ACTES DE LES I JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE LLUCMAJOR 10 i 11 de novembre de 2017

Volum 1. Història / Patrimoni © dels autors i autores, 2018 © Ajuntament de Llucmajor, 2018 ISBN: 978-84-947890-6-9 Dipòsit Legal: PM 1415-2018

Disseny: Moiré | www.moire.cat

Impressió: Gráficas Ulzama

No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre ni de la coberta, ni el recull en un sistema informàtic, ni la transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís dels titulars del copyright. ACTES DE LES I JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE LLUCMAJOR 10 i 11 de novembre de 2017

Volum 1. Història / Patrimoni

CONTINGUTS

VOLUM 1

PRÒLEG: Un apunt sobre els estudis locals de Llucmajor 13 Miquel Sbert i Garau

Presentació de les I Jornades d’Estudis Locals 27 Lluís Segura

HISTÒRIA

1 Bases per a l’estudi de la Guerra Civil a Llucmajor 33 Antoni Vidal Nicolau

2 El Sexenni Revolucionari a Llucmajor (1868-1874) i la seva 45 influència sobre el socialisme al primer terç del segle xx a Llucmajor Antoni Vidal Nicolau

3 Participació llucmajorera en la migració balear cap al País 53 Valencià en el segle xvii: estat de la qüestió i possibles línies d’investigació Gabriel Vich Vidal

4 La talla de 1404 de la vila de Llucmajor 85 Maria del Carme Pino Obrador 5 La forja d’una cultura republicana democràtica i popular a 99 Llucmajor durant el segle xix Catalina Martorell Fullana

6 La secció de carabiners de Llucmajor. Una visió general 119 Celso Calviño Andreu

7 El viatge a Terra Santa de Joan Barceló, Baltasar Salvà i Miquel 151 Garau, franciscans de la província de Mallorca (1654-1657) Francesc Melià Barceló

8 Professions en la Universitat de Llucmajor durant la Guerra de 179 Successió Guillem Mut Salvà

9 Bartomeu Font Cantallops, un prevere llucmajorer amb 191 empenta (1871-1949) Jaume Oliver Jaume i Bartomeu Font Ferrà

10 Llucmajor sota la Segona República: de les reformes a la 215 crispació social Margarita Rubí Ferrer

11 Quaranta anys de democràcia i trenta-vuit anys d’autonomia 237 municipal: la transformació social i política a Llucmajor Maria Ballester Cardell

12 La Guerra Civil a Llucmajor 257 Miquel Martín Mascaró

13 Jaume Morey Pol, un batle en temps difícils (1940-1943) 269 Montserrat Alcaraz Vich

14 Propietaris de Binificat i( ) Dels inicis al segle xv 283 Pau Tomàs Ramis

15 Propietaris de Binificat ii( ) La branca dels sanglada durant els 311 segles xvi i xvii Pau Tomàs Ramis PATRIMONI

16 Capocorb Vell. Un tresor per redescobrir 341 Albert Forés i Gómez i Daniel Iranzo i Montia

17 El projecte Servei de Revitalització de l’Arxiu Municipal de 353 Llucmajor Albert Frederic Ruíz Fuster i Elionor Pérez Noguera

18 La síquia de n’Aleix i l’avenc de Son Muletó 369 Joan Clar Monserrat i Celso Calviño Andreu

19 Torres de defensa interiors de Llucmajor 389 Joan Clar Monserrat

20 La música de Gabriel Verdera. Testimonis d’una banda de final 413 del segle xix a Llucmajor Maria Ginard Puigserver

21 El molí d’en Gaspar (Llucmajor) i el seu procés de 435 patrimonialització Andreu Ramis Puig-gròs

22 Tres plànols de ses Teringades i Son Ferretjans (Llucmajor), 455 1796-1802 Joan Bauzà Llinàs, Antoni Ginard Bujosa i Andreu Ramis Puig-gròs VOLUM 2

ART

23 Iconografia de la pintura del Bon Pastor del convent de Sant 495 Bonaventura de Llucmajor Jordi Llabrés i Sans

24 Les pintures d’Agustí Buades i Frau fetes per a Llucmajor i altres 511 obres sorgides, darrerament, en el mercat d’antiquari Miquel Pou Amengual

25 Iconografía de la Inmaculada Concepción en la portada de Sant 551 Bonaventura de Llucmajor Pablo Muñoz Cascajo

26 Aportacions per a la protecció i l’estudi del teatre de teresetes 563 de Llucmajor Antoni Masegosa Monserrat

CULTURA POPULAR

27 Les matances del porc a mallorca: producció de localitat en un 587 món global Aina Noguera Ferrando

28 El cançoner dels esmotxadors de Llucmajor 605 Catalina Vidal Julià

29 La Festa del Pedal a s’Arenal (1916-1918). Un esdeveniment de 617 gran magnitud Dídac Martorell Paquier

30 Anar a ses penyes 653 Tomàs Mut Ferragut

31 Els cinemes de s’Arenal 683 Bartomeu Carrió Trujillano EDUCACIÓ

32 Estadística escolar curs 1924-25. El cas concret de les escoles 709 de Llucmajor Antoni Aulí Ginard i Joan Pons Julià

33 Antònia Aina Noguera Tomàs, professora de música: 723 una mirada retrospectiva Maria Dolors Bas i Climent Ramis 737 34 Rufino Carpena, més enllà del magisteri Francina Capellà

35 Notes sobre el mestre d’escola Pedro J. Horrach i el seu 765 compromís educatiu i cívic Maties Garcias Salvà

LLENGUA

36 El Pouet, un topònim medieval a l’Arenal. Estudi 781 historicotoponímic Dídac Martorell Paquier

37 «Els captius (1665)» de Maria Antònia Salvà i «Les germanes 809 captives» (popular): temàtica similar o influència d’una arrel folklòrica comuna? Ivan A. Costa

38 L’estudi dels malnoms de Llucmajor 821 Joana Catany Blázquez

39 La poesia casolana de Maria Antònia Salvà 827 Llucia Serra Ferre

40 Dixi de persona i Teoria de la cortesia en el català de Mallorca 845 Magdalena Pizà i Maria del Mar Vanrell

41 El poema “lluc major” d’Andreu Vidal: una geografia literària 863 alternativa Sebastià Alzamora MEDI NATURAL

42 Coves litorals i geomorfologia de la costa de Llucmajor 869 Antelm Ginard, Damià Vicens, Pere Bover, Damià Crespí, Francesc Gràcia, Miquel Àngel Gual, Pau Balaguer Francesc Xavier Bascuñana, Juan José Enseñat i Vicenç Pla

43 Les pedreres de marès, paisatge identitari de Llucmajor. 887 Rastres històrics d’un paisatge actual Catalina Salvà Matas

44 Geomorfologia i paisatge rural. Els sistemes tradicionals de 911 regulació hídrica al sud de l’illa de Mallorca Tomeu Clar Monserrat

45 Registre estratigràfic i paleontològic del pleistocè de la franja 927 costanera compresa entre es Racó des Llobets i cala Pi Damià Vicens, Antelm Ginard, Damià Crespí i Pere Bover

vant, reblavant, clau: el enda més pàgines algunes jesuïta, savi El iSicília. entre de Itàlia Messina, l’Estret amb que identificat s’ha tradicionalment marítim, pas estret un que guardaven rins Font Obrador P. el que Miquel afirmava Batllori s’han queixat que la manca de bones històries locals, per ciutats i comarques, els per ciutats els icomarques, de bones locals, que històries queixat manca la s’han coordenades europees, en llurs emmarcats problema hispànics, període oalgun Tot historiadorsels generals. algun que volen sovint, hispanistes estudiar els són, completes, imés ...les com analítiques més ajuden més tant locals, històries marge d’apriorismes inconsistents i de parcialitats geogràfiques iideològiques. d’apriorismes geogràfiques marge inconsistents ide parcialitats al objectiva història qui s’interessin icompleta per una d’Espanya, als segles, tres i, sobretot darrers per als de catalano-aragoneses terres les regne de Mallorca, decom Llucmajor, aquesta ajut un seran incomparable historiadors atots els del Històries central. estudi perjuí de llur amb amoltesobliga recerques particulars, que llur significat històric resti del tot històric resti entenebrit.que significat llur locals, igenèriques fets de obé cenyir-se als consideracions talment marginals adesaparèixer, quasi arribi –tot submergida sovint de en en l’escuma– mar el que de ciutat la la aquesta millor comarca, ila de situar general, per tal història L’Escil·la són estendre’s obé de tota local història en la itant Caribdis iel tant Recordem que, en la mitologia grega, Escil·la i Caribdis erenRecordem que, dos ma monstres en mitologia Escil·la la iCaribdis grega, L’any 1972 ien pròleg el del volum Ide la ESTUDIS LOCALS LLUCMAJOR DE ESTUDIS UN APUNT SOBRE ELS ELS APUNTUN SOBRE Claustre de Sant Bonaventura 10/11/17 LOCALS DE LLUCMAJOR I JORNADES D’ESTUDIS Historia de Llucmajor Historia de MIQUEL SBERT IGARAU SBERT MIQUEL 2 1. INTRODUCCIÓ de Bartomeu de Bartomeu 3 - - 1

Pròleg 13 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 14 La “Història de Llucmajor” de Font és una fita en la historiografia mallorquina cen mallorquina “Història deLa Llucmajor” en historiografia la de Font fita una és ide promotor llucmajorera història la labor locals. d’iniciador seva iala estudis dels referència doctor Font una Bartomeu al amb sobre Obrador obra seva cabdal iala d’estudicom ode divulgació) acentre la de recerca la perspectiva de qualsevol des aLlucmajor (o locals sobre pressigui, queLlucmajor estudis els gent, han seva ola sitat sosté que: de Barcelona, públics, demografia, monuments i edificis, toponímia (urbana, rural, marina)... toponímia (urbana, rural, monuments La iedificis, públics, demografia, institucions i serveis icultural, ensenyament, social vida geograficoeconòmiques, del que per suficient característiques fer: aproximació roman històrica, panoràmica per al’assolimentde publicació la de d’una treball (1986) línies perfilades i deixen moment al Evidentment, contrada. la repertori el del que dia fins fet s’ha al posen de locals coneixement, estudis per al adir, idonis proposta és per als de una camps autors Els educativa. propicien bàsiques” imprescindibles relació de “dades les una entitat perconeixement poder llucmajorera cobrar de realitat la suficient exigeix L’índex serien àmbits que els quins un per copsar utilitat d’una del llibre és gran (i concepte) el possibilitat de educativa primer una ordre. “Llucmajor” esdevingui al’abast tenir per fer possible que etc. cal que l’espai bibliogràfics, toponímics, prou complettari elements dels socioeconòmics, ambientals, històrics, territorials, primera inveneducatiu possibilita sistematització, ens iaquest un una enfocament Floriti Francesca i Alomar ESTUDIS LOCALS ELS 2. A LLUCMAJOR. ciutat. de nostra la en interessats devenir el iforans historiadorsde els locals que alimenta per al’edició de dimensions ingent enormes, corpus d’unsi treballs un materials ide penes d’investigació d’anys labor ianys ingent, fruit una en localitats, les trada TRAJECTÒRIA I LA CRÒNICA I LA TRAJECTÒRIA LA APROXIMACIÓ ENTRE UNA relacions socials concrets en períodes determinats de temps. concrets en determinats períodes relacions socials dota de prenent coneixement de globals sobre en lloc marcs socials processos perquè de històries les jo, ens de universal més ser la no deixa afegiria hi “local”, anomenada mal història Ila segle. un gairebé fa polonès Bronislaw Malinowski antropòleg gran el mitològic mapa el és història escrivia La occidentals, dels Al llibre Al apunt, per sistemàtic poc qualsevol ibreu de justícia començar acte un queÉs (2017), d’enguany text en un línia, mateixa la En de Univer la Horta, Gerard Llucmajor, espai educatiu i recursos ambientals irecursos educatiu espai Llucmajor, 5 es plantejaven es ciutat la recurs del com Migjorn un , Jaume Oliver Jaume 4 - - - JORNADES són de més 50 presentat). comunicacions les queJORNADES s’han (només que aaquests continuatpostguerra) ha iben esponerosa XXI segle el durant de la situació per motivada la especial interrupció parcial (amb alguna XX segle el sobretot de moltesi des constant, iplantejaments una perspectives durant temàtics Elulalia Santa de Talladas, Pbro. yBeneficiado 1881 en ycompletada Yglesia Santa la Catedral, D.Francisco por Dr. el de la de de 1770 en escrita Lluchmayor de Terrassa,Fiel Villa Pbro. yPabor Guillermo por Don de l’edició molt de fa recerca, des la (la estat, ha anys de deinvestigació, la camp el encetam, com les que avui LOCALS D’ESTUDIS entre d’altres). temàtica, bibliografia la toponímia, social, capítols contribuciódels una coneixement són (itineraris, vida també al de vila la al’abast. tecnològics Per avui recursos els descomptat amb continuar alguns dria aLlucmajor, fet ha hi que camps, diversos convin en els de treball iobre línia una temàtica” que inclouen“bibliografia proporciona ben pautat sobre que, el camí un majoria) i assoleixen la difusió (l’edició)majoria) difusió la iassoleixen ien formes en mitjans molt diversos diver pla sistemàtic (depenen autors dels ocurolles immensa de inquietuds les en seva la gent cultura. per la interessada iper ala estudiosos per als voluntat que, ben d’exhaustivitat segur, necessària seria amb de dades base una repertori bibliogràfic, un per aenvestir d’incentiu servir que, potser podrien de reflexió línies algunes apunt un per modest marcar posaré aLlucmajor. locals completa Només quefers dels estudis els em relacionats pro amb sistemes d’edició, odels mínimament mitjans panoràmica impossible una mostrar de Llucmajor. actualitzada visió que proporciona alhora de recerca avenços i dels treballs del dels anys una pas el amb evolucionat de com d’una possibilitats les han de obra modèstia la des de divulgació, Mallorca pobles de dels de ciutat. la publicació La divulgativa locals segona) estudis en els de Font (i duradores), Obrador inicials són dues fites principalment, obvi, com és la L’enfocament oenciclopèdic globalitzador de l’obra històric corpus iel de Rosselló moltde perspectives no només diverses, en sentit el històrica la del terme. clàssic ino llucmajorers coneixementaportacions d’estudiosos locals al de Llucmajor des pròlegsenti un moltes que, temps, excel·lent el amb esdevindrien per al guiatge iun yManacor) Felanitx Santanyí, Salines, (Municipios Ses Campos, Llucmajor, de Una altra observació:Una aportacions les al’estudi de Llucmajor altra no responen aun per raons de l’extensió,Resulta, de cronologia de diversitat la la temàtica, idels Potser iVerger, l’estímul de Rosselló l’any 1964, a que a Llucmajor, palès JORNADES Roman uns organitzades que vist no havia a càrrec Cels Calviño i Joan Clar iJoan Calviño Cels a càrrec 3. ELS CAMPS D’ESTUDI CAMPS 3. ELS , en podria ser un precedent ser un il·lustre), en podria Crónica relación de la Ilustre y Ilustre la de Crónica relación 7 podria ser un reflex rigorós, reflex ser un podria Mallorca. El sur y el sureste sureste yel El sur Mallorca. Llucmajor. Guia Guia Llucmajor. 6 , repre - - - - -

Pròleg 15 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 16 d’atenció com: aspectes investigadors dels NATURALESA,3.1. LA DE CIÈNCIES LES miscel·lània en llibres articles en revistes articles individualitzats, llibres monografies, pregonsses: de fires, AGRICULTURA IRAMADERIA genètic de la figuera mallorquina al seu camp experimental de Son Mut experimental Nou). seu camp al mallorquina genètic de figuera la en de recuperació, defensa la de protecció la idel desenvolupament del capital de impagable l’”apotecari de figues” les tasca la amb combinar queaportació cal Mut Son de Nou -Llucmajor d’experimentació Camp Illes Balears. les monumental la amb per ara, producció clímax, que al arribat ha Boscana de de Josep Montserrat (els Sacarès), Pons treballs agronòmic isociocultural tura llucmajorera i perspectives de futur l’agricultura Balears les de fauna ila flora la sobre Colom reflexió una que aportà hi Calviño i Monserrat iCels la (2004). s’Estanyol pregons els de Llucmajor entre quals els (1987) en diferentstreballs traça ide molta comentada senyera, amb estat ha com afigura Climenttigador Ramis la Perea Rodríguez i Nicolau Servera de de l’any 1988fires entre com demostra, Colom, d’altres seu el pregó essencial, Guillem de estat ha començant doctor pel Balears, de Illes les rellevants més científics els amb la negre) i alguna aportació de Joan Clar iMonserrat de Clar Joan aportació negre) ialguna (l’ovella roja, pregons dels porc de el fires dors. són En bona alguns mostra la Els treballs en aquest camp presenten diversos vessants. Han estat objecte estat presenten Han en aquest camp vessants. diversos treballs Els ramaderia fauna climatologia geologia i la ila 15 sobre les figues i les figueres, que també havia tractat Sacarès, una una Sacarès, tractat havia que també figueres, iles sobre figues les (la figura de Josep Sacarès, com ageòleg ben relacionat afeccionat, de Josep Sacarès, figura (la des de diferents caires: socioeconòmic (Antoni Garcias, socioeconòmic (Antoni Garcias, de diferents caires: des flora també ha estat un dels tòpics dels un objecte estat ha de l’atenció també investiga dels de la contrada de de Llucmajor, contrada la de Física catedràtic iinves el amb han rebut han l’atenció com Clar Joan estudiosos continuada dels 10 8 , opuscles... , ), Altres treballs com treballs ), Altres 12 oMontserrat Pons, Guillem del savi però també 9 13 . 11 14 ajuden trajectòria. aquesta aconsolidar ), etnològic sobre (els l’ametler treballs Els cicles estivals i hivernals que regeixen regeixen que ihivernals estivals cicles Els Geomorfologia costanera de s’Estalella de costanera Geomorfologia 16 . Les figueres a figueres Les , 2009, una L’agricul - -

- reflectides a determinats pregons de s’Estanyol succeeix uns cosa similar. cosa uns pregons de adeterminats s’Estanyol succeeix reflectides referències ha hi al’evolució de evocacions les de s’Arenal ien algunes urbanística Bonaventura. major sobre visió una llibre l’urbanisme que il’arquitectura alhora del poble és de Lluc i Miquel Monserrat iFerrer, 1991, el en forma de proposta didàctica una elabora Jaume Oliver iF. Florit dediquen atenció hi llibre una citat també considerable al ( modernitat i la tradició la Entre Llucmajor: de Arquitectura amb específica Tomàs Damià va ser 2008), però proposta auna primera dràuliques, forma donà qui el (construccions hi iClar oCalviño 2007) militar) (Enderrocat, com Alberti són Joan B. (urbana, rural, d’arquitectura temes han tractat od’altra manera d’una pregoners, Font l’any quan 1982 pronuncià seu el pregó Cases (vegeu Cases de revista la cipis XX del segle editor aprin iVidal, llucmajorers com Antoni Garcias personatges amb que arrenca llucmajorers dos investigadors els són referent un estatal de “pedra la en de qual sec”, la de estudis l’ús encabides els totes en cultura dins la de ruralia, la construccions roter, com altres profusió (així amb estudiat que han de barraques les Clar: iJoan Calviño etnològics de Cels treballs dels nuclis centrals Mateu Monserrat Pastor (amb seus els parla. Fundació per del qui la us didat que nom el acura porta del canonge, seuel amb Coll Baltasar sigui popular de cultura la en camp remarcable el i fita d’estudis d’altres (p. pregó el de Fires les ex. de 1985. Però precursor potser el d’aquesta mena revistes ( mallorquina l’etnopoètica em fita Tomàs són imprescindibles (el seu recull 2000 iordenades Palma, des per Cardell, S. llucmajorera i mallorquina. 2000.) contribueix al’aprofundiment sobre rural tema de el l’arquitectura popular TabernerSacarès seu llibre al Un capítol constitueix el a part fou Bartomeu d’aquesta també temàtica precursor el de anàlisis les Segurament Potser sigui aquest un dels conreus més fèrtils en el camp dels estudis locals locals estudis dels en camp el fèrtils més conreus Potser dels aquest un sigui Josep Sacarès (imatges de la ruralia mallorquina, plenes de traça etnogràfica), etnogràfica), plenes de traça mallorquina, de ruralia la (imatges Josep Sacarès 17 Folklore de Llucmajor. Rondalles-Feines-Costums-Festes . Bartomeu Font estudia la configuració arquitectònica del convent de Sant Font. Bartomeu configuració la estudia Llucmajor de pinte ample en de Llucmajor 18 Cançons populars mallorquines. Arreplegades per Joan per Mòjer Arreplegades mallorquines. populars Cançons D’altra banda en pregons com el de Bartomeu Sbert i en alguns altres altres D’altra en pregons ien banda alguns com Sbert de el Bartomeu Recull de Barraques i Casetes de Llucmajor ( Llucmajor de iCasetes Barraques de Recull Es pagès mallorquí Es 22 ) que s’afegeix anombrosos en diferents escrits l’arquitectura , habitualment), en col·laboracions o en llibres Aiguaforts Cançons populars mallorquines, mallorquines, populars Cançons La casa de la vila (1882-1982). vila la de casa La D’altres 21 Noms com el de Sebastià Cardell i Cardell Noms com de el Sebastià 3.3. LA CULTURA POPULAR LA 3.3. 20 , publicats volums a diversos de les

popular i rural tradicional o el de l’amo en Joan de ses Males deo el l’amo Males en de Joan ses 19 3.2. ARQUITECTURA 3.2. ). Miquela Per part, seva la (1971), recentment ree (1971), recentment 1988 una és , classifica , Llucmajor Llucmajor , un dels dels , un 1989). 1989). - - - - -

Pròleg 17 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 18 camp (elscamp títols pregons dels de Llucmajor tant com de s’Arenal ode s’Estanyol bé principalel glosador de llucmajorer Mallorca. importants més dels iun l’any 1992 pregó iel de Fires del 1990, iVidal, aAntoni Garau dedicat comarca) seva la ide (els Mallorca Llucmajor de de glosadors glosadors de catàleg al doctoral tesi la Només excessiu. seria indicarem poble)matèria (els al oral de poesia la glosadors de Llucmajor manifestacions iles aquesta relacionats amb Fer relació articles dels del qui signa. una investigadora de labor la aLlucmajor quefers dels oral de un centrals tradició quepoesia estat ha del poble. de cultura la manifestacions de diverses les continuada en difusió la de manera treballen indrets, oen altres locals de col·laboradors ventall ampli icol·laboradores que, principalment revistes ales gia), festius Pau gegants dels Tomàs inquiet de cultura la investigador Ramis, pinte ample en de Edicions aleshores regidor dealeshores l’Ajuntament de Cultura de Llucmajor i que, de llavors des s’ha Llucmajor, col·lecció la de promocióaspecte idesenvolupat originat id’estudi de l’obra Salvà A. a de Maria hem aun Ens de especialment referir llucmajorer estudis. en aquests són rellevants i emocional físic relleu. Sovint referències les marc de gran al són molts ialguns sempre referent) sobre el producció la estudis de obra. l’autora Els literària de seva la ser context el (a van ihumà i pretext el vegades nostre paisatgístic el entorn rural, (1869-1958), iRipoll Antònia Salvà Maria ca, aLlucmajor vida seva la i que lligà LITERATURA LA 3.4. etc. festes, geganteres, músics, colles cantadors, a moltes balladors, persones que vitalitzen: la per també i,a Llucmajor avui estudiosos icontinua d’atracció sent per als focus un interessat ha immaterial per il·lustrar com cultural patrimoni el escrit, però serviria títols dels fora publicats de possibilitats les romandria d’aquestrelació exhaustiva popular. llucmajorers Una cultura la locals relacionats amb estudis dels els vigoria de sorra gra Clar, J. Franc Jaume Jaume...). Sastre, També sions de Llucmajor (el de toponímia de com recerca aimpulsor, J. grup Calviño, C. en són responsablesme els principals), Sastre sobre seriades posses les entrevistes les mestre de Llucmajor, sobre d’articles noms sèries els carrers dels amb glosador el molins, els locals, ho palesen) com de revistes les El tòtem Ciutat ala El llucmajorer de Mallor nascuda sempre poeta estat ha una No pot cloure’s en aquest institucional treball el aquest capítol constatar sense Una menció específica cal fer (per sobre raons personals) investigació ala cal la Una menció específica

Lleó , les entrevistes a persones singulars del poble (Ignasi Barceló i Joan Jau i Joan del Barceló poble (Ignasi a persones singulars , entrevistes les 24 . Un d’antic des inventari molt ique que continua parteix extens amb Papers de s’Allapassa de Papers i a la premsa local), Jaume Alzamora Bisbal (paremiolo Bisbal premsa iala local), Jaume Alzamora Llucmajor de pinte ample en de Llucmajor , ideada l’any, ideada 1990 Garcies, per Maties S’Unió de s’ArenalS’Unió de La poesia de tradició oral: aportació aportació oral: tradició poesia de La hi ha aportat el seu el aportat ha hi en primer terme terme primer en mestre Lleó 23 i un iun - - - - , , 1884-1950) (Llucmajor, iCerdà i Ferretjans) Guasp publicació ola de Sebastià inèdits de textos l’obra Pomar de Francesc ( poètica com poden ser l’edició locals literaris de estudis d’altres fet incursions pels s’han decés, motiu amb vint-i-cinc dels dedicà li del seu Balear anys tiu que l’Obra Cultural repercussió (per posterior) seva la de fer constar volum el potno és deixar es col·lec són de molt freqüents (alguns interès). ressenyar-los excessiu que tots. El Resultaria mariantonians sobre aspectes monogràfics referències premsa, les o ala estudis oels de les lums convidades respecte al ferències al’entorn que dicten anualment de l’obra diferents persones de poetessa la (tretze números 2008 el fins continuat, com a mínim lles testimoniava com s’ha avançat encara més en més aquest camp encara avançat com s’ha testimoniava lles de dades de base la 1996), rigorós inotableCatalans, presentació la treball per moltes dies pocs raons. fa llibreel de Cosme Aguiló segona ila meravella expressiva de combinació perfecció ila de ciència la filològica pregó el blemàtica, de Veny, Joan em primera, La especials. de dues nota peces expressa deixar però cal rellevants, llucmajorera marina en primer (la terme, però moltsClar no estat en exclusiva) han durador. També i EPA les de Calviño contenen treballs iels respecte aportacions al pinte ample, en de major columna), de revista la Des molt aquest encara àmbit treballat. més estat ha moltes d’ells ocupa pàgines 26 adoblei Florit relació de (la topònims classificat catalana. de literatura la de l’àmbit especialitzada de crítica la per part i tot d’estudi de iobjecte nombrosos fins a tot premis de lingüístic prestigi domini el (1972) Matrin Alzamora Sebastià relleu, guanyador ide són gran escriptors prolífics (1958),Creadors Santandreu com Miquel Cardell Portell (1968) Miquel Bezares o molt publicat ide narrativa de rellevants. poesia llibres han catalana de literatura la catalana. de literatura la remarcables figures esdevingut han pinte ample en de major Els darrers anys a Llucmajor un floret d’escriptors aLlucmajor anys floret en un context el de darrers primera línia Els que per aLlucmajor excel·lència, també esmentar poetessa delA més la cal Per descomptat, al’obra tant de Font històrica Obrador, diferents vo com als A més de la síntesi toponímica, amb voluntat didàctica, elaborada per Oliver elaborada voluntat de síntesiA més la amb toponímica, didàctica, Maria A. Salvà, 25 després anys Salvà, Maria A. 27 Edicions de pinte ample en de Edicions i les revistes locals hi han parat esment parat sovint (durant han hi temps un locals revistes iles Nomenclator ToponímicNomenclator Illes Balears les de 26 . va ser òrgan d’expressió vaser òrgan de anys joves que, els poetes amb el grup de recerca, ja esmentat, ha fet un treball sistemàtic i ja treball esmentat, de recerca, un fet ha grup el La toponímia de la costa de Llucmajor costa de toponímia la La de Llucmajor a través de la seva toponímia seva la de através Llucmajor Poesies o, de manera esparsa, a les publicacions locals publicacions ales locals o, esparsa, de manera (OCB, Llucmajor 1983). Llucmajor (OCB, , 1971, pròleg amb Trobat Bernat de Mn. 25 ). col·lecció La conles recull 3.5. LA TOPONÍMIA LA 3.5. per part de Mira Joan per part 28 . (Institut d’Estudis (1974), una Lluc Lluc ------

Pròleg 19 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 20 molts aspectes que encara. molts romanen oberts aspectes que, ben actius ben probablement, id’historiadors en aprofundiran d’historiadores de noms presentats seguit jornades forneix aaquests un relació del’abast. treballs La sistemàtic de recopilació per posar-la treball a un però eninteressats tema, cal el moment aquest fora de intentar-ne lloc Resultaria actius. més relació dels en citar-ne una alguns PauAntoni Vidal, Tomàs, Miquel Montserrat oJoan Amorós Miquel Martin, per com altres esmentats o d’alguns d’historiadors l’obra de treball publicada i línies les molt molt roman del que Bona mostra és treballat dic iencara pers’ha treballar. de prehistòria com la des manifest locals publicacions ales de repàs lectura només una amb oesquifit, romanent estret és LOCALS HISTÒRICS 3.6. ESTUDIS ELS 1905 títol un sobta: ens que amb avui entre pobres” els ho repartí com imoltes l’autoria curiositats, altres d’un llibre, l’any com, perJaume exemple, Ballester que “un va vendre que el dia aLlucmajor tenia i (i de espirituals) de vida Gregori la vicissituds de detalls informa ens extens biogràfic 1913 creences)”. seves les escrites deixà 108 Més endavant (pàgs. a113) apunt un (on aCapdepera residí vida de seva la morí de Llucmajorpiritista l’any que final la “Gori Jaume, es em top paraules aquestes un llegit nom el vegades, amb diverses cert) per llibre el excel·lent Llegia dies. set exactament defa Josep Terrassa (un local, estudi per córrer... camp per ha resoldre,cògnites hi Permeteu-me viscuda anècdota una del que inèdits per fer. roman camins pels que el del i fet trescar jovent ha hi de revisar investigador, l’hora potser sigui Potser l’hora sigui que camí. fet s’ha cert és però també encara, per conrear camps objectives sobre ressorgiment... el anàlisis les repressions són destrosses, iles molts els les omplint, postguerra, ila que, van civil es apoc apoc com poden guerra ser la buits remarcables prescindibles Amb altres.. alguns, precisa... magnífics Abundants, planificació una en no amb comptar sempre fragmentaris mitjans, en els fràgils en metodologies, les en temàtiques,plurals les complexos versàtils en intencions, les Variats en intenció, diversos la en temàtica, la aultrança. del microcosmos local de presència la gaudeixien i del del que que general participa és i Caribdis, l’Escil·la FINAL... REFLEXIÓ UNA S’IMPOSA POTSER 4. Perquè per molt camí recorregut, encara es poden ampliar horitzons, in Perquè ha hi poden ampliar es encara recorregut, per molt camí a Llucmajor, locals monstres dels que jo enllà estudis més 2009 el els Afirmava l’obraAmb de Font que semblar reducte el Obrador podria fet, molt ha hi camí 29 i una relació de les monografies esparses publicades aLlucmajor de posaria esparses relació de monografies les iuna L’espiritisme (1868-1936) Capdepera a 31 . La pàgina web de l’ajuntament pàgina bona. La font una és per orientar els 30 fins a l’actualitat i, de moltes des al’actualitat perspectives fins Contestación a ese que se titula Defensor de la la de Defensor se titula que aese Contestación quan a la pàgina 66, després d’haver després d’haver 66, pàgina ala quan - - dans de Llucmajor ideldans món. i del coneixement ciuta imillors lliures més perquè només faran ciència ens iètica de veritat la de recerca passió en seva la ano defallir iinvestigadors investigadores s’enceten que avui nostres les JORNADES per bona estimular són via una MERES de molta llucmajorera tela poden disposar per cosir... granats més el major?... Una si voleu, anècdota però joves il·lustrativa investigadors i els que, encara ¿Per què “papers” aArtà? que no apareix, sapiguem, als de caminers de Lluc caporal heterodox aquest original llucmajorer, tenia, li de l’illa del sergent Llevant a Melilla, ¿Tingué com entre l’espiritisme llucmajorer cards? llir socialisme el relació amb així Padre Espiritual Yo clero. Nuesto Dios publica del Verdad de publicoy lo con con lo permiso el permiso el 7 6 5 4 3 2 1

Editorial Hora 2000. Editorial Nova, Palma, iVerger,Rosselló V.Ma. Oliver Jaume, J. IFlorit iAlomar, F. G.“Epíleg”Horta, aTerrassa, J. Font Obrador, B. LOCALS D’ESTUDIS de IJORNADES les conferènciaAquesta inaugural Id. Id. 1972, Palma X-XI.Miramar. pàgs. Prol P. Gràfiques Pasarius. arqueològica de J. Mascaró Miquel Carta Batllori. fent-ho continuar molt,Hem treballat cal i, som del parer, que PRI aquestes cio, 1964. yNavegación Industria quan de Mallorca, de Palma Conté gran una y Manacor) Felanitx Santanyí, Salines, Ses Campos, toponímica ibibliogràfica didàctica, Guia tals. 2017, Palma ons Documenta Balear. p. 182. XXI iCaribdis jor. d’Esci·la Més enllà DE del meu adaptació treball LLUCMAJOR una és demogràfics, econòmics... de Llucmajor.demogràfics, geobotànics, físics, naturals, sobre aspectes els sistematitzada titat d’informació nota anterior, XII. pàg. (volum II),2009, Institut d’Estudis Baleàrics, p. 239-255.(volum Baleàrics, II),2009, d’Estudis Institut . ¿Hi hagué al nostre poble moviment al un oJaume . ¿Hi espiritista un era hagué Historia de Llucmajor. Historia de Mallorca. El sur y el sureste (Municipios sureste yel El sur Llucmajor, de Mallorca. publicat a L’espiritisme (1868-1936) Capdepera a Llucmajor, espai educatiu i recursos ambien irecursos educatiu espai Llucmajor, Vol. s. XIV). I. prehistoria (De la al Els estudis i la premsa local al segle al local premsa ila estudis Els , Imp. Moderna, Llucmajor 1986. , Cámara Oficial de Comer Oficial , Cámara Els estudis locals aLlucma locals estudis Els NOTES . Edici ------

Pròleg 21 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 22 9 8 18 17 16 15 14 13 12 11 10

Vegi’s Vegi’s

En molts casos no molts inclouremEn que més casos nom el de l’autor que atès tracta es obé lo Només oedicions menció d’àmbit farem que revistes ales dels apareixen Vegi’s del 2003 o pregó el amés de fires EPA 6, Vegi’s Mulet, J. Cuerda Barceló, J. també / Sacarès Llucmajor, 2003. i Obrador col·laboració iTomàs. la ;amb Cardell de Sebastià Ajuntament de 1991.Moderna, 1990. bestiar de Senyals Llucmajor 1997. Miramar, Gràfiques Mallorca llibre inclòs referenciat.jor.org) en un article od’algun (es a www.llucma en donam annex pot consultar quals d’un dels pregó, llista la àmbit. altre d’altre No ha ota motiu hi quetal l’espai disponible. autors per aaquells obra seva disculpa com la que aexemple citada no veuran en d’una trentena d’autors, molt de temàtica a càrrec devolums, més diversa cent articles amb cinquanta rem les llucmajorer. d’àmbit locals Citade cóm són d’amplis estudis ide els diversos idocumentada present detallada visió una donaria ens possibilitats del treball col·leccióla de d’aquesta articles dels buidatge proposta. El per raons de naturalesa la cal, Monserrat i Ferrer, i Monserrat Miquel Edicions deEdicions pinte en ample 5, EPA 1, EPA 1, El Convent de Sant Bonaventura : una història, unsímbol història, :una Bonaventura Sant de El Convent 100, publicació extraordinària 100, publicació extraordinària A l’entorn de Gràcia, Gràcia, de A l’entorn Edicions de pinte ample en de Edicions . Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Palma 1992. Palma iEsports. Educació de Cultura, . Conselleria , aEPA 6, Edicions de pinte ample en de Edicions a EPA 1, A l’entorn de Gràcia, Gràcia, de A l’entorn x és el número el és de col·lecció).Valgui la nota aquesta de 100, publicació extraordinària Itinerari urbà pel poble de Llucmajor pel urbà pobleItinerari de Imp. Moderna, 2006. Moderna, Imp. A l’entorn de Llucmajor. Estudis i comentaris (1) i comentaris Estudis Llucmajor. de A l’entorn com a , Gràfiques Miramar, 1990. Miramar, , Gràfiques 1990. Miramar, , Gràfiques que, per la seva extensió ultrapassa les les ultrapassa que, extensió seva per la EPA, x EPA, La figuera, arbre simbòlic. Presència a simbòlic. arbre Presència figuera, La Imp. Moderna, 2006. Moderna, Imp. (fins ara se n’han publicat n’han se set ara (fins El Quaternari al Migjorn de de Migjorn al El Quaternari , Gràfiques Miramar, Miramar, , Gràfiques , Bartomeu Font, Bartomeu , EPA, Imp. 2, - - - , 19 22 21 20

Illes Balears. Palma. 2006: d’Antroponímia iToponímia (2003-2004) 2005: de Llucmajor de Pinte en Ample. Números: 258-261. De setembre a desembre 2004: Diputación de Pedra Edit en sec. Rural de Albacete. Provincial quitectura (Mallorca). Una visió general” 2004: Octubre. 2000: de Mallorca). Palma. FODESMA (Consell Insular 1999: Palma FODESMA. paisatge ipatrimoni obra, sec, en pedra aLa Llucmajor de 1997: A fi i efecte de donar una idea aproximada dels treballs dels dos investigadors dos dels investigadors treballs dels idea aproximada de una donar iefecte A fi Joan MòjerJoan iNoguera (1859-1941), de Llucmajor, batle ijutge de pau de Vila, la Juntament amb B. Font i M. Sbert recopilà un volum significatiu: Cardell, S. / S. Juntament Cardell, B. Font amb volum recopilà un Sbert iM. significatiu: Font, (coord.). M. B. /Sbert, Baltasar màs, notes amb de l’editor d’aquestes plaguetes d’algunes iTo transcripció aColl la introductoris textos dels més de l’obra (de citada ide Miquel Sbert) Cardell S. etnològica Vegi’s informació de primera amb categoría. plaguetes a respecte, al de seguit un confegí que afeccionat de amés cançons les folklorista va ser un troducció inotes: Baromeu Font Obrador). Llucmajor 1972. que no són porten indicació de Calviño): en relació títols atema que seus dels rellevants més ocupa (els ens alguns anotam Vegi’s també Garcias Vidal, Antoni. Vegi’s Vidal, Garcias també “Les basses temporals” “Les basses Estudi d’alguns habitacles i altres construccions de pedra en sec en el terme terme el en sec en pedra de construccions ialtres habitacles d’alguns Estudi Les Barraques de Llucmajor, una arquitectura popular arquitectura una Llucmajor, de Barraques Les “Toponímia sobre les eres dels voltants del nucli urbà de llucmajor”. Jornades “Toponímia Jornades llucmajor”. de urbà nucli del voltants dels eres sobre les “Les barraques, un patrimoni a conservar (I), (II), (III), (IV). conservar a patrimoni un barraques, “Les Llucmajor municipal de terme el en rurals construccions “Les “barraques”, Les Barraques, construccions de pedra en sec en pedra de construccions Barraques, Les Folklore de Llucmajor de Folklore . Edit. Conselleria de Medi Ambient. de Medi Conselleria Govern. Edit. de les . Revista Zahora nº Nacional d’Ar 38. ICongrès Zahora . Revista Cultura oral aLlucmajor. oral Cultura , Llucmajor, 1971. El término municipal de Lluchmayor. municipal de El término . C. Calviño iJ. Clar. U.I.B. Calviño . C. as’Unió de s’Arenal. Nº 163. . Consell de Mallorca. de Mallorca. . Consell Llucmajor 2000. . C. Calviño, J. Clar. Calviño, . C. A la revista revista Ala (In - - -

Pròleg 23 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 24 25 24 23 Vegi’s www.lllucmajor.org. Vegi’s Jaume Bisbal, Alzamora

2 - Vidal Alcover, Jaume.2 -Vidal tònia Salvà. tònia Antoni (TOR).11 iMiralles, -Martorell 10 Joan. Serra, -Parets Llucmajor 1997. Rotger,9 -Lladó Francesc. 1908). vivencial(1903- 8 -Font Obrador, Bartomeu. 7 -Veny Clar, Joan. major 1994. Bartomeu. Caimari, 6 -Matheu Salvà Tomàs,5 -Coll Baltasar. Sitjar,4 -Gayà Miquel. 1991. Llucmajor 3 -Tomàs Margalida. Vidal, 1990. mínima Miquel. Garau, 1 -Sbert gegants aLlucmajor merich ipròleg Moll, 2008. Editorial Palma de Miquel iGarau, Sbert terra tra un per Principalment vegi’s: TOMÀS RAMIS, Pau; Principalment vegi’s: RAMIS, TOMÀS . Llucmajor 1993. . Ajuntament de Llucmajor. Primera edició juny 2017. . Llucmajor 1990. , Els treballs i els dies, 53, dies, iels col·laboració la amb Moll Kam treballs , Els de Susanna Llucmajor 2005. . EPA, 2007. autor: Idel mateix La lliçó linguística de Ma. Antònia Salvà. Ma. de linguística lliçó La Llucmajor 1996. Llucmajor A.ª Antònia Salvà: poemes musicats. A.ª poemes Antònia Salvà: La poesia de Ma. Antònia Salvà. Ma. poesia de La Mª Antònia Salvà iRipoll Mª Antònia Salvà Diccionari d’adjectius. Obra poètica de Ma. Antònia Ma. poètica de Obra d’adjectius. Diccionari La poesia casolana de Ma. Antònia Salvà. Ma. de poesia casolana La L’amistat Antònia Salvà. iMa. Miquel Ferrà entre La trajectòria intel·lectual de Ma. Antònia Salvà. Ma. de intel·lectual trajectòria La Ma. Antònia Salvà i Mateu Obrador, testimoni testimoni Obrador, iMateu Antònia Salvà Ma. Espigolant dins l’antigor. Refranys i dites de la nos la de i dites l’antigor. dins Refranys Espigolant Lluc - Llucmajor. Germanor amorosida Germanor -Llucmajor. Lluc Música i país en els versos de Maria An de Música versos els ipaís en Aproximació històrica a la festa dels festa dels a la històrica Aproximació . Apunts per a una cronologia cronologia auna per Apunts Els gegants de Llucmajor, un Llucmajor, gegants de Els Llucmajor 1992. Llucmajor Llucmajor 1998. Llucmajor 1995. Llucmajor Llucmajor Llucmajor . Lluc .

-

- - - 28 27 26 29 31 30 Una nota especial mereixen els estudis i treballs relacionats amb l’educació relacionats amb iels itreballs mereixen Una estudis els nota especial La premsa local llucmajorera representada era periò premsa pel local aprincipis La XX del segle Font i Rangel, Catalina / Julià iAdrover, /Julià Font Coloma Catalina iRangel, Vegi’s sobre meu el a NOTIB el article N’és un exemple, un possibles, entre N’és Pons altres Homar, Gabriel. N’és l’excepció N’és número el format el 1que, de haver conferència, sense tingut 12 -Oliver iJaume, Jaume. Llucmajor 2007.Llucmajor Antònia Salvà. Antònia Miquel.13 iGarau, -Sbert 1981 avui, fins “progressista” el i dic Parets), d’altres. entre de Montserrat Joan sobre figura rellevants la (aquest estudis Aulet amb darrer Garceran oRafel atenciócat Calviño Prohens. Bartomeu Maria Antoni Vidal, fou precursor Jaume quals dels dedi Oliver Jaumeeducadors han locals ihi VellCapocorb 1988).el Llucmajor de en que el convertiria es 2017. a EPA, 3, 1992). s’edità 2. el amb simultàniament Lluchmayor. Semanario Bilingüe de Intereses Morales y Materiales yMateriales Morales Intereses de Bilingüe Semanario Lluchmayor. , conservadora Llucmajor 2008. (català, castellà, anglès, alemany ifrancès). alemany Llucmajor 1990. anglès, castellà, (català, Llucmajor de pinte ample en de Llucmajor La Escoba La Heraldo de Lluchmayor Lluchmayor de Heraldo Maria de ipoesia al’obra popular cultura de fusió La Maria Antònia Salvà. de formació de entorns Els

(1984-1986) i i (1984-1986) (1912-1913). Hereus són: del seus setembre des de Llucmajor de pinte ample en de Llucmajor S’Unió de s’ArenalS’Unió de , nacionalista i progressista, i iprogressista, , nacionalista , ambdós de caire conservador, de caire , ambdós Textos Guasp Sebastià de inèdits , bilingüe (nascuda (nascuda , bilingüe Guia de visita de visita de de Guia (1912-1916) (1912-1916) de juny de Sa VeuSa

- -

Pròleg 25

mallorquins, del lloc que ens ha tocat ocupar dins del món. dins que del lloc ocupar tocat ha ens mallorquins, contribució nostra la consciència a la que local tenim, com a llucmajorers icom a localment”. “pensalogan: globalment, actua Voldria que jornades aquestes fossin ciutat de Llucmajor. Montllor. Montllor. Ovidi opensi. Ho que vadir gent la escrigui parli, agradat no ha els mai zillament, pla. igualment pensament que que planes d’un no cosa grolleres són metàfores altra pantalles les davant babaus que volen ens que gentaquesta volen de ens matinada, fer que callar, truca submisos, superba. itan ufana 1983. que contra tota gent dies cop apel·len de aquesta falç tan al Vivim al’èpica, arribar?” volem, voleu, on sempre pregunta meva la “fins ben amunt.és: Aleshores, per amirar cessària molt semblaEm de manera que que el expressa, precisa, som com apaís. de fer-homanera sabent és d’on venim. No. per i l’única construir, Trescam perquè futur colflorisme. un en passat el tenim Miquel pur Sbert, com diria seria, Això no que tornarà. que mai de benpassat segur en compte jornades No aquestes per contemplar, convocam seu el passat. cofois, un però tenint molt futur al Una asi que mateix. eina coneixi de mirar permetre ha es no d’on saber somhistòria, Sense res. no podem on saber venim, mai anem. som present present. el Som és passat, el la Som en passat. Sense el futur. el futur el “ Sap que la soca més s’enfila com més endins pot s’enfila soca arrelar més la endins com que més Sap Aquesta gent que ens vol impedir parlar, escriure i pensar en català, perquè sen gentAquesta en català, que parlar, vol ens ipensar escriure impedir seny, el I tot que ique d’imposar se’ns repetim s’ha ens davant encén sang la Tanmateix, són lírica”. “malos la tiempos para Golpes Bajos, cançó? la Recordau l’embranzina ne bussar-nos cap si història volem en nostra la cal Ens agafar per aquestBalanguera. vers de La particular Sempre estimació he una tengut són l’eina imprescindible que municipi un Locals per tal Jornades d’Estudis Les present, iel passat deia que Eliot,El potser són presents en futur, el ben igual No, no m’he He equivocat. dit “globals” tota intenció. la amb l’es Recordau de la Globals Siau primeres ales Jornades tots, itotes, d’Estudis benvinguts Bon dia, I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS LLUCMAJOR, 10 DE 2017 NOVEMBRE DE LLUCMAJOR, PRESENTACIÓ LES DE .” - - -

Presentació 27 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 28 mament que és bo, que és el be, el be amb majúscules, a la manera dels filòsofs de filòsofs dels manera ala mament que majúscules, bo, és amb que be el be, el és que d’allò creim fer camí el nostres D’altres als ensenyar deim, li senzillament, coneixement. del fill Persones mateixes. per elles criteri.i de decidir amb criteri Iel de pensar és capaces objectiu. altre meu Com aregidor, voltantde qualsevol al persones formades, vull i fomentar l’educacióque de política per perseguir la ha damunt de ciutadania la intolerablement semblar som pugui qui creiem legió els encara avui paternalista, escrit. Iper molt ho ens deixaren possible ho que sabien, felicitat.grecs la Els iaixí coneixementel que hem heretat. Perquè coneixement i sense cultura no sense és que som. allò en definitiva, artístiques, manifestacions tres nos les llengua, nostra la cultura, nostra la història, d’escriure nostra la ide pensar de parlar,neixement, primer un prec:mai que vos vos no deman faig vos canseu rat per dir-vos avui. Una prova més, per altra banda, que tots els polítics són iguals. rat per dir-vos Una que polítics són tots prova avui. els banda, iguals. per altra més, cità Josep de Palma, Pla i, fent-ho,de cultura tot que el ja prepa tenia em vaarruinar merescut homenatge aMiquel Un Sbert. homenatge on meu el homòleg, regidor el Homenot ahir, l’Ajuntament popular. Efectivament, de cultura la reté un de Palma com un Una persona dessignar aqui, ahir, van conferencia la inaugural. en llegirà necessari. del més quem’allargaré estrictament és del cronòmetre. rigorosa gestió ala disciplina Per seré mateix, primer el que això no una aplicaran blocs temàtics dels Veureu cadascun que moderadors els que dirigiran del temps. obligat aimposar-nos ha inesperat ens control, un estalinista, gairebé fer-los de tot municipi. sincer el el agraïment vull arribar professionalitat, seva la posat que han hi funcionaris als itambé Atots ells, Ramis. Monserrat Joan i Pau Miquel Clar, Joan Amorós, Garcias, Tomàs Cardell, Maties per Miquel formada assessora, comissió ila Serra, Miquel iSebastià Sbert Ramis, Jaume Ginard, Pons, Oliver, Maria Climent Calviño, Baltasar per Celso formada seu primer fruit. ventre el d’aquest dins ajuntament Gutiérrez germinar fet ha donalina ique el avui concebre. Vos tercer favor: un vostre el reconeixement deman llavor ala que n’Ade de l’empenta d’una regidora la persona: que em vaprecedir, va iles que vapensar les pobles. vostres dels nines i professors, nins els docents, osimplement d’adoctrinar mai no veïns, vos canseu l’antigor. Donades, per tant, per inaugurades aquestes jornades, aquestes vos present aqui ens per inaugurades Donades, per tant, Vos he de confesar, però, que quantitat de ponències. no esperàvem ens tal L’èxit científica, comissió la persones les de citar que treballat: ha hi No podem deixar de Llucmajor primeresAquestes neixen, locals jornades d’estudis en primer lloc, Per deixau-me això, demanar-vos segon favor: un qui sou atots els mestres, diuen li “adoctrinar”. Alguns Diuen tot poble infant. un queun per cal educar obligació: al’abast de tota una ciutadania la tenim posar administracions Les del co osimplesPer savis historiadors, diletants erudits, atots vosaltres, això, - - - - - estimam, que poder el de ploma la superiorestimam, poder és de l’espasa. al que tant d’aquest des que llucmajorer petit racó sigui catalana de de terres les parla iencara de vos legitimitat, prec estudis, que vostres els mancada demostreu,tat amb iexerciten qui branden Davant armes els violència la isaviesa. coratge d’una autori amb Endavant, no callar. vos que faci ciutat, nostre el país: ningú terra, tra vostra la callar. fareu sota l’empara d’en de Mediterrània, la deus tots d’aquestes els paraules Toni: no ens bon vent amb Roig. generositat la que Desig iamb jornades aquestes transcorrin, de perquècisament perquè que ho més ens cal, són mai, ara d’una i que fent-ne,persona feinada continuarà que una fet ha per molts d’anys, pre Moltes gràcies per ser-hi. per Moltes gràcies gent vos la que estimau iestudiants, mestres experts, investigadors, Respectats regidorEl de Ciutat intencions, les em tornà aendevinar vers citant den un Toni Tanmateix, tots coneixeu Miquel d’original ino res Sbert seré jo adir qui arribi Regidor de Cultura, Fires iFestes Regidor de Cultura, malos tiempos para la lírica. para la tiempos malos Lluís Segura Segura Lluís - - -

Presentació 29

Història

varen confrontar dos models confrontar polítics quevaren sotmeteren se de d’un dret regles ales estat Segona República la durant es definitiva, En de Guerra la Civil. trencat per l’inici ieconòmiques, polítiques, que socials vaveure es demodernització estructures les període perquè intent clau un Segona República un és La vasuposar de a Mallorca. major suscitat un ha nombre anys quehistòria últims en els de publicacions iestudis seu cos mort en una cuneta o en una fossa d’un cementiri. En canvi, una minoria una d’un fossa cementiri. canvi, oen En una cuneta mort enseu una cos repressió, dura auna isotmesos el que amb sovint detinguts acabà foren finalment on pogueren. Moltsment i s’amagaren allà vida d’aquests que seva del la risc corria persones ser conscients varen d’un altres des primer nit. la canvi, modurant En detenció seva la i, amb seu el assassinat en moltshavien de ser casos, neutralitzats que d’individus llista suposada en una sospitar sense que figuraven seva, a casa quepensaren aquest cop d’estat com de seria el 1923 i, quedar-se decidiren per tant, de persones les repressió que dura i/o una patiren física que econòmica algunes es de Segona República. Per la cinc primers els vaviure anys durant potes ser això, evident ipolítica és de quemateix, 1923 situació la social molt era diferent de que la per ser incompatible principis càrrec els amb al del sindicat. democràtics ciar representant del Recompensa Treball, de del sabaters sindicat La varenun però ell com aregidor vanomenargovern Jaume de l’ajuntament, civil Miquel Amengual, De aLlucmajor, fet aparent legalitat. una dins desenvolupar el activitats seves les col·laboració certa govern el una amb militar, pogueren iaquestes mantingueren entitats les socialistes de Primo de Fins Rivera, itot dictadura la durant xx. segle del primer terç del llarg consolidant al anat s’havia aleshores i política que fins Guerra la Civil. rant de societat la Llucmajor,dins municipi que esdeveniments els al ocorregueren du aquest durant període. sobre suscitaran se qüestió la religiosa També per clau entendrei de dret. és que esdeveniments els paper el de l’Església que convivència la de diferents les ideologies democràtic era possible marc el dins com l’alternança en poder, el vademostrar es així urnes, a les resultats mateixos dels convocatòries celebració l’acceptació la de distintes i democràtic. electorals, Amb La Guerra Civil aLlucmajor trencament Guerra de convivència Civil la un La vasuposar social que pretén tengueren, efectes primera feraproximació una als Aquest treball moments dels un de la esdevingut han Segona República Guerra ila Civil La GUERRA CIVIL ALLUCMAJOR CIVIL GUERRA BASES AL’ESTUDI PER LA DE ANTONI VIDAL NICOLAU 1 Tan - - - -

Història 33 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 34 1. EPISODIS DE DURANT REPRESSIÓ corresponentany de Municipal Llucmajor. de l’Arxiu fou dura. més d’aquest partit municipals tats darrer on repressió la sobre localitats autori altres les amb que fet contrasta Republicana, aEsquerra s’actuà canvi, lligats En més municipals en menor sobre mesura càrrecs iafiliats. dirigents seus els areprimir itambé local) seccions de l’agrupació socialista nombroses entitats de l’entorn (sindicats, diferents cooperatives, local del socialisme de les perquè organitzativa molt centrà se localitats, l’estructura adesmuntar més conflicte. el tot durant a Menorca,cap i d’altres tenguerende sort poder la amagats romandre d’escapar que oportunitat tengué fins perquè vapoder amagar es fou afortunada que havia fet durant el primerque el durant fet terç havia del segle hores. jornada de la vuit durant que fumaven treballadors els d’acomiadar a protesta de decisió calçat per la propietaris dels de fàbriques les com coneguda hores,de jornadade la vuit isegon, vaga la amb denuncià l’anterior conveni col·lectiu compliment el iexigí de normativa la laboral com coneguda vaga a Llucmajor, món del al sector del calçat laborals que primer, s’iniciaren, la amb reivindicacionsLes laborals dins el sector del calçat bel·lió de 1936. militar de 1933Binimelis de recontribució i la la causa a la econòmica treballadors dels itot anteriors. en anys o fins República, la durant osituacions animadversions hagudes circumstàncies, fets, amb president gestora. de comissió la nou conformà un ajuntament ies municipals tats presidit per Miquel com a Munar rebel·liódesprés la Evidentment iniciat d’haver-se autori les armada. destituïren es LA GUERRA CIVIL A LLUCMAJOR GUERRA LA Per tant, la part treballadora va aconseguir imposar una sèrie de reivindicacions una imposar vaaconseguir treballadora Per part la tant, primera la meitat trenta forenGairebé anys període dels de un reivindicacions de Can vaga la pot comparar es del sector del calçat, Pel treballadors que als fa evident queÉs del juliol tot de 1936 que el vaocórrer apartir relacionat està a Les de correspondència de secció la extret del seu està d’aquest contingut El treball que és repressió la aLlucmajor hipòtesi de partida La fou diferent de d’altres la utoritats República ala rebels dels prengueren poder el immediatament la de les vuit hores, vuit les de la per la qual el personal ocupat a les fàbriques ocupat fàbriques ales personal el qual per la xx . El 1933,. El context el de l’efer dins la de sa fumada, de la com com - - - - una manera de dinamitar les reivindicacions laborals i la mateixa vaga per la qual els els qual per la vaga mateixa ila reivindicacions les laborals de dinamitar manera una dors, perquè fenomen el anomenats dels fora del poble, rebudes. per comandes les complir amb de major la nous part treballadors, contractar decidí fabricant el entre dues les parts, impossibilitat acord la davant un d’assolir Així, acomiadat. personal el readmetés que no es fins vaga decisió de una l’empresari, convocar decidiren treballadors els ala resposta En treballadors. dels part una aacomiadar que vaveure obligada es operaris. que de més setanta ocupava anys en aquells fàbrica una Binimelis, de Can fàbrica la dins conflicte el lloc tengué laborals, devescència demandes les dor novament per resoldre conflicte. el continuaven, batle el de Llucmajor, amb reunirien dues parts es de media que faria l’afegit que, entre Amb si les discrepàncies les oreclamacions. queixes seves les cant fabri representant un al perquè que de erala designar transmetés clàusula, darrera una bon imposà un comportament. Però treballadora que no part la mantinguessin operaris els acomiadar vigent, legislació podria la que, era iaquesta respectant airosa proporcional reduint part la treballadors. operaris, de jornadaatots la els entre els treball el sinó que treballador repartiria cap no acomiadaria comandes les de l’acordimportant comprometia que es és fabricant el de reducció que de en cas decisions iles de sabates nució que part pres. de s’havien parells La de comandes les d’un de dismi la error Bil, víctima en cas el que que estat Binimelis reconeixia havia ció de fàbrica. la direc ila treballadora després acord de negociacions entre un signà se Sastre, part la jutjat, posterior. al dia el vatraslladar la Sastre, Bartomeu de municipal Llucmajor batle de Llucmajor, mateix iel de guàrdia la comandància quatr per vaser agredit Binimelis de Can fàbrica afer ala feina que anat de havia Campos seu el jornal. de guanyar deixaven treballadors El pacte necessitava incloure una clàusula que permetés al fabricant un sortida sortida un fabricant que al permetés clàusula incloure necessitava pacte una El L’acord Antoni del propietari de fàbrica, la declaració per una encapçalat està del batlemediació sotade la Llucmajor, tard, més Però setmana Bartomeu una 18 el quan més vaviolentar situació es encara La d’octubre de 1933 veïnat un decisió treballa Aquesta dels defou bel·ligerància acte considerada un per part L e persones al voltant d’aquesta fàbrica. Aquesta agressió fou denunciada agressió ala Aquesta voltante persones al d’aquesta fàbrica. a fàbrica, davant una reducció de les comandes de parells de sabates, afirmava afirmava de sabates, reducció de parells una de davant comandes les a fàbrica, La mediacióLa del batle de Llucmajor il’acord entre les parts 2 El conflicte de Can Binimelis i la sevaradicalització esquirols era un atac a la solidaritat obrera solidaritat a la atac i era un - - - - -

Història 35 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 36 ció en la campanya de recaptació de diners podria fer pensar a les novesa les fer autoritats pensar podria de de recaptació diners ció en campanya la «pro-movimiento si no més perquè espontània, no la fos també participa nacional» contribució la creure que en aquest cas difícil que República. És la s’anomenava d’orentregant joies ipeces rebel de a l’aixecament iplata per contribuir causa ala econòmic. econòmiques que bo esforç seria despeses un tota elevades, societatfes unes la exigia bèl·lic que vaproposar d’un que, donants, es dels necessitats les conflicte davant un per cada aportades quantitats les perquè l’ajuntament és iespecifica qui informa el de autoritats les de Llucmajor, ainstàncies municipals Segurament a espontània. de moltes però que maneres, probablement com qualificada ser definida no podria Llucmajor ala causa del Movimiento Nacional de calçat de obrers dels i fabricants donatius dels Els un donatiuun d’entre 1i2 pessetes. amb participar devien hi de fàbriques les treballadors dels un que deduir cada podria que propietaris aportacions les dels poden ser de 10, mentre que 4o2pessetes, es pot observar es obrers. seus els Així, de que la fan que propietari el fa de fàbrica la Però de teixit. i altres tró relació la de contribuents diferencia l’aportació personal car de tacons, complementàries, fàbriques les apareixen activitats perquè hi també iles de calçat tallers els totes fàbriques, les amb llista una Llavors, segueix pessetes. 169,80 amb Clar, 227,50 amb Can Randilla, sa de Ca iels Reus de Can els pessetes; Pola, 270,30 aportacions feren de Can de ser els amb elevades els varen pessetes; major obrers els econòmica obrers. dels participació erala que aquest En més cas, en favor fàbrica, la era contra de que República l’aixecament la és com gran més hores il’anomenada de vuit les per vagues les acomiadats treballadors pels vaser constituïda cooperativa del 18 25 setmana al de juliol mateixa la de 1936.confiscats que Recordau aquesta béns seus iels que Formiga, vaser tancada La de cooperativa calçat la és llistes: a les que s’atrevís que vahaver n’hi una no en realitat apareix anegar-se Bé, aparticipar. ja que perquè haver totes fàbriques, les no cap apareixen devia n’hi hi de l’època, aL tor del calçat col·laborassin. hi també de proposar sabates que degué fàbriques les es jor iper això de en recaptació diners la de Llucma participació la augmentar que calia pensar degué Però, algú segurament, municipi que en donació la havien participat econòmica en favor del nou règim. rebel. règim al desafecció que havia hi locals El queEl l’atenció crida d’aquesta relació de donants o contribuents campanya a la document un que del és sec permet conèixer realitat era la quina llista Aquesta local setmanari El Per sobre vacol·laborar població exemple, la campanya qual la civil, una s’inicià j El uny 1937 ser que podria sector el industrial, dins acció vaproduir un es 3 lucmajor, més fidel a la realitat que qualsevol altre document fiscal lucmajor, document altre que fiscal qualsevol realitat ala fidel més de sa fumada de La Semana de 1930. de publicava a cada número la llista de persones del número publicava llista la acada - - - - de la localitat, que tan durament havien també reprimit del juliol des durament havien de també 1936. que tan de localitat, la de entitats les obreres social isocialistes base la esdevingut Segona Repúblicala havia conjunt a un de entendre cap que anys els durant represàlia de treballadors com una molt dur que més podria que el es aterme propietari. duia mateix el també Amés, perquètari, l’esforç econòmic era proporcionalment treballador que s’imposava al molt contra Repúblical’aixecament la sobre més exigia l’obrer que sobre propie el pessetes. Llucmajor contribució la econòmica obrers dels de Llucmajor, que fou de 1.307,45 cia que estigui afiliat a cap partit polític. Però partit acap sembla per a no que suficient era això afiliat quecia estigui que notí té no cap es iafirma política, filiació seva la Primer­Ferrer exposa Arbona. sol·licitat no ideològic. havia de de Palma correus central la qual perfil el que l’escrit decom l’extraradi, apeó de l’Ajuntament però de Llucmajor del afegeix qualificat quart, de negociat un més decap l’oficina de Llucmajor dos carters, iels s’afegia qual condició la al correus, de delegat militar. l’oficina de de Llucmajor, correus arequeriment principal de de l’administrador de sortida de 1936 batle el de Llucmajor, Miquel registre el informe, amb Munar, un vaenviar entitats 25 El d’esquerres amb cia de exercint setembre continuassin seu el càrrec. que aquelles persones sospitosesevitar o simplement activa de participació connivèn per administratius depuració ala de departaments tots els llançaren Repúblicala es de Manacor,republicanes costes ales autoritats les sorgides rebel de a l’aixecament L’informe en conducta la de negociat Antoni del especialment cap centra se informació: la el L’informe demana es quals dels referència fa funcionaris, atres setembreEl de 1936, cop superat un de l’ensurt tropes les del desembarcament concloure econòmica afavor podria que es de campanya aquesta definitiva, En juny el batle de de 1937, al Així, agraïa Balears de Illes les militar comandant el 4 Setembre de 1936, la neteja ideològica de les noves autoritats les de ideològica neteja la 1936, de Setembre 2.1. LA REPRESSIÓ DELS FUNCIONARIS DE L’OFICINA DE FUNCIONARIS DELS 2.1. REPRESSIÓ DE LA número 763/1936, sobre i idees les CORREUS DE LLUCMAJOR EL SETEMBRE DE DE 1936 SETEMBRE EL LLUCMAJOR DE CORREUS 2. ALTRES2. REPRESSIÓ DE EXEMPLES Informe individual dels funcionaris dels individual Informe la filiació política dels funcionaris de funcionaris política dels filiació la 5 - - -

Història 37 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 38 que també proposenque per sanció al’acusat també de una esqu connivència les amb tendències sinóseu valorava el pensament seves iles tatables, que polítiques. també de negociat iafegeixen: decap correus, informe complet més una sobre afegir del idees les novesles i calia autoritats locals rable per part de l’autoritatrable per part municipal, ja que rep com: elogis del municipi de Llucmajor. ben explícit: de l’oficina de de Llucmajor. correus seu el nomenament que que sanció revocar del altra negociat nouna com cap cap era « « cionario. « español.» hacia el izquierdismo en continuara que el como rusa clavitud es la aceptaron jamás que aquellos ysatélites; luchaban yse oponían marxismo al « ytendencia. actuación pensamiento, de afinidades tenía unirle, pudiera que amistad omenor mayor de aparte con cuales, los Ciudad esta « todos los b los todos Tal vez fuera injusta, cualquiera sanción extrema pero los que en esta Ciudad Ciudad esta en que los pero sanción extrema Tal cualquiera injusta, fuera vez ...pueden darse por reproducidos los anteriores informes.» anteriores los ...pueden por reproducidos darse fun tal Lluchmayor en continuar debe no suscrito, del aentender ... cual, por lo de izquierdistas los de afavor fueron yactividades ...si preferencias sus bien todas Siendo persona de excelentes cualidades y sanas ideas, que tuvo y tiene el aprecio de de aprecio el ytiene tuvo que ideas, ysanas cualidades excelentes de persona Siendo Quant al segon carter, Bartomeu Llompart Mut, l’informe no Mut, pot segon ser Llompart favo més carter, Bartomeu l’informe al Quant fora de correus, oficina proposen a dir, altra a una És també enviar-lo a treballar només comentari, Barceló però s’afegeix Servera Joan curt un Sobre carter el per rebels proposar dels Però al’aixecament senyor el en fidels el recolza batle es sinó idees, seves iles filiació Per seva limiten no adescriure la mateix, es això cons en evidències i fets polític únicament règim el del norebels basava es Així, » uenos españoles esta de Ciudad. único ésta quién tanta y tan claras favorables tendencias mostraba mostraba tendencias favorables claras ytan tanta quién panorama en el porvenir de España, entenderían injusto entenderían España, de porvenir el en panorama » » erres: - - - - mismes que deixen entreveure alguna cosa més: cosa quemismes entreveure deixen alguna plena tot és denegatius: està contrari, comentaris el Sastre, Amengual remetia una documentremetia una a l’Ajuntament de Llucmajor en què sol·licitava informació de Llucmajor. de l’oficina qüestió, de telègrafs però treballadors mateixa la dels tarà autoritats rebel República a la de del règim setembre de 1936, trac es en aquest cas referència de correus. continuïtat ala en plantilla la cap fa no es que, cas, autoritats en aquest darrer També municipals. destacar cal mateixes les ja ocupat s’havien directament idel idees qual ser d’insanes que devia Tercer, convenientseria oficina. altra auna que desplaçats fossin d’extraradi peó el qui col·laboraren dels bé i pel idees rebel República, seves les a la l’aixecament amb que exemple és de bon treballador. Segon, de negociat il’altre cap el carter, que per idees», Primer, «sanes iamb de Llucmajor­correus apartats. carter, fidel el en tres i l’amonestació de autoritats les municipals. advertència severa la en què consistir devien per pensar imaginació gaire tenir no cal rebel, de l’aixecament inicis en i els segurament cafè, nova situació política en algun dad.» Locali esta de Autoridades las recibió de que yamonestación advertencia severa la « Movimiento el Nacional. ridiculizar intentar « ...intento de tertulia de café en el cual terminó de boca, sino de espíritu, en vista de vistade en espíritu, sino de boca, de terminó café de cual el ...intento en tertulia de de extremo al llegando marxistas, ideas por sus ...el destacándose ha venido cual El 26 de 26 setembreEl de 1936, de telègrafs del cos centre el de Palma provincial informacions les Sipresentar propostesi les dos vàrem fa mesos d’actuació de les de l’oficina de quatre funcionaris els divideix municipal Per l’informe tant, sobre negatius comentaris la vafer alguns Amengual que era Sebastià cas El plenes d’eufe frases unes descriu municipal amb fet el l’informe aquestEn cas de delcor idees iles peó descripció la de filiació la canvi, En La sol·licitudLa del nou comandant militar dels serveis de telègrafs L’OFICINA 1936 EL LLUCMAJOR DE TELÈGRAFS DE 2.2. ELS DIFERENTS GRAUS DE REPRESSIÓ A REPRESSIÓ DE GRAUS DIFERENTS ELS 2.2. Informe negatiu del peó de correus de peó del Informe negatiu » reus, Sebastià Sebastià reus, - - -

Història 39 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 40 Cañellas Font. Cañellas repartidor, iel Salvà, Miquel zelador, el Catany Mir; l’oficial, Antoni Coll Sebastià República. la política osimplement nou pel rebel a ideologia imposada ala règim una contrària activitat un sospitosos tingut de depuració procés el cià treballadors dels d’haver is’ini ser militaritzats varen com de de el correus telègrafs servei el tant estratègics, i a dir, essencials És com a serveis de telègrafs. serveis dels com a delegat militar com areservada. informació seva la reitera meitat a la i s’hi en aquest cas, del també text, fidencial de Llucmajor.l’oficina de telègrafs de com treballadors l’activitat tres políticasobre dels antecedents ideològics, els així professional. molt entre pensament el il’actitud clara ideològica del «sospitós», conducta seva ila companyies. males consideraven que evidencia que s’envoltava afirmació una amb segueix del que noves les autoritats repressió molt sobre Perprimer, l’oficial dura. més l’informe això, Antoni pros Coll, proposta d’ells feia de una ouna sanció ies un de cada d’implicació grau el establien tenienrepublicana present antecedents polítics de habitants, però tots els els també por ni exaltado». temps por ni que extremista, corrien: «...jamás distinguió se benvolent, conclou frase d’esquerrà. una tenint Però amb en compte paràgraf el els d’Acció municipi el ique format Republicana part havia dins sempre titllava se’l que en llibre el abans com d’actes consta del partit, tal Republicana, dors d’Esquerra organitza dels com un cions primer, qualifica el en l’oficial Mir. Antoni Coll Així, sol·licitud ala resposta informa seves les centra de l’oficina de telègrafs provincial 1936 batle, que pel isignat en aquell moment Miquel era Munar. document El de l’oficina de tel de treballadors dels polítics L’informe municipal els sobre antecedents gentes de los partidos que en esta formaban el Frente Popular. Frente el formaban esta en que partidos los de gentes « Dadas sus ideas y significación no es de extrañar viviera relacionado con diri los relacionado viviera extrañar de es no ysignificación ideas sus Dadas Però l’informe va acompanyat d’unes afirmacions que marquen una separació que separació marquen una Però vaacompanyat d’unes afirmacions l’informe noves les com autoritats en altres, rebel legalitat ala aquestEn del cas, règim L’informe elaborat per l’Ajuntament de L documentEl sol·licitava de l’oficina de Llucmajor: treballadors dels informació tinent pel José coronel Martínez, Enseñat signada està d’artilleria missiva La con Aquest seu document el caràcter vaacompanyat d’una nota que especifica 6 lucmajor l’1 d’octubre fou redactat de ègrafs

» ------seva actitud eren actitud semblants d’Antoni ales seva Coll: aLlucmajor Republicana ique ideologia d’Esquerra seva la ila que fou vicesecretari s’escrigué de l’oficina de de del Llucmajor: correus cap en l’informe que idèntic que tot és ique al s’afegeix disciplinària, paràgraf mesura però un sí una • • • conseqüència sol·licita República. Se ala rebels dels de l’aixecament que s’expressi: a l’argument jurídic situació ala de poder de persones les estat donar detingudes com seu idees comportament pel professional: per seves les tant tendencia que representara orden y prosperidad nacional.» yprosperidad orden representara que tendencia « a que extremos los todos por reproducidos darse pueden cual por lo 1º D.Antonio Coll, Encargado, oficial « ypara España.» por España vida nueva Telégrafos, de una Cuerpo al útil ser empezando pudiera población otra en que si bien reconocen Llucmajor, en continuara comprenderían no ideas, sus de cedores « su competencia. demostró cuales los plimiento de « els antecedents i els informes que en justifiquin la culpabilitat. la que informes antecedents iels en justifiquin els en què produí data la es de detenció la causes les Quienes lucharon y luchan por España al lado del Movimiento Nacional, cono Movimiento Nacional, del lado al por España yluchan lucharon Quienes ... habiéndose desarrollado su vida y actividades en parecidas condiciones a las del del alas condiciones parecidas en yactividades su vida ... desarrollado habiéndose cum el en como funcionario, deberes sus de ...si ninguno sin de olvido fue bien ello No figura afiliado anin afiliado No figura Aquesta llista Aquesta exemplar, de treballador qualificat és Salvà Catany Sebastià zelador el canvi, En Pel repartidor, Font, que al relativa informació a la Miquel fa s’indica Cañellas Per de l’ajuntament des això no se’n proposa l’expulsió de telegrafia, del cos CATALINA THOMÀS AL NOVEMBRE DE 1936 7 s’elabora de Llucmajor, Militar apetició de Comandància la amb DETINGUTS A LA PLAÇA SANTA ALA DE DETINGUTS éste gún partido político, mostrándose siempre afín de toda toda de siempre afín político, mostrándose partido gún 3. LA RELACIÓ NOMINAL3. LA DELS se refieren en este informe. este en se refieren » » - -

Història 41 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 42 requetè, i en altres casos fou un guàrdia municipal. fou guàrdia un casos requetè, ien altres iun com amilicians persones definides altres de comissió falangistes; a terme una aquest Garau, tre d’«izquierdista acusat és del municipi. detingut personalitats per diverses Cada formada comissió d’ells. un de cada malnom el consta hi també personesles que n’ordenaren Curiosament, detenció, la va efectuar. iqui la causa la cials. lificació de marxista fa que el seu informe sigui negatiu. que fa seu el informe sigui de marxista lificació qua la de correus, del peó en cas el canvi, En localitat. altra auna proposa trasllat el se’n iper tant de seu lloc treball no que bé veuria al continuàs militar l’aixecament s’afegeix comentari el que gent la de Llucmajor que icol·labora lluita de triomf pel com aideològicament d’esquerres, i són qualificats oficina dos de cada canvi, En de l’ordrement ideologia prosperitat que ila pel seva ala partidària fa nacional. exemplar, com atreballador especial fou qualificat de oficines les una Un de cada no tenen hi reivindicatives cabuda. actuacions 1937, El del seu salari. part una voluntària, poc d’una segurament aporti, manera les hi de pressió mesura treballadora de l’empresariat,una que part la que aconsegueix de econòmica recaptació en favor campanya la de rebel·lió la pot entendre es com 1937 el acord. canvi, En aun l’empresari forçar aarribar aconseguiren treballadors on il’acció sindicat el Binimelis, conjunta fàbrica ala dels viscut entre conflicte el REPRESSIÓ DINSREPRESSIÓ LLUCMAJOR EL DE 1936 CONCLUSIONS: DIFERENTS DE GRAUS ELS La repressióLa fou molt semblant al’oficina com de de ala correus telègrafs. tant substancial canvi un ha hi treballadora, situació la relació de part En la amb de qui detenció, fou la persona la que dugué cas el la En efectuà major la part de persona la que vaordenar detenció: la cas el En militar, una comandant el seu el domicili i nom el de apareix vint les persones hi detingudes, llista A la L’objectiu de sol·licitud la utilitzar-les en posteriors és accions de judi dades les » o de «significado izquierdista ode «significado é s definit com s definit « ex-alcalde » . », i en el cas concret Sas de Bartomeu ien cas el - - - - 1 isanguinària. dura fou Republicana molt repressió la d’Esquerra contra dirigents els aquelles localitats En otestimonials. eren inexistents obreres on associacions les isocialistes Mallorca, que el pobles amb vaocórrer de a altres contrasta Això Republicana. d’Esquerra però del severa partit menystoritats actitud contra dirigents dura tengueren els una membres mentre de local, l’anomenat quedestacats Comunista noves les au Radio contra pocs els itambé membres socialistes, de organitzacions les significats guns a Llucmajor: repressió la ial fou implacable contra dirigents dura, idespietada els 7 6 5 4 3 2

Arxiu Municipal de Municipal Llucmajor,Arxiu correspondència de 1936. document un de És deMunicipal Llucmajor,Arxiu correspondència de 1936. Informe del batle de de Municipal Llucmajor,Arxiu correspondència de 1936. informe enviat un És de Municipal Llucmajor,Arxiu correspondència de 1937, «Supscripción popu de Municipal Llucmajor,Arxiu correspondència de 1937. «Supscripción popu Municipal entre Binimelis».«Acuerdo trabajadores Arxiu y empresario del taller vint persones tancades a la presó ala de Llucmajor.vint persones tancades que sol·licita de detenció la de Balears, de les detalls Militar els Comandància la de Balears. de de telègrafs secció la provincial cap Llucmajor al dirigit aPalma. de Direcció Correus a la Provincial pro-Movimientolar Nacional». pro-Movimientolar Nacional». de Llucmajor, de correspondència secció de 1934. que repressió la de Guerra la tengué trets Civil dels anys dels un Aquest seria El Obrero Balear El Obrero , núm. 1148, 11 d’abril de 1924, p. 4. NOTES - - - -

Història 43 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 44 • • • • • • • • • • • • • • BIBLIOGRAFIA 2005. i Muntaner,Massot J. cions de l’Abadia de Montserrat, 1997. i Muntaner,Massot J. i represaexili cultural. iMuntaner,Massot J. cions de l’Abadia de Montserrat, 1989. iMuntaner,Massot J. 1936. iMuntaner,Massot J. (1930-1950) iMuntaner,Massot J. 1977.Curial, iMuntaner,Massot J. Balears». Illes ales civil de guerra la Féron, de memòria la Ginard iconstrucció col·lectiva. D. cas El «Historiografia 2007. Països Catalans civil als guerra La comparativa». Féron, anàlisi Ginard una D. repressió Balears, «La Illes ales Randa Féron,Ginard 1936-1939». D. en guerra de reclusió «Centres Mallorca ala poble Garí, Bartomeu. 2009.Universitat Balears, de Illes les planificada. coerció Bartomeu. Garí, P.Duran, Miquel. L. Capellà, . Inca: Documenta Balear, 2007. Documenta Balear, . Inca: Barcelona: Publicacions Barcelona: de l’Abadia de Montserrat, 1987. núm. 1989. 28, El Diccionari VermellEl Diccionari . Barcelona: Publicacions. Barcelona: de l’Abadia de Montserrat, 1978. Desfilades de dia afusellaments de nit. La guerra civil poble a guerra La nit. de afusellaments dia de Desfilades La repressió a Mallorca durant la Guerra Civil Guerra la durant aMallorca repressió La Departament de Ciències Històriques Departament iTeoria de Arts. les 1936 Mallorca en Georges Bernanos i la Guerra Civil Guerra ila Bernanos Georges Barcelona: PublicacionsBarcelona: de l’Abadia de Montserrat, 1996. Guerra civil i repressió aMallorca. civil irepressió Guerra repressió, civil, guerra aMallorca: franquisme El primer de agost-setembre aMallorca: Bayo de El desembarcament postguerra ila guerra la entre aMallorca ivida Cultura segle del Mallorca ala Església isocietat Guerra civil i repressió aMallorca civil irepressió Guerra . Coord. Pelai Pagès Blanch. PUV.. Coord. Pelai Blanch. Pagès València, . Palma: Moll, 1989.. Palma: Journal of Catalan Studies of Catalan Journal (IV volums). (IV 1982. Palma, . Mallorca: Hora Nova,. Mallorca: Barcelona: Publica Barcelona: . Barcelona: Publica . Barcelona: xx , 2010. , . . Barcelona: . Barcelona: Memòria d’una d’una Memòria - - radical que moderat el del període d’Isabel radical clerical. a l’ajuntament anti Democràtic com a regidors seu i el caràcter Sexenni el durant cacions. Un punts dels de controvèrsia la fou que paper el republicans dels entraren d’esquerres, debat fort rament un ideològic anticlerical s’inicià entre dues les publi obreres que a Llucmajor, constituïen cla es l’aparició d’un iamb setmanari també contra crítica organitzacions les forta de tendència una amb conservadora setmanari de l’ajuntament. Però sobre 1912, el un havia hi adir, és després, quan trenta anys Llucmajor. propietaris de de possessions regidors grans dels els municipals havien mantingut aleshores dependència de tradicional la quediferent fins de fer allunyada política, trentenala adir, d’anys, és generació fou una de joves que presentaven manera una havien complit per que en política poc a quan la s’iniciaren faltava oels i estudis, com gent possibilitats amb definir podrien es cosa qual per la econòmic ocultural, l’àmbit l’ajuntament. entraventics dins dins Foren influència de forta personalitats borbònica. iterritoris diferentsregnes de monarquia havien regit la que als mesures secularment diferents les ol’adopció amb acabà quepesseta també del sistema mètric decimal, que polític plantejava. isocial novetatsles de Un caire exemple fou creació la de la unides. d’anar tot han ique contra en si religió la mateixa, noa atacs necessàriament opersones concretes institucions ales de eclesiàstiques crítica la del clergat fins s’enté general «En Catalina Martorell defineix el concepte el ­ de manera d’anticlericalisme la defineix Martorell Catalina D’aquells documents dels oficials informació, abanda temps gaire no ha hi municipiEl de Llucmajor nova vaveure com una generació també de polí Democràtic (1868-1874), Sexenni El imposició la amb més d’un liberalisme 1 » A LLUCMAJOR (1868-1874)A LLUCMAJOR ILA SOCIALISME AL PRIMER TERÇ TERÇ PRIMER AL SOCIALISME EL SEXENNI REVOLUCIONARI SEXENNI EL DEL SEGLE SEGLE DEL SEVA INFLUÈNCIA SOBRE EL EL SEVA SOBRE INFLUÈNCIA n per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des des que oidees van aquelles actituds n per anticlericalisme ii XX , esdevé un període molt un , esdevé interessant per A LLUCMAJOR A ANTONI VIDAL NICOLAU següent: - - - - 2

Història 45 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 46 pietari agrícola que fou un innovador dins les seves finques il’editor finques que seves les fou innovador agrícola de publicació la un pietari dins (1841-1907), Vidal espirituoses; Antonicomerciant Garcias i de begudes de vi pro de monarquia la d’Amadeu deanys Savoia; (1839-1916), Mateu Ripoll productor i d’entendremaneres republicanisme el Llucmajor a Mateu Ripoll iNicolau Taverner, dues local. mocràtic, mentre primer que terç al del segle De aLlucmajor, Sexenni el durant benestants calisme molt classes ales lligat més segle denitud mitjan des plica el doctor el plica Font Bartomeu d’entendre manera Obrador seva la amb història: la com ho ex tal Aquest sempre catòlic trajectòria. com practicant, un seva mostrà es volent envers catolicisme. el conviccions en les seves d’ateisme ben més postura i adoptaren una d’ells afluixaren i, de Primera la sobretot, República, que any, noun ni durà després del fracàs molts lau Taverner, l’efervescència radical del període del liberalisme cop passada però un cristianes. creences ateu iabjurà proclamà de sinó es les que anticlerical també No només manifestà es tolicisme, mentre que Nicolau Taverner diferent. diametralment adoptà actitud una de Llucmajor. conviccions les canisme pràctiques iles primer del ca El mantingué municipal. Nicolau Taverner, i també l’activitat agrícola, propietari, comerciant i administrador pagès mallorquí Es él y 12 mediodía las del dio Vila la de Casa la de Mayor, reloj el Plaza nuestra tín en « Permanece vivo el hecho de Ripoll Ginard, cuando, estando en el fragor de unmi de fragor el en estando cuando, Ginard, Ripoll de hecho el vivo Permanece En canvi, Mateu Ripoll mantingué les seves conviccions religioses durant la conviccions la durant seves les religioses mantingué Mateu Ripoll canvi, En de Nico majoria postura la inicialment d’aquestsLa joves seguiren republicans iNicolauMateu Taverner Ripoll representen diferents del republi dos vessants d’aquell que període fou foren Salvà, batle el dels destacats més Els Andreu l’aparició d’aquest aquest pot períodeDins emmarcar es fenomen de l’anticleri que l’anticlericalisme fou fenomen un de afegeix primera hi mag social I també , respetuoso con la íntima tradición de su casa, se descubrió y rezó el Angelus. el yrezó se descubrió su casa, de íntima tradición con la , respetuoso , la qual promocionava qual , la l’experimentació de modernització ila xix xix fins al primer terç al del segle fins xx

es desenvoluparà dins el socialisme desenvoluparà socialisme el es dins xx . » - 4 ------tenir aquest hometenir en Llucmajor el Democràtic: de Sexenni senya de l’enterrament de Nicolau Taverner, per entendre que útil és paper el que va aLlucmajor lloc gué l’octubre de 1880. atea ifou del primer protagonista el enterrament per voluntat civil pròpia, que ten Nicolau Taverner fou molt convicció ferm en seva la diferent perquè mantingué es del mossèn visita la irebre l’extremunció. mort, per acceptar seva d’aquells primers de pressionar-los, republicans ala previs dies en els especialment altra manera, quan els socialistes cercaven seu el referent primers en republicans: els socialistes els quan manera, altra l’article de notaEn la necrològica del diari Nicolau Taverner. sorprenent De manera Taverner victòria en la eleccions. les assolí de republicana contra candidatura la de dretes partits ajuntar els que aconseguí propietaris de de Llucmajor, possessions grans dels de Llapassa, sa Salvà Francesc iTavernerRipoll anys: en aquells suyo quisieron disputarle aquella honra. aquella disputarle quisieron suyo el contra coaligados partidos los todos que la en provinciales diputados de elección « pueblo.» políticos este acontecimientos de los todos en « República.» la de tiempo en segundo el primero… el yGobernador pueblo, este de fue que alcalde Pascual, vá yD.Eusebio Sal D.Andreu señores ypor los perteneció, que casino al del Mataró, vicepresidente Miguel por don acrear, ayudó que mutuos socorros de sociedad la de presidente Munar, por señor el como juntos libraron, que batallas las de memoria en Servera, « Triunfó en la más tremenda lucha electoral, que ha presenciado el pueblo, en una una en pueblo, el ha presenciado que electoral, lucha Triunfó tremenda más la en 1869 desde línea primera en Taberner yRipoll Salvá unión en de había figurado Seis cintas pendían del féretro que eren llevadas por los amigos señores Ripoll y Ripoll amigos por señores los llevadas eren que féretro del pendían cintas Seis Però en canvi, el diari conservador conservador Però diari el en canvi, NicolauA més, Taverner contra d’una va ser protagonista un electoral disputa l’estreta col·laboració remarcava necrològicaLa també que havien mantingut El diari diari El del segle del primer decenni socialistes Els La OpiniónLa , editat a Palma, publica, 14 el aPalma, , editat d’octubre de 1880, res una Llucmajor, Taverner Nicolau de el (1880) Llucmajor » La OpiniónLa El primerEl enterrament civil a el 10 el d’agost de 1913 ho veia d’una xx responsabilitzaven les famílies famílies responsabilitzaven les (14-10-1880) s’explicava així: 5 En canvi, el cas de cas el canvi, En - - -

Història 47 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 48 suposa que es devia referir a l’àmbit de tot Espanya ino de tot només al’àmbit referir Espanya desuposa Llucmajor: que devia es l’atenció crida més tercer el de l’experiència efecte és de Primera la República, que se entre rancor iel pobres irics. socials l’odi entre classes les o despertar efectes com a qualificava que el amb comparava setmanari el iels publicans, com adeixebles re dels socialistes aveure els insistia conservador diari mateix El del seu debat en paper el primers dels republicans. part una centrà passat del segle anteriorment del segle bona part una idurant que que important més era imposició la de llibertats altres restricció ila dels idees les sentiment el de Segurament, de societat. tolerància la dernització envers irespecte i NicolauMateu TavernerRipoll d’entendre visió de seva la des demostraren mo la com entre qüestió de desunió republicanisme, convertí no tal el enreligió una es la que aocórrer no fins tornaria eleccions circumstància en unes provincials, republicanisme el triomfàs universal perquè itot de democràcia, la en l’àmbit permeté que sufragi el amb interessant, fins política local: la propietaris dins de possessions primers foren dels republicans tes positius perquè romperen monopoli el grans dels l’estúpida indiferència llucmajorers dels d’aquells temps sinó que no efec tal, era els que sobre de Primera visió la conservador República seva aLlucmajor la afirmant jat cotarro es havia mane sempre que eixam aquell bona temporada una durant arraconats tenir « coa.» sa is’estiraven cambuix es millor, se treien lo volien totes perquè se barallaven mollera, ja sa seva dins fets tenent-los que repartiments, pes xiflades donotes de iallà aquí bregues moltes iademés cars, ben pagaren després que robos ocremadisses, de crims « béns.» es se repartirien ique quintes més hi hauria pagos es (contribucions), llevarien que al·lots es creure ens fent-los tragar no fetes que “encarnava”; que havien republicans es que molí idees de rodes sinó ses per també « Omplir d’egoïsme i ambició el cor dels desheredats, els quals cometeren uns quants quants uns cometeren quals els desheredats, iambició cor el dels Omplir d’egoïsme ses Taverner per oen sols tan d’equivocar, triomfant, hauríem mos O molt sortí no Per tot allà a on passaren espargien tanta activitat a la gent que va ser bastant per per bastant va ser gent que ala activitat tanta espargien aon passaren allà tot Per En definitiva, el primer republicanisme a Llucmajor esdevingué una experiència una primer el republicanisme aLlucmajor esdevingué definitiva, En anticlerical setmanari el canvi, En en segon el decenni socialisme iel entre disputa catolicisme el La radical més » , per exemple, de el provocar indiferència la llucmajorers dels vers religió la públic .» ii ii República. Però l’atenció crida també que la La Escoba La xx es visqué aLlucmajor. es 7 replicà a l’opinió del setmanari replicà al’opinió del setmanari 6 « Però que el devastadors devastadors - - - - teoria socialista, tal com es pot veure en els articles d’ pot com veure es articles en els tal teoria socialista, tengueren com aobjectiudirigents il’arrelament l’ampliació de la social de base la entre per aadults, escola d’altres. de de societat mutus, d’excursions, música, socors com: grup banda de teatre, grup NovaLa Vida. de cooperativa consum i la del Recompensa Treball, local La l’agrupació socialista revolucionari. sexenni el durant local tica en polí la influència que de progressistes forta del grup tengueren un actuacions les oMiquel TomàsVidal voltants Pons de 1870 als havien nascut iconegueren de prop i Francessc Mulet als diaris Mulet als i Francessc que de preguntes intercanvi ien no un són entrepersonals respostes Monserrat Joan perdent-seS’establirà però acabarà interessant debat un al’inici, en desqualificacions d’anticatòliques, antipatriotes iasocials. eren qualificades quals les classes, seves les que de rebrà contingut pel delpiració sector conservador crítiques les laica, de part conviccions de Llucmajor. tradicions iles a les atac un que que consideraran local, aquests respondràdel al conservadorisme vocar d’altres. entre de Miquelque Stela cas el serà que senten se ideologia per la irevolucionària atrets reivindicativa del socialisme, de Josep Monserrat, entre per l’entrada d’altres. Per altra, d’un de sabaters una grup voltants de 1887-1893. de Monserrat Joan otambé seu el germà iParets, cas el És de Llucmajor,Joventuts Socialistes que estar del poble, com juvenil coneguda secció la de l’agrupació constitueix socialista es de Per dos tipus de associacions nous banda, militants: seves les una corporació dins tendència de in la rompre fou Aquesta causa tradicional la moderada. seva la amb Per una banda, Joan Monserrat obrirà i es farà càrrec de l’escola obrera, càrrec d’ins Monserrat Joan Per farà obrirà ies banda, una pro conjuncióLa local del d’aquests socialisme noves incorporacions files ales que va llucmajorer socialisme radicalització el vaviure una anys, aquests En seus els socialistes, de primera consolidació la En etapa de organitzacions les d’entitats oiniciatives tot estructura Però de una crear vaser capaç vegada ala de sabaters sindicat el bases: en tres de Llucmajor vaarticular socialisme es El Mut, Tomàs Vidal Sebastià local: Miquel del socialisme primers dirigents Els à no només la comentada radicalització, sinó també la reacció d’un reacció la sector actiu sinó no també només comentada la radicalització, refermen el missatge anticlerical del socialisme aLlucmajor Les novesLes incorporacions, apartir de 1909-1910, El Obrero Balea El Obrero Mavi , Miquel Munar Els orígens del socialisme aLlucmajor r i à formada per joves formada que néixer als varen Correo de Mallorca. de Correo El Obrero Balear El Obrero Pola o Antoni Sastre oAntoni Sastre 8 . Bonjesús - - - - ,

Història 49 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 50 polítics, com és el cas de l’elecció cas el compolítics, 1916 és el de Monserrat Joan com aregidor. iParets principis posicions per obtenir renunciant resultats possibilistes, assolir més aalguns Itercer,perativista. a perquè foude moure’s capaç fins extremes de perspectives des comprador-coo el i que beneficiava paper el de l’intermediari que eliminava tivista coopera organització una possibilitat la de construir socialista: del discurs pràctics efectes els imostrar anys en aquells solia moure normalment ideologia la socialista teòric del marc on se Segon, perquè Nova fugir vapermetre La cooperativa Vida la Primer,ca. nom perquè no vabasar Nova Vida. La de de cooperativa consum la de en direcció entitats les la centraren se fundadors del Recompensa Treball, de sindicat sabaters La mentre que i primers els dirigents idel local de l’agrupació socialista de juntes les directives significatiu més càrrecs extremistes per aprofundir en una política possibilista. més en una per aprofundir extremistes de posicions ifoude fugir capaç suport el de l’Església, imposava amb conservadora i que model societat tradicional la tradicional al alternativa una major esdevingué de Nicolauelectoral Taverner a primer el 1880. el socialisme definitiva, En liberals. el amb aliança seva per la no consideraven el de Palma jor, socialista socialistes que dirigents els encara de Llucma primer el regidor socialista Local: per al’Agrupacióimportant Socialista suport mutu en eleccions les de 1916, municipals que fet esdeveniment permeté un del segle segona dècada la entre 1914 el 1923, iel de primers dels anys abandonà posicions les extremistes més primer idesprés Joan Miquel. de Monserrat, la Joan primera la que En etapa, seria Monserrat Parets, germans lideratge dels el amb finalment que culminaren etapes, de Llucmajor per diverses República de socialisme Llucmajor. el passà definitiva, En CONCLUSIONS En canvi, la segona fornada de dirigents al segon decenni del segle del segle segon decenni al de segonadirigents fornada la canvi, En És per això que el socialisme local degué tenir com areferència tenir degué victòria la local que socialisme el per això És evident rebé influèn la queÉs socialisme el a Mallor socialisme el dins de Llucmajor singularitat una socialisme El esdevé xx i articulà una aliança amb el partit liberal per donar-se liberal partit el amb aliança una iarticulà és és la seva actuació en l’àmbit polític o sindical. polític en osindical. l’àmbit actuació seva la cia de les personalitats de Primera la decia les personalitats xx ocupà els Lluc - - - - - 9

5 4 3 2 1 • • • • • • 8 7 6 Setmanari

Font Obrador, B. Llucmajor, 1988. Font Obrador, B. Oliver Jaume, Jaume. Jaume. Jaume, Oliver 1983. Mulet D.Francesc amb Jaume. Jaume, Oliver Moll, 1978.Palma: (1840-1900) C.M. Fullana, Martorell núm. 15 (2002), p. 43-61. socialista». de un «Joan Monserrat iParets: correspondencia Rafael. Aulet, ideológica Garcerán Llucmajor, 1999. Font Obrador, B. C.M. Fullana, Martorell catòlica d’ideologia setmanari El GABRIEL, P. GABRIEL, Jaume. Jaume, Oliver 1983. 1983. Mulet D.Francesc amb Escoba La Escoba La Llucmajor, 1988, p. 547. (1840-1900) desembrei el de 1912. setmanari el , 3d’agost de 1912, p. 2. , 3d’agost de 1912, p. 3. Llucmajor . Tesi Universitat doctoral. Autònoma 2015. de Barcelona, . Tesi Universitat doctoral. Autònoma 2015, de Barcelona, p. 202. El Obrero Balear El Obrero El moviment obrer aMallorca obrer El moviment Educació i Cultura. Revista Mallorquina de Pedagogia de Mallorquina Revista iCultura. Educació Historia de Llucmajor Historia de Llucmajor Historia de Historia de Llucmajor Historia de , 13 de juliol de 1912, p. 3. Joan Monserrat i Parets i l’Escola Socialista. La polèmica La Socialista. Joan il’Escola iParets Monserrat L’ensenyament isocietat. Escola Illes segle el en ales . Llucmajor: Llucmajor Edicions de Pinte en Ample, Joan Monserrat i Parets i l’Escola Socialista. La polèmica La Socialista. Joan il’Escola iParets Monserrat . Llucmajor: Llucmajor Edicions de Pinte en Ample, El republicanisme liberal cultura federal i la democràtica El republicanisme liberal cultura federal i la democràtica i un altre setmanari local, local, setmanari altre iun Lluchmajor . Vol. . Vol. . Vol. . Barcelona: Curial, 1973. Curial, . Barcelona: vii vi mantingué una dura disputa amb amb disputa dura una mantingué . Llucmajor: Ajuntament de . Llucmajor: Ajuntament de vi . Llucmajor: Ajuntament de BIBLIOGRAFIA La Escoba La , entre l’abril NOTES [Palma], [Palma], xx .

Història 51

gràfica d’aquest article. gràfica de València del Regne segle balear al s. creat del el tema iha parcials d’estudis Posteriorment nombre aquest equip i publicat ha d’abast gran general un d’articles Valèntia. L’emigració de regne lo poblar País al Valencià mallorquina segle el en Monjo del tema: Lluís integral primer el publicar (i únic) van estudi per ara iFont de Costa tesis les Obrador. iJoan- Antoni confirmant Mas 2002 El anant Monjo,Lluís s’afegiren qual posteriorment al i Jaume Josep han Noguera, Mas de Torres tesis les també que aqüestionar portà el Morera (Font 1982, 419-420). majorers aValència del segle primeres ales dècades coneixementi sense mutu, Font Bartomeu Obrador l’emigració vadescobrir de lluc molt principi. del que en pensava un sentat àrea es en gran una més Simultàniament as cipació de l’element s’havia anecdòtica balear Per immigració balear. la aCosta d’una repoblacióen matèria en la època, aquella eminentment interna id’una parti en dubte primers aposar els de tesi Torres la Morera (1969, 129), autoritat màxima (1978, de Josep Costa treballs Els 87-91) historiografia. per la o menystingut ser van regne de València posterior al’expulsió fenomen moriscos vaser dels un conegut poc xvii Els estudis posteriors iJoan- format de per l’equip Antoni Mas estudis Els d’investigació en repoblació la del balear participació la segle del passat setanta anys Fins als ESTAT IPOSSIBLES QÜESTIÓ LA DE ( cerm PAÍS VALENCIÀ SEGLE EL EN EN LA MIGRACIÓ BALEAR CAP MIGRACIÓ LA ALEN PARTICIPACIÓ LLUCMAJORERA ), institució per a la investigació històrica i els efectes de repoblació la ), efectes i els històrica per investigació institució a la REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I BIBLIOGRÀFIQUES REFERÈNCIES QÜESTIONS METODOLÒGIQUES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ D’INVESTIGACIÓ LÍNIES xvii Centre d’Estudis de la Repoblació Mallorquina Mallorquina Repoblació la de d’Estudis Centre . L’obra d’aquests biblioautors base la és xvii GABRIEL VICH VIDAL VICH GABRIEL (Font 1982, 417-424), cosa INTRODUCCIÓ: XVII xvii Per Per : - - - -

.

Història 53 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 54 1. PARTICIPACIÓ AQUEST EN LLUCMAJORERA (Micolta 2005,migració 62-63). proposades migratòries García per Tizón etapes les adaptat ments migratoris historicoestructural perspectiva de teoria factors la dels perspectiva collit la he es al’estudiAixí, de migracions. les adoptats de teories les associades analítics de marcs apartir aquest treball intenció he estructurat aquest hàndicap de superar la Amb d’un des migracional. punt metodològicenfocament de vista analític omarc caiguda dels seus ingressos. seus dels caiguda rendes les de perdudes recuperar l’espectacular isuperar tractava urgent. Es cessitat 28).2006, Però possible aviat més ne noblesa per repoblar ala una al era valenciana (Casey planificada d’una migració despeses elevades les justificaven es ni espontània no migratòria eren buidades terres les efecte: riques; no allau gaire era d’esperar una ambiciosos de repoblament. tenir no plans van disposaren proclames Aquestes es cos 2009, 21). (Lapeyre desertes quedar van localitats Després de l’expulsió moris dels 2016, (Ardit recerquesles de Lapeyre 42). extensions del regne de i més 400 Grans sobre iBelenguer de correccions les d’Urdina apartir per Manuel Ardit defensada Vincent (2013, oBernard de Epalza per Míkel 36-37), acceptada 125.788 iels xifra oscil·len d’expulsats xifres entre 117.464 els Les (2009, per Lapeyre 78), calculats l’expulsiódecisió vasuposar d’un terç de població la del regne de València. total ne que en presentava població una nombrosa més (Boronat 1901, 150-151). Aquesta per ser reg el considerats perillosos més els valencians, pels començaria nes. Aquesta despoblament de l’interior del Regne de València L’expulsióa) dels moriscos iel el despoblament de València en el segle 1.1.1. Factors d’atracció ( 1.1. CAUSES MOVIMENT DEL MIGRATORI: FACTORS MOVIMENT MIGRATÒRI: ESTAT QÜESTIÓ LA DE El 4 d’abrilEl de 1609 Felip d’un falta la és que bibliografia en aquesta he observat Una de mancances les 3 a l’hora d’analitzar-ne les causes (Micolta 2005, 68-73). d’analitzar-ne causes les al’hora També he 6

pull iii 2

decretà l’expulsió decretà reg moriscos de dels seus tots els com de movi la teories les dels sobre perpetuació la ) cap al País al ) cap Valencià:

push-pull xvii 1

i en menor la tant mesura 4 per al’estudi d’aquesta PUSH-PULL ------5

la segona carta de poblament, concedida pels Palafox el 1617 el de poblament, Palafox pels concedida segona carta la (del 2015, Rey 1 de nova Entre 1604 planta. i1617tificat amb vila la refunda ies fortalesa s’edifica la del segle d’Altea afinals cas econòmica, despoblament el notable iuna reducció de rendes les el En senyorials. 2012, 56-61). pateixen decadència la i Benissa) (Altea Palafox dels dominis Els prova territorisser aquests una de de necessitat (Mas-Monjo-Mas la repoblar també podria oCullera Dénia Calp, com Altea, pirates barbarescos pels atacades dament reitera aciutats costaneres 109). balears 2006, Garcia presència d’immigrants La 2011, (Ivars Marines ales s’intensifiquen, especialment valencianes costes les 50-51; segle Al cions corsàries. de migrants llucmajorers a continuació,de migrants que Font exposaré mateix citats pel en pas que participaren en hi afirma Llucmajor del primeres ales dècades que descriu afectava misèria la quan Així, iinterclassista. transversal més de caràcter iMonjo,per Mas torna areferir-se planteja la emigració moviment aaquesta com un Però social. Font quan seu el estatus Obrador, no citats millorar passatges en altres a l’estamenttanyents propietat de petita la que afrontaven l’empresa desitjosos de mació proporcionada per Font (1982: 421) d’un parla per tipus d’emigrants quan o roters propietats sense &Monjo (Mas 37). 2002, possessions ales ojornalers com amissatges propietaris petits que treballarien mília: fa una per mantenir insuficients de patrimonis ono en tractaria tenien.lliures, Es tenien molt patrimonis de inferior valor 200 a les minsos, margalidans migrants els de 1603 estims dels i1613 apartir patrimonial estudi conclusió ala iarribaren que dur aterme Pel un van segons, que als fa llucmajorersemigrants imargalidans. referides als dades d’algunes conclusionsseves sobre apartir posició seva la social iMonjo Mas les extreuen mallorquins. (2002, 36) emigrants dels social l’estatus T Pel llucmajorers, l’afir iMonjo acitar que als Mas fa limitaren es (2002, 36) sobre informació iJoan-Lluís MonjoAntoni Mas gaire trobar pogut no han ambé es va donar un despoblament a la costa valenciana provocat valenciana despoblament per ac les un vadonar costa ala es ambé xvi ( push els atacs de pirates i corsaris, otomans iberbers, contra de pirates icorsaris, atacs els i refundació d’Altea de viles el cas costaneres: a) Elsa) subjectes dels factors xvi no pocos terratenientes pocosno terratenientes es proposa la seva refundació dins d’un recinte dins for proposa refundació es seva la estatus socialestatus dels emigrants llucmajorers ) dels migrants mallorquins illucmajorers 1.1.2. Factors que contribuïren al’expulsió b) Corsarisme, despoblament costaner xvii i torna a parlar de l’emigració itorna aValència, aparlar (Font 1982, 242). exemples Els push push o d’expulsió:o 03). 03). ------

Història 55 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 56 podria ser Mulet Joan podria familiar. patrimoni el dividir menors, per evitar fills dels un vegada d’un membres, seus migració dels la tal explicaria Això caigut. (Font de l’Infern 1982, carrer al 338). de hauria Sembla que familiar patrimoni el posada molí i un iuna de càrrega, 6bèsties de Llapassa; sa Salvà aJoan arrendades de 100 ovelles 8de guarda blat iuna de Telm guaret, pare 8quarterades Catany: que varebrei diferents establidors. Documenta l’herència Antoni Catany del seu Catany els que Teringadesinforma ses entre Miralles, els trobava es fragmentada en 5.500 possessió, valorada ta (Font lliures 1978, 46). 1652 El Font Obrador ens Teringades. de ses possessió ala 1578lada El propietari el era d’aques Catany Joan vincu benestants de pagesos d’una família branca probable auna pertinença seva la Monjo semblen hipòtesis. iMas versemblança donar seves ales de 1578 estims dels obra, deduïts de seva a partir la dispersos satges o citats per Mas, de 1612. capbreu el En de 1659 posseir, Mulet declarava de casa, amés la Gaspar apartir Consell iGeneral Gran al de universitat la com forana aescrivà va destacar i7parcel·les en 477 (Fontlliures valorades lliures 1978, 9-59). Mulet Baptista Joan de 1578 estims Als netel Gaspar. Perot de 400 notari el casa Mulet una posseïa entredocumentada 1551 i i1666: Baptista Joan Perot padrí, el Mulet, seu el fill Antoni Mulet. notari el rals, (Font,lliures 1978, 20, 21, 27, 33). de 150 de 75 vinya segon, i el casa i una una lliures, i 3 parcel·les lliures d’unes 300 de 110 propietaris. primer dues El omitjans cases posseïa de aviat petits més lliures qualificaria els estims dels de Son possessió Taixaquet. la relacionada amb Apartir Thomàs Bartomeu Tomasa de Jerònia tracta Es benestants. de pagesos família auna pertanyent d’immigrant iVernissa Purgatori (Font de Guimarà, finques ales 1982, domini gran 328-330). un crearen Salvà els Així, 100 seves les quarterades. seu oncle Salvà vendre al Nadal « aValència Font, Segons emigraren và. Julià Josep, dona seva la Francina seu iel fill Honorat Nadal, germans 350 iJosep deunes Guimerà-Purgatori Sal als quarterades i/o Vernissa. Mulet (Font 1982, 363). 1652 el dividida part, una en conservaven Mulet encara entre hereus els de Pere 53). (Font lliures en 3.000 valorada 1978,propietari de Son de major la Llagostera, part coincidiendo con la época de plena euforia migratoria» euforia plena época con de la coincidiendo 9 El 1596 la major part de la sa Llagostera havia passat a mans dels Ramis. dels 1596 El amans passat havia Llagostera de sa la major la part El primerEl d’aquests exemples Teringades. de ses de el Mateu seria Catany Un de professionals membre tipus libe d’emigrant un seria altre d’una família J. Monjo Mas, A. 41) (2006, possible iJ. altre Mas un exemple localitzaren d’aquestUn de Guimerà exemple serien tipus d’emigrants Salvà els confirmat Un possible altre exemple de terratinents d’emigrant procedent d’una família Tachiqueta 11 Segons Font l’any Segons 1593 vaestablir Obrador, Sanglada Sureda Bernadí , documentada el 1626 a Llíber. Als estims de 1578 1626 el , documentada estims aLlíber. Als documenta es Texequet de sa Llagostera. sa de i Domingo Thomàs Thomàs iDomingo 12 Els Mulet eren una nissaga de notaris llucmajorers de notaris Mulet nissaga eren Els una 8 Als estims de 1578 estims Als com a Pere Mulet figura Texequet (1982, 328-330), 1620 iel van , una branca del Tomàs branca , una 10 7 Els Els És És - - - - - Noguera. cendent d’un mitjà propietari. Si no, propietats. no tenir devien envalorat 450 (Font lliures 1978, ser des devia 40). família aaquesta Si pertanyia Pujol. hereus llinatge de el Els Miquel amb entrada Pujol eren propietaris d’un rafal investigar-lo.moni icaldria ycobrar albarans». heretat dita per deura que pegarper lo y deutes altras yqualsevol seus censals cobrar per qualsevols bens dits de renda cobrar la residint aLlucmajor,seguia per « 1617El propietari. Antoni ,que seu fill poders al on vaconcedir aMallorca, vatornar comprovar-ho. Mulet peròBaptista manca 175 (Font lliures 1982, 187 i199-203). de Joan germà ser un Antoni Mulet podria 6parcel·les del poble, important més segon iel celler en valorat annexa, botiga una una sortida factible per escapar de la fam, la pobresa i la violència; aconseguir terres; pobresa la violència; ila de fam, la aconseguir factible per escapar sortida una on l’emigració fallit era Estat anomenaríem un en que el de avui Mallorca Regne el transformaren de violència clima iel possessions ales generalitzada cions de treball condi subsistència, pèssimes iles seva la per garantir insuficients patrimonis o amb de despossessió en perill l’existència propietaris de petits pagesos d’una capa àmplia forans, artesans i dels ramaderia de petita la creixents les dificultats sia benestant, s’obre clarament més qüestió. conjunció a aquesta respecte La de page de crisi la la que d’investigació de línies les iuna gaire profunditzat no s’ha tema en qual el un És regne de València al de cap llucmajorers segle nombre al aemigrar significatiu un impulsar que els van dubteSens ser molts oestructurals profunds van factors els bres d’una de bandolers colla llucmajorers? que ja eren Eren bandolers exmem obandejats assegura aMallorca. testimoni un per aquest cas robatori instruït procés el delictiu: un En afer de en un ramat. plicats Roig. iJoan Fullana Bartomeu il’establiment, del viatge fer d’altres emigrants. com van despeses a les S que saber que 1610 el enens dona notícies afirma quan del batle de Llucmajor Cúria ala feia es endavant. més Font parlarem quals Obrador dels terres, sense (1982,humils 421) egurament va vendre els seus únics béns, aquesta guarda de 50 ovelles, per fer front guarda aquesta béns, únics va vendre seus els egurament Miquel Mas podria ser un exemple tant de pagès benestant com de mitjà benestant exemple ser opetit un de pagès podria Miquel tant Mas Què va impulsar tan diverses tipologies socials aemprendre tipologies diverses aventura? socials aquesta tan Què vaimpulsar dePer Telm Pujol, cas el acabar, tenim iGalceran presumptes llucmajorers im llucmajorers teixidors com els També emigrats, d’artesans documenten es casos llucmajorers d’emigrants tipologiaUna de Joan social altra representa el cas el dubtósUn de el Pujol. Joan cas seria b) Els factors 15 Joan Noguera sen sia anat en Valentia y hage venut les ditas cinquanta ovellas Joan cinquanta Valentia sia en sen anat Noguera ditas les yhage venut Sembla que d’un davant trobaríem ens membre del col·lectiu de ­ push 16 de estructural: caràcter causes profundes arrendar y logar qualsevols bens seus inmobles y per inmobles yper seus bens qualsevols ylogar arrendar 14 17 Als estims de 1578 estims Als una només apareix 13 No n’especifica se patri el ramaders ramaders xvii ------. .

Història 57 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 58 gesos rics primer i a l’aristocràcia després. Les conseqüències primer de revolta després. rics i a l’aristocràcia la Les i de gesos forana pa aaltres esclaus seus iels ramats seus els terres, venda ala de seves les finalment dur a terme en condicions desfavorables i molts veieren a l’endeutament es abocats i va es Aquest excedents. procés seus els acomercialitzar vaobligar iels ingressos seus segle mitjan de des terres de seves les útil domini el ciutadana al’aristocràcia icedir a fer fallida segle amitjan que imitjans existia benestants pagesos Crisi de de pagesa despossessió la iprocés pagesia benestant llucmajorera. de migració la interclassista i transversal de fenòmens totsconstatació aquests caràcter el aLlucmajor explicaria La social. l’estatus o millorar i mantenir familiars, de patrimonis divisió la evitar i se n’havia reduït n’havia i se mitjà. valor el Per aFont Obrador (1982, vaser la causa la 5-6), de 1666donat i 1685 que cadastres en els augmentat havia nombre el de minifundis segle al vaagreujar I aquest es procés desigualtat. per la propietat caracteritzada (Font lliures inferior a200 1978, 4-8). de la Sembla distribució social provada una de entre valor 70 sorts, iles 100 propietaris lliures posseïen seus i25 cases Els lliures. valoraven majoria la es entre de vinyes les 35 Pel i minifundis, lliures. que200 als fa de superior valor vila ala a cases amb lliures propietatsles de de més 2000 rústiques Normalment a800. s’associen100 i6de 400 35 a400 a200, 8de 300 a300, de 200 111 havia n’hi de vila, la que cases 468 ales fa de inferior valor a100 de 308 lliures, a5.000 i9de de més 5.000. 7de Pel 4.000 a4.000, a3.000, 7de 3.000 de 2.000 en menys 12 de valorats 1.000 40 de 1.000 a2.000, lliures, 28latifundis havia Hi (74.646,60) resta ila considerats per Font aminifundis. latifundis, alqueries irafals 280.700 en què rústic, patrimoni valorava el corresponienlliures es apossessions, empobrits. l’existència de pagesos De 355.346,40les d’aquestabla constatar classe eraaproximadament de 237 (Font lliures mitjà 1978, per família 3), sem cosa qual la de l’emigració protagonistes &Monjo són els aquests (Mas 36-37). 2002, Margalida 89-114). 2008, (Mas terres sense propietarisper petits opagesos de Santa cas el En formada precaris», de «pagesos formació ala d’una classe ivaportar zonesles rurals a Tot pagesos. dels desigualtats les productives) en mans seguiren plegat vaaguditzar mentresibilitat bestiar, de que que criar tinences envoltaven petites les (més viles les de del terres terme, on menor la rendibilitat del terreny pos compensava la es amb en segon el vaconcentrar anell ies vaaccelerar es ramaderia ala dedicats nobiliaris del s’acabarentocràcia Entre dirigent. nova la finals per formar oligarquia entrellaçant que sobrevisqueren benestants il’aris pagesos Els procés. el agreujaren germania la xv Amb aquests conceptes coneixem un procés històric pel qual l’ampli conceptes històric aquests procés qual coneixem pel sector un de Amb A Llucmajor, a partir de la informació extreta dels estims de 1578 estims dels A Llucmajor, extreta de informació la patrimoni el a partir i inicis del iinicis xv. Segons Jover Segons 168-174) (2004, els vareduir creixent la pressió fiscal xvi aquest procés de despossessió i formació de grans latifundis latifundis iformació aquest de de despossessió procés grans xiv es va anar afeblint fins afeblint fins vaanar es xvii, - - - -

cions socials de la propietat més importants del nostre terme, perquè va revitalitzar de propietat la cions del nostre terme, socials perquè importants més varevitalitzar entrepossessions torrent el is’Àguila. de Va Garonda de reestructura les ser una Llucmajor. entre 1590 el Així, 1595 iel alqueries i nombrosos vaestablir rafals, de marina ala Sanglada Sureda Bernadí donzell pel impulsats establits els tacar (Font patrimonis seus els 1978, encara conservaven des 8). cal això relació En amb iMulet Oliver, Puigserver, Salvà Garcia, Garau, Noguera, Socias, Vicens, Sastre, Mut, Julià, com els Catany, benestants de pagesos Tomàsperò famílies ( com s’Àguila,possessions de de més 1.700 (Jover, oCapocorb 2004), quarterades. control el de grans aconseguiren Cília Santa oels de Martí Sant Sureda com els de segments dominaven resta a la llucmajorers. senyorials àmpliament els Famílies quellucmajorers. entre cert 9majors les És explotacions però 6eren de ciutadans, de en però mans 82 de ciutadans, trobaven seguien es en mans 21 latifundis Així, en menys valorats de 100 1666 el lliures a2.423 1685. el minifundis de 1.314 passava es de propietats les iaixí fragmentació creixement pel demogràfic, deutes Jover Segons icrèdits. (1994, 88-90), senyorials aquest augment ramats dels perdent per saldar i/o terres anar i molts propietaris van imitjans ramats petits imposant anar van es de ramats menys ovelles. Però de 300 grans els apoc apoc guardes amb privades icomunals, atinences i garrigues que aprofitava pastures d’estiu, ales de Tramuntana serra ala situades 1994, (Jover fins 84). aLlucmajor d’hivern de pastures les que des conduïen ramats carrerades creant els gle del se Ja foranes. afinals viles ales de desigualtats les d’incrementar noblesa, acosta Jover (1994, ipetita benestants de enriquit pagesos oligarquia hauria 84) aquesta comercial, d’un iitinerant, que extensiva model de segons tractava ramaderia Es sos. xvi del segle mers decennis conjuntura d’aquest pri dels mala sector la durant prova una seria de dificultats les Mulet com els de representants de migració en famílies aquesta participació La ciutadans. de 1666els de o1685, ja en mans estaven que latifundis dels major constata la part Font mateix El (1982, enposat marxa. 7-8), de 1578 estims els compara quan amb no vol que però no procés això el dir s’hagués Margalida, aSanta del que passava adiferència inicial, estadi en un trobava es encara fenomen pagesa de despossessió sector (Font iel propietaris dels mitjans benestant pagesia la 1978, 176-188). El xiv era la ramaderia. I era així des del més gran terratinent al més humil dels page dels humil més terratinent al del gran més des I era així ramaderia. era la També es documenta una ramaderia queTambé Jover ramaderia documenta una es (1994, de «pagesa», 88) qualifica FontSegons (1978, 227), econòmica de principal Llucmajor activitat la segle al Pel sembla benestant, que que 1578 el pagesia ala fa aLlucmajor resistia. encara de la Llagostera la de els pagesos benestants i els nobles havien organitzat una minitranshumància, minitranshumància, una nobles iels havien benestants organitzat pagesos els Crisi del model ramader de l’economia llucmajorera , els Catany Catany , els xvii . de les Teringades les de o els Salvà de Salvà oels Vernissa Vernissa Taixaquets o Guimerà o Guimerà ), ), - - - - -

Història 59 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 60 Tomàs i85 ovelles 1583. el Argenter, pastures seves les que vaarrendar persistènciala viuda d’Arnau propietaris Pons, de com mitjans Antonina, de Son 1994, (Jover etc. formatges, llet, 91). Font Obrador (1978, de parla ens 227) també de me, llana, carn de producció la gaudia ramadera: Acanvi procurar-se pastures. les de ihavia feina posava la delmes, els d’una renda pagava en diners, acanvi guardes arrendava propietaris. Aquest tipus de ramader aaltres llogades 4 i7quarterades parcel·les a3petites que Coll, d’entre ovelles 30 aGuillem pasturaven llogades tenia Pons, de Guillem que del cas 1565 el parla ifraudulenta. Ens de forma espontània comunals considerades per ells ipastures sovint ocupaven ramaders garrigues petits d’altres. Aquests ipastures oarrendaven ramats alienes pastures feien servir quals els segle al ramaders ­mitjans terratinent. de nova la propietaris oligarquia per part i petis mitjans latifundistes, deterres petits id’apropiacióve acompanyat d’un ramaders petits de dels decadència procés de les pagament es duia a terme a final d’any, bestre aterme duia imentre a final es havien depagament demanar arribava veien però, es natge, greument senyors en realitat, seus endeutats els perquè amb el teòricament percebien missatges bons del amés compa iels sous, garriguers els rals, nombre important un va crear de roters.també (treballadors ojornalers eventuals). fixos) rompuda La de (assalariats terres missatges majoria convertiren en La es a possessions. les assalariats de treballadors demanda que en creixent la tinences no permetien subsistència sortida la amb els una trobaren o Moltsdesposseïts de substituir-la lliures. pagesos per treballadors haguessin dataris propietaris ales possessions desposseïts ipagesos condicionsLes de treball de petits com Noguera Joan provaria aquest fet. ramaders de petits ció en migració la participa La pagesa. de despossessió procés el com amb benestant de pagesia la crisi la amb tant pot relacionar causalment es del model crisi ramader La possessions. les de il’aparició del model de crisi la ramader del model agrari l’inici vasuposar procés 409). autors segons tot En com cas, Jover (2004), iSerra oBernat (2004) aquest llavors 2004, (Jover que aprofitaven les ramaders, fins petits els perjudicàs comunals ben entrat segle el fins predomini el ramader ino vaafectar tard més mica una Llucmajor vainiciar es a pastures ales progressiva reducciói que una vasuposar de superfície la destinada del 1530 des vadonar Petra, oPorreres Joan Sant es Margalida, com Santa a llocs Les condicions de majoriaLes la d’aquests col·lectius no eren envejables. majo Els d’obra de mà la crisi la Com hem vafer dit abans, que esclava propietaris iarren L’expansió que pressió ala (segurament com demogràfica) aresposta cerealista de Llucmajor cas el FontEn (1978, persistència la i de 227) petits constata xvii . Però possible és que parcel·lació la il’establiment de terres xvi , molts propietat d’ells altra sense que seu el petit ramat,

- - - - - guanys òptims era necessari per als latifundistes boicotejar tipus d’activitat qualsevol latifundistes per als necessari era òptims guanys uns iJaumeBernat iassegurar-se (2004), d’obra Serra mà la per dominar agrària del segle entrà afinals en crisi que tradicional, draperia la iespecialment l’artesania, vaperjudicar sessions també (Mas-Monjo 11).guany 2002, quedava iels molt temps poc havien artigat per obtenir algun vegada iuna termini prou treien feines explotacions, profit de seves les perquè eren contractes acurt els 283-284).en molt sous espècie (Bernat-Serra 2004, baixos roters Finalment, els amb moment sovint de cobrar quedaven propietari. el cobraven jornalers adeure amb Els que manera en per el fertes front bàsiques, de tal necessitats al’alimentació ialtres ens mostra que el nombre de cases havia passat a652 que mostra passat ens nombre el havia (Font de en cases 24 illetes 1982, 188). breu de 1659, intens un fenomen passat migratori, epidèmies després d’haver ifams, l’estim Segons de 1578constructiva». en 17 Llucmajor cap El cases 468 tenia illetes. de Fontinvestigacions Obrador (1978, 8), autèntica una «febre que vadetectar hi de València Regne l’emigració 286). al 2004, &Serra (Bernat problemaun de superpoblació que com vahaver de menester de regulació processos entre 85.000 segle els habitants. trobaria El es 90.000 iel Josep Segons (1991, Juan negra. pesta del segle afinals 244) 273) que 1573 el vaestablir de població nivells els de 1329 recuperaren es ala previs (1974, Sevillano densament en més el poblatvertir de monarquia la hispànica. 233- vacon iJaume es 277), Bernat (2004, Serra de Mallorca Regne el gons Margalida Roig).i Joan llucmajorers Fullana (Bartomeu d’artesans migració la explicaria Això possessions. grans ales d’obra mà àmplia dependent una assalariat barata seguraven del treball s’as Només així rurals. com per exemple al’agricultura, manufactures les alternativa Aquest procés demogràfic expansiu és ben conegut a Llucmajor és a les expansiu gràcies demogràfic Aquest procés Entre 1530 Se fou extraordinari. i1600 aMallorca creixement el demogràfic Per acabar, Jover isegons 407), (2004, desenvolupament el pos de grans les Factors demogràfics: creixement de poblacióla xvi . Segons ell, i en això coincideix amb Margalida Margalida coincideix amb ien ell, això . Segons Crisi de l’artesania forana xvi xvii la població de l’illa població la de l’illa va començar amb amb vacomençar - - - - -

Història 61 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 62 i corsaris turcs i barbarescs. Font (1978, ibarbarescs. turcs i corsaris 527-528) del cronista apartir detalla, ens atenció més contra l’acció costes de defensa nostres les ala on vadedicar de pirates es l’emigració dels llucmajorers? extraordinari considerar que informa ens 1590 el ­Serra mort violenta cap sense mesos període va de un tres es isubmissió. de més domini Jaume arma com una contra pagesia, la sinó també no només rivals i bandejats exercien contra seus violència els una indiscriminada, 11-12).2002, de bandolers colles que seves les bàndols amb nobiliaris refereix als Es pròpia societat» la sí el en de trobava es sinó que també illenques, tes cos les atacaven periòdicament que nord-africans corsaris els l’exercien sols no Aquesta « violènciaLa provocada per corsaris ibàndols nobiliaris Llucmajor entre d’altres (Serra 1994, 241). que esmenten cas Però (Serra Serra l’únic de com dedueix del cas iCanavall, de Canamunt aristocràtiques banderies les amb relacions establiren benestants per pagesos iformades dirigides locals banderies tes de bandejats inocolla només Aques de les Tramuntana, la abans. pensava com es (1994,Serra 227-228) del pla que tenien totes seva pràcticament la viles les afirma condemnats. més Finalment amb de viles les una Llucmajor així o galeres. esdevé condemnats apresidi de Canavall, servei i1al dellucmajorers Canamunt servei al Sóller, Senne (1981, Le oPollença. Selva Aina documenta 6bandejats 260-266) per aquest fenomen de zones que nivell creien es troba com afectades al més ies dia, intervencions més amb Porreres després de de de les Felanitx, zones planes, iAlcú investigar assassinats» de autoritats les aLlucmajor per « aquest Llucmajor. procés tar Jaume documenta entre Serra 1560 i1600 sortides vuit terror violentes més de « Jaume de parla etapes les història. Serra de nostra una la Senne 1981,siderar que (Le 1598 el Canamunt-Canavall comença 87), conflicte el 1597el (Font, 1978: 543-553). 1587 el Blanc barbarescs), del pels cap la iincendiada atacada Enderrocat del cap ila 1577 el s’Estelella costa: ala torres d’aguait comencen aaixecar-se (que 1593 el era 1565 1573 el Puig oFrancesc (Font 1978: 527-528 i531-532). del segle Afinals Llucmajor. També documenta nombrosos llucmajorers captius el com Antoni Salvà aSon Monget, de anomés cova de Brulla, ala 7km na fins vaarribar incursió tant 1579 iel captius, sos 1581 iSolleric. El Vallgornera, Guimarà atacaren impor una com s’Àguila, is’emportaren de marina, la possessions diverses nombroassaltaren del segle nombrosesBinimelis, incursions a finals la segona meitat del segle del segona meitat la Per Font Obrador (1978, 514) segle el pròleg el En de Pel que violència ala fa hem provocada de aristocràtiques con per banderies les

i violència indiscriminada» indiscriminada» i violència (1994, 227-228). aquest En sentit vila Llucmajor quarta la és Per repoblar lo regne de Valèntia… de regne lo repoblar Per 18 . Va ser tota violència aquesta factorper més impulsar un xvi va ésser, pel Regne de Mallorca, d’una gran violència. violència. gran d’una Mallorca, de va ésser, pel Regne (1997, 16). sobre dades com vaafec gaires No ha hi pacificar bregues i aldarulls, perseguir bandolers o bandolers perseguir ialdarulls, bregues pacificar xvi xvi va ser aquell de història tota nostra la xvi . El 1578. El pirates barbarescs els Jaume Serra afirma que Jaume afirma Serra (Mas &Monjo(Mas clima de de clima xvi xvi ------de parentiu o d’amistat poden reduir les despeses i reduir els riscs de la migració de migració la riscs els ireduir de parentiu despeses poden les reduir od’amistat L’existència en decisió la com de tant en de retornar la marxar. den influir de llaços de sociabilitat que po de xarxes seguit aun accedeixen migrants els de destinació, Pujol(Mas &Monjo 85). 2002, els amb haver de bandolers passat com podria ibandejats illencs, oguiatge fugida en compte tenir que deFinalment, cal València Regne el de habitual destinació era Llucmajor. també afectàs raptes irobatoris apossessions, de bestiar assalts jances, ven assassinats, aldarulls, de bregues, seu el reguitzell amb violència indiscriminada 1655. el executat Tanmateix, sembla molt probable que de onada terror aquesta i 1994, 242-243) i Font de el Miquel és Pons, i Son hereu Monjo, de Son Vilardell molt poch»molt se cullira sembrant no any venidor ylo remey algun dona si es no sembrar sens ville desta « universitatla llucmajorera llotja per ala compra per del la terme: clamen de cereals monopolitzades qüestió per la del proveïment de 1606 Des de jurats els de cereals. sessions de Universitat la estaven llucmajorera Consell i General com del les Gran i Jover 407), (2004, aprincipis del segle com humà sembra. per ala indiquen Segons consum Fontal Obrador (1982, 237) per ise’n tant insuficient resultà aviat mallorquina vahaver d’importar cerealícola entre 1590 aMallorca d’una de producció la crisi cerealista i1630. producció La del segle a finals creixement va frenar dees producció la de cereals rendiments els vafer iel caure de artigades terres les sions. Però marginal caràcter el de posses les com garrigues ales comunals de als rotes, iarrendament ­terres tant de fenòmens conreu l’augment iels de possessions les ses, de rompuda de l’àrea de page tinences petites ales de cereals, del especialment cultiu, intensificació ser la conseqüències. primera va importants La vatenir en anteriorsdescrivíem apartats que provocaren el inicialment. de condicions les en temps el enllà més feu que perpetués es aquest migratori procés del segle afinals llucmajorers dels gratori que perllonga fins en es cas el (Micolta persistència la 2005: d’aquest 72). explicarien corrent mi xarxes Aquestes som en temps de sembrar y le gent no te levor per sembrar que restara la mytat del terme terme del mytat la restara que sembrar per levor te gent no y le sembrar de som temps en El creixement demogràfic combinat amb la situació econòmica i social que combinat situació la econòmica creixement amb isocial El demogràfic sosté que en comunitat la tant d’origen socials com en la teoria de xarxes les La (Font 1982, 240) 1982, (Font desencadenant: crisi de subsistències d’inicis del segle . L’octubre de 1607 de universitat la consells dels en un c) Factor xvii, push Les xarxesLes de relacions socials des de setembre fins ajuny, de setembre des fins les tant de conjuntural caràcter o xvi . Jover parla xvii . Això . Això xvii - - - - -

Història 63 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 64 al reveredissim Sr. bisbe que donas licentia de poder vendre les ditas ditas les vendre poder de licentia Sr. bisbe donas que reveredissim al viii prenan pobres ylos necessitat gran patexen pobres ylos pobres anals adiudar poden no « Llucmajor: 1614I el que situació econòmica patia isocial desesperada la Universitat la reflecteix peccador» just per ypateix forments han pres no qui aquells ypenyoran algtsirs officials, hi ha die notaris, cada que manera tanta en executen nos administradors magnifichs ylos villa present la de a particulars han lexat sagar al passat (…) forments quals als fins universals forments ha pres villa la 1610i el en qüestió: la universitat la « insistia situació la agreujaren d’empobriment de població la dificultats aquestes generalitzat apperellades» tenen que yterres gorets los sembrar poguesen ells que comoditat abalguna llevors de provehir fossen que servits vila desta jurats enals « tema: el torna aaparèixer dors mallorquins als seus dominis d’Olocau l’agost d’Olocau de dominis 1610 seus als dors mallorquins (Lloret 2003; Mas d’aquesta de l’assentament documental hipòtesi enllà més de 4 repoblaconstància no havia hi anys privatel delpocs Fins rei, fa de Dénia. i marquès duc el de Lerma 14-15).2006, relació amb Josep estreta (2008: Juan seva per la ho 344-348) explica &Monjo (Mas 23; Font 2002, socials 1982, conflictes iels 418; fam la Mas col·laborat haurien hi lars solució en veure-hi una problema al de superpoblació, la d’Aitona, d’Íxer, etc.) baró ique autoritats les per repobladors atreure insu insulars (duc marquès Baixa de Gandia, Marina i la del marquesat senyors els amb feudals per en l’expulsió contacte autoritats les moriscos, vaposar dels afectat mallorquines senyor i d’Olocau de baronia la de Joan Vilaragut, que de Mallorca, és virrei el il’organització del repoblament migrants dels captació ala respecte tradicional tesi bloc» en composicióseva familiar i l’assentament d’aquestimportants moviment són migratori « decaptació repobladors ipreparatius de la migració 1.2.1. Preparació de la migració: OETAPES1.2. MOMENTS PROCÉS MIGRATORI DEL fomentar. van foranes pocos», «l 3), pobres” a dits meniar donar l. sobre la villa ha determinat tot lo dit consel que los honorables jurats supplican jurats honorables los consel dit que lo tot ha determinat villa sobre la l. Antoni Mas iJoan-Lluís MonjoAntoni Mas més consideren que característiques tres les Però de 1613 collita pitjor el La de passar. havia encara vaperdre per complet. es a miseria era absoluta y alcanzaba a todas las capas sociales, a excepción de unos unos de aexcepción capas sociales, las atodas absoluta yalcanzaba era a miseria una conjunturauna absolutament propícia al’emigració que institucions les amés vista le tanta necessitat que te la present villa y los habitados de aquella que que aquella de habitados ylos villa present la te que necessitat tanta vista le lo temps del sembrar passe y han occorraguts molts pagessos molts yhan passe occorraguts sembrar del temps lo (Font 1982, 241). de Font paraules En Obrador (1978, (Font 1982, 241).

la gent qui deu no te remey de pagar de remey te no deu gent qui la (Mas & Monjo(Mas 89). 2004, hipò La el caràcter dirigit i poblacionista, la la ipoblacionista, dirigit caràcter el (Font 1982, 241) 1982, (Font viii l. censals per per censals l. . Totes Totes et al et et al et - - - . . l’any no troben jornal per poder viura (…) viura poder per jornal troben V.S. no l’any il·lma atals lloc donar permetre deu no de part major la puix l’any de part major remediarla poden no quals los pobladors los Valencià per « traves i que havien de posar no se’ls País al cap del regne nombre volien que marxar exposaven gran un d’habitants rans 15 El Consell. i General del Gran de síndics resta d’octubrela de 1609 fo síndics els i jurats els polèmica amb una forà is’inicià sindicat sí virrei que suport vadonar al Sembla, però, reial. que hisenda ala perjudicis provocaria iels que el això Mallorca reporta se Magestat dita utilitat ne ninguna quals les de particulars de terras apoblar y vajen Magestad de regne d’est família yinfants se desvezinan abse casa, que viles dites de dors habita alls persuadir procurar yMenacor per Petra Porreras, de vilas las en anassen que denuncien de Mallorca del Regne jurats « accions les del virrei: ho prova document un de 14 Així autoritats d’octubre insulars. de 1609, en què els sí, l’ajuda sense això que de les repoblació la i promoguda per fou Vilaragut, dirigida 14-17).2009: vapoder provar es documentalment dècada de passada la Però afinals del 1611, de captius 20 grup un rescata Garrett, Guillem anglès, pirata un quan alienar-los. venent migració, la onomenant bens rar seus o els procuradors per administrar-los com l’anteriormentemigrants, temps tenir anomenat de prepa van Noguera, Joan com aagent captador? també 1611. el poblai Ebo de Vall la de Gallinera de carta la firmant Podria haver actuat llucmajorer documentat aValència per Font 1600, el com que a després apareix d’Antoni la és Ballester, possibilitat ainvestigar altra Iuna parlàvem abans. quals les de de reconeixement expedicions les part primerenca més de etapa formassin en una aLlucmajor.des llucmajorers dels possible Seria aValència documentats que alguns 24). &Monjoperò repoblació la fou (Mas dominis sobretot seus 23- dels 2002, insular d’aquests documental fets, constància No ha de repobladors hi balears. trasllat i el captació senyor la aliderar duc de de nombrosos Gandia, passa Marines, ales feus poblar. de reconeixement documentenJ. expedició Mas una de que terres les volien es re regne» present lo en se segueixen necessitats les per costrets estan què peccats de alguns se evitaran treballar apoder aportats puis embercations les en yanimar-los bé affavorir-los antes impediments L’única informació apareguda respecte al trasllat dels migrants mallorquins és és mallorquins migrants dels trasllat al L’única respecte apareguda informació com ho que fet el demostra molts dels l’acció totEn vaser planificada, cas trobat referiPer d’emigrants referències captació ala no s’han documentals ara 1.2.2. L’acte1.2.2. migratori: com arriben els migrants País al Valencià? 19 (…)» (Mas Vilaragut mor desembre el de 1610 Vilaragut hipòtesi i segons la de Josep Obrador el (Mas (Mas et al et et al et . 2009, 17). despoblació la intenció de La evitar era jurats dels . 2009, 18) . El 22 d’octubre 22 El de 1609 J. Monjo Mas, A. i la necessitat y treballs que patexen patexen que ytreballs necessitat la donà (…)donà (…) orde - - - - -

Història 65 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 66 procedents l’emigració d’un nucli llucmajorera mateix emissor. perllongà Així, es receptors presència per la migratòries de focus de cadenes en iconeguts parents els i Monjo temps. Mas cert un durant parlen de creació la (2002, 64) mantingueren es migratoris fluxos Després d’aquesta els primera mallorquins. embranzida grants emi els Tanmateix, no vadissuadir d’esclausvenuts mercats nord-africans. això als Valencià País al no arribaren molts perquè migrants moriren acabar ovaren ofegats captivades» com mortes persones de axí pèrdues de notoris tan inconvenients los se han seguit que de terres yinfants altres en mullers abses ymudar-se Regne aquest són buydar forçats bitadors « migrants: els que afectaven corsaris 1613 iatacs preocupació naufragis seva la pels expressava Consell iGeneral Gran el & Monjo (Mas 25). 2002, teriorment fills seus i els El esposes portaven seves les d’assentament lloc desplaçaven ipos al es quefet de família en primer caps els lloc aValència. de en Mallorca seu el trajecte iMonjo Mas algerians dedueixen d’aquest –2 homes,mallorquins 5dones i13 per corsaris menors–, que capturats havien estat Onofre i Sebastià Mas, Pere Mas, Onofre Montserrat, i Sebastià Pere Morell, i Pere Joan Jordi, Noguera, 1611 el pobla de Llíber carta que la signaren eren llucmajorers: Miquel, Francesc, J. Monjo 22-25) (2006: iJ. Mas que 25 %dels establert 84,6 el de família caps han i41131 de Llucmajor. 63 Margalida illes: ales de Santa Mas, persones A. nascudes (1979,gons Josep Costa d’esposoris llibres els 89) documenten de Xaló baronia ala iDénia. guer i Tormos), Negrals Sanet, Sagra, d’Almúnia, Ràfol Pedre(Benimeli, Orba, Gata, pobles aLlíber, de Rectoria la als aXaló, de Castells, (o aCastell Alaguar), Laguar llucmajorers. Se’n Vall a la documenten Vall a la d’Ebo, Vall a la de de Gallinera, Safor, del Túria. Vall la Camp iel d’Albaida la Baixa, Marina ila llucmajorers Alta migrants Marina adiferentscomarques: la presència la Joan-Lluís Monjo de nombrososMas, hem iJosep localitzar pogut Mas d’immigrants llucmajorers País al Valencià assentats 1.3.1. Focus inombre receptors 1.3. L’ASSENTAMENT MIGRANTS DELS isetanta. seixanta cinquanta, i7els llucmajorers quaranta 4 els trenta, anys els segona meitat ala del segle fins LLUCMAJORERS AL REGNE DE VALÈNCIA DE AL REGNE LLUCMAJORERS El cas més destacat és el de Llíber, localitat integrada a la baronia de Xaló. Se de Xaló. baronia ala integrada de el Llíber, és localitat destacat més cas El que la és va rebre major Alta un nombre de Marina la comarca d’immigrants La Font de Bartomeu de investigacions les Obrador,A partir Antoni Josep Costa, (Juan 1991,(Juan 245). Sembla i que que era plena travessia la de perills xvii . Font (1982, 423) documenta l’emigració de 8 estes temporades temporades estes

(…) (…) tan stèryls que molts d’ha molts que stèryls tan - - - - - ranta arriben el teixidor Bartomeu Fullana teixidor Bartomeu el arriben ranta mentreRoig, que Taverner Joan Per aBenigembla. qua anys acabar, els trasllada es Antoni Cirerol i Joan trenta arriben anys i Joan Els veïna a Xaló. la Penya marxa Pujol (procedent Taverner. iJoan de Vall la d’Alaguar) Francesc Per banda, seva la Avellà Teringades, de ses Mateu (amb fills), Catany seus Joan els Antoni Mesquida, iLluc Andreu arribaren vint hi anys aLlíber. Els famílies de seves les part deixaren tot iJaume ique Puig Vidal, Jordi Mas, iRafel Sebastià Morell. També marxaren Perpinyà,També de iDamià Damià Josep Salvà de presència saber la fa ens fugaç ique havien tornat Pou els (Ar)mengual aMallorca aGata. establert s’havien iRos de 1635 nous repobladors. de Xaló afegiren capbreu El de vall la que informa ens els molta mobilitat. autors Aquests 1611 informen el ens de dos establits 1616 iel que model el de Casey, ha hi posteriors, vint confirmant anys els En de manacorí. i un margalidans Llorenç(Ar)mengual, de família Només Ros. iJoan 2caps ha Reus hi ver, Miquel També iJaume iMiquel Salvà Vidal. possible és que ho Climent fossin Pere Puig, iBartomeu (oRafel Pere-Joan) Oliver, Penya, Francesc Antoni Puigcer 55-56; Font 1982, 1979, Costa 422-423; 90). Giner Joan (2014, 12-15) d’altres parla &Monjo (Mas iMas 2002, Ginestar dels isegurament Mulet, Salvà llinatges dels pobla ien cens el en carta portadors com la dels citat iel Ros així Joan Miquel Salvà, de Climent (Ar)mengual, de Llíber des iMonjo a Gata l’arribada Mas certifiquen Mulet Miquel iJoan de de Llagostera. sa Guimerà, dor Salvà Salvà Julià situa aGata pobla de 1645segona carta de 1646. que veïns en cens idels el Font apareixen Obra de l’onomàsticaa fer l’origen ús de la per ideestablir fonts signants dels indirectes i Monjo primer iMas Costa vaobligar després directes de dades manca cop la més &Monjo (Mas Puig 65). 2002, 56-57 i148-150; Font 1982, 1979, Costa 422-423; 90). Font documenta Isabel hi Puigserver (Antoni, els Joan,Salvà Lluc vegada iVicent) ital (una Antoni major viuda, i menor, Ramis ment de llinatge els i Vicent) Bartomeu i Pastor,com Bartomeu Fiol Joan Mulet, Joan (o Jaume Boscana, Fillol) i, possible d’origenEntre de veïns Pedreguer els de 1646 nous emigrants llucmajorer trobam Forners (o Forner), Nicolau Tomàs iRipoll. ipossiblement Cardell de llinatge els pobla de 1611: de Pedreguer de maig de carta la signataris majorer d’alguns Rafel l’origen establir permès lluc i fontsles han mallorquines de Xaló parroquials arxius com habitant aantic de Xaló. i64-65),46 de de Piles 1646 ien cens el documenta llucmajorer el es Jaume Cardell (Mas Puix Pere iRafel Mengual, Berthomeu Jaume Noguera, Mas, Puix d’origen6 veïns llucmajorer Miquel de 1646: Mas, en cens el viuda de la Guillem entre 1611a Llíber i1643 (Mas 25; &Monjo, Mas documenten 66). Es 115 2002, llucmajorers (i de 6més possibles) També com apunt d’assentament destaca Un de llucmajorers de Gata. vila la d’assentament important Un de llucmajorers focus altre vaser Pedreguer. Els localitzat s’han majoritàriament repoblada per veïna margalidans, A Xaló, la et al et . 2006, 55-60).. 2006, 20 i Esteve Miquel (Mas Miquel iEsteve (Mas 21 (Mas &Monjo (Mas 2002, et al et . 2006, 22- . 2006, et al et . 2009, - - - - -

Història 67 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 68 Miquel Tomàs iNicolau Tomàs, per documentats Font entre 1631 i1637 Vall ala de toni Ballester, iJoan aValència documentats per Font. Posteriorment establirien s’hi per idocumentats Font. aBenialí També Clar,Joana establerts ho ser An podrien de poblament de 1611.carta i per Jaume formada Cardell família la Ho són segur &MonjoMas 45; 2002, Font 1982, 422-423). oTormos Benimeli d’Almúnia, Ràfol al Genestar,els establerts &Monjo (Mas 41). 2002, procedent Pujoli Joan aLlíber de Laguar arribà Pujol que ser llucmajorers. podrien Font documenta Bonaventura hi Avellà 1653, el major Miquel pobla Antoni Mas Mas, i menor,ha hi de carta la i Telm Guillem erentes llucmajoreres, (Costa 1979, Oliver com els Mas iels 88). Entre firmants els del 1635, apartir Salvà els Oliveramb 1679. el de llinatge iels d’origenmigrants llucmajorer, Catany, del llinatge portadors emparentats com els que Mas i Monjo qualifiquen com a «immigració rebotada» iMonjoque com a «immigració Mas qualifiquen 1630 el de Tàrbena &Monjo (Mas 50; Font 2002, 1982, 422-423). eren llucmajorers. des També arribats ser-ho Vidal podrien i els Aulet de llinatge els Gràcies aFontser mallorquines. Mulet i Joan que sabem Genestar iJoan Bartomeu pobla persones que onomàsticament podrien de carta la entre firmants trobam els 1617 el refundada Pel vila barbarescs, que aAltea, atacs fa constants dels acausa Crespí, 1644 iel Font viuda Marianna també documenta la el aPedreguer. amb na 1624 aTàrbe al que casa del vidu es Mulet, Joan curiós documentat aAltea, fins cas que Font També situa aValència, iMiquel el Vidal. ha hi Puigserver com Bartomeu noms pobla apareixen hi primera ala carta ATàrbena, iaAltea. aTàrbena calitzen 1672 &Monjo (Mas 66). 2002, 1613 el server &Monjo (Mas Font 46; 2002, 1982, el 422), aBenissa Duran iJoan acabar, aSenija documenten es dos llucmajorers, Pere 1610 el Salvà iCosme Puig gen llucmajorer, Tomàs, &Monjo (Mas 50). com iSalvà famílies les Puig 2002, Per 1609, ori un al repobladors ha indicar hi l’onomàstica podria fins també quals dels Antoni Mulet notari (1625)el (1628). Servera iJoan cristianomorisca vila AOndara, llucmajorers vint del segle anys els llucmajorers. Font (1982,d’immigrants 1977, Costa 422-423; 79) documenta 4 hi & Monjo 147). 2002, Llíber, ientre veïnat el llucmajorer, de d’Orba 1646 un trobam Antoni Penya (Mas de Taverner Joan ja hem comentat família la que estableix s’hi després d’abandonar aLlucmajor, nascudes Tomàs. ser els com podrien famílies va trobar ABenigembla (Font 1982,Gallinera (1979, Josep Costa de Castells 422-423). A Castell 90) també A la Rectoria també trobam repobladors trobam llucmajorers també Rectoria A la Mut com els aSanet illenques, 7d’aques per 27 famílies repoblada Costa segons VallA la de Laguar, A la Marina Baixa la presència la de inomés llucmajorers se’n discreta més Baixa és Marina A la lo notable fou focus un d’establiment també Dénia, del Marquesat, capital La de la llucmajorers trobam entre id’Ebo firmants els VallsA les de Gallinera També trobam immigrants llucmajorers a la comarca de la Safor. Es tracta del llucmajorers de Safor. la tracta També Es comarca ala immigrants trobam xvii : Bartomeu Genestar iAntoni Mulet (1621), Genestar : Bartomeu

23 (2002, 49), immi (Costa 1979, 89; 22 o ------el 1617el (Mas Salvà iMargalida aAlcudiola, 1614 el A Xeresa que documenta mateix el es vegada Mulet, ja tal trobàvem Sebastià (Mas Sossies iSebastià Clar iJoana com Caterina així Cardell, del llucmajorer iMargalida menten Joana Bernat, Jaume família la Cardell: aPiles que Font (1982, 423) documenta el veïna Oliva ala 1649. el 1626 al Cap docu es (2002, 58) 1624, el ja llucmajorer el aXeraco documentaren Jaume mentre Gallard & Monjo (Mas 2016, Cardell &Mas ho Sebastià és també 162-171). iMonjo Mas 2016,& Mas 162-171). i segurament Cardell, i Francesca Caterina A Oliva trobam que &Monjo ho ser (Mas podrien Cardell del que llinatge portadors ha hi encara &Monjo(Mas 2016, &Mas 155). només documenta Miquel es AGandia Puig, ipossiblement Salvà ho Antònia Mulet seria també Margalida Prats, Mulet, Anna Mulet oSossies). Antoni, iSebastià Joana trobam Gallard, AAlcudiola Cardell, com de portadors llinatges iXeresa, Xeraco Piles, Llucmajor Gandia, aAlcudiola, condicions millors per trobar d’establiment. vells Trobamde de cristians migrants aviles desplacen es primers assentaments seus en els que després de fracassar grants han descobert més immigrants llucmajorers i les xifres s’han de revisar al’alça. de revisar s’han llucmajorers xifres iles immigrants més descobert han & Monjo(Mas 78). 2002, Joan-Lluís Monjo Antoni a més A Mas, més i Josep Mas per Font llucmajorers no indicades va trobar Obrador alocalitats també inversa iala de València Costa d’assentament, lloc el concretar id’altres sense no figuren. hi al’obrad’aquests 37 del llucmajorer figuren simplement com ahabitants del Regne llucmajorers, que Alguns més 37 per 4documentats ell. els immigrants localitzat havia que de iLlíber Josep nomésmoment Costa, entre Xaló treballs els no coneixia 5%de població Peròpersones, la un llucmajorera Font de l’època. Obrador en aquell moviment al repoblador, 280 unes 70 unes suposaria famílies cosa aportar qual la vadesenvolupar el emissor cus Font Bartomeu (1982, 420). Llucmajor ell Segons va Miquel (1682) fra Salvà mercedari i Jaume Pons (1693). Pou (1623), Pere (1659), Antoni Clar Frígola (1664), Rafel Salvà Rafel (1611),Antoni Seguí, (1614), Abrines Joan Tomàs Guillem comtament, Gabriel Ferrer (1603), Miquel Guerau (1611), Pastor (1611), Catalina població la d’origen d’assen llucmajorerpresumptes immigrants especificar sense morisca» expulsión la de después Vilaragut Juan Don Mallorca de de Virrey al perteneciente Baronía, la de tierras las entre València, acogidos de Reino al de Roig, malnom situa Sebastià hi de 1639. el Portaceli Serra a la 423) Salvà documenta llucmajorer el Baltasar També del Túria, del Font Camp comarca ala (1982, Vilaragut, dels d’Olocau baronia a la &Monjollucmajorer Suau (Mas 59). de llinatge persones 2002, les amb Finalment provable es de Rugat, baronia ala Vall ala l’origen situada d’Albaida, d’Albaida, més: Vallcomarques la d’Abaida, Un dels pocs intents de quantificar el nombre el procedent d’emigrants Un intents d’un pocs dels de quantificar fo Per acabar, Font Obrador (1982, Valencià País situa al de422-423) seguit un llucmajorers d’uns pocs presència en algunes una testimonial Per trobam acabar 24 valencià el Camp del Túria Camp el Ribera. i la , (…) « et al et . 2016, 184). significando 26

uno de tantos naturales naturales tantos de uno (1617), Guillem Mn. et al et (Font 1982, 4). . 2016, 178-179). 25 A la població A la 27 (1670), el - - -

Història 69 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 70 Posteriors estudis han incrementat el percentatge de millores, amb la qual cosa es es cosa incrementatPosteriors qual la han amb percentatge el de millores, estudis o millors. similars i en 44 conclusió a la que erenarribar feixugues enmés 62 casos de l’expulsió moriscos abans va repoblament als imposades les de amb 106 localitats condicions les vacomparar de Ciscar Quan matisat. opinions aquestes anys s’han de « parla també Casey James res. condicions va endurir unes imposant senyorial es molt moriscos règim el dels seve Marina Alta» ala senyorial «d’opressió poblament» de cartes les de clàusules dures les asuportar reacis més colons peninsulars els suplantant iendemés morisc, del cedani d’origen pagesos enmolt un els mallorquí que dures transformaren Valencià País al desplaçats condicions unes d’assentament insulars pagesos als posar de poblamentcartes iposteriors establiments Condicions1.3.2. d’assentament: 30-31; 41-43; &Noguera 2008, Mas 2015, Guinot &Ardit 83). Pel que dis ala fa &Monjo de comunitat la necessitats (Mas per ajudar els 2002: 81; Mas L’objectiu i l’herbatge. carnisseria la dues regalies: fons d’aquest un era crear lloguer del 10 comúdurant possibilitat la abenefici autoritats ales d’arrendar anys locals l’assentament vaconcedir es per facilitar Amés, prestacions quantes personals. unes imolí) i almàssera tenda, obrador teulera, (taverna, de pedra, forn, hostal, fleca, del senyor exclusiu fer de ús terra, de jornal regalies les i2per cada casa per cada d’1/6, de fruits que Tambépartició moderada. era s’exigia terç el delme del vi, 5sous auna sotmesos estaven emfiteutes Els de comarca. la resta ala llors que exigides les 9-13), &Noguera 2008, senyoria (Mas Íxer dels condicions les eren mi establertes 78-79). 2010, morisc (Bernabé que minifundi el feudals gues (superiors que mitjana a la posseïen càrre les illes) les que millor permetien suportar lots de grans més terra repartir vapermetre morisca al’època respecte d’habitants etc.). delmes, regalies, collites, L’únic positiu que aspecte és reducció la del nombre pressió ila senyorial intensa qualitat (censos, de eren terres les partició de baixa deceberen ique expectatives: els que corresponien no seves les es segurament amb 2016,(Ardit 184, 188-189). s’incrementaren senyorials zones les on llucmajorers,dels càrregues les dins entraria on del marquesat, però s’establiren reconeix que de comarca major la part majoria la refeudalització, aquesta varelativitzar també Manuel Ardit imatisades. negociades de poblament forenque re condicions les en per cartes les molts expressades casos 2010, (Bernabé lleugera milloria entre agreujament, equilibri lleuger d’un continuïtat la un cert pot parlar o una A la baronia de Xaló, on s’establiren de Xaló, llucmajorers, baronia A la majoria la immigrants dels condicions llucmajorers en unes assentats trobaren es immigrants els totEn cas pernoblesa la vaim valenciana repoblació la JosepSegons Costa planificada

214-218). en de compte tenir s’ha amés Amés reacció senyorial» senyorial» reacció (2006: 192) (2006: que després de l’expulsió iafirma

(Costa 1978). parla Garcia Sebastià (2006, 123-151).(2006, darrers els En

214-218; &Monjo Mas 2002, «excel·lent suc «excel·lent et al et . 2006, . 2006, ------feudal més tolerable més feudal motiu mateix pel (Guinot 2015, &Ardit 251). 193-194).2006, aplicaven pressió una també senyors Palafox, iAltea, Els de Benissa que pressió de la zones les repoblades una senyorial menys (Garcia vells, feixuga tians 2015,Ardit 76 i290). de 1.100cens 205; (Garcia Guinot 2006, & itotes regalies les sobre lliures cases les un isimilars, ipanses grans 1/6 terç el delme de fruits, tots els similars: fruits, dels eren senyors condicions els on unes també imposaren de Gata, molt debarons Xaló rebre menors superfícies (Mas bliments (1611, 1616, 1619, 1624 i1632), propietats mentre posteriors posteriorment seves les els esta que amb arribats ampliar els pobla van van de carta la beneficiaris perquè els distribució vaser desigual, 13 id’altres de només Les jornals als 1o2. d’entre mitjana extensió una totamb 7i8jornals, ique que havia n’hi arribaven vaser parcel·les favorabletribució repobladors: concedir de també terres, als van es regalies, terç delme i primícies. A Piles es pagaven censos de 4 sous per fanecada de per 4sous fanecada censos terç pagaven delme es APiles iprimícies. regalies, conjunt pel de 3.300 (50productes, lliures cens un 6 primers els anys),de totes cases d’1/5 feixuga, i1/4 més del gra A Pedreguer aplicaven partició una de de resta la 1992, Parra (La 168). tardanament rers que arribaren hi llucmajoper després arrendar-les als a autèntics repobladors, passar pogué com els terres millors les en obtingueren emfiteusi de Gandia ciutadans els Safor a la Parra 104, 223 i263). en de compte tenir s’ha La amés com Amés vadescobrir que tal 2016, (Ardit i primícies 186; 2015, Guinot & Ardit 63,48, 81, 91, 88, 101, 92, 102, S’aplicaven delme d’1/5 particions de amés regalies, i1/8 regadiu secà, per al per al per cases. les i12 gallina secà iuna sous pel 6diners de per 2sous l’horta, cens un Pagaven de secà. quantitat indeterminada iuna d’horta repobladorsals 8fanecades eren de 1/8 per l’oli i1/4 concediren es de Rugat baronia Ala de collites. perresta la iOliva particions les AXeraco iprimícies. delmes de amés regalies, les per cases les i12 secà i1gallina sous 1sou pel i6diners d’horta, de per 3sous fanecada censos ¼ de l’oli ½ de canyamel, pagaven era d’1/8 i es i fruites, mel partició i la de grans s’obligava delme AAlmoines iprimícies. de ¼de terra canya la regalies, acultivar 1/5 per d’horta, l’oli ifruits més d’1/7(2 per iparticions grans jornal) diners pels iterres (8 i1gallina) sous per cases censos també ALaguar respectivament. i 6anys per 10 comú regalies les al cedir van ies primícies No delme ni pagaven grans. dels d’1/5 iparticions jornal 1sou per cada de l’oli,per cases, les 1/6 i1/8 de garrofes les s’aplicaveni Ebo condicions molt d’entre semblants: censos 2i 10 i1gallina sous 200-201; (Garcia iprimícies delmes 2006, 2015, Guinot &Ardit 111). AGallinera regalies, casa, per i6sous cada per d’un1/8 jornal amés d’1 diner cens grans, dels Safor. a la A Orbai Almoines s’aplicava i ¼ i panses de el l’oli, iametles vi, garrofes Vall Xeraco ala iOliva, de Rugat d’Albaida, baronia la Marquesat; al iLaguar Ebo Els comtes eren d’Anna Els senyors ideSafor. ala Piles els de Pedreguer Marina ala de Gallinera, Orba, valls les icomtes pertanyien d’Oliva ducsde Gandia Als eren senyors els ducs de Lerma que per ser Els de població Dénia, patia, de cris et al et . 2006, 31-32;. 2006, 46-47). Els &Noguera 2008, Mas - - - -

Història 71 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 72 l’herbatge durant 10 de 10 durant (Guinot cens iun l’herbatge 2015, anys per sous casa &Ardit 68). 1/8 d’arbratge, ihorta, 1/10de secà excepte fruits dels regalies, més ramats, dels &Fonttínez 43). 2000, d’Aitona marquesos els ATàrbena rebien 1/12 fruits dels d’1/5 (Guinot 2015, delme, terç més &Ardit iregalies delme, primícies 144; Mar de fruits de ipartició terra jornal per cada 6diners 100 de de valor cases, les lliures 73 i218). Benigembla 1/4 2015 Guinot 204; &Ardit de totes (Garcia collites les 2006, 34, comte El s’aplicavende de Rectoria la Parcent cobrava similars. senyorials a taxes ticions d’1/3 condicions. més a1/4 resta Ala ia1/6 especificar sense de panses, les 2015, 89, 107, 255 228, i294). (Guinot més res & Ardit especificar sense morisca com manté a l’època es fruits de partició La de l’oli 4fanecades. 1de cada i l’obligació canyamel de amb sembrar de 1/2 partició Només una consta per casa. i2lliures de per la secà 1diner d’horta, Xaló, i Clara Mengual, filla de llucmajorers oel residents Vall ala filla de Gallinera, Mengual, iClara Xaló, a serien de 1638 matrimoni establerts el entre Miquel de margalidans Perelló, fill cònjuge un Exemples amb %. llucmajorer 86 entre de matrimonis mallorquins al entre 1646 i 1699, 83,19 el i Llíber) percentatge el arriba (Xaló Vall A la %. de Xaló entre ATàrbena 1620Oliva. i1645 83,3 el eren i matrimonis entre %dels illencs, preferentment entre mallorquins, casaments habitadors d’un poble. mateix predomini i el indígenes exemplesabsolut amb de matrimonis dels escassos amb parroquials, prova arxius en millor els i de pràctiques trobam endogàmiques. la La iMonjoMas parlen d’una actitud de segle. afinals entre de identitat la aquests illucmajorera fins mallorquina almenys Pedreguer, Gata, properes manteniment etc.) el (Xaló, tiu alocalitats vadeterminar entre l’endogàmia ila discriminació xenòfoba 1.4.1. Dificultatsper a la integració social: IMMIGRANTS DELS 1.4. INTEGRACIÓ (Guinot 2015, &Ardit 48). d’1/7,5, ifruites vi d’1/5 era lli delme iprimícies id’hortalisses, de amés regalies, i de grans partició de la bestiar, ilot per cap 2diners de terra, casa per cada diners de 21 cens un i 4 pagava sous es Per Vilaragut, dels d’Olocau acabar, baronia ala LLUCMAJORERS AL PAÍS AL VALENCIÀLLUCMAJORERS L’assentament llucmajorers ien nombre aLlíber significa en bloc d’immigrants eren irebien senyors els d’Ondara per sous cada de 40 Guadalest marquesos Els de l’orde comanador el iSanet, 1611 el A Sagra de Santiago par les varebaixar Mas i Monjo i Mas Llíber aquest fenomen (2002, 95) Xaló, estudiaren a Tàrbena, «reclosa respecte a la societat d’acollida» d’acollida» societat ala respecte «reclosa

(2002, 91) - - - per part dels indígenes envers els immigrants insulars, que Mas iMonjo que Mas no insulars, dubtaren envers indígenes dels immigrants els per part &Monjo 53; &Noguera (Mas 2008, 94; Mas Mas 2002, de llucmajorers de Llíber Puigserver, filla de llucmajorer i Margalida de Laguar, fill de llucmajorers dede Llíber, Pedreguer, de iel Pujol, Joan filla iFrancina Vidal, de llucmajorers de el Fillol, Joan fill de llucmajorers aLaguar; Pujol, establerts filla de llucmajorers resident de el Gabriel fill Anna Noguera, aLlíber, Joana amb Llíber; Noguera de iMargalida de Gata diferents: de el Salvà Julià residents alocalitats llucmajorers itot odescendents de entre llucmajorers,immigrants llucmajorers fins &Monjo (Mas mallorquí 94-95). 2002, ràpidament dos cònjuges amb inomés %de 26 d’origen matrimonis trobat un s’ha més vadiluir eren identitat es la minoria, on aOliva, mallorquins els grupal canvi &Monjo Femenia 53). (Mas Francesca 95; &Noguera 2008, 2002, Mas guar En del llucmajorer Antoni Oliver, resident resident aLa manacorina aLlíber, la amb gràfic de Xaló comença a recuperar-se amb taxes anuals del 12,69 % fins a finals de a finals del 12,69 % fins anuals comença a recuperar-se taxes amb de Xaló gràfic 1652 el històrics mínims seus molt als Després d’arribar creixement el baixos. demo creixements oamb població una estancada amb trobam Ens per sota de natalitat. la de 1646-1650, pestes les tot lleugerament manté ique es generalment mortalitat la 1630, el de mortalitat crisis importants detecten 1637 Es el de matrimonis. idurant creixementreducció el disminució del ila nombre naixements, dels de mortalitat la Entre 1620 per la i1652 caracteritzat dona període es demogràfica de un crisi aXaló dificultats. aquestes iPedreguerductivitat iproducció reflecteixen delmera aXaló 2002, 78-81). (obligat pobla) que percases moltes cosa feu que cartes s’endeutessin &Monjo (Mas les oreformar orestaurar marjades comprar aixecar bestiar, ovinya, arbres sembrar d’adquirir necessitat eines, explotacions les agràries: en marxa per posar ficultats afegir-hi di les situació Aaquesta cal desigualtats. econòmiques igrans dificultats greus semblenpobladors. diferents investigacions les primera etapa una En detectar &Monjo(Mas 96-103). 2002, violents…), (desterrats,munitat mallorquina criminals, dialectals trets pels befes les duc pel de Gandia), prejudicis els efectuada quins iestereotips contra negatius co la de porcs per colons mallor (barata baratats dels llegenda la afectades: comarques les de popular de l’estudi de cultura la de xenòfobes, apartir descobertes a qualificar Les dades que sobre tenim dades ide l’evolució pro de Vall la Les de Xaló demogràfica Ja hem dit que condicions les decebre molts van d’assentament re segurament irebuig d’hostilitat poder contribuir actituds les van hi endogàmia A aquesta També nombrosos trobam exemples on cònjuges de matrimonis ambdós són 1.4.2. De l’ascens De 1.4.2. social ales dificultatseconòmiques: retornats, desplaçats, bandejats irebels et al et . 2006, 29).. 2006, ------

Història 73 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 74 de la zona deprimida, amb un model productiu un amb de deprimida, endarrerit, zona ique la en moment el de (1988, indiquen ens les dades que i Pedreguer 6-8) formaven Vall la part de Xaló Giménez Segons de Chornet segle. iPastor Fluixà de finals social conflictivitat la mentre creixent, queproducció població la cosa explicaria segueix tendeix baixa, ala la de segle icreixement. de bonança produeix època Però es una setanta afinals iels seixanta dels del repoblament afinals inicials cop dificultats les superades un conclusions:producció algunes delmera il’evolució en podem extreure demogràfica comparació entre De la de segle. la afinals novament moriscos, per minvar dels fins aPedreguer ni s’assoleixen tot al’expulsió ique previs aXaló setanta, ni nivells els comença segle de anys mitjan a recuperar-se, els especialment Apartir quaranta. dels dècada després ala de l’expulsió, de forma mentre progressiva cau fins que aXaló Pel caiguda forta de producció que un dades ales fa constata aPedreguer delmera, es bateigs de 1620 a1649, 1.367 els de 1650 a1699 1988, &Cuevas (Mauri 26-28). 1694 només de el 622 1668. el supera mortalitat la natalitat passa la Es iguala ila s’incrementen nupcialitat natalitat ila La segle. en període el 1652-1710, mentre que cipis del segle (2009: 15-16) d’Altea provenien d’on Salvà els a prin i Gata, arribaren de Llíber hi d’entre 1733 parroquials censos en els aAltea vegada i1783. Josep Segons Llobell Negret» yCap Bernia de Castillos los de alcaide de cargo el desempeñaron generaciones, varias durante su nombre; todavia recibe calle cuya Altea, en solar casa tenian Llucmajor de Font, Segons hem abans. parlat d’Altea, quals dels Salvà els (...)»alguns com a consta ­parròquia de llucmajorers, Antoni de Oliver la Vall que ala en llibre el de de Xaló, difunts nombrososha exemples de repobladors d’un que perdre tot, fill ho van com cas el de nous terratinents. Tot plegat provocà Hi de l’aparició pobresa extrema. de casos propietaris petits endeutats, ide concentració en mans d’alguns desessió tinences i mitja. Sembla quequarterades ràpidament reproduïren de es despos processos els de patrimoni només un 8 12 unes maternes, acumulava ties jornals, de seves les que vint, l’herència Lluc anys arreplegà Avellà els Perpinyà, iJoana aLlíber arribats del Avellà, fill Damià 67 canvi, adir, En 47 és unes gairebé jornals, quarterades. 1611. el a Llíber capbreu el En de 1635 21 posseir declarava parcel·les, que sumaven del el llucmajorer és exemple Pere d’aquest Montserrat, tipus d’immigrant establert posteriorment notablementments ampliar i varen realitzats un tinences: les seves establi dels posteriorment. beneficiar arribats van primers es Els immigrants i els de poblament de cartes les primer s’estableixen lloc entre signataris els desigualtats no patrimoni. En repobladors tots mateix els un assoliren ments de igualitaris, terres de productivitat. poblacional veu com taxes les cauen expansió màxima En canvi, un exemple d’ascens social de famílies d’origen llucmajorer de exemple famílies un social serien d’ascens canvi, En pobla presenten reparti cartes que algunes encara Pel que desigualtats, ales fa (1982, 422). (1988, Llorens Barber Ramon 322) documenta els per primera (Mas &Monjo(Mas 82). 2002, xviii . La primera referència. La d’Altea al’elevada Salvà dels posició social «Pobre; no feu testament perquè no tenia asienda; no tenia bens bens tenia no asienda; tenia no perquè «Pobre; testament feu no «consta que los Salvà Salvà «consta los que - - - - finals de segle, la rebel·liófinals (segona germania). ocondicions terres millors bandejament; iel amb de de indrets la ment aaltres cap desplaça el de repoblació la primeres dècades foren immigrants, retorn el d’alguns 2012).Rey del segle importants més senyorial barroquitzant d’arquitectura de mostres les una Salvà, casal el que el és vaconstruir Segurament venda de panses. negoci el de producció la compartien i quals els amb terratinents de Xàbia, de grans Bolufer, Maria Vicenta 1801.el amb membre d’una vacasar família es Salvà Ignasi d’Altea ordinari Negret ialcalde de Cap del Castell requeridor alcaid de Costa, la de sotstinent càrrecs els va ocupar i Bolulla, Callosa a Altea, Salelles Maria Ana documentat per Llorens també Barber, de mare terres les sa vaheretar Salvà, Ignasi Consejos» fill viudaper iel la de donació escriptura de Verge en la d’una una imatge apareix de 1791 ermita auna l’activa participació dels immigrants en actes delictius i colles de bandolers icolles delictius iban en actes immigrants l’activa dels participació jorers Llíber, iPedreguer. Gata de Xaló, residència sobretot per nupcials, factors entre per matrimonis llucma desplaçaments raons. També per mateixes les Safor ila de mouen molts costa ha ala hi cap canvis itot &Monjo es (Mas 83). Vallla com fins J. 2002, de Cardell, Gallinera Alguns, del el llucmajorerseria aPedreguer procedent Antoni Ballester, que vaestablir de es Un exemple altre fèrtils. imés planes senyorial eramenys terres iles règim feixuc azones Pedreguer com Llíber, oOrba, on cap Gata, el de ola Laguar de Gallinera Vall la com Tàrbena, qualitat ments de terres de baixa zones de des muntanya amb molta 1630.amb mobilitat al interior Entre llucmajorers fins els s’observen movi 1610-1611 el d’immigrants 28) massiva després d’una arribada dona etapa es una ment i/o (2006, superior. de terres qualitat model el de Casey seguint Efectivament, condicions de millors recerca a la d’assentabon exemple trasllat el del segon cas: &Monjo (Mas aPiles un 58). esdevé 2002, iposteriorment traslladara Així Xaló es Vall ala de per passar probable més el Gallinera que abandonara és Jaume Cardell situa 1646 el obra se’l procedent aPiles mateixa persona Si eren de mateixa Xaló. la (Font 1982, aBenialí possessions seves les 421; &Monjo Mas 69), 2002, però en la iMonjoMas Segons Vall ala de Gallinera. dona aBenialí, Clar, seva ila Joana establerts Cardell del malnom procedent que fet d’Olocau, Font, segons de baronia la lloc, vadonar al’aparició tornat aLlucmajor. També com possiblement hem vist Roig, tornat Sebastià hauria de 1635 de Xaló de havien Climent (Ar)mengual vall que informa ens família la exemplesValencià, de retornats. Ja que hem capbreu vist el alguns ha però de hi la Una altra conseqüència de les dificultats econòmiques repobladors dels conseqüènciaUna vaser altra de dificultats les llucmajorers País s’assentaren al majoria de forma definitiva d’immigrants La conseqüències d’Altea de de les crisi norma. la la no Les Però Salvà dels és cas el (Llorens 1988, 199 i405). (2012; del Rey Miguel Segons 2013) seu el fill

valencià valencià el 1620 Cardell retornava a Mallorca i facultava la seva dona 1620el seva la per vendre ifacultava retornava aMallorca Cardell «del difunto «del que Font documenta 1665. el

don Domingo Salvà, Abogado que fue de los Reales Reales los de fue Abogado que Domingo Salvà, don 28 Un cas dubtós Un de el Jaume cas és xviii a Altea (del aAltea - - - - -

Història 75 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 76 casos d’alguns llucmajorers i fills de llucmajorers assassinats: Macià Salvà el 1626 el Salvà Macià de llucmajorers a llucmajorers assassinats: ifills d’alguns casos ten violentes, 6morts 12 iaTàrbena entre 1620 i1686. iMonjo Mas els detecten de violència.episodis Per exemple entre Vall ala 1621 de Xaló i1654 documen es generaren tensions de noves al’interior les comunitats, que en sovint desembocaren &Monjo econòmiques (Mas bandolers 85). també aMallorca 2002, dificultats Les que presumptes aquests llucmajorers ja exercien asseguraren versos de testimonis Di robatori comès un aTàrbena. de ramat 1640)el després d’haver fugien quan capitanejat per Telmarmats Pujol (probablement assassinat parent seu, per un cert, d’homes Pujol, grup un seva habitant per haver de Vall la acasa acollit de Laguar, dolers d’origen llucmajorer. desembre El de 1612 contra procés Galcerà vainstruir es ban implicaria constància tenim del qual insulars tiu protagonitzat per immigrants l’emigració aValència delic primer de bandolers El succés ibandejats mallorquins. Com ja del seu assentament. hem documenta dit,com es aconseqüència del fracàs converteixen es en bandolers salconduits) mitjançant immigrants osiguiatge els iMonjodejats. o Mas plantegen problema si es vaser un de l’illa (fugida importat 500 lliures (Garcia 2006, 242 i260-261). (Garcia 2006, lliures 500 descontentament El de la entre pagesia la imultes de de galeres de Vall Roig, adeu iJoan Condemnats la anys Mas de Xaló. haver dos possibles podria participar-hi hi descendents de llucmajorers, Pere Nofre de que les ipresoners vaser una morts més per Entre processats patí. 26 de els Xaló Vall la de Nunyes, on de foren rebels Setla els esclafats, s’aixecà Abatalla en armes. (…)» rigor tanto se hace con cobranza la pues yhaziendas; casas sus dejar si es no cargas, tantas tolerar imposible es que extremo, atal pobres los han llegado cosechas, las de cortedad la en oi, de « indica pagesos memorial dels El reis catalanoaragonesos. pels concedits privilegis els per contradir feudals maven supressió la càrregues de determinades recla Alta de Marina la protagonisme pagesos en revolta. la Els gran un tenir van Llíber, iEbo, Pedreguer, de Xaló, de Valls les d’Orba, de i Ondara Gallinera Gata revoltats), dels (d’onde Rectoria la cabdill de Vall la Garcia, era Francesc de Laguar, 187-270) (2006, Garcia Sebastià Segons volta de Segona Germania. la poblacions les ment repoblades per llucmajorers viles les en re la participació ivaprovocar seva la Piera iGiner de Murla (Giner de les famílies les amb 1995, 390-391). del segle afinals Xolvi i dels enfrontaments en els entre bàndols Cruanyes dels els jorers iLlíber com Senija, Xaló com per exempleen bàndols nobiliaris, implicació la de pobles repoblats per llucma & Monjo (Mas 85-89). 2002, armats mes participació a la portar pobresa degué La d’Antonitestimoni Mulet vaser producte d’un enfrontament entre d’ho dues colles enfrontaments entre robatoris, colles, Per etc. exemple mort la de pel Miquel Mas però obeirien no avenjances, solenmòbils represàlies, crims registrats dels quedar 1643. el també Els de Castells 1643 el aCastell a Tàrbena de iMiquel Llíber Mas 1633, el aXaló Miquel Vidal Tàrbena, Telm 1640, el Miquel Pujol Salvà de Laguar Per acabar cal dir que la crisi dels anys noranta del segle que anys dels crisi la dir Per cal acabar (Garcia 2006, 220). Les seves demandes no foren ateses i la pagesia no 220). foren demandes pagesia ila (Garcia seves ateses 2006, Les xvii xvii (Sastre (Sastre et al et . 1986, 85-86) o els de Laguar iOrba . 1986, de Laguar oels 85-86) xvii va afectar greu vaafectar Que en dia dia en Que ------molt en el que podríem denominar aspectes etnogràfics, antropològics, sociològics i molt etnogràfics, en que aspectes el denominar podríem oLlíber. També nuclis com aprofundit Xaló s’ha en alguns integració migrants dels condicions les investigat d’assentament han iJaume ila Josep Noguera també Mas Joan-Lluís Monjo Monjo, Antoni Mas, Lluís Joan Costa, Antoni Mas, iJosep Mas. desenvolupada per Josep tasca titànica posteriors. la desplaçaments i dels Haestat l’establiment d’origen, de localitat la insulars, nuclis dels on s’establirende migrants 270). (Garcia 2006, maulets dels dins aaquest suport bàndol massiu Guerra la un de durant Successió,naren enquadrats del 1705 do austracista del marquesat del desembarcament camperols els aAltea, vacontinuar. PerMarina aquest motiu l’esperança d’obtenir iamb apartir millores, d’alcaid tant del castell de Bèrnia, com Negret. del del Cap de Bèrnia, del castell tant d’alcaid llucmajorers càrrec el ocuparen quan en l’organització determinant de migració, la per complet hipòtesi la de implicació la Salvà dels descartar caldria aquestEn cas per Font que probable poc es encara Obrador. no localitzades que fossin si existeixen de migrants, aLlucmajor en l’organitzaciómentals de migració la odel transport per investigar. camp ha i Mojo, aportacions de Mas en més valuoses les i que profunditzar hi men podria es del feno profundes com conjunturals tant impressió que és en tema de el causes les aparentment en fenomen el benestants socials meva la Per migratori. banda, altra d’aquestes participació la d’explicar tipologies de València, Regne al finalitat la amb cap insulars d’expulsió de migrants causes les Monjo, arevisar també però obligaria plantejat per Font sinó i que aportacions les de Mas amplia Obrador no descarta, per Font. usada notarial de 1578 estims dels seu a el partir patrimoni establir llucmajorers migrants per dels ­terreny per de mitjà famílies les de reconstrucció la sat ­ Valencià, País al pas cap han migrant benestants de pagesos nombre significatiu un en localitzar migrants dels socials perfils els dor, significativament que canvien per Font Obra realitzades descobertes Les margalidans. migrants referides als des considerat només investigadors els da les han dit,Com ja en aquest s’ha camp llucmajorers idels en general en particular. insulars migrants dels de social l’estatus oparcial. d’una superficial manera tractat meu s’han punt de vista oque del foscs des aspectes Però etc. popular, resten alguns dialectologia, encara de l’emigració: ixenofòbia, violència endogàmia ibandolerisme,lingüístics cultura desapercebudes o han estat ignorades fins ara. Caldria profunditzar en aquest profunditzar Caldria ara. fins ignorades estat desapercebudes ohan Un altre camp d’investigació seria la recerca en fonts les recerca la seria de referència docu d’investigació Un camp altre del tema la plantegen és es que clarament més Una d’investigació de línies les centrat molt s’han en identificació la en aquest de camp recerca línies les Fins ara 2. POSSIBLES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ LÍNIES POSSIBLES 2. 30 El canvi de paradigma en el perfil social dels migrants migrants dels social en perfil el de paradigma canvi El 29 o revisant la documentació la o revisant ------

Història 77 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 78 1 d’origen segle Salvà al llucmajorer aAltea aestablerts llucmajorersgrants ad’altres comarques. Valencià País al de ara nous recerca ila mi llucmajorers fins migrants no detectats anteriorment moriscos. imposades les camperols com amb illes, les als a interessant seria comparar-les condicions les fugiren amb tant de quals les sulars, 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 NOTES

Inspirada en els treballs d’Ernest Georg Ravenstein idesenvolupada Georg Ravenstein posterior d’Ernest treballs en els Inspirada Una part, valorada en 1900 lliures, pertanyia a la família Ramis. família ala en 1900 valorada pertanyia Una lliures, part, iMonjoDocumentat per Mas iper Font Obrador 1647. el aGata Font, 1982: Documentat aValència per Font, 1982: &Monjo, per Mas iaLlíber 423 2002: pròlegJ. al Serra 405.000 en de població unes València del Regne per Ardit La total vaser xifrada són: preparació, migratori, iintegració. assentament acte fases Aquestes acumulativa. de oles causació socials Com teories les de xarxes Piore. aportacions les de Michael Especialment Canvià el topònim pel de Son Ramis de Llagostera. sa topònim el de pel Son Ramis Canvià Font documenta el 1625 el Font, aDénia. 1982: 423. Per acabar, un altre tema molt interessant a investigar seria el de la nissaga dels dels Per de nissaga el tema la molt seria altre acabar, un interessant ainvestigar d’assentament dels de destinació la recerca la seria ainvestigar Un aspecte altre llucmajorers condicions ales tant Quant d’assentament com in migrants, dels 423 i Mas &Monjo, iMas 423 2002: 55-56. 41-42. persones, 2016, 37-42. ment Massey, S. entre per Douglas d’altres. el 1620.el Font, 1982: 422-423. A Josep Salvà se’l documenta 1610 el se’l A Josep Salvà Gata ,a Salvà Julià aValència, seu fill ial

de

Mas &MonjoMas 2002: 9iLloret 2014, 134-135. xviii. - - - 17 16 15 14 13 27 26 25 24 23 22 21 20 19 18

Documentat aValència 1610 el 1611. el aLlíber iestablert Font, 1982: i 422 Bernat i Esteve. i Bernat El llinatge Mut avui en dia és un dels més freqüents a Sanet i als Negrals, iFont Negrals, freqüents més ials dels aSanet un és Mut en dia avui llinatge El Per ampliar aquesta informació consultau l’article dePer consultau 2010 informació aquesta ampliar J. d’A. Monjo Mas, i A Castell de Castells, Ondara oGàtova repobladors ha Ondara hi Mas d’aquest de Castells, llinatge, A Castell 2002: 65-66. 2002: & Monjo, 2002: 65-66. en segle el aCullera Balear repobladors s. mallorquins de Ribera la «Els 2008 irepobladors Vall ala d’Albaida». mallorquins «Emigrants J. Mas Mut documenta 1621. el Sebastià hi blar-se po volen ahont ylochs terres les a regonèxer par anar Han ja alguns embarcats 85. 1635 55). (Mas-Monjo-Mas, 2006: 21,Mas-Monjo-Mas, 2006: 57. 25,Mas-Monjo-Mas, 2006: 59. 1611, 56. 22, Mas-Monjo-Mas, 2006: A Bartomeu Fullana, B. Font 1632. el Fullana, ObradorA Bartomeu situa el aXaló Possibles llucmajorers Mas-Monjo, Vall ala documentats de i Laguar. 2002: 77 Documentat a València 1610, el Font, el 1982: pobla de Llíber carta i a la 422, Fullana a Xaló el 1632 el a Xaló Fullana (Font, 1982: 1641, 423)el i a Llíber el iRoig a Llíber Per ampliar aquesta informació consultau els articles d’A. Mas iJ. d’A. Monjo Mas articles els Per consultau informació aquesta de ampliar pròleg al J. de Mas-Monjo, Serra, 2002: 11-12. A Gata i Ondara també hi ha repobladors ha hi aquest & Monjo, cognom, amb també Mas i Ondara A Gata A Tormos aquest abunda cognom. hi també actualment Documentat com 1620 el allucmajorer resident idesprés aLlíber. aLaguar Mas Mas et al et . 2009, 18. xvii ». xvii » i de 2009 «L’emigració» ide 2009 -

Història 79 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 80 • • 30 29 28 • • • • • • • BIBLIOGRAFIA

(1977) Estudis siglo el valencianoen (1977): Eugenio endeudamiento «El PALLARÉS, del campesinado CISCAR (2006): CASEY, James Hispànica lencià (Coor.) Ernest BELENGUER, A: posterior croada» ala I. (1989) Robert BURNS, mudèjars «Els del regne de València de generació la València. París-Valencia, Volumen histórico-crítico Estudio expulsión. BORRONAT BARRACHINA moderna. sobrenes siglos su origen (Mallorca, «possessió»: de control unidad de espacio, de gentes yde producción. Reflexio BERNAT ROCA aJúliohomenaje Valdeón moderna». en edad la valenciano señorial GIL BERNABÉ xvi-xviii LUCAS ARDIT p. 37-84 p. sobre de cuestión». la estado el reflexiones (2009): de los moriscos en Reino de el Valencia. material vida «La y Notas València. També s’hauria de comprovar l’existència d’estims o altra documentació fiscal o També de comprovar documentació s’hauria l’existència fiscal oaltra d’estims Lamentablement Font Obrador no cita documentació la d’on les vaextreure dades que aporta. dades del s. d’inicis Margalida de Santa estims els llucmajorers, iMonjo fer Mas com migrants van dels situació amb patrimonial la deeconòmica forma directa més propera més per poder establir migració ala fill de Sebastià; Font, de Sebastià; 1982:fill 4i441. A la llista de noms populars llucmajorers de noms Antoni Roig populars apareix llista A la A: BATLLORI, Miquel [ BATLLORI, A: Tierra y señorio en el País el en Valenciano yseñorio Tierra (1570-1620) , 4, València. ). ). Universidad de Castilla - La Mancha, Cuenca, p. 259-291. Mancha, -La Universidad de Castilla , Ed. 62, Barcelona. , Ed. Ed. Afers. Catarroja. Afers. Ed. , David (2010): sobre de estudios régimen el años «Quince , Manuel (2016): , Margalida; , Margalida; xvii El regne de València de segle al El regne , (el caso de las baronías de zona la Alberique)», baronías (el de las caso ifc , p. 197-234. Saragossa. Serra ibarceló Serra et al et , Pascual (1901):, Pascual Els homes i la terra del País Valencià del (segles terra ila homes Els .] .] xvi-xvii Volum III Estudios sobre señorío y feudalismo: yfeudalismo: sobre señorío Estudios Estudis ii . ) xvii Reedició facsímil de Edicions les facsímil Reedició ». ». , El mundo rural en la España España la en rural El mundo , Jaume (2004): concepto El de De la conquesta a la Federació Federació ala conquesta la De Los moriscos españoles ysu españoles moriscos Los , 35, Universitat de València, . xvii , Ed. Afers, Catarroja. Afers, , Ed. , Del Cenia al Segura, Segura, al Cenia , Del Història del País VaHistòria del Valencià , possible - - • • • • • • • • • • • • • • • poblament valencianes modernes (segles modernes valencianes poblament Manuel (2015): LUCAS, ARDIT GUINOT RODRÍGUEZ, Enric; Alacant. Gil-Albert, (2013) del s. «Personatges alteans casa-salva-es-una-de-las-mas.html> 18-10-2012. tea. 03-01-13.

Geografía , 30, Dénia, p., 30, Dénia, 47-60

400 anys de l’expulsió. Actes del 5è Congrés d’Estudis de la la de d’Estudis 5è Congrés del Actes l’expulsió. de anys 400 , Ajuntament d’Altea, Altea. d’Altea, Ajuntament , , Barcelona, p., Barcelona, 81-100. El Marquesat de Dénia. Estudio geográfico Estudio Dénia. de El Marquesat Aguaits , 34, Mallorca, pp. 87-91 Mallorca, , 34, , 1, p. Dénia, 5-17. xix Historia de Murla Historia de – Ignasi Salvá Salelles» Salvá –Ignasi xvi Historia de Llucmajor. Volumen Llucmajor. Historia de tercero - xv xviii El País Valencià modern to to xiv-xvi Mudèjars, moriscs i cristians a la ala icristians moriscs Mudèjars, , Mallorca. , ) xviii , Universitat de València, Valèn

xvii centuries. Vol. II centuries. » Butlletí de la Societat Cata Societat la de Butlletí , Institut d’Estudis Juan Juan d’Estudis , Institut . Antecedents». publicat publicat Antecedents». .

a L’imaginari d’Al , Universitat de , Ed. Afers, Afers, , Ed. , Universitat Cartes de de Cartes xvii : dels : dels - De - , - - -

Història 81 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 82 • • • • • • • • • • • • • • • • • València, València. València, ycultura poder Patrimonio, moderna. edad la en valenciana za (Eds.) APARICIO, Carmen ORTS, PÉREZ FELIPO Amparo; A: Olocau». de (2014): impacto de expulsión de la «El los moriscos sobre del rentas señorio las València, p. 345-365 del señorres de Olocau después de expulsión de la los moriscos». Paz (2003): intentos «Los DE GÓMEZ BARREDA, repoblado LLORET (1988): Ramon BARBER, LLORENS Siglo Josep FRASQUET, (2009):LLOBELL elemento «El judio en repoblación la del (1981): Aina SENNE, LE València.cia, Henri (2009): LAPEYRE, (1992): 5-17. (1983): LÓPEZ, Santiago PARRA LA «Bandolers Safor». ala volumen IV, p. Madrid, 332-389. (2008): «Gobierno del reino de Mallorca», (1996): Austrias bajo los demográfica (1991): bajo los en Mallorca Austrias», evolución «La demográfica 139 de Petra 1443-1524» parròquia la (1996): de cas El pagesa. econòmica idespossessió «Endeutament, desigualtat na de qüestió». la estat un Cap moriscs. sud del Valencià País «Repobladors al mallorquins després de l’expulsió dels Antoni (2008): Joan-Lluís (2000): MONJO IFORNERS, MASCARÓ, MAS Barcelona, p.Barcelona, 9-32. en siglo el Josep (1987): mallorquina VIDAL, JUAN agraria coyuntura ala «Aproximació evolució Illes Balears. les 1500-1750».a Mallorca: per) (Dirigida Ernest BELENGUER, A: segles en els (2004): mon «El rural (Dirigit per) per) (Dirigida Ernest GUER, formació ila debenestant terratinent: l’aristocràcia 1350-1500». BELEN A: de pagesia la crisi la mallorquins: camps als (2004): depessió baixmedieval «La , 56, Mallorca, p. 275-296., 56, Mallorca, xviii Los Borja i los moriscos ilos Borja Los , Ed. 62, Mallorca , Ed. 62, Mallorca. ,Ed. 62, Mallorca , Ed. El sistema de gobierno en el Reino de Mallorca. Mallorca. de Reino el en gobierno de El sistema en Altea y las Marinas». Marinas». ylas en Altea xvi Volum evolució II. seva L’època ila foral ». ». A: DEYÀ, MiquelA: (Dirigit per) Studia historica. Historia moderna , Historia moderna historica. Studia Canamunt i Canavall Geografia de la España morisca España la de Geografia , Alacant, p. 241-248., Alacant, , Ed. Alfons el Magnànim, València. Magnànim, el Alfons , Ed. Història de les Illes Balears. Illes Balears. les Història de Recerques: historia, economia icultura historia, Recerques: xvi Sarrià Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·lia Arqueològica Societat la de Butlletí i Historia de Altea. Siglo Siglo Altea. Historia de xvii , 1, p. 6-17 La monarquia de Felipe III: de monarquia reinos La los . societat rural i creixement agrari icreixement agrari . societatrural Volum II. seva L’època ila foral , Ed. Moll,, Ed. Mallorca. vol. V, p. 27- Salamanca, , Ed. 62, Mallorca. , Ed. Mallorca. A: DEYÀ, MiquelA: , Universitat de Valèn , Universitat de Ullal xviii Estudis Història de Història de La evolución evolución La , Altea. , , Valencia, p. La noble La , 33, , 29, - - - - - , • • • • • • • • • • • • • • • • • de las migraciones internacionales», migraciones de las MICOLTA (2005): LEÓN, Amparo «Teorias estudio yconceptos al asociados de Vall la de Xaló», ció demogràfica Joaquim (1988): CUEVAS ICASAÑA, Rafael; «L’evolu VICTORIA, MAURI (2009): «L’emigració en segle el aCullera balear Ribera la de d’Història Assemblea (2008): Segle repobladors mallorquins de Ribera. la «Els Històrics regne de València en segle el (2004): «Tothom se’n poblatió vaala de Valèntia. L’emigració al mallorquina d’Onomàstica Societat la de del Valencià» País ca d’estudi de(2003): com l’onomàsti aeina de creació mallorquina llinatges «Els segle el en cià (2002): Ajuntament de Cocentaina-Diputació d’Alacant, Alacant. d’Alacant, Cocentaina-Diputació de Ajuntament Primitivo (1986): ALBEROLA, PLA d’en Sarrià. Callosa d’en Sarrià, Callosa Bèrnia) de sobre fort el històrics (documents icomentaris Bèrnia GONZALVO, Jaume; CAMPÓN (1986): Júlia PASTOR FLUIXÀ, abans idesprés de l’expulsióabans moriscos (I)», Enrique; FORT NAVARRO, IBÁÑEZ, (2000): «Ondara Albert MARTÍNEZ segle al termeel de Llíber Jaume (2008): IMENGUAL, JOSEP; i lloc «El NOGUERA IMARTÍ, MAS 114. de Salut». la segona meitat la durant dela Mallorca segle Antoni (2008): de terra la ialienació «Endeutament IFORNERS, pagès MAS d’onomàstica jornada (2016): «L’aportació en segle el Safor ala Balear onamàstica p. 52-6212, Eivissa, (2012): «L’emigració de València Regne al eivissenca en segle el de Vall la Ontinyent. d’Albaida, d’Estudis Institut moriscos»,pulsió dels (2010): irepobladors Vall ala després de l’ex d’Albaida mallorquins «Emigrants Margalida. Santa da, (2009): ment Josep (2006): MARTÍ, I Joan-Lluís; MAS Antoni (2006): MONJO MASCARÓ, IFORNERS, MAS Cullera , València. , , Cullera, p. 113-138., Cullera, Per poblar lo regne de Valèntia de …L’emigració regne lo poblar Per País al Valen mallorquina Les arrels margalidanes del poble de Xaló poble de del margalidanes arrels Les , Barcelona, p., Barcelona, 89-112. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana Arqueològica Societat la de Butlletí xvii , Govern de les Illes Balears, Mallorca. Balears, , Govern de Illes les , Gandia, p. 141-184, Gandia, xxix III Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida (l’Olleria, 2009) Vall la de d’Albaida (l’Olleria, d’Estudis III Congrés Llíber i Llucmajor. Les arrels històriques d’un agermana d’un històriques arrels Les Llíber iLlucmajor. Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, Butlletí Interior Butlletí d’Onomàstica, Societat Col·loqui la de xvii , 94 i95, Universitat de València, València. xvii ». ». Aguaits , Corbera, p., Corbera, 207-239 », », Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis d’Estudis Catalana Societat la de Butlletí Trabajo social Aguaits Cartas pueblas del condado de Cocentaina de condado del pueblas Cartas , 26, Dénia, p. Dénia, 7-61., 26, Aguaits , 2, Dénia, p. Dénia, 23-36. , 2, xv. , Ajuntament Margali de Santa L’exemple del terme de Maria xvii , 12, Bogotá, p., 12, Bogotá, 59-76. , 17, Dénia. », », VIII Jornades d’Estudis de de d’Estudis Jornades VIII , 64, Mallorca, p. 89- Mallorca, , 64, xvii xvii , Ajuntament de », », Actes de la XI XI la de Actes xvii », », Actes de la X la de Actes », », Papers de Papers de Eivissa , - , - - - - - ,

Història 83 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 84 • • • • • • alguns punts de partida». punts de partida». alguns IBARCELÓ, Jaume (1994):SERRA bandolerisme «El del Barroc: mallorquí xvii Silveria (1986):ESCRIVÀ, MONCHO Salvador; GARCIA, José; ALEMANY Maria REUS, SASTRE tat de València,tat València. (Eds.) Gerard Mercedes; WIEGERS, cuantitativo». GARCÍA-ARENAL, A: Estudio (2013):VINCENT, Bernard de expulsión de la los moriscos. geografia «La moriscos los de expulsión la tras (1969): Ramón Juan MORERA, TORRES gica Lul·liana del impuesto del morabatí: siglos COLOM, (1974): Francesc SEVILLANO através de Mallorca demografía «La (1997): p.llorca, 219-252. , Alacant. Los moriscos: expulsión y diàspora. Una internacional perspectiva ydiàspora. moriscos:Los expulsión Els bandolers a Mallorca (ss. aMallorca bandolers Els , 34, Mallorca, p. 233-273. Mallorca, , 34, Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana Arqueològica Societat la de Butlletí Dels moriscos als als maulets. La Marina Alta al segle al Marina Alta La maulets. als als moriscos Dels , València. , xiv, xv xiv, xv xvi - xvii i xvi ) , El Tall, El Mallorca. Editorial, Repoblación del reino de Valencia de reino del Repoblación ». ». Butlletí de la Societat Arqueolò Societat la de Butlletí , Universi , , 50, Ma - - - partir de 1372 una ordenança va prohibir a les viles imposar talles sense llicència. És És llicència. sense de 1372 talles ordenança vaprohibirpartir imposar una viles ales habitants, però a seus als talles seves les d’imposar era lliure vila cada primers anys regne.aquests el En que aproblemes general foren afectaven destinades de caràcter de conquesta la primers i, primer anys remuntaorigen en un moment, es als talles les seu El l’objecte eventualitat. una de fer front pública oper asufragar despesa ala la Part Forana. L’agressió Forana. Part la jueus 300 fou greu més uns aCiutat, on foren assassinats de Joan regnat el rant no nova; era anteriorment, social du conflictivitat Aquesta població mallorquina. de ple la que afectaren dramàtics esdeveniments uns aquest període succeeixen se (1396-1410),l’Humà En per aMallorca. viuen temps es un difícils que quan és Trastàmara. poder de dinastia la al l’ascens amb que culminarà 1410, el procés l’Humà, llarg un Martí s’inicia seu el traspàs hereu. un sense Amb després de mort la del rei dinàstica crisi Corona la una d’Aragó, entre ells marcaren que esdeveniments greus pels vaveure afectada es posteriors, Mallorca dècades les després de derrotativa la del rei Jaume moment fou històric creada. en qual el tura noves ales dependènciestualitat de Municipal Llucmajor, de l’Arxiu signa la amb del temps. pas el amb seu format, que recognoscible al no variarà gràcies fàcilment de riquesagrau d’una població document od’un un territori és Amés, determinats. molt com pothistoriadors, aspectes interessants, ja ser el que permet ens determinar de imposició la idistribució de talles. les vaencarregar es de Mallorca, Regne de govern òrgan del màxim Consell, iGeneral Gran el d’aquesta quan data a partir En aquesta comunicació estudiarem un exemple de talla, que troba en l’ac es exemple un de talla, comunicació estudiarem aquesta En Per creat amb medieval, fou sistema recaptatori Mallorca ala molt un usual talla La El documentEl que interessa ens situa se cronològicament de Martí regnat el dins defini incorporat Corona de ala manera s’havia d’Aragó de Mallorca Regne El amll tant, es tracta d’un document de tipus fiscal de gran importància per als per als importància de gran d’un document de tracta tipus fiscal es tant, A0356.5, i que de l’any data 1404. També breu una aproximació farem al i (1387-1396), aCiutat tant com a de l’illa, s’atacaren calls els LA VILA DE LLUCMAJOR DE VILA LA MARIA DEL CARME PINOMARIA DEL OBRADOR LA TALLALA 1404 DE DE iii l’any 1348 a la Batalla de Llucmajor.l’any 1348 Batalla ala En Uns temps difícils temps Uns - - - -

Història 85 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 86 tindrà el seu punt culminant anys després amb l’esclat després amb 1452. de el Revolta anys la Forana, seu el punt culminant tindrà ique s’agreujàs difícil més del temps. conjuntura vegada pas el Aquesta amb cada vafer contrari, que situació relació la entre delcil regne. Al Ciutat fos Forana iPart de 1398,tir quedà conformat isols de per30 63 forans. quan ciutadans consellers que s’assolí del regne, fi òrgan apar composició màxim Consell, iGeneral del Gran la Un propòsit altre regne, que trobava en situació es quasi de fallida. modificar era del Un objectiusd’Anglesola. control seus dur era un dels financera de gestió la Pragmàtica coneguda la implantar vadecidir tempspoc arribada, després de seva la nomenament el amb d’un vaconcertar Hug virrei, es que, d’Anglesola, de Mallorca foren intenció ben evidents. La del rei deeconòmiques controlar Regne el ifiscals l’illa. de l’opció sols tingueren supervivents ofugir i els de convertir-se cristianisme al que considerem Per consultar-lo. recomana no regular. es tant, del temps de conservació, perjudicat pas ha seu iel el estat antiguitat seva La català. en escrita i, està amés, l’arxiu quede 1404, custodia per antiga més ser la destaca de Municipal Llucmajor.que al’Arxiu abundant és document El que interessa, ens tipologia una documental d’una talla, que tracta es confirma ens estructura seva La d’una de 30x12 mida centímetres. seu el format rectangular, tit quadern. destaca En de Municipal Llucmajor. l’Arxiu que custodia antics més Pugderos Barthomeu per també Montblanch 13 el d’agost de 1404 realitzada que per estat ha afirma creadors. Així, Font Obrador en segon el volum de la talla de 1404La les zones danyades. rei,ajuda al aCiutat demanaren jurats iels calamitat gran una vacausar bordament de Riera la Per exemple, de Llucmajor, l’any 1404, de talla la de datació any mateix el des el llorca, d’atendre de Ma viles, les del Regne necessitats les directament quelocal, afectaven d’afers d’interès tractava si es tant iimportant, extraordinària despesa una afrontar La talla és un document que consta de vuit fulls sense foliar, sense que formen document pe un fulls que un de és vuit consta talla La dificultats les manifesta, era conflictivitat la Si social del punt des de vista El primer foli de la talla s’inicia amb un resum de la seva data exacta i dels seus seus idels exacta data de seva la resum un amb s’inicia primerEl foli de talla la Bartomeu de 1404 document per l’historiador un que és talla vaser estudiat La a era percebuda impost destinat com un aquestEn context talla històric, la no d’Anglesola solucionarà tot, implantació la de Pragmàtica difí la la Malgrat 1 3 per exemple de de Ciutat, murades les reconstrucció la o de motius bèl·lics. P. Beniagol 4 , els quals amb tota seguretat requeriren diners per a la reconstrucció de requeriren reconstrucció per ala diners tota seguretat amb quals els Johan Pastor , en qualitat de taxadors. Per tant, es tracta d’un documents dels Per tracta es detant, taxadors. , en qualitat , Jacme Verdera , Jacme Salom , Julia Falconer Historia de Llucmajor. Historia de i Jordi Julia , jurats de la vila de Llucmajor, de vila la , jurats i , Guabriel Picornell Guabriel 5 , P. Catany Ferrer de 2 i - - - - - de 1404de ( talla la de foli Primer portant per ala seva per subsistència. portant populars, sobretot per a les classes greu, obligació que com una particularment resultava hemi això, de veure talla la en contraposició que població ala època, àmbit Tot succeïa en al que un urbà. vivia en riquesa la que pensar proporcionava fa ens concret 24. Això en terra aquesta la de Llucmajor, fora vivien de localitat la part majors, quantitats enque gran paguen de riquesa de població. la Per exemple, interessant veure 29 com és dels contribuents que el grau el és sí que pot tot, intentar l’estudi es grat de talles determinar les amb de població. la important Per totalitat. Mal part enseva quedava tant, exclosauna no població ala en contribuents, la assignades, quantitats les als que havien de pagar refereixen sols es tan quenombre en aquest vivien moment. hi talles d’habitants Les situacióla de Llucmajor aprincipis del segle que tributaven vila. ala 24 són de fora de població, la possiblement voltants habitants dels de possessions les quantitat major altres 29ha iels una 5d’ells que són que altres, paguen de vila la els 83 fora. D’aquests vivien altres i els vila la 323 dins 240 vivien tributadors,quals n’hi Amb aquestes dades, hem de dir que, tot i la seva importància per que, conèixer hem de tot importància dir dades, aquestes seva ila Amb 323 apareixen que informació la contribuents, relació aporta, En ens amb dels amll A0356.5).

6

ja que significava una despesa econòmica im econòmica despesa una significava queja xv , és difícil establir amb seguretat el el seguretat amb establir difícil , és - -

Història 87 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 88 medieval. medieval. d’una de llucmajorera societat la semblança disposem de l’època d’aquesta talla, que nucli el nopietaris de població, Per residien dins afores. apartir sinó tant, als conclusió: de pro important trobava una es en mans riquesa la extreure de vila la de poblacióconèixer la totalitat la aLlucmajor existent aprincipis podem del segle, que no permeti ens Encara importància. ja seva la demostra l’arxiu que custodia de Municipal Llucmajor.l’Arxiu d’un documents de fet antics dels més tractar-se El quantitat superior una lliura. d’elles auna pagà 37 ha hi dones icap que com acontribuents; vila apareixen la dins vivien totes elles seva identificació. seva color un per fort més ala amb marcats estat han quantitat en lliures una pagaren que que tributaris de els dir Finalment, s’ha ique respectat. s’ha en talla la apareix que que iels contribuents fora, també distinció els vivien vila la que dins vivien entre distinció clara una com podemha veure Per tar-nehi banda, lectura. altra la anúmeros per afacili en document el aràbics números canviat genuí s’ha llatins en Per que apareix buents contra quantitat la assignada que en talla. la apareixen d’aquest autor. original de transcripció la revisió una segon volum de l’obra són que susceptibles d’estudiar-se detall. també amb exemples de talla disponibles ha altres hi restringida, consulta seva la que aquest document tingui Encara adient consulta. lloc troba en seva per un es ala ique ara de Mallorca, l’illa de Municipal Llucmajor, al’Arxiu de custodiat documental importants més dels un ANNEX A TALL DE CONCLUSIÓ Catany Barthomeu Pugderos efo Barthomeu Catany feta la dita de taya P.taxadors Beniagol Jacme Verdera Julia Falconer Picornell P. Guabriel Montblanch Johan Pastor Jacme Jordi Salom Julia Luchmajor de jurats feta stada Luchmajor la en Ferrer laAquesta taya es qual en es de per El documentEl següent: comença de manera la contri dels noms els originals Per respectat s’han nova aaquesta transcripció Font per Bartomeu i transcrita Obrador en va ser el estudiada talla Aquesta patrimoni no hem ens Per d’oblidar en l’important banda, valor de posar altra l’aproximació permès comunicació ha Aquesta document a un que troba a es presència la interessant és en femenina document. el Un total, aspecte En altre Historia de Llucmajor Historia de (1974). Per ponència aaquesta fet s’ha ciiii ll. i S. V. ll. iS. segons d. - - - assignades. Aquesta informació han estat traslladada a la taula següent: taula ala traslladada estat han informació Aquesta assignades. P. Saqueres P. Canoves Steva den mare La P. Picornell Marcus Arnau Caraba P. Guabriel Viver Contribuents Anthoni Ferrer o son hereu oson Ferrer Anthoni not. Despuig Johan Guardia G. den hereu Lo Verdera Jac. VerderaG. Lorens dit del fill Lo Lorens Despuig Pou Jac. Sagui Anthoni Saguina Coloma dona La Salva Bn. den filla Fransoya dona La Vilardell Guillem Catanya dona la de hereu Lo Font Jac. Steva Jac. Reyal P. Reyal P. Puigserver Guillem Guerau Anthoni Viver Johan den fill Lo ViverJohan Guerau Jac. Masot Jac. Cardell Bonenat Company Guillem Catany Miquel Sagui Bn. Els contribuents de dins la vila de Llucmajor de vila la dins de contribuents Els davayl sedavayl conte efo feta a Anthoni Canals barber de que ha de lavada quatre ll. quatre lavada de ha Anthoni que de barber Canals Segueix amb una enumeració una contribuents dels amb que quantitats iles Segueix foren els xiii de agost de any mcccc Lliures quarto e comanada apres apres ecomanada quarto 1 12 Sous 1 9 6 7 7 2 3 1 1 1 1 1 4 1 2 2 2 2 18 1 1 4 1 3 4 4 4 3 6 1 Diners 6 8 4 3 3 11 11 3 3 6 9 6 8 9 5 5 9 5 9 6 10 6 10 4 10 8

Història 89 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 90 Steva Rocha Steva Company Bng. Guarau Mas Catany Arnau Guardi P. Gomila Julia Canals Anthoni Lemosi Bn. Guardi Berthomeu Serra Jo. Saquerera dona La fill eson Refall Jac. Carbo P. Bru Fransoy P. Beniagol Ferrer Bn. Jac. Thomas Jac. Mayrata den mare La Mayrate Anthoni Fr. Forsimaya Pou P. Company Jacme Font Ne Montblanch de Julia den muller La Comeles P. VerderaG. FerrerAnthoni P. Verdera Na Boneta Cardell Jordi Company G. Company Ja. Axida Nadal den muller La Clota Bn. fill son Perets Bmeu. Bmeu. Perets Pugderos G. Bn. Perets Verdera Francesch Company Perico Uguet Bng. den hereu Lo Guerau Jac. Bn. Mas 1 1 7 4 4 1 2 3 9 1 2 4 3 1 1 9 2 3 3 2 2 5 2 2 2 1 1 3 1 2 3 3 3 1 2 1 1 1 2 3 10 10 6 6 6 8 9 5 9 5 10 10 5 5 5 6 6 6 10 6 1 10 10 5 6 6 6 6 6 6 9 5 La dona P. dona La Ferrera Fuya Francesch Roig P. Bas Anthoni Durana dona La Guerau Francesc Guerau P. sogra esa Arbona G. Morey G. Salva Berthomeu Aulet Berthomeu Ferrer Berthomeu den muller La Salom Bn. Salom G. Forsimanya den Maria Ratera Brg. G. Ros G. Morato Anthoni Cifre dona La Fuya P. VerderaAnthoni Riera Anthoni Moreys dels mare dona La Simon Gerau Perets Berthomeu Forns Jacme VicensJohan Romaguera Anthoni Fuya Miquel Mas Matheu esemare Gerau Fransoy Riera Jacmet P. Sanoguera Muntaner Johan G. Armengol Campar G. P. Saqueres Miq. Planes Masot Julia Thomasa Barnada Vilar Jac. Jofrena Ne Gerau Jordi Geraula dona La 1 2 2 2 1 1 1 2 2 7 4 1 14 1 2 1 3 2 1 2 6 1 4 1 7 1 1 1 2 4 2 1 2 6 5 3 5 5 8 6 6 10 9 3 5 6 6 9 6 10 5 9 5 6 4 6 5 3 6 6 6 10 5 6

Història 91 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 92 Matheu Guari Matheu Burguera P. Burguera Ne Baro Francesch Arnau Serena Saquier P. Janer P. Cruels Na de hereu Julia Anthoni Anthoni den P. fill Sala Morato G. Fuya Jac. Sala Ja. den muller La deJohan Olives P. Vayls Armangol G. Ros Ar. Miquela Ponsa sabater lo Mas G. Ferrer Saragosa Ferrer de Montblanch Catanya dona La genre son de bens elos Cardella Na Frexa Nicholau Julia Bn. den muller La Planes Bn. Romeu Planes Fuya Memon den hereu Lo Palliser Bn. P. Carbonel P. Cortal Rocha Francesch Pons Anthoni Guels Jac. Salom Jac. Bng. Sapera FusterBn. Miquel Fuster Bonenat den fill Sala Jac. Pugderos Anthoni Sala Romeu Isol cascun Sagui Jac. dit del fills Los Sagui Jac. Morey P. Viiyer Matheu 1 2 1 1 2 1 1 1 7 1 2 1 1 7 14 2 6 1 4 1 1 4 2 1 3 4 9 5 3 9 1 2 2 4 1 1 1 1 1 2 6 6 9 5 6 6 6 3 6 9 3 6 6 3 9 6 5 5 6 3 10 5 2 9 4 5 9 6 6 Bn. Viver Bn. Palliser Ja. Pasqual Bn. P. Picornell Ne Monserrada Terrago Matheu Terragona Ne Perico Pons P. Salva CanovesAnthoni Thomas Jac. den muller La Clar Bn. Falconer Julia Montblanch de Perato Pons Bn. Mulet den hereva La Anthoni Bru Anthoni Vicens Barthomeu Terrago Julia CastellG. Mirambell Anthoni Marti Jac. Forns Ar. Abram Magdalena dona la de hereu Lo P. Cili Uguet P. Bonet Anthoni Pagomera Martina P. den hereu Lo Sera Quintana Jac. Guabriel Company Jordi Montblanch Company Jac. den hereu Lo Faliu G. fill son Guerau Francesch FerrerJohan Aymerich Jac. Saquera Delmau Palagri Francesch Ferrer G. MoreyJohan Salva Anthoni Noguera Andreu Far Jac. 2 1 7 1 3 1 3 1 2 2 3 1 9 1 3 2 1 1 1 1 1 1 1 2 3 12 1 9 1 4 1 2 9 1 2 1 7 2 1 9 10 3 6 6 11 5 9 6 8 6 5 3 3 11 9 6 5 1 3 7 6 10 5 2 6 11 9 6 6 3 5 6

Història 93 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 94 Domingo Vayls Domingo Thomasa Guabriella Salom Nicholau P. den muller Montblanch La De Arnau Verdera Noguera Jac. Noguera Anthoni Ar. fill son Arnau Bru Laneres Anthoni Pi P. TrobatJohan Martina dona La Thomas G. Coll P. Ferrer Mut Pasqual Garau Pasqual Fraga En Cabayells Anthoni P. Carbonel sartra Campar Guillem Bonanat den fill Sala Anthoni Gisbert Johan Guerau Simon den hereu Lo Guerau Anthoni den hereu Lo Mas Jac. den muller La Garau G. Roseta dona La Viver G. den hereu Lo Serra Jac. den hereu Lo Picornella dona La FerrerAnthoni den Anthoni fill 4 12 4 1 1 2 4 2 1 1 1 1 1 1 1 1 2 4 1 2 5 1 9 1 1 2 1 1 10 1 4 3 11 5 10 5 11 6 6 6 6 3 3 6 5 10 11 10 3 8 6 6 Anthoni Mut Anthoni Roig Brg. Jordi Julia TeulerAnthoni Sala Francesch Prats Jac. fill eson Cirarol Thomas Canoves Steva Noguera Barthomeu Canoves P. Darder Bonenat Ferrer Masroig Lorens Bisbal Bng. Simon Contribuents Jac. Guerau Jac. Salom Bn. Lorens Pons Guabriel den fill Thomas Anthoni VivoAnthoni Vidal G. Miq. Thomas Torra la de Thomas Anthoni P. Catany Bn. Pastor Roig Jac. Pestor Jac. Pastor Berthomeu Pons Berthomeu Vidal Berthomeu Vidal Bn. Vidal Jac. Noguera P. Cardell Anthoni Vivo Guabriel Quintana Anthoni P. Despug fill son Mas Anthoni Mut Bn. Mut Anthoni Catany Romeu Puigderos Berthomeu Els de fora de la vila de Llucmajor de vila la de fora de Els 1 2 1 Lliures 2 1 1 1 1 1 12 7 11 18 2 16 7 4 10 6 Sous 5 4 4 4 2 1 6 7 8 14 4 14 7 1 7 9 4 13 2 7 19 8 15 13 7 18 9 16 5 1 3 5 5 8 3 10 1 7 Diners 10 3 2 10 1 3 6 6 10 8 6 9 8 10 10 5 3 4 3 9 10 8 8 11 10

Història 95 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 96 Anthoni Pug Anthoni Palagri Francesch Avella Berthomeu Catany Berthomeu Remon Julia Gordiola G. P. de Montblanch Sala Jac. Axida Anthoni Thomas Francesch fill eson Thomas Jac. P. Despug Vicens Despug Jordi Garau Garau P. Pug Miquel La posesio den Francesch Reus Francesch den posesio La Agost den posesio La Perico Ferrer Vilalonga Johan Malferit Bg. den hereu Lo Simon Muntanyans Servera Johan Avella den genre Company Jac. Bn. Cardell Salva G. Merti P. Reus Jac. Picornell G. Pons G. Picornell Guabriel Mas P. Sala Anthoni Ferrer Avella Olives de Berthomeu deJohan Olives Roveyat Pou Berthomeu Ar. den P. fill Guerau Delgrado Guarcia Steva P. Steva Jac. Pug Guillem 1 1 1 2 1 1 2 1 1 1 1 1 1 2 1 4 2 6 7 4 6 12 4 4 2 9 3 13 15 9 9 18 5 4 9 11 8 14 1 6 12 14 1 10 9 7 4 2 7 1 2 18 12 12 5 10 7 2 5 4 10 7 10 10 8 5 6 4 7 10 8 1 8 6 9 7 6 9 11 3 10 5 3 1 5 1 1 1 7 11 3 6 5 4 3 2 1

Barceló Crespí Barceló Barceló Crespí Barceló 261-269. p. major, Obrador Font p. 143. Palma, ySalas. Colomar de Juan gráfico yFuertes Campaner Ibidem Bennàsser Cateura , p. 98. , B. (1974). , M. (1983)., M. de 1478». «Sobre talla una , M. (1983)., M. de 1478». «Sobre talla una , P. (2005). , A. (1881)., A. Historia de Llucmajor Historia de Mallorca en el segle el en Mallorca Cronicon mayoricense. , vol. xiv. ii BSAL Establecimiento Tipo BSAL El Tall, El p. 90. Palma, , Ajuntament de Lluc , núm. 39, p. 435. , núm. 7, p. 435. NOTES - -

Història 97

aspirava a l’organització d’un partit de masses fort i disciplinat de dalt a baix i, per abaix de dalt idisciplinat fort de al’organització masses aspirava d’un partit que la banda republicanisme: el per una dins diferenciades clarament organitzatives dues tendències que existiren també afirmà González Miguel Román l’historiador burgesos. dels que era l’Estat unitari enfront deseu l’Estat Estat, del tractava es de voluntat manera la ja que sectors populars, d’alguna dels de partir moviment iobrer, popular que federal, d’un havia preconitzava Estat construcció la un pretenia Aquesta de democràcia. constituir la efectiu aprofundimentció un social considera altra de qualsevol per damunt cercava idemocràtica popular que liberal la mentre política, ila preocupada de forma de modernització per obsessiva la l’Estat apareixia progressista liberal al’esquerra La més progressista. que liberal la no pas estava republicana federal cultura La federal. republicana iper l’altrata de cultura la progressis de l’existència liberal republicana banda d’una parlenens per una cultura tendències distintes ideològiques dos polítiques. Ells existir ocultures varen canisme conjunt, moviment republicanisme el un no és homogeni, republi sinóel que dins de Llucmajor. en cas el que la és interessa ens estudiar cultura última Aquesta democràtica. liberal cultura ala republicanisme lligat altre i de l’altra d’un progressista, liberal cultura a una del republicanisme lligat parlar convenient més podríem Per és en plural. de republicanismes banda, això una parlar d’entendre republicanismeel sorgiren diferentsbranques imaneres per política, la Però dins unitària. d’una doctrina ideologia una tendències, amb tractàs com si es com republicà el federal. partits pròpia més i popular democràtica republicana de cultura a una republicanisme lligat del segle Llucmajor llarg republicanisme el al Com varen exposar els historiadors Pere Gabriel i Àngel Duarte en un estudi estudi en un historiadors els Pere Duarte exposar GabrielCom varen iÀngel ienglobant totes les de republicanisme en singular tendeix aparlar es A vegades comunicació pretenem aquesta En poble conèixer l’arrelament al de que tingué REPUBLICANA DEMOCRÀTICA LA FORJA D’UNA CULTURA D’UNA FORJA LA I POPULAR ALLUCMAJOR I POPULAR DURANT EL SEGLE SEGLE EL DURANT CATALINA FULLANA MARTORELL xix . En concret volem analitzar aquell concret. En volem analitzar INTRODUCCIÓ 1 Per altra banda, Per banda, altra XIX - - -

Història 99 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 100 Llucmajor. l’educació Fins aleshores trobava es monopolitzada per l’Església. de obrers, els en cas el iho veure molt podrem també ainstruir clar encaminades Per moltes crearen l’educació populars. es escoles això, força amillorar de classes les treballà es també Per banda, isocials. condicions altra seves les laborals i millorar per reivindicar espanyol associar-se ipodien en sistema electoral el participar podien que per primer populars, cop en història la suport de classes les gran un aconseguí tit Republicà Democràtic ( Federal Democràtic (1868-1874),del Sexenni d’Espanya. federal organització futura la eminentment iembrionària d’esser local, de havia especialment social federal partit quefet tendència la que anomena ell incideix en el com també així populars, de classes les ciutadanitzadora o institució cívica associació gran com una sinó disciplinat, també de masses sols com apartit moviment el adalt no federal, de baix des tendència la havia l’altra hi aorganitzar l’ala esquerra, la cultura republicana liberal democràtica. democràtica. liberal republicana cultura la l’ala esquerra, política de més en cultura la ja bé, hem esment principi fet Ara al que fixarem ens segle de mitjan des allà, fi iala cap ial de Mallorca, de l’illa punt importants un més dels aLlucmajor. arrelà ique també social l’emancipació obreres aconseguirien ipopulars classes les del qual através escoles, mútues d’estalvi, i de creació la de caixes adir, és aquell partidari reformista, més ol’obrerisme l’aposta per tant federalisme, pel de l’Estat, descentralitzadora visió l’anticlericalisme, la esser com puguin identitaris del republicanisme vuitcentista, polítiques. preocupacions eren volem Per quines seves les banda itrets esbrinar altra etc., cooperatives, que freqüentaven mutualitats, ion duien aterme seves les cafès, de Llucmajor,esser de sociabilitat com puguin espais procedència els seva la social, volem qui eren saber republicans els de sociabilitat. Així, xarxes conèixer seves les de l’organització política i endinsar-nos estricte del marc a enllà més que van dir iaquelles formesque de participació podríem social base volem en seva la fixar-nos esment. tot feim hi ique Apart, també partidistes, ideologia organitzacions iles salmeronians. iels zorrillistes els possibilistes, els rals, fede els en quatre dividit famílies: clarament borbònica republicanisme el apareix Restauració la Durant seu el ideal. que en pràctica posaren cantonals insurreccions de era la 1869– constitució monàrquica –com una i que 1873 a el acceptar provocà que intransigent, negava per la exemple es radical, més ala sorgí una federal canisme iunitaris. donaren diferències entre fortes federals on es d’Estat, disputes com resta ala ino hagué hi founisme federal bàsicament Finalment per volem què republicanisme el llucmajorer explicar convertí en es de la enllà més que van en aspectes comunicació volem ens aquesta En fixar Democràtic període el republicadurant el del Sexenni de Mallorca, cas el En sobretot aparició queAquest republicanisme federal, seva la fa l’època durant xix fins al canvi de segle, el 1900, s’hi forjà una important cultura republicana. republicana. 1900, el de segle, cultura forjà important canvi s’hi una al fins prdf 3 demosocialista demosocialista va tenir el seu màxim exponent en Par el seu el màxim vatenir 2 ), partit que escampà l’ideal demòcrata i l’ideal ), que escampà partit 4 Més endavant del republi dintre pel quepel al’organització del fa - - - - del regiment de la milícia, s’hi va celebrar un banquet fraternal, on crònica segons la banquet fraternal, un va celebrar s’hi del regiment de milícia, la de Llucmajor. Ciutadana Milícia la Després d’un serenata a càrrec i una simulacre (1854-1856).Bienni Progressista 1856 El de per festiu part vadur acte aterme es un Font. Bartomeu per Pere Gabriel sobre de la Llucmajor consulta la itambé republicana. premsa va crear la societat mutualista La Protectora La (1866). mutualista societat la va crear primers pels Fou impulsada icontinuà proper més moderant progressista. seu el discurs propostes ales del partit de noves les contagiat més que idees recorrien de 1848, l’Europa anà apoc iapoc cercle republicà. cap de Potser joventut anys dins seus els mai no estava milità ell democràtic diari al subscrivís se Mataró de Can Casino el 1865.el publicista El Miquel que Bibiloni Verniere destacava també que fet havia poble el Palma de invasió del còlera la que arrasat havia per salvaguardar de sanitat de junta la capdavant al poble posà es al quan molta Adquirí agrícoles. fama diments de Llucmajor, liberals dels on Mataró, sovintcasino sobre parlava Can nous proce conferències aLlucmajor sobre algunes l’evolucionismerealitzat del soci era itambé demòcrates cercles dels que entorn giraven part de l’Ateneu havia mateix Ell Balear. republicano» gobierno un pueblos los a repugnante, concluyendo ventajas socialismo y de un que las por reporta encominar ententida, religión negativa de mal una sinuosidades filosofía de en una las golfaba democràtiques. Aquest, Miquel segons homesdels Bibiloni de files les Corró, en «se Semblanió idebat que mallorquines. de forces les progressistes Mr. Paulino un era Llucmajor,amb propietats. dit ateneu El punt ja que un era algunes tenia de reu hi ­enginyer vinculacions agrònom de amb l’Ateneu que de Palma, formà part Balear milícia. en de aquest la acte populars de classes les directa participació veu es una A més, Democràtic, creatPartit que 1849 el s’havia d’on –i com hem sorgirà, dit, el mocràtica. l’ordre varegnar demòcrates de Madrid de vertaderament il’alegria per diaris feta Per realitzar aquest treball ha estat clau la consulta de l’hemeroteca, sobretot de l’hemeroteca, consulta la clau la estat ha aquest treball Per realitzar Però quan el republicanisme es va fer visible arran de Revolució la Però vafer visible republicanisme el es de 1868, quan arran Paulino Verniere, del francès un figura la També interessant analitzar és penetració de poble democràtiques idees les La al de Llucmajor en ple trobam la Un després del còlera any de 1865 de Verniere apassionants discursos idels es 7 Aquest acte es va fer a l’oratori es Aquest acte nucli de Gràcia veim i ja un proper hi al 6 5 També han estat imprescindibles els estudis previs realitzats realitzats previs També imprescindibles estudis estat els han EL REPUBLICANISME ABANS REPUBLICANISME EL 1. INICIS. ELS LLUCMAJOR I DE LA REVOLUCIÓ DE 1868 LA DE 8 . Com hem dit, Paulino Verniere formava La Discusión La Historia de Llucmajor Historia de de Madrid. prdf de de - - - - 9 .

Història 101 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 102 successos de La Gloriosa a Mallorca. Al poble de Llucmajor Al Gloriosa visqueren de La es aMallorca. tensionssuccessos i nit la del 2d’octubre, momenton produïren es aldarulls en notícia què la dels arribà Protectora. quecietat La Llucmajor No d’estranyar és punts dels de Mallorca fos un democràtiques idees les sobretot era eren poble presents de al so lloc difusió iel la Sastre. Joan de segle a finals primer Nicolau vuitcentistes, republicans els Taberner i després Mateu Ripoll Salvà, de 1869, 449 juny el de 1886, de 1900. 305 març el presidència seva Ala trobam hi xx de persones, les nen deien segons estatuts. en tracte el seus els que diversions, decoroses s’obte avantatges tots instrucció, els més: procurar coses pretenia societat la Amés, moltes etc. morts, socis vídues ales dels indemnitzacions petites malalts, ials ajuts invàlids mèdica, econòmics assistència als de facilitar havia Protectora del vuit-cents. de 1866. 1de La març societat dia fou llarg La creada al llucmajorers,­republicans com Nicolau Taberner continuïtat itingué iMateu Ripoll, sendats més rics del poble. Vet aquí l’arribada de les masses a la finca de Son del poble. Grauet: rics més sendats Vet finca ala aquí de l’arribada masses les de Son fou Grauet, posada ala propietatanaren hi dels de D. un Castell, Bartomeu que Però on rumor ja el diners. que en sí aquell domicili no que havia circulà hi allà Nicolau de l’exsecretari Tabernerren no casa per la assaltaren que Sbert, finalment robado». ofué todo estado; aunque ardió en paredes, mal que També las más passa Com diu Miquel no quedaron Bibiloni: Salvà. de Clar «de casa la Margalida criada, seva ala seu el domicili confiat deixat que ihavia trobava es aPalma Salvà, Clar política de republicana la Llucmajor. dins destacat (nebot de l’exbatle) Tomàs. iGuillem Com veurem, molts paper un d’ells tingueren Mataró Antoni Salvà Talladas, Agustí Cererol, Salvà, Antoni Joan, Damià Agustí Nicolau Tabernervà Galmés, (nebot Salvà de l’exsecretari), Noguera, Antoni Salvà (comerciant),teu Ripoll, Llorenç Pons Pons, (forner), Antoni Garcia Sal Andreu Ma Socias, del poble.progressistes Antoni per: Maria formada junta Aquesta estava junta formà de revolucionària una forces les liberals saquejos s’hi per part itambé encara existia. Havia plegat un nombre plegat Havia un ben considerable existia. de encara socis: 145 l’octubre satjes de dos abandonó ( criados cuidado su domicilio galerita, al auna caballo un yenganchando ser robadas, para indicadas de las una era deticia que su casa tuvo no quien momentos pocos con su familia, Castell, cenando estando antes del Sr. posada la populacho el asaltó de noche la ymedia cuando sería diez «Las céntimo. La hoguera consumió tambien la parte que no pudieron parte tambien la hogueracéntimo. consumió La aprovechar.» que limpia, la por ni de valor no un escrupolosa fué dejarony tan en casa la bien alos Una tan foragidos, quienes paso portaron dió se ventana su familia. Els saquejosEls de nit la del 2d’octubre de 1868 Gabriel del notari feren es casa ala de Revolució la de 1868 arran Aleshores, caliu, aLlucmajor cert un havia ja hi ), y a todo escape se dirigió a Santa Eugenia, salvándose de este modo de este y él salvándose Eugenia, aSanta ), dirigió se yatodo escape 11 10 Els anys vint del segle vint del segle anys Els mis ------l’ideal republicà. generà visita Aquesta que l’endemàl’ideal nombre important un de per sobre parlà en to calorós contribucions Anckermann mentre que indirectes, Ricard en supressió la de les de èmfasi quintes les ien mecanisme el publicà especial iposà principis els del sistema re fonamentals vaexposar republicanes. Miquel Quetglas idees les amb simpatitzava també qual –el junt Anckerman pintor el amb Ricard aLlucmajor de propaganda acte un realitzà Bauzà, Miquel federal, nisme Quetglas gener de 1869. al cara Per del republica aquest motiu homes dels un destacats més s’estaven que també capital. ala vivint aldarulls els de pacificar per tal perquè abans forces les de l’ordre aPalma arribar de Llucmajor aservir havien anat enviatJunta aLlucmajor havia l’ordre. de Palma per restablir No havien pogut hi sergent, per un que la comandada de l’esquadró de Mallorca, de caçadors 12 cavalls hon titulat que com de el de Proud textos ien concret circulaven de lectura la socialistes idees les capçaleres de premsa afins i on els socis podien acudir. podien ion socis els de premsa afins capçaleres les per a bibliotecao debatre sobre ja tenien espai que on un l’actualitat, també rebien allegir on lúdiques lloc anar un era comactivitats per exemple itambé oball, teatre conferències, celebraven de propaganda, s’hi obreres. actes espais en Amés aquests societats organitzaven sovint s’hi itambé que tenien republicans–, populars els ses creaven isovint –ja hem per escoles s’hi l’educació esmentat l’interès cana de clas les de idea la republi eren republicans de centres difusió casinos Els plaça. seu ala seva nucli republicà un organitzat. existí on també com PorreresMallorca, iAlgaida, republicanisme de de zona Llucmajor la pobles feu extensible del veïns es Pla de als el Democràtic. Per període el durant del banda, Sexenni altra federals republicans dels per part organització hagué hi també iSantanyí pobles com Campos del costat Llucmajor, de comarca, la tant Als seguiment. més fou on republicanisme el tingué Migjorn, desenvolupà es republicanisme fort ievidentment un ciutat la impor més dels seixanta. ide l’organització de dècada embrionària la previs inicis dels d’aquests treballs fruit de republicanes idees les entre poble el l’èxit demostra de Llucmajor 1868, el en part seu el suport República ala Federal. per demostrar sones concentràs es Després del triomf de RevolucióDesprés del la triomf Gloriosa eleccions de prepararen La de es Miquel Bibiloni poble comesos pel apunta que de les eren excessos aquests fruit Des de 1869Des llucmajorers republicà. els d’un Aquest la tenia casino disposaren com el coneguda Democràtic sud zona ala de del Mallorca, Sexenni A partir La propietat unrobo. és La SEXENNI DEMOCRÀTIC SEXENNI (1868-1874) 2. ELS REPUBLICANS FEDERALS DE LLUCMAJOR EL DURANT 12 El dia 4 d’octubre arribà al poble 4d’octubre de secció dia al una El arribà 13 Aquest fet ------

Història 103 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 104 camp. Aquests una mica més tard, a principis tard, més de mica 1874, una Aquests camp. La societat la organitzaren Carbonell. Antoni Clar Tomàs Julià Oliver Salvà, i Monserrat Maties Gabriel Salvà Oliver Garau, Servera, Taberner, Salvà Joan ivocals Miquel Noguera, Llaneras, Joan Antoni Gamundí comptador Puig; recaptador Guillem Vidal; Antoni Garcias secretari Salvà; Salvà composta president per: Canteros estava vicepresident Ginard; Mateu Ripoll Damià del poble. 1870 El destacats més republicans dels un Ginard, Unión la Ripoll de Per com apresidentRègim. trobar aquest motiu estrany no de Mateu societat la és que societat una societat, semblava la pròpia més pretenien transformar de l’Antic federals els populars–, poble, classes ció –les d’acostament al ja que cap ells amb demostra d’associació que tota era Democràtic. Aquesta una possibilità Sexenni el de l’arribada llibertat la trencadors amb als foren qui organitzaren els republicans els L’ofici eramolt de trencador de marès corrent de zona Llucmajor. ala Precisament obreres. societats algunes ganitzar anarquistes mallorquins de 1870 obrers els volien al’ associar-se sobretot havien triomfat Aquests però aLlucmajor aPalma gener que parlava al es nucli de un Internacional la anarquista. hagué hi quede Llucmajor també a dir val cas el En republicans. els amb Perantipoliticista. rebutjà icooperar això participar la deidees l’Associació Internacional de Treballadors ( les de Mallorca sinó que paral·lelament federals, republicans al’illa havien arribat per Miquel Tomàs Tomàs. Confianza, Tomàs, La per Antoni Sastre dida d’estalvis societat la itambé Mutuos, Unión la presi tornaren aconstituir: trencadors de es Canteros yAuxilios (1, mensuals quantitats petites de velló). unes pagaven 2o3rals 1881 el Devers els socis els ipréstecs: de menester. d’estalvis que com asocietats n’haguessin Actuaven de resistència per socis proporcionar seu objectiu als El caixes fou recursos crear sino Republicà de Llucmajor, molt que il’ajut relacionat estigué l’estalvi amb mutu. de Canteros, que aprincipis de 1873 adenominar-se Fe. passà La Tots Vidal. Unión ala hem els vist iAntoni Garcias ells Salvà Damià Mateu Ripoll, major de s’Arenal. Republicans dels que habitaven Illeta famosa ala Felicidad, que Salvà. Maties presidia Pau ique com tenia asecretari Salvà taris i que els sabaters havien iniciat una reunió i disposaven de 200 homes. de idisposaven 200 reunió ique Durant sabaters havien una iniciat els taris diu quees propie petits a Llucmajor nova creat per una 900 societat formada s’havia de ila trencadors, dues les controlades Al’abril republicans. pels eren de la paraires obreres dues societats llucmajorers que aadherir els com insistint ja existien, seguien ait Al casino de Llucmajor s’hi va crear una escola d’adults i també s’hi varen or varen s’hi d’adults escola itambé una de Llucmajor vacrear casino s’hi Al Però aquest embrionari moviment obrer no només s’organitzà dels de mà la Ca societatobrera aquesta primeres reunions al fet s’havien per constituir Les de de de zona s’Arenal la republicans grup el de Lluc destacar important És va estar molt influenciada pel socialisme antiautoritari de Bakunin i es mostrà mostrà ies antiautoritari de Bakunin socialisme pel molt influenciada vaestar 15 El Obrero Un col·lectiu altre que s’associà del foren treballadors els 18 14 (1869-1870), de podem que saber 1870 març pel El 1870 El Unión la va allotjar de Canteros. s’hi ait . Si seguim la publicació la que. Si feren seguim els ait) , creada el 1864. el , creada A Mallorca 17 Aquests eren eren Aquests 16

presidida presidida ------partida de naixement. de partida cions recents, però, comprovar on pogut de Selva, situen el s’ha seva la localitat ala 1979el de possibilitat la parla que Tomàs Francesc aLlucmajor. fos nascut Tomàs Francesc com és mallorquina, per Oliver. Jaume Terrassa realitzat Un estudi de l’ principals de figures les a una aleshores donatque s’havia fins tot l’exclusiva en l’organització del moviment obrer poble al de Llucmajor. l’ amb connexions havia hi encara manera d’alguna de treballadors. de 1873 federació local març una al organitzar homes els bé, de l’ querepublicans Ara no aPalma. pobles l’obrerisme republicà. pel als Amés desinó controlar també pels fou fàcil més molts no només internacionalistes dels represàlies, cops patiren govern pel liberal, republicanisme, ja el que abraçant en il’anarquisme, cas el però acabaren blicanisme del camp. balladors Primerala 1873 República, el creava entre es setembre el il’octubre de tre grup un febrer de 1872 l’agost irepetí de 1873, ja República. la proclamada de s’Arenal. Galmés, Va nou el Salvà constituí ajuntament es quan ser l’1 l’alcalde de Llucmajor en eleccions les provincials. de tot segle. el llarg al de Llucmajor de 1869-1872 coherència gran ideològica una i sembla que mantingué entre 1866 i1876. També al’Ajuntament de republicana minoria la part vaformar quemunicipal presidit havia ininterrompudament Protectora, societatLa la almenys oFelanitx. Palma de vinguts republicans juntament altres a Santanyí, amb manifestació en una paren També iFelanitx. de partici (Felanitx), Manacor juntament correligionaris els amb 1870 de republicans Llucmajor els en del deel puig Salvador Sant havien participat pobles del voltant. lúdics als qui normalmentels en participaven Per actes exemple el implicació Nicolau Mateu forta Ripoll, una Tabernertenir Eren ells Salvà. iAndreu Democràtic varen hi Sexenni el Durant ALlucmajor mateix. el ocorregué blicana. repu qui donaren com els suport delobrers, causa camp, ala de fàbriques les tant iels major. menestralia la fou burgesia, republicanisme el bàsicament petita Dins la una sèrie de jovesuna Joan del moment: Vidal, de Antoni amés Mateu Garcias Ripoll, Tomàs Sebastià de Santanyí Ferrando.Llucmajor seguiren Els originari mestre el sagastins. liberals els començàes arelacionar amb fou membre de vuitanta Llucmajor delanys Casino ipresident Protectora, de La i els En trencadors de els marès. que la obreres agrupà meres societats mutualistes, fou regidortambé de les pri i membre Protectora, l’impulsor de La com també professióla d’Andreu Salvà. Per altra banda, és important comentar la vinculació amb el poble el amb de Llucmajor comentar vinculació la important és Per banda, altra L’altre comerciant Ginard, ipropietari, home Mateu era Ripoll que destacat Pel que aNicolau fa Taberner d’un comerciant tractava iadministrador es Salvà, a donavenLluc republicanisme federal socials suport al grups quins Coneguem 23 19 Segurament aquestes societats obreres societats aquestes rondaren entre Segurament repu el 22 24 El setembre El de 1873 de primer pel districte fou candidat 25 Un altre dels més destacats va ser Andreu vaser Andreu Un destacats més dels altre 27 ait Ampliaven el nucli Ampliaven el republicà de ait i els republicans no republicans tenien i els del de Llucmajor intentaren cap 20 Això vol que dir Això 26 ait Desconeixem Desconeixem anarquista anarquista 21 Aporta ------

Història 105 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 106 sigents–, molt enfrontats. molt sigents–, poble iintran –benèvols diferenciats republicans de Llucmajor dos grups existien pronunciaren de música la precedits is’hi discursos. de Llucmajor, republicans assistir varecórrer carrers Porreres, els iFelanitx, Santanyí setembre poble al de 1870. al de Campos manifestació en varen una hi Aaquesta número de Llucmajor. del Casino de Unió la Tambédimitir. Trencadors dels secretari estat havia 1870 el ifou de soci 1875, al de fins aser nou el que de República la hagué secretari proclamació passà d’Antoni – cas el Garcias En etc. Llambies, Sastre republicans sortiren al carrer per acomiadar un dels republicans llucmajorers republicans dels un que per acomiadar carrer al sortiren republicans no catòlic era de l’enterrament fou dia dissidents. enterrat cementiri El dels al els Nicolauna: Taberner regidor que estat idiputat havia Com que provincial. Salvà, seu reformisme pel seu iel anticlericalisme. caracteritzà del vuit-cents, societat es aquesta llarg Al escola. iuna cooperativa una ganitzaren 1881. el a Palma creada Balear, 1884 i or El llucmajorers els sucursal una crearen llucmajorer s’arreplegà Unió icooperativa entorn Obrera de societatmutualista la republicanisme el vuitanta dels dècada la Durant de Zorrilla. radicals iles Castelar moderades de entre postures les diluïren es federals iels comitèren zorrillistes un els També de Castelar. republicanisme possibilista crea al mogueren es cap Salvà dreu política aLlucmajor. homes principals els Però com An Restauració la després amb RESTAURACIÓ3. LA BORBÒNICA força que Un aLlucmajor. com veurem partit possibilista. tot tingué seguit Pavía (1874) republicà partit el abraçà Eusebi Pascual de il’arribada Restauració, la i s’encarregà primera la biblioteca d’organitzar popular. Després del cop d’estat de Orrios, que Primera la República durant exercí cual de governador de Mallorca civil que promoguépopular govern el de República la i que adoptà nom el Pas d’Eusebi sevol símbol També religiós. en aquest poble fou on primera la s’instal·là biblioteca l’enderrocament de de creus les terme, ja que entenien qual d’eliminar que s’havia diuen que poble el és republicà per excel·lència. de poble d’eleccionsen primer el avotar, dia modèlic anat ien qualifiquen el ja han 1872: se’ns que són d’aquesta republicans informa tot els exemple localitat un perquè de Llucmajor republicans en dels cies eleccions les participació de l’agost seva ila de REPUBLICANES A LLUCMAJOR FAMÍLIES DIFERENTS I LES Com hem vist, durant el Sexenni els federals tingueren una gran participació participació gran una tingueren federals els Sexenni el durant Com hem vist, participaren també Tots de republicana Santanyí, de manifestació amés la ells, A l’octubre de 1880 personatge de política republica la important vamorir un 31 Una de propostes les al’Ajuntament de Llucmajor fou 28 30 Ja Primera la durant República al l’amo Antoni des Forn Antoni des l’amo 29 El 1872 El notí atenir tornam –,

amb la la amb ------cisament aLlucmajor, del partit. com aprincipal cap Salvà Andreu amb trobava es pre del nucli qual el de Castelar, important seguidor més focus un hagué dències que s’obrien de 1874 entre Des republicanisme el de pas Restauració. la hi comitès municipals. els mantingueren hi indrets aquests com Sóller oManacor. En importants localitats ialtres aPalma però conservaren el poblacions principals ales ren pes republicanes com Llucmajor, Pollença oFelanitx, cortejo.» el númeroGran precedían de personas cementerio. el completamente yquedonde hasta estaba difunto el atestada vivió que pueblo el yavenidas plaza cir la encontraban se desde entero calles ocupaba las todo pueblo, el «Casi de música cementiri acompanyada iparlaments. poral no de possibilista diari fou publicada al s’aixecà nozona crònica memòria. mausoleu catòlica, necrològica un en seva La la una pendent estava que Atès construir encara de 1868des significat. s’havien més número 3, a la casa de Joan Oliver. Creà una caixa d’estalvis (el d’estalvis juny de de 1885), Oliver. Joan número 3, caixa casa ala Creà una una de 1885 membres. 200 1886 eren Amitjan uns n’eren al Plaça, situà ala Se 300. fou primer el president, iMiquel Afinals Tomàs de secretari. que actuà hi Sastre, que en foren homes Fullana, Els picapedrer importants el Ginard més Joan Balear. popular. i democràtica d’aquell Per republicanisme tractava propi republicana es llistes. tant de cultura la Unió izorri Obrerasucursal federals on republicans Balear, militaven com aPalma isobretot ala entre últims zorrillistes, aquests iels entre possibilistes republicans els diluïren llucmajorers, es minoria, federals els bé, que esdevingueren Ara de dalt. des que entén progressista, d’arribar ha liberal que canvi el republicanismeel de caire de Llucmajor que triomfant en cas el acaba clar Queda universal. del sufragi través a de de dalt, ser ha polítics, des aspectes per canviar electoral base important una per tenir si vol les se organitzar de baix; de des venir ha canvi el en transformació, la de participar han populars Si classes aquestes populars. classes les de tenir que han paper iel vol tipus d’organització es quin seguir formació S’intueix de societat. la s’entreveien d’entendre trans ala diferents maneres cap republicanisme camí el iel progressistes. aprojectes sumà ise liberals aviat més de Restauració la partir Protectora. La presidí poble. al progressista s’organitzaren aLlucmajor. zorrillistes els 1882 El comitè un democràtic establiren de Llucmajor. Salvà, Jaume iAndreu Sancho Garau, Pomar, Gacias Rafel del partit (director de l’òrgan Joaquim1881 Fiol amb mallorquí possibilista del partit comitè el local constituí es El 1884El Unión la creà es Obrera Llucmayorense, Unió ala adscrita Obrera Hem apuntat que 1873 el poble Primera la República durant al de Llucmajor ja 1881, el de Sagasta partit al de aquest 1900 Mateu iel passà Ripoll, cas el En ten optaren per altres oMateu Ripoll Salvà com Andreu federals antics els Ara perde federals els llibertats, context ende un manco vuitanta, dels dècada A la 35 36 37 La societat mutualista La Protectora també va fer un gir a Protectora gir va fer La un també societat mutualista La La OpiniónLa La OpiniónLa ), Eusebi Pascual, Gabriel Alzamora, Benet ), Gabriel Alzamora, Eusebi Pascual, . Allà es narrava la marxa fúnebre fins fins fúnebre marxa la narrava es . Allà 32 33 El març de març El 34 També També ------

Història 107 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 108 Miquel. del poble, plaça a la febrer iel de 1886 trasllad es de Oliver, Joan casa a ubicada la de domicili. primer En major estigué lloc canvià aescola. no anar havien pogut de recursos que tenienturna i que s’encarregava a tots que aquells per falta de instrucció donar Foment biblioteca una subvenció professors els iuna de l’escola per poder noc pagar 1885El de Llucmajor secció la d’una isol·licitaren de escola disposava Ministeri al sucursal, de Salom, número una del carrer 2n 48, crear idecidiren local de al gent reuní es interí, Joseptari Catany. desembre amitjan Fou de 1884 exactament grup un quan l’entitat Unió Obrera Balear. Tertúlia. La ifestives: recreatives més societat paral·lela per aactivitats sembla segons eren quals majoria. juny els El picapedrers, socis de 1884 una creà es dels abenefici construcció, per ala materials ialtres del guix cooperativa iuna escola tingué com a president Tomàstingué Matías Antoni Pons. icom asecretari Villalonga. Antoni deral Unió Obrera de Llucmajor febrer el de 1891 fe vot el recomanava per al’històric Unió Obrera Per Balear. de reorganitzada noranta la através anys exemple als la de Sóller iLlucmajor, organització sava forta de adeptes. més cas el En una hagué hi poblesque de iLlucmajor Sóller, als dispo on era republicanisme el federal Andratx noranta de dels manifest aLlucmajor. posaren dècada cròniques discursos iels Les Confianza, La societatd’estalvis la Mutuos,Unión Tomàs, presidida per Antoni Sastre de Canteros yAuxilios itambé caciquisme. iel catòlica fent enemics: l’Església seus front als id’entreteniment educatives cooperativistes, i mutualistes, tasques mateixes les amb com Sóller, apobles grans vitalitat oLlucmajor, Inca gué icontinuà de amés Palma, període el durant força 1881-1886,no la que tornà estat aser havia mai tot ique tin de Unió la socis pels Obrera Balear. ganitzades a terme entre gener el i febrer de 1887 d’aquelles to el satíric or funcions ressaltava teatre. de obres representar a lúdic en peu vessant ja iel força era 1887 que important, dedicaren es seguia encara picapedrers. socis dels a benefici perconstrucció, ala materials ialtres de guix com ja hem cooperativa esmentat, una crearen files, seves ales que havia pedrers hi nou ipropi desembre de edifici 1885, al un construir nombre idonat gran el de pica apropòsit. creada comissió per una dirigida de Llucmajor d’estalvis, 1885 el creà sucursal la demés l’escola nocturna, caixa una formà desembre societat el la es de 1884 Quan mes. socis. jade cada 300 tenia Els republicanisme de caire democràtic, popular i lliurepensador pervisqué a la ala illiurepensador pervisqué democràtic, popular republicanisme de caire Els 1881 el devers Per banda, altra tornaren aconstituir: es trencadors també els l’entitat general En del segle llarg Unió sobrevisqué al Obrera Balear Concretament gener el de 1885 de aLlucmajor quedà constituïda sucursal la 43 40 Un espai més ampli que ampli més Un l’anterior espai primers on reunien diumenges els es amb la intenció de crear una cooperativa i una societatde mutus. socors intenció la iuna cooperativa amb una de crear 50 El 1893 El Republicà de Llucmajor, Casino el fundà es que 47 39 La llista de funcions i obres teatrals que dugueren es iobres de funcions teatrals llista La El president El interí Miquel era Monserrat, secre iel

presidida per Miquel Tomàs Tomàs. 42 La seu social de l’entitat seu social La obrera de Lluc 45 Aquell any la junta acordà fins itot junta la Aquell any fins acordà 48 à a can Boscana, al carrer de Sant carrer al Boscana, acan 38 51 49 L’objectiu xix , però 46 44 El El A 41 ------

Garcias i també Joan Ginard Fullana. Fullana. Ginard Joan itambé Garcias moments republicà precisament trobava Tomàs Entre Maties fort. partit s’hi ells un ja en aquells aestructurar tendències eleccions ales iarribar republicanes de cara (1896),Republicana que republicana forces ajuntant pretenia coalició totes unir les que formà comitè el d’homes juntament de nova la grup el amb Unióperativista, icoo Tomás en societatmutualista per la Matías itambé encapçalat en casino el del grup participació la més de mica conèixer una s’hauria aquest En noranta. cas nou del republicanisme de tendència impuls aLlucmajor dels federal en decenni el Unió d’un Obrera que sucursal la de mateixa Llucmajor. la era parlar cal Aleshores número 3, republicà, casa on trobava la de plaça seu la del es la casino veim casa la Unió la llucmajorers Obrera dins com Amés, Balear. militant federals els és buscar Major número plaça la del poble, 3. pis principal de casa la al trobava es a seu del casino publicà La socis. iproporcionar irecreació als instrucció d’aquesta l’abril creada societat, de 1893, re de fomentar era l’ideal propaganda la al qual assistiren els homes més distingits del partit. del partit. homes els distingits més assistiren qual al de Llucmajor celebraven commemoració la de Primera la República banquet en un de Jeronidel poble, casino a càrrec Pou.lament al febrer El de 1898 republicans els per fer-hi Republicana d’Unió par i pobleun reunió del partit una dirigents al els aLlucmajorrepublicans de Llucmajor foren Per següents: desplaçaren els es fira la dels actes dels de Unió la dintre de Llucmajor.havien militat Obrera Balear Alguns membresseus foren regidors: Miquel Tomàs Ginard i Joan dels 1896 comitè un de Unió la ialguns aLlucmajor Republicana organitzà s’hi Fullana). Ginard dos dos, iaLlucmajor aInca regidors, aFelanitx (Joan un representació obtingueren tres municipis. adiversos aconseguiren cans AManacor iLlucmajor Capdepera regidor (Tomàsun aAndratx, Sastre). 1900 El republi els de Colonya. Cifre També eraGuillem quals Pollença, dels dos, tenir un varen altres del 1899 municipals unes En dos obtingueren regidorsimportants. ia aManacor representació del republicanisme foren però anuclistats aconseguiren modests, més resul els forana, part Ala economiasobretot diversificada. una amb de pobles grans pobles de Llucmajor, Sóller, Inca, Com sempre, etc. tractava Pollença, es Andratx, diari el del irepublicana vuit-cents. lliurepensadora cultura del segle afinals que florí socialista de Emancipación resistència de sabaters La Obrera. anomenada primera obrera societat una vacrear es Bestard iBartomeu Roca Francesc Pascual, aLlucmajor Després de visita la de Pere nova la aviat idea socialista. calà hi ells tre 1893 eren al pes de cap picapedrers, gran foren un havien de tingut sabaters, ien Al tombant del segle Al obreres societats les aleshores queTambé que, apuntar si important fins bé és

La UniónLa Republicana xix , el republicanisme mallorquí tingué com aportaveu tingué republicanisme, el mallorquí (1896-1904) ciutat ala d’un ials casino idisposà xix iprincipis del xx aLlucmajor hereu era de la 55 52 . Alguns d’ells abans d’ells abans . Alguns Per on tant, hem de 53 En part el món el part En 54 El El ------

Història 109 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 110 sin campanyes contra la maçoneria i dedicassin els seus sermons seus acombatre els lògies les contra maçoneria la idedicassin campanyes sin sentit tenia per tant que rector el tant de Llucmajor promogues com de el Manacor biblioteca la Primeraimpulsat la República. durant popular republicà entorn Unió iala escola casino Obrera al de Llucmajor. També havien una crearen republicans ja iamés com els hem vist lògia maçònica– pobles una amb en lògies maçòniques. aLlucmajor De fet, s’organitzà pocs dels lògia –vaser un una Freqüentaven republicans. dels conegudes ambients iparticipaven lliurepensadors L’aposta més de fou demandes les una de l’Església iallunyada educació laica per una ide l’Estat. de l’Església separació la me. aconseguir era Un objectius dels marcats CULTURA D’UNA VERTEBRACIÓ LA 4. repartia fulletons sobre i que de Sant Marc l’evangeli fulletons en menys d’hora d’un quart repartia va estenent protestant, novembre i el propaganda la de 1868 que sap se anglès un Terrassa Capdepera. a sobre l’espiritisme eraGori Jaume Aquest espiritista Ballester, apunta segons Palma. l’estudi de Josep de amés mallorquí, sobretot llevant iArtà, al aCapdepera seguiment tingué tisme del Llebeig. De l’espiri fet carrer del poble al s’instal·là afores tard imés als camins sobrenom el coneguti era amb fou llucmajorer aArtà un delimpulsors qual que de de exercia camins peó de cap Unió de Llucmajor. Obrera Balear 1887 El n’era vicepresident. el Primera la República durant (1873).de Palma la dins milità Restauració la Durant Democràtic fou Sexenni el diputatrant (1871) provincial iregidor de l’Ajuntament que fou endavant venerable més mestre de lògia la que lògia palmesana ala Primera la República durant militat ja havia Frau Oliver, llucmajorers de De maçons Martí lògia. constància industrial tenim un desconeixem totalment l’existència pobles quals d’alguna major dels aaltres ialhora major havia hi proporció Mallorca. de lògies amb comparat ide Menorca on d’Eivissa decions Mallorca, pobles maçòniques importants aaltres parlaven de aquests l’existència maçons, grups d’associa on havia hi i Palma nacor d’ de Manacor, de pàgines les des Reforma lògia la creà es formà lògia la s’hi AManacor Palma. de capital, amés la gies, del púlpit. ALlucmajormaçòniques 1884 el locals. rector el predicava contra maçoneria la des LLIUREPENSADORA A LLUCMAJOR Un col·lectiu altre en compte a tenir foren s’ana a poc A poc protestants. els l’espiritisme, èxit principals dels tingué món el un Dins lliurepensador també Tant s’organitzaren com aLlucmajor aManacor lògies Restauració i la durant fou l’anticlericalis del republicanisme vuitcentista particularitat Una altra , Prudencia 56 De fet eren els dos únics indrets de la part forana que organitzaren lò que forana organitzaren de part la indrets De eren fet dos únics els Fraternidad , Reforma . En el cas de Palma hi havia hagut les lògies les hagut havia hi de Palma cas el . En i Caridad. es Cabo. Cabo. es El Demócrata, El Demócrata, 57 60 Tot ique notícia en una sobre sacerdot el A Artà visqué en una caseta de peons de caseta visqué en una A Artà s’assegurava que no només aMa era Fraternidad Fraternidad 58 Potser aLluc referís es Razón de Llucmajor. de iaLlucmajor Primera Luz Primera Luz 59 Du i ------, zar el matrimoni al marge de l’Església catòlica fins a la proclamació de Segona la proclamació ala fins catòlica de l’Església marge al matrimoni el zar cop d’estat de Pavía 1874 el tornà ino vigència de tenir es legalit llei deixà aquesta molt aLlucmajor. del tingué bona acollida laïcista mesura Com veim aquesta Arran d’aquests 69 31 civils; celebrar varen matrimonis eren de i22 Llucmajor. de Palma primers de mesos els l’any En 1871mallorquins. es de Palma judicial en partit el aprovadacivil, 1870. el entre republicans molt els amb fou Aquesta acollida d’èxit recentmentblicans elegits regidors per l’Ajuntament de Palma. is’ironitzava dient ainspirar-se repu deprotestant els Cort que plaça ala anirien hi just després de l’aprovacióA Palma, (1869) de cultes de llibertat la s’obrí llibreria una com Sóller,ment a localitats local. compartien i protestants republicans a Mallorca, Menorquín de Menorca – sintonitzaren. portaveu cas el el de republicanes En federals idees les catòlica. predicava contra l’Església francès exemplars. de més 500 distribuït n’havia d’haver travelat apropòsit ho publicàd’haver sobre jove una Així devota. de informacions Llucmajor, des Arriben mallorquins. clergues rector el on culpava es Provincial. Diputació Fou General. a l’Hospital per ordre dissolta de la establerta de Sang, la la de Palma, de antigues més les una is’atreviren Repúblicala confraries per suprimir aeliminar del terme municipal. de pedra fou l’adoptada per l’Ajuntament de Llucmajor, que proposava creus les enderrocar que enrenou mesura Una provocà altra gran per al’Església. diners per recaptar casa de en Pasqua, què de festes les s’acabàmarc per multant clero el que casa passejava es l’Ajuntament. sonats més d’aquell Un en fou el any celebració casos la dels del salpàs de previ permís el sense públic carrer acte cap al realitzàs consentí que l’Església i l’ajuntamententre l’Església de Moner, tota republicà. batlia la Durant aquest no ipolèmiques bregues que fet provocà política laica, aquesta aldarulls, tentà aplicar municipifou on al d’Andratx, batle el republicà Miquel Moner federal in Pallisser Un catòlics. iels exemple dels sectors anticlericals en evidents els més aquest sentit República. a los pies del Cristo... devotos pero todo Acudieron había pasado.» ya algunos con jovencita la tendidos cura el tropezó completa yallí oscuridad, allí reinaba ycomo lugar mismo al dirigió se altoyseco que tiempo cura después poco un y del Santo avenerar Cristo figura aquella como Capilla ala de costumbre ser Parece que jovencita una subió mayúsculos. sustos religiosa, sumamente de Llucmayor iglesia hubo en parroquial la que«Cuentase anochecer ayer al Hem d’afegir que els diaris republicans anaven farcits d’abusos farcits anaven republicans comesos per Hem que diaris d’afegir els L’intent provocà xoc el entre il’Estat entre de dur aterme separació la l’Església societatfou la del matrimoni la alaïcitzar encaminades de lleis les una bé, Ara – anava replet– anava Igual de notícies sobre comunitat la protestant de l’illa. 66 65 A més, els republicans aprofitaren la conjuntura la aprofitaren de republicans els Amés, 61 Al poble de Llucmajor Al deia que es un 62 Molts iprotestants cops republicans 63 El Iris del Pueblo El Iris del El El 64 : - - - -

Història 111 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 112 laïcistes dels republicans, anarquistes i socialistes, fet que, com veim, tampoc passà que, fet passà com veim, tampoc isocialistes, anarquistes republicans, dels laïcistes propostes ales en resposta clericalisme fort viu per l’etapa un del vuit-cents marcada icombateren Mallorca propostes les fervor ricalisme ilaïcistes. amb lliurepensadors del poder, seu el cle moments en aquells aliats iper això intensificaren eclesiàstics, sectors dels només privat. proposta per Aquesta de part l’àmbit era inacceptable part monopoliel d’ensenyar-se educatiu que deixi té religió ila que escoles, ales formi perdi que és amode l’Església de befa, sigui denunciant, malgrat voles aconseguir Però denunciantticles bon el sobretot viure del malifetes. clero que seves i les allò de la Unió Obrera Balear on es trobaven organitzats. Aquí pogueren Aquí dur atermede Unió la on trobaven es Obrera organitzats. Balear anteriors, através tornaren anys arecuperar la dels visibilitat importància la ila tenir republicà Però Mateu Ripoll. de semblaval’històric deixaven quan que federals els on precisament milità de Sagasta, Liberal Partit el amb poble aliances ique cercaren el foren sector polític dins un Salvà, important que Andreu possibilites, els amb d’emprendre dues maneres dubte No ha republicana. lluita hi la que perfilaren s’hi l’evolucióAquest marcà fet del republicanisme llucmajorer ja Restauració, la durant a dalt. de baix arribaria canvi –el intransigents i els a baix– de dalt qui volien canvi el temps per adivergències Primera la entre República hagué durant hi benèvols –els n’aconseguí Fins itot Salvà ciutat batlia. convertí la en una es –Andreu republicana Democràtic Llucmajor Sexenni el i com durant seixanta dels en dècada lloc la un economia diversificada. una on existia grans, més com d’urbà era republicanisme el mallorquí, que localitats ales èxit vatenir com Sóller, localitats Pollença Inca, altres quí, amb o Manacor. Aquest demostra fet del republicanisme mallor importants més Llucmajor punts fou dels geogràfics un aLlucmajor ique, de molt juntament Palma, igaudí com aquest existí amb d’èxit, democràtic ipopular. Hem republicanisme de caire constatar pogut un defensaren i, poble del republicans conèixer l’opinió del clero grups llucmajorer als il’oposició manifestar que poguessin desapercebut a Llucmajor. interessant seria Per investigacions, per a futures ventura, CONCLUSIONS su iglesia procure evitar tales tropiezos.» tales procure evitar su iglesia mujeres las caen Sr. en iglesia la Ecónomohasta de V. es guardador fiel que tan jovencitas«Cuidado de Llucmayor lo ya veis, con los tropiezos de los curas És important apuntar com aquest republicanisme apuntar llucmajorer important És començà afer-se de que republicans aquell grup de dibuixar comunicació hem aquesta En tractat molt moltsEra trobarem ar iper això comú burlar-se d’aquest sexual aspecte Pueblo El Iris del advertia: advertia: més endavant, més ja segle el iniciat 67 xx , als socialistes. socialistes. , als - - - seus projectes educatius, d’estalvi i cooperativistes. Entrats al segle segle al Entrats icooperativistes. projectesseus d’estalvi educatius, isobretot vuitcentistes llavor la republicans sembrada pels els recollir varen Aquests llucmajorer heretà socialisme el manera dora, que de principi en certa de segle i lliurepensa popular democràtica, política de republicana base major cultura una l’Ajuntament odos regidors. un amb fos molt nucli de Llucmajor, al forta a entrar ique d’aquesta através aconseguissin 1893, el primer compossible acoalició que Unió la apareguda també Republicana, sota republicana l’aixopluc de Unió la Obrera flama la feu Aguantar en general. de Mallorca impossiblebé caciquisme iel de l’illa conservadorisme fort el superar en què en pleen moments de Restauració, la gaire era de règim llibertat de manca sembla força la que de qual gaudit republicanisme la el aLlucmajormantenir havia inoranta del vuit-cents ifeufou possible vuitanta dels present dècades les durant projecte Aquest gran d’estalvis. caixa iuna cooperativa una mútua, una escola, una organitzaren i, feren com hem seuel programa reformista: polítiques vist, de caire com per exemple govern el durant de Primera municipal la República (1873). llucmajorers endavant polítics republicans els del consistoritiraren des municipal, projectes interessant quins seria saber també banda projectes iper altra republicans, conèixer l’oposició llucmajorers catòlics iels conservadors que als els demostraren del republicanisme del vuit-cents. característic reformisme el abandonaren tan Així, societat de resistència noves ales iaferrar-se possibilitats que oferia els socialisme. el obrers els d’antanyrepublicans però llucmajorers ara volgueren convertir-se en una només vapoder aturar. Guerra la Civil per exemple, que creà, cooperatives envolupà qual el importants socialisme, fort un iparal·lelament des de sabata la s’hi indústria ala poble convertí en un es vinculat En conclusió,En tot durant com hem aquest vist, temps desenvolupà es a Lluc Com ja hem dit, per ventura com a futures investigacions, seria interessant seria Com investigacions, ja hem dit, per ventura com afutures 68 Com dèiem, aquest model l’heretaren dels dels Com dèiem, aquest model l’heretaren xx , Llucmajor xx - - - -

.

Història 113 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 114 4 3 2 1 12 11 10 9 8 7 6 5 NOTES

Aquí hem de recordar la postura federal de Pi i Margall defensant un estat estat un defensant de Pi i Margall federal hem postura Aquí la de recordar democràtiquesVa que d’aquest de prengué llibertats força marc el ser apartir Vegeu: Gabriel, A.; P. Duarte, «¿Una política ochocen republicana sola cultura Durant la seva etapa com a secretari de Junta la per prevenir Lluc de Sanitat com a secretari etapa seva la Durant són: estudis Aquests que aporten sobre informació fets de l’època diaris altres consultat s’han A més Bibiloni Ibidem. Gabriel Ibidem Mallorca. en A ifeia discursos. liberals– dels casino major del còlera (1865) –el Mataró de Can convocava casino dia junta al cada Democracia La Ajuntament de Llucmajor, 1975. (1861-1930)». del caserío histórica miscelánea Llucmajor. 1866-1916. a en España?», tista esdevinguts a Llucmajor en els quals participaren els republicans llucmajorers. republicans els participaren aLlucmajor quals en els esdevinguts de l’Estat. centralitzadora iper tant unitària visió defensava la qual el Castelar, d’Emilio figura la banda iper altra descentralitzat 1849. el de l’escissiófruit fundat Demòcrata, del Partit RepublicàPartit Democràtic ( Federal políticos 2007, yconstitucionales, p. 235. siglo del España la en popular y movilización González Miguel . , P. , M. , M. Llucmajor, Ajuntament de Llucmajor, 1995 i Llucmajor, Ajuntament de Llucmajor, 1992; Op. cit. Op. Palma, ImprentaPalma, de Felipe Guasp, 1871, p. 81. Op. cit., . Madrid, 17-05-1856.. Madrid, , R. , R. Ayer, Ayer, , 1992, p. 11. Gabriel 1871, p. 84-85. La pasión revolucionaria. Culturas políticas republicanas políticas republicanas Culturas pasión revolucionaria. La núm. 39 (2000), p. 11-34. , P. Llucmajor i les associacions populars i obreres iobreres populars associacions iles Llucmajor prdf Bibiloni ). republicà estat havia Aquest partit xix Ferias de Llucmajor. Llucmajor. de Ferias , M. , M. . Madrid: Centro de Estudios Centro de Estudios Madrid: La revolución de setiembre setiembre de revolución La Font Font , B. , B. «S’Arenal: Historia de Historia de Llucmajor, Llucmajor, - - 18 17 16 15 14 13 28 27 26 25 24 23 22 21 20 19

Per a més informació consultau la tesi doctoral inèdita: Per inèdita: doctoral tesi la consultau informació amés Ibidem Ibidem Gabriel Pueblo El Iris del malnom. de Gabriel 1958-1998, Miramar, Gráficas Vol. Llabrés 2015. Al’enllaç http://www.tdx.cat/handle/10803/325409, p. 162, volum 1. (1840-1900). aMallorca democràtica liberal cultura ila federal blicanisme me». Terrassa 2011,Oblidats, p. 95. Volum Illes Balears. les de aa.vv El Obrero Font Bartomeu que dedicà hi pàgines les Obrador: especial Ibidem. Idem, Gabriel Pueblo El Iris del Gabriel Ajuntament de Llucmajor, 1975, p. 5-62. (1861-1930)», del caserío histórica miscelánea a Sobre aquesta illeta i sobre la casa dels republicans de s’Arenal, republicans dels isobreSobre casa la illeta hom aquesta pot veure en Randa . p. 36. . . Els invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris i sindicats llibertaris organitzacions militants, de Diccionari invisibles. Els , J.; , P. , P. , P. , P. , 27-01-1870; 14-04-1870 i , J. Tomàs «Francesc Oliver. sobre històrics Apunts l’anarcosindicalis , 8, 1979,, 8, p. 152-195. Pou Op. cit. Op. Op. cit. Op. cit. Op. Op. cit. Op. , 3-09-1873. , 9-01-1869. , , J. , p. 11. nom El complet Nicolau era Taberner Salvà, , p. 51. , 1992, p. 12. , 1992, p. 11. Noticias y relaciones históricas de Mallorca. Siglo Siglo Mallorca. de históricas Noticias y relaciones i . Mallorca, 1869-1952.. Mallorca, iv La Federación La , 28-04-1870. Ferias de Llucmajor. Llucmajor. de Ferias , Barcelona, 11-10-1873. Barcelona, , Palma, Grup d’Estudis Els Els Grup d’Estudis Palma, Martorell Font , B. «Arenal: , B. «Arenal: , C. , C. xix Llucmajor, Llucmajor, . El repu El Palma, Palma, Caseta uab - - ,

Història 115 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 116 36 35 34 33 32 31 30 29 41 40 39 38 37

Per vegeu: informació amés Rubí Garcias, vicesecretari; Joan Salvà Tomàs, vicesecretari; Julià Puig Duran, Tomàs, Duran, Salvà Joan Puig Julià vicesecretari; vicesecretari; Rubí Garcias, dent; Miquel Rafel Tomàs Miquel vicesecretari; Mòger secretari; Mas, Sastre, republicanisme llucmajorer vicepresi Pizà, Marroig Sexenni); el durant Sebastià detinuava president); Frau Oliver, Martí vicepresident en el participat (ja havia president d’aquells junta momentsla directiva (con Fullana, Ginard Joan era: A Fullana. Ginard junyEl renuncià com apresident Antoni Monserrat Tomàs Joan substituí iel Sastre. Josep dipositari iel Catany Rubí Garcias Rafel vicesecretari el Sastre, Taberner Joan cals Tomàs Tomàs iFrancesc Miquel Tomàs secretari el Alonso, Tomàsserrat com apresident, Noguera Joan Tomàs com a vicepresident, vo els Unión Balear Obrera Mulet, Taberner Joan Clar Monserrat, Anselm Tomàs A Salvà. iJosep Catany Gabriel 1881 el creada d’estalvis aLlucmajor ipresidida per Miquel Tomàs Tomàs. A Unión Balear Obrera Gabriel pensament». obrera del republicanisme, al’òrbita l’anarquisme lliure organització iel una Gabriel Llabrés El Comercio Republicano El OpiniónLa El Tradicional, Pueblo, El Iris del Llabrés Aquesta primera reunió havia tengut lloc al local de La Confianza, una caixa caixa una Confianza, de La local al lloc tengut primera havia Aquesta reunió La junta directiva de la sucursal de Llucmajor Antoni per: Mon formada estava de sucursal la junta directiva La , J.; , J.; , P. , P. , P. del 14-10-1880. , 7-03-1881. Op. cit. Op. cit. Op. Pou Pou Op. cit. Op. Randa, Randa, , 19-02-1888. 20-03-1873. , J. , J. 26-08-1872. Unión Balear Obrera , p. 13. , p. 52. , 1992, p. 13. de gent Aquest grup eren Miquel Monserrat Op. cit. Op. cit. Op. , 26-01-1885. , 4-03-1885. 77, p. 57-75.77, p. , vol. , Vol. Martorell vi iv . 29-05-1882. . 18-09-1870. . , 6-06-1885. 1887, El composició la de , C. «Unió, C. (1881-1896): Obrera Balear - - - - - 45 44 43 42 54 53 52 51 50 49 48 47 46

Antics socis de Unió la socis ObreraAntics com A.T. (Antoni Tomàs?) Este (Sebastià i S.E. 1886A mitjan socis. 300 eren també tal de cobrir set regidors entrà a formar part del consistori Joan Ginard Fullana. del Fullana. consistori Ginard Joan de regidors cobrir set part entrà aformar tal 53. socialista del setmanari la?) eren corresponsal els ara Font (1868-1936). aMallorca irecreatives obreres Santana Baleares Las Gabriel Font A Llopis regularment. aCan Tertulia balls ique organitzava de juny de 1884 que deia La afinals es societatparal·lela creada una cialment Gabriel Unión Balear Obrera Font N’era Miquel Tomàs. isecretari, president Fullana, Ginard Joan Baleares 7, las días de los en 1885 junio de 9de gobernador 8, obrera, Señor Excmo. el ante clase la de ybienestar mejora la de acerca Comisión Provincial, ala proponerse deben que reformas para las asociación, esta en constituidos gremios los de gados dele de General Consejo el presenta que escrita información sobre la Expediente iPere Tomàs Salvà Arbós. Francesc và, Antoni Clar Puigserver Ignasi Alonso, Sal Jaume Salvà vocals dipositari, iels Zanoguera, Estela comptador; Sebastià Pere s’encarregava Gabriel esmenta ifestives recreatives que ini de activitats les El setembreEl de 1900 de l’Ajuntament en eleccions les parcials de Llucmajor per , B. , B. , B. . Palma, imprenta de Juan Colomar Salas, segunda edición, 1890, segunda imprenta. Palma, de Salas, Colomar Juan p. 66. , P. , P. , M. , M. Op. cit. Op. Op. cit. Op. cit. Op. , 5-02-1891. , Op. cit. Op. cit. Op. El forjament de la solidaritat. Mutualitats, cooperatives, societats societats cooperatives, Mutualitats, solidaritat. la de El forjament , 1995, vol. , 1995, vol. , 1995, vol. , 1992, p. 12. , 1992, p. 13. , 8-08-1885. vi vi vi , p. 439-443. , p. 437. , p. 436. Palma, Edicions Cort, 2002, p. 2002, 61. Cort, Edicions Palma, La Bandera Roja. Idem Ibidem . , p. - - - -

Història 117 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 118 64 58 57 56 55 68 67 66 65 63 62 61 60 59

A

El 1905 crearen la cooperativa La Nueva Vida, que disposà de 6 sucursals al al 1905El de que 6sucursals Nueva disposà Vida, La cooperativa la crearen La junta directiva quedà presidida per Miquel junta Tomàs directiva La vicepresidents els Sastre, i esforços compartits», Martorell Monserrat Joan Més sobre Parets. cooperatives: fou impulsors seus socialista el poble. 1935 El d’aquesta vivien Un cooperativa. dels de 1.200 total famílies un El Tradicional Palma de Diario Llabrés Paz El Juez de Paz El Juez de Palma de Diario J. (on aCapdepera residí morí l’any 1913) creences. seves les escrites deixà vida de seva la Aquestde diu: Llucmajor Gori Jaume, espiritista un final que al Sanllorente El Demócrata 1940 Látigo El Unión Republicana iLlorens Pons. Lladó Catany A Cardell Joan Noguera, Mas Joan guera, Oliver Contestí Mut, Feliu, Damià Miquel Sebastià Mulet Roma Amengual, Clar, Tomàs Joan sep Ferretjants Cardell Grau, Bernat Miquel Noguera Salvà, Tomàs Jo Arnaldo Pere Arbós, Arbós, Zanoguera, Antoni Clar Estela bastià Tomàs Torrens, Guillem Antoni Salvà vocals Contestí iels vicesecretari el Se Tomàs Maties secretari el Garcias, Salvà, iJaume Salvà Fullana Ginard Joan Per informació: amés L’espiritisme (1868-1936). aCapdepera El Iris del Pueblo El Iris del . Palma, . , J. , 26-07-1884. Pou , C. «Trescant, C. Espais a Mallorca. del cooperativisme història per la

, 1-03-1882. Miquel Font Editor, 1999. , 26-02-1873. , , 13-07-1869. , 20-11-1868. , , F. , J. , 27-11-1868. , , 21-04-1873. , Op. cit. Op. , 6-04-1871. , , 16-09-1896. , Op. cit. Op. Sanllorente Lluc, Lluc, , 1999, p. 49. , vol. 894/6, 2016, p. 57. v . Juliol 1871. Juliol . , F. Palma, Documenta Balear, 2017, Documenta Balear, Palma, p. 66. La masonería en las Islas Baleares 1800- Baleares Islas las en masonería La Terrassa La La - - - , poder veure uniformats cap dels membres dels cap d’aquestpoder veure perquè uniformats institut, vaser abolit l’any Llucmajor, que després generacionsles de encara l’any nascudes 1941 ja no varen rabiners que varen estar destinats a la secció de Llucmajor, secció ala destinats segle el durant rabiners que tant estar varen Pi. de Cala del temps, urbanització la seria Pi, ser primer el pogut que fonament aCala hauria de del carabiners que, pas el amb l’any desaparició 1940,seva sobre projecte el darrera ila d’un de quarter construcció de Llucmajor sobreLlucmajor; carabiners altra de els l’any des una 1930 ala fins de de secció la carabiners els relacionats amb fets ialtres contraban al dedicada una intenció, meva en la general, però és parts: tres si Déu ho altres vol, que segueixin la d’altres municipis. de carabiners posts dels els història, seva la rem, no de de del post Llucmajor, sols formaven la carabiners els llarg al sinó també, en particular. ide Llucmajor de Balears de tot en l’àmbit l’Estat, conèixer estructurats com estaven com raons iles que cos el motivaren, el vaformar així es primerament quan saber d’ambdós segles. i són presents documents en arxivístics els ser elements del poble en vida tot la quasi actius durant segle el major antigues. més dates altres aparèixer puguin arxius pels pròximesles investigacions, aLlucmajor 18Carabiners del dia la és d’octubre de 1849. de llarg al Segurament, que sobre he antiga de més trobar pogut Cos el data residència. seva la La on fixar ciutat aquesta oque, en escolliren retirar-se, destinats, estar que varen hi carabiners 1940, Guerra la després Civil. poc d’acabada La present comunicació és una primera part que tracta sobre el cos de carabiners sobre de que carabiners cos el tracta present primera part La una comunicació és del títol raó La d’aquesta que comunicació de és Llucmajor, Secció la com veu Per entendre de Llucmajor, de què Secció la eren carabiners els necessari és doctorEl Font Bartomeu obra Obrador, magnífica en seva la onetes de inets ofilles aLlucmajor trobam fills encara actualment bé, Ara moltes ha Hi que viure a varen persones de sentit carabiners que han parlar És impossible de comunicacionsÉs les relació de fer ca en tots qualsevol una els , no parla pràcticament del cos de carabiners, fet curiós, ja que curiós, fet varen aquests de carabiners, del cos pràcticament , no parla LLUCMAJOR. UNA VISIÓ GENERAL VISIÓ UNA LLUCMAJOR. LA SECCIÓ DE CARABINERS DE CARABINERS DE SECCIÓ LA 1 CELSO CALVIÑOCELSO ANDREU INTRODUCCIÓ xix i mitjan segle segle imitjan Historia de Lluc Historia de xix xx - - - ,

Història 119 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 120 ser coneguda popularment com Santmiquelada. ser la coneguda quintes de l’any 1872, que tempesta l’any lloc vatenir 1902 gran il’altra, la ique va poble iel repercussió carabiners moltde en Llucmajor. els directa Una de vaser la les localitats. en altres que feren comunicacionsfaran es ies presentadestres jornades a les locals ique complementen es Balears, de Illes al les sobre amb d’un carabiners els estudi oaltra. causa per una perquè consten arxius en els de comunicacions les és una noms Si ha persona hi que en cada interessada. surten ble –indubtablement noms dels al’abast de molts dispòs de qualsevol d’ells iestan primera la com durant meitat del Espanyes i de les Índies i per la Constitució de l’Estat, i a fi de conciliar els principis els de conciliar iafi Constitució i per la ide de Índies les l’Estat, Espanyes d’octubre Com areimes de les que de 1809 detinguts. estaven contrabandistes als il·lícit va incrementar, es que el i prova encoberta va concedir va ser d’això l’amnistia permanent, iproveir població la comerç repte gèneres dels El un era bàsics constant. de guerra estat un amb vatrobar Aquest es rei José seu el germà Bonaparte. clamar tornar-li corona la per pressions les de l’emperador, que 7de el juny de 1808 vapro rei el Carles qual xviii del segle prometedors els per enderrocar que afinals començos tèxtil d’una indústria contendents Ambdós intervenció peninsular frau. el seva la en guerra la aprofitaren com veurem, en l’augment comerç, iel queindústria cosa influeix, i del contraban bèl·lics, repercussió fets econòmica, ja dels que s’enfonsa gran acausa una incipient la d’aquestimportant l’emancipació període és de colònies les Tot d’ultramar. té això Un fet control el altre peninsular. mercantil aconsegueixi que Anglaterra impedir que de Independència la dona guerra ala lloc objectius té entre odel Francès, altres de Península, la afavor d’un invasió francesa bàndol. oaltre La estigui ments ialtres que mo fa en uns iaixò en lluites les troba entre immers es iAnglaterra, França país El molt econòmiques de polítiques, convulsions època confuses. socials, i militars a l’economia estatal. objectiu un era molt per important adir, És fiscalitat la fer complir fiscals. lleis les l’anymada 1784. de per Rendes, Direcció la General També organisme, un vacrear l’any 1733,motiu estatal, Hisenda la que vaser refor Llei d’aranzels, la vaestablir LES PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XIX DÈCADES SEGLE PRIMERES LES DEL Després de la caiguda de Godoy, es va produir una crisi d’Estat, a causa de la de acausa Godoy, d’Estat, Després crisi de caiguda la va produir una es del segle anys darrers Els Per cobrament el era aquest d’aranzels. Un de l’Estat objectius dels importants de comunicació la present relació iuna que una dos tenir fets varen final Al També pròximes iles comunicacions que formen voldria aquest dir treball part estava prosperant. estava 2

iv va abdicar en el seu fill Ferran Ferran en seu el fill vaabdicar 4 5 xviii xx i els primers del iels segle , ja que foren molts i la llista es faria intermina , ja que faria foren es molts llista ila 3 vii . Però aquest vahaver de re xix són per a Espanya una una són per aEspanya ------

l’economia ide l’autoritat de l’Estat. població, la de comerç col·lapse ja per vaprovocar abastir un queclasse guerra la de subjecte contra pertorbadors els penes ales establides de l’ordre, per llei de guerra. iacompanyat de resistència estaria deia que armada amà es bé, contraban el Ara fet. qui no els ho gèneres de haviendels duanes d’il·lícit comerç drets dels pagament oel solament serien confiscació contrabandistes la als càstigs contraban, iel iels frau pel que imposades estaven iinfamants de que penes les suspendre aflictives tava s’havia de Constitució la d’aquestes intencions. d’aquestes resultats dels vaser un de Carabiners del Cos fundació La de millorar. s’havia més que de l’Estat bàsics pilars dels un era Hisenda ique Reial la administratives mes a totes les vies dea totes comunicació. vies les iduien aterme labor circulació de policia, mantenint de lliure guarnició estaven la 9de febrer El de 1824, iper l’entrada franceses. des, de tropes les aEspanya encara moderats, polítiques que idels tenien ieconòmiques postures exaltats dels enfronta entre per fraccions les desavinences va ser en part liberals dels caiguda La contraban. que cosa monopoli molta el tenia tabac, iel voler el relació amb de sal la eliminar com l’abolició sèried’abordar de interiors. canvis una de duanes les També va es que amés de Rosa, dugueren la reformes aterme pressupostàries, unes de Martínez de 1820 8de març dia Constitució la de 1812. varestablir es iel aAmèrica, destinació amb tropa la que aCadis d’embarcar havia vaalçar quan per Ferran seguida que vafracassar. encara d’abril vaaixecar, d’aquest es any, Lacy general el quan el Mallorca, amb manera, irelacionat,que entre èxit: no en tenir altres, certa varen contra situació aquesta va haver hi per aixecar-se intents anys aquests liberals Durant pública. despesa la vaproposar de forma reduir dràstica es de Garay senda de Martín d’emprendres’havien ireformes d’Hi econòmiques mesures Ministre profundes. El Per per posar-hi tant, remei d’Hisenda. superior ingressos vegades a dir, als és tretze veure queque deute el basta públic, l’any 1817, de rals, milions en 12.000 estimat era l’estat nefast de l’economia tan era dèficit, públicaques en de total hisenda estaven la de 1812 ar les anys aquests política del despotisme. vella Durant la varestituir ies A finals de 1825,A finals Ferran Trienni el Durant vahaver hi dos governs moderats, de el Liberal Bardají iel per l’oposició va ser capitalitzat existent per que estat liberal, havia malestar El retorn el amb de Ferran Després de guerra, la tota havien de practicar juntes les també francesos, pels no zona A la ocupada 6 amb les regles que havien de reprimir el frau i el contraban decre que contraban i el les regles frau el havien de reprimir amb vii . El dia 1de gener dia de. El 1820 de Riego, l’aixecament lloc vatenir vii manifestava que de s’havien dur aterme refor manifestava 8 vii , es va suspendre la Constitució la vasuspendre , es 7 ------

Història 121 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 122 toleraven el contraban o el frau. Es manava també que la tropa de línia i milícia local local que i milícia tropa la de també línia toleraven manava Es frau. o el contraban el de souserien si ifeina s’esbrinava destituïts que per omissió, suborn odissimulació que de Hisenda la empleats feia atots saber els rams diversos Es dels destinació. de ifronteres, portes ocanviats que duanes, ales comès delictes serien expulsats com qui havien tots els serien igualment jubilats ireemplaçats per altres, Resguard resolució. per seva a la Congrés del va al presentar Deia que viciats i es agents els sota l’ordenança quedàs militar, que l’organitzaciócontraban, manava del Resguard per contenir del progressos els d’Hisenda, idel Despatx 1820, d’Estat secretari el preludiun Per del ordre cos. posterior per ala de de 26 setembre fundació Reial de corrupció dela molts d’agents del Resguard, del servei Civil no era tan eficaç com pertocava. com pertocava. eficaç no eratan Civil que veia queBallesteros, Resguard el López Luís d’Hisenda ministre al deguda part creació que fou aterme, duia seva ila es enpoder combatre generalitzat contraban el per necessitat vaser una de l’Exèrcit. Per fundació seva la tant militars destacaments que com els i fosno estable passatger i eficaç, especial que cos de serconsta un havia Per de Carabiners. i permanent: en Cos el seu el decret d’organització això, pecífica trabandistes. ja Civil, que veia aquestl’Exèrcit desbordat con es havien d’ajudar pels Resguard el delmés que esmentat s’ha anteriorment, que amoltes de províncies de columnes per combatre contraban, el a voluntaris realistes d’haver que havia disposava hi es generals. que depenien de capitanies les iCavalleria, d’Infanteria provisionalsnes illeugeres colum unes formaren es escala, ique agran molt actuaven bandes ben organitzades greu problema en un proliferació de quetransformat per gran la s’havia traban, nota desfavorable cap sense l’any Cos. 1829 al ingressar varen de servei que fulls Civil tenien seus els dependents Els de Carabiners. del Resguard Cos el que vafundar es fins aser civils passar però tornar després varen resguards, resguards. els amb cooperassin FUNDACIÓ CARABINERS DE COS DEL RESGUARD EL CIVIL ABANS LA DE Vist el bon resultat de les columnes volants de l’Exèrcit, es va crear una força es una bon vacrear el volants de columnes de les l’Exèrcit, es resultat Vist 8de juny dia de deCarabiners, de creacióEl la 1826, del Cos abans anys tres con el per perseguir febrerEl de 1825, Resguard, el desmilitaritzat vegada altra Una de reformes les duites aterme amb Trienni el durant vaser acabar Liberal 10 Durant el Trienni Liberal es varen militaritzar els els Trienni el militaritzar Durant varen es Liberal 9 que es pot dir que que pot vaser dir es - - - - tura, del Ministeri de la Guerra. Guerra. la de Ministeri del tura, i dependent, que i estruc fos militar altra quant però a comandaments civil, per una comandament aun subjecte part adir, és per una que estigués d’Hisenda, pengués de Civil, que, cos com Resguard el un aorganitzar vapensar es frau, cometia i es participaven. autoritats hi civils itot algunes normal, fins activitat com tenia i el una endèmic, ja quesocial majoria la de població la afavor estava d’aquest comerç il·lícit que mal frau, iel un era contraban el de necessitat controlar ala iatacar deguda és seva importació, exportació o circulació, temporal o de manera il·limitada. temporalo de o circulació, manera importació, exportació seva tenien prohibida causa altra per disposició governativa oqualsevol la ne, seguretat eren perseguides. iper això l’Estat, ven no solament comerç el nacional, sinó que indústria i la robatori cometien un a oprohibits.cats il·lícita la o sigui producció, comerç circulació, estan de gèneres opossessió oefectes l’entrada de productes que de volia contraban, havien dir d’impedir Això de l’Estat. nom el amb d’ neguts co d’agost mes el de militars 1826. dels on arribaren temps el part vaformar Amb de Corunya, la port ho feren, honors. al tots els cap amb embarcant de sortir Iaixí 23 de gener de 1826, vaproposar n’havien que tropes si seves les entregava plaça la el d’una més durant any. setge el final, Al ivaaguantar Callao d’El plaça rendir la Callao. que defensa per la d’El vafer de plaça la –destacà enemics 1824 en nombroses vaparticipar accions sèrie bèl·liques d’exèrcits una ivadestrossar aaquest L’any fet. fre per posar d’armes. Per fou contraban ticaven un destacat, això Perú. L’any al rumb Cadis 1820 que prac eren ajudats anglesos, insurgents els pels en nombroses vaparticipar batalles. qual el amb de cadets, d’un batalló part ivaformar Guerrala de Independència, la vaallistar es va ser militar. nomenat història d’una brillant disposava general inspector yPampillo, que, Rodil José com veurem, Ramón de camp quan fou mariscal el qual iFronteres, de Costes de Carabiners Cos el l’encarregat del iorganitzar vafundar es Els articles il·lícits eren els estancats, a més de amés que, tots il·lícits els per raons d’higie articles eren estancats, Els els rendes les defensar per tant, era, carabiners Com veim, dels principal funció la no vavoler independència, la Rodil Perú el José Ramón va aconseguir Quan Guerra la de Independència, la deAcabada mes el febrer de 1816 a vaembarcar del Trobo Maria vanéixer aSanta Rodil motiuJosé (Astúries). Ramón Amb de de 1829, decret dePer 9de març Reial un Sitio Pardo, de El en Real signat el Per controlar zones les frontereres que per era on ide costa, entrava contraban el anteriors, en paràgrafs exposat com s’ha de Carabiners, del Cos fundació La 11 EL MARISCAL DE CAMP JOSÉ RAMÓN MARISCALEL CAMP DE RAMÓN JOSÉ Sens dubte Sens persones les que duien atermeperjudica contraban el ayacuchos RODIL YPAMPILLO FUNDACIÓ ILA . DEL COS DE CARABINERS DE COS DEL 12 Hem Hem ------

Història 123 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 124 sergent, cinc sergents i cinc caporals de brigada lleugera, trenta carabiners, desset desset trenta carabiners, lleugera, sergent, de brigada cinc sergents icinc caporals dos tinents, dos de subtinents, companyia, tinent ajudant un comandant un dant, capità que composta coman per un estava Balears, de Illes les Especial mandància d’un contrabandistes. resultat amb enfrontament armat feta, confiscació Creu la per una de Ferran Sant va aconseguir Domínguez Serrano També del seu vaixell. Francisco des tinent el deferen carabiners contrabandistes els L’any 1832, fou que tinent mort carabiner aNerja, iun ferit de canó un per trets cavalleries. ibastantes grossos de tabac fardells de setanta descàrrega una fiscaren sergent s’enfrontaren icon iquatre carabiners de contrabandistes, seixantena auna repressió l’any quan, del contraban 1830, aTorre tinent, un un (Màlaga), del Mar s’apropàs de autoritats. les permís sense costa ala nau opersona que controlar era d’epidèmies, qualsevol tasques de seves les iuna en temps cordons dels sempre formaren que sanitaris carabiners part els de pensar El motiuEl principal va ser que molta i concentrada fou força desplaçada de carabiners iFronteres primitiu de Costes Hisenda. de Carabiners de Reial la de pel Carabiners nom el que civil, pràcticament canvià cos aser un passàs de Carabiners l’Institut que que vamotivar l’any Primera la en Guerra lloc començar Carlina, 1835tingué sobretot produir que temps el varen moltes amb es encara que la des, modificacions, comandament. el amb l’Exèrcit familiaritzats de ioficials per caps l’honor militar, sempre dirigit d’estar amés actiu, en servei de ser, Havia sobre homogeni, civil. era cos ifundat un per tant, concentrat, vigilant il’altreen persecució del la contraban Interior, per diferenciar-lo del Resguard major una efectivitat per aconseguir un de Guerra la era per dos motius específics: irecompenses. militar, retirs fur vers, gratificacions, ha en específic, qüestions com servei el de Guerra la idel d’Hisenda del Ministeri de de la Mallorca. separades especials iMenorca dues comandàncies d’Eivissa illes ales crear varen es Balears, de illes les L’any 1838, de situació la de reformes geogràfica les empreses i a causa en cos el arran força de Balears. les que per una era controlar quilòmetres de costa els no bastava Com podem deduir de línia. icent dos carabiners de línia caporals sergents, desset EN EL COS DE CARABINERS DE COS EL EN REESTRUCTURACIONS Quan Rodil, l’any Rodil, Co 1829, la va formar Quan es de Carabiners, l’Institut va fundar ja se’n de Carabiners delA l’any Cos de fundació la va veure l’efectivitat en la Tenia una inspecció general separada i distinta de la Direcció General de Ren de Direcció la General i distinta Tenia separada general inspecció una principi, al de Carabiners Cos en moment el El va dependre fundació, de seva la 16

19

13

17 La dependència del Ministeri Ministeri del dependència La 14

18 que que 15 - - - - -

anomenar-se simplement de Carabiners. Cos Finalment, l’any del Regne. a Carabiners 1931, a Segona República, passà la amb moments aquells En com coneixien es paga. i la del servei per a particularitats les de ­ la adependre del Ministeri al’Exèrcit ipassà s’integrà de Carabiners Cos el quan dependència d’Hisenda. del ministre ritat superior de sota Rendes, la Direcció era la General de tot de Carabiners Cos el que reglamentat l’autode punts estava Rendes en referits. any els aquest En mateix caps que no hagués hi en cas d’Hisenda, rebre ordres del subdelegat oadministrador orondesde província, brigades la qui comandaven podien de iels fora capital la l’intendent de Rendes havien de reconèixer natural com a cap comandants els senda, foren de l’Exèrcit regular. aunitats incorporats militar en edat estaven regionsa les que produït on molts s’havia que itambé l’alçament de carabiners carlí, Companyia, comandada pel tinent Eduardo García Alcántara, estava formada per formada estava Alcántara, García tinent pel Eduardo comandada Companyia, de primera. diferents sergents post el comanden ocaporals Nebot. mera José Miralles d’octubre de 1875, de pri interinament del post carabiner el en què vafer càrrec es mes al fins destinat vaestar Aquest de hi segona. del Cono carabiners iset Iglesias compost sergent pel iestava Blas de Mallorca 1ala de Comandància la Companyia iquatre banquets. de palla màrfegues tres quatre coixineres, llençols, quatre flassades, vuit de ganxo, llum un ventador, un grossos, de ferro, plats fins estenalles unes de cinc barres, graelles unes paella, xocolatera, una una cinc cadires, clau, que una tenia calaix un amb taula Torrens, que enconsistien una seu càrrec, que relació utensilis dels feia al una tenia Montuïri, d’Algaida, de Llucmajor, com els Santanyí...), detots costa, els Calvià, com els ide segona línia, D’aquests (els seccions i posts. de primera havia línia n’hi panyies, formaven darrers, com aformar-se per comandàncies, de ala l’Exèrcit ivapassar similar estructura Però subtinences ibrigades. tinences, posteriormentcomandàncies, una vaadquirir Hi ha constància documental que de 1885 de mes documental el març constància ha Hi 1a la de 1a la Secció El mes de mes novembreEl de 1874 1a ala de post Llucmajor el de Secció pertanyia 18El de 1851, de març de Llucmajor, de del post carabiners cap el Guillermo en primer un moment,En va estructurar es Cos el fundació, després de seva la Se’n Decret de el 15 amb nova vafer de 1848, una reestructuració de maig l’any civil, cos 1835, aser un passar En idependre d’Hi solament del Ministeri Guerra respecte a organització, règim i disciplina, i del Ministeri d’Hisenda d’Hisenda idel Ministeri idisciplina, règim aorganització, Guerra respecte 22 Porreres... DE CARABINERS DE LLUCMAJOR DE CARABINERS DE 25 24 Del mes de mes Del novembre de 1875 de 1885 de mes març al

23 ESTRUCTURA DE LA SECCIÓ DEESTRUCTURA LA 21 20 - - - -

Història 125 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 126 Antonio Paula Periel, Paula Antonio que tenim d’abril mes el de 1885 Així, que de segona eren Escorial. carabiner aEl el col·legis de en mesos sis els idesprés havien curs de fer un del cos, Comandància seva de 3a Companyia. la de 3a Secció la part aformar Jueus passen de Llucmajor posts iels idel Torrent de Mallorca, formaven Comandància la des Santiago, Bernardo d’en primera Porto Alejo Pau, caporal pel Escudero comandat de 1885 nou que un de Torre el la ha incorporat post companyia, és hi aaquesta Rubio Andrés de segona Anastasio caporal pel rabiner de primera Pablo Rubio Vera, d’Algaida, iel carabiners, set amb de segona; el pel post sergent comandat de Campos, Imperial José Baladía Piquer, de primera Manuel Expósito carabiner el Expósito, amb Carballo de post Llucmajor, El posts. primera Mariano tres caporal pel comandat pertany a la 1a Secció de la 1a Companyia, amb capçalera a Palma. aPalma. 1a ala de 1a capçalera la pertany Secció amb Companyia, mentreque de 4aCompanyia, la de 3a Secció que la formen de post Regana el part de Colònia sa de Pi, posts Jordi, Sant pels formada de iel de Cala Ràpita el sa està as’Estanyol. estava peròpos, capçalera la de Llucmajor.de Secció la 3a Secció, Post posava 3a Companyia, de segell Cam El de Secció. la del comandament pres possessió havia batle per comunicar-li al que dirigia es González García primerel tinent Santiago de Secció, la en ja comandament el que 8 dia el canvi altre de un mes juliol ha hi distingida. més personal cooperació oferia consideració en ila totdeure servei, li seva la que el referia al es de Llucmajor, de Secció la del servei càrrec fet s’havia icomplint seu el amb maig) (20 comunicava que d’ahir de en dia el primer Carrillo tinent Aparicio Marcelo ipersonal. consideració seva la oficial manifestava i li Aquest donava l’enhorabona López. nou batle per al haver pres possessió Salamanca (de Salines). Giralda cap Colònia sa al Martín Juan caporal pel comandat Salines, ses González Antonio Álvarez caporal pel comandat Bisquerra Juan Pérez caporal pel mandat López Vázquez Reyes demes gener de 1911 de Llucmajor Secció la comandava primer el tinent Francisco ment El quede 3a Companyia. la sabem 3a Secció ala pertanyent Llucmajor seguia El mes de mes junyEl de Llucmajor de Secció 1920 ila nova una ha reestructuració hi l’anyDurant 1918 però formava part aCampos, de post s’Estanyol el pertanyia de mes generEl de 1916 iel Sarasua, Alonso ho primer el fa tinent Anselmo De 1887 a1910 possible ino és fer-ne buit un arxius en ha els hi l’estudi. Sola la primerament segona, dins eren escollits acaporal per ascendir carabiners, Els de mes desembreEl de 1885 nova una ha remodelació hi que de companyies les El mes de mes desembreEl de 1913 aLlucmajor destinat primer el estava tinent Lucio 34 (que entre del cobria el Torrent servei el s’Estanyol iRegana); Jueus, des co 33 i constava del posts de Llucmajor, del posts iconstava sergent pel comandat José Gil 31 amb sis carabiners de segona. carabiners sis amb 32 del post de del post Llucmajor, estudiant. estava hi 38 35 (de Regana a Can Pastilla); el de Campos, Pastilla); de el Campos, aCan (de Regana 29 36 i cinc carabiners. El mes de maig de mes maig El icinc carabiners. (de Colònia), s’Estanyol asa de iel 39

37 El 21 El de 1914, de maig el 30 26 i el preferent iel José i onze carabiners carabiners ionze 28 comandat comandat 27 i el ca iel - - - - destinat a comandar la 3a Secció de la 5a Companyia de Balears, complint el amb de de Balears, 5a la Companyia 3a Secció la acomandar destinat Pi. de de Llucmajor del post des Cala 3a Secció de 4aCompanyia, la ides que dirigia es de 1925 Talaya Julián Zamora, caporal el que reclamàs. li oficials assumptes cooperació per als oferia li seva la Secció la acomandar Jueus batle que destinat deia per haver al estat dència. L’alferes de 1922 Vargas de 20 el maig Rodríguez del Torrent Juan des des de mes juny de 1927. al fins dura estructuració Aquesta adependre de 4aCompanyia. la de 3a Secció la Pi passa de post Cala El Companyia. del Torrent Jueus, des de el Torre la d’en de 1a la Pau de 1a la Secció de i el Regana, poració. a Llucmajor, major la testimoniava li consideració ideferència, iatota Cor la aell dient-li residència amb que de Regana, per trobar-se del destacament de comandant sa Marina. del Pla de Sí de Jordi Sant que de Campos. fer per odel ho basses Salobrar les podia com part la en zones salabroses, imai mar ala de banyar s’havia de Mallorca, cas el com és caloroses, Al’estiu localitats iales al’hivern. setmana ala i dues vegades al’estiu dia temperada cada aigua amb peus iels dia, al vegades quantes unes braços i els de mans les rentar i s’havia curts cabells de i sabó,dur els havia aigua amb diàriament També d’afaitar camforat. s’havia aiguardent amb neta de fer boca la deure. el havia hi de tot davant Iper damunt constantment al fatiga. vents, privació ala als posat del son, mutacions ales tèrmiques isempre en constant que de trobava terra; es ex humitat ila aflor condensada salobrars, iels de basses les nodrit; tothora que sempreanava i quasi benefluvis l’afectaven abrigat mal els estava que no elements naturals; als contínuament que exposat carabiner el llegir estava podem hi aplicació. ibreu higièniques seva ila Així, mesures les de forma senzilla explicava S’hi asobre de servei. anaven que quan havien de portar tots ells sanitària, ció. de mes desembre de 1933, al fins dura Aquesta nova en què una ha reorganitza hi Torrent iel Pi, Regana de Cala posts els is’estructuraCompanyia amb Jueus. des lacionar-se públic. servei el amb deure d’oferir-li re que cooperació decidida poguessin en més assumptes tots la els 44 47 I el dia 8d’octubre dia Iel de 1927 José l’alferes era Sanclemente Guarido La cartilla deia que cada dia s’havia de rentar la cara amb aigua fresca i s’havia is’havia fresca aigua amb cara de la rentar s’havia dia deia que cada cartilla La molt era cartilla del en seva carabiner la com queda exposat dura, diària vida La de mes juliolEl de 1927, de de 5aLlucmajor la Secció a ser 3a Secció la la passa 25El de juny de 1920 Antonio Gómez Casal caporal el Tenim constància de noms d’individus del Cos de Carabiners en correspon la deTenim Carabiners del Cos de noms d’individus constància 41 El mes de mes juny El de 1921 formen la Secció i la posts els nou un ha canvi hi LA VIDA QUOTIDIANA DELS CARABINERS VIDA QUOTIDIANA DELS LA 49 46 43 el qual comandava el post de Cala Pi, de post Cala el comandava qual el 42 També ho feien 3d’agost el 40 es dirigia al batle al dirigia es 48 45 qui passava qui passava - - - - -

Història 127 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 128 de Jaume devora l’estàtua Passeig, al com servei, que quarter, realitzava no havia per al es hi que del dia tenien tret lliure. dia, cada de sol. posta la Iaixí a fins relleu el ifeia servei el idesprés l’altre mentre agafava dia, l’altre descansava, fent-lo del mig a les dotze seguia nocturn servei el fins acabat havia quan carabiner corresponent ino dormien. D’aquestes un d’elles de dia, una feia servei el parelles, feien servei el si d’un parelles les nit carabiner, la durant també ivigilava servei tenia (que del post comandant al sergent solia ser caporal). un oun Aquest, acompanyat comunicaven es novetats les això de gèneres Acabat desembarcament de contraban. escrupolosament terreny, el reconeixia es dematí cada servei senyes de havia per si hi que de del retirar-se normalment de era costa, de més quatre quilòmetres. Abans de la tram un vigilava parella Cada successivament. iaixí altra, 4una 3iel el una, n’agafava icomençaven una aformar-se número el parelles: les 2en 1iel formaven un havien d’entrar icada com bolles carabiners de servei posaven es tantes bossa Corporació la cessió d’un local propietat d’unCorporació cessió la local del municipi de no ique haver-n’hi, en cas irebre del servei mentaris rebre autoritats les Esperava de la en visites irevistes. les regla actes els onper comunicar-li practicar que local un secció per necessitava ala llogada. segle de Llucmajor de del post carabiners Torrens. cap el Guillermo de març Entrat el anterior, que de disposaven quarter, 18 desprèn vafer com dia el es de l’inventari l’any 1851, Segurament, particulars. viure acases com hem esmentat paràgraf en un varen carabiners iels Civil de Guàrdia la aser quarter però aquest llavors vapassar de Francesc, Sant Claustre al de Llucmajor temps un quarter durant el tenir varen terme el En de municipal Llucmajorquida. Pi. en projectaren aCala fer un Mes També iaCala aEscorca. aFelanitx havia n’hi Cosconar des iel desaparegut, desgraciadament Colòniasa de avui Jordi, Sant del terme Salines, de municipal ses semblants. de Eren els que característiques tenien unes per enginyers militars, truïts solament dos de cons havia n’hi llogades, eren cases aMallorca quedels havia hi Torrela d’en Pau, no que en tenien, tampoc no on sé duien el aterme. de del post s’Arenal Els quarter, feien mentre sorteig el al ocaseta. que de els ­barraca que on ala esperava els feien l’altra costa, parella, relleu ala el amb dirigien ies tes bicicle les agafaven flassada iuna cebes...) patates, fusell el dies, per atres bacallà, ELS ALLOTJAMENTSELS HABITATGES I El dia 9d’abril dia de 1907El batle primer el al tinent Manuel Ferrer dirigia Gómez es post de deLlucmajor, secció al la que que els cas dir el destinats En estaven cal majoria La quarters. posseïen Civil, pocs de Guàrdia la revés al carabiners, Els sorteig. el una En de sol, havien posta d’entrarA la verificava quan de es servei, xx el comandant del post tenia la seva oficina al seu domicili, que era una casa seu domicili, que casa al una era oficina seva la tenia del post comandant el iii , i allà, a les cinc, amb el sarró guarnit de queviures (normalment xulla, (normalment de queviures xulla, guarnit sarró el amb cinc, ales , iallà, 50 ALlucmajor, sorteig el 51

52 - - - - - amb un poc de talús, i pròximes a llocs d’aigua i enfora de la desembocadura de ienfora de desembocadura la d’aigua ipròximes allocs de poc talús, un amb ielevats, secs allocs d’emplaçar s’havien i construir barraques les sanitària cartilla la punta la de s’Orenol,d’Enderrocat, Moner, Can n’Alegria Ca Síquia. isa del del Torrent post Els Ratier, entre iSon Puigderrós Granada. es cap Jueus, des al prop d’en Pou del xalet Colombars, as aRegana, as Llobera, aPunta Celat, Blanc, vora cap Pi, torre la al de Esglesieta, Cala aCala situades ibarraques tenien casetes de torre la Blanc. del cap abaix que havia hi com una penya-segats, dels coves itot en algunes ifins seca, de paret barraques dins llogades. d’en acases tots vivien ells Pau, secció, també de mateixa la de Torre la quedat carabiners ha topònim el Iels del Quarter. de referència: carrer de Son Sunyer, pinar el que dins situades estaven llogades on actualment cases unes esmentades. abans a terme activitats les dur aquarter, on poguessin es destinada particular d’una lloguer el casa que sufragàs que passejaven els seus ramats per llocs de la costa, i així evitar desgràcies personals. personals. desgràcies evitar iaixí de costa, la per llocs que ramats passejaven seus els llucmajorers, als ipagesos sobretot pescadors ban un mitjançant als ho arribar fes d’antelació, dies uns ment perquè batle el amb avisava odel de post secció cap el normal feia que molt de s’havien realitzar, fossin Això blanc. Quan bons tiradors. 44. núm. atermeduria 09.30 ales en hores 23, l’ofici ino 20 indicat del dia com del dia havia coronel el subinspector que de d’armament passar es iinspecció havia que revista la 17 batle mateix dient el al Aquest alferes, vegada d’agost de 1922, altra dirigia es al’Ajuntament local l’acteun celebrar 9.30 ales on pogués es hores 23. del dia que adisposició esperava deacte l’esmentada Consistori el posàs autoritat superior apropiat d’aquest olocal realització per de ala quarter major, d’institut per manca ciutat ala de secció la força ala de de d’armament Lluc carabiners iinspecció revista batle dient que, al que atès coronel el Jueus, dirigia es subinspector de passar havia del secretari. que certificació l’ofici la retornàs li se amb aexposicióper del si públic volia el Demanava consecutius. posar vint dies durant 1911, aLlucmajor, quarter exemplar d’anunci un d’una per alloguer casa passava ili icomptabilitat Pública d’1 de juliol de Hisenda vigent la Llei d’administració la de batle, en compliment ordre al de d’octubre 22 de Reial noso, la dirigia de 1881 es i punts d’escorrenties mar, dolça la amb ja d’aigua que nocius eren salut. per ala llocs Una de les tasques que duien a terme els carabiners eren les pràctiques de tir al Una que eren al duien de tasques les pràctiques les de aterme tir carabiners els 17El d’agost de Vargas, del 1922, Torrent des Rodríguez Juan l’alferes des Fernando Bonrostro Rei de Palma, des accidental iprimer cap comandant El de Llucmajor carabiners ivivien feien majoritàriamentEls costa per servei la el de Llucmajor, secció ala S’Arenal, però pertanyia eren que quarter tenia també 59 PRÀCTIQUES DE TIR DE PRÀCTIQUES AL BLANC 53 54 Els carabiners del post de del post Llucmajor carabiners Els 57

55 Segons Segons 56 58 - - -

Història 129 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 130 s’avisàs sobretot els pescadors, ja que es realitzarien des d’una distància d’uns 200 d’uns 200 s’avisàs d’una des distància sobretot ja que realitzarien pescadors, els es Vella, que eramolt exercicis els conegut en lloc el com Cala iper això necessari faria Vargas1922, dient bé ho explica que de carabiners secció la Rodríguez Juan l’alferes del Torrent mar. ala Des cap isemprecosta disparant Jueus, 1de juny des dia el de anoves ordres. fins batle que per blanc ordres al superiorscava exercicis al quedaven els de tir suspesos notifi Sarasua, Alonso primer Anselmo tinent de 3a Companyia, la de 3a Secció la hores. 12.00 les normalment a exercicis de duien 08.00 les des es Els a terme matins, els pescadors. que s’avisàs manava i navegants que de forma específica de Marina, Comandància de la des arribava de 1928 batle també al cas el En de Palma. notificació la dància Coman ala donat havia passava conformitat li la aquesta es iquan a l’alcaldia permís demanava batle. Es pel Sempre que l’ofici retornàs demanava firmat es es Pràctiques de tir de la secció de carabiners de Llucmajor de carabiners de secció la de tir de Pràctiques dos batles. els il’altre en terme post el de un com en Campos de que el Llucmajor, havia hi avisava adir, és blanc, que exercicis al de tir de Pi realitzar havia rabiners iCala de Ràpita sa mar. ala direcció amb de costa la metres Carrillos Aparicio Marcelo Tinent. García Jiménez Miguel Tinent. Hernán Pagès José Capità. Amat Miguel Juan Capità. Agúndez Mateos Juan Tinent. Comandament L’alferes que força la de ca Ginés Talaya notificava de Campos, des Ontecilla, sempre blanc de la feien, allocs exercicis al es deEls tir veu com es en taula, la 3de el desembre de 1915, de pràctiques les que de s’havien realitzar cas el En el 62

Post Secció Companyia Llucmajor Secció Manacor de Companyia 3a Manacor de Companyia 3a Manacor de Companyia 3a Llucmajor Secció 60 pràctiques les feien que Posts Llucmajor Llucmajor Llucmajor Llucmajor Llucmajor 61 Es Pou Celat Es Pou Celat Es Pou Celat Es Pou Celat Es Pou Celat Es feien les on Lloc 63 1914 de novembre 10 i11 de 1912 de novembre 10 i11 de 1911 de d’octubre 24 i25 1908 de novembre 15, 16 i17 de 1901 de juliol 5 i6de any i mesos Dies, - - - molt penós. La vigilància de les costes i les fronteres no podia quedar abandonada, fronteres iles abandonada, de costes les quedar nomolt podia vigilància penós. La perquè de Carabiners en Cos el en moltes províncies era servei molt i el vida la cara però molt carabiners famílies. per més seves a les per als ja d’aquesta que fer sense ús mesura, contraproduent deures era seus als que faltassin en cas el subordinats seus els per castigar mitjans tenien suficients de comandància s’oposavenque generals directors tots els que caps els iassenyalaven mesura aaquesta deia Es anys. de feia des uns de tropa que donaven es Balears constantment Illes ales Alferes. José José Alferes. Rodríguez Vargas Juan Alferes. Talaya Ontecilla Ginés Alferes. Rodríguez Vargas Juan Alferes. López Ferrer Alferes. Manuel Barqueño Ortega Francisco Tinent. Sarasua Alonso Anselmo Tinent. Sanclemente Guarido José Alferes. Cámara Conde Nicolás Alferes. Cámara Conde Nicolás Alferes. Coca Pujol Davant l’escassesa d’enrolaments no hi havia personal, ja que ningú volia servir d’enrolaments voliaDavant ja servir personal, l’escassesa que no havia hi ningú trasllats de 1884, pels queixes havia de mes maig hi El de Carabiners en Cos el Llucmajor de Secció des Jueus Torrent del Post des Jueus Torrent del Post Ràpita sa de Post des Jueus Torrent del Post Campos de Post des Jueus Torrent del Post Llucmajor de Secció Llucmajor de Secció Manacor de Companyia 3a la de Secció 3a TRASLLATS DE CARABINERS DE TRASLLATS CARABINERS DE 64 Llucmajor Colònia sa de post el i cavalleria de carabiners els Campos, de Post Pi iCala Ràpita Sa Pi iCala Ràpita Sa Regana Llucmajor Llucmajor Llucmajor LA SECCIÓ DE LLUCMAJORLA Torre de d’Enderrocat Fort del Voltants Pou Celat Es Pou Celat Es Pou Celat Es Cala Pi Cala Galiota Cala de Llucmajor terme del Pi Al de Llucmajor terme del Pi Al Cala Vella s’Estelella 65 64 14 i15 de 1920 1919 de d’octubre 29 i30 1918 i 1917 1915 de desembre 10 i11 de 1930 1928, 1929 i 1926 de d’abril 27, 29 i30 28, 1924 de d’octubre 21 i22 1922 de 15 i16 juny de 1922 de juny 8 i9de 1921 de gener

Història 131 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 132 duia. També se li notificava el tipus de transport que d’emprar, havia tipus el També de transport duia. notificava que li se aportat era que equipatges iels família la amb on desplaçava si es constava passaport, el firmar de Direcció la General. per part prèvia sempre destinació, la l’acceptaciósempre canviar-se amb podien grau, del mateix quema, eren en consistien que fet el permutes, les del dos cos, individus quals les fadrins. no possible era ocasions carabiners que fet pel suficients no havia hi però en moltes fills, de de més tres famílies amb carabiners els cloure trasllats en els preu s’incrementava del viatge sempre miraven molt. generals de directors no in Els que volia molt el dir iaixò destinació, enfora de seva la de tropa traslladats fossin que trobavencarabiners carabiners indispensable. Aquest provocava fet que alguns enviaven aaquelles on en nombre el faltaven,dotació quals ales reglamentària de forçosament de províncies les efectius que teniensistien adestinar completa seva la com a«saques», feia que el coneixia es es que personal con faltava quan i per això Trasllats d’individus de la secció de Llucmajor reembossava. senda li per l’Ajuntament, d’Hi que Ministeri el després normalment encara per trimestre Ortega T. 2n Francisco Ortega T. 2n Francisco Ortega T. 2n Francisco Ortega T. 2n Francisco Ortega T. 2n Francisco Gabaldón Nicanor S. Ortega T. 2n Francisco Ortega T. 2n Francisco Vidal Abarca 1r T. Pedro O secció post del Cap Quan un carabiner canviava de destinació, el cap del post o secció li havia de havia li o delsecció post cap el de destinació, canviava carabiner un Quan tercera for una amés, ser voluntaris podien oforçosos, havia, ihi trasllats Els 20- 20- 13- 6- 6- 6 26- 2- 8- Data -III IX III III IX III I III III -1918 -1918 -1918 -1918 -1917 -1913 -1918 -1918 -1918 C. Francisco Agudo Agudo Francisco C. Rull Martín Manuel Ll. C. Rodríguez Castro Antonio C. Traslladat Individu Antón Hoyo del Fermín C. Cabrera Cabrera José C. Martínez Serrano José C. Andreu Aguilera Alfonso C. Sánchez Sánchez Jacinto C. Sudón Martín Manuel Ll. C. Gutiérrez 67 * 2 1 * 1 2 2 2 2 Carros S’Estanyol S’Estanyol Partida De Punt Palma Palma S’Estanyol S’Estanyol S’Estanyol Palma Palma Palma des Jueus Torrent ció Destina- De Punt 66 - - - - a les forces de Carabiners i Guàrdia Civil, que Civil, pessetes. de 90 feien total iGuàrdia un forcesa les de Carabiners tercer el durant trimestre subministrats comptes els bagatges dels examinats, fossin força per ala de secció. la bagatges els major per reclamar iCampos, Lluc ajuntaments respectius, als dirigirà qui es el ique dit el serà oficial Campos, de del que post s’Estanyol al’Ajuntament necessitaven carabiners els bagatges de els perquè de Llucmajor ordresles de Secció oportunes la en l’alferes cap reclamàs l’ofici núm. 590, 27 quedonava de de novembre, dia data en aquesta manifestava i li a batle en resposta tinentel al coronel Rendón Juan iprimer dirigia es cap Sanjuan Neira. tín de post Ciutadella superioritat per la al sergent el destinat estat Antoniohavia Mar Murillas. Canales i Marcelino Tena Máximo Pulido caporals els aMenorca, cap destinats on havien estat marxa També 24 el d’abril de 1918 per emprendre aPalma la vaixell el havien d’agafar vapor el aAlacant. correu que cap perquè sortia aPalma d’agafar havia fins anava Hermenegildo Hermenegildo S. Alfonso Hermenegildo S. Ballesteros Avelino S. Ballesteros Avelino S. Ortega T. 2n Francisco Ortega T. 2n Francisco Ortega T. 2n Francisco Gabaldón Nicanor S. Navarro Germiniano S. Alfonso Hermenegildo S. Alfonso El dia 1de desembre dia deEl 1919, Exempta de Mallorca, de Comandància la des En el cas del 6 de març de 1918 del 6 de març cas el En Sudón Manuel Martín llicenciat carabiner el El dia 1d’octubre dia El de 1935 vapresentar, Clar Carbonell perquè batle el Miguel 70 25- 28- 9- 9- 22- 22- 16- 24- 24- 6- XI XI IV V X X VIII XI IV IV -1918 -1919 -1919 -1918 -1918 -1918 -1918 -1918 -1919 -1925 Méndez Méndez Manuel C. Neira Martín Antonio S. Machacón Zurdo Gregorio C. Alejo Chicote Valentín C. Enciso Ugarte Marcelino C. Sirola Vázquez José C. Pérez Guisado Salvador C. Murillas Canales Marcelino Cp. Pulido Tena Máximo Cp. Salas Lacasa Joaquín C. 69 El 28de novembre El de 1919, perquè aPalma anava * 3 1 * 1 2 1 2 1 2 S’Estanyol S’Estanyol S’Estanyol S’Estanyol 72 Palma Palma S’Estanyol Palma Palma S’Arenal Andratx Llucmajor Manacor Ses Salines 73 68 71 - -

Història 133 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 134 mensuals. en aquell temps carabiners cobraven Els 22,50 pessetes cinc dona fills. seus seva iels secció, ende què seva la que explicava ho feia perquè la impossible era li alimentar dona cap seva ala il’altra al una Va dues 3a Companyia. escrites cartes, la deixar Tenia a dedel post Porto de fusell. tret ipertanyia Cristo, un disparant-se anys 42 d’abril de 1908, Yeguas, Antoni en Bárcenas suïcidar-se afinals carabiner el succeir moltes de tendes de que comestibles. el Però és va molt mostra una dramàtica més exemples que s’exposen acontinuació sobre que quantitats les quedaven adeure en no mes, el ho feien. per passar de diners manca iala sous baixos als id’honor, íntegres nes penúries degudes de seves les ique apesar majoria que gran eren una perso havia Hi exacta. no és contrabandistes venienes als demandant. al pagava el aquesta s’enviava destinat on estava de Comandància i la des llavors de total el ala Mallorca íntegre,fet que l’havia creditor al fins no pagava es acceptat aquest l’havia Quan deute. el per si però, acceptava interrogatori feiacarabiner un es carabiner. al Abans, del en l’haver que quantitat mensual pagament, sempre certa descomptant era una el efectiu batle contestaven de LlucmajorAquests al faria explicaven com es ili tinent coronel on al destinats. estaven de iprimer comandància la instància cap comerciants els que opost, deutes secció havien reclamaven decompanyia, fer una SOBRE DEUTESSOBRE DE CARABINERS Màlaga Osca Mallorca Mallorca Mallorca Huelva Màlaga Comandància Pel que fet ja de destinació, fos de comandància, molts canviaven de carabiners veu pot que deduir es ies que llegenda present el la En carabiners tots els apartat 75

1908 1906 1905 1904 1904 1904 1903 Data Giraldo Ortiz Manuel Franco Guillén Mariano Giraldo Ortiz Manuel Plaza José Jiménez Delgado Pérez José Sánchez Merino Pedro Madina Guerrero Antonio Carabiner en ptes. Quantitat 57,50 21,40 75 43 43,80 4 74 Això es demostra amb tots aquests tots aquests amb demostra es Això Gamundí Servera Francisco Bonnín Pomar Miguel Gamundí Servera Francisco Roca García Gabriel Roca García Gabriel Caldés M. Ana Tomàs Cañellas Pedro Comerciant 3 5 2 2,50 2 2,50 5 en ptes. Retornar 76 - Navarra Mallorca Bilbao Guipúscoa Algesires Màlaga Càceres Sant Sebastià Barcelona Pontevedra Zamora Bilbao Astúries Algesires Barcelona Estepona Mallorca Estepona Guipúscoa Navarra 1925 1921 1921 1920 1918 1917 1916 1915 1915 1915 1914 1913 1913 1913 1913 1912 1912 1910 1909 1908 Morales Ruiz José Ortega Méndez Juan Serrano Jubete Fernando Ordinas Bisquert Juan Soria Ceferino García Cifuentes Marín Fulgencio Serrano Quintana Antonio Díaz García Gómez Manuel Salas Llopis José Bello Celestino Deu Salas Llopis José Miranda Muñoz Ildefonso Sabater Reinés Lorenzo Sabater Reinés Lorenzo Aparicio Cabrera Teodoro Araguz Martínez Antonio Florentín Fernández Antonio García Valencia Manuel Molina Guerrero Antonio Peláez Amado José 20 31,45 5 15 80 108 31,50 204,5 35 75 85 18 25 144 250 46,90 71,25 Coll Rabassa Catalina Calafat Morlà Matías Garcias Salvà Lorenzo Cañellas Tomàs Juan Pedro Forqué Rabassa Catalina Juan Oliver Clar Oliver Juan Caldés Mut Miguel Duran Ros Bartolomé Pons Tomàs Miguel Caldés Mut Miguel Rubí Julià Miguel Enseñat Panisa Gabriel Segura Fuster Bartolomé Pons Tomàs Miguel Llompart Vidal Francisco Llompart Vidal Francisco Llompart Vidal Francisco Mut Matías Segura Bartolomé Oliva Julià Lorenzo 2,50 5 5 2 12,50 5 10 2,50 2,50 5 3 2,50 2,50 5 5 2

Història 135 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 136 de d’octubre 30 que informat de 1908, en ser de interrogat la carabiner el l’havia Forqué data amb Rabassa per Catalina dirigida instància la aqui vapassar panyia, batle de Llucmajor al Antonio que del Moral, que capità el Com de 2a notificava la de l’1 des de desembre Giraldo de 1904. Manuel Ortiz carabiner el destinat on estava de Màlaga, de Comandància la d’enviar cap havia document el al setembre, promoguda veí pel deia que de ili Llucmajor Gamundí, Servera Francisco coronel, 15 el de setembre de 1905, 14 data núm. 386 amb retornava instància la de 4t de l’article 31 cas el que de Llei del la timbre. assenyalava segells deutes perquè uns que atès documentsreclamaven no no els eren duien vàlids, els que interessats Sanllorente Rubinat, Eduardo als de Mallorca de Comandància la 13 dia el d’agost de 1904,instàncies, tinent pel coronel iprimer cap de carabiners del retorn de les cas el tenim llei. que la segons Així, pertocava segells els guessin com principalment era que requeria passes, documents tots du unes els mandància esmentat. descompte el i per aquest efecte motiusense deixava es a aquella Comandància, aquest nom. amb Per carabiner altre deutor el no havia unitat hi tant, no pertanyia ique que en aquella aMallorca residit no de l’Exèrcit havia de mai Melilla, cedia comprovatinterrogat s’havia que pro seu personal dit expedient pel el carabiner i que en ser llinatge, el amb confusió ja una que havia d’aquesta hi comandància, del deute de 31,45 Gómez García, Manuel Díaz carabiner al que reclamava pessetes Fuster,Segura del comerç nom, del mateix que descompte el quedava efecte sense de l’escrit núm. 188 veí Bartolomé de al 9de novembre que esperava notificàs es batle per comunicar-li al que com acontinuació dirigia es primer accidental en cap destinat. no estava hi Pedrero, que José Maeso aquell ja carabiner deuteel al il’informava que reclamava 16 el notificava de li febrer d’Oviedo de des 1915accidental sobre informació una residència seva la aÀvila. fixat del de mes novembre de 1914 havia cosa qual per la asegona reserva, passat ihavia afinals baixa perquè cursat havia comandància, aaquella deuteun ja no pertanyia aqui reclamava que que Llompart instància citava carabiner el seva ala Vidal cisco veí Fran batle de Llucmajor comunicació la al al que arribar fes Parera, notificava de 1915, Bauzá Luís tinent el de coronel Mallorca, de iprimer Comandància la cap que trobam 8de el febrer Així, comandàncies. aaltres rabiners ja destinats estaven mensuals. de deute de 2pessetes araó ique 8pessetes ho faria quedava pagar gir), cada (5 que pessetes rebut el tenia pessetes d’haver-los enviat, que solament li (descom aseu, ique remès 10 per havia conducte de li Cedillo) postals de dos girs sobre Peláez, José deute el Amado Companyia, que de tenia 18 reconeixia el pessetes, Des de la Comandància de Barcelona el 30 de 30 de el desembre Barcelona de 1916 de Comandància la Des comandant el deutes, ca els els Com veim, reclamaven en què, es eren molts quan casos els del el tinent és de coronel Càceres, Un cas de iprimer Comandància la altre cap 777879 A vegades, el procés de reconèixer procés el del pimer deute de el Co la A vegades, cap per part 84 83 I al mateix demandant el comandant i primer cap iprimer cap comandant el demandant mateix Ial 80 El mateix tinent mateix El 81

82

------Comandància de Pontevedra, Román Navarro, es dirigia a Bartolomé Ros Duran a Bartolomé de Pontevedra, Duran Ros Navarro, dirigia Comandància Román es de 1921,partir ja que 16 el d’agost d’aquest any, tinent el coronel de iprimer la cap que fer. tornàs la va perdre, necessari era es de correus, en servei el en data aquella que dubtesens havia hi per anomalies les pertanyia, qual capità a la de Companyia la perquè al García, en ser remés l’informe García Ceferino d’aquella carabiner deute el encia comandància què al reclamava veí de Llucmajor al Mutcava instàn la Miguel que, motiu amb extraviat d’haver-se d’abril de 1918 tinent el de coronel Bilbao comuni de iprimer Comandància la cap vahaver la que acceptada. carabiner el conformitat la vadonar fins li ino Cifuentes se Fulgencio carabiner Marín el que primerament havien d’interrogar vigent la Llei del timbre. determinava segons 11a, iveíciant de que s’Estanyol, en deien paper fes de li la classe que eranecessari de maig de 1824 es va establir una reial ordre –hi havia joves que per evitar el servei joves servei el havia de 1824 ordre que –hi de reial per maig evitar una va establir es al’Exèrcit. d’incorporar s’havia un sorteig, cinc joves que un militar, mitjançant en de edat cada establia ordenança en qual la tament forçós d’un però a través sorteig, va ser rei el Carles quantitat de mossos. determinada l’Exèrcit una municipidiferents municipis de proporcionar cada havia iprovíncies, adir és a quintes en consistien l’aportacióLes d’un nombre determinat de soldats entre els d’entendrevia com acreditor, ell amb de Carabiners. del no Cos através però que s’ha mensuals, de 5pessetes araó deute ique satisfaria que li reclamava li que el Méndez Juan aquest reconeixia d’aquella Ortega, carabiner el Comandància quantitat la de 144 que devia li pessetes com on aresolució afirmava instància ala veí que de de Barcelona, Llucmajor deia Mut al que, Comandància la Miguel Caldés mació. però, deute el que l’obligació tenia objecte dit el carabiner de de saldar recla moral descomptes, d’entendre ique s’havia També ell. personalment amb feia saber, li Fernando Jubetecarabiner perquè Serrano, totalment prohibit tals estava efectuar que noper notificar-li possible era el de quantitat la res que descomptar devia li En el cas de la instància que vafer veí el de instància de la Llucmajor Rubí, Julià cas el Miguel comerEn Les quintes s’imposaren l’any quintes s’imposaren 1704 borbònicaLes com areclu dinastia la durant reclutament el quintes.i les lleves les feiaAntigament de mitjançant soldats es a canviar en part degué deutes dels carabiners dels ipagament seguiment El ja que deute el 18 el per cobrar eren del retard oficials, causes les aquestEn cas Varen joves els que ser tants feien possible el per en no quintes que entrar 22 el 87 I també ho 19 el feia, Itambé de desembre de 1921, tinent el coronel de iprimer cap ALDARULLS DE 1872 A LLUCMAJOR 85 Quan la va enviar se li va contestar vacontestar li se va enviar la Quan LES QUINTES I ELS QUINTESLES IELS iii el qui va dictar una una qui el va dictar 86 88 ------

Història 137 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 138 del Cos, ja que tenien els mateixos drets i les mateixes prerrogatives militars de què prerrogatives ja militars mateixes i les quedel Cos, tenien drets mateixos els 6de gener presentatners data havia de 1830 amb de individus quintes els per eximir de Carabi l’expedient del Cos general que de Ministres l’inspector en Consell el tat trac que exposava s’havia de Zambrano, marquès de Ibarrola, Miguel de Guerra, la motiu suficient era al’ordenança excepció per fer una de reemplaçament. eravoluntari que del per Tresor arques ique ales Carabiners fos beneficiós encara no SupremConsell de Guerra la no ho li vaacceptar, ja que que de exposava servei el Però entrat de Carabiners. voluntàriament al’Institut el que individus els haguessin que no havien d’incloure’s que declaràs en es quintes d’Hisenda Despatx al demanar blemes quintes. les L’inspector amb 6de gener data de 1830, amb de Carabiners, va oapresidi. a galeres per mutilació enviat seria que s’inutilitzàs a armes les que destinat tava qui el estava militar, sobretot què s’inutilitzaven omutilaven–, en decre temps amb es de guerra, el batle Andrés Salvà per dur a terme diverses rifes. Amb el seu producte es podria seu el producte podria Amb es per rifes. dur aterme diverses Salvà batleel Andrés de armes. les mossos del servei els d’una quantitat per redimir propietaris dels les quota de possibilitat més tant econòmica. La un pagament el era pobres ivaaugmentar-ne quotes mateixes les classes les amb vadeixar dificacions: L’Ajuntamentimposts. mo va fer unes cosa va atendre perqual la justes, queixes les ja que poble el ofegat pels estava particulars, feien als es queixes les extensives més d’acord,que no estigueren ja hi que qui tenien els possibilitats. més Amés, afavoria gravades, bastant necessitades, més vahaver molts,comissió. de classes les N’hi els Però noconformitat la donar enmossos tots varen quel’assenyalament els va fer la ique l’objecte tutorsels mossos amb dels no que més era assaig. un de classificació, que ainvitació de l’Ajuntament i nomenada entre comissió pares estat una els havia llucmajorer sol·licitud La Un oposaren. s’hi Salvà. d’ells vaser regidor el deia Andrés mossos presentada Diputació ala Provincial, sèrie però de regidors una del consistori sobre sol·licitud la obrir per sessió tractar la quintes les de relacionada diversos amb ociutat, mercaderia queper il’abolició qualsevol vila entrava auna de quintes. les que d’un en consistien pagament cànon el oconsums, desupressió portes drets dels democràtic 1868-1874,sexenni eren la importants més reivindicacions les populars abolició seva sempre temps el popular. La reivindicació del Durant vaser una pares. descontentament gran seus sols quintos dels dels de gent,un la sinó també no tals de publicar-seners abans sorteig. el de 1830, ordre de 8de maig Reial la efecte sempre ja que fossin carabi individus els que sense quedàs manava es Davant eren això tropa veterana. oficials seus els més, A purament era militar. organització de seva l’Exèrcit, ila cossos altres els gaudien Respecte als carabiners, poc temps després de la seva fundació, hi vahaver hi temps pro poc fundació, després de seva la carabiners, als Respecte A Llucmajor, 21 dia el d’abril de 1869, essent batle Bartolomé va Mulet, es Com veim, quintes les eren problema un per amolts provocava de joves, iaixò Però ordre de 13 per Reial la d’agost i del Despatx de 1830, d’Estat secretari el El dia 10 dia El de 1872 de març l’ajuntament amb vareunir Consistorial es Casa ala 89

91

93

90 92 ------vint-i-cinc carabiners poble al Major.plaça com aguarnició concentrar varen d’aquests es fets Acausa taverner vaobrir un motiu foc força ivaferir de la de carabiners La de quinta. la general. Llucmajor en Com veim, problema quinta un era la en l’ordre al’ajuntament del dia poble ial de proposició la avotació del regidor ivaguanyar Ripoll. vapassar quantitat. Es cap deera l’opinió ique no de rifes, les s’assenyalàs de solament donar que el tragués es regidor el Per Servera pressuposts. dels part, altra aconseguir podia es celebrassin, es era entregar-los duros i que 300 quantitat, si aquesta no s’extreia que rifes les amb opinió seva la dient que va exposar regidor trobava El que Ripoll dats. seu el objecte solque de sortir l’ajuntament desgràcia la mossos que tenguessin de als donar havia Romaguera. Mateo per comissió encarregar-se’n una menar i i foren Segura Francisco Coll, elegits Juan de ser sortejats d’abril. mes vano el Es mossos que dels sort la haguessin alleugerir constava en el Reglament militar, 1. explicitat en en nota Reglament el la constava 4del seu article en restabliment el intervenia de l’ordre, primordial, també funció seva ja que així que pot Com deduir,es no encara Civil. fos la de Carabiners, Cos el de Guàrdia la en els primers moments als llocs de major perill per auxiliar i infondre ànims a les ales iinfondre ànims de per primers major auxiliar en moments els llocs perill als tinent José de Robles Carabiners Hernández, comportament l’heroic patrimoni, del era deplorable. va exposar batle també El sobretot de Ciutat,quedat moltes del les carrer per haver famílies, perdut tot seu el ialtres. Son Biniferri, Garcies Ferrutxelles, Alcamera, Pèlec, com es enclavades les en serrals especialment rústiques, finques patit algunes que havien mals dels de informant plorar mort la de moltíssimes persones. Seguia de nit poble el estat hagut que hauria si hagués iassegurava vien sofert famílies, les de Ciutat, Cementiri, carrers que Nord ha idel als perill iPunta, que passat havia del batle president El pertinents. mesures les i adoptar relació vafer detallada una inundacions matinada ala problemes lloc que havien tingut per grans les ocasionats urgent, per ocupar-se dels caràcter amb convocada extraordinària, sessió de celebrar 14.00a les hores, l’objecte presidència sota la amb Salvà, del batle Antonio Catany nucli urbà. de zones les del inundació per algunes que gran tempesta, vaprovocar una gran Davant els greus fets, el consistori es va reunir el mateix 29 mateix el de setembre consistori vareunir el es fets, de 1902 greus Davant els 29El de setembre de 1902 per una de Llucmajor vila va veure la afectada es A Llucmajor, 5 d’agost nit la de 1872, del dia l’ordre va alterar es públic amb 94 El 25 El d’abril de quantitat la de 1872, batle vatractar mateix el 96 i cinc soldats de cavalleria, a més del permanent amés petit post icinc soldats de cavalleria, CARABINERS DECARABINERS LLUCMAJOR LA SANTMIQUELADA I ELS SANTMIQUELADA IELS LA 99 que exposant la seva vida va acudir vaacudir vida seva la que exposant 98 La situació en què La havien 97 95 - - -

Història 139 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 140 de 1902, ordre deia que de 5de desembre per Reial de 1889 incoava iniciació de la comportat heroicament González. gent, Sánchez il’altre ajudant Celestino asalvar consideravenes Un del Cos. d’ells Patricio era que s’havia Hernández, Hernández que pertinences munició de seva ialtres la de inundació la perdre part durant gràcia pitjor va obrir per expedient haver des se’ls la tengut dos carabiners va ser que als apunt de Però morir ofegades. estar varen el quals dels famílies les escorrentia, més torrents, que per pareixien socórrer gent. la carrers, pels anava homes, dues seu tinent el cavall dones El que amb ofegats. morts idos haurien nins vaproduir inundació. la iapunt es seva quan de També morir ofegada uns salvaren Civil. de dotació la de Guàrdia la també com preferent Sánchez, i Cándido Barceló Jaime Patricio carabiners i els Hernández que trobaven es del meritori molt i també famílies amoïnades, comportament del rent dos. dels de cap ique no vahaver per part hi descuit queprefe a caporal, era carabiner per ascendir col·legis Escorial als a El del cos anar iaprovat per Patricio que examinat del carabiner la estava Hernández, especialment inundació, per la contestava que iell molt era afectats conducta carabiners bona, dels paret. ala veïnats forat per un que feren iser salvats els de sortir hagueren que fills els perill el tant de rapidesa la de inundació. la per causa res Era ino pogueren salvar dona fills iels Patricio seva la solament del carabiner havia hi Hernández, al domicili eracontigu seu vaperdre. El es seva de munició la que acasa ipart trobava tenia es de servei que diners estalviats. tenia els itot vaperdre ifins per malaltia, moments aquells En corda. de baixa una estava estirant-los seva amb Patricio de de casa que treure carabiner hagueren Hernández, de mort molta del en perill de gent, membresva posar els entre de família la altres ique aquell dia queven tempesta completament vaesclatar gran per la inundades quèi vaser rapidesa per de la haver habitacions, les amb varen de sortir ja que esta de Ciutat carrer de Llucmajor, d’allotjament al de dos carabiners cases ales extraviar que va es Notificava de corretjam. laterals de amés 3cartutxeres de fusell, tap un que metàl·lics, 10 i eren d’armamentde i munició: l’Estat carregadors cartutxos 90 29 de dia el setembreocorreguda de 1902, propietat havien sofert inutilitat efectes superioritat la informava Robles Hernández, que aconseqüència de inundació la de Llucmajor. de Carabiners de Secció la cap el part quedel Cos 29 el de setembre de 1902 segons donava a Llucmajor extraviar, varen es de propietat pèrdua per la efectes dels de Guerral’expedient la i del ram justificatiu Entre aquestes accions meritòries hi ha la d’auxiliar una dona que estava dins ca ca dona una que dins Entre estava accions aquestes meritòries d’auxiliar la ha hi En l’expedient es demanava al tinent l’expedient JoséEn al Robles opinió demanava quina es sobre tenia la primer de Llucmajor,El de 3a Companyia tinent la de 3a Secció la icap José 7d’octubre dia el de Mallorca, primer de Comandància la en cap comandant El que vahaverHi on dos en tenien vaproduir lloc el domicilis carabiners es els 102 El carabiner Celestino Sánchez González aquest dia aquest dia González Sánchez Celestino carabiner El 100

101

- - - 4 3 2 1 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5

F. (1973). Aguado «Síntesis del Cuerpo de histórica Carabineros». També menció feim hi síquia en comunicació la «La de n’Aleix il’avenc de Son pròximes jornades, pràc en unes exposaré que segurament treballs, tres Aquests Era totalment civil. totalment Era J.P. Fusi iJ. (1997). Palafox 7de el aBaiona juliol de elaborada 1808. estat constitucióAquesta havia Ubieto A. des. Muletó», presentada conjuntament Monserrat en jorna aquestes Clar Joan amb (origen de Son Servera itradició). Locals Sóller iJornades iFornalutx d’Estudis cordons sanitaris durant el segle segle el durant cordons sanitaris bineros, p. Madrid, 80. Carabineros de Militar Cuerpo del Reglamento fraudación y De Contrabando de Materia en y Procesal Penal Legislación la de Recopilación Madrid de Gaceta p. 17.Espasa-Calpe, Madrid de Gaceta Civil Guardia la de Históricos Estudios ix acabats. jaticament estan Gaceta de Madrid de Gaceta Civil Guardia la de Históricos Estudios En alguns arxius he trobat la relació dels carabiners que formaren part d’aquests que he trobat part formaren relació la carabiners dels arxius alguns En F. (1973). Aguado «Síntesis del Cuerpo de histórica Carabineros». Jornades d’Estudis Locals de Manacor, Locals Jornades d’Estudis (1929), Imprenta p. Ed. Madrid, de 5. Carabineros, et al et . (1977). (1820), núm. 106, p. 462. (1809), núm. 295, p. 1289. (1829), núm. 56, p. 221. Introducción a la Historia de España Historia de ala Introducción España 1808-1996.España Modernitat la de El desafío xix . . núm. 11, p. 14. , núm. 11, p. 9. xi i (1927), Imprenta Ed. de Cara xii Jornades d’Estudis Locals de Locals Jornades d’Estudis . Ed. Teide,. Ed. p. 525. NOTES Revista de de Revista de Revista . Ed. Ed. . - - - -

Història 141 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 142 21 20 19 18 17 16 27 26 25 24 23 22

C. Calviño. (2017). Calviño. C. «Un històric sobre esbós aManacor». de Carabiners cos el C. Calviño (2016). Calviño C. aMontüiri». de Carabiners Cos «El Com a preferent, a octubre de 1882 de Companyia, maig 2a a la destinat estava 1a de Llucmajor. Secció de mes Iel febrer d’aquest quatre carabiners amb any 1a de ala 1884 aabril De març de contraban. Companyia, de tabac pertanyia demes de novembre, quatre fardells altra en va fer una cinc carabiners, amb iel en fulla, de tabac grossos de dos fardells confiscació vafer una carabiners, i4reus. de quilos de pes 84 contraban setembre de de de tabac 1887 en feren de 4fardells una quatre carabiners amb de 58d’agost de mes iel pota de 1887 de quilos tabac confiscació vafer una mes El deSalines. 1887 deen post el ses 3a Secció 3a Companyia, a la destinat 1ala 1a Companyia, de en post Llucmajor. el Secció D’octubre de 1886 ajuny De febrer de del post Santanyí. de Secció 18852a aoctubre de 1886, a destinat de Llucmajor. Civils Guàrdies 1851, 1860 i1884. amll del començaments 26. Manacor de Locals d’Estudis Jornades IX anomenades províncies del Nord ide Catalunya. Madrid de Gaceta l’interior. per contraban el que Civil l’encarregat era de perseguir vahaver Resguard hi un Civil Guardia la de Históricos Estudios Madrid de Gaceta Hi va haver carabiners de la Comandància de Mallorca que foren destacats a les ales que foren de Mallorca destacats de Comandància la vahaverHi carabiners F. (1973). Aguado. «Síntesis del Cuerpo de histórica Carabineros». El carabiners de primera també es deien es de primera també carabiners El ifronteres, temps costes les un durant que de Carabiners vigilava delA més Cos Essent sergentEssent d’octubre mes el segona, de 1883, tres juntament altres amb (2016). Calviño delC. segle aPorreres icontraban «Carabiners afinals , signatura 1972/6., signatura orelacions Inventaris d’utensilis i Carabiners dels (1829), núm. 39, p. 153. (1838), núm. 1391, p. 1. xx ». ». Llum d’Oli, Llum núm. 145, p. i23. 22 , núm. 11, p. 12. , p. 323. preferents . Bona Pau Bona , núm. 757, p. Revista de de Revista xix i 29 28 31 30

Caporal segona. El mes de mes febrer El segona. de 1883,Caporal José juntament carabiner el amb Com a caporal primera de maig anovembre primera de maig Com acaporal de 1885 1a ala destinat Com està L’abril de 1885 1a ala 1a destinat Companyia, d’Algaida. del post estava Secció Zamora, Salamanca, Càceres oBadajoz. Càceres Salamanca, Zamora, de de Comandància la carabiner altre un ivolia amb permutar aPalma destinat 1a 1ade Campos, Companyia, de Secció. mes novembre El de 1886 vapassar de setembre. D’octubre de 1885 anovembre post al de 1886 destinat vaestar 1a 1a Companyia, de Torre la Secció mes al d’en fins Pau, destinat on vaestar vaser nomenatAquest any de primera (preferent) carabiner a la ivaser destinat de 25una de pota. de quilos tabac d’octubre mes El de 1887, en feren carabiners, itres caporal juntament un amb de 861 majors fardells 22 amb de contraban. dei dues quilos tabac cavalleries dos carros confiscaren segona idos carabiners caporal un primera, caporal un de 185 de contraban de tabac de mes iel setembre de quilos pes, de 1887 amb de mes juliol El de de contraban. 1887 de tabac grams vafer-ne de 5fardells una decontraban, mes iel desembre de 1886 de 24 i500 quilos altra en vafer una de vint-i-un de de tabac confiscació fardells vafer una carabiners, tres amb d’abrilmes de 1886 a sergent d’octubre mes El segona. va ascendir de 1886, de deldel Torrentpost 1886 3a Secció 3a Companyia, a la passa Jueus. des El 1a de Torre en post la el panyia, Secció d’en Pau, ide novembre de 1885 a agost de juliol de 1885 aMallorca. primera iquedà destinat acaporal ascendí De junycontraban. anovembre on de 1885 mes el aCampos, destinat vaestar de de tabac fardell un sembre de 1884, voltants del poble als confiscar varen 8de de dia el de ronda la volant carabiners d’Algaida, tres Amb d’Algaida. de 1885 1a ala demes maig 1a destinat Companyia, del post Secció vaestar d’octubre mes Del de 1884 per permís. llicència de 1884 concedir varen li al d’un d’agost mes paquet El de contraban. de tabac feren confiscació Masi, una 35. i contraban. de de tabac trenta-sis pastilles confiscaren reconeixement casa, en una practicat d’aquest iessent cap 14 el de post post, Campos, el de desembre de 1884, en un de 1884març de 1885 aabril 1a ala 1a destinat Companyia, en Secció vaestar reu. De iun de contraban de tabac d’un fardell altra fer en una varen carabiners paquetet d’abril mes iun iel quatre premsades de picadura, amb de pastilles quatre paquets de pota, de tabac fardells grans de tres confiscació fer una varen C. Calviño (2016). Calviño C. aAlgaida». de Carabiners Cos «El Es Saig Es , núm. 417, p. 34 - -

Història 143 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 144 33 32 39 38 37 36 35 34

Com a carabiner el mes de mes el febrerCom acarabiner de 1883, Monser juntament carabiner el amb El mes de juny de 1905 va ingressar en el Cos de Carabiners i va ser destinat a la ala de mes junyEl ivaser destinat de 1905 de Carabiners en Cos el vaingressar amll amll amll juliol de 1936 que atès en Militar. no retirat, l’Anuari consta estar ja devia de mes El de de ala Balears. Barcelona de Comandància la tinent destinat iés de mes novembre El de en post Campos. el Secció de 1934 asub ascendeix deldel Torrent post Jueus. des L’any de Mallorca. Comandància 1911 3a Secció 3a Companyia, ala caporal era Mallorca. de Comandància L’any de Mallorca. Sanitari ala destinat 1893 ivaquedar acaporal vaascendir del del Cordó 2n 3a Secció Districte de 1890 3a Companyia, ala destinat està d’octubre I apartir Salines. de en post ses el 3a Secció 3a Companyia, a la bam de en post Llucmajor. el 3a Secció De febrer de 1889 a octubre de 1890 tro el de tabac. de Sintes, contraban acusat contra Josétestimoni Vidal per fer de Vázquez Francisco carabiner iel Martín García Jerónimo Rodríguez aMenorca,tinat on jutge el vacomparèixerdavant juntament caporal el amb 4de juny dia de El 1919, de Guipúscoa. Comandància ala destinat des estava Llucmajor, de mes desembre El de 1917 3a Companyia. ala que pertanyia vaser I l’agost de 1913 Companyia. 2a a la destinat de 3a Secció la a comandar passa d’agost mes de 1912. al fins 3a Companyia la de mes setembre El de 1912 va de 3a Secció la on vacomandar de ala Mallorca, vegada altra d’aquesta passa L’anyde Guipúscoa. 1909, ides de Navarra Comandància ala destinat estava que aIrun, de era Comandància la cap de i9anys, 22 dona seva la idos fills de 1899març sou de mensuals. un 100 amb pessetes com asergent varetirar es de mes El de contraban. de de quilos 868 tabac fardells 20 rabiners vaconfiscar de mes juny El preparar-se de 1891, per acaporal. quatre ca amb ja de caporal, depost Llucmajor. D’abril de 1885 aagost per en Col·legi el Escorial està d’El bre de 1884 de 1885 1a amarç ala 1a destinat Companyia, en el Secció vaestar molt D’octu de contraban. de cinc tabac fardells grossos Pou,rat Coll confiscà L’any 1907, juntament amb passaport, com atinent, concediren de li Maó des Essent carabiner de febrer a abril de 1886 va estar destinat a la 3a Companyia, de febrer 3a Companyia, ala carabiner Essent de 1886 aabril destinat vaestar El mes de mes generEl de 1911, 3a 3a Companyia, ala destinat estava com acaporal, , sig. 2480, correspondència 1916. , sig. 2478, correspondència 1914. , sig. 2477, correspondència 1913. ------43 42 41 40 50 49 48 47 46 45 44

A. Navarra. (1902). Navarra. A. J. de Fuente la Andrés. Ed. Imprenta de delEd. Huérfanos S.C. p. de Jesús, del Asilo 15. Imprenta de delEd. Huérfanos S.C. p. de Jesús, del Asilo 8i9. prèn de 1930 a1940. amll favor nacionals. dels vaposicionar es a de Balears, les de 5a la Comandància de carabiners daments 1a en Torrent el Secció Jueus. des de mes juliol, El com majoria la de coman de novembreDes de 1934 ajuny de 1936 1a ala destinat Companyia, vaestar de 1931 de mes iel març de reserva, de l’escala 3a Companyia. ala vadestinat 3a deSecció. mes la febrer El i comandava de 1931 a tinent d’alferes ascendeix rent Jueus. des De juliol de 1927 agener de 1931 5a ala Companyia vapassar Tor al en 1a la 1a la capçalera icomandava amb Companyia Secció va estar amll setembre 1926. de mes gener El de 1934 (Menorca). Lluís aSant destinat estava de Pi, setembre on de 1925 de en post Cala el vaestar 3a Secció Companyia, a que cosa vafer l’anycaporal, 1925. d’agost mes de 1925 El 4a ala vadestacat Col·legis isetembre en els entre maig a està preparant-se del Cos per ascendir 1aCompanyia, endel Torrentpost el Secció Jueus. compresos mesos des Els amll amll de del post Sóller. 3a Secció Companyia, desergent 1931 de mes iel maig 2a ala ivaser destinat asuboficial vaascendir Posteriorment 1ala 1a Companyia, a de en post Regana. el Secció vaascendir del Torrentpost Jueus, des ide juliol de 1920 de 1923 aagost a destinat estava Va (Osca). Roza de néixer novembre aLa Com aalferes de 1926 ajuny de 1927 L’estudi d’una d’aquest pròxima comunicació que forma part any com apartir D’agost de 1918 de 1920 en el 3a Secció amaig 3a Companyia, ala caporal era A. Navarra (1902). Navarra A. Com acarabiner, de juliol de 1922 asetembre de 1924 1a ala destinat vaestar , sig. 2491, correspondència 1927. , sig. 2489, correspondència 1925. , sig. 2486, correspondència 1922. , sig. 2484, correspondència 1920. Cartilla sanitaria y de socorro para el Cuerpo de Carabineros de Cuerpo para el socorro yde sanitaria Cartilla Cartilla sanitaria y de socorro para el Cuerpo de Carabineros de para Cuerpo el socorro y de sanitaria Cartilla Memòries inèdites . - - - . .

Història 145 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 146 55 54 53 52 51 65 64 63 62 61 60 59 58 57 56

C. Calviño (1992). Calviño C. seu iel temps». sobre «Unes de carabiners cos el pinzellades Del projecte del quarter de carabiners de Cala Pi en parlaré en unes pròximes en unes Pi en parlaré de Cala projecteDel de carabiners del quarter El Correo Militar El Correo correspondència 1926. Sig. 2494, correspondència 1930. Sig. 2486, correspondència 1922. Sig. 2488, correspondència 1924. Sig. 2490, dència 1919. Sig. 2484, correspondència 1920. Sig. 2485, correspondència 1921. correspondència 1914. Sig. 2482, correspondència 1918. Sig. 2483, correspon Sig. 2476, correspondència 1912. Sig. 2478, correspondència 1914. Sig. 2478, dència 1901. Sig. 2474, correspondència 1908. Sig. 2475, correspondència 1911. amll amll amll amll 104. p. ple, iTomàs Cardell aSebastià Miscel·lània d’homenatge iTomàs Cardell aSebastià Miscel·lània d’homenatge amll amll Imprenta de delEd. Huérfanos S.C. p. de Jesús, del Asilo 25. amll jornades. 104. p. Ample, La taula ha estat elaborada amb els documents de l’amll. Sig. documents de els l’amll. 2467, amb elaborada estat ha taula La correspon Era la zona de Cala Pi. de zona la Cala Era A. Navarra (1902). Navarra A. (1992). Calviño C. seu iel temps». sobre «Unes de carabiners cos el pinzellades Entrevista al carabiner Antonio Díaz Zaragoza. Antonio Díaz carabiner al Entrevista , sig. 2485, correspondència 1921. , sig. 2487, correspondència 1923. , sig. 2473, correspondència 1907. , sig. 2486, correspondència 1922. , sig. 2479, correspondència 1915. , sig. 2486, correspondència 1922. , sig. 2486, correspondència 1922. (1884), núm. 2586, p. 1. Cartilla sanitaria y de socorro para el Cuerpo de Carabineros de Cuerpo para el socorro yde sanitaria Cartilla . Edicions De Pinte. Edicions en Am . Ed. Llucmajor. Ed. de Pinte en - - - . 70 69 68 67 66 79 78 77 76 75 74 73 72 71

A la taula 1r aprimer tinent, Saser taula A la Tequival 2n Tasegon tinent, Aaalferes, C. Calviño (2017). Calviño C. «Un històric aManacor». sobre esbós de Carabiners Cos el Ja tenia retingudes 24 pessetes. Ja retingudes tenia Sig. 2484, correspondència 1920. Sig. 2489, correspondència 1925. 1915.cia Sig. 2480, correspondència 1916. Sig. 2482, correspondència 1918. respondència 1912. Sig. 2477, correspondència 1913. Sig. 2479, correspondèn 2474, correspondència 1909. Sig. 2475, correspondència 1910. Sig. 2476, cor Manacor de Locals d’Estudis Jornades IX me. de l’unifor havien Amés de comprar peces les de dèficit. tenien 5,80 pessetes adir, és diàries, 7pessetes guanyaven carabiners de iels 12,50 pessetes, baixava amll amll Exempta amll amll amll dència 1917; Sig. 2482, correspondència 1918; Sig. 2489, correspondència 1925. documents de l’ els mitjançant confeccionada estat ha taula La data. mateixa ho la feia amb que de l’individu transport l’asterisc* mateix volel que amb anaven dir gatges, carros-ba Ien els llicenciat. gent, Cacarabiner, acarabiner Cp acaporal, CLl Militar El Correo Aquestes dades són extretes de l’ són extretes dades Aquestes Tenia de Font. la comerç carrer el al Tenia de Campos. carrer al botiga la Com a exemple, l’any 1930, la despesa diària d’una família amb tres fills no Com aexemple, fills tres l’any amb 1930, d’una família diària despesa la , sig. 2483, correspondència 1919. , sig. 2483, correspondència 1919. , sig. 2482, correspondència 1918. , sig. 2482, correspondència 1918. . Llibre d’actes de 23 d’agost de 1934 de 1936, a3de març p. 153. volia dir que no estava adscrita a cap subinspecció. acap que volia adscrita no dir estava amll (1887), núm. 3395, p. 2. . Sig. 2477, correspondència 1913; Sig. 2481, correspon amll . Sig. 2474, correspondència 1908. Sig. , p. 331. ------

Història 147 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 148 87 86 85 84 83 82 81 80 96 95 94 93 92 91 90 89 88

M. TuñónM. (1976). de Lara L’any Girona, 1872 iTar Lleida Barcelona, de Mallorca, Comandàncies les dava la força la dava de carabiners. qui coman el era Sanllorente Rubinat.i Eduardo Un oficials d’aquestes darrers Valera Planter, Sanjuan Ruiz Juan iLuís Servera alferes dels amés March cisco Fran García, García Julián Sabater Juan Borràs, Ferrnández, Ogazón Cecilio tinents els Serrano; Mendiluce iCipriano Sánchez Salvador Canalo capitans els isegon cap, Gimeno Narciso comandant el Ibáñez; dePablo Salazar; González tinent erael coronel de Mallorca de primer Comandància la El cap Biedma. Montero coronel pel del comandat 4t formaven Districte, Rafael ragona part amll amll amll Madrid de Gaceta Madrid de Gaceta Madrid de Gaceta amll amll amll amll amll amll amll amll amll , sig. 2471, correspondència 1905. , sig. 2470, correspondència 1904. , Llibre d’Actes de l’any 1872, p. 31. , Llibre d’Actes de l’any 1872, p. 26. , Llibre d’Actes de 1867 a1871, p. 38. , sig. 2485, correspondència 1921. , sig. 2474, correspondència 1908. , sig. 2485, correspondència 1921. , sig. 2481, correspondència 1917. , sig. 2481, correspondència 1917. , sig. 2480, correspondència 1916. , sig. 2479, correspondència 1915. (1830), núm. 102, p. 417. (1830), núm. 71, p. 289. (1824), núm. 73, p. 39. La España del siglo del España La xix , vol. ii . Ed. Laia, p. 15. Laia, . Ed. - - - 99 98 97 102 101 100

Després de ser salvat i estant de baixa per malaltia es va comportar de forma vacomportar es per malaltia de baixa iestant Després de ser salvat Va de 22 febrer néixer dia el de 1859. Com aprimer tinent, l’any 1901 estava heroica gent. salvant archibal amll Llei de la segons 28de juny de 1918. situacióa la de reserva, al’any 1920. atinent coronel fins on vaascendir ion 1921 vaestar El vapassar illavors l’any de Castelló 1917 Comandància ala estar de ala Salamanca, passà 1915 anys els Com acomandant, d’Algesires. Comandància ala passà i1916 va Subinspecció de 6a Càceres) ala (Comandància il’any destinat 1914va estar com acapità.De l’any 1908 d’Estepona Comandància ala al’anydestinat 1912 il’any 1907 De 1904 de Salamanca fouca. a1906Comandància ala vaestar de ala Mallor d’aquesta ides vaser destinat d’Osca, Comandància ala destinat de Miquel Sant del dia de l’any 1902». del molí d’en en torrentada la que Ros de finca desaparèixer la varen «les cases que Pèlec. va fer des zona a la mal el Monserrat deim: Hi i jo, queda reflectit Carabineros de Militar Cuerpo del Reglamento bineros, p. 14. En aquestes mateixes Jornades, en comunicació la que mateixes aquestes En Clar Joan presentam , Llibre d’Actes de 1902, p. 120. , arxiu 127,, arxiu 10/143. causa (1927). Imprenta Ed. de Cara - -

Història 149

va superposar un segell amb el número el amb 102 segell un va superposar (que cataloga una correspondria amb es llom del llibre s’aprecia completament anotació però nopot una llegir es perquè s’hi l’anotació amb següent: de quadern enganxat full un de conservació. estat mal en bastant només consta de 10 numerar, sense llibret quinzè pàgines ipresenta darreres tres les El duplica repeteix. llibre el es els sisè numeració la malament folis iper això dels llegim: de l’equivocació esquerre Acausa del llibret hi sisè en marge el ment final. ubicat al l’ordre ben ordenats isegueixen estan cronològic, però cinquè el errònia llibret està número al 14,número 1fins excepte número el 15, que numerat. no general En està de 10 de major s’enumeren llibrets tot folis, extensió. Els ique algun ha n’hi del des són 25 de pàgines les mides x15 Les gamí. il’extensió cm generalment és llibrets dels Palma de Mallorca dia 9d’Agost dia Mallorca de Palma 1654» de de sortint aTerra viatge Franciscans, Relligiosos tres feren que d’un Santa Relació « (Manuscrit) La contraportada està lleugerament seccionada ino lleugerament seccionada presenta inscripció. cap està Al contraportada La número el amb llapis 102. anotació al ofereix ha revers una hi el En portada La d’un conjunt de per en forma de tracta llibre irecoberts Es relligats de llibrets «De assi van a lo sinque qui sta a lo ultim» sta sinque qui alo «De van alo assi FRANCISCANS DE LA PROVÍNCIA LA DE FRANCISCANS

EL VIATGEEL SANTA ATERRA DE JOAN BARCELÓ, BALTASAR DE MALLORCA (1654-1657) MALLORCA DE SALVÀ GARAU, IMIQUEL 1.1. MANUSCRIT DEL DESCRIPCIÓ 1. MANUSCRIT SOBRE EL

FRANCESC MELIÀ BARCELÓ MELIÀ FRANCESC . També d’haver-los lligat acausa - - -

Història 151 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 152 1.2. AUTORIA DOBLE? L’EXISTÈNCIA GRAFIES AUTORIA1.2. DOBLE? DUES DE de quecia notació concretament acompanya devocionari. musical, el gregoriana, teològics ien còpia la ments d’oracions. de tractats presèn la També podem destacar s’usa en nombroses les especialment llatí, el cites bíbliques, en reproducció la de frag menjadespresenten de derivats l’oxidació de corc. danys iparts de tinta la pàgines algunes de foli. ja Igualment que trossets falten afectades, estan del final com les de l’inici pàgines les tant bé, Ara totalitat. en seva la transcriure pogut s’ha [il·legible]». « ció d’arxiu), part: una superior iperquè manca hi part ala Alguns d’aquests es divideixen en subcapítols d’aquests divideixen es explícitament id’altres no.Alguns Tot ino desè. del des hipòtesi,aquesta tot ique, per motius que de fer-ho no podem explicar, deixaren incorporen l’abreviatura títolsdels apartats dels númeroal 10, moment en què de deixen fer-ho. majoria gran la De totes maneres, en capítols.narració D’aquesta numeració la del número iniciaren des manera 3fins (capítols) Ordenacióa) en apartats 1.3. ESTRUCTURA com aautor. descarta el que fet automàticament Salvà, de(el mort la de Baltasar narració la catorzè) apareix correspondrien motius Barceló, entre aJoan que fet pel d’aquests altres en un llibrets Tot segona la grafia que relacionats llibrets amb de grafies. les els pensar una fa cada que combinenpàgines dues. les a l’altra (4, 5, 10, 6, 11, 13 i14) 9, llibres dels 12 cas el .En i15 algunes trobam 3, 7, 9, 8, 12 i15 mentre correspon que resta la corresponen primera grafia, auna que números podem els advertir 1, s’associen llibret, iaixí 2, mateix aun grafies les Generalment Salvà. que Baltasar l’atorguenbibliogràfiques ifra Barceló Joan afra que l’autoriatar doble. de crònica la és Aquest s’avendriafet informacions les amb Així doncs, sembla que el llibre estaria organitzat en un total de capítols. 43 total en un doncs, organitzat sembla que llibre el estaria Així del primerDes moment intenció la fou cronistes dels ordenar metòdicament la aqui pertanyeria certesa amb no del manuscrit permet ens assegurar lectura La que fet dona s’observen manuscrit el peuEn ainterpre dues grafies, clarament mateix, Així de Mallorca. dialectal en varietat la en català, és del text redacció La ipràcticament presenta de manuscrit conservació el bon general un estat En 1 Cap (capítol), que cosa reafirma Hic liber [il·legible] alia - - - • iordenada del text. fàcil més lectura ha)n’hi permet títol i el una que donaren cronistes Això els a l’apartat. numeració la hem (si conservat transcrit text al Peren transcripció. la ser fidels més ho hem indicat iaixí intuir ho redacció deixa mateixa la com atals, estar-hi indicats • • • 4) Quarta. Apèndix. 4) Quarta. de retorn aMallorca. cap depropera zona la els Galilea). També del convent (la fugida la relata camí iel que sants solen se en ciutat aquella llocs com visitar els i vent així de Natzaret, aMallorca). Descriu l’experiència de Marsella con de viatge, de l’estada al tram 1656 3de desembre de al 1657 fins (tot del darrer narració la ique manca hi Cronològicament del catorzè. part comprendriai una del 13 des d’octubre de tretzè llibrets 140, els amb al 125 identificats fins fulls els correspon amb Es 3) Tercera. iretorn aMallorca. aNatzaret Estada devocions iles ritus com que els així pelegrins, afer que els acostumaven itineraris els –santuaris–, visitades restes les allotjat, on s’havien edificis els viscudes, religioses cerimònies les Detallen afores. dels de de com dues les l’interior els ciutats, els sants tant descripcióla llocs dels del 2de febrer des abraça cament de 1655 13 al d’octubre de 1656. fins Inclou 50v-124v/125, fulls els correspon amb Es Cronològi dotzè. del llibret al sisè Betlem. i Sepulcre) (convent aJerusalem 2) del Sant Estada Segona. de ibasílica Salvador Sant etc. costums, flora, fauna, visitats, ciutats iports de navegació, la relacióminuciositat, de aspectes visitats: descripció la llocs dels com, molta amb així d’anada, viatge del llarg vicissituds les narra primera part del 9d’agost des de 1654 abraça gicament 2de el febrer de 1655. fins Aquesta 1-50, fulls els correspon amb Es inclosos cinc Cronolò primers en els llibrets. aJerusalem fins 1) de Mallorca des d’anada del viatge Relació Primera. religioses ortodoxesreligioses i musulmanes. També d’altres llibres. descripciói fragments de cerimònies inclouen alguna a Terrateològica-religiosa, majoria vinculada La d’aquestes Santa. són resums fonamentalment diversa, de temàtica d’un compendi d’informacions tracta Es del 140 150v, al fulls, darrers els correspon amb Es iquinzè. catorzè llibrets dels Pel del contingut llibre, podem diferenciar-hi que al fa quatre seccions:

s’usaven.

b) Estructura (contingut)

- - -

Història 153 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 154 registres de Terraregistres Santa, Salvà. id’altres de Baltasar Joan Salvà d’altres de Baltasar Salvà, fonts primersenta parlen de Joan un dubte: nom? seu el vertader és quin Algunes 1657) 1616MEDITERRANI, MAR – (LLUCMAJOR, 2.1. JOAN BALTASAR FRA SALVÀ Miquel de servei religiós iel Garau. París Barceló Joan pare el Salvà, l’orde Baltasar Joan pare el de província la de Francesc Sant de Mallorca: PROTAGONISTES ELS SOBRE 2. viatge de retorn de tardor viatge la 1657 aMallorca. cap nombrosos dels que amenaçaven).causa els perills tots el junts Aleshores iniciaren convent el abandonaren companys mallorquins seus els (segons crònica a seva la 13 El de del setembre convent de Natzaret. de 1657, franciscà guardià com ell tant moment ien un aterritori arribat Una palestí fou vegada indeterminat designat del convent de de comunitat Llucmajor.integrant la franciscana si recobrava salut. la Llocs Sants els ifeu jurament de visitar de malaltia la vacontagiar es aquelles circumstàncies afectats. als serveis idonar de visitar Sóller, del contagi, per tal primigeni focus fou enviat, Mut, Julià Salvà juntament pare el aquell any: amb a Mallorca arrasà Teologia. i fessor. de predicador condició icon seva la atès futura vots els sacerdotals, iassumí l’època teològics corrents per estudis els que Suposam vaseguir inexistents. pràcticament l’any 1633 vaprofessar. 15 d’edat. anys vent 14 el de Palma de Francesc Sant d’octubre de l’any 1632, solament tenia quan con noviciat el de de cor religiós al en qualitat vainiciar franciscans arxius en els ta que s’ajusta perfil. al perfectament de noviciat iprofessió 1630-1640 del decenni franciscans Salvà, Joan identificam l’anyJerusalem 1654 feia 19 i aleshores que professat. registres anys havia els En Entre els anys 1654Entre anys els i 1657 objecte d’aquest pelegrinatge el protagonitzà estudi. L’any 1652 tornem notícies apropòsit atenir seves de l’epidèmia que de pesta d’aquellDes moment sobre l’esmentat informacionsles biogràfiques són frare vanéixer aLlucmajor Salvà l’any 1616. Baltasar oJoan Salvà Joan mateixos els Segons persona. de mateixa tot bé, la apunta que tracta Ara es sobre d’envestir identitat la ainvestigar A l’hora d’aquest personatge se’ns pre de periples integrants els relata de tres vivències iles text El del pelegrinatge 6 Aquest fet implicaria que degué dedicar uns 6 o 7 anys d’estudis de Filosofia de Filosofia d’estudis 6o7anys uns que dedicar degué Aquest implicaria fet 4 Sembla generalitzat que Sembla aquest noviciat generalitzat iper això any durava un 5 2 un frare mallorquí conegut com Baltasar Salvà arribà a arribà Salvà conegut com Baltasar mallorquí frare un 8 Dos anys més tard, el 1654, el tard, més anys Dos com a documentam el

9 3 Segons cons Segons 7 En En - - - - ment, no vapoder acabar. en text: el Tenia relata Mediterrània. es de mar la 41 aleshores iaixí aigües ales anys fou llançat mariner, que dies durava i, que costum el segons feia quinze d’una malaltia afectat d’Acre Joan Sant Morí concretament més i Liorna, de i Malta. Creta entre illes les a entendre que va abandonar el camí iniciat. a entendre que camí el vaabandonar donant «ratllada», apareix a Miquel relativa informació la Garau en registres, aquells que De fet, professàs. registres en companys ino els seus consta dels camí el va seguir que ingressa com aestudiant definit noviciat el 14 quesabem dia vainiciar de gener de 1633, que dia apareix mateix el a hores d’ara no moment. en hem quin documentar pogut Per fonts les franciscanes llucmajorers. entre Font,Aquest segons fet, franciscans els especial lloc atorga li un Llucmajor Llucmajor. de conventual són notícies les que n’obtenim: que sabem l’any 1662 de família la formava part l’any 1657. ien retornà iestalvi sa anys, poques aMallorca tornada de seva la Des 6de professà febrer dia de 1638,finalment al’edat de com cor. areligiós de anys, 22 bre de 1637, 29 el d’agost de 1695. localitat teixa llucmajorer l’any nascut franciscà d’un 1616 religiós altre tractava es imort ma ala grandissima desconsolatio ypena desconsolatio grandissima (mariner), altre mar, com compañía lo nostra perdent fonch que anosaltros per la en llansarlo fonc nessesari 15 Yaxi dins que yMalta. Candia entra mori dies febre unpoch menjar, de ajustantli sens va fer mal, li sempre mar, per moltissim de «[…] És, dels integrants de l’expedició, integrants dels VaÉs, desconegut. més el néixer aLlucmajor però que de companyia la aTerra iresidí viatjà Formà part de tres per espai Santa Tot que sabem ique informacions les sobre personatge el són escasses, aviat més majoriaLa de fonts consideren el consultades coautor que, del manuscrit òbvia Una que terra aveure: no 9d’octubre moria tornaria dia entre en trajecte el y a 9 casi el mix die mori nostro compaño lo P F Baltasar Salva avent patit avent Salva compaño PFBaltasar lo nostro mori die mix y a9casi el com a coautor del manuscrit que aleshores encara es conservava inèdit. com acoautor conservava es que del manuscrit encara aleshores 11 i va ingressar com a novici al convent com anovici on al de Palma, de Francesc Sant ivaingressar 13 Bartomeu Font Bartomeu Obrador cita el en seva la 2.3. MIQUEL GARAU, RELIGIÓS DE SERVEI DE GARAU, RELIGIÓS MIQUEL 2.3. (LLUCMAJOR, 1616 – LLUCMAJOR, 1695) 1616LLUCMAJOR, – (LLUCMAJOR, .» (f. 139-139v). (f. .» 10 Va 14 dia el de setem prendre franciscà l’hàbit per a religiós del cor. del areligiós per 2.2. FRA JOAN BARCELÓ PARÍS FRA 2.2. 16

15 Ara bé, Miquel Garau no Miquel bé, Garau Ara Historia de Historia de 12 14 - - -

Història 155 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 156 amb la manca de preparació acadèmica de Miquel Garau. de Miquel de preparació Garau. acadèmica manca la amb anteriorment l’existènciamencionades atesa de dues grafies fiable irelacionades tant sinócom allec com amembre de ple dret. que membreera de comunitat la conventual de Llucmajor, ja no ocasió en aquesta Real. Biblioteca ala que del conserva convent es en castellà de La text en un constància de terres ales l’Orient, vadeixar de en Ciutat pelegrinatge del qual de Mallorca, com amembreva retornar que Sunyer, acompanyava del seguici Baptista Joan jurat comunitat ala de franciscana. servei tasques assumir del viatge. de l’inici any mateix d’aquella el vent localitat franciscà Font documenta el com a quan com ho Bartomeu fa condició la igualment amb de categoritzen el llec, cronistes Els en llengua catalana, en menciona set. catalana, en llengua quinzena. una Jones n’ha localitzat xvi Tobler, autor del compendi d’aquestes Titus obres: expansió moderna moment el seguint ser l’època de màxima oblidades. Sembla que va restar pogueren per tant nostre el cas, com és manuscrites, i xv segles els d’oracions). relat de vivències les inclusió pròpies ila d’un (llibre devocionari per estranyes terres memòria la el és considerat d’un viatge afegeix excepcional, crònicala estudiada: que donen es plenament característiques mateixes unes en comparteixen narracions aTerra pelegrinatge de Santa guia de inserit plenament de llibre els de de viatges, en grup el dins 3.1. RELAT UN PELEGRINATGE DE L’ÈPOCA DE MODERNA PEREGRINACIÓ DE LLIBRES ATERRA 3. ELS SANTA DIFERENCIAT LITERARI COM A GÈNERE i Es té coneixementEs de nombroses d’aquest narracions concret gènere entre tan pot incloure es manuscrit el Si de atenyem criteris ens classificació, literaris als ihistoriadors diferents cronistes no atorguenEls li l’autoria bas del llibre, cosa 1654Entre anys els i1657 de Terra llocs principals els recorregué iva Santa Tot al’orde apunta que com a vinculat vacontinuar franciscà 19 xvii xvii Finalment cal comentar que l’any Finalment cal 1695 d’un Miquel constància tenim Garau . Concretament el llibre formaria part de la subcategoria de de subcategoria la . Concretament part llibre el formaria localitzen uns 250 relats a escala europea. 250 uns aescala relats localitzen xvi. 21 Moltes d’elles foren impreses i tingueren gran difusió; d’altres, Moltes difusió; d’elles foren gran itingueren impreses . Segons els estudiosos de la temàtica, aquest tipus de de temàtica, la estudiosos els . Segons Bibliographia Geographica Palaestinae, Geographica Bibliographia frare llec natural de Llucmajor de natural llec frare 23 23 Antoni Homs, referint-se als viatgers catalans o Antoni Homs, referint-se catalans viatgers als 24

20

18 22 Posteriorment, l’any 1659, hi Per al cas espanyol Robert espanyol Robert Per cas al relats de peregrinació i peregrinació de relats , que habitava con el 17 religiós de servei de religiós entre els segles entre segles els

llibre de relat relat de llibre - - . vertaders, crònica fidel, al més acostat possible a la realitat. Aquesta fidelitat conferia conferia fidelitat possible Aquesta acostat més realitat. ala al crònica fidel, vertaders, veracitat la dos objectiuscercava profit. iel Veracitat clars: entesa com arelat de fets mental, que feia Ciutat ala itinerari Allò es Santa. o moure’ssense camí mateix el lectura per la de del lloc residència, iseguint bo com cròniques aquestes ca tenen, intencionalitat amés, de pelegrinatge fer el reviure la l’època: accés. tenir podien hi mercaders ipelegrins missioners, ambaixadors, impremta, ala proliferació vaser la gràcies resultat el d’obres. D’aquesta manera gran més oferta a una possibilitatsles d’accedir queSi sumam suscitava li a l’interès descripció de monuments, etc. de pobles llunyans, sagrada, història relat de costums gènere de fet pel ser un que atractiva sultava combinava descripcions geogràfiques, front a nombroses circumstàncies adverses que es veuen com un sacrifici (desplaçafront que adverses veuen anombroses sacrifici es com un circumstàncies segle el mortla com apossibilitat) de recerca ila concepte de al la referim Ens text. s’adverteix moderna ique igualment en en l’època el perviu encara ques medievals, que feia el suposadament veraç. vegada més ala text, to erudit al més per un donar què s’està o il·lustrar allò lització estratègia Sembla relatant. una que és aquest recurs loca vertadera la teològics que pretenenbíbliques de tractats ofragments confirmar de citacions acompanyada sol anar llocs dels narració iciutats, La pobles, etc. viles produït que s’han en canvis els en explicar, per exemple, edificis, que dels el resta dors què contemporani de diferenciar es iquè no ho D’aquesta és. s’esforcen manera narra dels necessitat la bíblics. Aquest determina fet de fets d’altres localitzacions que ho hem d’adduir voluntat ala de ser realistes. moments molt és de narració que present la en alguns i punts cardinals) geogràfica, oobjectes visitats concrets)dimensions llocs dels ubicació ola (localització de llocs les entre localitats, Un distàncies sia. (les exemple pot d’això ser quantificació la escriptures. itot de sagrades les niques ofins teològics, d’altres crò de tractats informacions extretes contrastant-les variades amb sentit que ohistòries llegendes les i han acontar omatisant criticant a garantia, presentant-nos vertaders, fets forcen per explicar pròpia la com experiència personal s’entra d’entreteniment. literatura la en en si Si profitosa. iesdevenia compleixen no es requisits aquests seguretat guia a la Finalment cal afegir-hi una darrera vessant que, vessant tot iser pròpia més darrera afegir-hi una de cròniFinalment cal i del sants relat correspon descripció ala llocs dels part que apuntar gran Cal minuciositatLa de àn i descripcions explicacions les a aquesta respon també intencionsAmbdues s’adverteixen autors Els s’es en nostre el estudi. clarament moderna propostes les de de Julio l’època Seguint relat el Alonso, de viatge de entroncar-ho Però cal nous els conceptes també amb filosoficoreligiosos Re doncs, visqué moments en literatura, aquells daurada. Aquesta època una que va estimular també l’adquisició també que va estimular d’aquesta tipologia de llibres. xvii devotio moderna devotio , el pelegrinatge se sobreentén se pelegrinatge , el perquè com de adur iperillós, fer s’ha . En aquest. En sentit Antoni Homs perillositat intrínseca perillositat que podríem anomenar un un anomenar que podríem meravelles . Pel primer punt, que al en fa del viatge (tenint del viatge en compte 26 argumenta iexemplifi argumenta 25 pelegrinatge pelegrinatge

------

Història 157 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 158 3.2. LA PERPETUACIÓ LA MODEL 3.2. D’UN expedició. de seva la llarg al observant que van iflora o de fauna la del riu Nil meravelles les de aigües les emfatitzen narradors els quan en manuscrit el d’on Indrets objectesi dibuixos. iels luxosos. Idees que arribaven espècies les afloren de viatges relats altres bíblics, relats coneixença tenia pels es quals dels exòtics derats referència fa consicament possibilitat ala de veure de paisatges primera aquells mà penitencial. heroi. en un pelegrí Tot aquest plantejament concepte el entroncaria amb del viatge mena que de misticisme una converteix simplel’expedició el afegit, valor un tenia D’aquesta otomà. manera l’imperi per dominades enemigues, considerades terres per del terra). recorregut duresa suposava endinsar-se per viatge mateix el Amés, alimentació, mala ment en dolentes, condicions per d’higiene, mar francament falta xvii acròniques segles dels impreses accés tingueren del viatge protagonistes els compilacions aquè per Possiblement aquelles referim. desaparegudes ens influenciat relacionat manera o d’alguna que suposar està fa ens cosa contemporanis, qual la viatgers. als per de font serví llibre d’informació sobreescrit ique mateixos un segurament ells sagrats» llocs seus iels salem sobre Jeru informació amb llibres Monti-sion de monestir guardaven del franciscans els sobre Terra més, és escrita informació pelegrins; la dels a disposició estava Santa ment, autora Aquesta indulgències indret. i oracions proposa per a cada que « que de textos contenien deno llocs, identificat grup un llistes hagué hi realment Josephietraven. Però Brefeld, segona hipòtesi, suposa una que de medievalista la la de Venèciaque de franciscans Monti-sion oels els venien osubminis (Jerusalem) cròniques posteriors a1300. per descripcions ales de base posteriors. en Un les especialment que fet constata es arquetipus. un existir que devia pensar fet semblants ha i expressions tan paraules de determinades ús precís i amb Però llocs. mateixos ordre els visita un que fet tan el de amb pelegrins ho facin entre precisament, textos. els similitud la 663 que títols l’atenció uns fets crida escriure dels més d’aquest iun van estil, és, que solament entre xifrat segles els de matèria han la estudiosos Els ta. , atès la gran proliferació d’aquestes en castellà, català, italià, portuguès i llatí, illatí, portuguès italià, català, proliferació d’aquestes gran la , atès en castellà, El relat dels franciscans mallorquins mostra semblança amb relats anteriors relats i amb semblança mostra mallorquins relat franciscans dels El hipòtesi Una primera Una que, semblança en principi, d’estranyar, no que atès hauria ens majoria la aTerra de peregrinació relats altres amb San similituds mostra relat estudiat El Pel que el que hem segon el aspecte, fa anomenat de meravelles, recerca bàsi la 29 28 . Fins i tot se sap amb certesa que els franciscans havien que franciscans els . Fins itot certesa amb sap se suposava l’existència d’un manual-guia per a pelegrins per a pelegrins suposava l’existència d’un manual-guia 27 És a dir, un llibre mare, una matriu, que va servir matriu, que a una dir, va servir llibre És mare, un en cert mo cert en xiv i xx xvi es es i ------manuscrit analitzat, en els segles segles en els analitzat, manuscrit cròniques en èpoques que anteriors.tors el comptar redactassin Sense mallorquins (1314-1362), Nicolau mallorquí Rossell cardenal al no informacions d’au tenim que complementà l’observació directa. biblioteques. ales accés pogueren obtenir D’allí molta segurament de informació la tota possibilitat tenir iamb varen en convents romandre diversos varen franciscans ho avalen. així taris L’orde d’altres. entre la Real aCiutat. L’any Real la 1957 Munar, Gaspar pare el 1718 el a Constantinoble ique moria finalment ciutat ala de Rama. que aTerra Antoni Rossell, arribà fra ciscà 1672, el Santa que 1714 el documentat és 1674 fran del religiós tractar Sembla que sants. podria es llocs dels com aservidor Custòdia. per ala ­Sunyer almoina iaportant del relat que de nou presentam, vaviatjar aTerra de acompanyant seguici el Santa peregrino devoto para el necesarios muy yavisos observaciones muchas 1659. año el en Mallorca de Reino camino, con del discurso el en por mismo el Escrito titulada 11 de novembre de 1659 en castellà relació manuscrita en una constància ien deixà aTerra pelegrinatge de un Ciutatinicià Partí que dia Santa i28dies. 6mesos durà relacióla per ordre cronològic. n’és Aquesta mentre dues són qued’elles en català. altres són les en castellà, escrites Dues idea referma la que cosa aquell en fou gènere l’època. qual un força treballat Del seu viatge restà una crònica escrita en català que es conserva al monestir de al que conserva es en crònica català escrita una restà seuDel viatge L’any 1671 al’any anomenat Antoni aTerra viatjà frare un fins restà ihi Santa protagonista Miquel llec comentar que Garau, frare el Com acuriositat cal L’any 1659, Sunyer Baptista Joan (jurat de Ciutat la l’any de Mallorca 1654) deA excepció l’obra Però hem en de compte tenir segon element. un del text redactors mateixos Els Peregrinación y viage a Tierra Santa que hizo J.B.S., ciudadano militar del del militar ciudadano J.B.S., hizo que y viage a Santa Tierra Peregrinación MALLORQUINES COETÀNIES MALLORQUINES (SEGLES

de les visites, així com la mesura de distàncies id’altres comen de distàncies com mesura la de així visites, les b) crònica La de Fra Antoni, mallorquí (1671-1674) Liber locorum sanctorum Terre sanctorum Liber locorum Jerusalem, a) La crònica La Sunyera) de Joan Baptista (1659) xvii i xviii hem pogut localitzar quatre obres, la hem localitzar pogut 3.3. ALTRES CRÒNIQUES ALTRES3.3. CRÒNIQUES 33 va editar un petit fulletó amb amb petit fulletó un vaeditar 30 . que atribuït s’ha 32 XVII I XVIII ) - - -

Història 159 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 160 general de l’orde franciscà fra Joan Alvin. Està escrita en castellà ien tom el en castellà escrita Està de Alvin. l’orde Joan general fra franciscà missioner pel fou encarregada consta, hi Segons entre d’altres aspectes. minaris, ode l’oportunitat nous se de crear del finançament de manteniment edificis, dels congregació, d’organització de referint-se mateixa la Santa, aaspectes especialment aTerra intenció la amb l’estat de de relatar missions les franciscanes fou redactada la Provincia Francisco San (1692) deMallorca… CuentaSanta. que yrazón Fray Juan Arguimbau hijo de c) de mateixa. la tracti Tot iser citat probable més el crònica, per diferents fonts altra que com una és es nomel fer la ruta inversa, sense cap escala per transbord, fins aToló. fins per transbord, escala cap inversa, sense fer ruta la superior mesos fou catorze Antoni durant Fluxà nera del convent pare el de Betlem. atribució. D’aquesta alguna designàs que ma de se’ls Terra usual bastant iera Santa, que de Custòdia la en possessió estaven convents dels edificis conservació a la i altres sants. desitjats de llocs conèixeroportunitat tan de primera els mà a Terra s’encaminà on tingué Seguidament finalment a Natzaret, embarcà Santa. d’Acre, Joan aSant on des fins navegà d’allí Des iCreta. Malta Sicília, Sardenya, de Còrsega, vora illes d’on les mar la de travessant Xipre, s’embarcà al’illa cap de Manuscrits. tàleg dipositat número el Biblioteca ala està amb 755 de Catalunya Actualment del Ca que de 137 consta en volum pergamí un folis numerats numerar. i8sense relligat miaperegrinació, la de en duespècies cròniques com d’Antoni a coneguda La és manuscrites. Fluxà peri Tant de seves les Gràcia. Segimon pare el constància com segon el deixaren ell l’any 1732 pelegrinatge Pauun pare el Pou i dos franciscans, juntament altres amb Antonidel pare Fluxà, d) El referència iPalestina. Síria aXipre, Bover miscel·lànies les Relación misiones delas dela Custodia dela Tierra La partida cap a Mallorca la feu des de Saida en direcció novament en direcció per de a Xipre, feu Saida la des aMallorca cap partida La de era la contribuir Una franciscans motivacions de principals les pelegrins dels des aMarsella, cap mediterrània costa la seguint aBarcelona, l’inicià viatge El inicià teològics aBarcelona, estudis que mallorquí cursà franciscà Antoni Fluxà, ique Arguimbau Joan mallorquí franciscà el de crònica la que realitzà tracta Es Llibre dela mia peregrinació Itinerari d’un peregrí mallorquí qui passà a Betlem les festes de Nadal de 1672 de Nadal de festes les passà aBetlem qui mallorquí peregrí d’un Itinerari 34 i es tracta d’un en relat 55 dividit tracta ies capítols amode de dietari, està reproduïda íntegrament. Es divideix en capítols reproduïda divideix que íntegrament.està Es fan ofm (1732-1736) ,

xviii xviii Llibre Llibre de de - - - - - . lochs de la Ciutat de Hierusalem a hon Cristo S N obra la nostra redemptio nostra SNobra la ahon Cristo Hierusalem de Ciutat la de lochs que « viatjaren podem llegir bon en començament aquest terme: autors viatge el en els relat justifiquen mateixos com a a Terra en l’edat Santa iconcretament moderna, en segle el devoció, la promesa.presa: ila vocació de la servei que, en conjunt, aspectes altres donarien sentit podem destriar al’em mateix Així religiós. que de caràcter fou, viatge fonamentalment, un podem asseverar narrades, impressió que produeix els aJerusalem: l’arribada que genera veuenels que allò (material) senten iallò (espiritual). Com aexemple, la relat el En són moltes materials. de sentiments mostres les iemocions realitats les que de que de descoberta ments la cerquen através sentimental pelegrins reacció dels una senti els que personal preténaquest tipus de cròniques viatge reflectir un narren ivenerada relíquia catòlica». de religió la gegantina més la tits «l’espai era Santa en què en sen tots vaviure terrenalment els Jesucrist iconstitueix Terra la de Nieves Baranda, No en debades, paraules material. estrictament viatge el que el transcendent. valor el és reporta sagrada ode història de la Crist de vida la episodi sensible.d’allò que el aquest veuen En sentit algun amb associar contemplació apartir de veure transcendent o representar mentalment allò apartir anteriors. segles creu dels croats), dels característica més pròpia indumentària porten una orde ni en cap (com deno pelegrins ingressen la del relat Per protagonistes després els de Contrareforma. la moderna iiniciada això sinó la turc, de l’Estat mans en aleshores Terra la ja de referim desig ens recobrar el no és cristians, per als Santa a què o motivacions en l’època viatjants ànsies les bé, dels principals Ara a Jerusalem. queexpedicions en fins forma mogueren de de persones croada d’Europa milers des les l’edat com llocs durant Recordem tingueren també mitjana Sants. menats Llocs jors: de la l’apòstol Jaume sant de Compostel·la), (Santiago de ano la Roma dels ila consideradesmort ma rutes D’entre de Jesús. grans tres les destacaven llocs tots els Així doncs, es tracta d’un concepte doncs, tracta nou, es que anomenat s’ha Així de la des gairebé peregrinacions les impulsà que recordar cristianisme el Cal de peregrinació que viatges els d’una afirmació: partir Pel primer que cal al fa vivències les del relat, protagonistes com dels també Atenent característiques les Una experiència viatges de naturalesa devota naturalesa de viatges que lliga l’espiritualitat o el viatge interior amb la realitat la amb interior viatge oel lligaque l’espiritualitat moguts de devotio particullar que tenien en aquests sants sants aquests en tenien que particullar devotio de moguts vivència devota . És adir, devoció. per la essencialment . És moguts De 4.1. MOTIVACIÓ LA VIATGE DEL , molt pròpia del catolicisme de l’època 4. SOBRE EL VIATGE EL SOBRE 4. 36

37 37 xvii Des d’aquestaDes òptica, devotio moderna devotio , es poden definir poden definir , es .» (f. 1). , amb , amb : la : la - - - - -

Història 161 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 162 necessitats d’eclesiàstics i llecs, i era habitual que frares europeus s’hi traslladassin traslladassin s’hi europeus que frares habitual iera illecs, d’eclesiàstics necessitats econòmiques, entre d’assumir. estaven Per d’altres que cosa havien hagut qual la d’atribucionsferit seguit un d’organització les oles com litúrgiques, les itasques de Terra la històricament custodis estat (dels Santa sants), con havia llocs els iaixò venien de Terra Santa. que comercials i anaven de vaixells presència iinteressant la atès diària atractiva autortonio del del Castillo, An Messina). Liorna, coetani El (Marsella, com a punt de partida i italians cesos occidental, que del Mediterrani anomenar presentava fran dríem sèrie de ports una segons les possibilitats econòmiques i el dels lloc viatgers d’origen dels pelegrins. gle RUTES D’ANADA LES 4.2. TORNADA I de Sóller. llatzeret al malats els contret havia l’any qual la 1652 de pesta, la guaria si es peregrinació mentre atenia promès hauria la Salvà remeten:macions hi ens recordem Baltasar Joan com pare el corroborat és fet per fonts. informacions les de Facciodarrer ialtres Aquest com aguardià. desplaçat que havia s’hi Salvà, novamentdiren Baltasar amb PosteriormentBetlem. convent on al any coinci un de Natzaret, habitaren gairebé (al entre conventdies Jerusalem del Sepulcre) Sant basílica de i a la Salvador Sant i any, que habitarenun iMiquel durant sabem Barceló Joan ionze Garau mesos vuit pròpies. tasques pròpia seva De la d’assumir mà i hagueren de Palestina franciscanes no en excepció. sónmallorquins una temps determinat (normalment un durant anys). tres a servir aquest En sentit els aparexian que eran millors: veram algunas viñas, figueras, amellers.» ( amellers.» figueras, viñas, algunas veram millors: eran que aparexian terras las ciutat sancta la descubrirem que Des elegria. de se que unno cor tenir del dins aparexia ella) perque de busca en increible, es anavem que temps de tant avia [ jubilo ycontento elegria, Le Hjerusalem. de ciutat sancta aquela en arribar era que desig y cumplit nostron pelegrinatio ja puis nostra se accabave cors, la cabiem nostros no dins que y contento [ que Hjerusalem de RPGª posta del «[…] xvii Els frares mallorquins varen seguir una de les rutes convencionals, de rutes les una que la po seguir varen mallorquins frares Els moment el En d’emprendre aTerra d’Europa des pelegrinatge un en se el Santa vessant tercera una advertim hi Finalment de diferents comunitats part formaren mallorquins Coneixem que germans els havien franciscans Els de servei. tasca la Una és segona viatge motivació per al hi havia diverses rutes establertes i organitzades. Aquestes varien bàsicament bàsicament varien Aquestes iorganitzades. establertes rutes diverses havia hi El dia de sant ignaci al 1 de febrer quant el sol se anave ponent reberam res reberam sol el ponent se quant anave febrer 1de al sant ignaci de El dia 39 Des d’un port o altre els viatgers iniciaven una travessa travessa iniciaven una viatgers d’un els Des o altre port Devoto Peregrino, f. 50 f. ] que nosaltres reberem en veura la ciutat (puis ciutat la veura en reberem nosaltres ] que f. 49 f. ] anassem, y fonch tanta la elegria, jubilo elegria, yfonch la tanta ] anassem, : la considerala opció, millor la molt el viatge com a promesa. Les infor com apromesa. viatge el Les 38 f. 49-50). f. […] […] ------trajecte marítim des de Mallorca fins a Alexandria. En un primer un moment En surten aAlexandria. fins de Mallorca des marítim trajecte queaquella primer un hem amb anomenat occidental, is’inicia de Mediterrània la dei el Tiro. anomenat de antigament foren Sayda, Sidó ports els (ubicat de Natzaret) ados dies opcions sembla darrers Dues que a Jerusalem. fins de camí o quatre dies de fer tres d’haver greuge el amb peu de muntanya la del Carmel, al oaCaifa, de Natzaret) lles d’Acre Joan aSant També (port únicament. a12 desembarcar podia mi milles es 40 Caire al d’on fins des aTerra accedien iDamiata, desviar podien es obé aRosetta Santa, cap s’embarcaven d’allí Des d’Egipte. per l’arribada Alexandria és llarga, més la primera, del nord oriental costa ila d’Àfrica. i central de Mediterrània la illes prop italianes, passant de costes les ifeixuga, llarga llocs estava organitzat i era a càrrec de la Custòdia de Terra de Custòdia la ieraacàrrec Santa. organitzat estava llocs de Mallorca. al’illa fins trajecte s’embarquen darrer el d’on des faran aMarsella, cap dit Del aLiorna. port iSardenya arriben Còrsega Sicília, Malta, de Creta, illes les d’Acre. Joan aSant embarcar-se cap D’allí, prop per finalment passant de Carmel, prop muntanya del la del aCaifa, en direcció d’on des caminant a Natzaret, surten llocs. per reconèixer expedicions sants els zaran d’on des realit final, destinació aJerusalem, iarriben ciutat per la passen de Rama aquest En darrer id’altres cavalcant. caminant combinant per terra, trams camí el per excel·lència. de port pelegrins de Jafa, Una a Terra vegada prossegueixen Santa port al d’Acre, Joan aSant arriben que atès destinació, d’allí penúltima des fins da d’on novament des en vaixell, aDamiata s’embarquen d’allí Caire; al vega altra fins d’on des s’endinsen aRosetta, ciutat dirigeixen es egípcia del riu através navegant (que anomenen (Creta) voregen nord-africanes d’allí Càndia costes les ala adjacents, ides arriben s’acosten de Sicília, iilles aMalta sud l’illa voregen iSardenya, de part per Còrsega la d’on des Liorna, s’acosten aquest s’embarquen En trajecte illes ales aAlexandria. cap com Toló, significatives ciutats tan Savona envers viatge el iGènova. Prossegueixen aquest s’acosten En recorregut del sud de idel nord França d’Itàlia. ofondegen a de Menorca ivorejant per l’illa costes les aGènova, passant en direcció de Mallorca Tractant-se d’un desplaçament amb una finalitat de servei, el viatge als sants sants als viatge de el servei, Tractant-se finalitat d’un una amb desplaçament trobaven es protagonistes aleshores nostres els dePel tornada, viatge que al fa de mil·lenària la Des aJerusalem. d’Alexandria des viatgen segon trajecte un En correspon amb es que del estudiam viatge protagonistes pels seguida ruta La de Jerusalem D’entre que fou de dista el Jafa, usual més el d’arribada ports els La opcions diverses ocamins. també Pel existien desembarcament, que al fa 40 a través del Nil. através 4.3. DESPLAÇAMENTS, ALLOTJAMENT MANUTENCIÓ I DESPLAÇAMENTS, 4.3. Berberia ), fins aAlexandria. ), fins 41 En aquest En sen - - - -

Història 163 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 164 una banda, de membres franciscans, com en el cas de Gènova, « on com llegim: en cas el de membres banda, franciscans, una trobem moltes Per del text funcions. seves iles referènciesmera part a aquest càrrec al’ordealiena pri la En que iaprovisionar frares. complia d’albergar els funció la ciutatla oprovíncia. Però n’encarregava qui se ocasions en altres persona erauna pare president 27). (f. refereixen, com « el de vegades, s’hi de mallorquins l’estada ide manutenció. la trajectes, dels derivades frares Els havien de fer front quals els despeses ales seglars, pelegrins els diferència amb clara com Aquest d’assegurar-ne comporta fet una del manutenció trajecte. la allarg així patrons vaixells, els dels ipagar viatge el embarcació, de de sufragar trobar gades oretornaven que dirigien de es Terra frares els Eren persones les encarre Santa. o responsabilitat requeia anomenats en els tit, màxima la desplaçaments de Jafa a Jerusalem (f. aJerusalem de Jafa 49v-50)desplaçaments (f. aNatzaret 128- de oel Jerusalem dels cas el Seria itot camells. amb ifins ases amb acavall, feren de cavalcadures: ús mallorquins frares els càrrega, oque suposaven traginar llargs més que atrajectes fa sants. que grups recorrien llocs apeu els fessin es oNatzaret Betlem voltants pels de que Jerusalem, moviments en pelegrins els habitual dels quotidians Tantment com majoria la de cavalcant. expliquen cronistes estudiat com text el era ment de tenir-ne en què deixam notícia. mo a Marsella, feren segon aquesta fins recorregut un i amb francesa, comercial d’Acre nau Joan a Sant una Liorna embarcaren que amb tornada, en la direcció fa nau de maronites. ide d’Acre amb Joan Sant de grec, Jafa port al vaixell amb d’Acre Joan aSant de Damiata nau egípcia; una amb aDamiata fins del Nil– través –a Caire al de Rosetta nau francesa; amb nau genovesa; deamb Liorna aAlexandria de Gènova aGènova aLiorna nau mallorquina; de amb destinació: Mallorca seva la l’embarcació, que feixuga més cosa n’alentia ritme. el que fet mercaderia, l’espai solia reduir ifer odesembarcar embarcar podien vaixells l’afegitó amb que els de passatgers, trànsit al perquèadaptats modes, no eren vaixells incò de trajectes tractava Es passatge. un per aconseguir de ivenir naus les l’anar ropeus que en segle el (f. iDamiata 43v).referir-se Caire al Alexendria» 3fins los per habundantia gran de Liorna « ypega nolits» los enbercatio sercar Terra la comissari de pare alo nos anarem qual el Santa Eliorna per enbercar volguerem comissaris de Terra de comissaris Santa En canvi els desplaçaments terrestres es feien es generalment apeu terrestres iocasional desplaçaments els canvi En a feren per arribar de diferents sis embarcacions comercials ús mallorquins Els eu Els comercials. vaixells Pel feu utilitzant aquest es que marítim, trajecte el fa era exercit queDel desprèn sovint es pel aquest del text, càrrec serchantnos una bona embarcatio, bona embarcatio, una serchantnos , és a dir, el responsable últim de la comunitat religiosa franciscana de adir,, és responsable el de comunitat la franciscana religiosa últim xvii xvii , car assumien el bon el que funcionament del feien viatge assumien , car seguiren les rutes del Mediterrani occidental aprofitaven occidental del Mediterrani rutes les seguiren qui rebia los religiosos qui van y venan de Jerusalem» Jerusalem» de van yvenan qui religiosos rebia los qui (f.11). comissari pare el actuà manera mateixa De la (f. 19-19v). informacions en Apareixen (f. 19) donantnos tambe provitio amb amb provitio tambe donantnos procuradors de Terra de procuradors Santa pare guardià 43 Ara bé, pel pel bé, Ara Quant nos nos Quant 42 Pel Pel o ------sumien tasques pròpies tasques sumien de comunitat, la generalment litúrgiques. isovint as franciscans germans pels Eren mantinguts ollarga. jal’estada, fos curta molt restaven mentre durava sovint hospicis coincideixen els Allí amb de pelegrins. membres els on de l’orde, acollir de llocs disposava Custòdia la que tractàs, es xarxa Com si d’una de ruta. gran la que a llarg trobaren convents als franciscans estades braç del Nil).un (quan travessen 129). fluvial feren d’una ús barcassa com aanècdota, Puntualment, dia. Ho podem determinar en diverses ocasions, explícitament. Com en el cas de explícitament. ocasions, Com en cas el en diverses Ho podem determinar dia. ortodox religiós un era (f. funció aquesta 42v).qui assumia cami lo per nessessari vi ylo pa, provisió de nos donant i mitje, vuit de pessas quatre compte, anosaltros per pagant nolis nostron barca per de ia una tenia nos qual lo consul en Señor del primer Nilo Riu el despedintnos per carnos « similar: de manera actuaven personesaquestes particulars com exemplifica de Rosetta en absència d’un cas El pelegrins convent franciscà. regne el de Venècia,especialment que religiosos els consolats allotjaven seus en els concrets s’aprecia estats, casos entre ideterminats l‘orde clara connexió franciscà una de Terra de Custòdia la d’hospici funcions que aquests En assumien Santa. ticulars (1654-1657). mallorquins pelegrins dels pròpia. iallotjament Elaboració Fig. 1. d’estada Llocs Gènova (Itàlia) Gènova (Menorca) Alaior (Menorca) Ciutadella Localitat El Caire (Egipte) Caire El (Egipte) Rosetta (Egipte) Alexandria (Itàlia) Liorna Tant en un cas com en l’altre, les despeses eren a càrrec deTant l’esmentada eren com en l’altre, acàrrec Custò despeses les cas en un s’allotjaren par iRosetta, en cases d’Alexandria com cas el ocasions, altres En feren que habitual Si al’allotjament, de referim manera ens podem asseverar francès franciscà Hospici Venècia de cònsol del Casa França de cònsol del Casa Liorna de franciscà Convent Pace della Maria Santa de franciscà Convent d’Alaior Dídac Sant de Convent Francesc Sant de Convent Allotjament Natzaret (Palestina) Natzaret Betlem (Palestina) Jerusalem (Palestina) (Jerusalem) Rama (Palestina) Jafa (Palestina) d’Acre Joan Sant (Egipte) Damiata Localitat .» (f. 28). en canvi, ADamiata, Nos partirem per ember Allotjament ciscans Convent dels fran ciscans Convent dels fran Sepulcre Sant del Basílica la de icapella Salvador Sant de Convent cans francis dels Hospici Coves dels pelegrins cans francis dels Hospici grins pele dels Hospici ------

Història 165 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 166 5.1. MARÍTIMS I NÀUTICS següents: els en podem destacar trets Agran d’interès. aspectes iapassionants variats afloren hi abundant, imés i que central informació en la conseqüència sigui aquella D’INTERÈS ASPECTES 5. Terra Santa la de sinoes que paga no ell cosa que ninguna, enquara abundantia, abgran ragala nos « on llegim: l’arribada a Jafa, luxe de detall dels diversos edificis que visitaren o habitaren, així com desta més el que ohabitaren, visitaren així edificis diversos dels deluxe detall evident l’esforç És tot descripció ala ipatrimonials. amb dedicat artístics de béns PATRIMONIALS I ARTÍSTICS 5.2. corsarisme turc). (corsarisme i mallorquí de l’època en Mediterrani el que practicava es corsarisme al relatives indicacions (especialment iItàlia). entre localitzam Mallorca Finalment hi També control el iduanes. caderia, referent de tot passatge allò comercials arutes de mer idescàrrega procediments de com càrrega els així instal·lacions associades, ocomna solucionar problema el de trajecte. mort el la durant com condicions les de quarante la l’alimentació pràctica higièniques, la abord, així prou trobem ens amb manera referències de pau. mateixa De la en a senyal fumades (defensar-se) en armes posar ofer bornejar,baronia, patent, la llanxa, posar portar fent ala navegar bordos, anar en conserva, com: navegar mariners sobre costums mereixen mercaders). citacions les mariners, especial nocturn, pilot, Apartat vigilant (patró, en general viatjants iels tripulació la idiürna, navegació nocturna la ports, entre idies de distàncies de navegació, càlcul el de cartes re sobre informació l’ús embarcacions (veles, canons). en podem arbre del extreu vaixell, antena, Igualment patatxos), gàbia, de galeres, (sageties, oobservaren quediterrani, usaren que diferentstipus de dels naus navegaven Me pel constància podem tenir manera prou esmerçaren s’hi n’ofereixen iens redactors Els referències. abundants D’aquesta En aquest apartat inclouríem una abundant informació relativa a la descripció ala relativa informació inclouríem abundant una aquestEn apartat aquestEn sentit podemreferit encabir tot iles hi descripció ala allò ports dels per mar. viatge relatius al inclouríem hi aspectes aquells aquestEn primer apartat Tot d’un sants llibre itractar-se que llocs els té com aobjectiu prioritari narrar .» (f. 45).

així com elements referències funcionament iel als propiaixí de les Starem tres dies alli, en los quals dies lo Señor procurador procurador Señor lo dies quals los en alli, dies tres Starem vaixells riadons vaixells , falues, vaixells vaixells , falues, - - - - - desaparegut (a de ciutat segle la desaparegut conseqüència al de l’expansió urbanística Pace aGènova della vent (f. Maria de Santa 9-9v), actualment profusament detallat, Valgui com del aexemple con ja no cas el existeix. odirectament estat en mal està (una d’aquest descripció minuciosa) obé de patrimoni part detalls que fet ipel gran referit.reix Però que valor per el innegable dos motius: aporta és ens quantitat per la (f. 25). aAlexandria) liòpolis portades de Pompeucolumna de Cleòpatra columnes iles (columnes del temple d’He de Ra –referides com a d’Egipte piràmides les obeliscos, referències aescultures. com algunes així ciutats– les de icarrers places fortaleses, castells, –especialment civils iespais edificis apareixen templesperò imesquites). també d’altres religions (sinagogues menor En mesura convents, oratoris),ren generalment (esglésies,capelles, religiosos, catòlics santuaris, del seu interiorcat (sobretot obres pictòriques i escultòriques). majoria La d’ells fo informen sobre la tasca de personatges com els com de els personatges informen sobre tasca la ens Així, pelegrins. profitós per afuturs text un intenció la atesa logístic, de redactar relació s’establia oquina vincles quins originaris. entre iels europeus els interessant perquè especialment resulta podem apreciar sió Aquest apartat profunda. animadver una traspuant reafirmen, s’hi autorsdesmuntats pels ien altres del text d’aquests prejudicis són occidentals Alguns vida. de seva la majoriala aspectes dels en (políticament ireligiosament parlant) ibàrbara del cristianisme enemiga hostil, d’altres. entre beduïns, de població molt oels que gruix engloben diversa, turcs un inclou els egipcis, els que autors,I és els en denominació la d’entrada, entre idrets d’altres. preus peatges dels de productes; de preus comparativa omanca entre abundància zones; qualitats, prioritat: nombroses una que atès és els preus, de vida, la detallen referències cost al intenció s’hi Amb viatjants, del religiós. que fos profitóstambé per text el a futurs d’organització del territori, com els ció), del poder polític així i musicals, folklòrics, propisels habitatge, ocupacions, (usos quotidiana alimenta de vida la icostums, molt en aaspectes diversos què referim cabuda Ens tindrien del seu viatge. llarg al referit de poblestot viure dels coneixent manera ala iterritoris allò que anar varen La majoria políticLa de informacions les sobre i són de caràcter món el turc-àrab com a inicialment dibuixada Una que apareix població ens en general local antropològics anomenats dels propi Un aspectes referit el apartat és als descripció ala relativa informació aquella de aaquestCorrespondria apartat apa hi oobra artística tot quant edifici ollistar citar molt llarga tasca una Seria Menció mereixen descripcions les monuments dels apart de l’antic Egipte: els 5.3. ANTROPOLÒGICS I CULTURALS I ANTROPOLÒGICS 5.3. àrab (també citats com torsimanys agulles de faraó faraó de agulles (referits com a­ alarabs (f. 40-41)–, la o torximany àrabos xix) àrabs . ) hi ) hi ), ), ------.

Història 167 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 168 que cobria la casba (f.que cobria casba la 35-37). riu pel Per dies relat el set de navegació durant la altra, provinents que de pelegrins la de Meca, la havien portat seguici de la de caravana la Caire relat de al l’arribada sistemes de moneda, cultiu, entre d’altres. mercats, quotidians, costums vestits, viles, oriünds:dels ciutats, edificis, habitatges, debisbes cristiandat. la que als són en equiparats text el cadis, dels relaten tasques les manera mateixa De la menors dependents càrrecs primers. dels vern de ciutats o províncies, subbaixàs, i els que go el tenien turc, assignat de l’imperi al’administració vinculades directament als cia referèn religiosos). dels fan oguies ven manera acompanyants bísties, mateixa De la oels cristians, de pelegrins iacompanyants traductors, guies ció de plantes i arbres com la prunera o figuera d’Adam (f. d’Adam 33v) de faraó ció ofiguera com prunera la de plantes iarbres figuera ,la de descrip la Serien casos els detall. estenen prou suscitat s’hi bastant l’interès iamb en (Egipte, orientals zones més Palestina). Possiblement que localitzaríem tica, per visitats. espais dels iels agrònoms mallorquins cions entre costums els arbres d’agrura garrovers) els (els (anomenats cítrics i els seca tabac), ametllers, de fruita fruiters els (elrelacions de blat, cereals de cultius l’ordi), (el cotó, el lli, industrials el cultius els al·lusions amb ciprells els senyorida, ila mates, ales conviuende garriga, les amb Referències formacions ales vegetals familiaritzats. què id’altres amb estan terranis medi cultius els plantes, les plantes que ales acosten coneixen, que són els familiars: l’aigua. de característiques o (f. 133-136), que l’envolten viles descripció del paisatge, contrastades, mesures amb de roques Valgui com a exemple iterra. minuciosa la de Galilea descripció del mar (muntanyes, ien penyes, menor valls) puigs, geològics, en referir-se tipus mesura als aproximar-nos També orogràfics seguir. que rutes ales incidència van fa es en detalls molt facilitat ha ens cosa interiors qual de la Galilea), mars (mar Mortels imar Jordà), rius (Nil, els nombroses arxipèlags, els illes, relacions les les de costes, les Són de llarg. passen com si hi estada fan si hi tant idescripció delització llocs, BOTÀNICS, FAUNÍSTICS) (GEOGRÀFICS, NATURALS 5.4. Nil, iantropològics que (f. proporciona 27-31v). culturals molts detalls Pel que fa a la flora, també hi posen esment. posen hi Un també Pel de primer referències grup que ens flora, ala fa inclouríem hi primerament aquelles referències aquest apartat Dins loca ala sorprenents. dos passatges Per el aquestEn sentit banda una podem destacar diversitat de vida la d’aspectes esment gran auna fan d’informacions resta La persones trobem referències manera baixàs, els al’organització política: D’igual En un segon grup podríem incloure aquella flora que els resulta estranya, exò estranya, que resulta els incloure podríem aquella flora segon grup un En geníssers o soldats turcs i a les funcions que funcions iales assumien. osoldats turcs o llimoners d’agrura ). aquest En sentit són compara les interessants kiswa, és adir, és

el retornel d’un nombrós mucaros mucaros kiswa (els que lloga o tela negra negra otela ------religions o confessions religioses is’esmercenreligions oconfessions religioses I aressenyar-ne costums. iels ritus els entren diverses en mallorquins contacte amb paral·lelament, bé, frares els Ara sants. descripció llocs la vivències els iles en relació personatges vament dels amb narra palestins. ases dels ovelles versatilitat ola d’algunes llana com per exemple aspectes producció la valorant diferents llocs, dels domèstics de entre animals comparatives els fan amés Amés (mona), camells. oels estruços els com maimó el exòtics animals del Nil; ialtres llarg aEgipte ial ànneres i altres cignes els flamencs, els (f. en Mediterrani el camells, mular els 2);peix búfals, els (f. 33v), morers els de Índies, les garrover el de (f. Joan Sant sicòmors. oels 34) seguretat, correspondria als de dervixos giròvags ( giròvags de dervixos correspondria als seguretat, descripció musulmans. fonamentalment dels una negativa configura cosa qual recordem consideren la que narradors els que habiten d’enemics terra id’infidels, aquest En sentit sants. llocs de fet compartir oal costums seus temples, seus als als referències les són organització, majors sobre seva ala irelatives l’islamisme canvi menció templesfan seus dels (per de exemple, Liorna). relaten sinagoga la quan En i en menor sobre bàsicament mesura d’aquestajudaisme. De el fet, l’islam darrera, molta obtingueren informació. quals dels ortodoxos sobre (església comentaris els sobresurten cristians ortodoxa els grega), vesteixen, indicacions. Ientre entre manera de ode totes culte quina altres elles gua presència la ritus, ocupen (quins i si els sóncerimònies, molts espais o pocs), llen la (o etíops)nestorians (cristians abissinis caldeus) o els entre destaquend’altres. les En (o siris jacobites), cristians els armenis, els maronites, els cristians com els Palestina sobre de confessions que resta de la tenien id’altres presència indrets aJerusalem aEgipte.que També foren estada fonamentalment de seva recollides la en recolliren menyspreu ohumiliació. cert un converteix que enteix ridiculització es en ocasions en què del catolicisme divergeixen comportenaspectes iper tant error. També s’adver els interès per relatar gran però diferència, totalmentla aquest subjectius En sentit imaniqueus. un evidenciam isorpresos per intrigats europeus, de catòlics del punt des fets de vista Comentaris salem que el podem incloure en aquest apartat. d’informació aquest gruix és Un apartat destacable isorprenent destacable Un descripció la apartat d’un és que, molta ritus amb D’altra sobre informacions sobre religions, especialment apareixen altres banda coptes (anomenats informacions sobre també cristians els identificam Hi doncs, de nombroses tracta, anotacions sobreEs anomenades les del exclusi contingut part motivació evident té una religiosa gran ila text El esmenten protagonistes Els dofí el Finalment hem ens iel fauna. de ala referir (les faccions cristianes que tenien hi representació), cristianes faccions (les islàmics. iels judaics ritus els 5.5. (CATOLICISME RELIGIOSOS I ALTRES RELIGIONS) errors de les confessions cristianes no catòliques, adir, és de els confessions les cristianes mawlawiyya o de l’orde mevleví), nacions de Jeru de nacions gòfits ), ), - - - -

Història 169 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 170 per a l’ús de majúscules. per al’ús criteri molt i que clar que un com l’abreviatura no autors ha arecurs servir els hi fan de la excessiu ús d’accentuació iun total gairebé l’absència concrets–, casos ipocs en alguns l’absènciacar de puntuació –exceptuant Pel podem desta en llatí. general cites ide que manera ofragments redacció ala fa que incorpora de Mallorca, dialectal en català el totalitat en seva la escrit gairebé text Com ja hem comentat, un característiques. és diverses iremarcar poden identificar LLENGUA DE 6. IESTIL QÜESTIONS 157v-158v). (f. tambors (els parlensa-meditació de masculina l’anomenada Detallen accés. tenir varen qual al • • • • • • • lectors, criteris: aquests hem seguit paraules, ni accentuar-les. substituir ni falta, possible, cap corregir sense original més al hem conservat qual el Ús de la entrecursiva cometes. deque comentaris autors els en cas el reprodueixenllengües; hem emprat la ien altres en llatí ofragments per frases ales especialment Hem cursiva la usat majoria la Hem d’abreviatures. conservat Hem de puntuació, ús fet que atès per facilitar-ne no havia, n’hi lectura. la autors. dels hem sentit hi advertit un quan per reverencial part majúscules les hem servir fet noms propis: als Hem majúscules les posat ciutats, pobles, muntanyes. També Confusió i ús ambigu de ambigu iús Confusió evangeli de Confusió muna. Pel que fa qüestions més concretes d’interès lingüístic, en el llibre identificam: en llibre el identificam: Pel que lingüístic, qüestions fa concretes més d’interès Totes condicionat del text, qüestions aquestes han de transcripció redacció la il’estil, es de llengua la de l’ús que pel aaspectes fa acurat d’un estudi A falta . y grega com aconjunció grega en de lloc la a/e en situació de vocal neutra: en situació de vocal 44 Ara bé, per tal de fer-lo per bé, tal Ara intel·ligible més per afuturs o/u en posició neutra: santons ) acompanyada per música de flauta i per música de) acompanyada flauta mara, para, avangeli avangeli para, mara, i sema i llatina. en la redacció. A això cal afegir afegir cal en redacció. la Aaixò muntaña/montaña , que consisteix en una dan , que en una consisteix per per , ­­comuna/cu mare , pare - , - - las (el, illu de derivats forma la llatina literaris lo, los, les, els, la, sinó articles els salat escriuenen plural, els generalment amb titas, radonas, candelas, turcas • • • • • • • ): ): carçel de la ús No fan celebrada/cellebrada apostols/apostolls, velas/vellas, lluny/luny, angel/angell, lagrimes/llagrimes, capella/capela, larc/llarc, peril/perill, religiosos/relligiosos, carcel/carcell, davall/daval, lloch/loch, cavalls/cavals, collumna, semblant, sallitre. excellentia, mellodia, relligiosos, dollorosa, candellas, ment, particullar popullosa, cenacullo, avangellistas, collumna, avengelli, escapollari, Ús de doble una: len situacions on d’haver solament hauria n’hi de aleatori També d’ús casos hi ñía, Ús de la subbaxj Caifas/Cajfas; Hierusalem/Hjerusalem/Ierusalem yosa. per Ús de la la indistintament baxa saferex, gruxa, metexos, sorda s’escriu fricativa palatal la generalmentLa amb turques. roca, esquerra, pasqua, Mallorca, norca, so[k]: per al dígraf enemic cismàtic, tabac, grecs, fosc, arc, inimich, cismatich, tabach, grechs, arch, fosch, Ús del dígraf de Confusió dors, pujar, dejunà, germà, viatge, germana. viatge, germà, pujar, dejunà, dors, Quant als articles, tot i tractar-se del dialecte mallorquí, no utilitzen l’article mallorquí, no utilitzen tot del dialecte i tractar-se articles, als Quant presenten generalment femenins en es - plurals acabats Els el profeta, lo temps, lo angel, lo avengeli, la passio, la epistola. passio, la la avengeli, lo angel, lo temps, lo profeta, el aigua, remei, aire, feia, fruita, caigués fruita, feia, aire, remei, aigua, per per En un sentit de aleatori un En ús un semblant hem identificat . (per (per muntanya, senyora, senyor, pinyol, penya, minyons, banyar, minyons, companyia penya, senyor, pinyol, senyora, muntanya, ñ y

grega entre paraula i al final: final: ial entre paraula grega per la per la advertim que emprenadvertim aleatòriament la subbaxi g ch i per per j ç : ny: montaña, señora, señor, piñol, peña, miñons, bañar, compa miñons, peña, señor, piñol, señora, ny: montaña, : x mengedors forsat, alsa, felis. felis. alsa, forsat, o la ola Manorche ), ), c o Jordà/Iordà. g tx a final de paraula: de paraula: afinal : (per (per mix , (per (per pugar , Mallorcha, pascho, scherra, rocha, turchas, turchas, rocha, pascho, scherra, Mallorcha, , turques ny mitxjorn. baixà

i , En trobam, però, algun exemple puntual: però, trobam, En algun deguna ñ . De la mateixa manera usen el mateix mateix el usen manera mateixa . De la -an : ), ), ). Pel que verbs dels terminacions ales fa guenyar/gueñar. aygua, remey, ayre, feyna, fruyta, caygues fruyta, feyna, ayre, remey, aygua, o pex pex . També empren la

, -am llarch, fanch, barranch, bosch, turch, turch, bosch, barranch, fanch, llarch, jerma (per (per per per : ; , venan, veram venan, hia/hja/y a llarg, fang, barranc, bosc, turc, bosc, turc, barranc, fang, llarg, l peix colatio/collatio. o la ola , viatje ) x . Quan el so és africat usa usa africat soés el Quan : ll bax, metex, dexebles, dexebles, metex, bax, : , gall/ gal, columna/ gal, gall/ jermana, jermana, (per (per as y i/y/j per al so[j]: per al . : villas, moltas, pa moltas, villas, hi ha hi

idollatrar, idollatrar, per per En un sentit un En per per ), ), i : subbaxi/ menja Cayfas/ per per espe - Me . - - - - -

Història 171 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 172

(pa), (pa), corrent: d’ús àrabs de paraules cerrada do atrás ont una. per per ), ), i) h) Ús de doble m( g) f) Ús d’expressions i paraules llatines: Ús d’expressions llatines: iparaules f) – e) Ús del dígraf d) Ús de la c) Aprincipi que comencen dígraf el de paraules amb b) a) Ús de per per aquest/aquesta. amb luego o lluego, mandato, rato, asta rato, mandato, lluego, o luego Menció a part mereixen les reminiscències del llatí o l’ús de llatinismes: ol’ús del llatí Menció mereixen reminiscències les apart (castellanismes): del castellà de manlleus autors ús els redacció la En fan del pronom utilització la pronoms, els relacióEn amb generalitzada és

, medi

Pel que adverbis, els fa

Ús de doble Ús de Ús habitual de conjunció la Ús habitual palaci, carcel, alrededor, decian alrededor, carcel, palaci, mite mite lamentacions divitio, llementations indulgentia, flagelatio, planitia, provitio, veneratio, stations. studiar, scismatich, scopinades, scala, scrit, struendo, s -: -: ), ), a on/on. a . En aquest sentit destaca l’expressió aquest. En sentit destaca spay, spos, stantia, scopetas, scaraminas, scriptura, squerra, sperit, scribas, scribas, sperit, squerra, scriptura, scaraminas, scopetas, spay, stantia, spos, risa o (de tornada), sanct doble f doble madi . També s’han obervat alguns manlleus, pocs, de l’italià, així com l’ús com l’ús així de l’italià, pocs, manlleus, . També alguns obervat s’han t per per per per (moneda en curs). c Pel preposicions, ales que referix preposició es la rellevant és : : ) . c accabar, peccadora peccats, officis, difficultat, diffinitio, differentia, sufficient, edifficada. sufficient, differentia, diffinitio, difficultat, officis,

ph : sant mm redemptio, navegatio, dispositio, experientia, concordantia, concordantia, dispositio, navegatio, experientia, redemptio, per per ad longum longum ad : ): ): sanctuaris, sancta, sanct, sanctas, sanctó, sanctissim, sanctó, sanctissim, sanctas, sanct, sancta, sanctuaris, f flamma : quant epiphania caffaro et et i , (per molt(per temps) de ( (per (per quan cummuna, summo. cummuna, i (per (per ). (derivat de per epifania, per epifania, circa són sempre escrits deien hasta , (prop de), com un/com una ), ), ), alcansar, ganado, carido alcansar, ganado, orilla, puesto, cordero, serrada cordero, puesto, orilla, kafar Joseph . , impost opeatge), etiam es- per per escriuen solament la quant quant (també), (també), Josep per per i .

empren empren amb un / amb un/amb amb retro tra (per (per curban est ahont/ queri antes (per (per (per (per / esta - ab - ,

2 1 7 6 5 4 3

Anastasio A partir de les informacions facilitades directament per Antoni Homs Guzmán, per Antoni Homs Guzmán, directament de informacions les facilitades A partir Mora de Por Sastre de col·lecció la llibre formavaEl part de família privada la La casualitat ha volgut que no puguem testimoniar la carrera sacerdotal dels dels sacerdotal carrera la volgut ha que no testimoniar puguem casualitat La del convent de Francesc, Sant Arxiu del convent de Francesc, Sant Arxiu de Llucmajor, parroquial informacions les Segons del registre probable més el osi 1652 anno qui vigebat pestis maior in obsequium proximorum insulam per quo 114. en l’esmentat Llegim capítol un manuscrit titulat en inexistent aquest sentit. és documentacióla franciscana i perquè extraviats perquè d’ordenació llibres els estan estudiats frares de l’època del convent, Antoni Alemany, ifra guardià predicador, de amés l’interessat. 1628 de apartir Palma cesc de del convent, Tries, Lluís ifra guardià predicador. 1628 de apartir Palma cesc de (1613-1629). Llucmajor de 30 el setembre de 1616. a Mora, iJoana nascut de Salvà Joan Mora, fill de Salvà Joan que tracti és es Natzaret. mallorquí, que 1654 el feia 19 que de professat anys havia ique fou guardià Salvà, Baltasar aJerusalem identificam fonts de diverses iregistres, extretes Mora. de Josep oral Informació Sastre catalogació. de l’autor de la grafia la correspon amb es fons, inscripció la de contraportada la d’aquest dipositari el Segons de portada. la llapis numeració la correspon amb al llom numeració que amb presenten al es patró:i tots segell ells mateix un un (Porreres), de Porreres, Parroquial de l’Arxiu vacatalogar-la prevere iarxiver moment un En Mora Miquel indeterminat, Escarrer i arxivística. col·lecció per herència, destacable acumulant, una reres, que anà bibliogràfica i Julià Mut,i Julià entre d’altres, que consideren es primers que els traslladaren. s’hi Salvà Baltasar pares els trobam entre quals els de pesta, malalts els que assistiren exposuerunt, suas vitas periculo mortis López : «Un en Baleares», manuscrito sobre los franciscanos , f. 15. Signen document Gregori el Ribot, fra , f. 15. Signen document Gregori el Ribot, fra Llibre de noviciat del convent de Sant Fran Sant convent de del noviciat Llibre de Fran Sant convent de del noviciat Llibre de un seguit de noms de frares franciscans franciscans de noms seguit de frares un adm , Llibre de de Baptismes Llucmajor Modo memorantur Religi Modo memorantur NOTES de can Janerde bsal , xii - - - - ,

Història 173 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 174 11 10 9 8 20 19 18 17 16 15 14 13 12

Joaquim Maria Joaquim Maria Joaquim Maria Joaquim Maria Font Obrador. Font xviii Homs Guzmán Obrador Font 1629 de des Palma de Francesc Sant convent de del noviciat de Llibre d’actes 472-473. Obrador, Font 1628 de apartir Palma de Francesc Sant convent de del noviciat Llibre de 1973,Barcelona, tom Obrador Font Jerusalén.» para 1654, depués obtenido de haber de los superiores, permiso en puso se camino yen verificó, se recobro el Así de su salud. si conseguia los santos lugares visitar ii moliner. Obrador Font moment vareingressar. hi algun d’entendre hauríem Si fos així, que l’orde vaabandonar Miquel Garau ique en cions fent novicis. dels defunció l’hàbit) ola (llevar-se referència despulla ala 16. 1628 de a Palma partir Francesc de Sant convent de del noviciat Llibre de Obrador Font Segons les informacions facilitades per Antoni Homs, bon era Miquel informacions les Segons facilitades Garau anota amb informacions ratllades altres apareixen consultats registres els En , Barcelona, 1973,, Barcelona, tom », revista », revista L’Avenç , Antoni. «Pelegrins a Terra Santa. De l’època medieval al segle segle al , Antoni. «Pelegrins aTerra medieval De l’època Santa. Bover Bover , Bartomeu. , Bartomeu. , Bartomeu. , Bartomeu. , Bartomeu: Bartomeu: Bartomeu:

Historia de Llucmajor Historia de , núm. 316, p. setembre 29. 2006, i, : : p. 68. Biblioteca de escritores Baleares escritores Biblioteca de Biblioteca de escritores Baleares. Baleares. escritores Biblioteca de ii , p. 344: «Atacado de la peste parece que hizo voto que de hizo parece de peste la , p. «Atacado 344: Historia de Llucmajor Historia de Llucmajor. Historia de Llucmajor. Historia de Llucmajor Historia de Historia de Llucmajor Historia de , vol. iv , p. 533-534. , vol. , vol. , vol. , Vol. Vol. Vol. Vol. , edició facscímil, volum , edició facscímil, iv. iv iv Edició facsímil, vol. facsímil, Edició iv iv, , p. 533. , p. 533-534. p. , , p. 472-473. Llucmajor, 1982, p. p. 534. p. , f. 15v i , f. 16; , f. 21. ii. -

25 24 23 22 21 30 29 28 27 26

J

Es tracta d’un estudi realitzat per la medievalista belga Josephie belga Brefeld, que medievalista per la realitzat d’un estudi tracta Es Les llistes apunten unes 900 obres apunten entre 900 333 el unes llistes Les 1600, iel unes de quals les Segons el mateix autor al darrere s’hi pot veure la mà de la institució eclesiàstica: pot eclesiàstica: de institució veure la mà la s’hi autor mateix el darrere Segons al Santa (siglosSanta Hilversum Verloren, 1994 Textual Ages: for Criticism, Computer-Aided in Middle the ACase Pilgrimage lem Monti-sion. L’esmentat Josephie és estudi de franciscans dels en manuscrit pergamí llarg un especialment franciscans, dels manuscrits d’oracions, llibres ialguns de pelegrinatges llibres himnaris, trobarien autora es d’un entre mateixa de textos quals parla tos. petit els grup La l’origen tex dels màxim al d’acotar per tal informàtic estudi atermedugué un en cauen nes imitacions d’ordre com si de tractàs. llatí, traduccions sintàctic es Tobler italianes. que donen són països els obres més iAlemanya França de iautors, les seguides període 1400-1500 al pertanyen 400 250 comprès iunes entre al 1500 i1599. (ed.): (ed.): 36. campanya. aquesta en bona aliada una esdevingué impremta la sentit, En aquest desprestigiaven. el que iirracionals supersticiosos elements aquells tots de podant-lo però general, en pelegrinatge del revaloració la Contrareforma, la per arbitrades conjunt el en mesures de L’Església d’incloure hagué doncs, Roma, de 1998. xviii» Homs Guzmán 1998, p. 95-105. Biblioteca de escritores baleares. baleares. escritores Biblioteca de J És el cas del treball de dos estudiosos alemanys de 1880. alemanys de dos estudiosos Citat aJosep del treball cas el És moder en aquest sentitSobresurt en llengües que escrits textos constatació la els ones ones Viajeros españoles a Tierra Santa (siglos Santa aTierra españoles Viajeros , p. 19-29. , J.R. (ed.)., J.R. J.R. (ed.): (ed.): J.R. , Titus: xvi

Bibliographia Geographica Palaestinae. Palaestinae. Geographica Bibliographia y , Antoni. «Pelegrins a Terra Santa. De l’època medieval al segle segle al , Antoni. «Pelegrins aTerra medieval De l’època Santa. xvii Viajeros Españoles a Tierra Santa (siglos a Santa Tierra Españoles Viajeros Viajeros Españoles a Tierra Santa (siglos Santa aTierra Españoles Viajeros ). Madrid, 1998, Madrid, p. 88. . Citat aJoseph Palma de Mallorca, vol. de Mallorca, Palma Jones Brefeld xvi (ed.): (ed.): y xvii : A Guidebook for the Jerusa for the A Guidebook ). Viajeros españoles a Tierra aTierra españoles Viajeros L eipzig, 1867. eipzig, L Madrid, 1998, Madrid, p. 88. ii , p. 298. xvi xvi Homs

y y xvii xvii , Antoni, p. ) ) . , Madrid, , Madrid, Madrid, Jones - - - :

Història 175 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 176 34 33 32 31 39 38 37 36 35

M

Julio Julio La identitatLa de l’autor informacions les d’E. seguint fet s’ha patronato. Seu. Santa al’orde per la assignada franciscà iestava llocs, mateixos ente aquells religiós cul el com assegurar així Sants, anomenats dels patrimoni Llocs el i conservar desviaven. quei de força visita dona arrelat ens s’hi aentendre pelegrins dels que bona part d’allotjament entramat un ha hi aEgipte. Allí després de de fugida Jesús la mília on troba lloc Materea, la fa suposa se la s’hi que romangué que atès allí sants, best-seller. un esdevenir 1654,Madrid, p. 97-102. va obra, ambients en Aquesta els castellanoparlants, Castillo Del 1951.Jerusalem, missionis et Terræseraphicæ Custodiæ seu provinciæ anni domini mcmli Sanctæ Vegeupresència mallorquina. convent de Terra la de Custòdia la en algun podem constatar en qual el Santa, (sigloperegrinaciones Baranda núm. 4, Universitat de València, 2000. Revista Miscelànies Bover 1672. de Nadal 29. p. segle al medieval De l’època nensia de revista la desegles», set separata Un camí catalana. citat per Antoni ofm Fuente, La Custòdia de Terra Santa era la institució creada amb la finalitat de custodiar de custodiar de Terra Custòdia finalitat la La amb creada institució la era Santa La intenció d’arribar al Caire entra dins dels plans de visita dels anomenats llocs anomenats de dels llocs visita plans dels entra dins intenció Caire La al d’arribar L’obra que romangueren de franciscans de noms icàrrecs recull de Faccio un és unar Alonso Asenjo , vol. 76, 2003, p. 18 iAntoni H , G.(ed.): Lemir Lemir , Nieves: Nieves: , Universidad Pontificia de Salamanca, p. 190-191. Universidad Pontificia de Salamanca, García Barruso García : (Revista Electrónica sobre Literatura Medieval yRenacimiento) sobre Electrónica Medieval Literatura (Revista Cien años de cristianismo medioriental (1632-1732) medioriental cristianismo de años Cien , Antonio: Antonio: , Mallorca, Impremta dels Sagrats Cors, 1957. Cors, Impremta Sagrats Mallorca, dels , tom Homs Guzmán Itinerari d’un peregrí mallorquí qui passà a Betlem les festes de de festes les passà aBetlem qui mallorquí peregrí d’un Itinerari Materia para el espíritu. Tierra Santa, gran reliquia de las las de reliquia gran Santa, Tierra espíritu. para el Materia xvi : «En torno : «En al xviii ). Via spiritus núm. 8(2001), Via p. 7. El devoto peregrino. Viage de Tierra Santa Tierra de Viage peregrino. El devoto , any 1860,, any p. 84. , P. xviii» Faccio, ofm La obra pía de Tierra Santa y la sombra de un sombra de y la obra Santa Tierra píaLa de : «El pelegrinatge aTerra pelegrinatge : «El en llengua Santa , revista , revista Viaje de Jerusalén de Viaje oms Guzmán , Hiacynthus: Status descriptivus almæ almæ descriptivus Status Hiacynthus: L’Avenç , núm. 316, setembre 2006, : «Pelegrins aTerra Santa. de Guerrero», Francisco Analecta Sacra AnalectaTarraco Sacra Bárcena de la deBárcena la , 1989, p. 290, . 1a edició, - - - , 42 41 40

Pel que fa als criteris de transcripció, ens hem basat en els treballs d’AntoniPel treballs criteris en hem els ens de transcripció, basat que als fa entenedor Vegeu imengívol que llegeix. text el es bibliografia. la que l’esmentatadvertir autor iexpressions sí per fer que més corregit ha paraules en diferents edicions de revista la que té publicats en català, de llibres pelegrinatge dels estudiós Homs i Guzmán, sants. llocs dels ipautat dirigit recorregut per al franciscans que tenien frares diligència i la els d’organització evidencia nivell el vegada Ala beduïns. dels robatoris omalifetes doncs, d’unatractar-se, nau libanesa. Maronites o cristians siris, molt presents a la zona de l’actual Líban. Podria molt siris, Líban. presents de zona l’actual ala Maronites ocristians Aquest costum sobretot cercava tenir més seguretat davant els possibles atacs, possibles els davant atacs, sobretot seguretat més Aquest tenir costum cercava Analecta Sacra Tarraconensia . Així i tot cal i tot cal . Així

Història 177 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 178 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • BIBLIOGRAFIA vol. vol. López 1998. drid, Jones, xviii». Homs Guzmán del segle Homs Guzmán segles».de set Homs Guzmán 2002. (1762-1782)». López Joan Homs Guzmán nensia peregrinació Homs Guzmán (1604)». de MiquelHierusalem, Matas iedició. Inèdit. Estudi Homs Guzmán ylectores gal: Lecturas Masari Herrero 1981.Universidad Pontificia de Salamanca, Barruso García Obrador Font edició, 1654. Madrid, Castillo Del Chebel jor. Història iart. Rosselló Cabot ii. Bover 2005. ca, Barceló Alonso Asenjo 1998. Orlandis Moline relatos». Popeanga Barcelona, 1973. Barcelona, xii , núm. 74. 2001. Barcelona,

, Anastasio. «Un en Baleares». manuscrito sobre, Anastasio. los franciscanos Joseph (ed.). R. , Joaquim Maria. , Joaquim Maria. . L’Avenç , Malek. , Malek. , Enrique. Filología Románica Filología xviii , Josep. «El contagi i el llatzaret de Son Casesnoves», , Josep. llatzaret iel contagi «El , Eugenia. «El viaje iniciático. Las peregrinaciones, itinerarios, guías y guías itinerarios, peregrinaciones, viaje iniciático. Las «El , Eugenia. , José. , del Pare Antoni Fluxà, , del Pare Antoni Fluxà, », », Analecta Sacra Tarraconensia , núm. 316, setembre 2006. , Fra Antonio. , Antoni. «Pelegrins a Terra Santa. De l’època medieval al segle segle al , Antoni. «Pelegrins aTerra medieval De l’època Santa. , Antoni. « Un camí catalana. en llengua de pelegrinatge , Antoni. «Relats , Antoni. «La , Antoni. «Una relació sobre altra Terra Santa: de Terra la devota peregrinació , Antoni. «La yCiutat Sancta de Analecta Sacra Tarraconensia , Bartomeu. , Bartomeu. , Julio. torno «En al Historia de la Iglesia i. La Iglesia ymedieval. Iglesia La la antigua Historia i. de El Islam. Historia ymodernidad El Islam. Llucmajor, 1995. Llucmajor, , P. , Salvador (coord.)., Salvador , J.M. Los padres de la Iglesia. la de padres Los . Madrid, 1999. Madrid, . La obra pía de Tierra Santa y la sombra de unpatronato. sombra de yla obra Santa Tierra píaLa de Viajeros españoles a Tierra Santa (siglos Santa aTierra españoles Viajeros Biblioteca de escritores Baleares. escritores Biblioteca de Libros de viajes de los siglos xvi y xvii en España yPortu España siglos en yxvii los Libros xvi de viajes de Analecta Sacra Tarraconensia Terra Santa o Jardí Seràfich . Annex 1. 1991.. Annex Madrid, Historia de Llucmajor. Historia de El devoto peregrino. Viage de Tierra Santa Tierra de Viage peregrino. El devoto Relació de la pelegrinació aJerusalem pelegrinació la de Relació ofm Viaje de Jerusalén de Viaje El convent de Sant Bonaventura de Llucma de Bonaventura Sant El convent de (1732-1736)». (1732-1736)». Madrid, 2000. Madrid, , núm. 76. 2003. Barcelona, , núm. 77. 2004. Barcelona, . Ed. Paidós, Contextos,. Ed. 2011. Vol. Vol. . Una traducció catalana . Una catalana traducció de Francisco Guerrero». Francisco de , núm. 75. Barcelona, Edició facsímil, volum facsímil, Edició Analecta Sacra TarracoAnalecta Sacra iv. Llucmajor, 1982. Llucmajor, xvi bsal El llibre de la mia la de El llibre y del franciscà del franciscà 61, Mallor 61, xvii Madrid, ). ). . 2a . 2a bsal Ma , -

- - - - versitat de Llucmajor del Llibre de de através Determinacions 1696, primordial austriacistes, ja que valora l’època de domini de l’Arxiduc Carles com a negativa. com anegativa. Carles de de l’Arxiduc domini ja que l’època valora austriacistes, depresenta Nova sovint crític seu Decrets els punt davant és El els Planta. de vista TerrassaGuillem Finalment obra l’apartat d’aquest seva redacció per ila ala apartat. d’aquest llibre de mateix determinacions a partir sobre del període, conclusionsoferint situació la Mallorca a la en diferents pàgines major Guerra de Successió. Font Obrador ofereix ens en 5è el volum de la 1315, el local del règim o després de formació la administrativa de Sanç en època de l’aplicació de abans Nova Decrets forana dels universitat Planta mallorquina una com era de tractar però no al’hora són generals mostassaf– iel reials batles els –com sobre institucions específiques pinzellades aporten,ticles en menor algunes mesura, iar llibres Alguns l’època. durant mallorquines foranes de viles les d’administració sobre sistema de el govern i específica de bibliografia d’aquest manca la estat tema ha en tot cas. realitzaven les d’aquestes persones labors iles que cadascuna possibilitats– les –dins analitzarem i no entrar-hi de ple, ajuda molt de l’ens. primordials aentendre Així, aspectes els Universitat,representació mateixa la sobretot dins que jurats, mateixos en els tot en la diferència establerta la destacar Cal iestamentària. diferent social categoria de Universitat la Consell de Llucmajor per de agent feina llocs diversos de tenia actors professionals. Com veurem concretes a continuació, a certs i actuacions el d’atribuir té gestions necessitat la seves les administratiu ens ben sabut, qualsevol Com és servidors. sues iels càrrecs seus els treballadors, seus dels através l’època de planteja d’aquesta es local tant, manera veure com funcionava l’administració ment entre d’altres, fent menció Per que apareixen. hi de professions les càrrecs iels DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIÓ DE GUERRA LA DURANT Emperò sí que trobam certa informació sobre la situació de la vila durant la sobre la informació durant Emperò situació la sí de que vila certa la trobam l’estudi més il’anàlisi dificultat Una ha de qüestions manera, les que, en certa del funcionament pretén de general Uni visió la presentEl una donar treball tot un apartat anomenat «El umbral de una nueva en què época», de una parla anomenat ens umbral «El tot apartat un UNIVERSITAT DE LLUCMAJOR LLUCMAJOR DE UNIVERSITAT PROFESSIONS EN LA LA EN PROFESSIONS 1 . L’autor cita paborde el també GUILLEM MUT SALVÀ MUT GUILLEM INTRODUCCIÓ Historia de Lluc Historia de i . - - - -

Història 179 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 180 d’aquesta figura: breu una però fa ens molt Josep definició Vidal aproximada Juan catedràtic nes. El sistema de el poder govern iel mallorqui aquell temps durant viles ales estructurat com bé, veurem endavant, més com demostra estava ens Ara per aquesta. elegida és sobre que, institució batle el reial, de Universitat, tot la capdavant itrobar-se al no Batle reial 1. PROFESSIONS I CÀRRECS impressions valoratives. de certes enllà més científic, No presenta dubte de sens caire històrica explicació una s’encarreguen d’aquesta matèria. d’aquesta s’encarreguen en de itinents períodes que crisi, tot capitans ique moderna ja en època existeixen vila habitants de seva dels la consistent idefensa, en l’organització militar mes–, universitat–; d’ordre mateixa la públic de delinqüents –persecució d’ar icaptació de d’esser ha càrrecs dels presenten –com sistema municipal el insaculacions ales ment només menor–; intervenció abatle de Ciutat; la caràcter sancionadores –de apel·lació amb superiors: de fora veguer ainstàncies i, icivils–, posteriorde penals autoritatsnador i altres –poques superiors. funcions: judicials batlediverses tenia El que exercia atribucions central gover pel d’administració delegades local òrgan un de Universitat la mentre Consell iel jurats pels batle el era de vila, la i administrada representada estava en de zona reialenc: localitat la mallorquina vila una polític dins anual era su cargo de duración su cargo. La de ejercicio el en oayudaran sustituyeran les población. cada censos. ylos civiles causas sobre las Ytambién entendían Mallorca. en mayoritarias eran que ralengo, de villas las de moradores los sobre todos jurisdicción tenían donde instancia, primera municipios los de como en jueces Actuaban consejos locales. los presidían como tales Estos del con asistencia municipal, Consell un en asuerte extraídos electos ocuatro tres entre General, por Lugarteniente el « Los Ara bé, caldria afegir una puntualització important per entendre important l’entramat bé puntualització una afegir caldria bé, Ara Per aquest motiu he explicacions considerat oferir oportú acontinuació algunes

batles batles batles » 2 . reales de las villas también eran nombrados por el Rey, o en su defecto su defecto oen por Rey, el nombrados también eran villas las de reales eran los representantes directos de la autoridad real en el municipio el en y real autoridad la de directos representantes los eran [...] Como otros oficios los los oficios otros Como [...] y eran insaculados entre miembros de la la de miembros entre insaculados yeran 3 batle batle batles batles saliente, los jurados y los consejeros. consejeros. ylos jurados los saliente, podían designar Lugartenientes que mà major de de - - - - figura, cal destacar que és de cabdal importància. Així com diu Vidal: com diu Vidal: Així importància. que de cabdal és destacar cal figura, per governar l’aigua. que, decret de 1695, un segons Consell Savi hàbils eren únics els imostassaf jurats 1715, el Mataró s’estipula any mateix El notari. era del plenari també en un qual el Perot notari,entre gener també ifebrer Vicens, de 1706, Pere assistent: iun Antoni de 1703 entre maig Garau, Joan de 1704, de mostassaf: imarç exerciren càrrec el i l’elecció. ni que dos entre consellers bé, surt membres trobam els hi del Ara consell de no fet hi en LlibreAquest el pot de tant tractat, determinacions ser que no surti pot donar lloc a confusió amb l’elecció amb pot aconfusió lloc oïdors. donar dels elecció, seva la ja és que,qüestió que si se’n no bé clara s’especifica de manera parla, quepel documentació ala fa present llibre de establert. determinacions al situació: aquesta resposta, aparentment de capgirar no hagué hi per tal Cancelleria, regent el membres enviaren els de la delno Consell atribució tenia econòmica. Així, decret de 1687 un segons aquest com càrrec salari: el era aextreure, informació més documentació que altra ho acrediti. de cercar s’hauria cretes, bona). estada nota és ja de que cobrar ino colli la hauria seu el clavariat que iconsellers jurats «tregui» als i,persona sorprenentment, de Salvà Julià de Mut Julià també (que demanant apareix de 1703 entre que maig exercia càrrec el nomel certesa la amb de 1704 imarç en la en del determinacions les llibre. escrit De només fet sitat, gaire apareix no apareix que disponía el el disponía que 1385 en otorgó les Cerimonioso el la que yjurisdicción Pedro éstos potestad idéntica privativas. atribuciones sus de marco del saliese no mientras autoridad, otra cualquier de independencia Tenía con su incumbencia. ejercida de civil, jurisdicción por tanto materias de res El jurados. por los previamente presentados candidatos cuatro entre por gobernador el designado fue por Instituido Jaume 1309, ii en precios. los 1334 de control de apartir de medidas pesos y los inspección de la municipales, mercados los de vigilancia la destacaban que las entre abastos urbanístico, yde tipo higiénico-sanitario, de municipales, « El El Aquesta figura, aparentment comptes dels en gestió de la Univer la primordial figura, Aquesta governador pel elegida era mostassaf. que el era ovirrei també figura Una altra mostassaf mostassaf era otro oficial real que tenía encomendadas diversas funciones funciones diversas encomendadas tenía que real oficial otro era mostassaf 4 mostassaf Tot i la manca d’informació que hi ha al llibre sobre Tot que al ha aquesta hi d’informació manca ila 6 En certa manera no se’n manera certa En entreveure deixen con funcions les [...] de la ciudad. la de Todas las villas de Mallorca poseían un Mallorca Todas de villas las disponía de atribuciones sancionadoras a los infracto alos sancionadoras atribuciones de disponía » 5 9 Síndic clavari /clavari 7 De totes ha formes hi mostassaf Mostassaf 8 Una altra Una altra . A - - - -

Història 181 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 182 mateix any, mateix Salom, en 29 dues el que ocasions: de juliol apareix de 1714 9de iel desembre del Bartomeu nostre lloctinent és El delicat. concret, any any només en un un trobam el Lloctinent al pot trobar es l’època durant ció clavaris dels segon el A més fou que any. batle aquell referent mateix informació la dir al’elec Cal Antoni Catany, Pere iMiquel Antoni foren Mataró Garau) l’any consellers següent. 1713 elegits el iels consellers, idels jurats dels Mut part formaren Aulet, (Francesc homessón propietats oconsellers, jurats amb ipoder. Tant com Julià Salvà Julià a dir, relació: és Consell, del Savi una elegits formen els podem establir part clavari, término, con carácter vitalicio o a beneplácito. [...] o abeneplácito. vitalicio podían con escribanías carácter término, las de titulares Los a real o procurador el por monarca el concedidas fueron escribanías las posterioridad [...] pensión acambio una anual. Real de Procuración por la Con oarrendadas monarca « aexercir càrrec: el arribar requisits com els funcions les per tant indica de Universitat. ens la Rosselló Planas rebutjablehipòtesi de documentació fàcilment de resta de la l’època en poder gaudir una és però que ho pens corroboraria, això majoria la amb d’actes així de lletra la l’escrivà seria Sbert de Llucmajor aquest període. almenys, durant, a 18(full batle l’any revers) com Antoni Josep –antic 1700–, Sbert apareix que firma votació la per sobre desempatar llevador el de l’anyrat malalt 1713. acta altra una En l’opinió 48 revers), (full ademanar d’anar referent actes les s’ha vot quan d’un al ju concretament no ve constant, en presència que inscrit més solala és vegada, hi una de coneixements d’oferirmés donada manca jurídic, la del batle. servei un a del batle idel tota mostassaf, del documentació Consell, la re de cúria actes la les i major de ser notari havia de 25 importants: més dels era l’encarregat d’escriu anys, Escrivà oficio... del titular al correspondía nombramiento cuyo un lugarteniente, en atribuciones sus Rosselló: « anteriors).actes Planas l’explica així Aquest càrrec que esser noerror ho un l’un podria fos, tant parèixer com l’altre troben en les es Sba Sba Sense haver-hi estipulats els requisits pels quals una persona podia ser elegida ser elegida persona podia una haver-hiSense quals requisits els pels estipulats Com en totes les universitats mallorquines aquest personatge apareix com un com un aquestCom personatge en apareix totes mallorquines universitats les presència la excepció no que d’aquest una sempreÉs Per càrrec, és. hi això (escrivà » . Aquest càrrec tenia també la duració la d’un any. també tenia Aquest càrrec 11 essent batles Joan i Antoni Catany respectivament (encara respectivament que iAntoni Joan Catany pugui essent batles ) universal de dita vila dita de ) universal Las escribanías reales de las villas eran concedidas por el concedidas eran villas las de reales escribanías Las , fet que podria conduir a confirmar el següent: el conduir que, fet a confirmar podria Llibre d’Insaculacions (1684-1726).Llibre d’Insaculacions El baile podía delegar delegar podía El baile 13 La semblança semblança La 12 Tot i que 10 - - - futur clavari, jurat i conseller en diverses ocasions) i Julià Salvà (de Guiamerà, futur ocasions) (de jurat en i conseller diverses clavari, futur Salvà i Julià Guiamerà, futur ipossiblement (cirurgià, batle1715), el Clar futur el Mut Julià (de Son Mut Vell, de 1702)de maig (paborde resulten elegits Jaume Cardell de batle major), Andreu 10, (fulls ocasions revers i51). 20 en tres apareix primer el En (21 cas: cada Exposem establert. salari cap sense erahonorífic, càrrec el mateix, Així batle itot. iaquest vaesser donà es així, aquest cas baile. del mandato el [...]Los anualmente anual. finalizar al taula ajuicio de estaban sometidos escribanos pensión por una arrendándola funciones, sus de ejercicio para el unsustituto designar de Son (jurat Ferretjans entre 1708 i1709 i any entre iconseller darrer mateix el MorlàBartomeu de Son Gabriela (conseller entre 1702 i 1703), ­ i Joan tot durant període el vegades posterior); (conseller Antoni Garau entre 1703 i1704); 1714, el de batle (lloctinent reial Salom jurat entre 1713 i 1714, diverses iconseller però sí que estimadors, se’ns vuit qui són altres els presenten elegits: els Bartomeu pnt vila la de tinents terres dels Al vinyes et combles terres imobles c ses mar d’esti que elegits hauran determina els es rem endavant). més en primer el cas Així, de 1702 Cadastre el (que elegits per realitzar els ser fossin que en primer el veu cas 28de generprada: de 1702 9revers) (full 14 iel de setembre de 1710 36). Podria (full judicials. funcions seves les batles els de realitzar al’hora que primordial feien servei un de l’època– iconsellers jurats els baven dins 1715). prohoms Com veim els eren tro socioeconòmic persones nivell d’un cert –es (jurat 1714) el Sastre (jurat entre Salvà 1714 iBernat i1715 entre iconseller 1712 i l’anydurant 1715 1704-1714), deu durant anys: vegades diverses iconseller Miquel (aparentment Clar Andreu de primera la elecció), mateix el seria (jurat Antoni Puig Llorenç jurats i els Clar, iHonorat Salom Bartomeu respectiva, de manera Salvà 1707). exemple darrer el En (6 de 1714) de maig foren batle Contestí elegitsJoan pel en tot(jurat entre diferents vegades període el diferents1704 vegades iconseller i Born, Miquel Tomàs (conseller entre 1711 diferents vegades i1715) Taverner iJoan jurat iconseller).síndic clavari, de segon el 1705) En (7 de maig foren Mut Julià del L’elecció en documentació la dues em només vegades apareix d’aquests càrrecs justícia en nom del batle. de dictar del prohom al’hora necessària era figura La Tot jurat oconseller, un de no en ser necessàriament havia ique aquest càrrec les propietats dels vuit stimadors, qui han stimat o mes vex van stimat los bens mo bens vanlos stimat vex han omes qui stimat stimadors, vuit propietats dels les » 14 16 L’elecció d’aquests . No concreta es Estimador Prohom Ferretjans Ferretjans 15 - - - - -

Història 183 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 184 Bartomeu Salom (esmentat Salom Bartomeu en l’anterior subapartat). fun aquesta No això, obstant (oSiquier (també fou entre conseller 1712 i1715), l’anteriorment per tant anomenat. 1705 del Rafal, i1706), Antoni Catany elegí Garcies iAgustí entreconseller 1712-13 i1715); Antoni Mut Nicolau elegí Company (conseller entre jurat entre mateix el 1713 i1715); i Monserrat (paraire Gaspar elegí Antoni Catany entrei conseller 1711-12 1715, iel que donar-se però fos podria cas el no especifica (ferrer Miquel elegí Clar Clar Andreu estimadors: foren quiels elegiren els jurats els si tant prop com es lluny. salari de 5sous tatxan se los del sou També constància deixa es així. no és en segon el cas 1712). mode el en què realitzat, Sipresenta elecció s’ha aquesta es bé estipular sense per la siquia la per que « els persones: quines segons que fet el en documentació la de aparegui beneficiar l’hora major. pena de en 5sous, referència a que penes les generalment erencar de 10 emperò sous, 1713 el n’establí se una també jurats), Salom, Taverner, Bartomeu iJoan Miquel Sastre desta Cal respectivament. jurat en concret: aun forennada Mut, Julià Clar, Mateu Andreu Tomàs, d’aquest segon que el En període gestió trobam la ve bé do casos. altres com en els concretament, realitzava com es foren responsables, establir els sense quatre jurats els multiplicitatcerta en gestió. L’any la 1712 aquest període, ja que dins entraria també quiscun semmane períodes: 1700-1708 i1709-1715. ja fos « s’ho primer el repartiren jurats En els dos aquest trobam bé l’elecció davant bé, decret. responsables Ara dels d’administrar llisensia, (no tots), fulls de sancions les per altres aqui prengui parla En es quan persona per elegida s’apuntatació decret antic del 10 aun de novembre de 1695, en què que s’indica la Consell. poble per al iperque al que importància demostra ens aquest tema de era summa ijuny, aquest durant període, any referència entre de mesos maig una els ha cada fet ció ( Si 47 nom el bé (full de revers), siquier vegada una només apareix essent elegit governar l’aygua) governar 17 es fa referència fa es a jurats no puguen donar premis de abeurar tocinos ni besties de llane y labren ylabren llane de ni besties tocinos abeurar de premis donar puguen no jurats Curiosament la darrera vegada que apareix aquest tema en documen que la apareix vegada Curiosament darrera la 21 » qui governa l’aiguaqui ja indicaria la dita preferència. dita la ja indicaria Una preferència problemàtica certa a referent una era aaquest càrrec » , « un per tots y tots per un per ytots tots un per governar l’aygua l’aygua governar és una de les més tractades en document. el Curiosament, hi de tractades més les una és l’Abeurador avall segons mane lo decret. lo segons mane ) ha de ser un dels quatre jurats o el mostassaf. oel quatre jurats dels de serha un » , si bé

o 22

« los jurats tots junts tots jurats los 19 l’Abeurador amunt Aparentment podria ésser aquest ésser Aparentment podria Així, en aquesta segona en elecció aquesta Així, y p paga de son traball y ppaga son traball de » jurat al corrent any corrent al jurat , per tant amb una una amb , per tant quedava amb la la quedava amb 20 aygua sens sens aygua (1712: 4 una una 18 - - - -

del dit forment. dit del llevador del forment quitacions de Llucmajor aaportar del consell des ifou instat dos de el l’amo esmentats és Pujol, des que sap se desembre el del qual de 1711 era d’octubre). atorgava de llevada. sou per un lliura Se’ls del préstec del blat, i donar-ne recaptassin es compte de Lluc Sant pròxim dia el (18 Mutlià Sala. iBartomeu També pretèrita Clar, ocasió són Ju en Andreu una nomenats Salvà, Julià llevadors Mateu Tomàs càrrec, per al iMiquel vegada Tomàs,jurat cada respectivament. 1712 revers) 44 16 iel (full de juliol de 1713 48 revers) (full foren antic elegits un però 3 de el juliol en ho dues documentació–, ocasions, la de demostra –com camp que no sempre destacar fou jurat: persona sovint coneixedora un era una cal del hositat necessitaven. Tot entre habitants que els així endavant, més ique tractarà es procurador reial, així com l’advocat. com així reial, procurador del cúria la amb contacte de tenir directe donava i es qüestions cas el judicials, unes de realitzar al’hora serveis seus els atesos ventura anual–, ser –per temporal podria cobrat en deutesnom dedels talles. araó que del Consell hagués 1714 presència la d’un procurador, cobria per 4sous lliura qual el confirmaria ens com l’advocat– de 1704 procurador el –així o canviar a 1713. de acta una bé, Ara per conservar jurats dona es als potestat apareixent per determinacions quals les van tot durant que període el s’atorgà gairebé qual pel destacar Cal aLloret defensa. la s’exposà Així, que de talles. a raó d’un Frígola pleta causa deutes contra de Son uns Sebastià tenia Frígola, qual el comunals. terres de part tingués d’aquesta possibilitat la que havia propietat Socors hi dels Pares part als pertanyent capbrevacions, ja que antigues que jurats cercassin als demanà es ocasió altra una defensa. la atorga de Son li se poder Noguera, per realitzar de finca la talles d’un plet primera acausa per unes ocasió, Socors contra dels Pares una En els tància. plets són els emperò de major –aparentment– afer dos en casos un aquests impor ino cobrades, passades de defensar, majoritàriament han talles jurats perels cobrar nombroses En diferents qüestions sobreConsell. apareixen Savi ocasions plets que de 1704 i6de desembre de 1711), plets en dels nom que de defensar ha del acausa (22 nom Lloret, dues vegades de Francesc que juny podem és posar apareix qual L’únic procurador de Universitat la de Llucmajor 1700-1715 entre anys els al del blat fou del repartiment comprat l’encarregada Univer per la figura Aquesta 25 23 La seva funció era també la d’administrar els diners que diners els d’administrar la també era funció seva La 28 se ha de menester especial poder ysindicat, poder especial menester se ha de Així, el nom de Francesc Lloret apareix també nom el també Lloret de Francesc apareix Així, 24 Un cas del tot Un diferent dels cas Procurador 30 Aquest càrrec Aquest càrrec Llevador 29 motiu motiu 27 En En 26 - - -

Història 185 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 186 Oficial i missatge Oficial de comunitat la que talles. les no havien pagat per defensar-los potestat la jurats cumentació, dona membres ies aquells davant als Reynés. contra Sebastià hagué plet fou que per al deute donà hi un es de poders a l’advocat de cobrar talles per tal vila. dita en possehiecen qui bens perticulars altres els en què s’atribuí al’advocat procurador poder el ial l’opció iconsellers jurats dona als rebé sempre (entre actes en mateixes les 1705 i1713). sempre ha Hi l’exposició ies Advocat obert a diferents actors socials de diferència estamentària i extracció social. iextracció de diferència estamentària adiferents actors socials obert institució, totteixa certament trobant-hi local centre de poder un territorial d’àmbit diferents professions que ifeines de s’havien produir, poble ja fos per al ma oper ala en l’elecció paper el Consell del Savi de i econòmica. Destacam social política, local de Universitat la des sobre realitat de la Llucmajor, màxima una en podem extreure visió. aquesta eixamplaria de l’època mentació eclesiàstica de docu estudi cert mateix, Així ben analitzada. de manera aquestestendre apartat rellotge i/o temps. tocador Comprenem per al documentació que per poder manca predicador i/otrobat d’organista, els quaresmer, de pa beneït de tallador o parador oficisAltres dos. dels tipus d’actuació concreta a cap cap de sols majors les s’especifica en concepte en llibre el tan de que Universitat. la posseís finques ales donar Totdria aparició essent seva la iaixò, d’establir l’ordre públic po labor es seva en la nom del batle. Pel missatges, que als fa ser que tipus d’encarregat fos podria un cent per cent. primer al El cas confirmar CONCLUSIÓ D’aquest sobre professions les definitiu, per res petit recull, que se’ns presenten d’oficis que Entre resta la havien d’adjudicar membres s’han els Consell del Savi pot no bé, es Aparentment Ara mateixos. en documentació la els poden parèixer que procurador, el línia en mateixa la gai apareix jurídica figura altra Aquesta 32 La qüestió dels plets es va repetint al llarg de do la llarg varepetint al plets qüestió dels es La a revocar ocanviar a revocar de pesar al Compta al dit Sr Bassa y Bassa Sr Compta dit al pesar al de el càrrec. És el primer cas en primer el cas És càrrec. el 31

Un dels altres casos en què casos Un altres dels « llogar » . No s’atribueix - - - - - 4 3 2 1 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5

Segons Segons

Íbid., full 48. L’eleccióÍbid., full oïdors. oper als clavaris no concreta per als si és revers. 20 Íbid., full solen se en donen trobar de Clavariat llibres Els tota informació, aquesta alguns 16Íbid., revers. full d’especial consideració. Obrer o administrador d’una confraria (Mall.). consideració.d’especial d’una confraria Obrer o administrador cit Op. oque que escrivà se’n no havia hi indicar que podria cercava. cit Op. cit Op. ció referent eleccions: estimadors... consellers, adiverses jurats, amll de l’època. notarials arxius cit Op. són d’aquest document.«fulls» amll Rosselló Planas xviii Vidal Juan localització. la indica 1705anys i1707, quadernet de aun comptes gràcies que no cita però del qual entre els Font primerel extraordinari que cas, fou indica Climent clavari Clar Obrador Font Íbid., fulls 52Íbid., i53. fulls ) , p. 208. , referència A0251.2. que aquest dir informa document dona ens Cal gran . Llibre de Terminacions ( . (1998), p. 33-34. . (1998), p. 34. . (1996), p. 212. . Moll amll , J. (1996) . Al full 29 apareix la determinació següent: determinació la 29 apareix full . Al (web) , B. (1986) , A. (1998), A. . Diccionari català-valencià-balear . Diccionari El sistema de gobierno del Reino de Mallorca (siglos Mallorca de Reino del gobierno de El sistema Historia de Llucmajor. Llucmajor. Historia de Los bailes reales de las villas de Mallorca, de villas las de reales bailes Los lt ) 1696, full 54. Les pròximes cites referides) 1696, a 54. Les full Vol. 2 Vol. : Home digne respectable, . p. 70-71 i90-91. En llogar Sballogar ymixs NOTES p. 20. p. , fet , fet xv - -

Història 187 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 188 20 19 18 17 16 30 29 28 27 26 25 24 23 22 21

Íbidem.

Íbid, 40. Full « 23 apareix full Íbid. Al Íbid, full 50 revers. Íbid, full Íbid. Fulls 17Íbid. Fulls i21. Segons el el Segons Segons el el Segons amll, lt amll, comunals. ingressos nats Regent. cit Op. segons el relat. lt Amll, defensa. per ala sàries rebut de poder neces legal d’ella, fenten diligències virtut peticions les ialtres de parts les una defensa a) tribunals, qui, en els El per ofici, Especialment: altre. d’absència 47 oindisponiblitat Full revers. mentre aquest vila. ala residís d’aquesta imposat des seria institució. Rt fet pal Procurador noble decret cit Op, aigue.» la governar per idonea perçona alegir se acustuma vuy de die al anys los tots Es confirmaria amb la següent frase de documentació: la «J següent la frase amb confirmaria Es En aquest cas el Consell permet que l’elegit pugui triar un substitut per causa substitut permet que un per causa Consell l’elegit el triar aquestEn cas pugui Íbid. 54. Full Íbid, Full 46. Tampoc pareix que es mostrassin gaire interessats en interessats l’adquisició gaire TampocÍbid, 46. Full que mostrassin es pareix Íbid. 17 Full revers,on s’estipula l’actuació d’aquests decret el segons del Sr. . Full 37. Full revers. . (1998), p. 37. 1696, 40. Full 1696, 17 Full revers. dcvb: dcvb : Que procura; que: Que procura; obra en representació d’un iper poder legal Tant determi damunt per cent que funcionaris cobraven certs com millor los aperexera ab les penes Conforme mane el el mane Conforme penes ables aperexera los com millor ». Fet que asseguraria que preu el ». de penes les Fet que asseguraria a saben Vs. com Ms. - -

• • • 32 31 • • • •

Planas Rosselló Planas Bennàsser Cateura p. 7-44. tas, económico. sistema del ycrisis Guerra Sucesión. de Guerra amos R Pasqual Torre. la de El marqués Mallorca. de reino amos R Pasqual dcvb.iecat.net. 15 Consultat: de 2015. de maig Moll Casasnovas xvii Vidal Juan mar. Obrador Font de Alicante. dad Íbid, full 45. En aquesta mateixa exposició es deixa constància que procura 45. el constància deixa exposicióÍbid, es full mateixa aquesta En Íbid, full 28. Íbid, full dor avisà que el plet es faria en temps.dor poc que avisà plet el faria es ) 14, p. 199-232. . Palma: El Tall. El Palma: , J. (1996). , B. (1986). , E. (2013)., E. (2013)., E. , A. (1998), A.

, F. (1962). Ediciones Universidad de Salamanca. , P. (1999). El sistema de gobierno del Reino de Mallorca (siglos Mallorca de Reino del gobierno de El sistema Historia de Llucmajor. Historia de La Real Hacienda del Reino de Mallorca durante la la durante Mallorca de Reino del Hacienda Real La el en Sucesión de guerra la ylinaje durante Poder . Los bailes reales de las vilas de Mallorca de vilas las de reales bailes . Los Diccionari català-valencià-balear Diccionari La gobernación del Reino de Mallorca. Mallorca. de Reino del gobernación La Palma: El Tall. El Palma: 5è volum. Gráficas 5è volum. Gráficas BIBLIOGRAFIA A Cuadernos dieciochis Cuadernos . Edició en línia: en línia: . Edició . bsal Mira Universi xv 54, 54, - - - - -

Història 189

algunes poc convencionals, a partir de l’esquema convencionals, poc següent: apartir algunes com aprevere llucmajorer, estudiat i poc intensa iplena vida una d’iniciatives, amb Fontde Bartomeu en seu el conjunt, Cantallops personatge injustament desconegut primera i obra aproximació, una pretén vida a la i sintètica, fonamental constituir possessió. aquesta de Font de derivats iniciativa la toponímics, d’establir iurbanitzar publicacions sobre Altres contrada. aquesta Son Ferriol sobrede Jordi Sans Son iJoan Ferriol Llabrés publicació La utilitat. d’una màxima iperspectives dades i inclouen, altres certament, de 750 d’un que pessetes, pagaré reclamació per la patí eclesiàstic judicial procés iel ta Margais Xavier aportacions de extraordinàries Les que rigor divulgació. el ila global harmonitzi tudi d’un es rriol, 1949)ara, Palma, objecte, obra estat fins no han polifacètica seva ila Conclusions 7.1 antecedents Els 7. Font Bartomeu Mn. iSon Ferriol (Palma) (1907-1918) pagaré del eclesiàstic judicial procés El 6. (1907) de Palma Club Esperantista esperantista. 5. Activitat català-valencià-balear Diccionari al cultural 4. Activitat Josep de Sant docent Escoles ales 3. Activitat (1871-1949) Font Bartomeu de Mn. Cantallops biogràfics Aspectes 2. 1. Font Els de Llucmajor presentLa comunicació prevereEl llucmajorer Font Bartomeu (Llucmajor, Cantallops 1871 –Son Fe 7.4 (1917) Projecte urbanitzador pastoral 7.3 Activitat docent 7.2 Activitat BARTOMEU FONT CANTALLOPS, FONT BARTOMEU 1 analitzen, sobretot i de forma exhaustiva, la seva activitat esperantis activitat seva la sobretot i de analitzen, forma exhaustiva, UN PREVEREUN LLUCMAJORER AMB EMPENTA (1871-1949)EMPENTA AMB 4 a les Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor (2017) Locals Jornades ales d’Estudis 2 es refereix a la relació refereix ala de Font es amb 3 tracten aspectes històrics i i històrics aspectes tracten INTRODUCCIÓ Bartomeu FontBartomeu Ferrà Jaume Oliver Jaume - - -

Història 191 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 192 Llucmajor: amb lligams Font seus Bartomeu Mn. iels pertany Cantallops, qual ala familiar, il·lustre de Llucmajor, pròpia ifill seva la presentar podria nissaga ens oficial nista 1. FONT ELS DE LLUCMAJOR Era la nineta dels seus ulls il’estimava moltíssim. Però ulls seus dels d’aquest amés nineta la Era amor pre de directament. »Jo l’Hereu i, heretar ja que vaig el aquest fillol erael fadrí, era Son Monjo amb tant de Rotes. les conjunt meitat que terres, altra de fou seves les una després Son Tetè, confron ide vent demolins remunta sang es al’any 1784, per haver-se del seu vell separat sestadors, solls, Joan. L’erecció pallissa, galliners, estables, graners, de casa, la segle de Deià al originaris Calafat, l’adquirí l’any 1473 primer als successòriament, vatrametre, de llavores ides es Cardell família La situació privilegiada. una tenia antic, certament patrimoni entre poble el Talaia de S’Arenal, de Romanina, La caseriu iel camí al Cardell, de fonts, meu el padrí Llorenç, majorreu germà de casa, la del meu Son pare. » jo que pensava s’escolaria meu el pom tot esdevenidor d’esperances. bell amb un Tot Blanc. en aquell Cap Llucmajori El infantesa de meva on la marc erael això let, Son Torra Vela iLa del poble, sortida ala al’entreforc de l’Àguila camins els roig, Son Pieres, Tanques Son Bono iLes de Son Migjorn, Rafa Monget El ial Ponent, al Son iAlacantí; Perdiuet, Son Fullaneta Mas El Son Fullana, Llevant, Tramuntana llucmajorera, Ala Pujol;mants. iEl de vila la teníem Puig El a que pròpia la era llegiti dels de –sorts–, terra de diferents trossos l’herència » de mà. la omplien com call el plana terra una quals dels garbes les segats, camps els del sol, arredossat que esguardàs figuera, i, al’estiu, sota del la meuque l’arada ra pare irectilinis solcs profunds obria uns i, tardor, ala ells, sovint amb darre que duguessin m’hi corregués llurs, terres les tot conrant pares, meus féu els que, tendra edat, més de meva la des rurals taris propie de petits família una dins nascut d’haver fet El vida. meva la és terra «La em produïen.» em sovintejaven, hi anades les joia que sempre tanta camps aquells reveure esperava a “Allà que Baix”, que, malgrat puix adir, és meu el aSon cor exultava, Cardell, Vet em convidava Marina. la aanar amabilitat exquisida aquí perquè, amb quan esbatanats gon, ulls amb m’era iesguardar goig Natura viure la apler el un dins Els meus avantpassats campaven, dins l’estretor dels humils camperols, amb amb l’estretor camperols, campaven, dins humils dels avantpassats meus Els Altra cosa ben distinta era la possessió de Son Cardell, la propietat la de Son possessió Cardell, erala de l’He ben distinta cosa Altra Ningú millor que l’historiador local, Bartomeu Font Bartomeu local, que Obrador millor l’historiador Ningú (1932-2005), cro 5 xvi, i després als Font, idesprés als provinents de Sant ------econòmica oprofessions liberals. (canadors),de l’agrimensura i, ja segona meitat la durant del segle membresels d’aquest comerç col·lectiu al i a l’activitat religiosa, vida a la dedicacions Font dels l’extensa de Llucmajor. nissaga entre branques dins ressenyar Cal algunes identificar propietats, calia quepravendes aportaven algunes matrimonials iunions FontBartomeu Ferrà, coautor d’aquesta comunicació. Per com motius d’herències, Font Bartomeu de l’historiador Obrador,padrí de de repadrina la germà itambé com apropietari. figura de meitat des del segle Cardell ra de donacióra Antoni Mulet notari iMas: el davant en escriptu documentada de Llucmajor n’és llista, la Aquesta rebuts pares. seus dels Mallorca. viure del seu propi de de necessitat percebre sense patrimoni sou de cap l’Església que, relació la del de sol·licitant, mitjançant béns d’aquest capacitat acreditava la de de global qualificació la sos de teologia, que intern, cursos fou en cur tots alumne els dos iobtingué darrers els 1893-94, 1894-95, 1895-96 i1896-97. exceptuats tota carrera, la Fou extern alumne 1890-91, cursos els filosofia 1891-92 i1892-93 de teologia els cursos els irealitzà 1887-88,d’aquest cursos els nivell 1888-89 i1889-90. de estudis els Continuà amb 14 27 de als setembre dia l’examen de llatinitat anys, de estudis 1886, els iseguí proposta Font neotomista. una Bartomeu amb aprovà cristiana vació de filosofia la cíclica (1851-1873). Miquel i Munar del bisbe Salvà de Mallorca, promulgació La de l’en després del Concordatany idel del Seu, nomenament Govern Santa ila Espanyol del 28de setembretudis de 1852, que foren objecte d’establiment aprincipis del segle s’Hereu de Ca aleshores del terme id’altres oSon possessions Julià, de Llucmajor, aLlucmajor privada escola una ifou col·laborador del Comte d’Aiamans aSon Ferriol, ell visqué amb ocasions fou personatge autodidacte que un regentà 1871. que Un fadrí, en d’ells, idos germans. Antoni, dues l’únic germanes Tingué aLlucmajor nasqué acomodats, d’octubre 20 dia majorers de ipropietaris rurals Dia 25 de novembre de 1896 seu el Títol formalitzà Patrimonial, document Pla el d’Es seguint de Mallorca Seminari al FontBartomeu estudià Cantallops Font de Bartomeu Fill Tomàs lluc ambdós Salvà, ide Miquela Cantallops del prevere Font pares Bartomeu provenienEls Cantallops de l’esmentat Son Aeterni Patris Aeterni 10 Segons aquest document, tots els béns aportats eren aquest Segons document, immobles aportats del béns terme tots els pel papa Lleó papa pel Lleó 2. ASPECTES BIOGRÀFICS DE MN. ASPECTES2. BIOGRÀFICS 6 El prevere El Font del Bartomeu re eragermà Cantallops BARTOMEU FONT CANTALLOPS FONT BARTOMEU meritus xix 8 , il’any 1919 Font Bartomeu seu el pare, Tomàs, xiii (aprovat). promulgat pel ministre de Gràcia iJustícia un promulgat ministre pel l’any 1879 reno una d’altra suposà, banda, 9 xx . xx , al’activitat 7 , propietari ------

Història 193 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 194 gràfics ide desenvolupament s’anaven social, gràfics vicaries contrada en creant aquesta iLlucmajor. Per Algaida amb per motiusmunicipals això, fonamentalment demo límits als fins parroquial edifici del mateix 1900, des inabastable, extensió una tenia Soledat la Gerreria, asa ivatreballar de Palma, Eulàlia Fou de Santa parròquia ala adscrit desembre de 1898 (als 27 anys), Pere del bisbe de Mallorca, Campins. de Joan mans ordes menors l’any 1897, setembre pel diaconat el de 1898 presbiterat iel 17 el de eclesiàstic per la reclamació d’un pagaré de 750 pessetes, signat per ell i avalat pels pels iavalat de per 750 ell signat d’un pessetes, pagaré reclamació per la eclesiàstic en fons el i en les formes)(i, aspectes, dubte, sens judicial procés injust en alguns veié desfavorides.més Es implicat (1907-1918) complex i molt llarg, en un dolorós ció desenvolupament classes ales iel adreçada en context el d’una popular pastoral Son Ferriol, (1907) fundació ila Promogué de Palma. l’educa del Club Esperantista Alcover, de l’exercici de Josep Sant escoles barriada iala de docència la en algunes col·laboració del en tasques les obra de de llegenda. seva il’anecdotari la bessó el rigorosa, de l’anàlisi l’hora l’acompanyà obra, iimpregnà que fet tota a tota seva vida la la adistingir, obliga que tarannà eclesiàstics, formalismes itot, acerts contrari imatge)de seva i, la fins del seu vestit i de convencionalismes cura amic poc (era poca en la ocasions clàssica id’una generositat feia el també bondatparroquials), natural d’una extrema, gran entre que el oho en persones obres invertí hoocasions, tenia necessitades repartí econòmica (visqué loteria la que en imorí dues guanyà pobre deutes malgrat iamb ide gestió context desordre en d’un organitzatiu un cert certament i iniciativa, de capacitat feina d’una personal, gran convencional.cici pastoral seu tarannà El de al’oratori culte tre Cavaller). de Can tenien d’oratoris, categoria únicament Correu iSon Ferriol Cas (aquest cen el tenia (1968). concretes Font, Bartomeu de Mn. pastorals vida En destinacions seves les Pil·larí es iSon Ferriol tard, més dècades (1956), (1960) Pastilla Can is’Aranjassa (1896,d’en Rabassa 1934), parròquia iforen algunes ja com aparròquies, creades 1938), (1890, Molinar es 1934), parròquia Soledat la (1894, 1913), parròquia Coll es Jordi Sant tenim (1887, poble.al Així, 1934), parròquia s’Arenal (1890, parròquia capite in 5. 4. 3. 2. 1. Entre les seves activitats de caire cultural i docent, s’han d’esmentar idocent, seva la s’han cultural de caire activitats Entre seves les però, l’exer vida, fou icomplicada que rica seva implicar més que el La podria voltant al de l’any de fer constar, però,S’ha Eulàlia, de Santa que parròquia la aquest requisit, FontFormalitzat Bartomeu rep tonsura l’any la 1896, quatre els

Casa amb corral a Llucmajor, carrer de Campos, abans dels Hostals, nº 18 Hostals, aLlucmajor, dels abans corral amb de Campos, carrer Casa Son Morey,Finca rústica oSon Torra, Son Caldés horts sis quartó mig Canals, d’En Viñet Son Sampol oEs Finca rústica Finca rústica S’Era o Es Viñet d’En Canals, quatre horts. Canals, d’En Viñet oEs S’Era Finca rústica cent noranta-set destres Alacantí, Finca rústica 11 (que parròquies), esdevindrien pastorals per apropar tard serveis més els i, sobretot, Correu iSon Ferriol. Cas Diccionari català-valencià-balear Diccionari 12 de Mn. Antoni de M. Mn. - - - - partir del 1936, per la seva activitat esperantista, per la seva amistat amb personatges personatges amb amistat del seva per 1936, la esperantista, partir activitat seva per la 24 de febrer dia de 1937. Cànaves, Darder batle republicà Emili dedarrer Palma, A del Sol, com acol·laborador carrer al administratiu. trenta desenvolupà jutjats de voluntariat de activitat als Ciutat, una ubicats aleshores aquest nom. amb anys els Curiosament, durant que barriada ma, donà al’actual lloc de Son de possessió Ferriol la de Pal urbanització la en contracte el inicial, consta L’any mallorquina. de l’Església jerarquia 1917 segons social, finalitat amb inicià, absolt, sortí però problemes que greus creà li la finalment amb del qual pares, seus l’Associació de Sant Josep, congregació religiosa i caritativa constituïda pel bisbe pel de constituïda l’Associació de Josep, Sant i caritativa religiosa congregació de nombroses ial’aixopluc parròquies, suport el de financer amb de Palma, llocs sos Company, (Castell, Barberi, nonges de Catedral la Tomàs per diver estesa Rullan) d’un de ca grup caritatiu benèfic de foren per caràcter aadults, iniciativa una cals por gentes.» sus menesterosos, estimado altamente era Mallorca Bisbat de Palma de cementeri al fou enterrat Cavaller, 3de juliol dia de 1949, 78 per caquexia-epitelioma anys, bronquial, als i de l’oratori costat de Antoni, Sant al 6, carrer seu domicili, de Can al al devingué al’any 1949, fins vida de seva la s’es part mort. Aquesta de seva la data gran rera, interior, exili cert d’ajustar renunciar, sense aun moment. en cap seu però, ideari al anteriors comportaments convencionals, poc i per determinats republicans s’hagué ciada davant la Comisión la davant de Depuraciónciada per elements facciosos.» de Son Ferriol, Pujol, mestra la ivadefensar fou Magdalena denun quan ritzar tot vasolida amb es justícia social; ala inclinació seva la de matisar que hagués «L’eficàcia tendència republicanisme i seva la al de repressió la féu el arraconar juny de 1937, sentenciat estat judici amort en després un d’haver sumaríssim.» D’aquests del el prevere citar Poquet Jeroni del 8de cal Alomar matinada la que membres efectuaven de l’exèrcit mur del cementeri espanyol al de Palma. afusellaments distints inherents als condició aquesta «En vaconèixer detalls els Aquestes escoles nocturnes per a infants pobres i fills d’obrers, domini itambé pobres ifills per ainfants nocturnes escoles Aquestes aSonVisqué Ferriol, de forma molt llucmajo assistenta per iatès una austera i del metge lloc mateix al l’afusellament en relació amb pot afirmar es mateix El el definí com a «alma caritativa, humilde, abierta siempre abierta humilde, caritativa, a los com a «alma definí el LES ESCOLES DE SANT DE JOSEP ESCOLES LES 15 . La nota necrològica. La en el 3. ACTIVITAT3. A DOCENT 16 Butlletí Oficial del del Oficial Butlletí 14 17 13 ------

Història 195 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 196 company en l’aventura esperantista i gran amic. company en l’aventura igran esperantista col·laborador Josep Ordines, Rosselló com a on de Gerreria, seu la el domicili) tingué iquecerdotal idel carrer eratambé de Terracarrer propietat de seva la (edifici com adot rebut Santa sa pares seus dels ide Capelleria, de l’escola del Call noranta Font dels Bartomeu fou responsable el dècada la Cantallops Durant Call. després.mesos L’any 1886 i eren Barceló quatre Sindicat, General Oms, escoles: les quantitat que doblà es alumnes, pocs de 800 total un amb de l’Estrella, Oms i carrer L’anytrella. dels Apuntadors, dels 1880 carrer carrer escoles: comptabilitzen tres es de l’Es icarrer idues Hort escoles: del Carme alumnes de disposaven 500 centres L’anysinó en espècie: residència, osuport estudis. en els alimentació 1879 aquests que no externs, percebien compensació cap econòmica de seminaristes ven acàrrec iesta primària iinstrucció cristiana doctrina de impartir era 1879. finalitat seva La llucmajorer el Mallorca, Mateu Jaume Garau, Bartomeu Font Cantallops qui fundà a Palma l’any aPalma 1907 FontBartomeu qui fundà Cantallops s’estengueren divulgació cinc continents, seva ila pels ifou seu el estudi aviat Mn. com esperanto. coneguda Ben construïda de nova la llengua elaborat bases les havia ACTIVITAT5. ESPERANTISTA. molta amb contra i, duresa Font.Alcover certament, Mn. general (que com avicari cial intervingué endavant més tractarem), en qual el 750 que aFont fou pessetes reclamat icomplicat judi ique procés motivà llarg un de 1906. col·laboració, Aquesta però, veié es interrompuda de per l’afer del pagaré 15. Catalana Internacional en Primer el de Llengua la Congrés Per vaparticipar això en el consta número el amb 1.221, 4, principal, de Gerreria, la segons carrer domicili al amb d’aquest de de col·laboradors teologia, formà grup part cursos dos darrers els durant almenys d’Alcover Seminari alumne FontBartomeu al que estat havia Cantallops, aparròquies. càrrecs ipreveres amb del Diccionari foren seminaristes tasca l’ingent ACTIVITAT4. CULTURAL AL CLUB ESPERANTISTA PALMA DE (1907) CATALÀ-VALENCIÀ-BALEARDICCIONARI L’any 1887, jueu (1859-1917) Zamenhof polonès oftalmòleg metge el Llàtzer sabut queÉs molts col·laboradors dels en Alcover Antoni Maria del canonge Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana Llengua la de Diccionari del Butlletí 19 i després de l’escola creada per ell mateix del idesprés de mateix l’escola per ell creada 20 polifacètic mestre i intel·lectual, esdevingut iintel·lectual, mestre esdevingut polifacètic 18 el bisbe el

Rotes Rotes , tom 21 21 el Club (Es Esperantista (1811-1886), febrer pel ii , 1904-1905, pàgina - - - - - relacions permanents. il’establiment esperantistes de amb contactes dels avinentesa intensificació per ala l’any a Barcelona, 1906, bona fou Catalana una Internacional de Llengua la Congrés València celebració i la del Primer Catalunya, de Madrid, i Andalusia, esperantistes Terra primera la seu del Club, Santa, l’any primer el iell, secretari, 1907. implicació punt de Font d’esser al seu el propi de fou carrer intensa domicili, fins al de l’any 1917. apartir per ell de Son Ferriol, de barriada la existent, urbanitzada La després Teruel, nomplaça, el auna de Zamenhof carrer, aun encara iEsperanto esperantistes), de trobades notable una en amisses posseí bibliotecallengua iposà gador. atenir-ne Arribà notable iescrit un (va oral domini en fer aquesta homilies Palma), divul Klubo i n’esdevingué entusiasta perantista i un avantatjat un estudiós intel·lectual Josep Ordines. Rosselló i idel mestre mallorquina) sospites eclesiàstica jerarquia la davant tiu per aixecar (un de Palma mo del altre Club FontBartomeu fundador Esperantista Cantallops, entrei, d’altres, del prevere per catolicisme. el descomptat, cas, el amb Aquest és en l’anarquisme socialisme, oel sectors inspirats amb Balear, Republicana Esquerra pren amb mallorquí moviment contacte, El també, esperantista teosofia. iala taris ro Creu la propers Roja amb grups als maçoneria, ala iamb de Mallorca, Cultura Foment el amb iNavegacióIndústria de Palma, de Turisme, l’Associació per amb la socials. classes les de totes quantitat d’associats gran amb que potent generà una xarxa dinamitzadora, capacitat considerablede rerefons primer gran un ordre, generalista iamb ètic amb isocial conjunt, En entre moviment sectors conservadors. els un constituí cultural recels de progrés que, ide renovació despertà perspectiva global en ocasions, social seu internacionalisme ilúdiques, una al iunien socials activitats itambé i política, etc.),diverses, ja que promovien social debats iconferències sobre cultural, temàtica publicacions introducció intercanvis, congressos, institucions ales educatives, gua, de llen la (estudi i divulgació de l’activitat esperantista enllà més anaven activitats món i l’eclesiàstic, del al comerç, detura professionsles Les i de política. la liberals aquella associació espanyola Narcís Bofill, Joan Mascaró i Joan Flaquer.» iJoan Mascaró Joan Bofill, espanyola Narcís associació aquella de l’entitatnent iorganització s’adheriren de propaganda espanyola itambé a del comitè Josep perma Rosselló,que de part Palma; vaformar Klubo rantista cònsol prevere per el Maó Font, Bartomeu Josep Juaneda; de l’Espe fundador nat cònsol nomenat de l’entitat que estat manera havia de mateixa la aPalma, Propagaciónla Gabriel Alomar, que del Esperanto. Entre quals, fou els nome para Española Sociedad ala s’integraren esperantistes quants uns Mallorca, «A A Mallorca s’establirenA Mallorca relacions institucionals L’interès de amés fer-ho per l’esperanto aMallorca, mons arribà de cul la als del segle A finals xix ja hi havia hagut contactes des de Mallorca amb centres centres amb de Mallorca des contactes hagut havia ja hi 24 amb la Cambra de Comerç, Cambra la amb 22 23 ------

Història 197 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 198 reclamació per part dels hereus dels d’un prevere altre per part dedel cobrament 750reclamació d’un pagaré d’una absolt. tracta Es fou finalment i en qual el iministerial, personal en l’àmbit ell intervencions conseqüències que de justícia civil, molt la puntuals tingué per a greus imoltríssim complex, molt freqüent poc prevere, vers en món el un amb eclesiàstic 6. PROCÉS EL JUDICIAL Ferriol. Son idesenvolupament cura la l’empresa del que estat havia vida: de seva la volguda més a imaterial, espiritual de perspectiva la des ben explícits dedicà, ipúblics,estat ies de icomportaments ordre,silencis divers havien que moltes abans manifestacions queanys sobrevisqué (1939-1949, 78 d’edat), anys 68als dels de en convertir hagué exterior presó la ointerior. ol’exili vida, Font, Bartomeu mateix El deu els durant en seu el conjunt,ta repressió la fortament patiren feixista, (1928). Català de Cas celebrats aSóller (1927), iel (1925); Esperanto en Llengua nacionals Florals Jocs iels Esperantista Congrés el els aPalma; d’Esperantistes de Federació la Congrés Catalana (1909); celebrat Zamenhof en aBarcelona presènciad’Esperanto, de Llàtzer el ECLESIÀSTIC PAGARÉ DEL comporta l’esperantisme.» comporta conformen contemporaneïtat la d’entendre manera la iespecialment que vida la yen aaquell objectiu de lluita la l’establiment d’un món presidit que valors pels col·laboracióla d’entitats de tot resta la món. el amb esperantistes Acompan internacional, com també de l’esperanto iús auxiliar com allengua definició » Bellver. Cercle Mallorquí, 1928 Foment al del Civisme i1930 Instructiva Societat ala 1926 ciutadanes, associacions adistintes al denaixement seccions esperantistes el quarta la Capdepera; Binissalem, aConsell, agrupacions tivament apareixen l’any aPalma 1925, d’Esperanto del Congrés conseqüència de l’èxit en què efec l’any 1907; Solleric 1924; el Grupo el Esperantista segona, la tercera a la neix (Club de Palma) Klubo la Esperantista òbviament defineix la primera fase La «L’ampliació quatre fases. tindrà mallorquina de l’esperantisme geografia per la Aquestes entitats tindran en principi els mateixos objectius definits per la per la en principi entitats objectius mateixos Aquestes els tindran definits Bartomeu Font patí un procés judicial extremadament llarg (1907-1918), llarg FontBartomeu extremadament judicial procés un patí del 1936, moviment iel mallorquins, esperantis A partir esperantistes diversos el esmentar cal extraordinàries, activitats Entre altres

xxi 25 Aniversari del Club Esperantista de Palma al’Hotel de Palma del Club Esperantista Aniversari 27 v 26 Congrés Internacional Congrés i a alguns els costà la la costà els iaalguns xi Jocs Florals Inter Florals Jocs 28 - du xii - - - -

pastoral era pràcticament veïnada de de la Font) veïnada pràcticament era pastoral rotundament apagar. nega ies demarcació seva (la difunt al prestats serveis pels compensada quantitat està aquesta FontBartomeu Font Bartomeu seu pare, pel iavalat que Tomàs. declara signatari El mençaments del 1907, seu favor de al 750 per signat pessetes, pagaré troba un es circumstàncies: iles fets els que Fontpessetes, no assumeix. surt a subhasta i se la queda el mateix pare Josep pare Sabatés. queda mateix la el ise asubhasta surt l’abrilesmentats inicien procediment el de 1911 per vendre casa; aquesta finalment i, sencera. posteriorment, finca la de Terras’embarguen del carrer aFont de Palma Santa finca de seva la lloguers els de 2.064,13 total Per quantitat, un aquesta pessetes. impossibilitatcivils, de pagar dos dels judicis costes les primera demandat la sentènciarevoca al iimposa civil sentència il’AudiènciaAquesta recorreguda és Territorial 25 dia de febrer de 1909 Tormo de 1908 6de març dia decideix afavor de Font, idona per resolt conflicte. el senyor que jutge El l’avalador de Primera argumentant laic. Instància un era vil i no s’arriba acord. acap raons mateixes Font, la amb primeres amb Missió. gestions unes Fan aquest segueix Josep superior pare iel Sabatés, Sbert, de la iJosep Company Miralles Mas Maties personal.» sinó fou que de tipus ipenal també persecució no només de tipus administratiu feroç protagonitzen una juntament autoritats les amb de l’època eclesiàstiques Font per Bartomeu raonaments oferts els ignorar van i administradors «Els Els administradors eclesiàstics presenten una demanda davant la jurisdicció ci jurisdicció la presenten davant demanda una eclesiàstics administradors Els senyors canonges els i executorsSón testamentaris nomenats administradors aco Cristòfol Mn. Riusech, mortA la del Llompart rector de Marçal, Sant 30 Segon: Actuacions de la justícia eclesiàstica 29 31 En síntesi extremadament resumida, aquests són aquests resumida, síntesi En extremadament Durant l’any Durant 1910 eclesiàstics administradors els Tercer: Actuacions de la justícia civil Primer: Fet que originà el procés - - i i

Història 199 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 200 promoure una demanda davant la jurisdicció civil contra el tribunal eclesiàstic per eclesiàstic contra tribunal el civil promoure jurisdicció la davant demanda una pitjor! el arribat major un no havia ocasionà patiment, li li d’associacions iencara catòliques. Això cià-balear iaquest darrer, del exprofessors capdavanter del Seminari, de Josep, Sant Font; iAntoni Alcover, M. Escoles on treballat Josep havia Miralles Company professors, promotor el era Maties estat seus. protectors oamics de les havien que havien intervingut hi eclesiàstics dels No que podem oblidar alguns millorar).dolorós que ni hagués d’acabar ino assumpte semblava que ni s’hagués (ja que començat feia manera quatre anys havia ció aquest seva a la imanifestant-los iindigna estupor acumulant efectes, iintentar els minimitzar-ne maleït pagaré pel Reacció de Font Bartomeu Quart: Durant l’octubreDurant de 1911 papa el Pius privada).vida si no, més ministeri, (res, suposadament exemplars poc però, relacionat seva la amb en el seus comportaments isobre res que Cristòfol alguns Mn. degués li Llompart sobre que dubtestigació no els ide laics l’afavoreix de clergues per declaracions les inves privada, sobre vida investigació seva la una sobre Font: en marxa posar influir setembre el inicia de 1911 eclesiàstic tribunal econòmica. El per estratègia altra una compensació una no ha hi si abans no però accepta ell enrere demanda, aquesta convoquen Galmés Salvador Font jutge i el especial, Garau Joan per fer-li tornar Cinquè: Actuació de la justícia eclesiàstica perjudicis els econòmics icompensar rebuts. administratius actes anul·lar darrers els missa i administrar qualsevol sagrament i l’aparta de tot il’aparta la exercici amb sagrament pastoral, qualsevol iadministrar missa Dona publicitat la corresponentministerials. decisió a aquesta que priva Font de dir prevere d’excomunicació Font Bartomeu en curs iprivat de llicències Cantallops el general com avicari declara Garau, Joan eclesiàstic fiscal pel Alcover i assessorat l’autorització del bisbe per fer-ho. de part verbal Davant impossibilitat la d’un acord, que tenia iinsistí quebre havien compensació causat li se una econòmica danys pels de Cristòfolde en l’herència condició Font la de Llompart. re prèvia mantingué es de pressionarAlcover Font contra administradors els demanda seva la perquè retiràs permeté a Mn. Això clergues. contra altres civil demanda riors, una presentassin tia, pel qual quedaven excomunicats els clergues que, sense permís dels seus supe seus dels que, permís quedaven clergues sense els qual excomunicats pel Fins ara aquest no havia pres cap iniciativa més que suportar el calvari ocasionat ocasionat calvari el que més iniciativa aquest pressuportar no cap havia Fins ara eclesiàstic aquest Antoni Alcover, M. En Mn. moment general fiscal el vicari el pròpia, però, pèrdua ala Font de casa Arribats, la 10 dia decideix de juny de 1911 , amb qui havia col·laborat Font. I part dels magistrats civils eren membres col·laborat civils qui havia , amb Font. magistrats dels Ipart x publica el Motu Propio Propio Motu el publica ii idesenllaç Diccionari català-valen Diccionari Quantavis Diligen Quantavis ------i actuari en el procés contra en procés el Font. i actuari Sancho, Nebot, Rotger Joan Niell Vich jutge, iJoan respectivament, fiscal Galmés situació. aaquesta sortida que una vegi es S’obri ide denúncies per aquest incompliment, període vigilància d’especial un sense pobre de de declarat pobresa solemnitat. absoluta estat en una ique justícia l’ha la gener el escrits ifebrer aAlcover bar de l’any 1912, que quedat ha en què manifesta li Fa arri pastorals. requereixen li serveis que els disposició, feligresos els argumentant Fontprivació font no de compleix qualsevol integritat d’ingressos. aquesta en seva la mant, sense èxit, compensacions pels perjudicis causats per aquest procés a la seva per seva aquest ala compensacions procés èxit, perjudicis sense mant, pels causats resulta exitosa. pany, iAntoni Alcover, M. 1917, el durant perllongada Galmés Salvador que tampoc Com contra Maties civil demanda interposa una Salvà, Miquela Cantallops esposa, de Terra propòsits. del seus carrer els Nocasa aconsegueix Santa. compensacions sobretot del procés, dica econòmiques la per aconseguir irecuperar provisionals de Sonllocs Ferriol. que canòniques, continuatotes facultats exercint les al’oratori Correu ia de Cas amb situació ministerial seva la irecobra així Diocesà, que compleix en Seminari el d’octubre de 1913 d’exercicis dies de quinze espirituals, pràctica la imposada és ili l’absolució Seu Santa ala de amés demanar icol·laborar actitud justícia eclesiàstica, la seva la amb canviar seu defensor, pel sessorat Antoni J. rector el Mora, de Felanitx s’avé solució: auna defensors de Font Alcover, violentament. amb que as Font, acabassin finalment, reunions ique deCavaller, celebrassin se que fet feligresos, dels queixes ocasionà Pla des l’oratori de Tesa na vicari el ferrer atancar un enviàs Alcover de amb Can menester, Font.» que recloguin per tal de si braç el ho secular, han ainvocar aarribar fins cànons rigor sants el dels ideclarant-lo totde sospitós Finalment aplicar excomunicat vitand. d’heretgia ifer de l’ortodòxia pressióproblema acusant-lo en camp el canònica, família ala el en persona la Font, de Bartomeu de fam la pacte el traspassar «Accentuar Sisè: Revisió iactuacions del procés de dels Font Bartomeu pares L’any 1918, recla aAntoni Alcover M. envia escrits Font encara Cantallops L’any 1916 Font Bartomeu Tomàs, del prevere, pare en nom propi ide seva la del juliol de 1914A partir jurí revisió la Font per aconseguir actuacions inicia notòries més Entre les actuacions d’aquest moment, quefet el esmentar cal acorden nova inicialment, una Aquests, estratègia: juliolEl de 1913, bisbe el Pere nomena Campins Joan preveres els Salvador ad cautelam ad de l’excomunicació. 13 dia concedida és Aquesta 32 - - - - -

Història 201 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 202 tat de Ferriol; Joan tat l’any 1773 de Jaume Ferriol il’any 1818 Ferriol. Joan del metge 7.1. PRECEDENTS ELS SON FERRIOL. 7. MN. BARTOMEU FONT prevere Font l’honor Bartomeu al restitueixi Cantallops. desenvolupat ni iniciat que imoral vafer jurídica ique com es revisió mereix una d’haver s’havia que mai de en documentació Mallorca, la procés Diocesà de l’Arxiu d’aquest informació la ieconomia. Fins aquí arriba vergonyóspersona, ministeri de serveis, d’una majoria social assalariada i modesta a un grup social interclassista. interclassista. social grup aun imodesta d’una assalariada majoriade serveis, social i entorn aun variat agrícoles bàsicament laboral d’unes laboral urbà, formes de vida d’anys, d’una nucli població a un concentrat, entorn d’un dispersa a un entorn rural segle del iseixanta cinquanta anys als fins Imolt global. si més de seguim transformació que lent, encara radical, procés ipoblacional en un subjectemort, com un geogràfic 1949, al fins del 1900 pastoral de seva la any ion idesenvoluparà viurà tasca seva la Ramis. Son d’ovelles, i a ramats l’oest, dels de possessió la Tramuntana, per transhumància a la de Torre sa possessió ala seu inici Teix, as de de Llucmajor Serra ala fins iarriba de Son possessió Santjoan); ala que depertanyents Muntanya, té el al’est, camí el Tunis conegut com Can serveis Oliver per (fundat Bartomeu l’any 1898 en terrenys Creu de Manacor, nucli Vermella;el poblacional, amb sud, carretera ide la urbà al del segle Vellnord, petit camí el nucli de Sineu, un poblacional de amb finals són: al límits seus Els del nucli homònim urbà Jordi, actual. l’inici que constituirà pla de Sant al 6km, auns situada de Palma, del Llevant possessió aquesta identificar històriques bàsiques dades per SonPruners, són Pujol Aquestes algunes iSon Gofis. porquina. ramaderia com també ihortalisses, lleguminoses cereals, figueres, ametlers, cítrics, diu que ies té conreu de vinya, isafareig, conjunt sínia com descrita un És de cases, I SON FERRIOL (PALMA) Cal analitzar l’espai amb el qual es trobarà el prevere el trobarà Font Bartomeu es voltants qual el l’espai als amb analitzar Cal de Son possessió FerriolLa l’any troba ja documentada es 1713 propie com una xx , època que ja no conegué el nostre protagonista. Es passa, en una seixantena seixantena en una que passa, , època ja Es no nostre el conegué protagonista. 34 També apareix al mapa del Cardenal Despuig l’any Despuig 1784, del També mapa Cardenal al apareix entre Son

33 xix , sa , sa - es preocupàs per aquesta qüestió a la contrada on exercia la seva activitat pastoral, pastoral, on qüestió contrada activitat per ala aquesta preocupàs exercia seva es la promocióla de població la Per desfavorida. més molt resulta tant comprensible que cristiana. doctrina la de població la itransmetre l’aspecte cultural temps, tipus mateix d’activitatpromovien pretenia que, educativa millorar al algun nombroses ordes eren religiosos, icongregacions molts preveres els que exercien o al’ensenyament. de sorgit adreçades religiós nombroses Apart de caire iniciatives havien religioses, creences ales fidelitat la ipropagar per lluita mantenir d’intensa públiques, educatives temps, mateix i, al d’infraestructures imanca colarització del segle finals de Terra seu propi carrer al ja domicili al era prevere. moments, quan uns Santa, En puntmentat, de tenir-ne al l’esperit de Josep, Sant de Escoles les pràctica ila una fins n’hauria estat el promotor. el estat n’hauria desenvolupament no del gran de barriada, la en l’època viscut cloure que, si hagués mortFont, l’any de seva la que no 1949, en acausa veiés ell encara cap ex isense Bartomeu esperit del fundador l’inicial amb d’educació unitats primària, algunes TeatinesReligioses (instal·lades aSon Ferriol l’any 1953), com i l’educació infantil Col·legi(escola parroquial, Antoni Sant Abat), promogudes estat per oque les han ique de Antoni Sant Abat tenen sorgit parròquia la relació en barriada la han amb Nacional. Font, on com s’ubicà veurem endavant. més carrer Iel rebé Escuela nom el de carrer per de urbanització la en planificació la previst estat havia construcció seva per ala que corresponent el tatar de 1.000 solar m cons pública, que cal iniciativa fos una Encara Primo de Rivera. general pel gurat al·lots als que ho vafertrenta, necessitaven. classe Font, Bartomeu mateix el dels Ferriol. ja directes, en dècada la testimonis Segons aSon educativa interessant molt iniciativa una recursos constituí elementals, aquesta iels eren que bàsics programes els del Cid. Malgrat avinguda al’actual i, finalment, de Duran Llero, carrer després de al Can cafè al que damunt privada obríescola una Palou Bibiloni, aSon d’escola, Ferriol Margalida que mestra una anàs aconseguir informació. L’anypoca 1922, ja iniciat d’urbanització, Font procés Bartomeu el va de Creu sa Vermella,barriada tenim ja l’any de qual la 1906, mestra una havia hi desfavorits). socials grups educatives, Ala d’infraestructures manca disseminada, en aquest sentit actuacions que (població exigien característiques i que unes reunia Resulta lògic i coherent posteriorsResulta totes educatives les iniciatives que connectar primerEl col·legi públic de Son 1924-1925 Ferriol anys els fou construït iinau FontBartomeu principis aaquests sensibilitat unia seva la vers l’acció i social com ja hem es Seminari, al d’estudis FontBartomeu de l’època des viscut havia xix iprincipis del segle xx , d’un elevat analfabetisme, deficient es deficient , d’un elevat analfabetisme, 2 que s’havia d’entregar que al’Ajuntament s’havia 7.2. ACTIVITAT DOCENT 35 - - - - -

Història 203 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 204 perspectiva). Entre els trets més característics, cal esmentar la pastoral sacramental sacramental pastoral la esmentar cal perspectiva). característics, més Entre trets els de Son Ferriol d’entendre urbanització seu s’ha compromís (la social d’aquesta des que extrems), condicionà pròpia alímits seva la iel iafeblí situació econòmica fins absoluta una generositatservia, vers col·lectius els (circumstància necessitats més i anticonvencional, pràctic tament espontani, integració en població la total la que seu el compor id’iniciativa, de capacitat feina d’ambició gran manca una personal, la bondat la natural, destacar cal personal, Ferriol. seu el tarannà relació En amb Correu iSon consolidà aCas es anys, quaranta període uns de temps extens, més pastoral ració: Soledat la (urbans), Gerreria, sa Correu iSon Ferriol iCas (rurals). seu estil El anuclis d’aquesta destinació de en desenvolupament procés amb oconfigu Eulàlia, de Santa parròquia cinquantena a la adscrit Aquesta d’anys exercí seu el ministeri 7.3. ACTIVITAT PASTORAL semipúblic, dependent de Soledat, la ipropietat de parròquia la de 4d’octubre dia de Per culte. de 1929, part, espais una oratori bisbat un el erigeix ol’ampliació d’unafeia església urgent construcció la de autoritzacions les d’altres es de Son Ferriol, de progressivament cases, iniciat ique havia construcció la s’hi Ferriol n’Oliver ide Ca (carrer de Duran/Blatera). da. documenta important Probablement pastoral primera activitat seva la sigui aquesta Correu (noCas s’esmenta Son Ferriol, com inexistent anucli de població). encara persones 500 de Creu sa unes Vermella, amb major) Tunis Can (Algaida) i Cura i ficació). L’any 1916, de Gràcia (Lluc santuaris als peregrinació Font una organitza (encara se’n petit iinsuficient de existent, lloc culte l’edi Correu conserva eral’únic nord-est nucli el ial de s’Hostalot.nitzada), L’oratori població disseminada de Cas oratori, (entre possessions altres Son Ferriol, elles en aquell moment no urba encara Creusa Vermella, Tunis Can (el amb possessió Correu, nucli petita actiu) més i Cas Pla de Tesa). na o as Soledat, ala registraven es d’aquests recepcions les oratoris, sagraments dels per això en temps parròquia seu, sinó oratorisa esser (el seu nomenament d’encarregat era exemples en temps Font de Bartomeu Correu iSon Ferriol, aCas arribaren que mai innombrables en trobam De tot això patrona d’Artilleria. ment Bàrbara, per Santa etc.), l’atenció oblidar sense n’Orlandis, de So especial bateria ala militar religiosa i celebracions iprimeres comunions, del (processó Corpus diverses peregrinacions, beneïdes iles de Antoni), Sant (per –solpàs– exemple,popular salpàs el festivitats catequesi (semprela ell), promoció la vaimpartir la pietat la de música la religiosa, (celebració baptisme, icomunió, confessió de especialment), missa, la predicació, la 38 Tenint en compte que l’any 1917 començat l’establiment s’havia de possessió la FontQuan just començat arriba segle el FontBartomeu fou ordenat prevere desembre el de 1898 imorí juliol el de 1949. L’any 1925 s’autoritzà de Son de possessió la acotxeres celebració la de missa la 37 quedà definit pel seu tarannà personal i pel moment ipel personal un històric, idurant seu tarannà pel quedà definit 36 xx es troba petits nuclis troba de petits població es a Don Pau Cavaller ------Jeroni Petro, l’any rector de Soledat. 1953 la Quan crea bisbe el Mons. Hervàs Joan popular.de morir, participació gran amb de Gràcia (Llucmajor), santuari al l’anygrinació que 1947, organitzà abans dos anys pública, pere la possiblement, actuació recordada, Mereix esser darrera cats. seva la jaqueda res, que, mort Font Bartomeu l’any 1949, terrenys els foren venuts i edifi i haver-los acelebracions dedicat D’aquesta iconvidades. no en projectada església doblers els fonaments. acabat els Havia per haver-ne retorn sense afeligresos deixat Cid), fer (arapogué de Creu la únicament d’El de Wilson i l’avinguda de qual la de Joan Sant de nova d’una del carrer església cantonada ala planta construcció la loteria, per la en dues ocasions iniciar, decideix beneficiat assumint-ne despeses, les Font, Bartomeu estat Per part, després d’haver junta altra de una seglars. cuidava núm. fou 6, de primer el Son oratori Ferriol. de barriada la D’aquest oratori se’n de Antoni, Sant carrer Cavaller, al Can Cavaller). Guillem Així, seu fill al pertanyia (a mort la de Font façana ala existent Pons, encara placa l’edifici en una com consta una placa amb aquesta inscripció: aquesta amb placa una de l’església figura hi desenvolupament façana A la modernització de barriada. i la la d’acordl’any el amb 1990 parroquials continua serveis els gestionant i actualment Rosselló,nou del seu càrrec prengué Guillem possessió Mn. responsable parroquial, l’anyque Teatines, tenien 1953. Religioses les barriada ala instal·lades I, finalment, escolars nom el unitats les ivaintegrar novala en vaescollir educativa, legislació ció del Col·legi segons centre Antoni Sant d’educació Abat, isecundària primària construc Llorenç la Mn. Miquel, iaconseguir nou vainiciar responsable eclesiàstic, ii Vaticà del Concili directrius les segons reformador de l’Església Casasnovas, Albert l’any 1959. parroquials, construccions altres amb L’any 1961 nou el arriba rector Mn. Cavaller. Va Correu oratoris ide dels Can de Cas ser beneïda, juntament l’ús així na is’abando religiosos, progressivament serveis Josep els Frates, Oleza on traslladen es de l’oratori començainsuficiència l’església, Cavaller. Es obra de de Can l’arquitecte nou l’església, rector, urgent necessitat total per la de construir missió la enviat amb del nomenament nou pel bisbe com Mons. a Munar Enciso Bartomeu de Jesús Mn. 1955, al renç Pérez fins de col·locació la any i bisbe pel Hervàs de primera la pedra Llo Mn. substituí El parroquial. edifici terrenyssubscripció els de l’actual popular de Son com arector Ferriol. Miquel, Bartomeu Mn. destinat és Hi que amb adquirí ció document-contracte Font, de Bartomeu al prevista d’establiment de possessió la de Son Ferriol parròquia la nom el amb compleix de Antoni Sant disposi Abat, una , dinamitzador de l’activitat parroquial i creador de l’Escola Parroquial. L’any Parroquial. icreador de l’Escola de l’activitat parroquial , dinamitzador 1968 primera pedra. El poble renovat en l’esperit dona glòria aDéu. glòria dona l’esperit en El poble renovat pedra. primera la de aniversari XL el celebrant parroquial temple aquest solemnement consagrà Teodor 1995, l’any de El bisbe Mallorca, novembre de 6de dia Gramage, Úbeda Després de Font, fou Mn. responsable el de l’assistència barriada ala religiosa ------

Història 205 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 206 és un contracte privat (encara que es tituli «Escritura de establecimiento contracte de privat Son un «Escritura (encaraés que tituli es zador. d’un projecte clarament urbanit tractava nostre es d’agrícola apoblacional. cas El cel·lar Freqüentment is’emprava terminologia la ambigua, era pràctica ala nou un nucli icrear de població. intenció iamb casa de una construir-hi de parts les una cada petita més extensió amb per convertir-lesnalment, urbana, zona en una per posar-les sempre venda, quasi ala per continuar-hi i, excepcio agrícola activitat continuïtatamb definitiva. meu Font ique deixà, vida petja de seva envergadura més més iniciativa de seva la la 7.4. URBANITZADOR PROJECTE sinó d’acord detallat entre els signataris del conjunt entresinó d’acord signataris els de l’operació detallat les en relació amb ideològica: L’encapçalament així: diu vint-i-un dos el de nou-cents gener de Mallorca de mil vint. aPalma punts, idatat Ferriol» «...lograda la finalidad ulterior, que es la idea de hacer obra social, afianzar la la ulterior,«...lograda obra queafianzar idea la de hacer social, es finalidad la veinte, otorgantes Don los Jerónimo infrascritos Pou yMagraner, alos dos de enero novecientos de ciudad Mallorca, la «En de Palma de mil entendido, de propiedad la de sociedad.» la carcoma ycáncer propiedad, haciendo propietarios mal alos socialismo adeptos obreros al yrestar que acontinuación en los números expresan se siguientes.» del establecimientoverbal de Son Ferriol, ycondiciones, pactos bases, bajo las presente el de el referencia, compromiso hoy por formalizan escrito, ratificando predio proletaria el de clase la viviendas para asolares destinadas en parcelas cer zado, de en contrato enero próximo verbal, del aestable año en pasado, virtud obra habiendo deldicho predio, espíritu de hacer social, ambos llevados empe Font Presbítero, Cantallops, como empresario de oestablecedor Son Ferriol, yDon Bartolomé de Manacor, treinta ysiete de cabida de carretera la hectáreas propietaria de Son Ferriol, sito término, en este entre yseis, cinco los kilómetros yOrell, Bonafé y representación Ana de su señora Doña María esposa legal El contracte de no venda deEl Son és de possessió Ferriol la Font, aBartomeu de l’empresa completa ies perspectiva la finalitat la punt el En 3, remarca es considerablement suposava dividir-la possessió una en parts reduïdes Establir projecteEl d’establiment de Son de possessió Ferriol la per aBarto vaconstituir El document que constitueix el punt de partida d’aquesta important iniciativa d’aquesta document iniciativa El important que punt el constitueix de partida en tots els casos, i en casos, tots els 39 ), de tretze pàgines de foli, escrites a màquina, amb un encapçalament i encapçalament un amb de foli, amàquina, escrites ), pàgines de tretze urbanitzar únicament quan la intenció era de canvi d’ús, intenció la d’ús, quan únicament erade canvi 40 establir en nombre nombre en i par ------quadrat (puntquadrat 2) condicions iamb molt compradors favorables als (punts 5i9). per metro venda pesseta ala atercers, auna aarribar condicions de tot fins procés el amb procediments totalment artesanals, va marcar els carrers. El contracte, datat contracte, datat El carrers. els vamarcar procediments totalment artesanals, amb materialitzar. moments iels que passes les nitzador, progressivament varen es constatar procedeix ben en comptetenir per comprendre desenvolupament el de tot urba procés el real Abat. Antoni Font: de Bartomeu del nou acàrrec nucli urbà, del establecimiento.» del que formándose, honrandoa medida nombres vayan bienhechoras de personas Sr. yel Iglesia la calles Font de las dedicada irá letras sustituyendo irá las cual que Antonio Abad su será patrón suburbio San «El yal que forme se llamará se Magraner.» su Sr. de el Margarita plaza Padre yauna propietaria de Bonafé, Son Ferriol,nombres Ana yde de Fausto María Bonafé, principal nombre el de Jerónimo los respectivamente Pou dos calles yaotras Peña dones del Miguel Sr. por encargo Font paseo ypor deferencia al da se en dicho cuyo plano autor marcadas calles ados dede las Francia yWilson elección, si bien por indicación del Sr. Pou, Sr. el Font nombre el aviene se adar con nombres ypaseos asu libre plazas calles, las que indican letras las sustituir ción del incumbencia del Sr.«Es Font confección la presenta del yla plano establecer el uno.» cada pesetas cincuenta mil osean iguales por partes que repartirán se pesetas, cien mil como gananciales del predio dedad Son Ferriol, justiprecio del diciembre según de 1918, quedan propie la para pesetas cien mil descontadas cuales de las pesetas, doscientas mil importan metro cuadrado el peseta de una que arazón expropiados en parcelas, fomento del venta establecimiento, la disponibles, doscientos para quedan mil, y gastos para metros cuadrados, mil ycuarenta yEscuela Iglesia paseos, plazas, deducidos acalles, ciento cuadrados, tros que de ellos, destinan se treinta mil que atrescientosque equivalen me setenta mide treinta ysiete mil hectáreas, extensión la de propiedad, es la primera base «La objeto del establecimiento, Ressenyats alguns dels punts més significatius del contracte, document que cal del contracte, document que cal punts significatius dels més alguns Ressenyats punt el En 16 s’estableix ide l’església: Sant nom el serà quin de barriada la punt el En 15, inclosa decisió la noms dels carrers dels tasques, distribueixen es punt el En 3s’estableix l’extensió del projecte distribució de ila beneficis: 41 En primer lloc, cal destacar que Font fou Bartomeu mateix el destacar qui, primer cal En lloc, mismo al Excmo. Ayuntamiento, su aprobación al mismo para como el - - - -

Història 207 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 208 les incidènciesles projecte. el iaconsolidar Jeroni Pou morí l’any 1922, ben per tant agestionar compradors, carrers, documentació, nomscercar als agestionar aposar al’any 1949), (fins seva mentre a dedicava instal·lades, es de famílies setantena una a veure, en vida deDon arribà Muntanya. Creu hi a sa Bartomeu Vella camí i al pròximes les Tunis, seguiren a Can de Manacor; sud del carretera nucli la tocant pròxims carrers sorgiren als primeres edificacions Les d’una corral. sola amb planta cases iaedificar avendre intensa–, poc era cen parcel·les demanda la –inicialment l’autorització comen vint es primers dels anys al’Ajuntament Apartir de Palma. Miquel per inicial, Peña demanar etapa aquesta plànol que un en fa servirà Acabada fou lent, terreny iel arbrat havia propi el era hi d’una preparar. inecessitava possessió horitzontal, fou d’un el romà campament (uncarrers vertical, eix els Font projecte. aquest per magne marcar començà model El seguit apreparar Podem (1917-1918, que ja abans pensar primer centenari) al Bartomeu trobam ens del gener gener el contracte verbal un del de 1919. 1920, que existeix manifesta adaptant als temps, a les necessitats i sensibilitats de cada moment, fins a arribar als als aarribar moment, temps, isensibilitats de cada necessitats ales als fins adaptant de noms llista Aquesta seixanta. anys dels inicis als barriada Després de mort la educatives. Font de Bartomeu seu el nom posà de la es plaça ala de Valeriàris Weyler Nicolau, Nou,Vell iduc de Rubí de Tenerife iSon imarquès Ramis són dos títols els nobilia Monlau propietària era la de Son Ramis Margalida parròquia. de futura la del titular d’aquest valors moviment, de Antoni Sant ials en honord’aquesta icarrer llengua després per Teruel, (encara Esperanto existent), icarrer com ahomenatge creador al perquè vaser primer el comprador d’una parcel·la; Zamenhof, de el plaça substituït Més endavant, Fontorigen nom el de barriada. la posà de Llorenç Frau carrer aun de Jeroni Pou) propietaris dels de possessió la record el de família perpetuaven la (mare Magraner iMargarita Faust Bonafè noms de Jeroni Bonafè, Pou, Ana María Els democràtics. valors homenatge Cid) un als constituïa d’El avinguda tualment Francia honorava bressol el W. del de republicanisme, iel Thomas Wilson FontBartomeu prevere era un ideologia.que aquesta nom El amb simpatitzava de ponent Jeroni simbòlic. Efectivament, Pou liderava i republicanisme el mallorquí com del contracte i d’un ideològicadora gran dos de perspectiva dels la signataris incompleta, responsabilitat la d’acabar-la que deixa Font, aBartomeu però revela d’establimenttracte de Son Ferriol, evolució. il’estudi de seva la defunció. de aquest En domicili morínova l’any localitat. 1949, en seu el certificat consta segons ala de l’oratori costat Cavaller, decennis al que possibilità alguns durant culte el de Antoni Sant (després carrer concretament Blatera), al de Can núm. al’edifici 6, vint-i-set a Son aresidir Ferriol, ipassà Font seu el domicili de Palma anys. va deixar quedà tot es sol ell aviat com apromotor de l’empresa, capdavant al període que durà És interessant la primera proposta dels noms dels carrers del interessant punt primera la propostaÉs 15 noms dels carrers dels del con via decumana via , d’est a oest, i espais quadrats formant illetes). quadrats ritme, d’est El iespais aoest, 44 44 que donà la seva finca de Son Roca per a activitats per aactivitats de Son Roca que donà finca seva la cardo , de nord eix asud, iun 45 s’ha anat completant, anat s’ha 42 És una proposta una És 43 (ac ------Cantallops, publicada al al publicada Cantallops, del segle seixanta anys teriorment del desenvolupament dels resultat de dècada la que apartir experimentà com l’obra ipos idedicació iniciativa vida, de seva la de seva la fruit important més de Son Ferriol, actual realitat la fundador el somniar Difícilment podia dies. nostres la seva vida iobra: vida seva la 3. 2. 1. en su gloria.» por gentes. Señor sus menesterosos, El lo estimado altamente era acogido haya de Son Ferriol siempre abierta humilde, yCa’s caritativa, alos Correu. Alma de los que suburbios Sr. el definitiva hasta manera Obispo de una le encargó Soledad, de La en entonces la sacerdotal barriada del ministerio los servicios recibió Ordenación la eclesiásticos, dios en diciembre sacerdotal de 1898. Prestó Pbro. Había nacido en Lluchmayor de 20 el octubre de 1871. los Cursados estu 3de julio (1949) dia llops. El Rdo. el Sr. falleció D. Bartolomé Font Cantallops, Rdo. El Sr. Nuestros difuntos. D.«Crónica Diocesana. Bartolomé Font Canta En segon lloc, cal remarcar els aspectes que més defineixen, en la nostra opinió, en nostra la que defineixen, més aspectes els remarcar cal segonEn lloc, En primer lloc, cal ressenyar la nota la necrològica ressenyar completa primer cal Font En de Bartomeu lloc,

tasques del tasques en aquest àmbit al’ensenyament, com dedicació la col·laboració la en les com aintel·lectual, moltes demostrà definit poder esser Sense inquietuds dació. entorns sociològicament febles d’evolució, ien procés iconsoli configuració Correu iSon Ferriol, Soledat, la Cas de Gerreria, sa barriades ales tasca fou permanent. Concretà seva feligresos la seus generosa als extremadament entrega col·lectius disponibilitati els seva ila total seva desfavorits. més La totEn moment opció seva la prioritària foren persones les necessitades més vida. d’oratoris. com aencarregat únicament l’eix Aquest és sentit iel de seva la de Palma, Eulàlia de Santa parròquia ala adscrit vocació sacerdotal, seva la a dedicació mort). gran seva amb període deanys un cinquanta Constitueix jorer, del 1899 des (any 1949 ordenació) al següent seva ala fins (any de la d’aquest prevere ministerial llucma pràctica continuada iextensa la Destaca Diccionari català-valencià-balear Diccionari xx Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca Bisbat de del Oficial Butlletí . de Mn. Antoni de Alcover, M. Mn. i, CONCLUSIONS : 46 - - - - -

Història 209 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 210 7. 6. 5. 4.

moltes en l’entorn intensa relació una activitats que facilitaren li esperantista 1907, promoció ila de Palma, Klubo il’organització de del Esperantista l’any fundació, la amb movimentsobretot, al esperantista dedicació seva la prevere llucmajorer Font Bartomeu Mn. Cantallops. (1917-2017)fundació del seu fundador, el figura la iper honorar idivulgar d’encert, Son Ferriol primer el de seva per prepara la celebrar centenari es molt obra. Amb ide seva la vida de seva la reivindicació iuna revisió una Mallorca notaFont necrològica seva la en fa al Cantallops de valoració laudatòria la Per que del prevere tot iapartir Bartomeu això, ta), demèrit com un però mai fonamental. ment present i acompanyador obra de seva (freqüentment la d’anècdo atall polèmic però sempre molt proper poble, ele de com considerar un al s’ha lluny personal, de tot isovint convencionalisme formalista seu tarannà El principal. moltvalora plaça la positivament, dedica ili reconeix el com afundador el ideologia seva iper la barriada propera republicanisme. Aquesta cial al il·lusions, esforços itemps (1917-1949), empès motivació per la pastoral-so moltes dedicà qual ala de Son Ferriol obra seva magna, la urbanització és La mort. ala fins sacerdotal seude el ministeri continuar voluntat amb experiència tenguda, duríssima la absolt i, malgrat finalment itot perjudicis l’excomunió. de tot ordre, gravíssims fins causà sortí En li de 750 que liquidació dela 1907 a1918, des d’un durà pessetes, pagaré fins desproporcionatEl de reclamació per la contra ell iinjust eclesiàstic procés món el amb de cultura. la , i d’un estudi rigorós que permet la perspectiva històrica, procedeix procedeix rigorós històrica, que, id’un permet perspectiva la estudi Butlletí Oficial del Bisbat de Bisbat de del Oficial Butlletí - - - 3 2 1 11 10 9 8 7 6 5 4

Mascaró Pasarius, J. Pasarius, Mascaró J. J. iLlabrés, Sans, X. Margais, Llibre de matrícula del Seminari. Llibre de matrícula en segle el de Mallorca d’estudidel seminari plans «Els M. Ochogavia, Bauçà ide Togores Gual Marià comteOnzè (1862-1933). d’Aiamans, Font Obrador, B. presentació Tom nostrada», per al «De pagesia la Jordi Lla Volem Margais, de Xavier suggeriments informacions les iels agrair Título de Bartolomé Font patrimonial (1896). Cantallops de Diocesà Arxiu Palma, 1985. Palma, Mallorca. 1891-1898. ca, xix d’antany pany, Font ide dels l’entorn de Llucmajor. familiar PereMn. Fiol, Llorenç Rosselló, Mn. Guillem Mn. Miquel, Miquel Mn. Com Valero,brés, Gaspar Miquel Pocoví, Serra, Nicolau Pere Dols, Sebastià Fullana, ció de l’autor, 2012. Palma, Bibiloni,2008. G. lero, G. 1998. Palma, Forana de Mallorca. Part d’Agricultors i Ramaders Associació Balear. serrat, 2003. (319-342). Antoni Alcover M. Internacional Congrés del J. iPicornell, prevere Font A. Bartomeu al procés aGuiscafrè, Cantallops» «L’actuació X. Margais, lear, 2002. en el Antoni de Alcover Palma, M. Mn. Vidal Ollers, J. Vidal ». Comunicació, núm. 17, 15-24. 1981. Palma, Fiol, P. de Mallor Seminari Els noms de Fora Porta de la Ciutat de Mallorca. de Ciutat la de ForaPorta de noms Els , de Llabrés, J., de Llabrés, iVallespir, de Porciúncula, la J. 1983. Editorial Palma, El moviment esperantista aMallorca:1898-1938. esperantista El moviment Lluc Lluc La Soledad. i Centenario del templo parroquial. templo del i Centenario Soledad. La Historia de Llucmajor. Historia de Els carrers de Palma: toponímia i patrimoni de la Ciutat. la toponímia Palma: de de ipatrimoni carrers Els núm. 756-757. (maig-agost), 1990, p. 67-70. Son Ferriol, es nostre poble. 100 Tunis Can nostre es de anys Ferriol, Son Corpus de toponímia Mallorca de de Corpus Vol. Vol. . Publicacions de l’Abadia de Mont vii , p. 203. iv d’ . Palma, 1952-1962.. Palma, Va Ajuntament de Palma, Els nostres arts i oficis ioficis arts nostres Els Imprenta Covas, Documenta Ba Documenta NOTES . Govern Edi Actes Actes ------

Història 211 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 212 17 16 15 14 13 12 24 23 22 21 20 19 18

Margais, X. X. Margais, Concretament, del aPaseo Reposo, 15, Fe, sense on Familia esquerra, consta Fiol, P. de Diòcesi de la Mallorca». «Evolució parroquial de xarxa la El llibre de Xavier Margais, Margais, llibre deEl Xavier Els altres membres (president), García altres eren:Els Josep Arís (vicepresi Lladó Emili Margais, X. X. Margais, vicepresident. al’any 1936.fins De l’any 1908 1912 al Font il’any en fou 1926 vocal en fou iJosep Moyà (vocals).Nadal Salvà de totes juntes les té constància directives Es rer), (bibliotecari), Josep Ordinas Rosselló iJosep Auba Bujosa, Pons Francesc (tresodent) (vicesecretari), Ferragut Boyeras Gabriel Alomar Rebassa Bernat deutor. mesura en gran és li treball conté molta sobre informació prevere el Font present Bartomeu El Cantallops. i esperantista tota temàtica la de forma exhaustiva tracta 2002, Palma, Balear, artística. creació científica, curiositat Josep. Presidí coronació la de Déu de Lluc de Mare la l’any 1884. promogué Lul·liana, lògica d’Obrers Cercles il’Associació Catòlics els de Sant creació Arqueo la de Societat la patrocinà de Museu el Mallorca, Diocesà dria de Monserrat, 1994, p. 273. nom. altre cap ció Col·lectiu Teranyines: Teranyines: Col·lectiu P.Fullana, Margais, X. X. Margais, Any 1949,Any 328. Fou d’obres bisbe de recull el Menorca que Inicià d’art esdevin ide Mallorca. Margais, X. X. Margais, X. Margais, núm. 128, 2012, p. 7-25. El moviment catòlic a Mallorca (1875-1912). catòlic aMallorca El moviment Op. cit. Op. Op. cit. Op. cit. Op. Op. cit Op. cit Op. ., 75-84. ., 39. ., 256. 257. 257. Josep Rosselló Ordines (1882-1966):Josep Ordines Rosselló innovadora, pedagogia El moviment esperantista de Mallorca de esperantista El moviment Documenta Balear. Palma, 2002. Palma, Documenta Balear. Publicacions de l’Abadia , Documenta Comunica - - - - - 29 28 27 26 25 36 35 34 33 32 31 30

Margais, X. X. Margais, Margais, X. X. Margais, Margais, X. X. Margais, Es tractava d’una casa gran al carrer de Terra carrer al 9-11, Santa, gran d’una casa tractava carrer Es al sortida amb Llabrés, J. i Sans, J. J. Llabrés, iSans, X. Margais, Ferriol. de Son parroquial full records al seus Haescrit els entre tenia anys. ell ionze sis que Font Bartomeu deque Mn. anys visqué, quan fou iamic escolà darrers els 100 Tunis. Can de anys superior seu el propi part la habitatge. ia societatfarmacèutica auna llogat local un esperantistes, activitats les ciaren de Josep, Sant pròpia escola una on de Font, Mallorquí s’ini de l’Orfeó local el trentena una d’obrersa dot Acollia sacerdotal. de lloguer, en règim escola una que rebut havia de Palma, Font Bartomeu com pares seus dels de Samaritana la iinterpretació no de lectura fàcil. diversa, documents de mida 6julio 1911civil. tribunal el ante demandado yhaberlo contraidas Tunis, deudas pagar por no las Can en residente Lluchmayor, Pbro. de Font Cantallops, a Bartolomé denuncian recriminacions pel seu comportament injust vers ell al llarg del procés. del procés. llarg seu comportament pel injustrecriminacions al vers ell 18.18.1. Els anys 1919 anys Els i1921 fortíssimes amb Font dues cartes escriu aAlcover encara Margais, X. X. Margais, Mascaró Pasarius, J. Pasarius, Mascaró Causa criminal contra Font 1911. criminal Cantallops. Causa de Mallorca, Diocesà Arxiu Hem aprofitat dades del llibre de Sans, J. J.: del iLlabrés, llibreHem de Sans, aprofitat dades X. Margais, Los albaceas de Cristóbal Llompart Riusech, Pbro., rector de Marratxí Marratxí Pbro., de Riusech, Llompart Cristóbal rector de albaceas Los Op. cit. Op. cit Op. cit Op. cit Op. cit. Op. cit Op. . 266 folis, 31x22cm., folis, . 266 inclusió amb de manuscrit, nombrosos ., 218. ., 217. ., . 217-135. relat. el seguit N’hem 89. ., , 239-244. , 224. Op. cit. Op. Op. cit Op. També de Miquel informacions les orals Pocoví Juan, 111. 111. .; Valero, G. Op. cit Op. .; Llabrés, J. i Sans, J..; J. Llabrés, iSans, Son Ferriol, es nostre poble. nostre es Ferriol, Son Op. cit Op. . -

Història 213 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 214 38 37 46 45 44 43 42 41 40 39

La següent glosa facilitada per Miquel Ma del glosador Pocoví, local facilitada següent glosa La original Valerià Weyler Nicolau (1838-1930), ipolític càrrecs mallorquí, amb militar Vegeu: Mascaró Pasarius, J.Vegeu: Pasarius, Mascaró Any 1949,Any 328. Bibiloni, G. J. Pasarius, Mascaró a: Té aPalma. carreres. ambdues dedicada plaça molt dins una importants Unitsdent (1912-1920) Estats dels iPremi Nobel de Pau la (1919). (1917-1918). de Palma. Té al’Eixample dedicat carrer un (1910-1912). Bloc Assembleista al vaunir ies Reformista Partit el Després fundà i diputat (1911). provincial de conjunció la Formà part republicana-socialista publicà Democràtic Federal, regidor de l’Ajuntament (1897 de Palma i1901) d’un contracte privat.Son tracta Ferriol. es realitat En anteriorment de Antoni Sant Abat dipositat de parròquia la estava al’arxiu aaquest santuari. peregrinacions algunes organitzà vida seva la terme de municipal Llucmajor. al que pertany Durant de del puig Randa indret Font que troba molt era al’únic es de devot Déu santuari de Gràcia, de Mare la Lluchmayor, de Heraldo Confessió.» santa la baretet fa perquè les contentets penitents es té raó mateixa I per aquesta sermó. ies Missa sa amb perque mos abreviat fa n’és molt apreciat nostro bon«Lo rector teu L’estudi complet il’evolució de Son Ferriol de toponímia la urbana pot trobar es Hem disposat, per cortesia de Xavier Margais, d’una fotocòpia de l’original, Margais, que de Xavier Hem per cortesia disposat, Jeroni Pou (1854-1922), Magraner ipolític advocat Re del Partit mallorquí Llabrés, J. i Sans, J. J. Llabrés, iSans, Thomas WoodrowThomas (1856-1924), Wilson membre presi Demòcrata, del Partit Galania, dibuixa la percepció popular d’aquest estil. Diu d’aquest percepció la popular així: estil. dibuixa Op. cit. Op.

Op. cit Op.

Op. cit Op. 20 de maig de 1916. de 20 maig Com abon llucmajorer Bartomeu

. 67 isegüents. Op. cit Op. .; Llabrés, J. i Sans, J..; J. Llabrés, iSans, .; Valero, G. Op. cit. Op. Op. cit Op. ; Bibiloni, G. .; Valero, G.

Op. cit Op. Op. cit Op. . - ., ., - - legislació que havia de permetre posar en sistema democràtic. funcionament De un quelegislació de posar permetre havia novesi les autoritats s’esforçaren on fos possible clima un desenvolupar acrear una dre d’una forma més clara els processos històrics. processos els d’unadre forma clara més perquè context el general ajudi ens dins acompren de ser ha emmarcat local l’àmbit aLlucmajorgueren lloc període el durant republicà. L’estudi en ocorreguts fets dels entitat amb Segona República procés la presentar pròpia. com un favorable. nou no el neix fou idea la de sistema tampoc gaire qual Per defensam això al’alçament. previs D’altramesos context el internacional d’entreguerres banda en el que molt tensaren situació, la de sobretot provocar tensions ialdarulls darrers els al’aparició de noves opcionsfinalment que polítiques s’encarregaren com Falange, però sobretot control beneficis, seus al els queveure minvats exercien i socialment dur a terme revolució la de les noves que polítiques elits i a unes desconfiaven en descontentament al d’unsconstants, que veien per en nou el sistema polític camí el República vahaver La de Guerra fer ala Civil. front portà apressions del qual fracàs conduint desencadenament de l’alçament militar, el al acabaria que necessàriament del seu començament, des cionament ino sistema fallit democràcia, com un una d’entendreSegona República s’ha en fun històric de posar procés d’intent com un en Constitució la ien posterior la legislació. L’anàlisi reflectit quedaria i així de la juny de 1931 actitud. aquesta confirmaven convocatòria La direcció. aquesta de d’eleccions mes Constituents per al aCorts bon principi govern el provisional començà aprendre que mesures apuntaven en Aquest article pretén aproximar-se als esdeveniments polítics i socials que tin pretén polítics isocials esdeveniments aproximar-seAquest article als sistema plenament nou un seria El règim democràtic totes garanties, les amb L’arribada del polític país, arreu clau de Segona República la canvi suposà un REPÚBLICA: DE LES REFORMES REFORMES LES DE REPÚBLICA: LLUCMAJOR SOTALLUCMAJOR SEGONA LA A LA CRISPACIÓA LA SOCIAL MARGARITA RUBÍ FERRER - - -

Història 215 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 216 eleccions d’abril municipals del 1931 dinàstiques, foren favorables candidatures ales iLlucmajor. destaquen pobles, Manacor entre quals els alguns monàrquiques. llistes les afavorir varen també per l’article 29 regidors de llei electoral la Els proclamats socialistes. i23 els blicans ren 57. foren antimonàrquics regidors dels de D’altra repu 66 els resultats els banda regionalistes), que n’obtingué que albistes, n’aconsegui 125, liberals els ifinalment que va obtenir 179 (conservadors Centre el Constitucional més regidors. va seguir El (liderat per March), Joan majoria una Liberal del Partit amb opcionsa les dretanes, cana primer i d’Esquerra Republicana Balear Republicana primer id’Esquerra cana d’Acción municipi. formà part Repuli al Garau, Pel Sastre batle Bartomeu que al fa de reformes les duites aterme foren artífex Ambdós els socialista. del partit Parets, com tinent abatle, iel de capdavant batle foutomeu Miquel al Monserrat Sastre municipal, que n’aixecà acta batle F. aleshores en secretari iel presència Aulet prendre del fins del càrrec possessió l’expectació de gent la del carrer. davant banderes, seves les instal·laren ihi de vila la de casa pujaren la balconada ala irepublicans socialistes dirigents principals els locals, iper fàbriques les carrers pels sabaters iobrers República proclamaven la passejant ambienten un Alguns festiu. 61,24 un amb junció socialista, republicana vots. %dels tituents llucmajorers 28de celebrades el juny resultats els foren favorables con ala Cons eleccions Ales aCorts Únic i3socialistes. 3 de republicans Antimonàrquic, 6del Front idels regionalistes 5conservadors albistes, monàrquics, 6eren liberals 1.085 electors, tercer iel 888electors 5regidors. tenia 11 itriava Dels regidors 6regidors triava 1.014 itenia tricte 6regidors triava itenia electors, segon el també primer en seccions. El dis dividits electorals districtes en tres Llucmajor dividia es d’11 total un Aleshores, irepublicans. amb regidors monàrquics i6de socialistes 1931. del setembre és de de 1931. què següent acta disposam La 15 dia mateix buit el téd’actes un municipals temporalperquè tanca es d’abril del local. socialisme el llucmajorer, trajectòria dins obrerista icooperativista llarga una amb món el paper dins que destacat un tenia de Miquel remarcar Montserrat cal Parets PROCLAMACIÓ: UN AMBIENT FESTIU AMBIENT UN PROCLAMACIÓ: ELECCIONS MUNICIPALS I Les eleccions del 12 municipals d’abrilLes de 1931 victòria la donaren aMallorca La coalició republicana socialista es feu càrrec del govern Bar amb municipal feu càrrec es socialista republicana coalició La del 14 horabaixa mateix el d’abril, feu de República la efectiva proclamació es La A Llucmajor, de opcions les bons resultats els antimonàrquiques, les malgrat de opcions les resultats d’esquerraEls concentraven es sobretot ien aPalma Dels primers mesos del nou règim no en tenim gaire informació. quadern El primers del nouDels mesos no gaire en tenim règim . 3 El dia 15 dia El va Garau nou el Sastre batle Bartomeu 4 1 després, que també presidí. En el cas presidí. després, cas que el En també 2 ------amb la construcció de nous i moderns edificis inoves formes d’oci de nous Però iesbarjo. imoderns edificis construcció la amb remodelació la urbana finques, parcel·lació la de grans les sanitàries, per millores les catòlic, l’existència preocupació la de publicacions per l’educació existent locals, i per l’obrerisme passant me de opcions les que des anava republicanes isocialistes del segle l’origen inicis remunta es als de qual la molts,havien estat municipi el icreixent de sabata, la important indústria una tenia ieconòmics socials que de principis recordar des canvis els Cal de segle política. la de 1932, entre d’altres. pressupostos de nova referències la d’un construcció per escola, ala cerca la als solar s’inicia escolars, de places hores,referències de vuit manca ala laboral jornada ala Trobam política solució ivadonar problemes de vila. la tasca als seva la diaris ciar obtenir molt com ja hem bons nou resultats, comentat El consistori vaini abans. Constituents del juny deCorts 1931, varen on opcionsles republicanes i socialistes establert pel Govern Civil. Govern pel establert d’acords vafer que preu el expropiats de forma fossin forçosa, amb solars diversos fou manca propietaris. molt solars dels pels La preus dels establerts complexa acausa de Ponent, aproposta Contestí. Bartomeu L’adquisició del regidor Liberal del Partit elegit solar fousió El l’adquisició de ronda el la que d’organitzar n’havia definitiva. nomenà ies comis solar el una Miquel trià es Monserrat. següents mesos gar els En vaencarre es de qual la mesa, una adquisició. seva per ala concurs vaconstituir Es d’un de mes de iel setembre recerca solar des’inicien procés el tasques les s’inicia d’obstacles, execució. seva la que tota alentir classe varen amb toparà trobaven en condicions les idònies. més projecte El de nova la de construcció escola pi. no L’ajuntament es casos que en alguns locals, dels de despeses les feia càrrec es del munici en diferentscases en seccions, quatre concretament, repartides dividida l’escola Fins d’espai aleshores, existent. per pública resoldre manca escola la estava justícia social. més i amb cop laica més societat cada i una i sanitàries socials millores de l’educació, importància la de República la quedaven les on pilars reflectits: els escena. en entraven i on exclosos sectors tradicionalment de política la els i participativa democràtica per primer copquan s’obria d’una forma coses les canviar l’oportunitat d’intentar polítics. Fou llavors, 1931, el canvis ferotge els control sobre societat dificultava la que no exercia sistema de tenien cacics un El política. traducció canvis tots aquests Així doncs, 15 mateix el Així d’abril del 1931 s’engegava nova d’entendre una manera D’aquests primers moments eleccions les a de República la hem de destacar Un dels puntals claus de les reformes municipals fou la construcció d’una de reformes les fou nova municipals claus construcció Un la puntals dels d’unDes principi de reformes seguit nou el un consistori vainiciar municipal S’INICIEN LES REFORMES xix , un important associacionis important , un 5 L’estiu de 1931 - - - - -

Història 217 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 218 canvi de consistori, fruit dels Fets d’Octubre del 1934 de d’Octubre consistori, Fets dels fruit canvi de pressupost, ide manca la poble pel referèndum en un que celebrà se de mes el setembre.fou reafirmada molt vatenir iniciativa Aquesta i obtingut. bona acollida ingrés altre de qualsevol amés d’ametles, collita Hila de lletra la solars dels valors iels lloguers els havia del préstec hi Com agarantia interès un del 6%anual. amb període de vint anys en un amortitzables pessetes, portador de 500 obligacions al emetre mil varen i es emprèstit fer H). un pessetes vadecidir plenària sessió per delletra valor 500.000 La nord zona ala i de de l’ampliació Gràcia iMajor entre carrers (carrer dels carrers els 1932 del Grupo Escolar s’acordà les despeses préstec fer per municipal sufragar un de obres. les de mes juliol El molt de fer pagaments front podia ino es de als retard perquè de arribaven amb problemes subvencions les tot seguit un financers estatals projecte El quins. seleccionat fou Forteza. de el Guillem projecte Per el entre concurs aterme mallor cessitats. duria arquitectes un es triar s’anirien de ne les resta en ila funció de dotze, construint implantació immediata na anul·lavana Per ensenyament per un laic. una any contraposició mateix el apareix ique nova de la religioses congregacions les normativa en republica mans estava quecomissió de col·laborar havia en substitució la de l’ensenyament que primari de ser objectiu prioritari. vadeixar perdre importància, de 1934. projecte El aquest durant període vacontinuar però de l’escola es va també després de revolució preses la de mesures les del consistori fruit del d’octubre mes del 1933, de Miquel mandat el a partir durant Carbonell, després de destitució la tema recurrent a l’ajuntament un serà mestres i habitatge per als de també material gògiques, a petició del regidor Miquel Montserrat. compra La dotació de i la llibres de 1932 per dotà col·locar de per es mobiliari Missions les enviats Peda llibres els de mes iel novembre de Cultura, de Comissió la decisióAquesta quedà en mans al’escolateca de D. Miquel Mòjer, il’Ajuntament plantejà es dotar-la local. un amb Patronat el any teix de Missions Pedagògiques creació vaautoritzar la d’una biblio que l’Ajuntament proporcionaria de mes desembre El mestre. del ma allotjament al s’acordà escolars, de places quede manca la batle i el sol·licitaria de nins escola una nova la a l’educació.republicana aplicar legislació d’octubre mes El de 1931, a causa municipi, i mestres atendre dels per dotar-les necessitats les necessari, del material l’escola nova. vahaver, Hi al interès existents un per escoles de les forma constant, republicà. tament de l’estiu esdeveniments de l’ajun somni de 1936tràgics gran el amb acabar varen de subvenció la pagament al’Ajuntament concedida ique executat. no s’havia en què sol·licitava Arts Pública iBelles el d’Instrucció ministre al carta una adreçava reprendre que varen es batlia a la de nou juny obres. les mateix de El 1936 batle el l’execució. alentir en varen Fou retorn, el amb febrer el de 1936, Sastre de Bartomeu La proposta era construir una escola de vint seccions a llarg termini, amb una una amb termini, de vint seccions allarg escola una proposta construir era La La preocupació per l’ensenyament no va anar sols lligada a la construcció de preocupació construcció ala La per l’ensenyament sols lligada no vaanar El mes de mes junyEl de 1933 l’Ajuntament llei, la una com marcava vadesignar, tal 6 El consistori va topar amb consistori El vatopar amb 8 Els Els 7 El El ------arran d’una invitació de l’Ajuntamentarran que cobrir totes no de places les Palma, podia També Madrid de possibilitat la amb de dur intercanvi atermenals. un vaparlar es de l’augment acausa aleshores naciosubvenció de escoles les fins que concedia es Provincial. dagògic fou Museu pel concessió Pe la de subvencions organitzades colònies ales escolars aterme durà l’execucióes de normativa. la autoritzi que Educativa (seccions) concessió Inspecció escoles la de set les seguida de i nins a tots els plaça responterme. degarantir que s’ha Sastre Bartomeu batle El quede obligació municipis del consistori és aplicat llei iinsisteix la dur-la ja han a regidor El aquesttornà tema. Miquel que aabordar fet Monserrat molts refereix al es protestescatòlics de societat. sectors la dels de arreu fet religioses queescoles l’illa, va yamentprovocar fortes tancar varen i es l’ensen de laïcització sobre catòliques. 1936 El legal vafer complir es normativa la l’objectiu catòlic amb manteniment de pel caire de escoles les associació de vetlar religiós, tals com: la festa de Cap d’Any, de Cap com: festa la tals religiós, commemoració la Fes de República, la la connotacions sense celebracions,les festius de caire en actes introduir què varen es fer obres que varen de s’hi millora. també destacar de Cal música. banda la assistir poble iel va associacions les ihi en convidar general autoritats varen Es municipals. de les participació la amb institucional acte vafer un Es iconfessional. mentiri civil entre separacions les ce desaparèixer com republicanes, varen determinaven lleis les inscripció la «Cementerio amb i, Municipal» tal altra del cementiri per una placa Miquel desembre Monserrat de 1931, al Parets 1932 però fou al la canvià es quan primera de proposta La arribà però no l’únic. clarificador més el del cementiri sigui sol·licitar varen quecases canvi. el fes no es aprovat. Fins i tot fou propietaris finalment els ende concret. les canvi El a ningú trobaven queregidors aquest nom isocialistes referia ino republicans es ambigu era regidors de el opinaven que de canviar no Alguns s’havia pectivament. la d’abril de 1932 de nom polèmica vaproduir en ple el una es de canvi pel municipal mes El respectivament. Marsé, Figueres iCarlos rrer, Salmerón, Nicolás Estanislao Fe Francisco Castelar, Emilio Galán, Fermín Hernández, per García i Purgatori Born, Príncep, Nou,notacions Punta, com: Bons Aires, Bandera històriques tals moviment noms els querepublicanisme ial canviaven obrer. no es tenien con Així, moltes al rellevants, noms d’elles de personalitats vinculades triar varen Es vivint. ja que nomenclàtor el nou moment el aveure res amb tenia històric que s’estava però colònies ales post, s’aconseguí del Museu nins més Pedagògic Provincial. enviar de pressu per manca fou desestimada Finalment, proposta la ofertes. de l’intercanvi Plaza Mayor Plaza Per altra banda, la secularització també va estar relacionada amb les festes i festes les relacionada amb vaestar també secularització la Per banda, altra Tal de societat. la voltaTambé secularització la cas el importància fou de vital l’educació, de banda referir-nos noms dels carrers, dels Deixant canvi cal al l’educació, amb relacionada també preocupacióUna de batlia, la altra constant i el carrer del carrer i el 10 El mes d’abril mes El de 1934 proposta la vafer per una augmentar es Rey Jaime Rey pels de pels 9 El 26 de maig de de 26 maig El 1936 l’Ajuntament Plaza República Plaza i Pablo Iglesias Rey Jaime res . Els . Els ------

Història 219 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 220 pressupost el 1934 (passà de 300 a 400 pessetes respectivament).pressupost 1934 el pessetes a400 de 300 (passà augmentant en celebració el la ianà feia donacions per participar d’interès de llibres ajuntaments per llei afomentar obligats L’Ajuntament estaven llibres. els –els cionals na de celebració escoles ales Era obligada cultura. la més per fomentar encara servia tot durant celebrada període el fou festa Unaconstrucció. Dia el del Llibre, altra que de pluja. la a causa va col·locar que solars d’expropiar Es s’havien dels en un per a la va haver es de posposar col·locar de nova que, la primera la finalment, pedra escola, de s’havia també segon el En aniversari de vila. celebracions la plaça a la amb i actes feia de República la es commemoració La aniversaris legalment. dels reres inscrites autoritatsles presidents i els assistirien hi llucmajo de qual societats les de plens, al ien nom ciutadans un del consistori. hauria Finalment hi als dirigida de l’Ajuntament d’una del del balcó salutació batle seguit des plaça a la concert un de 1de música gener del consistori. oferiria aprovat dia banda la El per unanimitat 1931 d’Any, de Cap festa la per primera va celebrar vegada es esdeveniment que fou obreres). per associacions les (organitzada de Maig de l’l El del Llibre festa ola ta con la ley electoral acudiendo a las mesas. a las acudiendo electoral ley con la para cumplir labores asus faltar deben que obreros de se trata cuando más retribuido, del batle, sou. paraules En cobrin un electorals de meses les hores. de vuit Tambénada s’aprova retribució una perquè presidents els adjunts iels peticions jor perquè la haurà Hi empleats els tenguin treballadors. municipals dels president, al comissions municipals. juntament ram altres un amb lliurar decomissió l’Ajuntament recepció. joves seva ala Dues foren per elegides assisteix Región. la de Estatuto el anhele yque autonomia opinión ala favorable general de estado el crearse de debe Estatuto el formarse de antes que estima Ayuntamiento el que contestaciónasu invitación, ,en Provincial Diputación la de Comisión Gestora la de acordar l’Ajuntamentconvidar tema fou aparticipar-hi. El reprès ivaren en següent la sessió proposta una d’estatut ponència d’autonomia, una i elaborar per redactar tants va i es gestora de Diputaciócomissió la de represen assemblea una per convocar Provincial del 29 plenària sessió la En de setembre de 1932 comunicació de la una vallegir es de setembre de 1932. iautoritats batles juntament altres de acudiren l’illa. Hi amb d’Autonomia presentació ala mes el de l’Estatut Monserrat vaassistir Parets català tinent iel Una de batle Miquel representada comissió Sastre batle Bartomeu pel D’altra fets. hem els per condemnar de fer referència banda, projecte al de l’Estatut. govern al s’acorda cosa govern telegrames de República, qual per la la uns fer arribar 11 d’agost de 1931 duit Sanjurjo aterme contra general pel de el al’intent cop militar per condemna l’Ajuntament la feta destacar dia el per temes Cal de política general. que quedaven preocupaciónals nota fora una de política municipal. la Es constant Una altra deUna preocupacions les altra del consistori situació republicà la fou millorar 31 dia El de 1932, de març president el iuna de República la Mallorca visita inquietud institucio ila per esdeveniments participació la també destacar Cal no assistir a la asamblea si se convoca y manifesta al Excelentísimo Sr Presidente Presidente Sr si se convoca asamblea ymanifesta Excelentísimo ala al assistir no 12 todo trabajo debe ser ser debe trabajo todo lunch lunch 11 a la sala sala a la - - - - - es denota un cert rebuig al fet de llevar les subvencions les de fet llevar de monges rebuig congregació i ala al denota cert es un regidors d’aquesta pels lloguer oposats propietat. utilitzades argumentacions les En proposta, ala jadel que consistori vaoposar es consideraven molt elevat preu el del Una part necessaris. sanitaris serveis per els donar titulars dos metges els d’instal·lar de on socors de s’havien Sant Miquel casa la per carrer muntar al casa una per llogar proposta una farà ció, de Es socors. que casa voluntat responia a la una d’organitzar vencions hospital per al’hospici regentat monges ales de Caritat la congrega per la fou supressió la polítiques les de sub les relacionar amb secularitzadores dem també vaser nomenat quan presidentManuel Azaña de República. la Tambéd’un Hernández. monument iGarcía vafelicitar es Galán aFermín aJaca L’abrilmort d’Edison. de 1932 s’acorda col·laborar en construcció 25 la amb pessetes d’octubre 22 dia el reconeixement. de 1931 Així, sentiment el constar per la farà es itot per internacionals, fer-los apersonatges tipus de fins algun polítics destacats, més àlgid. més en nou que el iparticipatiu, actiu trobaria sistema republicà moment el dinàmic, que feien de Llucmajor poble un tavernes icafès, cinemes, barberies, teatres, tat: comerciants, entre d’altres. Hem de sociabili de referir-nos nous espais als també hotels destil·leries quants per allotjar iuns algunes de calçat, ifàbriques de tallers nombre important un amb econòmiques activitats les de serdeixaven sols agràries, voluntat a una en què modernitzadora, lligades anaven millores d’espais. Aquestes reformes o millores per fer enderrocaments altres dels era reutilitzat del material del moment.Major projectes Part de urbanístics i el importants Gràcia fou dels un Per fou exemple, un constant. l’expropiaciócarrers posar entre carrer el de cases a fer. quedava molta L’expropiació cara tasca i comunicar per eixamplar de cases del mercatde tren, (peixateria), municipal construcció ila entre d’altres. Però en com de l’ampliació Jaume passeig oel de plaça la A Llucmajor en primer el ja reformes fet terç s’havien importants del segle de ciutat la traçat el l’espairepensant i adaptant-lo a novesles urbanes. necessitats de segle plànol el del municipi. urbà l’esbucament per millorar primer el En terç de cases nucli el urbà. dins prohibició la també animals de tenir carrer... destacar al Cal brutes prohibició la varecordar mercat, aigües es al bany un de tirar vaconstruir es de vila, la imatge la prendre higièniques varen per millorar mesures Es organitzada. de forma ciutadans als metge per assignar districtes els organitzar varen ies sanitari, a terme obreres per polítiques. societats les agrupacions iles protesta contra una resolució, del consistori la vagenerar negativa es duita negativa del govern municipal. Davant la polítiques ales secularitzadores així oposar varen es Finalment podem fer referència l’expropiació al’ampliació amb de carrers i personal ialtre noves farmacèutic de metge, places crear van es mateix Així Una referir-nos que mesura po D’altra sanitàries. caldria millores ales banda referències trobam il·lustres hi apersonatges i també municipals actes les En xx moltes ciutats i pobles per durmillorar a terme varen reformes urbanes iii, que conduïa al’estació cap xx, - - - - -

Història 221 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 222 ment va continuar amb les reformes sense descuidar les notíciesles quement arribant. anaven reformes les descuidar sense amb va continuar Llucmajor. a de repetí centre d’esquerra. es victòria de coalició la La fora candidats els deixar sentava segona ala volta primera ala volta dos varen lerrouxistes dels iels electoral cinc diputats els que pre quefavorables de va aconseguir centre dreta, coalició a la la suport el de amb de Lerroux Varen govern estatal. radicals formar els a escala dies després el cafè, i es va desallotjar el local. el vadesallotjar ies després cafè, el dies de Poble de Casa la societats les forenCom aconseqüència i clausurades de vaga la obrers, els que vafer desistir de nou feina. ala s’incorporaren de revolta la catalana força notícia que fet ila no El tengués aPalma de fi la aldarulls. sense pacífica, vaga notícia.la L’aturada 6 i 7 d’octubre dies els fou sectors, a peròtots els fou general una Governació de rendició la del president pública que faci es per tal de Generalitat, la de anova del Ministeri ordre comunicació ila per part premsa ala fins de censura la il’ordre, normalitat la També restituït. ja que està de l’establiment aPalma s’informa petició la d’esforç és queres de prendre, ha de quals les per restablir destacable més la d’octubre l’Ajuntament del sobre Govern Civil de mesu les telegrames seguit rep un primers dies Els municipis, però vafer la que fet fracassar. el aPalma no en tengués locals. clausurar varen ies municipals, repressió dura una sobre vaaplicar però moviment es el obrer polítics dirigents iels iempresonats.foren detinguts d’esquerra Molts líders dels polítics isindicals freda. asang iassassinats sellaments detencions afu amb fou arbitràries, duríssima, repressió duita aterme aAstúries l’estat La atot de país. guerra el declarat S’havia per l’actuació militar. sufocades revoltes Ambdues foren respectivament. Repúblicadurament Espanyola, la Federal dins Català president pel aCatalunya Company proclamació de ila l’Estat ries Lluís força aAstú especial amb revolucionària del país, que per vaestendre bona part es 5i6d’octubre dies revolució,llei. la Els s’inicià convocatòria la general amb de vaga quecom fets, aprotesta govern el aquests davant de fora forma ràpida de la vasituar general vaga una vaconvocar Es de República la com lliurament el al’extrema dreta. de la en govern el ministres da de tres DESTITUCIÓ CONSISTORI DEL GOVERN, REVOLUCIÓ D’OCTUBRE I ELECCIONS GENERALS, CANVI DE ceda A Llucmajor la vaga va tenir un important seguiment, al contrari que en altres que contrari en altres al seguiment, important un A Llucmajor vatenir vaga la sabut queÉs Revolució la de 1934 d’Octubre aMallorca, ressò no gaire vatenir just després de Revolució la produiran es de 1934. d’Octubre canvis Els L’entra municipal, ja vida la que l’Ajunta gaire d’entrada noAquest canvi vaafectar del novembre eleccions generals Les 1933 , que havia estat la llista més votada. Els resultats a les Illes també foren també Illes ales resultats Els votada. més llista la , que estat havia 14 ceda ceda va ser entesa per opcions les d’esquerra 15 13 varen suposar un canvi de govern canvi un suposar varen ------una proposicióuna que deia així: com havien ordenat tal autoritats. les consistori El vaaprovar oposició sense càrrecs, municipals. càrrecs destitució dels per aconèixer donar l’ofici del governador quesió ordenava extraordinària civil la ses segonuna era el tinent aleshores va convocar batle. Es que fins Radical, Partit de 1934 nomenat és nou en el Miquel del consistori, recaurà Carbonell, batlia la ALlucmajor 15 el confiança. per comissions gestores de seva la d’octubrecialistes quan foren reposats en els seus càrrecs els regidors També els que suspesos. havien estat foren càrrecs quan seus en els reposats 21 al de febrerfou de 1936, fins cop eleccions celebrades les un de febrer de 1936, renouerproduir un entre aplaudiments sessió. batle icrits, la iel vasuspendre No va llei municipal. Es la com estableix de suspensió,període dedies cinquanta tal i que el acabat ha causa a cap sotmesos que estat i argumenten municipal no han intentensuspesos de sessió enles butaques la plena ocupar consistorials discussió octubre. de mes citado el en España en rrollado que molts d’ells anova ordre, ja fins comissions suspensió regidors gestores ila dels mantindran es bre de 1934 nomenament el ordre qual del la segons una Govern Civil de arriba les Civil. Guàrdia la davant declarar com amembrecongrés Aconseqüència de cooperativa. la d’aquests vahaver fets de en un participat havia en realitat quan Caballero, Largo amb entrevistat d’haver-se de el Miquelentre ells Montserrat deque d’un comentaris seguit l’acusaven acausa domicilis, d’alguns dugueren aterme ies registres Republicana, d’Izquierda local el del Poble com Casa la foren i clausurats, locals alguns Civil; Guàrdia per la terrogats temps produïren l’estat que es detencions de vadurar guerra d’obrers, que foren in forces ales públiques que farà en revolució. la que es l’homenatge havien actuat El reconeixement perfet l’Ajuntamental a Lerroux i s’acordà de Palma en participar de mes novembre El 2.237 pessetes. l’Ajuntament recaptar varen revolta –es s’afegeix govern, la en subscripció qui havien la sufocat pels participació patriòtica nacional Lluchmayor 15Lluchmayor 1934 de octubre de y Guerra. Marina ción, proposicion Goberna al la y Consejo Ministros de dl Presidente Sr Excelentísimo esta de puntos los de esencia con la telegramas sendos Dirigir y3º nacioanl territorio del participación pronta ytotal para la corporación esta confia cual el en gobierno al fervientemente Adherirse 2º proposición: su propuesta. guiente 1º se acuerde Que si la Ayuntamiento este de cosideración ala someten suscriben, que concejales Los L’estat de mes gener de 1935. al fins vamantenir es de guerra de mes desem El produir del d’adhesió varen mostres actuacions ales es següents setmanes Les governEl vaordenar substitució la ajuntaments d’uns iso 200 republicans son elementos muy significados en el movimiento revolucionario desa revolucionario movimiento el en significados muy son elementos 18 16

Amb molta nomenar Amb nous rapidesavaren els es 17 19

El mes de mes febrerEl de 1935 regidors els ------

Història 223 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 224 fer-se notoris els efectes de la crisi econòmica, que desencadenarà la fallida del Crèdit fer-se fallida la econòmica, notoris que de crisi la desencadenarà efectes els També a començaran feixista. polítiquesidees sobretot i de caire extremes, de dreta, i per fer front amb al’atur. força ipartits nous amb grups D’altra apareixeran banda condicions millors laborals obrers dels demandes per aconseguir produiran ies gues va convocaran Es Tant radicalitzant. com van al’esquerra es dreta ala postures les tit govern el durant de Miquel moments en uns Carbonell, de molta tensió política. ique alen per s’havien intentar reformes les continuar que inacabades havien deixat l’octubre suspesos del 1934.càrrecs vaproduir restabliment el es de tot consistori: el tinents de batle batle, els ialtres el què el sector de la sabata serà molt actiu. Es tracta de protestes reivindicacions què amb molt serà sector el de sabata tracta la Es actiu. després de eleccions les del 1936. per tema autoritats ales clau illenques. un De serà fet imunicipals tats provincials obrera. col·locació de al’oficina mensual de forma mensual que lliura es estadístic duues registre un llistes. les aquest genera fet creació la d’una per comissió revisar performulades l’Asociación de Obreros Parados, perquè no són per ordre, cridats i l’atur polèmica Una relacionada obrers dels queixes les amb de altra millora. seran en funcionament obres iposar propietaris iindustrials govern, grans al ajuda als major al nombrefeina d’obrers possible. Finalment, s’acorda subsidi un demanar per donar obres a les propietaris de l’escola i industrials pessetes petició als i fer una intervenciógenera debat la un 25.000 amb de l’exbatle, que que destinin es demana cionament d’obres en atur. petició per col·locar Aquesta de millora treballadors els ment del president del comitè per part d’obrers i del secretari sobre en fun posada la del Trabajo Unió iLa de de Llucmajor. Camperols Recompensa La De Llucmajor diferents pobles dels idedicat participaren Palma. hi ugt societat. la presència dins ja consolidació ila que deres ja les existents, conjuntura la seva la política facilitava trenta. anys dels situacióla no Mallorca ala fou desesperant d’un sector de l’obrerisme, mancances les imalgrat social, ment de conflictivitat la vahaver aug hi un anys aquests En de Llucmajor Banc el Balear, Agrari. Banc iel AUGMENTA MUNICIPAL TENSIÓ LA , El dies 11 dies El i 12 de desembre 1932 el va celebrar es l’aparició afavoriren anys aquests obre deDe tota noves manera organitzacions Després de Revolució la augment produirà un es de tensió la d’Octubre social. D’aquesta batlia la seu iel equip de nou aconseguien Sastre manera, Bartomeu El 1935El augment va produir es un de l’atur obrer. peticions a l’Ajunta haurà Hi Les vagues obreres s’aniran succeint al llarg de tots els anys republicans, en republicans, de anys tots els obreres llarg s’aniran succeint vagues al Les 20 al qual assistiren delegats de les organitzacions obreres aaquest de sin organitzacions les adscrites delegats assistiren qual al 22 Així doncs, l’atur es converteix en tema cabdal per autori a les doncs, l’atur converteix en tema cabdal es Així 23 viii Congrés ordinari de la ordinari Congrés 21 Durant aquest any aquest any Durant ------el mes de mes el novembre de 1933 ique de 1933. eleccions les coincidí generals amb que convocatòria repetí ala es portà de Treball. els de vaga, Ministeri Això al gut que recorre de patronal la havia les negativa la davant Jurats Mixts pels acordades peticionsles ja i reclamava delRecompensa Trabajo, salarials millores reivindicava d’octubremes iprincipis de novembre 1933 liderat per sector el La de sabata, la del perquèdors de construcció la no condicions les acceptaven Afinals de feina. d’octubre mes El de 1933 treballadors. dels treballa dels vaga vaproduir una es com era tradició. per fumar, sabater perquè havien prohibit patrons els de fàbriques les obrers fer als descansos hores, febrer el vuit convocada de entre 1930, sector el originada de fumada, ila la cop força. més cada adquirissin Hormiga, iLa Nueva Vida La cooperatives va provocar que obreres, associacions les entre les elles famílies, algunes sotmeses estaven quals ales del preu econòmica de crisi productes, la dels mancances iles fruit interessos patrons. dels els L’augment amb que toparan en molts­laborals, de casos cobrant força les actuacions de caire antidemocràtiques: partits polítics d’ideologia polítics d’ideologia antidemocràtiques: partits decobrant caire força actuacions les de mutus... socors patronals, religioses, esportives, associacions també havia hi de cooperatives les Apart l’espectre social. que tot aglutinava associativa xarxa important una no ja úniques, les que existia producció Podríem però queuna són aquestes importants. dir destacables, més les i capital un atenir de cooperativa que producció una vaarribar Hormiga: de calçat La apareix de fumada la de vaga la hores de acomiadaments vuit les iels conflicte del Arran sabatera. indústria i a la Trabajo, moviment socialista al societari lligada del Recompensa fou La fortament arrelada estava i queque també hem de destacar que cupons mitjançant obtenien percentatge de descompte. un associació Una altra D’aquesta d’unes ipa apreures vida la 1.200 baix. més facilitava famílies, manera (sucursals) del poble, i forns arreu seu, i diferents botigues la nia que oferien queviu de Joan, Sant on carrer te al d’un disposava magatzem cooperativa La Parets. serrat principi de segle a que aparegut Nueva havia Vida, La de cooperativa consum la especial manera obreresorganitzacions cooperatives. iles força les Com ja hem comentat,sobre període en un què serà famílies. les agafaran peticions al’ajuntamentobreres que faran generaven efectes els per intentar minvar l’augment d’aquest diferents associacions deconstant l’atur una serà període. Les importància. de 1934d’Octubre que hem anterior en l’apartat explicat ique força tenir varen 1934 de Revolució la consistori. Al protestes les generades arran hem de destacar de Treball, Ministeri al petició proposada per Miquel pel Monserrat i acceptada L’Ajuntament petició per resoldre vafer interposat de una forma ràpida recurs el A partir de 1933A partir ianaven opcions les radicalitzat s’havien polítiques dretanes situació obrers dels de precària la i reivindicacions les acausa definitiva, En de les de vaga la Podríem que Segona República la dir ressaca la comença amb xx i de la qual fou gerent i de qual la període el durant republicà Miquel Mon 24 Els patrons varen acabar per acceptar les condicionsles per acceptar acabar patrons varen Els 25 Així doncs a Llucmajor cal destacar de doncs destacar aLlucmajor cal Així - - - - -

Història 225 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 226 el partit aLlucmajor, L’estiu partit el 81 amb afiliats. de 1935 ca pintades pels apareixen moviment iLlucmajor. com Manacor obrer 1934 mateix organitzat, més El apareix aldarulls. alguns iprovocarà carrer 1935 el Durant local. presència seva la al augmentarà aescala vaestendre es Falange pública, ien i àmbits intentava de vida la nivells atots els mallorquina organitzar-se vaser acomençament del partit de 1934. però l’acte abans, fundacional Falange La creació havien començat seva per ala contactes prou Els fou de Zayas. marquès el del qual organitzadors màxims dels un de 1934 falangista, partit el aMallorca neix en força de xoc contra convertiran República. la es falangista partit del actuacions Les primers dels actes. primersdels pobles on vadur aterme alguns falangista partit El diferents actes. zen organit carlina, d’ideologia femenina organització Tradicionalista Margarita, iLa ALlucmajor, aMallorca. també Comunió apareixen la oFalange carlina alfonsina, Cal destacar el 40,25% el de destacar Llucmajor.Cal d’esquerres pobles coalició la vaobtenir bons resultats. va dur a terme.es alguns En que l’anul·lació demanaven de manifestacions seguit un que comicis, dels novocar del Front triomf El vapro electoral. nacional campanya la durant Popular aescala tenintdesenvolupà present tensió la prou queviscut amb s’havia a l’illa, normalitat 68,3%un vots. Front dels El Popular de va les eleccionsperdre eleccions.les dia es El de República. mesos la darrers cions front que de febrer als farà batlia, ala idel retorn Sastre de Bartomeu del 1934, d’Octubre Fets dels arran després destituïts de elec les municipals càrrecs premsa. ala tractar podia no es tema tampoc Aquest sempre polítics iactes, pro quepoden autoritzar mítings amnistia. no siguin consistori El rep ordres que es per polítics iculturals. dur aterme reunions, actes Eren freqüents peticionsles de d’esquerra, dels dreta. i també i partits associacions seu de el líder Zayas entre marquès el ells aMallorca, de del partit 1936.electoral fundadors els assistiren hi aquest En acte principis del de mes desembre de 1935, moments en els campanya la idurant previs falangistes. als atribuïdes rrers DE FEBRER AL JULIOL DE DE 1936 AL JULIOL FEBRER DE S’ACOSTA FI: ELECCIONS LES DE LA Les eleccions 16 de dia Les de amb febrer de dretes donaren coalició victòria ala la del 1936 aquest ambient al’inici Amb aproximam ens reposició la amb dels de 1935 llarg Al convocatòries les d’actes públics succeiran se de diferents les són que aquells tenen locals un falanges primers pobles constituir Els on van es A Mallorca fe s’organitza tres mesos després que a escala estatal: el mes de mes el gener estatal: s’organitza després mesos que tres aescala 26 Un dels primers actes organitzats pel partit data de data partit pel Un organitzats primers dels actes 28 fe s’organitzà molt iLlucmajor aviat vaser un 27 i els membres iels destacats. més - - - - d’aldarulls. absents convocatòries, adiputats. molta Ambdues amb dats estar participació, varen candi d’alguns participació amb de esquerres les locals, acte altre un repeteix es tard del Poble, Casa iala molt Dies teatre. Republicana més llocs ambdós al pròxims nombrosa d’Izquierda tan de micròfons públic local mitjançant al fou retransmès representants els de l’esquerra Davantcreatiu, l’afluència on participar varen local. concretament de Vallgornera possessió ala Vell. Llucmajor,1936, entre ells de Mallorca, adiferents indrets pràctiques de tir iniciaren violentes. accions ne de les interromperen de l’him socialistes d’Acción cant el míting Popular Al alguns rulls. per queels hem organitzats explicat joves de la Casa del Poble i els aldarulls s’allargaren una estona. Aquests fets varen varen fets Aquests estona. una s’allargaren del Poblejoves de Casa la aldarulls iels els acudir varen hi de gresca, tenien ganes falangistes Els republicans. reunien els on lloc Coix, es de Cas bar brega al vahaver hi públic. una dre actes Després dels curs. escolar, seu creació el de biblioteca la política segueix municipal municipal, vida ila públic al assistent. paraules unes va dirigir de l’Ajuntament, que balconada comparèixer ala varen en càrrec, el batle iel posats molt vaconcentrar es plaça A la de públic, que poder esperava regidors veure els re ocupà de nou ordre Sastre batlia. batle la Bartomeu del una Govern El jançant Civil. suspesos febrer vadur aterme reposició es la càrrecs dels moviment iel obrer. entre Falange, elles d’extrema dreta, 21organitzacions El de enfrontaments entre les produït s’havien A Palma consistorial. alguns casa a la retat se’n anteriors. comicis premsa local La idiuals així: ressò fa augment un del nombre amb de vots dretana, d’esquerrarables coalició ala respecte pasado domingo, durante cuya jornada no ocurrió el más ligero incidente. ligero más el ocurrió no jornada cuya domingo, durante pasado el dió que civilidad de por prueba Lluchmayor de pueblo felicitar al resta nos Solo previstos. resultados los cambiar hiciera que sorpresa ha ninguna habido yno normal absolutamente sido ha demás lo todo pues aLuchmayor se refiere que lo en electoral, jornada última la de significativo más como lo izquierdistas votos de augmento el pues, señalar, Cabe En els actes de celebració produir actes varen de alteracions República la els En es de l’or consistoriEl reprèn benincompletes: reformesles aviat que deixat havia grup reforcen segu Civil la posteriors iGuàrdia dies eleccions ales carrabiners Els incident, foren cap sense resultats favo de eleccions les iels dia vatranscórrer El del Front míting el vacelebrar Uns després es dies Popular com localitat, ala diferents actes celebrar varen es electoral campanya la Durant jap 31 cantant l’himne socialista. Un cop fora del local hi va haver algunes Un vahaver hi algunes cop fora del local socialista. l’himne cantant 29 Hem de destacar també que els falangistes, acomençaments de que falangistes, els també Hem de destacar fe , en alguns dels quals es varen produir varen alda es quals dels , en alguns 33 l’octubre de 1934 mit 30 , al Cinema Re , al 32 ------

Història 227 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 228 biblioteca il’adscripció municipal Olimpíada Popular ala nom de el També varatllar es noms líders els principals falangistes. iinscriure dels carrers sospitosesnes armes. de tenir idetencions aaquelles perso domiciliaris pertinents ordres de dur a terme registres que Regional, de Derecha s’acabà la Tambécorcollen locals els clausurant. reben es l’existència d’armes.S’es per verificar de dreta partits dels de diferents seus registres d’abril mes de 1936, per al previstes estaven de crispació existent. del clima acausa l’ordre amb del govern detinguts prèvia civil. seran militants onze i del partit local el S’inspeccionarà protestes de nou protagonitzades falangistes. pels produeixen Dies després es algunes falangistes. detencions les amb d’alguns acabar s’estava gestant. l’alçament contra República, que la feia com temps sabem que per justificar servien ambient un situacions per de crear crispació amb de descontrol, falangistes dels sinó que espontanis, responen ni al’estratègia d’actuació no són casuals casos, dels juliol de 1936, al pam s’observa i que si s’analitzen detalladament que, en majoria la incidents, Aquests que localitat. nostra aniran la d’ells a alguns de l’illa, diferents incidents els arreu per alt ocorreguts poden passar de violència nivell el fou moderat, noi aLlucmajor es però tampoc en particular tiques ique tensions les en general en augment. anaven aMallorca De tota manera, Poble is’ocupà Nueva Vida iLa de República. la l’ajuntament. final el arribat Havia del Casa la clausurà prest es falangistes, ment, amb vaomplir es plaça de la camions produït is’havien tensions. falangistes) ves L’endemà notícies les de l’alça arribaren jo jugaven alguns (hi joves comunistes) Seràfics iels jugaven alguns (hi l’Huracán de futbol entre partit un anterior hagut havia hi setmana ja la forçaestava enrarit, com tots no sabem s’arribà adur aterme. de nova que la escola, inauguració la projectes realitat: fet iveure’l grans dels uns El mes de maig es produiran pintades pel poble per esborrar els noms d’alguns pintades noms poble pel els produiran d’alguns es per esborrar de mes maig El L’ambient referents a telegrames els isón cop crispat, més constants cada és Un polític fet fou altre important l’anul·lació de eleccions les que municipals Aquests fets denoten que hi havia certa rivalitat entre diferents opcions les denoten rivalitat fets Aquests polí certa que havia hi 18El de juliol representava Odeon teatre es l’obra al decisionsUna consistori pel preses republicà de darreres les fou creació la de la Plaça República Plaça , que es va canviar pel de pel , que vacanviar es in crescendo Plaça d’Espanya Abajo las armas las Abajo 35 a mesura que apro amesura ens , com també concloure, com també , 34 entre d’altres. entre . L’ambient ------3 1 7 6 5 4 2

Quetglas, Damià. «Llucmajor, solidaritat i cooperativisme esdevinguts tabú» «Llucmajor, tabú» Damià. esdevinguts icooperativisme solidaritat Quetglas, L’Ajuntament presidents de sou als iadjunts 6pessetes de pagar vaacordar aLlucmajor per l’arquitecte realitzada Guillem Per aproximació tasca ala aun moltÉs Verdera interessant l’article de Francesc projecte un Escoles, iniciat «Ses de integració la sorgeix d’Acción Republicà Partit Aquest el partit Republicana, Per a una aproximació al sistema de partits i una anàlisi dels resultats electorals electorals resultats dels anàlisi iuna Per sistema de partits aproximació al auna nancera. d’aquesta anys operació dels fi llarg que al pot no seguiment fer es un afirma Escoles», on referència condicions fa préstec seves iales concreta ion al també Verdera, F. «Nombrosos llucmajorers de Ses contribuir construcció varen ala l’article de Hem municipals. de destacar a actes les com consta tal meses, les Llucmajor»amb a vegeu Oliver,Forteza, J. «L’arquitecte relació iPinya seva ila Forteza Guillem Pinte Ample en de iconclòs Forteza publicat per Antoni Roca», per Guillem revista ala Cit. Vegeu República la durant aGabriel,Mallorca. Pere. sistema de el partits membres Independent de l’antic Republicà de Partit ialguns Federal Radical major (1931-1936)», 2006. maig República II aLluc «La A. iVidal República», II la 2006, abril va proclamar Llucmajor de de revista Pinte la en Ample: «Fa articles els 75sants que anys es Civil Memòria 2016 el Busquets. Serra UIB ala Llegida per Sebastià idirigida pública» de comunicació igestió mitjans polítics, Eleccions, partits Mallorca. Segona República d’Arnau inèdita Company a «La interessant doctoral tesi la balear socilogía de Oliver Araujo, J. Op. cit., vegeu Gabriel, Segona República la P.,durant aMallorca, 1962 « Pere. Gabriel, p .11 ipèssim. . Palma, 2003, p.. Palma, 7-24. p. 11 ipassim. , núm. 15. Els anys republicans» a republicans» anys Els La II República en Baleares; elecciones y partidos políticos (ensayo ypartidos elecciones Baleares; II en República La ). Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 1983. Palma, Baleàrics, També). molt d’Estudis és Institut el A l’entorn de Llucmajor. Estudis i comentaris (I) icomentaris Estudis Llucmajor. de A l’entorn

juny de 1996, p.14-15.

Una altra obra que es refereix als resultats electorals és és electorals resultats obraUna que altra refereix als es Baleares , 13 d’abril de 1986. També són molt interes aa.vv. Memòria de la Democràcia 1936- Democràcia la de Memòria Els anys republicans… republicans… anys Els . p. 31-54. p. . NOTES Llucmajor Llucmajor Op. a - - - .

Història 229 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 230 10 9 8 16 15 14 13 12 11

Per a una aproximació als darrers mesos de Segona República, vegeu mesos la Com Per darrers aproximació als auna aOliver, ministeri al Jaume.«Bartomeu enviada Vegeu iGarau Sastre carta la Vegeu l’obra Jaume d’Alexandre Vegeu de l’ municipals actes Museu fou PedagògicEl Provincial creat 1918, el Diputació per la patrocinat el batle Bartomeu Sastre Garau, d’Izquierda Republicana; el primer el tinent Republicana; de d’Izquierda Garau, Sastre batleel Bartomeu Baleares. de1934. d’Octubre revolucionaris del segle en primer el terç aproximació situació ala una d’Espanya fa es 2005 Barcelona, (1780-2005).Balears D.; M.A. p. iGinard, 277 ipassim, Casasnovas lears, cacions de l’Abadia de Montserrat, p. 2002. 207 Barcelona ipassim. 1898-1939. País Valencià. Illes Balears, Catalunya, l’educació. Història de 310. Josep ialtres. iGonzález-Agàpito, Palma, ala Pedagògic Provincial» vadesaparèixer. Vegeu del l’arribada franquisme de Mar. Amb l’entrada «Museu Consolat al iposteriorment de Misericòrdia, la situat al’edifici vaser traslladat en l’ inspirada preocupavai es per relació la d’una entre i entorn. institució escola tractava Es Disposava d’una biblioteca mestres. àmplia de formació per als icursos escolars en i inspector museucap. a terme duia El moltesprimari exposicions activitats: de Capó, Joan d’ensenyament inspector relacionat figura la i estretament amb 1997. (I). icomentaris Estudis Llucmajor. de torn a de República mesos la aMallorca» darrers «Els A. Mates, pany novembre de 1986, p. 22-23. (a) Llopis, públiques escoles iles de Llucmajor» a Vegeu de l’ municipals actes Vegeu a Segona República» «La Company Arnau. Mates, En la sessió municipal del municipal 15 sessió la En d’octubre de 1934 foren del seu càrrec destituïts Als primers capítols deAls l’obra de A. Beevor Memòria de la Democràcia 1936-1962. Democràcia la de Memòria dirigida per Ernest Belenguer. per Ernest Volumdirigida xx Felanitx, Tip. 1935,Felanitx, Felaningense, p. 211 ipèssim. i durant la Segona República, i es fa una síntesi una interessant fets dels fa Segona República, ies la idurant ile i difusora de noves idees educatives de l’Escola Nova. Estava Nova. Estava de noves de l’Escola educatives idees idifusora Documenta Balear, Palma, 2006, p. 82-85. 2006, Palma, Documenta Balear, Gran Enciclopèdia de Mallorca de Enciclopèdia Gran amll amll La insurrección de octubre: Cataluña, Asturias, Asturias, Cataluña, octubre: de insurrección La del dia 24-IX-1931. del dia 1932. de setembre-octubre del Edicions deEdicions Pinte en Ample. Palma, iii La Guerra Civil española Guerra La Palma, 2003, p.Palma, 25-45. . Edicions 62, Barcelona, 2004, 2004, 62,. Edicions Barcelona, L’època contemporània a les IllesL’època ales contemporània Tradició pedagògica irenovació Llucmajor de Pinte Ample en de Llucmajor Història de les Illes Ba les Història de ( gem ) volum 11 p. aa.vv. . Crítica. . Crítica.

A l’en A Publi - - - - , 18 17 24 23 22 21 20 19

Vegeu documents de Correspondència la Municipal, Govern 1934, Civil, sig. Vegeu de l’any municipals actes les 1935 al’ Vegeu la correspondència municipal Reformas Sociales. Oficina de colocaciónVegeu Oficina correspondència la Sociales. Reformas municipal Vegeu Pregó el de Fires Nicolau d’Antoni Vidal aa.vv d’Arnau de República mesos Company la a Mates a Mallorca», darrers «Els obrera. 2498 ( de qüestió» la a estat un a Mallorca: sobre Segona República la d’Arnau Company «Entorn Mates historiografia ala introductoris reedició i en l’article de seva la estudis en els obra podem la llegir d’aquesta Una esdeveniments. en els implicats bona anàlisi directament estaven que de l’època testimonis els amb ivacomptar d’Octubre, Fets legitimitat als intencionalitat icerta ja clara política, que una tenia donava represaliats veu als 1935 de revolta la obrera, que vadur aterme es arran després de censura la present tenir Jaume. que Cal obra, el d’Alexadre aquesta citada escrita abans fou aprovada oposició. sense de Municipal Llucmajor ( Arxiu Municipals Actes Miquel iJuan Amengual. Albertí Miquel Lladó Monserrat Julián Parets, Tres regidors tres socialistes els després foren també dies Socialista. suspesos síndic suplent, del Partit Miquel iJuan quierda també Amengual, Republicana, itercer tinent de P. batle; Juan Socialista Partit Mut Puigserver, síndic id’Iz del Albertí, Lladó Julià batle Miquel Monserrat Socialista; del Partit Parets, 1936). 1936). (1900-1936)»Mallorca a 2007, Baleàrics, p. 149 d’Estudis Institut Palma, ipassim. Locals. Històrics dis Llucmajor. Els orígens de l’expansió industrial (1870-1936). industrial l’expansió de orígens Els Llucmajor. Company i Mates. «Reflexions a l’entornCompany «Reflexions i Mates. del moviment de forana obrer part a la proposicióAquesta per dos regidors: Tomàs, iJuan signada Aulet Jaime anava i La detenció de Miquel Monserrat apareix detalladament explicada al’obra explicada detenció La de Miquel detalladament Monserrat apareix Per aproximar-se al clima illenc durant els darrers mesos de República mesos la vegeu darrers Per els illenc durant clima aproximar-se al . amll Memòria de la Democràcia 1936-1962. Democràcia la de Memòria Lleonard Muntaner,Lleonard 2016, Palma, p.149. ). La casa del poble i el moviment obrer a Mallorca (1900- aMallorca obrer poble moviment iel del casa La La Segona República. República. Segona La amll amll Palma, 2003, p.Palma, 25-45. La fabricació de calçat de pell a pell calçat de de fabricació La del de mes febrer isegüents. ). xxv Jornades d’Estu - -

Història 231 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 232 26 25 31 30 29 28 27

Vegeu sábado en Acción Popular» a del pasado mitin «El Vegeu «El mitin de las izquierdas» Vegeu izquierdas» de las mitin «El A les actes municipals trobam referències a algunes pintades aparegudes pels pels pintades aparegudes referències trobam municipals aalgunes actes A les Periódico de Información de Periódico Vid. També referència fa intervenció ala del delegat governatiu al’acte. assistent comunista. i tot del el candidat d’exaltació, fins comsos a moderats, mancats Información de mesos…» darrers «Els A. Mates, 1939). que varetirar. franquisme, la al que no obra però fou agradà també de qual contingut una el la obra partidista, Hem d’una present de tenir locals. que tracta es primeres iles falanges gistes Baleares, en Guardia L’anydel franquisme. 1955 títol el publicà llibre amb un primers anys iels republicans anys els durant mallorquina gents de Falange la Baleares, a tabú» cret. Vegeu D. «Llucmajor Quetglas, esdevinguts i cooperativisme solidaritat però no s’atribueixen d’investigar-les, necessitat ila encarrers con grup acap 2007.cent anys», març, Verdera de iel Francesc inicis» seus Nova els La Vida compleix Nueva Vida «La obrera cooperativa «La d’Antoni el entre de consum Nueva ells Vida, La Vidal de al’actualitat. fins segle xix (coord.) A. Company, la durant associacions «Les X. Sureda, Tambéde segle. iVadell A.M. pot ser Sales, d’utilitat comunicació la de Caldés en tombant el aparegudes imutualista formes d’associacionisme cooperativista 1866-1916. l’any 1991, de Pere Gabriel, titulat Són interès d’especial per al’estudi Pregó el de cooperatives les de Fires de Cf. Féron, Ginard D. diri principals fou dels un de Bobadilla) Zayas (Alfonso de Zayas marquès El Llucmajor de Pinte Ample en de Llucmajor «El mitin de presentación a mitin «El de izquierda» de los candidatos Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, Barcelona, iCompany Memòria Civil, Mallorca en guerra (1936-1986). guerra en Mallorca Civil, Memòria 13 d’abril de 1986, p. 6. Llucmajor, 1992. obra aquesta En l’autor s’aproxima primeres ales de dia 8de febrerde dia de 1936. obra d’obligada falan per conèixer consulta actuacions les . El moviment associatiu a les illes Balears des de finals del del finals de des Balears illes ales associatiu . El moviment El moviment obrer de Mallorca i la Guerra Civil (1936- Guerra ila Mallorca de obrer El moviment de dia 15de dia de febrer 1936. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 2001. Palma, revista La Baleàrics, d’Estudis Institut també ha dedicat alguns articles a la cooperativa cooperativa ala articles alguns dedicat ha també Op. cit. Op. Ibid Llucmajor i les associacions populars i obreres iobreres populars associacions iles Llucmajor . L’article discur refereix als es del diari ii República i S. aLlucmajor» aSerra, Col·leccionable núm.15, Col·leccionable La Semana Periódico Periódico Semana La Historia de la Vieja Vieja la Historia de La Semana Semana La - - - - 35 34 33 32 • • • • • • 2500, 2401, 2502, 2503 respectivament) rrespondència 1931-1936 municipal (signatures: 2495, 2496, 2497, 2498, 2499,

Contemporània de les Balears. Ed. Documenta Balerar, Palma, 1996 Documenta Balerar, Palma, Ed. Contemporània de Balears. les P. Gabriel, 2016 Busquets. Serra per Sebastià idirigida comunicació igestió pública de mitjans Company A.. Mates, Palma, 2006. Documenta Balerar, Ed. Contemporània de Balears. les d’Història Quaderns D. iGinard M.A. Casasnovas M. iAndreu, Calviño (dir.) E. Belenguer, A. Beevor Les darreres actes municipals anteriors municipals signar. sense al’alçament actes apareixen darreres Les Arxiu Municipal de Municipal Llucmajor: d’actes llibres del consistori 1931-1936Arxiu co ila Vid. febrer de 1936. a cusión en política local» la 1936» a Vid. Llucmajor de Pinte Ample en de Llucmajor Información 1936. de periódico Semana La Cf. Actes municipals 21 municipals Cf. Actes de febrer de 1936 elecciones reper yla pasades i«Las «Nuestra Protesta» Protesta» «Nuestra de 1933 electorales jornadas de las elecciones. Datos estadísticos «Las y La Semana Periódico de Información de Periódico Semana La La Guerra Civil Española. Guerra La El moviment obrer a les Balears. (1869-1936). Balears. a les obrer El moviment . Història de les Illes Balears. (vol. III). Illes Balears. les . Història de La Segona República a Mallorca. Eleccions, partits polítics, polítics, partits Eleccions, aMallorca. República Segona La Ses Escoles, el batec d’un poble d’un batec el Escoles, Ses a La Semana… a La La Semana Periódico de Información de Periódico Semana La L’època contemporànea a les Balears (1780-2005). Balears ales L’època contemporànea FONTS BIBLIOGRÀFIQUES Crítica, Barcelona, 2005. Barcelona, Crítica, . Tesi el UIB ala Llegida inèdita doctoral FONTS CONSULTADES 16 de febrer de 1936. dia 22 de 22 febrerdia de 1936. FONTS ARXIVÍSTIQUES . Pregó de fires, 2016.. Pregó de fires, Ed 62, Barcelona,2004. Quaderns d’Història d’Història Quaderns de PREMSA

dia 22 de 22 dia - -

Història 233 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 234 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • V.V.A.A. V.V.A.A. V.V. Memòria A. de Democràcia 1936-1962. la A. V.A.A. V. 2007. Palma. Locals. iCompany S. A. Serra al’actualitat. fins XIX s. del final (coord). iCompany S. A. Serra 2007.Muntaner Palma Ed., M. Santana, eclesiàstic. Vaquer,Roselló R. (inèdit) UIB (1931-1945). civil aSóller Guerra ila República A. Cifre, Quetglas balear socilogía de yo Araujo Oliver 1935.Felanigense, Jaume, A. protagonistes. iRoque, J.M. A. Herranz Mallorca de Enciclopèdia Gran País Valencià. 1898- pedagògica 1939.renovació Illes Balears, Catalunya, l’educació, Història de Agapito, J. Mayordomo ,Salomó Marquès, González- B. Sureda A., 1999.PAM, Palma, iFéronGinard . 1936) iFéronGinard (coord.) menta 2012. Balear, B. Garí, Llucmajor, 2016. P. Gabriel, Zayas, A. A. Zayas, (1870-1936).pansió industrial Nicolau, A. Vidal 1997 Palma, ample, Garceran Aulet, Rafael. Rafael. Aulet, Garceran 1991.fires, Garcies Salvà, M. 1916-2016. M. Salvà, Garcies jor,2008 . Ed. Lleonard Muntaner, Lleonard . Ed. ,2016. Palma Climent Garau A l’entorn de Llucmajor. Estudis i comentaris (I). icomentaris Estudis Llucmajor. de A l’entorn Historia de la vieja guardia en Baleares. en vieja guardia la Historia de Felanitx, 2002. Felanitx, Les escoles de les illes Balears en temps de la II República. II República. la de temps en Balears illes les de escoles Les La insurrección de octubre. Cataluña, Asturias, Baleares. Asturias, Cataluña, octubre. de insurrección La Llucmajor i les associacions populars i obreres, 1866-1916. iobreres, populars associacions iles Llucmajor Classe Obrera, cultura i educació a Mallorca (1868-1936). aMallorca ieducació cultura Obrera, Classe Miquel Font 2006. Palma, ed. PAM, 2002. Barcelona, , J., El movimetn obrer de Mallorca i la guerra Civil (1936-1939). guerra ila Mallorca de obrer El movimetn La II República en Baleares; elecciones y partidos políticos (ensa ypartidos elecciones Baleares; II en República La La fabricació de calçat de pell a Llucmajor. Els orígens de l’ex de orígens Els aLlucmajor. pell calçat de de fabricació La La Guerra Civil a les viles de mallorca vista per l’estament l’estament vistaper mallorca de viles Civil ales Guerra La Canvi i permanència en un municipi de Mallorca: La Segona Segona La Mallorca: unmunicipi en de ipermanència Canvi ). Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 1983. Palma, Baleàrics, ). d’Estudis Institut

La Segona república. Segona La La casa del poble i el moviment obrer a Mallorca (1900- aMallorca obrer poble moviment iel del casa La Juan (1897-1936). ivara. pinzell el Entre Joan Monserrat Parets. Socialista i educador . ieducador Socialista Joan Parets. Monserrat La Segona República a Mallorca. El temps, els fets i els iels fets els El temps, aMallorca. República Segona La . Promomallorca, Palma 1989-2005 Palma Promomallorca, . Llucmajor, El moviment associatiu a les illes Balears des de de des Balears illes ales associatiu El moviment Institut d’Estudis Baleàrics, Palma ,2001. Palma Baleàrics, d’Estudis Institut

cent anys de ciutat. Memòria i futur. ifutur. Memòria ciutat. de anys cent XXV Jornades d’Estudis Històrics Històrics Jornades d’Estudis XXV Memòria de tercer cicle de la Mallorca, 1955. Mallorca,

Palma, 2003 Palma, Edicions deEdicions Pinte en Felanitx, Tip. Tip. Felanitx, Palma, 2015. Palma, Ed. Docu Ed. Pregó de Tradició i Lluma Lleonard Lleonard - - - - ha conferit als ajuntaments. conferit enha Convé relleu protagonisme el als que posar té gestió la tiques públiques moltes en relació competències amb iimportants que legislador el l’autosuficiència que Constitució. la de anuncia recursos assegurada de no pobles els tenir iciutats, apesar imodernitzar molt per transformar treballar normatiuAquest marc ordenat ha de l’actuació ajuntaments, dels hagut que han principis dels d’autonomia apartir municipals, administrativa. idescentralització jurídic de desplegat l’organitzacióha funcionament marc iel el de corporacions les en diferents ocasions, reformada local, de règim de 2d’abril, de bases les reguladora primeres les eleccions 3de el juny amb municipals, de 1979.camí Llei 7/1985, La de Constitució la de 1978, 137 articles i140 en els principalment, icomença seu el distintius. municipal. escala a que poden manifestar es de contextuals factors però també envers candidats, els simpaties iles (o precisament derivades immediatesa per la antipaties)lars, personals presenta municipals comicis en comportament el els notesA més, electoral singu i que s’implementin polítiques les propis públiques seus interessos. adients més als socials i necessitats a demandes les ràpida i efectiva resposta esperen veïns una els col·lectiu. d’un ideari configuració la interessos dels propis de gestió com properes, la més les en l’àmbit com tant enpals munici sempre sentit històriques, rentsciutadans els han administracions les etapes I TRENTA-VUIT ANYS D’AUTONOMIA QUARANTA ANYS DEMOCRÀCIA DE Amb independènciaAmb en principis dife les dels políticsimplantats règims dels El municipalisme democràtic a Espanya s’ha articulat a partir de l’aprovació apartir articulat s’ha democràtic municipalisme El aEspanya Durant quaranta anys de l’acció democràcia, anys desenvolupat ha municipal quaranta Durant polí MUNICIPAL: LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL IPOLÍTICASOCIAL ALLUCMAJOR LA IMPORTÀNCIALA MUNICIPALISME DEL EN EL CONJUNT DEL SECTOR PÚBLIC DEL CONJUNT EL EN 3 Tot i peculiars trets plegat amb de lloc l’espai fa un municipal 1 A MODE D’INTRODUCCIÓ: Atès que Atès municipi el l’entitat és pròxima, més MARIA BALLESTER CARDELL BALLESTER MARIA 4

- - - - 2

Història 237 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 238 règim de llibertats, amb l’assumpció dels principis constitucionals essencials, i les iles l’assumpció principis dels amb essencials, constitucionals de llibertats, règim espanyol. l’Estat de pobles dels vida ila de fisonomia la noacompanyat impulsat– transformació la –si ha cas, que, municipal, propera més la en qualsevol l’administració ciutadania, ala iombres de llums de 2007). de (a dècades Quatre de corporacions les locals partir principi d’autonomia mateix municipal, en nom sostenibilitat i la de racionalitat la (1987-2007), municipals tures modulació en i la municipalisme el crisi del a la fins (1979-1987),mocràtics d’expansió iconsolidació de estruc les fase per una passant implantació ila principis dels ide constitucionals de l’inici des etapes, per diverses tenible, l’exercici mitjançant de competències les ambient. i medi sobre urbanisme que tenen decisions les l’impacte en desenvolupament el municipals territorial sos No al’educació, menys és important socials. vinculats serveis salut oels la tadania ciu ala iprestació de serveis de garantia la en cohesió­municipal apartir la social, de menys de 10.000 competència habitants aquesta en governador delega el es civil. de Governació, la són nomenats per ministre que bé pel municipis en els idestituïts 1948 Fins al tendència membres tots els uniformista. de corporacions les municipals iuna centralitzador caràcter un amb molt era Franquistes Lleis idetallada, extensa local. en règim el veu es reflectit també ques de defensa per l’autonomia ala precises municipal. otècniques jurídi d’instruments l’articulació Segona República la durant dificulta Tanmateix, brevetat la del sistema democràticde l’Estat. llei general instaurat una principi de municipis tots els d’homogeneïtat per delimitat competencial mínima en Constitució la de és 1931,municipal en què dona a entendre l’existència d’un 1. BREU REFERÈNCIA A iterritorial del municipi.urbà desenvolupament govern iel el veïns dels en cohesió municipal la tingut ha social que influència pa com democràtica la aconseqüència pública imostrar de gestió la ipolítica que produït s’ha social sobre aLlucmajor transformació la en l’etareflexió pretén es una Altrament, local. l’organització funcionament iel de l’administració marcat que han diferents fases les l’etapa durant cipal tot democràtica, distingint conseqüències.seves També l’evolució vol es temporalitzar de l’autonomia muni CONSTITUCIONALISME HISTÒRIC ESPANYOL L’AUTONOMIA MUNICIPAL EL EN Durant la dictadura, el totalitarisme, com a principi totalitarisme, el ideològic dictadura, la del franquisme, Durant que esment espanyol primera fa constitucionalisme el vegada La de l’autonomia aun del de dictadura municipalisme la s’analitza trànsit el aquestEn treball ieconòmica passat del ha municipalisme administrativa política, capacitat La 6 L’ordenació en les local de l’Administració

5 ------sent designat pel ministre de Governació, la sent municipis en ministre els pel designat de de més 10.000 ha regidors dels produeixi per l’elecciódesignació es tot veïns, dels ique batle el segueix Entre propostes les que de l’Estat. incorpora Projecte, el plantejaorgànica es que la iadequar-la de Llei la local al’article 46.II legislació la per reformar local, règim principis els (que deEspanyols democràcia orgànica). fixa l’article 10 representatives de vies les que através assenyala del Fur dels articulat d’aquesta que per elegides sufragi norma corporacions les disposa seran municipals membres dels en designació la quera» conformen ajuntaments. els L’article 46.II ientitats per cooptació regidors dels anteriors). dos elegits en grups sindicals, els de juntesles elegits entre de compromissaris vocals els indirecte sufragi mitjançant sindicat, de família; cap veïns dels directe del sufragi através (família, orgànica 1955, rectors sistema de s’articula democràcia conforme òrgans dels al l’estructura de 3 de desembre de Llei de la de bases 1953A partir Decret i deel 24 de juny de dels consistoris. ticipació en veïns l’elecció dels i regidors autèntica batles dels iuna democratització crítiques rebuda municipal,sistoris és on amb en l’àmbit par s’exigeix efectiva una Tot règim. al fidels plegat, aquest intent con retòric democràcia la de als retornar governativa per suportdonar a persones influència certa una i mantenir campanya per decret del govern, intenció la regula amb es de controlar publicitat la ral sobre la electo propaganda universal). La per veïns sufragi dels participació la formalitza es de 1953 criteri el de Llei deregidors la bases segueix Decret de iel 1955 no (per tant, conforme Llei de ala 1975, realitza abatle il’escrutini es didats però l’elecció dels manteniment creixent i la de representativitat del règim exigència electiva. municipal nova Aquesta representativitat punttiu situa se en del un càrrec. intermedi entre el retribu possibilita caràcter el ies del municipi, de veïnats 6anys pels és mandats iel però l’electorat de representativitat la proposats conformat orgànica, en virtut està majoria la simple); votats més basta de ser aregidors han candidats candidats els l’ajuntament majoria (per una de 2/3 en primera votació ien segona entre dos els regidors pels elecció de secreta mitjançant preveu triat es que batle el sigui màxim; de nombre 3a6el concret, En de regidors,taments. passa ide 24 a36el mínim quelocal, conté novetats en l’organització funcionament iel ajun importants dels 19el de novembre de 1975 de règim aproven de l’Estatut Corts les Llei de la bases Projecte. del retirada nova representativitat, que determina Govern el anunciï, 12 el de febrer de 1974, la quantitat d’esmenes que generen propostes, aquestes principalment ala relatives les gran La retributiu preveu del càrrec. ies caràcter el de Corporació de la serà anys sis bitants, S’estableix governador opel en resta. la civil, membres dels que mandat el Les eleccions de 1976 municipals Les perquè can dels proclamació la són peculiars, Tanmateix, no s’abandona Així, local. reforma ala del règim idea la de procedir L’any 1972 Govern el presenta projecte un de de llei, de 13 de bases de març, de 10 de l’Estat, de gener de 1967, Llei orgànica La «obertu pretén certa una 7 ------

Història 239 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 240 2. LA RECUPERACIÓ DE LES LLIBERTATS. LES DE RECUPERACIÓ LA 2. iinjust. funcionament, arbitrari que reprodueixen del seu de vicis l’Estat, els són, instruments purs etapa, en aquesta corporacions locals Les de l’organització estatal. escaló darrer al fins comandament de jeràrquica línia la per mantenir del més poder del règim manifestació una és sobre iregidors– de capacitat la decidir batles dels designació –mitjançant la nicipals les corporacionsles locals. completa la en per superar intervenció fonamentals des’introdueixen l’Estat canvis Moviment». Tanmateix, de Constitució la ja municipalisme, el en abans relació amb que de desmuntatge fos considerat complet instrument com un «principis dels del projecte el Amés, sistema. el amb no conté disposició derogatòria, una per evitar que completa implantacióa la no d’un ruptura suposen sistema de una llibertats, polítiques democràtiques, inclusió la amb d’uns per iinevitables principis essencials de forces les totalitat ala atorgada» No norma la debades, «carta s’articula com una polític, i molt del règim punts polèmics. més menys seus ensubstancial els entrar molt ja que pretén no alteració curt, es una articulat text iun preàmbul per un encapçalat document el està original, redacció seva la En govern pel tat de Suárez. d’un projecte de i a partir llei presen franquista fonamental, conforme legalitat a la idubtes generenció d’expectatives sobre incertesa viabilitat. seva la de temuda la frustra perills iels sent clandestina– segueix quedemocràtica, en part per l’oposició ni del franquisme, oberts sectors més sols per als procediment, tan ni aquest de seguir contradicció de profunda l’estratègia proposada fàcil –noLa és vigent. de legalitat la apartir sistema de llibertats aun per passar pactada» «ruptura fórmula de una mitjançant del franquisme institucional règim el teja neutralitzar plan reforma Es la política. per d’estratègia impulsar del govern canvi suposa un Navarro,govern nomenament el presidit per Arias d’Adolfo com apresident Suárez 2.1.1/1977, LLEI LA DE 4 GENER, DE PER A LA REFORMA POLÍTICA REFORMA ALA PER PASSANT CONSTITUCIÓ PER LA MUNICIPALS ELECCIONS A LES DE 1979, POLÍTICA REFORMA PER ALA LLEI LA DE El primer pas en el procés de ruptura consisteix en l’elaboració consisteix de en ruptura procés el primerEl de pas la del de reformista l’intent frustració FrancoDesprés ila de mort la del general pot concloure control el Es que sobre dictadura la durant corporacions les mu 9 8

viii Llei Llei - - - - econòmic dels sectors més opulents i una estructura social que prové social del bàsicament econòmic opulents sectors més dels estructura iuna tenen desuport dreta el la ben evident; partits políticsés els diferentspartits dels posició en molt aquelles eleccions La pesa tradicional. conservadorisme el singulars, que comportament l’electorat té idinàmiques un apesar illa cas, de cada qualsevol id’autonomia de llibertats de reivindicació la fruit política. i, en part, l’època econòmica de conseqüència crisi la sió, de efectes dels iconvulsió, en part agitació anterior. règim el amb política ide poder controlar ruptura la continuïtat certa una implantació de mantenir principis dels acanvi democràtics, la per facilitar necessaris canvis que proposen del impulsors procés els mínims els eleccions del 15 de juny 1977 constituent. tenen Tampoc caràcter dubtós resulta Llei 1/1977la sorgides de les dubta Generals en aquest que punt, ningú Corts les de de indefinició la polític. Apesar del règim transformació per ala legals mesures les d’impulsar representativa assemblea una eleccions encarregada per conformar no és capaç d’articular quines són les funcions bàsiques de les entitats locals i deixa ideixa són quines bàsiques funcions les de entitats les locals d’articular capaç no és 137,(articles 140 i142) perquè constituent Iaixò el satisfactòria. de forma no gaire de diferent ( nivell administrativa a l’autonomiadel dret i provínciesles política, i municipis, que tenen autonomia comunitats les autònomes de sobirania; la d’entitats: com atitulars titular l’Estat, del poder públic tipus en tres de distribució vertical la apartir territorial de l’Estat Constitució la de política, 1978 càrrega nova poca una ordenaciói amb estableix 593 vots, obté 8%del suport electoral, iel un (2.753bons resultats vots, Popular, que representen 37 amb un % del total); Alianza 3,312 amb segueix, 45 vots, un %del suport PSOE electoral, iel uns obté també plantejamentsamb extrems. més moderades que les més i coalicions obtenen enfront de resultats candidatures millors ique equilibrades, són formacions les bastant polítiques, id’esquerra, de dreta estan de l’escrutini posenen relleu que resultats forces les Els concurrènciala partidista. preferències les que reduir sistema electoral, però el també electors, dels aconsegueix del indiscutible. reformisme triomf iel és No pot perdre es de vista de l’Estat resta de carrer». «campanya fer una de han menys amb recursos, d’esquerra, banda, seva per anterior; la partits règim els 2.2. LES ENTITATS LES 2.2. DE 1978 CONSTITUCIÓ MUNICIPALS LA EN La Constitució regula l’Administració municipal principalment en tres articles principalment municipal articles l’Administració en tres Constitució regula La Tot ique debat el constituent sobre l’ordenació fou escàs de entitats les locals A Llucmajor, Diputats, dels en concret, Congrés en eleccions les al molt és comportament el electoral de la semblant al Balears tot, Illes ales Amb d’enorme és de l’Estat, ten com resta ala ipolític aBalears, contextEl social L’objectiu celebració de la Llei reforma per la ala política fonamental és d’unes 12 stc 32/1981, de 28de juliol). pce amb 221 sufragis arriba al 3%. al arriba 221 amb sufragis 10 ucd acon 11 En En 13 - -

Història 241 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 242 característiques següents: característiques ment interessos dels que són li propis. de accions les en compli realització per ala dificultats generamunicipal importants de defensa per l’autonomia ala adequats de mecanismes manca ila financera tura cober de suficient falta la Amés, qui determini. les legislador el ordinari que sigui òrgan de govern democràticamentòrgan legitimat permet que adop municipis els puguin cloure que entre connexió principis d’un la els d’autonomia configuració ila local d. c. b. a. De la caracterització constitucional de l’Administració municipal, podem de con l’Administració constitucional caracterització De la les podem municipal destacar de constitucional l’Administració regulació De la

nitat política. atenent i no qüestions d’efectuar d’oportu de legalitat s’haurà estrictament de Constitució), la sobre control implica que actes qualsevol administratiu (article 103principi, administrativa juntament, de el descentralització amb complement el jurídics, per produir Aquest efectes de l’actuació estatal. no necessiten, actes seus Els tenen jurídica. personalitat entitats locals Les (veg. Llei 7/1985, la local). de règim de 2d’abril, de bases les reguladora de l’entitatde de capacitat l’activitat iala gestió pública de què tracti es local procedents, que en municipal atenció siguin nistració característiques ales competències les de l’Admi legislador fixar Correspon al cercle d’interessos. seu el directament que afectin assumptes en els aintervenir entitats locals de les dret el perbucions assegurar legislador el ordinari que confereixi li pròpiesfuncions municipis, dels d’aquelles que atri només disposaran que no té concreció més Per constitucional. d’unes pot no parlar es tant, necessàries per satisfer l’interès respectiu ( que municipis els exercir competències pugin pròpies iexclusives que siguin l’autonomiaDe fet, concepte un que jurídic és indeterminat exigeix local bàsiques funcions les de entitats les municipals. peròsos, defineixen no es municipisEls d’autonomia gaudeixen propis seus dels gestió per ala interes l’autogovern. l’autonomia pròpia política, de comunitats les autònomes, que exerceixen L’autonomiaadministrativa. molt que és de entitats limitada les més locals ité autonomia interessos dels ciutadans comuns dels gestió ala de cara municipiEl primer el territorial és ens en què s’organitza poder el públic, isecret. directe igual, lliure, universal, representants elegits per sufragi pi democràtic, que atès govern el del municipi s’exerceix seus dels através municipiEl autònom, ens un és fonamentat, en primer en princi el lloc, 15 14 stc 4/1981, de 2de febrer), però ------sense arribar a la majoria ala absoluta, 47 amb arribar de diferènciasense sobre escons el primeresles en quals les eleccions generals, primera per la vaoptar possibilitat de 1979 il’1 Es de març d’investidura. celebren se eleccions iconvocar o, encambres aplicació de l’article 99, sotmetre’s procediment al president el constitucional del text mulgació del govern pot entre optar les dissoldre pròpies. polítiques les id’acció iexecutar de govern per dissenyar política administrativa decisions pròpiestar iindependents. També de capacitat direcció certa implica una evitaren la majoria absoluta del partit centrista. Aquesta situació a Palma determina determina situació Aquesta a Palma majoria la absoluta centrista. evitaren del partit iLlucmajor, com Calvià mereixen municipis els onpart grans, forces les d’esquerra d’aquell de març any. mateix Generals eleccions ales obtingut aCorts via Esment a vots suport iregidors, menor amb un però amb guanyador delfou que partit el ha independents molt percentatge de participació iun baix, candidatures el víncia de pro capitals De cinquanta les oMàlaga). Saragossa València,Barcelona, Sevilla, ( sistes de govern ciutatsen principals les pactes espanyoles de formacions els les progres (ambtats 30,6 vots), el %dels del seguit convocatòria termes generals, En altra electoral. qualsevol icomplexes que variades en plurals, més alternatives que permet configurar locals, comicis en els nombre tendència que fet polítics, una enceta particular de partits municipi) iel sindicat el fonament cap isense democràtic. família, la amb del «Movimiento» «naturals» de relacions les (a socials orgànica» cràcia partir llavors conformat s’havien d’acordpropers, principis els que amb de «demo fins la representants seus polítics més els elegir podien espanyols els de dictadura, anys Després de quaranta de poder de l’Estat. democratització de diferents estructures les imprescindible renovar composició la per consistoris completar dels municipals la per que bé electoral) procés en era un aparticipar convocada era què ciutadania la (era dos en referèndums– menys els en cinquena –comptant de la dos anys vegada ajuntaments. l’etapa en els context El no propici més també democràtica el era així de persones («digitades») elegides en mans estaven encara S’enceta franquisme. pel moments aquells que fins tiu de renovar locals, composició la de administracions les En aquestes primeres eleccions municipals democràtiques s’hi presenta un gran primeres aquestes En eleccions democràtiques presenta municipals gran s’hi un 3 d’abril el de 1979Altrament, tenen l’objec eleccions les lloc amb municipals de Constitució la disposició preveu vuitena transitòria La que després de pro la psoe-pce psoe obté i 23 batlies ) permeten elegir batles d’esquerres) permeten batles elegir (tal aMadrid, com vasucceir MUNICIPALS DEMOCRÀCIA DE LA ucd 3. LES PRIMERES ELECCIONS , 20. , 16 psoe A les Illes Balears, amb un gran nombre gran un de amb Balears, Illes Ales (28,2 %) iel ucd aconsegueix una ampla victòria, victòria, ampla una aconsegueix ucd pce obté els millors resul obté millors els (13,1 %). Tanmateix, psoe ucd també també . ------

Història 243 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 244 3.1. ETAPES MUNICIPALISME EL DEMOCRÀTIC EN locals. representants els per elegir itransparent principis plural idonen règim del franquisme aun pas segons els institucions conformades de darreres les que permeten desarticulació la element en mesura un la consolidació per ala clau de democràcia la llibertats, iles ejemplar.» danía consistori «con espíritu de ciuda participación, una democráticamente yaportando sentin ise corresponsables en decisions les del confiança la recuperin ciutadans els «problemas importants voluntat que decidida la amb però nos amb abruman», que ( nomenamentel d’un batle socialista. palisme i l’autonomiapalisme tornen protagonisme local a cobrar en debat el territorial, per de la de reformes les estatutàries polític, apartir l’àmbit considerable. que crescut de manera havia despesa, la En i demunicipal racionalitzar l’organització funcionament i el de l’Administració en relleu de necessitat millorar la període posa d’expansió econòmica. Es llarg viu un polítiques país El municipals. B) Consolidació (1987-2007) pressupostosels icreixen plantilles. les polítiques les primeraaquesta són etapa, municipals molt s’incrementen expansives, públics pobles que els i serveis iciutats carències, les són davant molt En importants. A) Implantació (1979-1987) funcional: en desenvolupament el etapes i tres clarament organitzatiu poden distingir cipal, es muni Aescala que mai. intervenció ila anys pública necessària més fet s’ha darrers en els de forma extrema trastocats vist s’han social principis Els de l’Estat realitats. (estatal, autonòmica territorials per atendre noves aquestes ilocal) administracions les de paper el tenir que han notablement modificat canviat s’ha han itambé dans preocupacions iles demandes ciuta dels espanyol. Les ipolítica al’Estat ció social ucd A partir del tercer mandat ja s’han assolit els objectius bàsics d’organitzar les les d’organitzar objectius els assolit bàsics ja del s’han tercer mandat A partir bàsiques ajuntamentsEls s’organitzen democràtics d’infraestructures per dotar produït de democràcia s’ha transforma profunda anys una quaranta quasi En d’aquest moment,A partir aLlucmajor, eleccions les també municipals, són ), s’inicia una etapa que), municipal», etapa de ostracismo vol años una «tantos s’inicia superar 19 18 17 ALlucmajor, Lladó Clar sent batle Miguel viii Legislatura, el munici el Legislatura, - - - - - de polítiquesles d’austeritat i contenció institu topen unes es amb de despesa– la econòmicai que recessió greu ipateixen veuen conseqüències les en es una immersos –principalment situació quement. troben vulnerable els més en ciutadans una es Els jurídiques per ide respondre-hi institucions les consolidades adequada estructures en iposen dubte de capacitat la les generen mena perfecta» deefectes «tempesta una d’aquestes seus dels tensions confluència i territorial. virulència i la La institucional –econòmica, global crisi per una veu es afectat l’Estat en qual el tens iexpectant, context enconvuls, un ment del sistema d’organització territorial de l’Estat, global» de l’autonomia municipal. sent quebé molt segueix complex reforçar, d’un protecció des la jurídic, punt de vista la Llei 27/2013,la de 27 de desembre. ( apel·lant sostenibilitat. ila Finalment, Tribunal el racionalització ala Constitucional l’autonomia més encara idevalua municipal, de corporacions les locals– financera sostenibilitat la competències les municipis ajuntaments dels assegura aclareix ni –ni de doctrina, la per part socials. en matèria de salut iserveis preveu ies l’assumpció de de competències comunitats les autònomeslocals per part foment de municipis, de fusió la dona nou es un sentit de entitats les coordinació ala potencien diputacions –es les municipals cies s’introdueixen de provincials, mesures icontrolar l’exercici de dirigir de concretes les i, competènde resultat en definitiva, l’objectiu iregles amb local, de règim ladora d’establir principis de bases les finalistes del sector públic. Per Llei de la 2013 Llei 7/1985, la això, modifica de 2d’abril, regu responsables del dèficit discutible, que premissa, màximes les la són entitats les locals de «el compliment parteix d’estabilitat Es de pressupostària». exigències les assegurar i fons dels públics l’objectiu locals» amb «l’eficiència local, tració en l’ús de garantir Llei 27/2013,la de 27 de desembre, i sostenibilitat de de l’Adminis racionalització l’aprovació amb municipal, que de l’Administració reformala legislativa culmina de moments aquests aprofita Govern de per gestió. El impulsar de l’Estat dificultats tes per municipisnicipal, conformat en majoria que la petits, casos dels presenten mol cions d’atendre polítiques demandes. incapaces seves les sstc sstc La Llei 27/2013,La de 27 deobjecte desembre, estat ha d’una generalitzada crítica debat el mu mapa el en accentuat relació municipal, ha amb crisi la l’àmbit En L’aprovació de «segona generació» dona a l’etapa Estatuts dels pas de «replanteja 41, 111 i180/2016) preceptes de inconstitucionalitat la de determinats declara 20 perquè ha deixat sense resoldre els grans problemes resoldre perquè grans sense els del deixat ha C) Crisi (2007-...) ------

Història 245 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 246 2003), entre entre (1983-1987), (1979-1983), primera la legislatura de Govern –en entre produït llucmajorers.consistoris municipals s’han acords majoria la En de mandats diferents pels realitzada de tasca la pot després fer es balanç anys quaranta latures–, olegis present que estat ha diferents mandats en els tensió dialèctica convulsió ila municipal. en vida la ciutadans veu iprotagonisme als ciutadans. per als propersmés inecessaris tament que i que de serveis fer ha els habitables més de satisfer ha nuclis urbans els nova una forma l’Ajun de governar en marxa de posar ció tracta i funcionament, es IPOLÍTICA SOCIAL TRANSFORMACIÓ LA 3.2. passat a ser una activitat pràcticament testimonial. La indústria del calçat, un dels dels un del calçat, indústria La testimonial. pràcticament activitat a ser una passat polític nal, que ocupant lloc el correspon professio li anivell van preparades, més vegada cada perquè, cara, la creu social: ila d’aquesta transformació cara la mostrat quenes, han de el do les és vida seva la col·lectiu El canviar que vist ha més de família. la l’àmbit iautodeterminació, en llibertat especialment iviure amb noves de pensar maneres món aun nou, d’una ja ibeata que atmosfera repressiva,ral, que grisa passa s’obri a Son VeríDècima, Nou o Bellavista). ment democràtic municipalisme el s’inicia (sa quan Torre, Maioris Puigderrós, es pròpia no de nuclis existien que resta i la quals conformen dels municipi, el alguns 35.057 l’any 2016, aquest volum entre ara iamés de Llucmajor repartit població està de 371 d’una plantilla idisposa euros de 38.230.800 persones.és d’aquestes vacants). estaven places persones de 60 icontractat, (4 laboral entre de plantilla, personal plantilla, i una sistori. L’any 1980 l’Ajuntament pressupost de un 133.100.000tenia de pessetes pressupost iel del con plantilla crescut la Han humans. reforçament recursos dels ial possibles al’increment del finançament estat gràcies han canvis Aquests etc. isociosanitaris, sanitaris a l’educació, serveis icarreteres, manteniment de carrers per espais públiques, socials, municipi, locals que ben visible és en infraestructures majoria absoluta del (1995-1999) (2007-2011), vuitena i la del el amb terceraconformat (1987-1991), en –la minoria govern el amb del entre DE LLUCMAJOR EN L’ETAPA EN LLUCMAJOR DE DEMOCRÀTICA Tot i les dificultats –de caire econòmic i també de tipus polític, a causa de la econòmic de tipus polític, a causa i també caire Tot –de dificultats i les L’any 1977 a Llucmajor, per tot fer. com pertot arreu, està d’organitza A nivell Ha augmentat el cens deHa augmentat població: cens el de 14.307 habitants l’any 1979 a passat s’ha del transformació la impulsat diferents consistoris han els anys quaranta En Ha canviat també l’economia. també Ha canviat psib-més-pi 25 o cultural; la creu, per les insuportables xifres de violència masclista. creu, xifres la per insuportables les ocultural; pp-asi . Hi ha hagut tres legislatures en què govern el legislatures s’ha municipal tres hagut ha . Hi , i en la desena (2015-),, ien desena la acord d’esquerra una signa se nacionalista ap/pdp/ul-um pp –la setena (2003-2007) setena –la (2011-2015). novena ila legislatura ; en la quarta (1991-1995); en quarta la (1999- ien sisena la 23 26 L’any 2017, de l’Ajuntament pressupost el total 24 La pagesia, un dels motors dels un de Llucmajor, pagesia, La ha La societat és cada vegada més diversa i plu diversa més vegada cada societat és La 21 En l’àmbit social i polític, s’ha de ipolític, donar s’ha social l’àmbit En pp . Hi ha hagut dos mandats de dos mandats hagut ha . Hi ucd-psoe

psoe ; en segona la i la cinquena ila 22 ------el Consistori realitza importants esforços per adaptar les instal·lacions les educatives esforços per adaptar importants Consistoriel realitza per habilitar-lo Clar com a centreCan per persones majors. matèria educativa En as’Arenal per persones ales (1991) grans local el construeix il’any 1992 s’adquireix dependències del Molí d’en Gaspar). S’obri Juvenil (1990); Centre el d’Informació es Tallades de l’Historiador –1989– carrer ubicat al idesprés, l’any 1991, ales passa Centre de Migjorn formació (primer professional per discapacitat apersones amb S’activa d’ajuda servei el adomicili (1988) l’entrada is’impulsa en funcionament del de l’activitat econòmica aLlucmajor. reculada la de 1990, apaivagar permès apartir progressivesNoguera, ampliacions han seves iles aLlucmajor. de sabates fàbrica L’habilitació darrera la de Son del polígon industrial sabateres presenten indústries il’anyverses vatancar suspensió 2009 de pagaments, l’any 1981 l’any aLlucmajor empreses 1982 dotze de fabricació de calçat; havia hi di del sector, crisi La trucció. de 1973-1974, des s’aguditza 1978 entre anys els i1979; cons ila com l’hostaleria emblemes aactivitats de ciutat la pas temps, altre deixa va esbucar l’anyva esbucar 1982). (1980), nomenclatura la icarrers de places canviat S’ha s’ha de Llucmajor (la es de Ferrocarril representatius com l’Estació perduts’han edificis però, també valuosa irehabilitació arquitectònica estat tristament, ha de conservació l’anyrestaurat 1999 dependències les per habilitar de Policia la tasca Aquesta Local). (quemunicipal que des se’n tancat romàs havia ique és suprimiren activitats les 2009-2010 anys els de l’Escorxador ol’edifici municipals, per destinar-lo aoficines de l’antic modernista gran); Peixateria, mercat la l’edifici municipal, que rehabilita es de gent la del casal (al costa de Campos del carrer gòtica casa la culturals; per ausos com l’antic que convent recuperat arquitectònic s’ha en l’àmbit iartístic, franciscà, (1993)descobertes emblemàtics recuperació la d’edificis escomès S’ha icobertes. (1983pavellons coberts i2010), piscines les de futbol artificial, de gespa camp el –els poble, disciplines futbol, pel passió però obert aaltres que sempre manifestat ha d’esports d’un equipaments aLlucmajor adients necessitats ales uns per habilitar del nucli (1981). urbà trànsit el viar municipal produït en camp el millores S’han l’ensenyamentamb territorial del municipi. en l’àmbit no universitari proposta sobre tema relacionat iparticipació consulta, d’assessorament, qualsevol (l’any activat 2015) matèria s’ha la Municipal, òrgan que un és Escolar Consell el de comunitat la participació en la decisions educativa les sobre municipals impulsar (2010-2011) Puigderrós des de centres primària dels (2011-2012). ide SaMarina Per de l’escola saturació ala pública,posta l’Ajuntament contribuït ha construcció ala de s’Arenal de l’Institut (1997). construcció per ala Més recentment, per res donar emblemàtiques, deterioramentgreu terrenys els icompra d’unes edificacions icedeix (l’any 1990); col·legi contribueix rehabilitació ala al Jaume Rei de Llucmajornicipal (que 1983-1984) entra en funcionament curs el de ila s’Arenal depúbliques l’escoleta de com construcció servir, la mu al’entorn han qual al social Han canviat les infraestructures amb les obresles amb de ronda la de Ponent infraestructures les per des canviat Han col·lectius per als d’assistència vulnerables. més social serveis els organitzat S’han iii (1996), del acausa 27 - - - - -

Història 247 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 248 tics o s’ha mantingut una actitud més protectora més actitud una del territori. quasi aquests mantingut os’ha Durant tics urbanís usos dels iexpansiva pres decisions potenciat que han vocació turística la parcel·la de territori. s’han mandat, Per en majories les isegons cada això, existents perquè que legislador el usos poden no corresponen ser els pot quins decidir acada municipal, en l’àmbit en majoria dea més, la discrecionalitat d’ocasions marge té un molt instrument un poderósmatèria de d’urbanisme és riquesa de repartiment que, en municipal que Iés planificació la rellevants. més són encara noels confessables– matèria molt i, especialment, confessables sensible, interessos en els joc –els en qual la il’ordenació urbana d’una del territori. tracta indiferent planificació la Es és ningú interessos. diversos més Peròpels competència una ha si que municipal hi no deixa tors, perquè públiques, totes poden veure iniciatives les nivell, afectades es aqualsevol residents aAlgaida. als nou un centre de centre salut, de referència per per construir procés el iniciat també is’ha del Bisbe Taixequet carrer el d’Espanya convertit plaça ila en de zona vianants negociacions prohibides ifrau. imposat al’exregidor, havia de Palma tot considera ique autor se’l de delictes dels de 2012,març absolutòria penes les que del llavors l’Audiència que ja exbatle, rebaixa sentència una amb del Tribunal després de recursos, ba, diversos Suprem, de 12 de 1999-2003–, mandat el –durant que aca irregular de contractació trama auna lats vincu d’influències, itràfic privilegiada d’informació defraudació, malversació, ús de regidor negociacions del batle delictes processament iun el prohibides, pels amb d’expressió llibertat a la del recurrent. dret el sentència condemnatòria de l’Audiència Provincial, per que considerar vulnerat s’ha Tribunal el ( Constitucional que, finalment, contra per bé regidor el culpable deci de desacatament, diligències que declarat és (mandat 1987-1991). irregular contractació L’arxiu l’ini determina penal de causa la d’un regidor del batle d’una i del tinent per prevaricació suposada de batle a causa denúncia la que amb va començar per part cas el recordar Basta excessius. estat han tot de justícia, iser pocs, tribunals en els acabat ha en què política local la casos Els s’Àguila l’anunci davant d’un d’un fotovoltaic. projecte parc d’instal·lació de en defensa moments centra la se aquests En de lluita la molts iactivistes ciutadans com Torre, sa ja programades, Tolleric, Vallgornera Puigderrós, es Pas. oes Regana, promoció la amb de urbanitzacions, les vuitanta, anys dels de finals des urbanístic creixement de important Llucmajor, per un marina o la pera; afectada que vist s’ha del projecteocasió d’ampliació (1995-1996), esportiu del port no pros que finalment 1982 d’una usos de finca, zona la els i1990);què plantejat s’ha canviar s’Estanyol, en emblemàtics com (en en s’Estelella en llocs ocasions especialment tant, distintes les l’ordenació del territori cons protecció ila municipal una ambient del estat medi han d’autonomia anys quaranta tensions les municipal entre d’entendre dues les maneres El govern i la gestió municipal a Llucmajor també ha tingut les seves ombres. seves les aLlucmajor tingut municipal govern ha El gestió ila també pot haver ara defensors tengut idetrac esmentades fins de mesures les Qualsevol 29 stc 28 La causa més greu és la relacionada la greu és més causa La 19/1996, de 12 de febrer) anul·la la ------vista que la realitat, a dia d’avui, és que d’avui, és adia l’Ajuntament que realitat, la vista de fer ha front anous reptes com és. tal xos que veure impedeixen realitat la els condicionats biai per s’activa uns creix, tradicionals, partits populisme els el icauen democràtic. ma molt de manera ono danya en l’exercici seriosa siste el es –comesos del seu càrrec– si sóncomportament considerats exemplar i, d’actes culpables encara, més delictius Però representants els políticsno tenen quan mantingui. litat un es en institució la fiabi ila probable més és que transparència, ila confiança la de l’ètica paràmetres en institucions. les Perquè gestor el públic quan confiança política ila s’ajusta als confrontació d’idees, sempre de forma pacífica i sense crispació. isense sempreconfrontació de forma pacífica d’idees, o la consens el de tothomparticipació de decisió, processos en del els diàleg, a través del municipi general major de l’interès iquecomprometin una consolidi servei es al es que com acomunitat important ciutadans tots per és els progressar local, l’àmbit iresponsables projectes dels com apartícips comuns del seu entorn En guin social. rament voluntat ala recone col·lectiva, es ique ciutadans lliurement els expressada, que presa la de decisions cal públiquesdemocràtiques vertade avançades respongui ide implicació la dede participació tots la en decisions les públiques. societats les En poble, depèn de sinó responsabilitat la ciutadans dels que vitalitat seva la que únicament poder el en resideix el que democràcia nopodem «La significa dir Touraine A. Seguint (aticipatives iconstructives. l’obra donant de desinterès mostres idesafecció. de l’acció marge tot política, qui prefereix ha hi viure al encara i convuls, incert més principis els vegada ide democràtics participació. Però cada context ensocial un política sorgeixen que de necessitat la senten col·lectiusclasse determinats de reforçar pràctiques de de protesta institucions les ide contraments la determinades socials temps, il’escepticisme. movi els darrers aquests En desconfiança ala municipal nova una forma de govern per engegar ide expectatives les ijustícia social llibertats en decisions les públiques. social participació noves tecnologies major i, un molt compromís de necessitat cercar la i especialment, de les econòmica irrupció de crisi la la sobre vulnerables; més els nibilitat, l’impacte problemes els necessitats: de soste la perspectiva altres ila ambientals afegeixen s’hi ciutadans, per als públics, bàsics temes d’urbanisme iserveis Als i responsabilitats. A la nostra comunitat, com pertot arreu, cal fomentar par conductes comunitat, iactituds nostra cal A la com pertot arreu, política per emprendre de passió la de passat règim s’ha un anys quaranta En no sobre pot municipals ens fer retrospectiva perdre actuacions les Aquesta de L’ombra l’estabilitat amenaça de corrupció– cas qualsevol de corrupció –de la 30 Si, a més, això succeeix en temps voluntat la de crisi succeeix Si, abstencionista això amés, A MODE DE CONCLUSIÓ 31 Qu’est-ce dèmocratie la que » ,

és a dir,és ?) ?) ------

Història 249 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 250 1 quede ejemplo sociedad sea de convivencia». responsable de voluntats participació la suma iala per fer de Llucmajor modelo «un Lladó, primer batle de Llucmajor Clar apel·larMiguel de l’etapa a cal democràtica, a tots, oideologies per sobre sigles polítiques. de personalismes, Perquè, com diu tal de l’esforçfruit són de tots responsabilitat iper ila col·lectius, aconseguides fites iles 4 3 2 NOTES

Per a una síntesi històrica de l’administració municipal a Espanya, Per aEspanya, municipal síntesi de l’administració auna històrica En l’inici del període democràtic, la capacitat d’organitzar eficaçment els muni els eficaçment del període democràtic, d’organitzar capacitat la l’inici En del en comportament eleccions les electoral municipals, Sobre singularitats les cional de Educación a Distancia, Madrid, 1978, Madrid, de Educacióncional aDistancia, p. 363. Constitución». Pública en nueva la Administración yla territorial del Estado organización «La de eficacia». mínimo con un funcionar para amplia mucho quieren más hoy, aescala organización una en plena industrial, sociedad prestación la públicos de los soportar que servicios para re necesarios mínimos yde los recursos humana por de base ello la habitantes ycarecen de 2.000 cifra notorio «es existents por del 90 100 que más de los exigua no la mismos superan titució, tenint en compte principalment municipis que mil de més vuit dels del municipi general delCons valoració tractament ala crítica una fa doctrina imoltes bàsiques de recursos per la cobrir. necessitats part De fet, escassos amb cipis si no, com més aentitats públics prestadores resulta, de complexa, serveis del voto». ycontextuales individuales multinivel de los determinantes análisis un España: berá Políticos, Estudios de elecciones de(Contribución municipales español)», las del caso a partir vid. 70, (2004), p. 177. otro viaje del por gato». callejón el Caamaño Wagner isempre, progrés el Ara sostenible del modernització municipi ila de ser han , entre altres, , entre altres, , P., , F. [1987]. Mayoral Revista de Estudios Políticos, Políticos, Estudios de Revista , F. [2004]. yConstitución. propuestas Dos para «Autonomía Local Lecturas sobre la Constitución española, española, Constitución sobre la Lecturas Delgado Sotillos Delgado , J.A. i , J.A. Manual de Derecho Local. Local. Derecho Manual de núm. 76, p. 195-219. També, Montero Revista Española de Derecho Constitucional Derecho de Española Revista , I. i , J.R. [2016]., J.R. «Elecciones en municipales 172, p. 47-82. 33 López Nieto Tecnos, (1987), p. 17-48. Riera Fernández tomo tomo , L. [1992]., L. «Un análisis , P., i, Gómez Universidad Na Universidad , T.R. [1978]. , R., , R., vid Revista . Sosa Sosa Bar - - - - - , 6 5 11 10 9 8 7

Sobre nul·la la que anys autonomia quaranta en els de corporacions les locals concret,En l’article 9de Constitució la de 1931 que «todos disposa los muni La Llei 47/1978,La de 7d’octubre, deroga Llei 41/1975, la de 19 de novembre, L’any 1976 de l’episodi ressò fa a Llucmajorpremsa es la no nacional viscut al complexa contemporaneïtat. contemporaneïtat. complexa (1975-1978)», Wagner Sosa mocráticos», de l’Ajuntament. yLlucmajor, pro de ayuntamientos Manacor «En octavillas vembre de 1976, democratització la en què demana propaganda es apareix quan Local yTransición Poder España, en Democracia ala i 2.398-2.399; edición, tercera Constitució, de autonomía municipal», constitucional de declaración la ción: aproximación concepto al ysignificado vid del principiefectivitat d’autonomia constitucional època, en municipal aquesta incidènciasa Sobre deper Guerra l’esclat, la Civil. minsa la tard, més mesos 31 el Llei municipal, d’octubre aprovada articulat com atext de 1935, té escas cipios autónomos de República la serán de su competencia». materias en las La F. [1997] Enterría, de García y E. Predieri Alberto 1978. de ción profs. española por los dirigido sistemático Estudio (1975-1978)», en España pluralismo política al y transición «Crisis Suárez, Reforma la Verdú Lucas i tutela exercit de l’Interior sobre Ministeri pel corporacions les locals. intervenció procediments de fiscalització, general, els caràcter amb efecte, sense Govern adeixar al Llei habilita Aquella Local. del Règim de l’Estatut de Bases Derecho..., de sistema autoritari, el dura 459-462. p. Marimón Riutort Marimón PolíticosEstudios 1997, yConstitucionales, p. 5-9. ., entre altres, La forma del poder. Estudios sobre la Constitución, Constitución, sobre la Estudios poder. del forma La El País, El País, vid , P. [1976]. op. cit., Història de les Illes Balears. Volum segle Illes Del Balears. les iii. Història de , F. [1987], Quirosa-Cheyrouze Garrido Falla Garrido . Embid Irujo Entrena Cuesta Entrena Madrid: Tecnos,Madrid: 1976, p. 13-26; , A. i , A. 18-11-1976.

p. També 45-46. situació la en relació anterior amb a la Madrid: Civitas, 1981, Civitas, Madrid: pp. 67-71; y La octava Ley Fundamental. Crítica jurídico-política de de jurídico-política Crítica Fundamental. Ley octava La Manual de Derecho...,Manual de vid Revista Española de Derecho Administrativo, Administrativo, Derecho de Española Revista Edicions 62Edicions (2004), p. Barcelona, 401-413. Rodríguez Branchat Rodríguez ., entre altres, , A. [1981]., A. «Autonomía yConstitu municipal , F. (coordinador), (2001), Madrid, p. Civitas, , R. [2001],, R. , R. i , R. Fernández Amador Fernández Sosa Wagner Sosa op. cit., Comentarios a la Constitución, Constitución, ala Comentarios , R. [2004]., R. Transició «La Granada, p. 49.Granada, Jiménez Campo

p. 46. p. , F. [1987]. Madrid: Centro de Madrid: Rubio Llorente xviii

Borbònic a la ala Borbònic , M. [2010]., M. La Constitu La , J. [1981] Manual Manual (1981) ------, ,

Història 251 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 252 13 12 15 14

Per a una anàlisi del desenvolupamentPer de anàlisi 1977 electoral del procés auna aescala dentro establecido en Constitución la del marco (art. 147.1).» por Autónoma Comunidad la competencias asumidas las queel articulan se que ámbito el sea cualquiera autonómico, por en queda Estatuto, el fijado éste política, como autonomía de naturaleza que configuran la y gubernamentales quetiva legislativas corresponde potestades que ya alos añaden se entes locales, autonomía de una superiorSentencia, gozan administra cualitativamente ala Autónomas, Comunidades que, de las como mencionada recuerda la caso el En interés el respectivo». satisfacer para necesarias propias que yexclusivas sean competencias que las Ente dote se exige deintereses», «todas acada lo cual propios «gestión de la sus a los para territoriales enumerados en aquel artículo autonomía La como poder limitado, que un nosoberanía. reconoce se es figura Autónomas 137 Comunidades entes, por alas art. el de Constitución, la con se Vid Madrid, Pons, Barcelona-Marcial J. [1998], [1990].M. local, (1981); locales, y autonomías entrepodem destacar, altres, renc.pdf. greenstone/collect/memoriesUIB/archives/Carrio_C.dir/Carrio_Crespi_Llo http://ibdigital.uib.es/ en Senat el no presentensultats diferències significatives. Crespí Carrió 409-410. Riutort Enterría, de García yE. Predieri Alberto 1978. profs. por los dirigido sistemático Estudio 68y69», los artículos según Cortes de las electoral diálogo, para el nos Esteban De compilador, Centro (1992) de Investigaciones Sociológicas, Madrid: (1975-1986) España sición política democrática. yconsolidación Cfr. estatal, Entre la doctrina clàssica sobre l’autonomia clàssica Entre doctrina la local, il’administració municipal . stc stc Centro de Estudios Constitucionales, Centro de Estudios Fanlo Loras Fanlo , A. i , A. 25/1981, de 14 de julio, Madrid: Civitas, (1981), Civitas, Madrid: p. 71-77. autonòmic, l’àmbit En La configuración constitucional de la autonomía local, autonomía la de constitucional configuración La La autonomía local, local, autonomía La López Nieto , J. i Rodríguez Branchat Rodríguez , L. , L. López Guerra López 20 de20 junio de 1977; Les eleccions de 1977 de eleccions Les Illes Balears, ales , A. [1990]., A. Instituto de Estudios de Administración Local, Madrid Madrid Local, de Administración Instituto de Estudios , L. [1992], L. elecciones de transición», la «Las Parejo Alonso Ed. Civitas, Madrid (1990); Madrid Civitas, Ed. o

Fundamentos constitucionales de la autonomía autonomía la de constitucionales Fundamentos , L. [1977], L. terremoto «El electoral», (1998). fj 3º: «la autonomía «la 3º: reconocida, entre otros , R. [2004]., R. Transició...», «La Jiménez Campo

Madrid, (1990);Madrid, , L. [1981]., L. La Constitución española de de española Constitución La p. 8-9; ip. 253. re Els Garantía institucional institucional Garantía , J. [1991] sistema «El García Morillo García Sánchez Morón Sánchez , R. , R. Diputación de Cotarelo , Marimón Marimón p. 94-104; op. cit op. Cuader Tran .,

p. p. ------, , , 19 18 17 16 23 22 21 20

Sobre desenvolupament el de l’autonomia transformació ila aEspanya, local A partir de les dades que de consten dades les en « la A partir Per a la consulta dels resultats electorals, electorals, Per resultats dels consulta ala d’aigües en aquella zona costanera (p. en costanera 18-22). zona aquella d’aigües de depuradora la de s’Arenalquotes finançament urbanització pel ala aplicades interposat per l’Ajuntamentadministratiu cobrament el en relació amb de les dona es compte cementiri, itambé del ide Passeig al del l’accés contenciós en projecte en funcionament; estava encara l’enllumenat posar podien no es per exemple,cas, de obres les de proveïment isanejament, acabades que estant eren ja el molt tot És itrobar-setructures importants, situació precària. en una Imprenta Moderna l’any 1978, s’observa iinfraes que en serveis necessitats les de labor 1977»año municipal de l’Ajuntament de Llucmajor, publicada per la pañola», vid 1980, Clar lladó (1975-1983),balear ció...», vid de Franco, Administración Local», Local», Administración de ysostenibilidad la de racionalización «Doble de Ley la inconstitucionalidad titucional, Local», zación de Administración ysostenibilidad la 27/2013, dudosala de Ley la “racionalidad” de 27 de diciembre, de racionali Vid., (director), Iustel, p. Madrid, 47-210. en España», convocatoria eleccionestos. La de de municipales 1979 las político cambio yel min/. Per a una anàlisi dels resultats electorals en els eleccions en de els 1979, municipals electorals resultats dels Per anàlisi auna Per a una anàlisi general de primeresles general eleccions després de mort municipals la Per anàlisi a una Dades recollides del « del recollides Dades . . Marimón Riutort Marimón Parejo Alonso entre altres, altres, entre Imprenta Moderna, Llucmajor, p. 3. op. cit. op. Tratado Municipal Derecho de núm. (2014), 34, p. 369-394. També, vid Cuadernos de Historia de Cuadernos , M. [1980]., M. «Salutación», ,

. Marina . Marina p. 417-418. També Salazar Benítez Salazar Ed. Documenta Balear, Palma, (1999). Palma, Documenta Balear, Ed. , L. [2011]., L. autonomía «La en Constitución la Es local i Boletín Informativo Municipal. Informativo Junio Boletín 1980». Cuadernos de Derecho Local, Local, Derecho de Cuadernos Carranza , A. i , A. Rodríguez Branchat Rodríguez

Nadal i Soler i Nadal Contemporánea, Contemporánea, , M, [2016]. por los pulso «El ayuntamien , O. [2014]. autonomía «La devaluada: local , Tomo Boletín Informativo Municipal. Junio Municipal. Informativo Boletín vid vii . http://www.infoelectoral.mir.es/ . Memoria Extraordinaria de un de un Memoria Extraordinaria i , Santiago , Santiago , A. [1999]., A. Zafra Víctor Zafra 38: 235-256. 38: núm. (2014), 34, p. 49-67. , R. [2004]., R. Transi «La Teoría Cons yRealidad Muñoz Machado Muñoz La preautonomia preautonomia La , M. [2014]., M. ------

Història 253 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 254 26 25 24 28 27

Tanmateix, « la Les dades indicades acontinuació provenen indicades informatiu dades de revista la Les del recull se ha desarrollado la gestión municipal [ municipal gestión la desarrollado ha se en relación derivarse con forma la en puedan quemismos concreto asunto en un que consecuencias de los las oposición la desde actúa quien política, extraiga que opinión la interés sea para informativo pública yno sólo recurrente el que recurrenteel atribuyó alos apreciaciones, excediéndose en mismos sus sí tienen que delictivas consecuencias que, hechos las unos veraces aunque no alcancen publicación la pueda se impedir de delictiva to, figura que sin en dicha con base protegidos como principio el es de autoridad tutelado penalmente por desaca el de información yde expresión libertades frentelas aotros bienes jurídicamente deben primar casos tales En administrativa. concreta actuación en una cipales de gobierno, tareas ­hechos como de de gestión en crítica losla las muni asuntos quera corresponde oposición, ala imputaciones hicieron se de determinadas sino que, de personales, cuestiones dentro trataba se de función fiscalizado la indudable un ostentan interés público en ámbito el en que denunciaron. se No hechos político en poder delel grupo municipal. Los actuaciones de las respecto de de oposición de uno la los grupos ejerce legítimamente su derecho de crítica nos encontramos en seno controversia el de una en que la política, portavoz el patente de autos. es No en caso que el puede olvidarse difundidas noticias las 25el de 2015. de març cipal, aprovat Ple pel inicialment de l’Ajuntament, celebrada ordinària en sessió Muni Escolar d’organització ifuncionamentpublica del Consell Reglament el de ciutat. la sociocultural en dinamització la paper fonamental un propera més comunicació ila de realitat la ique referenttic té en divulgació la Pinte Ample en de Llucmajor per dones. ocupades regidories estan (2015-)ja que l’any legislatura presentà desena la següent. En dimissió la vuit totcom aregidora mandat, el Nadal, senyora ique la no Maria Joana vaacabar por separado.» (p. urbanizaciones 10). tantas Municipiomismo establezcan se que en un en España, vez tal único, de su litoral, alo caso largo urbanizaciones que promovido ressò en fa termeja el han es «se municipal yocho grandes diez Oficial de l’Estat de Oficial L’any 1983, del senyor iaconseqüència pren de dimissió la Aulet, possessió En aquest cas, el Tribunal el considera aquestEn cas, Constitucional que interés «El público de el En Butlletí Oficial de les Illes Balears Illes Balears les de Oficial Butlletí vii núm. 67, de 18 de F.J. març) 4]. Memoria Extraordinaria de un año de labor 1977» año municipal de un Memoria Extraordinaria , publicada des de setembre, publicada des de 1981, que l’autèn és stc núm. 109, de 18 de juliol de 2015, es 19/1996, de 12 de febrero, ( Butlletí Butlletí - - - - - 31 30 29 32

Un dels factors de tipus contextual queUn pot incidència tenir de factors tipus contextual dels sobre decisió la del Sobre la importància de «democràciaSobre la de proximitat», importància la 1980, Clar Lladó 15de desembre. de publicati que, en està el per tant, ment que de Participació no Ciutadana, Reglament el fou objecte d’al·legacions de l’Ajuntament, de de 30 setembre ordinària en sessió de 2015, aprova inicial concret de Llucmajor, cas ment el En de Participació Ciutadana. orgànic Ple el d’aprovar necessitat ila veïnal iniciativa d’un la regla locals, populars consultes de les regulació la municipal, amb de vida la convertit bàsica institució en una s’ha ciutadana participació la local, del modernització per règim ala de mesures por Llei 57/2003, la de reforma la efectuada que apartir destacar Cal Barcelona. F. (coord.) [2000]. També, Madrid. de actualidad, ytemas jurídica Difusión [2007]. altres, entre vot de corrupció. en l’existència convocatòries les és de casos electorals 22-04-2012. del regidor», de dos prisión años aliado el dicta para altotribunal El cel. Vid J.R. [2016].J.R. «Elecciones municipales…», . «El Supremo absuelve a un exalcalde del PP Supremo. «El de condenado cár años atres absuelve exalcalde aun Imprenta Moderna, p. 3. p. Moderna, Imprenta El derecho constitucional a participar y la participación ciudadana local ciudadana participación yla aparticipar constitucional El derecho Riera , M. [1980],, M. «Salutación», , P., La participación ciudadana en la vida de las ciudades las de vida la en ciudadana participación La Gómez, R., R., Butlletí Oficial de les Illes Balears Illes Balears les de Oficial Butlletí Barberá I Boletín Informativo Municipal. Junio Municipal. Informativo I Boletín op. cit op. , P., .,

p. 63. p. Mayoral vid . Pindado Sánchez Pindado Ibáñez Macías Ibáñez , J.A. i , J.A. Montero núm. 182, , Serbal, Serbal, , El País, El País, Vid , A. , A. ., ., - - - , , ,

Història 255

vivien un gran auge. gran un vivien que per aquell tempspropietaris del propietaris calçat, de iels de terres indústries les grans els de política local la cap s’aniran al alternant anys aquests Durant Rivera. Primo poder de del general al al’arribada fins fet un és bipartidisme el a tot l’Estat, que i, important, més el torni no arepetir. es del quegeneral vapassar reflexió fer una objectiu, essent mateix: el un que havia sols hi segueix per ami tareu, que varen esser el motor ipolítica el de Llucmajor.que esser varen social de vida la nombroses les polítiquesRepública, veurem d’una associacions iobreres pinzellada del Frontde coalició la Espanyol. Popular atot l’Estat que sí que de il·luminació el la resolgué de s’Arenal. encara resoldre sense problema el del Grup Escolar; seguia construcció la greu: més de Temple, Shirley res com ho anunciava tal produccions de darreres les des espanyoles, com oNuevo pel·lícules Aquestes Mataró Cinema. anar podien cinemes Can Recreatiu, que trobam. hi o culturals prova més, nombre el vegada serà d’això depolititzant cada d’associacions polítiques intensitat lloc. popular, en si compte tenim que tindran fets aquests durant els gran amb que que mesos viuran del de mes juliol. s’enfrontaran es Seran apartir Abans de parlar de victòria del la Front de parlar de II la etapa Abans Popular ide darrera la trencar es predominiEl de dretes les Llucmajor, que de l’octubre des de 1934 governat estava per la formant-se antagònics grups els aniran apoc, apoc quan, mesos en aquests Serà L’inici del segle L’any escol que avui 1986, paraules aaquestes cos adonar començar vaig quan Mentrestant, el govern local, amb Miquel Carbonell Clar ( Miquel Clar Mentrestant, govern amb el Carbonell local, que projectaven es als cinematogràfiques estrenes de grans les dies els Seran LA GUERRA CIVIL ALLUCMAJOR CIVIL GUERRA LA xx coincideix amb l’apogeu coincideix amb ALlucmajor, de Restauració. la com DE LA REPÚBLICADE LA A LLUCMAJOR 1. ELS DARRERS SET MESOS à el dia 16 dia el de febrer de 1936 victòria la amb La Semana MIQUEL MARTÍN MASCARÓ MARTÍN MIQUEL Nobleza baturra Nobleza 1 . , fins a les estrange ales , fins ceda ) al capdavant capdavant ) al ceda , s’anava - -

Història 257 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 258 de victòria della Front Popular, seva la que i pel referència Comunista, Partit fa al Confianza. del Recompensa Trabajo, La de Campesinos, Unión Garlopa, La de Canteros iLa Unión Edificación, La Solidaridad, Nueva obreres: Vida, La societats Hormiga, La o de amés cooperatives les iGrup Femení Socialista, Unificades listes-Comunistes Joventuts Socia Socialista, Partit Comunista, Partit Republicana, Esquerra blicana, entre iesquerres. divisió dretes clàssica ment Nacional posterior ila Guerra Civil. en d’enfrontaments l’Alça testimoni serà mesos que darrers Aquests desembocaran 1.2. LES ASSOCIACIONS POLÍTIQUES I OBRERES mes que anaven des de grans propietaris com Mateu Gamundí o industrials com propietaris oindustrials com Mateu Gamundí quemes de grans des anaven Margarita. Miquel com La coneguda núm. femenina, d’una 32, branca idisposava de Sant Fornés carrer iCaldentey. ubicat estava al seu local franciscans El frares i els iTomàs Cardell Monserrat capellans ( els de Llapassa, sa Salvà Francesc implantació Impulsors d’aquesta relativament una important. va tenir ideologia foren hemque proposat abans serien: govern el enderrocar del Front divisió aquesta dins Popular. englobades societats Les idea: mateixa una tots amb ifalangistes, com tradicionalistes sónriats, conservadors, per qualque motiu semblant. lligades estaven professió englobava de mateixa la societats persones oque resta amb l’Alçament. La després de primers dels dies objectius els un elements dels esser varen de Falange com asocialistes definides no Miquel, estar seu iel germà Parets serrat imalgrat per Mon Joan encapçalats elements dels exponenteren socialistes, clar el de tasca la l’any 1929. fundada Hormiga, decooperativa produccióLa de calçat dues Aquestes l’any1905; creada 1907, Nueva Vida, La id’estalvi de cooperativa consum la ila polítiques d’esquerres. d’associacions Tercerasat ala resta la amb local el compartint Internacional, seguien pas que ja que s’haguessin i Joventutsles malgrat l’Agrupació Socialistes, Socialista tema deel repressió. la conegut més com Gayà, Guillem tacar implantació nombrosa no fou gaire aLlucmajor. membres seus Dels de des hauríem El Círculo Tradicionalista. aLlucmajor Círculo que HeEl de de carlisme el sempre dir des Pel elements trobam que hi referència molt fa de dretes, associacions ales va l’any nascuda local, agrupació seva la amb Socialista, Partit el destacar Cal del Poble, Casa A la de República la plaça a la núm. 13, situada tenien hi seu la llucmajorera societat la dins després pes dues primeres gaire no tenir varen Les Unión d’esquerres opartits: Repu associacions següents les Podríem classificar i ja la tradicional seguirem Per opartits diferentsassociacions les anomenar socialment. Llucmajor, fracturant de República, ja mesos la s’havia darrers els El poder econòmicEl de Llucmajor representat estava gent per la de la el Mestre Gayà Mestre el , del qual parlaré quan tracti tracti quan parlaré , del qual des Rafalet des ceda , ho , - - - ) - - - - - Católicos, el Sindicato Agrícola Católico Centro oel deCatólicos, Propietarios, Sindicato el Agrícola entre d’altres. de José local... Antonio, decidieron Falange la crear Mulet Clar, embebidosRubí, Damián Roig, doctrinas Llompart por Guillermo las Pons,tias Mateo Torrens, Tomás, Gabriel Serra Servera, Guillermo Bartolomé Salvá Tomás Bernardo Garí, Ma Mulet Monserrat, Clar, Miguel Bartolomé Servera, Puig Antonio Garau Font, Salvá, Clar Clar Pocoví Lorenzo Clar, Miguel Cardell, Rafael Mojer Miguel Aulet, Antonio Garau de jóvenes, grupo un entre los que figuraban Pero Lluchmayormuchísimos obreros; feudo fue fabril socializante. por su actividad leares, seu llibre al de Zayas marquès el perfectament aLlucmajor idea recull la de d’abolirel naixement Falange República. El amb II la s’anomena encara seu, jaen dia que avui «la Miquel de seva la Munar. Crec que localització la per presents tots coneguda els és ordinàries de forma consecutiva. ordinàries 47 de Llei municipal, la regidors sis els de la 13 foren després d’haver-los dia el de març, destituïts, Dies aplicat tard, més l’article per l’Ordre de 16 quemissions Gestores destituïdes havien estat d’octubre de 1934. fou del 78 %. poum yJuventudes Partido i tido yJuventudes Federal, Partido Comunistas Socialistas, 3.349 vots; Front Popular Par Balear, (Unión Republicana Izquierda Republicana, de Dretes ( Coalició de eleccions les foren resultats El següents: electoral. els campanya la durant lloc entre membres els d’Acció Popular elements iels socialistes. altercat un hagués hi l’acte, del local, sortida ala que vaacabar quan va poder evitar No es del local. foren cosa expulsats qual per la socialista, l’himne acantar començar de les presents l’acte els l’himne cantaven Durant iquan exemple que primer de míting el dia febrer el de 1936 vafer Popular Acció Agrària. clar un polítics. N’és entre diferentsgrups enfrontaments els físics amb acabar varen actes aquests casos dels major el alguns En psicològic impacte causar masses. ales pretenien augmentant. Tots de campanya, actes els va anar mitjançant partits, els Amb la victòria del la FrontAmb Popular, 21 dia el de febrer, Co les restituir varen es incidents sense que com els tenir greus varen vatranscórrer electoral jornada La A Llucmajor, Espanyol, politització la iatot l’Estat de Mallorca com resta ala de Obreros Círculo el podem afegir hi d’associacions aquest de grup Dins dretes molt grup per un formada Per reduït de persones Falange, la acabar, tenim ): 2.267 de 7.175 vots, sobre electoral cens un Per votants. participació la tant 2 : «... Ciudad importante de Mallorca que ocupa en su industria de calzado a que de calzado Ciudad ocupa de en Mallorca su industria importante ceda , Partido Republicano de Centro i Partido Regionalista): Republicano de Centro Regionalista): , Partido iPartido 1.3. LA VICTÒRIA DEL FRONT POPULAR POPULAR FRONT DEL VICTÒRIA 1.3. LA 4 ceda» ceda Historia de la Vieja Guardia de Ba de Guardia Vieja la Historia de el Cafè Colón. Cafè el » per haver mancat a sis sessions asis per haver mancat jap , alguns elements varen , alguns - - - - 3

Història 259 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 260 seu local, clausurat. local, seu anuestros camaradas.» de matar en su empeño no cesa si turbamulta la ametralladora con mi y barreremos plaza la en «Entraremos pueblo el idea: idur aterme seva la armes les i no vapoder recollir aPalma que seva força, cosa no vapoder dur aterme, ja casa que policia la vigilava demostració de una aLlucmajor vavoler de Zayas irealitzar marquès arribar el fets, l’ajuntament. dins dels Assabentat haver varen de refugiar es quals els falangistes, enfrontament un vamotivar entre homes els entrar. del Front Això Popular iels va hi de falangistes grup un celebrava se acte, Republicana un d’Esquerra local al que moment el de República. En la celebrava se de proclamació la l’aniversari que ció de l’ensenyament aLlucmajor aprop. més era escolar. de a més moblar del grup deules aules pàrvuls, 17 de 1936 de març de itres de nines tres vaaprovar creació la d’una de nins, escola purna que va mostrar les dues Espanyes. Quan a Llucmajor varen arribar les notícies les a Llucmajor arribar Quan varen duesles Espanyes. quepurna va mostrar Civil. Guàrdia la autors Els per foren de noms Falange. detinguts els caps dels pintades amb aparèixer qui eren de enemics cadascun. els clar però dos bàndols prèvies, els tenien de llistes No podempletament parlar escindida. 1.4. DARRERES ELS REPÚBLICA DIES DE LA retina. nostra ala dam del poble obrer famós el que de casa la tots guar vaconstruir es organitzats, actes molts nit. d’altres, una fou nomenat batle de Llucmajor de 20 juliol. dia Oliver el Julià vadesaparèixer, com l’agressor. que no vaesser ell Miquel Munar sempre testimonis assegurar els varen d’un dedes persones. grup D’aquest tot Oliver Julià en fet fou ique Sastre, acusat ferit va esser Miquel Calafat Munar de socialistes, grup un amb després provocat d´haver seva aldarull un imentre acasa retirava es rabaixa L’explosió del Poble de bomba la 4de Casa juny, ala dia de Palma, l’es vaesser varen Hernández iGarcía Dia 15 Galán Fermín plaques les carrers dels de maig 14 de dia fets Després dels d’abril de 1936 societat llucmajorera la com ja estava 1r de República la fou intensament, darrer de El Maig viscut dels ja que apart Aquell 14 d’abril aLlucmajor Guerra la Civil començat. ja havia Però de sis les 14 l’ho el Devers sorpreses. més de deparar havia d’abril encara 14 dia el que vaarribar d’abril, dia fins aLlucmajor vida calma La de era total que L’educació de Gestora, la dia el per part de batalla cavall essent un seguia 6 Els falangistes de Llucmajor iel foren detinguts falangistes Els 5 Pola Pareixia que secularitza la Pareixia per una pedra llançada llançada pedra per una - - - - - de les associacions d’esquerres estiguessin en vetla. Però en vetla. situació la d’esquerres node associacions més les la era estiguessin l’Alçament. era en convertir realitat: varen es finalment de representació la i noticies les que eren arribaven de Madrid confuses, final Al noms que premonició eren una aLlucmajor de l’Estat. resta iala del que passaria representava dues obres:l’Agrupació Socialista colònies ales havien d’anar d’estiu. que al·lotsOlimpíada els Popular preparaven de es Barcelona per anar-hi, que igual Internacional, Teatrerativa que al lloc vatenir Odeón. 4de juliol, motiu dia Hormiga, amb de iLa Nueva la Vida La Govern de protesta Civil. al carta una aentregar ianar víctimes les amb lidaritzar-se aCiutat cap per aso anar varen d’aquest de Joventuts les dirigents els fet, Socialistes Gestora, que havia estat nomenada per García Ruiz mitjançant un ofici. un mitjançant nomenada Ruiz que estat per García Gestora, havia nous el membres reunir varen de Comissió la es dia sublevats. mateix dels El mans a capità poder Giménez el vapassar Momediano, membre Jinetes dels de Alcalá, pel encapçalada d’una l’arribada 20, militar columna amb dia El l’estat de guerra. de resistència dea focus existència ment sufocat que esser l’Alçament podria elementsels terme pel pressenti iel municipal d’esquerres dispersos trobassin es afavorien de sabates que fàbriques ales vacances debona Les força. acte per fer cap Les cooperatives eren saquejades: el material de La Nueva Vida va anar a parar a aparar eren vaanar Nueva cooperatives saquejades: Vida de La Les material el de Biblioteca la llibres dels amés ments Municipal, cremaven ipaperassa, plaça. ala següent: de manera la constituïda quedar El mateix 18 de juliol, i com si d’un dia d’estiu més es tractàs, el grup artístic de 18 mateix El artístic grup el de juliol, icom si d’un d’estiu tractàs, dia es més començava ja es aLlucmajor, anotar calor La homes els que ala havien d’anar d’esquerres l’organitzat per cooperatives les multitudinari vaesser acte darrer El 3r tinent de batle: Lorenzo Clar Salvà 3r tinent Clar de batle: Lorenzo Salvà 2n tinent Garau de batle: Julián 1r tinent de batle: Mateo Monserrat Calafat president:Batle Calafat Munar Miguel de proclamar Ponseti, vaencarregar Ignasi Civil, es tinentEl de Guàrdia la 19 dia El de juliol de 1936 l’Alçament aLlucmajor. triomfat ja havia informacions de sublevació la deLes l’exèrcit fer que varen dirigents els d’Àfrica En el mateix moment que això succeïa, els llibres de la Casa del Poble, moment mateix de el Casa En la llibres els succeïa, docu que això Carbonell Síndic: Salvà Juan Llucmajor. ràpidament contribuir nul·la varen ala Guerra a la guerra ala Guerra 2. L’ALÇAMENT2. xiv i Jornada Coope Abajo las armas las Abajo 7 Aquesta va Aquesta - - - - ,

Història 261 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 262 varen arribar a l’encara plaça de la República les Milícies Locals, que havien sortit de Locals, al’encara de República la plaça Milícies les arribar varen del nou pel règim. socialista color el de vacanviar es falangista d’uni més que d’algun sota recomanacions les creient res. que no passaria els amagatalls seus dels que sortissin dels ocultat s’havien Movimiento al vafer iintegrar-se adhesió que Salvador Milícies, seva ales la molts que fet iel pobles habitants dels els havien Això, de firmar Ciutadanes. Milícies les de Llucmajor 23 de juliol. dia el militar menat comandant no presència batle ila pel estat de de Giménez tropes les havia Momediano, qual el iconduïdesforen aCiutat. detingudes persones compromeses lícies.Front Les el amb Popular s’anaven d’altres amagant, Hormiga. de Llucmajor, de La sabates iles quediferents botigues pells les igual d’agost Llucmajor va patir un bombardeig. Les bombes varen caure al carrer dels dels carrer al d’agost caure Llucmajor bombes varen bombardeig. un vapatir Les frares. mateixos els cobrien el del Convent servei darrer de l’església de façana –aquest la cadeneta iala campanar al Nacional. També vigilants Milícia la posar per cridar varen sonaria es del rellotge ila de l’Ajuntament aèria, d’alarma l’església si no no fos en tocarien cas normes per exemple dede prevenció, que campanes les figuraven entre quals les sèrie de una dictar varen es cosa qual per la bombardejada vegades, diverses estat 19 del dia des de treball de juliol. llocs seus no incorporat s’havien als que municipals funcionaris els va destituir Gestora la dia Aquest mateix ja no existia. recollit 18.000 ja dos primers havia els cional», dies pessetes. qual la de Llucmajor. de costes les vigilància la augmentar revoltats. dels Per varen maldecaps dels això un era del sudplatges de Mallorca l’exèrcit. mancat estava sació de força de qual la Un possible ales desembarcament sen per aquesta donar per Llucmajor era freqüent militars columnes veure passar Giménez Momediano. formava Per part quals dels això d’Alcalá, oficials caven els diferènciamar la nou La no règim. al eren del tot militars fidels comandaments els (p. 4).del Regiment d’Artilleria d’operacions ide sensacióde diari el força, segons de era vigilància missió seva La aCampos. cap vasortir idesprés de dinar Locals, juntament Milícies les amb filar vades columna Aquesta falangistes. amb soldats iun de Ciutat amb quatre camions capità pel Giménez Momediano. Pocven procedents encapçalades després arribaren de Joan. Sant Esta carrer al Nueva Vida, aLa com he seu, situada dit abans seva la L’intent publicat fou ban el avortat mitjançant treballadors dels per part de vaga ide Mi les de Falange quarter el vainstal·lar s’hi Nueva Vida de La local Al Ja he assenyalat que de BayoJa desembarcament el erapròxim. he Ciutat assenyalat ja havia aLlucmajor vainiciar «Suscripción 3d’agost la es dia Pro-MovimientoEl Na sublevats els no tenienRealment situació cent la controlada per cent, al ja que Dia 31 presentació. fer seva la varen Ciutadanes de juliol vuit Ales Milícies les gent de Joventut la apuntant falangistes, Seràfica els anar varen es Milícies A les Bayo i Uribarri ja havien desembarcat a Eivissa iFormenteraBayo 14 aEivissa iUribarri ja dia el havien desembarcat quan 9 8 L’endemà s’organitzaven s’organitzaven L’endemà 10 La resistència La ------les pistoles que portaven, que havien agafat per anar a Palma la nit la del 18 aPalma pistolesles que per anar de juliol. portaven, que havien agafat mentre que agafar-los varen ocupar dormien. varen Els falangistes, els vaavisar qual el vaveure garriguer, el els Allà de Son Granada. caseta en una amagar varen ies dre Monserrat Miquel tropa ila joves col·laborarien Aquests eren ells. Antoni Zanoguera, amb suboficials Fort de Regana, al que intentar varen arribar cialistes de joves grup so però un he excepció,que fet el de protagonitzar fer iés una varen Bayo. de habitants. Aquest bombardeigpreludi el seus vaésser del desembarcament ferides als números 11, cases les parcialment destruir ivaren 13 i15,Bons Aires que fet causà ment militar de operacions les situacióment ala en aquella gir aManacor, un donar militar varen iMiquel aSon Granada. Monserrat, Antoni Zanoguera detinguts havia hi cedent d’Eivissa. pintat de pro blanc vaixell major) iun submarins sis «gasolinera», veure una varen (Lluc Beltran de Cala de vigilància serveis els sisde ales matinada, la dia, mateix Madrona. que acala era Esquivias, del comandant columna la reforçar 16 dia d’agost de 1936 iaixí crida ta sortir, per varen juntament Carabiners, els amb de Llucmajor Ciutadanes respondre Milícies varen aaques republicanes. Les tropes de les atotes defendre persones les l’illa revoltats que cridar varen poguessin militars com aseu de Falange. habilitada del Poble, dos però foren Casa ala altres aPalma, conduïts que també estat ja havia Els de justícia militar. la amans Fou per a passar militar. va a enPalma edat portat ja d’armes, de que tinença fou acusat esta Antoni Zanoguera detinguts, Una vegada L’arribada de l’ajuda idel Comte de comanda Rossi, junt canvi el italiana amb L’exèrcit ientre quintes soldats ja cridant que els llicenciades, requerien anava es 20. Aquest dia el Dia 18 allà del front, cap tornar d’agost varen sortir per tornar aManacor, Cabrera desembarcament iel els d’Eivissa, Després de caiguda la anterioritat queAmb no va haver resistència he hi al’Alçament, cap assenyalat 12 Set Set 3. LLUCMAJOR DAVANT GUERRA LA i 3.1. AL FRONT MANACOR DE LLUCMAJORERS es Mestre Gayà A MALLORCA PENÍNSULA IALA . No pogueren arribar, nit vasorpren la hi els 2.2. L’OPOSICIÓ2.2. A L’ALÇAMENT 11 amb el convenciment el amb que els 13 ------

Història 263 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 264 que Rossi «...dirigió al público su cálida palabra...».que de que mú «...dirigió Rossi banda público de la dir su cálida al S’ha poble. al parlar al’Ajuntament, després vaaanar Ciutadanes; ide d’on Milícies les de Falange va l’episodi al’illa. de guerra la foren vintena de ferits. de iuna dos morts que Comte pel repressió venia la Rossi. de veritat, animada començava autèntic un llucmajorers, republicans dels quals somni ja malson, per als moria “Movimiento pel Salvador”: Jaume Jaime Tomàs, soldat d’artilleria. primer de setembre vahaver es d’ajornar. elements Els de sessió dia la zona. front, de combatien Gestora cosa la al per qual la parte de un sectarismo que tenía como única finalidad el hundimiento el de España que finalidad como tenía única sectarismo de un parte Península. ala trasllat el l’Alçament, demanar decidiren o, simplement, perquè empresonats. estaven perquè arbres homes combatent els als havien estat quedar varen aManacor ametles VIDA QUOTIDIANA LA 4. A components de l’exèrcit unitats ales s’incorporaren del qual nacional. 21. id’on dia tornaren dilluns el setembre falangistes, denou milicians 19 dissabte el deon partir cap varen reconquesta la d’Eivissa, tasca: quedava una que les reforçar varen s’anavennes Península. ala creant mallorqui unitats d’operacions base Les gran en peninsular. contrauna del llevant ALTRES ALS FRONTS LLUCMAJORERS 3.2. sica que 85 varebre pessetes. vacostar Rossi LLUCMAJOR FINS A LA FI DE LA GUERRA GUERRA FI LA DE FINS ALA LLUCMAJOR Rossi va arribar a Llucmajor acompanyat pel marquès de Zayas i visità els locals locals aLlucmajor els ivisità de acompanyat Zayas vaarribar marquès Rossi pel a deLlucmajor visita Rossi la 11Amb dia de setembre perdonar tancat podríem Dia 4de setembre forces les de Llucmajor del front, tornar varen on baixes les de Bayo s’acabava «sorpresa» reembarcament el iel Amb aMallorca guerra la La calor de l’estiu es va anar allunyant, igual que la guerra. Aquest any moltes Aquest any que guerra. la igual allunyant, de l’estiu calor va anar La es Dia de 30 setembre de 1936 els Ciutadanes, de Milícies dissolt batalló el vaesser els Península, ala Però, traslladades fossin que mallorquines tropes les abans en vaconvertir es Mallorca tropes, queUna seves les Bayo vegada reembarcà Si abans havien estat els llibres, ara tocava el canvi de nom de carrers, que de nom eren de carrers, canvi el tocava ara llibres, els havien estat Si abans de paper molt un tenir varen en l’èxit important qual els d’Alcalà, oficials Els 15 De la visita de Rossi, també en parla en parla de visita Rossi, De la també 14 Aquest mateix dia el primer el llucmajorer dia Aquest mateix 16

El Día de dia 16, de dia diu qual el 17 ». « ...... 18 - - major. (c de Falange sindicat al afiliar-se Manacor. adir-se Miquel Rubí, de front ferides les passàs rebudes mort acausa al de l’Estrella front, Jaume Salvà. ivaser substituït per Sebastià d’altres amics. morir en mans iamics batalla de camp al enfrontar-se febrer pel vist rres germans havia ique tard cinc més mesos de paper palesa. era manca –la per gent de Falange. la subscripcions insurreccionat. règim el per mantenir La Semana d’or que completes, publicava sobre si llistes les no bé estan confiscació la cumentals do sèries poble. el dins Les importància de gran representatun ialgú de Milícies les rector, composta pel estava Comissió recaptatori. La mecanisme el vacrear decret, es Per un de imitjançant guerra. això, ment, maquinària la idesprés per mantenir Nacional». miento Llucmajor comptes iapresons dels sortien de de Palma subscripció la «pro-Movi que fos. fos l’hora carrer gent de ila Pasqua, al del denes dia l’església sortia repicaven tractàs com si es d’Actes 1de desembre de dia de 1938. foren cafès. motiu als de xerrades antiaèria. de defensa la cap pel multes les imposades amb fou pagat id’Artilleria d’Infanteria soldats els que vahaver es de material comprar per El cuidar Monges de Caritat. la setes. de comprar-ne preu de 51tament hagués un Grupo total Escolar, amb per al pes que que cosa vamotivar l’Ajun oficials, centres atots els instal·lada era fotografia Dia 24 de novembre de 1936, publicació la setmanal va desaparèixer Dia 31 d’octubre de Gestora l’Ajuntament la completament formada ja estava Aquesta subscripció va néixer per poder pagar l’ajut subscripcióAquesta vanéixer primer per poder en pagar un mo italià de costa a la de vigilància tasques que realitzaven falangistes dels despeses Les campa les que nucli alliberat era urbà un vegada Cada fi. ala tocava guerra La llibre el as’Arenal, com recull vaarribar tal també de nom de carrers canvi El L’aparició il’aterratge d’un costa ala forçós cadàver d’un avió de zona Païssa ala L’aspecte de l‘Hospici utilització la vahaver es de amb de les pal·liar sanitari present més era de Llucmajor. quotidiana dia vida ala Franco de cada seva La L’associacionisme a obligats vist s’havien treballadors obrer Els diluït. s’havia de plenari l’AjuntamentEl 8d’abril dia de 1937 vadecidir de que carrer el que substituït al Miquel batle Antoni havia Garcies, El Munar, anar vadecidir govern 1936 d’esqueEl un progressista que vist any havia un fi, a la ja arribava El que està ben clar és que Llucmajor no era gaire aficionat a pagar aquestes aquestes quea pagar és Llucmajor aficionat ben clar queEl no està era gaire 20 ens en donen una gran informació i més d’una imés informació sorpresa. en ens donen gran una ons ), el qual va crear una escola de treball aLluc de treball escola una ), vacrear qual el 19 La Semana ------

Història 265 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 266 2 1 memòria la coneguts. dels dins de repressió, la restar d’altres, víctimes les varen com herois, tractats esser varen que uns diria humanes De vides les com en diners. ven que de que les negaven fos. fos causa per es apagar, la persones les que tota sèrie. separa la trobar paga Aquesta vaig rebuts, quals uns dels ció del 3%sobre de Llucmajor. subscripció aquesta capital el donaven es pagar En 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 NOTES

Acta de dia 15 de dia Acta de gener de 1936. Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Llucmajor. Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Llucmajor. de 20 juliol de de dia 1936. Acta Llibre d’actes de l’Ajuntament de Llucmajor. 13 de dia de 1936. de març Acta Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Llucmajor. 3 d’agost de 1936. de dia Acta ahll de zayas marqués que Llucmajor el vapoder humanes al’Alçament, en vides vaaportar tant Així oposició aportacions les en veuAquesta concepte es amb de contribu passiva la foliar. periodo el todo durante Jefe Regimiento del fue Por que el Nacional. Alzamiento Glorioso el durante Mallorca de Artillería La PastorDuran cit. Op. 1983, Palma, Baleàrics. p. 98. d’Estudis Institut oliver araujo La Semana 1955,Madrid, p. 65. ahll. ahll. 1986, p. 6i7. «Aproximació al que va pasar aLlucmajor». que vapasar al Memòria ,15,«Aproximació Civil 13 d’abril de . Secció de Correspondència. Secció 1936. Secció de CorrespondènciaSecció 1936. nota 2, p. nota 2, 83. , dia 19, dia de febrer de 1936. , Joan. , Miguel. , Miguel. . Historia de la Vieja Guardia de Baleares de Guardia Vieja la Historia de La La 1936 Mallorca en ii República en Baleares. Elecciones y partidos políticos ypartidos Elecciones Baleares. en República . Ed. . Ed. . Imprenta 1939, Vich, Inca sense imagen 70. 70. . Imprenta Sáez. - - . 20 19 18 17 16 15 14

Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Llucmajor. 11 de dia Acta de 1937. de març La Semana Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Llucmajor. 21 de dia Acta d’octubre de 1937. Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Llucmajor. 21 de dia Acta d’octubre de 1936. Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Llucmajor. 1de setembre. de dia Acta Op. cit. Op. ahll . Secció Correspondència. Lligall Correspondència 1936. Correspondència.. Secció Lligall Nota p. 8, 506. , dia 12, dia de setembre de 1936, p. 2.

Història 267

dels llibres d’actes llibres icorrespondènciadels del període de Municipal dipositats al’Arxiu Morey. Antònia Aulet Sra. la neta, seva També imprescindible resultava consulta la que de informació la proporcionà ens partírem la investigació entrevistes en diverses entre de 22 el juliolvila de 1940 13 i el d’octubre de 1943. Per dur a terme nostra la a Llucmajor, de tot Jaume centrant-nosMorey Pol, en figura la qui fou batle de la anys i estava destinat a Madrid, va casar-se a Campos amb Maria Vanrell i Càffaro, Vanrell iCàffaro, Maria amb aCampos vacasar-se a Madrid, destinat iestava anys 23 d’octubre El no dates. les i per en tant podem concretar de 1901, 29 tenia quan No hem Civil. trobar, de pogut serveis, de Guàrdia la però, seu part el full a formar que Guerra anys entrà ala de els Cuba, que fet amb coincidiria per anar ser allistat que va Pericàs Pol de ide picapedrer Francisca fins jove Essent treballat Serra. havia anys. imoderació impròpiesequanimitat ilamentablement infreqüents en aquells massa certa una l’atenció reflectia s’hi que altres, en seu el informe, en comparació amb cridà Ens que detinguts. havien l’acusació d’ampliar diligències dur aterme als unes del Frontcontra cinc membres del Comitè d’Enllaç Popular. encarregat havia li Se del jutge 907/1936 de Causa la dos després mesos del cop d’estat oberta franquista, que trobàrem Jaume aCampos MoreyGuerra Civil Pol per ordres participat, havia sobre de d’una que la investigació anys en decurs el els indicar cal ser interessant que aprofundir. podria pensàrem També en qual la personalitat una Progressivament Aulet. de Sra. la s’anà padrí pel escrits textos dibuixant d’alguns de records ilectures cúmul iun fotografies Aquest possibilità fet aunes l’accés d’aquest neta la amb tat batle llucmajorer de primera la meitat passat. del segle 28 d’octubre de 1941. llibre d’actes que comprèn del 17 sessions les des plenàries d’octubre de al 1940 fins Llucmajor, que, hem de lamentablement, ressenyar del qual un troba desaparegut es Jaume Morey Pol l’any Morey de 1872 Bartomeu va néixer aBiniali fill iera primer tema el deEl comunicació la va contacteser l’amis que amb tenir vàrem sobre comunicació pretenem aquesta dades En primera la postguerra aportar EN TEMPS DIFÍCILS (1940-1943) DIFÍCILS TEMPS EN JAUME MOREY POL, UN BATLE UN JAUME POL, MOREY DADES BIOGRÀFIQUES MONTSERRAT ALCARAZ VICH MONTSERRAT ALCARAZ ii República ila -

Història 269 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 270 gendre, al carrer del Born, 21. carrer gendre, llucmajorera, al etapa seva que La comprèn període el 1933 aviure aLlucmajor, Jaume Morey del seu quedava traslladava vidu ies acasa L’any dues filles. de segon República tenir el la durant any ivaren Morey vacasar es de Pensions. ser empleat tocà li Aulet matrimoni Aell El de Caixa la apotecari. i un generació metge un tenia cada en qual la mitjana, de classe família auna pertanyia l’any nascut 1900 havia Aulet Francesc i família. formant una qui acabaria amb và, Sal Aulet coneixeria Francesc Francisca filla seva la anys on els amb l’Hotel España, a família que aLlucmajor seva la arribà amb is’instal·là fins anys dotze destinat 31 el qual la passejaven Alfons de maig nupcial en de l’atemptat contra carrossa la perpetrà Mateo que Morral l’anarquista que vanéixer l’any altra, una 1905.en tengué matrimoni Després el on primera vamorir filla. una ser ciutat en aquesta catalana d’anys. Va parell un passa hi aGirona iallà destinat és Després de casar-se Campos. de 25. de Probablement caserna a la destinació en una esposa va conèixer seva la Militar. El 6de setembre El Militar. de 1976 95 anys. amb moria aCampos de l’Homenatge ide Constància la de Medalla Cuba, la de Campanya la Medalla rebé condecoracions com militar la carrera seva la En aInca. detinat i és Mallorca torna any a del mateix però març el que aEivissa, tinent el destinat Morey estat ha l’exemplarEn del 10 de febrer de 1923 nota de notícies de secció una la informa que l’abril del 1921 setembre tinent. era ipel d’alferes anys grau el tenia del mateix Campesina Llucmajor, de Heraldo que al publicà dos en es Campos, durant anys centrada d’una informativa secció tir De vaser fet apar d’escola aCampos. Pere aleshores destinat Horrach Joan iPuig, entreaparèixer gener el de 1921 de 1923, març iel visible com itenia acap mestre el pesina col·laboracions fet havia en quinzenari el temes culturals als d’aficionat vessant seva la En sarsuela. per la afició gran una aMadrid anys adquirit seus en els ihavia També neta. com recorda seva la guitarra imecanògraf, la tocava cal·lígraf excel·lent lectura, ala afició persona hem Segons amb constatar, pogut una era tats. esposa. seva de Pensions ise’n de Campos que rebut havia casa en vaa viure ala herència de la 1945, el acaba de Caixa la de batlia, oficines ales destinat és Aulet Francesc quan Encara el 1906 el tornam trobar a la capital espanyola, ja 1906 el espanyola, que capital vaser ala testimoni Encara trobar tornam el Morey sempre mantingué contacte amb Llucmajor i hi conservà grans amis grans Morey Llucmajor contacte amb sempre conservà ihi mantingué . Aquesta publicació, marcadament conservadora, estamentalista i catòlica, va icatòlica, estamentalista publicació, conservadora, . Aquesta marcadament podem troba Morey, informacions relacionades amb com per exemple que sorgirà el quinzenari campaner. que quinzenari el sorgirà xii i Victòria Eugènia. 2 En les pàgines de pàgines les En 1 A Girona hi estigué AGirona estigué hi La VozLa Cam La VozLa - - - - luta fidelitat dels càrrecs als seus superiors. La total confiança idependència estaven confiança superiors. total seus La als càrrecs dels luta fidelitat l’abso superior que is’establiria asseguraria abaix, control cap un de dalt des ferri serien per nomenamentaquest ocupats nou ordre. Per càrrecs tots els banda una com una d’ara, iaixò d’abans embuts,sense allò historiadors ho qualificarien tremenda. Alguns embranzida una amb dies aquests que reviscola de l’Estat idea icentralització ple, d’homogeneïtzació en mateixa la Per perdurabilitat dies. nostres en seva els la exem que pot constatar es allargada tan espanyol. Unes ieconòmica que conseqüènciescial s’implantà al’Estat d’una ombra so territorial, institucional, administrativa, seqüències enormes en configuració la gori Salvà Creus, Jaume Gelabert Tomàs, Jaume Creus, gori Gelabert Salvà Puigserver, Miquel Gamundí Clar Joan Miquel Jaume, Mut Clar, Joan Salvà, Gregori Sebastià Tomàs, Clar Salvà, Gre sobre supòsits. gestors presents aquests Els eren Tomàs aleshores Clar, Llorenç Clar governador pel decidia que de sercivil, acceptada que havia també de suposar com és juliol de 1940. presentat dimissió, havia batle el sortint, seva la Roig Juan Garcies, vegem-ho acontinuació. postguerra, mediata iCorbera: Marín professor el potencial de democratització. sempre Com assenyala perill un portarà com ja que ciutadans com propera municipalisme el ainstitució als financerament, ajuntamentsels debilitats, i competencialmentles diputacions i serien dràsticament en que, fet el no problemes.namentada bàsicament, donassin nou el En polític marc governador el que en tenia ells fo civil, com en confiança bona la gestió de seva la iregidors com abatles en principi càrrecs no seus ho els eren enservaven funció tant qui con Els de guerra. la ho anys havien els demostrat durant d’una oaltra manera aquelles que adir, És eren victòria per militar. la personeslegitimades de confiança controlable àdhuc en els seus estrats més baixos més estrats seus els en àdhuc controlable fàcilment resultaria governativa maquinària la dalt, de des atorgades cionalment discre venien pressupostàries dotacions com les nomenaments els tant Si tauració. Res la de urbans ajuntaments els amb republicans fet havien els que considerava com tal es central, govern el amb contradicció en entrar pogués eventualment que pròpia poder base de una constituir de temptació la tenir pogués que algú hagués hi local/provincial l’administració de base sobre la que perill el conjuravaEs així Jaume de 22 de Morey dia Pol de extraordinària batle pren en sessió la vara la situació la aLlucmajorCom estava jeràrquicament ieconòmicament en im la ajuntaments per que als el és suposaria queUn interessa ens destacar aspecte con unes tingué dubteNo ha en Guerra la hi Civil que victòria franquista la L’AJUNTAMENT DE LLUCMAJOR ACABADA CIVIL GUERRA LA . refundació. 4

------

Història 271 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 272 tinada a instrucció pública de era 24.470 ainstrucció esclatat aEuropa havia guerra tinada La pessetes. des i policia, situava i se en 128.962 a personal partida destinada La anava pessetes. considerables més de despeses les de en tributs, l’apartat iuna pessetes 240.000 previsió de de era recaptació La pessetes. de 480.000 en xifra la quadrava gressos de 15.376,60 iamortització. estatuària comissió en concepte d’interessos, pessetes anualitat una de menorpendent corporació interès. satisfarà característiques ales La d’acomodar deute el per tal de mesures corporació seguit prendrà La una pessetes. de l’Ajuntament per després,pendent part de 227.211,84 anys onze era, de pagar capital El de 1929 5,50 un anual. amb %d’interès pessetes, per de import 244.000 del 5de febrer des l’Ajuntament d’Espanya de Crèdit Banc el té Local subscrita amb l'operació gestora per és la primer el tema tractat de crèdit que sió extraordinària, Rodríguez. Garcia interí Agustín era secretari El Güels Gallard. iGuillem Jaume Salvà Sebastià ­Garau, socialista de jove evolució ja ivafer en temps una dreta ala socialista de Primo cap de Rivera. rotulada no aun ciudad esta de calle auna nacionalista, (q.e.d.) ydestacado Llucmajor de Alcalde de conducciómunicipals d’aigua. ya existente. la al’escorxador. bovina motiu El mataven és: carn de negativa la d’adquisició que demanda denega la d’una corriola carnissers com els demanaven dència de gestorabatle el Morey, la 1d’agost de 1940 de plenària dia en sessió la es d’obres ila pessetes, públiques, de 151.000 pessetes. de era 19.950 ibeneficència pressupostel de 1943 social per aassistència partida la obres públiques... beneficència, seguretat, cementiri, escola, En d’aigües, abastiment empadronaments, ciutadans: dels quotidiana vida la continuavenmica afectant anterioritat publicació ala intern del reglament del 25 de gener de 1925. amb com afuncionari ingressat quinquennisveurien del personal els reconeguts de Morey,empleats dels condicionsles relacióEn batlia la amb durant laborals es empleats municipals. als salarials millores unes considerat batleel ha aplicar oportú Per309.000 pessetes. a l’exercici de 1943 de dos vots regidors, els contraris i amb en capítol el d’imprevistos. l’ soldats de la i els aguinaldo aguinaldo Miquel Munar Miquel Miquel Munar de nombre el Calafat dar de Sr. Alcalde del propuesta acepta la Se per obres ales 29 donatiu pessetes ofereixEl d’agost un Antoni Munar de 2.000 Com aexemple de contenció de mesures les just entrant presi ala de despeses econò escassetat aquella ajuntaments dels dins responsabilitats immersos Les 14 el Quan de novembre de 1942 s’aprova pressupost el de 1943, pujat aquest ha pressupost per al’any al 1942. capítol ullada El iin Facem una de despeses Per fer-nos idea de situació la econòmica, una 27 el d’agost de 1940, en ses del Nadal de 1942. 250 quedel Nadal consignaria Llucmajor pessetes, destinaria hi . 5

División Azul División Pola havia estat nomentat estat havia batle 18 el estat de juliol. havia Munar rebrien donatiu un ajuntaments dels per espanyols considerar suficiente suficiente considerar - - - - - Ballester, cobrava 10 pessetes diàries. Ballester, cobrava 10 diàries. pessetes Joan aleshores que l’encarregat peons caminers, dels d’exemple assenyalar tall cal d’acompanyament fúnebre. Són 165servei cotxe al A per avestit igorra. pessetes para dichja atención. alguna cantidad tampoco distraer permiten no Ayuntamiento el atender que tiene aque forzoso carácter 1941, de presupuesto al respecta que ypor lo destino tal permiten que obligaciones de las que són pessetes denegades mil de temporada la 1940-1941. despeses les per ajudar aafrontar de cinc tractava Es produeix pobles. Aquest adiversos relleu es simultàniament Garau. Antoni Garcias aser1936, presidida militar pel passarà Gestora Comissió la quan Miquel En Palma-Santanyí. rril del ferroca de línia la de construcció la coneixença fet en decurs el qui hauria amb Va Ruiz, que governador el contactes ser de posat García batle pels amb tenia civil cessar el 5 de maig de 1939. 5 de el maig cessar l’auditoria Segons seu iel jutjat de Madrid de guerra de (Guadalajara), que de Pastrana va iexsecretari misser Sánchez, va ser Aligue Joan classificat darrer El secretaries. depuració que aaltres sense prohibís li se accedir medad. 1937, 10 Alba en de de marzo de por cargo enfer del aencargar vuelto habiendose no Lucendo, destituït estat Julián havia favorablesmes del tercer classificat, ajuntaments dels cas onel En havien feina. fet favorable expedient havien un tengut de depuració d’infor idisposaven Martínez títols superior els tenia imestre d’advocat, de apotecari primer ensenyament. que Llorens Clariana, aJosep plaça la Maria vaatorgar que comissió examinava La de secretari. vacant plaça per ala concursants als relativa Local d’Administració de Direcció de documentació la General la rebuda per part extraordinària, sessió en llicenciar-se delmobilitzat servei. is’incorporarà de recaptació. moments aquells En està Roca com aauxiliar Tomàsi Joan Rafal de secretaria Nicolau Rubí Entraren com a Roca auxiliar administratiu. d’auxiliar nou règim. al fermava l’adhesió famílies benefactors dels seves iles temps mateix que re compensaven al es es esforços pèrdues iles els de víctimes, les que sistema de col·locació un creà excombatents D’aquesta per mutilats. als manera nomenaments venien de de Mutilats Provincial Guerra, donats de Comissió la des no permeten li desenvolupar adientmentfísiques iculturals el de mercat iescorxador, aser ja encarregat que que condicions pensa seves les passar d’obres, de caporal que demana mutilat exercia de càrrec el guerra, Vicens, Alou En segon lloc quedà Eloy Martínez Velilla, també misser. Velilla, Tant també segon quedàEn lloc Eloy Martínez Llorens com 28d’octubre tema el del el personal, amb 1941Seguint dona es compte, en El 10El oposicions unes de setembre per proveir realitzat s’havien dues places Antoni de personal. càrrecs copant els segueixen de guerra la guanyadors Els Tanmateix, peons que tres presten s’acorda el per als uniformes uns adquirir Futbol petició de Club l’Espanya una 5de setembreEl corporació la desestima El 10 El d’octubre sancionat de 1940, per de expedient estat havia tanmateix, Pola por cuanto no hay en la actualidad disponibilidades disponibilidades actualidad la hay en no por cuanto va ser batle poc temps, fins al 30 d’octubre 30 al del vaser temps, batle poc fins por el ayuntamiento marxista de Argamasilla Argamasilla de marxista por ayuntamiento el 7 càrrec primer. càrrec Els 6

- - - -

Història 273 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 274 submissió acrítica al poder.submissió del al 19 sessió la acrítica En de setembre de 1940 llegim: de la marges dels sortir i que pugui en qüestió sistema oficial el posar quetica pugui presumptament de amantenir-la tota activitat polí allunyada encaminades tasques control el polític franquistes: taments de població. la aterme ajuntaments Els duran accidentalment Lluc Tomàs Morlà. de Tenerife.ment Cruz de Santa seu el càrrec d’aleshores d’Icod ocuparà Apartir rranes: tendències sancionat per seves les estat havia ideològiques civils, esque ­funcionaris situació a Llucmajor abans de l’arribada d’aquest insigne militar per aconseguir el el situació per aconseguir aLlucmajor de d’aquest l’arribada militar abans insigne Monediano. petició estava: Aquesta adoptiu Jiménez Jesús de Llucmajor de cavalleria de fill del comandant declaració nents del poble militar, sol·licita se de milícies l’aixecament les durant formades la que suposat guerra. després la havia de l’hecatombe triomfalista mig litúrgica, mig iPere Noguera. Servera informació: Ximelis Jaume Garí calienta, le otorgaron sus sufragios en la última lucha electoral, sin parar mientes en en sin mientes parar electoral, lucha última la en sufragios sus otorgaron le calienta, sol más siempre al que arrimarse afán de su sempiterno en que, patrio, amor de uncrecido cívia de cobardia ala gracias locals, mando el descaradamente entonces detentaba que lar, Popu Frente por funestisimo el adiario yprodigadas predicadas preniciosas tades liber las de calor al creada situación la Llucmajor en ofrecía vision quer pavorosa la aún alcanzar premitia retrospectiva mirada ligera una porque atendible, muy y bien razonado estimandose Movimiento patriotico Glorioso por aquel preseguida sublime finalidad la de pro en capitán, siendo misma la en prestados sevicios rios ymerito relevantes los condignamente premiarle de deseo laudable el en fundada mensuales pesetas cien de cantidad la graficación, concepto perciban en de designe que individuos los yque fines, adichos autorizarlo por unanimidad se acuerda einvestigación, vigilancia de trabajos practiquen para que convenga, segun tituirá ydes nombrará mismo el que ordenes, exclusivas asus agentes de pertinentes estime que efectos disponga alos Teniendo Sr. el Alcalde que de conveniencia la cuenta en Humanitat la de aborto mostruoso ese de comunismo, del entronizamiento al contriubuian que La reproducció no téLa pèrdua maniqueu de la ivol de instància resum la ser un 29El de gener de 1940, subscrita compo per dels 54 instància una mitjançant perquè funció tenien eren una necessaris del règim d’afirmació mecanismes Els i Posteriorment d’investigació delegats ser aquests de qui varen assabentam ens ajun als També econòmiques encarregada funció consignaven auna partides es setembre al de 1942 al’ajunta Llorens dimitirà Josep Maria per traslladar-se La Comisión lo conceptua indeseable para desempeñar la de Llucmajor. Llucmajor. de la para desempeñar indeseable conceptua Comisión lo La . número de de número individuos pudientes y espurios, faltos en absoluto absoluto en faltos yespurios, pudientes individuos 9 - - - . 8 ------interpretava interpretava capitán célebre Bayo. tristemente del hordas iPortocristo aSon Carrió contra alluitar anà quals les amb armades aquest home que reprengueren També es fàbriques. ales feines les milícies les creà que: messies aun comparat Jiménez gairebé és comandant El apocalíptic. escenari un costums... dels pública, relaxació de hisenda la carrer,sones malbaratament al de per de religió, la apedregades escarnis insults, vagues, militar: comandament gestora fer acordà intervencions les que Com l’arquitecte urgència. amb recomanava situació Davant aquesta la en itot millores. les per invertir vendre’ls nament, fins oportu més materials els iaprofitar sobre queen havia sales molt estat hi unes mal demolició la solar, iel d’uns pisos necessària l’edifici Seria etc. per tancar paret una construir d’entrada també aules, ales passadissos després els enrajolar espanyats, vidres els i posar teulades les d’arreglar deteriories Primer construcció. la més s’han format de conclusions les del tècnic arquitecte, proposa intervenció una perquè no batle, in tenien remogudes. El les teules teulades de ferro. barres Les clavaren s’hi ipanys... portes parets Ales diverses arrabassat ha vandalisme el espanyats, estan habitado ha estado no cuando ha tenido se le que en abandono yal pasados lamentable trobava estat es en un que tècnic determinava El l’edifici ique fet que el malbé. havia fes no hi és conservar que s’afirma tualment ja que com estava, tex tal si possible era per Morey l’edifici eraesbrinar aprofitar empenta proposatque idea tanta havia del consistori amb República. La presidit la idea ben precisa de l’estat de semiabandonament de noves les instal·lacions escolars núm. 69 i71. molt ja del tècnic, que És permet ens fer-nos interessant l’informe una poble. al militars i tropes com a allotjament de l’estada soldats de durant batallons guerra, la i 1936 emprat, segons projecte estat Pinya, tot havia Forteza just de esclatà Guillem Pensem entre que alumnes. 1934 construït els l’edifici, ponibilitat per traslladar-hi l’estat per examinar-ne dis ila del Grupo Escolar visitat l’edifici Jaume havia Alenyà com hem dit que sempre L’arquitecte consideració vatenir cultura. per la municipal aquell consistorique vatenir provocat presidit havia guerra, la per Morey, persona preocupacions possibilitats econòmiques que, de migrades les il’ensopegada dintre de les mostra una ferència itambé Graduades interessant Escoles les en relació amb que conjoraron todo peligro. conjoraronque todo patriótica ejemplaridad saludable yde enérgicas mediadas rápidamente práctica en ... antipatria ypuso de dictó sentimiento bastardo el su fondo en fuertemente latía porque peligroso, extemo caótico yen cosas de con unestado Hubo enfrentarse de En l’acta delEn 17 plenària de sessió la d’octubre re una de 1940 veim reflectida adoptiu versió En del a reconeixement vaser peticionaris gràcies dels de fill 11 L’any del Bisbe 1940 Taixequet del carrer al·lots els cases aunes anaven fielmente el unánime sentir de los llucmayorenses honrados yconscientes. honrados llucmayorenses los de sentir unánime el fielmente terminarlo por ahora no hay que ni soñarlo. hay que no por ahora terminarlo

debido al mal uso que de el se ha hecho en tiempos tiempos se en el ha hecho de que uso mal al debido Òbviament s’acordà petició ala que accedir També s’intentava las repugnantes repugnantes las . Els vidres vidres . Els 10 ------

Història 275 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 276 trobam pertinent aquesta anotació de la sessió del de anotació sessió pertinent la aquesta trobam d’encontinuació nom el del carrer d’ Melià dugui situat a que carrer el per d’una tal petició, quetracta acceptada, unànimement serà Es literàries. inquietuds redacció, seves les acurada en seva per què la palesen, es 5de el novembre, datat que batle havia mateix el carta una reproduïda textualment pertinent. També comissió per la aprovada trobam definitivament acta en aquesta s’exposava llista per públic després Aquesta ser dies al i apotecari. vuit durant metges de gratuïta aassistència dret pobres amb de famílies les presentava llista es una qual habitatge conserge. per al un itambé passadissos dels trespol el de tancament, paret la subhasta mitjançant per dur endavant potestat plecs de tenia condicions els local per contractar tració que s’esperava l’adminis de de més 5.000 pessetes, despesa que una no suposassin subministrats pel mateix Ajuntament. mateix pel subministrats que seran pals, de 688,35 quantitat els comptar és sense cementiri. La al pessetes, fa. es que és fet pressupost? Jaume El Morey iaixí creu que n’ha se de demanar demanaven carro, un per estirar ajuntaments, els corretges pergeneral comprar unes aquell temps En del cotxe. per norma cavall l’adquisicióposa per al de guarniments pro altra en fúnebre, una ornaments del cotxe els per guardar espai un d’habilitar planteja ja propostes fa mateix cementiri. el una En relacionades necessitat ell la amb municipal. termnino este de naturales ypor España, Dios placa d’adquirir una proposta per tal seva en 1d’agost l’acta de 1940 deen començamentdia el batlia, de seva la s’aprovava una reforma ala il’embelliment ingressos aquests cementiri. Just del mateix de destinar l’ajuntament de tombes les sobre ihavia aperpetuïtat de rebre drets cessió havia la uns cementiri, el relació Morey amb vaproposar creació la d’una ordenança qual per la d’electricitat. que gestora, subministrament el la va tenir relacionada vaser la amb En cionament que de gestions les il’ampliació ocupada més una del cementiri itambé noble auna finalitat. guanys els dicaren de gestors que, aaquells almanco, coses èpoques recents no gaires podem retreure que llucmajorer documentació la tengut de ha tracte l’arxiu el històrica valoram en de Beneficiencia Local. Beneficiencia de aatenciones su yaplique importe su venta efectue para que Sr. al Alcalde facultar se acordo inaplicación yde absoluta, alguno inutil sinpapel interés completamente Consistorial Casa la de dependencias municipal yotras arxivo el en Existiendo En els anys de batlia de Jaume de batlia Morey du anys es els aterme,En com havíem dit, condi el Però que documents importants. si ben segur perderen si sap es Qui alguns l’austeritat desafavorits, relacióEn amb als econòmica ajudes iles destinades Pensam que del de 20 plenària novembre interessant sessió la és 1940, en la El 26 setembre 26 El de 1940 presentava es pressupost perfins un dur enllumenat 12 13 que perpetue la memoria de los caidos por por caidos los de memoria la perpetue que

Oficiales de Alcalà. de Oficiales 12 1942: de març Però sessió en aquesta també - - - - Els industrials tornaren pagar trenta mil pessetes iproposaren que pessetes l’Ajuntament trenta mil tornaren pagar industrials Els pessetes. mil duplicat, de més seixanta s’havia imancaven gairebé obres, total cost el les i comerciants llucmajorers. quantitat ifinalitzades aquesta reunida Una vegada a 75.595,72 de subscripció la iper disposava assumir-lo industrials dels es pessetes plànols dels que apartir central de la de l’edifici construcció ila solar el de amés sufragar 70.000 pessetes, elèctrica contracte el l’Ajuntament Segons nivells. a tots els d’entregar havia companyia a la que fet pèrdues ocasionava treballadors, econòmiques els d’aturar que s’haguessin d’aquesta provocava força avegades motriu. manca que La exigia maquinària a una per necessitaven kilowatts més fàbriques les quals en en funcionament. els Eren anys de l’Ajuntament. amans ria Però no després estaven instal·lacions les any encara un motor un pobre de de 350instal·laria gas contracte el ien acabar HP no des dependre del aLlucmajor subministrament elèctrica iaixí tral tricidad con mayor severidad caso de reincidir en tan feo vício. feo tan en reincidir de caso severidad con mayor vianant, un 5pessetes batleel sanciona amb d’estraperlo criada. auna de vendre carn de vila la homeun fonament, sense per carnisser haver un acusat, mentar que 7d’agost el de 1940 a batle de el Morey sanció 5pessetes una imposà infants. l’aportació pretenia als es poder petit berenar oferir un plendor del festa ala àmbits. aquests poc un copsar opositor, notes tret que permeten algunes algun quetiva poden tengués mostrar es l’organització de l’oci, oper moralitat per l’avortament la vetlant inicia de qualsevol principis els en tots i intentar nivells el implantar del lidar Guerratot imolt la vaser conso Civil, tot franquisme, el just acabada encara més de al’encariment necessitat fer iala obra més de prevista. la lligat materials dels l’encariment del preu també inicial, ijustificat totes factures les analitzades vegada nova Aquesta aprovada econòmica aportació és l’agost de 1942, una particulars. dels obrer. També en tenia compte es de corrent progressiva la demanda per part elèctric il’atur de fàbriques tancament l’altra meitat,en posàs evitar era ja que que el calia Per haver dit una flastomia al carrer, el mateix dia que carrer, dia de multa el la anterior, mateix el al Per haver flastomia dit una de correspondència, lligall un de Multes, l’apartat En dins de 1942 de 26 març El l’Ajuntament petició per es ajudar adonar rep una Com hem comentat anteriorment, ajuntaments dels de funcions les durant una de 1941 agost d’ 26 El l’Ajuntament contracte amb un signat havia per tal de construir i mantenir en funcionament durant vint anys una cen una en funcionament vint anys imantenir durant de construir per tal Día de la Canción, Canción, la de Día LES MULTES I L’ORDRE PÚBLIC Gas yElectricidad Gas organitzada pel organitzada quedando apercibido de que será tratado tratado será que de apercibido quedando proporcionaria. El cost total arribà arribà proporcionaria. total cost El

Frente de Juventudes de Frente Movimiento 14 hem docu pogut l’edifici torna l’edifici de Palma. S’hi S’hi de Palma. Gas yElec Gas . Ja fos en . Amb . Amb ------

Història 277 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 278 es declarava contrari a la ideologia que se li atribuïa i afegia que el cafè era l’únic l’únic era que ideologia ala cafè el contrari que iafegia atribuïa li se declarava es celebrat que 24 el s’havia de juny. Enrique Sanmartín, Ferretjans jovepel marxista del funeral despeses les duit poble fons atermes’havia per sufragar al per recaptar subscripció en una tema de fons participació que tengut eraque l’acusava se d’haver El militar. de proves condicionaltat per tribunal manca després de ser aun sotmès en lliber apresó. Sortiria i ingressat a Palma traslladat propietari el detingut, és tuat efec s’havia imentreforçat motius dels quals tancament informació esperava pels Tres informe del batle sobre iun còpia d’aquestauna cas. el després del instància dies 10 dia de local juny. el clausurat ha li Civil l’expedient En Guàrdia la podem llegir Tomàs Ferretjans Bernat de vila. la que just aveïnatsituat exposa de Casa aPlaça, la del propietari del governador per instància fer-li al una civil dirigí arribar de correspondència. 7 pedientd’agost de El 1940 3.462 lligall del mateix batle el es provocat de multa 10 ihavia la és bocat perill, pessetes. del Sr Munar y por unanimidad de acordo constara en acta que todos los señores gestores gestores señores los todos que acta en constara acordo de Munar Sr ypor unanimidad del aser batle. el passarà Barceló tinent Sastre de batle Bernat per motius de petició El salut. del de governador dimissió seva la per part civil tada Lluc Tomàs accidental secretari iel jans accep Morlà. que batle informa estat ha El Tomàs, Torrens, Antoni Garau Garau, Vidal Clar Andreu Ferret Antoni Munanr Miquel Salvà, Jaume Jaume Manresa Salvà, Sebastià Salvà, Clar Barceló, Gegori tre del batlel‘assistència Jaume Morey Pol gestors Gregori i els Rubí Catany, Sas Bernat Popular. Frente del filas las en relieve acusado hayan tenido que las de alguna persona local el en admitida fuere petició a la del propietari governador que accedeixi civil al conducta iaddictes combate. de frentes los en patria ypor la por caídos Dios Llucmajor hijos 26 los de de opinión familiares a los ala ysobre todo, yconsciente, sana desagrado Aquestbatle, segons el provocava fet, el cafè. el davant tenien tertúlies les ique aquests guerra, que la des freqüentats acabà habitualment per esquerrans estat de Font la carrer denunciat mateix el que varegentar al havien quatre anys durant situat altre i un responsabilitat. També clausurat cap que incoar pogut local el afegia no havia que li se tit en procediment el en seu el informe batle el destacava militar aquest En sen lluïment de negatiu properes les seria Càndida. per al de Santa festes al·legava propietari, el del cafè, tancament El mitjà de subsistència família. de seva la LA RENÚNCIA LA Un document pot ampli més ser l’ex interessant que tractament mereixeria un des que desfermat s’havia cavall iun carro un carrer al 9d’agost, per deixar El El 13 El amb d‘octubre de 1943 extraordinària, en sessió reuneix corporació la es de l’esposa i l’esposa que de són família Ferretjans la de bona batle afegeix El Glorioso Movimiento Nacional, Glorioso per la qual cosa demana al al demana cosa qual per la Seguidamente y a propuesta yapropuesta Seguidamente con la condición de que no no que condición de con la Bar Ideal, Bar natural ------

petits senyals de llum enmig de la boira. Sens dubte Sens de boira. la enmig l’estada de de Jaume llum Morey senyals petits ala podem detectar vida seva a la pròpia de fesomia persones amb acostam parlam iens sol el mai ipolític de d’aquest terres les social devenir el indret segles durant ció de vencedors ivençuts, tònica la dogmatisme... que el estat caracteritzat ha han iequitat, complexos de els respecte manca de superioritat proclama la La humiliant, población. la de bienenstar yel municpales intereses por los constatemente velando ha intervenido, asuntos cuantos en ha dado Llucmajor de pueblo al yamor capacidad de muestars su gestión tantas de tiempo el durante Sr. quién Morey, del separación la profundamente sienten absoluto, en rable projecte de convivència cívica. de l’altre bàndol. veritable dur endavant D’aquesta un podrà es iperdu mai manera els altres, que el els icom pensen actuen de patim, voler Id’això analitzar senzilla. complicades de manera coses de dir perquè és del que tracta es ibanalitzadors, tipats sovint estereo constructes uns persones les però queden aquestes dins fan la diluïdes principis? ser persona, tenir història La Què significa de significat. paraules les dotar Crec que viuen es necessari moments és quals en els antimilitarista. abrandat jo un tinent essent ell coronel mestre, conèixer que i gran quida, comi considerar un vaig seu el enyorat amb Nicolau Mes espòs, em passa Pizà mateix El latituds. aquestes en fet ha que de mal tant iexacerbat vel el del maniqueisme fàcil per decantar servit d’Antònia de fet el conèixer iser històrica, amic m’ha de investigació ser Aulet la subjectivitat la en iobjectiu quefer el científic quelluny d’introduir sempre hauria Pens humil. quea il·lustrar-se social tot ell, fet d’una com havia extracció iprocedir que m’uneix em contava a aprendre, com a estudiar, Ella l’animava neta. seva la amb l’amistat factor important un seu iel temps estat ha del personatge estudiat cas el En història. ala parlàvem manca de qual la humana si fesomia la deman Em arrelada. Crec que Morey home vaser un escapçats. molt impregnat moral d’una exigència il’amplitud queliberalisme de suposà mires republicanisme el il·lustrat ser varen clar, on és esdeveniments molt el conservador per uns marcat cavalleresc, caràcter que intervenció la un de Morey manera en política denota municipal la d’alguna Penstaverner clients complicitats que esquerrans. seus per seves els les patia amb clemència ferro situació. ala ien seu el informeCivil, lleva demana per al Oquan Guerra just la començada joves campaners republicans uns per acusar designat és en forma de ressorgia compassió Per iempatia. manera que exemple, d’alguna quan profundament, dotant-loGuerra de marcar Cuba degué el d’una experiència vital A vegades s’ha dit, i no sense fonament, que la història està cansada d’Espanya. d’Espanya. dit, ino fonament, s’ha sense cansada A vegades que està història la . I quanta foscor tanmateix... i quanta grandiloqüència afartadora. Quan Quan afartadora. grandiloqüència iquanta foscor tanmateix... . Iquanta 15 CONCLUSIONS allà on no es ponia on es no allà - - - -

Història 279 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 280 Jaume Morey el dia de les seves noces amb amb noces seves les de dia el Morey Jaume Matheu, que havia arribat com aecònom com arribat que havia Matheu, Els anys a Madrid a principis de segle. de aprincipis aMadrid anys Els Jaume Morey al costat de Pere de Antoni costat al Morey Jaume Maria Vanrell Càffaro, l’any 1901. Càffaro, Vanrell Maria Carnet de Falange, 1941. Falange, de Carnet dia 21 1940. de dia juliol de

Jaume Morey,Jaume 1966. vila. la de casa la davant centenari llucmajorer aun Festa Sastre. tinent i el Pere Matheu me Morey, Antoni capellà el Jau centre ial Monserrat Mateu batle El Insígnies i condecoracions de Morey. de icondecoracions Insígnies derrotada. República la de ria Al·lego Victòria. la de desfilada auna per aLlucmajor, probablement Una carrossa - -

Història 281 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 282 5 4 3 2 1 14 13 12 11 10 9 8 7 6 NOTES

Informació facilitada per l’investigador Pau Tomàs, per l’investigador suport el tèc facilitada Informació aqui agraesc Totes Muni de l’Arxiu signatura citacions les ala d’actes llibres pertanyen dels Record perfectament la figura i el tarannà d’aquest home em despatxava quan tarannà iel figura la Record perfectament La mestra Maria Calviño Andreu ha esmentat ha en Pregó el Andreu de Fires 2016, Calviño Maria mestra La amll lla corr amll la amll la amll il·lusió educatiu amb fet just espai per estrenar, un recinte en un militar poble, d’un batec el Escoles, la amll corr amll la amll Antònia Salvà. obres iles de de Maria rondalles apart noranta, dels primeria ala de Mallorca Insular que Moll Consell publicaven iel l’Editorial formació, en meva la de col·lecció la com els cials que llibres foren essen També iavançat. bo alguns sortiren bastant d’allà nari Miquel Francisca va comprar-nos padrina meva diccio un meu i a mi germà al La de Plaça. Llibreria ala Roca incursionsen llibresques iliteràries meves les informació. gador que acompartir és, sempre, disposat nic d’estar fet i, el com a bon que el important, més investi és de Llucmajorcipal fundació» iCorbera Marín 192). ynotícias avisos de independiente Quincenario Vich Alcaraz Morey. Antònia Aulet amb ide converses de documentació familiar són extretes biogràfiques dades Les 66. p. 66. 35. 65. p. 199. 25. 65. p. 193 65. p. 66 p. 66 141. .

L’Avenç 2512. 2612. , Montserrat. «Nota inotícia sobre núm. 197. p. 19-21. amll la- amll , M. «Institucions i càrrecs territorials franquitses: una re una franquitses: territorials «Institucions, M. icàrrecs aquesta cruel ironia del destí que ironia del vaser destí convertir, cruel aquesta tot 65-66.

Biblioteca Bàsica de Mallorca de Biblioteca Bàsica ». ». Ressò La VozLa Campesina (1921- núm. p. 96. 15. . Ses Ses ------, oligocènics, fase que sobretot fase oligocènics, sectors del s’observa centre idel sud de l’illa. en alguns i priabonians de contraccions plegaments de dipòsits amb secundaris, primeres fases de Glòria-Míner, la iSon de puig Roques, Son el de puig Mulet ses el iSon Fullana, Tudó, corresponents puig des el puig oest, de Maimona, puig sa al al de Binificat des aquitanians. no porten llits nics Llorenç... i Sant entre Manacor ­ferrocarril regions, on totes plecs oligocè els elles, del de línia la trinxeres a Algaida, de Randa carretera a la situats fragments colà, (més al’oest), dedel puig Son Canals de Galdent, de de serra puig la s’Es el seguit turons als passa mateix El vertical. ala fins i mol·luscs contrets iaixecats apareixen per exemple, dipòsits els amb contretes. ARanda, Llucmajor. de urbà nucli del respecte Binificat de Situació premiocènics, concretament postaquitanians. d’una força considerable. manera Són a dir, i moviments és postoligocènics sàvics, de Mallorca que sentir deixen al’àrea pirenaica es de fase la mers moviments tardans terrenys contrets de aquests forma violenta, apareixen pri imostren els Actualment En canvi, a les sèries de turons baixos situats al sud de Randa i alineats d’est a ialineats sud de Randa al situats baixos de sèries turons ales canvi, En de priabonià mostres les id’oligocènic troben fortament es indicada zona A la les mallorquina al’àrea comencen es ainiciar fi l’oligocè seva ala arriba Quan PROPIETARIS DE BINIFICAT (I). DELS INICIS AL SEGLE AL SEGLE INICIS DELS Nummulites intermedius Nummulites PAU TOMÀS RAMIS Un tast geològic tast Un , corals , corals XV - - -

Història 283 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 284 què es declaraven monuments historicoartístics i es col·locaven ies monumentsquè declaraven es protecció sota la historicoartístics de disposicions reconegut patrimoni iel Decret 2563/1966, pel de 10 de setembre, de 25 de juny, del històric patrimoni espanyol, com a logada cata rupestre d’art restes cova amb una trobam hi ja de prehistòria. Allà la des mans Dos exemples d’assentaments prehistòrics aBinificat l’aspecte mallorquina. d’aquesta àrea radicalment iantetortonià, que icanviarà de serà moltasegon, postburdigalià influència el més sinó al aaquest primerNo cicle pertanyen anteaquitanians, de plegaments sàvics, nummulítiques ioligocèniques. plegaments de calcàries les els puts, englobats dins ben representat l’aquitanià de dipòsits està ininterrom abase Bastida, asa fins Lluís, arabistes... del topònim: mossàrab, de possible la la procedència isignificat timent procedència la del topònim Binificat. explicar totes formatquines: teories ipresent», les Passat per que poder s’han exposar vaig mallor possessions Les del «I Congrés en marc el comunicació,aquesta realitzada apunts de Llucmajor, alguns ialtres». amb Llucamet sobrenímiques Binificat, menyspreus Fills dels aBinificat. existent talaiot d’aquest em vaparlar igualment Vidal, de Míner. Ramis possessió la amb Maria partió ala situat que quasi havia hi talaiot al ajugar anaven igermanes, germans d’agost de 1923), Filor, iMaria seus Vidal em contava els Marc amb que de nina, vint del segle anys dels dècada Filor dal Vi de possessió. la Francisca dominis els dins fonts, l’existència també d’un talaiot l’identificador RI-51-0002189. ques iprotohistòriques iMenorca. assignà cova li de se Aaquesta Mallorca de illes les prehistòri monuments tots prehistòriques coves els restes ialtres l’Estat megalítics, A les terres que ara ocupa la possessió de Binificat coneixem assentaments hu coneixem assentaments de Binificat possessió ocupa la que terres A les ara El que és clar és que Binificat deriva Llibre del del topònim Repar recollit al que és Binificat que clar El és L’any 2012 l’oportunitat tenir del’estudi vaig publicar «Consideracions topo per diverses d’aquestaA més cova tenc referenciada de forma confirmada oral, Alqueria Benihicar Alqueria de Binificat de bic (Bé d’Interès Cultural), a partir del que dictamina la Llei 13/1985, la del que dictamina apartir Cultural), d’Interès (Bé , filla petita dels qui foren propietaris de Binificat a partir de la apartir qui foren dels petita propietaris de Binificat , filla . A partir d’aquí, teories de tot. Apartir tipus envolten l’explicació 3 xx (i darrera persona possessió, l’11 ala (i que nascut ha darrera 1 que d’alguna manera ja heretava manera les que d’alguna 5 les romanistes, les les romanistes, les 4 2 En En en en ------català-valencià-balear autors els com recullen del en què tal investigadors, Benihicar, pels da d’incorporar a la Confederació Catalanoaragonesa, s’ha de dividir el botí de con botí el la de dividir s’ha Confederació Catalanoaragonesa, ala d’incorporar afirmació. guna hem al hem teoritzat, ara hipòtesis fet itambé fins ide qual la de Binificat escrita en aquest Serà document on primera la referència trobarem musulmans. dels mans de les del territorial botí arrabassat de dividir-se part per tal bre del Repartiment, iaaquest àmbit. hipòtesi època referida aaquesta rotunditat qualsevol amb aproximadament 327 molt terra... que aquesta sigui anys fan complicat afirmar moments en aquells habitants que havien dels habitatsobre fins durant cultura la nous dels habitants de l’illa per part ide recerca nul·lala curiositat d’investigació del patrimoni,rior l’absència del repoblament, destrucció de al’hora població àrab perfactors: violència diversos la deposte conquesta, la la causada àmbits rurals, sobretot que informació sobre tenim poca a Mallorca, en període el certs musulmà Per traduir podríem tant significar que traducció, podria en seva pareix la força dificultats partícula La idea qui la l’habitava. quereforçaria fos tot clan un es iaixí perquè només ampla família, d’una una conreàs la extremadament extensió i 49 centiàrees, de 12 jovades, en si compte a11 tenim jovada equival 36àrees que cada hectàrees, L’extensió de totque clan. un parlaríem era aBenihicar que de terra la pertanyia sinó no era sols d’una musulmà família, que Binificat l’assentament al que havia hi Una vegada que el rei Jaume I conquereix l’illa als musulmans, Mallorca s’ha s’ha Mallorca musulmans, Una que als rei el vegada Jaume I conquereix l’illa conqueriren Lli conformà el es Mallorca Un catalanoaragoneses cop tropes les isegui que acceptada més Personalment la és teoria per la arabista, em decant 6 o a 16 quarterades, amb cada costat de 40 braces reials. Es tracta tracta Es reials. braces de 40 costat cada oa16 amb quarterades, , significaria , significaria Binificat en el Llibre del Repartiment Mallorcade Alqueria Benihicar Alqueria fills dels menyspreus dels fills per per Alqueria dels fills dels menyspreus dels fills dels Alqueria . La partícula partícula . La -hicar dels menyspreus dels beni- , que presenta és idicatiu és Diccionari Diccionari . La . La - - - - - .

Història 285 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 286 per conèixer el procés del mateix repartiment, els porcioners... els per repartiment, conèixer del mateix procés el D’aquestes cinc còpies n’existeixenllorca actualment d’aquestes 5còpies através iés que hem ens de guiar (quadre núm. 1), ique ja hem anomenat. D’aquest de Ma Llibre del Repartiment com porció la conegudes reial de de terres les l’illa, adues terceres parts equivalien sobre ambdues),beneficis rei, correspondre quals que varen els al en repartiment el immobles béns tots o (terres, inventariats els cases valuosíssim, ja que figuren hi document després de conquesta. El la imig que dos anys és en sorgirà de redactar oLlibre ( del Rei cionà de Mallorca Llibre el del Repartiment sobre discussions propietats, negre sobre confec quedàs es ino blanc hagués hi que del repartiment de el accions les de conquesta. Iper tal de l’inici porcióabans a la queestipulat existents de manera reial, la s’havia i cases edificis que rei, 114.000 les correspongueren iespecialment al 3.492 com els així conreades, conquista. de derecho del derivado tierra la de hereditario señorío el d’aquesta entre terres les manera vencedors. crearia els Es de repartir is’han questa (Sineu, Petra, Lloret, Sant Joan i Vilafranca), Manaqur (Manacor,(Sineu, Llorenç, Sant Manaqur Petra, Lloret, i Vilafranca), Joan Sant la-Musu (Bunyola, Valldemossa, de Banyalbufar), Deià, Yiynau-Bitra Esporles ipart Maria), iSanta Bunyu Consell Eugènia, Santa Costitx, Sencelles, Binissalem, seta, Llo (Alaró, Llubí iMaria), Qanarusa Fornalutx), (Muro, Margalida, Muruh Santa iSon Capdepera Servera), (Sóller iMancor), Selva Sulyar i panet, (Artà, Yartan Búger, (Inca, Pobla, sa (Albufera),dia), Inkan Cam Al-Yibal (Escorca), Albuhaira que de 13 s’anomenaventrativa districtes, adminis organització L’illa terres. les en per una repartir-se divisions dividida estava aquestes ja segueixen que nous els senyors cristians de l’illa, que àrabs havien els fet que coneguts de documentscomentats, històrics en parlin. falta per la que anteriors dels la desconeguda més ja bastant és districtes, seus en els de Bearn, porcioners, grans bisbe vescomte el comte iel el de altres Barcelona, pels d’Empúries propietats, tot repoblació la ique noms els ordenada propietaris. sense dels canvi En Mallorca de ruralia propietats ala seves les de Una relació document al gràcies part una en coneixem també comte al Nunó que terres ales procés Del pertànyer Sanç varen com de particulars. terme títols rei pel els iaqui vaatorgar de propietat, d’institucions si parlam tant bic), de Mallorca. no Capitular publicada que còpiatroba al’Arxiu es llatina iuna i llatino-arà català (els llatí, de Mallorca del Regne còdexs a l’Arxiu tres Bofarull), de Corona (el la que al’Arxiu d’Aragó llatí, una fouen Còdex publicat trobam per dins un o altre oaltre un dins l’Alqueria per situar porció Benihicar ien nostre el cas del cada repartiment, cament conté sèrie de nuclis una poblats, que geogràfi convé conèixer per poder identificar Gràcies aaquest document coneixem íntegrament repoblador procés el duit a de superfície la hectàrees aproximadament les 340.000 de repartir tractava Es Aquests 13Aquests en compte tenir administrativa divisió la cal repartiment el d’analitzar A l’hora juz´, juz´ i així saber a qui va correspondre a l’hora del repartiment. aqui vacorrespondre saber al’hora iaixí comprenien els actuals municipis de: Bulansa (Pollença municipiscomprenien de: iAlcú Bulansa actuals els juz´ juz´ o ayza ayza La remembrança de Nunyo Sanç. Nunyo Sanç. de remembrança La (mapa 1). Cada , on figura la llista de les llista la , on figura Liber Regis 7 botí de guerra botí de juz´ musulmà musulmà ). S’acabà ------8

Llucmajor iAlgaida). de Banyalbufar), iMuntuy (Montuïri, ipart Calvià Puigpunyent,tellencs, Andratx, Es Marratxí, (Palma, Salines), ises Porreres, Al-Ahwaz Felanitx, Santanyí Campos, pobladors e de les alqueries, les ede pobladors dels noms els Munthueri, de terme lo son en poblats quals los pobladors son los Aquests del foli 17v.:de Muntuy a partir comencen es a consignar que nostre corresponen procedència. Les seva la al ocasions ien algunes reial, ise’nexistent l’extensió, registra nou el propietari, com porcioner conegut també de Mallorca porció Llibre el En del Repartiment reial. correspondre varen a la que terres les de Binificat, possessió corresponen a l’actual el 4 PARTS 1 1 1 1 REPARTIMENT DE MALLORCA (Quadre núm. 1) núm. (Quadre MALLORCA DE REPARTIMENT juz’ juz’ Si observam el quadre núm. quadre 1comprovam el queSi propietats observam les dins que estan d’aquests repartiment El de Muntuy, terme de Llucmajor, l’actual on trobam on iper tant s’inclouen Montcada de Gastó Bearn de Vescomte Comte Hug d’Empúries Palou de Berenguer deBisbe Barcelona Sanç Nunó Rosselló del Comte I Jaume Rei GRUPS i l’Alqueria Benihicar hi apareixerà en dues ocasions. en dues ocasions. apareixerà hi il’Alqueria Benihicar juz’ juz’ Sagristà de Barcelona de Sagristà Eugènia Santa de Baró Guíxols de Feliu Sant de Abat deBisbe Girona porcioners Alguns barons seus Els Tarragona... Tortosa, Marsella, Girona, Barcelona, de homes El Paborde de Tarragona Temple del Orde d’AlemanyRamon deGuillem Claramunt INCLOSOS AMB entre el rei i la resta de grans porcionsentre de fou: grans rei el resta ila 9 es consignarà cada propietat cada consignarà es Del terme de Montueri. Montueri. de terme Del Bulansa Inkan Yartan ½ Albuhaira Al-yibal TERRES 1/3 Sulyar Qanarusa ½ Albuhaira Sulyar 2/3 Muruh oest) (part ½ Al-ahwaz Manaqur Bunyula-Musu Yiynau-Bitra est) (part ½ Al-ahwaz Muntuy juz’ juz’ -

Història 287 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 288 alguns apunts de Llucmajor, ( alguns ialtres» Llucamet a«Consideracions amb toponímiques àmpliament explicada bareu sobre Binificat, de ple qüestió que una topònim el tro Benihicar, afecta significant iel del significat problemàtica d’ells. La isobretot pònims que de el saber alguns volien en realitat dir to certs i ubicar D’aquí no gaire. cava importava complicació la d’identificar també que el com sonaven. signifi de forma casos homofònica, aquests tal En plasmassin provocà que que parlaven a Mallorca, es molts topònims dels es diferents dialectes idels desconeixença de l’àrab, La i/o de llatí el conèixer català. el l’hebreu, banda d’ells a dominava, el només general parlaven aquest algun idioma.na, Com aregla catala bàndol de cancelleria normalment la al jueus adscrits i no escrivans, tots els comunicaven es en àrab sarraïns d’aquests Els topònims de forma correcta. alguns de plasmar tasca la dificultar devien ialtres entre uns idiomàtiquescies iculturals diferèn comunicació entreLa receptor Les icomunicador no sempre ser fàcil. devia paper. al dedicavenatranscriure’ls es neixedors topònims, dels mentre escrivans els co sarraïns d’alguns molins… per part l’enumeració carrers, d’alqueries, oral rafals, sessions del rei Jaume i alqueries Es pensa que pensa d’elaboració de procés el Es dela terme document dugué a partir es foli 64v., segona referència al La apareixerà corresponent de les a l’inventari Co- Bg. Senta de den es vi jo. Axebeb, Rahal Mas. dez G. Munt eden de Ros, Tarragona,de B(n.) eden Arbert den es jovades, vi Alecanti, Alqueria Tortosa.de Cuniles de R. den jo. xii es Baqui, Alqueria son fil. e de Cipria vi jo. den es Atthur, rahal Alqueria A. Garcia den es vjo. Arrenda, Alqueria A. Garcia jo. den es xii Estaacar, Alqueria eanP. rer, Hyuanes. foli 20r: primera referència al La és que trobam hi rahals d’aquesta mateixa porció d’aquesta totes inventariades mateixa on pos les ha reial, hi i a l’illa i hi apareix com apareix ihi al’illa jovades, es den Bg. den es jovades, ix Alhayffle, Alqueria Terragona.March de Bg. den es jovades, v Benicalam, Alqueria Tortosa. de Bn. iii jo. den es lenci, Alua- Beneiza Alqueria compa(n)yons.tres al- edels frares, sons ede Esteve G. den es vjovades enbacax, Mirtitichyab- Alqueria Tortosa. de Coniles de R. den es jovades, Benihicar, xii Alqueria Cella. de Matheu edem loma, Alqueria Benihicar. Alqueria Tomàs Ramis , 2012, p. 127-157). xii . jo. . 10 ------nims en qüestió. nims rahal són exemples valuosíssima. informació una mateixos, per si que toponímics aportaran, grups ens grans tres podem formar Repartiment dràstica, evident i inevitable ruptura de l’estructura social musulmana. Es rebutja Es musulmana. social evident de l’estructura iinevitable ruptura dràstica, produeix ies una de mans canvia terra la d’aquí, conquesta la cristiana, amb partir soldats idoblers). cavalls, econòmic armes, (vaixells, com de caire A militar caràcter de aportacions, tant d’acord respectives les en campanya amb la queels participassin que s’adquirissin, presoners ja terres, fossin proporcionalment i/o faria botí, es entre (72r i75 r). 49r), exemples d’aquest tipus serien Alguns oconstrucció. cident geogràfic de vila, la mur, reials, pont,lins obrador, porció, puig, partida, porta, part, font,tricte, forn, dis vila, davant costa, alberg, casa bany, casa, bany, carrer, carretera, carrera, camp, albufera, de, alberg, abeurador, aigua són: que en Llibre el del Repartiment apareixen oconstrucció accident geogràfic na i trucció seria l’accident geogràfic, mentre l’accident que seria geogràfic, a. c. b. elementsEls freqüents més són: de formació en topònims Llibre el dels del recollits de l’estructura A partir Abans d’iniciar la conquesta havia quedat estipulat que el repartiment dels béns béns que dels quedat conquesta la estipulat repartiment havia el d’iniciar Abans en nom el Consisteix exclusivament de construcció la Simplement topònim el denominador sense ac del tipus d’explotació agrària, que denominadorsD’aquesta els d’explotació pot assenyalar es manera agrària, indicarien el tipus el d’explotació, indicarien mentre que

Benimofarrichy Construcció Topònim topònim + Element a.1 Tipus formació la + topònim. freqüentd’explotació més És agrària a.3 Accident geogràfic +topònim. P. Accidenta.3 geogràfic e.: + topònim. P. Construcció a.2 e.: Fareth riat , riu, sèquia, taona, tenda, terme, tenda, torrent, taona, terra, , riu, sèquia, via, torres, val, Alqueria Benihicar Benihicar Alqueria el topònim. hahat (38r) o , hort, horta, , hort, horta, Beninabgar (20r i64v) o jazu ojuz´,jazu alhofra (37r). Lalmargall Molí Fareth Molí , alqueria, almudaina, barri, barri del barri barri, almudaina, , alqueria, llacuna, mesquita, molí mesquita, o llacuna, Rahal Muzoch Rahal Llacuna Lalmargall Benihicar és el topònim. el és (40v), i Almudaina

Muzoch on (56r), on molí rahal, rahal rahal, (88r), on serien topò els indica la cons la indica (41r) o Alabiat alqueria alqueria reha zucaq. llacu prop prop , mo , banys banys (1v i . En En 11 o ------

Història 289 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 290 seus magnats (quadre núm. magnats 1):seus 495 alqueries, 295 ajudants de conquesta, seus als correspondre834 varen als explotacions restants nucli de ciutat, la urbà 2.113 amb 320 obradors, cases, 24 forns Les molins. i30 jovades (56.611 aproximadament). meitat la hectàrees del reserva rei el Amés, es i 1.650 D’aquestes, forana. explotacions part ala 816 rei Jaume correspondre varen al explotacions,de diverses possibles explotacions unes etc., no inventariades, trobam errors de d’identificació diferents maneres, de noms otopònims transcrits repetits, isla.« la de fueros álos liberalidades estas perjudicasen nada en para que protesta una de éiban siempre acompañadas donativos, de nombre el llevaban rey al pagadas sumas las interior: su gobierno de necesidades yálas ásu propia defensa acudir obligación de pecho ysin la más que todo de franca tierra habían la Mallorca recibido entre vencedors. p. els (2006, 92): Com diu J.M. Quadrado partir de que terra tros de re s’ha gran converteix en un es iMallorca àrab capitulació la nim és en el Llibre del Repartiment de Mallorca en Llibre el del Repartiment és nim de Jaume per part de Mallorca de l’illa (Conills), 1231entre anys els i1299. concretament Entre l’any ells, 1232, trobam Prot. d’explotacions del grup imenys nombroses:forma part extenses més inventariades Bisson Jean en seu el quadre de propietats les mitjana en porció. aquella que ofereix ens dades les segons De fet, 12 jovades d’extensió, 135,6 unes doble el que és pràcticament la de gran hectàrees, veim com l’Alqueria seves les amb Benihicar, jovades. Així, 6,2 unes 70 hectàrees, l’altra meitat de ciutat. la RAMON DE CONILLES RAMON 9-13 7-8 5-6 3-4 2 ; 460 alqueries, 328; 460 en jovades Extensió de l’explotació Pel que fa a la propietat de Binificat, al repertori basat enPel l’ repertori basat al que propietat ala fa de Binificat, tipus de propietat consolida porció un A la es reial d’unes d’una mitjana mida En total, i sempre segon xifres aproximades, ja que ens podem trobar el cas ja aproximades, que cas el isempre total, En podem ens trobar segon xifres 13 , trobam els propietaris i parroquians de la parròquia i el terme iel de Llucmajor de parròquia la propietaris els iparroquians , trobam el primer el de l’Alqueria propietari després cristià de conquesta la Benihicar, rahals i 28 explotacions diverses amb una superfície de 5.009,8 una i28explotacions amb diverses 100-150 70-100 50-70 30-50 20-30 hectàrees Equivalència en Taille exploitations, des i el 1229. el que primera en te constància La

el mateix any 1232. El còdex llatí 1232. any llatí mateix el còdex El rahals 12 i 44 d’altres de tipus, amés i44 comprovam que Binificat comprovam que Binificat 9,7 % 9,7 % 12,8 % 31,2 % 29,3 % 11,9 d’explotacions existents Percentatge ahm Los pobladores de de pobladores Los , Prot. i R. de Conillis Conillis de R. ascla - - , Repartiment, Repartiment, ras, sobre dades ono noblesa, ala yessin permet ens conèixer algunes ja entrat segle el del temps des de conquesta la fins influència alqueriarum et nomina populatorum et monthueri per d’aquest, encapçalat en l’apartat Ponsa, e estimaren que allí eran bon lloc d´arribar, bon lloc eran allí que eestimaren la eprop de hiPonsa, havia unpuig, eque fos boal´estolque arribàssem. allí que arribar, estimaren on e allí ells Tortosa, com Mallorques, riba va qui contra mar anassen e que de galea la en Montcada de eEn Ramon sua, era Nuno don que ungalea en enviassen senyor i senyor de Montcada de ide Tortosa: Castellvell nobles dels Teniaun poderosos més de Catalunya. títols els de vescomte de Bearn, de Montcada, Ramon tortosí que al’illa arribà vaixell De fou un fet amb vaixells. mentre que homes els Tarragona de Barcelona, iTortosa comprometeren es aaportar nombre determinat soldats icavallers, un aportarien d’homes, barons prelats iels nobles d’eclesiàstics, iciutats. en campanya la participació la cions, pacta es de delibera dies després de tres jornadade la clausura, En necessari. finançament iaconseguir-ne ocupació de el Mallorca futura la vafer per tractar bàsicament es ciutats: Tarragona itres Barcelona, iTortosa. noblesala catalana convocatòria La representació entitats eclesiàstiques, diverses de participaren Hi de Barcelona. palau desembre el de 1228, Jaume al’illa, de l’assalt Un abans any preparació conquesta la ila de Mallorca. pat de forma molt en planificació, la activa Isla. la de general reparto el en para entender regios comisionados los de bien uno tam Fue estension. igual de yBenihichar jovadas doce de Baqui alquerías con las tueri isla la de general reparto el en ellos de uno á cada asignadas heredades las de y noticia conquista Jaime por Don última Aragon, i de d’extensió una. cada respongueren tal com hi apareix recollit. Natural de Tortosa, recollit. Natural diu apareix Llibre ens el com del hi com també tal La ciutatLa de Tortosa, sud de província la al de Tarragona, situada partici havia Mon de término el en Tortosa, de (Raimundo) natural heredado CUNILLERES Al Tortosa de Coniles de R. den es Benihicar, jovades, xii Alqueria 20r. que consigna: comentàvem s’hi pàgina ala català, abans, còdex el En conillis .jo. xij dertose. de benihicar- Alq. .R. est dertuse. cuniles .jo. xij baqui- de Alq. .R. est Nobiliario Mallorquín en el repartiment les alqueries les de ide Baqui Benihicar, en repartiment el R. de Coniles de Tortosa de Coniles de R. 17 A més, a la seva obra seva ala Amés, de de j.m. Isti sunt populatores qui populantur in termino de de in termino populantur qui Isti sunt populatores 15 Bover,

vengué a la Conquesta de Mallorca i li ili Conquesta ala vengué de Mallorca , publicada a Palma al 1838, al , publicada aPalma p. 40, trobam:

Memoria de los pobladores despues de la la de despues pobladores los de Memoria 14 E trobaren un loc qui havia nom Sancta havia Sancta nom qui un loc E trobaren un recull de personatges amb certa certa amb de personatges recull un , hi trobam: hi , E fo lo consell aital que que consell aital E fo lo xix i convocà corts al seu al convocà corts a Mallorca, pertan aMallorca, Ramon de Cunille de Ramon . 16 de 12 jovades 18 Els Els cor 19 ------

Història 291 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 292 f. 13v.).f. L’extensió de 23 les propietats resultant mitjana de era 7,608 jovades. i8jovades de aproximadament) (90,4 Yartan. al de hectàrees dament) Bulansa, al de aproximadament) Muntuy; 12 al jovadeshectàrees (135,6 aproxima hectàrees aproximadament) corresponien al hectàrees de 167 total extensió jovades, i 12 de conquerides terres les del repartiment 11 porció a la a l’hora amb reial alqueries Pantaleu. puig del aquel en reposassen dimenge el que l´estol. tot emprès arribat Efo seria així ans pujar hi poguessem que hòmens mar, eabcinc-cents donan(e) Rey, Senyor lo panyons. 9r.). f. 9r.). f. (Yiynau-Bitra, 12r.). f. (Yartan, 12r.). f. nau-Bitra, 12r.). f. (Yiynau-Bitra, 12r.). f. nau-Bitra, f. 12r.).tra, pa(n)yons. 11v.). f. (Yiynau-Bitra, companyons. sons -Alqueria Dabenhageg, v jovades, es den Jouan de Someres, de Tortosa, de Someres, Jouan edaquestes de den es v jovades, Dabenhageg, -Alqueria eBenideni, Abuenbran -Rahal Benigaful, -Alqueria Abenhatiz, -Rahal Azagan, Muntagut -Rahal Almenorqui, -Rahal Abnalhatex, Azmeth -Rahal Baqui, -Alqueria Tortosa. de Darago den R. den e es v jovades, Benilalharee, -Rahal porció ala són: de Mallorca reial repartiment pel tortosins beneficiats Els L’aportació acordat, com s’havia recompensa, tal seva la tortosins vatenir dels -Rahal Abenmutarrif Abenmutarrif -Rahal P. sons companyos. Noveles e de den e es de v jovades, Algedit, -Rahal Bianortit, Abenmudalel -Alqueria Bimortit, Alhanat -Rahal Benihicar, -Alqueria Tortosa, de Castelo de ede Gerau den ees vjovades, Abinsanx, Abdelaziz -Rahal rahals (Yiynau-Bitra, f. 9r.). f. (Yiynau-Bitra, 20 (Yiynau-Bitra, f. 11v.). f. (Yiynau-Bitra, , amb una extensió mitjana de 8,54 mitjana extensió i6,75 una , amb Una jovades respectivament.

(Yiynau-Bitra, f. 12v.). f. (Yiynau-Bitra, xii ii viii

jo. an Carroz jo. es den R. de Cuniles de Tortosa. de Cuniles de R. jo. den es xii viii iiii iiii

jovades, es den R. de Coniles de Tortosa. de Coniles de R. den es jovades, jovades, e es den Bn. Puculul e de sons companyons, companyons, sons ede Puculul Bn. den ees jovades, jo, e es den P. de Noveles, e de sons companyons. sons ede P. Noveles, jo, den de ees jo. e es den Puculul e de sons companyons. sons ede Puculul jo. den ees jo. e es den P. de Noveles e de sons compa(n)yons. sons P. Noveles jo.ede den de ees 21 unes 1.887,1 unes jovades 90 (1.017 de quals les hectàrees, v viii jo. e es den P. Tortosa jo. den de ees v jo. e es den P. de Noveles e de sons companyons. sons P. Noveles jo. ede den de ees jo. e es den P. de Noveles e de sons compa(n)yons. sons P. Noveles jo. ede den de ees xviii v 23 jovades et tes den P. de Noveles, e de sons com sons ede P. Noveles, den de tes et jovades jovades, et es den Bn. Puculul e de sons com sons ede Puculul Bn. den es et jovades, . (Muntuy, f. 20v./21r.). f. (Muntuy, juz’ de Yiynau-Bitra; 57 jovades (644,1

no hauriem paor que´l perdessen perdessen que´l paor hauriem no 22 (Muntuy, f. 20r.). f. (Muntuy,

e de sons compa(n)yons. sons e de (Muntuy, f. 20r.). f. (Muntuy, (Yiynau-Bitra, (Yiynau-Bitra, (Yiynau-Bitra, (Yiynau-Bitra, (Yiynau-Bi (Yiy (Yiy xii ------.

rau de Castelo, Jouan de Someres, Astruc, A. de Na Dominga, R. Gibert, R. Toz Gibert, R. R. de Na Dominga, A. i rau de Jouan Castelo, Someres, Astruc, Tovarcii Rey Senyor lo dona 18v.). Rey, Senyor lo daqui 22v.). f. de Conilles, degué tenir en l’empresa. tenir degué de Conilles, que Ramon seu el primer en rellevància la propietariconquesta, sinó cristià, també en moment el l’Alqueriano tenir que només devia de en importància Benihicar la la 18 jovades, iper l’Alqueria Roia, de 15 Vila jovades. Tot de dur apensar ha ens això Abuenbran eBenideni, il’Alqueria amb Baqui Novelicx, només Rahal pel superades homespongueren de l’Alqueria Tortosa, als amb tercera la en extensió, és igualada de anomenades. les De 23 que les explotacionsi suposam importants, que corres comprovam Llibreel que del Repartiment, l’explotació de extenses, més les una era que desprenendes es en tortosins irecollides de que terres les correspongueren als de Tortosa, 11 Abenziza). amb iAlualenci Alualenci jovades (Beneiza 24 jovadesi Abuenbran eBenideni); iBenihicar), amb (Baqui iBn. de Coniles, R. Banigaful jovades de 34 (Abenhatiz, total un Bn. amb Puculul, Azagan); Muntagut Almenorqui i Abnalhatex, Azmeth Abenmutarrif, Bianortit, Algedit, Abenmudalel foren: conquesta– ala aportat P. Bimortit, de Noveles, 36jovades (Alhanat amb que havien quatre que els pensar recursos més cal tant –per en Repartiment el ficiats Tovarcii Xico, Jouan iTovars. (3), (2) de Coniles R. iBn. de Tortosa (2). Ipropietaris explotació: que comparteixen B(n) Toz. Com apropietaris de d’una més explotació: P. de Noveles (7), Bn. Puculul mateix repartiment de Mallorca una vegada acabada la guerra i conquerida l’illa, i iconquerida guerra la l’illa, acabada vegada una de Mallorca repartiment mateix com acol·laborador paper important un tenir del degué Conilles oestratega Així, publicavablant que ala a també repartimiento. espresado el D. Jaime sujetos para i realizar con otros interessant: Bover dada introdueix ens una -Alqueria Vila Roia, Roia, Vila -Alqueria Castubenyon, -Alqueria Dabenixehyt, -Alqueria Abenziza, Alualenci -Rahal Alualenci, Beneiza -Alqueria Dalbenia, -Alqueria Per acabar la nota biogràfica de Ramon de Conilles al al de Conilles de Ramon notaPer la biogràfica acabar Pel que a l’Alqueria fa totes da fent aquestes amb comparativa Benihicar, una veim que quatre de tortosins dades bene més els Finalment, anàlisi en aquesta nominals propietaris a Com - Novelicx, -Alqueria Rahal Benicadrel, Benicadrel, Rahal iii jovades, e donales an Carroz. anCarroz. edonales jovades, vi

xii viii jo. e es den B(n) jo. den ees Toz Tortosa. de xv jovades, e es den R. Toz R. den ees Tortosa. jovades, de iii jovades, e es den Jouan Xico, e de Trovars, Jouan ede Xico, den ees media la jovades, ede jo. es den Astruc de Tortosa, seus. de iii frares ede Astruc jo. den es viii vi jo. Suaritz anMartí jovades, es den R. Gilabert de Tortosa. de Gilabert R. den es jovades, jo. es den A. de Na de Tortosa, Dominga de A. jo. den es erecobra viii 25 iii d’una sola explotació tenim: R. den Darago, Ge d’una den sola Darago, explotació R. tenim: Memoria de los pobladores, los de Memoria jo. es den Bn. de Tortosa. de Bn. jo. den es jo. es den Bn. de Tortosa. de Bn. jo. den es Por su honradez y providad le comisionó le yprovidad Por su honradez 24 . (Muntuy, f. 19v.). f. (Muntuy, (Bulansa, f. 7r.).(Bulansa, (Yiynau-Bitra, f. 10r.). f. (Yiynau-Bitra, (Muntuy, f. 21r.). f. (Muntuy, (Muntuy, f. 20r.). f. (Muntuy, (Yiynau-Bitra, f. 13r.). f. (Yiynau-Bitra, Nobiliario Mallorquín, que citat s’ha abans. 26 Una cita sem (Muntuy, f. f. (Muntuy, (Muntuy, (Muntuy, - - - - -

Història 293 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 294 natges il·lustres totnatges cognomenatsi que Cunilleres, desconec si poden ser descendents totes formes, al rebuda cedir-la decideix que terra la ovendre-la. pertocava que vegada els De una d’aquests de comitiva fos un la de acompanyants Jaume de Conilles que Ramon Sant-Martí. de yáFrancisco Bellvehí de áArnaldo Santa-Eugenia, de á Bernardo Mallorca de anales los en á encontrar volvemos solo expedición, á la des. que serien qui s’encarregarien els en explotació aconsegui terres les de posar de l’illa, propietats aquestes establiren a nous sota contractes colons, pobladors o repobladors o vendre porcions les comitiva o de seva la que entre havien tocat els cavallers els fronteres feien seves les i donar decidiren petites se’ls l’illa, dins trobavenes estrets porcions corresponien de grans terra quals als poderosos cavallers Els repartiment. el de Pere de mà la redactat de Sent Melió. de l’elaboració del Llibre del Repartiment els cavallers citats hi trobam Raimundo Conill: Conill: Raimundo trobam citats hi cavallers els adquirido óheredamiento premio y uno, cada de hazañas patria, apellidos, nombres, esplicacion de suficiente pero breve mossèn Jaume elles En Febrer composicions mitjançant relata d’11 o12 versos referència segle del mateix clara una i en tenim rament guerrer, en conquesta la immers de València, ordres ales de Jaume també 1454 i1460, propietari d’un 1484. el també oFelip esclau Conilleres, propietarid’exemple, d’esclaus com entre Conilleres, Joan Conilleres altres trobam llibre el En de la Salas. a aquesta de la Fuster, Bover continua de Mallorca. dient i que família aquesta militar succeí que 1425 el de iJoan Cunilleras, de Mallorca, ciutadà és de Catedral la ardiaca que 1303 el de Cunilleras, Berenguer és d’aquell propietari de Benihicar: Ramon 27 Lo deixá premiat; é perque amenazes éperque premiat; deixá Lo écases terre de agrait Rey Lo Túnez. de vingueren socorro lo ádar Que galeazes, les cativat ser de De perill á posantse costes, les moros Dels maltrata éabella ása costa, Armada fragata, abuna Marsella de Vingué Conill: Ramon de agnom lo Denota plata, sobre camp de negre, conillet Lo 178 TROBA CONILL RAIMUNDO d’esperit de Conilles, cla R. trobam després de conquesta la de Mallorca Anys en que terres les pertocaren amb li de quèDesconeixem Conilles vafer Ramon I com ens diu Quadrado Icom diu ens Quadrado Nobiliario Mallorquín ...y de cuantos concurrieron con gente de armas propia ...y armas con de gente concurrieron cuantos de 29 L’esclavitud aMallorca dels que participaren en conquesta. aquella Entre que dels participaren sí que tornam a trobar anys endavant perso sí anys que a trobar tornam , que 1de juliol veié dia de 1232, llum la xiii a les ales (V Trovas aquer de mossèn Febrer. 28 , 1997), com atall Així, és probable és Així, ...una ...una i - - - i ,

Escut d’armes del llinatge Conilles. llinatge del d’armes Escut con ytierras. premió casa Aragón le itot bon fer un nombrevictòries ifins Per de captius. tot això algunes havien aconseguit ben segur recursos seus els amb que pagar podien pes es on tro les armats intervenció seva iala del nostre enguerrer protagonista conflictes identitat.formes node seva dubtar la fa ens La d’or, ien camp de botar gest negre amb que fet conill mateix el de totes és portava que trobam l’escut mentre de plata, negre sobre texts camp que que un en altres de l’obraextreta Febrer, del mateix conill un és l’escut Conill de d’armes Ramon gòtic de Can Weyler (Palma) es varen localitzar els banys àrabs d’en àrabs Renovard, banys que els Weylergòtic de Can localitzar varen es (Palma) (…) l’aclariment fa d’ ferència de compra la de Binificat de possessió la Míner, entre Son Ponç Binificat, tuada Per Maimona. isa aquest motiu re ala familiar. llinatge pel venia determinat que segurament Binificat. de Entre compres aquestes trobam hi de Ciutat oque tenien de persones residència. hi la naturals delterra terme per part compra la És de de la molta ieconòmica part de vila. la social fisonomía la marcarà xiv segle el Jordi Durant és Renovard de Malbosc. dehe Binificat documentar pogut es produeix es aLlucmajor que fet un ique ja referencia Quadrado Josep Maria . Per recent, referenciada investigació en premsa una 2011, el casal que sabem al Jordi Renovard eraja aquell any propietari topònim de l’alqueria Bosc, de Mal pròxim el propietari que de Conilles, Després de propietat la de Ramon amans composició la Segons de mossèn Jaume Febrer, en imatge la mostra com es ital abuscar, cativant llunes. ses ixqué Els ningunes, tement Alger, no de los Feren 32 JORDI RENOVARD DE MALBOSC en 1370 en vecina Malbosc, alqueria de Jorge Renovart 31 30 Trova acaba fent acaba al·lusió al’esperit 33 Aquesta alqueria estava si alqueria estava Aquesta el rey Don Jaime Don ide rey el alquería vecina de de vecina alquería - - -

Història 295 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 296 com Can Belloto com Can del primerferen evocació Weyler, propietari referien una i es a Can conegut també Valerià…,Weyler seu iel fill segle compraren el però jesuïtes que els al quan Torrella, Pere família la Fernando canonge el iCamps, Belloto, Joan Ballester Joan Desmur, de 26 entre documentats, total d’altres mossèn família la Felip Despuig, complexa, en és que propietaris dels història del la casal afirma moneda. Carbonell notíciala sembla que mercader, era de inversor immobles de ibéns terres icanvista Weyler. subsol de Can al efectivament, parla ens del qual Renovard El de Malbosc són, que banys els com geològiques les Carbonell confirmat d’Antonio han Ruiz, històriques les tant però del del doctor investigacions, davant, aquestes Marià illeta i que comprat 1273. el aquest havia situaven banys els aquests hispòtesis ala Les Weyler propietat Can estat l’actual havia d’un (1246-1288) Renovard de Malbosc referència: fa hi segona la meitatd’un durant topònim dela Palma, segle urbà segle al fins funcionaren la darrera al primer de agost tambe aportats en Ciutat ab peatje 1 s. ab peatje Ciutat en agost aportats tambe de primer al darrera la y tisora segona ala la acarnestoltas primera la pagues iguals abtres diners ylos Ciutat en aportat quartera per abalmut yrebedor net Pheliu bonou ySant Pere Sant de die lo forment lo ço es altre part de blat de yvint quarteras part una de lliuras pagar doscentas aquest contracte de 1616: mostra una aLlucmajor N’és segles. durant mantingué d’aquestes es dates costum principis d’agost, en moltes per Pere Sant ocasions 29 Fèlix, iSant de i30 juliol. El de juliol o a Llucmajor pagaments solien se Aquests fer a finals com pecuniaris. que de rendiments explotaven les en realment espècies o llogaven tant als acanvi Çagranada... Robert Muntanyans, familía Mateu Abram, Desvalers, Geronés,Mateu, Francesc Bartolí Pérola (1390); Felip Valentí, Vicent Llambías, Burguet, Bernat Umbert, Joan Bernat Jaume l’Alqueria i Miquel (1375); Desmàs, Mina un Roig, Huguet (es Puigderrós) (1354); (1369); Passaró Lamnar fal del Rahal part Desportell, Joan de Santjoan; l’Alqueriade Guillem (1334); de Ferrutxelles Ra el Gual, Berenguer (1321);Arboçar de Fonollet, noble el (1324); Rotge SaBassa Bertran Sibília viuda (1310); de l’Alqueriapart Arane del Rafal de Salivó Camp de Martí, Sant Saura Burgues, entre documentats, trobam d’altres, Arnald hi també època, en aquesta terres. sobre inversions tot semblants que molt pel ales és fa aactivitats possible que dedicassin dos es els que del Renovard 1370 de el Malbosc directe Fins i l’alqueria adquirí de Binificat. probable Weyler, que propietari Renovard de el Can de Malbosc, ascendent un sigui però sí que que més és aquí tractam, Jordi mateix el tractam Renovard del qual impossiblenovard. És que aquest primer propietari, sigui qüestió de dates per una Aquestes terres no les treballaven aquests senyors sinó aquests que no terres Aquestes ciutadans, treballaven les cedien les compresterme ales Quant de Llucmajor de ciutadans de al terres per part carrer del Bany d’en Renovard. d’en Bany del carrer 35 o Can Puig, com una com una Puig, oCan

xvi Item som de pacte que vos dit Farra me haveu de donar y donar de haveu me Farra dit vos que Item pacte som de , i un estudi de Maria Barceló (2001, Barceló de Maria estudi , iun p. parla 87) ens domus magna 34 Pareix, notícies, aquestes segons que anomenada Cases d’en Re Cases anomenada xv 36 , que segurament , que segurament rahal devora devora xviii - -

aquests contribuïssin a les despeses de la fàbrica de nova de vila. la la església de fàbrica la contribuïssin despeses ales aquests i que presentà es rei el davant Alfons plet, El de Malbosc. de Jordi Renovard figura la ció d’aquests implicada ien un trobam enfrontaments hi Llucmajor excep de una no Mallorca. en vaesser de viles les il’administració quians comú. per ferian parroquia la de homens convitse en que´ls solaços tots en eencare cosas ditas las totas en metan sian, jurisdicció qualque de hi stan, qui Item aquells esi hi está. be no hi ha, çó que per hajaqui parroquia, possessions la en hi meta que Rey senyor lo loch, ordona del eácomuna utilitat parroquia la de ed´altres sgleya de obras qui´s ede escoltas enfortiments ede talayas ásalvetat fassen las Jaume Però icomunes de vila. la l’ordre universals terme, acontribuir en que despeses les perquè no foren moltesvila negaven, sempre es tot vegades al terres fàcils, iposseir ben segur també en relació amb les propietats les en relació amb també que posseïen vila. ala ben segur de l’església, l’aportació ciutadà construcció ala que de fer cada havia reflecteix llista aLlucmajor, porcióciutadà propietari de ocases terra d’alguna il’altre que aquesta 42 infrascritas. cantidades la de por valor el construiendo, se estava yglesiaque nueva la de Terrasa parroquia. nuestra en ciudadanos los de riqueza de timación tenienriquesa que de aLlucmajor: possessions les ciutadans els FontSegons Obrador (1974, p. 451), correspondria al’estimació de la llista aquesta Valentí Ferran 300, Jordi 300, Palou Renovard Guillem 150 200, Font iBernat 100. (tutor Burguet Bernat de Desmàs) Joan 550, Pere 1.200 Felip 1.000, lliures, Suria Beltran estipulades: Guillem de lliures titats quan unes amb mateix, ell entre sèrie de ells ciutadans, una Renovard, on figura l’anyelaborada 1371, de Jordi després de any l’adquisició per part un de Binificat (...) fabrica. dita la de despeses les en contribuir Regne del observancia bona esalubra per com eiustitia bona equitat per axi son tenguts Esgleya dita la en offici sovin hoir lo venen quals e los parrochia dita la de terma possesions havents lo en com ciutadans tal per los 1420, al de vila, la síndic jurats dels Simó Decamps, empresa. escrivia Segons en per concepte dur endavant nova la de despeses assignades quantitats les sufragar negaven es a terme vila iala al d’alqueries béns que i cases posseïenciutadans grans provocat considerable pel augment poblacional que patit havia Llucmajor, però els considerava que tothom de contribuir. havia hi L’acord de nova venia la construcció gons l’abat d’Arles (1332), Per tant un autor ens indica que la llista era una estimació de la riquesa de cada de riquesa la de cada estimació Per una era autor un que tant llista indica la ens 40 Entre la documentació aportada durant aquest plet surt a la llum una llista llista una llum ala aquest durant pletEntre documentació la surt aportada temples consideravenEls ja es quereligiosos se aquests, obres de fortificació, ienfrontaments entre senyors, els parro els malestar vacrear mesura Aquesta de la relació d’aquestsLa autoritats les senyors amb administratives ciutadans ii y fue arbitrado y sentenciado que los ciudadanos devian contribuir por la obra por la contribuir devian ciudadanos los que ysentenciado arbitrado y fue havia imposat 1299 el havia en principi, no deixava, remei: els altre cap 38 que enfrontà els jurats llucmajorers amb els ciutadans forans que forans llucmajorers enfrontà jurats els ciutadans els amb pro eo quod eccleslae sunt ad modum fortaliciorum. modum sunt ad eccleslae quod eo pro v dia 30 de maig de 1420, de 30 maig dia pretenia que forçar 41 Guillem de Torrella Guillem 350, Pere Caldés 37 En canvi segons Guillem Guillem segons canvi En

Se hizo constar la es constar la hizo Se Del feyt de de feyt Del

tot hom tot (...) E 39

Es Es - - - - -

Història 297 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 298 de sang…, mentre que ialjubs cisternes pous, els eren imprescindibles. Segurament de molins No vent, collites. els les faltaven per guardar-hi com també bísties, les per allotjar-hi d’aquell habitants i tant els temps servia rural casa La dies. nostres rebia nom el de que la era propietaris,diversos porció ila normalment per valuosa, grandària, més entre divideixen es Moltes de Mallorca. alqueries irafals de al’illa terra tros a un després de l’acabament d’Alfons deldable, regnat que fins s’allargà idesagra Fou empresa idiferentsevidents interessos una difícil d’ambdues parts. ja haver devien desaparegut. primera llista 49 ipossiblement Havien passat anys Burguet. Bernat molts ala qui surten dels de 1371 llista ala que idels apareixien només atrobar tornam ja no figura vard hi 1420, rei el davant Alfons que presenta any es cas el jor. de Ciutatmas). però 1439 el natural Era s’estableix de Llucma com aveí de vila la Das (Johan Desmàs Joan Llucmajor, com apropietari de Binificat registrat trobam del vent... arrecerat terreny; torrents, aigua, que ubicats de forma que oferia elements cada els s’aprofitaven naturals màxim al ja estaven humans assentaments antics els Amés, de dur d’un lloc. altre no l’havien i en abundància ja pedra que havia hi noves les cases, per edificar foren escollits els molts on trobaven musulmans es assentaments llocs dels poblats prehistòrics oantics JOAN DESMÀS 43 El 1436, després del de nova pletEl de la anys construcció per església la setze propietaris relació de aLlucmajor terres de ciutadans altra l’any feta una En Pareix que és durant aquesta època quan sorgeix la paraula paraula la sorgeix quan època que aquesta Pareix durant és dels acausa acord vacloure clar un sense ies icostós, Aquest plet llarg vaesser Aquest és un cas estrany, ja que cas un tendència la Aquest és senyors dels eraanar de possessió possessió , en sentit de tinença, denominació que ha arribat fins als als , en sentit denominació de tinença, que fins arribat ha v , observam com Jordi Reno , observam possessió v el Magnànim. el per referir-se - - - - família d’aquest llinatge tenia en aquest carrer. Aquest topònim urbà apareix en un en un en tenia aquest d’aquest Aquest carrer. topònim apareix urbà llinatge família de Bosch), (actualment carrer prendre que quede Desmàs devia nom la de casa la posesiones opimas y muchas dieron áquien Sant-Martí de Ramon de el ysobre todos Formentor, alquería la de dueño Burguet Galiana, Salzet, Desmás, Despuig, Berga, Ballester, Llull, Vida, da, Zagrana de los repartimiento del libro el en hallamos solo tan historia, nuestra en lustre diu que després de conquesta la p. (2006, 18), Quadrado Josep Maria ens confirma la ens quan d’aquesta família importància membres La seus dels en participació Conquestala la de Mallorca. de Jordi dehavien adquirit Míner, possessió la Renovard. veïna de de la Binificat, residit. havia De ja fet ja que hem hi 1375 vist el del llinatge Jaume iMiquel Desmàs derint-se Llucmajor, originària era aLlucmajor). Desmàs osi no més part família La diu: p. (2006, 43-44) Quadrado component té un aCiutat però aquesta residir cas ino geneològic vila, ala del qual da a la zona de les possessions d’Alacatí i Míner, pròxima a la de Binificat. Durant Durant iMíner, d’Alacatí de zona possessions les ala da de pròxima ala Binificat. factor que evidentment hipòtesi. la l’atenció crida ens no i per tant podem descartar d’aquestes fos una propietats, tot que Binificat iquenegar un relació la és entre ells o implicat com apropietari trobar intermedi. degué Peròes permet ens afirmar res on mossèn Felip també Desmàs, Despuig de Jorditats família ala Renovard cap de de l’evolució propie les transvasament un toponímica d’aquest carrer, hagué hi Potser, de Desmàs. Joan possiblement de el Jaume vista trobam ala Desmàs, fill un d´En Renovard… Banys dels autem antiquitus Martini Despuig Magnifici antea et Felip Despuig, Senyor del numcupato in vico vulgariter Crucis, Santa in parrochia majoricarum civitatem referència: aquesta Concepció trobam hi d’essercop aquest propietari.en deixà document del Convent un En de l’arxiu de la comentàvem d’en propietaris noms banys dels els qui havien estat dels Renovard un denominar i tot Posteriorment de enrere, més de de Renovart. Bernat a passà es aquest carrer segle al propietari deestat Binificat d´enBanys Renovard pròpia d’aquest que toponímia indret, urbana fou d’antic conegut des per suposició aquesta en la Basam propietaris de Binificat. Demàs dels branca la amb Jaume Desmàs, Magnifich del carrer de Pau, la que carrer fou l’actual conegut com És Demàs. dels llinatge el portà també Desmàs. Bernat de carrer per palla. la de pes lo prop Mas, Des den n´arnaufa carrer anys tots lo en situats seus, alberchs tres per verdera, capbreu de Pere de l’any 1349 de Manresa que indica: La família Desmàs, avui extingida, avui Desmàs, família La Des del mateix moment de la conquesta de l’illa aquesta família va quedar uni vaquedar família moment aquesta del mateix Des de conquesta la de l’illa carrer de 49 45 . Un exemple altre l’existència és aCiutat segle al Posteriorment en topònim el aFelip just quan degut és Despuig En ocasions també fou conegut, entre també d’altres denominacions, ocasions En o

Mossèn Felip Despuig Felip Mossèn carrer dels Banys d´en Banys Malbos, de dels Renovard carrer 46 Així mateix es coneix un altre carrer a Palma que aPalma carrer altre coneix un es mateix Així ...pues de los apellidos que más tarde figuran con algun con algun figuran tarde ...pues más que apellidos los de Desmás, descendientes (...) descendientes Desmás, villa misma la de 47 xiv, iprobablement relacionat aquest carrer el sigui tot ique sembla que topònim el venia fins 44 …quasdam domos meas sitas intus presentem presentem intus sitas meas domos …quasdam tenia un gran renom de poder des icert gran un tenia , personatge que ja hem anomenat quan Item una liura cuatre sous que que sous cuatre Item liura una 48 aquell que havia xiv del carrer carrer del carrer dels dels carrer (refe - - - -

Història 299 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 300 la, encara que una altra Pérola ens apareix el mateix any també com apropietat Pérola també any que mateix altra el de una encara apareix ens la, Mas Juan Desmas de Binificat Juan de Desmas; Pérola ciudadano; propietaris. Pel 1436, que al fa entre trobam, hi d’altres: de l’any 1400 1499, al de Llucmajor possessions les seus indicades iels trobam ihi de anomenada en llista la de dependència la suposava que ( cansats això Desmàs, membre aun més cens de família la cap pagaria pregó que anunciant ningú cions de l’autoritat batle de Llucmajor mateix el del poble. ocasió vafer un una En itot motiuAquest tipus vaesser d’interven de relació de de tensions vegades ifins queden dependència sota la de vila la molts d’aquesta cosa família. d’habitants qual per la llucmajorers, censals, quede parroquians gravàmens queden amb obligats segle el la zona. margines, ac fontium ciquias omnes et atque excepció: de Maimona), puig sa iel una fa però hi de Míner (camps,tota plana la garrigues referint-se de Míner. Guillem 1459 El a aigües les seu fill al cedeix Desmàs Joan Dameto 1437 Dameto. El de Damià adquireix censalment establert era Desmàs Joan i hi aMiquel Maixella Míner pertanyia contrari. al ans no allunyat, queda gens Binificat eren propietat, de seva la en forma de on fonts, quals l’aigua, idels abundant, era de Míner, plana per la predilecció terrenys que uns sentia especial també Maimona, venda. de acció compra en una almanco de mans, que no vacanviar significa segurament any altre cap en llista la enMés si compte tenim que de fet Binificat el no trobar dos en casos. els Desmàs Joan del mateix que tracta es pensar podria es cosa qual la per Binificat, que amb possessió limita una que és Maimona sa indicar tot ique cal segueix, Desmàs Joan del mateix tracta de ho si es erade Míner.també incertesa La enrere, 1460, el anys tres apareix propietari com a únic d’aquesta possessió, com a propietat de Miquel Garau. ode ciutadà, Pérola, Sureda, iJoan com que Desmàs de Juan de apareix Maimona l’any És persona. 1463 de mateixa la que tracti parla es iens però, no puc confirmar Comunes fragmentat. PodemRomeu que Sala. suposar eren porcions que possessió s’havia d’una mateixa ; La possessió de Binificat no la tornam trobar a la llista de llista ala trobar no tornam la de Binificat possessió La com de Péro de 1436Aquest any erapropietari de Binificat tant Desmàs Joan Pareix que Joan Desmàs, propietari de Binificat, Pérola propietari ipossiblement que dePareix Binificat, Desmàs, Joan de sa propietat compartint de Maimona sa així trobam El constatam la de Binificat possessió relació ila concreta entreLa Desmàs Joan Pèrola de Romeo Sala. Romeo de Pèrola xiv , però sí que hi retrobam un Joan Desmàs, que amb les dades que que tenc, dades les amb Desmàs, Joan , però sí un que retrobam hi quandam peciam terre cum cequiis marginibus et aquis eiusdem pecie terre, pecie eiusdem aquis et marginibus cequiis cum terre peciam quandam Retineo atque reservo omnes aquas currentes et scorrentinis illarum aquarum aquarum illarum scorrentinis et currentes aquas omnes reservo atque Retineo ja estableixen Alacantí en parcel·les amolts de cedeixen iles tota mida ja Alacantí estableixen Protocolos i Lletres Comunes. iLletres Protocolos 53

i així es reservava per a ell les aigües de aigües les per aell reservava es i així Font Obrador Font 50 Mina de Miguel Maixella, Mina Miguel Maixella, de Aquest recull abraça des des abraça Aquest recull 51 amb Joan Sureda, que Sureda, Joan amb , 1974, p. 85). ; Alcamera de Tomás de Alcamera Protocolos i Lletres iLletres Protocolos 52 - - -

Llucmajor, 1885 amb suposaven 6,1 el esclaus habitants, aquests %de població. la (1973, publicades per Sevillano Francisco dades les p. 172), que a que afegeix amés de 115 xifra ala arribam propietaris vila, de aLlucmajor, ala terres esclaus segons però que apropietaris ciutadans, que eren els pertanyien majorers. Si afegim hi amés voluntats. ses atotas Cathalina míaanomenade Esclava 7de el fet novembrede Miquel Sanglada de 1570, Sureda on diu: d’exemple Atall del testament fragment vegeu un tractàs. es mercaderia qualsevol com si d’una hereus del propietari finat als en testament ser deixats podien esclaves dolor. el millor taven isupor mai no físic, fugien cansament eren resistents més al documents de l’època en moltes defemení Segons sexe els superaven ocasions en preu masculí. de sexe els segle al habitual Era 75 costat lliures. havia li transacció d’origen La i Joana. anomenada anys, 40 rus any MCCCCXXXX hu. any MCCCCXXXX doctobra fo aXXVIIII Dasmas Gilem den ma da ascrit Miquel sagons apar albera per Sent festa de ala corer per compradas avian li jurats los que docas parel dun son rao per Miquel:Sant que duient es de de carreres les a terme festes les durant guanyadors als entregar perd’octubre de vila la jurats de 1441 als produeix venda es d’aquests una animals 29 i dia que a terme duia de es a terres les Desmàs, Joan de les activitats era una quetrofeu celebraven se a corregudes les Precisament d’oques cria festes. les la durant d’aprofitar-nea banda que oferien, rendiments els disputavenalimentaris es com a llucmajoreres. possessions ales habitual Eren activitat moltuna apreciades, ja que i feren festivitat balls la durà sclaus..., ha per celebrar-la: econòmics necessaris segle al celebrant fins danseres. beniplacit allur eordonar edanses ofer balls oques correr on de festa la parla documentpròpia de l’Assumpció de un Déu. En de dia 1428 el de Mare la festa es tot conjuntura ila desfavorable seva la per que celebrar del permís vivien, gaudiren conjunt aquest durant segle Al de Mallorca, A Llucmajor els esclaus, desprésA Llucmajor d’una l’any petició feta esclaus, 1403 els de vila, la jurats als L’any 1428 a27 propietaris que lluc pertanyien aLlucmajor esclaus 46 havia hi 1457 el que sabem d’això Desmàs Joan A banda d’uns esclava adquirit una havia 57 tal com informava Miquel com informava Tomàs tal Taixequet Però Consell. al mentre It doni yo dit clavari a la muler dal honrat an Johan Dasmas XII sous sous XII anJohan honrat Dasmas dal muler ala It clavari dit yo doni hagen acustumat de fer festa lo die de Nostra Dona de Agost de Nostra ode Dona de die fer festa lo de acustumat hagen 54 xv Les esclaves eren inversió, com considerades esclaves una esclaus Les itant xvi que els grans senyors o grans propietaris posseïssin esclaus i esclaus propietaris senyorsposseïssin queo grans grans els

58 i acabà per la manca d’esclaus que aportassin els mitjans mitjans els d’esclaus que aportassin manca per la iacabà correren oques ...e hare per desventura nostra en dita ville noy noy ville dita en ...e nostra desventura per hare . La cria d’aquestes cria domèstiques aus . La era xv , representaven 10 el %. 55 56 La festa se seguí seguí se festa La E mes li lleix una una lleix li E mes - -

Història 301 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 302 den Renovard, últimament del Magnífich Jaume Desmás, y are del Collegi nou de Sant Sant de nou Collegi del yare Jaume Desmás, Magnífich del últimament Renovard, den Malbosc de Renovard conegut com estat havia de Pau la qual el carrer de Palma, que hereu ique citàvemme de Desmàs, Joan donava Desmàs, abans nom al’actual Tambéque molt erapropietari és de Binificat. probable Jau aquell mateix que sigui Possiblement referència Perot fa persona qual i ala de mateixa la Sanglada tracti es veí de un Llucmajor,que havia hi procedent de Ciutat, anomenat Jaume Desmàs. llista per la Jaume Desmàs. de que estat havia iespecifica hort... un de Binificat, possessió ila vila, ala casa una de Llucmajor, propietats vila la unes quecolau Mataró, dins posseeix entre d’altres d’Aiamans. s’extingí que comtes en dels is’integrà el llinatge el propietat fins de possessió la la tengué que la segles durant Sanglada Després d’ell família la seria seu llinatge. Pérola Maimona. osa de queles com ascendents, eren que seus sabem dels o d’alguna també Binificat, que ono compra devora és l’alqueria Jaume si rafal Desmàs el de no puc afirmar alquería. y otro.- una Alcamera Juande Desmás rafal el Miguel Desmás, ascendientes.- sus de solar alquería unrafal ála junto dadano: de l’alqueria: ni nom el del rafal ni compraaquesta no especifica propietat, alqueria de seva la devora una però document el d’un que rafal indica ens referència la de Jaume de apareix compra la Desmàs per part d’elles. llista aquesta En una acada considerades universals càrregues ales mallorquines viles diverses a les que propietaris dels forans tenien de opropietats contribuir terres manera per part danos presència seva la en document el citar de yPoyo... Simonet Nicolau senyor Dameto del abhort part y Jaume senyor Desmás, del apres Despuig, Mossen de Ferrer carrer passa al qui carreró carrer: del mateix parla carrer.. dit ablo Affrontan Martí JAUME DESMÀS Aquest Jaume Desmàs seria el darrer propietari de Binificat de la família del de família la propietari de Binificat darrer el seria Aquest Jaume Desmàs Poques referències tenc més en aquest sentit Tot de Jaume Desmàs. pot es iaixò Sabem D’aquest dades. no en puc Desmàs oferir gaires membre de família la 25El de gener de 1553 Ni reconeix, notari el davant Perot donzell Sanglada 61 , basat en un procés celebrat a Mallorca l’any celebrat procés en aMallorca 1511, un basat on s’intentava la concretar 63 No naturales vecinos de Llucmajor, de vecinos No naturales , situades en lo carrer de Mossén Felip Despuig, y antes lo Banch Banch lo yantes Mossén de Felip Despuig, carrer lo en situades …de altre per la part inferior retro tenen un tros de corral o corral de untros tenen inferior retro part la per …de altre . 59 Encara trobam una altra cita que situacional altra ens una trobam Encara Traspaso de propiedades de forenses áciuda Traspaso forenses de propiedades de 62 de l’any 1497, anteriorment, citada . Amb la documentació consultada documentació la consultada . Amb 60 carrer dels Banys d’en d’en Banys dels carrer Jaime Desmás ciu Jaime Desmás - - - - 4 3 2 1 9 8 7 6 5

Francisca i Maria, padrina i mare respectivament de qui presenta aquest estudi. de qui presenta respectivament aquest estudi. imare padrina iMaria, Francisca BOE d’11 d’octubre de 1966. Núm. 243. BOE de 29 de juny de 1985. Núm. 155. Ens hi referirem del sempre Llibre hi del Re Ens que català no s’especifiqui còdex al SotoSegons Company (1984, p. 10), concepte el tota és sobre gira clau qual el tot iser de mateixa la jovada que ila valenciana, jovada la dir mallorquina Cal l’estudi de publicar que heA l’hora referenciat des sobre topònim el Binificat apunts de Llucmajor, i altres». Llucamet l’estructura del document. l’estructura Quadrado ha. no tenen valor,època, mateix el a2,9919 només ja que equival darrera aquesta persona. auna aplicado unapodo sería que ‘higado’, de con significado vez el tal Románica publicat ala balear», toponimia mozárabe «La seu estudi al de Fuentes Galmés Álvaro 2012 el publicar exposa Segons em referesc. qual ial l’estudi que manera, vaig d’alguna per incloure-la-hi així, icompletar també procedència teoria Per la de seva la mossàrab. aprofit aquestconeixia espai això Binificat procedència, l’evolució se’ns manera ide quina presenta com a en l’actualitat Benihicar sobre informació tot que el referència topònim fa al i detalladíssima 2012, Documenta Balear, i Edicions p. 127-157. amplíssima una trobareu Hi sent Tomàs Ramis sobre possessió. la sèrie aquesta de treballs vadedicada ficat, de Bini de de possessió terra la pam coneixedores de cada ifilla, mare A elles, partiment de Mallorca. partiment . Edició a cura d’Antònia acura . Edició Morey iGabriel Jover. Balears Govern de Illes les . : la seva formació, possibles significats, diverses teories sobre diverses seva la formació, seva : la possibles significats, , 2004, núm. 21,, 2004, p. 65: , J.M. , Pau. «Consideracions toponímiques sobre Binificat, amb alguns , Pau. alguns «Consideracions amb toponímiques sobre Binificat, Forenses yciudadanos Forenses Binificat (Llucmajor) < ficatu, derivado de ficu, ficu, de derivado (Llucmajor)

- - - -

Història 303 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 304 11 10 19 18 17 16 15 14 13 12

Cal tenir en compte aquest fet per la importància de la família dels Montcada dels en compte tenir de família la aquest importància perCal fet la L’estructura d’aquest folis: següent la enumeració document als segueix segle abans de la conquesta, al segle segle de conquesta, al la abans segle protecció la comtes dels guanyat de un Havia Barcelona reialesa. la rentada amb empa poderosa nissaga una constituí en Corona la família d’Aragó. Aquesta Montpeller iNarbona. Marsella, Vilafranca, Caldes, Montblanc, Tàrrega, són Tarragona, Barcelona, Tortosa, Prades, Lleida, Manresa, Girona, Cervera, persona. teixa de ma la inequívocament semblen que tracta de què es indicar dades disposam ocasió Cunilleras de Ramon f. el respon 20r. amb Soto demostrat ques’ha que ha n’hi són històricament dubtoses. Obrador Font Bisson fica de Ciutat. ravals 90r-91r: dels districte idata. Signatures exteriors aCiutat. 83v-87v: Molins del terme de Ciutat. 87v-90r: del Repartició aCiutat. 71v-82r:Albergs Divisió de ciutat. la 82r-83v: de Partició terres les 49r-69r:de quarterades. les Porció d’alqueries reial i 45r-45v: Peticions 45v-49r: del Llibre variacions reials. algunes amb Repetició 41r-41v: aCiutat. reials Horts 41v: 41v-45r: reials. Banys a Ciutat. reials Cases 40v-41r: de Portugal. aCiutat Fornspropietats reials de Mallorca. de l’infant d’universitats iciutats. 31r-37r: 37r-39r: Llibre de quarterades. les de Relació 26v-30v: Totaltians. de demolins Ciutat 30v-31r: la de Mallorca. Cavalleries 1r-24v: Porció 24v-26r: d’alqueries cris reial i rahals. Memorial de cavallers Les diferents formes de trobar el nom el diferents formes de trobar texts: escrit adiversos d’aquestLes cavaller A València de l’ cas el trobam Les ciutats que hi participen, segons ens indica J.M. Quadrado (2006, p. (2006, 18), J.M. ciutats Quadrado indica que ens segons participen, hi Les Bover fa la referència a Benihicar amb la forma la amb Bover referència la fa aBenihicar Les dades que Bover en ofereix a la seva obra s’han d’agafar amb cura, ja que cura, amb que d’agafar Bover dades obra en ofereix seva s’han ala Les carreró , R. , R. Conill , J. Còdex català del Llibre del Repartiment de Mallorca, de Repartiment Llibre del del català Còdex La terre et l’homme aux Îles Baléars Îles aux l’homme et terre La . , no ens ha de fer pensar que es tracta de persones diferents. Les de persones diferents. Les que tracta , no de es fer ha ens pensar , B. Historia de Llucmajor Historia de , R. de Cuniles de R. atzucac , de Conillisde , molt forma a la paregut xii , gràcies a la seva eminència ihabilitat. seva ala , gràcies , vol. , p. 102. , i Benihichar , p. 131-135. de Coniles rahals , fins i tot en alguna itot en alguna , fins . (inventari). 71r-71v: (inventari). p. 81, que cor es zucaq, que signi que - - - - - 20 25 24 23 22 21 26

Les jovades que el rei dona a Carroz i a Marti Suaritz no són hi per treu incloses Suaritz jovades que iaMarti rei el Les dona aCarroz És el comte saxó Carroz. Vengué rei el Jaume comte Carroz. el aservir És saxó Com veim en la transcripció, en moltes ocasions es parla nominalment d’un enCom veim moltes en transcripció, parla la es ocasions Baulenas el segons quals, Nunó dels amb Sanç, territoris dels debona Lleida. part iv Posseïa senyoriu el de Tortosa Berenguer per Ramon concedits dominis ialtres a Martín Suárez. ( Suárez. a Martín equival Suaritz Pere Martí que de Portugal. acompanyava l’infant portuguesos, 1233 el Mallorca de Felanitx. isenyor, icriminal, civil jurisdicció amb 25El de desembre de 1229 Jaume obradors, forns...). de rafals, d’alqueries, ostensible de manera parts (parts miar de iala València, conquesta vapre el la monarca el de Mallorca cosa qual per la és Bofarull, segons que són hi comptabilitzades. re ja total, el que que sabem no de Tortosa. eren ciutadans punts sí Per altres als Mallorca. conquerir de pot com considerar es en primer el l’intent important d’armes fet bles catalans pèrdua dos dels no La símbol converteix en un de es aCatalunya. valor llinatge de Portopí moren d’aquell moment en batalla la conquerir iapartir l’illa, seu el d’aquesta ciutat galera una ioncle de Montcada), de Guillem en de l’intent vell), de Montcada com Ramon (senyor de Tortosa, per aMallorca transportat de MontcadaGuillem (vescomte isenyor de de Montcada Bearn ide Castell Tant de Montcada, cavallers. Guillem per exemple, 400 aportà Mallorca. hi conquesta col·laborant la comuna, de trobam els campanya tard, més en una anys uns poderosos. més resolgueren.tradors Finalment Així, disputes les es d’una record, entre disputa ja adminis que tractava dos seus dels es amarg un propietats compartides. propietats sol cavaller, afegeix però s’hi Ja al segle segle Ja al Formava part de la petita comitiva, composta en la seva majoria per castellans i majoria composta en seva comitiva, la per decastellans petita la Formava part Ricard Soto (1984,Ricard que nota aquest, apeu en de una pàgina p. indica ens 64) . Durant la baixa edat mitjana, aquesta família arribà a decidir els destins de destins els adecidir arribà família aquesta mitjana, edat baixa la . Durant , L.A. , L.A. xiii (1223-1225) Montcada els en enfrontaments immersos trobam Jaume i. La conquesta de Mallorca del libre dels feyts libre dels del Mallorca de conquesta La Jaume i. Font Obrador Font P. Nouvelles Dertuse. de e de son companyonse de i , 1973, p. 119). el vaordenar el Va cavaller. ser governador de Llibre dels feits Llibre dels , fet que, fet que ser indica devien , el rei, el Jaume i d’Aragó il’acompanyà d’Aragó a i en guardava en guardava , p. 22. - - - - -

Història 305 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 306 31 30 29 28 27 38 37 36 35 34 33 32 F

La La Aquest topònim no apareix al Aquest topònim al no apareix Quadrado Obrador Font que l’autora disseminat carácter no especifica. amb documentals afonts (2001, sinó Barceló que recull es Maria exhaustiu, estudi p. un fa 83-87) obradors, idel qual etc. corrals, forns, botigues, sinó també no només cases, Patrimoni, sobre gravava urbans Reial qual béns el diversos al censal un a pagar segle al Mallorca /Ciutat notes de Mayûrca sobre forns de Madîna els «Algunes iRoca Bernat referenciat establit situat un Ciutat ala a l’estudi de Margalida de Mallorca, Valentí iGuillem Vall sa cases de forn Malbosc aGuillem amb un establiren exemple un tenim En 24 de antic. demés setembre dia de 1278, Renovard quan era Renovard totproduït de Malbosc ique compra llinatge la el de Binificat, que 223. -77, 1356 Obrador Font na Carraffa García de... Febrer Quadrado, Furió. Universitat de València. de p. Publicacions, Servei 2008, 163-184. (siglos España en tura repoblación en reino el de Mallorca». veren colonses els sotmesos vegeu: Bover No s’ha de confondre amb Can Belloto del carrer de Feliu, Sant Belloto núm. del carrer 10.No de confondre Can s’ha amb De com s’organitzà el repartiment de terres, la repoblació i la fiscalitat aquè De com s’organitzà repoblació de la terres, repartiment el fiscalitat ila ebrer . T. 25. gem, , p. el topònim apareix documentat el 1370 el documentat topònimel apareix , J.M. , J. xiii al’entrada , J. Conill. Op. cit Op. . Trovas Mossen de Febrer. Trovas Mmossen de Jaime tratan Febrer, que , J.M. J.M. J.M. Nobiliario mallorquín , B. , B. xiii ., p.105. ., Op. ci Op. Op. ci Op. , A. i A. iA. , A. Mal Bosc Mal Op. cit Op. Op. cit. Op. ». ». xii bsal, - t., p. 17. t., p. 91. xx ). ., vol. referència la I, p. de Extreu l’ 204. Enciclopedia heráldica y genealógica hispano y genealógica america Enciclopedia heráldica , vol. Coordinado por Rafael Vallejo por Pousada Rafael Coordinado yAntoni 63 (2006), 14. (t. p. 8, diu 202), Pasarius, Josep Mascaró seguint Censal 1480-82 Censal iv , p. 124. , p. 374. Soto Los tributos de la tierra: fiscalidad y agricul fiscalidad tierra: la de tributos Los , Ricard. «Fiscalidad real y señorial y yseñorial real «Fiscalidad , Ricard. . És precisament l’any. És en què s’havia , una llista de censataris obligats obligats de censataris llista , una ahm , Rúbr. - - 45 44 43 42 41 40 39 51 50 49 48 47 46

Terrasa que indica són ens 150 ino 550. lliures Font Obrador Font Despuig. Martí tal situa un ens cepció. Papers solts de Mossèn Ferrer perdament, carrer ( Despuig. equivoca també de Mossèn Felipconeixia, es carrer Despuig El musulmana. ja que en època havia hi balneari iel de bany ser Bany,devia de cases les acausa nacions s’utilitzaven ja oen confusió, que indistintament forma la originària yMusoles Zaforteza seu del la Col·legi és d’Arquitectes. iactualment mansió Torre. conegut la com Ca també 1982 El Truyol família la vavendre aquesta v Succecció, aNicolau Truyols l’any iDameto 1707, 1728 al per Felip iratificat pretendentatorgat Carles, per l’Arxiduc Corona ala en Guerra la Espanyola de de Torre la de Torre, la Marquesat el vincle, un en posseeixen fou que, per cert, Obrador Font Lluchmayor..., Terrassa, Obrador Font Quadrado Obrador Font cit., t. nom el conegut amb de yMusoles Zaforteza yMusoles Zaforteza yMusoles Zaforteza 338 (Ms. Diocesà l’Arxiu del Seminari). Zaforteza yMusoles Zaforteza Tot i que avui en dia la família Desmàs està extingida, cal dir que marquesos els dir cal extingida, està Tot Desmàs família la en dia i que avui . Al carrer de la Portella de Palma, núm. de Portella 14 la de Torre, de la Marquès Palma, carrer troba Cal es . Al iv , p. 296). G.i , J.M. p. 97. p. Talladas , B. , B. , B. , B. Op. cit Op. . Escribania Pariaje . Escribania Op. cit Op. Op. cit Op. cit Op. Op. cit Op. , D. , D. , D. , , D. , D. Banch d’en Renovard d’en Banch ., p. 91. , F. ., vol. II, p. 450-461. ., vol. ., vol. ., vol. Op. cit Op. Op. cit Op. Op. cit. Op. Op. ci Op. La Ciudad de Mallorca Historia o crónica relación de la ilustre y fiel villa de de villa yfiel ilustre la de Historia relación ocrónica ii ii ii t., t. ., t. ., t. , p. 215. , p. 450. , p. 76-82. , t. , t. , 13 de gener de 1618, veim que on també ii ii i ii , p. 31. , p. 132 fou també i136. Aquest carrer , p. 136. Arxiu del Convent, p. 136. de Con la Arxiu , p. 236. , i segons pareix les dues les denomi pareix , isegons Zaforteza yMusoles Zaforteza El pleito de la iglesia. iglesia. la de El pleito , t. , t. iii , p. 213. Extret de , D. Op. - - -

Història 307 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 308 55 54 53 52 64 63 62 61 60 59 58 57 56

Qüestions d’espai fan que en estendre tema de el l’esclavitud no d’espaiQüestions fan em pugui a En altres documents encara apareix amb la denominació la amb apareix documents encara altres En da durants els segles segles els durants da nicació Quadrado, Quadrado BSAL yMusoles Zaforteza t. BSAL, y Musoles Zaforteza Obrador Font Obrador Font Obrador Font Joana. l’esclavatava esposa seva la era bbms 52-53. p. segle el durant tubre, 2015. Núm. 380, p. 50-52, i aLlucmajor segle el durant «Esclaus articles: els completa, imés conviddicional us aconsultar Llucmajor aquest durant segle ifonts itotes imarges). sèquies les aigües lles Font Obrador Font Vegeu en aquestes mateixes I Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor comu la Locals Vegeu IJornades d’Estudis en mateixes aquestes Ídem (Traducció: corrents i no corrents totes d’aque aigües les Retenc i reservo . Arxiu Ayamans. Carpeta Testamentos. núm. here 12. Qui Carpeta Ayamans, C. Ayamans. . Arxiu , t. t. Tomàs Ramis xi xi , p. 247. , p. 261, nota 1a. , J.M. J.M. J.M. xv (ii xv , B. , B. , B. , B. Op. cit Op. cit Op. )». )». Op. cit. Op. cit. Op. cit Op. cit Op. xvi ixvii xvi , Pau. «Propietaris de Binificat ( , Pau. «Propietaris de Binificat Llucmajor de Pinte Ample en de Llucmajor , D. , D. ., ., ., Documento 1ºDocumento 1ºDocumento ., vol. ., t. , vol. , vol. Op. cit Op. Op. cit Op. ». ii xv , p. 87. ii ii iii , per això, i per tal d’aportar informació ad informació d’aportar iper tal , per això, ., t. ., t. , p. d’ 254. Extret , p. 192. , p. 282. Tomàs Ramis xv (i xv iv ii , p. 132. l’autor indica Segons de extret , p. l’autor 296. indica Segons de extret , p. 310. , p. 309-325. )». )». amll Llucmajor de Pinte Ample en de Llucmajor , Clavariato 1441., Clavariato , novembre 2015. Núm. 381, , Pau: «Esclaus aLlucmajor, Pau: «Esclaus ahm, ah ii ). La branca dels Sangla ). dels branca La Alqueria Sa Maimona Sa Alqueria Tomàs Ramis (111) 117v.-118. (111) , Pau: , oc ------.

jornades, ja que ambdós treballs haurien de haurien ser entesos contínuum. com un jornades, ja que treballs ambdós segles els durant Sanglada dels branca ferenciades conjuntament ( de ponència la la amb «Propietaris de Binificat La bibliografía i les abreviatures d’arxius consultats d’aquest estudi estan re estan d’aquest consultats estudi d’arxius abreviatures iles bibliografía La xvi xvi i xvii », presentada en mateixes aquestes BIBLIOGRAFIA ii ). La -

Història 309

colos i Lletres comunes colos iLletres veure un arbre genealògic a la imatge ala arbre genealògic veure un podeu de qual la procedents de Catalunya, al’illa que des pràcticament arribaren (Llucmajor), de de Llucmajor Merolapossessions vila la iBinificat amb vincles amb propietària de de les Petra iSureda, iLlucmajor. viles les Sanglada dels branca Ila n’Albertí, So telella, iVallgornera Guimerà (Llucmajor), a de alous amés diversos d’en Tauler, Rafal Verds es Binilagant, Vell, (Escorca), Capocorb iCugulutx, s’Es Verger Cúber Tossals de es Cabrera; ies (Alaró); de terres l’illa Almallutx, seves les del 1300,centúria donzell, jornades, queteixes comprèn període el entre 1500 i1575, Perot trobam La família Sanglada, família La de Mallorca, del Regne al’Arxiu conservada llista una En 3 com a propietari de Binificat ide Merola l’any com apropietari de Binificat 1548. PROPIETARIS DE BINIFICAT (II). DURANT ELS SEGLES SEGLES ELS DURANT LA BRANCA DELS SANGLADA SANGLADA DELS BRANCA LA 5 tenia dues branques. La de Sureda Sanglada de Sureda dues tenia branques. La citada en el treball «Propietaris de Binificat ( «Propietaris de Binificat en treball el citada 4 originària de la ciutat de Blanes i que arribà a l’illa a la ala de ciutat la ique al’illa de Blanes arribà originària PEROT SANGLADA, DONZELL 7 de la línia successòria principal de família. la successòria de línia la PAU TOMÀS RAMIS 1 similar a la de a la similar XVI i 6 )» d’aquestes ma )» d’aquestes disposava entre disposava I 2 Sangalada, Sangalada, XVII Proto - - - 8

Història 311 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 312 dit son sogre, y â Perot y Miquel Çanglada son germans. yMiquel yâPerot Çanglada sondit sogre, i diu que vol ser enterrat novembre seu iel Pere sogre de 1522, Joan, Margalida mare seva la feu marmessors que de 22 el signat no descendència.seu el Santjoan,testament, En pareix tengué de Pere Jerònia ien segones de Joan amb de Santjoan, filla iElisabet, de Domingo de Santjoan, filla Miró en primeres núpcies Catalina Mateu, casat amb gran, mà del nostre Perot. Mateu padrí seu iel net Lluís, seu el fill de successió en línia la seguí El que fou hereu itítols Mateu béns dels nasqué Sanglada, familiars. segle Al d’una invasió turca. temor el davant de l’illa ciutat a resguard i nomenat destinades capità de les galeres blat important aprincipis del segle de l’illa va socórrer misèria la negut com co Sanglada, L’estirp(?) Pasqual amb s’inicià aMallorca Santmartí. Sanglada dels sirve Pocessionem apellatam Marola ronega, situatam in termino de Luco Majori, in Luco de Majori, in termino situatam ronega, Marola Pocessionemsirve apellatam Alcaream, meam quandam pnti Majoricis ettª; de domicello fratimeo Çenglada Peroto mort: (...) ja havia del llinatge, natural que eral’hereu iSanglada. Gual Joan amb que casà Francina, es filla, tengueren una Aquests Burguès. Joana amb casat Perot dos germans seus els iMiquel, que era d’heretar moriJerònia, han ella iquan esposa seva la de per vida Fa hereva Sureda. usufructuària Arnau amb casada darrera iIsabel, aquesta Margalida germanes, de seves les una acada lliures ide 500 mare Perot era fill de Pere Sanglada i Margalida Sureda i net de Lluís Sanglada i Ana iAna Sanglada inet de Sureda Lluís iMargalida de PerePerot Sanglada fill era Perot comprat havia de Merola possessió la 1538, el Mateu, cop seu el germà un seu ger El entre del matrimoni PerePerot mascle iMargalida. fou segon el fill l’Antiquíssim . El segueix Lluís Sanglada que, Bover segons (1996, Sanglada Lluís segueix . El p. 440) en lo vas de los Canglada de se parentela, feu llegat […] llegat feu se parentela, de Canglada los de â vas lo en xiv es casà amb Francesquina de Pachs. matrimoni Del Francesquina amb casà es et ê, contra vendo vobis Mag.co vendo ê,contra et 9 Fa llegat de 200 lliures a sa asa lliures Fa de 200 llegat Arbre genealògic dels Sanglada. dels genealògic Arbre xv , fou jurat de la - - de la vila possiblementde vila la que la Font sigui Obrador de Llucmajor. a dir, vila a la municipalitat, és imposts els de autoritatsles fou comprovaren talles les obligat asatisfer pertinences seves les propietat estat de Merola.havia possessió ila que Una de Jaume Desmàs vegada Mas, not de propietat la que estat havia de vila la plaça a della prevere Joa casa una posseir relació de propietats les una fa donzell, Perot que aLlucmajor. tenia Sanglada, Diu Miquel, de 1526. 7de març dia del seu fill parlar de compravenda,d’una molt transacció probablement, com s’explicarà després en que produí es en temps de Perot, que com Merola fou iben segur através també de Perot, documentat possessió, està la qui adquirí fill diu que fou Miquel Sanglada, comtes dels d’Aiamans família per la documents conservats tot ique en alguns da Çenglada Michaelis Sure Magci. sub alodio medietate, pro indiviso pro tentam Capucorp, de loco el pagament que havien de fer els arrendataris era tant econòmic tant era com en espècies. que pagament el havien de arrendataris fer els semana. cade scudella unbrossat de ymessavant voldre io le que modo del sant bona y formetgada divendres sant ydel digous del llet la ytota tegua 160 de formatge 2quintars 8mens, 8cabrits, lliures, consistent havien pagament llogaters de fer en els un Anualment restringits. estaven bestiar dit en Binificat adevant. squerra yale adarrera dreta orella ale saber de Binificat: de possessió la senyala identificativa amb ovelles i100 dones. 500 marcades seves iales total En cabres, Llompart Joan (ovelles iMerola, de amés icabres) bestiar aJoan, de Binificat Antoni i pastures operacions vadur aterme. es Reus de finca la e incluso Binificat de Sanglada de casa econòmic aadquirir dèficit que corporació, disposada la tenia gran estava aquesta del de comprar Universitat la Apesar de segle. de Llucmajor quart darrer el durant Tres després, 1556, el anys que cinc sabem anys durant Perot lloga Sanglada 25El de gener de 1553, Nicolau ( notari el davant Mataró 12 . Deixava clar així quins terrenys eren llogats per a la pastura i quins altres altres iquins terrenys pastura per quins ala eren llogats així clar . Deixava un hort que havia estat de Joan Vicenç, la possessió de Binificat que de Binificat possessió la de Vicenç, Joan hort que un estat havia lo Camp de la Rota y del Figueral restera cultura que vos noy pugau noy posarvos lo que cultura restera Figueral y del Rota la de Camp lo (...). 10 La incorporació de Binificat al patrimoni dels Sanglada Sureda, Sureda, Sanglada dels patrimoni al incorporació de Binificat La 14 dues orenetas y dues oscas ço es a ço oscas es ydues orenetas dues ens indica que va estar apunt que indica vaestar ens , encara que d’aquestes cap , encara dues y una gerra de sis diners de man de sis diners de gerra y una 15 També s’especificava que a 16 Per com costum, era tant, 13 Aquella casa a la plaça plaça a la casa Aquella Nicholau Metero 11 es es la la ), ), - - -

Història 313 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 314 classes humils no tenien terres en propietat però a base de llogar tant bestiar com no tenien en terres humils propietat bestiar tant de llogar classes però a base terratinents omercaders. Les grans als fins modesta més exercida de família la des activitat pecuari, de Llucmajorvitat econòmica del bestiar la de vila la és aquest segle egües... principal muls, acti De la fet bous, ovelles, cabres, pastures, vinya, havia hi 1556Míner el de Porreres Jordi Duran iJoan Sureda tenen acord on de un lloguer iterrenys bous A de blat i civada. seu fill i al nourant a Miquel anys Puigserver diferents. Per 1553, el vien ser gaire exemple aBinilagant, du Miquel lloga Sureda activitats. previsiblement, Figueral, aaltres oes de Rota sa Camp destinades estaven iautoritatsvirreis ( molt aliment un sol·licitat itot per i de molt demanat renom fins època, en aquesta mencionar que Cal formatge tendre el de Llucmajor formatjada omantega. llet era s’extreia de per quals les a ovelles i cabres, per fer llet brossat, a formatge, pastures segle mitjan Pedro Sureda Çanglada doncel(...). censo se7 ll cargó Obispo, yCabildo, del Alodio en propio porción, ymodica Alodio en (es Real, son Anglada) del predio sobre cuyo Monasterio del cerca ciudad presente la en 18 de con 1449 Noviembre Isntrumento de de cito Notº, predio el Martorell Pedro antre Mag[nífi]co Vª del Barbara Fran[cis]coSra de Juñy, de ycuradora Pedro Juñy de su hijo xv segle amitjan Sanglada que família la proper adquireix monestirda de Real, la al Mallorca de Enciclopèdia frontava Míner, amb Son Ponç Tres de puig ses iel Fites i, la com informa ens que con assebentam ens quan que més és palesa i Binificat relació de Son Sanglada La cabres. de 40 l’existència coneixem d’una també guarda cabrum, dit al o millor Pel bestiar, conreu que de cereals. al fa al ique dedicada estava imolí de sang, cases segle tàvem, iqueal acabà comen que abans senyor (de Sanglada, Pere Sureda dels branca la Sanglada Sureda de Sonpossessió Sanglada segle evidentment, corresponen no que terres les es amb ocupava ocupa Binificat, al avui que terres Les de finca. la que pel remarcable fet fisonomia ala fa un amb trobam del manteniment rendiment de propietat. la cert apart un s’asseguraven izones cultivables propietaris així que llogaven pastures bestiar, terratinents econòmica. Els dedicant-se activitat subsistir aaquesta podien pastures . El citado Mateo (…) Mateo El citado (…), Mateo Dn hijo de fue por la compra de adquirió, quien No hem de confondre aquest Son Sanglada amb el Son Sanglada o So n’Angla oSo Son el No Sanglada amb hem de confondre aquest Son Sanglada ens temps el En que propietari de Binificat Perot és de possessió la Sanglada no de del voltant duites possessions aterme aaltres de Binificat activitats Les a que duien es aterme de activitats les aBinificat comprovam algunes Així xvi . Una que és d’això l’any mostra 1570 aLlucmajor documentada trobam la xvi , almanco de l’any 1556, almanco 1561: al com d’era de terra la utilitzada part amll, lc amll, , correspon, en part, al´actual part, en possessió Binificat. correspon, de 17 xvii (actualment desapareguda). Aquesta finca pertanyia al al pertanyia finca (actualment desapareguda). Aquesta -1571 (B) i dins la família Bordils). que sap tenia Se família la possessió la dins 19 lc -1573). com es de possessió la parts Altres 18

Gran Gran ------a l’arxiu dels comtes dels d’Aiamans a l’arxiu dela Merola propietats. ialtres Ja comentat s’ha que en documentació la pertanyent acens. tinguda Çenglada Perot Magh del Mº fill Miquel Mº Sr Çenglada del Possessio ab la Binificat dita part matexa acens: que tenguda era com condició la propietat la de possessió tant la propietat, de Binificat confirma ens dellucmajoreres possessions les una que tenien de Binilagant, en límits dels parlar Pere Onofre que seu heretacop pare, seu el fill dels mor possessions les 1571, el en ja comentada, un visible cap Sanglada dels de l’altra branca gran Sanglada, Sureda que donzell, aCiutat. residia de Miquel testament el En Miquel Sanglada, seu fill ja 1548, el de Binificat 1574 el pietari trobam com apropietari el de possessió la principal del llinatge, representada per Miquel Sanglada, fill de Perot. fill representada per Miquelprincipal del Sanglada, llinatge, hereus reincorporà línia seus es ala als masculina de successió per línia passar pogué compràs la Miquel, de Perot, germà de Binificat no possessió la possessió cop la iun pot ser que Així mascle. entreperò matrimoni el Miquel fill no cap i Joana tengué Miquel, entre matrimoni Del Perot hereu naixé del i del patrimoni llinatge, iAnna iMiquel Burgues. ho Joana Gual feu amb Anna Perot amb dos germans. casà es Perot, iMiquel, jove. més el Mateu morí descendència sense ifeu hereus seus els Mateu, major; el mascles: fills tres tengué matrimoni El de Pere iMargalida. fill Perot abans, deli el Com nebot, explicava confusió. era ue pot peu donar acerta l’anterior manera guna citació, provocada coincidència per la entre nom el d’oncle sinó de Miquel d’al de Perot. germà possibilitat que altra aquesta explicaria Expòs de Perot, de Miquel fill però tractaria no es de Binificat, possessió la qui adquirís Capbrevació 1577, el feta com s’explica tal citació. ala com apròpia iMiquel declarà qui la Reial ala familiar, patrimoni incorporàla al s’equivocàs. fou Perot, realitat En de Binificat possessió la adquirí qui seu el pare, que de fou dir al’hora Sangalda, dels tòria de família la 1577 49bre als = Capbrevatio Real propi la abson en alou Miquel Sr Çanglada lo fiu capbrevatio que com appar la de Binificat dita possº la fiscal capbrevació 4de que el novembre fa una es de 1577. citació com segueix: és La diu que fou Miquel de 1526 7de març qui comprà dia possessió la ique per sap se citació pot documents, donada on dels venir per una que en un confusió es trobam prà possessió, però la ja que hem vist Perot n’era La que propietari seu el fill. abans De totes maneres hi ha una possibilitat que realment fos un Miquel Sanglada possibilitat que una Miquel ha fos un hi realment De totes Sanglada maneres moltÉs probable que l’escrivà d’aquest citació, que his la intentava reconstruir 1526 7mars als Sr. MiquelLo Çanglada […] acquiri yhasta Balle del curia la Perot, del seu pare juntamentMiquel de heretat Binificat possessió amb havia la anteriorment citada de Perot com apro llista en parlar mateixa A la Sanglada y de altre part ab la Possessio dita Mina de Mº Sureda y de la la yde Possessio Mina abla dita Sureda part Mº de altre y de MIQUEL SANGLADA,MIQUEL DONZELL 20 21 es dona es per que fet fou Miquel mateix el qui com Miquel Çanglada 22 qui el 1526 qui el - - - -

Història 315 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 316 111 d’entre de menys de 35 100 cases 308 100 lliures, cases lliures, i200 cases 11 6cellers, per edificar, que localitzen: solars manera s’hi de tal repartides lliures, propietats immobles (cases, parcel·les, possessions, vinyes...), estimades en 415.244 del terme de Llucmajor,com urbanes, de 1.498 segons aquella llista, que disposava, d’aquestes, rústiques tant relaciótota de propietaris, una propietats cadastral ivalor Jesuchrist(...). Deu Señor nostre de nom el yen stimadors los Luchmaior presents d’estims: llista 13 del de 22 juliol al d’agost de 1578propietari de Binificat, aLlucmajor fa es una iCanavall. Canamunt dels lluita Joanot Rossinyol donzells dels per morts les iJordiinculpats de de Santjoan, la inici fou dels un iMiralles, Unissa Safortesa amb Santjoan, casat Miqueltats, Sanglada major, aCiutat, icom ja idepectada veurem propie les ihereu seu el fill del llinatge molt1561 i res coneguda família una Era i d’Olesa. de Santjoan Magdalena amb dita Binificat per sinch V. per milia ysinch liures centes Binificat dita MD l. 11 dia registrada d’agost, diu: de Binificat, sónque propietat 6restants les aCiutat. de citació persones establertes que La parla del terme valuoses demés Llucmajor només de llucmajores, 3són en mentre mans dir, que amés, Cal favorable de propietaris 9possessions les forans. clarament és als de riquesamitjana llucmajorers entre i dels les dede valor el possessions les ciutadans de llucmajorers,i 82136.300 de valor unitats 144.440 lliures, un La amb lliures. 21 ha que Hi o propietaris de de tenen ciutadans. ciutadans, total valor unitats un lliures. i en possessions da en: propietat 59.877,60 urbana, 355.346,40 propietat lliures; rústica, –dividi lliures usos. a altres molta ieconòmicament força,socialment però també que parlant, vinya, vaagafant sobretot oSon dedicats Mut, lliures) lliures, ala inombrosos de 6.000 minifundis de 113.500 total valor un amb de 5.000 lliures 5.500 (per exemple lliures Binificat, de 31.750 (per exemple de 4.450 lliures Son Granada, de més lliures), 9latifundis Verí, de 3.500 total valor un d’entre amb lliures), i5.000 lliures 4.000 7latifundis (per de 26.900 exemple lliures total valor un Sond’entre amb lliures i4.000 3.000 de 29.750total (per exemple lliures Son Fosquet, de 2.250 lliures), 7latifundis s’Aresta, valor de 1.600 un amb lliures), d’entre lliures i3.000 12 2.000 latifundis de 61.250 total valor un d’entre amb dis lliures 1.000 i 2.000 (per exemple lliures Clar, en valorat 700 lliures), hereus dels de Rafel (per exemple latifun 40 rafal el d’entre de 17.550 total valor 100 un 28latifundis amb i1.000lliures, lliures lliures d’entre i800 6cases 400 d’entre lliures, i400 8cases 300 d’entre lliures, i300 200 En els latifundis o possessions és on és principalment resideix opossessions ciutadana unitat la latifundis els En valoració que de la propietats les fa aLlucmajor total es En existents reparteix es després d’aquell anys Quatre 1574 com a en què troba Miquel es Sanglada el casat s’havia com Miquel iGual, conegut Sureda també Miquel Sanglada, 23

Los die y any demunt dits se comensaren los stims en la present Vila de de Vila present la en stims los se comensaren dits yany demunt die Los rahals : 280.700 lliures, i minifundis (vinyes, sorts...),: 280.700 iminifundis lliures, 54.646,40 Senyor Miquel Anglada stimaren possessio stimaren Miquel Anglada Senyor Es fa fa Es - - - - per tres milia liures III. M l. III. milia liures M l. tres per l. ccc com apropietari de: sinó que amés trobam el presènciaseva com apropietari de Binificat, de possessió la ccc l. liures trescentes per Binificat de Binificat: possessió del de valor l’alou de tracta la Es una. d’abril i només any del mateix registra n’hi se 13 de dia és d’abrilafegit de 1579 10 registren is’hi propietats. L’altre 15 de dia és com se segueix. stimadors dits los per se stimen horas las a aquells de nottitia tingut havent no stimar immobles sens alguns restats eren quant motiu pel afegitó de fer ha un que després s’hi any se’ns un però quasi indica: Anglada, Senyor Matheu Forteza Tagamanent, Señora Prudentia Sta. Cilia iVilelon Cilia Sta. Tagamanent, Forteza Prudentia Matheu Señora Senyor Anglada, de reben tractament el també Company, Puigserver, Bernat Andreu Antoni Socies, Pau que Thomas... altres Els Steva Roig, tipus de tractament: cap sense nom el amb només i llinatges, registren es com podem veure enmentre relació la d’estims, tal que consignats molts altres dels mereixedora posició que és una de tenia rebre de social cert el tractament el Capiscolat. lo per Binificat, de Anglades dels carrer lo per Berard, Pedro don explícita: referènciaaquesta tan d’una que processó núm. dona ens 5, a conèixeral 2n l’itinerari del citat carrer. És situada ho escriu estava que Zaforteza quan de anomenada Binificat, de Sanglada, anomena que com a també carrer mateix del parla ens Diego Zaforteza caràcter. tipus de cap sense casa en una itransformada destruïda actualment de Binificat, de Ciutat, núm. 11,de Sanglada que donaposada vella era la carrer. nomAquesta al carrer al tenien casa un de Binificat Anglada els i protocols notarials, cadastre teix Senne (1981, en 1.250 Le valorada Aina Segons lliures. p. 154-189), ma el iseguint totalment i reformada de ciutat. casa la una alta Era núm. 3, part ala de Sanglada de 1576 També cadastre carrer al al sabem, gràcies quecasa una tenia aPalma, fet 10 Com veim, propietat la lliures. de Binificat. que valuosa més possessió la té és quella Perot comprat prevere havia Joanot al Mas), hort i10 37 lliures ihort sous (que potser aque ben situada, ser d’unes dimensions devia considerables estar idevia lliures 300 i corral Merola casa lliures, lliures, 3.000 300 de alou Binificat lliures, a9.147ascendeix 5.500 següent: Binificat i10 de manera la lliures repartits sous, propietats de seves les aLlucmajor que propietat ala fa cadastral valor El de terra. xl. liures deu per s. x. l. xxxvii sous ydeu liures set trenta per hort En principi aquesta llista d’estims s’acaba de redactar dia 13 s’acaba d’estims dia principiEn d’agost de 1578, llista aquesta de redactar A part del econòmic valor llucmajoreres de possessions les A part de Miquel Sanglada, poderosa pel persona certament una era que MiquelComprovam Sanglada així redueix no Però ala d’estims es llista l’aparició en aquesta de Miquel Sanglada (Registrat dia 22 de 22 juliol). dia (Registrat (Ambdues registrades dia 13 dia d’agost). registrades (Ambdues Senyor Michel Anglada stimaren cases y corral per trescentes liures liures trescentes per ycorral cases stimaren MichelSenyor Anglada Senyor Michel Anglada stimaren lo alou de la sua possessio sua dita la de alou lo stimaren MichelSenyor Anglada (Registrat dia 8d’agost). dia (Registrat senyor Senyor Michel Anglada stimaren possessio Marola stimaren dita Michel Senyor Anglada ...per lo carrer d´En Morey, per plassa, per lo carrer de de ...per carrer lo per d´En carrer lo plassa, per Morey, són: carrer dels Anglades de Binificat de Anglades dels carrer Zanglada Senyor Bernadi Anglada, Señor Greogori Greogori Señor Anglada, Bernadi Senyor i Senyor Michel Anglada stimaren hort hort stimaren MichelSenyor Anglada , que agafa aquest títol de la casa aquest títol de casa la , que agafa Senyor Michel Anglada stimaren stimaren Michel Senyor Anglada Es fa en dos dies. El primer El en dos fa dies. Es a Palma. És el el És aPalma. 24 senyor E per E per - - - ,

Història 317 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 318 una hisenda més valuosa aLlucmajor,seu iel conjunt valuosa més hisenda lliures, una a36.000 ascendeix ciutadà el amb de de valor Pere possessions les El Sanglada, Sureda Villalonga. Joan mº Umbert Togores;Hereus del Magnífic Torre, sa del Sr. lliures, 24.000 Jaume (contigües), GaldentPere iPunxuat Onofre 16.000 dels Sanglada; Sureda lliures, «Puculutx», del Sr. 8.500lliures, del Sr. dit de Martí; Sant Sureda Salvador lliures, 5.500 s’Àguila, 6.000 del Sr. lliures, Binificat, Miquel Cília; Anglada; Santa Arnau del Sr. 5.000 lliures, Païssa, del Sr. lliures, 4.600 Delabau, Gregori de Villalonga; Rossinyol; 4.450del Born; Torre sa Son Granada, de Baltasar M. lliures, de Son jor, que els tenen propietaris de Llucma aquests ciutadans valuoses més possessions les Són Cília… Santa Sanglada, Sureda Tagamanent, Forteza Villalonga, Sanglada, Berard Luis Pera Senyor Fransesch Serra, Senyor Sureda, Salvador Senyor Zenglada, Çurede Onofre Pera Senyor Jaume Joan Senyor Vilalonga, Vilelonga, Gregori Senyor Forteza, Çanglada Sureda Pera Senyor ga, sabem no només els usos, sinó també les condicions les nosabem sinó només rendiments també iels usos, que els produïa: d’agost contracte 30 d’arrendament de 1600,Gràcies de aun dia de possessió la Garau. que vavendre vaes aDamià de Binificat, de Miquel Sanglada dePere cases les o auna que Uguet, de Vila, la s’adquireix Casa per fer definitiva la aser propietat que de la mossèn passa Cardell; dels Estrada, del cirurgià ten casa la afec d’aquests canvis poble, el immobles tot dins Alguns ique no gaires. aalguns fa dela Miquel Sanglada. era propietat:de seva la Una cèntriques imés posades. les de de millors les l’època a Llucmajor visitaven freqüentment poble el isolien terres aquestes dins cases tenir pnt q le ville molt appar quadre que qlt case le plassa le pnt en le ville de qlt porxo sta junta le ablo binificat de anglada de l’any d’estims ta 1578, anom de Miquel Sanglada: 1603), a 1.500 amb valorada lliures. Binilagant, d’afegir, hauríem Vallgornera, encara almenys, a les quals Rafal i es Guimerà Rafal d’en Turc, Rafal es format contigües i les per Capocorb n’Albertí, So està Solleric, es Primo jo dit Anglada done per llevors a vosaltres dits Ferrans trente quorteras de de quorteras trente Ferrans dits avosaltres llevors per done jo Anglada Primo dit doscentas lliures ab ses bandas y bestimenta mes una mula grossa filla de egua egua de filla grossa mula una mes ybestimenta bandas abses lliures doscentas junt tot estimats carro ablo juntament carro del muls de unparell Item done vos porgades. també arrendament dit de fi ala restituireu ne boyporgat ytantan tot ordi de quorteras ytrenta civada de quorteras trente xexa de quorteras deu forment 25 D’aquesta de possessió. la coneixem iramaders molt època agrícoles usos els bé quePareix aprincipis de segle 1589El citació una en el trobam com comentava ja es Míner, del Sr. abans: lliures, dit 4.000 Sureda Salvador i Senyor Arnau Santa Cilia Santa Arnau Senyor 26 que ens indica l’existència d’una casa, potser la mateixa que indica la llis que la indica mateixa potser la l’existència que indica ens d’una casa, . Pràcticament tots membres de la noblesa de l’illa: tots membres. Pràcticament de noblesa la de l’illa: o xvii . Els propietaris ciutadans que propietaris tenien ciutadans . Els possessions Senyor Pera Sureda Senglada, Senyor Pera Joan Pera Senyor Senglada, Sureda Pera Senyor hi ha una sèrie de canvis de titularitat pel que pel de titularitat sèrie de canvis una ha hi Llibre de determinacions del Consell Consell del determinacions Llibre de una case del mag mº michel mº mag del case una (de 1584 27 en en - - - Item sereu obligats cadany a goretar binar lo samenter y fer tata la conro necessaria. conro la yfer tata samenter binar lo obligats agoretar Item cadany sereu sobre restoble. altre ylo unsobre goret cadany dos ysembrarnen se aporte vuy me confor sementers possessio dita aquatre la aportar de haveu Item que pacte son de ysinch sous. lliures nou estimat tot xada yuna uncavech, destral mes una bona, garbetjar canyem per de garrotera dos agullasa una corretjadas, dos mes vells, ydos nous dos ço es coxins yquatre axanguers dos tragues jous, reyes, de abson guarniment bous de yuna tias bes de dos aradas tres primo seguents arreus los arrendament dit en Item done vos sie. que sembrat governere ylo llevor la donere empero jo hont jo lli voldre de llevor de quortera una obligats sembrarme Item cadany sereu menjar. per reyms de unpaner die cada possessio jo dita essent en donareu me reyms de temps yel podedor lo donar de facultat reserve me conrar jo ben empero de haveu vinya vosaltres qual sta le vuy conforme condreta tornareu vaxella qual le aquella de celler lo en es qui vaxella possessio dita ab la vinya de juntament la arrendament dit en Item done vos possessio dita en stoyada. cullireu que palla la tota any lexereu derrer fora ylo are com fems hi a de carretadas tantas goret lo en any traureu derrer ylo ni fems palla ni sort ninguna possessio de dita de llenya pugau no traure que Item pacte som de mitat terçat. mitat binat ilaltre la lech camp despe lo ymes tencat figaral lo primo Item seguents son gorets compresos los lliures. trete doscentas estimades grossas sinch amitges Item done vos eguas sinch lliures. quaranta estimats bous de unparell Item done vos per 30l.). uncavall (ha tocara comprat Senyor dir quem lo per estimada sera qual de bestia altre una comprare vos venidor Miquel primer yaSanct lliures quorante estimada voldre y de lo que voldre. que lo yde voldre hont alli de carro de viatges dotse arrendament present del cadany Item fareu me voldre. quan he men y aportarlos tremetre jous capons quals los aquatre provehir de haveu me que Item pacte som de - - -

Història 319 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 320 sembrar lli. sembrar d’ordi. conreu iprevisió quarterades 30 ha de de Hi vinya de civada, quarterades que han de posar els amitgers. els de posar que han Carles per Miquel, Sant tua patró de Llucmajor, per concedides icelebració de fires les i gallines. capons idiversos tot i5sous, en valorat 9lliures i1aixada, 1destral 1càvec, de cànem, i4coixins 2 aixanguers (relles, jous, traigues, seu el i1de guarniment 2de bou bístia amb 3arades, lliures, en 230 valorades en grosses 45 valorats 2bous lliures; 5egües envalorat 40 lliures; conreu. de triennal. terçat de rotació la o biennal tracta següent. Es per sembrar-hi l’altra en l’any guaret deixant de terra la part una asembrar consisteix terra. porció no any una un de terreny empobrit que fertilitat. torni aadquirir per tal restoble en de civada tot bo nou net rebador y devall lo arer stoyat dins la casa de dita possessio. dita de casa la dins stoyat arer lo ydevall rebador net bonou tot civada de quorteras ysinquante ordi de quorteras sinquante xexa de quorteras trente forment de quorteras quoranta cent arrendament lo agost durant de primer any al quiscun ypagareu donareu me present del merce preu lo per que pacte som de Finalment nacentia. la ges ypertirem amit sis yseran altres posareu ne Farrans dits yvosaltres sisItem gallinas done vos Repartiment dels polls que neixen de les 6 gallines que senyor el posa que polls i de dels 6 les neixen de 6 les gallines Repartiment s’estipulaA més que s’efec de lliures, 30 compra la d’una nova, cavall bístia un grossa, 1 mula lliures; envalorat 200 i 1 carro 2 muls ide conreu: per aaquests estris iels de finca la bestiar iel *Referent animals als + + de rotació la parla del conreu: Es + Restoble: porció Sistema de cultiu consistent mateixa ala de aressembrar + Goret ia tancat figueral al preveu cultiu en el Es guaret de forment, 30 Llavors quarterades 30 per 10 sembrar: de xeixa, quarterades *Referent cultiu de finca: la al extreure: D’aquest podem contracte quan es deixa la terra en guaret per sembrar-hi al cap de dos anys. És la rotació la És per sembrar-hi de dos anys. cap en terra al guaret la deixa es quan «(...)lo mitat terçat(...)» mitat binat y laltre la camp despelech «(...) binar (...)» a goretar cadany i el 1543.el .

o guaret: Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any sí i any un reposar Sistema de conreu que a deixar consisteix o guaret: , 2 de nous i 2 de vells), 2 corretjades, 1 agullada, 2 2de nous i2de vells), 1agullada, 2corretjades, . Ens tornam trobar amb el sistema biennal sistema biennal el amb trobar tornam . Ens goret binar , mentre que s’utilitza sistema el lo camp despelech, lo

bandes i bastimenta i bastimenta bandes . El sistema . El 28

garroteres garroteres i el cultiu i el binat - -

l’espigó l’arada. de clavilla una subjecta i se amb passa qual la dins del jou traiga, i sosté central la part que ala ferma de bou es de (de pell tiringa cuiro) corda gruixada en una oen una ro ovelles les cama. per la per agafar seveix d’una punxa en lloc Si ganxo du carro. el un estiren oquan llauren quan bous els per agullonar civada. de quarterades d’ordi 50 140 quarterades i50a: de forment, de xeixa, quarterades quarterades 30 a la part central del jou, dins la qual passa, i se subjecta ise l’espigó passa, odel decarro. l’arada qual la del jou, dins central part a la solcs. iobrir terra la els dins per penetrar iserveix de l’arada, dental subjecta se al qual pel carro. omules) (bous oal al’arada són coll opel junyits cap pel dos animals l’era damunt després cereal de el batuda. la gar forques per por unes horitzontalment damunt oeradores inclinat poc serveix oun bísties. ales llenderauna per pegar carro. el oestirar en llaurar de bístia la coll al que del jou mal faci cap per un evitar descansa qual el damunt farcit de palla, cuiro voluminosa però lleugera. càrrega altra llenya oalguna palla, nar otragi en capacitat haver seva de la garbejar per de augmentar feina munt carro el i per primes dosmés que tot taulons, posa es per da barretes extrems en llurs des clavades. per barres unides d’aquest. posts compon lateral Es paret la d’algunes agrícola. eina Especialment terminat. al jou. N’hi ha de diverses castes. La més comuna a les Illes Balears consisteix consisteix Balears comuna més Illes ales La castes. de diverses ha jou. N’hi al -Agullada. « que mencionen s’hi * Estris funcions: seves iles *Pagament en espècies:

-Traiga. -Traiga. -Aixanguer. « -Aixanguer. corresponent collita la en espècies de pagar s’han any Dia 1d’agost de cada -Rella ( -Rella ( -Jou ( -Garrotera ( -Erer ( -Corretjada ( -Cànem ( -Coixí ( -Bastimenta ( -Bandes ( -Arreu jous) arer) reyes) coxins) arreus) «Tragues» Agullada» bandas) canyem) : Instrument de fusta o de ferro, o menys més qual de el corbat, fusta amb : Instrument : Garbell gros, de quatre o cinc pams de diàmetre, que col·locat de diàmetre, de quatre gros, ocinc pams : Garbell garroteres) : Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l’altre, ocua mànec iamb cap per un : Peça de ferro tallant corretjades) bestimenta) Axanguers» : Aparell compost d’una espècie de collar de ode de compost tela sac d’una de espècie collar : Aparell : Eina o utensili en general. Estri que serveix per a un ús de ús per aun que serveix Estri en outensili general. : Eina : Postissada que va col·locada a cada costat del carro iforma que del carro : Postissada vacol·locada costat acada : Fibra nom. del de mateix planta la : Anella de fusta o de ferro que va penjada per l’aixanguer ode ferro que vapenjada de fusta per l’aixanguer : Anella : bastó amb una punxa a un cap, que aun bovers els empren punxa una amb : bastó : Corda gruixada per fermar la càrrega d’un carro. càrrega la per fermar gruixada : Corda : Instrument compost du d’unque: Instrument cap garrot a un : Ormeig paral·leles, compost uni de quatre barres : Fermall per subjectar l’espigó per subjectar : Fermall odel de l’arada car ------

Història 321 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 322 territori i una consolidació dels estaments privilegiats de la societat illenca. Pere de illenca. societat la de privilegiats territori consolidació estaments dels iuna senyorial del que produeix estructuració enes aquest una segle Podríem afirmar senyors els controlaven, Així, fonamental. és de amés l’espai producció, ila gent. la d’adscripció, de ide producció terres les la en què control el part d’aquestes de gran grau evident un altíssim amb apropada sistema estamental nentment a un agrària, itot emi societat una així Serà i polítics semblants en sistema d’estratificació. el interessos de fet pel tenir econòmics diferenciats socials o grups en estaments basada societat en una inserida iclarament consolidada dirigent classe una a conformar segle També mallorquí. camp aquest durant serà d’aquesta tònica al la general és època ríode d’un ( any i per pe de n’Eixida So referent ocasió en aquesta finca a la de Binificat, al similar de 1616, document altre un torna Miquel signar aquest notari el cop davant Sastre, los tindreu en deposit per via de sequestre... via de per deposit en tindreu los yalli caura qui de adespeses villa dita en Sr. Rey del seller al aporteu yaquells Sureda dit per son stat que tallats possessio dita Mina en polls los de tots yprengau yaneu nester Patrimoni, Sr. el Pere Vivot, ordena següent: el L’autoritatBinificat. competent que s’encarrega jutge el president del cas, del Reial punt de de limítrof Miner i possessions les propers que esser devien aalgun pareix possessio Mina sua le de en (...). Sureda dit ha sen fet aportar yaquells terras propias ses de dins sembrats mateix ell yper seus ser Anglada dit preten quals los Sureda dit de arequisitio son pessats stat tallats dies estos quals los polls certs sobre de questio y differentia certa se tingue Jordi Sureda magnifich lo altre y de part una de Anglada Michel magnifich lo com Mallorca entra de Regna present lo en Real y son procurador patrimoni Real del jutge ypresident nostro Rey Magestat del le consell de del cavaller de Míner, que ( si no més resulta curiós contenciós en un immers Jordi propietari Miquel amb Sureda, trobam ens Sanglada de propietat la de terres. possessió ila que comentava es anteriorment: de senyoriu que l’expressió feia através es màxima (...). requereixen. els s’usen que no quan documents en inacceptables troben que qualificatius aristòcrates, manco ni molt ni cavallers, nobles, ni qual; tal com asenyors, mateixos (...) aells mateixa. ella defineixen es nobles els per (...) socials senyor diferenciacions marca que contingut de carregada paraula una és de Mallorca: iramaderes extensions agrícoles propietària de grans les que representa paraula la Montaner (1989, p. 7) Aquesta pràctica de lloguer de terres, el sistema d’amitgers, amos, senyors… sistema d’amitgers, de el amos, de terres, lloguer pràctica Aquesta 16 el MiquelPere d’octubre del contracte amb Sanglada, signants dels Ferrà, un El conflicte és per tant per la tala d’uns arbres, concretament d’uns arbres, d’uns polls, tala per la per tant és conflicte El 6de setembre dia de 1600 concret de Binificat, de possessió la cas Retornant al xvii que de senyorització procés el S’arriba seu illenc tendrà el punt àlgid. més arm , Prot., M-1186, 105-107).

ens fa una clara referència a la importància i al simbolisme referència ial importància ala clara una fa ens senyor , sobretot en què noblesa segles la aquests gran la és amll , cr prengau tants carros com me seran carros tants prengau (1600-1601): (1600-1601): Demostra d’aquesta Demostra el manera De nos Pere Vivot Vivot Pere nos De (...) vocable el 29 30 que que - - - entre els dos nobles, Miquel Sanglada i Jordi Sureda, devia ser,entre dos iJordi nobles, devia els Sureda, si no, Miquel més Sanglada tensa. Real. plassa ale seller fora adit junct sta de restant ylo Sr. Rey del seller lo ha cabut que dins posat yhe lo carro de Luchmaior jornals de abnou villa dita 15 quals poll les de 18 soques le en y10 yaportas cimals fet he tirar brancam de trossos ca de cir de cimals divuyt trobat he mes largaria de palms xxi de circa de yuna palms quintze ca cir de largaria de soques ontze ço es son stat que tallats polls de soques quintze atrobat he possessio dita en yessent villa matexa la de missatge ynunci Bragunsus yabGuillem villa present la de real scriva notari Matero possessio dita Mina ab Thomas de la en ensemps requisa: aquesta Llucmajor d’organitzar vaser l’encarregada Reial Cúria La de vila. situat la plaça ala Reial, del possible Celler al delicte de la Portella, la de l’Almudaina, la de Sant Jaume i la de Binificat, itotes tengueren de la Jaume Sant de ila Binificat, de Portella, la de la l’Almudaina, entre Binificat. elles icases, terres seves les Joan Nott Oliver anomena el s’hi Togores, També de família receptors la Sanglada. de branca la comtes d’Aiamans, 1617 entre anys els realitzades i1817 i Sanglada permembres diversos de família la ijurídiques simplementcuments, notarials activitats anomenats, diverses que exposa Nov[emb]re 1617. Joan Pere Nott. Oliver notari: mateix el davant nua sent anomenat Lluchmajor. Jurats de als Binificat, Oliver, fa Miquel Sanglada de Santjoan, 1613, el cognomenat Sanglada document Pere en un del notari Joan xxvi Juny 1590Juny (...). 2 als son matrimoni de contemplatio en son dit al fill universal donatio feu matex yaxi voluntats liberas ases Miquel Sr al son fill hereu feu Muntaner nott Perer de 7bre 30 als 1604 poder en firmá que abson testament Miquel Sr El dit Canglada En aquests moments la família Sanglada estava dividida en quatre branques: la dividida estava Sanglada moments aquests En família la recollir-los o sigui polls, i retenir-los els Per segrestar com decidia a prova es tant Un cop Binificat ja era propietat del fill de Miquel, anomenat ja propietat era Miquel també Un i del fill cop Binificat 1604 el feu testament Pere notari el davant Miquel Sanglada Mut: resolucióDesconec la però que el sí que del cas sembla evident que és relació la xx palms duas soques de largaria de circa deu palms una soque de largaria de circa circa de largaria de soque una palms deu circa de largaria de soques duas palms palms de largaria fins en trenta palms. Item he atrobat deu trossos de brancam brancam de trossos deu Item atrobat he palms. trenta en fins largaria de palms , per tant si es redacta el codicil és perquè propietari era és de encara codicil el redacta si es , per tant Codicili de Miq[ue]l de Codicili ag[os]t 30 de Anglada 1619 de Pere de poder en 32 de Binificat de MIQUEL SANGLADA DE SANTJOAN DE SANGLADA MIQUEL Inventari de bens de Miq[ue]l de bens Inventari de 20 de Binificat de Anglada promesa de 32 sous censals feta per Miquel Anglada, dit de de dit Miquel feta per Anglada, 32 censals de promesa sous per un inventari de béns que fa dia 20 de 20 novembre, inventari que de béns per un dia fa 33

El 1617El conti que Miquel Sangalda confirmam 34 Aquesta citació Aquesta s’extreu de do d’una llista som anat personalment personalment som anat 31 de de - - - -

Història 323 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 324 espases i dagues que acabà amb les morts abans citades. Aquest citades. només fou abans morts les violent el queamb acabà idagues espases Born de Ciutat, al 10 el de 1598, de les dues març famílies provocà lluita amb una que tengueren membres encontre injuriats sentissin iun se de «casual» Sanglada els feu que Això d’Isabel. Rossinyol, que malament havien parlat pareix Martí seu pare, Nicolau itant negat ho li com havia el de donzella la família La Canamunt. dels Sanglada Isabel per casar demanat perquè havia Nicolau Rossinyol Canavall dels Vivot. yJuan Fuster Pere Vallès, Fuster de criat Gregori MoixNicolau y Tugoras, Miquel D. Arnau y Juanot Vivot, Angalde, Berart, Pelay Bernadí, de fill Antoni Anglade, Pera Miquel, de fill Miquel Angalde, Honofre, Pera de fill Anglade, Pera Juanot de Anglade, Jaume, Sant fill de carrer del Miquel Anglade Sanglada: principalment, de família la 1598el de Jordi iJoanot l’assassinat de Santjoan membres, amb Rossinyol per part propietari de possessió. la Tot Santjoan, futur nostre el Miquelés Sanglada s’inicià l’implicat Pel noblesa la a Palma. de Binificat, que branca instal·lada a la dividia fa dues les en faccions què es iCanavall, membres de Canamunt fets en els implicats estar inculpado en las muertes de Jorge de San Joan Jorge San de de yJoannot Rossiñol. muertes las en inculpado estar por VMd. de voluntad real la durante yentretanto años, dos de por tiempo Miguel, de de durada: de dos anys guiatge, un Felip que rei el d’Espanya família, de seva mediació la Fou entre per això, d’altres motius, molt iés pertanyia. probable que per ocupacions les pròpies amb responsabilitats iles vida fer una de l’estament qual al bandejats dels al’illa. problema conflictes iels 1619 del jutge el de l’Audiència, florir doctor el que fet Jaume faria de Joan Berga, mallorquina, principi de noblesa la d’una entre lluita per famílies les dues integrades faccions ni personis Georgy de sancto Joanne sancto Joannoti et de Rossiñol in Millesimo anno quin Georgy ni personis perpetratarum occasione necium fulminar contrate processus ratione oriundum Michaelis prafati Maioricanim Regni filium Michaelem Anglada te, durante tase (?) rira pntium etinterim Libera et volun mera incipiat datta adie currer quod biennium per assecuramus et guidamus innra bono fide potestateregia, parte hac ni fungimur qua plenaria et consulto, et deliberaté, (?) aucte nris et cientia certas pntium de tenore als et mouentibus animum nnin considerationibus et digne causis Certis Goceani, Comes et Marchio Oristani Rossilio Caritania et nis Barcinona Tirolis Flandria Abspurgi comes patria nes Athenarumet Mediolani Brabantia Burgundia dux Austria Archidux Oceani maris firma terra et Insulanimet talium occiden et Orientalium non Indiarum nec Canaria Insularum Gibraltaris Algesire Algarby Grenni Murtia Corsica Corduba Hispalis Maioricarum Sardinia Galletia Valentia Soleti Navarra Granata Croatia Hungaria Dalmatia Portugalliae salem Hieru Sicilia Utriusqi Legionis Aragorum Castello Nos Rex Philippus Deigratia A causa de la implicació en aquests fets inicials, Miquel Sanglada no podia no podia Miquel Sanglada inicials, de implicació la fets en aquests A causa 36 que duraria dècades i que tengué el fet més conegut en l’assassinat el el ique conegut més fet el en l’assassinat tengué dècades que duraria Guiaje que V.Md. hijo que Guiaje àMiguel Anglada concede Luis Anglade, Francesch Anglade son germá, son germá, Francesch Anglade Luis Anglade, 37 35 iv iv

Els fets es desencadenaren desencadenaren es fets Els li concedí un salconduit, un concedí li petició i/o - - - - setembre d’aquell 1619. d’aquell setembre de morí fet jove 2de llunyana, després, dia només dies mort gaire veia uns seva la i no tipus de malaltia algun patia ien segon que lloc Miquel Sanglada família, la sobrenom el marcava que la era encara de primer que de lloc Binificat possessió la fills. seus los de en hereu delegir facultat donantli se muller Unissa Dª Çaforteza Srª Mut alas Not hereva feu 17 als 1611 fabrer firma que abson testament Miqueldit Çanglada Pere de poder en vigesima mensi Augusti anno a natl. Domini Millesimo sexcentésimo quinto. Domini Millesimo sexcentésimo anatl. anno vigesima Augusti mensi timonium […] […] jursimus […] comuni munitas. sigillo regio die Burgos Civitate […] indignationis et Incunis panam preappositam reites incutium cuitare. cupiune […] prorter et est eischara nra sigratia sinecausa, aliqua ratione permittant venire […]veniant, non contrafaciant et computandum, […] contrafacere quem ali aut […] tibisit validum […] per guidaticum […] ádie mensem in antea notificationis […] preferendam, Maioricareum ciutatem preconia voce pereandem tionis aut […] solitu habi sua ni hapitys seu tibi personaliter, habeat intimari prodicta, revocatio bienio durante, revocari guidaticum prodictum si evenerit quod tame Deceraimus durante voluntate libera et mera nra biennisinterni et dicto inquietent, nullatenus occasione mortis aut procesus dicti eam, et tuam, perionam quod observent er miter […] assecuramentum et guidaticum fir teneant cuatenus humodi Jubemus, et mus […] […] niferendorum […] millenis Aragorum auri pracipi dicimus florenorum et Indignationis nie regia nicursum ad locumtenentibus, eorum et Regno ni esdem (?) nris futuris pntibus et oficialibus singulis et universis demum Caterigs Portarys et Virgarys Alguazilys, Baulis, Vicario, Rationalis magistri locumtenenti ac libus patrimonia et fiscalibus procuri et Advocato Thesaurariam Regentor Procuratori […] doctoribus et Cancellariam Regenti Regio Regno audientia Maioricarum regia […] fidelibus et consiliaris inpnefato dilectigs capitaneo et gnali locunits Magnificis […]. per necium dictarum ante tibi erat licitum spectabili Nobilibus, Quapropter […] Jurisdictionis et ditiones et illius, et partibus poteras et sicut recedere inde et ni […] habitase et oppidis ciutatibus et singulis et universigs Regno Maioricarum […] interim bienis et dicto bus, possis degere stare, Libera et durante, voluntate non obstanti testimonio. Itaquod premissas sumus edocti atfidedigno instantia apartis tamen remisut existis, inculpatus gestesimo Nonagesimo dequibus Octavo, corporal […]corporal jo sabent fet mon ultim havent enteniment mon yle abtot empero (...) malaltia de detingut Mallorca de donzell binificat Jo de dit Michel Anglada Dia d’agost 30 de 1619 en on codicil, quedava ben clar seu el darrer signarà després que anys seu el pare. pocs feu testament Santjoan Miquel Sanglada 39 Yo Rey el 38 - - Lo Lo - - -

Història 325 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 326 el notari Joan Ferrer, on al primer paràgraf torna deixar clar, com ho feu torna seu Ferrer, el espòs Joan deixar notari el primer on paràgraf al carmelita. a frare com religiosa de vida Miquel ala dedicat que iUnissa, s’havia de Mateugermà ifill aser propietat Sanglada, Ramon de passàs fra que disposat l’heretat havia ella mare, premort que seva la Mateu 1643 el hagués cas després, quan En mor mare. seva la anys onze quasi propietats com de altres les de família la propietari de Binificat tant d’octubre 22 el testament fa de 1632 Mateu, que seria hereu fa seu el fill qual pel iMerola vint-i-quatre senyora la durant Seria de Binificat Unissa anys. fills. seus dels de fer hereu havia del seu espòs, un testamentari manament segons com hem vist, I ELS SEUS HEREUS HEREUS SEUS I ELS ZAFORTESA SANGLADA UNISSA La dita Srª Dª Unissa Çaforteza davant de la facultat ab son testament que firmá firmá que abson testament facultat la de davant Unissa Dª Çaforteza Srª dita La stiga forsa. vull ansa estament dit del empero demes lo tot deu de yamor offici dit servit haver vull que ço yes ll. 80 Universitat adita ditas los restituesian miamort le de un any apres de dins hereus mos Universitat que yman la vuy pobresa de la vehent y mon salari lliures vuitante rebuda yhe saliner de offici lo regit he passats anys Item los yquant llegat dit revoca casada miaserá si vide en any mitatcap el del ylaltre son desposori de die mitat lo la ço es son matrimoni de contemplasio en miaquince lliures criada geleta aCatherina y bon amor Item lexe sinch lliures. Casa adita deu de amor matex ylo solament tan pietat ylexe la de Casa ymifet ala lliures deu de llegat lo Item revoca tambe (...) lliures deu deu de hospital adit yamor dexe solement ytant llegat dit revoca are lliures sinquante deu de yamor hospital al general dexades haver tastament jo sabent dit en Primerament […]cosses mudar següent yforme modo lo en fos Codils estos difondre denou algunes volent MDCxj fabrer de xvj als ferit not debaix dit poder en tastament 1643 féu hereu seu a ses liberas voluntats a D. Matheu Canglada son fill. Canglada aD.Matheu voluntats 1643 liberas ases seu hereu féu 1632 22Obre not als Miquel Serra de poder ysonen obit publicat Mars a28 Unissa, dia 10 dia Unissa, d’octubre davant decodicil 1640, seu el darrer que el signa pareix L’esposa de Miquel, cop aquest morí, un i, tal heretà propietats les de família la 40 41 manaments importants referents heretats ihereus: importants seves ales manaments llucmajorera possessió la anomenada de apareix Vernissaterminat, alguns idisposa moment en un de familiar: sobrenom quin branca en seu, amb el seva la coneixia es elegirá en son testament ,o, qualsevol altre disposicio. altre ,o, qualsevol son en testament elegirá Miq[ue]l dit yde tat […] dit lo ,o, que los marit anomenera mo fill mo Çanglada miahere la de ysuccessors ohereus, hereu, seten miaheretat la de fruyt de us del fet he llegat quals anels fills mos Çanglada Ramon yPare fray [Mateu] Çanglada de[…]rada se entenga millor perque dit de mort despres que vull mia voluntat la propietari seriu reste fill mo Çanglada Matheu dit lo yque yvincles, subtitucions p[rese]nts ablos fat es sempre mon sostent quant Per de genero tot llevar codicills Mag.Sr. dit qdel mon marit. miaheretat, la vida sua la de temps gosa lo tot q usufructue, Çanglada Pare Fray Ramon dit al premuyre fill mo teu] Çanglada [Ma dit lo que cas en que yman Vull llegat; mateix, dit sia axi avant extint mes […] 50 ll. Çanglada tantsolam[en]t vida sua la Any durant sua mort es que ydes p[rese]nts ablos ja que tinch li fets, llegats dels ultra […] Pare Fray Ramon al fas tinga Miq[ue]l vull aquella solam[men]t donar usufructue de [Mateu] dit fill lo mo ttant Miq[ue]l dit vida que sua la de temps ygose lo tot Sr. usufructue Mo marit […]mo fet he […] miaheretat la que voluntat me infants es sens to muyre hereu, dit en qual el […]llem mon fill, Sanglada Matheu dit lo que cas en que yman pero – codicills mo los en ordenare debaix que alt[re] se estiga yde que alo yvull personas, fills, mos de qualsevol de favor en fets subtitusion feta o de graus Primeram[en]t yqualsevol tots, qanulla casta, revoca seguent forma la en disponis affegir Any 1632. passat e del qaltres mudar, aquell Volent de cosas algunes oct[ubre] testam[en]t fet he 22de mo t que als nott Michel dit del Serna des que en p[rese]nts los fas la que lo yferma Primeram[en] enteniment Sabent qle Codicilis; mo en malalta llit lo en estant Mag. benificat del de Sr. Michel Sanglada dexada Vª ço Per yFortesa jo Unissa fer codicils. tambe licit Çanglada es fer testamt licit es yaquí morir, al fins Sor del voluntad la Scom nst sia ambulatoria Deu En de nom fossen fets. fossen pr[esen]ts ablos co fins 5ll. aquells yaMichel altres de Mateu codicills, 5ll. altres aCat[alin]a 5ll. áAntonina de 85 Llobera de de Homs ll. de y Sanglada Clapes […] testam[en]t mo dit en que sabent anat Mag[nifi]ca ala fet he llegat elisabet Sra - - -

Història 327 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 328 la Iglesia [san]tla de […] ylas Carme; del Sª ma de ymonastir Convent, lo el cent en cent [San]t del Capella Seu, dita la la en cent ço de es Pere seguent; forma la en celebradas pas el bax missas quatrecentes dites les ymanque vull, empero are giat Iglesia [san]t la en de centes dos altres ylas […] Seu, la de t Pere primile enaltar [San] de Capella la en tantsolam[en]tvolta centes dos ço es baxa missas quatrecentes yuna celebrar ymanat q[ue] yattanent dexat, he Item me sabent, testament mo en llegat. dir yfinit siasua extinit mort ydespres vida sua la de temps lo tot fill mo Çanglada Ramon Pare fray dit ra yusufructua gosera, quals los lluchmaior de vila la de terma lo Vernissa en situada dita Possº sua la per germans Salva yBernat Michelson yJulia tingut Salva Salva, me quals las de prestatio any ala lliures quatre noranta aquella dexe li aquellas p[res]nt[s][codi]cills ablos t Pero de lloc yen annuals lliure cent de llegat dit revoca […] de religiós are fill mo […]mon Çanglada Carme del tantsolam[en] vida sua la te[s]tam[en]t mo qabdit yattanent Item sabent, Pare Fray Ra dit al fet he llegat casa me de criada francina amado usada negre burell de faldeta altre Item dexe llana yunhabit de tot […] faldeta, una casa me en esta que Juana Ferrana amado dexe […] habit ço es faldeta llana de yunvestit camisas mias las […]llor. el y 24 matrimoni ll. de contempletio miaen Criada Llobera aFrancina Item llexa […] sen y estara son dir germa del fora casa estara quant tant habitacio sua q[u]a[rterades] ala portada avena de ydeu ordi de deu ço es civada vint fill mo [Mateu] dit al Çanglada dexe sobredits pactes ablos mateix Item aixi meu. fill son Matheu dit germa, menjar, del qhabitar encasa […] en estará habitació quat tant sua ala yporgadas de rade]s portadas ,ydexaria sale[m] tantsolam[en]t vida seva la durant sis q[u]a[rterade]s q[u]a[rte vuit xexa de habit [San]t del de fill mo Hiaru Juan de [Mateu] dit al Çanglada Item dexe tantsolam[en]t. sa vida durant dia cada petita talla de grans tres mon fill Çanglada Pare Fray Ramon dit al donar tinga oblig[aci]o testament oferit mo en mon hereu que ymo vull Item dexe de de las ditas quatrecentes de dit mon testament. dit de quatrecentes ditas las de lloch en acostumada solam[en]t tant Caritat vegada la dexe legiats primis altar en una per quals las de ycelebratio fill mo Carme del Sª ma de Convent dit de religiós Çanglada Ramon Pare fray dit lo per centes quatre ditas acompt cent de restants 42 - - - - - glada. glada. Fortuny,Sanglada que San propietats les heretà del seu pare títols iels de família la Fortuny. Beatriu amb que Tengueren casà es Ramon Saforteza, com afill Sanglada de nom i armes els vincles i estats de la casa dels Sanglada. dels de casa la iestats vincles de els nom iarmes gravamen Togores amb aposseir que passà comtes dels d’Aiamans, iNet, de casa la Antoni i Rossinyol, amb que casà es Sanglada Joana hereva filla fou seva i la seva la 1734.el fou de regidor l’Ajuntament Mateu també perpetu de Ciutat. Morí 1761 el mort havia seu el pare, Ramon, comtes després, del dels patrimoni d’Aiamans. anys no gaires formant part, que territorials, possessions més acabarien amb Sanglada en membre el de dels l’estirp que convertí així iJoana, es entrematrimoni Ramon del fill Fortuny iGarriga, Julià de Mateu Sanglada en figura s’unificà la Julià i dels propietats seves les trobaven es Pedregar. Son Sanglada dels patrimoni o es Julià El llucmajoreres que pel poderoses més d’una apatrimoni. Entre fa de famílies les sal 1713 entre anys els Mallorca i 1714, hereva univer i Garriga, Julià Joana amb casà es nomenats per Felip de cavallers de ciutat la classe per la lliures dich ______10000 l. milia de mes de pasará que part tercera unich ser tocanla per li adminus que gastos ydemes paga que yfuneraria lo ytot se fa legitima sua yheretat bens quals los Sobre […] la en Item Cases […] el que Mudayna ala Ciutat Marola. possª habita yla Llumajor de vila la Item en cases propi abson alou Binificat dita possº La Pº los siguents Pare son Son dit del com hereu pose hex Çanglada D.Ramon Sr dit que Bens Los famenina. la crida yapres masculina descendecia la afavor de fideicomis 25 Julil ordenant nottals 1670Busquets son fill Çanglada aD.Ramon seu fa hereu Llorens de poder en firmá que abson testament Canglada D.Matheu Sr dit Lo Ramon Sanglada Fortuny Safortesa Sureda, un dels primer regidors perpetus primer dels regidors un perpetus Sureda, Fortuny Safortesa Sanglada Ramon de Miquel Mateu iUnissa, del fill amans passà de Binificat possessió la Així,

43 v i mostassaf de Ciutat la de imostassaf - -

Història 329 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 330 Es desenvolupà així: desenvolupà Es que pot pareix ser. i tot relacionat ique Binificat, si està amb no he esbrinar pogut aRamon, fins donzell, de Miquel des Sanglada, relació Sanglada que dels una fa za, Zaforte iIsabel Sanglada entre litigi Ramon un transcriure vull Sanglada, família la ANNEX Nota que en lo AñyNota yse pora 1725 lo parts en que ditas entre Auda Rl la per sentencia aque adiciont. como procers conssa del Çanglada Ramon Dn l32 de1612 quivacio per stambe 204 Dionisia succex Dª =Adita nombre dit de a2Janer 1628 nott Mas dit del Dionisia anpoder acta paga Dª dita = Yabaltre hereus de Dn Berard Bernadi ysu los ySureda; Cenglada Bernardi Dn cesio contra dona yli quivacio, dita firmá 8[…]de […] 200 […] per demes lo di[…] las de 110 li Suñer 82: anffs ll dit ylo fer al 82 60 ll per cens luicio la 32 per ll ll 362 es Aesto 80i FranceschDn Suñer paga citat al hereva de nom andit 1624Fabrer yÇenglada Çaforteza Dionicia Dª Juan 13 Nott Mas de de poder en =Yabacta parts las concordaren lo com axi ñer Francesch Dn Su Dr lo subsahi censal son dit jerma del =Al dueño Nicolau Suñer Mut dit del nott. anpoder se muller Dionisia Çaforteza aDª universal hi hereva fol senci 32(?) la consta de 1611 id Fabrer de son en testament qual el fol 82 institu com son nom fill segon deste Miql aDn MutPera Çanglada hereu not instituhi 1604 spre con 30 obligat de de Miquel son= Dn en Çanglada testament poder en insolidus. et principalitem común deman Berard Lluis Pera yDn Çanglada Sureda Bernardino Dn nom deste […] primer Ciutada, Nicolau Suñer Binificat de dit Miquel Dn Çanglada cens 29Aln Agost 1584 de afavor Juanod Mollet de Not, se encarregaren empoder Rinbau. Dr lo per firmat Isabel Çanglada Dn ha dit Dª Sra dita fet per Dret en un memorial de noticia dita […] Berga de elg. Gl Dn de treta Retgidor curadora Çanglada Ramon Dn contra […] Mare y viuda Isabel Çaforteza Dª elg la per tingue que sobre litigi ynoticia afinar lo Escnia de la causa y después de afinara lo precers lo afinara de ydespués causa la de Escnia lo afinar Finalment, i a manera d’annex, per tal d’il·lustrar alguns aspectes irelacions de aspectes alguns d’il·lustrar d’annex, per tal Finalment, iamanera 44 - - - 4 3 2 1 8 7 6 5

El llinatge d’aquesta família el podem trobar amb moltes variants, tot moltes depenent amb podem el trobar variants, d’aquesta família llinatge El de «noble En de feien Mallorca». nobles es idonzell tractar Els mallorquins de Pere.Perot derivació del seu corrent La fet nom segle un fill era és al Imatge extreta de extreta Imatge 7de el fet novembre de Miquel testament Sanglada de 1570 Sureda Al (ell padre, todo el derecho perteneciente á d[ic]has sus hijas, en ciertas Casas, que el d[ic] el ád[ic]has que Casas, perteneciente derecho el ciertas en todo hijas, sus padre, d[ic]ho del su herederas iIsabel hijas, sus Arnaldo Esclaramunda de testamentaria ytutora Fran[cis]ca de Ciudadano por compra, adquirió Burgues Arnaldo Vª de que obediència juraren ivasallatge) li 1343 el cavallers fou dels un ocupà l’illa nava l’ membre que anome de nobles’estableix la que estirp família seva la aMallorca, Luis El citado óAngladas. de los señores Zangladas familia noticia de antigua la Plec Exacta -Garriga. -Julià de Zanglada Genealogía Carpeta Condes de Ayamans. tulos. Pere Honofre seuhereu el fill Sanglada. Sureda universal, en seu moment el una al de cada o de o d’efectuar-se fer testament el traspàs el disposicions iles situació ila al’illa tenia membreaquest destacat de família la que de possessions les Testamentos. llista nº tota 12, una trobam Ayamans, C. 24 de juliolmoriria dia de 1571), ala conservat ó Angladas. de los señores Zangladas familia noticia de antigua la Document: Exacta mans. bbms forma la Sanglada. possible sigui seguirà se quan ball, Pel que llinatge. a aquest mateix tre fa totes referides al oZenglada, Zanglada Canglada, Çanglada, Çenglada, Senglada, Sanglada, què registren: es Anglada, que prenen escrivans dels nota consultats, ode èpoques les en instruments dels del figura la aquest cas aquesta norma. ocasions. moltes en filiadora marca esdevingut havia diminutiu sufix el Pero/Pérez: castellana la de sovint l’equivalent era Perot Moreu-Rey Enric com indica ens (1974, p. 106): Font Obrador, Font . Arxiu Ayamans. Carpeta Genealogías Nobleza y Títulos. Genealogías Condes de Aya Carpeta Ayamans. . Arxiu Antiquíssim Antiquíssim (es refereix a Lluís Sanglada, fill de Pasqual Sanglada, el primer el Sanglada, de Pasqual fill (es Sanglada, refereix aLluís B. B. i del qual Bover (1996,i del qual p. diu 440) que Pere quan bbms Historia de Llucmajor Historia de donzell , Arxiu Ayamans. Carpeta Genealogías Nobleza yTí Genealogías Carpeta Ayamans. , Arxiu correspon al cavaller no armat. cavaller correspon al , vol. » Tot ique no sempre complia es iii, bbms «Al segle xv (...) segle xv «Al Pere/ relació la p. 104-110. p. . Arxiu Ayamans. Carpeta Carpeta Ayamans. . Arxiu NOTES iv iv d’Aragó d’Aragó xv . Tal - - - -

Història 331 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 332 9 14 13 12 11 10

en la porción de Jaime de Sanmarti, que después fue del S[eñ]or del fue después que (…) Rey, Jaime Sanmarti, de porción de la en Llummayor, de Villa la dentro posheian por individuo, Arnaldo Luis, ycitado ho de [Lluchmai]ori celebrans gratis vendo […] vendo [Lluchmai]oride gratis celebrans (…). domicello [P]eroto çanglada 1535, comença dient: són il·legibles. fragments de 26 febrer a Datat dia dealguns l’any per això estat, Llummajor, en casas document el trobam núm. 28, hi carpeta aquesta Nº 30. Dins clasificar. Documentos para varios Legajos. ventas && Carpeta bbms genealògics. arbres dos Miguel Zanglada, Zangalda Odon Pedro Dn. H. nº nº 8-12, 2. referència on Carpeta fa es a Documentació Aiamans. Julià. Garriga, Plec de Zanglada, Genealogía -Garriga. -Julià de Zanglada alogía Gene Nobleza yTítulos. Carpeta Genealogías Condes de Ayamans. Carpeta Nº 30. clasificar. Documentos para varios Legajos. ventas && Carpeta bbms. 1990, Palma, Govern Balear. iEsports. Educació p. 63.Cultura, Illes Balears iles cavalleresca vida Tornamires…Armadams, Sunyers, Lloscos, Termens, Soldevides, Zanglada, Joan, Sant Pach, Burguet, Sala, Valentí, Set-Iglesias, Vivot, Agramunt, com claustre: al temple del dins tant dievals, me famosos llinatges de escuts com els així Llull Ramon de sepulcre el d’admirar és Miqueltemples, Ferrà diu: ocapelles. monestirs ens que l’edat durant dir no mitjana eren sinó cementiris dels l’interior els cal quina, on feien es membres llocs enterrar Referent els de noblesa la als mans. mallor bbms gladas. ó An de los señores Zangladas familia noticia de antigua la Document: Exacta Nobleza yTítulos. Genealogías Condes de Ayamans. Carpeta Ayamans. Arxiu Font Obrador Font ahm Em referesc a dos arbres genealògics conservats ara a la ala ara conservats referesc genealògics adosEm arbres , secció Protocols, secció 125-126. . Arxiu Ayamans. Carpeta Genealogías Nobleza y Títulos. Genealogías Condes de Aya Carpeta Ayamans. . Arxiu . Arxiu Ayamans. Carpeta Inventarios Cuentas Testamentos Carpeta Ayamans. Compra y . Arxiu Arxiu Ayamans. Carpeta Inventarios Cuentas Testamentos Carpeta Ayamans. Compra y Arxiu , B. com qui havia adquirit Binificat, escrit adquirit com qui Binificat, havia referit a la compra d’aquesta casa. El document està en mal referit en mal document El compra ala està d’aquesta casa. Op. cit. Op. Ego Joannotus mas presbiter in presbiter p[…] ecclesia JoannotusEgo mas ville parrochiali com persona la que adquirit Merola, havia ia Ferrà iMartorell Ferrà v. v. iii . Direcció General d’Educació. Conselleria de Conselleria d’Educació. . Direcció General , p. 299. , Miquel. Peroto Zanglada compra unas compra unas Zanglada Peroto A l’església de Sant Francesc Francesc Sant de A l’església bbms Benificat Tirant lo Blanc. La La Tirant Blanc. lo . Arxiu Ayamans. Ayamans. . Arxiu en un dels dels en un

bbms Dn. Dn. - - - - - . 16 15 24 23 22 21 20 19 18 17

Una oreneta o oroneta consisteix en un tall en forma d’angle agut efectuat a efectuat Una en forma d’angle agut oreneta ooroneta tall en un consisteix Una part d’aquest actualment propietat d’aquestUna Fundació ala March. actualment part icustodiat Autor. Noticiario de los acontecimientos de Mallorca, 1598-1635, Mallorca, de acontecimientos los Autor. Noticiario de f. 712. y musoles Zaforteza Obrador Font Document: de Succesió Zangladas. mans. bbms bbms ó Angladas. de los señores Zangladas familia noticia de antigua la Document: Exacta mans. bbms gem od’aquest propietari. d’aquesta família del llinatge a partir evidentement topònim format El antroponímic de Son està Sanglada Binificat. que segle amitjan de confondre Mateu el Sanglada amb L’anyGaronda. 1671 propietat era s’ha que del tampoc senyor Mateu Sanglada, Pi, Pedreres entre ises de Velles, Cala Son Servereta camí devora torrent el de n’Albertí, de So possessió nord del l’actual al de Solleric, situada que aran està ahm ( era de Binificat del bestiar identificatiu entre 24 el de desembreque de 1746 almanco 31 i el de 1757 de maig senyal el Vila dita de Carnaseria la en se maten bastiars al’ llibreel conservat i resseguint tard més segles o perforació en forma entre circular, d’altres. Alguns de punta la des de recte l’orella, en angle forat iel consistent tall penada, en un al’extrem recte de l’orella; l’es o tall són possessions l’escapçada aaltres litzen anterior que posterior s’uti de senyals l’orella. part oala part refereix ala Altres es idavant de darrere parla ens de orelles. les Quan costat aun agut en angle realitzat l’extrem punta tall oala de orelles, les mentre un és que osca una L’any 1583 denominava es n’Albertí, So també que de no confondre s’ha amb Clar , al’entrada , secció Protocols, secció 221-225. . Arxiu Ayamans. Carpeta Genealogías Nobleza y Títulos. Genealogías Condes de Aya Carpeta Ayamans. . Arxiu Testamentos. nº 12. Carpeta Ayamans, C. Ayamans. . Arxiu Nobleza y Títulos. Genealogías Condes de Aya Carpeta Ayamans. . Arxiu , J. (1990), p. 38). , B. Sangalda, Son Son Sangalda, Op. cit Op. amll , D.

Llibra del Compta y raho de la Vila de Llummayor dels dels Llummayor de Vila la de Llibra Compta yraho del . Vol. La Ciudad de Mallorca (t. 15, p. 107). iii , p. 9-59. ab un toch de pega damunt les anques les pegaab untochde damunt , i estudiat per Clar, Joan sabem , iestudiat , t. 2, p. 92. Extret d’ p. 2, , t. Extret 92. xvii era propietari era de Arch. Arch. - - - - .

Història 333 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 334 29 28 27 26 25 33 32 31 30

El tractament de tractament El Són arbres molt apreciats, ja que es fan grans en Sónmolt molt arbres molta grans temps, poc apreciats, ja fan que fan es Les cúries reials eren les encarregades d’exercir d’un eren jurisdicció la territori encarregades les reials con cúries Les Palma de Mallorca, 1955, de Mallorca, Palma p. 48. (Baleares) Lluchmayor de Ciudad i Ferragut Lladó Document: de Succesio Zangladas. mans. bbms batle ialtres). Podien composiciódret. escrivà, una tenir molt (jutge, variable fiscal, advocat del institució de la Llucmajor És terres. de vila la ide seves les cret, en aquest cas se’n on d´Alfàbia, les encara alguns. poden observar de possessió, com cases de grans les a element barrocs jardins ornamentatiu als segle cretament al d’ombra, després, con Segles són molt resistents id’una forts, fàcil. adaptació persona. de cada social elements d’altres. Són, diferenciadors de l’estauts en definitiva, socials classes en pretenien, seu el moment, un tractaments unes cada Aquests diferenciar tament de de del tractament segles als que en desús cau fins Pèlec. font per la coneguda com que raja, pública coneguda hi d’aigua Obrador Font la Amll, lliures. sessions superiors a2.000 iMulet com pos apropietaris Puigserver, Salvà amb Garau, Cardell, Noguera, També Catany, els Oliver, trobam hi Taixequet, Garcia, Socies, Vicens, Sastre, sónna, Mut Julià de Son Mut en alou. que possessió Julià, iBartomeu té una Els llucmajorersEls que tenen propietats les cadascu de valor, més lliures 6.000 Quan es parla de parla es Quan . Arxiu Ayamans. Carpeta Genealogías Nobleza y Títulos. Genealogías Condes de Aya Carpeta Ayamans. . Arxiu -4, p. 148v.-149. p. -4, Don Don s’havia estès a altres capes de la societat, a part de l’aristocràcia. de l’aristocràcia. apart de societat, la capes aaltres estès s’havia , B. Magnífic Magnífic lo camp despelech lo Don xviii, , J. Op. cit Op. Catálogo de la sección histórica del Archivo Municipal sección del histórica la la de de Catálogo , fins que noblesa la dir fa es , fins els polls es posen de per esplendor donar moda es polls els icom . vol. és propi de cavallers, donzells i ciutadans militars, militars, iciutadans propi donzells és de cavallers, xvii-xviii . Documentos y Noticias. Imp. Corazones. SS. iv es refereix a la possessió des Pèlec, molt des possessió refereix ala avui es , p. 368-370. . Llavors l’estament s’apropia nobiliari

Extret d’ Vossa Mercè arm . Prot. M-102. Prot. . , ja que trac el ses Piquetes des ------37 36 35 34 43 42 41 40 39 38

La implicació de Miquel Sanglada, fill del senyor de Binificat, en els fets ocor fets en els del senyor de Binificat, fill implicació de MiquelLa Sanglada, regut, cosa que en dificulta la lectura. la que cosa enregut, dificulta de desapa paper que fragments itot han petits amb fins estat, troba en mal es del qual darrer el fulls, Aquest document de tres consta de Benificat. Zanglada, viuda de D. Miguel Dionisia Zaforteza de Dª Document: Codicilo Ayamans. bbms Document: de Succesio Zangladas. mans. bbms Son codicili. Miql Anglada. bbms Document: de Succesio Zangladas. mans. bbms mans. bbms desenvolupament. posterior del com històric ment Prohens 1598. de de veié Jaume, Sant fets en es els de branca la que immers també Anglada, de Joanot fill iBusquets, ode Miquel del senyor Anglada de Binificat del fill que tracti es però no puc d’un assegurar participació la Miquel Anglada, petida, de forma re posteriors iCanavall, en fets lluites ales entretrobam Canamunt Born l’any Senne (1981) al 1598 Le d’Aina reguts treball el Durant clara. és ( de venjances. les fruit de més morts quatre-centes hagut havia hi anys en tres que especificava li Godoyl’inquisidor general, on escriu al’inquisidor també con ellos se encuentra justicia la dé que paso alquier cu que con sarmientos tantos ycabezas son cepas bandos estos de principales Los Campaner aquest inventari. No he localitzar pogut Mateu Sanglada. bbms A banda del treball d’Aina Le Senne, vull destacar també l’obra també de Bartomeu destacar Senne, vull Le d’Aina del treball A banda xamena . Arxiu Ayamans. Testamentos. Ayamans. Nº 12. Diversos. Ayamans Testaments. C. . Arxiu . Arxiu Ayamans. Carpeta Genealogias Nobleza yTítulos. Genealogias Condes de Carpeta Ayamans. . Arxiu Nobleza y Títulos. Genealogías Condes de Aya Carpeta Ayamans. . Arxiu Testamentos. Nº 12. Testamt Carpeta Ayamans C. Ayamans. de . Arxiu Nobleza y Títulos. Genealogías Condes de Aya Carpeta Ayamans. . Arxiu Nobleza y Títulos. Genealogías Condes de Aya Carpeta Ayamans. . Arxiu La Mort d´enLa Berga , P. (1990) p. 6). , A. , A. Cronicon Mayoricense , per conèixer les circumstàncies tant d’aquest tant mo , per conèixer circumstàncies les , p. 341. . Fragment de la carta que . Fragment de carta la ------

Història 335 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 336 • • • • 45 44 • • • • • • • • • BIBLIOGRAFIA

Bover de ducció catalana Bisson 1977. Bisson 227-264. del segle de finals Mallorca senyorial ala pràctica la iRoca Bernat gea Baulenas meitat del segle Crespí Barceló Franva. València, 1965, p. 65. Anònim Moll, 1928-1962.rial Alcover 1994. Moll. Mallorca. Editorial aa.vv. 2000. Palma, Balears. Illes aa.vv. 1989-1991.Ediciones. Palma, aa.vv. ca, 2007. ca, Campaner Mallorca, Historia de Busquets Mulet tor. 1996. Palma Ayamans. Document: Litigi entre Dª Isabel Zaforteza y D Ramon Zanglada. yDRamon Zaforteza Isabel entre Document: Litigi Dª Ayamans. Document: de Succesio Zangladas. mans. bbms bbms Edicions. Barcelona 1986. Barcelona Edicions. Història de Mallorca Història de Història de les Illes Balears les Història de Mallorca de Enciclopèdia Gran . Arxiu Ayamans. Carpeta Genealogias Nobleza y Títulos. Genealogias Condes de Aya Carpeta Ayamans. . Arxiu , J.M. , T.N. , Jean. . Arxiu Ayamans. Carpeta Genealogias Nobleza yTítulos. Genealogias Condes de Carpeta Ayamans. . Arxiu . , A.M. i , A.M. Origen genealógico de algunos apellidos existentes en Mallorca en existentes apellidos algunos de genealógico Origen , Lluís-Anton; , Àlvar. , Àlvar. Nobiliario mallorquín Història de la Corona d’Aragó a l’edat mitjana d’Aragó Corona la al’edat Història de La terre et l’homme aux Îles Baléars Îles aux l’homme et terre La , M. i , M. xv , Maria. «Toponímia, Maria. de Ciutat la (segona de urbana Mallorca , J. i de Borja Moll Borja de ). ). Cronicon Mayoricense Vilalta bsal coordinada per J. Mascaró Pasarius. Palma, 1971. Palma, Pasarius. per J. Mascaró coordinada Serra iBarceló Serra Sans Rosselló, Sans Jaume I. La conquesta de Mallorca del libre dels feyts libre dels del Mallorca Jaume de conquesta I. La 57 (2001), p. 83-90. p. (2001), 57 . Volum , Mariona. Barcelona, 1986. Barcelona, , Mariona. . Edicions Documenta Balear. Govern de Documenta Balear. . Edicions les , F. . Ed. La Foradada. José Edi J. Foradada. de La Olañeta, . Ed. i , 2a. edició,, 2a. 1989. Volum ( Diccionari català-valencià-balear Diccionari gem E. E. , J. «Aportar vara». Reflexions sobre Reflexions vara». , J. «Aportar . «Sa Nostra» Caixa de Balears. Mallor de Balears. Caixa Nostra» . «Sa ). Volums Mallorca musulmana . Edisud, Aix-en-Provence,. Edisud, xvii i-xviii ». ». bsal, . Promomallorca Promomallorca . . Edició crítica. Tra crítica. . Edició ii, . Sobretir de la 52 (1996), p. 2a. edició, 2a. . Ediciones . Edito . . - - - - - • • • • • • • • • • • • • • • • • • bsal bsal Pons Rosselló 3-24. segle de mitjan de Mallorca de cavallers d’Ayreflor Ramis 2006. Quadrado Mallorca, 2000. Perelló Prohens 1999.Foradada. Murray, 1974. 98. Palma, blioteca Raixa Moreu-Rey Balears de Diari Marí, 1981. Mallorca, 19. Senne Le Cinquena 2004. edició.drid, Kerbo Valverde.Gráfica 1968. Volums García Carraffa García Madrid 1961. gica hispano americana Carraffa García iii Obrador Font 1848. de J.M. Bover.Palma, acura Edició Valencia de conquistadores los de tratan que Febrer, Setembre 1989. Palma. Govern Balear. iEsports. Educació Cultura, aMallorca Nobles, isenyors «hidalgos» Montaner De sahora, de Mallorca Consell Insular Fundacióla Cultural Publicació Extraòrdinaria Monserrat Clar Bennàsser Cateura 1998. Mallorca, Casasnovas Camps (1978) i núm. 39 (1982), p. 249-256. F. «El casal de Can Weyler pot amagar els banys àrabs d’en àrabs Renovard». banys els Weyler de Can F. pot amagar casal «El , Harold R. , Harold R. sa. sa. Mossèn Jaime. D.G. i , Aina. , Aina. iv Mallorca, 1991. Mallorca, , José María. , José María. , Enric. , Enric. (1982). Ajuntament de Llucmajor. , P. Un «Senyor concepte aMallorca: heterogeni». de Separata , Margalida. «Testimonis aMallorca , Margalida. medieval de l’hàbitat , 23 de febrer de 2011, p. 38. , Bartomeu. , Bartomeu. Pascual Canamunt i Canavall , Joan. «Senyals de bestiar , Joan. «Senyals , A. i A. iA. , A. (Hnos.). yArturo , Alberto , Bartomeu. , Bartomeu. Estratificación social ydesigualdad social Estratificación i , Miquel Àngel. , Miquel Àngel. Toponímia vària ionomàstica urbana Sureda , Pau. prefama . Tom 25, 1927. Madrid Tom 31, 1931. Madrid Tom 84, Trovas Mossen de Febrer. Trovas Mossen de Jaime Febrer, Forenses yciudadanos Forenses . P. 35-49. Patrocinat per l’Ajuntament de Llucmajor i , A. , A. Solar catalán, valenciano ybalear valenciano catalán, Solar Mallorca en el segle xiii el en Mallorca Historia de Llucmajor Historia de , Josep. «Estament militar iprohoms, Josep. honors militar amb «Estament La casa y el tiempo yel casa La . Llucmajor, 1990. La mort d´en mort La Berga i . i 150 llinatges de escuts mallorquins iv Història de les Illes Balears les Història de . Estudis Balearics, 34. Conselleria de Conselleria 34. Balearics, . Estudis . . Editorial Moll. Els Treballs Moll. Els Dies,. Editorial iels xiv . Imprenta de Pedro José Gelabert. ». ». » . bsal bsal . Editoral Maxtor. Valladolid,. Editoral Llucmajor de Pinte Ample en 100 de Llucmajor Enciclopedia heráldica ygenealó heráldica Enciclopedia . José Editor. J. de Olañeta, La . Volums . . Ed. El Tall. Mallorca, 1997. Tall. El . Ed. Mallorca, . Editorial Moll. Raixa, 159. Moll. Raixa, . Editorial núm. 650-651, 1935, p. . Ed. McGraw Hill. Ma McGraw Hill. . Ed. . Editorial Moll. Bi. Editorial i . Imprès aIndustria (1973), . Editorial Moll. . Editorial . Ed. Pren. Ed. ii (1974), » . - - -

-

Història 337 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 338 • • • • • • • • • • • • • ARXIUS CONSULTATSARXIUS paper foradat, o que ha desaparegut i per tant no existeix la paraula. la no iper existeix tant paper foradat, oque desaparegut ha de fragment en il·legible, un oque és està paraula identificar sabuda que no l’he indicació la apareix text d’algun en transcripció la Quan arm ahm bbms amll (1989), tom Zaforteza Musoles Zaforteza 1990. 17. iCiènciesde Cultura Socials, Patronat Manacor, de Mallorquí. de l’Escola Xamena Fiol Xamena Weyler Can de Vallés iPatrimoni,de Cultura 1997. Vaquer, 2012. Documenta Balear, Edicions P. 127-157. sent apunts de Llucmajor, ialtres». Llucamet Tomàs Ramis Eulalia Santa de beneficiado 1811 en ycompletada Iglesiata Catedral Talladas D.Francisco por Dr. el Pbro. y 1770 en Escrita Lluchmayor. Terrasa San por D.Guillermo la de Pbro. ypabrode Terrassa 1984. tura, de Cul del Direcció Govern General Balear. iCultura d’Educació Conselleria Company Soto ca Colom Sevillano » . . Edició a cura d’Antònia acura . Edició Morey iGabriel Jover. i Balears Govern de Illes les (Arxiu del Regne de Mallorca) del Regne (Arxiu bsal bsal (Arxiu Històric de Mallorca) (Arxiu (Biblioteca Bartomeu March Servera) March Bartomeu (Biblioteca (Arxiu Municipal de Municipal Llucmajor) (Arxiu , M. Elena. Elena. , M. Onofre. Onofre. , Pere: núm. (1973), 34, p. 160-197. , G.i iii , Pere. , Pau. «Consideracions toponímiques sobre Binificat, amb alguns , Pau. alguns «Consideracions amb toponímiques sobre Binificat, (1989), tom ». El problema dels bandejats aMallorca bandejats dels El problema Talladas , Ricard. , Ricard.

Diario de Mallorca de Diario L’esclavitud a Mallorca « , Francisco. «Demografia y esclavos del siglo yesclavos , Francisco. «Demografia Hallan los baños árabes d’en Renovard los árabes reforma la durante baños Hallan Història de Mallorca Història de , Diego. Còdex català del Llibre del Repartiment de Mallorca de Repartiment Llibre del del català Còdex , F. iv . Sociedad Arqueológica Luliana. Palma, 1934. Palma, Arqueológica Luliana. . Sociedad (1989) itom Historia o crónica relación de la ilustre y fiel villa de de villa yfiel ilustre la de Historia relación ocrónica La Ciudad de Mallorca , 23 de febrer de 2011, p. 45. . Consell Insular de Mallorca, Comissió Comissió de Mallorca, Insular . Consell Les possessions mallorquines passat ipre passat possessionsLes mallorquines . Ed. Moll. Mallorca, 1984. Moll. Mallorca, . Ed. v (1988). Ajuntament de Palma. . Papers de Torre. sa Aplecs . Tom […] i (1987), tom vol que la dir xv en Mallor en ii

. - - - - Patrimoni

Logotip d’Aldarq. Arqueologia Imaginativa. Arqueologia d’Aldarq. Logotip punts del present article. públic el aatreure tornar illenc al’espai, propostes que desenvoluparem en propers primer l’espai, a un objectiu, centra se amb qual el de dinamitzar per tal ciatives de l’arqueologia història. ila generació ila de propostes socioeducatives en camp el xarxes ales detió continguts iadults. per aescoles activitats l’espai per poder realitzar dor Vell que aCapocorb arriben de intenció la amb de dur aterme dinamització la Mitjançant el treball col·laboratiu treball el sèrieMitjançant propietat la d’ini una iniciat amb s’han membres ges d’espais, la experiència tenenEls en gestió àmplia la d’Aldarq una projecte un és jove format arqueòleg historia per iengrescador un Aldarq iun UN TRESOR PER REDESCOBRIR TRESORUN PER REDESCOBRIR ALDARQ. IMAGINATIVA ARQUEOLOGIA CAPOCORB VELL.

DANIEL IRANZO IMONTIA DANIEL IRANZO ALBERT FORÉS I GÓMEZ IGÓMEZ FORÉS ALBERT - - - 1

Patrimoni 341 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 342 quial. proposta la parro realitzat d’haver bisbe el tard vamorir més repetia: dos anys es va reprendre idea Semblava la d’ubicar zona. nova ala que una parròquia història la ubicació la en Rei Jaume el de nova la vamorir. parròquia, planificat prou nucliestava històric enfora de de Llucmajor. l’actual Un després d’haver any l’edat mitjana. de, com amínim, des de història la llarg produïdes al de d’un casualitats cúmul fruit gran valor històric i crematístic, que tot i ser localitzades han desaparegut en ­ desaparegut han que històric valor icrematístic, tot iser localitzades gran de d’avaluar, peces de determinades com desaparició la difícils ­circumstàncies i altres passat del segle professió per la llarg establerts al mètodesdels de treball intervenció més cap arqueològica. realitzat ha no s’hi al’actualitat d’aquest fins any H1. excavacionsles Vell, aCapocorb en l’estructura centrades en aquest Des cas monials. patri béns referents als per de normes les l’Estat regida protecció generals oficial, espanyol. per l’Estat monument nacional declarat artístic Vell, Capocorb occidental. s’obria món. al monumentals més dels iun de Mediterrània la jaciment de l’illa important més dugueren aterme 1918 es entretes anys els del i1920. descoberta la així S’iniciava Aques lloc. primeres les excavacions inicià al Catalans, nom d’Estudis de l’Institut adjacent. finca ala localitzats estructures, idiverses circulars de dos talaiots mínim per Llúciades Fiol. Hem present de tenir que poblat el s’estén al’est, on trobem un que restes, que són gestiona contenen Fiol finca la actuals les adquirí que família la de Vell, Capocorb excavacions les conduïdes facilità per J. Colomines. Fou tard més propietari en quatre propietats. vidí aPere pertanyent La Rossinyol de Zagranada, del poblat. que formaven pedres les diferentsestructures les de va alimentar es qual el creació la d’un forn de calç, va materialitzar es aquest cas segle UNA HISTÒRIA DE CASUALITATS DE HISTÒRIA UNA CAPOCORB VELL. Al llarg d’aquest periple de casualitats s’han perdut s’han moltes d’aquest acausa dades, periple llarg de casualitats Al Tres Font Joan tard, més anys Obrador, arqueòleg llucmajorer, reprendre van d’aquesta seva la Ja establint manera 1966 el Cultural, d’Interès Bé fou declarat Va ser l’any 1931 Vell, Capocorb quan fou junt Llotja la de Seu Palma, ila amb del segle Va de primeres les dècades llarg ser al Va ser aprincipis de segle al però que malauradament impediren jaciment el fets Aquests desaparegués, de Borja, Baltasar bisbe el de Mallorca, quan tard Va més anys 300 ser gairebé rei el JaumeAmb jacimentEl arqueològic deVell, Capocorb terme de municipal Llucmajor, al és xix xix el poblatel prehistòric vahaver d’escometre nou un embat destructor, en ii es va voler fundar una parròquia, pel fet que la localització que fet pel localització la parròquia, una vavoler es fundar xx

quan el que el di quan formava predi dees el Capocorb xx quan Joan Colomines, Joan en quan algun algun - - - - - dels quals Capocorb Vell és el seu màxim exponent. Vell Capocorb quals dels seu el màxim és de prehistòria períodes tots la de abracen els història Mallorca, ila quals els de l’illa, de municipi jaciments densitat la arqueològics documentada ha gran més Al hi bans. meitatla de superfície la de Menorca. ja que ocupa 327,33 de Mallorca, ferència, terme el gran més municipal km passat. segle amitjan construcció, de seva la parèixer, llarg al de que Betlem, vafer el carreró anomenada desa del jaciment, just carretera sota la possiblement que trobava es ubicat al’oest santuari, d’una un desaparició estructura, ­moment com. saber Un sense de història, la que fet sí documentat la que és està dons; una quinzena d’espais, entre habitatges i espais comunals, i una gran murada murada gran i una comunals, d’espais, entre iespais habitatges dons; quinzena una Balears. de iper extensió Illes les de història Mallorca la iés del quegeneral estat ha visió icontemporània, una que fet facilita ens cristiana musulmana, bizantina, na, balear, roma talaiòtica, diferents societats: viscut han qual pel anys, 3000 darrers era(ane).de nostra la dels freqüentat llarg d’un al espai Podríem que tracta es dir del Talaiot l’any 2daten l’edifici 1000 conservada, abans avui encara biga d’ullastre, de datacions orígens, les segons C-14 seus Els d’unaoccidental. damunt realitzades blement jaciments dels de l’edat majestuosos un més del ferro de Mediterrània la imatge. la de centre al Miquel Sant de parròquia la amb Llucmajor municipi de El AVUI QUÈ DIR DIA, PODEM DE CAPOORB VELL? Del poblat prehistòric es conserven cinc talaiots, dos de quadrats i tres de ro itres dos de quadrats poblatDel cinc prehistòric talaiots, conserven es ipossi VellCapocorb de Mallorca, jaciment el és monumental més de l’illa Llucmajor població de 34.618 té una total en 16 habitants, repartits nuclis ur VellCapocorb terme troba ubicat de es municipal Llucmajor, al di que amb és, 2 , gairebé , gairebé ------

Patrimoni 343 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 344 arqueològic. deVell Capocorb de possessió casa iquequeden dona al’actual nom restes al’espai de qual la alqueria, primigènia iconcretament una aCapocorb, on fundaren a l’illa, d’abandonamentperíodes poblats dels al’arribada musulmans inova ocupació fins del temps, possibles amb llarg al i reestructurarien aquest reaprofitarien període i es fectament, restes muràries. per on imatolls, poden distingir, es de garriga rodons iadues àrees talaiots tres als arqueològiques que troben queden zones ales adjacents es Aquestes excavar. sense conjunt un sumar d’àrees que s’annexen cal restes Aaquestes murada. entre ila elles nucli iel rodons, de dos cases de quadrats amb talaiots tres dels un per vertebrar

No tots ells tenen procedència talaiòtica, tot tenen Noi que tots majoria la ells procedència s’originarien talaiòtica, en

Capocorb de arqueològic jaciment del Planta Vell

Talaiot 3. rodó 2 .

- adossades a la murada talaiòtica. murada ala adossades talaiòtiques Conjunt cases de que en un futur no gaire llunyà es reprenguin les excavacions les arqueològiques, reprenguin llunyà es que no gaire que futur en un idesitjar històrica Per circumstància hem aquesta itreballar. tant d’acceptar pensar o no, forma de en nostra condiciona, la fer, ens vulguem circumstància i aquesta Tots en d’un l’actualitat. mètodes de documentació temps, que realitzen es som fills aprincipisarqueològica que feren del segle es servir mètodes excavacions. ales d’excavació Aquest l’atribuïm fet aparèixer degueren als hem que de de quantitat fer la de esment restes troballes, que no són significatives de les importància la Malgrat ios. pedra tot de metall, ha n’hi ique també ceràmics, objectes els destacar Entre aproximadament. cal aquestes peces de 300 total un plar on hem contem pogut magatzems, que als ha hi materials als hem accés tenir pogut però també del museu català, sala a la que exposats ha hi materials teressantíssims al’esmentatcia poblat arqueològic. sèrie de referèn publicacions per que diferentsbiblioteques fan distribuïdes iarxius Catalans. d’Estudis per al’Institut realitzats Col·lecció treballs dels Colomines, fruit Museu (Barcelona), Arqueològic ial de Catalunya la dipositada on ha Mallorca hi sobre Museuca de que publicacions, les troben al es materials excavacions les iels Pel que Col·lecció ala fa sèrie tota d’in una Colomines, hem observar pogut d’aquesta totaCom hem aresultat ireexcavació una documentar recerca pogut de recer D’ençà Vell a Capocorb tasca arriba una que iniciar decideix Aldarq

Reexcavant Capocorb Vell xx , els quals disten molt disten dels quals , els - - - -

Patrimoni 345 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 346 jorera i balear en general. jorera ibalear millor només al no moltes imolt contribuiran dades quals les interessants, aportaran de ben segur coneixement deVell Capocorb de prehistòria la llucma sinó també Catalunya. de d’Arqueologia Museu del magatzem al documentada colador, de funció la acomplir per treballada Escàpula lunya. Cata de Arqueològic Museu al documentats lítics, Motllos Catalunya. de queològic Ar Museu al documentades talaiòtiques, Conjunt copes de - - - camp duta atermecamp l’any 1969. per l’arqueòleg Font Bartomeu realitzades troballes les Obrador, de campanya a la possiblement referència quals que dipositats, els ha a hi materials faran als accedir de l’any temps. 2018titució Desitgem llarg patit ha que darrers en els al puguem que ins de direcció aquesta canvis dels acausa Museu de Mallorca, que troba al es primera col·lecció ala valoració de l’estat no de qüestió, la hem accedir encara pogut iuna petit inventari de materials un elaborar permès ha aproximació, ens ra qual la a objectius: a monumental, espai un en diferents idiomes. és dir: que podria es del avaluable, no enllà més que és qual la té visitant, el percepció la postvisita és cosa Vell iCapcocorb illa, acompleix de nostra la funció. Una aquesta bellesa, altra seva per la elementspúblic els cerca destacats, que més estranger, en vacacionals períodes noranta del segle anys dels no dècada ala per generacions ales nascudes de referènciaque ja quedat espai ha gent per com ala un que però té de més anys, 30 de referència com aespais arqueològica enmallorquina detriment de Vell, Capocorb situant-se anat arqueològics col·lectiva en visió la han espais aquests de societat la principis noranta, dels dècada del la segle ben entrada VellCapocorb fins Vell, substituït visites que les s’efectuaven han que aManacor, actualment espais a Son Fornés, a Montuïri,com: Pol·lèntia, os’Hospitalet aArtà; Païsses, Ses aAlcúdia; tals de l’espai dia per deixar-lo d’altres jacimentsal al’alçada arqueològics de l’illa, posada la conduïtques ha ens propietat la negociació de planificar amb auna per tal d’origen, seu lloc al jaciment el deVell, Capocorb que vagenerar. les espai itornant-les gràfica magatzems de manera dels restes les traient de làmines, les través a materials els mostrat s’ha quals als per aadults, visites guiades irealitzat gramat 2017-18. curs començat aprogramar-seper al han quals les lars, També pro s’han visites esco per realitzar l’elaboració permès didàctiques ha Catalunya de làmines al’espai adequades iaccions d’activitats d’adequaciózació imuseïtzació de l’espai. realit d’actuació per ala primers plans iuns didàctics materials per elaborar base L’estudi de publicacions les il’observació arquitectòni de restes les presencial Museu Arqueològic al de Com ja realitzada citàvem anterioritat, amb tasca la de documentació, de la disposa ja primers es aquests treballs Un cop realitzats que del Museu cert Si hem prime Arqueològic és bé fer pogut una de Catalunya Cal dir, però,Cal que Vell Capocorb de referència continua espai per essent al un És per això que tant Aldarq com propietat, la que Llúcia Aldarq Fiol, tant per això És com hem ens marcat LA MUSEÏTZACIÓ DE L’ESPAI DE MUSEÏTZACIÓ LA PRIMERES PASSESPRIMERES CAP A xx xx . . Tots ------

Patrimoni 347 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 348 • • • de l’any 2019: llarg al assolint • • • • per poder-les terme. a per dur comissionsles tècniques entitat del Consell, competencial en matèries patrimonials, TotesMallorca. accions les d’adequació presentades imuseïtzació de a l’espai seran aules. les a impartits pedagògics l’experiència continguts que els catius enriquiran ireforçaran edu sèrie de tallers una triar per aprofessionals, sinó podran que també realitzada d’una guiada visita gaudir no només quals podran els icol·lectiusgrups de l’illa, poblat quetòria que la prehistòric. de al Mallorca en tenia entrar del jaciment quedel icomprensió visitant, informació més sortirà amb de prehis la D’aquesta per restes. les passeig el s’enriquiràmació ifacilitant manera l’experiència • Dissenyar una museïtzació de l’espai, col·locació una la Dissenyar amb de senyalística. d. c. b. a. primer un pla d’adequacióIniciar objectius de els l’espai següents: amb altres. o familiars amics, d’afinitat: per agrups de visites guiades programa un Engegar educatiu per escoles. ales programa un Engegar Història. nostra per ala elementun cabdal creixementContribuir al de econòmic Llucmajorrecuperant isocial iMallorca, Tornar Vell Capocorb aconvertir referent en un arqueològic. Posicionar Vell Capocorb en l’oferta illenca. patrimonial deVell. Capocorb irenovar imatge la Revalorar També s’inicia un treball trilateral amb la propietat, Aldarq i el Consell de Consell iel propietat, la amb Aldarq trilateral També treball un s’inicia de dels visita proposta museïtzació la ila socioeducativa afavorirà treballs Els de l’espai, infor aportant individualitzada visita la facilitaran tasques Aquestes sèrie d’accions, s’aniran una quals les planificat objectius aquests s’han Amb

Dissenyar un recorregut visitable. recorregut un Dissenyar del jaciment. àrees adeterminades l’accés Restringir de possiblesProtegir visitants caigudes. els Protegir jaciment. el - - - autònoma. forma de arealitzar per recorregut del Senyalització circulació dels visitants. la que faciliten seguretat, de tanques de Instal·lació B. Talaiot Quadrat al al’accés Limitació visita. seva ala per inadequades azones l’accés de Limitació

Patrimoni 349 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 350 ficatius de la prehistòria de Mallorca, com és el període el com talaiòtic. és de prehistòria la de Mallorca, ficatius isigni coneixement singulars més però alhora d’uns desconeguts, més períodes dels represa millor d’excavacions, al contribueixin que l’espai vegada iala enriqueixin iala a properes muràries intervencions i consolidació d’estructures de restauració de recuperació de conduir ha iadequació necessàriament de restes les inicial fase situant-lo Aquesta on mereix, es juntament jaciments els de amb referència de l’illa. col·lectiu de Mallorca, perquè Vell Capocorb de l’imaginari necessàries formi part CAPOCORB UN DE REPTE FUTUR VELL. Podem dir que aquestes primeres passes, fetes a finals de 2017, afinals Podem fetes que primeres aquestes dir passes, de ser les han adults. a per guiades Visites fantil. d’in educatius nivells a per simulada Excavació - - • • • 2 1 • • • • • aldarq.com Ampurias muraria». tratigrafía Bordoy Rosselló (1990). Llucmajor Pons > Capocorb_Vell_Llucmajor_Mallorca_ nas_Museu_dArqueologia_de_Catalunya_._El_poblat_talai%C3%B2tic_de_ edu/4980281/La_punta_de_liceberg_reexcavant_materials_del_fons_Colomi pocorb Vell 18, (Llucmajor,

Patrimoni 351

i interrelacionar-les. posteriors en primer etapes iles lloc l’anàlisi com aequiptant, organitzar decidírem condicionsles meteorològiques primers mesos; els per patir que adverses varen es foren en instal·lacions).les primera instància del trasllat del retard causa Una altra nou per a l’arxiu (quant reservat a l›espai a il·luminació de i sistemes de restauració provisional. de dades base una documentació crearà en qüestió ies il’ordenació de la classificació la aterme. farà Ien tercer es pautes duran lloc, es quines decidirà ies de documentació la que pel conservació ala fa diagnòstic un realitzarà segon es En lloc l’estratègia de treball. desfavorable, és pot canviar d’anàlisi si té condicions les per rebrecar adequades documentació Si la de l’informe l’arxiu. de Bonaventura, Sant que fet per del verifi nouClaustre inspecció implica la espai treball. de proposa dur aterme de l’Ajuntament des sèrie d’objectius té una de l’equip per part 3. 2. 1. La primera problemàticaLa que projecte el afronta que troben es són les anomalies proposades són inicialment enumerades les acontinuació: fases Les de documentació la nova primer ala El que proposa ubicació, trasllat es el és el projecteEl

Classificació iordenació. Inventariat. Classificació preventivaConservació irestauració Trasllat « Servei de Revitalització de l’Arxiu de Municipal Llucmajor de Revitalització de Servei MUNICIPAL DE LLUCMAJOR REVITALITZACIÓ DE L’ARXIU DE REVITALITZACIÓ EL PROJECTE PROJECTE EL ALBERT FREDERIC RUÍZ FUSTER ELIONOR PÉREZ NOGUERA « INTRODUCCIÓ SERVEI DE » que es » -

Patrimoni 353 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 354 d’arxivers de Mallorca. de d’arxivers grup per un llibre iel realitzat de Lladó del catàleg l’anàlisi amb podem designar seccions, que grans les amb divisió la farà documents. dels Es física classificació temàtiques. per divisions Municipal, de fons separat l’Arxiu dels històrica de secció la esquema dona ens un documentació trobam la llibre el En hi que pot extreure. es anteriorment realitzat per Jaume iFerragut Lladó catàleg El mentació atreballar. acontinuació. queses explicarem cau per diverses precari de conservació estat ien un inconnexa descontextualitzada, volum el davant d’informació bases les iposar sistema de treball un idea crear era l’equip. amb metodologia consensuada una La de treball seguir vadecidir es l’arxiu, 5. 4. 3. 2. 1. Una vegada establertes les bases del treball, la primera és l’anàlisi de docu la l’anàlisi primera la és del treball, bases les establertes Una vegada següent: la estat metodologia ha La de treball documentació per ala de Davant l’estat reservada en què trobava sala es la El protocol seran les subdivisions a escala temàtica per dur a terme una primera per dur aterme temàtica una protocolEl subdivisions les aescala seran

Trasllat. Ordenació iinstal·lació de documents. ireintegració de documents Restauració preventivaConservació provisional) de dades de documentació la (base Classificació de documentació la Anàlisi tament de Llucmajor. de tament l’Ajun de rellotge del Sala - - - 1

ció recuperació ila de informació, la de tenint del cicle en compte etapa vital cada col·leccions arxius dels coneixement el i ments fons dels documentals per consulta facilitar ila de consulta pertinent descripció per informació ala la del document.amb que indispensable omplir camps sols és encara diferents, de uns contingut 7 àrees del fons arxivat. on s’utilitza de contingut. camp el bàsicament del documents tema principal dels il’organització deinforma descripció, de unitat la se’ns té en comptees l’origen és de iestructura, contingut productors. dels Al’àrea decontext, l’origen de on parla descripció, de unitat la es l’element custòdia ila que de del document. interna De l’àrea iexterna l’anàlisi important és A aquest efecte, títol, de descripció, nivell el dates, les volum el suport de i el descripció. de unitat la descripció, de unitat la contenen per identificar essencial informació d’identificació de l’àrea usuaris. dels demandes les respondre per etc., eficaç, documents, punts dels de localització caràcter iel contingut el mostrin que adequats de descripció, la per mitjà d’instruments profunditat,la exhaustivitat la de directrius les seguint aespecífic, de general intel·lectuals físics, com dels nivells dels tant descripció la MULTINIVELL, es de descripció la arxivística peculiaritats oprofunditat procés descriptiva diferent. un Una de les documents, que marcaran isad (g). isad 4. 3. 2. 1. Les explicades en el paràgraf anterior són les utilitzades per a la base de dades de dades base per anterior ala són utilitzades les en paràgraf el explicades Les elementsEls document que de referència, són: descriurem per acada el codi el la seguint de dades, descripció per ala base ala utilitzades dades Les L’objectiu proporcionar principal és fons, atots els independentment accés de que centren se en manifesta la del conjuntParlam arxivístiques de tasques les al’elaboració instru destinada dels arxivístic de tractament de fase la tracta Es de normativa la marc el Dins pautes foren interrelacionades: iestaven Les següents les

Anàlisis detallat del document detallat Anàlisis Ordenació. normativaDescripció la del document, seguint Neteja preventiva iconservació 4 . isad (g),isad ens trobam amb 26 elements 26 en amb dividits trobam ens isad (g) isad CLASSIFICACIÓ 3

isad (g) isad - - ,

Patrimoni 355 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 356 ven. L’alcalde segle amitjan feia de jutge fins feien es en escrits papers solts iels en llibres, que posteriormentcurials s’enquaderna del segle Fins afinals entre habitants de vila. la els menada etc. pragmàtiques, cèdules, a ordres rebudes: reials bans, el període del segle ments relacionats de Universitat, la dins iDeterminacions de Consells llibres com els Històricde de l’Arxiu Llucmajor. Els llibres de comptes i censals són dels segles són segles dels de comptes llibres Els icensals segles dels Municipal del Consell constaven isortides llibres entrades les aquests En del municipi d’un de finances. les funcionari encarregat Eren albarans des de finals del segle del segle de finals des informació trobam En regulars. com els seculars els tant eclesiàstics, dels la ara és ral D’aquí mot el que fos, com indica de l’illa. seu totalitat el pagament la afectava TIPUS DE DOCUMENTACIÓ DE TIPUS , vinculat a tots els seus habitants, tot seus atots els ique eren, vinculat nombroses exempcions, les com La secció més abundant en l’àmbit documental és la de la Cúria Reial ol’ano Reial de Cúria la la és documental en l’àmbit abundant més secció La relativa informació amb quantitat de lligalls gran una trobarem Per banda, altra docu d’Acció de Govern, amb documental nivell trobam el iÒrgans ens Dins important part una adiferents seccions iés pertany documentació analitzada La Dins el sistema fiscal, la talla general s’emetia general talla la per motius comuna i d’índole sistema fiscal, el Dins econòmica conté de clavaria. d’administració llibres dels secció informació La Cort del Balle del Cort xvi : llibres i lligalls referents qüestions ales plets que iels havia hi illigalls : llibres xvi. a xviii , i també els llibres d’actes llibres de sessions els de l’Ajuntament., itambé xix xvi . a xvii xix s’escrivien totes diligències les . l’Arxiu de Llucmajor. de l’Arxiu de cèdula reial d’una Imatge xiv a xviii gene - - - - . i previsió. i xix enPer aquest conjunt l’inclouen això documental. l’utensili denominat quals motiu en és els «Talla molts trobam casos de Utensilio». iper tal sistema del el repartiment establia ja s’hi que també impositiu de talla, la sistema el amb relacionassin el id’aquí de l’època timent que anual mallorquins els de «Utensilio» repar impost que cobrava un un era es de mitjançant satisfer. talla La noms consten sols els contribuents hi dels que osia, tan Ordinària», que iel havien d’edat.16 anys 60 L’estructura als de «Talla la llibres d’aquests com dels la és llibres dels veïns els contribució de pagar del Aquesta mar». secretas l’havien de Guardas exemple, de blat: «Talla per motius i«Talla de mancança marítimes» de Guardas que feia per necessitats ales de per imperiosa, s’havien es resoldre de manera dinària extraor talla La ordinàries. necessitats ajuntament de cobrir seves les cada per tal un manuscrit emès per Carles emès per Carles manuscrit un pergamins. descripció ila dels classificació la era següent pas El Ferragut. de Lladó catàleg el i comprovar-ho del pergamí neteja del contingut regest descriure el una inicial, amb ideslligades. manuscrites de llibres cobertes afegírem hi i catalogats, pergamins dels totalitat molt la quasi amb important carpeta una amb però, trobàrem ens primària, de dependències les classificació la Durant de l’arxiu. desaparegut documents, en havia seu el llibre, juntament Ferragut altres Lladó amb Llucmajor. de l’Arxiu de general talla d’una Imatge i llibres de censos d’habitants del segle del segle d’habitants de censos illibres La talla ordinària, que també rep nom el que també de ordinària, talla La El tractament realitzat en els pergamins fou diferenciat. Ens dedicàrem afer fou dedicàrem diferenciat. Ens pergamins en els realitzat tractament El que conjunt el vaexplicar es de 152 article per un En catalogats pergamins segles dels de població, de secció la cadastre llibres Dins amb trobam ens Quasi la seva totalitat són protocols notarials, testaments i, el més important, i, important, més el són testaments totalitat protocols seva la notarials, Quasi v a la Vila de Llucmajor Vila ala en què atorga li l’honor de xix . Hi trobam informació sobre informació trobam . Hi defensa comuna 5 6 i vecinal , era recaptada per recaptada , era xvi a - -

Patrimoni 357 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 358 documents arxivats està protegit amb una camisa de d’àcid. paper lliure protegit camisa està una amb documents arxivats respon que número el de signatura on de marca conservació, es especial material amb en capses documentació la arxivada és classificació, la realitzada Unanicipal. vegada del restaurador. minuciosa valoració més feia per una part Posteriorment amida. realitzades es de d’àcid paper lliure icamises especials mides segle al del segle de finals protocol un notarial d’inici té com adata documentació tractada La fira. la realitzar històric de la significació i la rellevància de l’Arxiu Històric de de l’Arxiu Llucmajor. rellevància ila històric de significació la pròpia funcionalitat la irecuperar d’un preservació arxiu seva la de garantir a l’hora fons, imprescindible dels resultava ineludible primer iun pas part de gran servació de con de l’elevat estat deficient iel urgentservació, acausa de degradació nivell intervenció La en matèria de de con l’arxiu. nova ala preservació sala seva per ala adequats de conservació condicions les afavorir paràmetres dipòsits, i els els ialhora patents de factors en degradació els minimitzar estat ha del documental patrimoni s’implementava pertinents. restauracions iles de quarantena procés el amb perquè vegades en diverses nou dipòsit, al varealitzar preparades ies prestatgeries les RESTAURACIÓ L’objectiu projecte del l’ajuda amb vaduu de l’Ajuntament mitjans Es dels aterme fases, en diverses a mu de seu de la l’arxiu de reorganització la d’ordenació final fase La part la és document el l’ordenàrem provisionalment de classificat Una vegada en capses a la ubicació topogràfica que tindrà el document dins l’arxiu. Cada un dels dels un Cada l’arxiu. document el que dins tindrà ubicació ala topogràfica xvii . xiii , encara que la gran majoria dels manuscrits són majoria del manuscrits segle dels que gran la , encara Servei de Revitalització de l’ahll l’ahll de Revitalització de Servei en matèria de conservació en matèria de conservació cor xiv - - - -

aquesta situació de degradació del col·lectiu patrimoni situacióaquesta de degradació torni no aproduir. es l’ deterioramentsofert aquest tràgic en ple segle fons dels de l’ transcendència ila de significació la documental llegat un Reial. Cúria la del fons de fons, cas el com és en alguns conjuntsdels especialment documentals, tàncies aquestes En l’arxiu. ireorganitzar d’intervenir al’hora humanes deixadesa de dipòsit, ila negligència per la inundació agreujada fou de sala la una servació Tot catastròfic. que quasi sembla l’origenruïnós, indicar d’aquest de con estat greu de conservació estat un casos, ien presentava determinats deficiències, greus tal d’acidesa extrems, de fins i tot en documentació la i 3,5-4 on ferrogàliques tintes les de fins d’acidesa extrems, presència la d’uns nivells de pH confirmat ha ens anàlisis Les química. gradació de de nivells seus els exactitud amb present ivalorar suports desa en determinats de pergamí. de paper suports com als produïdes als tant de alteracionsles i biològics, són causants els juntament humana, negligència la amb fonamentalment combinació la de climàtics factors extrínsecs, factors que altres mar tors intrínsecs), podem afir com ho són consistència la il’estabilitat fisicoquímica, l’ pèrdua irreversible una amb de del més 70casos %del suport. del conjunt de històric, part en determinats produït documental ruïnós estat un han ibiològics, de combinació la quals els fruit de climàtics factors és documentals de Llucmajor, conjunts seus principal el problema els que afectat de ha conservació ahll ahll Aquesta sèrie de proves es realitza amb la finalitat de determinar el nivell d’aci nivell el de determinar finalitat la amb sèrie Aquesta de proves realitza es Tot que conformen documentals constituents suports dels ique materials els fons dels que de preservació la del punt conformenDes Històric de vista l’Arxiu quefet al explicació una i trobar reflexionar no només això, relacióEn amb cal d’aquest conjunt part l’estat de gran documen de conservació Malauradament, de les infraestructures i els mitjans econòmics, tècnics i personals perquè ipersonals econòmics, tècnics mitjans iels de infraestructures les són de gran qualitat des del punt de vista de la seva naturalesa matèrica (fac matèrica naturalesa de seva della punt des de qualitat vista són de gran ambientals adverses es va activar i accelerar la degradació d’una bona part d’una bona degradació part la iaccelerar vaactivar es adverses ambientals EXAMEN ORGANOLÈPTIC I PROVESEXAMEN FISICOQUÍMIQUES PRINCIPALS FACTORS DE DEGRADACIÓ ESTAT CONSERVACIÓ DE I xx , sinó que a més cal actuar i dotar idotar actuar , sinó que cal amés Anàlisi de pH ahll circums hagi hagi ------

Patrimoni 359 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 360 Cultiu de microorganismes ferrós iàcid galotànic. de sulfat càrrega important una amb ferrogàliques de tintes juntamentl’exposició l’ús extrema ambient aun d’humitat fons en els queblemes combinen de deteriorament greus més localitzen es químic del segle D’altra aurèola marronosa. l’olfacte iuna tonalitat una allibre banda, àcid arrossega soluble visiblequantitat és de suports fracció la d’aquests d’acidesa, qual la nivells l’olfacte bon un sensor organolèptic és per al’acidesa, l’ull. gran En però també preservació. al’examen considerar Com ja organolèptic,nables vàrem seva per ala presenten de basicitat ferrogàliques de nivells 7,5-8,tintes uns són recoma quals els osimplement deen conservació bon l’acidesa humitat per la ni estat de no afectats de pH sobre són humitatla documents hi presents. més anàlisis D’altra altres banda, constituïda per paper de fabricació artesanal de qualitat, de mides homogènies de mides de qualitat, en els per paper de fabricació artesanal constituïda de microbiològica l’ fons dels minació documental totalitat la en gairebé microscòpiques l’alt de conta grau podem ifisiològiques constatar característiques envolupament l’observació Mitjançant ibacteris. de de colònies seves les fúngiques demostrat ràpid el ha ens creixement lumínica contaminació ides isense de 30° Medi de cultiu. Seguiment iresultats iinundació. màxima d’humitat pda de cultiu medi dipositat s’ha Finalment sobre mostra la el prèviament esterilitzat. estat ha mostra presa la de realitzat s’ha L’instrumental qual el amb de sala. la aèria contaminació per biodeteriorament. ino afectats També de mostra afectats cuments pres una s’ha biològica. només de tenir orientatiu valor un cultiu han micro sobre contaminació diversa la en microbiologia. del d’un Per especialista resultats d’esser els acàrrec hauria tant, que toxicitat, seva ila anàlisi espècies les iquantificar d’identificar al’hora haustiva ex més anàlisi una icondicions.mitjans realitzar molt Seria interessant inecessari seu el temps de desenvolupament valorar iaixí en determinats documentals, ports presència la presents diversitat ila sujectiu de en valorar els de microorganismes 2 L’examen %de documentació la troba 90 es un organolèptic que indica gairebé desenvolupats cultius dels resultats plaques ales Els do dels superficials localitzacions a diverses obtingut presa s’ha de mostra La L’objectiu en plaques del cultiu de microorganismes ml xx de sèrum fisiològic amb la finalitat de valorar el creixement el de valorar en condicions finalitat la amb fisiològic de sèrum també ens corrobora ens tesi. Per aquesta també hem tant, comprovat que pro els pda

Potato Dextrose Agar. Dextrose Potato També en dues plaques afegit ha de s’hi pda pda s’ha realitzat amb l’ob amb realitzat s’ha en un medi al voltant al medi en un ahll . ------és tan sorprenentment bo en les àrees no afectades per aquests factors extrínsecs com sorprenentment extrínsecs factors per aquests tan és no afectades en bo àrees les L’estat variable. i d’un formats principals seus gruix d’aquests de suports conservació nera irreversible i significativa el fons de la Cúria Reial de Llucmajor. Reial fons el de Cúria la nera irreversible isignificativa de ma degradat que rosegadors, han però també ment iinsectes, microorganismes propiciat l’aparició desenvolupament iel biològics, de diferents agents fonamental condicionsjuntament unes amb ihumitat òptimes de dubte temperatura sens han etc. ienzimàtica, ques, desintegració química per hidròlisi (tintes), solubles, de tintes esvaïment pèrdua fisicomecàni de consistència iqualitats alteracions irreversibles, greus tant com són pèrdua la de suport ielements sustentats (aurèoles conseqüent ila per biològica. visible d’humitat) plaga És ipodem constatar (pèrdua de suport i solubilitat d’una i esvaïment) són de inundació tintes les a causa del segle acontinuació. detall més amb a analitzar humitat) afavorit l’activació hauria de diferents tipus d’alteracions, passam quals les controlat no per l’assecatge vapermetre qual de documentació la greument afectada de factors degradació. als exposades més en àrees catastròfic malauradament L’existència de diferent naturalesa format per d’un matèria orgànica ideal medi Si atenem l’estat del que de sembla conservació document Reial un de Cúria posterior inundació ala Un (el sistema de dipòsit inadequat iemmagatzematge xv , resulta evident del elements suport que, resulta iels degradació la sustentats El factor biològic. El biodeteriorament - - -

Patrimoni 361 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 362 El factor climàtic. hidròlisi La oxidació ipèrdua de consistència iintegritat del suport. conseqüent la amb fibres, les que enllacen ponts dels d’hidrogen molecular a escala trencament comporta el extrema, de l’exposició d’humitats nivells auns perllongada Aquesta greu alteració del suport, en determinats casos extrema iconseqüència extrema casos alteració greu del suport,Aquesta en determinats fons de la Cúria Reial. fons de Cúria la entorn del que i pèrdua de fragmentació comporten de bona risc greu part un a 3-4) de oxidació il’acidesa la del paper, de corrosió límits (pH iacidesa que auns arriba provocat ha dipòsits dels de Cúria combinació la l’incrementta patent part en gran Aques quaderns. dels fulls nera en molt altres ipenetrant itot migrant sensible, fins ferrós) d’humitat. isulfat excés (àcid iun ferrogàliques tintes galotànic components dels entre fracció una de les fisicoquímica de reacció la duït a causa principi la necessitat d’aïllar i prioritzar la desinfecció dels suports. dels desinfecció la iprioritzar principi d’aïllar necessitat la són molt d’un sobre imarquen des documentaciód’intervenció la clars afectada situació, fonamentalment aquesta En fongs protocols ibacteris. els croorganismes, greument per mi de conjunts afectats identificació la documentals rellotge vaesser d’agents de reactivació biològics riscos els i reduir presència per la d’espores. d’afavorir l’assecatge finalitat l’aspiració la tament amb amb iquadernets, suports dels jun en sec neteja la mecànica moment varealitzar situ. es in primer per En tant, lloc, d’un des primer de conservació tasques les iniciar vadecidir de controlma es climàtic, ventilació i siste amb d’un espai falta ola quantitat de brutícia idipòsits superficials de documentació la l’elevat (amb de paper banyat), tacte d’humitat contingut gran la biològica, de degradació i agents com presència la de microorganismes circumstàncies Atenent suports. en itenint els en comptegradació realitat aquesta fonamentalment de de la causants preventivatervenció agents en els matèria de reduir conservació és Un altre factor clau a l’hora de decidir intervenir directament a la torre ala del directament intervenir de decidir Un al’hora factor clau altre l’objectiu de factors degradació, principals els identificats Una de in la vegada A conseqüència de ma de inundació la sembla vaactivar que es reacció aquesta L’efecte d’aquesta conseqüència alteració greu és de l’elevat d’acidesa, nivell pro Intervenció matèria en de conservació preventiva Acidificació i metaloàcides) oxidació Acidificació (tintes ------

Patrimoni 363 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 364 Patrimoni centrar els esforços a realitzar una neteja i desinfecció més exhaustives, neteja exhaustives, més una idesinfecció esforços arealitzar els Patrimoni centrar conjuntamentpunt, vadecidir es responsables irepresentants els municipals de amb aquest Arribat ineteja de desinfecció exhaustiu. més tractament un abans realitzat haver sense directa de manera trasllat el no revelats permetien realitzar d’infecció de Bonaventura Sant del de Claustre documentació, la a l’estança nivell greus els d’aquesta documentació. on hem disposar dues habilitat taules finalitat aquesta Amb possible estat com ha ens fer-ho. tant de aïllar-los finalitat la amb croorganismes neteja, per la fongs imi que hem seleccionat realitzàvem documents afectats els temps mateix doncs, al Així de visió l’estati obtenir exacte. més una de conservació d’afecció possible de documentació la nivells cumentació estat en els ha aprofundir documentació per fongs afectada imicroorganismes Identificació,triatge i desinfecció de la interfoliat en els documents més greument afectats per tractar d’evitar migracions migracions d’evitar per tractar interfoliat documents greument en més els afectats alcalina reserva amb de paper barrera d’aquesta documentació de làmines i disposat incidènciala de corrosió nivells dels en suport, el hem per oreig afavorit l’assecatge a produir fragmentació. la Per i arriben de reduir fer casos, front i tractar en alguns d’acidesanivells que provoquen corrosió la del suport, impossibiliten manipulació la per solubilitat estès uns han quals les ferrogàliques, de tintes de l’ús acausa desa, preventivamatèria de conservació són presència la d’aci d’una d’alts banda nivells hem esforços en centrat els i contra quals els documentals, suports els que afecten omenys més en paper el profunditat. amb calar bla que primeres les colònies desenvolupen es per posteriorment asobre pergamí el sem degradació aquesta on profunda més greus és més casos en De fet, els pergamí. de paper de suports com els els tant indistintament afecten fongs imicroorganismes de propagació. possibilitats les preventiva de desinfecció que minimitzar tractament permeti i un protocol un documentació la d’actuació davant establim infectada finalitat aquesta Amb bibliòfags imicroorganismes. fonamentalment insectes documentals, suports desenvolupament el biològics agents dels tralitzar que promouen dels degradació la major la possible. i amb eficiència L’objectiu infectada tació d’aquest neu és procés sobre procés el major la quantitat de documen de realitzar conjunta que tractàs es de l’ fons dels documentals del projecte unificació ila Perdeteriorament de fongs iatenent imicroorganismes. tant, acausa continuïtat la de propagació i riscos els iimprescindiblementació per aminimitzar eranecessari de deteriorament riscos en seu el dipòsit permanent. que minimitzar permetés Així doncs, podem afirmar que dos problemes els de conservació greus més doncs, podem afirmar Així superior, de imatge la através d’afecció per Tal nivells els com podem analitzar decisió d’aquest esforços en de desinfeccions les duplicar els deLa docu grup Tot en dipòsit directe permanent ique trasllat el projecte disposava el inicial preventiva de conservació de neteja tasques les sobreDurant iaspiració do la

ahll, ahll, es vaprendrees decisió la ------i camises de paper barrera i permanent per a les unitats i subunitats documentals. isubunitats ipermanent de per unitats ales paper barrera i camises de carpetes juntament realització la amb de estàndard, dues mides de conservació aquest de objectiu capses dipòsits. dels disposat Amb s’ha ifuncionalitat pulació condicions les que millorin mani de conservació, de protecció iemmagatzematge d’uns sistemesper objectiu tingut realització la ha d’intervenció fase tació, darrera la reducció una molt presentsamb en documen la considerable d’humitat nivells dels íntegre. i profund exhaustiu, més de neteja, previ idesinfecció aspiració tractament un realitzar decidir que metodologia la comporten. Seguint del protocol anterioritat, amb va establert es d’activació risc idipòsit ideteriorament dels permanent, acausa trasllat al prèvies de prioritats les una estat ha de en paper suports com tant en pergamí croorganismes entorn un pHi afavorir D’altra amb equilibrat. presència la de fongs imi banda, Un cop realitzades les tasques de neteja, aspiració i desinfecció dels suports, i suports, dels de neteja, idesinfecció tasques aspiració les Un cop realitzades - - -

Patrimoni 365 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 366 1 generacions. per futures ales iinsubstituïble únic aquest llegat condicions en millors per transmetre necessària en direcció més la passa són una preventiva, en tot conservació ique necessitenmemòria. treballs de continuïtat, Els deute il’esforç pròpia pendent seva la llucmajorers treball el de amb tants aregistrar un condicions millors Bonaventura, en unes de possibilitat preservació, ha saldar que de Sant nova formen fons. Claustre seus La situació Històric els de al l’Arxiu de l’estat dipòsits dels en millora la de conservació efectiva de manera intervenir 5 4 3 2 NOTES CONCLUSIÓ

ISAD(G): Norma Internacional general de descripció arxivística. Segona edició. ISAD(G): Norma de Internacional descripció general arxivística. a Ferragut Lladó 241-250. (1985), 41 eda Vayr a ier R arxivística. terminologia de Diccionari 2001.Suècia, iordenació. tot durant de classificació procés el com aguia servirà (Baleares). ynoticias. Lluchmayor de Documentos ciudad la Ferragut Lladó projecteEl xvii , una part dels quals es troben al’arxiu. troben es quals dels part , una Servei de revitalització de l’ahll l’ahll de revitalització de Servei , F. , J. , J. Les Talles: aportació a l’estudi de la fiscalitat a Mallorca. aMallorca. fiscalitat Talles: la Les de al’estudi aportació En el catàleg hi ha un inventari de pergamins dels segles segles dels pergamins de hi ha uninventari En catàleg el Catálogo de la sección histórica del Archivo Municipal sección del histórica la de de Catálogo en matèria de conservació ha permès permès ha en matèria de conservació És fonamental, ens fonamental, ens És bsal bsal xiv

• • • • • • • • • • • • 1996, Barcelona. 1996, aa.vv. 2000. (g) isad 241-250. (1985), 41 eda Vayr a ier R papel. papel. Peris Vergara Works on Paper. Schweidler Libros, 1999.Arco Sánchez Hernampérez 1955. de Mallorca, Palma (Baleares). ynotícias. Lluchmayor de Documentos ciudad Ferragut Lladó papier de ration Liendary municipal. documentació ala per ció Municipals de Mallorca Grup d’Arxivers 1983. Carocci, Federici archivos. Cruz Mundet papel. Crespo Dowden,Stroudsburg, Hutchinson& 1978. Ross, Baker 2006. litat de Catalunya, aa.vv.

Valencia, Generalitat Valenciana, 1994. Valenciana, Generalitat Valencia, París, París, , J.P. i Diccionario de terminología archivística. archivística. terminología de Diccionario La problemàtica dels fongs en el patrimoni documental. documental. fongs patrimoni el en dels problemàtica La , C. i , C. Norma Internacional General de Descripción Archivística, 2.ª ed., Norma de Descripción Internacional General Archivística, Alianza Ed. Madrid, 2012. Madrid, Ed. Alianza , C. i , C. , A. i , A. unesco , M. , M. Soroka Viñas Rossi . Brussel·les, 1989. du Patrimoine Institute Royal Artistique, , J.R. , J.R. a amme Da Van , J. V. , F. Los Angeles, The Getty Conservation Institute, 2006. Conservation Getty The Angeles, Los , J. The restoration of Engravings, Drawings, Books, and Other Other and Books, Drawings, of Engravings, restoration The , V. Les Talles: aportació a l’estudi de la fiscalitat a Mallorca. aMallorca. fiscalitat Talles: la Les de al’estudi aportació , 1984. , , L. , L. Archivística: Gestión de documentos y administración de de yadministración documentos Archivística: de Gestión , M.C. Catálogo de la sección histórica del Archivo Municipal sección del histórica la la de de Catálogo Conservación restauración de material cultural con soporte cultural material de restauración Conservación La preservación y restauración de documentos y libros en ylibros en documentos de yrestauración preservación La Manuale di conservazione e restauro del libro del erestauro conservazione di Manuale , A. , A. , P. Library conservation. Preservation in perspective Preservation conservation. Library Prácticas de conservación en bibliotecas en conservación de Prácticas Inter Folia, Col·lecció Rúbrica núm. 14. 2004. Palma,

Manuel de conservation et de restau de et conservation Manuel de . Ministerio de Cultura. Calpe, Calpe, de Cultura. Ministerio Proposta de quadre de classifica de quadre Proposta de BIBLIOGRAFIA Imp. S.S. Corazones, Imp. Corazones, S.S. Barcelona, Genera Barcelona, Normativa , Madrid, , Madrid, Diccionari . Roma, . Roma, . bsal bsal - - -

Patrimoni 367

pels nostres avantpassats, que troben en terme el es de municipal Llucmajor, avantpassats, nostres pels centrats ens va cridar l’atenció vacridar ens síquia vaser la de n’Aleix. Però ide en diferents seccions sec ifondàries. de pedra que el paredats més gen àrab, de d’ori pous 22 iBinificat de Maimona sa molt l’àmbit dins interessant trobada la Va zona. aquesta torrents, síquies, les els sínies, les que dins etc. ha safarejos, hi ser Pèlec. i es producte Maimona sa El va ser els l’estudi pous, dels de investigació la de s’Aresta, Son part vaser la trobats, Grau, Son Ponç, patrimonials béns Binificat, d’exposar-hi matemàtiques. dades fugírem iper això amè Indubtablementtema hidràulic. popular, de ser havia pregó, el caire un per tenir titulat 2008, possible, l’aportació científic més amb de moltes al per donar-hiaixò, dades. caire un de tot general de caràcter tractat fer un dia un Esperam etc. d’aigua, molins zacions, aljubs,destapades, cisternes, pous, avencs, torrents, síquies, safarejos, sínies, canalit i tapades iartificials, en l’aridesa del terreny. naturals ibasses acocons referim Ens pluviositat, per poca la que influeix de caracteritzat sempre des neguda clima per un de Llucmajor, cas el com és com tots zona, sabem, en una co de gent, la localitzats, per molta desconeguts part munt un municipal, descobrir hidràulics de béns vàrem capítol,ment superfície aquest del En darrer nostre terme de idonada gran l’aigua. la sistemes de dels replegament topònims dels construccions iles da iemmagatzema temescom recolli aquestes, derelacionatsla rebotbàrem amb en altres a aprofundir arri enprimerament sec, de en coneixença tema pedra ila el de construccions les Una quantitat de de zones les del terme que gran per la vaengrescar, ens més en Pregó el de Fires fruit vadonar itot això al’agulla, fil posàrem Aleshores llegats patrimonials, béns dels icatalogació d’investigació tasques nostres les En El bé de l’aigua El bé de L’AVENC MULETÓ SON DE , 1 on vàrem exposar els nostres primers nostres avenços els en el on exposar vàrem LA SÍQUIA DE N’ALEIX DE SÍQUIA LA I CELSO CALVIÑOCELSO ANDREU JOAN CLAR MONSERRAT JOAN CLAR INTRODUCCIÓ ------

Patrimoni 369 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 370 el mateix sistema de paredat, tapat o sotilat amb peces de marès anomenat localment de marès peces amb osotilat tapat sistema de paredat, mateix el per que sota segueix terra van trams ien els en sec, de pedra simples, paredats amb on elements pot els exteriors és que apreciar es construcció, són de seva la bastant d’interiors. exteriors ialtres del terreny per trams l’orografia discorre salvar aLlucmajor, hidràulics lins Pèlec. des molien de aigües les Terrassa cinc hidràulics. molins almenys abastia l’avenc de Son Muletó, on té l’acabament. a tot fins on síquia la seu neix el interessant curs pròpiament resseguir ivàrem dita, Pèlec des doctor el Font Bartomeu –segons part l’any 1360 dos molins– havia hi al’entroncament ala fins d’aquests dos ramals Guerau iBinificat ide Maimona sa síquia. ala seu el cabal finalment aportava convergia torrent el que paral·lel síquia corria Piquetes ala de ses des Pèlec, des que peu de torre la hort del al molí, un ien d’aigua aquest hort aquest En punt abastia avall. seu el curs que l’aigua seguia que feia moure per impulsar vertical, roda la de Son Llompard, molí onel ha de hi den’Aleix, cases les costat pel de caiguda de Porreres interromput camí el i passar curs, de travessar en punts diversos abans èpoques posteriors rentaven hi llanes. En tomatigueres. ijoncs per fermar finalitat mateixa la amb càrritx remullava s’hi per També fer vencills. maces tupat era amb que seguidament espart, per remullar com il’altra aabeurador com alloc dues tenia piques,antigament utilitzada una que d’uns des 2mde sorgeix profunditat, de Miquel Sant dia de l’any 1902. del molí d’en en torrentada la que del Ros, desaparèixer de finca la varen cases les Piquetes de ses havia hi ien punt el camí el on d’aigua, molins travessa tres abasteix síquia. la dins que paral·lels ique discorren d’aigua concorren torrent iel avall, més desemboca que són dos cursos distingir pou pròxim Cal en aquest lloc. algun amb Amaradors, tapiotde LA SÍQUIA DE N’ALEIX DE SÍQUIA LA Segons ell, la síquia corre al costat de ses Piquetes de ses costat Pèlec, síquia la ell, des Segons corre al i continua seu el informacionsSegons de Montserrat Pons, Piquetes ses Pèlec des font una és Piquetes ases ja Pèlec des del punt síquia la actualment on fins arrenca tram El del torrent lluny,No curs el del ha denaixement síquia, la gaire hi costat des al obra una d’enginyeria queÉs en aproximat seu el recorregut àrab d’uns 4,5 km queFa recórrer de torrenteres les anys vàrem tot traçat el provinents de Son . 5 com a la zona d’Alacantí iaSon Marió. com d’Alacantí zona ala 4 A part d’aquest notícies tenim indret Apart d’altres mo 8 també anomenada anomenada també 3 diu que hi havia tres molins que molins tres diu que havia hi es Amaradors es 6 La síquia per La 7 En els els En , que 2 - , allunyada del molí. allunyada del molí. L’acabament síquia la principal, amb no gaire torna enllaçar d’aquest ramal canalització ala d’escumador que l’aigua per on vegades les fa claveguera, passava molí, mena o ducció d’embut formant al una de l’aigua obertura petita una cap final. al’embocadura del tram parcel·la fins veïnada, dede mitgera la maproximadament síquia icorre paral·lel d’uns paret ala 300 és d’aquest recorregut El tram isafarejos. de canalitzacions entramat un amb d’hort que cultiu un sostenia vertical molí un de caiguda síquiala principal per alimentar de temporalment curs el desviant deque l’aigua similar, neixem, altre recollia un l’aigua. de molí un draper. dir volra. qui el amara per vila dita de es S’Amarador Peleg cual del lo loc dit ha ya en que potestat comu, la Peleg del moli seu del sol·licitavaaquest any que Consell al Al final del seu recorregut, la síquia gira 90 graus per enfilar la definitiva con definitiva la per enfilar graus 90 síquia la del seu recorregut, gira final Al molí, un co si no que el actualment que que existir El és sembla ja devia cert segle el En queSabem l’any 1524, propietari era d’un Pèlec, Garí molí as ja que Rafel en 10 xviii xviii 9 Abans, el 1607, el Abans, vahaver ja hi controvèrsies l’aprofitament amb . La petició fou desestimada pel Consell ... Consell pel petició fou desestimada . La se citense batan i un en dos aquest indret d’aigua molins MOLINS D’AIGUA, SÍNIES I POUS li donasen licencia que pogues amara en la siquia la en amara pogues que licencia donasen li El molí d’en od’en Garí Ros que nos volien lexar lexar volien nos que , és a és - -

Patrimoni 371 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 372 blement devia estar ubicat per baix de posterior d’unla ubicatblement habitatge construcció adossat per baix estar devia en parament. el circular d’unasíquia, através obertura fora per desviar-la de la l’aigua de que tallar funció la tenia de marès, peça ritat una de 6,50 és m. actual fondària m. La de 0,70 diàmetre un amb circular, isón de traça de canalitzacions les final al situats de pica-trespol cups revestits Els estan posts. mitjançant de l’aigua, pas el de tallar tendrien que funció la també que iels del canalització, tanquen mig la parament s’observen del també ados aquest cups. espai, Dins en parets les l’aigua regates unes que aboquen dues canalitzacions, amb aigües les entremig queparament bifurca un amb departament d’aquí altre forma un es Apartir ol’altra. canalització una a cap l’aigua (regates) per desviar servien post, llargueres que una mitjançant tures ober unes practicades ha hi de Sobre marès orientat sentit peces les al de aigües. les d’elles, esplandit una amb en cada tenen claveguera una peces Aquestes de l’aigua. curs al en sentitcol·locades perpendicular meitat ala cap canalització, de dita la peces altres aunes fins de marès, de peces dos paraments dins que vaencaixonada 7,70 total, d’uns 16 mde llargària canalització la ha m. Sobre hi plataforma aquesta d’uns màxima alçària un horitzontals, iaconsegueix en en filades sec de pedra da només decorativa. tenen funció una superior, pseudodefensiu, merlets part ala tres amb presenta caràcter un quealta, que més forma al’extrem, d’uns 8,50 façana part ala m. La alçada una del seu traçat pendent en un del terreny molt amb final edificat de rost, al que està assoleix qual el Quant a la situació del carcabà on estaven les moles, no l’hem localitzat. Possi on localitzat. moles,les estaven situació noa la delQuant l’hem carcabà vacol·locar es posterio amb encaixonada, principi de canalització Al del tram del coster terreny, en un molí troba edificat pareda El sobre es plataforma una molí el que coneixemActualment com molí d’en Ros d’en molí és un molí de salt d’aigua, molí d’aigua, un de salt és - - - - de n’Aleix. de Tambétroba molt en l’estat està actual. aprop de font la Piquetes de ses ide síquia la del temps, en l’oblit. vacaure llarg però, sínia, la al Perrestaurar aquest motiu es comprador iel de 1902. propietària va vavendre finca la Després d’això, família la esmentat torrentada per la de Miquel Sant anteriorment del dia ser arrasades varen vora d’Antoni situada que lloc el ocupaven que Està Ros, cases les com hemsínia. de la restes les ha atapeït dehi lloc vegetació un icobert En de finca. la de cases les síquia principal. per la que baixaven aigües les tornava repercutia amb ies atrobar cultivada, zona molí, d’una iatravés al síquia que adossada envoltavaconstrucció de la parets les al’exterior funció, desembocava seva la de la ihaver realitzat carcabà pel passat procedent de síquia la l’aigua principal, del desviament després d’haver era així: de parcel·la la desnivells 125 del polígon 17, ubicat on molí, el està molt possiblement del carcabà. l’espai del cisternó de molí, ocupar part que un ha podria hi façana a la interior principal raconada del molí. adossada una de En construcció, la façana a la Anomenam aquesta sínia amb aquest nom per la seva situació antiga, al costat costat al aquest nom amb situació antiga, sínia seva per aquesta la Anomenam els estudiats Una vegada carcabà? pel després de passar l’aigua, onCap anava La síniaLa d’en Ros

Patrimoni 373 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 374 text. Encara que es troben en mal estat, es distingeixen una gran llosa rectangular, rectangular, llosa gran una distingeixen es estat, que troben en mal es Encara text. de 10,50 fondària una m. per de 0,60 mde diàmetre circular de en traça sec d’un de pedra pou paredat tracta El pou de la sínia d’en Garí bístia. la per abeurar servir devia segurament el pou.amb comunicava soterrada, canalització de i, d’una terra através altra ran baixava l’aigua del terreny. desnivell el final, per salvar de teules, Al icanal de marès peces amb feta 5m, en què per sobre últims mur vaelevada de paret un als fins de bon sòl un tram, 350uns avall. mmés molíde síquia propietat la d’en od’en principal al mateixa la Garí situat Ros, dins superior de construcció. en part la la encastats de i7,10 0,92 mde diàmetre circular sobre de traça pou paredat un mde fondària. (1,42 de rectangular x1,52 planta és construcció La mi1,40 md’alçària), edificada m. exterior de 8,20 diàmetre un amb de marès, peces amb petit cintell,un tancat sobre que del lleugerament terra, elevada circular, nivell forma el bre plataforma una Conserva alguns elements que hem pogut localitzar després de neteja la elements del con que hem localitzar pogut alguns Conserva entre d’en sínia la molí iel Ros camí d’en amig zona Es troba en una Es Garí. que de marès, peces amb feta moderna, pica, més de síquia una la ha costat hi Al que corre anivell de prop de 25 canalització Aquest en ramal una mconsisteix procedent de síquia, des la d’un que através l’aigua ramal aportava Rebia l’aigua sobre dos llenyams que descansa inservible, de maquinària la restes Conserva que moderna, més d’una d’una ocupa lloc el construcció anterior, tracta Es so - - senial situat sobre una plataforma o cintell de traça circular amb part de paredat de de paredat part amb circular situat ocintell de sobre traça plataforma senial una netejat, poder vegada comprovar i, vegetació vàrem una un queespessa havia hi Tot ser l’antictiques podria molídesaparegut. draper conjunt el d’una cobert estava aquest element, que caracterís per seves les localitzar vàrem Fa antic. anys hidràulic avall. més poc que un trobarem sínia una Aquest pou d’una alimentava com vena no lloc, d’aigua. sigui altre de cap delimiten. que el envoltat baixes, pou. Està de pedres al d’un adintellat tancat portal per un d’una síquia per 0,40 d’1,50seguida que md’amplària, desemboca mde llargària no de fos la neteja del fons del senial. funció, desconeixem com la del qual soterrat de sínia, opas la tipus el de mina tacar des cal Igualment vertical. de roda la balladors iels l’eixon o trugeta descansaven conjunt. el que enderrossall, en perill posa un ha de 1,00 de marès x0,50 hi per 7peces sotilat de dreta x 0,30 la parament el m. En i en sec de pedra l’anterior, paredat està soterrat, qual el o pas mina una mitjançant que obert amb comunica portal altre un ha del cintell exterior hi del parament part que adopten, forma la deques En marès, còncava. són una de peces com portal, el bran Les del portal. mdel 0,20 llindar branques, auns en seves les extrems pels (1,85 portal un ha interiors hi del senial curts x 0,65 m), encastat barrot un amb paraments dels un En que sol encara ser ovalada. vertical, roda ala cabuda donar que la forma és Aquesta normalment s’empra algunes. en falten del qual marès, per d’un de de 5,20 irestes encadenat fondària m, de peces de toti una pedra paredat roba. la per tupar de fusta pales tenien unes enganxats, cadufs en de lloc tenir drapers, molins El en sentit roda la amb vertical. de Sencelles sínia correspon auna dibuix El següent. dibuix al molt similar ser d’una del cintell, estructura idevia per baix mina auna d’accés portal un amb molt estudiar. vàrem interessant que també d’en Tot Ros. molí actual al síquia conjunt forma un fins aquest entramat hidràulic d’aquest ides continuava seu costat, l’aigua per una situat al irregular, rectangular de forma pica de distribució, auna safareig que un alimentava fins de marès zació canalit per sobre una ha cintell el hi del senial Des de marès. canalització per una d’un através pou seu costat que alimentat de vena en sec, que estava al ha pedra hi Sembla que aprofita una capa freàtica, perquè conté aigua i no la pot aconseguir perquè ino pot la aconseguir conté freàtica, Sembla capa que aigua una aprofita El senial és una obertura rectangular amb els angles arrodonits (3,50 angles els amb x0,96 m) rectangular obertura una és senial El deteriorat, bastant en sec, de pedra paredat està roda on la girava clotEl osenial entre lloc d’enA mitjan sínia element la altre molí iel Ros un ha d’en hi Garí També anomenades dues les peces conserva 11 Els suports on descansava l’eix coincidien. de roda la on suports descansava Els soquets sobre les bandes del senial, sobre del senial, bandes les La síniaLa d’en Garí - - - -

Patrimoni 375 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 376 al camp de regadiu. Segurament enllaçava amb un cap reg obert sobre reg obert cap terra. la un amb enllaçava Segurament de regadiu. camp al directament del seu trajecte, final al per llavors desviar-se paret, d’una altra tram un que voreja i de tanca, roquissar de en separació sec un de pedra paret paral·lel auna va d’aquesta recorregut El segona canaleta gàrgola. una mitjançant safareig, el tava rebre de piqueta la des podia l’aigua que també alimen n’Aleix. canalització Aquesta síquia ala de inferior, del cintell, perpendicular del parament en direcció costat al esbucades. d’una actualment de dependències les de cases, les al’interior situada bestiar, pica per abeurar auna Sembla que aigua aportava cases. ales soterrat conducte fins per per un continuar construccions, ales circular bar d’arri abans poc escumador en un desemboca molí del seu nom. canaleta Aquesta peu del al situades construccions ales fins conduïa es l’aigua Per de canaletes les una de canalitzacions. les auna adossat petit safareig, iaun aduesvessament, canaletes per passar, l’interior, podia amb distribuïdor l’aigua incomunicada un mitjançant impedit pas. el hauria li senial al síquia aigua que feia arribar perquè bístia, fer que la una accionar-la, pogués dubtes però caminet el tenim amb motor un aigua. dedar treure modernament més per resguar vaconstruir ies ide quadrangular planta de marès és caseta Aquesta pou que el de sínia. la amb comunica portal el davant parament al adossada que vaconstruir es caseta com una element modern més així que és sínia, la exterior d’1,40 diàmetre i un m. Té Aquest del coll. de 5,00 dalt des mde fondària d’1,00 de x0,40 marès x0,12 peces amb fet coll un amb m, col·locades de cantell L’altra canaleta arrenca del distribuïdor de la boca de reg i està situada a la part part ala L’altra situada de reg iestà del distribuïdor de boca la arrenca canaleta a l’exterior de d’una reg existent a través boca i actualment del safareig, Des per bístia una hagut hauria hi com totes sínia altres, les una estat Si hagués circular, opou cisterna de traça una ha hi del cintell de sínia la de baix part A la - - - ments de la seva façana principal i té unes mides de 2,65 mides principal ité unes x2,10ments façana de seva la m­ deteriorat para mica que pel una als superior molí fa el està del part marge, m. Ala de 6,60 aproximada alçària ité una ipedres calç amb lligat deció morter és de fang (3,40 base). mala irregular rectangular planta hort de regadiu. un tenir per man mdel de cintell iservia 40 aproximada aquest conjunt distància auna està Tot primera la de canalitzacions. les amb costat que per un limita petit safareig, un que alimenta s’uneixdent qual ala ramal de sínia, un la sud, il’altra amb en direcció proce canalització ala en direcció una paral·leles més, parets, ales canalitzacions entrede síquia paret la la de n’Aleix d’aquesta Des pica. iaquesta arrenquen dues procedent situat l’aigua al’altra perd’un banda on recollia reg, es dipòsit osafareig, de clau una pica amb una ha hi raconada aquesta En raconada. forma una es paret Està edificat en un dels marges d’un hortal sembrat de tarongers. La construc sembrat d’un La de tarongers. hortal marges dels en un edificat Està torre amb de de forma trapezoïdal vertical de caiguda molí un hidràulic És punt el En citat de on anteriorment paret convergeixen altra tram el una amb El molí de n’Aleix aproximadament. aproximadament. - - - -

Patrimoni 377 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 378 d’1,20 m. d’1,20 1897.al També diu eren que àleps de bronze els moles i les tenien diàmetre un general. del torrent coa comunicava la síquia la amb d’aquí ramal un Apartir de finques. de separació marge un de davallar abans desaparegut, escumador, actualment gran un que informació havia tenim hi tarongers, dels del torrent, de l’hortal partió a la síquia la principal. punt el En acercar final per anar direcció seva la haver de variar i col·locat seu curs marge al per un perpendicularment depressióen una tancada del torrent ve propiciat, de síquia la parament aquest final principal. El en arribar sistema de mateix el amb del torrent oacabament Amaradors, des cedent del final de síquia pro tram un aquest En punt confluïa ramal. un punt amb de trobada al fins continuació la de de síquia l’hortal, la tot principal soterrada tram el enfilava que departament altre un amb del dit parament alta obrat en part la o petit canaló depurador. s’omplia, quan Aquest departament, regata icomunicava per una vessava com a que servia de l’aigua, curs al perpendicular parament, aun fins saven l’aigua o síquia de n’Aleix. soterrat de la tram el on desemboca boca la del molí, del coll pot observar es davall A1,20interior mper del cup, osagetia. pot de l’aigua veure es l’obertura del pas esquerra de base la de 5,30 fondària del sòl. part del ala nivell una m des Cap amb que de oscil·la pica-trespol, revestides diàmetre un entre amb parets 0,75 i0,95 mi les interior amb part ocup presenta forma omenys seva més una cilíndrica, La carcabà La sortida de l’aigua del molí comunica amb un departament, denominat departament, un del molí amb de comunica l’aigua sortida La Segons V.M.Segons Rosselló,aquest molí fins principal el era de tots ivafuncionar , lloc on abans estaven situades les moles o rodes amb els àleps que àleps impul moles les els situades estaven amb orodes on, lloc abans 12 cacau cacau - -

de síquia la de n’Aleix. destapada. seguint per continuar aparèixer de parcel·la, la on torna a final al per tornar-se destapat, fins a soterrar petit tram meitat aproximadament ala de parcel·la un on la ha hi veïnada, fins tram un da circular de 3,00 m de diàmetre exterior per 3,30 m d’alçària total, en mal estat de estat en total, mal exterior per 3,30 md’alçària de mde 3,00 diàmetre circular de traça molí un hidràulic l’entrada de síquia. ocupa la tota És fondària la d’aigua de boca síquia. La de mateixa la destapat d’un tram síquia la final principal,dins al situat Està superiorsembla que de corona marès. formava part ala una de peces 19.la parcel·la 208 del polígon cadastral ivinya. figueres que no només tipus de cita regadiu, estrany cap cereals, ta 11 en secció la rades nom el amb de Molí Resul d’en del referit cadastre, Costelleta. En l’Amillarament de 1862, l’Amillarament En Cardell Francesc Tot localitzar. pogut no l’hem existència, de seva isaber la oderivacióA continuació venia aquest d’un molí, ramal que funcionava apartir síquia la continua general, amb aquesta soterra del puntDes d’unió del ramal Es tracta d’una construcció cilíndrica de morter de calç amb fang i pedres, i ipedres, fang amb de morter de calç cilíndrica d’una construcció tracta Es de síquia la destapat de n’Aleix, d’un tram concretament dins final al trobam El 13

Costelleta El molí de Can Company El molí d’en Costelleta posseïa 2-3-31 quarte - - -

Patrimoni 379 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 380 Muletó. al’avenc de Son Sifre) Vella seu final Mulet Can icontinua al de Casa sa cap (actual de Son pròxima cases ales passa iaestones descoberta, aestones tapada seuel curs De l’altre no en quedava constància. més, molins orientada amestral. del molí cap està boca dipositades en seu el fons. restes La ialtres ipedres de quantitat la de fang a causa d’1,00 fondària té una maproximadament, fons actualment al fins de boca la nivell d’un cup revestit principal. El morter de pica-trespol té 1,50 des iel mde diàmetre síquia orientada ala cap pot veure es sagetia, cup el ila encara en qual el conservació, cases i el de iel l’hort. cases dos aljubs, de el les per abastir formant sistemes diversos hidràulics dueix a cases, les que va envoltant con i per dreta la de possessió la camí el a cases les d’accés camí el de Son límit Muletó iSonal Ramis. situat al’aljub aarribar de Son Ramis, fins sèrie de parats una on ha hi camps dels superfície per la corria l’aigua gran, tan era sava al’avenc, cabal el quan més, iencara pas aquesta que absorbir no decantador aigua, el més podia vegada una obertura, Per del costat. que aquesta avenc tanca la condueix altre aun situat que dins està superior. Té d’uns fondària 7,50 una superior pot obertura veure es part una miala verda part ala ide paret maresencs forma paraments de tremuja amb amb lar estreta rectangu de traça que que arriba, de hi l’aigua de decantador fa vertical cavitat una trobam hi d’entrada de Campos, vora iala portell possessió de ala l’antiga carretera omenys més verticals. naturals cavitats són general unes En de drenatge. funcionalitat seva per la localitzats onzona estan dei el Son Muletó, de Torre,ren sa ser de possessió el la d’avencs, l’atenció més que cridar els però varen bastants ens de tots ells, va calitzat L’AVENC MULETÓ SON DE Just abans, a l’entrada del recinte a mà dreta, hi ha una altra síquia que altra al’entrada travessa una ha Just hi abans, del recinte dreta, amà esquerra del amà seca, de paret per dos trams tancat recinte un Dins irregular avencs sónEls molt de la perquè del sistema hidràulic importants formen part per tot de terme el camp llucmajorer municipal nostre el treball Durant hem lo notícia no ha d’aquests hi d’un síquia molí. dos últims, altre segueix La A partir dos havia hi Càrritx, Rafal es lluny, de síquia, la dins No gaire cursa la seguint 15 un d’ells desaparegut per la construcció d’una cisterna en el seu lloc. d’una en seu el lloc. cisterna construcció per la d’ells desaparegut un 18 que és el final de tota aquesta xarxa hidrogràfica abans descrita. descrita. abans hidrogràfica de tota xarxa aquesta que final el és 17 16 que està situat a dins l’establit situat que adins de Bugaderia, sa està ------Patrimoni 381 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 382 (fol. 230 v.). Feia cens terra de quarterades lliures sentes quatre 19,Illeta que seu el nom, portava tenia a i vinya de camp dues quarterades – sinchsentas sinquanta lliuras Benet Llompard muller isa cadastre mateix el Sr. al de terra la ifeia cens Bisbe en iCapítol 50 lliures, rats També sous. de tres en que les ha hi acontinuació Entre altres exposam. hidràuliques. construccions tes en la secció 12, el propietari del qual era Joan Puig Contestí 12, Puig Joan era en secció propietari el la del qual en seccionsles 11vada i 12. Coincidència aquest topònim, o no, amb establit un és Pèlec. trobava es as Company,Llompard oCan finca seva la que sembli queser Encara propietari el de de aquest Son sínia. podria aregadiu des de extensió 2-1-21una destina estaven quarterades 0-2-00 de quals les quarterades, segona parcel·la. Tenia en la de sínia, de i0-1-00 regadiu de 0-1-00 fruiters quarterades quarterades 13,de secció la parcel·la 93 la i la quarterades. de 89 5-2-66 de 2-0-56 quarterades d’Antoni Salvà. Ros terra de rades 16 Als Agost Rls. 1694 Cartes de Sbia. la en continuat abacte Consta Ciutat. la NOTES HISTÒRIQUES Alcharians L’Amillarament anomenada de 1862 finca una cita també Llompard Company Bernat 1862 el Salvà Antoni Ros Pèlec as posseïa 7-3-22 en dues parcel·les quarterades de 1837 cadastre El cita Miquel Ros que quatre tenia quarte Salvà, Mateva trobam hi També cadastre, en mateix el de 1702 cadastre el En (f. 552v.) Miquel sabater, Garí, tal un ha que hi tenia (1-1-00) cinc quartons posseïa de el 1666,En Garí Joan Pèlec, de as terra valo moltes trobam hi referències històriques sobre documents icadastres aques Als ). ab un muli de Aygua y casses vuyt Sentes lliures lliures Sentes vuyt ycasses Aygua de ab unmuli . Però no diu on (f. tenia. les 256v.). tres tenia Thomàs Matheu juntament ab una caseta ysínia caseta abuna aSpelech juntament de 16 lls. al for de 8 per cent a la Senyora Juane Puigdorfila de de Juane Puigdorfila 16 Senyora de cent a la 8 per for al de lls. i feia de cens ifeia de cens de s’Hortde Spelech vuyt qdes. de terra, Cases y muli de Aygua mil Aygua de y muli Cases terra, de qdes. vuyt del Moli de la Aygua Moli la del de tenia el 1862 el tenia 13 en secció la del cadastre vint y set lliuras catorsa sous catorsa vint lliuras yset . I Pere Company, fuster, resident a la stimaren la Possº. Llompard Son la dita stimaren ... (f. 554v.). (f. ... Baraieta , suposadament el pare , suposadament pare el es Molíes d’Aigo per de valor 450 lls. . . (f. 338v.-339 , encla , . - - - - - ma l’avenc com obres poden de afectar és Son de carretera la Muletólització futures les popularment com Miquelada Sant de la coneguda l’any 1902. tercera Ila puntua recordar, ho Basta hem esmentat perillosa. zona anteriorment, que vafer la mal el convertit molt una que fet habitatges, torrent, apropades l’ha estan construït al s’han com amoltes parcel·les, observar de deteriorament. que seuel estat segon cal En lloc mercat el de verdures de poblaciópart la de Llucmajor. molt és bé, penós Ara veure tenien. que juntament Hem de zona, la Pérola, aquesta en de pensar amb abastia que important antigament no veritat tenen dia tan És que funció la avui detallat. que en què troben hem hidràuliques de totes conservació es construccions aquestes estat mal el primer de En camp. voldríem lloc vacions del assenyalar nostre treball contat els seus avantpassats. Gràcies a tots. contat avantpassats. seus els escrit en forma un de memòriaamb tot on que el descrivia sabia o que es ell havien li del nostre terme municipal, vaobsequiar ens iquei per moltes parts també altres per tot Pèlec vaacompanyar ens des aquest indret de dies ide síquia la de n’Aleix Muletó. Son en de Mut el l’avencde n’Aleix, Pedro, Ballester iMagdalena germans Juan de ials bat, Veny, Felip Brasil Llúcia Mora Mulet iToni de Síquia la en cas el Garau Puig Company com per dur aterme són: Tro aquest estudi, Andreu finques seves a les -19 de Llucmajor aCampos. Però, aMontserrat d’una forma especial, Pons Pons (q. e. p.d.), que molts durant entrar persones ales deixat queNo gràcies les donar sense han volem ens acabar Per acabar, voldríem sèrie deque fer comentaris una són de obser les resultat AGRAÏMENTS EPÍLEG - - -

Patrimoni 383 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 384 de n’Aleix. de síquia la de general Recorregut Son PonçSon Binificat. ide de ramals dels confluència la de Des tram: Primer Porreres fins as Rafal Càrritx. Rafal as Porreres fins de carretera la de Des tram: Segon l’avenc Muletó. Son de a fins Càrritx Rafal des Tercer Des tram:

Patrimoni 385 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 386 3 2 1 12 11 10 9 8 7 6 5 4 NOTES

Soterrats.

Terrassa, prev., G.(1740). Font, B. (1972). Clar, C. J. iCalviño, Molins d’aigua des Pèlec, un era draper i l’altre fariner. Es tracta d’un contracte Pèlec, il’altre des tracta draper era fariner. Es un Molins d’aigua aMontserrat Pons realitzada iPonsEntrevista 1445El de molí de de cases parla es Font, B. (1974). El 1607 es va denunciar M. Nicolau per haver fet una síquia per agafar aigua de 1607El aigua vadenunciar Nicolau M. es per síquia haver una fet per agafar Rosselló, V.M. (1964). tria y Navegación de Palma de Mallorca. P. yNavegacióntria de Mallorca. de Palma 412. de BorjaFrancesc Moll. catalana dialectologia de Butlletí seu molí. fontla Bartolomé al Font cap Obrador. dor –Tom comptadors anys, del 29de des vuit de setembre de 1715. Bartolomé Font Obra Llucmajor de liques germà Bernat Mas, sobre Mas, dos a Bernat situats molins germà d’Antoni vídua Mas, perfet de Caterina l’any Ros, Joan 1715, afavor del seu 9. P. frutales yexquisitos con muchos, huertos ysus dicha villa, de fructíferas mas tierras las se hallan ellos, de ycerca yentre, continuo, Verano el en abalsada pero de Pelech, por mulelen Invierno del Aguas las de qe. Muelen Agua, de tres termino su en Molinos. Cuentanse de dicha villa yabastada proferida, ... finalmente queda 90v. P. 194. v –p. 180. Historia de Llucmajor Historia de Historia de Llucmajor Historia de . Pregó de Fires 2008. Ed. Ajuntament. Pregó Ed. de Llucmajor. de Fires 2008. El bé de l’aigua: Aljubs, basses i d’altres construccions hidràu construccions id’altres basses Aljubs, l’aigua: El bé de El sur ysureste El sur Crónica relación de la ilustre y fiel villa de Lluchmayor de villa yfiel ilustre la de Crónica relación . Barcelona, 1913-1936. Barcelona, –núm. 24 96 – –pàg. Lacantí Lacantí . Ed. Cámara Oficial de Comercio, Indus Oficial Cámara . Ed. . Tom . Tom i i altres situats en llocs d’aigua. en llocs situats i altres . Ed. Ajuntament. Ed. de Llucmajor, p. ii lo Clot dit Spellech dit Clot lo . Ed. Ajuntament. Ed. de Llucmajor. Prim Fires de Llucmajor 1970 Llucmajor de Fires . per un temps per un , p. 16. . - - - . 17 16 15 14 13

Comunicació d’Antoni Puig tria y Navegación de Palma de Mallorca. P. yNavegacióntria de Mallorca. de Palma 412. 51-53. ma Feliu. P. 178. inotes Croquis Llucmajor. sasessió Marina de de Calviño, C. iClar, J. C. (2017).Calviño, «L’avenc de Son Muletó obres iles de carretera la Rosselló, V.M. (1964). Calviño, C. iClar, J. C. (2010).Calviño, «L’aigua de Torre». sa possessió ala Comunicació de Montserrat Pons iPons -19 Llucmajor-Campos. El sur ysureste El sur Llucmajor de Pinte Ample en de Llucmajor Baralleta. . Ed. Cámara Oficial de Comercio, Indus Oficial Cámara . Ed. Prim . . Ed. Fundació Miquel . Ed. Llabrés . Setembre núm. 401. P. Sa Torre,Sa pos - -

Patrimoni 387

de riqueses les que aLlucmajor. ha hi planime les Va poder sort realitzar ser una d’una altra constància poder deixar quedur aterme, temps el abans l’esborràs iaixí proposar que d’un de em extens vaig més altre part lant-ne és Aquest treball dades. recopi anar vaig apoc iapoc construccions aaquestes cap l’interès va despertar sistema defensiu que de possessió. Fa formaven temps torres les que de cases les se’m lenciana; Formentera;lenciana; Ciutadella (1558) aMenorca, etc. etc. Alger, segle isaquejosd’atacs de moros. atacs eren el Els En corrents en tota Mediterrània. la Jaumesenor Joan Vilalonga. posessio del ala fins corrent aquí gent de la yfonch ...en treta se toca alarma dita villa, en aquelles zones. ...que treballava Torre, de gent la punt del poble de refugi d’atac, vaser ila molts l’únic en cas anys de sa de possessió la fortificada torre la de casa construir-se la de s’Estelella, abans corsaris. dels cau varemetre intensitat. aquesta ciutat quan La d’Alger el era francesos, d’Alger pels moros de gent, la de sotmesa continuat pel estava de perill avís del temor qual tància al cons deixen Municipal Arxiu idesconegut del nostre maltractat de Clavariat llibres mort. de ferida alteració que planta, vadeixar la mutilació, pèrduadarrera la de seva la amb de moltestries tot, d’aquestes greu torre la una torres. vasofrir de Malgrat Garonda No tan sols era a Mallorca, ni a qualsevol de les altres illes, on residia el perill on perill el residia illes, de altres les aqualsevol ni sols aMallorca, era No tan de Llucmajor, primeres les centúries ben entrat Durant segle el fins Els palesa. era d’atac de defensa Llucmajor corsaris dels La perill del constant Un de arquitectònics Llucmajor béns ietnològics coneguts poc dels més el és Més aprop notícies nostre tenim (1550), saqueigs dels de Cullera va costa ala xvi i el seu desembarcament. No va ser fins al segle segle al No seu vaser iel desembarcament. fins hi ha notícies d’atacs molt tràgics, com a Sicília, Malta, Sardenya, Còrsega, Còrsega, Sardenya, notícies Malta, ha com aSicília, hi d’atacs molt tràgics, INTERIORS DE LLUCMAJOR DE INTERIORS quant vingueren vuit galeotas de moros en la present present la en moros de galeotas vuit vingueren quant TORRES DE DEFENSA DEFENSA DE TORRES JOAN CLAR MONSERRAT JOAN CLAR xix , el 1831,, el l’ocupació amb LA DEFENSALA xvi i poc ipoc noves noves - - - -

Patrimoni 389 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 390 Va 1553 el saquejar Calàbria aCòrsega. Bonifaci, Elba iassetjar ivaatacar Nàpols ivaconquerir posicions de Calàbria. diverses vaamenaçar costa ala quals els amb de 24 vaixells d’una cap flota al va posar 32 es que anys de als Dragut, carrera aLlucmajor. ique vaarrelar Noguera iServera, ven llinatges els que malnom Però porta color un pel barba. de també seva la Barba-rossa és italians Reis) (c. 1474-1518), fou malnom atorgat El que pels eren encara germans. quatre els Dragut. rossall com de les en barraques, casos de dels penyes, les en millor el o amagatall moros. de onoves alarma de nucli el urbà. distància apoca de Brulla, na quatre Fins jornalers. prop itot atac documentat ha rar un hi de Llucmajor, cova ala 11. als moros los encativaren lo valensia roig juny 1669, d’en portell Vaquer: al de dos desembarcaments també Sabem toni Salvà. Pi. probable acala desembarcat que és per aquest temps haguessin més El manco. Ragell, de i embarcacions, el cala grans no admet Beltran de cala interiors, fer entre s’Àguila, molts ivaren elles De totes de captius. formes calat el 1578 anys els Ragell, icala i1579, Beltran acala barcat apossessions fins arribaren l’Any de Desgràcia. sa Ciutadella de Menorca 9 de el juliol de 1558, que any menorquins els recorden com saquejaren Pasha 1535 el Din Barba-rossa Maó ed iPiali Khair Elba iCòrsega. i italiana, costa la vaatacar de Dragut, companyia amb Occident, llocs, entre altres aIstanbul. cap al’altra part l’illa per damunt travessant engreixats, prèviament vaixells, seus els arrossegant escapar Doria l’esperava, però vaaconseguir ATACS ELS CORSARISELS Coneixem les guardes secretes de costa que mal residien nit i dia en alguna cova residien en alguna nit que i dia de mal costa secretes Coneixem guardes les Finalment 1579 el les donar varen es Pouet, des s’Arenal, on troba actualment guarda es A la 1565 el An captivaren de moros que relata que dues fragates Binimelis Joan havien desem cronista El (c. Pasha Piali 1515-1578), conegut com també de l’almirall de Djerba, on flota la al’illa vint vaixells amb vafugir turc pirata El la impuls 1546, el Din Barba-rossa, ed vaagafar Després de mort la de Khair Din (1475-1546) ed Khair Barba-rossa: dos germans Els (en i Aruj, Oruç turc Turgut ( Reis eren: coneguts pirates més Els o s’Almadrava, en companyia de les guardes de cavall que recorrien a diari que recorrien adiari de cavall os’Almadrava, de en guardes les companyia reis reis significa ‘almirall’) (1485/1490 ‘almirall’) significa –1565), conegut més com 1 Instruccions per la defensa de la vila en cas cas en vila la de defensa la per Instruccions i l’altre 1665, el que vacaptu Piyale Pasha Pasha Piyale o Piale Pasha Piale ...Antt&. ...Antt&. s’Ender a - - - - - amb les quatre les torres. amb conformat primer el d’aquella de de costa, vaquedar defensa la cinturó data A partir Pi, en punt el de la cala conegut com Soga. la torres de nostres les de costa, darrera primera la meitat del segle passada fins litoral el marítim. iguardar defensar varen derrocat Cap ies Blanc Cap es s’Estelella, primeres torres tres les de costa: a construir ge o de vaixells de morosi l’obligació tots perill tràfic pel oel de vetlar garonde. de Catany áPere astalella la de torre poste ala de y estar ... segmentun de costa quasi norma que seu el dormitoquasi general en primera la propietari el planta tengués hi notícies semblatenim de de torres, les que l’existència en quals les era i l’estructura segles dels notarials inventaris que fet d’aquestes en de bastants construcció al torres, peròdata gràcies de Marina. sa paratges per aquells i habitava escampada treballava d’atac, gent ala que en cas de irefugi, defensa eraservir de quals les finalitat i la són ifunció defensives, primeres anteriors les construccions de ales costa, fortalesa, xv entrat segle el ben queria d’en de habitants fins tots els punt Febrer Bernat de refugi va ser l’únic apunt de ser abandonada. vaestar nants, 1543, al cap Hem queeren de vila, recordar tots la aquest seguits. condicio amb gent, 1534 que atemorida. al estava Cap d’atacs corsaris iincursions dels avisos els 1526, anys els rilitats 1529, 1530, mode el agreujaven més etc. de viure de la encara puga acudir. vila gent dele la perque unyaltre lo Cornen torres dites de foch lo ofum yveuran Cornar sentiran aquelles gent de sions o, la sistema que ‘ mateix el de el torres les de costa: defensiu.cos Com a sistema de comunicació torresles deutilitzaven possessions les torres que segon de possessions, les cinturó, un complementaven constituïen tot un , expressió sovint emprada documentalment. , aquestes torres,, aquestes anomenades La documentació sobre aquestes construccions és pobra i es fa difícil establir la la establir documentació difícil sobrepobra fa La és ies construccions aquestes Ja hem dit amunt més que del segle aproximadament des condicionants iels de constant era sequeres que ieste venia de mar la perill El Tot aquest conjunt primer formava defensiu un cinturó ijuntament les amb Però aquell primer cordó defensiu. no aquestes acabaven de tancar No vaser de segle quart darrer Hem al present de tenir que fins funció la complementaven amb es dos tipus deAquests guardes talaiers, els amb , que des de les darreries del segle del segle , que de darreries les des xvi . Juntament n’Albertí, de la So amb aproximadament del segle xvi xvi LES TORRES DE LES POSSESSIONS LES DE TORRES LES la guarde de cavall de anar del cap blanch aregonexer les gdes. gdes. les cap aregonexer blanch del anar cavall de de guarde la i xvii , dates que, dates probablement aixecar, varen es quan és cases fortes cases xvii xvi , és a dir, torres amb aspecte de castell o de castell adir,, és aspecte torres amb , el 1662, quan es va acabar d’aixecar la la d’aixecar 1662,, el vaacabar es quan fins passada la segona meitat la del passada fins sta feta Crida dit dia q. quant les posses les q. quant dia dit sta feta Crida 2 xvi no es varen començar començar varen no es xiv fer mal marinat fer mal la torre la de l’al xvii En ------

Patrimoni 391 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 392 els matacans. els ajuda exterior. elements Els exteriors defensius d’aquestes torres són espitlleres les i possible auna fins particularitat aquesta anteriorment,tat confirmen inventaris els Com he apun d’aliments iaigua. amagatzem eradestinada baixa planta la vereta, com de la Son Ser algunes, En de gat. escala per una feia igualment plantes es altres les comunicació amb d’atac. La en cas que de gat eraretirada escala una mitjançant en primera la superior, planta torres les iaïllar-se dins arefugiar-se sistema consistia etc. llegums, de gra, magatzem un hagués hi oalta, oratori baixa planta, un ique altra otambé ri en una al posterior. Les façanes anteriors d’arc punt de dues les posterior. de presenten mig i façanes al portal un Les perior terrat. Tenen iun molt frontis anterior al semblants, com tant característiques ment del segle Torre n’Albertí. de ila So de totes isón gòtic, possible d’estil Són antigues més les i13 desaparegut. han classificada 1no ofortificades, fortes 2cases 5de rectangular, planta 9 de quadrangular, planta Són anomenades les fortalesa. tita són de pe molt seu caràcter sobre pel diferents isobresurten rectangular, altres, les Únicament icircular. dues d’aquestes que torres, de planta encara lar, rectangular evident. més era dipòsits d’aigua i rebostets foganyes, les d’atac. torres les En de costa en cas igualment retirada era CASES FORTES CASES TIPOLOGIES LES EL SISTEMA DEFENSIU Tenen planta rectangular i estan formades per una planta baixa, una planta su planta una baixa, planta per una formades iestan Tenen rectangular planta de la sa ien peu vigents actualment: fortes, sónCom he dues cases les dit abans, Torre d’en Febrer od’en Villalonga Torre de n’Albertí nombreEl són de construccions 37, total 7són de circular, planta de quals les quadrangu presenta tipus de planta: tres croquis tipològicEl d’aquests edificis que de fusta, escalons de corda amb empraven torres de costa escala Les una de de gent la torre cas En de possessions. les La refugi el era xiv la de Torre la sa idel segle 3

cases fortes cases xv . l’altra. 4

noves de moros de noves , el , el ------la té troncocònica. té la torres real. menys s’anomena Aquestaparets. sala ales de Torre sa La grafits policromats restes itambé volta ala parets conserva iales superior. planta ala gòtiques per accedir traces amb n’AlbertíSo escala té amés una al’esquerra. entrant ien de l’altra està dreta que amà La d’elles en una està encara per oir oratori missa, iun ocapella clastra ala voltes,les per empedrat accedir pas el rellotge de sol, rudimentari sobre un marès. el pot forà,querra observar es del poral tot amb seu el interès defensiu. frontis el En anteriorclastra, de n’Albertí, So al’es de la recinte tancat al ni al’edifici ni Però importància, no resta li això senzilla. més interior. de Torre, sa clastra notableuna És clastra la que n’Albertí de la So encara és posterior, diferent,d’estil façana a la a plom principal, el amb que comunicava amb res del que apuntat però s’ha similar, anteriorment acausa és rebaix. també un vasofrir terrat ique col·locació per la vaser frontisva al mutilada El posterior de teulada. la que temps en l’arrencament altre puja de caragol, de palesa l’escala és circumstància Aquesta de clastra. al’interior la cap vessant amb teulada i vaser substituït per una n’AlbertíSo no, per què però no. hem de matisar terrat n’Albertí de So El vacaure col·locatsobre portal, el en segle el superior. planta ala de Torre sa La dos finestrals té amés l’escut Febrer dels heràldic , que corrien per dins de les parets laterals. Hi havia un altre portal més gran i gran més portal altre un havia Hi laterals. , que de parets les corrien per dins Així com en totes les coses hi ha excepcions, aquí també n’hi ha. De les set De set les ha. n’hi excepcions, aquí també ha hi com en totes coses les Així que vermell l’alçada o més tendria en traçat podem observar planimetria, A la L’àmbit d’elles interior una té elements de de cada comuns, com són traçat el interiorment tancava forà es anomenades per dues portal barres omés El de base circular, sis tenen la forma cilíndrica i només una, la de Guiameranet, de la Guiameranet, inomés tenen sis circular, una, de forma base la cilíndrica sa Llongeta sa xix , i presenta matacans al terrat. En canvi la de la canvi terrat. En al , ipresenta matacans , perquè antigament s’hi mesurava el gra. el mesurava , perquè s’hi antigament tafar - - -

Patrimoni 393 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 394 de les cases i el terrat. iel de cases les superior del ila porxo forma d’habitació part serveix on baixa planta la nivells, tres Pi, torre una de de de la Cala d’elles, cas el com és de possessió, formant la part cases Pi Cala que com de torre la la referida, Blanc. encara Cap en des sec, de pedra terrat. un i superior de cambra a la planta baixa i una planta superior més gran, que ocupa tot l’espai fins al superior planta al que i una ocupa totgran, més l’espai fins baixa planta a la cambra Servereta Son inferior. d’ del calvari per sobre està l’anagrama data La de Llapassa. sa segregat d’haver-se 79 tot anys just als de cases, les per sobre portal el de cases. les façana ala adossada Llapasseta Sa torre de altra defensa. per una a Llucmajor. em decantaria Particularment que insòlit, seria almanco torre d’una cas de altra defensa, citen, tractaria oes alguns molí, si era un interiorment, com soferts esbrinar difícil canvis dels fa que, es a causa frontis de cases, les torre al adossada altra una ha Pròxim hi aquest aaquesta sistema. amb cas mur. l’únic buit al un És practicat dins encastada de barrerons de fusta cala superior planta una terrat. L’accés iun baixa, planta es per una per una fa terrat es al Cap BlancEs PLANTA CIRCULAR AMB TORRE CILÍNDRICA La torre de planta circular es va construir el 1652, el va construir es torre marès en un La indicat de circular planta com està està superior planta iterrat, iactualment torre deAquesta baixa, planta consta formats nivells, té tres de les cases, que separada encara torre Blanc, Cap La des quedat totes en englobades les a quasi torres,les han aquestes passat Com ha d’aquestes inferior torres isuperior, té dues les cambres, Alguna de volta cònica una baixa, planta per formats una interiorsEls estan de torres les cilíndriques La torre de Son Servereta sembla ser més antiga que les altres i té una petita petita ité una torre que semblaLa altres les de Son ser antiga més Servereta ihs amb la creu i tres claus a la part part ala claus creu la itres amb - un vèrtex geodèsic. vèrtex un sobre referir. sense ha en terrat el sec, hi Actualment de pedra pràcticament cònica, comunicades. no estan Actualment res. plane de pedres similar de superior, la escala des una arebost, amb baixa destinada planta ala era enl’accés mur. el curiós Un encastats detall extrems els amb molins, que als interromput igual està llenyams, terrat.el Aquest espai amb sostre per un mur tot comunica l’espai al primera de planta la amb encastades planeres de pedres torres les de molí. amb Una escala constructives torreterrat. Aquesta té similituds comunicava amb les cases. les comunicava amb soterrat que pas un de tenia cantó. oral, informació Segons posades de marès peces de és actual parapet l’original. pis El el del és terrat, que esbucar tampoc degué es nova ino té. la Probablement fer degueren perquè es planta en aquesta canvis els superior, obra una és que que volta actualment suposadament una tendria igual, buit iel cambra la per on comunicava amb es baixa planta referida en ala sec pedra de possible. altra espitlleres Interiorment iuna tres voltaamb de cònica gran té una siurons. barcella yuna gixes quartera una faves, quartera una ordi; quartera una xexa; quartera una ...vint forment; de quarteres col·locats simètricament. dos ha matacans del terrat hi parapet d’atac, buit iel Al on col·locava en cas es que tancava. retirada era es l’escala de gat, en forma de d’una mitja comunicació eraatravés de escala taronja. marès La La torre de Guiameranet es troba al davant i estava comunicada amb les cases, cases, les amb comunicada iestava davant troba al es torreLa de Guiameranet 1697El ... que sabem havia hi torreLa de Vallgornera Vell té volta la inferior isuperior, de dues les cambres, torreLa de Vallgornera volta té segona amb planta la nivells, Nou, tres amb una scala de pi qui puja a la torre; ...la pi torre; puja cambre qui alte, de scala ala una TORRE TRONCOCÒNICA 5 PLANTA AMB CIRCULAR Vallgornera Nou Vallgornera Vell Vallgornera Guiameranet -

Patrimoni 395 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 396 • • • • • • • • • Són següents: els superior, iplanta alta planta bució, adir, és que baixa, planta pot ser terrat oporxo. planta superior.planta 1590 El ... de la del portal costat al renaixentista finestra una Destaca imatacans. parapet amb globada de TorreSon Garcia sa ... torre la són d’arc punt.quals de 1561 mig El d’Antoni en l’inventari Clar de les tres de façanes, les una en cada finestra una ha hi porxo Al de gat. escala una superior planta interiorment iterrat oporxo, comunicada de baixa, planta consta per Ses Arnaules d’arc punt.és de mig de primera la planta portal terrat. el El primera planta espitlleres la amb comunica Totes adalt. amb pana de de torre caragol la són cambres les de volta escala iuna cam amb espadanya iuna parapet segona planta primera, iterrat planta amb baixa, S’Àguila PLANTA QUADRANGULAR Vernissa Son Serra Son Mut Aliardo Llucamet Llobets Es Gomereta de Torre sa Son Garcia Ses Arnaules S’Àguila Coneguda antigament com s’Aljub antigament Coneguda i s’Aljubet, Sec conserva es actualment referir, sense que partits amb iterra, calç torre morter una amb de pedra, És de 6,70 mx14,65 torre una quadrangular que de És planta consta md’alçària, distri mateixa la amb tenen nivells o més tres torres de quadrangular planta Les en les cases de la possessió. Consta de planta baixa, planta superior planta iterrat de baixa, planta de possessió. la Consta en cases les casa devall la torra, cambre de la torra, sostre o cambre alt la torra. la ocambre alt sostre torra, la cambre de torra, la devall casa con su torre de dos planos. dos de con su torre 6 Bernat Bernat es parla de parla es

en - - - estan englobades en les cases de possessió. la en englobades cases les estan de torre la x 5,15 cares Dues de teulada. la de 9,70 al’anguila alçària miuna mfins són de planta la 5,15 mesures Les helicoïdal. de caragol entre escala sinicats per una ...24 xexa. forment quarteres sis permòdols a cada façana més un a cada cantonada de torre. la cantonada acada un més façana permòdolssis a cada per formada corona una de matacans amb parapet terrat té un Al de gat. escala amb totes superior,planta comunicades estaven terrat. Antigament iun planta altra una vessants. de torre. la Exteriorment de dues visible caragol és de torre la porxo teulada el amb el interessant més és part La original. estructura de seva la poques coses Conserva l’altra. propietat dins una en dos dins de propietaris. ipart torre la Part dividida està de caragol. superior escala terrat iel per una la amb d’aquesta ides de gat darrera superior la comunicava amb escala per una es baixa planta la Antigament baix. més l’interior que forma dosparapet escalons, primera planta superior, de baixa, planta ta segona planta superior un iterrat amb També que sabem 1670 el en seu el interior: gra guardava es Aquesta torre és de planta quadrangular (5,60 x9,85 torreAquesta de m) quadrangular planta baixa, planta és amb de possessió, la torre, absorbidaAquesta com moltes està per cases les altres, Només 1575. el l’armament sabem possessió ala que havia hi (6,50 x6,50 m) torre i10,45 una de quadrangular planta És Cons md’alçària. superior planta iporxo, comu d’una baixa, planta torre nivells, de tracta tres Es Son Mut Aliardo 7 ... Es Llobets Es Gomereta 15 quarteres Llucamet - -

Patrimoni 397 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 398 defensiu. plantes són modernes més res ino altres conserven Les tercera. en planta la escalons i de caragol de l’escala de segona irestes planta la apartir de caragol escala a una de l’espai de soques destinat senceres iconservació sòtil amb punt baixa, planta ala d’arc són de mig d’una les portal torre traces terrat amb totes de defensa, seves les Fins al’antic planta. primitiu el altra com una terrat, que altre vadeixar una afegir posteriorment qual va terrat, al es segona iun primeraplanta planta, baixa, planta evolucionantque després té seguiria en quatre aquest nivells: sentit. Actualment principi formà un qual el de clastra costats, seus dels aun de casa cos altre un afegir riorment, potser després d’entrar propietaris de possessió, l’orde la va es Socors, dels de possessió. la Sembla que poste cases Possiblement antigues ales adossada estaria perdut ha cosa seu el primitiu pràcticament qual per la origen. història, de seva la Son Noguera del Camí a diferent alçària. de volta la inferior, del deterrat cambra la per dues gàrgoles l’aigua queperfil evacua defensiu el testimoni de torre. la del terrat segueix nivell El l’únic És de parapet. iper sobre parapet, d’aquestterrat amb poden veure 14 es merlets aran seccionats superior planta de i volta de canó baixa, planta de mig Consta estructura. seva la Vernissa primitiu. ser portal el de primera la devia planta tapiada torres, finestra ila altres les si hem ens d’atendre alta, més poc ser un tipologia ala devia de Originalment tes. ja que considerables només objecte d’alçària, dues tenia plan estat de modificacions integritat. Sembla en seva la hauria que l’edifici canvis vasofrir itambé possessió Son Serra És una torre de la qual no torre he una documentació. de qual trobat la cap És en Torre sofert de possessió, molts ha la de canvis cases les amb encaixonada de en cases les englobada està forma atalussada, amb quadrangular De planta en curs el que sofert canvis diversos ha torre una de quadrangular planta És - - temps va sofrir moltes modificacions, però així i tot encara conserva detalls defen detalls conserva itot encara però així temps moltes vasofrir modificacions, • • • • • Són següents: les La planta baixa està ocupada per un oratori o capella gòtica amb volta que tanca una volta una amb gòtica oratori que per un tanca ocupada ocapella està baixa planta La pa tenir de yunrayol ...una rates pendra pany de pi ni clau, sens de ratera vella caxe altre caxe, una vella, desfilada davantera y una y stope bri usats de llençols dos usada, cañom yflassada de poll pi banchs abse yposts màrfegues ylos de de absosun llit pilerets centurias. dos ya de gat. escala pujava una terratEs amb al de torre la i l’altre baixa. planta a la caragol al per accedir un dos portals, els separa interior,ment que mur el que corrien per per part dins la de fusta dues barres amb indistinta que tancaven es té dos portals baixa planta Ala de caragol. escala una interiorment comunicades dues primeres plantes estan per Les iparapet. finestres permòdol, d’un incerta. i restes gran de funció punt de mig tapiat Exteriorment superior planta ogival. portal ala arc un ha hi gran 1826 sa tore Recotà superior: de planta la central pilar en un escrita constància però en deixaren caure, superior planta suposat terrat, iun que 1826 el sius. de baixa, planta Constava degué Son Delabau Son Llobets Es Guiamerà Nou Capocorb Binificat Es tracta d’una torre gòtica de planta quadrangular amb planta baixa iterrat. baixa planta amb d’una torre de quadrangular planta gòtica tracta Es L’inventari era: de Guiamerà superior planta porxo, mig iterrat amb té baixa, planta rectangular, De planta del llarg Al esquerra de de mà cases. les en cantó el torre situada La estava 8 . A la planta baixa hi havia una capella de la qual es conserva un un conserva es de qual la capella una havia hi baixa planta . Ala ...una barraca devant la torra...... una torra... la devant barraca DE PLANTADE RECTANGULAR ...con su torre cuadrangular construïda hacia hacia construïda ...con cuadrangular su torre En el pis el En de torre: la Son Delabau Guiamerà Binificat . 9 - -

Patrimoni 399 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 400 del marès de pedrera. la del marès sobre de pedrera la mestre el qualitat la amb del propietari veïnada de possessió la Vari. Son dit de pedrera dite le de eser per bona prova be yser molt Vari rehexir han vist aquella que en Son de pedrera matexa la de stat tellat es quall le de pedrey lo notari Dalabau Bernat qui iLluc explotava el Romeguera, pedrera: la tari, Verí. torra. la de alta contracte de junyen un del 1547 ... reservava es que Delabau, Bernat del buit lliure notari, era de l’escala. costat troneres, acada una tres terrat, el ondisposades ha amb hi murel de torre la baixa planta la comunica per dins de caragol queclau Una Delabau. dels potser representa escala armes les quarteres faves; una barsella siurons. faves; barsella una quarteres quatre poll nous; de pillars quatre marfagua: pi sens vell de redolta de unllit torra: la torra 18 de data Cardell de Bernat de juliol de 1714,tari on cita se la Biniferri aquestes: Són inventaris. condició. aquesta que avali no Amés, he document trobat cap fortificada. isembla casa inclosa, una clastra amb d’aquestes traces, que pronunciar-secat presenta façana encara una sobre edifici un Son Taixaquet INCERTES TORRES DESAPAREGUDES Uns quants anys més tard, el 15 el tard, més Uns anys quants de novembre de 1553, discussió vahaver hi una 1553, al Cap de sobre Son de pedreres les Verí, qualitat la mº. Perot Mulet, no És la més pròxima al nucli de Llucmajor. urbà pròxima més al la És notícies tenim invenEn per un notícies documentació per la dels només algunes sabem De desaparegudes les que arris fa és es que cert El és forta. itot consideren la casa torre ofins Alguns 10 . 13

Sembla que era una torre de planta circular de dues Sembla plantes. que torre una era de circular planta El marès de torre la ... marès El 11 12 14 con buena piedra arenisca de las canteres de Son Son de canteres las de arenisca piedra con buena empriu en la marina y la torra y sala ysala torra yla marina la en empriu ...son stat a veure la torra de mº mº de ...son torra la stat aveure cambra alta de la la de cambra alta Cambre alta de de alta Cambre - - - quadrade ab caregol usada. Alt de la torra. la de Alt abcaregol usada. quadrade noguer de Una tauleta usat. poll unbufet gran de Iglesia, la de ornaments sonqui los ab verdes caxas yxapat; dues vell deuradet Deu de mare la de unretaulet y capsalera, pis iporxo. 1632 El baixa, havia: hi adir, és planta nivells, de tres Presenta quadrangular planta de cases. les mava part la de baix te clau y pany y la de dalt te pany y no te clau pany te te yno dalt de ypany yla clau te baix de la sementer de de Forana na Prop. moros los tivaren on l’11 de costa, dues guardes de juny de 1669, Roig Antt. de guarda estant torra: de Llapassa. sa Salvà per fet D. dibuix per Francisco un de dues vessants, teulada amb porxo, icoberta superior iplanta alta planta o baixa, planta nivells: de tres de quadrangular planta cases. ales arribant pi. de totes flaque bona y laltre 16 de setembre de 1574 de l’existència sabem de torre la perquè cita En sabem que sabem En 1670 el ... Pou es Portell havia ies hi d’en Celat de possessió la Vaquer, marítima part A la També de de 22 gener cita: se de 1566, en l’inventari Salvà, de Baltasar torre de seva la incursions de pirates, coneixem de diverses Lloc l’estructura del d’Antoni, de Caseta, sa propietari difunt fill de Salvà, Silvestre A instàncies de majoria ala la i sembla de torre la que queSabem similar era for l’estructura

Primo un lit ço es dos banchs y pots flaches y una màrfega. Item sinch pi... pots de màrfega. y una banchs un lit dos ço y Primo pots es flaches . 17 També la toponímia popular ha conservat es Cocó des Moros, des al Cocó També es conservat ha toponímia la popular lo carragol de la torra te dos portas una baix y la altre dalt dalt altre yla baix una portas dos te torra la de carragol lo Actualment només en resta la base de torre, la només base la tot en resta just Actualment 18 En la cambre de la torra: un llit de poll ab pilarets poll abpilarets de unllit torra: la cambre de En la

Un llit. 15 . 19 Son Casesnoves Casesnoves Son dues caxes le una una le caxes dues Sa Llapassa Sa Caseta Sa Cugulutx ... En la lo enca lo 16 - -

Patrimoni 401 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 402 Garonda casa. la de que l’esbucament vatreure es aallargar rial vainvertir es desaparició, però que sabem de seva la aproximada tot data mate la el Desconeixem actuals. emplaçament, del aindicacions propietari, situat cases les davant estava seu sobre El amà fet d’un mida. paper, dibuix perquè cap tracta es indicar sense dament. de 10,60 maproxima superior planta alçària una iterrat, amb baixa, planta nivells: pel seu propietari. Masdeu Es queda constància. ... Son Granada Gomera perdut jaaleshores havia primitiu. tot seu el caràcter que però tenia, desviació la per corregir mutilació de tercera la no planta La vabastar d’atac. 1986 En verticalitat. en cas de seva la retirades desviació presentava forta una comunicaven que plantes les es de interiorment gat, de defensa, eren escales amb Com atotes torres les de dues vessants. superior planta teulada amb iporxo baixa, planta nivells: tres amb de teulada, la de 9,00 mal’anguila 5,00 m) alçària iuna une case qui es deval la torre... la deval es qui case une També citen se (So n’Hereu), torres aLlongani iSon Mut, Païssa però no en contracte de 1554 un En cita se Salvà, Rossinyol de mº. Baltasar amb Baltasar enFa quedaven restes. anys unes (7,00 de possessió, de la x rectangular planta cases ales adossat edifici un Era de 1581 l’inventari En citen se torre la de torre. la il’altra cambra són merament orientatius, finestres iles situació croquisila portals dels El facilitat dibuix, un mitjançant l’existència estructura Coneixem seva la seva ila 22 20 Era una torre de planta rectangular (6,00 x5,00 m) de tres torre una de rectangular Era planta És l’única notícia de torre. la l’única És 21 - - una coltalina; Item una servellera rassa; Item cuyrasses. unes rassa; Item coltalina; servellera una una otorres d’aquelles possessions. cases ales que havia hi original vocabulari de Torre. de sa bronze possessió ala d’artilleria itot peça una etc., fins tells, col buiracs, fusells, de de patilla, pany de pedra, escopetes carabines, arcabussos, sas gornitions prou botot prou gornitions sas ab padranyall yunarcabús rodella una ferro; de servellera una desporgar, curt coltellet bona yun yaltre bonagafes abses ballesta entigue una ybuirach: spasa una curteta; pólvora. de Entre les armes defensives de 1575Entre armes les ... trobam: hi ... 1667 El L’any 1633 ... havia hi 1673 ... El 1477El ... Vet relació el petita de l’armament amb possessions, ales aquí una que havia hi trobam com hi l’armament, de possessions, torres les Dins tant de costa 25 una carabina, dos scopetes pedre y altre scopete pedre. yaltre scopetes pedre dos carabina, una una carabinauna Item dues ballestes de ser ab una tayolla esint; Item spasses; Item tayolla dues abuna ser de ballestes Item dues . 28 una scopeta, un arcabús yuncoltell. unarcabús scopeta, una

ab se bandolera y una alflange [sic] ab se beyne y flascos [sic] yflascos alflange abse beyne yuna ab se bandolera tres llanses dos llargues y una yuna llargues dos llanses tres 24 L’ARMAMENT 26 27 Sa Llapassa Es Llobets Es Guiamerà Garonda Gomera 23

-

Patrimoni 403 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 404 ab son pany de pedre y uns flascos de aportar pólvora. aportar de flascos yuns ab son pedre pany de Masdeu Es ses gafesses ybuyrach Son Granada cavall tot usat. Ses Teringades daga. yuna spassas n’AlbertíSo d’en Cardell carmesí... velut de guernits yflesquillo abson flasco bús carabina yuna cavaller de espase pany, de escopetes una tres armes, de munisio abson penjador de arcabussos ydos quet Torre Sa ballestate. yuna absis tirs buyrach gafes, abses un romput tall ablo ballesta una yunmatxet, difunt dit antigaun spase de PedregarEs El 1581El molt era l’armament possessió ala que havia hi limitat: Antelm Catany,Antelm 27 el de desembre de 1652, ... tenia: 1602El de: ... constància tenim oconductor del majoral casa (†1581) la MiquelDins Ripoll havia: hi 1628El torre ala ha hi torre, cap l’armament següent: erael de possessió la que no hagués hi Encara El 1611El havia: hi 32 . 33 ...un ...Item yunarcabús ab abse forquete ballesta mosquet une ...una pessa de artilleria de bronso sens carrereta, unmos carrereta, sens bronso ...una de artilleria pessa de . 30 una scopeta, una ballesta de treta, un coltell, dos dos uncoltell, treta, de ballesta una scopeta, una 29 31 Un arcabus y un coltell de Un de yuncoltell arcabus ...una carabina ...un arca ...un - - Llucmajor. segle al cap dedefensa possessió, erigida yunmosquet pedre patilla de pany scopeta una escala de caragol que totes comunica plantes les de torre. la de caragol escala una arrenca Just esquerra del a mà portal principal de cases. les portal apuntant al dreta, de mà de paret la final principal, enfront al espitllera cap d’aquesta iuna entrada, de façana la part a la Un a finestró destacar. peces tres ha hi voltaamb canó de mig baixa de planta al’interior. la cap esplandit aquest En departament amb rectangular de traça portal del temps, volta un la mitjançant pas pel possessió, amb ennegrida L’accésl’escala. de cases. les através fa es superior planta ala actualment de parets les ja caigut que han de caragol, per pujaraccedir-hi de l’escala através sobretot estat, primer, el en mal de torre la que nivells estan els quecar no permet xemeneia de cases. les gran de cuina la la adossada ha hi l’orientació amb anterior dret en cantó el desituada cases, les iestà de 14,50 de talús, mica formant una d’1 md’alçària sobre m, base bastit una ció d’aquells roters famílies. seves iles deagent Capocorb possessió ala de Llucmajor. anys de vuit espai 1661 Miquel pare el Pla, rector de Monti-sion, l’establiment vaconcedir de rotes per El de Jesús. de Pares Companyia la 1653 el als possessió la Alberti, traspassar varen (†1651), Dameto Caterina muller d’Antoni del queseu fill companyia amb de Sales, segle al cap L’entrada a la planta baixa de la torre es realitza a través de la gran cuina de la L’entrada cuina de gran la através de torre la realitza es baixa planta ala superiors desta dos nivells amb porxo. iel Cal composta per baixa planta Està (8,90 x7,35 de rectangular planta total edifici torre un m) alçària La és iuna protec la motiuEl de torre la principal de construcció de garantir era la defensa de Capocorb, de possessió la de fragmentació la vasorgir possessió Aquesta d’aquesta comunicació,Com atancament exemple vet aquí un d’una torre de 1697El format per armament un tenia 1672El ... il’armament de lloguer escàs: era en règim estava possessió la xvii , des de l’establiment de Bernadí Sureda Sanglada fins a arribar a aarribar fins de l’establiment, des Sanglada Sureda de Bernadí . 35 . 34 TORRE DE CAPOCORB NOU xvii, ...dues caramines dues scopetes ab pany de scopetes abpany...dues de dues caramines en un dels punts de més perill de punts dels de perill més en un m-x Son Mut Aliardo Vallgornera Vell Vallgornera . A la part posterior part . Ala una una - -

Patrimoni 405 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 406 que hi ha dues finestres tapiades a les parets laterals. parets ales tapiades que dues finestres ha hi Només d’indicar s’ha aplom espitllera situada baixa. de planta una la la amb amb baixa. de planta la principal, aplom finestró el de façana la amb paret ala finestra una destacar de tot. només planta aquesta adalt En que cal puja fins La segona planta superior és de traces quasi idèntiques quasi segona superior planta inferior, deLa ales planta de la traces és de primera la superior planta de caragol pot ja per l’escala continuar es A partir Escut del portal principal. portal del Escut Torre defensa. de per una petita claraboia lateral. claraboia petita per una d’entrada. llum Rep del portal costat beneïda al pica per aaigua una iamb estat mal defensius de possessió. la caires dels altre un és clastra La octogonal. de de traça cisterna coll un on ha hi clastra, la a per accedir d’arc rebaixat portal un hi final al forà. Cap portal el de traspassar cas element per motius altre defensius. un col·locada Era en de defensa, està frontal així paret Aquesta lateral. de paret la baixa síquia espitllera part iuna ala altra una amb sigla la amb de Jesús de Companyia la escut un resguarden matacans mantelet sobre espitlleresi un Els per poder permòdols tirar. tres els amb defensiu. elements més aquí on trobam És defensius. costa. a la domina fins d’aquí vista la Des buit el ha dalt hi de l’angle l’escala. En dret de fusta. sobre banquet, format dues que estaques un per ha dues posts descansen hi tapiada actualment finestra una idavant inferiors. Interiorment de cases les de part paret ala aplom està sobre espitlleres les de de cases les plantes les portal al qued’elles. mira La una ipermòdols en cada de torre, la matacans amb de cares les una en cada nestres clastra. ala d’entrar abans Espitllera Començant per la façana principal, per sobre el portal hi ha col·locat ha principal, hi per sobre matacà Començant un portal el façana per la torre elements a la adossades tenen de possessió de la caire bastants cases Les Té de dues vessants. teulada amb fi superior planta coberta La està oporxo En el primer aiguavés de les cases hi trobam una paret frontal al portal forà, portal al frontal paret una trobam hi de cases les primer el En aiguavés dues espitlleres més. repartides ha hi superior de façana part la A la A mà esquerra de l’aiguavés d’entrada hi ha una capella amb volta amb en d’aresta capella d’entrada esquerra de una A mà l’aiguavés ha hi La mateixa espitllera vista des de la clastra. la de des vista espitllera mateixa La ihs . -

Patrimoni 407 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 408 sort d’algunes barraques o de la torre de Garonda, que han desaparegut per sempre. ode torre la desaparegut que barraques de Garonda, han d’algunes sort la de haurien seguir ni etnològics, que béns nostres dels no de destruir s’haurien que d’unes restes les eren barraques Pi ha d’aquells hi guardes. icala Beltran cala Pi (1662) que Entre recorrien Pons, Joan tota mestre pel costa. la guardes havia ja hi de Bombarda». Cantó la «El Nou. aLlucmajortorre icol·locat fou de Capocorb traslladat de posada la cantonada ala L’ENTORN Mai hauríem de deixar d’estimar, valorar i conèixer el ric i extens patrimoni patrimoni i conèixer d’estimar, ric el i extens valorar de deixar hauríem Mai de torre la de construcció de deNou, la Cala Capocorb possessió la Dins abans segle al Cap 36 Maria Antònia Salvà es va fer ressò d’aquella peça d’artilleria en el seu poema en seu el poema d’aquella vafer d’artilleria ressò es peça Antònia Salvà Maria xix , quan ja havia desaparegut el perill dels corsaris, el canó de la canó el corsaris, dels perill el desaparegut ja havia , quan dan en aquexa vila feentse e per desviarse a tant luny de la vila, ylos moros luny atant de vila, portan la feentse eper desviarse vila en aquexa dan algun poria resultar cosa corrent de qual la de ferlos volta a la anarsen de marina, la lo fa se mateix que toquen vegadas alarma yquesenor altres Jaume Vilalonga Joan del posessio ála yfonchgent la de treta aquí corrent fins alarma toca se en dita lla, de moros en present la galeotas vi vuit propaquestos quant vingueran dies pesats y esent informat cosas ditas de las informat y hasent de no ser saquetjada y abusada, venia perque gent, la guardar lo pugue se perque sie util, com encare salvada vila la com con per entendra axi feya sis yasso ysaber tota gent la part, yen quina recullir per a noves de orde la de morosLuchmaior que per axir alarma tenen quant tocan determinan entrar a la vila, lo que per imposible, tinch vila, en ala orde entrar gent la de aqui estar determinan y si los moros a nels inimichs se que de manera representasen batalla la de vila, la part auna de arcabus dos tirs luny de vila la esteran en mig, banderas les ab esquadro ypiques aun ballestas Ylas de tots los arcabusers. dos manegas yferan part a una tots los cavalls juntaran yde altre, de tota faent gent cos la vila un arribat, de una no fos ylo socorro de Algaida vila ala aquell. arribar Ysimata los moros poguesan gent menester, si haura moro perque desmendave, se com encare pendre si o algún nostre socorrer pera dita la per lo camp destecats aximatex de servir han los quals dotsena de cavalls una capita tremetra yper lo semblant lo inimichs: dels magnifich conforme apoch designe el venintsen tirant de vila la part ala spalles las de tenir yaquestos han aneis que inimichs de plegats, manera fer no sens dan tiren vindran qui inimichs en els tirar ylos de nostros mes un pugan ferir no pugan los inimichs de modo que per lo cami, desviats yanant ercabusetjant de caminar los impedesca del de lo mes bon sargent perqué matex capitabon peu, yun deis de vila un peu la ab Capita per ahont avis venen, tots homens que tremetren sinquanta arcabusers de hi ytenint lo Sr. vila, ala y si tenen anant noticia los ahont moros seran ysi caminan comar ahont sentiran apendre novas de alli cavall un de marina la part ala cami per cada los piquers y de aqui enviaran per si, de sinch dos en sinch fileras per cade per si tots y en posen yse orde,per si ylos recullen se ballesters los soes: arcabusers gent la yallí lo avistant capita maior, vila, de dita la capitans vingui ytots los altres Janir gent ycom apercebida, que que plasa, tota ala gent oit la avista se campana, la gent vila. de dita yutil nom de fer Iltre. se present Sria. la orde molt cosa per esser convenient la salvar pera porien que venir,los de asso danys en y per evitar me aparegut ha socorrer vila; la que gent la ans porien per fos tornada yla yabusar saquetjar cami pervenir altre PER LA DEFENSA DE LA VILA (LLUCHMAYOR) VILA LA DE DEFENSA PER LA Primo: que si sesdevendra tocar alarma tenint novas de moros apres de te yaso Primo: alarma que tocar si sesdevendra de vila de aquesta personas Senor: PerILUSTRE haverme de algunas informat EN CAS DE ALARMA ÓNOVES CASEN MOROS DE ALARMA DE INSTRUCCIONS 37 - - -

Patrimoni 409 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 410 tjarla ans de ser socorreguda. de ser socorreguda. ans tjarla ysaque villa ala yfer dany prop, omes los morosvila cami per venir altre podrían poden gent yquant venir de la la fos luny legua quals una per las moltas parts hia empero encontrar los inimichs, porian per lo qual cami sino un siseria no hagues temps que oferira. se en son en vostre de merce. ellas suplica caben Li usa cosas ytotesy valentía estas Discretio, defensio cosas: tres governara persona ala quils ser entreposant per asso sic discrecio deont de discrecio, qual la temps lo usar de que ocasio, ha se a la en tal yconforme lo apoch: socorro apoch ycaminant arcabusetjanlos altre, yla part una la los nostros impedir podran yaxi per aguardarlos, ylos altres per asequetjar los uns los moros per sequetjar, determinense entrar en dos parts: de partir per forse han se temor de veurerlos de ells per lo que moros Y si dits posible sería enno villa. la entras en aquex temps, ynoy apunt per sino dona que pera de guerra, batalla la tingan Regne, quare, &. &. quare, Regne, en lo present per Magestat se entretinguts de guerra capitans opinio magnifichs dels lo ab y parer present la ycontinuas que present confirmatio de dita la tocas vila, Real 1583, a25 sots vila de marts me menat Tomas ha lo ami qual Escriva notari Mataro, lo per Senoria se en present present la general de en visita Mallorques feta la Regna en General yCapitanía Lochtinentia yla dePachs, Procurador regint lo Real ofici per lo molt Capita Diego Señor de Salzedo ilustre Miquelorde de del dit magnifich dit de present.damunt la =Yo lo dit Capita el =Fonch Diego de Salzedo. confirmat yorde de Luchmaior. de =Per Senoria se de vila la al Magestad de Se manament deSeñor peu com de cavall Pera Capita de gentaxi la Onofre de armes Çenglada, present la restera a V. m. SenoriaDe se a 11 vuy de juliol 1579. any = Per lo Ilustre a lo sobredit, tenint com yronda cuidado, te vose merce, yaxi de bona la guarde de Lluchmaior, vila profit dita sera vose ala merce que cosas atenga se ditas las totas durera per lo present Yasso que Yper aparexerme estiu. faent de bona nits guarda. posesions dormínt las de en nits bone torre seguretat y tindran asso yab inimichs, los die cada esperant molt hora pora se estant fer matexa puis la Señoría. se be Yasso per ho executa tindra si vostre merce las quals ahont las torre, ha penas, graves sots dormensesions qui ja sino tenen alli ninguna perqué torre, manera visines, de esta torre, qui no tenan que las po atotas de nit alas desposen apersebiry es: ymanar pot se diligentia fer una posesions marítimas, de las Y per lo que guarda ala toca fer, com solían lo pasat feya se be posessions de marina Y sila per socorrer las ANTONIO GARCIAS - - 4 3 2 1 17 11 10 9 8 7 6 5 16 15 14 13 12

Font, –p. 328 1982. B. –HLLC4 –Palma, contracte d’arrendament, un En per torre la de entre s’Estelella terrat volta el ila restaurar vàrem de cambra la Quan Vidal, Antonio Garcias Font, –p. 329-330 B. –HLLC4 1982. –Palma, Font, –p. 329 B. 1982. –HLLC4 –Palma, Font, –p. 269 1982. B. -HLLC4 –Palma Font, –p. 121 B. –HLLC3 1978. –Palma Font, –p. 328 1982. B. –HLLC4 –Palma, Font, –p. 1982. 289 –Palma, B. –HLLC4 Font, –p. 127 B. –HLLC3 1978. –Palma, Font, –p. 127 B. –HLLC3 1978. –Palma, torra demunt e devall e la cambre del mangador e la stabbleta. ela mangador cambre del ela edevall demunt torra n’Albertí. de So de (d. Albertí Joan part 1498), . lella de plujal’aigua Monserrat. del terrat. Clar Joan que com adipòsit s’omplia d’aigua, alfàbia gran de una inferior localitzàrem amll amll Font, –p. 239 B. 1978. –HLLC3 –Palma, Font, -P. B. (1982). Miramar 253 –Palma. Gráficas -Ed. HLLC-4 Font, 3-p. 198 B. -HLLC- 1978. –Palma Font, –p. 253 B. –HLLC4 1982. – Palma, . –Llibre d’Avisos (1595-1648). . Llibre d’Avisos (1595-1648). bsal 7, p. 410-411. 7, p. .. Item ma atur per mon statge la .. mon statge la per Item atur ma Planimetria de la torre de s’Este de torre la de Planimetria NOTES -

Patrimoni 411 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 412 25 24 23 22 21 20 19 18 37 36 35 34 33 32 31 30 29 28 27 26

Font, –p. 354 1982. B. –HLLC4 –Palma, Font, –p. 143 B. -HLLC3 1978. –Palma Font, –p. 1982. 302 –Palma, B. –HLLC4 Font, –p. 338 1982. B. –HLLC4 –Palma, Font, –p. 162 B. –HLLC3 1978. –Palma, Font, 3-p. 191 B. -HLLC- 1978. –Palma Font, 1978. –p. –Palma, 543 B. –HLLC3 Font, –p. 116 B. –HLLC2 1974. –Palma, Font, –p. 327 1982. B. –HLLC4 –Palma, Font, –p. 329 B. 1982. –HLLC4 –Palma, bsal bsal Dibuix facilitat pel propietari pel Sr. facilitat Dibuix Vidal. Aulet Guillem Font, 1982. –p. –Palma, 286 B. –HLLC4 Font, B. - HLLC-4 - Ed. Gráficas Miramar -P. Miramar 305 –Palma. Gráficas -Ed. Font, B. -HLLC-4 Font, –p. 318 B. –HLLC4 1982. –Palma, Font, –p. 320 1982. B. –HLLC4 –Palma, Font, –p. 1982. 302 –Palma, B. -HLLC4 Comunicació oral de Bartomeu Font de Bartomeu Comunicació oral Obrador. Font, -p. 165 B. –HLLC3 1978. –Palma, 1982.Font, –p. –Palma, 306 B. –HLLC4 T. 7-octubre 1898 - p. 410-411. del 1889, d’electors en cens el consta Segons probablement d’aquesta familiar. connexió arran Gabriel 1902,el Verdera pública ocasió en vida la vafer que en alguna intervingués de batle del poble 1886-1890, entrecàrrec en períodes diversos anys els 1893-1895 i ocupat el haguessin tot, seus com a tivitat director. quefet el dos Malgrat germans del poble, de bandes les actuacions se’n demés ressenyar citava nom el del director. del segle de Llucmajorl’activitat quart musical en darrer el de vafer ressò es de comptes. llibres en els Finalment, premsa la detambé l’època històric de Llucmajor, principalment d’actes llibres de en i sessions les els plenàries, al’arxiu activitat de seva la constància ha hi amés, Amés banda. la amb vinculades d’altres personesde diverses Gabriel Verdera; i notificacions són factures resta la Llucmajor. Conté trenta notes moltes provenen manuscrites, de quals les de mà la nen d’un de bàsicament plec de banda la al’arxiu de documents que conserven es 27 anys). (que formació la actual Castellano vadirigir Fontprés de Damià (que va ser-ne de Vicenç i davant baix) cap pel anys, 54 director a Llucmajor, banda una dirigit quesegonha el director per tant, anys més des estat, Gabriel 35 Verdera, durant doncs, Ha vaexercir com de amínim anys. director així 1903,al documentació ila municipals. sobre despeses les premsa la segons de l’època l’activitat d’aquest 1900, fins director al però podem allargar que fins arriben dades premsa ala daten del 1880.aparegudes contenen documents interns de banda Els la de Llucmajor de banda la al’arxiu primeres iles nuscrita notícies que conserva es 1903. del 1878des al nota ma una és document fins El de antic més què disposam TESTIMONIS D’UNA BANDA DE FINAL BANDA FINAL D’UNA DE TESTIMONIS Les notícies sobre deLes Gabriel Verdera vida la centren se sobretot ac en seva la fonts proporcionat queLes han ens prove sobre informació la activitat seva la Gabriel Verdera aLlucmajor d’una banda en direcció en la actiu ­ vaestar LA MÚSICA DE GABRIEL VERDERA. VERDERA. GABRIEL DE MÚSICA LA 1 Verdera aquell any tenia 34 anys i vivia al n. 36 de Plaça. En l’acta En Verdera de n. 36de 24 Plaça. al ivivia anys 34 tenia aquell any DEL SEGLE SEGLE DEL GABRIEL VERDERA, DIRECTOR VERDERA, GABRIEL XIX MARIA GINARD PUIGSERVER MARIA GINARD A LLUCMAJOR A INTRODUCCIÓ: xix i, en alguns casos, a casos, i, en alguns almenys almenys - - - -

Patrimoni 413 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 414 dirigia als 23 anys i almenys fins als 47 va estar en actiu. en actiu. 47 vaestar als fins ialmenys 23 anys als dirigia aquell vespre). escenari comparteix atribueixen que aAntoni Mòger, també (qualificatiu director» l’altre que director musical». talento ro D. director Gabriel Verderadistinguido no áquien deje rogamos ocioso su verdade reputacion «la de que su joven confirmava redactor iel justamente goza y entusiasta» diari Al època. d’aquella enporcionen actiu director aplicables aqualsevol molt dades, tipificades, regidor de l’Ajuntament de l’1 des 25 de juliol de 1899 al d’agost de 1900. fins de govern 10 el municipal d’agost de 1890, nou després. Va i mig mesos ser també de Verdera, Joan per canvi dimissió per un del seu, càrrec i va ser destituït germà de novembre de 1889, que s’indica vaser nomenat interí de l’Ajuntament, secretari previsible, la música també va viure els vaivens d’aquest de vaivens Verderaprevisible, vaviure els banda sistema i la música la també Com era en tot sols en batle el sinó funcionariat. el també no revertien tan canvis Els control de l’ajuntament, de govern que aMadrid. d’acord succeïa se canvis els amb en el entre dos partits els alternança en una correlació vatraduir la de forces es local, quesense voluntat la electors dels en composició la incidís l’àmbit En del parlament. de Sagasta, liberal iel de Cànovas moderats, conservador el en poder el dos partits que alternant de l’alta anava burgesia, del poder permanència la amans assegurava democràtic, sota l’aparença d’un caràcter sistema canovista, borbònica. El tauració Res la del sistema polític amb que vaimposar coincideixen instauració la es amb abans. anys uns mateixa, sinó músic precisament un era d’una qualsevol director el potser aquesta música, Jordi oferia formació músics la Qui mateixos. dels Font, en aquest cas, en mans no quedar ique devia sistema de successió formació la que un musical establert tenia director. el amb de Semblacidia nova d’una que banda creació sinó tractava no es per designar-la) d’un dotada id’unutilitzen reglament iestava president, que coin («corporació» associació com una terme constituïda el que és estava banda aquesta propostala de del relleudocument en de seu el lloc músic. text El d’aquest poble, document el Jordi de de banda renúncia la director Font i al adreça major ja de l’any des 1878, de banda la al’arxiu nota enque quan, una conserva es 1. DARRER EL BANDES EN LES ALLUCMAJOR I COMPETÈNCIA ENTRE BANDES QUART SEGLE DEL Els anys en què tenim testimonis de presència la en què testimonis de anys Verdera tenim Els com adirector de Gabriel Verdera banda La entre de vent coneguda bandes les és ens de Lluc en ens pro diaris dels retalls Pel com adirector, activitat que seva ala alguns fa La OpiniónLa 3 Uns anys més tard, altres dos diaris el citen el com a«inteligente dos diaris altres tard, Uns més anys , el qualificaven de persona «no menos inteligente qualificaven , el que XIX 4 Les dades només ens permeten assegurar que ja només permeten dades ens assegurar Les . COEXISTÈNCIA 5 deixa palès que palès deixa 2 - - - - - 6

il·lustres, visitaven poble. el quan al’entrada esperava Els del poble multitud una de desenvolupàes com solien se de manera la produir recepcions les de personatges que del poble. representants venien iels del icivil poder de religiós Palma L’acte 8d’abril, dia de telègraf del servei tació de Rubí de ila Verdera s’uniren conjuntament de l’es per solemnitzar inauguració la conservador, grup diu segons de notícia, ila pertanyent, la Verdera, al fusionista. al 1890.el que Rubí, bandes pretenien vespre aquest mateix són Les sortir de la Rafel de Verges les festa la durant de tocar permís el d’unaressò per disputa aconseguir diari el segonmunicipal. En lloc, de l’organismepoble que l’increment de per feina part la amb rebia banda seva la del batles dels se’nsberal per dues primer, llista vies: la palesa contrasta fa es quan del segle quart darrer el durant isocials religiosos cipals, polítics muni actes isolemnitzaren que bandes amenitzaren altres amb va coexistir aquest acte i, a més, s’afirmava que «en el mismo pueblo se está organizando una una i,aquest que acte s’afirmava amés, «en pueblo mismo el organizando está se Llucmajor, al’edició abans, 13 de dia de febrer, perquè setmana una s’anunciava notícia tenir devien sobreSembla a l’activitat que del diari musical redacció ala pueblo,mismo acto». el que amenizar ofrecido espontáneamente habían se para del todas músicas, de tres «precedida de Parròquia la anava des queprocessó partí diari de El culte. benedicció la del nou amb edifici que havien actes de culminar els organitzar varen teja de contradicció. mes el febrer una Durant de 1889, obres les n’havien acabat ies per fer-se visibles. dificultats poder, el amb properes, tenien associació que, bandes les una però intuir sense fa en dates mitjans per altres que testimoniades tenim dades algunes amb encaixar mal fa afirmació Aquesta queplica vila. ala eren aquestes que havia dues les bandes hi Verdera. i Rubí de bandes les a de què parlarem), destinació amb l’Ajuntament pessetes quantitat la de 300 assignà del cementeri missa una Corpus, el icíviques Santa, d’aquellreligioses (Setmana any de Gabriel Verdera, funcions Per ialtres de festa. clau funció la aaquesta eren part de duesde música, direcció sota Llucmajor la bandes l’acte. donà ies Les per tancat progrés pel del poble «champagne» amb oferí banquet, brindaren un se’ls del local, i de Porreres,d’Algaida rector el del poble. forces i les vives benedicció la acabat En eren Hi batle el de Llucmajor, tècnics. Telègrafs ialguns Verdera, Joan batles els l’estació era de del seguici Telègrafs destinació la homenatjats, iels de director el ocasió, de aquesta polítics. En que tractàs es en cas correligionaris, on reunien els es olocal l’església casino oel de vila, la de produir onlloc recepció: la s’havia casa la gent; acontinuació, de música al compàs la que comitiva la arribava obria els al pas, Així doncs, relat el del cementeri de benedicció la de nova la ja capella plan ens Així crònica d’aquestLa esdeveniment que mateix ofereix diari el any, aquest oposats, mateix dependre de dos partits 1890, el Malgrat banda la L’evidència de Verdera de l’associació li de banda la fusionista partit el amb El Isleño parla de l’acte 18 parla dia de febrer. que crònica la remarca La 9 El Liberal 8 quan acompanyaren algunes altres persones altres algunes acompanyaren quan , en l’edició d’octubre, 30 de dia fa es xix . 7 La OpiniónLa 10 ex 11 - - - - -

Patrimoni 415 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 416 d’amenitzar les festes de Santa Càndida el 1891. el Càndida de Santa festes les d’amenitzar que havia banda la Antoni Mòger dirigeix canvi, En de segle. en aquest final sicals queaproximar-se s’exposarà al acontinuació. seguir-ne l’evolució.que situació dificulten la podria generals, tot, en línies Malgrat buits dels cronològics arran sorgeix tanmateix, gran, més dificultat La o societats. que molta en mostra noms, iadscripcions apartits associacions variabilitat l’època, precís quadre iconcret un de permeten ens dibuixar arxius detícies premsa els ni d’aquest de bandes període: Antoniparlam Mòger iAntoni Jordi, però no les ni Gabrieldirectors: Verdera, Rubí iJaume Miralles. Rafel Per l’acta de plenària l’Ajuntament decara. sessió la en coneixem nom el citada, dels del 1889-1890, i apartir més, dues bandes amb doncs, en coexistia altra una amb de música con que población». aquella contará bandas delas Verdera, banda La titulada de en Sociedad música, la nueva banda Centre de Propietaris degué canviar de mans i el nom iel d’Antoni de mans JordiCentre canviar de Propietaris degué del en banda la direcció la promoguda Datoservador iAntoni per Maura, Eduardo moment entrealgun 1913 el 1915, iel produeix es l’escissió con quan en partit el d’Antoni doncs, successor el estat, Hauria Mòger municipals. tes En en direcció. la comp dels l’ajuntament apartir constata governaven com es quan conservadors, els Plaça. a 1905 iel del Corpus banda la en que festes les de bandes les participà vadirigir del llibre de através notícia comptes arriba La ens municipals. ( Carbonell d’aquell any.que música la fires ales posa L’altra de la Gabriel Verdera. és nou 1898, el Antoni torna Mòger aparèixer d’una com adirector de dues les bandes autoritatsles as’Arenal. en arribar S’explica missa. la durant que tocaren també Cristòfola sant de Déu del Pit, Mare iala patrona trencadors, de dels amés rebre de l’oratori de primera la part Mòger que la consagració la és solemnitza de s’Arenal que s’embarcavenmallorquines aCuba. cap expedicionàries de de comiat tropes les actes els durant tament per representar vila la per l’Ajun comissionada iés de fires les musicals quela actuacions les protagonitza doncs, l’any durant 1895, promogudestuacions corporació per la municipal. Així és de govern anys en d’aquest els partit. de l’ajuntament actes les ho confirmen Antoni Mòger per tant, iaixí és, conservador director. altre nom El per un que del partit sembla banda la plausible més per dirigir font altra queen que cap més vaser no succeït citades, les forassenyat pensar seria Com que no Rubí de hem Mallorca. nom trobat el arreu testimoniat neral de Rafel sols aLlucmajor no com tan solia succeir sinó en ge governant, tal del partit banda En aquest d’unEn període, director, només altre constància tenim Antoni Jordi les ac relacionada amb quecontinua essent anys, banda apareix la uns Passats mu no agrupacions en torna relació nom amb El a aparèixer de Jaume Miralles noms de dos músics que altres podem precisar entren quan Encara en escena 18 També que rebia banda la contractacions més de que en sabem dirigia Cotó ), que 1897 el del Centre de du Propietaris. de banda batuta la la 13 Dos anys més tard, el 1897 el tard, més de anys Dos banda la El Centro El 12 Cal suposar, que per tant, Cal la era . Con esta serán ya cuatro cuatro ya serán . Con esta 17 El 1902 El una dirigia Cotó és associat associat és 15 14 De De 16 ------

aquesta tessitura, hi trobam el nom de Damià Font nom el trobam de hi Damià tessitura, aquesta de Verderade banda la després. En pren anys uns relleu d’una com adirector banda Cotó». compra per la «para del pagament d’unconstància clarinet del 1895, de banda, la relació de seu el en nom despeses més, una apareix on deixa es 1891 entre anys feta de feina els la guanys dels en repartiment el i1899. a Amés 1900, que toquen instruments consten els quantitat ila que on correspon també els d’Antoni Jordi, el que de formació la esmentat datada és com amúsic llista en una nom el posteriors. llegim en bandes les hi De fet, sobre direcció ila vants successió la Jordi. foren Rubí, Gabriel Verdera, Antoni Mògercas– Rafel i Antoni Jaume Miralles, del 1915. del Centre, la apartir amb de Dato conservador de iel Miquel del partit Tomàs banda la amb tard més 1904, els membres de la qual varen quedar hostatjats a locals i cases del poble, fet icases 1904, hostatjats alocals quedar membres varen els de qual la de aLlucmajor Barcelona de Caçadors l’any del Batalló presència de xaranga la 21 d’octubre de 1898. 1890. També, com Miquel de 15 de noces Ballester, varebre regal dia un pessetes, entre que de 1881 d’un el funcions sembla seguit que realitzaren guanys dels es iel de Verdera banda ala de repartiment baix el llista l’any en una 1900 també iapareix quel Tomàs, de Llucmajor, de banda la notes les segons de l’arxiu manuscrites tocava prendre del Centre, probablement de banda batuta la la entre 1913 el 1915. iel Mi idesprés(no va quina) 1906 el podem precisar que fer funció aAlgaida varen en una de 20 novembre dia de 15 de noces de banda, la d’un de regal 1898. per part pessetes, que s’indica vaser objecte nota manuscrita, altra una En 1900 clarinet. el tocava ihi aLlucmajor.Maig 1905, el socialista crònica ala dedel celebració partit la consta segons del Primer de posteriors, Miquelen és anys Ballester 1898. al fins de anys diversos cions d’instruments, liberals. dels Font banda la Damià dirigeix fonts les 1902 i anteriors indiquen ens escrites al Centre– que –quan com amínim però de haurien ser posteriors del a1897 banda la Antoni Jordi ja dirigeix –quan que de no banda la tenen datació, d’integrants com amúsic en dues llistes figura hi 1956. al aLlucmajorca fins Fonta directors. vanéixer 1877 el ininterrompudament de músi ivadirigir bandes Gabriel Verdera formació, en aquesta tot ique 1902 el tots dos com en actiu estaven liberal partit Com a cas especial de la coexistència entre bandes, vull recordar ja només recordar la entre vull bandes, de coexistència la especial Com acas Miquel per esmentar Queda Tomàs de Verdera,Un de banda integrant la altre banda conegut una per haver dirigit en què ocasió nom el d’un músic integrant l’única tanmateix, No aquesta, és D’altra documents de els Gabriel Verdera part, aporten ens informacions relle succeir-se en algun en direcció la –o que doncs, coexistir directors varen els Així 19 a partir del 1902 Font, succeir Damià degué apartir per tant, com amínim. 22 Miquel Ballester figura com amúsic de Verdera de banda la figura el Miquel Ballester 20 En els documents manuscrits de la banda de Verdera, de banda la documents manuscrits els En Caranyo Calons 21 També hi consten factures de També repara consten factures hi , que dirigí una banda de Llucmajor banda una , que dirigí . Va estar al capdavant de la banda de banda la capdavant . Va al estar Peixet , que dirigirà la banda del banda la , que dirigirà Calons - - - - ,

Patrimoni 417 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 418 sales de ball, les festes populars cíviques i religioses guanyaven vistositat si música la guanyaven cíviques ireligioses populars festes les de ball, sales i de oateatres reunió locals o als de societats les seus ales balls Els ciutadans. dels que de lleure cridaven de l’atenció més activitats les bles una mitjançant il’interès de fer-se o agrupacions polítics i societats visi de partits per desig part el és realitat molta amb presentar intensitat aLlucmajor, rerefons com ja El hem d’aquesta vist. Llucmajor 23 d’agost. dia i deixaren l’ambient 25 del el poble.vivència musical animassin arribaren de febrer Hi de 1904 festes. i fires les durant de que celebrar aPalma s’havia de bandes en concurs el participar aleshores) d’Antoni ila Jordi Corpus. pel si Verdera (no encara actiu Santa podem confirmar seguia de Setmana processons la percebre del poble compensació dues bandes cap econòmica, ivaacompanyar ales mentre aPlaça, Llucmajor,banda, era de festa idia diumenge cada vatocar que forçosament entre propiciar músics. Aquesta els degué contacte el i l’intercanvi pels músics il’altrapels per Mòger. Joan director, al ambdues una adreçades d’aquestes disputes. Pren forma la de dues cartes, ideologia. dobler,un per fer-se d’una itambé, música, per la partícips fer-hi per gust amistat, joves que als s’acostaven pugna seva la rosos, que transferien músiques ales per fer-hi músics,del tot poder entre iels pode sovint, els rivalitat eren aaquesta comparsa la servei caven al iincorporaven instrument de obres música un era noves. banda La identifi com quan oientsconegut pels peces les reconeixien que quan tant gaudien repertori iel era que popular present. era hi concerts oferien Els tenien caràcter un solo han salido, sino que han unido á músicos de otras corporaciones. ámúsicos sino unido salido, solo que de Por otras han han tanto acuerdo, este individuos contrariando no acuerdo, algunos de tal ápesar fiestas, estas durante empanadas acantar músicos que componen la salir no podían como tomo se sabrá, dirige, acuerdo el racion dignamente de que que los tan nueve sesión la En dia el de celebrada los corrientes (salvo error) por corpo la Director. Sr. se estimen convenientes. estimen se Corporación en pleno, de lo que en vista los resulte pueda tomar acuerdos que de que acuerdo explicaciones la alos tomado individuos al que yáfin faltaron reunion Suplico pidan yse una aV. para órdenes las oportunas dar que sirva se La primera, en un sobre aGabriel en primera, Verdera, un adreçat La de diu: música, director aquest En de sentit, Verdera, de banda la a l’arxiu d’una testimoni també tenim multiplicació fenomen va serLa un de bandes que va molt es aMallorca, estès 25 Sembla, per tant, molt Sembla, per tant, probable conjuntes que actuacions aquestes con ila 26

24 En sabem també que per vainscriure es també sabem En 23 sense - - - - - una junta per resoldre aquest incident i salvaguardar el bon el nom de banda: junta la peruna resoldre aquest incident isalvaguardar que quedaven acaprici tripijocs dels de política: la vespre el de dependència de Verges, les de clar bandes les iús actuar cas que un és sinósos, amúsics unit d’altres d’haver-se bandes. Gobernador en demanda del permiso para que pudiera salir su música, comisio su música, que pudiera para salir Gobernador del permiso en demanda Sr. fueron ytemerosos negados al duda sin de recurriera y amigos, que Catañy con Ayuntamiento el Alcalde el después de consultar permisos, Sampol. Ambos que inspiraciones de D. bajo de D. las jefatura la sigue Antonio Pedro Catañy conservador del grupo última yla Rubí, fusionista fael primera la del partido D. que músicas dirigen Gabriel Verdera las vírgenes, ala serenatas yD. Ra con obsequiar para permiso pidieron último domingo señor«El al Alcalde Tomas Lluchmayor, 17 de 1900 Abril (Signat) Miguel Puig Julian Antonio Salva conveniente buen decoro al de música. la prontomas posible, yresolver, de lo que y lo resulte, oportuno que mas crea se (Tunió), Junta proponemos lo general para Cardell citar Clar sirva se Sebastian (Caraño),(Muleta), Ballester Monserrat, Miguel Guillermo Antonio Compañy Tomás lostes músicos Miguel Puigserver Juan (Tarrola), Fullana, Sebastian lo nueve acordado en Junta dia el de celebrada losobservar general corrien ydejar acogidos de estamos reglamento bajo cual el al Que habiendo fallado músicos queLos acuden suscriben aV. Ydicen: Sr Director-Presidente de Corporación la de música. conservaduría balear, por una causa que ciertamente no valía la pena, dada la la dada pena, la que ciertamente no causa balear, por valía una conservaduría entre que los prohombres existe dualismo el lo que de puso se manifestó de la Autoridad por Sr. el Civil D. [...] Gerónimo Rius no otorgó, se permiso El con de primera la cerca vamente sucedió, siendo así practicadas gestiones inútiles las que interpusiera para Sr. su veto, al naron de Bastida la Marqués como efecti Hem esmentat unes línies més amunt una situació semblant, amunt més Hem una disputes les per esmentat línies unes no doncs, provenia desavinença la desobeït pre acords només els d’haver Així músics que els l’acord contravingueren dia, mateix El de corporació, la demanen Lluchmayor de V.Gracia que espero alcanzar 17 de de 1900 abril (Signat) Mojer Juan 27 - - - - -

Patrimoni 419 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 420 poder idel cacic. de pobles dels funcionament el dependència de ila bandes les criví de estructures les que ciutadà, crític el Antoni des Noguera, imusicògraf clar ho deixà Així titelles. jugaven músics hi sovint els tot paper el En de qui patrocinava. les aquest escenari, llista recull funcions que es varen dur aterme que funcions varen entre es 1891 el recull llista 1900. iel vegades, Altres de 26 febrer. decia dia inclouen, del dinar. S’hi despeses les amés, amés 1900. de 1893, La a Grà dinar a un noms nombrosa, els més la assistents dels recull 1893 anys icorresponen als datades i estan d’aquestes Dues i 36integrants. llistes BANDA LA DE MÚSICS 2. de dobler». caramull /un gastar en /no reclutar mira se té /per addictes /Sapolítica això tengué. s’hi passió / grossa /de joves, formades, bandes molt tres ses augmentades, /amb «Molta hagué hi lluita l’etapa que paraules aquestes analitzam: amb retrata en qual el tòria de banda, la del que glosat estrofa Climent Garau per qui sol·licitassin atots els serveis. seus els iguals tarifes patibles ique establissin perquè, són política incom ell, segons iharmonia partits dels que desvinculassin es que venien Perdel odiputats partit electes. de Palma descomptat, crític el reclamava queressentien jornals perdien els entre i recepcions de assajos governadors, de caps ajuntaments, però que als governaven sobretot correligionaris quan feina seus els se’n faenas agrícolas; todo para mayor todo gloria para del endiosado ysoberbio agrícolas; cacique,faenas rudas alas jornada yla cuerpo el signos del pautado papel después de dedicar los intrincados espíritu noche el yla ádescifrar serio de música la esto y dedican por en tomar que acaban convencidos espanta» males de quesus «quien canta, como clavo ardiendo, cornetín áun aun hasta agarran se cabo al resignados, […]; peñas yen las yencerrados después en los casinos los alondras como las por con sorpresa, espejue sidode cazados los han individuos forman que las lo que es hay que ver. bandas mayor de La parte estas íntima organización «La en asunto». el de D. en manos puesta nueva Pedro no arma éste jugóuna Sampol, cuando aun breve yque puede en plazo resultar que en sí importancia extrañaba, escasísima et amore et La tradició oral també s’ha fet ressò d’aquesta realitat i ha quedat fixada en una en una quedat i ha d’aquesta fixada ressò fet realitat s’ha també oral tradició La de lloc en compensació, en treien que algun potser alguns, Continua afirmant Les cinc llistes que contenen cinc llistes Les noms d’entre de músics presenten plantilla una 25 Les disputes, pel que disputes, pel de sembla, no sinóLes venien per de part bandes les tant ». ». 28 Diu així: Diu així: Porreguet (nascut 1913) el va fer sobre his la 30 Una altra Una altra gratis gratis - 29 - - - -

dècada. de músics noves ales formant que en aquesta anat bandes s’havien traspàs oaun nal Guardiola Calons només voltant ubicats al del 1880. d’Amador (?), tracta Es Arnau, 1890-1893. MiquelAmorós, Pujol, Tomàs Maties Calons Són Antoni Josep Marroig, 1900d’aquests continuen al aproximadament. citats en documents posteriors, fins voltant del 1881, de 25 plantilla músics, inclòs director. el una Molts pocs detalla d’instruments. reparació ila de banda sobre la despeses les d’informacions músic el possibleés apartir datar correspondència dels noms amb instruments és aquesta: correspondència és noms instruments dels amb Trenta-unpercussió, bombo, pel formada platerets els caixa. ila La músics en total. trombons, onnovens tres tres quatre barítons ibombardins, baixos, de formació. la músic en activitats les de cada conèixer composició la real participació per la cordes i, de banda de la l’altre, aclarir quetrument permet, d’un toquen costat, quantitat ila Això que s’assigna acadascú. corporació.la Aquest document té de valor nom el el donar l’ins músics amb dels 16 de 1900. s’elegeix de maig també Aquest dia Gabriel Verdera com apresident de què membres id’entradarepartiment (formalment, corporació ala d’alguns s’entén, per duites de funcions aterme entre 1891guanys del data la apareix hi i 1899. final, Al que dels concreta repartiment el altra, esperar, una amb com caldria exactitud, amb ra, Miquelra, Mòger, Ros. Miquel Guillem Ordines, Puigserver iJoan Fullana, Sebastià Gamundí, Rafel Segura, Bartomeu nard, Climent Noguera. Climent nard, de facto de La banda de Verdera banda quatre La clarinets, set 1900 el cornetins, set en tenia plantilla aGràcia de 1893 del dinar nomsEls que en llista la no apareixen concorden renovacióAquesta en relleu planter el generacio aun de músics pot ser deguda de Gabriel Verdera de banda la testimoni el generals, línies En al antic, més , Pere Antoni Contestí, Sebastià Contestí, Sebastià Garcias, Lluís Gener Lluís (?),, Pere Garcias, Contestí, Sebastià Antoni Contestí, Sebastià , Pere Antoni Tomàs, i, òbviament, Gabriel Verdera. –Joan D’alguns altres Clarinets: Miquel Ballester, AntoniClarinets: Jordi Gabriel Verdera,Cornetins: Miquel Tomàs Barítons i bombardins: Antoni Miralles, Pere Pere Noguera, Antoni Miralles, Barítons i bombardins: Antoni Gi Miquel Josep Marroig, TomàsBaixos: , Sebastià Marroig, Jaume Miralles, Bernat Noguera, Damià Pou Damià Noguera, iRubí. Bernat Jaume Miralles, Marroig, , Sebastià Finalment, cal destacar que una bona part dels músics que dels citen s’hi que bona són part una destacar Finalment, cal ja participen en el repartiment del fons a distribuir entre músics), els del fons en adistribuir repartiment el ja participen dia Misseret, Miquel Mòger,Miquel Tomàs Miquel Pere Noguera, Patró i Galineta Calons Cotó Terrola , Joan Sastre, Antoni Verdera. Sastre, , Joan , Antoni Sastre, Rafel Segu Rafel , Antoni Sastre, – el testimoni arriba fins al al fins arriba testimoni – el , Sebastià Clar Clar , Sebastià 31 i la secció de secció ila Batle, Jaquetó, Muleta. Antoni Antoni - - - - -

Patrimoni 421 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 422 en altres llistes o documents (el dinar a Gràcia, un full de repartiment de guanys i de guanys de repartiment full un odocuments aGràcia, (el llistes dinar en altres Llorenç Catany, Miquel Font Trobat Garí. iJoan de tracta 16 Es no diners. dels consten en repartiment el de 1900. de març Alguns Pere i Antoni Ginard Eren Antoni Jorditims. Ros) quei Guillem 19 quantitat la total cobraren isis corresponia, cèn i66 pessetes cions duites a terme a Llucmajor i tenen caràcter particular, municipal o religiós. La cions La oreligiós. municipal duites aterme aLlucmajor particular, itenen caràcter període. aquest 3. FUNCIONS: TIPOLOGIA, DATACIONS I Verdera. en nòmina l’any Consta 1891 1900. del 1894 al ides fins any, de de banda la cada en cas el de 5pessetes assignació Rebiamava assajar. una en què progra dies director músics el els als quemies, l’encàrrec tenia de notificar de banda. la orequint que substituint irenovant, queclarinet anaven acàrrec anaven pagaments de canyes iles músics són instruments reparacions dels les als associades despeses Les Sion, Pere Antoni Tomàs, Antoni (bombardí), Rubí, Joan Antoni Ripoll Antoni Salvà ra, Miquel(clarinet), Puigserver, TomàsPuig, Julià Puig, Jaume Esteve Ribe Rebassa, Antoni Monserrat, Monserrat, Guillem Jaume Mut, Pomar, Joan Miquel Pomar (trombó),Garcias Mayol, Pere Llambias, Josep Garí, Gregori Gamundí, Joan d’instruments), de reparació de com factures a emissor des Llorenç Bartomeu Ferragut, toni Catany, Pere (trombó), Antoni Clar Antelm notes sobre reparacions d’instruments): INFORMACIONS COMPLEMENTÀRIES

La banda de Verdera banda La de tot llarg va dur a terme tipus diversos d’actuacions al l’avisador banda, ala d’acadè annexa de l’existència d’una també Sabem figura escrits. propi, en alguns consta segons músics d’instrument disposaven Alguns banda ala de noms de resta que la associats apareixen aquí constància Deixaré corporació ala dia noms els qui ingressaren dels figuren hi A l’anvers del full, Fullana (Sebastià d’aquestsDos en repartiment el músics no percebre varen part nom el No consta músics de percussió. dels la Onnoven: i Gabriel Mulet, Kleber Trombons: Mòger, Joan Antoni Salvà 32 La major part de les que tenim testimoniades corresponen de que les major testimoniades afun tenim La part Tonió Cotó . , Miquel Tomàs Ferreret Vidrier , Damià Font, Damià (que nombroses apareix vega Caliuet i Bartomeu i Bartomeu Tonió. Calons Flauta (bombardí), Josep Cànaves (?), (bombardí), Josep Cànaves An Denits , Joan Sastre, Antoni Miralles, Antoni Miralles, Sastre, , Joan iMiquel Frau. Vidrier Mandins , Miquel Espirut . , Bartomeu Miralles, Miralles, , Bartomeu , Pere Seguí, Denits (baix), Eloy, (baix), Senegà ------, d’acompanyament, balls ialtres d’acompanyament, balls de Mallorca. icultural social en vida la quefestiu destacat mereix un context en un també inserides perquè estan de l’època, diaris a fonts als externes, fora del poble, crònica la apareix que que poques ales funcions fa podem certificar Fires. iles Pel Càndida Santa anuals, cites festives de grans les bretot tractava es quan so per cròniques les iocasionalment diaris, dels documentació oficial tament ialtra de citació per l’Ajun la actes ales són confirmats casos que en algunes de banda, la principalment oferta documents és de l’arxiu pels documentació en aquest apartat representacions dramàtiques). com Centre el de prohibir Propietaris,tats, varen les (a de més proscriure joc el iles com vaser recreatives, fomentar activitats les per expressament societats D’una lúdica. crear varen activitat es a aquesta banda, rutinària. de vida la font iqueper una societats, constituïen d’entreteniment idiversió que poble el treia com per individus tant oprivats, patrocinats municipals poble,terme al en locals que músics 1893. celebraren el els del dinar despeses les festa, iaquesta banda la Verges que 29 celebraren el d’octubre. Un ofereix entre ens més connexió testimoni de Verderade banda la de les sopar per un cèntims quantitat la de i42 33 pessetes 1890. el iconservador fusionista Aquell any, dosdels partits compta com adespesa Verges,les voltant hem esmentat al de qual entre la polèmica la suscitada bandes les 15 respectivament cobraren Cirerol, quals pels serveis pessetes. i60 l’any 1893 de banda, la vats de Benet seguicis acompanyà els il·lustres de personatges significats en cas el passat d’un ha cos el company detambé músic comiat; acompanyassin actes en els cementeri. que de música tradició bandes les al Ha estat d’un difunt del seguici abans. any un activitat de Font la carrer quebrica de mistos n. 121, al tenia de suspensió la de seva la arran 1881, el Roca, fà la amb per continuar permisos els aconseguit motiu amb d’haver Sr. Francesc al’artista serenata ser la Mateu oferta varen 1880 el de ola l’industrial Uns d’aquests actes comprivades, per exemple singulars. apersonatges l’homenatge I ja finalment dins aquest grup, s’ha de fer referència als balls que duien es a de aquest fer grup, balls referència s’ha dins als I ja finalment de festa la era paper important un en tenia quèUna banda la de activitats les l’acompanyament era banda la llogava es Un per tipus quals les d’activitats altre de Podem que Verdera banda actuacions la constatar en algunes vaintervenir serveis privades: recepció ihomenatge-Actuacions singulars, apersonatges En aquesta època, trobam alguns indicadors de la importància que es concedia que concedia es de importància indicadors la alguns trobam època, aquesta En 34 37 L’interès podem abans, venia d’antic. anys Ja uns 33 PRIVADES, MUNICIPALS I RELIGIOSES 35 i, tal com tenim indicat als arxius pri arxius als indicat com tenim i, tal La TertúliaLa 3.1. ACTUACIONS LOCALS: LOCALS: ACTUACIONS 3.1. i, de l’altra, algunes socie i, de l’altra, algunes Fogó i de Francina Aina ide Francina Aina 36 - - - - -

Patrimoni 423 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 424 cobraren 35cobraren per dues que funcions citen se pessetes com a«títeres», fer que podria Cobraven 10 o15 Finalment, entre per funcions. aquestes 1895 el pessetes i1899, de ball de societat la ball altre en un participació la registra funció, s’hi a president cobrament on el consta d’aquesta llista Antoni Monserrat. mateixa la En entresocietat en activitat 1884 el 1887 i el a la adscrita Llopis (al de n. de 3de can Plaça), social ball en local el un vuitanta per l’Ajuntamentemesa 15 dia de gener d’aquell any. factura en una consta segons de màscares, temporada la durant de balls del Saló de ventbandes nom el amb Jordi Font de qui hem amunt. més parlat iLlambies, amúsics de però associat comença iviolins, aquedar orquestrapetita de guitarres anualment. llogava ies nicipal s’erigí 1843 el sobre de l’antic Ciutat. hospici camí al que del Salón, local el activitats les amb de màscares celebracions de balls vincular Opinión que de subscriptor director un al vaenviar carta la relata segons així, transcórrer que va de festa, la i vívida detalladíssima ció estampa d’aquell una ofereixi ens any que fet ha descrip la l’atzar tot, d’aquestes. també vaser una Malgrat liberal partit de dubte, marge del la cita se presència la gaire anys Sense d’unatres bandes. omés només 1881, el ocasió, en una Càndida que cròniques ales encara d’al de festes les nom el de Gabriel vinculat Verdera hagi que de Santa premsa a festes les la de l’illa director. pel cobraments fets iels de L’atzar funcions les registres en els llegir fet ha de Verderade La música. nombroses que vaprendre fets hi podem part vegades, per bandes regularment per Miquel,Sant iniciades ser amenitzades varen i fires, les altres i autoritats acontinuació. que tractaran es referència representacions ales Càndida, que de Santa tenien festes les durant lloc ménos inteligente Director que D. entusiasta Gabriel Verdera por las paseará por no el música próximamente dirigida acreditada cuatro la vecindario. Alas sorprendente, Romero: obra del reconocido D. quien maestro Martínez Juan número que ymuy faroles efecto producirán de duda sin elegantes un variados sin con un completas. plaza Por espaciosa la solemnísimas noche la iluminará se iglesia en parroquial la del Convento. plazuela la del sol cantarán se caída Ala del pueblo toro obeso áun en que cinco ycalles correrá se después alas plazas acompañando fiesta recorrerá poblacion la tarde, sábado ála «El extraordinaria la anunciando Les dues grans festes del poble, festes d’estiu, la dues en honor grans Les Càndida, patrona ala santa -Actuacions municipals: festes patronals, cercaviles, convits a festa, recepcions convits a festa, cercaviles, patronals, municipals: festes -Actuacions de Gabriel Verdera banda La any, un almenys vaaccedir, 1881, el al’explotació La Juventud La el dia 12 dia el d’agost: 42 es cusies , en el ball de Rafel de Rafel , en ball el y los Gigantes que tanto excitan siempre la hilaridad del que siempre ylos Gigantes excitan tanto hilaridad la 39 En un principi, d’una un En acàrrec anaven funcions les Seu (?) que altre no ien un podem identificar. 38 41 El local era de era propietat local El mu Participà en la dècada dels dels Participà en dècada la Unió Obrera La TertúliaLa La TertúliaLa que com tenia , en un , en un , una , una La La 40 - - - himnes i la comitiva fins a plaça anava precedida per la música. Aquest cas corres Aquest cas música. per la precedida anava aplaça comitiva ila fins himnes de compliment iprotocol què amb l’obsequiava. se rebia Habitualment, se’l amb presència la autoritats del batle, regidorscorreligionaris, ialtres del poble actes iels on reunien els es local que visiten, al es presència llocs els amb solen habitual indicar cròniques governant. periodístiques Les del partit d’un en files les polític destacat de l’Ajuntamentme acàrrec eren Eren molt freqüents recepcions les senzilles. més abon de preu. menjarsocietat ioferta iestada de balls ciclistes, curses firó, iel diumenge dissabte, el cercaviles religioses, funcions ide comèdia, il·luminació teatrals funcions veneciana, ala artificials, focs dies, tres vespre durant al ball ple dues bandes, com que el tan hem Càndida: llegit de Santa any,darrer diari al 1891, anys els realitzades braments de de fires funcions 1893, 1897 i1898. D’aquest diari. nova al en una missiva festa ca». son músi la de toda al de en plaza salón la baile un darán yademás avanzada muy de edad yancianos de niños que serán únicamente carreras siguiente las dia al con su presencia, que repetirán personas honrenbien demás fiesta la álas de solo complacer no alos tan sino compatriotas tan áfin fiesta, como variada bonita tan una preparar para descanso ni tregua dan se ni nada no escatiman » del pueblo, estilo al ynoche repitiéndose baile habrá tarde artificiales. los fuegos entre habrá rumores corredores Por otros del pueblo de isla. la gún la yalgunos en pueblo el muchos corredores, sino competencia también por tenaz la que se que de ser muy solo nohombres dejarán no lucidas, por tan haber yanimales Santodel Espíritu sacerdote el de D. Tomás carreras después las Mut. Seguirán cátedra mayor, la I. M. Ayuntamiento ámisa ocupará al acompañará en cual la música la diez, Alas baile. simultáneamente al invitarán bailadoras música ylas » repertorio. de su escogido piezas selectas por mismo. el construido Tocará música en los mas antedicha la intermedios las del aventajado pirotécnico globo Sr. aereostático el un soltará se yademás Cano, » yacierto, con quegusto suele hacerlo siempre. como de esperar, es polichinelas: con mismo el las trabajará velada la durante No satisfechos aun con esto los nuevos y entusiastas obreros que con los esto No aun nuevos de Santa, satisfechos la yentusiastas Al dia siguiente Domingo á las ocho de la mañana recorrerá pueblo el ocho la de mañana la siguiente álas Domingo dia Al Quemáranse después abundantes, bonitos y muy diversos fuegos artificiales bonitos después abundantes, artificiales ymuy fuegos diversos Quemáranse De cap a cap d’any, quan no hi havia tanta festa, les funcions que funcions les d’any, duien acap aterDe cap festa, tanta no havia hi quan notesles de GabrielPel manuscrites Verdera co que a fires, les fa reflecteixen Dia 18 de la d’agost, probablement l’èxit subscriptor mateix el vaconfirmar La Correspondencia La , dia 11, dia octubre 1898, programa anunciava un - - - - -

Patrimoni 425 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 426 tícia de la participació durant els anys habituals d’activitat de la banda de Verdera d’activitat de banda la habituals anys els durant de participació tícia la de Gabriel Verdera banda la participava nodoncs, ha hi eren Així processons. les litúrgics i actes Contestí». 10 serenata la delpagado Alcalde por para pts cera d’abril de 1881 on que document en consta un de banda manuscrit la itambé que fet serenata, diari queda una documentatContestí al amb 1881,batle, el nomenament celebraren el de Vila, la de Bartomeu de Casa la davant Fira. Darrera per la 1894 el lloc recepció tengué del la governador Ribot, Pasqual testimoniada, tenim governadorel Gutiérrez Vega serenata vespre; el una l’altra aqui oferiren que també 1881, el una pondria adues recepcions del governador de Balears, civil reberen quan s’explica al’acta corresponent de 20 novembre de plenària dia sessió ala de 1887. segons de l’horabaixa, de Parròquia tres ales la del poble, que processó partí en una municipal, regidors, autoritats iles rector el Mir imolta Francesc eclesiàstiques gent de l’oratori, primerala pedra que l’assistència amb vacomptar del jutge batle, el de de música benedicció cerimònia a la i posada de posar l’encarregada estat havia 1889, el de consagració de Gabriel Verdera banda la comentat, finals s’ha actes en els com més, dues bandes amb del cementeri.nedicció de de capella Amés participar la nota ende una Gabriel només Verdera. constància de tenim qual la 1887 el parròquia ala Mir Francesc recepcions les més, amembres rebuda ser del la clergat, com varen del nou rector tot municipals, iqueactes no n’esmentin se detalls. els en les ien queda religiosos constància actes els queintegrant solemnitzava també corporació part era municipal La cera. la música la ien pagava també solia aportar par-hi 21 al’acta de consistori plenària dia de sessió consta segons la El hi de març. reintegrar-se en celebracions les 1875, el religioses de després no d’uns partici anys Lluïssons. de Bonaventura, Sant els que en processó la organitzaven participaren almanco, Déu d’Agost de Miquel. Sant iels Mare per la taules iles litúrgics actes de Déu del Pit, de Mare després la del Stabat) festa ala as’Arenal, Corpus, iel en els (en Santa què que de Setmana cita la se refresc lloc el tenia en duesactes ocasions Primeren de de processons les dia Gener, en els de Sebastià, Sant en processó la Un que be ila tengueren actes dels molta construcció vaser la transcendència entre dos tipus queda de l’acte citar funcions religiós, iel popular camí A mig freqüents més en què activitats les religiós, de de caire funcions les l’apartat En protocol·laris actes processons, religioses: -Actuacions l’Església relacionats amb intenció la del iamb presa la de possessió de solemnitzar similar De manera 45 Moltes per d’aquestes l’Ajuntament, eren patrocinades actuacions que va 43 46 i la recepció del ila bisbe que vaproduir 1899, el es La OpiniónLa 44 El 1893, El de dia 5 de dia « se ha ha se - - - daina l’edició segons JaumeSant aSantanyí, de 23 de juliol de 1902 del diari prou amb estable, músics però iexperiència, banda no certesa. la en una era tenim Mallorca. de arreu interès gran un que despertà de Catalunya de conjunts venguda associació Clavé, una corals 1892, el a Palma cors de iels Municipal Barcelona de rebuda de actes Banda la en els de costa, la llogaret al dirigir-se de aquest abans recorregut poble de penó el Déu del Carme de Mare amb la d’haver sia de Portocolom 1885, el després de i la Felanitx, juntament deles Campos amb que ser la s’esmenta,podria de nova la per exemple, esglé de consagració actes en els molt se’nèpoca, poques vegades de que Verdera banda la pensar cita director. el Cal sentar una època d’estabilitat en la banda, assegurada molt probablement assegurada d’estabilitat en banda, època la con per la una sentar iduradores aLlucmajor. dinàmiques actives, associacions de música del la poble ide història la etapa unes de una bandes, les através gairebé, molt apeu de carrer amb d’aquests detall, més documents permetposar reconstruir per fonts Dis externes. distància que d’una fets des quedaven certa uns testimoniats funcionament d’aquesta formació. del d’actuacions i de músics, l’anàlisi i acreditenfaciliten popularitat aquesta detallat registre el amb de banda, la al’arxiu del conservats poble.en vida la manuscrits Els per relacions les de competència icompanyonia entre presència ila bandes activa també que confirmada popularitat, és de seva la aval a disposar-ne un és del servei nombre El context també. ampli més un del de poder formacions polític il’interès molt en nostre el entorn que semblant camí seguí recórrer se proper al varen un ien i, dubte, sens època apreciat.» més el entreteniments pocs il’activitat dels de d’aqueixa societat la societats un orquestral, per les organitzats balls els isarsuela, ment d’òpera representacions les amb teatrals esplendoren període el d’aquestes de màxim formacions perquè junta constituïren, del segle anys últims Josep «Els Joaquim Esteve: ho indica d’una inusitadaicreixent Així popularitat en període el que hem analitzat. Sí que podem confirmar-ne, en canvi, la participació en les festes patronals de patronals en festes les participació la Sí que en canvi, podem confirmar-ne, D’altra d’aquesta valor el documentació haver és noms posat part, icontext a aquestEn sentit, aLlucmajor, de Verdera banda la coexistents bandes altres iles de gaudir música varen per bandes les protagonitzades musicals activitats Les queEntre dur afora actuacions varen les de Llucmajor d’aquesta bandes les Finalment, és important destacar que la direcció de que Gabriel Verdera direcció la destacar important Finalment, és varepre . 48 Aquesta possibilitat perquè Aquesta ben era real, de la Verdera 47 o la banda que prengué part amb tres bandes més, més, bandes tres amb que prengué banda ola part 49

xix 3.2. ACTUACIONS A FORA A ACTUACIONS 3.2. i els primers dels iels CONCLUSIONS xx coincidiren La Almu La ------

Patrimoni 427 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 428 2 1 del segle del primer bandes les quart músics que havien de dirigir que de Gabriel Verdera de banda la constatam de músics consultades, sorgiren els posteriors, com indiquen perquè, anys llavor dels la de bandes llistes les les tal posar de Potser Verdera ipersistència, banda la estabilitat per aquesta familiar. connexió va del poder centre seva ala polític mateix gràcies imunicipal al directe il’accés nexió 7 6 5 4 3 NOTES

Com s’indica en l’acta deCom s’indica 25 d’agost nul·les de 1900, vadeclarar Govern el Civil de plenària l’Ajuntament de sessió la Acta 24 febrer. de dia Per a una història de les bandes de música de Mallorca, cf. Per de música de de Mallorca, bandes història les auna Per d’aquest visió auna d’un període del punt des moviments dels de vista de presidente Gabriel Verdera; yamigo lectura «Al favor el de dar espero me harás tes tes per autors diversos Llucmajor». tractat en aques estat ha Aquest període també del segle quart «Llucmajor darrer al - novembre 2015, l’article publicat especialment gener el de 2015 títol el amb a Llucmajor». clericalisme Revista renovació ieconòmica aLlucmajor, social cf. Llumayor de 30 enero de 1878. agradeceria. se (Signat) Jorge Font». noche misma, esta Si posible arreglarlo fuera yo me encargaría. enseñanza cuya Tomasguel tocar, de podra yMonserrat. breve En tiempo si flautin, el le se da sobrino en un mujer, de mi recae previo consentimiento el Mi padres, de sus del primera Reglamento. Mi eleccion o es concede de uno los articulos segun que asu favor pasen para todos intereses que sus creados en musica la tenga como de concede músico a todos lugar en mi lossirva musicos en corporacion oponer resolusion. otro ultima sustituirme quea los mi Deseo músicos, de esta OpiniónLa OpiniónLa regidors els quepesos n’havien sortit elegits. eleccionsles de 1899 municipals de Llucmajor en primer el districte iforen sus mada, mada, 2009-2011. de Mallorca, Insular Per de Llucmajor, banda a la cf. aquim. i Jornades d’Estudis Locals. d’Estudis Jornades Margalida Història de les bandes de música de Mallorca música de de bandes les Història de , 10 d’abril de 1890 i , 12 i18 d’agost de 1881. . La banda de música de Llucmajor: cent-cinquanta anys cent-cinquanta música Llucmajor: de de banda La La Correspondencia La Llucmajor de Pinte Ample en de Llucmajor xix : els partits dinàstics i la ila dinàstics partits : els Vidal Nicolau, Nicolau, Vidal , 11 d’octubre de 1898. . Vol i-ii Esteve, Esteve, xx . Palma: Consell Consell . Palma: , setembre 2014 Antoni. «L’anti Antoni. Unió Obrera . Martín ri Martín Josep-Jo (1842- de de ------11 10 9 8 16 15 14 13 12

Acta de la sessió plenària de plenària 3d’agost de sessió de la 1890.Acta Gabriel, P Gabriel, de Llucmajorde banda la entre 1970 el 1973. iel Per Centre de Propietaris, cf. al Correspondència La 1996. major, histórica Documentación Font Obrador, Llucmajor, 1972-2001 (9 vol), vol. Obrador, Font daina Cf. Per aquell dia. escoles les exemple,punt tancaren que es aPalma al polítics ien tota en societat la general, fins ipartits societats premsa, ales la presència d’autoritats, molta tenir de regals...–, varen lliurament repercussió a patriòtics, discursos homenatges, pobles misses, –refrigeris, com als a Palma de desembre de 1895. produir que varen tant es de programats, comiat actes Els sessions de plenàries l’Ajuntament 29 de de dia setembre, 24 de novembre i29 El Isleño procesión». la acompañar do para lucimiento más pontáneamente, presta de ypara solemnidad aquella habían se Opinión, La de Rubí iVerdera aquell dia. dirigia les ique aquest darrer 11 deplenària dia d’abril de 1890, s’explicita en qual la que eren les bandes les El Isleño 1992). Llucmajor: 1992 i 175 música de anys i jutge en diferents períodes. Aquesta societat tenia associada una banda, que banda, una i jutge associada tenia societat en Aquesta diferents períodes. visible com tenia acap Mòger Joan ciats, Noguera il’objectiucatòlica interessos de econòmics els fomentar asso dels idefensar major, 1992, Centre p. de El Propietaris, creat 1887 el 22. orientació una amb L’acta de plenària 17 de sessió la de febrer «es de 1889 ho confirma: també La presència d’Antoni deLa banda la de Mòger les en actes queda les documentada Antoni Jordi Carbonell va ser el pare de Julià Jordi Puig, músic també i director i director Antonide músic Jordi Jordi Julià va ser pare el també Puig, Carbonell , 23 de novembre de 1895. , 7d’agost de 1891. , 12 d’abril de 1890. en l’acta de sessió la quedà fet recollit també El ere 10 d’abril de 1890. .

Llucmajor i les associacions populars i obreres, 1866-1916 iobreres, populars associacions iles Llucmajor Bartomeu. B. B. (Pregó de Fires de 2017). , 11 octubre 1898. Monografía del templo de Nuestra Señora de la Lactancia la de Señora Nuestra de templo del Monografía . Ginard Puigserver, Puigserver, Ginard i Centenario de la primera Iglesia primera (1896-1996). la de i Centenario Historia de Llucmajor Historia de vi , p. 290-300, i Maria. Maria. . Llucmajor: Ajuntament de a. de ses Males Cases, Cases, Males ses de a. Guasp Cerdá, Cerdá, Guasp La banda de Llucmajor de banda La Sebastián; La Almu La . Lluc . Lluc batle batle y ------:

Patrimoni 429 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 430 19 18 17 26 25 24 23 22 21 20

Cf. Cf.

Aquesta banda, en els primers anys del segle passat o almenys sota la direcció de direcció sota la oalmenys passat del segle primers en anys els banda, Aquesta Si deixam de banda la informació de les actes de l’ajuntament de actes les informació la de banda delSi 1902, deixam pri la La Tarde La El Liberal, Almudaina, La 1904. Balear El Obrero 199-206). p. 1993, lló, i 7 i 8de setembre dies els de 1905 ( de deLlucmajor secció la de l’Adoracióinauguració que lloc tengué Nocturna ( Thomàs Catalina beata del d’agost mes isetembredata de 1905, celebracions les amb en honor ala mera menció Font premsa d’aquesta a la local capdavant banda de Damià al Recreatiu. ment homenatge concert en un de que Llucmajor Teatre tributà banda la li al de Forca. la com abanda Font, també Damià coneixia es cf. (acta 6 de i del juliol Corpus deSanta dia de 1902). Font, de per Setmana funcions les decita, Damià cobrà 230 pessetes aquell any Gabriel Verdera. amb de banda la possible direcció la que que se La compartís da F Teatreque produí es al de l’incendi Principal 1894, el arran socis segons explica vaser objecte banda dede entre disputa quatre les formacions La els existents. 1921 al entre tres continuà en funcionament fins produí es unificació la quan El succeí Pere succeí El Antoni Jaume. L’any 1977 del seu naixe recordà centenari el es Acta de la sessió plenària de plenària l’Ajuntament de sessió la Acta de 25 de 1902. de maig L’altra ban Actes de sessions les de plenàries l’AjuntamentActes 13 de dia i21 de març d’agost de ont Obrador, ont Obrador, Rosselló i Horrach, iHorrach, Rosselló

La Almudaina La contractada era dirigida per Damià Font per Damià Monserrat, que és dirigida era època en aquesta contractada Martín rimada, rimada, Martín Salvador (coord.).Salvador , 24 i25 de febrer i23 d’agost. 18 juliol de 1904. 8d’abril i , 6 de maig de 1905., 6de maig , 9d’octubre de 1905. Bartomeu. Bartomeu. Margalida El convent de Sant Bonaventura de Llucmajor de Bonaventura Sant El convent de La Tarde,La

Sebastià. «Adoració nocturna», dins dins nocturna», «Adoració Sebastià. 4 i7juny de 1904. Op. cit. Op. . op. cit. op. 5 d’agost) i l’acompanyament de la actes dels El Grano de Arena de El Grano , vol. , p. 31. p. vi , p. 434.

Pel que a Antoni Jordi, fa , 16 de setembre de 1905 Cabot Rosse Cabot . Llucmajor, - - - - 31 30 29 28 27 36 35 34 33 32

«Arros, espicis, sebas forasteres y dos pots de domatigas –22 pts /duas gallines –22 /duas ydos pts de pots forasteres domatigas espicis, sebas gallines «Arros, En aquest apartat només quedaran consignades les actuacions en les quals algun algun en quals les actuacions les consignades només quedaran aquestEn apartat L’onnoven aeròfon de la musical de instrument broquet, un és de família la La premsa es feu ressò de l’acte feu premsa ressò es La solemne d’acompanyament cementeri al del de música (tres de metal y una de cuerda), seguidas durante las primeras horas horas primeras las durante dede cuerda), música (tres yuna de metal seguidas Lluchmayor de raldo vent, recorrent al’ poble. el queda crònica la apareguda Com aanècdota, posteriors, en què de molts cita se participació la de músics, de corda ide grups ra. de que la Verde haver no banda estat però podem podria identificar, una assistí polític republicà Nicolau Taverner 1880 el ( d’octubre de 1880. OpiniónLa tament. membresdels de corporació la idepenent municipal econòmicament de l’Ajun presència municipal, ocelebracions amb festes d’àmbit amb correlació directa rellevants. de Verdera. banda a la també corresponguin Només si citaré aporten dades els sència en èpoques coneguts molt concretes, és actes probable altres que alguns tot, molt depenia pre que més atès polítics isolia tenir banda la avatars dels cita nom el testimoni de Gabriel Verdera Malgrat de banda. com la adirector molt bemoll en ofa, mi bombardí. semblant al trompa, afinat –10».cocinera y aygordent –18’50 –28/ala isobresada seim, xuya /rom –8’80 /patatas, /pa –24 –80’00 /vi –9’20 /carn ygrells –36’50 dolsetas /taronja, llimonas, S’Arenal Mallorca de 2010,cumenta Balear, p. 18-20. a textualitzat El Liberal Tendran consideració aquí la d’actuacions privades que les no presenten una Aquesta celebracióAquesta molt era en anys popular, també quedat com ha testimoniat L’article, publicat al’ , 30 d’octubre, 30 de 1890. ,

4 d’agost de 1880 de plenària l’Ajuntament de sessió la iacta de 31 Esteve de dia 27 d’octubre de dia de 1917, on s’esmenten bandas «cuatro , n. 240, de 1992, 1abril p. 26. Almudaina , Josep-Joaquim. Josep-Joaquim. , el 18 el de juny de 1893, reproduït apareix icon Que soni la banda! soni la Que La OpiniónLa , 14 d’octubre), qual al Palma: Edicions Do Edicions Palma: He ------

Patrimoni 431 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 432 39 38 37 43 42 41 40

Si bé és impossible separar el caràcter religiós del cívic de la festa de Santa Càn de Santa del cívic religiós de festa la caràcter el Si impossible és bé separar La OpiniónLa de majoria la que de funcions les aterme duia banda. hi la he optat anys, aquests per durant incloure-ladida aquí per característiques les 4 de setembre de 1881 ide 25 i18 abril juny de 1882. per de funció. sessions les de Cf. plenàries l’Ajuntament actes a dues pessetes de de Miquel sant fira darrera ala d’estiu teatre un ifer fins de comèdia funcions del convent pati el per funció, itambé per instal·lar-hi pessetes atres comèdia, L’any següent, 1882, el Miquel Verdera de per a Pons,funcions Saló el va llogar i nom d’un del convent pati el llogava músic també, per fer de ball. funcions nova pública. a una subhasta després (21i mig de juny 1874) per procedir local el que desallotgi demana li se deplenàries l’Ajuntament 8de juny dies dels i2de novembre de 1873. Un any de sessions les Cf. governamental. per Actes areunions públiques d’informació (regidor ide trespol el compartir-lo Antoni Ripoll amb republicà aleshores) de festa), odies l’obligació temporada diumenges la amb rant els d’arreglar-ne de l’antic pati que el llogat havia convent per fer-hi (10 balls o12 du funcions locals. altres aquests amb adisposició de l’Ajuntament quedàs que local el per explotar-lo en competència inconvenients comportavaque uns del Saló lloguer el al’Ajuntament, s’acordà i, com temporada propis la iniciat en molts ide particulars locals de societats Al’acta de de sessió 27 la de gener 1878,màscares. que constata ja n’havia se es l’Ajuntamentsegüents, se’n l’explotació de reservà temporada la durant de balls aquest plec tipus oel de funcions de condicions del lloguer. L’any 1876 anys iels 1878), d’explotar per a persona a la que de concessió l’havia procés el del local i 10 de gener de 1875, de 30 gener de 1876, 7de gener de 1877 i27 de gener de Font Obrador, Gabriel, domicilios».los músicos respectivos asus mayor, después en plaza nuestra poco serenatas retirándose últimas las daban de noche la numerosísimo por un público. de mañana la ocho y media A las Consta en diverses ocasions a les actes de les sessions de principi a actes les (3 any ocasions en diverses deConsta cada Se li concedí l’explotació concedí li Se per muntar-hi 1873, el teatre del local un any mateix el Aquell mateix any,Aquell mateix Antoni Monserrat Tomàs, president després de P. P. , 8de juny de 1881 i Op. cit Op. B. B. ., p. 22. Op. cit. Op. , vol. Las Baleares, Las vi , p. 47-58. 15 octubre de 1894. La

Tertúlia - -

46 45 44 49 48 47

Les taules eren acaptes o col·lectes que es feien durant certes festes i servien per eren ocol·lectes acaptes iservien taules festes que feienLes es certes durant Esteve, Esteve, de Misericòrdia. la Casa la El Isleño Áncora, El cit. Col·legiel de Bonaventura», Sant dins 1882El com aCol·legi oficialment vaser inscrita de Bonaventura. Sant del Convent ala educativa 1878 iel tasca dependències. en seves les s’instal·là seva la associà 1872 el tard, més del Born; anys carrer fundada seu al la itenia nominació). iJosep, Promoguda Maria de l’escola Jesús, congregació per la fou Tenien primeresi les lletres. tiana (d’aquí Gonçaga per Lluís patró sant de la música. amb ierenincloure àpat amenitzades comunitari un pietosos. Solien doblers fins irecaptar amb despeses les parcialment sufragar-ne Gabriel Nom amb què es coneixien els alumnes de l’escolaNom on alumnes què els coneixien s’ensenyava amb es cris doctrina Les altres bandes eren bandes altres Les ,

p. 213-233. p. , 9juliol 1885. Josep Joaquim. Joaquim. Josep , Pere. 25 d’abril de 1887. Op. cit. Op. La Palmesana,La , p. 22-23 i Història de les bandes de música aMallorca, de bandes les Història de Las Baleares, Las Cardell Cardell la banda del regiment de banda Filipines la de ila Cabot Rosselló, Rosselló, Cabot 13 juliol 1892. 13 juliol i tomàs , Sebastià. «Els Lluïssons i Lluïssons «Els , Sebastià. Salvador (coord.).Salvador vol. vol. i , p. 12. Op. Op. Cf - - .

Patrimoni 433

tatiu de la cultura productiva del món preturístic fins a arribar a la situació actual de situació ala actual aarribar productiva del món fins tatiu de cultura la preturístic aquest element d’aquell moment represen apartir fetes actuacions per singularitzar 1970. anys dels dècada la durant distintes les A continuació s’indiquen i analitzen d’aquest presenta molí es de patrimonialització procés el de vent trimonials, fariner qual intervindrien distintes variables: distintes intervindrien qual de molins vent dels en el fariners, cas el segurament, molt Aquest seria, reculades. en èpoques de protecció. pot meumesures activar es parer, Al patrimonialització la apliquen li se en què atorga de i, patrimoni li categoria se la circumstancialment, punt al a arribar seleccionat és fins socialment ivalorat oimmaterial– –material bé procés de idel etnològic patrimoni enpatrimoni general en particular. sobre problemàtica conductor la del per reflexionar de fil d’aquest serveix procés del molí. L’anàlisi restauració ala paral·lela, aterme,que dugué de forma gairebé es dóna i museològica es mateix, a conèixer l’operació Així degradació. museogràfica 1. Una de qüestions les sobre quals les tipologia en d’una valor d’elementscontext de un determinada posada En pa

casos, encara que a mode d’hipòtesi, s’inicia una tradició iconogràfica en la iconogràfica tradició una que s’inicia amode encara d’hipòtesi, casos, (1789). ipobles de per Mallorca viles les seu viatge (1785) iDameto puig de Jeroni en el de Berard plànols iconogràfics oen els per descriptives Antoni del patrocinat Des mapa vinyetes ales recurrents d’Antoni i, de Il·lustració, la sobretot Garau esdevenen apartir elements (1468), Jonquet des molins els en pla el de Ciutat la (1644) de Mallorca de Jordi Sant de Ciutat la taula de ala Perede vista de la Mallorca Nisard D’aquest cas el com és paisatge. exemples en fet tenim força significatius, (re)presentats elementssatges (re)presentatius esdevingut han ialhora del d’elements pai tracta de conformar presents tengut Es que al’hora s’han referit a la patrimonialització. Analitzar com un determinat element determinat com un o Analitzar referit patrimonialització. ala VALORACIÓ FARINER VENT DE MOLÍ DEL (LLUCMAJOR) I EL SEU PROCÉS (LLUCMAJOR) SEU IEL DE PATRIMONIALITZACIÓ EL MOLÍ D’EN GASPAR D’EN MOLÍ EL és interessant reflexionar és el concepte el és interessant reflexionar és ANDREU RAMIS PUIG-GRÒS ANDREU RAMIS 1 A partir d’aquests darrers d’aquests darrers Apartir - - - -

Patrimoni 435 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 436 d’un doble canal: doble d’un ment precisament oconscientment através vehicula valoració es Aquesta valorades. esdevenen icones inconscient constructiva– configuració especial situació seva ila b. a. 3. 2. És, per tant, a partir d’aquestes variables quan els molins de molins vent els d’aquestes seva quan la –per variables apartir per tant, És,

es repetirà repetirà es d’un ielements nuclis configuradors dels urbans perifèria la ­ els qual cía Inesta, Oliver Sunyer, Inesta, cía Col·legi d’Arquitectes, etc.). (Garposterioritat, arquitectes els professionals els del patrimoni, ara com és Guarner, Moll, Sanchís etc.) (Rokseth, folkloristes primer els lloc, que el Un és duen segon aterme factor «experts patrimonialitzador els Jonquet ciutat ala de Palma. des tot tòpiques generant del imatges paisatge, façana la fotògrafs com és sobreexplotació que de icona la fa dels del molí es de vent per part fariner la espectacular és de propis aquest En cas i/o forasters ide visitants turistes. com aelementsderades de valoració ipromoció per aconsum del paisatge consi fotogràfiques incorporació ala de imatges les aarribar fins viatgers de l’alteritat, primers dels valoració perUn la part per és part primer aspecte patrona moliners dels iprotectora llamps). dels nombre Bàrbara, (motius de santa imatge de ola fariners molins antonians incorporació ila d’elementsi cadastres) de protecció apotropaics bon aun D’aquícia. l’alta valoració que (estims també se’n documentació ala fa fiscal de subsistèn crisis significatives més les oabsència ocasionà carestia seva la cereal d’aquest derivats els del en societat blat, qual la en una iparticularment cereals, dels element molí un El és tecnològic de en transformació procés el essencial element cereals. dels un és en cultura clau la molíi el de vent en particular objectiu fet el No de menystenir s’ha tampoc que en general molí el fariner (1927-2017). Moragues Gabriel Llompart recentment pel traspassat tudiada es estat ha catalana per cultural Europa ique àrea estesa nostra ala tradició una que de poden Crist, relacionar amb cos el es amb transformació seva dels pecats el de Crist: de passió la metafòrics folklore relacionat dos vessants amb del tracta Es religiós. significat aun també lligat s’han fariners molins Els molins de vent fariners passen a fer part de les fites de delimitació de de delimitació de fites les afer part demolins vent passen fariners » ad nauseam ad i el iel són elements consubstancials del sistema són elements consubstancials « molí místic molí . » , en els quals es compara l’espiga compara es de blat quals ila , en els 7 nutricional. De fet, skyline 5 i, amb i, amb tòpic que » : en « molí molí - - - - 3 - aquest cas, com veurem, molí el aquest en precedents. d’en cas, fou dels un Gaspar museològics acentres En d’orientaciópretació vinculats desigual. iqualitat diversa convertits de col·leccions en receptacles d’inter ocentres museus de petits oen seus de prou punt que al exemples disposam de molins valoració della patrimoni, fins a lligats expressament demolins vent torres ifinalitats de suport seves oles ausos els que de el vincular és estès, instal·lacions generat ha corrent un significativament protecció ( de màxima nivell atorga el se’ls casos, d’aquestes Fins restes les itot, màquines. en alguns catalogat no s’enténen qual el de que municipal patrimoni no incorpori com abé catàleg cap Molins, dels Amics ció (Associació molins dels idefensa econòmic, propis no generava ingressos ja que sempre del fou Des d’entrada gratuïta. règim al Quant 2. Llull, de Ramon carrer aPalma, Nostra» «Sa de Balears Caixa la de forma específica. de manteniment ni assignat d’investigació ni especialitzat, deNo personal disposava financera. institució de mateixa la al’Àrea de l’Obra Social corresponia igualment ta SaNostra. de Balears nen Caixa ala aquest sentit, propietat la correspo tant continguts fons com dels en ell de l’edifici iMont En de Pietat de Balears. les d’Estalvis pròpia obracom una social de Caixa la fou pertinent i autorització,la considerat Gaspar Molí el d’Espanya Banc d’En al Tal desprèn com es de petició la adreçada iadministratius. jurídics aspectes alguns Oliver. Joan fuster mestre el molí vaesser Dr. el del Bordoy. Rosselló Guillem vadirigir el mecànica de part la restaurador El muntatge El museogràfic Monserrat Rafal. seu iel gendre Damià Ballester Gacias 16 dia d’octubreque de vainaugurar 1977. es foren restauradors Sr. el Els Damià muntatge el is’inicià museològic, restaurat després vaésser Unsserrat. anys quants Nostra». «Sa de Balears Caixa la del moment Des d’estalvis. creació comptà suport el de de seva la amb d’una caixa de de rehabilitació l’obra des irecuperació presa, mesures com iniciativa per la social bon del un exemple, molíquisició és d’en restauració ila per seves les tant Gaspar ded’en Llucmajor. Gaspar del molí de valoració, de patrimonialització que d’entendre s’ha particular procés el Com aconseqüència d’aquest de valora interès, esperonat socials per iniciatives En la reconstrucció d’aquest procés patrimonialitzador potser siguin il·lustratius potser siguin d’aquest reconstrucció la En patrimonialitzador procés 1 de adquirit molífebrerEl Mondia el va esser de 1973 Ramis Aina Sra. a la procés precisament d’aquest més enÉs aquest baula context, i com llarg una icònic protecció d’aquestes que limitacions mateixa la imposa caràcter iel Les L’administració va estar sempre centralitzada al Departament d’Obra Social de Social d’Obra Departament L’administració al sempre centralitzada vaestar 9 Si passam de la valoració abstracta a la concreció, ala de valoració l’ad abstracta la Si passam EL CAS GASPAREL D’EN MOLÍ DEL bic ). 10 Pel aques que il’administració, feia gestió ala arca ), s’arriba estadi aun ------

Patrimoni 437 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 438 moldre. Conserva l’escala de caragol, encastada a la paret de torre, la paret ala que permet encastada de caragol, l’escala moldre. Conserva de que eòlic màquina ila sustenta l’artefacte torre la assenta circular s’hi central per volta del tram enmig coberts de canó; trams en tres dividit quadrangular, base ( Socials de Treball iServeis gestionat per l’Institut Social discapacitat, de l’equipamenti l’ús instal·lació d’un ila centre per apersones ocupacional amb manteniment el era de cessió la finalitat període La per de un trenta anys. darrer de i l’Ajuntament Sa Nostra cial de Llucmajor, a aquest les instal·lacions cediren se 1991, El de Balears. conveni un mitjançant d’obra en col·laboració entre l’Obra So de Caixa la del pressupost de l’Obra Social pertinent partida la dins incloses estaven moment al’Ajuntament cessió de ala l’adquisició de Llucmajor, ifins despeses les en el procés deen patrimonialització: procés el de intervenció la programa que reproduïm quea continuació presenta per l’interès el detalla es polivalent annexos, i els sala la de porxada, la del molí construcció i la opcionsles arquitectòniques prescripcions iles preses tècniques restauració per ala 1974, per l’esmentat de isignada Antoni Alomar, de descripció amés la ijustificació zación polivalente cultural en monográfico unmuseo de einstalación Restauración Baleares. las de yMonte Piedad de Ahorros Caja de para la intervencióaquesta de l’immoble. s’alterava funcional paradigma el Amb que inicialment. tengut diferent pla havia d’usos al un radicalment atorgaria li 1974 el i redactat de Pietat de les Balears que per l’arquitecte Esteve, Antoni Alomar iMont d’un projecte d’Estalvis promogut apartir irehabilitar formar Caixa per la vatrans es ihabitatge associat, cereals dels detal·lació transformació preindustrial meitat del segle segona ala molinera fou que transformada construcció haver segurament una podria de 1870, data la gravada sembla que anterioritat figura amb de hi migjorn ja hi tram de torre. comunicació la la al’envelador nivells Tot distints ials ique volta ala del LES INSTAL·LACIONS 1. Programa: siguiente el general unmodo propone de adjunto El proyecto La reorientació funcional se detalla al al reorientació detalla se La funcional compatibles fet d’ins havia usos inicis que els construcció, seus dels Aquesta des Es tracta d’un típic de tracta molíEs de constructiu vent cos conformat per un fariner

rales por la Caja de Ahorros de Baleares. de Ahorros Caja de por la rales denominado del como Museo Monográfico yacondicionamiento valor en puesta Restauración, xviii. 14

« Molí Gaspar d’en . En la memòria la . En del projecte, juliol el general de datada « Es Molí d’En Gaspar MolíEs d’En » recientemente adquirido con fines cultu con fines adquirido recientemente Proyecto de centro Cultural en Llucmajor Llucmajor en Cultural centro de Proyecto » y nuevo edificio anexo de utili de anexo edificio ynuevo intress ). 12 - - - - - sembla prou il·lustratiu: pròpiasocial del Molí d’en L’argumentari Gaspar. en petició aquella ens plasmat en què sol·licitava d’Espanya, Banc l’autorització de creació la de l’obra benefico del de Crèdit iEstalvi d’Entitats general director al de Balears, de Caixa la general de22 setembre del 1978 (1929-2013), Nouvilas Blanes de Carles per part director del molí, el petició la formulada formulació és patrimonialitzador teòrica del procés ala de rehabilitació cara que el arquitectònica, rellevant, seva iala és de Balears d’adaptar-lo per tal noves ales (aulesconstruïda necessitats itallers). n’augmentà ise polivalentde Llucmajor annex l’edifici varemodelar es superfície la informació, etc.).biblioteca, administració, cessió, 1991, el la Amb al’Ajuntament de etc.) documentació servei i/o d’espaició, ni per al (arxiu, informació fotogràfic, de laboratori exposicions. mai (restaura No ialtres disposat ha conferències, cursets ren majoria la eren reproduccions –gairebé de l’obra fariners de dibuixos lins s’exposaven polivalent en qual la sala sobre sèrie de informatius plafons mo una els hom d’una disposava sanitaris, on, jardí serveis dels per amés un separat funcional, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. Aquesta sala es va fer servir com de alloc vafer servir es sala Aquesta d’Àustria. Salvador Lluís de l’arxiduc socio-cultural en el Pueblo. el en socio-cultural proyección auténtica una tener pueda que ser de razón una aésta Molinodel dando museológica estrictamente función la complemente que CULTURAL CENTRO Molino un del citado, Todo restauración con crear, la ocasión de de con fin el ello 4. 3. 2. gráfico etnológico, permitir atender finalidades didácticas con visitas escolares ypor con escolares visitas didácticas finalidades atender permitir etnológico, gráfico mono como museo aprovechamiento susceptible de ser molienda–, de medio –único instalaciones tipo de este de desaparición la Mallorca, de con suelo el consustancial yurbano, paisaje rústico del defensa para la corrientes crecientes como por las así clientes, de ynúmero depósitos de por volumen especialmente aspectos, los todos zona aquella de dentro Oficina nuestra de importancia la Ante A partir de intervenció, la l’equipamentA partir del amés molí, disposava, d’un edifici Tanmateix, i de forma paral·lela a l’adquisició de Caixa la per part de l’immoble creació d’unLa museu

camiento. unPatio ( formando otros, con edificios unos orgánica de solar, relación el en Conjunto del Ordenación cubierto, etc... Porche Aseos, conjunto, al como son: complementarios Almacén, anexos Locales 120 de a160ximado plazas. apro unaforo yde anexa Polivalente muy Actos de Sala una de Construcción 16 « clastra » ) y ajardinamiento general, incluido apar incluido general, ) yajardinamiento [Llucmajor] Die Balea Die , en , en ------

Patrimoni 439 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 440 enllà de la recuperació del mateix molí, fou l’ús museístic al qual es destinaven les les destinaven es qual al museístic de recuperació la molí, del mateix enllà fou l’ús d’autorització més administratiu ireconeixement,cediment adestacar, aspecte un de 27 d’agost. pròpia,social d’acord l’article 22.1. que el amb establia decret 2290/1977, del Reial de Llucmajor com Gaspar del a obra Museu Molí benefico d’En qualificació la lears de 4d’octubre, s’autoritzava d’Economia, en qual la dedel Ba Ministeri Caixa ala litzat, la descripció, la fotografia i la catalogació de cada una de les peces conservades. de peces les una de cada catalogació ila descripció, la litzat, fotografia la actua que Niell Llabrés, dugueren iFrancisca aterme Puig-gròs l’inventari Ramis dreu aAn conservats materials dels l’encàrrec de catalogació aquestEn sentit varealitzar es quedat pendents del moment des de col·lecció. la de creació la del museu: catalogació la que havien de per dur a terme tasques les vaoptar una es de SaNostra, Social d’Obra de instal·lacions les cessió al’Ajuntament la da de Llucmajor, de l’Àrea per iniciativa rètols nom el petits amb corresponent. uns amb L’any 1991, formalitza vegada i una al’antiquari de Llucmajor peces Pep «Regalat algunes compraren també Amengual del Sr. especialment Monserrat Rafal culars, de donacions de parti a partir varecollir es Aquest fons museogràfic mallorquines. col una bé Com acomplement Mediterrani. ial tam reuní aMallorca molins dels història s’hi ila funcionament, el importància la iesquemes, per explicar dibuixos tografies, de fo apartir exposició ide forma gràfica, provisional, una instal·là s’hi annexa, pròpiament dit moles, (engranatge, veles, etc.). esmentat, Com ja sala s’ha en una d rèpliques. diverses precedent iun que temps el a lloc de amb donaria treball línia una esdevindria nial patrimo i divulgació de conservació dependències. Com veurem, finalitat aquesta LA CATALOGACIÓLA FONS DELS ’un molí de vent fariner, totes que eines les amb s’utilitzaven molí el ireconstruint propiedad, bajo la denominación denominación bajo la propiedad, dicha acondicionar, poder objeto al de pertinentes acabo estudios los ha llevado aspiración, justa ysocial tan de eco yhaciéndose autóctonas netamente y culturales tradición arraigo, de circunstancias concurren considerando entidad, Esta social. comunicación de medios los en reflejado popular, clamor aunauténtico responder funciones, antes mencionados antes funciones, Les peces es disposaren distribuïdes aleatòriament a les tres sales de la planta baixa baixa de planta la sales aleatòriament tres ales distribuïdes disposaren es peces Les Pel fons del museu, que b al fa Tal com en memòria hemla vist de rehabilitació arquitectònica i en pro el resolució la d’octubre 20 El 1978, any del mateix traslladava d’Espanya Banc el · « lecció d’eines per al treball del camp i una mostra de peses i mesures imesures de peses mostra iuna del camp lecció d’eines treball per al de Ca s’Hereu Ca de 19 » , del Sr. Rafel Fiol, del Sr. Sr. iel entre Rafel d’altres. Es Socias, Joan . 18 àsicament es vaintentar refer es muntatge el àsicament complet « Molí Gaspar d’en « de Can Gaspar Can de » , para cumplir los objetivos, para cumplir los y » , de la Sra. Margalida Margalida , de Sra. la » . 21 ------

mèstic, oficis tradicionals, etc. tradicionals, oficis mèstic, do utillatge imesures, pesos conformar: que de unitat la podria especificació amb ment s’assignen oa«reserva» peces les cereals» «cultiu denominada dels unitat ala d’aquest D’acord petit museu, monogràfic de peces. les normal una caràcter el amb Illes. ales denominació la segons des habitual de peces. les una de cada número el iamb identificador catalogràfica que el de fitxa el la corresponés amb es ordre ni concert. Els distints materials s’havien disposat penjats a les parets i, de penjats els disposat s’havien parets ales materials distints Els ordre concert. ni duit no gaire aterme s’havia amb mai cereals, dels transformació cultiu ila el amb (contacte) fotografia petit croquis deuna l’objecte. iun complementàries, dades s’adjunta, dimensions ialtres rials, sempre que possible, és Per ràpida identificació. una aquest motiu, de descripció amés la de mate forma, i permetia que fitxa s’incorporava a una i fer-nematerial descripció catalogràfica una etc.). decoratius, ho requereixentància (marques, detalls són: de fotografia la a l’hora criteris objectes. dels generals Els un cada rapidesa i facilitat amb identificar d’un acompanyades anaven contacte que permet del catàleg totes fitxes les Gairebé tenenlogades número número el un de referència de pel·lícula. que permet localitzar icata Totes general. numeració la catàleg el mitjançant fotografiades amb peces les independent fotogràfic lligat de negatius fitxer un que s’indicava existia Igualment duplicat magnètic. en disquet i un del registre de treball, corresponent fitxa ala b) al’apèndix duplicat, (vegeu documental un del registre amb model el de fitxa a). documental d’oficis (apèndix eines diversos domèstics, usos i mesures, pesos cereals, cultiu dels Com ja hem esmentat, l’exposició majoritàriament relacionats materials, dels elements dels un de cultura cada aanalitzar consistí de catalogació tasca La que dimensions o impor per les seves aspectes ha hi quan de detall -fotografies sobre general fons neutre de comparació/escala. -fotografia iregleta diferenciat uniformitzat general fitxer un que existia feia constar es mateix, Així L’inventari conjunt un recull de 110 majoritàriament el relacionades amb peces fot.: R. situació museograf dimensions nom Nº informacions les següents: feren es constar Pel general que al’inventari fa : correspon a la numeració de l’inventari general del museu. Aquest número general : correspon numeració ala de l’inventari : s’ha consignat el nom comú en català de cada una de les peces inventaria de peces les una nom de el cada consignat : s’ha comú en català correspon numeració ala fotogràfic. del registre : la localització de cada una de les peces (sales d’exposició de peces les una o magatzem). de cada localització : la .: s’anota la unitat museogràfica a la qual s’assigna qual ala .: en principi s’anota cada museogràfica unitat la : es fan constar les mesures màximes de cada una de les peces en cm. de peces les una de cada màximes mesures les constar fan : es L’EXPOSICIÓ MATERIALS DELS ------

Patrimoni 441 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 442 el criteri següent: criteri el seguint materials els comportava disposarien l’ordenament es quals ales sales en tres d’aquest document proposava es reordenació una del fons. de l’edició de (1987) visita de guia la Apartir exposades. iparal·lelament al’edició de peces les simple una un era visitant rètol denominació de la cada amb popular L’única sales. que de informació distintes les majors mig s’oferia dimensions, al al 22 Aquesta reordenació Aquesta panyar necessàriament l’edició de la guia, mai no es dugué aterme. dugué no es l’edició mai necessàriament de guia, la panyar mol ial’elaboració neteja ala segona, neteja ila del gra de farina la del pa. imesura sega. ala manteniment fins de desembra preparació de terra, la itasques en fases les cereals en cultiu dels el següents: siderar-se que criteris dels s’efectuà adient selecció materials dels fer una apartir mentre predeterminat. D’aquesta fos possible, itinerari un amb vacon manera tenint en disposat compte ordreAquest que s’hauria un lògic coincidís, de lectura polivalent, etc.). d’ús proposava reordenació Es una annexa del fons museogràfic. del molí omenys més (edifici condicionat,tant col·lecció sala material, de cultura impor tot considerant que fases, de d’una tres disposàvem constava infraestructura de l’objectiu. remodelació que proposavensures d’aconseguir es tasca per tal La de comarca». la ensenyants per de als feina i instrument d’aprenentatge eina d’informació, per aescolars difusor atractiu, lloc en un verteixi con es que Gaspar molí el d’En fou que el proposta la impulsà següent: «Aconseguir osimple centred’emmagatzematge de on visita s’exhibissin folklòriques» «curiositats funció la d’ultrapassar necessitat La museològiques illes. per nostres les espargits cionament pretensions d’un amb projecte d’activació ampli més d’un edificis dels en fun posada ila instrumentació ala encaminada del molí anava d’en Gaspar a. í de vent molitja. i la fariner Aquesta iniciativa museogràfica anava acompanyada d’un de me les acompanyada esborrany anava museogràfica iniciativa Aquesta l’aparició inauguració, (1987) després de seva la Deu anys de visita de guia la Com aelement torre ala hom on s’observa pot central accedir l’enginy d’un III Sala II Sala I Sala cereals. dels anteriorment tenien transformació cultiu ila el relació amb exposats fons i dels recollits major la mateix, part així cereals; dels transformació de procés el tiques centre dins pròpies clau un molí estat El ha de l’edifici. caracterís iles icerealícola de secà agrícola tradicionalment zona en una que tot considerà es adequada més la tenint en compte situació la del museu ja cereals», dels d’unaElecció iopció temàtica «cultiu pel itransformació . Explicació del tragí i transport animal i el conreu de la terra, concretat conreu iel de terra, la animal itransport del tragí . Explicació . Dedicada a la sega manual i amb màquina. iamb manual sega ala . Dedicada . Subdividida en dues seccions i B), (A . Subdividida batuda, a la primera la dedicada (ACTIVITATS IPUBLICACIONS) Aquesta proposta Aquesta que, com hem d’acom dit, havia DINAMITZACIÓ DINAMITZACIÓ ------

Patrimoni 443 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 444 d’actuació de caràcter autònomd’actuació de caràcter però complementari: del molí. aquestcomportat En sentit, conservació la dues línies resulten rellevants preocupació que la ha suport iel social per que constatar nicació recopilar bo seria de comu presència, de mitjans la referències omenys més de banda periòdica, als deixant Això, del molí ide col·lecció la divulgació ila museogràfica. catalogació la recerca, ala lligades d’iniciatives tot clau seguit resultat ha un meu punt de vista, teniment de l’element idea en de de aquesta valoració, procés del patrimonial, des 1991. al fins annexa sala ala nir de Tomàs fotogràfica mostra Montserrat – contextualització. PATRIMONIALITZADOR CONTINUÏTAT LA PROCÉS DEL d. c. b. a. Quant a altres activitats dinamitzadores, hom pot l’exposició esmentar dinamitzadores, de la activitats aaltres Quant de documentació i aquest apartat de s’incloïa visita dins de guia la redacció La Més enllà, però, de de intervencions recuperació, les iman Més enllà, restauració directes

aquells estris que no tenien relació directa amb la temàtica escollida. temàtica la que amb no tenien estris aquells relació directa de nova creació tots magatzem aun traslladant materials, Selecció dels esmentar: Ordenades caldria cronològicament,patrimonial. entre significatives més les ció, protecció, ala prèvies reiterat, que han refermat iconsolidat seu el valor pública objecte Molí el accions estat de cataloga ha de d’en diverses Gaspar de l’administració odes que associatiu iniciatives procedeixen de l’àmbit aquest En àmbit, entre d’altres jurídic iadministratiu. protecció de caràcter tendents inventaris iinclusió ala adistints accions de catalogació Les etc.). imesures, pesos delrotació, treball, organització de sistemes cultiu, de (calendari econòmics, socials organitzatius, d’aspectes ple retolació, b estat ihauria d’esser que havia àmplia més sim no una arealitzar aquest sentit, tasca la En explicatius. itexts d’esquemes, confecció de peces, les diagrames una Retolació de objectes cada dels exposats. Documentació icontextualització etc.). il·luminació artificial, tatges, pres mènsules, (vitrines, pedestals, ments expositors necessaris fossin quan icol·locació que ho exposats necessitassin d’ele materials dels Restauració é incloure-hi esquemes i dibuixos explicatius incloure-hi explicatius esquemes idibuixos Es Capellà des Rafalet des Capellà Es –, que–, vamante es ------• • • • • • • Monserrat Ferrer visita de Guia P quel. (2000) Calviño Llucmajor de terme del fariner un molí Calviño Red: http://www.tesisenred.net/handle/10803/9406 en Tesis a Doctorales i handle/10803/9406?show=full&locale-attribute=ca_ES http://www.tdx.cat/ Tesis de dades base ala en Accessible rat. Xarxa: Doctorals Illes Balears ales tropològic Puig-gròs Ramis jor: Ajuntament de Llucmajor. Pàg. 84-85. Oliver i Montserrat major: de Edicions Pinte en Ample. Puig-gròs Ramis Llucmajor. Llucmajor. de ment toponímica ibibliogràfica didàctica, Guia ambientals. irecursos educatiu Oliver Jaume b. àg. 78-79.

Urbans Llucmajor de 1990. l’ de sumar s’ha Llucmajor, qual 23, al fitxa primer l’ En lloc, divulgació cultural: cultural: divulgació molí com a element prioritats ode de referènciaseves les didàctiques dins obres el tengut que han algunes aquest de En sentit, ressenyar tingut. s’han en l’element valor posar persegueixen seutotes oel con elles patrimonial però, orientada manera, segments adiversos de públic; d’alguna divulgació ola didàctica la relacionades amb que destaquen que les hi encara estan ses, diver d’actuació són publicacions les segona línia La orientades afinalitats Molí ( d’en Gaspar al fitxa una aquest En document dedica es Ambient de Mallorca. del Consell de Medi conjuntament de los Departament iel Molinos Mallorca per Amigos el encara d’afegir hauria Finalment, s’hi de Campos. Molí Camí d’en LLC_528 Gaspar codi el doc/677403/ajuntament-de-llucmajor, amb on Molí el s’identifica d’en Gaspar per l’arquitecte Consultable ahttp://doczz.es/ Gili. signada de Luna Juan DECATÀLEG BÉNS (novembre IMMOBLES 2005), memòria una amb iprotecció, repercussió el en matèria de seva la conservació d’afegir ha s’hi per arca

Andreu Andreu . A aquest inventari de béns mobles, per la seva rellevància iper . Aaquest inventari mobles, de béns rellevància seva per la Llucmajor. Guia dels pobles de Mallorca pobles de dels Guia Llucmajor. . Palma de Mallorca: Caixa de Balears «Sa Nostra». «Sa de Balears Caixa de Mallorca: . Palma , Jaume; , Andreu. (1992), Andreu. , Andreu; , Celso; , Celso; , Celso; Inventari dels molins fariners de vent. Mallorca vent. de fariners molins Inventari dels Catàleg dels molins de vent fariners de Mallorca de fariners vent de molins dels Catàleg , Miquel. (1991) Núm. Registre 105 Municipal Id. Registre 018/064Núm. inúm. . Consell Insular de Mallorca. Palma. 1989, Palma. de Mallorca. Insular elaborat. Consell , Antoni. (1991) Florit Alomar Florit . Palma: Universitat de les Illes Balears. Tesi Universitat. Palma: Balears. de Illes les de docto Clar Monserrat Clar Bibiloni iJaume Bonnín La museologia etnològica. El pensament an El pensament etnològica. museologia La , Biel. (1987) Itinerari urbà pel poble de Llucmajor pel urbà pobleItinerari de . Palma: Caixa de Balears SaNostra. de Balears Caixa . Palma: Llucmajor, imatges d’un segle d’un imatges Llucmajor, , Francesca. (1986), Francesca. , Pau. (1994) , Joan; Molí d’En Gaspar. Llucmajor: Llucmajor: Gaspar. Molí d’En . Mallorca: Hora Nova. Mallorca: Inventari de Grimalt Gelabert El Molí d’en Gaspar: Gaspar: El Molí d’en Llucmajor, espai espai Llucmajor, Béns Béns : s.n. 1989- , elaborat . Llucma . Immobles Immobles ). . Ajunta . 23 , Mi . Lluc . - sa - - - - . - - -

Patrimoni 445 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 446 etnològic, suposà una mena de precedent i model a seguir lligat a la preservació del preservació ala etnològic, mena lligat de suposà precedent una imodel aseguir públic al com amuseu rehabilitació iobertura Molí de seva la d’en Gaspar, apartir Mallorca de Consell del en el quemanera molí el figura • • • • • • exemples podem relacionar els següents: pretensió exhaustiva, d’exemple, que atall només una Encara isense museològic sigui oparamuseològic. iexhibició de moble patrimoni de conservació procés objectiu i, enal un per tant, objectiu nova en un seva omenys la més funcionalitat cercat vinculat hagin fariners novapatrimoni. Aquesta tendència suposà que tot conjunt un de de molins vent RECUPERACIÓ D’ALTRES MOLINS DE ANTECEDENT nament fins el 2002. Una part de les dependències allotgen l’Escola Municipal Municipal de dependències les Una l’Escola 2002. el part allotgen nament fins recuperat en funcio 2015. el que mantingué es industrial farinera auna Annex Beió d’en Molí ment de molins vent. dels manteni de capacitació per al per obres allotjar-hi taller unes de un restauració Polit d’en Molí del Museu de Manacor. torre la del molí. 2010restaurà El decid es de Manacor. L’any es d’un de Mallorca, através conveni Consell el amb 2006, Molí d’en Fraret 1995 el restaurat de Mallorca. Consell pel PonMolí de Santa Melis Gomila jaciment arqueològic de Son Fornés. Molí d’en Fraret Mallorquí. de Els museus de les Illes Balears les de museus Els Un aspecte interessant és el fet que, fet el el interessantUn és d’element amés aspecte ipaisatgístic, patrimonial L’interès col·lecció ala també instal·lacions, ales de tal vaampliar allotjada es 25 , Lourdes; Lourdes; , (Manacor). propietat És de l’Ajuntament i vaser de Manacor (Manacor). 1999 El l’Ajuntament varealitzar hi de Manacor (Manacor). Als anys 1980 (Manacor). anys Als vaser adquirit per l’Ajuntament (Montuïri). del seu del centre d’interpretació Haesdevingut . ç a (Calvià). propietat És de l’Ajuntament ivaser de Calvià Serra BusquetsSerra És la seu de la l› És

. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics. Pàg. 86-88. Baleàrics. d’Estudis Institut . Palma: Directori de Museus, Col·leccions i Centres de Visitants Visitants de Col·leccions iCentres Museus, de Directori 27 Associació Glosadors de Mallorca. Associació í instal·lar-hi la Secció Etnogràfica instal·lar-hi Etnogràfica Secció la , Sebastià; , Sebastià; Vives Reus , Toni. (2009) 24 - - • • • • Sineu; Molí el d’en Bou Llorenç, aSant entre d’altres, en són exemple. un Fàbrica aCiutat; del carrer i els Molí el d’en Molí el d’en Sopa aManacor; Pau a ol’oci: restauració la relacionats Jonquet, Molins des amb els de Llevant Molinar el ausos destinats molins els patrimonials– valors no –i sempremàtics als respecte pel aquest En sentit turisme. i el són serveis paradig els relacionades amb aactivitats cat TotMolinos de Mallorca. independentment això, dedi que molins s’han altres dels de los de de l’existència Amigos en Asociación la que d’un tradueix es suport social de patrimoni el tota l’euroregió.conservar d’establir ponts i formes de cooperació mirar que ajudin a i, finalment, cultural tecnologies les explorar comunicació de ila com difusió de informació aeina la en involucrar coneixement el ciutadania la valoració del ila patrimoni,cultural; moni moliner de l’euroregió potenciar turisme el però també Pirineus-Mediterrània, aLlucmajor. Garra-seca dei el Can d’en el Nofre,Manacor; aMontuïri; aPorreres, Fraret de iel Can de el Son Gornals idos privada de propietatde titularitat són municipal– d’en el Fraret d’en iel a Sopa, –quatre mallorquins molins sis Els iMallorca. Catalunya duesles regions franceses, Aquest projectei Migdia-Pirineus. creació la vapermetre d’una de 25 ruta a molins de Llenguadoc-Rosselló institucions iles de regions les franceses titucions catalanes ins les de entre Mallorca, de coordinació la Consell el fruit és da». iniciativa Aquesta del mira projecte en marc el altra entre molins: europeu una fariners molins sis «Els creació la d’una ruta ara de sumar ha patrimoni, el relacionats s’hi amb directament per l’Ajuntament Llubí.per de Fira ala de Mel, la organitzada lligat propietat Està Lliteras. cultura, de Bernat expositiu2005, de col·lecció la com aespai l’api relacionats amb de materials Molí d’en ( Suau Tastavins de Manacor, de qual la Roca d’en Molí dell’Associació Molins. d’Amics Garleta d’en Molí ratxí. ( Fang del Museu L’objectiu sobretot, d’aquesta és, ruta en patri el valor aconèixer donar iposar oin directament equipaments culturals, esdevingut que molins A aquests han 28 (Manacor). Va (1987) ser dquirit irestaurat de Confraria per la Llubí). seu del la Museu de l’Apicultura És de Llubí, creat el Pòrtol). de seu del la Museu Ceràmica ila del Fang És (Palma). seu del la Museu Molins, promogut dels És per 31 29 és la seu. la és 33 S’ha de deixar constància, així mateix, mateix, així constància, de deixar S’ha 30 Mar ------

Patrimoni 447 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 448 cional orientada a l’oferta cultural, mitjançant la creació d’un «museu» etnogràfic, creació la d’un orientada mitjançant cional «museu» etnogràfic, al’oferta cultural, (1973) rehabilitació (1974) seva la de Balears, de Caixa la per part il’orientació fun identitàries, etc.).connotacions paisatgístiques, simbòliques (culturals, rellevants ihabitatge) amb patrimonial bé cereals en dels un transformació per ala mecànic d’un element funcional propimació de paradigma de l’activitat (element quotidiana ifolkloristes) (etnògrafs del d’experts primer terç del segle part com aelement (identitari) diferencial per qualificació ila locals artistes iels forans (tipisme, etc.)modernes; viatgers singularitat la pels exotisme, copsada arcaisme, i que medievals precedents té durada els en representacions les de llarga gràfiques d’un procés fruit l’economia és valoració religiosa– seva ila productiva tradicional recuperi la dignitat que mereix. dignitat recuperi la queque aquest requereix patrimonial bé irigor urgència per ser tal esmenat amb de col·lecció la del molí malbaratament progressiva iun degradació museogràfica una ocasionat ha institucions iles responsables, per altra, administracions iles part, potenciar ireivindicar. que caldria Manacor, Montuïri, Llubí, Marratxí, etc.) Palma, (Calvià, de l’illa indrets a diversos derar-se precedent com un emblemàtic de recuperació d’una de fariners molins línia de Llucmajor aquest equipament pot consi cultural expositiu d’un fons etnogràfic, de primera la meitat del segle experts dels per part de manifest valoracions les posades amb enllacen manera, que, d’alguna divulgació propostestatiu d’estudis, de de coneixement com instruments iinterpretació, així jurídica. veritable una no assoliren protecció tampoc que, tanmateix, icatàlegs d’inventaris incorporació atot seva la seguit rehabilitació mitjançant un de seva la apartir tinuà tot objectiu ique aquest darrer no totalment assolit. fou mai CONCLUSIONS La posada en valor dels molins de vent fariners –més enllà del seu paper dins del seu paper dins de enllà molins en vent dels valor –més posada fariners La La valoració asimètrica que n’han fet els experts i els agents socials, per una per una socials, agents iels experts els que fet n’han valoració asimètrica La primerenca la rehabilitació del MolíAmb com aespai seu iel ús d’en Gaspar continuïtat tengut valoració conjunt ha Aquesta un mitjançant força represen del de Molí consideració valoració procés ila El con d’en patrimonial Gaspar de l’adquisició produeix es arran de l’immoble de paradigma Aquest canvi aquestEn sentit, exemple un molí el és d’en il·lustratiu Gaspar de transfor la xx . xx . - - - - - 2 1 7 6 5 4 3 Vegeu Vegeu (1979) Vegeu En el cas de Llucmajor hi hem d’afegir encara una representació de una Llucmajor de dos prèvia encara hem cas el hi En d’afegir En la sessió de sessió 8 de la novembreEn de 2017, de l’Ajuntament Junta la de Govern Local (2017)Actualment molí, el col·lecció la d’instal·lacions, museològica resta ila com amolí d’enConegut també Franc od’en Mostatxet. de desembre, de caixes d’estalvis i fundacions bancàries. ifundacions d’estalvis de desembre, de caixes 2015. feu d’acord es Llei 26/2013, la en fundació amb transformació La de 27 27 el de febrer de fundacions en Nostra», registre el formalment de«Sa inscrita 19 el ada de desembre de 2014, són de propietat Balears de Fundació la Caixa iMont efectu de Pietat de Balears les d’Estalvis de Caixa la per transformació llorca (1989) Guillem de de Arquitectos Baleares; Oficial Mallorca lana a de molins tècnic vent dels lari de Balears» les Catalans; d’Estudis Institut Barcelona: 29, núm. 1-2, 163-168. pàg. místico» i 251-272 a (1969)el mallorquín» romance popular de un religiosos molinet. «El Aspectos Pàg. 143-146 de Salamanca. dad iespecialment: yliterarias paraliterarias creacions culturales, tradiciones talidades, deplet Porreres sobre camí el aLlucmajor de 1757 ( d’un de mapa visura que en un de apareixen Campos del camí al’inici molins dustrial de l’illa de Mallorca, aprovat de Mallorca, per Resolució del vicepresident de l’illa primer i dustrial del historicoin patrimoni dea l’any restauració Programa 2034 iacollir-se al Nostra». del «Sa molí Aquest cessió acord fins la permet perllongar de Balears de Llucmajor aprovà renovació la del conveni de 1991 Fundació la Caixa amb Revista de Dialectología yTradiciones Dialectología de Revista Populares , 21. Barcelona; . Palma: Institut d’Estudis Baleàrics. d’Estudis Institut . Palma: Redondo Rokseth Los molinos de viento harineros de las Baleares las de harineros viento molinosLos de . Barcelona: Barcino. . Barcelona: a Revista de Dialectología yTradiciones Dialectología de a Revista Populares Llompart Moragues Llompart Cases de molí. Aproximacions a les construccions molineres a Ma molineres construccions ales Aproximacions molí. de Cases , Pierre (1923) , Agustín (2007) , Agustín Sanchís Guarner Sanchís Terminologie de la culture des céréales àMajorque Terminologie céréales des culture la de , Gabriel (1973) nota sobre «Otra molino el Revisitando las culturas del Siglo de Oro. Men Oro. de Siglo del culturas las Revisitando García Inesta García Moll , Manuel (1955) , Francesc de B. (1934), Francesc «Vocabu Llompart Moragues Llompart Butlletí de Dialectologia Cata Dialectologia de Butlletí . Madrid: . Madrid: arm aa arm . Palma: Publ. del Colegio. Palma: , Neus i Els molins de vent de de vent de molins Els . Madrid: . Madrid: Plets Plets csic Oliver Sunyer Oliver . Tom 25, pàg. . Ed. Universi. Ed. ii NOTES M 66/16). M csic , Gabri . Tom ------, .

Patrimoni 449 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 450 10 9 8 16 15 14 13 12 11

Vegeu:http://www.conselldemallorca.es/?id_section=7683&action=news&id_

Arxiu de la Caixa de Balears «Sa Nostra». «Sa Reproduït a de Balears de Caixa la Arxiu Tal com s’especifica al En aquesta obra s’indica, erròniament, obra aquesta En que s’indica, situat a Molí el està d’en Gaspar Nostra». «Sa Reproduït a de Balears de Caixa la Arxiu article=21514&id_parent=496send=1 Campos. pot no tipus de vigent considerar protecció. es cosa cap qual 31/10/2007,data la aaprovar-se no amb arribà però dit catàleg definitivament, Ple de l’Ajuntament de Llucmajor 28/12/2005, de data iprovisionalment en visita de Guia Ramis Puigròs Ramis Fiol Julià. iRafel Catany Margalida Salvà, Joan Montserrat, Damià Aulet, Puigserver, Francesc Margalida assenyalen nants Illes Balears les de museus Els Melis Gomila Caja la de actuación de ámbito regional al especialmente extiendan se derivados ellas de beneficios los yque social asistencia de servicios olos y cultura enseñanza investigación, la pública, sanidad la hacia se orienten mismas las que modo de colaboración, oen propias benéfico-sociales obras de financiación a la reservas sus integrar hayan de no vigentes, normas alas conforme que, excedentes (1992)dreu http://www.tdx.cat/handle/10803/9406?show=full&locale-attribute=ca_ES Tesi Universitat Palma: Balears. de Illes les de doctorat. a Balears. Accessible (1992)dreu. de 1685. en cadastre el registrat figura de 1681-1682 cadastres els propietari el Miquel era Montserrat, moliner. També 27 de setembre de 2017 ( de de Mallorca, del Consell Patrimoni executiu iEsports conseller de Cultura, El literal de l’article 22.1 literal El diu: El molí va ser inclòs dins el catàleg del planejament que catàleg el molí aprovàEl vaser inclòs dins el inicialment Op. cit. Op. La museologia museologia La . Palma de Mallorca: Caixa de Balears «Sa Nostra». «Sa de Balears Caixa de Mallorca: . Palma , Lourdes; Lourdes; , , Andreu; , Andreu; Catàleg de molins de vent fariners de Mallorca de fariners vent de molins de Catàleg boib Serra BusquetsSerra Bonnín . Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, entre do els Baleàrics, d’Estudis Institut . Palma: etnològica. El pensament antropològic a les Illes Illes les a antropològic pensament El etnològica. núm. 127, de 17 d’octubre). Las Cajas de Ahorro destinarán la totalidad de los los de totalidad la destinarán Ahorro de Cajas Las ; Biel (1987) , Sebastià; , Sebastià; Molí d’en Gaspar (Llucmajor). Gaspar Molí d’en Vives Reus Ramis Puig-gròs Ramis Ramis Puig-gròs Ramis . , Toni. (2009) (2010), en , An , An - - - 22 21 20 19 18 17 Vegeu:http://www.conselldemallorca.net/?&id_parent=271&id_secti Vegeu:https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Arqueol%C3%B2gic_de_Son_

Vegeu: http://www.ajllubi.net/museu/index.html Vegeu: Vegeu: http://www.arabalears.cat/balears/molins-Fariners_0_1640236057. html on=15949&id_son=15561 Forn%C3%A9s Vegeu: http://tastavinsmanacor.com/contingut.php?idseccio=3&idpral=1 Vegeu: http://www.marratxi.es/cultura/museu-del-fang/ -

Patrimoni 451 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 452 APÈNDIX DOCUMENTAL 1 DOCUMENTAL APÈNDIX Patrimoni 453 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 454 Fitxa del catàleg (revers). catàleg del Fitxa (anvers). catàleg del Fitxa APÈNDIX DOCUMENTAL 2 DOCUMENTAL APÈNDIX desconeix l’extensiódesconeix Teringades ases assignable històriques, fonts les segons orals, parcel·lació superposició la amb d’altres propietats ide topònims nous. Tot ique es nom el amb (entre Vell Son Quartera torrent iel Merola, Son Boscana, d’Alfàbia). Documentada del amigjorn nucli situada de Llucmajor del terme sud-est històrica, municipal ial id’unadivisions intensa parcel·lació. de successives les com aresultat molttorial, que al’actualitat arribat desdibuixada ha l’evolució parcial– de manera que terri per sigui entendre històrics –encara aspectes de propietat, la límits del dels territori. històrica que lectura permetendefinició una sobre judicial disputa Audiència, relatius auna confrontesd’expedients i de Reial la provenen exemplars tres ( Els confrontants. de Mallorca del Regne de l’Arxiu com de itoponímica sobre les històrica de propietats les tant terres, les afectades que informació aporta per il·lustrar tipologia aquella de documents gràfics serveix intervenció força la ofereixen mostra completaamb de una perits iagrimensors, que Teringades plànols de ses Entre tres aquests, entre iSon fets Ferretjans, 1796 i1802, territorial. terme Del bonbase de Llucmajor un nombre n’ha se extret d’exemples. diversitatdents relatius auna de disputes de d’expedients de derivats litigis judicials, Ses Teringades és un topònim de llarga tradició per definir una gran propietat gran una per definir tradició TeringadesSes topònim un de llarga és aproximació possible adiversos plànols és tres certa dels dur atermePartint una referència fa proce a plànols manuscrits, denominació de visura» La «mapes TERINGADES ITERINGADES SONFERRETJANS Tiringades durant el segle segle el durant (LLUCMAJOR), 1796-1802 (LLUCMAJOR), TRES PLÀNOLS DE SES SES DE PLÀNOLS TRES xiv , experimentà un notable un , experimentà històric procés de ASPECTES HISTÒRICS ASPECTES ANDREU RAMIS PUIG-GR ANDREU RAMIS ANTONI GINARD BUJOSA ANTONI GINARD JOAN BAUZÀ LLINÀS INTRODUCCIÓ arm Ò la la S ), ), - -

Patrimoni 455 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 456 de Pere iconfrontava, Teringades. entre ses 1347, el d’altres, amb Alex Igualment, L’any indirectes. i de vegades parses en mans estava 1345, Arnaules de ses l’heretat mar). ala ifins blanc SonRàpita); Vallfogó, a Sineu, Mont propietatsles (Defla, del comte d’Espanya (Campos Cosmet –sa de can família la ACampos, terres. de seves les sortir sense mar ala fins de vila la des anar propietari mateix podia un Sineu–, quals les segons itot, amunicipis o, també fins com Campos versions –corroborades altres populars apreciació amigjorn. Aquesta coincident cap és recta amb en línia de distància tres de Llucmajorurbà autopista il’actual Ma-19) quilòme mar, ala de amés tretze fins molt s’Elet extensió de ca des una (entre considerable, abastar que nucli el podria 34). s’Alet Ca de arribava que deien vells més possessió Taringades ses de de les hisendes més expansives i riques del terme, que transmeté al seu net i riques Bernat del terme, al que expansives més de hisendes les transmeté ( iSon Boscana Arnaules de ses possessió V.y sinch liures centes MD l. següentla anotació: 146). de Llucmajor de estims 1578, els En 8d’agost el d’aquell any, queda reflectida de ciutadà, de Mateu Bonapart, per part s’indiquen esmenta qual adquisicionsel les compra la ciutadans, pels de fetes terres 1978: 104, 105, 106 i109). eren de Miquel Mut; 1564, el Teringades ses ja s’assignen ( Catany a Joan Teringadesreixen ses 1504, el d’Andreu Puig; Teringades ses 1524, el de Jaume Puig; 1500 el de propietat. transmissions possessió, que Així, permeten apa constatar 1425, Teringades ses apareixen de Ciutat d’Antoni sastre ( Garau, Taringades... ables altra e de Avella fo den qual lo Forcimanya den Refall ablo altre ede Deu Mas ablo altra ede Lobets dels alqueria abla altre e de Marsoc: es contigu 208 i 209). ( Jaume Carbonell i Domingo i Simó tenienhi Gerald part 1377, de l’alqueria Teringades part ses una erade Llorenç Salom, mentre que 1392 el 1371,el propietat la tenia d’Om de l’alqueria Teringades; de part de ses Mascaró el s’evidencia de propietat la fragmentació una que dona referències ales lloc següents: entre Teringadesque situada ses estava segona meitat Ala Mata. isa del segle d’unaJaume per propietat disposava l’abat d’Om de Feliu Sant tinguda de Guíxols, Josep Maria Quadrado, a partir d’un extracte presentat 1511 el d’un extracte apartir Quadrado, Josep Maria en forans, pels del segle llarg Al L’any 1410 documenten es Teringades ses com aconfronta de Talaia sa rafal iel referències històriquesLes disponibles sobre Teringades ses són es aviat més L’esmentada Teringades de ses atribueix al’àmbit oral versió de l’informador A mitjan centúria, de l’heretat d’Antoni Catany procedien ses Arnaules, una una d’Antoni Arnaules, procedien ses de l’heretat Catany centúria, A mitjan E afronten les dites possessions de una part ab la alqueria de Marola Marola de alqueria abla possessions part una dites de les E afronten Joan Catany stimaren possessió dita les Teringadas possessióJoan les stimaren dita Catany sinch per milia xvi [sic], [sic], , Font aaquesta referències diverses Obrador esparses recull Significativament, la possessió està registrada entre la registrada està possessió la Significativament, que és molt antiga i se coneix que era molt gran molt era que antiga molt és ise coneix que [sic] [sic] las Tiringadas Font fins a la mar ala fins , 1978: 46). d’Andreu Puig ( d’Andreu Puig . ( Calviño Font ( Font Font , 1972: 195, 206, , 1974: 109). El i altres, 1994: ialtres, , 1974: 78). Font [...]. , 1974: Font xiv Els Els - - - - , , qual podem extreure les confrontes: les podem extreure qual Catany, hom inventari de propietat la coneix un part, que d’Antelm darrera aaquesta fa Catany. i pels en dues propietats, Pel dividides Miralles apareixen ostentades pels 156). 1978: ( Burgues Teringades i ses Anna de Maria Rafalets Mitjà, es Felip, Rafal es per l’adquisició engrandit Clar, anat ique oSon s’havia de Mata de sa possessions les des de la divisòria de la partió de ses Teringades, de ses iSon n’Eixida de (punt partió Ferretjans la So de divisòria la des recta línia entre Teringades una de terres les ses divisòria iSon segueixi Ferretjans retjans. Doctor Don de Llucmajor, Miquel Catany de Francisca Barceló, marit i Pere ( lliures) a Jerònia en 350 valorades Noguera (24 pertanyia quarterades, Roques Altes– –ses en 731Ferretjans] valorades i3horts, 35 3quartons quarterades, lliures); darrera la (10Catany en 120 valorades aPere lliures); altra, quarterades, ([Son Ferretjans una verner aAntoni lliures); ([Son en 600 altra, valorades una 12 Quartera] quarterades, aPere (valorada en 4.275 Antoni Catany pertanyia Ta aSalvador lliures); altra, una 10 qs. 20 sevada avena 40 qs. cosecha qs. qs. trigo 9 trigo merced annua de hasía Dixo Catany. Tiringades propio Antelmo de las Predio figura: hi relació arrendades de possessions les de nou ( Rubí termini anys pera Guillem un 338-339). 1982: Teringades a ses ( Arnaules de ses camí i el de Merola, Son Boscana camí el 1645el Font aJoan Son Axida Son Talaya possessió possessiódita la possessió abla dita ypart abla dita part altre yde de abstablidors part altre Miquel don noble yde Miralles del Tiringadas las de possessió la de abstablidors part Mitja altre yde Raffal ablo part una de Afronta Els tres plànols fan referència plet plànols fan aun entre tres duesEls propietats el confrontants, L’any 1777, propietat la una Teringades de ses en cinc parts: trobava es dividida 31El d’agost de 1715, Pere [sic] Santany Teringades de ses lloguer el concerta porció una de propietat la Per part, altra de Miquel Miralles segle al arribar En La disputa es planteja perquè una de les parts [Son planteja es disputa perquè La Ferretjans] de parts les una pretén que la 1 datat el 27 el de desembre datat de 1652, Antoni, del que fou seu fill pel heretada gem , 17: 154). . SES TERINGADES I SON FERRETJANS ISON TERINGADES SES Peixet xvii . Aquesta segregació de Son entre Peixet situada segregació . Aquesta estava , ses Teringades, ses d’establiment havien patit procés un i Font ( Antonio Fullana Administrador del del Administrador Antonio Fullana Font , 1986: 293-294). 1773, El ala ELS PLÀNOLS DE PLÀNOLS ELS , 1986: 323). Axeló fou venuda Font Font Fer - - , ,

Patrimoni 457 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 458 laia (fita núm. 4, (fita plànol laia Ta sa amb Teringades ses de partió la des amb de situar, recta, divisòria s’ha en línia de superfície la venuda. propietat contra, la En de Son interpreta Ferretjans que la incrementaria notablement cosa qual la torrent total al el de situar d’Alfàbia, s’ha propietat La i 22. Teringades de ses Son interpreta Ferretjans amb que divisòria la pravenda Teringades, de de terres ses plànol representades al 14,5 (aproximadament 144.814,45 uns hectàrees m equivalent de i5sous aunes terra, 2horts 1quartó, quarterades, 20 significativa: compra per la molt apropiat és s’hauria superfície afectada La de qual Ferretjans. la Rotes Velles, ses Teringades, dita de de terra, ses de pertinences partida una cuperar Teringades de ses torrent partió el la iSon és Ferretjans (o comellar?). (punt número amigjorn), 4, cap mentre [ses que Teringades] l’altra part que defensa número 3, 1796, 1hort de i5sous 1quartó, Pere ( terra 56 quarterades, posseïa Ferretjans Dia intervenció la 2de setembre amb perits dels icanadors. dedel terreny efectuada Teringadesi ses núm. 3, (fita corona, y dos plans de escultura, y tornaro clavar ytornaro escultura, de plans ydos corona, carmín del Roser. (1789: Berard Segons 193) « ter, d’una valor capella per pel ala tenda 50 reial lliures cobrà Antich de Francesc 6de setembre El de 1760, d’Algaida. l’església parroquial Picornell, Bartomeu fus del deRoser en retaule el primer En intervingué escultòrics. lloc, autor de treballs reial. Ciutat,veí de agrimensor D’acordtigants. document, el amb l’autoria Melcion amestre d’assignar Oliver, s’ha Pere atribuir-se mateix podria al (?), Ferretjans nador; també propietari. quel Simó, àlies elegit de per canadors. funcions les Pere perits fan Ambdós Ferretjans. (qui mapa), el fa intervenció la amb de Miquel Simó àlies L’autoria Picornell, de Bartomeu és veí de Ciutat, iperit, anomenat fuster aSon l’any Ferretjans, 1777 assignades i3horts quartons ( incrementexperimentat un que s’avé de les 35 3 justament suma a la quarterades, documents del desous plet, que terra l’extensió consten als de Son hauria Ferretjans plànol al aa Plets Plets A la vista dels plànols, tot indica que la disputa es produeix arran d’una com plànols, tot dels que produeix es disputa indica la arran vista A la pletEl planteja de Miquel aPere de demanda re la Barceló per tal Ferretjans, Bartomeu Picornell, veí de Ciutat, fuster, s’ha d’identificar amb un conegut un amb Picornell,Bartomeu veí de Ciutat, fuster, d’identificar s’ha plànol El plànol El plànol El L’objectiu l’amidament canació ila contrastar plànols dels és de l’aixecament ». en consistí Unafeina altra ii iii F33/6, f. 75). Si considera es que de representades terres les cabuda la Forrellat amb els números els amb 19 i5 2 horts 1 quartó, són i 22 quarterades, 20 les iii ii i , presentat en nom de Miquel de 2de setembre Barceló, és de 1796. , presentat 13 el d’octubre de 1796, perit potser atribuïble és Mi al , datat l’any, datat 1802, de l’arbitratge li resultat el és entre dues les parts Riera , cap a tramuntana) fins a la fita de Talaia sa iSon Ferretjans fita ala fins atramuntana) , cap de Llucmajor, ca de Romaguera, Joan substitut per malaltia iii ) fins a la fita de la divisió de So n’Eixida, Son Ferretjans den’Eixida, So de divisió la fita ala ) fins Forrelat desfer la glòria, y se gornisa, y los dos àngels, y se àngels, dos ylos y se gornisa, glòria, la desfer , plànol plànol , inusitada tienda o pabellón real estofado de de estofado o pabellón real tienda inusitada iii (...). pos feu el també, bastiment El ). 2 ). Riera, Riera, gem iii amb els números els amb 19 , 17: 154). de Llucmajor, perit mapista arm ------

destinades exclusivament al daurat del retaule ( del retaule daurat exclusivament al destinades Entre 1788 i1792 platet el de l’Obreria obacina amb anaven recollides almoines les i l’escultorMoyà de Binissalem senceller Antoni Josep Mudoy, Llabrés àlies picador el Joan de Per Gil. Sant de pedra treballant altar enllestir-lo seguiren hi moble El mallorquines. fou240 lliures muntat que en lloc el a llavors dedicat era icobrava iescultor eren equivalents), quasi fuster res acabar amig retaule el lliurava Josep.Sant Tres Picornell, de Bartomeu Ciutat mestre fuster tard, (alesho més anys l’any a Sencelles, mateix, 1780 a dedicada Així les obres de s’iniciaren capella la titx. major detic de Nativitat l’altar la Senyora de Nostra de l’església de Cos parroquial ( teriorment, Picornell, Bartomeu del que conjunt completà definició la de gelosia la de torrentada. episodis alguns però amb esporàdica, avegades del torrent irregular, molt és escassa, alguns indrets. en de torrents molt del nucli de Llucmajor. urbà està definida poc tana xarxa La procedents de Galdent, atramun aigües recollir itot, podria conca que,seva fins l’abast de la fixar difícil de Llucmajor, és com Marina iseca, sa àrida especialment zona una En de llargària. d’uns recorregut km 30,20 iun de Mallorca– grans més torrent El desembocadura. de Son Catlar d’on des demunicipal Campos, pren seva ala nom el de torrent fins de Son Catlar terme el aSon Catlar, ja dins quilòmetres fins dotze uns aquest nomAmb davalla Vell, terme el de municipal Llucmajor. dins de Sonpossessions Simó Rafal ies dubtesens Aquest torrent torrent el és compresa zona a la neix d’Alfàbia. entre les topònim, que no assigna li se Encara de disputa. la nols, arguments ja dels que un és d’aquestes propietats (segle són antics establiments (plànols n’Eixida So Teringades); Mitjà (plànol Rafal es Teringades); ses amb tant (plànol Son Boscana propietat Teringades); ses confrontant amb Son Peixet (plànol des), plànols noms aporten els els d’altres propietats, com matriu) iSon (plànols Ferretjans considerar: que cal específics d’elements i territorials d’aspectes Capellà Per les característiques físiques ipluviomètriquesPer característiques les l’aigua de zona drenatge, la Torrent propietats. de Topònims pròpiament conjuntEl referències plànols aporta tres d’una idetalls dels sèrie PicornellBartomeu l’autor fou també que, entre 1775 i1779, obrà an retaule el ASPECTES TERRITORIALS PLÀNOLS DELS , 1999)., (plànols (plànols Calviño i, ii i, i, ii i, i altres constaten que torrent, el i altres « a vegades, i i iii iii , propietat Teringades). ses confrontant amb Algunes ). plà tres representat torrent El clarament als apareix A més de ses Teringades de Amés ses i , ii iii i , propietat Teringades); ses confrontant amb iii té , propietat Teringa ses confrontant amb una conca d’uns 392 una km Llabrés iSans Llabrés iii xvii , propietat ses confrontant amb , com amínim).

sa Talaia (plànols (plànols Talaia sa

(plànols (plànols iii , Jordi, 2016). , propietat confron propietat , quan plou molt plou quan i i 2 iii –una de les –una , propietat i , 2 Estela ii i iii », », ------. ;

Patrimoni 459 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 460 secà, essencialment de cultiu de cereals (i de vinya), de cultiu de cereals essencialment ramaderia. la combinada amb secà, terrenys els s’avenen de extensiva per tancar de pedra agricultura parets una amb sementers dels divisions les mitjançant Les representació ide fites. les de parets les dPastera Llobets « destacat– –més com un representat és hi Llobets des camí al’actual assimilable traçat un a llebeig. canvi, En de s’Estanyol), aVernissa,(com carretera la més però que ara dirigint-se fins acabava propque passava de recent del nucli de s’Estanyol de « Migjorn. Sí un que havia hi l’origen atès com atal, molt as’Estanyol no existia més L’actual fins viari traçat en compte. idiferències atenir s’adona Antoni Despuig, particularitats d’algunes nuevo de Lebeche de nuevo de Llucmajor carretera as’Estanyol (Ma-6015)l’actual ien l’anomenat del seu traçat. torrentades, de indefinició la però també il’excepcionalitat de les de irregularitat la indicativa igualment és circumstància Bennoc. de venia que el aigua L’any van cap Ferretjans. aSon d’allà carretera; la devora passat hi ha que is’ajunten Rafalet ies figueres Simó, Albenyeta Son de dins comellaret el dins de l’aigua tota irecull carretera la per ve pràcticament l’altra Rafal; ies Felip, Comes ses sol anys torrentada fer una trenta cada devers Ja també, havia tomat ho l’estil. per va també ploure quan ja 1963 l’any que havia espenyat mateixos 1994 l’any tomar els exactament esser varen com 12 el d’octubre duitha aigua, de 1994 (« explícit de s’Estanyol). parcel·lacions amb urbanització a la integrades iactualment de mar ( lliures que l’any gran tat 1702, en conjunt propietaris, aset valorada en 18.665 pertanyia ( axaloc Llobets, des terres Les Llobets. Son Perdiu Son Rafeló, de Talaia, Guitarreta, sa possessions les sa Son ies Reviu, major a s’Estanyol, de Trencadeta a l’altura sa d’en travessa i Son Cardell; Quartera de Lluc Té de carretera la bifurcació d’uns una recorregut quilòmetres sis iés un llobeig pronúncia ala Quant dela xaloc. nom cap aviat més direcció una que Llobets, segueix des en referència camí ta, al’actual Partions: parets ifites. parets Partions: de 1785, de mapa Mallorca si hom al Per acudeix part, altra per patrocinat pren Llobets des nom el dirigeix. homònima es de possessió la qual ala camí El nou respon probablement presumpte de Llebeig» El «camí error aun del copis Camins. plànol El torrentEl « , per creuament amb el mot el , per creuament amb gem al plànol plànol al , 7: 398). L’atenció que correspon a de camí tram plànols en centra un dels se iii té dues branques, una recull les aigües de devers Bennoc i ve per dins Son Son dins per ive Bennoc devers de aigües les recull una branques, dues té , » indica específicament que del llit torrent el Aquesta cultiva. específicament es indica Sô Segua iii , al plànol plànol al , i també al plànol al itambé Sô Pexet Sô camino de ruedas camino de [?], [?], iii » ( – Un aspecte molt interessant, que molt interessant, Un aspecte Sô Bieló . Calviño Tiringadas llebeig i i , és la referència a les partions, a través de la através referència la , és partions, ales se Sô Reynes Sô Llobets i altres, 1995b: ialtres, 24-25). ( ) del terme de Llucmajor, propie eren una – », que a vaen direcció Aguiló ». Sô Cortera anava ple anava , Cosme Aguiló ha recollit la variant variant recollit la ha , Cosme Aguiló (les dues darreres prop dues de vorera darreres (les la , 1996: 39). »): « »): , per continuar cap a cap , per continuar [...], els trossos de parets que va que parets de trossos els [1994] camino herradura de l’any 1931.l’any que Així La Talaya La és particularment particularment és duia molta més més molta duia « 21. Camino , Llobets Marola », », - - - ,

ments irotes: Teringades Son ises Ferratjans n’Eixida, de So divisió la sempre signe T, un amb particular, cas és propietats. de tres aquest En que confluència la delimita o marca fita a una ralitzar terme el és Una terminològica aportació molt significativa número perprioritària, exemple, punt3 i el fita la número 4: temps fa de molt de des fetes estaven d’en [dins Son Cardell] Quartera 1994: 34). Sobre d’aquests permanència la elements, informador: altre un segons unsementer espedregat d’haver després pedres, de carregat carro el informador afirmava: un rent. Per exemple, referint-se Pleta, d’ample, queasa de nou paret pega pams auna dife iamplària possible de l’existència fàbrica És intuir de tipus de diversos parets, d’una partida de terra, dita ses Rotes Velles, ses Teringades, dita de de terra, ses de pertinences d’una d’una partida de Miquel aPeredueix demanda per la Barceló per haver-se Ferretjans Teringades,ses Son anomenada Roig. també Vella Rota altra Teringades. una de ses plànol consta mateix hi Al lear el Segons Teringades, de disputa. la indrets dels un és 1995a:altres, 35). temps fa de molt de des fetes estaven parets ja les que vells sementers eren que coneix Se iNa vela Beia. de forma mapa el te en Na Velasementers si fixau vos que propietat, d’en informador,altra un segons Son Cardell, dita Quartera prové de Llucmajor voraa la una de carretera la a s’Estanyol de Migjorn. Per part, altra Tavernera Margalida 1777 iel situades Taberner. Salvador aJoan estan cases Les de 1702 Teringadesses cadastre el En Talaia torrent el isa iamb pertanyia d’Alfàbia. Vell que Teringades. possessió confronta Sonses una amb Quartera és Actualment, Teringades. ses de procedent 34). pàg. Talaia sa ( amb d’en que partió fa Cardell Quartera conjunt un d’ara designa de sementers interiors idivisions de Son de possessió la sementerAquest ser topònim un que, devia Teringades, de inicialment, ses ahores Llobets. des camí el de s’Estanyol amb carretera format de l’actual connexió per la , a Llucmajor, una rota és una terra de garriga que ha estat returada i sembrada. isembrada. returada que, aLlucmajor, estat ha de terra garriga una rota és una Terreny disputa de la Son Sadoll Ses Rotes Velles Quartera Son Terra de Miquel Pelegrí N’Abella Establiments i rotes i Establiments de propietats, les són límits objecte els també d’atenció per assenyalar fites, Les ( Ne Béya, Ne Béya, (plànols (plànols (plànols (plànols (plànol (plànol i, ii i, . Els tres plànols donen tres . Els sobre informació diferents establi núm. 7, núm. plànol « Quan vàrem haver fet una filada, l’omplíem empinant-hi empinant-hi l’omplíem filada, fet una haver vàrem Quan (plànols (plànols i i i iii (plànols (plànols iii iii ). Aquesta peça de terra o rota, de pertinences de ses de ses ). de de orota, terra pertinences peça Aquesta ). Designa una propietat, abans de pertinences de ). propietat, una de pertinences Designa abans ). propietat procedent una Designa de igualment . « » Se coneix que eren sementers vells ja que les parets parets ja les que vells sementers eren que coneix Se ( i, ii i, Calviño i, ii i, i « iii iii un forrellat gravat a una roca que marca que roca marca forrellat auna gravat un i ). S’ha de situar a migjorn del vèrtex del amigjorn vèrtex ). de situar S’ha ). Ja esment fet s’ha que plet el pro es iii i altres, 1995: ialtres, 35). ). Fa de terra referència peça a una Calviño Diccionari català-valencià-ba Diccionari » . forrellat Esquina de la Atalaya. la de Esquina et alter, et 1995a Mapa . » ( 3 , que pot gene es Calviño

. » ( Calviño « apropiat i altres, ialtres, « de dos dos de i » - - - - -

Patrimoni 461 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 462 Mallorca de 1785,Mallorca iDameto Antoni Despuig canonge pel patrocinat Pere Teringades per Ferretjans. ses de adquirida terra m 144.814,45 de i 5 sous (equivalent terra 2horts 1quartó, de auns quarterades, extensió 20 Forrellat [amb Forrellat Torrent Parets Son Eixida Son Mitjà Rafal Ses Teringades Sadoll Son ses Teringades Vella de Rota Sa Pelegrí Terra Miquel de Ses Rotes Velles Son Boscana N’Abella Son Quartera Peixet Son Talaia Sa T] signe un topònim Element/ Un quadre-resum dels tres plànols, que s’ha relacionat amb el mapa de l’illa de plànols, queUn relacionat tres de mapa dels el l’illa s’ha quadre-resum amb Teringadas Terra de ses adquirida 2 ). Sô Exida Refal Tiringadas Sô Boscana Cortera Sô Sô Pexet Talaya La [un llit] sol 1785 de Mapa [?] Son Axida Tiringadas Las Tiringadas las de pertenencias de Sadoll Son Tiringadas las de tenencias per de Pelegri Miguel de Tierra Tiringadas las de pertenencias de Cortera Son [laia] Ta la de pared la de Esquina 4. TalaiaLa una peña en gravado forreyat llamado Mojon 3. Torrente2. Paredes 1. Plànol Plànol i [...] (1796) (plànol (plànol -

iii Son Axíde Son les Tiringades de pertinencies de Sedóll Son Pelegrí Mig de Tierra Talaya La Torrente (1796) Plànol ). Probablement referència fa ala ii

l . 1. paredes Indica Eixida 16. Son de Porció 17. Eixida Son 15. Mitjà Rafal Tiringades 14. 13. Sadoll Son Tiringadas las 12. Vella de Rota quel Pelegrí 11. Terra Mi de 10. Velles Rotes 9. Son Boscana 7. Beya Ne Cortera Son 6. Peixet Son 5. Atalaya la de Esquina 4. Ataláya Sa 8. [...] roca una en vado gra 3. Forreyat ser divisorio Barceló Miguel D. ypretende cultiva, Torrénte se que 2. (1802) Plànol iii

- -

Teringadetes de sa Guitarreta ( Guitarreta sa de Teringadetes l’un dosha topònims, de en l’altre: separats diminutiu, Teringadetes ses (cases) ises hi únicament Llobets, des n’Abella, del camí mentre de tramuntana que, part ala troba s’hi Llobets, des de del migjorn camí d’en part a la de Son Cardell, Quartera Teringades ( Sementer ses de es Teringades ses res, (cases) is’Era Teringades. de ses però per separat, allevant, Cap Nou, Teringades ses Fra TeringadesTeringades ses de Cas Rafal des Senegana, des t de Son Teringades Bou, ses Fullana de n’An Teringades ses de Margalida na Rafal, Taverner Teringades, de ses topònims: Teringades aquests ses amb i de cases les des d’en de Son Quartera de cases les Teringadesses de tramuntana part situa se ala nom com Son Taringades [sic] ( Teringadetes com ses confusions Tranquedeta isa en conformació la del oacanvis possibles donat ha pèrdua a algunes lloc del topònim La terres. original de seves les 1995a:tres, i1995b: 34 pàg. mapa 25), pàg. mapa perdent anat però s’ha al’interior Teringades com atopònimses major mantingut s’ha com aconfronta ( conjunt un parcel·les, en petites formar sense detingut compacte. vegades nom El de denominacions. Una del topònim Teringades relicta de mostra man ses sols s’ha tan quede manera nom el de intensa la boradors parcel·lació constància deixen de que terres les ocupen, ens des Teringa les de Terra adquirida Llebeig de nou Camí Pere Ferretjans per pretesa Línia divisòria disputa Terreny la de Son Ferretjans ò nia Buscaneta, ses Teringades ses de Son des Peixet, Teringades Buscaneta, nia ses d’en ses Flauta, En canvi, a l’altra banda de la carretera de s’Estanyol, cap a la part de llevant de llevant de part s’Estanyol, ala cap de carretera la al’altra banda canvi, En L’agrupació de nom que de terra el noms compacta més conserven de de peces Els reculls toponímics i els mapes elaborats per Celso Calviño i els seus col·la seus i els Calviño per Celso elaborats mapes i els toponímics reculls Els - Sô Ferretjâs « DELS TERRENYS REPRESENTATS originari TOPONÍMIA I RECONSTRUCCIÓ Calviño Calviño disputa Terreno la de Son Ferretjans Cabot Cabot Cabot » de ses Teringades de ses substituït per altres vist s’ha i altres, 1995a: ialtres, 34). pàg. mapa i altres, 1994: ialtres, 32). pàg. mapa , 1984:, 38). disputa la de Tierra Son Ferretjans da de las Tirin las de da 22. adquiri Tierra de Lebeche 21. nuevo Camino divisoria Ferretjans ser Pedro pretende que 20. Línea ahora se disputa 19. Terreno que 18. Son Ferretjans gadas Calviño - ial ------

Patrimoni 463 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 464 a la partió de Son Ferretjans. partió a la s’Hortet, Turó Bosquet, es 4. es Vidrier, Vidrier, de Cas s’Arbocera de Cas fins ipart Teringadetes ses Garroveral, des Trencadeta?), sa (cases, correspondria peces ales 5. Pletó i3. de Tanca Son sa Ferretjans. partió Cirerer, ala des fins Bosquet, Tanca sa 1. 4. es de Conillera, Baix, sa es de s’Era, Camp 2. es Escaletes, Tanca sa Figueral, Sones Sadoll Pedreres, (cases), de ses Conillera, sa Tanca sa de ses Tanca Cibolles, Tanca sa de ses Pinar, des Tanca sa Son Roig (cases), Barreres, de ses gunes partides de terra significatives. (1995a:i altres d’al 34), pàg. mapa assignació possible és eventual dur aterme una Velli Son Seguí ( de Trencadeta, sa d’en Son entre Sadoll Son Cardell, Quartera torrent el d’Alfàbia, voltant situen se al terrenys dels afectats part del una seu contingut, de reconstrucció efectuat amb la intervenció dels pèrits i canadors. Dia intervenció la 2 de setembre amb pèrits dels i canadors. de 1796,efectuat Pere núm. 3, (fita ringades plànol 4, núm. Talaia sa (fita amb Teringades ses de partió la des amb de situar, recta, s’ha en línia venuda.perfície propietat contra, la En de Son interpreta Ferretjans que divisòria la incrementa cosa notablement qual la torrent al de su de la situar d’Alfàbia, total el propietat La 22. Teringades de ses Son interpreta s’ha Ferretjans amb que divisòria la venda Teringades, de de terres ses plànol representades al per referir-nos només ús del topònim Teringades. farem qual de ses romanalles ales ide toponímic mapa objecte ( de recull Teringades ( ses pròpiament anomenades terres Cortera Vela sa anomenada peça partida la una amb (que dins d’incloure s’hauria partió ala fins en seu el perímetre, modificacions sense nova, peròponímia gairebé n’Abella plànols és als ( de Guixa. Son ide Talaia Ferretjans sa partions de ales Can fins Meco d’en Ferrer, Fosquet d’en Tanques Can ises Bessó, Caseta sa d’en Murtera, Lluquet Teringadetes Molinou, Fosquet, ses Can Can Sastre, Can de Guitarreta, sa de Son Ferretjans. partió ala Vidrier,Cas fins de ipart Coll Can Vinyeta, sa Coll, Can Busca, na Ca Cagarabi, de Can peces a les El camí que va en direcció a Merola (actual carretera de s’Estanyol) tanca les les de s’Estanyol) tanca que aMerola carretera vaen direcció (actual camí El plànols centren se pròpiament tres Els Teringades. en de terres ses assaig un En A la vista dels plànols, tot indica que la disputa es produeix arran d’una compra plànols, tot dels que produeix es disputa indica la arran vista A la respecte ben identificable partida altra una Llobets, des del camí A l’altra banda Rotes VellesSes ( de terra MiquelLa Pelegrí ( VellaSa Rota Teringades de ses ( Son Sadoll ( L’objectiu l’amidament del terreny contrastar plànols dels és de l’aixecament , plànol plànol , iii iii 13. Sadoll Son gem ) fins a la fita de la divisió de So n’Eixida, Son Ferretjans i ses Te Son ises Ferretjans n’Eixida, de So de divisió la fita ala ) fins ) i la partió amb sa Talaia. sa amb partió ) ila , 17: 305). del toponímic mapa elaborat per Apartir 10. Véyas Rótas Forrelat Na Beia , plànol plànol , , plànol plànol , ) ( 11. Terra Miquel Pelegrí de 7. Ne Béya , plànol plànol , iii iii 12. Tiringades Veya Rota las de Calviño ). ) correspondria a les peces de sa Vinya, sa sa de Vinya, sa ) correspondria a les peces , plànol plànol , iii 14. Tiringadas ) correspondria a les peces de Can de Can ) correspondria peces ales i altres, 1994: ialtres, 32), pàg. mapa del iii ), to parcel·lada iamb també , plànol plànol , iii amb els números els amb 19 i ), que també han estat estat ), han que també iii ) correspondria , plànol plànol , Calviño 8. Son Son 8. iii - - - - - )

tercer plànol d’arbitratge (1802). d’arbitratge plànol tercer completa, perquè dos ha plànols (1796), hi iun de parts, les una per cada aportats procedents d’un plet. sèrie seu interèsvisura» El una en centra dese fet el formar aSon l’any Ferretjans, 1777 assignades horts ( incrementun que s’avé i 3 de 35 les 3quartons justament suma a la quarterades, documents del plet,que l’extensió consten als experimentat de Son hauria Ferretjans números els amb 19 de i5sous terra 2horts 1 quartó, són i22 quarterades, 20 les ii 1 hort i 1 quartó, de5 sous ( terra 56 quarterades, posseïa Ferretjans rístiques. del segle finals plànols contribueixen coneixement tres Els al a l’actualitat. de l’estat del territori a intens representades, terres les de experimentat un parcel·lació procés que han fins propietat. que terreny el d’aquesta terres les sembla de disputa la haver integrat dins romàs Llucmajor, Romaguera. iJoan Miquel Simó, perits dels icanadors de detalls– més intervenció la –sense identificat cior Oliver, (1802), (de reial agrimensor qui no coneixem dades). més També s’ha tomeu Picornell (1796), conegut com afuster, escultor, iperit, iper Mel canador F33/6, f. 75). Si considera es plànol que de representades terres les cabuda la al A través dels mapes toponímics posteriors, és possible localitzar una part de part una posteriors, toponímics possible és mapes dels A través localitzar Hom suposa que afavor plet el resolgué del es propietari de Son ja Ferretjans, per Bar efectuats de planimetria treballs els al’autoria,Quant certificat s’han Teringades plànols de ses tres Els (1796 i1802), de Llucmajor, són de «mapes xviii i, per tant, ajuden a explicar la seva evolució i, ajuden seva la per tant, caracte i seves les a explicar gem , 17: 154). CONCLUSIONS arm , aa Plets Plets iii - - -

Patrimoni 465 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 466 3 2 1 NOTES

S’ha conservat fins a l’actualitat el topònim el al’actualitat fins conservat S’ha Vegeu: http://www.sasella.org/portal/index.php/actualitat/2016/208-la-devo de l’Infern, carrer al Teringades situada de ses estava posada Catany La dels viño ( Nova Rota sa Tiringades de ses que dins ha hi petit de tros garriga un és Nova de Rota sa garrigó el mateix, entre situada Groga na Pleta; isa així tanca iMiquel de Gabriel Tomàs Clar entre cases les cio-a-sant-josep-del-betlem-a-l-altar ; Clar , 2017: 131-139; Calviño i altres, 1994, ialtres, 32 pàg. –mapa–). sa

Rota NovaRota Xaric . , que dona nom auna Cal - - Plànol de ses Teringades i Son Ferretjans. Arxiu del Regne de Mallorca, Mallorca, de Regne del Arxiu Teringades Ferretjans. iSon ses de Plànol aa Plets Plets APÈNDIX ii PLÀNOL I PLÀNOL F33/6, f. 76.

Patrimoni 467 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 468 toponímia i Llegenda Orientació Escala Autor Datació Caràcters físics annexa Documentació descriptius Aspectes Signes Títol 76 f. F33/6, II Plets AA Mallorca, de Regne del Arxiu Ferretjans. iSon Teringades ses de Plànol Esc Aud Real la En Lum de todos Ferretjans Pedro Cª D El JuicioEx 1800 de Año coberta: A la 17 de folis. expedient un amb separada, peça Una 76). foli al (plànol f. 86 per format Expedient Pedro Farratjans de dc Contra El D El 1791 de Año coberta: A la 1797. el iniciat plet d’un al’expedient incorporat està plànol El Ferretjans. iSon n’Eixida So Mitjà, Rafal es Teringades, ses Boscana, Son Quartera, Son Peixet, Son de terres les de part de idelineat alçada amà Dibuix ( [T] fita de Signe iombrejats. tanques marcar per color del ús parets; marcar per línies torrent, el marcar per blava línia deteriorat); Ferretjans, (de Son cases assenyalar per Signes Tiringadas las de pertenencias de Cortera Son La Talaia Tiringadas las de pertenencias de Pelegri Miguel de Tierra Las Tiringadas Tiringadas las de pertenencias de Sadoll Son Terreno de la disputa Son Ferretjans Son Axida següents: topònims els ha hi on plànol, al traslladen es números Els Ta la de pared la de Esquina 4. Tiringa y las Ferretjans son Axida, son de division hace que peña, una en gravado forreyat llamado Mojon 3. 2. Torrente Paredes 1. EXPLICACION una ha hi títol el Sota tela. de plec un simula que orlat requadre un dins central, inferior part ala Llegenda l’esquerra. Norte inscripció la amb nord, el indicar per lis, de flor iuna estel amb rudimentària, fletxa Una plànol del la que mateixa la és usada mesura de unitat [La 1: 3.160. resultant: Escala 4,214 m. 1 destre: 30 dreta. la de 30 de gràfica Escala perit Simó, Miquel de intervenció amb perit, Picornell, Bartomeu 1796 de setembre 2 de 76. f. al correspon plànol El expedient. un dins Relligat inferior). ipart superior (part horitzontals línies dues per emmarcat Plànol de verjurat, paper icolor, sobre atinta Manuscrit, vencion de Miguel Simo perito elegido por Pedro Ferretjans a los 27 alos Ferretjans Pedro por elegido perito Simo Miguel de vencion inter con Barçeló Dr. Miguel el por elegido perito Picornell Bartolome formado ha que MAPPA Estadios vulgo destres Estadios no or r . D . de Camara D Camara . de . D . Orientació desplaçada cap a gregal ( agregal cap desplaçada . Orientació vo n Miguel Barcelo Medico, Marido de Dª Fran Dª de Marido Medico, Barcelo Miguel n forrellat . . Mig s . l ª de ª de . Barcelo marido de Dª Fran Dª de marido . Barcelo ) marcada en vermell. en ) marcada Mall n Cayetano Gonzalez Cayetano Estadios vulgo destres Estadios ha ha ca Villa [40 mm] [40 . or [laya] . ca [segmentada en en [segmentada . Catañy de Llummayor de . Catañy ne ), amb el nord cap al cantó superior de de superior cantó al cap nord el amb ), ca . Catañy circa 300 x475 mm. 300 10, 30 20, iii ] bre . de 1796. de ], al cantó superior superior cantó al ], - addicional Informació Conservació Molt deteriorat en els trencs dels plecs i pèrdua de paper. Necessita restaurar. Necessita paper. de ipèrdua plecs dels trencs els en deteriorat Molt II]. [Plànol al’expedient relligat (f. 79), altre un ta presen ien plànol del s’avé interpretació no ala 1796. Ferretjans de 13(f. 78) d’octubre Barceló. de al•legacions les ha hi plànol, del Acontinuació (f. 77) tierra...» de sueldos ysinco huerto un quarton un quarterads yseys sinquenta dia el en veposeher 3se numero de el es que Forreat llamado Mojon del yapresencia Instrumentos... los en expresan se que confines los presentes teniendo y razon yhavida Tiringadas, las Predio del pertinències de posehe que tierra la de nacion yca medicion la ahecho Ferretjans Pedro que Dixeron, partes las de eInformados cion satisfac âsu ycanado visto Yhaviendolo pasado. proximo Mayo de onze de Providencia en manda les se que lo de cumplimiento en disputa la de terreno del ydimencion Mapa el en yfielmente bien, haverse prometieron cargo cuyo «baxo jurament, fan pèrits Els Ferretjans. Pere de part per Riera, àlies Simó, iMiquel Barceló Miquel de part per Picornell Barthomeu pèrits: dos iels Barceló Dr. el Miquel Ferretjans, Pere de presència ila sache, oficial Tomàs, Joan Pere escrivano, Salom, Baptista Joan antiguo, mas bayle de teniente Salvà, Pere de disputa la de a l’indret personal l’assistència s’especifica qual la en setembre 2de dia de visura la de Acta (f. 75) 1553. de d’escriptures còpies S’aporten setembre. 2de el feta visita ala referències Segueixen terreno... dicho de ydimencion mapa el hacer pa disputa la de terreno adicho passen parte otra la de canador el con que para villa esta de y vicino natural Riera, alias Simó Miquel substitueixi el que iproposen malalt està Romaguera (f. 69) Joan setembre... 2de dia al per canadors als citació nova una Segueix visura. ala per dia altre un s’assenyali que demana Barceló por el que documento presento...» aclarado queda qual lo confines, los averiguar poder para ynoticias documentos de falta la por Peritos los practicarlo ni executarlo pudieron no omapa apeo, visura, la hazer de áfin julio á5de Tiringadas las Predio el en juntado haviendose qe Digo Ferretjans Pedro con Autos los en Barcelo Miguel Dn. Dr. Medicina en 1796. «El de 27 d’agost (f. 68) Rl.» Essno Salom. Bautista Juan fee.- doy relacion cuya de aell yassistido informados huviessen los si que Perjuicio mismo el parara yles Mapa dicho hara se obstant no ausencias sus Peritos los einformar disputa la de terreno del ydimencion Mapa al assistir de âfin Ferretjans Son Predio el en querran si sean rige que del seys día del mañana la de nueve álas ocho las de que para Medico Barcelo Miguel Dr. yal Dn. Ferretjans áPedro citado haver de sache oficial Thomas Francisco relacion hizo me y seis novena setecientos Mil de Julio de Mes del dias sinco los (f. 67v) «A Ciudad. la de vezino Picornell, Bartholome part seva la per perit nomena Barceló 1796. Miquel de juny de 30 (f. 67) parte...» mi por nombrada por de se qe ysuplico Villa, esta de canador Romaguera Juan de persona en Mappa, del cion forma la pª Perito de nombramiento «…hago Ferretjans 1796. Pere de 14(f. 66) juny de todos con sus lo confines demás...» y terreno del presencia con quales los Perito, su una cada partes las nombren fin a cuyo solicita; que terreno del yDimencion Mapa el haga se Barcelo Miguel Dr. del Dn. costas a ahora por que ydeclara [...]. Provehe mas posehe actualment Ferretjans Pedro si averiguar para dimension su con terreno este de ôdemarcacion Mapa un formar mande «…se dictamina Reial, batle de tinent Salvà, Pere magnífic 11 1796, el (f. 65) de maig de veritat. la de d’ocultació voluntat és Ferretjans de part per visura ala l’oposició que argumenta Barceló de rèplica La perits. de nomenament al favorable és no exposició seva ala Ferretjans 1795, de Pere desembre (f. 5de 63) Ciudad…» esta de vezino Carpintero Maestro Picornell áBartholome parte esta nombra fin ácuyo peritos, de medio por mappa un forme se qe el conducente «…parece diu: Ferretjans, Pere de pretensions les contra argumentacions seves les de una en Barceló, 1795, de Miquel novembre 24 de el (f. 62) ALlucmajor, - - - -

Patrimoni 469 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 470 Plànol de ses Teringades i Son Ferretjans. Arxiu del Regne de Mallorca, Mallorca, de Regne del Arxiu Teringades Ferretjans. iSon ses de Plànol PLÀNOL II PLÀNOL aa Plets Plets ii ii F 33/6, f. 79. Orientació Escala Autor Datació Caràcters físics Conservació Informació addicional Documentació annexa Documentació descriptius Aspectes Signes Llegenda i toponímia Títol 79 f. F33/6, II Plets AA Mallorca, de Regne del Arxiu Ferretjans. iSon Teringades ses de Plànol El D El 1791 de Año coberta: A la ( agregal cap desplaçada Orientació Sense escala Ferretjans Pere mateix oel Simó Miquel perit el Potser 1796 de 13 el d’octubre Presentat la base. JP, RV a inicials iles coronat, opunyals, dagues cinc amb cor d’aigua: Té marca dreta). la de superior cantó al (numerat 79 f. al correspon plànol el l’expedient, dins Relligat de prim, verjurat paper sobre tinta, auna Manuscrit, En bon estat bon En Plànol [Vegeu 79). foli al (Plànol folis. 86 de Expedient Pedro Farratjans de dc Contra El plànol està incorporat a l’expedient d’un plet [vegeu Plànol Plànol [vegeu plet d’un al’expedient incorporat està plànol El Ferretjans. iSon n’Eixida So Talaia, sa Teringades, ses de terres les de part una representa que alçada amà Dibuix forrellat). 3, (núm. [T] fita de Signe (?). camí iel torrents els assenyalar per punts de línies iparets; tions par marcar per rectes línies Ferretjans); (de Son cases assenyalar per Signes 3i4. 1, 2, Números Talaya La Tierra de la disputa Mig de Tierra Tiringades las de Terreno Torrente Tiringades les de pertinencies de Sedóll Son Son Axíde Son Ferretjans següents: topònims els ressenyats ha Hi llegenda. té No l’esquerra. Sense títol or . D n . Mig l . Pelegrí l . Barcelo marido de Dª Fran Dª de marido . Barcelo i ] ha ha Villa ne ), amb el nord cap al cantó superior de de superior cantó al cap nord el amb ), ca . Catañy de Llummayor de . Catañy circa circa 300 x410 mm. 300 i ]. -

Patrimoni 471 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 472 Plànol de ses Teringades i Son Ferretjans. Arxiu del Regne de Mallorca, AA Plets II F33/6, II Plets f. 79. AA Mallorca, de Regne del Arxiu Teringades Ferretjans. iSon ses de Plànol PLÀNOL III PLÀNOL f. 79 sobre cartografia base topogràfic 1:50.000 IGN. topogràfic base f. 79 sobre cartografia F33/6, II Plets AA Mallorca, de Regne del Arxiu Teringades Ferretjans. iSon ses de Plànol 79 sobre ortofoto 2015 IGN. F33/6, II Plets f. AA Mallorca, de Regne del Arxiu Teringades Ferretjans. iSon ses de Plànol

Patrimoni 473 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 474 Àmbit del plànol III i àrea en disputa sobre cartografia base topogràfic 1:50.000 IGN. topogràfic base sobre cartografia disputa en iàrea III plànol del Àmbit Orientació Escala Autor Datació Caràcters físics Títol 125 f. F33/6, II Plets AA Mallorca, de Regne del Arxiu Ferretjans. iSon Teringades ses de Plànol Una rosa de 16 vents, amb flor de lis cap al nord i eixos dels quatre punts cardinals. punts quatre dels ieixos nord al cap lis de flor amb 16 de vents, rosa Una 1: 4.958 resultant: Escala 4,214 m. 1 destre: destre]. aun assimilada castellà d’origen unitat una és estadal [Un 100 de Vara Estadales 100. 90, 80, 70, en segmentada llegenda, la de inferior part ala gràfica Escala reial. agrimensor Oliver, Melcion Mestre 1802 125. f. al correspon plànol El expedient. un dins Relligat mm]. x450 [550 filetó un dins emmarcat Plànol de iverjurat), (gruixat paper icolor, sobre atinta Manuscrit, Sense títol [85 mm] circa circa 10, 20, 30, 40, 50, 60, 60, 50, 40, 10, 30, 20, 585 x 520 mm. x520 585 toponímia i Llegenda annexa Documentació descriptius Aspectes Signes Expedient format per 129 folis + 9 sf. (Plànol al foli 125). foli al (Plànol +9sf. 129 per folis format Expedient Miguel Socias R la de Curia la En Danús Antonio Med Llummayor de Villa la de Ferratjans Pedro 1797 de Año coberta: A la Plànol també [vegeu plet d’un al’expedient incorporat Plànol jans. Ferret iSon n’Eixida So Mitjà, Rafal Teringades, ses Boscana, Son Quartera, Son Peixet, Son de terres les de part una representa que idelineat alçada amà Dibuix (número topònims: dos consten Hi números. corresponents els amb explicativa, taula ala relacionen es topònims iels punts ode contínues línies per separats estan ipropietats sementers els iocres; marró verdós, color de clapes amb cultiu de iterrenys aparets per contínues línies (en marró), camins (en blau), torrent del curs del Representació 1802 Año Tiringadas las de adquirída Tierra 22. Lebeche de 21. nuevo Camino divisoria ser Ferretjans Pedro pretende que Línea 20. disputa se 19. ahora que Terreno 18. Son Farrétjans 17. Axída Son Axída Son de 16. Porció Mitjá 15. Rafál 14. Tiringádas 13. Sadóll Son Tiringadas Veya las 12. de Rota 11. Palagrí Miquél Terra de Véyas 10. Rótas 9. Boscana Son Ataláya Sa 8. 7. Béya Ne Cortéra Son 6. Pexét Son 5. Atalaya la de Esquina 4. Tiringadas ylas Ferretjans, Son Axída, Son de división hace que roca una en gravado Forreyat 3. divisorio ser Barceló Miguel D. ypretende cultiva, se que Torrénte 2. paredes 1. Indica Real. Agrimensor Oliver MaestroMelchor regulado ha Que MAPA plànol. al traslladen es números Els superior. part ala vegetals motius de da garlan amb idecorat orlat requadre un dins dreta la de superior cantó al Llegenda ª D n . Miguel Barceló, Marido y Legítimo Pror. de Dª Fran Dª de Pror. yLegítimo Marido Barceló, . Miguel 3. Forreyat T i r . i ] ngada l . Aud ). i S ª de Mall ª de on F arre a t . [relator j [ans], més més [ans], [procurador [procurador Guillermo Moragues Guillermo T erreno

Lorenzo Pons Lorenzo que

ca s e . Catany

d ], ], is i pu i Plànol iPlànol Ess t ] a no [procurador [procurador . Signe de fita [T] [T] fita de . Signe contra el D el contra . de Cam . de ii ]. ra or . D . en . en n - . -

Patrimoni 475 Jornades d’estudis locals de Llucmajor 476 Conservació addicional Informació Deteriorat en els trencs dels plecs i pèrdua de paper. Necessita restaurar. Necessita paper. de ipèrdua plecs dels trencs els en Deteriorat 125 revers). (al foli al plànol el S’adjunta visura] la de detall ha [Hi el terreno del número dies y nueve del nuevo mapa nuevo del ynueve dies número del terreno el confina quienes con Tiringadas, las de el yen Farratjans son Predio del terreno el en sado Ciudad presente la de vecino Real Agrimensor Melchor, de hijo Oliver, Melchor Essno., infrascrito el mi ante Pareció y dos. ochocientos mil de septiembre (f. 122) « ordinària forma en partes las atodas comunique se y mapa el con autos alos unan yse diligencias dichas publiquen se que mandar V.E. sirva se Suplico razon.... su en executado diligencias las con formado ha se que mapa nuevo el depositado halla se essno. del poder en que Digo Barceló Miguel Dr. Dn. el con autos « 1802. (f. 116) de setembre 7de signa l’escrivà Socies de l’Audiència. partes las de derecho del perjuicio sin comunes acostas mapa del reforma la haga «... isegüents corrents 15 dels dia el S’assenyala (f. 114v) 1802. de febrer 5de partes las de yapresencia citacion con Rl. sor Agrimen el por yarregle reforme se esta, por impugnado fue correspondiente, extension la yfaltarle diminuto ser de amas yque autos, de resulta como mia, la de del intervencion sin Parte otra la de Perito el levantó que mapa el acordado quedar âno atendiendo « ga: al·le Ferretjans, Pere de nom en Pons, Lorenzo 1800. de setembre (f. 36) 5de mismos los de cuenta dar para Relator al entregar para « Dr. el Barceló 1800, de maig de 20 (f. 29v) Bartholome Picornell, Mapista Signa Dr. del Barceló. distorsionada informació ala il’atribueixen visura primera la de l’error accepten que visuradors, dels Ratificació 1798. de (f. 13-14) febrer 6de « Dr.El Barceló subsigue la qe mapa el fue lo tampoco ni Llummayor, de essno. el entendió la como fueacorde no «... perits dels 1797. de declaració novembre La 4de el Pons, Lorenzo per tada presen al’Audiència, trasllada es que d’apel·lació judici de petició una ha (f. 9) Hi Riera als. feta l’havien visura La autos de resulta que ydemàs acompaña le que Mappa el con Peritos mencionados los Plànol el [probablement mapa d’un 1797,de esment fa ja setembre 6de de Llucmajor, de l’Ajuntament de secretari del certificació Una (f. 4) terra. de i5sous 2 horts 1quartó, quarterades, 20 de extensió una Afecta Ferretjans. apropiat s’hauria quals les de Teringades, ses de pertinences de Velles, Rotes ses dita terra, de partida una recuperar per Ferretjans aPere Barceló Miquel de demanda la planteja plet El Digo que para poder fundar los agravios de esta conviene a mis derechos el que que el derechos amis conviene esta de agravios los fundar poder para que Digo ...». , de la vila de Llucmajor, el 2 de setembre de 1796. de setembre 2de el Llucmajor, de vila la , de En la Ciudad de Palma, capital del Reyno de Mallorca, a quatro dias del mes de de mes del dias a quatro Mallorca, de Reyno del capital Palma, de Ciudad la En se allana se Bartholomé Picornell, vecino de la presente Ciudad, y Miquel Simó Simó yMiquel Ciudad, presente la de vecino Picornell, Bartholomé » i accepta que els pèrits ratifiquin la visura. la ratifiquin pèrits els que » iaccepta . Lorenzo Pons en nombre de Pedro Ferretjans en los los en Ferretjans Pedro de nombre en Pons Lorenzo ...» devolvió al oficio estos autos con los mapas mapas los con autos estos oficio al devolvió [...] ...» ». i ]: «… ]: . [...] visto el dictamen de de dictamen el visto Dijo que haviendo pas haviendo que Dijo ...» Ho Ho ...» - se se ». ». - - - • • • • • • • • • • • • • • • • Llabrés iSans Llabrés Ed. Mallorca de Enciclopèdia Gran siglo Obrador Font siglo Obrador Font siglo Obrador Font siglo Obrador Font siglo al xiv prehistòria la Obrador Font -Ajuntament d’Algaida. Baleàrics tut d’Estudis Galmés Capellà 11 Palma, nímia. 2012 de maig de a Calviño Pinte Ample en F. F.; Jaume, C.; Calviño, Jaume J.; Monserrat, J.; Monserrat, Mut, A.M.; ( J.; Mut, Clar, C.; Calviño, F. Ample en doll, d’en Son ( De noms Cortera ide llocs Cardell. F.; Jaume, C.; Calviño, Mut, F. Taringades ises ra F.; F.; Jaume, A.; Ginard, Capellà, C.; Calviño, Mut, F. Llucmajor iClar Cabot Ajuntamentma: de Palma. Berard, d’Onomàstica; (Treballs de l’Oficina Catalans tut d’Estudis Aguiló, Sella xxix Latorre Sánchez (2000) (publicat 8de el gener de 2017). xviii xvii xvi xv ) » . Mallorca, Gráficas Miramar. Gráficas . Mallorca, a . . Mallorca, Gráficas Miramar. Gráficas . Mallorca, Mallorca, Gráficas Miramar. Gráficas Mallorca, Gerónimo de. [Edició 1983] Gerónimo de. [Edició . Mallorca, Gráficas Miramar. Gráficas . Mallorca, , 156, 33-35 (mapa 34). pàg. Cosme. (1996)Cosme. , Cels; , Cels; Llucmajor de Pinte Ample en de Llucmajor « » Es Rafal Vell d’en Rafal Benet. ( De nomsEs ide llocs a Sa VeuSa Llucmajor de , Francesca; , Francesca; , 207, 18-20 (mapa 19). pàg. , Jordi (2016) Clar , Bartolomé (1978). , Bartolomé (1974). , Bartolomé (1972). , Bartolomé (1986). , Bartolomé (1982). , » Miquel Àngel (1999). Miquel Àngel a , Francesca (Coord.), Francesca , Joan (2017)., Joan Llucmajor de Pinte Ample en de Llucmajor . Mallorca, Gráficas Miramar. Gráficas . Mallorca, La toponímia de la costa de Llucmajo costa de toponímia la La de Cabot iAvellà Cabot « (1989-1998). [ (1989-1998). La devoció Josep, aSant La al’altar del betlem (1995b) (1995b) (1995a) (1995a) , 44, 37-39., 44, . Universitat de les Illes Balears. Pàg. 129-144.. Universitat Balears. de Illes les « Historia de Llucmajor. Volumen El Llucmajor. Historia de segundo. Historia de Llucmajor. Volumen El Llucmajor. Historia de tercero. Historia de Llucmajor. Volumen El Llucmajor. Historia de cuarto. Historia de Llucmajor. Volumen Llucmajor. Historia De de primero. Historia de Llucmajor. Volumen Llucmajor. Historia de El quinto. Rotes iroters toponímia ala llucmajorera , 159, 24-26 (mapa 25). pàg. Viaje a las Villas de Mallorca 1789 Mallorca de Villas alas Viaje « Els retaules de l’església d’Algaida. d’Algaida. l’església de retaules Els Es Rafal Nou. De noms ide llocs Rafal Es « XXV Jornada d’Antroponímia Jornada iTopo XXV Ses Tiringadetes, Son Son Roig, Sa Tiringadetes, Ses , Jerònia. (1984) gem ]. Mallorca: Promomallorca Promomallorca ]. Mallorca: , 149, 31-34 (mapa 32). pàg. xxvi BIBLIOGRAFIA ) lxix » a (1994) « r. Insti Barcelona: Llucmajor de Pinte de Llucmajor ii ) Sa Marina de Sa Marina » ). a Llucmajor de de Llucmajor « Son Corte Son . Pal . » Insti a - Sa Sa - - » - -

-

Patrimoni 477