendres 24 / 16.30 h Documental que narra un dia en la vida de deu ciuta- Sala Laya dans corrents de l’Havana. Fernando Pérez prescin- especials deix de la paraula i només s’acompanya d’imatges, so i música per parlar d’aquests personatges que repre- senten la diversitat dels grups socials que es mouen per la capital cubana. El film aconsegueix una reflexió sobre el sentit de la vida partint dels petits detalls i de realitats múltiples. Presentació a càrrec de Bebé Pérez el dimecres 22.

Dijous 23 / 19.30 h Últimos días en La Habana Sala Laya FERNANDO PÉREZ, 2016. Int.: Jorge Martínez, Patricio Wood, Gabriela Ramos, Cristian Jesús, Coralita Veloz. Espanya-Cuba. VE. 92’. DCP. Fernando Pérez parteix d’una història sobre un ma- lalt terminal de sida i la persona que el cuida per mostrar aspectes de la realitat cubana com l’homo- fòbia, les dificultats de la vida quotidiana o el somni estatunidenc. Ambientada en el bulliciós i subjuga- dor barri de Centro Habana, es va endur el premi al millor film iberoamericà al Festival de Màlaga. “Em vaig inspirar en Gruppo di famiglia in un interno, de Visconti, un film protagonitzat per un intel·lectual que veu com de sobte unes persones li envaeixen l’espai vital” (Fernando Pérez). Presentació a càrrec de Bebé Pérez.

38 Sessions especials

Dimecres 1 / 19.30 h Premi Rizoma Manel Camp, 75è aniversari Sala Laya El Premi Rizoma neix el 2010 amb l’objectiu de des- Manel Camp (Manresa, 1947) és un nom de referència Diumenge 5 / 16.30 h cobrir i donar suport a noves veus del cinema espa- de la música catalana. A més dels estudis al Conserva- Sala Chomón nyol. En l’edició del 2020 el film guardonat ha estat tori Superior Municipal de Barcelona, va ser deixeble

Amb la col·laboració de: Video Blues, un videoassaig personal i íntim amb el de Joan Guinjoan en composició. Músic molt versàtil, qual Emma Tusell indaga en el misteri de les seves re- el 1971 va crear el grup Fusioon amb, entre d’altres, lacions familiars a partir de gravacions domèstiques Santi Arisa i va treballar amb alguns dels represen- enregistrades en vídeo durant els anys vuitanta. tants més importants de la Nova Cançó com a pianis- ta, arranjador i compositor. El 1979 Vicente Aranda li Video Blues encarrega la seva primera partitura cinematogràfica EMMA TUSELL, 2019. Espanya. VE. 74’. DCP. per a La muchacha de las bragas de oro, i inicia amb Emma Tusell (muntadora de films de Carlos Vermut el cineasta una col·laboració que es perllonga amb o José Luis Cuerda, entre d’altres) repassa cintes de Asesinato en el Comité Central (1982) i Fanny Pelopaja VHS, que conserven records familiars, una mica des- (1984). Després, en el camp cinematogràfic, se centra colorits, d’aquells llunyans anys vuitanta, quan enca- en el cinema català i, en especial, en l’obra de Fran- ra era una nena. Mentre rememora els viatges a la cos- cesc Bellmunt, Vicente Aranda i Manuel Cussó-Fer- ta i les rialles infantils, intenta recompondre retalls rer. L’homenatge que li dediquem s’afegeix als dotze d’una història que mai no va arribar a comprendre concerts diferents que farà fins al maig del 2022 per del tot, unir les peces d’un trencaclosques oblidat per celebrar el seu 75è aniversari. descobrir que les coses no eren el que aparentaven. “Mon pare va morir quan jo tenia deu anys. Els vídeos L’última frontera Dijous 2 / 19.30 h que feia quan ma germana i jo érem nenes són per a MANUEL CUSSÓ-FERRER, 1991. Int.: Quim Lecina, Bozena Lasota, Francesca Sala Laya mi un tresor i l’única manera que tenia d’apropar-me Neri, Rosa Raich, Marcel Muntaner. Catalunya. VC. 77’. 35mm. a ell, i de poder conèixer-lo d’adulta. Quan, anys des- Detallada crònica del pas pels Pirineus del filòsof ale- prés, van diagnosticar a ma mare una malaltia mor- many d’origen jueu Walter Benjamin, que fugia de la tal, jo també vaig prendre consciència que podia ser persecució dels nazis i que va acabar suïcidant-se (se- important enregistrar aquells darrers moments amb gons informes oficials) a Portbou el 1940. Cussó-Fer- ella” (Emma Tusell). A més del Premi Rizoma, el film rer tria el collage com a mètode de treball amb la in- ha estat guardonat al Festival de Màlaga (millor do- tenció de “convertir l’obra fragmentària del filòsof en cumental) i a l’Ann Arbor Film Festival de Michigan una mena de constel·lació, de collage, que no pretén (premi del jurat). entretenir, sinó fer reflexionar el públic, i que s’adreça a un espectador actiu, no necessàriament coneixedor de Walter Benjamin”. És un dels treballs més perso- nals del compositor Manel Camp i li va valer el Premi Nacional de Cinematografia. Presentació a càrrec de Manel Camp, Manuel Cussó- Ferrer i Joan M. Minguet Batllori (historiador de l’art).

40 41 Sessions especials

Dimecres 8 / 19.30 h El complot dels anells Les estrenes de la Filmoteca Sala Laya FRANCESC BELLMUNT, 1988. Int.: Stephen Brennan, Ariadna Gil, Josep Maria Spitsbergen –una illa salvatge i desolada de l’oceà Pou, Mònica Huguet, Pere Ponce, Toni Moreno. Catalunya. VC. 90’. 35mm. Àrtic que presenta unes condicions duríssimes per a Un film de política-ficció entorn del conflicte Cata- la vida humana– és el destí d’una expedició que do- lunya-Espanya protagonitzat per un reporter nord- cumenta un món abocat a la desaparició per culpa americà que arriba a Barcelona amb motiu dels de l’escalfament global. La missió també porta la tri- preparatius dels Jocs Olímpics del 92. La seva mis- pulació a Moffen –l’illa més propera al pol nord– i a sió, exclusivament esportiva, es veurà afectada per creuar immensos icebergs, enmig de morses, foques i la sobtada mort del president de la Generalitat i els ossos polars. Una travessia dura en la qual, a bord del esdeveniments que això comportarà. Una de les col· trencaglaç Malmö, la tripulació navega en condicions laboracions més reeixides entre Francesc Bellmunt i poc amigables, a 20 graus sota zero, vent, neu, mala el compositor Manel Camp, els quals també van tre- mar o l’atac d’una foca espantada. Amb la textura que ballar junts a Un negre amb un saxo (1989), Monturiol, aporta la filmació en súper-8, aquest documental vol el senyor del mar (1993) i Gràcies per la propina (1997). despertar la preocupació per un futur d’un planeta en Presentació a càrrec de Manel Camp i perill i, en conseqüència, la consciència de prendre les Francesc Bellmunt. mesures necessàries per evitar mals majors.

Dimarts 7 / 19.30 h Dimecres 15 / 20.00 h Spitsbergen, o Gardián do Ártico Masterclass amb Manel Camp IGNACIO BENEDETI CORZO, 2021. Espanya. VO. 81’. 16mm. Sala Laya Sala Chomón Una ocasió magnífica per gaudir dels coneixements Un documental que és un toc d’atenció sobre les con- de qui ha estat un pedagog musical imprescindible seqüències nefastes del canvi climàtic i l’escalfament per a moltes generacions des de la creació de l’Aula de global. El film també mostra aventures a bord del Música Moderna i Jazz de Barcelona el 1978. trencaglaç en què viatja l’expedició, com el segui- Sessió gratuïta. ment d’una ossa amb les seves cries o la recuperació d’una càmera submergida accidentalment a 140 me- tres de profunditat, alhora que es plasma l’amenaça real causada per l’activitat humana descontrolada, que porta a fondre l’Àrtic. Presentació a càrrec d’Ignacio Benedeti i Sergio Moure de Oteyza (compositor).

42 43 Sessions especials

Amb la col·laboració de: Ángela Molina, Goya d’Honor Festival Terra Gollut Ángela Molina ha rebut el Goya d’Honor 2021, l’úni- Presentem l’edició 2021 d’aquest festival organitzat ca estatueta que es va lliurar presencialment en la pels Amics del Cinema de la Vall de Ribes. Un cer- darrera edició dels premis que atorga l’Academia de tamen que difon obres que transmeten valors amb las Artes y las Ciencias Cinematográficas, amb la qual compromís social i que, amb el mateix esperit de re- reconeix “la trajectòria excepcional d’aquesta compa- paració, deu el seu nom als nans de Ribes, els golluts, nya tan estimada per tots per la seva autenticitat, el una comunitat que va ser discriminada fins a la seva seu talent indiscutible i la seva sensibilitat especial”. desaparició a mitjans del segle XX. Una actriu amb una important carrera internacional que també ha deixat una forta empremta en el cinema Belles fulles de tardor Dijous 16 / 19.30 h Sala Laya català. La recordem amb Lola, un film que ella matei- ENRIC ROCA, 2021.Catalunya. VC. 101’. Arxiu digital. xa defineix com a “fonamental a la seva vida”. Dos amics d’edat avançada comparteixen activitats tot i tenir itineraris vitals diferents. Joan és un acti- Dijous 9 / 20.00 h Lola vista que defensa els drets de les persones grans i Sala Chomón BIGAS LUNA, 1985. Int.: Ángela Molina, Patrick Bauchau, Feodor Atkine, Assumpta Salvador és un afeccionat a la pintura que prepara el Serna, Ángela Gutiérrez, Constantino Romero. Catalunya. VE. 101’. 35mm. seu centenari. Els vaig proposar fer un documental; Lola, una dona jove i atractiva de classe baixa, fuig sovint es relaciona les persones grans amb la seva d’un amor violent i autodestructiu i es trasllada a història passada, però volia explorar el seu futur. Tot Barcelona, on es casa amb el director general d’una anava molt bé fins que va arribar una pandèmia que empresa d’automòbils que li donarà una vida burgesa va afectar especialment el col·lectiu de la gent gran i amb totes les comoditats. Es tracta d’un drama sòrdid que acabaria condicionant aquella història, que mai i inspirat en l’arquetip eròtic de la dona objecte que no s’havia escrit. encarna la passió, que arrossega l’home cap a la seva perdició i que, en l’àmbit hispànic, sol adoptar el nom Presentació a càrrec d’Enric Roca, Joan Cals (protago- de Carmen o Lola. “Per a mi Lola era una òpera, la nista del film) i Joaquim Roqué (director del Festival). vaig sentir com una òpera” (Ángela Molina). Presentació a càrrec d’Ángela Molina.

44 45 Històries de All About Eve Eva al desnudo Divendres 3 / 16.30 h JOSEPH L. MANKIEWICZ, 1950. Int.: , Anne Baxter, George Sanders, Sala Laya Filmoteca Celeste Holm,Thelma Ritter, Marilyn Monroe. EUA. VOSE. 118’. 35mm. El dia en què una actriu rep el premi més prestigiós del món del teatre, quatre assistents a l’acte recorden la seva història. Una lúcida i penetrant dissecció del món teatral, mitjançant un dels guions més celebrats de la història del cinema. Oscar al millor film, direc- Dimecres 1 / 17.00 h Melodrames creuats Sala Chomón tor, guió i actor secundari, entre d’altres. Les actrius Die bitteren Tränen del film pertanyen a la flor i nata de l’edat d’or de Ho- der Petra von Kant llywood per ser nominades a l’Oscar quatre d’elles: Les amargues llágrimes de Petra von Kant Anne Baxter i Bette Davis com a millors actrius i , 1972. Int.: Margit Carstensen, , Irm Hermann, . RFA. VOSC. 124’. DCP. Celeste Holm i Thelma Ritter com a secundàries. La narració va passant d’un personatge a l’altre per do- Fassbinder adapta la seva pròpia obra teatral, una his- nar més matisos i riquesa a les veritables intencions de tòria de triangle amorós entre Petra, una dissenyado- la protagonista, Anne Baxter (Eve Harrington). ra de moda força culta; Marlene, la seva secretària, i Karin, una noia proletària que Petra acull i que li fa de model. Aviat apareixen les tensions entre les tres Todo sobre mi madre Divendres 3 / 19.30 h dones, especialment després del retorn de l’exmarit PEDRO ALMODÓVAR, 1999. Int.: Cecilia Roth, Marisa Paredes, Penélope Cruz, Sala Laya de Petra. Per a Fassbinder és important el tema del Candela Peña, Antonia San Juan, Rosa María Sardà. França-Espanya. VE. 101’. DCP. distanciament en la interpretació dels actors. Pel que Després de la mort del seu fill, una dona torna a Bar- fa a la relació entre l’espectador i el personatge, la celona a la recerca del pare del noi, a qui no veu des identificació de l’espectador és una base necessària, de fa molts anys. Durant la seva estada coneixerà un sempre que conservi la “lucidesa suficient per no per- grup de dones de diferent classe social amb qui com- dre’s en la història”. partirà unes profundes vivències. És un melodrama magistral, que Almodóvar guarneix amb alguns tocs de comèdia i que representa un dels cims de la seva trajectòria artística. Va rebre infinitat de premis, in- cloent-hi l’Oscar.

46 47 Programació 18 19 Diumenge, Diumenge, familiar 17.00 h 17.00 h Sala Laya Sala Laya Cada dissabte i diumenge The Gold Rush (+7 anys) La quimera del oro CHARLES CHAPLIN, 1925. Int.: Charles Chaplin, Mack Swain. EUA. Muda, còpia sonoritzada amb rètols en castellà. 72’. DCP. Chaplin menjant-se una bota i passant-s’ho tan bé com el qui es cruspeix un pit de po- Emil & Ida Hiernamaals (+10 anys) llastre, tot xuclant els claus i Lönneberga (+6 anys) 4 Afterlife com si fossin ossos, és una Les malifetes de l’Emil Diumenge, WILLEM BOSCH, 2019. Int.: Ben Abelsma, imatge que, tota sola, ja ha PER ÅHLIN, ALICJA BJÖRK JAWORSKI, 17.00 h Lionel Almeida, Jan-Paul Buijs, Marguerite fet la volta al món. El fred, la LASSE PERSSON, 2013. Suècia. VC. 63’. DCP. Sala Laya de Brauw. Països Baixos. VOSC. 93’. DCP. gana i la desesperació són, en Les as de A Katthult de Lönneberga hi La Sam és una noia de cator- mans del gran còmic, muni- 25 la Jungle (+6 anys) viu l’Emil amb l’Ida, la seva ze anys que viu feliç amb la ció per fer esclatar la rialla. Dissabte, La colla de la selva germana petita, els seus pa- 5 seva família en un petit po- La quimera del oro defineix la 17.00 h DAVID ALAUX, 2017. França. VC. 97’. DCP. res, el granger i la minyona. Diumenge, ble dels Països Baixos. Des- gran festa del segle xx que ha Sala Laya El Maurice, un pingüí criat 17.00 h prés de la mort de la seva estat el cinema i és, de fet, el com si fos un tigre, és un au- A l’Emil li agrada molt jugar, Sala Laya però sovint acaba fent mali- mare, el seu món canvia ra- film pel qual Chaplin voldria tèntic expert en kungfu que dicalment i de cop es troba 26 fetes. Per això el tanquen al ser recordat; una d’aquelles Diumenge, es proposa mantenir l’ordre magatzem de la llenya, on, immersa en l’edat adulta: ha pel·lícules que sempre figu- 17.00 h de la selva al costat dels seus en lloc de posar-se trist, ha de cuidar els seus germans i ren en les llistes dels millors Sala Laya amics. Però l’Igor, un coala après a tallar figures de fusta. 11 portar tot el pes de la logís- films del cinema. malvat, complicarà molt el Aviat algú el deixarà sortir i Dissabte, tica familiar. Fins que, de seu objectiu. 17.00 h sobte, tot torna a canviar. s’empescarà una nova trape- Sala Laya lleria. Basada en les narraci- Amb pinzellades de comè- ons d’Astrid Lindgren. dia i un to optimista que 12 apel·la constantment a les Diumenge, emocions, és un film sobre 17.00 h la vida i la mort, la realitat, Sala Laya la imaginació i els records.

48 Filmoteca setembre 2021 Preus Entrades Cinema

A partir de les 16.30 h A partir de les 17.00 h A partir de les 19.30 h A partir de les 20.00 h A partir de les 16.30 h A partir de les 17.00 h A partir de les 19.30 h A partir de les 20.00 h Entrada Programació Filmo 10

16.30 | Signoret i Montand 17.00 | Melodrames creuats 19.30 | Premi Rizoma 20.00 | Signoret i Montand 16.30 | Sally Potter 17.00 | FilmoXica 19.30 | Cinema romanès actual 20.00 | Signoret i Montand individual familiar 01 Casque d’Or París, bajos fondos Die bitteren Tränen Video Blues Thérèse Raquin 11 I Am an Ox, I Am a Horse, Hiernamaals Afterlife Cardinalul The Cardinal Let’s Make Love El multimillonario Preu general Infants < 12 anys 2 euros Talonari Dc Jacques Becker, 1952. VOSE. 98’. Blu-ray. der Petra von Kant Emma Tusell, 2019. VE. 74’. DCP. Marcel Carné, 1953. VOSC. 102’. DCP. DS I Am a Man, I Am a Woman Willem Bosch, 2019. VOSC. 93’. DCP. Nicolae Margineanu, 2019. VOSE. 100’. Blu-ray. George Cukor, 1960. VOSE. 119’. 35mm. 4 euros 10 entrades Les amargues llágrimes de Petra von Kant Sóc un bou, sóc un cavall, Amb carnet FilmoXica gratuït Rainer Werner Fassbinder, 1972. VOSC. 124’. DCP. sóc un home, sóc una dona Preu reduït* Acompanyants infants (caduca a final d’any) Sally Potter, 1988. VOSC. 60’. Betacam digital. 3 euros (màxim dos), preu reduït * 3 euros 20 euros 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | Signoret i Montand 19.30 | Manel Camp 20.00 | Cinema romanès actual Thérèse Raquin Les diaboliques Les diabòliques L’última frontera Uppercase Print 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | FilmoXica 19.30 | Sally Potter 20.00 | Cinema romanès actual * Preu reduït 02 • Persones amb una discapacitat Marcel Carné, 1953. VOSC. 102’. DCP. Henri-Georges Clouzot, 1955. VOSC. 117’. DCP. Manuel Cussó-Ferrer, 1991. VC. 77’. 35mm. Radu Jude, 2020. VOSE. 128’. Blu-ray. Les sorcières de Salem Hiernamaals Afterlife Orlando Carturan • Estudiants • Acompanyant de DJ 12 legalment reconeguda (i acompanyant) DG Les bruixes de Salem Willem Bosch, 2019. VOSC. 93’. DCP. Sally Potter, 1992. VOSC. 92’. DCP. Liviu Sandulescu, 2019. VOSE. 90’. Blu-ray. • Aturats la persona abonada Raymond Rouleau, 1957. VOSC. 145’. DCP. • Joves fins a 30 anys • Títols de família nombrosa • Carnet de biblioteques 16.30 | Melodrames creuats 17.00 | Cinema romanès actual 19.30 | Melodrames creuats 20.00 | Signoret i Montand • Majors de 65 anys o monoparental públiques All About Eve Cardinalul Todo sobre mi madre Le salaire de la peur 03 Eva al desnudo The Cardinal El salari de la por 16.30 | Cinema romanès actual 17.00 | Sally Potter 19.30 | Stanislaw Lem 20.00 | Choreoscope Joseph L. Mankiewicz, 1950. VOSE. 118’. 35mm. Nicolae Margineanu, 2019. VOSE. 100’. Blu-ray. Pedro Almodóvar, 1999. VE. 101’. DCP. Henri Georges Clouzot, 1953. VOSC. 148’. DCP. Abonaments nominals Abonaments anuals DV 14 Între chin si amin The Gold Diggers Przekladaniec Pastel de capas Malditos DT Between Pain and Amen Els buscadors d’or Andrzej Wajda, 1968. VOSE. 35’ Elena Goatelli, Angel Esteban. 2020. Filmo 10 20 euros Abonament anual 90 euros 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | FilmoXica 19.30 | Cinema romanès actual 20.00 | Signoret i Montand Toma Enache, 2019. VOSE. 125’. Blu-ray. Sally Potter, 1983. VOSC. 89’. Blu-ray. VE. 77’. Arxiu digital. (10 sessions) La mort en ce jardin Emil & Ida i Lönneberga Între chin si amin Casque d’Or Majors de 65 anys 60 euros 04 París, bajos fondos 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | Choreoscope 19.30 | Choreoscope 20.00 | Manel Camp Aula La mort en aquest jardí Les malifetes de l’Emil Between Pain and Amen Jacques Becker, 1952. VOSE. 98’. Blu-ray. DS Let’s Make Love Moving Cities: Barcelona Selecció Oficial de Curtmetratges 1: Masterclass amb Manel Camp 45 euros Joves fins a 30 anys 60 euros Luis Buñuel, 1956. VOSC. 104’. DCP. Per Åhlin, Alicja Björk Jaworski, Lasse Persson, Toma Enache, 2019. VOSE. 125’. Blu-ray. 15 de Cinema DC El multimillonario Jevan Chowdhury, Laura Obiols. SD. 6’ “Y, sin embargo, se mueve!” Sessió gratuïta (30 sessions) 2013. VC. 63’. DCP. 60 euros George Cukor, 1960. VOSE. 119’. 35mm. Moving Stories VOSE. 84’. Arxiu digital. Abonament Rosa 16.30 | Premi Rizoma 17.00 | FilmoXica 19.30 | Signoret i Montand 20.00 | Cinema romanès actual Abonament (titulars targeta acreditativa Rob Fruchtman, Cornelia Ravenal, Mikael 05 Video Blues Emil & Ida i Lönneberga Les diaboliques Las diabòliques Malmkrog Södersten, Wendy Sax, 2018 VOSC. 85’. DCP. semestral 50 euros de la discapacitat i targeta Rosa) DG Emma Tusell, 2019. VE. 74’. DCP. Les malifetes de l’Emil Henri-Georges Clouzot, 1955. VOSC. 117’. DCP. Cristi Puiu, 2019. VOSE. 201’. Blu-ray. Els abonaments tenen validesa a partir de la seva data d’emissió, excepte el Filmo10 (vàlid fins a finals d’any) Per Åhlin, Alicja Björk Jaworski, Lasse Persson, 16.30 | Sally Potter 17.00 | Choreoscope 19.30 | Festival Terra Gollut 20.00 | Choreoscope 2013. VC. 63’. DCP. 16 I Am an Ox, I Am a Horse, Selecció Oficial de Curt- Belles fulles de tardor The Last Words Avantatges dels abonaments nominals DJ I Am a Man, I Am a Woman metratges 2: “Y aquellos Enric Roca, 2021. VC. 101’. Arxiu digital. Wim Vandekeybus, 1999.. VOSC. 20’. Arxiu digital. • Reserva anticipada • Visites guiades a l’exposi- • Descomptes i promocions 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | Signoret i Montand 19.30 | Les estrenes de la Filmoteca 20.30 | Sally Potter Sóc un bou, sóc un cavall, que fueron vistos bailando, Here After d’entrades. Màxim dues ció gratuïtes per al titular i exclusives 07 Le salaire de la peur Les sorcières de Salem Spitsbergen, o Gardián do Ártico Orlando sóc un home, sóc una dona fueron considerados Wim Vandekeybus, 2007.. VOSC. 64’. Arxiu digital. entrades per sessió. un acompanyant. • Accés lliure a la DT El salari de la por Les bruixes de Salem Ignacio Benedeti Corzo, 2021. VO. 81’. 16mm. Sally Potter, 1992. VOSC. 92’. DCP. Sally Potter, 1988. VOSC. locos por quienes no • Tarifa reduïda de 3 euros • 5% de descompte al bar Biblioteca del Cinema.* Henri Georges Clouzot, 1953. VOSC. 148’. DCP. Raymond Rouleau, 1957. VOSC. 145’. DCP. 60’. Betacam digital. podían escuchar la música” per a un acompanyant. de la Filmoteca, La Monroe, • Tramesa del programa VOSE. 79’. Arxiu digital. • Alta al butlletí electrònic. i a la llibreria. mensual per correu postal.* 16.30 | Sally Potter 17.00 | Cinema romanès actual 19.30 | Manel Camp 20.00 | Signoret i Montand Sessió de curtmetratges Carturan El complot dels anells L’aveu * NO vàlid per als abonaments Filmo 10 08 La confesió 16.30 | Sally Potter 17.00 | Choreoscope 19.30 | Signoret i Montand 20.00 | Choreoscope DC Sally Potter, 1969-1986. Liviu Sandulescu, 2019. VOSE. 90’. Blu-ray. Francesc Bellmunt, 1988. VC. 90’. 35mm. Constantin Costa-Gavras, 1970. VOSC. 139’. DCP. The Tango Lesson Selecció Oficial de Curt- Room at the Top Galloping Mind N SD/VOSC. 66’. Arxiu digital. 17 ouS DV La lliçó de tango metratges 3: Focus Asia Un lugar en la cumbre Wim Vandekeybus, 2015. VOSC. 120’. DCP. Venda d’entrades Nous horaris taquilla! horaris 16.30 | Cinema romanès actual 17.00 | Signoret i Montand 19.30 | Sally Potter 20.00 | Ángela Molina Sally Potter, 1997. VOSC. 102’ VOSE. 87’. Arxiu digital. Jack Clayton, 1959. VOSE. 115’. 35mm. Venda en línia i abonaments Uppercase Print Compartiment tueurs The Gold Diggers Lola 09 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | FilmoXica 19.30 | Sally Potter 20.00 | Signoret i Montand www.filmoteca.cat Matins: Tardes: Radu Jude, 2020. VOSE. 128’. Blu-ray. Compartiment letal Els buscadors d’or Bigas Luna, 1985. VE. 101’. 35mm. DJ Ship of Fools El vaixell dels bojos The Gold Rush La quimera del oro Orlando Compartiment tueurs Les entrades de dimarts a divendres de dimarts a diumenge Constantin Costa-Gavras, 1965. VOSC. 95’. DCP. Sally Potter, 1983. VOSC. 89’. Blu-ray. 18 són numerades de 10.00 a 14.00 h de 15.30 a 21.00 h DS Stanley Kramer, 1965. VOSC. 149’. 35mm. Charles Chaplin, 1925. Muda, còpia sonoritzada Sally Potter, 1992. VOSC. 92’. DCP. Compartiment letal amb rètols en castellà. 72’. DCP. Constantin Costa-Gavras, 1965. VOSC. 95’. DCP. 16.30 | Cinema romanès actual 17.00 | Signoret i Montand 20.00 | Signoret i Montand Malmkrog La mort en ce jardin Room at the Top Reserves (només per als abonats) 10 Un lugar en la cumbre 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | FilmoXica 19.30 | Signoret i Montand 20.00 | Sally Potter Cristi Puiu, 2019. VOSE. 201’. Blu-ray. La mort en aquest jardí Jack Clayton, 1959. VOSE. 115’. 35mm. Per correu electrònic: Per telèfon: Cal recollir l’entrada DV L’aveu La confesió The Gold Rush La quimera del oro Les diaboliques Las diabòliques The Tango Lesson La lliçó de tango Luis Buñuel, 1956. VOSC. 104’. DCP. 19 [email protected] 935 671 070 (matins de dimarts a la taquilla, 21.00 | Sally Potter Constantin Costa-Gavras, 1970. Charles Chaplin, 1925. Muda, còpia sonoritzada Henri-Georges Clouzot, 1955. VOSC. 117’. DCP. Sally Potter, 1997. VOSC. 102’ DG A taquilla: a divendres, de 10.00 a 14.00 h) màxim 15 minuts Sessió de curtmetratges VOSC. 139’. DCP. amb rètols en castellà. 72’. DCP. en horaris de taquilla Pel web: www.filmoteca.cat abans de la projecció. Sally Potter, 1969-1986. SD / VOSC. 66’. Arxiu digital. Filmoteca setembre 2021

A partir de les 16.30 h A partir de les 17.00 h A partir de les 19.30 h A partir de les 20.00 h A partir de les 16.30 h A partir de les 17.00 h A partir de les 19.30 h A partir de les 20.00 h Agenda 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | Sally Potter 19.30 | Signoret i Montand 20.00 | L’Havana de Fernando Pérez 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | Stanislaw Lem 19.30 | Marquis de Wavrin 20.00 | Stanislaw Lem setembre 21 Tout va bien Tot va bé Ginger & Rosa Ship of Fools El vaixell dels bojos La vida es silbar 29 Rude journée pour la reine Soliaris Solaris Marquis de Wavrin. Solaris DT Jean-Luc Godard, Jean-Pierre Gorin, 1972. Sally Potter, 2012. VOSC. 90’ Stanley Kramer, 1965. VOSC. 149’. 35mm. Fernando Pérez, 1998. VE. 106’. Betacam. DC Dura jornada per una reina Andrei Tarkovski, 1972. VOSC. 166’. DCP. Du manoir à la jungle Steven Soderbergh, 2002. VOSC. 99’. DCP. 2021 VOSC. 95’. DCP. . René Allio, 1973. VOSC. 105’. DCP. Marquès de Wavrin. Del castell a la selva Grace Winter, Luc Plantier, 2017. VOSC. 85’. DCP. 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | Signoret i Montand 19.30 | Stanislaw Lem 20.00 | L’Havana de Fernando Pérez Room at the Top L’aveu Test pilota Pirxa Suite Habana 22 La confesió Test al piloto Pirx 16.30 | Marquis de Wavrin 17.00 | Signoret i Montand 19.30 | Marquis de Wavrin 20.00 | Signoret i Montand DC Un lugar en la cumbre Constantin Costa-Gavras, 1970. Marek Piestrak, 1978. VOSE. 104’. Arxiu digital. Fernando Pérez, 2003. SD. 84’. Betacam. Au Pays du Scalp Les routes du sud Venezuela, petite Venise Trois places pour le 26 Jack Clayton, 1959. VOSE. 115’. 35mm. VOSC. 139’. DCP. 30 DJ Al país del Cuir cabellut Les rutes del sud Veneçuela, petita Venècia Tres entrades per al 26 Signoret i Montand: Marquis de Wavrin, 1931. Muda, amb Joseph Losey, 1978. VOSC. 95’. 35mm. Marquis de Wavrin, 1937. Jacques Demy, 1988. VOSC. 106’. DCP. rètols en català. 72’. DCP. Muda, amb rètols en català. 53’. DCP. complicitats 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | Sally Potter 19.30 | L’Havana de Fernando Pérez 20.00 | Signoret i Montand Chez les Indiens Sorciers L’armée des ombres The Party Últimos días en La Habana Le cercle rouge El cercle vermell 23 Amb els indis fetillers L’exèrcit de les ombres Sally Potter, 2017. VOSE. 71’. DCP. Fernando Pérez, 2016. VE. 92’. DCP. Jean-Pierre Melville, 1970. VOSC. 140’. DCP. Sally Potter DJ Marquis de Wavrin, 1934. Jean-Pierre Melville, 1969. VOSC. 145’. DCP. Muda, amb rètols en català. 31’. DCP. Choreoscope

17.00 | L’Havana de Fernando Pérez 17.00 | Signoret i Montand 19.30 | Signoret i Montand 20.00 | Sally Potter Cinema 24 Suite Habana Police Python 357 César et Rosalie César i Rosalie The Man Who Cried romanès DV Fernando Pérez, 2003. SD. 84’. Betacam. Alain Corneau, 1976. VOSE. 122’. 16mm. Claude Sautet, 1972. VOSC. 111’. DCP. Vidas furtivas Sally Potter, 2000. VOSE. 100’. 35mm. actual

16.30 | Signoret i Montand 17.00 | FilmoXica 19.30 | Sally Potter 20.00 | Signoret i Montand Marquis 25 César et Rosalie César i Rosalie Les as de la Jungle Ginger & Rosa L’armée des ombres DS Claude Sautet, 1972. VOSC. 111’. DCP. La colla de la selva Sally Potter, 2012. VOSC. 90’ L’exèrcit de les ombres de Wavrin David Alaux, 2017. VC. 97’. DCP. Jean-Pierre Melville, 1969. VOSC. 145’. DCP. Stanislaw Lem 16.30 | Sally Potter 17.00 | FilmoXica 19.30 | Signoret i Montand 20.00 | Signoret i Montand L’Havana de 26 The Party Les as de la Jungle La solitude du chanteur de fond Tout va bien Tot va bé DG Sally Potter, 2017. VOSE. 71’. DCP. La colla de la selva La soledad del cantante de fondo Jean-Luc Godard, Jean-Pierre Gorin, 1972. Fernando Pérez David Alaux, 2017. VC. 97’. DCP. Chris Marker, 1974. VOSE. 60’. Arxiu digital. VOSC. 95’. DCP Persones discapacitades físiques Mémoires pour Simone  Acompanyament musical Sala Chomón Informacions pràctiques Espais reservats per a persones Records per a Simone Presència de convidats Sala Laya Canvis en la programació discapacitades físiques a amb- Chris Marker, 1986. VOSC. 61’. Arxiu digital. SD. Sense diàlegs Per causes justificades d’organització o tècniques dues sales. VO. Versió original es podran suspendre les sessions o alterar-ne VC. Versió catalana Aliments i begudes les dates i els horaris. Recomanem consultar el No es permet menjar ni beure Les butaques son numerades 16.30 | Signoret i Montand 17.00 | Sally Potter 19.30 | Signoret i Montand 20.00 | Stanislaw Lem web i els perfils a xarxes socials de la Filmoteca VE. Versió espanyola dins les sales de projecció. Aforament al 50% 28 Le cercle rouge El cercle vermell The Man Who Cried Vidas furtivas L’adolescente L’adolescent Soliaris Solaris per a informació actualitzada. VOSC. Versió original amb subtítols en català DT Jean-Pierre Melville, 1970. VOSC. 140’. DCP. Sally Potter, 2000. VOSE. 100’. 35mm. Jeanne Moreau, 1978. VOSC. 93’. DCP. Andrei Tarkovski, 1972. VOSC. 166’. DCP. VOSE. Versió original amb subtítols en espanyol Gravacions i fotografies Puntualitat i accessos Està prohibit fer fotografies i grava- Més informació a E NDA AG No es permetrà l’entrada a les sales de projecció Subtitulatge electrònic: 36CARACTERES cions dins les sales de projecció. www.filmoteca.cat un cop iniciada la sessió.

Índex alfabètic

05 Le salaire 42 Masterclass A D I de la peur amb S T U Manel Camp 48 Afterlife 46 Die bitteren 17 I Am an Ox, I 46 Les amargues 23 Selecció 34 Test pilota 38 Últimos Tränen Am a Horse, llágrimes de 11 Mémoires Oficial de Pirxa días en 31 Al país del der Petra I Am a Man, I Petra von Kant pour Simone Curtmetrat- Test al La Habana cuir cabellut Am a Woman ges 1: “Y, piloto Pirx von Kant 08 49 Les as de 23 Moving sin embargo, Un lugar 47 All About Eve 27 Între chin 27 12 Dura jornada la Jungle Cities: se mueve!” The Cardinal en la cumbre si amin 31 Amb els per una reina Barcelona 17 The Gold 26 Uppercase 06 Les bruixes 23 Selecció indis fetillers Diggers Print de Salem 23 Moving Oficial de Stories 31 Au Pays E L 05 Les Curtmetra- 49 The Gold du Scalp tges 2: “Y Rush 09 diaboliques 10 El cercle vermell L’exèrcit aquellos que V de les ombres Les diabòliques 24 The Last 42 El complot O fueron vistos 31 Venezuela, 48 Words B dels anells 12 L’adolescent Les malifetes 16 Orlando bailando, petite Venise de l’Emil 45 Belles fulles fueron 19 The Man Veneçuela, 08 El 49 La colla de tardor 13 Les routes considerados Who Cried petita Venècia multimillonario de la selva locos por du sud P 19 The Party 19 Vidas furtivas 27 Between Pain 05 07 La confesió quienes El salari de la por Les rutes del sud 04 and Amen París, no podían 18 The Tango 40 Video Blues 18 La lliçó de tango 08 El vaixell 06 Les sorcières bajos fondos escuchar la Lesson de Salem dels bojos 06 La mort en 33 música” Pastel de capas 04 Thérèse C 17 Els buscadors d’or aquest jardí 08 Let’s Make 10 Police 24 Selecció Raquin Love 27 Cardinalul 06 La mort Python 357 Oficial de 48 Emil & Ida i 47 Todo sobre 28 Carturan Lönneberga en ce jardin 44 Lola Curtmetrat- 33 Przekla- ges 3: mi madre 49 La quimera daniec 04 Casque d’Or 47 Eva al desnudo 41 L’última Focus Asia 09 Tout va bien del oro frontera 11 César et 16 Sessió de Tot va bé 11 La solitude Rosalie curtmetrat- 13 Trois places G du chanteur R César i Rosalie ges pour le 26 24 Galloping de fond M 11 Records Tres entrades 31 Chez les La soledad per a Simone 08 Ship of Fools Mind 22 Malditos per al 26 Indiens del cantante 08 Room at 17 Sóc un bou, sóc Sorciers 18 Ginger de fondo 28 Malmkrog & Rosa the Top un cavall, 07 Comparti- 37 La vida 30 Marquis sóc un home, ment tueurs es silbar de Wavrin. 12 Rude journée sóc una dona Compartiment Du manoir pour la reine letal H 12 L’adoles- à la jungle 35 Solaris Solaris 24 Here After cente Marquès de 33 Conferència 34 Soliaris Títol original Wavrin. Del a càrrec de 48 Hiernamaals 09 L’armée castell a la selva 43 Spitsbergen, Títol traduït Salvador des ombres o Gardián do Bayarri: “La 07 L’aveu Ártico filosofia de Stanislaw 10 Le cercle 38 Suite Habana Lem portada rouge a la pantalla” 51

Serveis Filmoteca | Informació pràctica

SALA D’EXPOSICIONS Horaris De dimarts a divendres: 10.00 - 14.00 h De dimarts a diumenges: 16.00 - 20.30 h / Accés gratuït

Per a tots els públics Taller de cinema Cinécollages Creació col·lectiva a partir de Marker amb l’artista i cineasta Marina Siero Visita a la sala d’exposicions i taller pràctic a la Biblioteca del Cinema En aquest taller ens inspirarem en l’obra cinematogràfica, fotogràfica i collagística de Chris Marker durant les protestes del Maig del 68 i cre- arem collages col·lectius repensant les seves consignes i adaptant-les al nostre moment social i polític actual. Una proposta per a tots els públics pensada per a famílies i persones amb curiositat pel cinema i el collage i amb ganes d’experimentar i jugar amb el referent de Chris Marker en el marc de l’exposició “Chris Marker. Són les sis a tota la Terra...”.

Preu d’entrada 16 29 Preu d’entrada individual 3 euros. Gratuït per a abonats/ades setembre setembre i infants menors de 12 anys amb el carnet FilmoXica. 18.30 – 20.30 h 17.30 - 19.30 h Capacitat 25 persones

Cal inscripció prèvia a [email protected] octubre 2021 programa 10 núm. 114 Avançament del programa Segundo de Chomón, 150 anys d’il·lusions Cinema alemany actual Festival de Cinema Jueu Setmana del Cineclubisme Català

Filmoteca de Catalunya Plaça de Salvador Seguí, 1-9 Venda 08001 Barcelona T +34 935 671 070 d’entrades [email protected] per internet www.filmoteca.cat