Per un habitatge digne Orlando Pineda Dos anys de La Maranya Així està el pati // Pàgina 10 Roda el món // Pàgina 18 Què es cou // Pàgina 23 El dissabte 24, prop de 15.000 perso- Entevista a Orlando Pineda, president El Centre Social Autogestionat La Ma- nes van omplir els carrers del centre de l’AEPCFA (Associació d’Educació ranya, al casc antic de Lleida, celebra de Barcelona per exigir el seu dret a un Popular Carlos Fonseca Amador), l’en- el seu segon aniversari amb un seguit habitatge digne. Ciutats de tot el món titat rectora de l’alfabetització de d’actes que es duran a terme el dissab- es van manifestar alhora. Nicaragua. te 31 de març.

setmanari de comunicació

núm. 43directa // 28 de març de 2007 www.setmanaridirecta.info 1,5 euros Es difon un manual contra els okupes entre la policia >> Així està el pati // Pàgina 9 EL DOSSIER PORTA EL SEGELL DEL SINDICAT AUTÒNOM DE POLICIA

Lluis Llach: “Ja està bé que passin aquestes coses” >> Expressions // Pàgina 24

Un dels cosins de Núria Pórtulas va desplegar una pancarta al concert d’en Llach a Verges. El cantautor va defensar l’acció tot dient: “Ja està bé que passin aquestes coses” Toe >> De dalt a baix // Pàgines 3 a 5 >> Així està el pati // Pàgina 12 TORNEM EL Morts a la feina: Nou accident a la central DIMECRES la sagnia que no cessa nuclear Vandellòs II 11 D’ABRIL pàgina 2 la línia directa núm. 43 / 28 de març de 2007 Editorial Pensem, doncs existim Lleis per incomplir Actuar per consens s inevitable preguntar-se perquè serveix una llei si després no s’ha de complir. Sembla que, ara mateix, els empresaris tenen via ✑ Pep Guilanyà Élliure per incomplir sempre que vulguin la Llei de Prevenció de /[email protected]/ d’aprenentatge generem valors Riscos Laborals, ja que cap govern –ni el del PSOE que va fer la norma intangibles. l’any 1995, ni els del PP, ni el nou del PSOE– sembla disposat a dotar la quest cap de setmana en El nostre repte El nostre repte és el d’inte- Inspecció de Treball dels recursos mínims per poder fer la seva feina. Josep Ma. Mallarach m’ex- grar els valors intangibles en una La conseqüència d’aquesta –diguem-ne- indolència han estat 1.352 Aplicava que entre el Cana- és el d’integrar societat marcadament materia- morts durant el 2006 arreu de l’Estat espanyol. A més dels milers de dà i EUA, existeix una zona amb lista, tecnològica. Són valors ferits, mutilats, malalts crònics i les altres 16.000 morts derivades de un sistema de govern que ha els valors com la democràcia, la tolerància, malalties contretes a la feina. sigut democràtic ininterrompu- la sensibilitat, la flexibilitat i la És, com a mínim, curiós quan estem en un sistema disposat a gas- dament durant 2000 anys. Es intangibles en solidaritat entre altres. I són els tar milions per prohibir-nos el consum de certes drogues, o consumir- tracta de la Confederació Iru- una societat moviments socials i/o d’esque- les segons on, per “la nostra salut”; disposat a gastar-se encara més quesa, formada per set nacions rres els que habitualment fan milions per evitar que sobrepassem uns límits de velocitat o conduïm indígenes. Els dirigents, quan han marcadament més per incorporar nous valors sense cinturó per “la nostra seguretat”; o gastar-se’ls per evitar un sol de prendre una decisió, tenen en intangibles a la societat des de la hipotètic mort en un atemptat. Aquest mateix sistema pot “permetre’s” compte les seves conseqüències materialista, pràctica diària. –per utilitzar la seva expressió– milers de morts i malalts sense posar- fins a la setena generació. Que Pensar en com atendre els hi remei. un dirigent prengui una decisió tecnològica nostres pròpis conflictes i inten- Mentrestant, els empresaris continuen carregant sobre la seva pensant només en els beneficis tar resoldre’ls autoaplicant-nos nul·la consciència totes aquestes vides destrossades, al mòdic preu de la generació actual és sufi- aquests valors és una bona d’unes multes irrisòries, ja que saben que ningú els farà complir la llei. cient per la seva destitució. Les En les associacions sovint manera de millorar la nostra I si aquesta llei no és de compliment obligat? Llavors, molta gent es grans decisions, però, les prenen ens costa actuar i decidir per existència (tan des de cadascú preguntarà perquè la resta sí que ho són, no? Qui decideix quines lleis totes per consens. Això és així consens. No tenim formació i de nosaltres com des de les hem de complir i quines no? gràcies a l’educació que reben els improvisem. És difícil decidir organitzacions). d seus membres. per consens. I en aquest camí

Pluges disperses a setmana continuarà marca- Lda per les temperatures fres- ques i l’ambient inestable. Els cels ennuvolats predominaran, amb ruixats dispersos dimecres. Una baixa pressió més intensa ens afectarà dissabte a la nit i durant tot el diumenge. Les pre- cipitacions poden ser més fortes i extenses, especialment al nord de Catalunya. Els matins, farà fred, però al migdia els termò- Diumenge de matinada les pluges intenses cauran per tota Catalunya metres pujaran una mica. Dilluns al matí, les temperatures continuaran essent fredes, suaus al migdia

El racó il·lustrat Franchu Com s’ha fet?

bans de començar, informar que la setmana vinent no es publicarà el setmanari perquè coincideix amb les vacances de ASetmana Santa i això comporta problemes, sobretot a nivell de distribució. Així doncs, ens tornarem a trobar el proper 11 d’abril. Aquest número que tens a les mans s’ha fet amb una mica més de ganes, sabent que tindrem una semaneta de festa. D’altra banda aquest descans servirà per agafar forces pel mes que ve, l’abril; un més que pot ser clau en l’esdevenir de la publicació. Per Sant Jordi es compleix el primer aniversari de la DIRECTA. Farem una festa d’aniver- sari; treurem una edició especial centrada en el tema de la llibertat d’expressió i començarem a renovar les subscricpions, que n’hi ha que ja faran l’any. Esperem renovar el màxim de subsrcipcions possibles i fer-ne unes quantes més amb la promocio de l’aniversari i Sant Jordi. Bé, com a mínim podrem dir que hem complert amb aquelles que van confiar en nosaltres fa un any i es van subscriure a cegues. Ara, amb un any de setmanari a l’esquena, esperem que molta més gent hi confiï.

Fe d’errades: L’entrevista de cultura del número passat, el 42; la secció anome- nada Pim-pam-pum, hauria d’haver estat signada per Jordi Vidal en comptes de Roger Palà. Disculpes.

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits ADSL LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 Qui som La graella: Pau Cortina Dipòsit Legal: GI-1528-2005 DISSENY I COMPAGINACIÓ FOTOGRAFIA c/Juan Ramón Jiménez núm. 22, 08902 Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra amb les condicions següents: L’Hospitalet de Llobregat Roger Costa Edu Bayer i Arnau Bach -Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l'obra de la manera especificada REDACCIÓ CORRECCIÓ www.setmanaridirecta.info per l'autor o el llicenciador. De dalt a baix: Guillem Sànchez i Laia Bragulat, Carles Biosca i [email protected] -No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitat comercials. Barrull * Impressions: Laia Alsina i Òscar Canudas, Laura Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 -Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra deri- Mariona Ortiz * Així està el pati: PUBLICITAT Àrees de treball de Directa: vada d'aquesta obra. Guillem Sànchez, Lluc Salellas, Laia Jesús Hita [email protected] - Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra. Alsina, Jesús Rodríguez * DISTRIBUCIÓ [email protected] - Algunes d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular del Roda el món: Guillem Sànchez * Xavi Camós [email protected] dret d'autor. El dret derivat d'us legítim o altre limitació reconeguda per llei no queda Observatori dels mitjans: Enric SUBSCRIPCIONS [email protected] afectat per l'anterior. [email protected] Borràs i Abelló * Què es cou: Helena Olcina i Amigo Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs- [email protected] NonCommercial. Per a veure una còpia d'aquesta llicència visiteu Gemma Garcia i Jordi Panyella * ADMINISTRACIÓ [email protected] http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta Expressions: Roger Palà, Miquel Correa a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA Jordi Vidal i Santi Eizaguirre * AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 27 28 de març de 2007 / directa núm. 43 de dalt a baix pàgina 3

ELS ACCIDENTS LABORALS DEL 2006 EN XIFRES

1.694 persones incapacitades per 1.352 morts a la feina en tot l’Estat espanyol_ 9 inspectors de treball al sector de la accidents laborals als Països Catalans de gener construcció en tot el País Valencià_ a setembre_ 299 d’aquests eren treballadors immigrants_ 3 a Alacant, 6 a València i cap a Castelló_

PAÏSOS CATALANS //LES MORTS A LA FEINA VAN CRÉIXER MÉS D’UN 40% EL 2006 La Llei de Prevenció de Riscos Laborals queda en lletra morta La manca de funcionaris fa que s’inapliqui la norma de 1995

Treballadors en situació de perill sense mesures de seguretat, el 26 de març als barris de l’Eixample i el Poblenou de Barcelona Arnau Bach

✑ Guillem Sànchez i Barrull Reduir la temporalitat –els treba- Unida del País Valencià s’ha exigit però, és una promesa que s’incom- rregats de supervisar les condicions /[email protected]/ lladors eventuals tenen entre 2,5 i 3 que la xifra arribi a un inspector pleix una i altre vegada. El propi de seguretat a la construcció. Un vegades més probabilitats de morir per cada 7.000 treballadors. funcionariat ha exigit diversos cops sector que ocupa 182.000 treballa- egons totes les fonts consul- treballant–, millorar la formació, un augment dels recursos i el 5 de dors –sense comptar els autònoms tades, la Llei de Prevenció de crear una “cultura de la prevenció” Una demanda no escoltada juny de 2006 va realitzar una vaga i ni els sense contracte– i que suma SRiscos Laborals de 1995 és, o acabar amb la “impunitat” em- Actualment a Catalunya hi ha 113 una tancada a les oficines d’Inspec- tres morts al mes. A les comarques com a mínim, “bona”. Hi ha qui afir- presarial que permet aquest sector inspectors, als quals se sumarien els ció de Treball a Barcelona. A Ala- de València només són sis els ins- ma, fins i tot, que amb el seu com- irresponsabilitzar-se dels costos 50 tècnics de la Generalitat que, pectors dedicats en exclusiva a la pliment estricte “seria impossible humans de les seves empreses. O des del juny, també tenen capacitat Hi ha un construcció, i cap a Castelló. Da- morir a la feina”. En canvi, però, les una encara de més simple: fer com- sancionadora. Al País Valencià n’hi vant aquest panorama, Juan Carlos notícies de morts segueixen es- plir mínimament la llei. Aquesta ha 160 entre inspectors i subinspec- funcionari per López Coig, fiscal de Delictes Labo- quitxant, generalment de manera última, però, és inaplicable actual- tors, i l’Institut Valencià de Segure- rals, demanda la creació d’una bri- molt breu, les pàgines dels diaris. ment pel raquitisme que pateix el tat i Salut en el Treball (Invassat) cada 27.000 gada judicial, integrada per agents Una de les darreres: dos treballa- servei d’Inspecció de Treball. compta amb mig centenar més, de la policia estatal i la Guàrdia dors de la construcció de 24 i 40 però sense autonomia expedienta- treballadors Civil, que agiliti la investigació dels anys, morts a Gandia el 14 de març La mitja de dora. Aquesta mancança de funcio- cant ha estat la mateixa Fiscalia de accidents a la feina; i denuncia que quan es va desplomar el mur de la naris i mitjans ha estat denunciada Delictes Laborals la que ha denun- “l’excessiva burocràcia dóna facili- rasa dins la qual treballaven. I enca- morts a la sovint per sindicats i experts. El ciat que només hi ha tres inspec- tats als culpables per modificar l’es- ra són molts més els mutilats, ferits desenvolupament d’aquest cos, tors per a tota la demarcació enca- cenari del sinistre”. d greus o que han contret malalties feina de cròniques a causa de la feina que realitzaven. Un estudi realitzat per l'Estat duplica Un treballador d’Educa Borràs perd els dos braços l’Observatori de la Salut Laboral, i fet públic fa dues setmanes, reco- la de la UE ✑ Àlex Tisminetzky pament, substituïdes actualment ble botó per posar en funciona- neix que la mitja de morts a la feina Aquest organisme, depenent per unes pròtesis artificials, i ment la màquina (que obliga a te- a l’Estat espanyol duplica la de la del Ministeri de Treball espanyol, l Jutjat Social 28 de Barcelona declaració de gran invalidesa. nir les dos mans apartades en bai- UE, i això, com també reconeix el és l’encarregat del “control i vigi- Aes va celebrar un nou judici Aquesta màquina ja havia estat xar la premsa) ni unes anelles mateix estudi, que no es comptabi- lància del compliment de les nor- per accident de treball el 20 de protagonista de funcionaments “salvamans” van funcionar, ni evi- litzen les morts per malalties asso- mes d’ordre social”, incloent “l’exi- març. Aquest cop s’havia de deci- “irregulars i perillosos” en els dar- tar el fatal accident. Segons els ciades a una activitat laboral. gència de les responsabilitats dir sobre la responsabilitat de rers anys, com van declarar diver- mateixos tècnics, posar barreres Altres fonts afirmen que també administratives pertinents en que l’empresa Educa Borràs, que fabri- sos companys de l’accidentat du- físiques per impossibilitar que s’oculten molts accidents –alguns puguin incórrer empreses i treba- ca joguines i puzzles, en un greu rant la vista. Però l’empresa, líder ningú posés les mans dins la fins i tot mortals– d’immigrants lladors”, segons es descriu a la se- accident ocorregut el 20 de juny del sector de la joguina i amb mi- màquina no només era possible, sense papers. va pàgina web. I els seus funciona- de 2005 al seu centre de Sant lions d’euros de facturació anual, sinó que no excessivament car. De Sigui com sigui, l’augment d’un ris, que, entre altres funcions, van Quirze del Vallès. Marcos C. tre- va considerar que no hi havia fet, l’empresa en va posar, però 44% dels morts a Catalunya el 2006 a visitar fàbriques i obres, són el ballava en una troqueladora, perill i la va mantenir en actiu. Per després de l’accident. El treballa- –tendència que no ha disminuït els cos d’inspectors i subinspectors introduint unes làmines amb di- la seva part, el tècnic de preven- dor demana que es condemni primers mesos del nou any– ha tor- de treball, encara que tenen mol- buixos que eren trossejades per la ció de riscos laborals contractat l’empresa per manca de mesures nat a encendre les alarmes. tes altres funcions com la supres- màquina i convertides en peces per Educa Borràs, va declarar que de seguretat. Els advocats d’Edu- sió de les contractacions i els de puzzle. Però aquell dia la mà- en avaluar el lloc de treball de ca Borràs s’hi van oposar, defen- Reduir la sinistralitat fraus a la Seguretat Social. Actual- quina va patir un funcionament Marcos C. no va considerar que sant que la responsabilitat de l’ac- Llavors, la pregunta obligada és, ment està format per 1.712 funcio- “defectuós”. A l’introduir Marco pogués haver “cap perill d’atrapa- cident va ser del treballador, que quin és el següent pas a fer per naris per a tot el territori estatal, les mans la troqueladora va po- ment”. En el judici, de més de set aquell dia “va intentar anar més reduir aquesta sagnia? Aquí, sindi- un cada 27.000 treballadors. Una sar-se en funcionament quan en hores, els perits van declarar que ràpid” en la seva feina, ja que cats, advocats laboralistes i ex- ratio, segons la pròpia Conselleria teoria hauria d’estar aturada. la màquina comptava amb mesu- havia “perdut” unes hores en fei- perts aporten diferents receptes de Treball, “molt allunyada de la Resultat: amputació dels dos bra- res de seguretat “rudimentàries” i nes sindicals. El judici és vist per per tal de fer efectiva la Llei. mitjana europea”. Des d’Esquerra ços més amunt del colze per atra- “troglodites”. Aquell dia ni el do- sentència. pàgina 4 de dalt a baix directa núm. 43 / 28 de març de 2007

> 7.483 infraccions de la Llei de > 121 milions d’euros van sumar les > 17,71 d’aquests milions es van Prevenció de Riscos Laborals denunciades al País propostes de sanció a les empreses per cobrar a empreses de Catalunya_ Valencià durant el primer semestre del 2006_ aquests incompliments a l’Estat espanyol durant el 2006_ > 15,12 al País Valencià_ 6.483 a Catalunya_ Coneix els teus drets davant d’un accident a la feina En cas d’accident de treball o malaltia professional, comptes amb diferents formes de reclamar legalment, sobretot si és greu. Moltes vegades el desconeixement dels propis drets és l’eina més important dels empresaris

L’accident o malaltia derivada del treball inclou: Incapacitats

- Accident per cops, caigudes o intoxicacions greus. Tot mal sofert en L’accident pot derivar en una incapacitat temporal (la baixa mèdica). temps i lloc de feina es pressuposa accident laboral. Si les lesions són cròniques pot ser declarada incapacitat permanent - Anant o tornant de la feina (accidents in itinere). en diversos graus: - Malalties o defectes que es patien abans d’iniciar la feina i que s’a- - Parcial: no impedeix fer la teva feina, però la fa més penosa i difícil. greugen per una lesió en el treball. Tens dret a una indemnització de 24 salaris. - Malalties derivades de certes feines específicades en un reglament - Total: no pots fer la teva feina habitual, però si una de diferent. Tens publicat (per exemple l’asbestosi per exposició a amiant). dret al 55% del salari anterior. - Malalties que, tot i no estar en el reglament, derivin de la feina - Absoluta: no pots fer cap feina. Tens dret al 100% del salari anterior. - Altres (en hores sindicals, salvaments...). - Gran Invalidesa: no només no pots treballar, sinó que necessites l’a- juda d’una tercera persona. Tens dret al 150% del teu salari.

Recàrrec Demanda penal

Si l’accident o la malaltia s’ha donat per una infracció de les mesures Si l’accident o malaltia ha estat causada per manca de mesures de de seguretat i higiene per part de l’empresari, tens dret a que aquest seguretat pot tenir conseqüències penals. El Codi Penal diu que et pagui un plus addicional cada mes. Aquest recàrrec serà entre el seran castigats amb penes de sis mesos a tres anys de presó els 30% i 50% de qualsevol pensió de la seguretat social (incapacitats, empresaris que incompleixin les normes de prevenció de riscos viduïtats...). laborals i no facilitin els mitjans necessaris de seguretat i higiene.

Responsabilitat civil Denúncia a Inspecció de Treball

La genera una culpa greu de l’empresa segons els danys ocasionats en En cas d’accident o malaltia cal presentar denúncia a la Inspecció de la teva vida personal. És una indemnització en diners, independent Treball, que haurà d’iniciar procediment, que pot acabar amb san- de les altres, que intenta valorar el mal causat per la pèrdua d’una cions que van des dels 30 euros als més de 90.000.000 euros o el cama, un braç o fins i tot la vida. tancament del centre de treball. També es pot interposar mitjançant No existeix barem que determini com “compensar” el dany causat, un sindicat. per la qual cosa els jutges tenen lliure apreciació, i sovint donen indemnitzacions molt diferents.

Recomanació

Davant de qualsevol dubte és important contactar amb un advocat i no signar cap document, doncs podries estar exculpant l’empresa o complicant una reclamació futura.

LaLa reflexióreflexió Morts i incapacitats invisibles

✑ Jordi Pujol i exposicions a productes tòxics o realment cauen, només pot ser tració i alts càrrecs empresarials, lloc de treball no són tan impor- Àlex Tisminetzky caigudes de bastides, realitats explicat per un encadenament cada dia perpetren delictes i tants, i uns pocs inspectors de (Advocats del Col·lectiu Ronda) –totes elles– que es reduirien d’infraccions flagrants de les infraccions que en la gran majo- treball han de repartir-se la feina molt amb un mínim compliment normes per part de l’empresari. ria dels casos no són persegui- de vigilar el compliment de la de la legalitat actual de la Llei de Però, ens podem preguntar, des. La impunitat d’aquests legalitat laboral en milers d’em- Prevenció de Riscos Laborals de com és possible que, ja en el delictes és, i hauria de ser, preses, obres i construccions. El ny rere any, les estadísti- 1995, i la gran quantitat de regla- segle XXI, encara patim aquestes vergonyosa, ja que afecta la inte- resultat salta a la vista: en la gran Aques publicades pel Ministeri de ments que l’han desenvolupada. dramàtiques xifres de sinistrali- gritat de moltes persones. majoria de casos, la llei només Treball i Afers Socials o per I es pot dir més alt, però tat laboral, de les més elevades En qualsevol comparació, la s’aplica –si s’aplica– quan el mal l’Observatori de Salut Laboral segurament no més clar, un d’Europa, si el simple compli- seguretat i la higiene en el ja està fet. Poc actuen –quan ens esquitxen centenars de mínim compliment de les actuals ment de la llei i els avenços treball en surt ben mal parada. actuen– en mesures de preven- morts i milers d’incapacitats mesures legals i reglamentàries tècnics en prevenció en podrien Podem veure com cada any les ció, unes autoritats que no fruit d’accidents o malalties de prevenció en matèria de segu- evitar la gran majoria? La autoritats gasten milers i milions veuen el que no volen veure. contretes a la feina. Pocs mitjans retat i higiene faria quasi impro- resposta és evident, vivim en una d’euros per evitar les terribles Tothom sap que les lleis només de comunicació s’en fan ressò, bables molts dels casos dramàtics situació reiterada i quotidiana morts a les carreteres. L’Estat s’apliquen si darrera tenen recur- menys encara analitzen quina és que són diaris i quotidians a la d’incompliment de la llei per col·loca milers de càmeres, sos per fer que s’apliquin. la realitat que amaguen les nostra societat. Per posar un part d’empresaris i administra- cotxes, radars, centres de En aquesta societat, també fredes xifres ministerials. exemple gràfic, si un treballador dors. L’estalvi econòmic en control i policies per vigilar entre les normes, hi ha lleis de En rebre les visites dels acci- de la construcció porta tots els prevenció passa per sobre del carreteres i fer complir les primera, segona i fins i tot de dentats, un no pot fer menys que elements de seguretat i protecció dret a la vida i a un treball en normes del trànsit, i sortosa- tercera i quarta. I a la prevenció de sorprendre’s del continu d’atrapa- legals, és pràcticament impossi- condicions dignes. Els que diuen ment evitar més morts. Però riscos laborals, que protegeix els ments de mans i peus en màqui- ble que arribi a caure d’una defensar la llei i l’ordre, des sembla que els morts produïts treballadors i obliga els empresa- nes, postures forçades, bastida. Si finalment cau, com d’importants consells d’adminis- per les infraccions i delictes al ris, li ha tocat la pitjor part. 28 de març de 2007 / directa núm. 43 de dalt a baix pàgina 5

> 215.045 accidents amb baixa comptabilitzats en aquest sector entre gener i > 1 de cada 2 treballadors morts mentre > 3.000 persones han octubre de 2006_ treballaven tenien contracte temporal mort, només a la construcció des de l’aprovació de la Llei de Riscos > El 50% de les morts van succeir anant o > La mortalitat a la feina és 4,4 vegades Laborals, ara fa onze anys_ tornant de la feina superior entre els immigrants_

ENTREVISTA //EMÍLIA LINARES, JA LI HAN DENEGAT 4 VEGADES LA PENSIÓ D’INVALIDESA “Acceptar la meva invalidesa ja va ser un xoc”

✑ Guillem Sànchez i Barrull un dol. Vaig estar de baixa i just a /[email protected]/ l’any, quan va acabar el dol, vaig tor- nar a treballar. Hi vaig anar un any, ntrevistem l’Emília a la cafe- més o menys bé, però el dolor cada teria més propera del cop era pitjor. A vegades hi anava ECol·lectiu Ronda, ja que els doblegada, però jo m’entossudia a seus problemes de mobilitat no li continuar. Com treballava en un deixen anar massa lluny. Tot i la ambulatori, els companys, els met- malaltia, visible només quan es ges, em deien “però com vens així?” mou, amb la seva vitalitat i ganes Jo deia: –”com que puc conduir i de tirar endavant se’ns posa ràpi- aquí estaré asseguda”–, anava fent. dament a la butxaca, a la fotògra- Al setembre, al tornar de vacances, fa i a mi. vaig fer el catacrac. Estava en una visita domiciliària i un germà de la Què és el que et passa exactament? malalta que anava a veure em va Tinc una malaltia degenerativa que haver d’acompanyar a la feina per- es diu displàssia epifissària múlti- què era incapaç d’anar-hi sola, i es- ple. Aquesta és la malaltia base tava a només dues illes. Llavors, la que ha generat poliartrosi i poliar- meva cap em va dir que no podia ser tritis per tot el cos, que és el que que anés a veure un malalt i que la em provoca la discapacitat. La dis- família m’hagués de tornar. plàssia la tinc des de naixement, Ja feia temps que feia coses que però no es va començar a desenvo- em feien sentir que jo no era jo ma- lupar fins als 22 anys. Abans d’això teixa. Normalment, sóc una perso- les meves baixes es poden comp- na que escolto, la meva feina m’a- tar amb els dits de la mà. grada molt. A vegades, em picaven a la porta i jo em posava molt nervio- “Em vaig sa, em posava a cridar, ja veia que aquesta no era jo. Si havia d’anar a enrabiar molt. un domicili, preguntava si estava molt lluny, si tenia escales..., i és que Pensava: jo això ja era la por que tenia per si no podia continuar. no demano res, Vaig agafar la baixa. La meva cap em va dir que demanés la tarja d’a- em proposen parcament per a gent amb disminu- ció. Jo vaig pensar que no me la això, i quan ho donarien, però el metge no em va demano, llavors posar cap problema, i a més em va preguntar si m’havia plantejat de- m’ho deneguen” manar la invalidesa. Mai m’ho havia (H) plantejat, si jo el que volia era treba- un advocat, però jo no ho entenia. això era molt just per la invalidesa ni bipidestació estàtica. Però això Quina situació et provoca aques- llar! Llavors em va advertir que esta- Si m’ho havien proposat ells, per- total. Els que em veuen sí que ho no és així. Em demanen un profes- ta malaltia? va pagant un preu molt alt per man- què em calia un advocat...? Ho vaig tenen clar, però els que només te- siograma que confirmi que jo haig Doncs, bàsicament, se’m menja els tenir la meva activitat laboral. I mira entendre amb la denegació. nen les radiografies no en són de caminar i pujar escales, i que no cartílags, fa que no pugui moure les que només li havia dut dues radio- conscients. puc mantenir la mateixa postura ni articulacions. Em quedo tota rígida grafies antigues. “Vaig per la I com és que falten els informes? asseguda ni estirada. i m’afecta tot el cos, mans, espat- Llavors comença el procés? Feia temps que no feia una visita, En quina situació et trobes ara? lles, esquena..., absolutament totes Als deu mesos em van cridar de l’I- quarta proposta perquè els metges ja m’havien do- Vaig per la quarta proposta d’inva- les articulacions. Ara ja no tinc car- CAM, Institut Català d’Avaluacions nat per desahuciada. Anava al reu- lidesa i pel primer judici pel recurs tílag. I no només és que no pugui Mèdiques, encarregat de certificar d’invalidesa matòleg, em mirava amb cara de d’una denegació. Ara ens han citat mantenir-me en una posició massa les peticions d’invalidesa, i hi vaig llàstima i em deia que no hi havia pel 24 d’abril i l’advocada ha de- temps, és que el dolor és molt gran. anar amb les meves dues radiogra- i pel primer res a fer, així que no tenia sentit manat que em tornin a fer la prova On treballaves? fies. Em vaig sorprendre quan el anar al metge. No hi ha cap tracta- mèdica. Jo demano que, si algú Era treballadora social a un am- metge em va dir que em donaria judici pel ment i la medicació em va fotre pensa que no mereixo la invalide- bulatori de Gavà. En una àrea bà- l’alta amb proposta d’invalidesa. Li l’estómac. Vaig optar per la medi- sa que em valori, perquè en què es sica de salut. vaig dir que no n’estava segura, recurs d’una cina alternativa –homeopatia, acu- basen? Als escrits no especifica- Quan comences a plantejar-te de- però em va dir que no podia esco- denegació” puntura, socioteràpia...– per reduir ven res, només posava malalties manar la incapacitat? llir, que jo no milloraria i que no el dolor. Així que vaig haver d’anar reumatològiques. L’any 2000, un metge em comenta estava per treballar. És curiós que essent un cas tant al Clínic i fer-me proves noves. Com es passa tot aquest procés? per què no la tramito, però jo volia Després d’aquesta proposta, clar el deneguin... Com et sents llavors? Tot això m’ha deixat enfonsada, treballar. Tenia brots i dolor però és l’INSS, Institut Nacional de la Mira, tothom em deia que havia de Molt enrabiada. Pensava: jo no ara me n’estic sortint, però tot anava fent. Llavors, vaig anar al CAT, Seguretat Social, qui decideix si fer teatre, i unes coses... i jo no ser- demano res, em proposen això i, plegat ha estat molt dur. I això que Centre d’Atenció al Disminuït, que accepta o no. Per mi, acceptar això veixo per fer xous, no sé mentir, no quan ho demano, llavors m’ho de- tinc l’ICAM al meu favor! Tothom és qui valora les discapacitats. Vaig ja va ser un xoc, que et diguin que sóc actriu. Jo estic com estic, i si neguen. I em deneguen un recurs i es queixa que és l’ICAM que no demanar el grau mínim, només per no serveixes per treballar... de cop amb això decideixen que no me la un altre recurs, i així fins a quatre. concedeix les invalideses, però en desgravar a hisenda, i me’l van donar vaig veure el que ja feia temps que donen, doncs val, però numerets Però tu tens l’informe mèdic a el meu cas són ells qui em propo- sense cap problema. em deien els meus companys i el no en penso fer. Llavors era el pro- favor, i t’ho deneguen els juristes, sen. Tota la situació ja em genera El 2001, va morir la meva mare i meu marit. blema de la informació, perque amb quins arguments? molts dubtes en mi mateixa. Si a vaig fer una davallada. Els símpto- Faig la proposta i l’INSS me la només tenia dues radiografies i L’argument sempre és que la meva sobre m’hagués de barallar amb l’I- mes eren els d’ara, però associats a denega. Em diuen que em busqui uns informes molt antics, i és clar, feina no comporta desplaçaments CAM encara seria pitjor. d pàgina 6 impressions directa núm. 43 / 28 de març de 2007 ImpressionsImpressions

Humbert Roma. Periodista /[email protected]/ Huertas Claveria com l’he conegut

a redacció de DIRECTA em bles” –per dir-ho d’alguna Ldemana la meva visió del manera– periodístics, en un company Josep Maria Huertas qualificatiu que em sembla que Claveria, mort sobtadament el 4 es va inventar Joan de Sagarra. de març passat. I em remarquen Però he de reconèixer que que no sigui panegírica. No cal. Huertas era d’aquells periodistes Perquè no sóc especialista en que creen escola, i que vaig panegírics ni tampoc ell no ho va aprendre d’ell molts dels recur- ser, com va quedar prou clar en sos i actituds professionals que més d’una intervenció al funeral. m’han servit, i molt, en la meva La seva vídua, l’Araceli Aiguaviva, vida professional. Val la pena jutge i cantant de jazz, en va destacar-ne dos: el rigor informa- remarcar la dolcesa i alhora tiu i l’actitud crítica cap al poder duresa de temperament, amb i en favor dels sectors populars aquells estirabots que et deixa- (adjectiu ara prostituït per un ven clavat a la redacció del Tele partit parafeixista fundat per un Exprés sense res a dir en polític de llarga vida que ens va resposta. I si parlo del Tele donar molts maldecaps als perio- Exprés, és perquè va ser en distes en els anys seixanta i aquell col·lectiu entranyable de setanta del segle passat). periodistes demòcrates quan Huertas era un home de més vam coincidir. fidelitats. Algunes d’elles –i Després l’he anat seguint i també els dubtes, un altre tret trobant, compartint o no els seus característic seu– ens van allun- plantejaments periodístics o yar en alguns moments. Com en polítics. Val a dir que no sóc ni he el desenllaç de la crisi del Grup estat mai un “huertamaro”, com Mundo –tancament, represa i Peix eren coneguts els seus “deixe- tancament definitiu dels diaris, també era de CCOO, tot i que dia Sebastià Serrano. Val a dir sionals membres del Col·legi hi editorial i impremta de l’empre- no massa disciplinat, com es va que des del Grup de Periodistes ha una nova onada de periodistes sari Sebastà Auger, de qui era el poder veure precisament en Ramon Barnils li havíem propo- joves que volen portar-hi aires Tele Exprés en els darrers anys aquella crisi. sat, abans de les eleccions que nous. Precisament des d’una acti- Algú podria d’edició– o, més recentment, Pel que fa a la darrera trifulga van fer degà en Serrano, que es tud crítica cap als poders, com les darreres eleccions al Col·legi al Col·legi de Periodistes, vull presentés com a candidat de quan jo era jove havíem après pensar que de Periodistes. En el cas de creure també que responia a una consens. Va dubtar un temps d’ell mateix. Grup Mundo, les discrepàncies altra de les seves fidelitats. En llarg, per dir-nos finalment que Per entendre Josep Maria la seva és una caldria emmarcar-les en la crisi aquest cas als seus companys del no. Després sortiria elegit degà, Huertas –sempre des de la meva general de la premsa escrita Grup de Periodistes Josep Maria amb el suport del Grup Barnils, peculiar perspectiva– val la pena visió amarga catalana a principis dels Lladó (per cert, un nom que en un nou enfrontament en què a llegir –o rellegir– el seu llibre i ressentida. vuitanta. Qualsevol treballador pretén honorar un altre company l’altra banda hi tornava a haver la Cada taula, un Vietnam (ed. de La que hagi viscut el tancament de Tele Exprés, el veterà perio- Pilar Antillach. Magrana). Huertas hi fa una molt Encara que fos del seu lloc de treball entendrà dista republicà retornat de l’exili Mai no vaig entendre aquesta interessant repassada personal la crispació –i alhora la solidari- –després afiliat al PSC–, que va actitud de Huertas. Ell, que feia de la professió que va viure. Algú veritat, això no tat– que aquest fet comporta ser per tots nosaltres un exemple més de trenta anys havia aplegat podria pensar que la seva és una en els col·lectius afectats. I crec de constància pels valors demo- entorn seu la gent més jove i visió amarga i ressentida. Encara treu que les que el distanciament amb ell va cràtics sota la dictadura). Huertas inquieta de la professió, no va que fos veritat, això no treu que venir també per la seva fidelitat va ser l’únic periodista que va saber veure el que significava l’as- les arrels de tot plegat no siguin arrels de tot a CCOO, sindicat del qual escriure –en un article al diari cens de la candidatura represen- molt ben fonamentades. Alguna Huertas va ser membre contra Avui– obertament en contra dels tada per Pilar Antillach. Val a dir de les anècdotes i el retrat de plegat no siguin vent i marea, tot i que els seus vocals electes al Col·legi per la que jo, personalment, hauria determinats personatges resulten molt ben companys del PSC –en què candidatura de Pilar Antillach, preferit una candidatura de prou significatius. Més d’un no li llavors militava– li reclamaven poc abans que els enfrontaments consens, però els fets van ho devia perdonar. fonamentades que es passés a la UGT. Jo acabessin amb la Junta que presi- demostrar que entre els profes-

Carme Ferré Pavia. Periodista i professora de la UAB /[email protected]/ La mirada bruta olce & Gabbana, la firma de nostra mirada bruta. Des de La publicitat Rambla barcelonina: cares làngui- anunci quasi incita al turisme dissenyadorsD italians, ha anunciat sempre, la publicitat ha batallat des i tristes de preadolescents que sexual, no som nosaltres, la mostra que no es publicitarà a l’Estat amb la censura per usar el que la esgarrifen perquè recorden l’abús, del problema? espanyol a causa de la retirada de morbositat i la pulsió visual burxa els límits o futbolistes famosos en una L’abús sexual infantil és més l’espot fotogràfic en què un grup podien tenir de rendible: l’ero- de les nostres dutxa comunitària, en una compo- estès del que se sap, i està sote- d’homes mira una dona que un tisme, la nuesa, allò cridaner, fetit- sició digna de la imatgeria més gai. rrat. El turisme sexual existeix, la altre subjecta a terra. En primer xista i mordaç són un terreny vergonyes. Des També colpejava molt l’aire gai de pornografia infantil campa per la lloc, la postura de D&G no sembla adobat per a la feina de qui ens vol l’anunci retirat de D&G, en el qual xarxa, la violència masclista no ens anar més enllà dels blufs que fer comprar. Tampoc no és nou de sempre, ha no s’hi veia tant una incitació a la abandona. La publicitat només sovint han protagonitzat altres que s’use en l’art la provocació que violència masclista com una certa burxa els límits de les nostres artistes com a mesura de protesta. sovint es basa en mesclar els batallat amb misogínia d’alguns col·lectius vergonyes. Potser retirar la imatge Si fins i tot el mateix Álvaro Mutis motius religiosos i els eròtics. homosexuals en la mostra del de les xiquetes d’Armani és poc es va menjar la negativa a trepitjar Romà Gubern deu riure aquests la censura per sotmetiment elegant de la model ètic, però també ho era veure-la territori espanyol mentre dema- dies, en què una exposició foto- estesa a terra. Les nenes de uns dies abans de llegir que a nessin visat als colombians, què no gràfica de porno religiós escanda- usar el que la l’anunci d’Armani, permeteu-me la l’Estat espanyol hi ha milers de farà una casa comercial? En segon litza tant. morbositat i la vulgaritat, semblaven talment dues menors prostituïdes. Això sí que lloc, el que cal preguntar-se, L’anunci d’Armani o el de putetes. Una d’oriental i una altra ens hauria de mobilitzar, més enllà davant les retallades com la que Dolce & Gabbana no astoren ni pulsió visual de moreneta, maquillades, en d’amagar a la nostra mala cons- s’ha fet d’un anunci d’Armani de més ni menys que els que veiem fa biquini, amb cinturons de brillants. ciència els cartells de qui explota roba infantil, és si és lícit limitar temps en les marquesines d’auto- podien tenir Totes ens hem disfressat, de peti- això per fer-nos mirar, parlar-ne i allò que posa en evidència la bús o en grans cartells enmig de la de rendible tes; per tant, si trobem que aquest passar per caixa. 28 de març de 2007 / directa núm. 43 impressions pàgina 7

Xavier Vidal Bent. Coordinador revista ‘Ulisses’ /[email protected]/ Cadaqués: La recuperació del paisatge natural i l’eficàcia dels parcs naturals

a trenta anys a alguns jóvens vaig pensar en aquell moment. Un Fque visitaven Cadaqués, i també a parc natural suposa “la prohibició d’altres que hi habitaven, els resul- d’instal·lacions que no estiguen tava injust que un complex turís- estrictament vinculades a usos tic, privat i edificat sobre les agraris, (...) no s’hi admet cap tipus peculiars roques de la costa del d’alteracions orogràfiques, ni cons- Cap de Creus, impedira l’accés truccions (...) excepte quan siguen lliure al mar: “sols per a socis”. Es compatibles amb els objectius de tractava del Club Mediterranée. protecció”. Em vénen al cap Ara, a començaments d’aquest any nombrosos escàndols de vulnera- 2007, a la televisió podíem veure ció dels parcs naturals espanyols el minuciós enderrocament davant la pressió de les grues de la d’aquelles instal·lacions que, tot i construcció... estar abandonades des de fa anys, Més discretes que un Club allà restaven, com una taca sobre Mediterranée o un abocador, la Costa Brava. Veient aquelles salten als nostres ulls multitud de imatges televisives d’operaris construccions xicotetes i obres esborrant les restes no desitjades de tot tipus que alteren notable- de la mencionada construcció, ment el medi. No faré ara un vaig pensar en el creixement de inventari d’intervencions il·legals parcs naturals a partir dels ‘90 per de la zona, perquè l’oficina del tot l’Estat espanyol. Una gran Parc ja disposa d’aquesta informa- feina. Cadaqués és, sense dubte, la ció, segons m’explicaren per telè- població més coneguda –tant fon. M’ha estat impossible aclarir Quechua nacionalment com internacional– per què el fet de conèixer, de telefonar demà, dintre de dos difícil la conservació amb l’actual alguna “gran” ciutat, em pregunte del Parc Natural del Cap de Creus, tenir un “llistat” de totes les dies... li direm alguna cosa...”, clàs- model de desenvolupament qui, al cap i a la fi, ha de “netejar” el primer parc maritimoterrestre intervencions humanes il·legals, sics de la burocràcia més rància. basat principalment en l’obtenció i tornar aquest aspecte desitjosa- de Catalunya, amb una superfície no en suposa la supressió, com en De vegades creiem disposar d’una de bons rendiments econòmics”. ment natural als territoris prote- terrestre de 10.780 ha protegides el cas del Club Med. Entre l’em- administració pública en conso- La bona gestió conduïx a “conser- gits. Se n’han d’encarregar els des del 1998. El seu antecedent, no bolic de departaments i respon- nància amb les possibilitats var, millorar o recuperar els ajuntaments? L’òrgan gestor, haver cedit a la tendència general sables varis de l’òrgan gestor del actuals. Un error. I sorgix la valors naturals del territori. (...) rector, col·laborador...? Hi ha la urbanística, mentre tots els muni- Parc, la informació finalment va pregunta: qui ha de protegir el Però la realitat s’imposa i allò que voluntat de fer-ho o el que hi ha cipis de la Costa Brava catalana derivar en confusió. “Torne a parc i per què no ho fa? està clar sobre el paper no es és connivència a l’hora d’incom- s’afanyaven a transformar els Se’m van obrir clarianes entre traduïx en la dinàmica del parc”. plir la legislació dels parcs natu- petits pobles mariners en viles les meues impressions sobre L’administració pública dota rals? Cada dia que passa es fa d’esplai estiuenc. Aquest aspecte aquest passeig de plaer i crítica de recursos i eines que cobrixen més evident per a més persones de poble mediterrani, que encara per Cadaqués llegint la reflexió unes garanties d’èxit. En realitat, disposar de territoris protegits avui perviu en l’imaginari L’administració de J. Vicens. L’autor encapçala un però, no és així. El ball entre els per poder seguir vivint amb un col·lectiu, li ha fet merèixer, junt al dels seus articles La gestió activa òrgans gestors desanima. “Hem cert equilibri entre el preu de la nom del geni Salvador Dalí, la pública dota de en els parcs naturals, una assigna- descrit àmbits i eines per gestio- nostra civilització i el plaer de justificada fama entre els llocs tura pendent. I en aquest article nar un parc natural. Aquests ser i estar natural. J. L. Trasobares més idealitzats del món. Vaig recursos i eines condensa el que segurament siga elements estructurals no servi- recorda “a qui estiga viatjant per tornar al poble costaner universa- que cobrixen el perquè de tot plegat. Explica xen de res si realment no dispo- Espanya en la calor d’agost (...) litzat per Dalí pel plaer de veure amb detall la figura legal del parc sem d’estratègia, directriu i que al·lucinarà davant l’especta- desaparèixer el Club unes garanties natural a l’Estat espanyol, les objectius clars”. I no servixen de cle d’una costa mediterrània Meditterranée i comprovar que la diferents modalitats segons si es res si les persones responsables edificada de dalt a baix (...) del notícia que vaig llegir l’any 2000 d’èxit. En tracta de territoris rurals abando- s’acaben escudant sota el parai- Cap de Creus a Gibraltar. Des de era ja incerta. El titular, “Apareix un nats o zones molt humanitzades... gua de la lògica burocràtica. Ja les platges fins a les muntanyes abocador il·legal nou al costat de realitat, però, “amb fortes pressions urbanísti- deixant enrere Cadaqués, dins (...) Centenars i milers de grues la casa de Salvador Dalí”. Insòlit! no és així ques i socials (...) que en fan molt l’autobús de la Sarfa i tornant a que s’alcen incansables”.

Marc Martí. Sociòleg /[email protected]/ Un territori comú

enri Lefebvre, un dels pensa- connexió amb la realitat. L’evolució l’ecologia i la comunitat van com si volguéssim tornar a un ideal Maresme que un pis a Barcelona? dors sobre l’urbà més perspicaços de la construcció i la centrifugació agafant cada vegada més força, de poble que segurament mai El conflicte no es troba entre delsH nostres temps, ens argumen- de les activitats econòmiques i existí. I si va existir, el control, la alguns que decideixen i molts tava fa més de trenta anys una cosa residencials de la ciutat en la major vigilància i la repressió probable- altres que en pateixen i en patiran que cada dia sembla més evident: part del territori porta cap un crei- L’imaginari ment també en formaven part. les conseqüències? Haurien de que mentre la ciutat es ruralitza de xement de les ciutats petites i I si això és així, em pregunto caure aviat els falsos antagonismes forma artificial, el camp s’urbanitza mitjanes, alhora que entre aquestes format per per què es diferencia, per exemple, entre camp i ciutat, entre rural i acceleradament. I no es referia han emergit com taques d’oli entre els conflictes ambientals i els urbà, entre natura i societat. Els només a l’extensió de la pressió paisatges banals intermedis: cases una Barcelona conflictes urbans. Quan es vol passats 23, 24 i 25 de març es va urbanística sobre espais fins llavors aïllades, xalets, i adossades en urbana i una protegir un indret natural, de què celebrar a Cerdanyola del Vallès, la respectats pel ciment. A Catalunya, forma d’extenses urbanitzacions es vol preservar? Hi ha molta dife- 20a Trobada en defensa del terri- com en altres indrets, ens trobem que no se sap on comencen i on Catalunya rural rència entre defensar els valors tori dels Països Catalans. Les ante- amb un territori cada vegada més acaben. El pitjor i el millor de la d’un paisatge industrial dels d’un riors havien estat a Figueres i a interrelacionat i construït. vida urbana (l’anonimat, l’aïllament, cada vegada paisatge “natural”? L’explosió de la Tortosa; aquest cop, ben a prop del L’imaginari format per una la mobilitat, la diversitat, etc.) es va ciutat i la construcció de cinturons cor polític i econòmic metropolità. Barcelona urbana i cosmopolita i convertint en el denominador té menys i noves infraestructures, té alguna Una bona oportunitat per sortir una resta de Catalunya rural i tradi- comú. Per altra banda, a les ciutats, cosa a veure amb el fet que a la dels barris, per sortir del camp, i cional cada vegada té menys el discurs i la ideologia entorn de connexió amb gent li costi menys una caseta al construir el nostre territori comú. la realitat

Núm. 84 Març ‘07 La publicació de la CGT de Catalunya www.revistacatalunya.cat pàgina 8 Impressions directa núm. 43 / 28 de març de 2007

Navegant Per quan l’Estat del Benestar? per la xarxa Els disminuïts Jordi Oriola i Folch És a dir, per què són gratuïtes la primària passen fred Esplugues de Llobregat i la secundària, i no l’escola bressol ni la universitat? I també em pregunto, per què Llevataques urant la Guerra Freda no vam aconse- fem gratuït anar al metge i no al dentista? I Josep Pagès i Canaleta Dguir el que s’anomena l’estat del benes- les ulleres? Hi ha gent que no va al dentista través d’aquesta secció, Cardedeu tar, i quan va caure el bloc comunista ens o no porta ulleres pel cost que represen- hem pogut veure com els van dir que tocava desmuntar-lo perquè era ten... I els diners hi són, perquè l’economia Acossos policials, de vega- ireu, és lamentable que la insostenible i frenava l’economia, i avui dia creix. Només s’han de cobrar els impostos des, tenen problemes compartits MGeneralitat de Catalunya seguim privatitzant serveis alhora que ens necessaris. Per això és important una polí- amb la resta de la humanitat. Que no vulgui fer un centre públic per adonem que desmuntar el poc que tenim tica fiscal que gravi els que més poden si el marit no dorm a casa, que si el als disminuïts del Vallès Oriental. nou uniforme no em queda bé, Quant al centre de titularitat suposa no poder garantir una vida digna per aportar per tal de garantir una vida digna etc. I ara, una nova qüestió domès- privada, el centre Montserrat a tothom. Dimarts hem sabut que la per tots. El PSOE va aprovar, el maig de tica genera debat al fòrum dels Montero de Granollers ni la Generalitat decidia augmentar un 4% les 2006, una reforma fiscal que beneficiarà les Mossos d’Esquadra (mossosdequa- mateixa Generalitat no es van ajudes per cada fill menor de 3 anys, empreses, que reduiran les cotitzacions 5 dra.com), un gran dilema centrat preocupar mai de la situació en passant a 625 euros per menor i any. punts percentuals, deixant-se d’ingressar en l’interrogant que mou l’univers: què estaven aquestes persones, D’aquesta manera els pares podran 2.500 milions d’euros, més una reducció de amb quin producte puc netejar la no els va importar. Resulta que compensar una petita part dels diners que 2.000 milions d’euros en impostos de l’IRPF, placa. La pregunta la formula un passaven molt de fred i enlloc de paguen a les guarderies privades, o a les sobretot per a les rendes més altes, que pobre agent a qui la placa li ha vidre tenien cartrons, i per la públiques, que no són gaire menys cares. baixaran 11 punts. Es va aprovar amb el caigut a l’aigua: “L’altre dia se’m va teulada entra molt fred i molta També aquest mateix dimarts hem sabut beneplàcit del PP, CiU, PNB, ERC i CC, i els caure la placa a l’aigua i no li vaig calor a l’estiu. que l’excés de clíniques dentals està satu- seus mitjans de comunicació. Per aquest donar importància. I es veu que la Al responsable, si se li pot dir suposada aigua, era alguna cosa així, només li interessava guanyar rant el mercat i la ferotge competència fa motiu això no ha creat un escàndol com els més que H2O, perquè me l’ha diners, es feia ric a costa dels perillar la qualitat del servei. I em pregunto: matrimonis homosexuals, l’Estatut català, la deixada rovellada i molt bruta. nens disminuïts. Els polítics mira- ¿Per què no es deixen d’ajudetes als pares política antiterrorista... Però que no hi hagi M’agradaria que m’informéssiu si ven cap un altre costat, no volien per tal que segueixin pagant a escoles priva- hagut escàndol no vol dir que no sigui venen algun producte especial per veure el que estava passant. Tots des i, en comptes d’això, fan totalment escandalós. aquest tipus de metall i que al els ajuntaments també són gratuïtes les escoles bressol? netejar no s’emporti també el culpables d’aquesta trista situa- color. Qui dóna la primera res- ció. Per tot es fa molt necessari posta a aquest difícil interrogant? que es pugui construir com més Exacte! Mr Proper: “Què passa aviat millor un altre centre per company, no brilla? No passa res, part de la Generalitat per a nens i Les cartes han de tenir una extensió canvia’t de cos, que n’hi ha que la nenes disminuïts i disminuïdes; cartes màxima de 1.500 caràcters (amb espais) tenen daurada i aquesta sí que així, el centre privat, en tenir i han de portar: brilla”. Juglar respon emprenyat: competència, faria molt millor la “Sí, deuen brillar tant que passen seva feina, cosa que ara no ha signatura, localitat i contacte pel fòrum dels mossos per veure volgut fer. què expliquen... És que enlluerna Però tots són culpables: tant que un ja no sap ni a on va a primer l’Ajuntament de parar”. Picabaralles policials a ban- Granollers, per no tenir més da, n’hi ha que es prenen seriosa- control, la Generalitat de ment la demanda de l’agent de la Catalunya, també; els ajunta- placa bruta. Aladino té la solució: ments que tenen nens i nenes del “Compra Aladin a una drogueria. seu poble allà, per no preocupar- La placa ja ens la donen bruta de se’n i per últim, els pares, per no sèrie. Veuràs com fins i tot la sen- dir res fins ara i callar. Res justi- yera es veu color daurat i vermell. fica el que aquestes criatures han Aladin, un drap i a fregar. Surt hagut de passar per culpa de tots molta brutícia”. Tango el corrobora: nosaltres però en especial dels “Jo també li dono amb Aladin i la polítics, que són els que cobren placa queda de conya!”. I si hi ha per vigilar que aquestes coses no Envieu les vostres cartes per correu electrònic a cossos policials que busquen pica- passin. [email protected] baralles amb els Mossos, n’hi ha Esperem que arribin millores d’altres que tenen més esperit de ben aviat i no esperin un altre o per correu postal a servei. Així, un agent de la Guàrdia hivern. A la Feria de Abril recap- Juan Ramón Jiménez, 22, 08902 Hospitalet de Llobregat Urbana proposa: “Suposo que po- taran molts diners... dràs fer com nosaltres o sol·licitar que la canviïn per deterioració. Al taven que els visitaven els que I al davant de tot això, una que volen és que la gent no nostre carnet professional al prin- els insulten a diari i per la televi- gent valenta, que veient el que s’ajunti, que no pensi en el que cipi s’esborrava la foto del fre- sió per fer sentir la seva veu i passava, no va callar i es va passa i, sobretot, que no pugui gament i teníem veritables mostrar el seu rebuig al feixisme mobilitzar per fer front a la participar en la vida política del problemes als jutjats, però sol·lici- actual que, malgrat el que manipulació de la veritat, i que seu poble i el seu país. El delicte tàvem que ho canviessin i ens en Quin judici? diguin, continua ben viu. Un va reivindicar el dret a la lliber- seria, en tot cas, que partits com feien un de nou. Jo sol·licitaria una feixisme que els continua perju- tat d’expressió, dret que estava el PP continuïn mantenint nova i si te la donen t’estalvies Pep Garcia i Gallofré dicant com a treballadors, que essent vulnerat en qüestionar-se discursos polítics franquistes, anar a la drogueria”. Finalment, el Martorell els continua insultant com a la concentració popular i espon- violents i anticatalans. O com sofert agent respon: “Moltes grà- catalans o com a persones d’es- tània com a tal. Una gent que va els partits polítics que hi ha avui cies agent de la GUB, Tango i Ala- uposo que totes recordarem querres, i que venia al Centre deixar les coses ben clares. dia es posen al costat d’uns inte- dino. Això de canviar la targeta per Sel passat 10 d’octubre, el Cultural del nostre poble per Recordem-ho. ressos econòmics i electoralis- corrosió de la foto ja ho havia pen- rebuig popular davant la visita seguir fent propaganda d’unes Doncs bé, com si no n’hi tes, i no de la gent que, en sat de demanar-ho... però crec a d’Ángel Acebes i Josep Piqué, i els idees franquistes, excloents i hagués hagut prou ara intervé principi, representen. O la Mossos el tema de la placa és més posteriors esdeveniments d’uti- autoritàries. una nova mà dels que manen. dubtosa independència d’un complicat...no ho sé... ho pregunta- lització partidista dels fets, de Aquell dia vam poder veure Quatre martorellencs han estat poder judicial que, en casos com ré. Igualment no és res de l’altre manipulació mediàtica i de crimi- com tot aquest sistema actual, citats a declarar als jutjats d’aquí aquest, sembla que obeeixi món, només que se’m va embrutar nalització d’unes veus que per a del que tant parlen els que el poble el dia 17 d’abril, a les 12 cegament les ordres del qui va una miqueta i per no netejar-la en res no van ser violentes, ans al volen canviar-lo, que sembla del migdia, acusats de desobe- venir a crispar Martorell, el el seu moment m’havia quedat contrari, tota una mostra abstracte i impersonal, actuava diència a l’autoritat, per a un senyor Acebes. feta una kk... I Mr Proper, suposo d’intel·ligència i de dignitat en bloc, i tenia cares, veus, judici de faltes. Quatre persones Des d’aquí vull mostrar el que tu ets dels típics que es fiquen col·lectiva. Pensem com tots els càrrecs i intencions. Existia. que, voluntàriament, es van meu suport al Roger, al Marc, al en qualsevol post per deixar la mitjans de comunicació van Observàrem, atònits, les menti- manifestar sense fer mal a ningú Carles i al Ferran, tot esperant, seva gracieta i no aportar cap inventar-se una versió exagerada des dels telediaris, el servilisme i exercint el seu dret de llibertat un altre cop, tornar a guanyar. consell i ajuda. Realment ets així i tergiversada del que va passar, del Plenari municipal, de tots els d’expressió. Que no van fer res Penso que cal continuar d’inútil? Gràcies per l’oferiment dibuixant una historieta falsa i partits polítics actuals de dalt a mal fet, i que han d’acudir a un demanant veritat i llibertat d’ex- del canvi del cos, però em quedo que tant sols pretenia fer un baix: allà a Espanya, a Catalunya judici totalment injust i il·legí- pressió en aquest cas, per on estic, que per lo que veig estic favor a uns que diuen ser polítics, i, el més fort, a Martorell. Circ, tim en si. mantenir ferms, entre d’altres, molt millor”. Ja imaginem els nous que sols volia criminalitzar les teatre, cinema i drama sobre una El delicte és que se celebri aquests dos drets, inalienables, anuncis de llevataques. Tothom veus d’uns martorellencs que tarda estranya, preciosa i bruta un judici totalment lligat a uns de qualsevol persona i col·lectiu. amb uniforme! amb paraules i casseroles aprofi- alhora. interessos polítics, que l’únic No esteu sols. 28 de març de 2007 / directa núm. 43 així està el pati pàgina 9

Així > Pàgina 10 > Pàgina 11 > Pàgina 12 La manifestació pel dret a Continua el degoteig de La nuclear Vandellós II, l’habitatge del dissabte tancaments de fàbriques. propietat d’Iberdrola, ha està aplega prop de 15.000 Aquest cop ha tocat a les patit un nou accident, que persones protestant pels farmacèutiques qüestiona la seguretat el patipati carrers de Barcelona d’aquest tipus d’energia

CATALUNYA //DISTRIBUÏT ENTRE ELS COSSOS ANTIAVALOTS DE MOSSOS I POLICIA LOCAL Un informe policial instrueix sobre com cal actuar contra els okupes

✑ Redacció Directa /[email protected]/

l Sindicat Autònom de Poli- cia (SAP) ha elaborat un in- Eforme dels principals casos de delinqüència urbana que exis- teixen, on ha situat el moviment okupa, del qual fa una anàlisi ex- haustiva i particular a nivell de l’Estat espanyol, i especialment, de la ciutat de Barcelona. L’infor- me, que qualifica els okupes com els elements més perillosos en qüestions socials, per sobre dels skins neonazis, s’ha repartit entre tots els membres dels cossos an- tiavalots dels Mossos d’Esquadra i la Policia local i estatal, per tal que estiguin informats i alertats dels perills dels okupes. L’informe, de més de seixanta pàgines i que ha arribat a mans de la DIRECTA, presenta el moviment okupa com una pantomima i el qualifica com “la tribu urbana més contradictòria a nivell polític, so- cial i cultural” que existeix arreu de l’Estat. De fet, durant tot el text, l’autor barreja permanent-

“L’okupa autèntic Arnau Bach Marcela Salagre, agredida pels Mossos d’Esquadra en el transcurs de la manifestació en protesta pel desallotjament fa malabars, de Kan Mireia, el 13 de gener de 2007. Mostra la radiografia de l’implant quirúrgic per fractura del cúbit esquerre. acompanyat d’un aquesta mateixa línia, un dels els membres d’aquest moviment ganda de les bonances del movi- okupacions no rurals són exem- apartats més curiosos del docu- com a especialistes a mentir i in- ment a través dels mitjans de ples de la fal·làcia que el movi- gos i amb estètica ment –que aconsella fer un ampli ventar-se historietes com la tor- comunicació. Tot aquest seguit ment okupa vol crear espais pel heavy o punk” informe de qualsevol centre so- tura i els maltractaments a les co- d’informacions s’emmarquen en poble i demostren la veritable in- cial i de les persones que hi assis- missaries. Segons el document, i a un capítol del document en el tenció de tota okupació: okupar teixen– és l’anomenat perfil, on partir de les fonts, segons ells qual el text acusa constantment és sinónimo de chupar. ment, per un costat, un llenguatge es descriu el típic okupa com un contrastades amb el que anome- de caradures i de fer-se les vícti- Aquesta anàlisi detallada fina- de mofa, i per l’altre, conceptes i home que passa el dia a espais nen fòrums okupes a Internet, les mes a tots els membres del movi- litza amb una representació, un conclusions que porten a la con- com les Rambles o passejos de persones que han okupat tenen la ment okupa. pèl còmica, sobre la maldat que fusió contínua sobre què és exac- grans ciutats tot fent malabars, Segurament, però, una de les presenten els joves okupes durant tament el moviment okupa. Així, acompanyat d’un gos i amb estèti- “Denunciar amb afirmacions que més sorprèn és la els desallotjaments. Així, l’informe l’anàlisi s’entesta en fer constants ca heavy o punk. L’estudi policial distinció que fa l’informe entre presenta els desallotjaments com divisions dins aquest moviment arriba a graus de concreció quasi exageració tot okupes bons i la resta. Així, des de una mena de pel·lícula de “Sólo en social a partir d’aspectes força surrealistes, ja que arriba a especi- l’estudi elaborat pel Sindicat Au- Casa” on s’ha girat la truita i els inusuals, o a presentar objectes ficar que els okupes rurals acostu- el que els hi passi tònom de Policia, es qualifica l’o- okupes són els dolents que viuen molt quotidians en la majoria de men a preferir la música celta o kupació rural com la solució per- dins la casa i intenten evitar que ciutadans (cartells, octavetes,...) que, en general, tots els okupes quan són a mans fecta, ja que no molesta a les els policies bons hi entrin. De fet, com elements perillosos per la porten els cordons de les botes institucions i els cossos repressors les últimes sis pàgines del text són societat, mereixedors d’estudis de color vermell. dels agents no hi actuen. En aquest mateix una descripció del tipus de tram- complexos. Un exemple del pri- Un altre aspecte que sorprèn apartat, on també es fa un cens pes que preparen els okupes en mer cas és la diferència que fa l’in- de l’anàlisi és que presenta múlti- policials” del conjunt de cases desallotja- funció de si la policia entra per la forme sobre okupes autèntics, ples faltes d’ortografies i de preci- des, el text conclou que totes les porta, la finestra o la teulada. d provenen de famílies humils, vi- sió de conceptes. És el cas de consigna de denunciar amb exa- uen a pobles i no són violents, situar com a principal líder teòric geració tot el que els passi quan ocasionals, nòmades romàntics del moviment okupa un pensador estiguin amb agents dels cossos El kamasutra de les manifestacions de classe mitjana que opten per rus anomenat ‘Bakuni’ o la d’equi- policials. Aquesta actitud tindria una vida alternativa durant un parar el terme de “Jornades Lli- l’ajuda, segons l’informe, de la és de 60 pàgines signifiquen Tapís i la Spaguetti. Segurament, temps; i els radicals, coneguts per bertàries” al de “manifestació vio- constant col·laboració de la majo- Mmolt espai informatiu sobre entre aquest ventall de noms cu- la seva violència i lligats a l’inde- lenta pels carrers”. A part dels ria de mitjans d’informació. En qualsevol tema. Així, l’autor de riosos, les que més sobresurten pendentisme i a l’esquerra radical errors constants de precisió, l’in- aquest sentit, l’anàlisi arriba a l’informe es pot esplaiar i entre- són, d’una banda, la Tapís: fer un i llibertària. Segons el text, qual- forme intenta detallar l’actitud de concloure que els desallotja- mig de múltiples dibuixos s’atre- puzzle a terra amb els cossos dels sevol membre del moviment no- qualsevol okupa, a qui descriu ments acaben essent positius per veix a definir les sis postures més manifestants; i d’altra banda, la més pot pertànyer a un d’aquests com una persona semblant als al moviment, gràcies a un tipus de comunes que utilitzen el conjunt Histèria, començar a cridar a mitja grups i el seu comportament és que actuen a la Kale Borroka, conxorxa entre periodistes i oku- d’okupes de l’Estat durant una ma- persecució policial perquè la gent totalment diferent en funció del davant l’actuació policial. D’a- pes, que es basaria en la invenció i nifestació pacífica: la Tova, la Rígi- es pensi que els agents l’estan mal- subcol·lectiu al qual pertanyi. En questa manera, l’autor qualifica exageració dels fets per fer propa- da, l’Ou, la Doble Ou, la Histèria, la tractant. Peculiar. pàgina 10 així està el pati directa núm. 43 / 28 de març de 2007

CATALUNYA //OKUPACIÓ ESTAT ESPANYOL //LA RECLAMACIÓ DE L’ACCÉS A UN DRET UNIVERSAL Crida a la mobilització en La lluita per l’habitatge reuneix defensa dels espais alliberats desenes de milers de persones

✑ Redacció Directa /[email protected]/

es de l’Assemblea d’Okupes de DBarcelona s’està treballant en l’organització d’una quinzena de lluita en defensa de l’okupació. Sota el lema “En Defensa dels Es- pais Alliberats” es vol sortir al car- rer per tal de visibilitzar la realitat dels centres socials okupats i la lluita que s’hi desenvolupa. Volen denunciar la campanya de crimina- lització mediàtica i les actuacions judicials i policials. El dissabte 28 d’abril serà el dia de la manifesta- ció unitària que sortirà a les 17 h. del Portal de l’Àngel de Barcelona. Fan una crida a tota aquella gent que participa dels centres socials, però també a tota aquella que defensa l’okupació com eina d’ac- cés a l’habitatge. Els dies anteriors a la manifestació es faran actes descentralitzats a barris, pobles i comarques. Podreu trobar tota la informació a la web de l’assemblea: .

Eloy de Mateo HOSPITALET //REPRESSIÓ ✑ Jesús Rodríguez van cridar per un dret real d’accés ment d’Habitatge de la Generali- jament immobiliari. L’acte es va Els Mossos /[email protected]/ a l’habitatge. A Barcelona va reunir tat. Finalment, es va baixar pel tancar amb una crida a la partici- 15.000 persones, algunes d’elles carrer Aribau, on alguns veins i pació a la lluita per la vivenda que impedeixen es marxes per la vivenda vingudes en marxes que van arri- veïnes van sortir al balcó mentre es desenvolupa des de l’Assem- l’accés a un acte digna van tornar a omplir els bar fins a la plaça de Catalunya, feien picar la cassola en senyal de blea popular per un habitatge dig- Lcarrers de grans ciutats cata- punt d’inici de l’itinerari. suport. La cloenda es va fer a una ne i el col·lectiu V de Vivienda. de l’alcalde lanes i de l’Estat espanyol. Una Gent de totes les edats duien plaça Universitat totalment en- convocatòria que va aplegar una petits cartells o banderoles men- 500 persones a Tarragona ✑ Redacció Directa quarantena de protestes descen- tre enfilaven el Passeig de Gràcia. La manifestació va començar a /[email protected]/ tralitzades, on milers de persones Una batucada d’una vintena de La protesta l’estàtua dels despullats, davant la grans tambors marcaven el pas Delegació d’Hisenda. Va recórrer l passat dijous 22 de març al mentre diferents grups realitza- de Barcelona va els carrers més concorreguts de la ECentre Cultural Barrades ven performances i accions. A les ciutat durant dues hores i mitja i d’Hospitalet de Llobregat va portes de l’edifici de la Borsa es va reunir va acabar a la plaça de la Font haver un debat amb el títol “La escenificar la lluita entre “Mer- amb la lectura d’un manifest. Una ciutat a Debat”. El ponent era cat” i “Vivenda”, dos personatges unes 15.000 performance amb una simulació Celestino Corbacho, alcalde de teatrals caracteritzats i disfres- persones. A d’habitatge ambulant amb llit, la ciutat i president de la Diputa- sats. A l’antiga seu de Virgin, a la planxa i altres estris va dinamitzar ció de Barcelona. Els modera- confluència amb la Gran Via, una Madrid hi van la protesta durant tot el trajecte. dors eren Raúl Montilla (corres- desena de persones van desple- Després es va deixar el micro ponsal de La Vanguardia a gar tres grans pancartes on es lle- anar 25.000 obert perquè tothom pogués dir Hospitalet) i l’Ivan Puig (director gia: “Va a ser que no? Pues qué va la seva. Les 500 persones assis- de la revista Viu L’Hospitalet). Un a ser?... Okupació”. Tot seguit es va voltada per un desmesurat des- tents van ser considerades tot un fort dispositiu dels Mossos d’Es- pujar fins al carrer Aragó, tot i que plegament de furgons d’anti- èxit per part dels organitzadors. A quadra va impedir l’entrada a aquest trajecte havia estat prohi- avalots amb sirenes enceses. València hi van participar cente- aquest acte públic a una trentena bit pels Mossos d’Esquadra. Allí, Tothom va seure a terra i mitjan- nars de persones, a Menorca un de persones al·legant qüestions de es van tocar cassoles i tambors çant una gran pantalla es van fer centenar i a Madrid van ser seguretat. Tots van ser identificats davant la nova seu del Departa- parlaments de víctimes de l’asset- 25.000, segons els organitzadors.d i també se’ls van apropiar algunes pertinences personals . Fins i tot, gent que sortia de la biblioteca Immobiliàries i promotors Sorteig de la torre Agbar que es troba al mateix recinte, va ser identificada i expulsada. A diuen que els preus baixen i acampades de protesta empentes i cops, els mossos van fer fora la trentena de persones ocs dies abans de les mobilit- el preu ha pujat no van ser tan banda de les manifestaci- pisos i pisets accessibles. Un que estaven al vestíbul de l’equi- Pzacions per l’habitatge, la im- destacades, tot i que l’increment Aons, la passada setmana centenar de persones van en- pament públic i no els hi van per- mobiliària Forcadell i l’Associa- va ser superior als últims mesos: es van realitzar nombrosos trar al hall del gratacels de la metre l’entrada, sense més expli- ció d’agents de la propietat Sarrià-Sant Gervasi (22%), Ciutat actes en el marc de la lluita plaça de les Glòries per tal de cació que “per raons de seguretat”. immobiliària de Barcelona pre- Vella (21%), Nou Barris (17%) i per l’habitatge. L’Assemblea denunciar que vuit de les seves Dues fileres de mossos custodia- sentaven dos estudis que apunta- Sant Martí (13%). A Gràcia es van de Joves de Sant Cugat, en el plantes es troben buides i ven l’entrada de l’equipament ven una línia descendent en els mantenir estables. Les dades d’a- marc de la campanya “Les jo- sense cap mena d’ús. En un públic. A les portes del Centre preus dels pisos nous i usats. TV3 quests informes però, assenyalen ves a Sant Cugat no tenim fu- comunicat asseguraven figura- Cultural Barrades un grup més també va dedicar l’última edició els preus que els nous compra- tur” i com a primera acció dament que “l’Ariadna Pi sabia nombrós va romandre durant dues del programa 30 minuts a ratifi- dors fan constar als contractes dins l’eix temàtic “A Sant Cu- que era ben poc probable que hores en senyal de protesta car la tesis del final de la bombo- de compravenda. Els informes de gat, cap jove emancipat”, van ella formés part d’aquest 2,7% davant dels mossos. A banda de lla immobiliària. Segons les dades la Generalitat apunten que acampar a la plaça Barcelona, de candidats amb la fortuna les polítiques urbanístiques de aportades pels promotors de aquestes dades sempre són entre davant l’Ajuntament, on una que li acabaria tocant la possi- Corbacho, a la protesta es va nou habitatge, el preu dels pisos un 10% i un 20% inferiors a les del vintena de joves van passar bilitat de comprar o llogar un denunciar el procés judicial contra nous venuts a Barcelona durant preu de venda real. Altres estu- tota la nit del divendres 23 al dels 1.509 habitatges sortejats el centre social L’Òpera. El dijous el segon semestre de 2006 va bai- diosos del mercat de l’habitatge dissabte 24 de març. pel consistori barceloní i cobe- 29 de març a les 11 h. es celebra el xar a Sant Andreu (-6%), l’Eixam- asseguren que no es tracta d’una El col·lectiu d’antropòlegs jats per 54.400 joves com ella. judici contra l’Òpera, i hi ha con- ple (-4,5%), Horta-Guinardó (-4%), reducció dels preus, sinó que hi Ariadna Pi va sortejar la torre A la Universitat Autònoma de vocada una concentració davant Sants-Montjuïc (-2%) i Les Corts ha una desacceleració del creixe- Agbar, reclamant la conversió Bellaterra també es va fer una els jutjats d’Hospitalet. (-1%). Les dades dels districtes on ment dels últims anys. de les seves plantes buides en acampada de 24 hores. 28 de març de 2007 / directa núm. 43 així està el pati pàgina 11

BAIX LLOBREGAT //ELS TANCAMENTS AFECTEN 169 TREBALLADORES Dues farmacèutiques tanquen les plantes de Gavà, Esplugues i Molins ✑ Xavi Martí americana Bristol-Myers Squibb producció d’Esplugues es repartirà /[email protected]/ va anunciar el tancament de les per les seves plantes europees. El seves plantes catalanes, una situa- magatzem de Gavà també s’ha vist la comarca, el degoteig d’em- da a Gavà i l’altra a Esplugues de afectat per les deslocalitzacions i preses que tanquen no s’atu- Llobregat. La mesura ha afectat es traslladarà a Madrid. El tanca- Ara. Els nous acomiadaments noranta-quatre persones. ment definitiu dels centres de Bris- ara afecten el sector farmacèutic. tol-Myers es preveu per finals Dues multinacionals han decidit Comprant altres empreses d’any. Les treballadores rebran unes tancar les tres fàbriques que te- UCB Pharma és una empresa líder a compensacions econòmiques que nen al Baix Llobregat. Els tanca- Europa, present als principals mer- arriben als seixanta dies per any ments afecten 169 treballadores, cats mundials i especialitzada en treballat. Les condicions de l’acord són irrevocables i compten amb les al·lèrgies, els transtorns respira- entre el comitè d’empresa i la di- l’aprovació del Departament de toris i les alteracions del sistema recció de Bristol-Myers van ser ac- Treball de la Generalitat. nerviós. La multinacional té més de ceptades pel 90% de la plantilla. La 6.500 assalariades repartides per clausura de les plantes del Baix Llo- cent països. El tancament de la bregat es va decidir als Estats Units. El tancament de fàbrica de Molins es va produir Membres del comitè d’empresa de quan UCB va vendre la línia de pro- Bristol-Myers van afirmar: “quan la fàbrica es va ductes que feia a Catalunya a una una multinacional decideix tancar empresa nord-americana. Això va és una cosa que no es pot canviar”. produir quan fer que la planta de Molins no La indignació entre les treballado- UCB va vendre pogués mantenir la seva activitat. res de la farmacèutica és molt ele- La clausura de la planta es va pactar vada, ja que “les últimes dues audi- la línia de amb CCOO, va ser acceptada per tories van tenir bons resultats”. Des unanimitat per la plantilla i ha pro- del comitè d’empresa es va dir, productes vocat acomiadaments, baixes in- també, que davant d’aquesta deci- centivades i prejubilacions a partir sió irrevocable “s’han aconseguit L’empresa belga UCB Pharma dels cinquanta-cinc anys. Els afec- Seu de la farmacèutica al polígon d’El Pla de Molins Xavi Martí les millors condicions per la planti- va tancar, el desembre passat, la tats han rebut una indemnització lla” i que “es tracta d’una planta seva planta de Molins de Rei i va de seixanta dies per any treballat. taments de comercials, d’adminis- Una fàbrica rendible amb un nivell de qualitat bo i amb deixar setanta-cinc persones sense La planta de fabricació de Molins tració i de mercadotècnia. Aquest Bristol-Myers Squibb va anunciar, persones molt professionals”. El feina. Les oficines d’UCB –amb més va ser inaugurada el 1993 pel prín- és el motiu que fa que les oficines dies enrere, un doble tancament: el tancament de Bristol-Myers Squibb de cinquanta treballadores i també cep Felip de Bèlgica. d’UCB situades prop de la fàbrica del seu magatzem de Gavà i el de la afecta noranta-quatre treballado- situades a Molins– es troben igual- El setembre de l’any passat, clausurada puguin tancar-se. seva fàbrica d’Esplugues de Llobre- res. Moltes persones de la plantilla ment en perill. El proper trenta de UCB Pharma va comprar l’aleman- L’operació de compra de gat. La clausura de les dues plantes fa més de vint anys que treballen a març, les treballadores i la direcció ya Schwarz Pharma per un import Schwarz per part d’UCB uneix dos que té el grup a Catalunya va comp- l’empresa. Altres –no tantes– són de l’empresa iniciaran negocia- total de 4.400 milions d’euros. La laboratoris de tamany mitjà per tar amb l’aprovació de la Generali- treballadores de Bristol-Myers des cions. De moment, UCB encara no multinacional alemanya té 158 tre- crear un grup amb unes vendes tat. La direcció de la multinacional de fa més de trenta anys. La fàbrica ha decidit si tancarà el seu depar- balladores a la seva seu de Madrid, que superaran els 3.300 milions farmacèutica va argumentar que el farmacèutica d’Esplugues de Llo- tament d’administració. El passat la qual cosa podria provocar dupli- d’euros i una despesa anual en que ha provocat el tancament res- bregat funciona des dels anys tren- 15 de març, la companyia nord- citats de llocs de treball als depar- investigació de 770 milions. pon a motius organitzatius i que la ta del segle XX. d

GIRONA //LA VAGA DE CLECE ARRIBA A LA QUARTA SETMANA Alumnes donen suport a la vaga

✑ Directa Girona “sortida d’educació viària” de tots va dir que no poden entrar en un /[email protected]/ els alumnes, acompanyats de mes- conflicte laboral, sí que va voler tres i pares, que van marxar fins a destacar que la protesta no és con- ls alumnes, professors i pares l’Ajuntament, on van fer arribar a tra la feina de les dones de la nete- d’una escola de Girona afec- l’alcaldessa un manifest realitzat ja, de la qual estan satisfets. Va Etada per la vaga de personal pels propis alumnes en forma de denunciar també que, després de de la neteja de l’empresa Clece, van dibuixos i escrits que expliquen divuit dies de vaga, i tot i que la pols demanar amb mobilitzacions la com es viu la vaga. Aquesta activi- no és visible, sí que afecta el treball mediació de l’Ajuntament per solu- tat, segons explicava en un comuni- dels docents, l’instrument dels cionar el conflicte laboral, que arri- cat el Consell Escolar, va ser acorda- quals és la veu. Així, va informar que ba a la quarta setmana sense un da per donar suport a les “senyores diversos professors estan de baixa acord. A les escoles, tot i l’estricte de la neteja” en vaga, i alhora recla- per aquest problema. compliment dels serveis mínims, la mar la implicació total de l’Ajunta- manca d’higiene es manifesta, so- ment per resoldre el problema. A la L’alcaldessa descarta proble- bretot, en forma de pols. Diversos plaça de la vila, on van guardar dos mes de salut centres han relacionat aquesta si- minuts de silenci, els escolars van L’alcaldessa de la ciutat, que el dia tuació amb problemes de salut: al coincidir amb el grup de vaguistes abans havia manifestat a la premsa centre d’educació infantil del pont que diàriament s’hi manifesten. local que “no hi ha cap risc per a la major de Girona alguns alumnes salut” i que “si alguns nens tenen han patit els efectes d’una passa de Protesta pacífica gastroenteritis és perquè hi ha una gastroenteritis, i a l’escola Annexa hi El manifest va ser entregat pel di- passa, no perquè les escoles no ha professors i alumnes afectats per rector del centre, que va explicar estiguin en condicions”, va sol·lici- al·lèrgies i faringitis. En aquesta que s’havia volgut realitzar aquest tar al Departament de Treball de escola, tot i que reconeixen que la tipus de protesta pacífica també la Generalitat un increment dels situació és insostenible, sí que ex- com una eina educativa. Va afirmar serveis mínims. El Departament pliquen que els ha obligat a canviar que des de l’escola s’han respectat de Treball va ordenar, en aquest alguns hàbits, com fer la majoria en tot moment dos drets fonamen- sentit, una neteja total de les d’activitats a l’aire lliure o a la gran tals, el dret a vaga, no buscant escoles, i que els serveis mínims sala comuna que sí que es netejada esquirols que realitzin les tasques augmentin en el cas de les escoles pels serveis mínims. Una d’aquestes de neteja, i el dret als serveis mí- bressol i centres d’educació espe- activitats fora de l’escola va consis- nims, no participant ells mateixos a cial, mentre que a les escoles es Els escolars van coincidir, davant l’Ajuntament, Núria Pascual tir, el passat dimecres 21, en una netejar les instal·lacions. Tot i que mantindran com fins ara. d amb un grup de vaguistes que s’hi manifestaven pàgina 12 així està el pati directa núm. 43 / 28 de març de 2007

TARRAGONA //ES VOL FER UN MAGATZEM NUCLEAR A VANDELLÒS Un accident a Vandellòs II coincideix amb la posada en marxa d’una tèrmica

✑ Xavi Martí /[email protected]/

a central nuclear de Vande- llòs II –situada a l’Hospitalet Lde l’Infant i propietat d’En- desa i Iberdrola– va patir la set- mana passada un altre accident. Un excés de temperatura en un dels cilindres d’un dels dos gene- radors dièsel de corrent elèctric va fer que la central hagués d’atu- rar la seva activitat. Com sempre passa en aquests casos, es va dir que l’incident no va comportar cap fuita de radioactivitat. Una setmana abans de l’acci- dent de Vandellòs II, els col·lec- tius antinuclears van afirmar que “l’energia nuclear no és més fiable que la renovable” i que un acci- dent nuclear a Catalunya seria catastròfic. El govern espanyol va prendre la decissió de construir un Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) per als residus Pedro Armestre ria tots els residus nuclears gene- acullen tres dels vuit reactors atò- provocar el tancament de Vande- han hagut de pagar vint-i-una mul- radioactius rats a l’Estat Espanyol. La Coor- mics que funcionen a l’Estat es- llòs I. Durant el 2006 la central va tes. El mes passat, el CSN va anun- dinadora Anticementiri Nuclear panyol. Al Baix Camp hi ha Vande- estar inactiva cinc cops. La primera ciar que triplicaria l’import de les L’incidència a Vandellòs II va de Catalunya també va denunciar llòs II i les restes del reactor de la avaria del 2006 va sorgir quan 104 multes que hauran de pagar les coincidir amb la posada en fun- al desembre als equips de govern central Vandellòs I, que es va clau- cargols dels generadors de vapor centrals i va dir que la reforma de cionament a la Plana del Vent dels catorze municipis que formen surar l’any 1995. La Ribera d’Ebre es van desenganxar. L’accident va la llei obligarà els treballadors a (Hospitalet de l’Infant) de la pri- les zones nuclears d’Ascó i Vande- té dues centrals nuclears, Ascó I i aturar la central durant un mes. A denunciar les avaries. mera de les dues unitats de gene- llòs per amagar aquest informe a Ascó II, les quals també són pro- l’agost, una tempesta elèctrica va ració de 400 MW que integren la les ciutadanes i per dir que el ma- pietat d’Endesa i Iberdrola. provocar que la central s’hagués de Amortització ferotge central tèrmica de cicle combinat gatzem mai s’ubicaria a les comar- Aquestes tres centrals nucle- desconnectar de la xarxa elèctrica Segons fonts del sector, una cen- que ha construit Gas Natural. La ques tarragonines. ars produeixen anualment més de general al trencar-se un cable. tral nuclear guanya cada dia central tèrmica estarà en periode 24.000 milions de kilowats/hora L’any 2006 Ascó II es va des- 600.000 euros. L’any 2006 les tres de proves fins el juliol, quan Les nuclears d’electricitat, aproximadament el connectar de la xarxa elèctrica al centrals nuclears catalanes van començarà a operar comercial- 75 % de l’energia elèctrica genera- espatllar-se un dels seus alterna- anunciar que volien perllongar la ment. Durant les proves, Gas catalanes volen da a Catalunya. dors. L’accident va provocar una seva activitat fins el 2048. Però el Natural ha dit que la central tèr- fuita d’hidrògen. Tres mesos des- disseny d’aquestes centrals no- mica pot emetre sorolls i alliberar perllongar la Sumant accidents i anomalies prés la central va patir una fuita més permet una vida útil de qua- vapor d’aigua a l’atmosfera. Vandellòs II es va començar a cons- d’aigua radioactiva. ranta anys, fins el 2028. Endesa i seva activitat truir l’any 1981 i la seva operativitat Des del 1996 les centrals nu- Iberdrola volen amortitzar al Concentració nuclear comercial va començar el 1988. Al clears de l’Estat espanyol només màxim les seves explotacions. d L’any passat el govern espanyol va fins el 2048. El 2004 la central va patir una avaria prendre la decissió de construir un disseny només en el circuit de refrigeració i es va Magatzem Temporal Centralitzat produir una fuita. Vandellòs II va El petit Xernòbil català (ATC) per als residus radioactius permet una vida haver de pagar una multa d’un d’alta activitat dipositats actu- milió i mig d’euros per culpa de l 1972 es va obrir Vandellòs I. zona totalment lliure. Una alment a les piscines de les cen- útil de 40 anys, l’accident. La sanció es va imposar EL’any 1989 es va declarar un estructura de 350 tones envolta trals nuclears espanyoles. perquè la central va ocultar infor- incendi a la zona de turbines. el reactor per evitar fuites de La Coordinadora Anticemen- fins el 2028 mació al Consell de Seguretat Nu- L’accident va ser important i es radioactivitat. tiri Nuclear de Catalunya va dir clear (CSN) i perquè no va incor- va qualificar com el més greu de Desmuntar totalment Van- al desembre de 2006 que el Con- En aquests moments sis con- porar les mesures correctores la història nuclear de l’Estat dellòs I costarà 766 milions d’eu- sell de Seguretat Nuclear (CSN) sells comarcals de Tarragona i necessàries després de l’accident. espanyol. Els elevats costos de la ros. Aquesta inversió l’assumeix va encarregar a la Universitat trenta-cinc ajuntaments s’oposen L’any 2005 es va trencar un tub reparació de Vandellòs I van el Fons per a la Financiació de les Politècnica de Catalunya un a que el cementiri s’ubiqui dins les a Vandellòs II. Durant més de tret- comportar el seu tancament. activitats del Pla General de estudi sobre el magatzem. El seves comarques. Les candidatu- ze anys, Endesa i Iberdrola van Actualment, la central està Residus Radioactius, que des de projecte de la Politècnica es va res per acollir aquesta instal·lació ocultar la corrosió d’aquest tub. parcialment desmuntada. L’edi- l’any 1983 i fins el 2005 va afegir publicar al juny de 2006 i va dir s’obriran després de les eleccions Per culpa d’aquesta avaria, Vande- fici del reactor es troba en una un percentatge a les factures del que el municipi de Vandellòs- municipals del mes de maig. llòs II va estar sense funcionar fase de latència, la qual dura consum d’energia elèctrica. Des l’Hospitalet de l’Infant és el Les comarques de Tarragona durant sis mesos per problemes de vint-i-cinc anys. L’any 2028 es del 2006, els titulars de les cen- millor emplaçament per a la ubi- s’han convertit en una zona d’una seguretat. Va ser l’accident nuclear procedirà a desmuntar la caixa trals són els que financien aquest cació del magatzem que recolli- gran concentració nuclear, ja que més greu des de l’incendi que va del reactor per poder deixar la fons i no els consumidors. 28 de març de 2007 / directa núm. 43 així està el pati pàgina 13

VALLÈS OCCIDENTAL //TROBADA ECOLOGISTA GIRONA //REPRESSIÓ Les protestes Radiografia d’una realitat per la llibertat de Pórtulas es territorial insostenible mantenen ✑ Directa Girona /[email protected]/

l grup de suport per la llibertat Ede la jove de Sarrià de Ter, a qui es va aplicar la legislació antiterro- rista i que segueix empresonada a Madrid, manté les concentracions davant les seus d’ICV, que dimecres passat es van realitzar a les ciutats de Girona, Barcelona i Vic. Per altra banda durant el passat dissabte es va realitzar una gimcana a la ciutat de Girona –amb la participació de 200 joves– per denunciar la situa- ció de la jove. Posteriorment, una manifestació de prop de cinc-cen- tes persones va recórrer el centre de la ciutat i va passar per la seu d’ICV, fins acabar als jutjats. També Una pancarta al concert de Lluís Llach

durant el cap de setmana, es van Imatge del darrer dia de la trobada a la fira d’entitats, a Cerdanyola del Vallès. Laia Gilabert aprofitar els dos últims concerts de Lluís Llach a Verges per deixar ✑ Directa Solsonès van explicar, el primer dia de la tro- El segon dia de la trobada va El tercer dia es va celebrar un manifest a les cadires dels es- i Directa Baix Llobregat bada, els representants dels dife- ser el més intens en quant a ac- l’assemblea general per definir la pectadors i es va aprofitar l’assis- /[email protected]/ rents punts dels Països Catalans, tivitats i intercanvi d’experièn- Declaració del Vallès i una fira tència de part del govern de la /[email protected]/ cies i coneixements. Més de tres- d’entitats a la ciutat de Cerdan- Generalitat al concert per desple- centes persones van participar a yola. Jocs amb materials reciclats, gar una pancarta exigint la seva lli- quest cap de setmana, ha Es va parlar les xerrades i tallers que van fer una representació teatral de la bertat. També ha estat aquesta set- tingut lloc la 20ª Trobada del model una radiografia de la situació am- irracionalitat del creixement que mana que, des d’ICV, s’han realitzat Ad’entitats i plataformes en biental, amb la presència de les volen empreses i administracions les primeres declaracions públi- defensa del territori dels Països econòmic lluites més conegudes com ‘No a i de l’activitat pel decreixement ques sobre el cas, tot acusant els Catalans. Des de l’anterior trobada la MAT’ o ‘Salvem l’Empordà’. Es de les entitats ecologistes i, final- organitzadors de les mobilitza- a Tortosa, fa dos anys i malgrat les que provoca va parlar de planificació territo- ment, un dinar popular van clou- cions de feixistes radicals per les poques bones notícies, la presi- rial, energia, mobilitat, gestió de re una trobada que ha evidenciat pintades que han aparegut a dife- denta de la Federació d’Entitats una realitat residus, agricultura i, en definiti- la indefugible necessitat de tre- rents seus del partit. Ecologistes de Catalunya, Marta va, del model econòmic que pro- ballar per un altre model de con- Ball-llosera, afirma que mentre la insostenible voca una realitat insostenible. sum i d’ús del territori. d LLEIDA //REPRESSIÓ paraula ‘sostenibilitat’ apareix ca- També es van fer tallers d’edició da vegada més, per tot arreu, “els tots menys Jaume Oliva, del Rosse- gràfica i de recursos legals, així Per una nova indicadors de sostenibilitat ens lló, que es mostrava optimista res- com una mostra de treballs sobre Incidents diuen que anem a pitjor”. Així ho pecte a la mobilització popular. medi ambient. cultura del durant la visita territori: del conseller LaLa reflexióreflexió sostenibilitat i Saura a Ponent decreixement ✑ Directa Terres Ponent Als Països Catalans, no volem /[email protected]/ onstatem que els Països perdre ni un pam de terra més Ccatalans són un territori n grup de vint-i-cinc persones privilegiat pels seus valors pai- Ues va manifestar el passat 21 de ✑ Sandra Saura Mas litoral i prelitoral, encara que nostre territori, les multina- satgístics, naturals i culturals març durant la visita del conseller Membre de Salvem el Vallès alguns polítics, des de la igno- cionals i el consum sense límits que cal conservar i gestionar Joan Saura a la capital de Ponent. La (entitat coorganitzadora de la rància o les seves intencions ens aboquen a un esgotament per assegurar la nostra qualitat manifestació va ser convocada a 20a Trobada) partidistes s’entestin a fer dels recursos naturals, i la mala de vida, la de les generacions través de missatges de mòbil, ja que veure que deu o quinze gestió dels residus a una futures i la memòria històrica. la visita s’havia programat en silen- metres ja són suficients per contaminació constant de les Tanmateix, el model socioeco- ci. Els Mossos d’Esquadra van sortir a Trobada en defensa del connectar ecològicament nostres aigües i terres. Aquests nòmic imperant segueix com- al pas dels manifestants quan, amb Lterritori dels Països Catalans dues serres. són alguns dels conflictes portant un greu desgavell terri- banderoles i pancartes sobre el cas va tenir lloc a Cerdanyola del En aquesta trobada, amb ambientals que cal solucionar torial, econòmic, ambiental, del jove de Torà i la Núria Pórtulas, Vallès, un lloc idoni per reivin- més de tres-centes persones urgentment, parlant però cultural i social. Continuen les van intentar acostar-se a la porta dicar que no volem perdre ni inscrites, s’han tractat moltís- també actuant i fent-ho agressions generalitzades a ca- de la comissaria, en un lloc on el un pam de terra més. Aquesta sims temes relacionats amb sempre des del coneixement i usa de l’especulació i la planifi- conseller els pogués veure. Es van ciutat es troba al mig de la conflictes ambientals candents la perspectiva global. En troba- cació inadequada del territori. viure escenes de tensió quan els plana del Vallès, i és un clar als Països Catalans: mobilitat, des com aquestes queda clar Constatem, amb preocupació, agents, amb ràbia visiblement con- exemple del que passa a les creixement urbanístic, gestió que cal seguir lluitant per tal l’augment del discurs i de les tinguda, amenaçes i insults van quarteres que encara ens dels residus, polítiques energè- de poder assolir uns Països referències retòriques al desen- empentar i pegar algun dels con- queden, una creixent urbanit- tiques, agricultura, consum Catalans amb un desenvolupa- volupament sostenible per part centrats fins que van treure’ls del zació i la pèrdua de territori i responsable… i un llarg etcè- ment social, ambiental i dels governs i les administra- davant de la comissaria. L’endemà, de connectors ecològics. tera… Han estat moltes confe- econòmic que asseguri llocs de cions públiques, sense que l’ac- el conseller d’interior va presentar Cerdanyola del Vallès, amb rències, xerrades, tallers i treball estables, i no es faci ció integral dels governs s’o- el Memorial Democràtic a la Uni- l’última urbanització desenvo- debats, i si hem coincidit en només en benefici d’uns pocs rienti cap a les opcions del versitat i els agents de paisà van lupada al bell mig de la plana alguna cosa des de Salses a especuladors sense cap sensi- decreixement sostenible. intimidar, identificar i registrar del castell (el centre direccio- Guardamar i de Fraga a Maó, és bilitat vers el territori i les algunes persones que van intentar nal), ha acabat d’escanyar una que “està tot fatal”. persones que hi vivim. Extracte de la DECLARACIÓ DEL VALLÈS entrar a l’acte. Els manifestants van de les connexions ecològiques L’especulació urbanística està “Qui lluita pot perdre, qui (Text íntegre www.adenc.org o poder desplegar una pancarta quan http://www.pangea.org/aeec/) més importants entre la serra destrossant gran part del no lluita ja ha perdut” (B. Brecht) Saura abandonava l’acte. pàgina 14 reportatge 28 de març de 2007 /

L’aigua que no arriba, ‘Mai’

ai (és a dir, aigua en cabal del Nil –el riu més llarg sino la manca de recursos mate- exercici de supervivència. En el La manca d’infraestructures tigrinya, l’idioma de la del món– el 62% de la població rials i humans adequats per medi rural etíop, l’home s’enca- condemna moltes dones etíops a M regió etíop de Tigray), etíop no té accés a l’aigua. construir infraestructures que rrega de llaurar el camp i del la pobresa, la malaltia i la incul- és una paraula amb una densitat Tal com corrobora l’oficial permetin que l’aigua potable bestiar, i la dona de les feines tura. La instal·lació d’una font que no existeix als països més del programa Banc d’Aigua arribi a tots els etíops i la manca domèstiques, com ara anar a esdevé, així, un autèntic miracle. desenvolupats. L’aigua és vida, sí, d’Intermón Oxfam, Kaleab de diners per finançar aquests cercar aigua. Milions de dones Una odissea als inicis del segle XXI. però també significa temps, Getaneh, “la quantitat d’aigua projectes. Es tracta, en realitat, empren cinc hores al dia per La vida de la comunitat de educació, menys malalties, subterrània i de superfície exis- d’un cercle viciós. La pobresa anar a cercar-la, encara que sigui Samre ha canviat radicalment des millors collites i més benestar tent al país és suficient per econòmica del país demora l’ac- insalubre i perillosa. Alguna que la REST (Societat d’Ajuda al econòmic. Especialment per a les subministrar aigua potable a cés a l’aigua potable que, a la d’aquestes dones ha parit pel Tigray), una ONG local i Intermón dones, nenes i adolescents que, tota la seva població (prop de seva vegada, retarda el desenvo- camí, freqüentment, són sotja- Oxfam han excavat un pou d’aigua en el medi rural etíop, són les sertanta milions de persones)”. lupament econòmic. des per les hienes. Com a conse- potable a mitja hora del poble. encarregades d’anar a cercar-la. Atesa la seva orografia, Mentre que obrir una aixeta qüència, les nenes i adolescents Les dones tenen més temps per Etiòpia és un del països del Etiòpia “podria exportar aigua a és un acte quotidià d’escassa etíops van menys a l’escola que dedicar-se a les activitats produc- món més pobres i castigats per altres països del nord-est de rellevància en algunes –poques– els nens. Segons dades de tives, la qual cosa suposa una la sequera i les emergències l’Àfrica”. El problema no és que parts del món, per a les dones l’ONU, el 60% de les nenes en immensa millora de l’economia humanitàries. Encara que per les no hi hagi aigua a Etiòpia, ni etíops i les seves famílies l’accés edat escolar no assisteix a l’es- familiar i les seves filles poden seves terres flueix el 85% del tampoc les sequeres recurrents, a l’aigua es converteix en un cola, davant el 40% dels nens. anar a l’escola. / directa núm. 43 reportatge pàgina 15

> A la imatge vertical, un grup de dones va a cercar aigua a les terres àrides i muntanyoses de Tigray, un trajecte durant el qual sovint han estat atacades per les hienes. Per això sempre es desplacen en grup, per tal de protegir-se. Com que la font d’aigua està a més de tres hores de trajecte, aquestes dones carreguen uns bidons de fins a quaranta litres cada dia. Les lesions i els problemes crònics d’esquena són habituals.

> A la imatge central, Abraha –mare de nou fills– recull aigua d’un estany que tenen a vint minuts de casa, un petit llogaret de Raya. Si no hagués plogut, haurien d’emprar més de dues hores caminant per aconseguir-la.

> A la imatge de la dreta, Faté omple el seu bidó d’ai- gua. Ella dedica més hores al seu hort i, a més, pot estalviar diners. També té temps per vendre inyera, l’aliment bàsic de tot etíop, al mercat local.

FOTOGRAFIA I TEXT: Tomàs Abella© pàgina 16 així està el pati directa núm. 43 / 28 de març de 2007

BARCELONA //ES TRENCA LA TENDÈNCIA A LA IMPUNITAT DELS VIGILANTS Condemnats dos guàrdies de Prosegur per una pallissa

✑ Roger Rovira les lesions i el dany moral causat. /[email protected]/ Prosegur, d’altra banda, és declara- da responsable civil subsidiària. a violència amb què en oca- sions actuen els guàrdies de Cop contra els abusos Lseguretat reben habitual- Jaume Asens, advocat de l’acusació ment un càstig simbòlic. Divendres particular, manifesta que aquesta passat la Secció Tercera de l’Au- condemna és molt positiva perquè diència de Barcelona va condem- posa de relleu “el context actual nar dos vigilants del Metro per en què els abusos són cada cop detenció il·legal i lesions contra el més excessius. Després del cas ciutadà marroquí Fikri Lechkar, el Tous, haver guanyat aquest cas és 17 de març de 2005 a l’estació de molt important”. “Hem tingut sort Rocafort. Els condemnats són J.A. perquè l’inspector de policia que González Iglesias i Javier Bermejo va trobar Lechkar (ferit) s’ha pres el Cacharrón, de l’empresa Prosegur. cas molt seriosament, quan la ten- dència és de creure’s abans un poli- “No queremos moros” cia o un guàrdia de seguretat que a Segons declaracions de Lechkar, el qui posa la denúncia”. 17 de març de 2005 esperava el metro quan els dos guàrdies de Les contradiccions dels guàr- seguretat van preguntar-li si tenia dies pels radiotransmissors: papers i ell els va ensenyar el bitllet. Bermejo: Iba sangrando, nos he- Tot seguit li van dir “eres un moro y mos acercado y se ha puesto can- no queremos moros en España”. Els tidad de violento el tío... Al final lo Edu Bayer guàrdies al·leguen que ell els havia Judici contra els guàrdies de seguretat hemos metido aquí y lo hemos insultat i que es mostrava violent, coll fins que vaig perdre el coneixe- costar molt que s’arxivés la denún- amb ordre d’allunyament”. Aquesta tenido que engrilletar. extrem que neguen les imatges de ment, gairebé asfixiat”. Va romandre cia de Prosegur i que s’acceptés la vegada, el jutge reconeix que li van J.A.: En Catalunya ha empeza- les càmeres del Metro. Les prime- prop de quinze minuts tancat, fins denúncia per detenció il·legal i causar erosions i contusions, que do a insultarnos, se han cerrado las res explicacions que els guàrdies l’arribada de la policia, avisada pels lesions en contra dels guàrdies, van trigar cinc dies a curar-se. puertas y se ha ido... Lo hemos vu- van donar a la seva empresa per mateixos agresors. Els agents, que, d’altra banda, tenen antece- elto a ver aquí y hemos ido a radiotransmisor, escoltades al judi- segons van declarar al judici, van dents policials i penals, un d’ells per La sentència decirle a ver qué le pasaba... ci, són contradictòries, fins i tot trobar Lechkar emmanillat i amb la maltractament d’àmbit familiar Durant les dues vistes del judici, el Prosegur: Eso no es lo que me afirmen que van trobar el ciutadà cara i la roba tacades de sang. “Les 24 de gener i 13 de febrer, la fiscalia habéis explicado antes, tío. ¿Y las sagnant (també desmentit per les gotes havien salpicat el terra, les L’acusació va demanar dos anys de presó pel heridas que lleva el tío? càmeres de seguretat) per després parets i les taquilles del recinte”. delicte de detenció il·legal i una J.A.: Se las ha hecho cuando lo dir que es va autolesionar. Davant d’aquesta declaració els jut- destaca la multa per lesions, mentre que l’a- hemos engrilletado, ha empezado ges descarten l’autoagressió. cusació particular en va demanar a golpearse contra el suelo... Detenció il·legal i agressió importància de cinc. La sentència, tot i considerar Prosegur: Entonces no es que Segons el relat de Lechkar, va ser Els agressors denuncien els acusats culpables del delicte de el tío estuviera ahí chorreando conduit sense oposar resistència Malgrat tot, els guàrdies, recolzats la sentència. detenció il·legal i de la falta de sangre y os habéis acercado a ver fins a una sala d’ús privat, on des- per Prosegur, pretenien que Lech- lesions, elimina la pena de presó i qué le pasaba... prés de robar-li 10 euros li van donar kar s’havia autolesionat “donant-se Els abusos són condemna els dos guàrdies de J.A.: Cuando lo hemos reduci- cops de karate, sobretot al cap i l’es- cops contra el terra i les parets” i cada cop més seguretat a pagar una multa de do es cuando ha empezado a san- tómag. “Em van utilitzar com un sac van presentar denúncia per lesions. 900 euros cadascun per la deten- grar. El tío se ha montado la pelícu- d’entrenament. Em van agafar pel L’acusació particular afirma que “va excessius ció i una indemnització de 1250 per la él solo. d

CATALUNYA //MOSSOS BARCELONA //REBUIG A LES PARADES DE COSSOS MILITARS I POLICIALS El Govern premia la Identifiquen 15 persones en una policia amb 41 milions en salaris acció al Saló de l’ensenyament ✑ Redacció Directa l’Exèrcit amb el lema “Ser repres- ✑ Redacció Directa /[email protected]/ sor no és una opció formativa”, /[email protected]/ només va durar un minut ja que, ls Mossos d’Esquadra van de seguida, agents vestits de a Generalitat va aprovar el 27 actuar amb duresa davant paisà van intervenir i van agafar la Lde març l’acord pres pel Con- El’acció que el Sindicat d’Estu- pancarta als manifestants. Tot sell de la Policia vint dies abans, diants dels Països Catalans (SEPC) seguit, els mossos van començar relatiu a l’increment de les retri- va organitzar el dijous 22 de març a perseguir determinades perso- bucions del cos de Mossos de al Saló Estudia, per denunciar la nes. Segons el SEPC, aquells joves cara a aquest 2007, una mesura a presència dels cos policial i de l’E- que els mossos, per raons estèti- la qual hi ha previst destinar un xèrcit espanyol en la fira Estudia, total de 41.270.602 euros. definida pels organitzadors com Els Mossos El Consell de la Policia, que va l’“espai de l’oferta formativa”. ratificar la pujada salarial de l’11,99% Amb el lema “Ser torturador van perseguir per al 2007, és l’òrgan de represen- no és una sortida professional”, tació paritària de la Generalitat al dues persones van desplegar una determinades qual se sotmeten tots els assump- pancarta davant de la parada dels tes d’interès per als funcionaris del Mossos, mentre dues persones persones per SEPC cos. Aquest acord ha arribat des- més s’agenollaven a terra amb raó d’estètica riorment, deixats anar. Les ac- formances per denunciar “el mo- prés de les reunions del mes d’octu- una bossa d’escombraries, repre- cions del SEPC al Saló de l’Ensen- del de Saló que es promou des de bre amb els sindicats SAP-UGT, sentant la situació de violència i ques, creien responsables de l’ac- yament van causar rebombori les institucions pel seu caràcter CCOO i APESME, i inclou els incre- tortura que es viu en moltes ció, van ser retinguts durant més general i van impactar els milers mercantilitzat i la imatge idíl·lica ments derivats del III Acord Gene- comissaries. L’acció, que va estar de mitja hora a una sala annexa d’estudiants de secundària que que es dóna de la formació supe- ral de Condicions de Treball del acompanyada per una altra per- de la Fira de Barcelona. Allà, els eren allà en aquell moment. El rior, quan aquesta es troba en Personal de l’Administració. formance davant de la parada de joves van ser identificats i, poste- SEPC va aprofitar també les per- situació precària. d 28 de març de 2007 / directa núm. 43 Així està el pati pàgina 17

BARCELONA //MOBILITZACIONS EL 22 DE MARÇ, DIA MUNDIAL DE L’AIGUA Entendre l’aigua com un dret

✑ Redacció Directa un manifest d’aquestes caracterís- /[email protected]/ tiques on es reivindica l’aigua com un bé comú indispensable per a la l 22 de març el calendari deia vida. Amb aquest important pas que era el Dia Mundial de endavant en la conscienciació El’Aigua. L’associació catalana hídrica, reclama la titularitat i el d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) control públic per als recursos i una quinzena d’associacions més hídrics que haurien d’estar gestio- van organitzar diferents accions a nats amb criteris socials i sense Barcelona en coordinació amb ànim de lucre. També es denuncia altres ciutats de la Península Ibèri- el paper i la manca de compromís ca com Lugo, Sevilla i Madrid. La per part de les administracions nit de dimecres un grup de perso- nes va cobrir quinze fonts públi- ques amb missatges de sensibilit- Es denuncia zació sobre el dret humà i la situació mundial de l’aigua. Es van la manca de cobrir amb plàstic taronja i missat- ges sobre la problemàtica de l’ai- compromís gua com: “Aigua: un dret i no una mercaderia”. El dijous va tenir lloc de les administracions El manifest públiques reivindica Toni Arnau / Ruido Acció d’ESF pel dia de l’aigua a la Font de Canaletes públiques per a resoldre aquesta l’aigua com situació, així com els organismes un bé comú d’aigua d’una comunitat per fer bració de les activitats, tant pel ven públicament el manifest on es multilaterals, les diferents agen- negoci i com comencen els pro- ressó mediàtic aconseguit com denunciava la crisi al voltant de cies estatals de desenvolupa- indispensable blemes de pujada de tarifes i perquè tot plegat s’ha fet de l’aigua “provocada als nostres ment, institucions financeres in- manca d’accés a aquest bé bàsic. El manera lúdica i divertida. De la ecosistemes en nom d’un mal ternacionals i les agències de per a la vida cap de setmana, dins la Festa de mateixa manera la xarxa d’associa- entès progrés”, resultat del qual cooperació que aposten i condi- l’Aigua de Barcelona, ESF compta- cions preocupades per aquest més de 1.100 milions de persones cionen la inversió en aquest àmbit la presentació pública del Mani- va amb una exposició on la nove- tema es va ampliant i aquestes es no tenen garantit l’accés a l’aigua a les empreses privades. El docu- fest a la Font de Canaletes, acom- tat respecte altres anys és que es van coneixent millor. potable i més de 2.600 milions de ment també denuncia que la Ob- panyada amb una representació va poder incloure un discurs més persones no tenen accés a siste- servació General 15 de Nacions teatral que explicava com un per- crític i de compromís. Des d’ESF es Manifest del Dia de l’Aigua mes de sanejament bàsic. És la Unides segueixi sense ser vincu- sonatge s’apoderava del sistema valora molt positivament la cele- Amb aquestes accions presenta- primera vegada que ESF elabora lant per als estats. d

BARCELONA //LA PLATAFORMA ‘SI AL PROCÉS DE PAU’ APLEGA LA SOCIETAT CIVIL L’acte ‘Veus per la pau al País Basc’ reuneix més de 400 persones

✑ Mariona Ortiz i Laia Alsina bé va voler cridar l’atenció al pre- /[email protected]/ sident espanyol José Luis Rodrí- guez Zapatero, a qui li va dema- mb la sala de gom a gom i nar que fos valent i escoltés els gent al carrer que no hi ca- qui busquen una solució. I ho va Abia, dijous 22 de març, l’ac- fer aprofitant que el cap de l’exe- te “Veus per la pau al País Basc”, cutiu de Madrid havia dit en més que coincidia amb l’anunci, fa un d’una ocasió que li agrada Manu any, de l’alto al foc per part d’ETA, Chao, així Muguruza li va recoma- va superar les previsions dels orga- nar: “Senyor Zapatero, actualit- nitzadors. Com va dir en comen- zi’s, escolti Manu Chao, escolti’ns çar el seu parlament Martxelo , escolti Milakabilaka”. Otamendi, director de Berria i ex- De la seva banda, Ramon Lle- na, portaveu de Jutges per la De- mocràcia, va denunciar que “hi ha una situació greu de politització L’afluència de la justícia a l’Estat espanyol” i de gent va que els jutges es veuen molt afec- tats per aquesta qüestió. Final- demostrar que ment, Martxelo Otamendi va fer Una llarga taula de ponents van donar suport al manifest Júlia Molins una reflexió sobre la maduresa “la solidaritat política i la necessitat que es dei- Alcoverro i Manel Barceló, va serrat, va fer una crida clara a la lli- nar, de la Red por las Libertades y xés decidir al poble basc. La gran dels catalans comptar amb representants del bertat i al respecte a totes les per- el Diálogo Social de Madrid, va absent a l’acte va ser Neus Català, món de l’associacionisme, el sindi- sones, i sense embuts, va afirmar prendre la paraula per parlar de la membre de l’Amical Ravensbrück, és un cas calisme, la música, la política, l’es- que“ja n’hi ha prou de tortures i de situació a la capital de l’Estat que a qui un petit accident va impe- digne d’estudi” glésia i la judicatura a la fila zero i repressions il·legals”. El paper de va qualificar de “presa per la dir-li d’assistir a l’acte. En nom a la taula principal. Mònica Sabata, les dones en la resolució del con- dreta”. A continuació, el músic seu, la seva biògrafa va fer una portaveu de la iniciativa “Sí al pro- flicte el va defensar l’advocada i basc Fermín Muguruza, com a crida a la pau. El punt final a la director del diari Egunkaria, l’a- cés de pau”, va llegir un manifest membre de l’Associació Catalana impulsor de la iniciativa ciutada- multitudinària trobada el van fluència de gent va demostrar que en el qual reforçava el diàleg i la per a la Defensa dels Drets Hu- na Milakabilaka, va explicar en posar Fermín Muguruza i Toti “la solidaritat dels catalans és un negociació davant la crispació i els mans, Gemma Calvet, que va ser què consisteix i va traduir la lletra Soler. El primer, interpretant “Zu- cas digne d’estudi”. L’acte, que pre- interessos partidistes. Tot seguit, l’encarregada d’explicar la iniciati- de la cançó que dóna nom a la bizuria”, el segon fent sonar “Crits” sentaven els actors Montserrat Cassià Maria Just, exabat de Mont- va Ahotsak. Després, Manuel Espi- iniciativa, “Milers buscant”. Tam- amb la seva guitarra. d pàgina 18 roda el món directa núm. 43 / 28 de març de 2007

Bagdad // Assassinat Alemanya // Llibertat Roda >> El 8 d’abril farà quatre anys de l’assassinat del camarògraf >> Després de més de 24 anys empresonada, la exmilitant de madrileny José Couso. Aquesta mort, encara avui no jutjada, va la RAF Brigitte Monhaupt va sortir en llibertat la matinada del 27 estrenar una nova estratègia “mediàtica” de l’exèrcit dels EUA de març. Tot i que la RAF ja està disolta i ha renunciat a la lluita el món per tal de tenir la única versió del que passa a l’Iraq. Avui dia armada, aquest alliberament –després d’haver complert la el món centenars de periodistes, la majoria àrabs ja han mort en aquest pena- va ser criticada per la premsa de dretes, que exigia l’arre- conflicte. pentiment de Monhaupt. /[email protected]/

NICARAGUA //ENTREVISTA A ORLANDO PINEDA, GUERRILLER DE L’ALFABETITZACIÓ “Farem realitat el somni d’una Nicaragua lliure d’analfabetisme”

✑ Sebas Parra /Barcelona/ Maestro Pineda

a uns dies, va arribar a uerriller de l’alfabetització, Catalunya Orlando Pineda, Gagitador, boig... així li diuen Fpresident de l’AEPCFA a la seva Nicaragua tan violenta- (Associació d’Educació Popular ment dolça. Caminant, sense Carlos Fonseca Amador), l’ enti- més adjectius ni retòrica, li agra- tat rectora de l’alfabetització da anomenar-se ell mateix quan de Nicaragua, encapçalant la ens parla del somni de veure el primera delegació que viatja a seu país rebel i maltractat, –la Europa del nou govern sandi- seva Amèrica resistent, el seu nista que va prendre possessió món de pobles oprimits pels in- el 10 de gener passat. La delega- teressos ben calculats del capi- ció, integrada per vuit persones talisme–, lliures d’analfabetis- –entre elles els rectors de la me. Maestro Pineda va ser el UNAN (Universidad Nacional títol que es va guanyar Orlando Autónoma de Nicaragua) i la Pineda Flores al llarg i ample de UNI (Universidad Nacional de la seva vida, lluitant ben a prop Ingenieria), i els vicerectors de del poble hambreado, jodido, tres més–,va participar en la ninguneado, lluitant ben a prop creació d’una xarxa università- de les famílies camperoles de ria, integrada per una vintena les muntanyes de la república d’universitats catalanes, espan- mapa de la insurrecció i la ten- yoles i nicaragüenques, per dresa que anomenem Nicara- coordinar la cooperació amb gua. Aquest Orlando Pineda, que l’alfabetització. va ingressar a les files revolucio- Sebas Parra nàries del FSLN fa més de trenta- Però, la premsa, els mitjans de cinc anys; que, ja a la guerrilla, comunicació oficials del sistema dècada de sobirania i revolució tèria educativa: l’accés dels infants donat i ens donen el poble i les comença a lluitar contra l’impe- en general, ha ocultat aquesta dels vuitanta. I van continuar des- a l’educació fonamental, a una es- institucions catalanes. Amb motiu rialisme nord-americà al mateix visita... Orlando, a qui interessa, prés de la derrota electoral del cola pública gratuïta, democràtica i del 25è aniversari de la nostra Cro- temps que alfabetitza a les co- avui, Nicaragua? A qui interessa 90. Avui, més d’una vintena de de qualitat, i l’eradicació de l’anal- ada Nacional d’Alfabetització, el munitats alliberades; que coor- l’alfabetització? municipis catalans estan agerma- fabetisme. També es treballa per 2005, a Niquinohomo, ja vam fer dina –després del triomf de la La història ens ensenya que els nats amb municipis nicaragüencs dotar el sistema de salut de medi- un homenatge públic a la coope- Revolució Popular Sandinista afers, les lluites, els somnis, les i, cada any, centenars de joves bri- cines gratuïtes i fer-lo arribar a ració catalana en les persones de del 79– la gran Croada Nacional victòries del nostre poble, i l’era- gadistes i cooperants ens visiten. tothom. I es crea un organisme, Jose Maria Valverde, gran amic d’Alfabetització al departament dicació de l’analfabetisme sempre Jo crec interpretar el pensament Fam zero, per tal d’eliminar aques- nostre i president de la primera de la Costa Atlàntica Central; han estat un somni molt present a del meu poble si dic que el pont ta vergonya nacional que permet Casa de Nicaragua de Barcelona, i que és enviat per la revolució la nostra història popular, han entre els pobles de Catalunya i veure morir de gana gent com tu i Rafael Farré, mestre alfabetitza- com a ministre responsable d’e- provocat l’interès del poble de Nicaragua és ferm, indestructible com jo. Tu ja saps que, si un govern dor brigadista de la Cruzada. Ara, ducació a la regió de Río San i a prova de falsejaments i oculta- mira com a tasca principal la salut i hem vingut a donar les gràcies al Juan, on baixa l’índex d’analfabe- cions com la que comentes... l’educació del seu poble, és que Parlament i el govern de Catalun- tisme del 96% al 3’77% enmig de Si un govern De quins materials està fet està en el bon camí... ya, a les universitats, al Fons Cata- la guerra contrarevolucionària; aquest pont que cites per ser tan Però estem tan acostumats, aquí i là de Cooperació i els ajuntaments que rep les màximes distincions mira com a resistent? allà, que les promeses i els com- i, especialment, a les entitats de pedagògiques i polítiques nacio- Aquest pont està fet amb els promisos dels polítics es quedin base agrupades a la Plataforma nals i internacionals; aquest Ma- tasca principal millors materials del món... Està fet en paraules buides de contingut... per una Nicaragua lliure d’analfa- estro Pineda, apassionat i humil, de solidaritat internacionalista, de És ben cert el que dius, però re- betisme... a tot el poble català. compromès fins la medul·la amb la salut i generositat, de compromís mili- corda bé el que et diré ara: el 23 Dius que l’alfabetització és revo- l’internacionalisme, la lluita l’educació del tant, de somnis compartits, de ten- de març d’enguany, arrenca la lució... Encara avui, en una dicta- antiimperialista i la revolució dresa, d’amor... I quan dos pobles Campanya Nacional d’Alfabetit- dura mundial de dues-centes social, ha compartit uns dies seu poble, és s’estimen, es tornen indestructi- zació “Per una Nicaragua Lliure empreses? amb nosaltres en aquesta Girona bles i capaços d’assolir qualsevol d’Analfabetisme”, el 17 de juliol Alfabetitzar, per nosaltres, és vestida de freda tardor gris i que està en el meta com és, en el nostre cas, la d’aquest mateix any, declararem sempre un acte revolucionari. d’indolència, de molta indolèn- d’arribar a veure i viure una Nicara- Managua com a la primera capital Però, quan nosaltres parlem d’al- cia. “Hi ha qui viu de la pedago- bon camí... gua lliure d’analfabetisme. Perquè centre-americana territori lliure fabetitzar no parlem de ma-me- gia i hi ha qui viu per a la pedago- nosaltres tenim clar que, amb la d’analfabetisme i farem això mi-mo-mu... alfabetitzar és més gia. Vam néixer per lluitar, per Catalunya i de molts pobles d’ar- voluntat i l’esforç del nostre poble mateix amb tot Nicaragua, el 23 que ensenyar a llegir i escriure. És transformar, i si deixem de llui- reu del món. Nosaltres tenim me- i la cooperació catalana i d’arreu de març de 2009. Convida els teus ensenyar i aprendre a millorar la tar estem morts, sense vida. No mòria i no oblidem que Catalunya del món, aquest somni és possible. amics i amigues i aneu comprant producció, la salut preventiva i el es preocupin si són pocs... la gent va ser present a la muntanya, va I com enfoca i prioritza l’alfabe- els passatges per celebrar amb medi ambient. És ensenyar i apren- que treballa, la gent que lluita és ser present a la victòria contra la tització el nou govern, en un país nosaltres que s’ha fet real tot dre a llegir el nostre entorn polític. la gent: i això són muralles! El dictadura somocista del 79 i, amb la situació de pobresa ex- aquest somni del nostre poble... És satisfer un dret humà i fer possi- jove que no reivindica els seus sobretot, va ser present a la gran trema i atur com l’actual? I creus que, des de Catalunya, ble el camí vers una veritable de- drets està perdut o viu aïllat del Creuada Nacional d’Alfabetització Abans que passin vint-i-quatre cooperem prou amb aquest mocràcia. És educar l’esperança, món.” Amb les seves paraules del 80. Organitzacions, col·lectius hores, el mateix 11 de gener, el objectiu estratègic? l’amor i la solidaritat entre els podríem emplenar mil vegades i moltíssimes persones d’aquí ens ministre d’educació ja s’està diri- Escolta: el primer objectiu de la pobles que lluiten pel seu allibera- d’amor aquesta columna i els van recolzar d’una manera extra- gint al país i al món anunciant els nostra delegació és agrair el su- ment. I si és tot això, és o no és cors, l’esperança, de les seves ordinària. I van ser presents a la dos nous objectius polítics en ma- port que històricament ens han revolució alfabetitzar el poble? d lectores i lectors... 28 de març de 2007 / directa núm. 43 roda el món pàgina 19

ANDALUSIA // JUDICI PER LA MORT DE JUAN MARTÍNEZ GALEANO Els guàrdies civils acusats de matar un agricultor es justifiquen

✑ Pau Cortina rebre i no per la ingestió de dro- /[email protected]/ gues, i per això estableix que hi ha una relació de causalitat entre la l judici per la mort de l’agri- seva mort i la situació de detenció cultor Juan Martínez Gal- en la qual es trobava. L’informe Edeano, el 24 de juliol de detalla que tots els òrgans del l’any 2005, a la caserna de la seu cos tenien lesions, que es Guàrdia Civil de Roquetas de comptabilitzaven fins a quaranta Mar (Almeria), va començar la cops i, finalment, que tenia una setmana passada amb la presèn- fractura completa de l’estern de cia dels nou agents acusats de resultes “d’haver-lo estirat a provocar-li la mort. terra, posar-li un peu a sobre i El tinent i excap de la caser- estirar cap amunt”. A més, com na de la Guàrdia Civil de Roque- s’ha conegut a posteriori, el tin- tas, José Manuel Rivas, principal tent José Manuel Rivas va utilitzar imputat com a màxim responsa- dues armes no reglamentàries ble dels fets, va ser el primer com són la porra extensible i l’e- dels agents que van declarar. La lèctrica, fet que havia ocultat ini- seva intervenció va estar marcada cialment al responsable de la per una actitud exculpadora que Comandància de la Guàrdia Civil d’Almeria, el comandant Mosque- ra, segons ha transcendit en el El tinent i excap judici que se celebra aquests dies. de la caserna El judici, que conclou aquest dijous 29 de març, determinarà afirma que les penes que s’han d’imposar als nou guàrdies civils imputats. El Galeano “va fiscal demana deu anys de presó per al tinent Rivas pels delictes rebre el tracte d’atemptat greu contra la integri- tat moral, lesions i homicidi im- més exquisit prudent –els dos últims, amb l’a- possible” Un dels agents imputats, camuflat, a la sortida dels jutjats Eric Rovira greujant d’abús de superioritat–, Segons la versió exposada dents”, però davant la negativa de traslladar-lo i per això el van tor- mentre que l’acusació particular en ocasions, va arribar gairebé al per la fiscalia, la cronologia dels Galeano el van emmanillar i dete- nar a introduir a la caserna, on en sol·licita dotze. Per a set dels sarcasme. Rivas va afirmar sense fets és clara. A primera hora de la nir per desobediència a l’autori- pocs minuts després moria per agents imputats, el fiscal demana pudor que “els agents havien donat tarda del 24 de juliol, Juan Martí- tat. Posteriorment els agents van una insuficiència cardiorespira- vuit anys de presó a cadascun, a l’agricultor el tracte més exquisit nez Galeano va entrar a les de- intentar traslladar l’individu a un tòria aguda. pels delictes esmentats. Per al possible” i va defensar l’actuació pendències de la Guàrdia Civil de centre de salut, donada “la seva Tanmateix, l’autòpsia practi- novè i darrer agent, la fiscalia ha dels guàrdies civils sota la seva Roquetas per sol·licitar auxili, desorientació i nerviosisme”, i cada posteriorment a l’agricultor sol·licitat el sobreseïment i arxiu tutela com un exercici de protec- després d’haver sofert un acci- després d’adonar-se que havia detalla i completa aquesta narra- de les acusacions, perquè consi- ció i de “defensa de la vida i de la dent de trànsit. Dos agents van consumit drogues. L’actitud vio- ció dels fets. Segons l’informe dera que no va participar en els integritat física” davant l’agressivi- demanar a l’agricultor que espe- lenta de Galeano hauria fet des- forense, J.M.G va morir com a fets, tot i que l’acusació particular tat i desmesura de Galeano. rés allà “per evitar nous inci- istir els agents de la intenció de conseqüència de la pallissa que va el considera còmplice. d

XILE // L’ÚLTIM DIRIGENT DE LA COORDINADORA MAPUTXE ARAUCO-MALLECO, CAPTURAT El govern xilè celebra la detenció d’un líder maputxe

✑ Ernesto Carmona / Alainet.org antiago, la ineficàcia del qual afec- una condemna en virtut de la Llei ment al poble maputxe, basat en la /Gulumapu/ ta principalment els habitants po- de Seguretat Interior de l’Estat i, Llei Antiterrorista 18.314, establerta bres de la ciutat. El nou sistema ha La mateixa des de l’agost de 2003, condemnat el 1984 per la dictadura d’Augusto n una setmana marcada per suposat noves complicacions, en gran premsa –sota la Llei Antiterrorista– a deu Pinochet, una pràctica racista que grans fracassos polítics, el comptes de millorar la qualitat de anys de presó, acusat d’incendiar ha estat condemnada per les Na- Egovern que encapçala la so- vida dels usuaris pobres, i amena- de dretes que els terrenys de Poluco i Pidenco, cions Unides. L’ONU també ha cri- cialista Michelle Bachelet va po- ça de convertir-se en un problema propietat de l’empresa Forestal ticat la discriminació periodística der reivindicar finalment un “èxit”: polític tan greu com el conflicte amplifica els Mininco i alhora part de la Com- contra els indígenes practicada per la captura del líder maputxe José estudiantil de secundària –els pañía Manufacturera de Papeles y gairebé tota la premsa, en particu- Huenchunao Mariñán, de trenta- anomenats “pingüins”– de l’any desencerts del Cartones (CMPC), un poderós grup lar per 22 diaris de la cadena El sis anys, l’únic dirigent lliure de la 2006, que va significar el principal econòmic fabricant de cel·lulosa i Mercurio, d’Agustín Edwards, que Coordinadora Mapuche Arauco- escull polític de Bachelet en el seu Transantiago paper, dirigit pels germans Eliodo- s’imprimeixen amb paper fabricat Malleco (CAM), organització ma- primer any de mandat. celebra ara la ro i Bernardo Matte. per Matte –l’empresari anterior- putxe perseguida sota l’acusació La mateixa gran premsa de ment esmentat– amb arbres plan- de practicar “terrorisme”. dretes que amplifica els desen- captura de Historial de violacions tats, precisament, en territori rei- Els caps de la policia i del Mi- certs del Transantiago ha cele- Els mitjans de comunicació xilens, vindicat pels maputxes. L’abril de nisteri de l’Interior xilens van exhi- brat, ara, la captura del dirigent Huenchunao que estan habituats a estigmatitzar 2004, durant el seixantè període de bir la detenció de Huenchunao maputxe. El subsecretari del Inte- els maputxes, especulen que la sessions de la Comissió de Drets com una victòria governamental. rior, Felipe Harboe, del PPD (Par- xilens per les seves terres, tant captura de Huenchunao deixa sen- Humans a Ginebra, el relator de Un “triomf” que s’emmarca en una tido por la Democracia), va dir del sector privat com de l’Estat, se lideratge la Coordinadora, i pro- Nacions Unides, Rodolfo Stavenha- setmana marcada pels nous desas- que la detenció “posa fi a una his- inclosos l’exèrcit, la classe políti- nostiquen així el final de la lluita gen, va donar a conèixer un informe tres del flamant nou sistema de tòria”, possiblement en referència ca i la policia militaritzada. maputxe per la reivindicació de les oficial reprovatori de les pràcti- transport públic urbà de la capital, al conflicte centenari que han Huenchunao portava sis anys seves terres. La justícia xilena aplica ques del govern de Xile envers la Santiago de Xile, anomenat Trans- mantingut els maputxes amb els fugint de la justícia, primer per un tracte discriminatori exclusiva- comunitat maputxe. d pàgina 20 l’observatori directa núm. 43 / 28 de març de 2007 ObservatoriObservatori dels mitjansdels mitjans /[email protected]/

Periodista enxampat Adopta un Salvador Sostres, opinòleg desaparegut ✑ Magdalena Gil de la dictadura /[email protected]/ argentina l passat dilluns 19 de març, les pàgines d’opinió del diari Avui van ser les culpables d’un bon mal d’estòmac. Tot va començar ✑ Enric Borràs Abelló Ellegint un article d’opinió d’en Salvador Sostres titulat “Les noies, volum segon”. Només la primera frase ja em va fer encendre artista digital argentí Ciro totes les alarmes “Sempre he pensat que el talent és una caracterís- Múseres [http://muse- tica masculina”. I això, com era de preveure, només era el comença- L’res-ciro.com.ar] ha dut a ment de tot un seguit d’insults cap a “donotes de dutxa escassa i de terme un homenatge molt pecu- pensament automàtic”. Em permeto recordar-li a aquest home que liar als desapareguts de la darrera és gràcies a aquestes “donotes” que les “donotes” d’avui dia, entre dictadura argentina (1976-83). Del les quals m’incloc, podem votar, estudiar i anar a la universitat, rebre 24 al 31 de març, ha proposat als i oferir informació sobre la sexualitat, decidir sobre la nostra mater- internautes que adoptin, als pro- nitat, fer servir pantalons, llegir llibres sense el consentiment ni la grames de missatgeria instantània, supervisió del nostre pare, germà o marit i un gran etcètera de coses la identitat d’un dels desapare- que potser avui semblen normals, però que van costar moltes lluites guts durant la dictadura. La data i patiments a les nostres antecessores. És per això que trobo espe- no és casual, i és que el 24 de març cialment insultant que, a dia d’avui, hi hagi diaris que tinguin, en de 1976, el general Jorge Rafael plantilla personatges com aquest, ja que en Salvador Sostres te una Videla va prendre el poder a l’Ar- columna d’opinió diària. gentina amb un cop d’estat que va Davant d’aquest regitzell d’insults, vaig decidir queixar-me al Sín- originar una dictadura sagnant dic de greuges, tot i que sé que el Síndic només “té per missió vetllar amb responsabilitat i rigor en cas que les informacions o opinions amb constants violacions dels per la defensa dels drets fonamentals i llibertats públiques de les amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de drets humans i desenes de milers persones davant de possibles vulneracions comeses per les adminis- sexe, raça, creences o extracció social i cultural [...]”. També la consti- de desapareguts. tracions públiques”, però tot i ser conscient que ni en Salvador Sos- tució espanyola, a la qual estem sotmesos, limita el dret a la llibertat No és la primera vegada que tres ni el diari Avui són administracions públiques, els vaig fer arribar d’expressió quan vulnera el respecte als drets fonamentals del títol es du a terme aquesta iniciativa la queixa a través de la seva web. El Síndic m’ha contestat, amb força primer on, entre d’altres, s’inclou el dret a la no discriminació per raó de net.art anomenada NN-RED rapidesa, al·legant que ells no hi podien fer res, però em van informar de sexe. [nn-red.museres-ciro.com.ar], de tota la normativa vigent que podia utilitzar per denunicar aquest Aprofito per recordar que aquest home no només te un vocabu- l’any passat ja es va fer, coincidint home davant del Col·legi de Periodistes, de la Fundació Consell de la lari agressiu pel que fa a les dones, també el fa servir si parla sobre la amb el trentè aniversari del cop Informació de Catalunya (FCIC) i del propi diari Avui, especialment a mainada o sobre els palestins, per citar alguns exemples. Diàriament d’estat de Videla, però segons través de l’article 12 del codi deontològic que en la declaració de és capaç de sorprendre els lectors i lectores amb opinions insultants sembla, enguany ha assolit molt Principis de la professió periodística a Catalunya disposa “Actuar que no deixen indiferent a ningú . més ressò. La proposta consisteix a què, qui vulgui participar-hi, es canviï el sobrenom que fa servir als programes de missatgeria ins- tantània (MSN Messenger, Gtalk, Gaim...) pel nom d’un dels des- apareguts durant la dictadura i ‘Spanien uber alles’ que, si pot, també canviï la foto- grafia d’usuari que incorporen ✑ Pedrag Txujovic [...] fou un projecte espiritual (o metapolític) universal, en quant aquests programes per la del des- que catòlic, de fraternitat comunitària il·limitada, entre fraternitats aparegut. Per facilitar les coses, a setmana passada destacàvem la incongruència del fet que, des comunitàries locals [...] que, per tant, no volia ni podia limitar-se a proposa alguns enllaços [desapa- d’una perspectiva liberal, es defensés el foralisme navarrès. les seves inicials fronteres geogràfiques ibèriques, sinó que, mogu- recidos.org] on es poden aconse- LFruit, sens dubte, de l’eufòria produïda per les manifestacions da pel seu propi impuls, universal en quant que catòlic, es veia guir les identitats i fotografies als carrers (la fe del convers, ja se sap), sembla que alguns s’han vist impulsada a estendre’s il·limitadament per l’orb”. Impressionant. dels desapareguts. amb prou força per treure’s la màscara constitucionalista i mostrar Està clar que la premsa liberal d’aquest país no té problemes a l’ho- Amb aquesta acció, Ciro Mú- què s’hi amaga al darrera. ra de servir d’altaveu als apologistes del nacionalcatolicisme. seres ha buscat el suport d’usuaris Deixant de banda el joc de mans conceptual amb què J.B. Fuen- Només el desvari nacionalista i la més gran misèria intel·lectual i actius, que volguessin recordar els tes, a Libertad Digital, 20 de març, identifica el carlisme com a moral pot permetre parlar de, per exemple, l’extermini d’al-Andalus crims de la dictadura. Amb les patriotisme local dins el patriotisme espanyol, en confrontació o la brutal depredació sobre Amèrica Llatina (amb participació cata- converses que hagin resultat de amb “la bèstia artificial i antiespanyola del nacionalisme basc”, lana inclosa en tots dos casos) com un projecte de fraternitat comu- l’experiència i que els usuaris que aquest autor presenta la seva visió del volkgeist espanyol, l’autèn- nitària il·limitada. A més, aquesta versió castissa de la filosofia de la hi hagin participat enviïn a l’artis- tica natura d’Espanya per la qual cal mobilitzar-se: “més enllà de les història hegeliana, a l’entrellaçar religió, universalisme i fraternitat ta, Ciro Múseres pretén fer un seves determinacions històriques concretes [...] jau en el fons del comunitària, actualment té un inquietant correlat en el projecte arxiu que es podrà consultar a tra- tradicionalisme carlí un esperit que forma part essencial i irrenun- també universalista de l’umma islàmica dels jihadistes. Algú s’ho hau- vés d’Internet. ciable de la història espiritual i moral d’Espanya”. I, quin és aquest ria de fer mirar, no trobeu? esperit, aquest geist que condueix el destí de la nació?: “Espanya

Freqüències de ràdios lliures o populars Ràdio Bronka 104.5FM (Bcn Nord, Gramenet i Badalona) i 104.45FM (Bcn Sud i Hospitalet), Contrabanda 91.4FM (Barcelona), Ràdio Línea IV 103.9FM (Barcelona), Ràdio Pica 96.6FM (Barcelona), Radio 90 101.4FM (Olot), Ràdio Barraka 103.1FM (Terrassa), Ràdio Kaos 90.1FM (Terrassa), Ràdio Klara 104.4FM (València), Ràdio Malva 105.0 FM (València), La Tele 52UHF (www.okupemlesones.org) 28 de març de 2007 / directa núm. 43 espai directa pàgina 21

Subscripcions a subscripció és la manera més efectiva per poder llegir DIRECTA Presentacions setmanalment i també per donar el teu suport al projecte. Durant un Lany i per un cost de 60 euros, amb la teva subscripció el setmanari guanya en qualitat i presència al territori. Casal Tres Voltes Rebel (Nou Barris) Ens pots enviar les teves dades a: , Divendres 20 d’abril o entrant a la web i omplint el formulari: www.setmanaridirecta.info O bé, truca’ns al 935 270 982 ó al 661 493 117. Si voleu organitzar una presentació del setmanari, truqueu o escriviu un mail a [email protected] Corresponsalies

-Baix Llobregat -Maresme -Barcelona -Menorca -Berguedà -Osona -El Camp (Baix Camp, Alt Camp, Priorat, Conca de Barberà, Baix Gaià i -Terres de Ponent (Les Garrigues, Segarra, Urgell, Pla d’Urgell, Segrià i Noguera) Tarragonès) -Cerdanya -Vallès Occidental i -Girona (Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, La Selva, Pla de l’Estany i La Garrotxa) -Vallès Oriental Punts de venda BALAGUER Xarxa Consum Solidari Pl. Sant Agustí Vell, 15 CORNELLÀ DE LLOBREGAT MOLINS DE REI Indi Bar Del Pont, 35 Pròleg Dagueria, 13 El Grillo Libertario Llinars, 44 Llibreria Barba Rafael Casanoves, 45 BARCELONA El Lokal Cera, 1 bis ESPLUGUES DE LLOBREGAT La Bodegueta Pintor Fortuny, 45 GRACIA La Rosa de Foc Joaquim Costa, 34 Ubud Artesania Mestre Joaquim Rosal, 22 PIERA Cap i Cua Torrent de l’Olla, 99 1917 Pintor Fortuny, 30 GIRONA Vie Victis - Ciber Garito De la Plaça, 31 Infoespai Plaça del Sol, 19 Quiosc Colom Rambles Llibreria 22 Hortes, 22 REUS Taifa Verdi, 12 Quiosc Santa Mònica Rambles Llibreria Les Voltes Plaça del Vi, 2 Bat a Bat Kultur Sant Elies, 29 Llibreria Distrivinyes De l’hort, 8 Quiosc Canuda Rambles La Màquia Vern, 15 Galatea Llibres Jesús, 5-7 GUINARDO Quiosc Tallers Rambles GRANOLLERS RIBES DEL GARRAF Rocaguinarda Xiprer, 13 Quiosc Canaletes Rambles Llibreria La Gralla Plaça dels Càbrits, 5 Llibreria Gabaldà Plaça de la Font, 2 EIXAMPLE Llibreria Medios Valldonzella 7 Anònims Miquel Ricomà, 57 RIPOLLET Quiosc Manu Nàpols-Roselló SANTS El Racó Ecològic Roger de Flor, 85 Llibreria Caraboc Rambla S. Esteve, 17, local B El Maské Comte d’Urgell, 256 Espai Obert Violant d’Hongria, 71 IGUALADA SANT BOI DE LLOBREGAT Xarxa Consum Solidari Rocafort, 198 La Ciutat Invisible Riego, 35 At. Llib. El Porvenir Passeig Jacint Verdaguer, 122 Ateneu de Sant Boi POBLENOU Terra d’Escudella Premià, 20 HOSPITALET DE LLOBREGAT SANT FELIU DE LLOBREGAT Ítaca Pallars, 230 Teteria Malea Riego, 16 Quiosc Montserrat Pl. Mare de Déu de Montserrat Teteria Índia Jacint Verdaguer, 9 Cus-Cus Rambla Poblenou, 77 Entropiactiva Socors, 7 La República Rosalía de Castro, 92 SANT JOAN DESPÍ SANT ANDREU-SAGRERA Centre d’Estudis de l’Hospitalet Major, 54 1º Llibreria Recort Major, 60 Patapalo Rubén Dario, 25 BELLATERRA UAB LLEIDA TARRAGONA Andyblue Bar de la Biblioteca de Can Fabra Quiosc de Ciències de la Comunicació Ateneu La Maranya Parc, 13 CGT Tarragona Rambla Nova, 97-99, 2n pis Trèvol Antonio Ricardos, 14 Quiosc de Lletres La Falcata La Panera, 2 TERRASSA NOU BARRIS CARDEDEU MATARÓ Kasalet Societat, 4 Ateneu Popular 9 Barris Portlligat, 11-15 Quiosc del Centre Cànoves, 4 Arcàdia Cafè Cultural Pujol, 26 VIC El Tinter La Plana, 10 CASTELLDEFELS Llibreria Robafaves Nou, 9 Llibreria La Tralla Riera, 5 Can Basté Passeig Fabra i Puig, 274 Casal de Joves Plaça Joan XXIII MANRESA VILAFRANCA DEL PENEDÈS Llibreria Xoc Passeig Fabra i Puig, 325 CORBERA DE LLOBREGAT Cafè l’Havana Plaça Gispert La Fornal Sant Julià, 20 CIUTAT VELLA Llibreria Corbera Pssg. dels Arbres, 4 Els Carlins Sabateria, 3-5 AQUENI Méndez Núñez, 1 principal Le Centro Andreu Cerdà, 12 pàgina 22 què es cou directa núm. 43 / 28 de març de 2007 QuèQuè es cou es cou L’acompanyament polític com a estratègia al desenvolupament El Servei Civil Internacional ha finalitzat un cicle sobre diverses experiències d’acompanyament arreu del món ✑ Gemma Garcia /[email protected]/

es reflexions entorn l’ac- tivisme de les dones pa- lestines ha tancat el ci- L cle d’acompanyament polític organitzat pel Servei Civil Internacional (SCI) de Catalunya. Un cicle que va inaugurar-se el mes de gener amb l’acompanyament polític de l’Observatori Internacio- nal de Pau (IPO) a Colòmbia i que ha finalitzat amb la intervenció de Dones per Dones, un grup de femi- nistes i antimilitaristes, i el Grup Palestina del mateix SCI. Aquest cicle ha generat una aproximació a l’acompanyament polític que rea- litzen les organitzacions interna- cionals en països en conflicte o postconflicte, a través d’experièn- cies a Colòmbia, Guatemala, Mèxic, Sàhara i Palestina.

Què és acompanyament polític? L’acompanyament polític consis- teix en un projecte de convivència amb comunitats i persones que treballen en drets humans o pro- cessos socials que es troben en situació de risc. Per tant, convivint vint-i-quatre hores amb la comuni- tat o amb la persona concreta per tal de dissuadir possibles atacs i Acte públic a Barrancabermeja (Colòmbia) on s’impulsava el moviment de dones contra la guerra, al 2005 E.C. Barrancabermeja agressions. La presència d’acom- panyants frena aquestes agressions col·lectius que elaboren projectes consegueix garantir la llibertat d’ac- acompanyament i constant denún- ja que el seu testimoni pot com- socials, l’acompanyament polític També tuació als activistes per a realitzar cia, poder protegir els membres portar un augment dels costos ajuda a preservar aquestes iniciati- el treball. Robert Morral, que va d’aquesta comunitat i d’altres. polítics. Aquest acompanyament ves. Malgrat la pressió i la conse- s’aconsegueix conduir la segona xerrada del cicle Un altre grup que realitza físic, també permet evidenciar la qüent disminució de risc que ge- d’acompanyament polític al SCI, va acompanyament polític és l’Obser- realitat a través de comunicats, in- nera la presència d’estrangers, hi ha sensibilitzar estar un any a Colòmbia com a bri- vatori Internacional de Pau (IPO) a formes i denúncies per sensibilit- casos d’agressions als acompan- gadista de PBI. Arrel d’aquesta Catalunya. S’encarrega de donar zar la resta de la societat tant a l’in- yants que realitzen la seva tasca. Un a la resta de experiència, i juntament amb altres cobertura a la tasca de la Asocia- terior com a l’exterior del país en cas de fort impacte fou l’assassinat la societat, cooperants a Colòmbia, va fundar ción Campesina del Valle del Río qüestió. Algunes experiències po- de Rachel Corrie, membre de l’In- Acompaz, Associació d’Amistat Cimitarra (ACVC), també a Colòm- sen de relleu que l’acompanyament ternational Solidarity Movement generant alarma amb la Comunitat de Pau San José bia. Aquesta associació du a terme pot anar més enllà d’una qüestió (ISM) a mans de l’exèrcit israelià de Apartadó i altres resistències diversos projectes en aquesta zona física basada en la protecció i que durant la segona Intifada. sobre la situació civils no violentes. La Comunitat de petrolífera, de disputa entre para- sigui testimonial cap a l’exterior, i San José de Apartadó és un indret militars i guerrilles. Treballen per complementar-se d’un acompan- Organització d’acompanyament defensors dels drets humans que de grans interessos econòmics i assolir objectius com la seguretat yament tècnic, és a dir, aportar les Les Brigades Internacionals de Pau viuen sota amenaces a diversos paï- militars, i des dels anys 90 pateix alimentària i la permanència en el capacitats i habilitats als projectes (PBI) de Catalunya actualment do- sos, com Indonèsia o el Nepal. Amb l’atac dels paramilitars colombians territori dels seus habitants. L’IPO de la comunitat. En el cas de nen suport a activistes per la pau i la presència dels brigadistes, s’a- que intenten assumir-ne el control també va ser convidat a una de les i expropiar les terres. Al seu pas, xerrades del mes de gener. Durant Acompanyades assassinen indiscriminadament els aquest mes de març, Mèxic també principals líders comunitaris, gene- va ser protagonista d’una de les na Teresa Rueda pertany a la armat que dura gairebé 50 anys i sinades i ja sumen més de 140 rant el desplaçament forçat dels xerrades del cicle. En aquest cas, el AOrganización Femenina Popu- que té les seves arrels en les des- atacs a l’organització”. Enmig d’a- seus habitants. La Comunitat de Col·lectiu de Solidaritat amb la lar de Colòmbia, que ha sol·licitat i igualtats socials. Segons Ana Tere- questa situació d’amenaces, de Pau neix el 1997 i es troba integrada Rebel·lió Zapatista va explicar en rep acompanyament polític des sa, l’organització ha mantingut persecució i militarització, l’orga- per 1300 camperols, que es com- què consistien els campament de fa anys. L’Ana assegura que l’a- una postura de resistència activa nització ha buscat diferents for- prometen a no participar directa- civils per la pau creats pels indíge- companyament ha fet possible la no violenta que constitueix a les mes de protecció. Una d’elles ha ment o indirecta en la guerra, a no nes, on els observadors internacio- continuïtat del projecte organit- dones com a opositores vàlides estat l’acompanyament polític portar armes, a denunciar pública- nals hi passen temporades. Les zatiu i ha posat en evidència enca- enfront el govern il·legítim i un directe al projecte, realitzat per ment les violacions comeses per mateixes comunitats demanen la ra més, “la incapacitat de l’Estat model de poder “extremat en les les Brigades Internacionals de Pau tots els actors armats, a participar presència d’estrangers per ser testi- de garantir la seguretat”. Aquesta armes que ha generat més empo- des de 1996 i per la Red de Her- en activitats i treballs comunitaris, i monis de la situació i de les viola- organització, no entén la segure- briment a les comunitats”. L’opo- mandad y Solidaridad, entre d’al- a no reaccionar a la violència amb cions dels drets humans i contribuir tat des de la militarització ni la sició d’aquesta organització a la tres. L’altra, ha estat a través de violència. Des de la seva creació en la seva seguretat. El poble Sah- repressió, sinó des de la garantia militarització de la vida civil, al persones que a nivell internacio- han estat assassinats pels grups rauí i Guatemala són altres realitats dels Drets Humans integrals per a desplaçament forçat, i a l’expro- nal, sensibilitzen, visibilitzen i armats més de 176 membres i que han protagonitzat el cicle d’a- tota la ciutadania. La Organiza- piació de vivendes ha generat denuncien la situació. L’Ana Tere- Acompaz intenta, a través d’aquest companyament polític. d ción Femenina Popular treballa amenaces per part de grups para- sa assegura que els efectes de l’a- des de fa 34 anys en la defensa militars. Aquesta resistència, se- companyament son “molt visi- Per contactar: dels drets humans des de la dona gons Ana Teresa, “genera malestar bles”. S’ha aconseguit salvar vides, com a actor principal del procés, a tots aquells que han volgut con- com la de Catherine González, al- per una vida digna i amb l’objectiu trolar el territori i la vida dels liberada fa alguns dies. “L’acom- Servei Civil Internacional de Catalunya de construir teixit social i enfortir pobles” la qual cosa es fa palesa en panyament ha legitimat el paper C/ del Carme 95, baixos 2a. 08001, Barcelona el moviment social. En el marc unes xifres que parlen per sí soles: de l’organització enfront un go- www.sci-cat.org - [email protected] d’un conflicte social, polític i “tres companyes han estat assas- vern que intenta deslegitimar”. 28 de març de 2007 / directa núm. 43 què es cou pàgina 23 Dos anys de CSA La Maranya a Lleida

✑ Directa Terres de Ponent Des de la Maranya, a pesar /[email protected]/ dels entrebancs, valoren molt positivament aquests dos anys l Centre Social Auto- d’existència. El projecte es conso- gestionat La Maranya, lida, obre regularment, realitza de Lleida, està d’enho- múltiples activitats i ha esdevin- E rabona. I és que el pri- gut un punt de trobada dels movi- mer d’abril celebra el seu segon ments reivindicatius de la ciutat, i aniversari amb un seguit d’actes tot això malgrat situar-se en un que es duran a terme el dissabte 31 de març: espectacle de clown amb la La Xancleta, xocolatada, Des de la gimcana, espectacle musical; so- Maranya, par; recull dels dos anys, karaoke reivindicatiu i puntxadiscos a càr- malgrat els rec de María Bonita. entrebancs, El naixement El projecte de La Maranya sorgeix valoren molt de les inquietuds de les membres de l’antic Ateneu la Maixanta i del positivament col·lectiu de contrainformació SuportPonent. Ubicat al Casc Antic aquests dos anys de Lleida, el centre social acaba d’existència prenent forma l’1 d’abril del 2005, amb la seva inauguració, després barri que una part de la ciutadania Blanca Rivas té “por” de travessar. Poc a poc blit i la degradació fomentats des ment informàtica per a dones. des de fa més de mig any amenacen també han establert relacions Des dels seus del propi consistori municipal. El També es realitzen múltiples xer- de tancar-lo si no tramiten una lli- amb el veïnat i alguns d’ells i elles, inicis, pretén CSA La Maranya, que es defineix rades, les més recents sobre la cam- cència d’activitats. Aquests tipus de com els veïns del carrer Sant com a espai d’informació, trobada i panya contra la cimera del G-8, l’a- llicències suposen un elevat cost Martí número 12 acusats d’usur- crear un espai aprenentatge, està integrat per gricultura ecològica i la situació econòmic en quant a reformes i a la par les seves pròpies vivendes diferents col·lectius, com són La de la Núria Pórtulas i en Joan Sor- taxa que s’ha d’abonar al consistori. (vegeu DIRECTA núm.39 i núm.40), dinàmic i Maixanta, SuportPonent, la Coope- roche, de Sarrià de Ter, detinguts i La despesa suposa una dificultat, ja han utilitzat l’espai per a reunir-se. rativa de consumidors i con- empresonats recentment, entre que el projecte és totalment auto- Les diferències culturals i lingüís- reivindicatiu, sumidores de productes ecològics altres. Val a dir que el CSA La Ma- gestionat, els ingressos econòmics tiques d’un barri multicultural su- Lo Fato, la distribuïdora Les Anòni- ranya és el punt de trobada de sorgeixen de les activitats que rea- posen també una barrera, de ve- dins d’un casc mes i l’assessoria legal EIDA (Espai diverses assemblees, entre elles, litzen a l’espai i de les quotes de les gades, difícil de trencar. Sembla antic en vies de d’Informació, Denúncia i Acció) la de la corresponsalia de la DI- persones sòcies, no rebent ni de- ser, però, que aquest centre social que es troba en procés de creació. RECTA de les Terres de Ponent. manant cap tipus de subvencions ni té corda per llarg i continuarà destrucció Alguns d’aquests col·lectius partici- El centre social té un funciona- ajudes. construint-se dia a dia. d pen activament dels actes unitaris ment horitzontal i assembleari i d’uns mesos de treballs d’adequa- que es celebren a la ciutat. disposa de diferents espais: la cafe- ció de l’espai i de debat intern per ta, ordinadors amb software lliure, i Per contactar: decidir com es gestionaria. Des dels Iniciatives dins La Maranya una biblioteca. Aquests poden ser seus inicis, es pretén crear un espai Com a espai reivindicatiu, acull utilitzats per totes les persones que CSA La Maranya dinàmic i reivindicatiu, dins d’un diverses activitats i projectes de vulguin, de dilluns a dijous de les 18 c\ del Parc, 13. Casc Antic. Lleida casc antic en vies de destrucció, a transformació social. Les últimes h a les 21 h, horari en què està obert causa de diversos plans urbanístics iniciatives dutes a terme han estat el centre. L’Ajuntament de Lleida, www.moviments.net/maranya que van canviant totalment la fiso- diversos tallers i cursos, com dan- per la seva part, ha decidit posar [email protected] nomia del barri, i l’especulació, l’o- sa del ventre, logopèdia, i actual- difícil la continuïtat del projecte: Cardedeu acollirà la Quarta trobada d’estudiants dels PPCC

✑ Jordi Panyella d’oci. Les xerrades s’han dividit intern per a la militància del SEPC. desfer el nus autoritari que l’educa- tuïda per la solidaritat, la sinceritat /[email protected]/ temàticament pensant en cinc També hi haurà tallers tècnics d’i- ció burgesa i capitalista ha instal·lat i la complicitat. El korfbal és un eixos: educació popular, pública, matge, de comunicació interna i al cos i ment de les persones, una esport d’equip jugat entre dos ls propers dies 5, 6, 7 i 8 externa, de diàleg i consens i de la educació que exigeix sacrificar els equips mixts que cerquen introduir d’abril, el municipi de tècnica revolucionària soma. I desigs de l’originalitat personal, i a una pilota dins d’una cistella. Tot i Cardedeu (Vallès Orien- Es celebrarà un cada dia hi haurà una activitat canvi ofereix submissió i accepta- mantenir certes similituds amb el E tal) acollirà la Quarta d’oci (concerts amb Safanòria, ció social. La soma pretén mostrar bàsquet, i considerar-se una evolu- trobada d’estudiants dels Països taller de soma, Skafam, High Times i PD Topis), com, inclús en aquesta societat ció d’aquest, influenciat pel ringball Catalans. La trobada d’enguany ha fins al diumenge, que s’hi celebra- autoritària, la persona pot lluitar suec, és un esport basat en els prin- estat convocada pel SEPC (Sindi- com a tècnica ran activitats esportives. per la seva llibertat creant una nova cipis de la cooperació, la no violèn- cat d’Estudiants dels Països Cata- revolucionària, i Durant la trobada, com s’ha dit, ètica de les relacions personals i cia, la no especialització, l’habilitat lans), si bé les antigues organitza- es celebrarà un taller de soma, com socials, on la dominació és substi- i la coeducació. d cions que han precedit a aquest es disputarà un a tècnica revolucionària, i es dispu- sindicat, han estat la CEPC (Coor- tarà un partit de korfbal. La soma és dinadora d’Estudiants dels Països partit de korfbal una teràpia llibertària creada pel Per contactar: Catalans) i l’Alternativa Estel, que Roberto Freire que parteix de la ja n’havien fet tres edicions. antipatriarcal, catalana i de quali- ideologia del plaer (salut) en comp- [email protected] En aquesta trobada hi haurà tat, sobre els que també està pro- tes de la ideologia del sacrifici (ne- WWW.SEPC.CAT/TROBADA xerrades, debats, tallers i activitats gramada una jornada de debat urosis). A través d’ella, s’intenta pàgina 24 expressions directa núm. 43 / 28 de març de 2007

Llach, la música al servei de les reivindicacions EL CANTAUTOR DE VERGES DEPOSITAEL SEU FUTUR EN EL POBLE : ‘SOM ELS SOMNIS DELS NOSTRES AVIS, I DE LA QUALITAT DELS NOSTRES SOMNIS DEPÈN EL QUE VIURAN ELS NOSTRES DESCENDENTS’

Llach i les lluites populars n la taula rodona sobre el aquest punt, va parlar del cas de Ecompromís de Llach amb les la Núria Pòrtulas, la jove de Sarrià lluites i reivindicacions socials, de Ter en presó preventiva des de moderada per la periodista de TV3 fa més de dos mesos, un cas que Mònica Terribas, i amb una sala va ser esmentat de nou per un Toe polivalent de l’Ajuntament de dels assistents, després que l’es- El concert va tenir com a teló de fons la imatge d’un Llach jove i compromés als anys 80 Verges plena a vessar d’un públic criptor Jordi Coca destaqués la molt divers, l’advocada Gemma importància de la participació DESPRÉS D’UNES TRES ✑ Redacció Girona cenari va calmar l’ambient, tot i Calvet va fer un repàs de la relació ciutadana i d’anar a votar en les HORES DE RECITAL I /[email protected]/ que els crits i xiulets es van anar del cantautor amb els moviments eleccions. En aquest sentit, un deixant sentir al llarg del concert, socials i la classe treballadora. Així, membre del públic li va preguntar DISCURSOS, VA ARRI- oherent amb els seus de to clarament reivindicatiu. va recordar el concert pel a qui es pot votar, “si els que es BAR L’HORA DEL quaranta anys de trajectòria desallotjament del Cinema diuen d’esquerres o verds fan el COMIAT. EL MÚSIC VA Cartística, Lluís Llach no va Informació als polítics Princesa de Barcelona, la seva túnel de Bracons, ens volen impo- estalviar crítiques contra la classe Només entrar al recinte, els assis- participació en actes contra la sar la línia de molta alta tensió o BAIXAR A LA PLATEA I política “mediocre” durant el seu tents trobaven als seients díptics tortura, per reivindicar els drets de empresonen joves compromeses DESPRÉS DE SALUDAR concert de comiat el passat 24 de de Salvem l’Empordà i de Metges la classe treballadora, per defensar amb la societat”. UN A UN ELS POLÍTICS, març a Verges. Va tenir dures Sense Fronteres, entitats a qui Llach la llibertat d’expressió o per Des de la taula, Terribas va paraules contra els polítics de va voler destinar els beneficis del denunciar el que ell mateix respondre dient que hi ha moltes QUE ABANS HAVIA dretes, però tampoc es va mosse- concert, juntament amb un mani- anomena “el primer assassinat del maneres de participar en unes elec- CRITICAT, I QUE TOTS gar la llengua quan es va dirigir als fest de la plataforma de suport a postfranquisme”, la mort dels cinc cions i va reivindicar el vot en blanc. VAN VOLER FIGURAR AL que va anomenar d’esquerres, que Núria Pórtulas. Tanmateix, no tots joves a Vitòria el 3 de març de 1976 Va atribuir als mitjans de comunica- va titllar de “noucentistes i enve- en trobaven, ja que l’Ajuntament de i als quals va dedicada la cançó ció el protagonisme donat a la SEU COSTAT, ES VA llits”. Tot i començar reconeguent Verges va impedir als voluntaris “Campanades a morts”, o la seva classe política i va voler destacar la FONDRE ENTRE EL que va estar content quan les posar fulletons a les cadires de les lluita per la recuperació de la importància d’una societat civil PÚBLIC, QUE, ACOM- esquerres van arribar al poder, va primeres files, on eren asseguts els memòria històrica. organitzada. Comentari que tots els PANYAT D’UNA dir que li han acabat fent posar la representants de la classe política Per la seva banda, el mestre assistents a la taula van secundar a cara vermella de “vergonya”. catalana. Però no va caldre. El Jordi Muñoz va centrar la seva l’hora de destacar la importància GRALLA, LI VA CANTAR El nombrós públic, més de mateix Llach, el públic i els diversos intervenció en el vincle de Llach d’una xarxa social “per evitar que la ALGUNES DE LES SEVES 5.000 persones, que omplien una col·lectius i entitats socials que hi amb moviments socials com el classe política faci el que vulgui i CANÇONS MÉS EMBLE- gran carpa amb les entrades esgo- havia representats es van encarre- moviment per la insubmissió. En s’acabi sortint sempre amb la seva”. tades, va aplaudir aquestes parau- gar de fer-los sentir els missatges. MÀTIQUES DES DE , les, amb l’excepció, és clar, de les Així, en un moment del concert, “L’ESTACA” A primeres files, on s’hi trobava la representants de la Plataforma de “LAURA” plana major de la política catalana, Suport a Núria Pórtulas van pujar que no sabia quina cara posar. dalt l’escenari i van desplegar una Durant tot el recital va ser visible pancarta on es llegia “Núria la complicitat entre el Llach i el Llibertat” corejats de crits per part seu públic, amb qui va dir que del públic. Això va posar nerviosos dipositava la seva esperança per un als responsables de seguretat, però món més humà i a qui va recordar: el músic va demanar tranquil·litat i “som els somnis dels nostres avis, i va dir que “està molt bé que passin de la qualitat dels nostres somnis coses com aquesta”. depèn el que viuran els nostres Després d’unes tres hores de descendents”. recital i discursos, va arribar l’hora L’abisme que separa Llach de la del comiat. El músic va baixar a la classe política també es va poder platea i després de saludar un a un veure entre el públic els minuts els polítics, que abans havia criticat, abans de l’inici del concert. Quan i que tots van voler figurar al seu els representants de la classe polí- costat, es va fondre entre el públic, Toe tica catalana, encapçalats pel que, acompanyat d’una gralla, li va Llibertat” volien aprofitar la gran mostra de treballs dels alumnes de president de la Generalitat, José cantar algunes de les seves cançons afluència de públic, personalitats i l’escola, fins als pòsters, fotografies i Montilla, entraven a la carpa, el més emblemàtiques, des de mitjans de comunicació prevista per discos d’en Llach que es podien públic els va rebre amb una forta “L’estaca” a “Laura”, cançons que fer sentir les seves reivindicacions. veure en diferents racons del poble. xiulada i amb crits de “No a la Llach havia evitat en el repertori. Entre divendres i dissabte van A més, es va organitzar una fira d’en- MAT”, “Llibertat Núria” i “fora ser diversos els actes celebrats titats i dues taules rodones, una que Montilla”. “Si no vols pols no vagis Actes tot el cap de setmana entorn del darrer concert de Lluís tractava de l’aspecte musical de a l’era” és un dels comentaris que Pintades sobre l’asfalt amb el lema Llach. Els veïns de Verges van voler Lluís Llach i la seva vinculació amb es van poder sentir entre el públic “NO MAT” donaven la benvinguda a participar de moltes maneres del el col·lectiu Setze Jutges i l’altra en referència a l’escridassada. Verges. Un cop al poble, pancartes comiat professional d’un dels seus sobre el compromís del músic amb Només la sortida del músic a l’es- de “No a la MAT” i de “Núria “fills” més populars, des d’una les lluites i reivindicacions socials. 28 de març de 2007 / directa núm. 43 expressions pàgina 25

Pim-Pam-Pum El joc de rol prové d’una teràpia psicològica Ricard Ibáñez. ✑ Jordi Vidal Actualment s’està obrint camí en el Pràcticament fins als anys noranta, Historiador i creador /[email protected]/ món de la narrativa històrica: l’any amb la publicació d’El senyor dels de jocs de rol 2004 va publicar La monja Alférez i anells, el rol va ser encara més icard Ibáñez, historiador i continua treballant en altres minoritari que ara. Jo sempre l’he apassionat dels jocs de rol, ha novel·les (dreamers.com/historol). relacionat amb la història perquè a Runit ambdues facetes en la l’hora de crear jocs m’he documen- creació de jocs com Aquelarre o Las Saps d’on provenen els jocs de rol? tat molt. aventuras del capitán Alatriste. El joc de rol és una invenció ameri- Amb el joc Aquelarre podem Pertany a les primeres generacions cana. El seu autèntic nom és rol aprendre història? d’aficionats al rol de la península. playing game i prové d’una teràpia L’Aquelarre és un joc que està basat que es practica en psicologia en els mites i llegendes medievals de Arnau Bach conductista, que consisteix a adop- la península Ibèrica. Hi va haver un tar diferents papers i reaccionar a procés previ de documentació histò- certs estímuls en base a aquest rol. rica per escriure el joc. De fet, els L’any 1974, un nord-americà va deci- mites i llegendes medievals varen ser dir aplicar aquesta teràpia a una reals en el seu moment: follets, vessant més lúdica, i d’aquí varen meigues... A mesura que l’ésser humà sorgir els jocs de rol. s’ha anat allunyant del pensament A la teva vida, el rol i la història màgic, la història llegendària i mito- sempre han anat agafats de la mà? lògica s’ha separat de la realitat i per Bé, jo vaig començar a jugar a rol això ara pensem que tot és ficció. A l’any 1982, quan no hi havia cap joc Aquelarre pots barrejar un fet real traduït al català ni al castellà. La com l’assassinat de Pere I el Cruel primera fornada de jugadors de rol l’any 1369 amb la pesanta, que és un havia de tenir cert nivell ésser que de nit s’aposenta sobre el intel·lectual: coneixement fluid de pit dels homes i els va xuclant l’alè, i llengües estrangeres, inquietuds... amb ell, la vida. Deu anys de Turba

EL CASAL POPULAR DE VALLS RECORRE LA SEVA ✑ Magdalena Gil totes les activitats realitza- neguits i les seves propostes HISTÒRIA DE LLUITA I REIVINDICACIÓ AMB UNA /[email protected]/ des ha estat, tal i com diuen de participació. Amb aques- els membres de la Turba: “tot tes premises la Turba ha EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA esprés de deu anys de allò que ens preocupa i que treballat per denunciar la funcionament, el és un fre per la nostra lliber- deixadesa del patrimoni i 10 anys del Casal Popular la Turba DCasal Popular la Turba, tat individual, per la justicia reivindicar i exigir una INSTITUT D’ESTUDIS VALLENCS. SALA SANT ROC de Valls, ens ofereix un reco- social i per l’alliberament defensa i conservació enèr- C/ JAUME HUGUET 1, VALLS. DE 19 A 20.30 H. rregut a través d’imatges, nacional dels Països Catalans gica per a mantenir “la iden- textos i sensacions amb la i dels altres pobles”. Dins titat del poble, els Fins al 15 d’abril clara intenció de fer-nos d’aquesta definició hi caben refererents i símbols locals”. partíceps de la trajectòria i el masclisme, el capitalisme, També els torrents, tant activitats que ha dut a terme les ETT, la repressió a opcions presents en la quotidianitat durant aquesta dècada. sexuals, el “terrorisme de la ciutat i tant deixats per El recorregut comença empresarial”, l’especulació, i l’administració. Ha fet una l’any 1997 amb un primer un llarg etcètera. crítica a la política social i la local gran i espaiós que tenia La Turba mai ha oblidat la política d’acolliment per als la voluntat d’oferir un centre tasca local, la seva màxima nouvinguts i han reclamat un cultural complert per dina- sempre ha estat la coneguda model de ciutat sostenible, mitzar la ciutat. Per a complir frase “pensa globalment, planificat i amb garanties per aquests objectius, el casal ha actua localment”. És per als ciutadans i ciutadanes fet centenars de xerrades, aquest motiu que totes les que dia a dia la fan seva, actes polítics, exposicions, lluites en les quals es sentien sense deixar de banda la concerts, excursions, mani- identificats han estat traslla- importància d’una pagesia festacions, festes, revistes, dades a l’àmbit local, conta- que “garanteix la gestió sopars... El nexe comú de giant a la seva ciutat els seus sostenible del territori”. Tornarem a vèncer! Publicitat

Revisió gràfica de la història ✑ Roger Palà 2002. El llibre repassa, a través CUP... De fet, un dels reclams de l’esquerra independentista /[email protected]/ de 150 dibuixos, les imatges i de l’autor a l’hora de plantejar- cartells més representatius se el futur és, precisament, un TORNAREM A LLUITAR! (I TORNAREM A VÈNCER) n llibre inèdit i original. del passat i el present de l’in- clam per la unitat: “A veure si, El volum Tornarem a dependentisme combatiu. d’una vegada per totes, UNA REVISIÓ GRÀFICA DE LA HISTÒRIA DE Ulluitar, obra del jove L’autor ha volgut prescindir de després de tants fracassos, ens L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA (1969-2006) dibuixant valencià Roger la tipografia d’impremta, de oblidem d’egoismes mesquins SELECCIÓ DE TEXTOS I DIBUIXOS PER ROGER FERRIOLS Ferriols, és una revisió gràfica manera que els textos que i abordem sincerament el de la història de l’esquerra acompanyen les imatges són tema de la unitat, superant la independentista, des de 1969 completament manuscrits, nostra assignatura pendent”. a 2006. L’autor transforma en tot donant un aire artesanal a Els beneficis del llibre, del qual dibuixos imatges emblemàti- tot el llibre. s’han editat 1.000 exemplars, ques de la història del movi- són íntegrament per a Rescat, ment: la Marxa de la Llibertat Pluralitat per la unitat l’organització de solidaritat de 1976, els primers cartells Un dels elements més desta- amb els presos catalans. Es pot dels Comitès de Solidaritat cables és que l’autor ha fugit trobar en locals com Terra amb els Patriotes Catalans, completament del partidisme: d’Escudella, La Ciutat Invisible, adhesius solidaris de Maulets apareixen gairebé totes les La Sirga o Ítaca, a Barcelona, a o les JIR, o les fotografies de organitzacions i sigles de l’in- l’Ateneu Arrels de Beniarrés, al Xirinacs al Fossar de les dependentisme combatiu, des Jaç Roig de Capellades, al Moreres, pronunciant el ja del PSAN fins a la CAJEI, Sahiri i al Terra de València, i a històric discurs “Nosaltres passant per IPC, l’MDT, l’Ateneu X i la Fornal de també som terroristes”, l’any Maulets, la COS, la PUA, la Vilafranca del Penedès. pàgina 26 expressions directa núm. 43 / 28 de març de 2007 Àfrica, el fracàs del desenvolupament

LA OTRA ÁFRICA. AUTOGESTIÓN Y APAÑO FRENTE AL MERCADO GLOBAL ✑ Marta Alfar llibre La otra África. Autogestión y nomia informal el seguit d’iniciati- Serge Latouche. OOZEBAP, BARCELONA, 2007 /[email protected]/ apaño frente al mercado global ves de reacció social creativa és (Oozebap, 2007), no per emmira- reduir el seu impacte davant el 272 p., 16 euros. Distribueix: Virus. la frase “l’únic continent que llar-nos amb una terra promesa de fracàs del desenvolupament. és més pobre que fa 20 anys cooperatives, comunitarisme i La otra África, i és això el més Aés Àfrica” (Vittorio de sociabilitat ideal, sinó per descriure, interessant, no es limita a parlar de Filippis), podem afegir-li una altra de la manera més sincera i detallada societats allunyades i diferents a la citació, en aquest cas de Philippe possible, altres maneres –a la teoria nostra, tot el contrari: ric en exem- Engelhard i recollida per Serge i, sobretot, a la pràctica– de viure i ples, el llibre ens mostra realitats i Latouche al seu llibre La otra África: gestionar-se més enllà del model alternatives, al mateix temps que “Àfrica és l’únic continent que economicista i de l’“omnimercanti- reflexiona i replanteja conceptes encara produeix innovació social”. lització dels esperits”. “El fracàs del tan habituals en el nostre dia a dia Aquesta darrera afirmació no nega sistema –escriu Latouche–, contrà- com intercanvi i donació, pobresa i la primera, però sí que ens amplia el riament al que pensa un econo- riquesa, desenvolupament i creixe- punt de vista, contribueix a resituar mista, no vindrà pel fracàs del ment, ajuda i cooperació... En el continent al mapa i, per tant, ens mercat sinó pel fracàs del vincle aquest sentit, La otra África recull allunya de l’afropessimisme, és a dir, social”. Aquesta altra Àfrica, que l’obra teòrica del sempre interes- d’aquell estancament que nega la anteposa el vincle al guany i la sant Latouche, al mateix temps que capacitat creadora i competent convivència (i conveniència) a la consolida els seus arguments dels africans. competència, està creant una socie- teòrics amb la pràctica quotidiana a Serge Latouche, economista tat que torna a encaixar l’economia l’Àfrica, cosa no sempre habitual en francès i un dels teòrics més impor- en funció d’allò social i cultural, i no aquest tipus de discursos fets des tants del decreixement, ha escrit el a l’inrevés. Per l’autor, jutjar d’eco- d’occident. Un encert.

Resistència al caos

Peret Jordi Vidal CETC/Angle Editorial, 2006 Que levante el dedo (K. INDUSTRIA CULTURAL / RUMBA CLASSICS) Rumba catalana

n disc de producció senzi- relectura d’un tema històric en lla: veu, guitarra, palmes, caló, “Xavi’, que vol dir “noia” en Ucaixó i poques floritures llengua gitana. Precisament, un per bastir rumbes, guajires i dels únics aspectes a lamentar La science des revês tangos amb una forta càrrega d’aquesta nova producció, és que DIRECTOR: MICHEL GONDRY social, lògica en un temps en què per al seu disc de retorn Peret no la Barcelona a què canta l’inven- hagi trobat lloc per un tema en DURADA: 105 MINUTS tor de la rumba catalana està en català, que hauria acabat de fer ANY DE PRODUCCIÓ: 2006 crisi a causa d’ordenances cívi- justícia al conjunt d’un CD que ques i polítiques d’higienització podria tenir regust de disc a ciència dels somnis (La degenera en un desordre social. Que levante el dedo, nou pòstum i en canvi té una sonori- Lscience des rêves) és l’úl- mental i emocional per part disc de Peret tot just quan ha tat i una gràcia que segur enveja- tima pel·lícula del director d’Stephane que acaba negui- complert setanta anys, és una ran els astres de la música francès Michel Gondry, tejant l’espectador. Una mitja ordi Vidal és fill i net d’ana- col·lecció de hits que tanca una mestissa. ROGER PALÀ afamat director de vídeos hora de película és fatigosa. corsindicalistes. Aquest musicals d’artistes com Björk. Cal reconèixer al director la Jassaig, guardonat amb el I li passa un xic el que succe- seva imaginació sarcàstica en premi Idees iniciativa del Centre eix amb els directors de vide- les seqüències d’animació d’Estudis de Temes Con- oclips: que a nivell d’imatges durant els somnis i el tracta- temporanis, dissecciona els està molt bé, però en qüestió ment oníric d’algunes imat- mecanismes del que anomena la de guió i continguts divaga ges. Hi ha escenes còmiques “societat del caos”, que no és força. aconseguides, però que altra que l’escenari en què es Segons paraules del distorsionen el batibull cere- desenvolupa en l’actualitat la director, el seu intent inicial bral del protagonista. El que història de la humanitat –que no Tupolev era veure com els somnis queda palès és el desconcert s’ha acabat, per molt que insistei- afecten una relació i vice- immadur d’Stephane davant xin els teòrics neocons–. Un text Tupolev versa. La història la concreta la relació amb Stephanie, que que no es conforma amb superfi- en un paranoic, Stephane satura l’espectador al veure el cialitats, que no estalvia crítiques AUTOEDITAT ( ) –interpretat per Gael García malson real de la noia. El que a l’Islam, i també al que anomena Rock Bernal–, perturbat pels seus es constata és que la societat la “pseudocrítica”, aquella que somnis, i la seva veïna, actual crea molts Stephanes, critica els Estats Units amb argu- Stephanie, interpretada per porucs envers la relació senti- ments d’opereta i sota el parai- n avió soviètic que es va càrrega crítica, gràcies a les Charlotte Gainsbourg. La seva mental, que acaben tocats de gua de la resistència estavellar tan bon punt lletres d’Oriol Pérez, un inquiet relació comença amb tics l’ala. RAÜL LÁZARO antiimperialista justifica actituds Uenlairar-se dóna nom al personatge impulsor de les surrealistes a la Godard, però retrògrades per part dels sectors nou projecte de Gabi Díaz i Lluís Joventuts Musicals de Catalunya. religiosos més reaccionaris del Riera, cantant i baixista de Sapo. Paròdia, humor, profunditat i Tercer Món. Vidal posa esperan- El grup del Bages va marcar una crítica social, rock cru de garatge, ces en el moviment antiglobalit- època amb el seu rock histriònic i enregistrat sovint a la primera zador, que veu perillosament surrealista, però va desaparèixer presa als estudis d’Enric [email protected] amenaçat pels sectors pseudocrí- com una exhalació després de Carbonell i Xavi ‘Cholbi’ tics, i augura l’arribada d’un dos discos. Ara, Díaz i Riera (exInadaptats). Parlen de la indús- temps de resistència generalit- tornen a la càrrega amb el suport tria del rock (“Estrella del pop”), zada contra el caos capitalista. de Jordi Sánchez (exChill Out) i de l’excés de medicació (“Malalt”) ROGER PALÀ Kevin Urbaneja (exMindful), amb o del consumisme (“Compra-ho una desena de cançons amb forta tot ara”). ANTÒNIA ANDREU 28 de març de 2007 / directa núm. 43 La graella pàgina 27

EL SOCIALISME DEL SEGLE XXI “DERECHO A TECHO” Espai Icària. c/Arc de Sant Cristòfol. 11-23 ( Forat de la Vergonya), Barcelona. 19 h Dissabte 31 de març. 17 h. A l’Ateneu Popular de Nou Presentació del número 90 de la revista Viento Sur. Barris, Barcelona Hi intervindran Josep Ma Antenas, Andreu Coll, Joaquim Sempere i Verena Stolcke. Un any més, arriba la jornada de xerrada i concert que organitza Pigme@s Revoltos@s, els beneficis de la qual es destinaran a l’Assemblea per l’Habitatge Digne de Nou Barris

Xerrada debat: 17 h Concert: 21 h, 6 euros anticipada, 8 euros taquilla

Alguns dels artistes que hi participaran són: Hijos del Agobio, Nour, M’Bore, Cía. Teatro Amigos de la Miseria, RECOMANEM Mal ejemplo, Naraina...

Menjador Vegà per la Mostra del Jornada sobre l’especulació al barri DIVENDRES 30 Llibre Anarquista de Sants “Casa Sense Nom”. Pstg. Conradi, 1. SORTIM DE CASA Centre Social de Sants. c/Ozinelles, Projecció del documental “Somos Barcelona. 14.30 h. Preu: 3 euros 30, Barcelona. 18 h Andando”. En el marc de la III Mostra del Llibre El col·lectiu Negres Tempestes i Casa de la Solidaritat, Vistalegre 15. Anarquista, es realitza aquest men- l’Assemblea de Barri de Sants ha pro- Barcelona. 19.30 h jador, i un altre el dia 22 d’abril al FESTIVAL A LA UNIVERSITAT DE gramat: A les 18 h, passi de videos Casa de Nicaragua organitza aquesta mateix local, per recollir fons i facili- PERPINYÀ diversos sobre l’especulació; a les 19 h, projecció dins del II Cicle de Debats i tar l’organització de les jornades Documentals “Mirades, veus i lluites”. presentació del video Sants, veuràs Divendres 30 de març, de 9 a 23 h quin nyap. No al Calaix de la Penes de llarga durada: aïllament, El col·lectiu Angelets de la Terra organitza Vergonya!; a les 20 h, taula rodona Debat sobre les ordenances de tortura i mort sobre la situació de diferents plans una expedició a la Setmana per la Llengua civisme La Falcata, Panera, 2. Lleida. urbanístics de l’àrea Metropolitana de de la Universitat de Perpinyà. Casal Popular Panxampla, Tortosa. 19.30 h L’autobús cap a Perpinya –gratuït– sortirà 20 h Barcelona. Acte de reflexió al voltant de les a les 9 h des de la plaça Universitat. Hi participaran membres d’Alerta penes de llarga durada. Solidària i Maulets, i es projectarà el Inauguració de la biblioteca de Arribarà a la Universitat de Perpinyà a dvd “Barcelona: civisme o cinisme” l’Ateneu Santboià mig matí i es farà una visita del centre de Ateneu Santboià, Av. Maria Girona, 2. la ciutat. Seguiran les activitats de la Festa contra l’especulació Sant Boi de Llobregat. Tot el dia Setmana amb la cercavila, el sopar popu- Amb espectacle de contacontes, una PHRP, Magdalenes 14-16, Barcelona. lar i el concert de cloenda. La tornada 20 h visita guiada per la biblioteca i un dinar popular amb paella multi- està prevista cap a les 23 h aproximada- La coordinadora contra l’especulació al ment. barri del Raval organitza una festa amb tudinària. Durant tota la jornada les pica pica, música i projeccions en sales estaran obertes a l’esbarjo. suport als veïns del carrer Robadors 29 Reserva de places: 964 72 89 93 / 933 01 83 82. *com abans millor! “en la seva lluita contra l’especulació” DIUMENGE 1 DILLUNS 2 Teatre AL-QUDS: Maduresa DISSABTE 31 L’Antic Teatre, Barcelona. A les 20h Presentació del llibre Com és pos- Guió i direcció: Ramzi Maqdisi sible? Un tomb pels límits de la “Desmadre Rumbero” Set joves procedents de Palestina, democràcia mediàtica de Laika Can Vies, Jocs Florals, 42, Barcelona. Catalunya, el Marroc, França i els Estats Soyuz i Penya-roja 21 h Units reviuen les seves experiències Llibreria Central. Elisabets 6. Vespre de “cafeta” i música en viu. vitals, algunes gens convencionals, Barcelona. 19.30 h Organitza Kan Mireia viatjant a través d’una porta màgica El llibre, prologat per Mathew Tree, que els situa en diferents realitats cul- preten ser una iniciativa d’agitació i turals i socials... crítica mediàtica fent un recorregut per les realitats i tendències dels desmadre rumbero JORNADA PER LA RETIRADA DE LA SIM- Dissabte 31 de març - 21h · Dj’s Flamenco mitjans de comunicació en els Centre Social Can Vies · Tapes Jocs Florals 42 L1 Mercat Nou BOLOGIA FEIXISTA A SANTS · Vins últims anys en relació amb els movi- · Cervessa Divendres 30 de març porta ments socials i la ciutadania cata- la guitarra! lana en general. A les 20 h, Cercavila des de Can Vies A les 22 h, Festa amb PD’s des de Can Vies

Organitza: Kan Mireia Per a pagar multes per exercir el dret Organitza: Assemblea de Joves de Sants- a la llibertat d’expresió CAJEI

Xerrada informativa sobre la MAT Sala Polivalent de Bescanó. 19 h Xerrada que girarà al voltant de la con-

ARTS VISUALS, DIVULGACIÓ, ARTS ESCÈNIQUES, MÚSICA veniència o no del pas de la línia de Molta Alta Tensió per aquest municipi. Ponents: Xavier Llorente, portaveu de la plataforma No a la MAT i Ricard Mademont, de la Comissió Tècnica de la mateixa plataforma.

[email protected] ‘VIAJE POR ORIENTE’, ESPECTACLE DE DANSA ORIENTAL amb la Companyia de Munique Neith SALA LUZ DE GAS. 21.30 h. 12 euros (anticipada) 15 euros (taquilla) NO OBLIDEU...

pàgina 28 la indirecta directa núm. 43 / 28 de març de 2007 LaLa indirecta indirecta

L’ENTREVISTA //RAÚL ZIBECHI, PERIODISTA Matí ✑ Ricard Vilaregut “No crec en Chávez, no crec /[email protected]/ s al matí quan ens agrada més. Al matí i abans de tocar en Evo, no crec en Lula...” Éde peus de terra –dit tant en sentit metafòric com literal–, ✑ Sergi Picazo quan els cossos estan calents i les /[email protected]/ neurones es resisteixen a connec- tar-se fins que no reben l’habitual s periodista i escriptor. dosi de café. Al matí, quan som Treballa com a editor del més vulnerables, més indefensos, Ésetmanari Brecha, la si és que deixem de ser-ho al llarg revista contestatària patroci- del dia. Millor si és hivern i enca- nada pels escriptors Eduardo ra millor si no s’ha d’anar a treba- Galeano i Mario Benedetti. Va llar (perdó, si no s’ha d’anar a la néixer a l’Uruguai fa cinquanta- feina). Normalment sóc jo que em cinc anys, però va haver d’exi- desperto primer. La miro una es- liar-se entre els anys 76 i 92. tona mentre encara dorm plàci- Aleshores, hi va poder tornar dament i sempre em passa el ma- per reprendre la seva tasca teix: la trobo més guapa que mai. d’activista i comunicador. Ha Llavors, m’hi atanso buscant la po- dedicat mitja vida a investigar i aprendre dels moviments Tot passa sense socials de tot Amèrica Llatina. Ha publicat, entre d’altres, paraules, mig Genealogía de la Revuelta, sobre les lluites argentines de endormiscats, l’última dècada i Los desafíos del zapatismo, sobre el naixe- aprofitant al ment del moviment a Xiapes. Ara presenta, gràcies a l’edito- Edu Soteras / Ruido màxim aquests rial Virus, una reflexió sobre el és el país que paga més taxes poden controlar de cap manera. estava submergit, els cops de colze moments perquè de la victòria d’Evo d’interès pel deute extern al En canvi, tard o d’hora, als diri- de les nostres àvies intentant Morales a Bolívia, amb el llibre món. Lula ha fet, en els últims gents els poden fer caure o, fins i guanyar espais a la llar, es va con- sició de quatre i li xiuxiuejo quel- Dispersar el poder. quatre anys, una transferència de tot, arribar a controlar. La gent, vertir en la lluita pel dret de votar com que no diré, a l’orella. Ella em prop de 13.000 milions de dòlars organitzada o semiorganitzada, i la igualtat de salaris. Els oprimits, respon amb un gemec que sóc Què tal l’Uruguai del Frente a la gent pobra, però ha transferit és el problema. abans de sortir al carrer a cridar la incapaç de desxifrar, que no sé si Amplio? N’esperaves més? vint vegades més al capital privat. Tenim tant poder com dius? seva rebel·lia, l’assagen a nivell vol dir que no està per orgues o El govern de Tabaré Vázquez és Jo crec en els moviments socials. micro, a casa seva o al seu barri. que endavant les atxes. M’espero neoliberal i continua el programa No crec en Chávez, no crec en Vols dir que són espontanis? prudentment dos-tres minuts i del Consens de Washington. Mira “Els Estats Units Evo, no crec en Lula... Són bons Hi ha dos tipus de moviments. començo a besar-li el coll i des- cap als Estats Units i està pen- paios, tenen molt a dir, provenen D’una banda, els grans moviments prés l’esquena, lentament, molt sant, fins i tot, signar un TLC amb només tenen de capes socials baixes, però de masses, organitzats i estructu- lentament. La tàctica sempre fun- ells. Tanmateix, el més greu és sense els moviments socials no rats, però alhora dinàmics, com la ciona i al cap de res ella somriu, que el govern ha defraudat les por dels cerros farien res en favor del poble. Per CONAIE a l’Equador o l’MST al m’agafa la mà i la posa a la panxa, expectatives de molta gent que exemple, Evo Morales, president Brasil. Però també hi ha uns altres donant-li permís per anar on vul- els va votar i veu com les coses de Caracas, de Bolívia, és un líder emergent moviments que van més enllà de gui. La mà, que és exploradora de no canvien. dels moviments socials i sense les institucions, com els piquete- mena, va recorrent el territori, Caldria una mobilizació social dels aimares ells no seria absolutament res. ros i les fàbriques recuperades de també poc a poc, suaument, sense que empenyi el govern cap a d’El Alto, dels Quan té un conflicte amb l’oligar- l’Argentina o els aimares de Bolí- deixar-se cap tros per palpar, de l’esquerra? quia de Santa Cruz o amb Repsol, via. Quan jo dic que aquests nous dalt a baix, d’est a oest, resseguint La potència dels moviments so- piqueteros la gent es mobilitza i fot pressió. moviments no estan organitzats, el tatuatge, asegurant-se que cials va fer enfonsar el sistema de Com són aquests nous movi- vull dir que no hi ha una estructu- aquella piga encara hi sigui. La partits a Veneçuela, Equador o argentins o ments socials? ra jeràrquica formal, però sempre reacció no es fa esperar i és, com Bolívia. Els marginats es van orga- Al costat dels poders tradicio- hi ha organització. Qualsevol ésser sempre, molt millor que l’acció nitzar i van desbordar el poder. dels camperols nals, els partits, els sindicats, l’es- humà està organitzat en un grup que l’ha provocat. I tot passa Siguin indígenes, antics obrers, glésia, les ONG o, fins i tot, la d’amics, a l’escola, al treball, a la sense paraules, mig endormiscats, camperols sense terra, veïns de colombians” família tradicional, han nascut família... Però, només considerem aprofitant al màxim aquests mo- les barriades populars... Tots ells una sèrie de nous poders no esta- organització allò institucionalit- ments, fonamentals per sobreviu- només tenen una cosa: el poder L’Amèrica Llatina “roja” és un tals. Les formes d’organització zat. La quotidianitat no és organit- re. Ens preguntem quin dia deu de destitució i de vetar. Però, problema per les transnacionals d’aquests nous moviments so- zació? El vincle no institucionalit- fer, si sol o núvol, però tenim clar lamentablement, aquest no és el occidentals? cials es caracteritzen per una bar- zat de les relacions humanes és el que tal i com ha començat, avui cas de l’Uruguai, ni tampoc del És roja si sentim els discursos de reja d’estabilitat i inestabilitat: que fa funcionar les fàbriques, les serà un gran dia. Brasil o de Xile, on un partit teò- Chávez, d’Evo o de Correa, però si mantenen una forma i, alhora, escoles i, en general, la vida. Si no, ricament d’esquerres va anar mirem atentament l’avanç de les dissipen la seva energia en lloc de no menjarien. Els moviments so- TATICILBUP guanyant terreny al llarg dels multinacionals, l’agrobusines i concentrar-la. Normalment, no cials són l’organització de les rela- anys dins el sistema tradicional l’explotació dels recursos natu- es veuen, però hi són, i simple- cions socials i humanes. fins que va guanyar les eleccions. rals no ho és tant com podria ment esperen el moment d’irrup- Llavors, la força dels moviments Argentina, en canvi, és un cas in- semblar. Hi ha molts grisos. Mi- ció de la gent de baix. En la calma socials depèn de les relacions termedi: hi ha una potent mobi- chael Hardt, autor d’Imperio amb de la vida quotidiana, hi ha rela- humanes, de l’amor, de l’amis- lització social, però el sistema de Toni Negri, explica que Washing- cions socials i formes d’organitza- tat, de la solidaritat? partits no es va acabar d’enfonsar ton està molt acostumada a ne- ció en potència i submergides. La Sí! O de la necessitat humana, no gràcies al peronisme. gociar amb governs com el de vida és allò inestable. només material. La vida d’avui està Sense mobilització social, no hi Gaddafi a Líbia, Ho Chi Minh al No t’acabo d’entendre. Pots do- molt embrutida. La gent té molts ha govern d’esquerres? Vietnam o Sadam Hussein a l’Iraq. nar-me un exemple? problemes, però sobreviu gràcies a És simple, però és així. Això ho El discurs radical d’Hugo Chávez El cas de les dones i el moviment les converses de carrer o a prendre diu, per exemple, el Moviment no representa cap problema per de dones. Hi ha tota una sociabili- cafè al bar, a les relacions entre els dels Sense Terra de Brasil: “Si no a ells. Les transnacionals estan tat submergida entre les dones veïns o l’ajuda mútua entre les No esperis més! hi ha lluita, no hi ha reforma agrà- perfectament establertes a Ve- que ha anat emergint poc a poc. dones. Com es mesura tota aques- ria”. Lula és un president que ve neçuela, però del que tenen por Durant el segle XX, el moviment ta energia social? Els moviments, Que al final només de baix i és un paio d’esquerres, és dels cerros de Caracas, dels de dones per l’emancipació va ser abans i per sobre de les organitza- quedaran els de vidre... però en realitat no fa una política aimares d’El Alto, dels piqueteros implícit durant cinquanta anys i, cions estructurades, estan sostin- I són molt pitjooors!! d’esquerres. Brasil està aliat amb argentins o dels camperols co- després, ja va ser explícit. L’implícit guts per la mateixa organització de PISOS DE PROTECCIÓ OFICIAL© el capital financer internacional i lombians, perquè a aquests no els va fer possible l’explícit. Allò que la vida quotidiana. d