DOCSLIB.ORG

Sis Preguntes Amb Resposta D'un Partit a L'ombra De La

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Sis Preguntes Amb Resposta D'un Partit a L'ombra De La Política | | Actualitzat el 13/03/2019 a les 18:36 Què és Poble Lliure? Sis preguntes amb resposta d'un partit a l'ombra de la CUP Els hereus de l'MDT són una organització autònoma que fins ara prioritzava influir en el si del moviment de l'esquerra independentista i que ara impulsarà una candidatura a les eleccions espanyoles Un moment de l'assemblea de Poble Lliure del 2016. | ACN Poble Lliure ha optat per un arriscat pas endavant i exercir com un actor polític i electoral autònom. Més enllà de defensar determinats posicionaments en el si de la CUP, aquesta formació va decidir dimarts impulsar una candidatura a les eleccions espanyoles (https://www.naciodigital.cat/noticia/175370/poble/lliure/es/vol/presentar/eleccions/espanyoles/obr e/crisi/cup) en què espera sumar, com a mínim, Som Alternativa d'Albano Dante Fachin i Procés Constituent. Va aprovar-ho internament després que la CUP tanqués la porta a ser al 28-A (https://www.naciodigital.cat/noticia/175215/militancia/cup/decideix/amplia/majoria/no/presentar- se/espanyoles) , tal com aquesta organització havia reclamat. Una decisió que ha generat una crisi en l'esquerra independentista i, en particular, en el si de la que fins ara era la seva única expressió electoral, als municipis i el Parlament. No és el primer cop que Poble Lliure defensa públicament posicionaments divergents amb la CUP, però sí és la primera ocasió que, davant de la impossibilitat d'imposar-s'hi internament, opta per anar a les urnes sense el seu paraigua. Tot i això, què és exactament Poble Lliure? https://www.naciodigital.cat/noticia/175397/es-poble-lliure-sis-preguntes-amb-resposta-partit-ombra-cup Pagina 1 de 5 1. És Poble Lliure un sector de la CUP? No, Poble Lliure és un partit autònom, tot i que, fins ara, havia cedit la referencialitat electoral i institucional a la CUP. Defensa uns Països Catalans independents, socialistes i antipatriarcals i centra bona part de la seva activitat en el si de l'esquerra independentista, on conflueix amb altres actors juvenils (Arran o La Forja), sindicals (COS), d'estudiants (SEPC), antirrepressius (Alerta Solidària) o, en el camp més clarament polític, la CUP (fins ara, l'artefacte electoral) o Endavant. En aquest camp, Poble Lliure treballa com a organització estratègica, és a dir, que intenta formar els seus militants i defensa uns postulats determinats en el si de l'esquerra independentista, i particularment en l'acció institucional de la CUP. No necessàriament tots els membres de Poble Lliure formen part també de la CUP, ni la majoria dels de la CUP estan integrats a Poble Lliure o Endavant -per bé que, en ser els espais més clarament organitzats, són els que tenen un marge d'influència més delimitat-. 2. D'on sorgeix Poble Lliure? L'organització va néixer formalment el 2014, però és l'hereva d'una organització històrica com el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que va dissoldre's en Poble Lliure per facilitar l'entrada d'exmilitants de Maulets i altres membres de l'esquerra independentista amb un projecte polític i estratègic similar. L'MDT, al seu torn, tenia una llarga trajectòria, ja que, des del 1984, va intentar ser el pal de paller del gruix de l'independentisme revolucionari, per bé que ben aviat va patir algunes escissions (com la del 1987, del sector provinent del PSAN) i, més tard, un període d'hibernació (a principis dels 90, per impulsar l'Assemblea d'Unitat Popular). Des del tombant de segle, però, s'ha implicat en l'articulació de l'esquerra independentista moderna i en el front institucional de la CUP. https://www.naciodigital.cat/noticia/175397/es-poble-lliure-sis-preguntes-amb-resposta-partit-ombra-cup Pagina 2 de 5 Mireia Calders i Guillem Fuster, portaveus de Poble Lliure, en una entrevista amb NacióDigital. Foto: Martí Juanola 3. Quines són les cares visibles de Poble Lliure? Com a organització autònoma, Poble Lliure té dos portaveus, Mireia Caldés i Guillem Fuster (https://www.naciodigital.cat/noticia/169648/caldes/fuster/poble/lliure/cup/posar/llums/llargues/sab er/cap/anar) , els quals són la cara pública de l'organització i defensen nítidament els seus postulats. Tot i això, els dirigents més coneguts ho són pel fet d'haver estat al capdavant de la CUP, amb més referencialitat social, i no tant per l'activitat autònoma de Poble Lliure. Es tracta, per exemple, dels exdiputats Mireia Boya i Albert Botran. Núria Alcaraz, que encapçalava una de les llistes internes per conformar el secretariat nacional de la CUP (https://www.naciodigital.cat/noticia/148728/qui/es/qui/al/nou/secretariat/cup) i va aconseguir entrar-hi, forma part també de Poble Lliure. 4. Què defensa Poble Lliure? A grans trets, l'espai que representa Poble Lliure és més partidari d'una entesa amb el gruix de l'independentisme del que ho és Endavant, que prioritza més mirar als moviments socials i aliances anticapitalistes. Per això, l'MDT va col·laborar activament des de l'inici amb moviments com la Plataforma pel Dret a Decidir o l'ANC, fins i tot quan la CUP els veia amb recels. De la mateixa manera, aquesta organització és més partidària d'una major presència en els processos electorals d'àmbit supralocal, mentre que Endavant reclama centrar el gruix dels esforços en aquest camp en el municipalisme. Mireia Boya i Albert Botran, en una imatge d'arxiu al Parlament. Foto: ACN 5. Quins altres xocs interns ha tingut Poble Lliure? https://www.naciodigital.cat/noticia/175397/es-poble-lliure-sis-preguntes-amb-resposta-partit-ombra-cup Pagina 3 de 5 La CUP és un moviment molt plural, amb moltes ànimes, per bé que Poble Lliure és, juntament amb Endavant, de les poques organitzades que hi ha. Per això, sempre que hi ha debats interns, fa sentir la seva veu i sovint això provoca tensions. Un fet que ja ocorria en l'època de l'MDT i, per exemple, aquesta formació i Maulets van imposar-se el 2004 quan es va abordar si la CUP havia de presentar-se a les eleccions europees d'aquell any. Endavant, en canvi, s'hi va oposar, no va fer campanya i la candidatura va rebre només 6.185 vots. Igualment, l'MDT va ser qui més va pressionar perquè el 2012 la CUP fes el salt al Parlament - en una votació que, en primera instància, va guanyar per un sol vot-. Tot i això, no se'n va sortir amb les europees del 2014 i les tensions s'han repetit també amb la declaració de sobirania del gener de 2013, la investidura d'Artur Mas -Poble Lliure n'era partidari-, els pressupostos de la Generalitat del 2016 -els volia aprovar- o, més recentment, la presència a les eleccions europees i espanyoles dels propers mesos. Un moment de l'última assemblea de Poble Lliure, el 2018. Foto: ACN A nivell municipal, a més, Poble Lliure és més partidari de candidatures àmplies com les que conformen junt amb comuns crítics sota el paraigües de Guanyem (https://www.naciodigital.cat/noticia/173480/cup/comuns/critics/mes/converteixen/guanyem/marca/ nacional/futures/eleccions) . Fins i tot, en alguns casos, defensen coalicions com la d'Argentona amb ERC i ICV o especialment la de Badalona, amb ERC (https://www.naciodigital.cat/noticia/174524/erc/ratifica/coalicio/amb/sabater/recuperar/alcaldia/ba dalona) , qüestionant alguns dels requisits aprovats en l'assemblea nacional de la CUP per fer llistes. Igualment, Poble Lliure defensava que la CUP participés en el Consell per la República i, en no aconseguir-ho, va optar per fer-ho ell autònomament (https://www.naciodigital.cat/noticia/174169/poble/lliure/uneix/al/consell/republica) . 6. Quin pes té Poble Lliure? https://www.naciodigital.cat/noticia/175397/es-poble-lliure-sis-preguntes-amb-resposta-partit-ombra-cup Pagina 4 de 5 És una incògnita quin és el pes real de l'organització o quants militants té, i tampoc quin és el grau d'influència exacte a dins de la CUP. A nivell territorial, però, acostumen a vèncer els seus plantejaments a la territorial de comarques gironines, així com a Ponent, al Maresme i al Barcelonès Nord. Poble Lliure també té militància activa a Barcelona, el Vallès o el Camp de Tarragona, i disposa d'una presència menor al País Valencià. https://www.naciodigital.cat/noticia/175397/es-poble-lliure-sis-preguntes-amb-resposta-partit-ombra-cup Pagina 5 de 5.
Load more

Recommended publications
  • Online Mobilization and Perspective Taking in Contentious Politics
    Online mobilization and perspective taking in contentious politics Camilo Cristancho-Mantilla* PhD candidate in Political science Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] Working paper – Comments welcome Abstract This article presents an approach to the intergroup contact theory focusing on the value of perspective taking as a central premise in a broad conception of democracy as it implies acknowledging conflict and having respect for political adversaries. I look into protest mobilization and the role that movements and civil society organizations play as mediators in contentious politics in the internet and argue that online protest mobilization processes provide bridging between political divides as protest conveyors need to counter-argue adversarial arguments and frames. Three protest events in Spain are studied through surveys of protesters and through network analysis of issue actors online in order to link individual attitudes with intergroup interaction. This approach provides preliminary evidence to support the theory that online mobilization serves as a contact space which affects the disposition of protest participants for considering opposing stances in political conflicts. Keywords: perspective taking, intergroup contact theory, political disagreement, attitudes, mobilization, online politics, social movements To be presented at the X Congress of the Asociación Española de Ciencia Política, Universidad de Murcia, September 7-9, 2011 ______________________ * I gratefully acknowledge financial support from a PhD research grant provided by the Universitat Autònoma de Barcelona and the POLAT research group. Data for the protest surveys is part of the EUROCORES project EUI2008- 03812 - Caught in the Act of protest: Contextualizing Contestation. 1 Introduction Internet use for political mobilization is increasingly capturing the attention of multiple disciplines as many expectations for the effects of online media on civic engagement need to be tested.
    [Show full text]
  • “Si Me Hablas En Catalán Se Suspende El Juicio”, Els Drets Lingüístics En Via Morta
    Title: The Catalan Case II. Thirty-seven new serious cases of linguistic discrimination in the public administrations in Spain."If you address me in Catalan I'll suspend the proceedings". Castrated language rights in Europe. Study experts: Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté and Eloi Torrents Vivó Collaborators: Mireia Casals Isart, Marc Cristià Castellví; Bernat Gasull i Roig and Aida Goixart Andrés March 2016 Barcelona Plataforma per la Llengua (Pro-Language Platform) Via Laietana, 48 A, principal 2a 08003 Barcelona 93 321 18 03 www.plataforma-llengua.cat 1 Barcelona, 11 September, 1924 Note: this story includes a conversations that takes place in two languages: the police officers speak Spanish at all times, while Mr. Valls and Gaudí answer in Catalan. At 8.05 on the morning of 11 September, 1924, Mr. Valls, as he entered the church of Sant Just, was stopped by a police officer, who asked him1: "Where are you going?" "I'm going to mass". "You can't go in here. If you want to go to mass, you'll have to go to another church". "But I want to hear mass in this church, Sant Just". "Well, you can't go through this door. Try the other door". Mr. Valls went to the other door in carrer de la Ciutat, where another policeman refused him entry, and a short discussion ensued. Just at that moment, Mr. Gaudí arrived, and resolutely tried to enter the church. The policeman stopped him, asking: "Where are you going?" "I'm going to mass". "You can't go in here". "Yes I can".
    [Show full text]
  • Opinió Diari De Girona
    DILLUNS, 9 DE JULIOL DE 2012 | Diari de Girona 12 Director: Jordi Xargayó i Teixidor. Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes (Girona), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny). Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Distribució i Promocions: Enric Cullell. Diari de Girona Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV. FUNDAT EL 1889 EDITA DIARI DE GIRONA, S.A. CONSELLER DELEGAT: José Manuel Vaquero DIRECTOR GENERAL: J.L. Rodríguez Artime DIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: José Manuel Atiénzar DdG SUBDIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: Francisco J. Guixá Opinió accepti iniciar la recollida d’un milió de jol parla d’un xoc de trens. Perquè Espa- signatures per tramitar la urgència d’a- nya pugui concedir el dret d’autodetermi- questa legislació. La campanya per a la re- nació interna (auotonomia) i externa (in- collida de signatures seria una bona pro- dependència) a alguna nacionalitat –Eus- moció per a l’autodeterminació. A més a kadi o Catalunya– caldria modificar la més, si mai Catalunya votés la indepen- Constitució d’acord amb els complexos Lluís Busquets i Grabulosa dència, Europa no es trobaria en calçotets mecanismes que preveu el seu article 168 [email protected] a l’hora de decidir què fer. per a qüestions com la monarquia, la ban- L’AMI va ser una entitat impulsada per dera o la unitat d’Espanya (i també po- l’alcalde de Vic, Josep M.
    [Show full text]
  • Milena Kojić MODEL of the REGIONAL STATE in EUROPE
    University of Belgrade University La Sapienza, Rome University of Sarajevo Master Program State Management and Humanitarian Affairs Milena Kojić MODEL OF THE REGIONAL STATE IN EUROPE - A COMPARATIVE ANALYSIS WITH FOCUS ON THE REPUBLIC OF SERBIA Master Thesis Belgrade, August 2010 University of Belgrade University La Sapienza, Rome University of Sarajevo Master Program State Management and Humanitarian Affairs Milena Kojić MODEL OF THE REGIONAL STATE IN EUROPE - A COMPARATIVE ANALYSIS WITH FOCUS ON THE REPUBLIC OF SERBIA Master Thesis Members of the Commission: Assoc. Prof. dr. Zoran Krstić, Mentor Prof. Emer. dr. Marija Bogdanović, President Prof. dr. Dragan Simić, Member Defense date: __________________ Mark: __________________ Belgrade, August 2010 TABLE OF CONTENTS INTRODUCTION…………………………………………………………………......…1 PART I 1. Key terms and basic theoretical categories .....................................................................4 2. Basic models of state organization .................................................................................7 a) Consociational state .............................................................................................7 b) Unitary state – simple state ................................................................................10 c) Federation – complex state ……………………………………........................11 d) Regional state – tertium genus ………………………………...........................14 PART II 1. Republic of Italy……………………............................................................................18
    [Show full text]
  • Nou Estat D'europa Globalisation, Language and Identity in Catalonia
    Nou Estat d’Europa Globalisation, language and identity in Catalonia: a contemporary perspective. by Steven Byrne Thesis presented to the University of Limerick for the award of the Degree of Doctor of Philosophy Supervisors: Dr David Atkinson and Dr Máiréad Moriarty External: Dr Agurtzane Elordui Submitted to the University of Limerick, May 2019. Abstract The processes associated with globalisation have seen Catalonia become an ethnolinguistically diverse region. Additionally, a vibrant civic and political movement for an independent Catalonia has brought a renewed urgency to questions about what it means, personally and politically, to speak or not to speak Catalan or Spanish in 21st century Catalonia. The current study seeks to address a gap in the literature by investigating the attitudes of members of independence organisations toward the Catalan and Spanish languages against the backdrop of the Catalan independence movement. This research examines the respondents’ language attitudes from a language orientations perspective, using Ruiz’s (1984, 2010) framework of language-as-a-problem and language-as-a-resource to unpack the complexities of the situation in present-day Catalonia. This research was conducted with members of independence organisations operating in the city of Girona and involved qualitative research methods, specifically focus groups and narrative interviews. This study indicates that a fuller understanding of the complex situation in Catalonia may be facilitated through qualitative methodologies, which have the potential to explore attitudes in-depth. The analysis of the data reveals a diversity of attitudes toward both Catalan and Spanish, with both languages being mobilised in diverse combinations for a wide range of purposes.
    [Show full text]
  • Toni Bolaño Extremo Nordeste
    SELLO Ediciones Península COLECCIÓN Atalaya FORMATO 15 x 23 cm. - RÚSTICA CON SOLAPAS Otros títulos de la colección Atalaya SERVICIO XX-XX ¿España sin Cataluña? Hace apenas veinte años, muy pocos simpatizantes de la izquierda Crónica personal de sesenta días de independentista catalana hacían oír su voz fuera de la órbita de Esquerra discordia: del Once de Septiembre al 9-N CORRECCIÓN: PRIMERAS Republicana de Catalunya (ERC). Los escasos militantes de formaciones Toni Bolaño Joan Tapia como el Partit Socialista d’ Alliberament Nacional (PSAN) transitaban por DISEÑO XX-XX-20XX Nombre los márgenes del sistema, entre escisiones y batallas internas. Hasta Banca Catalana: caso abierto que en 1986 los restos del naufragio se unen bajo las siglas Candidatura Extremo nordeste Autor REALIZACIÓN Lo que no se contó del escándalo d’Unitat Popular (CUP). La nueva marca aúna fuerzas, pero no es hasta que enriqueció a Jordi Pujol La CUP: los últimos bolcheviques de Occidente Textos biografía En cursiva. las elecciones municipales de 2003 cuando cosecha sus primeros éxitos, EDICIÓN Pere Ríos todavía relativos. Toni Bolaño es licenciado en Ciencias Toni Bolaño de la Información por la Universidad Au- ¿Los españoles son de Marte CORRECCIÓN: SEGUNDAS En 2007, la CUP aumenta su representación municipal, pero su actuación tónoma de Barcelona. Inició su carrera y los catalanes de Venus? política solo se circunscribe a los ayuntamientos. El salto a la política en Radio Sabadell, El Noticiero Universal Cómo y cuándo se fue al garete la DISEÑO XX-XX-20XX Nombre nacional catalana se produce en 2012, después de los buenos resultados y Cadena Catalana.
    [Show full text]
  • El Quart Cinturó I El Copagament Són a L'agenda De
    40 Els pobles indígenes australians Mylai Burgos De la tragèdia... “L’Estat mexicà veu a l’esperança? l’aigua com un negoci” Quaderns d’Illacrua A FONS PÀGINES 1 a 3 MIRALLS | ENTREVISTA PÀGINES 4 i 5 SETMANARI DE COMUNICACIÓ d N207 1 de desembre de 2010 DIRECTA www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros ALBERT GARCIA El Quart Cinturó i el copagament són a l’agenda de Mas CiU prepara privatitzacions de serveis AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINES 7-8 presarial de la Cambra de Comerç fa- ran que s’accelerin les obres de les l govern de Convergència i Unió ja grans infraestructures com el Quart Eapunta a un aprimament de l’ad- Cinturó i la MAT. El copagament sani- ministració i les conselleries. Els a- tari serà una de les solucions conser- cords preelectorals amb el lobby em- vadores per fer front al dèficit públic. La manifestació per protestar contra la mort d’Aliou Djob arriba fins al Palau de la Generalitat L’estranya mort d’un lleidatà revolta la comunitat guineana Una marxa a Barcelona denuncia que els Mossos van ocultar l’assassinat durant una setmana sencera tot i tenir els seus documents AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 9 seva família. Finalment, van anar a contactes i la documentació a so- la comissaria dels Mossos, on els bre, però els policies no van infor- liou Djob va desaparèixer el 6 van dir que havien trobat el noi mar ningú de la defunció. L’autòp- Ade setembre d’enguany. Durant mort per culpa d’un atac de cor.
    [Show full text]
  • Decision Making Processes in Grassroots Collectives As Stories and Fractals of Adult Learning and Personal, Social and Ecological Change
    The Slow Revealing of Change: Decision Making Processes in Grassroots Collectives as Stories and Fractals of Adult Learning and Personal, Social and Ecological Change by Erika Isabella Zárate A Thesis presented to The University of Guelph In partial fulfilment of requirements for the degree of Master of Science in Capacity Development and Extension Guelph, Ontario, Canada © Erika Zárate, September, 2014 ABSTRACT THE SLOW REVEALING OF CHANGE: DECISION MAKING PROCESSES OF GRASSROOTS COLLECTIVES AS STORIES AND FRACTALS OF ADULT LEARNING AND PERSONAL, SOCIAL AND ECOLOGICAL CHANGE Erika Zárate Advisor: University of Guelph, 2014 Professor Al Lauzon The decision making processes of social and ecological change grassroots collectives (SECGCs) do not only promote change at a community level, but are exemplary enactments of such change. These processes are principled, critically reflective, relational and self-organized, and more so when there is a high degree of connectivity within and between individual SECGCs. SECGCs embody narrative and fractal behaviour that, upon assessment, could contribute significantly to their organizational learning, and subsequent social and ecological change work. In order to assess the self-balancing fractal nature of SECGCs, this research study proposes the use of a Fractal Organization Model and its accompanying table of characteristics of self-balancing fractal SECGCs. The model contains four elements, or nodes, that represent the existing or potential strengths of a SECGC membership, its value and belief system, its decision making processes, and its collective actions for social and ecological change. However, in addition to understanding the nodes of a fractal SECGC, it is also imperative to explore and assess the relationships between these nodes.
    [Show full text]
  • L'independentisme Al Vallès Oriental
    L’independentisme al Vallès Oriental Resum: Als anys seixanta i setanta Granollers i tota la comarca 11 Ponències van ser un dels focus més actius de l’independentisme modern. Anuari del Primer a través del Front Nacional de Catalunya i després a través Centre d'Estudis del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, desenes de vallesans de Granollers 2009 van organitzar-se al marge de la legalitat franquista (amb les consegüents persecucions, detencions i empresonaments) en una dinàmica política que malgrat la seva força mai ha estat analit- zada amb deteniment. Un buit informatiu que aquesta ponència començarà a omplir. Situar categòricament un lloc o una data com a naixement de l’independentisme seria tan impossible com absurd, perquè d’ençà del 1714 podríem trobar fils conductors en moltes i ben diverses direccions. Però també és cert que l’independentisme contemporani, el que ha unit la tradició de lluita nacional amb les lluites socials modernes sorgides al voltant del marxisme i que ha estat bateja- da com l’esquerra d’alliberament nacional,1 sí que té uns orígens més definits, tan definits que gairebé se circumscriuen a una sola organització: el Partit Socialista d’Alliberament Nacional, que va ser el primer partit que va aglutinar els conceptes d’independència, socialisme i Països Catalans. El PSAN és el partit que no solament ha format els actuals qua- dres dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya,2 la primera formació independentista que accedeix al govern de la Generalitat recuperada,3 sinó que també va ser el bressol de molts dels dirigents de l’actual Iniciativa per Catalunya i d’alguns dels fundadors del 1 Roger Buch (1995): El Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) 1874-1980, Barcelona, Institut de Ciències Polítiques i Socials, pàg.
    [Show full text]
  • La Guerra De Sucesión En Valencia. Retrospectiva Historiografía Y Estado De La Cuestión
    LA GUERRA DE SUCESIÓN EN VALENCIA. RETROSPECTIVA HISTORIOGRAFÍA Y ESTADO DE LA CUESTIÓN CARMEN PÉREZ APARICIO Universitat de Valencia Cumplidos trescientos años desde que, en 1705, se iniciaran las sublevaciones de los Reinos de la Corona de Aragón a favor del archiduque Carlos y otros tantos desde que se abriera, en 1707, el proceso que acabaría con el sistema político que había regulado las relaciones entre el rey y la referida Corona, el conocimiento sobre este trascendental periodo histórico ha experimentado en los últimos cuarenta años un avance significativo. Desde que en la década de 1960 se iniciara un proceso de reflexión y de análisis -sin parangón hasta entonces- sobre la trayectoria histórica del País Valenciano hasta la actualidad, el camino recorrido ha sido largo y fructífero y las favorables expectati­ vas sobre su continuidad permiten albergar la esperanza de una andadura ininterrum­ pida, marcada por los sucesivos relevos generacionales y por la necesidad de ofrecer renovadas respuestas a nuevos interrogantes. En aquel momento, en el que otras gene­ raciones desvinculadas del régimen político y de la ideología dominante reivindica­ ban más libertades, el ámbito de la Historia se había visto sacudido desde unos años antes por una corriente renovadora que recogida desde Francia por Jaime Vicens Vives, constituía un revulsivo para las esclerotizadas instancias académicas y amenazaba con echar por el suelo unos planteamientos historiográficos muy condicionados por un régimen político que había manipulado groseramente la Historia de España e impuesto una visión unitaria y al mismo tiempo parcial, tan alejada del rigor histórico como excluyente de las otras Historias de España.
    [Show full text]
  • Copia De C.DIA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES.Ods
    CENTROS DE DÍA ACREDITADOS PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES 18/08/2021 CENTRES DE DIA ACREDITATS PER A PERSONES MAJORS DEPENDENTS PROVINCIA MUNICIPIO NOMBRE DOMICILIO ENTIDAD TELEFONO PROVÍNCIA MUNICIPI NOM DOMICILI ENTITAT TELÈFON ASOCIACIÓN DE FAMILIARES Y AMIGOS DE ENFERMOS DE Alacant Alacant/Alicante CENTRO DE DIA ASOC FAM.ENFERMO D ALZHEIMER DEPORTISTA MIRIAM BLASCO 13 965265070 ALZHEIMER DE ALACANT CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Alacant/Alicante C/ CAJA DE AHORROS, 15 CUIDADOS INTEGRALES 3ª EDAD, S.L. 965268376 JESUS -MARIA VISTAHERMOSA CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Alacant/Alicante ALCALDE LORENZO CARBONELL, 56 QUAVITAE SERVICIOS ASISTENCIALES, S.A. 965131651 DOMUSVI ALICANTE BABEL CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Alacant/Alicante AVENIDA CONDOMINA, S/N QUAVITAE SERVICIOS ASISTENCIALES, S.A. 965131651 DOMUSVI ALICANTE CONDOMINA ASOCIACION DE FAMILIARES Y AMIGOS DE ENFERMOS DE Alacant Alcoi/Alcoy CENTRO DE DIA DE ALZHEIMER DE ALCOY CALLE ENCARO, 14 965545997 ALZHEIMER D'ALCOI Alacant Alcoi/Alcoy CENTRO DE DIA PMD DOMUSVI ALCOY CALLE OLIVER Nº 22 QUAVITAE SERVICIOS ASISTENCIALES, S.A. 965334684 CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Alfàs del Pi, l' CL. RIU CASTELLS, 3 (URB BELMONTE) ANNEKE INTEGRAL CARE SERVICES SL 966807844 ANNEKE RESIDENCE CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Almoradí CL. PONTEVEDRA, S/N INSTITUTO GERIATRICO MEDITERRANEO, S.L. 966783802 CASAVERDE ALMORADI Alacant Altea CENTRO DE DIA P.M.D. VILA D'ALTEA-LES BOQUERES PDA. PLÁ DEL CASTELL, 110 VILLA DE ALTEA LES BOQUERES S.L. 966881791 CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Banyeres de Mariola DOCTOR FLEMING, S/N AJUNTAMENT DE BANYERES DE MARIOLA 966567041 BANYERES DE MARIOLA CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Benidorm C/ RUMANIA, 26 GERICON REAL ESTATE, S.L.U.
    [Show full text]
  • ACTES DE LES I JORNADES D'estudis LOCALS DE LLUCMAJOR 10 I 11 De Novembre De 2017
    ACTES DE LES I JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE LLUCMAJOR 10 i 11 de novembre de 2017 Volum 1. Història / Patrimoni © dels autors i autores, 2018 © Ajuntament de Llucmajor, 2018 ISBN: 978-84-947890-6-9 Dipòsit Legal: PM 1415-2018 Disseny: Moiré | www.moire.cat Impressió: Gráficas Ulzama No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre ni de la coberta, ni el recull en un sistema informàtic, ni la transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís dels titulars del copyright. ACTES DE LES I JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE LLUCMAJOR 10 i 11 de novembre de 2017 Volum 1. Història / Patrimoni CONTINGUTS VOLUM 1 PRÒLEG: Un apunt sobre els estudis locals de Llucmajor 13 Miquel Sbert i Garau Presentació de les I Jornades d’Estudis Locals 27 Lluís Segura HISTÒRIA 1 Bases per a l’estudi de la Guerra Civil a Llucmajor 33 Antoni Vidal Nicolau 2 El Sexenni Revolucionari a Llucmajor (1868-1874) i la seva 45 influència sobre el socialisme al primer terç del segle xx a Llucmajor Antoni Vidal Nicolau 3 Participació llucmajorera en la migració balear cap al País 53 Valencià en el segle xvii: estat de la qüestió i possibles línies d’investigació Gabriel Vich Vidal 4 La talla de 1404 de la vila de Llucmajor 85 Maria del Carme Pino Obrador 5 La forja d’una cultura republicana democràtica i popular a 99 Llucmajor durant el segle xix Catalina Martorell Fullana 6 La secció de carabiners de Llucmajor.
    [Show full text]